Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona ξ Joan Solà Índex Índex Presentació, Joan Clos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Introducció, Joan Solà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 1. Miscel·lània gramatical . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 1.1 Apostrofació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 1.1.1 Apostrofació davant de i o u àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 1.1.2 Apostrofació davant de sigles i acrònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 1.1.3 Apostrofació davant de nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 1.1.4 Apostrofació davant de mots començats amb s líquida . . . . . . . . . . . . . . . 17 1.1.5 Apostrofació davant de h aspirada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 1.1.6 Apostrofació en casos de possible ambigüitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1.1.7 Apostrofació davant de cometes, cursiva i negreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1.1.8 Apostrofació davant de l’article de títols i noms d’entitats . . . . . . . . . . . . 18 1.1.9 Apostrofació davant de topònims amb article . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 1.2 Preposicions i conjuncions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 1.2.1 Les preposicions a, en i amb. Les expressions temporals . . . . . . . . . . . . 19 1.2.2 La preposició de en topònims urbans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 1.2.3 Altres usos de la preposició de. Altres/d’altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 1.2.4 Caiguda de preposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 1.2.5 Canvi de preposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 1.2.6 En i al davant d’infinitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 1.2.7 Fins a / fins i cap a / cap . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 1.2.8 Per / per a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 1.2.9 Com / com a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 1.2.10 La supressió de que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 1.2.11 La conjunció doncs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 1.3 Pronoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.3.1 La forma lis sempre és incorrecta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.3.2 Ús de les formes reduïdes dels pronoms febles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.3.3 Els pronoms ell/ella no es refereixen a coses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.3.4 Ús incorrecte de mateix/mateixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.3.5 No s’ha d’abusar del pronom vostè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 1.3.6 Les formes es i se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 1.3.7 Els pronoms relatius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 1.3.8 Incloent-hi, excloent-ne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 1.4 Verbs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 1.4.1 Ser: formes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 1.4.2 Ser/estar: usos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 1.4.3 El gerundi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 ii Índex 1.4.4 L’infinitiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 1.4.5 Formes velaritzades de certs verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 1.4.6 La concordança del verb haver-hi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 1.4.7 Les perífrasis d’obligació i de probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 1.4.8 El perfet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 1.5 El complement directe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 1.5.1 Criteri general: sense preposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 1.5.2 Casos en què es pot posar la preposició. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 1.5.3 Construccions amb perífrasis verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 1.6 L’article. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 1.6.1 L’article neutre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 1.6.2 L’article personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 1.6.3 L’article dels topònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 1.7 Els adverbis en -ment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 1.8 Els possessius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 1.9 Els plurals en -s o en -os . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 1.10 El gènere de certs mots . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 1.11 L’accentuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 1.12 L’escriptura de noms propis i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 1.13 Els quantitatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 1.14 L’escriptura dels mots derivats i compostos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 1.14.1 Derivats amb prefix i compostos cultes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 1.14.2 Compostos catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 1.14.3 La s líquida i la e epentètica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 1.15 La negació doble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 2. Puntuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 2.1 La coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 2.1.1 Entre elements d’una sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 2.1.2 Amb relatius, incisos i vocatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 2.1.3 Després d’elements desplaçats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 2.1.4 Després de determinades locucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 2.1.5 Per delimitar certes construccions (circumstancials, adversatives, etc.) . 54 2.1.6 En oracions en què falta el verb. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.1.7 En les fórmules de salutació i de comiat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.1.8 Entre el nom de la població i la data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.1.9 En les adreces. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.1.10 En els nombres decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 2.1.11 Entre els elements de la frase. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 2.1.12 En les signatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 2.1.13 Davant d’incisos marcats amb parèntesis o guions . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 2.2 El punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 2.2.1 Al final d’una oració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 2.2.2 En les abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 iii Índex 2.2.3 En les representacions horàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2.2.4 En les enumeracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2.2.5 En referències numèriques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2.2.6 En les quantitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2.2.7 En títols, rètols, avisos i en la datació de documents. . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2.2.8 En els números d’una sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 2.3 El punt i coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 2.3.1 En sèries que contenen comes internes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 2.3.2 En construccions amb però, tanmateix, etc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 2.4 Els dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 2.4.1 Per introduir enumeracions i sèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 2.4.2 Per introduir exemples, il·lustracions, advertiments, o causes i conseqüències del verb de l’oració principal . . . . . . . . . . . . . . 60 2.4.3 Per introduir citacions literals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 2.4.4 Per introduir paràgrafs en certs documents administratius . . . . . . . . . . . . 61 2.4.5 Per indicar la divisió entre dues quantitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 2.5 Els punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 2.5.1 Per deixar una frase inacabada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 2.5.2 Per indicar una interrupció que expressa sorpresa o dubte . . . . . . . . . . . . 61 2.5.3 Per deixar oberta una enumeració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 2.5.4 Per assenyalar l’omissió de text. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 2.5.5 El nombre de punts dels punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 2.5.6 Amb l’abreviatura etc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 2.5.7 Coma i punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 2.6 Els signes d’interrogació i d’admiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 2.6.1 En frases interrogatives i exclamatives directes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 2.6.2 Per indicar dubte o sorpresa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 2.6.3 Coincidència amb el punt i els altres signes de puntuació. . . . . . . . . . . . . 63 2.7 Les cometes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 2.7.1 En la reproducció literal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 2.7.2 En mots emprats en sentit especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 2.7.3 En denominacions d’entitats, marques, empreses, establiments . . . . . . . . 63 2.7.4 Per evitar repeticions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 2.7.5 Coincidència de cometes amb el punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 2.7.6 Coincidència de cometes finals amb punts suspensius, interrogació o admiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 2.7.7 Coincidència de cometes finals amb coma, punt i coma o dos punts . . . . 64 2.8 Els parèntesis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 2.8.1 En els incisos o informacions complementàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 2.8.2 Per incloure informació intercalada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 2.8.3 Coincidència de parèntesi final amb punt, punts suspensius, interrogació o admiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 iv Índex 2.8.4 Coincidència de parèntesi final amb coma, punt i coma o dos punts . . . 65 2.9 El guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 2.9.1 En mots compostos o amb prefix. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 2.9.2 En els numerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 2.9.3 En l’expressió de la data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 2.9.4 En les aproximacions numèriques i períodes de temps . . . . . . . . . . . . . . 66 2.9.5 En enumeracions i taules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 2.9.6 En incisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 2.9.7 No s’usa per igualar les línies al marge dret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 2.10 La barra inclinada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 2.10.1 En formes dobles o alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 2.10.2 En certes abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 2.10.3 En certs textos normatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 2.10.4 Per indicar divisió o fracció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 3. Majúscules i minúscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 3.1 Preàmbuls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3.1.1 Matèria no totalment estabilitzada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3.1.2 Tendència a reduir l’ús de les majúscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3.2 Generalitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3.2.1 Majúscules per posició i per naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3.2.2 Els elements secundaris s’escriuen en minúscula . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3.2.3 Tres maneres de delimitar un text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 3.3 Majúscules determinades per la posició en el text . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 3.3.1 A principi de text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 3.3.2 Després dels signes d’interrogació i admiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 3.3.3 Després de punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 3.3.4 Dins d’un parèntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 3.3.5 Després de dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 3.3.6 En les enumeracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 3.3.7 Amb les fórmules de certs documents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 3.3.8 A l’inici d’una carta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 3.4 Majúscules determinades per la naturalesa dels elements . . . . . . . . . . 74 3.4.1 Noms de persones, animals i éssers sobrenaturals. . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 3.4.2 Noms d’objectes i de productes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 3.4.3 Noms de cossos celestes i de punts cardinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 3.4.4 Noms de càrrecs, dignitats i títols nobiliaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 3.4.5 Tractaments protocol·laris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 3.4.6 Tractaments no protocol·laris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 3.4.7 Noms d’institucions, organismes i entitats diverses . . . . . . . . . . . . . . . . 77 a) Si no contenen una paraula genèrica inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 b) Si consten d’una paraula genèrica i un complement adjectival o preposicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 c) Si consten d’una paraula genèrica seguida d’una aposició . . . . . . . . . 79 d) Si s’esmenten de manera incompleta o amb sinònims . . . . . . . . . . . . 80 v Índex 3.4.8 Topònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 a) Noms catalans o catalanitzats amb article. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 b) Noms no catalans amb article . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 c) Noms començats amb un genèric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 d) Designacions incompletes o sinonímiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 e) Gentilicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 f) Noms de divisions territorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 g) Noms de vies urbanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 h) Noms de monuments i edificis singulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 3.4.9 Diades, períodes, esdeveniments, moviments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 a) Dies, mesos, estacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 b) Períodes i fets històrics, polítics i culturals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 c) Festivitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 3.4.10 Activitats i productes educatius, científics i socials. . . . . . . . . . . . . . . . . 86 a) Congressos, fires, jornades, concursos, festivals . . . . . . . . . . . . . . . . 86 b) Cursos i seminaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 c) Cicles educatius, disciplines i matèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 d) Exposicions, conferències i col·loquis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 e) Premis i distincions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 3.4.11 Obres de creació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 a) Obres literàries, artístiques, musicals i cinematogràfiques . . . . . . . . . 88 b) Títols d’informes i estudis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 c) Parts d’una obra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 d) Títols de col·leccions i sèries radiofòniques o televisives. . . . . . . . . . 88 e) Publicacions periòdiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 f) Notes musicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 3.4.12 Textos legals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 3.4.13 Documents acreditatius i carnets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 3.4.14 Textos administratius, campanyes, projectes, etc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 a) Si s’esmenten formalment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 b) Si s’esmenten informalment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 c) Si s’esmenten indirectament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 3.4.15 Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 3.5 La cursiva i les cometes com a signes demarcatius . . . . . . . . . . . . . . . . 91 3.5.1 Usos de la cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 3.5.2 Usos de les cometes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 4. Abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 4.1 Abreviatures per truncament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 4.2 Abreviatures per contracció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 4.3 Sigles i acrònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 4.3.1 Sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 4.3.2 Acrònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 4.4 Símbols i codis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 4.5 Altres abreviatures tradicionals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 4.6 Orientacions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 vi Índex 4.6.1 Plurals, majúscules, accents, punts i espais a les abreviatures. . . . . . . . . . 98 4.6.2 Criteris per usar les abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 4.7 Abreviatures en els usos informàtics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 4.7.1 Situació actual i problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 4.7.2 Possibles recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 4.8 Llistes d’abreviatures, símbols i codis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 4.8.1 Símbols dels punts cardinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 4.8.2 Codis de poblacions en les matrícules d’automòbils . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 4.8.3 Símbols de pesos i mesures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 4.8.4 Abreviatures administratives més usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 4.8.5 Símbols de monedes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 4.8.6 Dies de la setmana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 4.8.7 Mesos de l’any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 4.8.8 Abreviatures dels ordinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 5. Tractaments protocol·laris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 5.1 Situacions en què és factible d’usar tractaments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 5.1.1 Segons l’àmbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 5.1.2 Segons el canal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 5.1.3 Segons el receptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 5.2 Particularitats dels tractaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 5.2.1 Tendència a reduir l’ús dels tractaments protocol·laris . . . . . . . . . . . . . . . 115 5.2.2 Acadèmies, diputacions i altres institucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 5.2.3 Tractaments vitalicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 5.2.4 Tractament de cortesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 5.2.5 Tractament administratiu general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 5.2.6 Altres càrrecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 5.3 Formes de tractament en vocatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 5.4 Personalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 5.5 Llista de tractaments protocol·laris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 5.5.1 Càrrecs acadèmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 5.5.2 Càrrecs eclesiàstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 5.5.3 Càrrecs militars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 5.5.4 Càrrecs polítics i civils. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 6. Ús igualitari del llenguatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 6.1 El llenguatge i la discriminació sexista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 6.2 Principis generals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 6.3 Maneres d’aconseguir la neutralitat desitjada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 6.3.1 Formes dobles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 6.3.2 Noms genèrics, col·lectius o abstractes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 6.3.3 Construccions més neutres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 vii Índex 6.4 La concordança i els pronoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 6.5 Noms d’oficis, càrrecs i professions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 6.5.1 El gènere en les categories professionals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 6.5.2 La creació de femenins o masculins de càrrecs i oficis . . . . . . . . . . . . . . 135 6.5.3 Llista de noms d’oficis, càrrecs i professions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 7. L’expressió dels nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 7.1 Criteris generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 7.1.1 Representació dels nombres en xifres o en lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 7.1.2 Cardinals i ordinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 7.1.3 Nombres posposats a substantius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 7.2 Particularitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 7.2.1 Usos paral·lels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 7.2.2 Llistes o relacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 7.2.3 En inici absolut o després de punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 7.2.4 Comes i punts en les xifres. Decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 7.2.5 Nombres que pertanyen a sèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 7.2.6 Expressió de la data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 7.2.7 Expressió de l’any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 7.2.8 Dècades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 7.2.9 Xifres romanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 7.2.10 Expressió simplificada de quantitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 7.2.11 Quantitats relacionades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147 7.2.12 Textos tècnics i magnituds físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147 7.2.13 Pàgines i números de publicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 7.2.14 Encapçalament d’apartats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 7.2.15 Les hores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 7.2.16 Temps esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 7.2.17 Grafia dels graus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 7.2.18 Números de les adreces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 7.2.19 Punts quilomètrics i distàncies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 7.2.20 Expressió de l’edat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 7.2.21 Expressió dels ordinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 7.2.22 Nombres partitius o fraccionaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 7.2.23 Els múltiples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 7.2.24 Percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 7.2.25 Divisió a final de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 7.2.26 Apostrofació i nombres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 8. Aclariments de presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 8.1 Detalls de mecanografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 8.1.1 Els signes de puntuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 8.1.2 La barra inclinada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 8.1.3 Abreviatures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 8.1.4 Quantitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 viii Índex 8.1.5 Xifres o lletres que encapçalen apartats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 8.1.6 Numeració de pàgines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 8.2 Les adreces. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 8.2.1 Informació que ha de constar a l’adreça . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 8.2.2 A l’interior de les cartes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 8.3 La cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 8.3.1 En títols d’obres de creació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 8.3.2 No s’utilitza en el títol de parts d’obres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 8.3 3 En noms llatins de plantes, animals i virus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 8.3.4 Per destacar paraules o grups de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 8.3.5 No s’utilitza en citacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 8.3.6 No s’utilitza en noms d’empreses o entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 8.3.7 No s’utilitza en les sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 8.4 La negreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 8.5 Divisió de paraules a fi de línia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165 ix Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona ξ Joan Solà Amb la col·laboració de Xavier Fargas, Anna Gudiol i Alba Fraser CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Centre de Normalització Lingüística de Barcelona Primera edició, febrer de 1995 Primera reimpressió, juliol de 2000 © Consorci per a la Normalització Lingüística © d’aquesta edició, Ajuntament de Barcelona Direcció: Joan Solà Redacció: Xavier Fargas Redacció adjunta: Anna Gudiol Terminologia: Alba Fraser Edició: Ajuntament de Barcelona. Imatge i Producció Editorial Coordinació editorial: Jordi Fernando Maquetació electrònica i impressió: Imatge i Producció Editorial ISBN: 84-7609-692-5 Dip. Leg.: B-35.267-2000 Presentació Teniu a les mans el nou Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona, una eina bàsica que ens permet un desenvolupament correcte de la feina diària, un estri que reflecteix l’interès actiu per l’ús correcte i adequat de la llengua catalana. Ara, cinc anys després que la primera edició d’aquest llibre d’estil es posés a l’abast de tots els treballadors i les treballadores municipals, renovem el nostre compromís amb el català, i tornem a ser un referent entre institucions per mitjà d’un projecte elaborat pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que vol seguir el camí iniciat aleshores amb gran èxit. Hem fet i volem continuar fent un llenguatge administratiu modern, clar i àgil perquè l’Ajuntament estigui més a prop de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, perquè la comunicació entre la nostra administració i els barcelonins i les barcelonines sigui entenedora. El Llibre d’estil va néixer amb la voluntat de ser un material de suport per a la feina de l’administració, una eina de consulta habitual, una manera d’aconseguir una uniformitat de criteris que facilités el contacte amb la ciutadania. És amb aquesta voluntat que ara editem aquest llibre renovat i actualitzat. Vull encoratjar tots els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament de Barcelona a continuar donant servei a la nostra ciutat amb el compromís de fer de la llengua catalana una llengua viva, en concordança amb els canvis socials que el nou mil·lenni ja ens avança. Joan Clos Alcalde de Barcelona 5 Introducció Finalitat d’aquest llibre d’estil L’obra que el lector té a les mans, com és normal en aquest gènere de manuals, es proposa de regular certes pràctiques, en general lingüístiques, de l’Ajuntament de Barcelona. En concret, té la finalitat de resoldre els dubtes dels usuaris en els aspectes relacionats amb l’ús normatiu o estàndard de la llengua i aconseguir una pràctica uniforme, quan s’ha cregut convenient, en altres aspectes no directament relacionats amb la normativa lingüística i fins aliens a la llengua pròpiament dita. Malgrat aquesta finalitat, és imprescindible que els tècnics i assessors vegin en aquest llibre més aviat un material de suport a la seva feina que no pas una guia compulsiva i inflexible. Un llibre d’estil no pot ni hauria mai d’anul·lar ni de subs- tituir la feina del professional, que ha de procurar sempre de mantenir-se atent a les oscil·lacions lingüístiques de la societat i de respondre-hi amb els seus coneixe- ments lingüístics i socials. A més a més, un llibre d’estil, sobretot referit al català, està contínuament exposat a les al·ludides oscil·lacions de la societat i, especial- ment, a les novetats que derivin de l’autoritat a què més avall ens referim. Per tant, és una obra que, per definició, mai no s’hauria de considerar closa i acabada. Salvades aquestes circumstàncies, s’ha d’entendre que les solucions que aquí es donen com a segures són obligatòries en l’Ajuntament de Barcelona. Concretem tot seguit els aspectes de què tracta aquest llibre. Resolució de dubtes lingüístics Donada la situació social de la llengua catalana, els dubtes són avui pràctica- ment il·limitats i fins i tot imprevisibles. Per això, si, d’una banda, la resolució dels dubtes lingüístics és l’aspecte més important del llibre, d’una altra banda, ja s’entén que una obra com aquesta ha de ser forçosament selectiva, i doncs fins a cert punt arbitrària. Un equip de redacció no té més remei que acceptar i assumir aquest límit i aquest risc. Els dubtes poden tenir relació amb qüestions gramaticals o lèxiques o més aviat amb aspectes gràfics. Els detalls gramaticals afecten la morfologia i la sintaxi. Hem recollit tot allò que l’experiència demostra que un usuari de tipus mitjà de la llengua alguna vega- da necessita consultar: certs plurals (com el de passeig), certes formes verbals 7 Introducció (quines formes del verb poder canvien la o en u i quines porten g) i certes altres formes flexives (com fa el femení la paraula pobre, quines formes tenen els quanti- ficadors bastant, massa i prou); usos de preposicions i conjuncions, aspectes de l’infinitiu, el gerundi i els possessius, la negació doble, etc. Les qüestions lèxiques es recullen en un extens vocabulari i són principalment de tres menes. En primer lloc, hi ha nombroses entrades que afecten el lèxic comú: el lector hi trobarà informació sobre entregar, afició o sisplau, etc. En segon lloc, hi ha una selecció de lèxic especialitzat, sobretot dels camps administratiu, jurídic i econòmic. En tercer lloc, hi ha una bona quantitat d’expressions que afecten tant el lèxic comú com els camps especialitzats esmentats: hi ha informació sobre expres- sions com a mesura que, de comú acord o previ avís. Finalment, en aquest llibre hi ha nombrosos detalls relacionats amb la grafia. En certs aspectes hem estat simplement selectius: per exemple, en l’accentuació. En canvi, el lector trobarà aquí un extens tractat de puntuació (un aspecte no sempre ben atès en la formació escolar), un tractat encara més extens i minuciós sobre l’ús de les majúscules (sens dubte, una de les qüestions més difícils que ha d’abordar un professional i per tant un llibre d’estil) i diversos altres aspectes. També hi hem inclòs en algun cas orientació sobre la pronunciació de certes paraules (com ara handicap, hoquei, impresos o prendre), aspecte que ens ha semblat que podia també ser útil als destinataris de l’obra. Consecució d’uniformitat en determinades qüestions A part les qüestions al·ludides, aquest llibre s’ocupa d’unes altres que cauen més pròpiament fora del terreny normatiu, o que fins i tot no tenen relació amb la llen- gua. En són exemples les abreviatures (incloses les utilitzades en informàtica, ano- menades compactacions), els tractaments protocol·laris, les expressions numèriques (manera d’indicar els temps d’una competició, l’hora, la data, etc.), els elements que ha de tenir una adreça i la manera de representar-los, etc. En aquests terrenys no es pot parlar pròpiament de normativa, llevat d’algun cas (com ara en els símbols, en certs codis, en els tractaments protocol·laris), com tam- poc no se’n pot parlar (en general) amb referència als signes de puntuació i a l’ús de les majúscules. La majoria de vegades en aquests camps no hi ha sinó tendèn- cies trufades d’excepcions i de contradiccions, i en català s’hi afegeix l’agreujant que la tradició és inexistent o poc significativa en la majoria de casos i que tampoc no s’ha estudiat gaire si aquesta llengua presenta condicions particulars en algun punt (per exemple, en les abreviatures). 8 Introducció En aquestes qüestions hem procurat de reflectir les tendències al·ludides i d’adaptar-les més bé al català en aquells comptats casos en què ens ha semblat convenient de fer-ho. En alguna altra ocasió hem cregut que no calia o fins i tot que no es podia pretendre una absoluta uniformitat (per exemple, en algun cas de puntuació, d’ús de majúscules o d’alguna construcció), i així ho hem advertit al lector, no pas sense un raonament adequat. Altres detalls El llenguatge administratiu i formal català, que havia passat tants segles sense presència pública, ha adquirit en molt pocs anys una admirable flexibilitat i rique- sa, gràcies a l’esforç dels organismes públics i d’un excel·lent conjunt de profes- sionals. Les virtuts principals d’aquest llenguatge són la simplicitat, la claredat i la voluntat no discriminatòria. Aquest llibre s’adhereix plenament a aquesta trajectò- ria del llenguatge formal, com el lector podrà comprovar arreu arreu. En concret, hi ha un extens capítol dedicat a l’ús no discriminatori del llenguat- ge, aspecte encara molt poc madur en les nostres comunitats però que al domini lingüístic català compta ja amb treballs sòlids i sobretot amb una voluntat decidida de l’administració i dels professionals d’arribar a l’equilibri desitjat. Aspectes pendents En canvi, en aquest llibre d’estil no s’aborda un capítol cabdal en la vida adminis- trativa: la documentació. L’Ajuntament de Barcelona és una entitat tan complexa i de dimensions tan grans que aquesta qüestió haurà de ser forçosament atesa de manera monogràfica i extensa amb un altre projecte probablement més ambiciós que aquest. D’una banda, l’ideal de reduir i fixar els models de documents presenta aspectes prou diversos que fan que s’hi hagin d’interessar departaments o sectors diferents de l’Ajuntament. Així, per exemple, a part d’aspectes lingüístics i materials, en la documentació hi ha sovint implicats aspectes d’imatge corporativa, jurídics o bé informàtics. D’una altra banda, tampoc no era factible d’intentar donar unes orientacions generals sobre redacció de documents: perquè això no és viable sense referències concretes a cada tipus de document i perquè, a més a més, unes orientacions d’aquesta mena no tenen cap utilitat per a la immensa majoria d’usuaris d’un manual com aquest. 9 Introducció Actitud de prudència i de col·laboració amb el lector Per definició, el lector consulta en un llibre d’estil tot allò de què dubta perso- nalment o que no és clar objectivament. L’estat en què es troba la llengua catalana fa que l’usuari esperi de trobar resoltes aquí moltes qüestions que precisament no estan resoltes enlloc; més encara: que ni tan sols correspon de resoldre-les als autors d’un manual com aquest. Més que paradoxal, la situació és extremament delicada per tres raons. D’una banda, tota l’organització de serveis lingüístics amb què avui compta la llengua catalana, a desgrat d’estar integrada per excel·lents professionals, no pot contrarestar la greu manca de competència en l’ús de la llengua que s’observa en la immensa majoria d’usuaris. D’una altra banda, els dubtes que assalten l’usuari en una llengua sotmesa a una forta i eficaç pressió d’una altra llengua, són tan nom- brosos, específics i inesperats que només podria intentar de fer-hi front, potser, una autoritat lingüística atenta contínuament a la realitat i proveïda de recursos ade- quats. Un llibre d’estil no és de cap manera tan poderós, i per això s’ha de fixar una finalitat més modesta i ha d’adoptar una actitud de suport indirecte més que no pas de responsabilitat concreta i directa sobre cada fenomen. En tercer lloc, un lli- bre d’estil no pot contribuir a augmentar l’estat de perplexitat amb què molts usua- ris s’han trobat durant els últims anys. En efecte, en múltiples detalls hi ha hagut opinions divergents. Per tot això, l’equip que ha elaborat aquest llibre d’estil s’ha proposat de man- tenir davant la llengua una actitud de prudència que tot seguit fem explícita. Molt sintèticament, l’actitud general, tant en les qüestions de lèxic com en les de gramàtica com en les alienes a aquests dos camps, ha estat de no condemnar res sense fonament suficient, això és, pel sol fet que ho trobàvem condemnat en una font de consulta que no tingués autoritat lingüística o pel sol fet que no ens agra- dés a nosaltres. Dit altrament: hem procurat de donar com a lícit, sempre amb els matisos necessaris (incloent-hi la possible presa de posició futura de l’autoritat), tot allò que no hi havia prou fonament per rebutjar-ho. I hem preferit sempre de proporcionar al lector una informació útil a donar-li simplement la solució d’urgència. Creiem que és més beneficiosa per a la llengua aquesta actitud que no pas el rigor subjectiu excessiu. En concret, l’actitud es pot explicitar en els punts següents. Revisió atenta de la informació Abans de condemnar explícitament un fenomen determinat ens hem preocu- pat de revisar atentament els fonaments de la condemna: només en casos molt 10 Introducció segurs l’hem mantinguda; altrament ens hem inclinat per una consideració mati- sada. Consulta a l’autoritat lingüística Hem consultat sistemàticament a l’IEC i al TERMCAT tot allò que no podíem solucionar personalment perquè no era de la nostra incumbència. Quan aquestes entitats ens han donat resposta clara, l’hem adoptada. Un exemple evident d’això, el trobarà el lector en el paràgraf dedicat als signes d’interrogació i admiració. Com que de vegades la informació obtinguda no consta encara en els materials assequibles del mercat, el professional que consultarà aquest llibre es podria sentir desorientat si trobava una solució diferent en altres obres al seu abast. Per aquesta raó, sempre que ho hem cregut necessari hem fet constar que el cas en qüestió havia estat acceptat per l’autoritat. En els casos de terminologia hi ha en general el signe “[N]” (“terme normalitzat”). En els altres casos hi ha una indicació clara d’una altra mena. A l’inici del vocabulari donem més informació sobre aquest i altres aspectes. Proposta d’acceptació matisada o de llibertat d’ús o d’alternatives En tots aquells casos en què no hem obtingut resposta de les entitats esmenta- des i en què no hi havia prou motiu per adoptar una actitud excloent, hem preferit de ser tolerants. Més en concret, en nombrosos casos hem donat llibertat d’ús o hem proposat alternatives que no implicaven exclusió. Per exemple, evitem de condemnar taxativament (com fa algú) la construcció “ser de + infinitiu” (“és d’esperar / de suposar”, etc.); rebutgem certs complements nominals amb a (en casos prou clars com “pantalons de ratlles”, “gust de ranci”), però no certs altres de menys clars (“olla a pressió”); admetem el valor copulatiu de l’expressió així com (avui completament generalitzada: “S’ha discutit el pressupost, així com les altres qüestions pendents”); admetem les expressions temporals dins/dintre de; o ens limitem a aconsellar que no s’abusi de certes paraules o expressions com ara a base de. Així mateix, hem defensat que no era transcendent la diversitat d’usos ni la ine- vitable vacil·lació en certs casos com ara l’ús de coma o de dos punts després de la salutació d’un escrit, o l’ús de majúscula o minúscula en determinats casos, etc. Ens hem preocupat, però, de donar al lector la informació complementària necessària. 11 Introducció Proposta nostra explícita d’acceptació de certs fenòmens En diferents casos en què, no havent-hi opinió de les entitats referides més amunt, ens ha semblat imprescindible d’acceptar un cert ús més o menys discutit o dubtós, no hem vacil·lat a fer-ho. En són exemples l’acceptació de l’adverbi inclús, de l’expressió jugar un paper o de la concordança del verb haver-hi. Com en els casos anteriors, també ara hem raonat la nostra decisió o bé hi hem posat el signe “[P]”, que vol dir “acceptat provisionalment (mentre l’autoritat no s’hi pronunciï)”. Exclusió de certs fenòmens en llenguatge formal Atès que l’Ajuntament de Barcelona és una entitat prou complexa perquè s’hi puguin preveure registres diferents, hem advertit que certs usos o dobles formes no són necessaris o adequats en un registre formal. Per exemple, no ens ha semblat que fos necessari d’acceptar en aquest tipus de llenguatge l’ús adverbial de l’adjec- tiu adjunt (Adjunt us trameto les cartes que em demaneu). Oportunitat d’aquest llibre d’estil Els paràgrafs anteriors han deixat entreveure les dificultats de tota mena amb què els usuaris de la llengua catalana conviuen avui. Per això sembla indiscutible que ha de ser positiva la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona d’intentar de pro- porcionar-los tot el suport que necessitin. Cal esperar que aquest llibre en serà una part ben útil. Amb aquesta esperança l’equip de redacció hi hem posat tota la il·lusió i la voluntat. Hem d’afegir-hi que hem tingut la sort de comptar sempre amb el suport i la competència del regidor d’Edicions i Publicacions, Joan Fuster, i del director del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, Josep Verdura, amb els quals hem tingut llargs i fructuosos intercanvis d’opinions. Agraïments Han estat nombrosos els particulars i les entitats que ens han proporcionat algun tipus d’ajut. A tots els expressem des d’aquí el nostre agraïment. Concretament a: Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, Pere Artís, Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), Bisbat de Barcelona, Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, Manuel Cabero, Daniel Cassany, Comandància de Marina, Consell de les Illes Balears, Consell General de les Valls d’Andorra, 12 Introducció Correus, Delegació del Govern, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Fábrica de Moneda y Timbre, Generalitat de València, Jaume Gibert (”la Caixa”), agència de viatges Icària, Institut Català de Tecnologia (ICT), Josep Lacreu, Oriol Martorell, Josep M. Mestres, Oficina d’Estudis Andorrans, Josep Moran (Oficina d’Onomàstica), Protocol de l’Ajuntament de Barcelona, Protocol de la Generalitat de Catalunya, Protocol del Parlament de Catalunya, Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Serveis Lingüístics de la Vila Olímpica. Rosa Vallverdú ens va prestar col·laboració en un cert moment de la redacció del manual, i Màrius Sampere ens va proporcionar informació important. Agraïm la col·laboració pacient dels assessors i assessores del Centre de Normalització, Marina Carol, M. Lluïsa Domènec, Lourdes Jordà, Anna Moix, M. Rosa Oliva, Isabel Olivar, Xavier Pedregosa, Núria Ripoll i Rosa Ripoll, i espe- cialment de M. Teresa Fernàndez, Mariona Ferret i Roser Leal, que han ajudat en la revisió de l’obra. També ha col·laborat amb valuoses aportacions el personal de diverses dependències de l’Ajuntament: Antoni Homs i Josep Lluís Tobella (Secretaria General), Enric Cases i Assumpta Bisbal (Gerència d’Imatge), Jordi Fernando (Regidoria d’Edicions i Publicacions), Mariona Ribalta i Jaume Capsada (Benestar Social), Marta Bernat (Institut Municipal d’Informàtica), i el secretari general de la corporació, Sr. Jordi Baulies i Cortal. També hem d’estar agraïts a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, entitats que sempre han estat a la nostra disposició. De manera més específica encara, desitgem expressar el reconeixement a l’equip de l’Institut d’Estudis Catalans que prepara el nou diccionari normatiu. A ells devem les solucions de diverses consultes de la llengua general. Finalment, el TERMCAT, Centre de Terminologia, ha col·laborat en el procés de redacció del vocabulari i ens ha prestat l’ajuda més abnegada, pacient i extensa, sense la qual una part important del vocabulari no seria el que és. A més d’estar reconeguts a la direcció de l’entitat, no podríem deixar d’agrair també aquesta col·laboració, nominalment, a l’experta terminòloga Rosa Colomer. Joan Solà 13 1. Miscel·lània gramatical γ 15 1.1.1 Miscel.lània gramatical 1.1 Apostrofació En català, els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de mots que comencen amb vocal o amb h muda. Convé tenir en compte, però, les particulari- tats següents. 1.1.1 Apostrofació davant de i i u àtones L’article i el pronom la no s’han d’apostrofar davant de mots femenins que comencen amb i o u àtones (sense accent gràfic ni prosòdic) precedides o no de la lletra h: la universitat / la humitat la il·lusió / la història la il·lusionàvem / la humitegem Però: l’única l’illa l’una i l’altra1 1.1.2 Apostrofació davant de sigles i acrònims2 Apostrofem si la sigla o l’acrònim té una consonant inicial el nom de la qual comenci amb vocal: l’FBI, l’FM, d’FP, l’RDA, d’LSD, l’SLO (Servei Local d’Ocupació) Apostrofem si la sigla o l’acrònim comença amb la vocal a, e o o: l’APA, l’OMS, d’EGB, l’ADL (agent de desenvolupament local) Si la sigla o l’acrònim comença amb vocal i o u: a) l’article el i la preposició de sempre s’apostrofen: l’IEC, l’IMI, d’IC, l’IBM [L’ordinador de la marca IBM] b) l’article la: s’apostrofa davant de sigles i acrònims que es pronunciïn en una sola síl·laba: l’URSS no s’apostrofa davant de sigles i acrònims que es pronunciïn en més d’una síl·laba: la UGT, la UB, la INTERPOL, la IBM [La màquina o la marca] 1. La gramàtica preveu que no s’apostrofin la una (hora) i la ira, encara que la i i la u siguin tòniques. 2. En aquest apartat hi ha usos diversos. Com que es tracta d’una convenció, seguim el criteri de la màxima simplicitat. 16 Miscel.lània gramatical 1.1.3 1.1.3 Apostrofació davant de nombres Apostrofarem el, la i de davant dels nombres que, escrits en lletres, comen- cen amb vocal (tant si el nombre s’expressa en xifres aràbigues com en xifres romanes): l’11 de gener l’1 d’octubre l’XI Assemblea General de la Federació l’11a part de l’estudi està dedicada a... l’import d’1.000.000 de pessetes 1.1.4 Apostrofació davant de mots començats amb s líquida L’article el s’apostrofa davant de mots que comencin amb s líquida (per necessi- tat fonètica): l’staccato l’statu quo En canvi, l’article femení la i la preposició de no s’apostrofen (la fonètica no ho exigeix): les pedres de Stonehenge la Scala de Milà Moltes paraules estrangeres que començaven amb s líquida ja han pres una forma catalana, afegint una e inicial: l’esport, l’estand, l’espot, l’esprai, l’estrès, d’estoc, l’esprint, l’estàndard, l’esquàter, d’esquaix, l’espònsor 1.1.5 Apostrofació davant de h aspirada No s’apostrofa davant de h aspirada: La genial interpretació de Humphrey Bogart... El hobby de molts barcelonins és passejar Hi ha paraules que començaven amb h aspirada però que ara ja tenen la pronúncia adaptada al català, i per tant admeten l’apòstrof:3 Un jugador d’hoquei L’handicap que hem de superar primer és... El partit d’handbol... 3. En general, si una paraula apareix al diccionari català podem entendre que la pronunciació ja es pot adaptar a aquesta llengua. 17 1.1.6 Miscel.lània gramatical 1.1.6 Apostrofació en casos de possible ambigüitat a) En alguns casos no s’apostrofa per evitar possibles confusions o ambigüitats fonètiques: El va qualificar de anormal [Per distingir-ho de: El va qualificar de normal] La asimetria de la seva obra... [Per distingir-ho de: La simetria de la seva obra...] b) No apostrofem davant del nom de les lletres: la efa (o “la f”), la erra (o “la r”), la a. c) Tampoc apostrofem davant de i que formi síl·laba amb una altra vocal con- tigua: Van analitzar el iogurt Organitzarem un curset de ioga La iodació és la introducció d’un o més àtoms de iode en una molècula Un exemple de hiat el trobem a la paraula hiat 1.1.7 Apostrofació davant de cometes, cursiva i negreta S’apostrofa segons les normes generals davant de paraules en negreta, en cursi- va o entre cometes: Visiteu l’obra d’Antoni Gaudí [En una guia turística] Es van queixar de l’overbooking Va afirmar que els havien influït els problemes de l’“entorn” 1.1.8 Apostrofació davant de l’article de títols i noms d’entitats La preposició de s’apostrofa i no es contreu amb l’article: La representació d’El temps i els Conway La redacció d’El Noticiero Universal En la interpretació d’El meu amic, el mar Els proveïdors d’El Corte Inglés En aquest cas tampoc no es contreuen les preposicions a i per: Va rebre un premi per El llibre de la jungla Anirem a El terror del teleespectador, un nou concurs de TV Una mercaderia per a El Corte Inglés 18 Miscel.lània gramatical 1.1.9 1.1.9 Apostrofació davant de topònims amb article Les preposicions de, a i per es contreuen amb l’article que precedeix alguns topònims catalans o catalanitzats (vegeu 3.4.8): del Maresme, al Barcelonès, pel Poble-sec, del Pireu, al Vendrell Si el topònim no és català ni està catalanitzat, no es fa la contracció: d’El Dorado, per El Retiro, a Los Angeles 1.2 Preposicions i conjuncions 1.2.1 Les preposicions a, en i amb. Les expressions temporals Aquestes preposicions afecten el complement directe, l’indirecte i certs circums- tancials. Pel que fa als complements de companyia, modals, temporals, locatius i altres, molt sovint no és possible o fàcil de precisar el matís que una preposició introdueix en una construcció, i aquest és un dels motius de la dificultat d’usar aquestes tres preposicions. a) Per al complement directe, vegeu 1.5. b) Per al complement indirecte, la preposició pròpia és a (que en la llengua parlada de vegades es pronuncia “amb” o “en”): Feu-ho arribar a aquella noia No sabien a qui havien d’enviar les invitacions c) Companyia: amb. El president va visitar l’exposició amb el regidor i altres autoritats d) Modal: en/amb. Han redactat el document en català i en anglès Parla amb coneixement de causa (El matís modal també es pot expressar amb altres preposicions: anar de pressa, parlar entre dents.) (Vegeu també h.) e) Temporal (vegeu 7.2.6-7): e.1) A. Sentit puntual (moment o temps d’un esdeveniment): S’ha de fer a l’hivern La conferència és a dos quarts de set Al juny l’alcalde inaugurarà dues piscines Els Jocs Florals es van reinstaurar al segle XIX 19 1.2.1 Miscel.lània gramatical En algun cas aquesta circumstància s’expressa sense preposició: El 22 de juny comencen els actes L’exposició es va inaugurar dijous passat En certs casos s’expressa amb per: Per Tots Sants això ha d’estar acabat e.2) En. Per expressar un temps més aviat duratiu (en general són construc- cions sense article determinat): Aquesta reforma s’ha de fer en tres mesos En aquests darrers quatre anys s’ha treballat prou Si hi ha article determinat sovint són possibles tant a com en (vegeu també e.3): Al / En el Renaixement hi hagué una recuperació de l’arquitectura clàssica Va viure en el / al segle XV e.3) Sense preposició: dies de la setmana i altres expressions de temps (vegeu també 7.2.6). Un dia de la setmana comprès entre set dies abans o després del dia en què es parla s’expressa sense preposició ni article: [Parlant el dia 22 de juny, diumenge:] Va venir ahir [21], abans-d’ahir [20], dijous [19], dilluns [16] Ho farem demà [23], demà passat [24], dimecres [25], divendres vinent [27] Fora d’aquests límits la referència a un dia de la setmana porta article i va seguida de la data, sense coma: [Parlant el dia 22 de juny:] L’alcalde l’invita a la inauguració d’aquesta exposició, que tindrà lloc el dimarts dia 31 propvinent El van detenir el divendres (dia) 13 (de juny) L’expressió de l’any es pot fer d’aquestes maneres: en l’any 1995 en el 1995 l’any 1995 el 1995 f) Locatius: f.1) Situació, repòs: – a o en Viuen a/en les cases de la Diputació Ho hem trobat a/en les dues botigues del barri vell 20 Miscel.lània gramatical 1.2.1 Avui treballen al / en el tercer pis El document es conserva als / en els Estats Units Ja s’hi fa referència a/en les novel·les del s. XVII Els acords presos a/en les reunions anteriors Aquest dret s’expressa a/en l’article 3 de la Constitució Trobem ja aquest costum a/en la Roma antiga – en (si el sintagma nominal no porta article determinat)4 Les persones que viuen en cases així Les persones que viuen en pisos de l’Eixample Les persones que viuen en territori estranger Estudien en universitats diferents Els acords presos en reunions anteriors Ho hem comprat en tres botigues de la Ronda Ho hem comprat en uns grans magatzems Ho hem comprat en aquella parada de més avall – a (amb noms propis de ciutats i països) Plou més a Suïssa que a Catalunya Demà l’alcalde serà als Estats Units f.2) Moviment: – a (en general) Els envien a ciutats petites / a Arenys Aneu al carrer Gran – en o a (amb certs verbs: entrar, posar...) No poden entrar a/en les sales de festes Van pujar en/a un dels turons de la ciutat Quan arribem a/en aquella casa g) Mitjà de locomoció: en i amb. Hi van anar en/amb taxi Cada cop hi ha més barcelonins que van en/amb bicicleta 4. Però a en algun cas: Avui serem a (la) TV3 Això només passa a (l’)EGB 21 1.2.2 Miscel.lània gramatical h) Altres relacions: Hi ha diverses relacions que es troben expressades amb en o amb: en general, en expressa més aviat matisos assimilables a modals, i amb, matisos assimilables a instrumentals o de companyia; però més d’una vegada la distinció és inexistent o difícil de fixar. Certes relacions s’estableixen amb a o amb altres preposicions. – ànec amb taronges, pollastre amb samfaina bacallà a la llauna, truita a la francesa préssec en almívar lluç amb/en suc – llicenciat en matemàtiques, diplomat en magisteri – anar (escriure, posar) una frase en/amb majúscula anar (escriure, posar) una frase en/amb cursiva anar (escriure, posar) una paraula amb guionet anar (escriure, posar) una frase entre parèntesis escriure una frase amb ordinador escriure una carta a màquina – començar (acabar, continuar) una frase en/amb majúscula començar (acabar, continuar) una frase en/amb cursiva començar (acabar, continuar) una frase amb cometes començar (acabar, continuar) una frase amb parèntesi – imprimir un document amb una impressora làser; en làser; en paper continu; en columna – fer una feina en tres mesos; amb un mes de retard – dir (parlar, enraonar, expressar-se) en veu alta; en el mateix to; amb llàgrimes; amb paraules molt dures – anar amb compte; tenir en compte i) Règims verbals: els verbs que regeixen en o amb davant d’un nom, canvien aquestes preposicions en a o de davant d’infinitiu i les suprimeixen davant de la conjunció que: Ja fa dies que pensem en la tornada Ja fa dies que pensem a/de tornar Ja fa dies que pensem que hem de tornar 1.2.2 La preposició de en topònims urbans En topònims i noms d’entitats diverses trobem el genèric i el complement units amb de o bé sense aquesta unió (vegeu 8.2.1): 22 Miscel.lània gramatical 1.2.2 hospital de l’Esperança centre de rehabilitació L’Esperança carretera de la Bordeta plaça Molina torre de Foster torre Eiffel La tendència de la llengua és passar de l’estructura amb preposició a l’estructura sense. Però la preposició de es troba conservada, amb fermesa o amb vacil·lació, en dos casos: a) amb fermesa, quan estableix una relació locativa: cementiri de Collserola autovia de Castelldefels ronda de Dalt b) amb vacil·lació, quan es tracta de designacions recents o de designacions en què el segon component encara és transparent semànticament: plaça dels Països Catalans baixada de la Llibreteria És lògic que la preposició caigui quan el segon component ja no és transparent o s’ha perdut l’interès de la relació que originàriament establia amb el primer (relació de “dedicat a”, “en record de”, “fet per”, “propietat de”, “on hi havia”, etc.): plaça (de) Molina carrer (de) Balmes torrent (del) Mas Gili barri (de) Pequín I de vegades també vacil·len altres elements: torrent (de) (Can) Vilana carrer (de) (Los) Castillejos Totes dues maneres de designar (amb preposició i amb algun altre element o sense) són exactament igual normals i lícites. En cada cas s’hauria de mirar quina és més convenient, d’acord amb el que més amunt s’ha dit (a i b), segons el que indiqui l’ús habitual i d’acord amb la voluntat de conservar alguna noció (per exemple, una antiga “propietat de”). Un llibre d’estil no pot baixar a més detalls en una matèria que és complexa per naturalesa. 23 1.2.3 Miscel.lània gramatical 1.2.3 Altres usos de la preposició de. Altres/d’altres És característica del català l’aparició de la preposició de en els casos següents: a) davant d’un element desplaçat (si no és determinat): Té molta paciència En té molta, de paciència No és gaire lluny/cara No n’és gaire, de lluny / de cara b) davant d’un adjectiu o d’un participi quan elidim un nom que estava afectat per un partitiu (molt, poc, un, vint, etc.): T’he portat cinc fulls quadriculats i cinc fulls llisos T’he portat cinc fulls quadriculats i cinc de llisos Hi ha fulls quadriculats i n’hi ha de llisos Han substituït la representació territorial per una d’estamental Han trobat dues portes obertes i una de tancada c) davant de la paraula altre(s), de vegades optativament: Ho imprimeixo amb paper ratllat perquè no en tinc d’altre Comparem aquests fets amb (d’)altres de semblants Hi ha uns locals petits i (d’)altres de grans Per als problemes de trànsit hi ha solucions barates, però n’hi ha sobretot (d’)encara avui força cares // ...però n’hi ha (d’)altres encara avui força cares 1.2.4 Caiguda de preposicions Les preposicions a, amb, de i en se suprimeixen davant de la conjunció que (vegeu 1.3.7d): Des de la creació del nou servei... Des que es va crear el nou servei... [Incorrecte: Des de que es va crear...] Va esperar al final de la reunió Va esperar que finalitzés la reunió [Incorrecte: Va esperar a que finalitzés la reunió] En alguns casos podem evitar la supressió de la preposició redactant la frase amb altres recursos: 24 Miscel.lània gramatical 1.2.5 Una possibilitat Altres possibilitats – L’exposició es podrà finançar – L’exposició es podrà finançar gràcies que hi ha hagut aporta- gràcies a les aportacions de... cions de... – L’exposició es podrà finançar gràcies al fet que hi ha hagut aportacions de... – L’exposició es podrà finançar perquè hi ha hagut aportacions de... – Estem acostumats que es – Estem acostumats a sentir queixin de... queixes de... – Estem acostumats a les queixes de... 1.2.5 Canvi de preposicions Les preposicions en i amb canvien a a i de vegades a de davant d’infinitius (per als infinitius amb valor temporal, vegeu 1.2.6): Confien en la venda de... Confien a/de vendre... [O també: Confien que vendran...] En tenim prou amb l’afirmació de la nostra voluntat de... En tenim prou a/d’afirmar la nostra voluntat... [O també: En tenim prou afirmant...] 1.2.6 En i al davant d’infinitiu La gramàtica aconsella introduir amb la preposició en l’infinitiu amb valor d’anterioritat o causalitat: En arribar la Guàrdia Urbana, es resolgué el conflicte [En lloc de: A l’arribar la Guàrdia Urbana...] En intervenir el president, l’oposició abandonà la sala [En lloc de: A l’intervenir el president...) 25 1.2.7 Miscel.lània gramatical 1.2.7 Fins a / fins i cap a / cap La construcció bàsica d’aquestes dues preposicions és fins a i cap a: No acabaran les obres fins al dia 16 Hi insistirem fins a aconseguir-ho S’han fet fins a dues-centes intervencions en la via pública Va anar cap a casa seva força abatut Ara bé, es perd la a davant de la conjunció que i de certs adverbis: Hi insistirem fins que ho aconseguim No acabaran fins demà Fins ara tot va bé Gireu-vos cap allà Fins sense la a també és usat en l’expressió fins i tot (i de vegades sol amb aquest mateix sentit): Fins i tot els amics més íntims el van abandonar [O bé: Fins els amics més íntims...] 1.2.8 Per / per a Davant de noms o pronoms, per s’utilitza per expressar causa, motiu, agent, lloc, temps o altres relacions més vagues; per a expressa destinatari, beneficiari o finalitat: Hi havia premis per a tots els participants [Destinatari] Necessitem material per a les proves de mecanografia [Finalitat] Ho tindrem fet per Nadal [Temps] Ara hem de córrer pels errors dels altres [Causa] Van començar per la tercera zona [Lloc] S’ha interessat per les obres del metro Davant d’infinitiu, adverbi o conjunció, només utilitzarem la forma per: Ha establert uns criteris per elaborar els reglaments Ens ho han exigit per demà al matí No ens va dir per quan ho necessitava No utilitzarem “per + infinitiu” amb valor causal: En lloc de Podem dir - Ho va fer per entendre - Ho va fer perquè entenia que era el seu deure que era el seu deure 26 Miscel.lània gramatical 1.2.9 - Ens va felicitar per tenir- - Ens va felicitar perquè ho ho tot a punt teníem tot a punt - La planta es caracteritza - La planta es caracteritza per tenir les fulles com- pel fet de tenir les fulles postes compostes 1.2.9 Com / com a Com es pot substituir per igual que o com si fos. Com a es pot substituir per en qualitat de. Va inaugurar l’exposició com a responsable de Cultura Va actuar com un autèntic expert 1.2.10 La supressió de que Darrerament s’ha estès molt el costum de suprimir el que introductor d’una frase subordinada, però aquesta supressió és incorrecta: Incorrecte Correcte – Us prego ens ho feu – Us prego que ens ho feu arribar aviat arribar aviat – Demano se’m concedeixi – Demano que se’m concedeixi una beca... una beca... – Us desitjo passeu unes – Us desitjo que passeu unes bones vacances bones vacances – Preguem disculpin les – Preguem que disculpin les molèsties molèsties – No tenim tot el material – No tenim tot el material però sí tenim el més però sí que tenim el més important: les ganes important: les ganes 1.2.11 La conjunció doncs Doncs no es pot utilitzar per introduir subordinades causals (per tant, és incorrec- te sempre que es pugui substituir per ja que o perquè); doncs té valor consecutiu: Incorrecte Correcte – No van acudir-hi doncs no – No van acudir-hi perquè no se’ls havia convocat se’ls havia convocat – No han rebut la subvenció – No han rebut la subvenció doncs els faltaven documents perquè els faltaven documents – A la comissió tècnica hi va – A la comissió tècnica hi va anar ell, doncs ho havia anar ell, ja que ho havia treballat personalment treballat personalment – Hem de fer, doncs, un esforç comú... – Doncs jo no ho trobo tan malament... 27 1.3.1 Miscel.lània gramatical 1.3 Pronoms 1.3.1 La forma lis sempre és incorrecta La forma lis és sempre incorrecta: Incorrecte Correcte – No es podien creure que lis – No es podien creure que els hagués tocat el premi (a ells o elles) hagués tocat el premi (a ells o elles) – Van donar-lis un obsequi, – Van donar-los un obsequi, als guanyadors als guanyadors – Van donar-lis un obsequi, – Van donar-los un obsequi, a les guanyadores a les guanyadores 1.3.2 Ús de les formes reduïdes dels pronoms febles Cal evitar en llengua estàndard l’ús de formes pronominals reduïdes pròpies del llenguatge informal: Informal Estàndard convence’s convèncer-se convence’ns convèncer-nos anem’s-en anem-nos-en fes-els-hi un favor fes-los un favor digue’m digues-me 1.3.3 Els pronoms ell/ella no es refereixen a coses En general, és incorrecte l’ús del pronom ell o ella referit a objectes inanimats. Aquest ús es pot evitar amb l’ús de pronoms febles o amb altres recursos (vegeu 1.3.4 i 1.8): Incorrecte Correcte – L’Ajuntament i altres entitats – L’Ajuntament i altres entitats que depenen d’ell... que en depenen... – Ja hem redactat els objectius. – Ja hem redactat els objectius. En ells expressem la nostra Hi expressem la nostra voluntat de... voluntat de... – Ja tenim redactats els objectius en què expressem la nostra voluntat de... 1.3.4 Ús incorrecte de mateix/mateixa S’ha de tenir en compte que mateix/mateixa és incorrecte com a substitut d’un nom o d’un grup nominal. Els pronoms febles, els possessius o altres recursos poden ajudar a evitar aquest ús (vegeu 1.3.3 i 1.8): 28 Miscel.lània gramatical 1.3.5 Incorrecte Correcte – El projecte que hem preparat – El projecte que hem preparat i tots els apartats del mateix i tots els seus apartats – Sempre ens hem caracteritzat – Sempre ens hem caracteritzat per un gran respecte a les per un gran respecte normes i per l’obediència a i obediència a les normes les mateixes 1.3.5 No s’ha d’abusar del pronom vostè No és recomanable l’ús del pronom vostè en casos en què se’n pot prescindir sense que el significat de la frase variï (aquest ús abusiu és molt habitual en rètols i en textos de tipus publicitari): Incorrecte Correcte – Està vostè d’acord amb el – Està d’acord amb el que guanya? que guanya? – Prengui vostè un número – Prengui un número i esperi que l’avisin i esperi que l’avisin – Vostè es troba aquí – Sou aquí [En un mapa de situació] 1.3.6 Les formes se i es La forma es pren la forma se davant de mots que comencen amb s, ce o ci: Ja fa temps que es pensava això Ja fa temps que se sospitava això Els nostres esforços es limiten a... Els nostres esforços se centren en... En aquell article es parla de Ramon Llull En aquell article se cita Ramon Llull 1.3.7 Els pronoms relatius a) Les formes el que, la que, els que i les que són correctes quan les podem substi- tuir per aquell que, aquella que, allò que, aquells que i aquelles que: El que vam triar és el millor [= Aquell que vam triar és el millor] [= Allò que vam triar és el millor] Els principals objectius i els que s’hi relacionen... [=...i aquells que s’hi relacionen] b) Per fer referència a un lloc la forma on és equivalent a les construccions en el qual / en la qual / en què: 29 1.3.8 Miscel.lània gramatical Incorrecte Correcte La casa que visc La casa on visc La casa en la que visc La casa en la qual visc La casa en què visc c) Si el relatiu fa una funció de circumstancial de temps, es pot usar tant que com en què: En el moment que / en què es va decidir això... L’any que / en què l’anterior secretari va deixar el càrrec... d) La combinació “preposició + que” és sempre incorrecta: En lloc de: Confien en que vindreu aviat S’ha d’escriure: Confien que vindreu aviat En lloc de: Estem segurs de que ho podreu resoldre S’ha d’escriure: Estem segurs que ho podreu resoldre e) Per què s’escriu separat en les frases interrogatives directes o indirectes (quan equival a “per quin motiu”); en els altres casos s’escriu junt i amb accent (perquè): Per què heu tardat tant? Ens preguntem per què hem de tornar a explicar els mateixos conceptes Hem tardat molt perquè hem topat amb dificultats imprevistes Quan ens preguntem el perquè d’aquestes actuacions... f) La forma què en funció interrogativa directa o indirecta (quan equival a “quina cosa”) s’accentua: Què tens? Què hem de fer per resoldre aquest problema? No sabíem què dir-hi, perquè el cas era complicat Però en certs casos no equival a la perífrasi “quina cosa”, i va sense accent: Que no vindràs, demà? Que heu trobat allò que buscàveu aquest matí? El que no sabem és quan hi haurà oposicions 1.3.8 Incloent-hi, excloent-ne Els verbs incloure i excloure presenten uns usos com els següents, amb pronom: Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda sense autorització de la casa editora Els pressupostos, incloent-hi els del grup d’empreses municipals, no s’aprovaran fins al pròxim Ple Excloent-ne molt pocs casos, el nostre servei ha resolt tots els conflictes que li plantejava el retall pressupostari 30 Miscel.lània gramatical 1.4.1 S’ha d’adequar la normativa vigent a les noves necessitats, excloent-ne els articles ja retocats que se citen a l’annex B En molts casos, però, se sent com a més natural el recurs a formes com fins i tot, inclús, inclosos o incloses, per una banda, o excepte, llevat de, exclosos o excloses, o el condicional, per una altra: La mesura afecta tots els ciutadans, fins i tot els residents al centre S’han de retirar tots els vehicles d’aquell tram de carrer, incloses les motos de la vorera Excepte els veïns, ningú no podrà aparcar a la zona senyalada Ningú no podrà aparcar a la zona senyalada si no n’és veí Excloses les motos, la resta de vehicles ha de girar a la dreta obligatòriament 1.4 Verbs 1.4.1 Ser: formes Les dues possibilitats que ofereixen les formes no personals del verb ser són igualment admissibles, però convé ser coherents i utilitzar sempre la mateixa pos- sibilitat en un sol text: ser sent sigut ésser essent estat Per a la forma de substantiu s’utilitza sempre ésser: L’ésser humà és un misteri El títol de la conferència és “La filosofia i l’ésser” 1.4.2 Ser/estar: usos En general, les qualitats permanents, definitòries o classificatòries s’expressen amb ser; les qualitats transitòries, amb estar: Els objectius són inassolibles Els objectius estan mal redactats Aquell xicot és molt viu [= espavilat] Aquell xicot està ben viu [= no ha mort] No estem capacitats per fer això Aquesta infracció està penalitzada amb una multa de 5.000 ptes. La localització se sol expressar amb els verbs ser, ser-hi o haver-hi: On són aquells que es queixaven tant? 31 1.4.3 Miscel.lània gramatical A la festa no hi eren tots [els homenatjats] A la festa no hi havia tots els homenatjats5 -Que hi ha el Sr. López? -No, encara no hi és6 Davant de fomes encapçalades per les preposicions i que no tenen un clar matís locatiu o classificatori, generalment es recorre a la forma estar: Els objectius estan a l’abast del departament Estem de bon humor, aquest matí Està per veure com acaba tot això 1.4.3 El gerundi La velarització no afecta mai les formes del gerundi: en lloc de “beguent” la forma correcta és bevent; en lloc de “poguent” la forma correcta és podent; en lloc de “vinguent” la forma correcta és venint (vegeu 1.4.5). El gerundi expressa accions anteriors o simultànies a l’acció que expressa el verb principal, o bé relacions de causa, condició o manera: Esternudant estripo tots els mocadors de paper Fent-ho així, no acabarem mai S’ha de treballar fixant els objectius amb claredat Havent fixat prèviament el objectius, treballareu més bé Per tant, oracions com les següents no serien correctes: Van presentar-se al lloc de l’accident, emplenant a continuació l’informe [Caldria escriure: Van presentar-se al lloc de l’accident i van emplenar l’informe] Va anul·lar la reunió, convocant-la per a la setmana següent [Caldria escriure: Va anul·lar la reunió i la va convocar per a la setmana següent] 5. Ser-hi va seguit d’una pausa; si darrere hi ha un sintagma, s’ha d’utilitzar haver-hi. 6. En les converses telefòniques, s’ha d’evitar la construcció castellana: -Que està el Miquel? -Sí que està, un moment... També és un castellanisme: -Que es pot posar el Miquel? -Sí, ara es posa Com que la gent “es posa al telèfon”, s’ha de dir: -Que s’hi pot posar el Miquel? -Sí, ara s’hi posa S’ha de recordar que els verbs trucar i telefonar (intransitius) comporten expressions com les següents: Ja li has trucat?, Ja li has telefonat?, no pas: “Ja l’has trucat?”, “Ja l’has telefonat?”. Truca-li, Telefona-li, no pas “Truca’l”, “Telefona’l”. 32 Miscel.lània gramatical 1.4.4 1.4.4 L’infinitiu a) És incorrecte usar l’infinitiu amb valor d’imperatiu: Incorrecte Correcte – No molestar el conductor – No molesteu el conductor – Estirar/Empènyer – Estireu/Empenyeu [En una porta] – Esperar el torn – Espereu el torn b) Convé evitar l’ús de l’infinitiu amb valor de recapitulació: Incorrecte Correcte – Finalment, resumir les – Acabem, doncs, resumint les idees principals del projecte idees principals del projecte [O bé: Per acabar, doncs, resumim les idees...] – Concloure, per tant, que – S’ha de concloure, per tant, que la despesa està justificada la despesa està justificada c) Tampoc no s’ha d’usar l’infinitiu precedit de la preposició de amb valor condi- cional: Incorrecte Correcte – De venir el representant – Si vingués el representant de l’adjudicatari, ho aprofitaríem de l’adjudicatari, ho aprofitaríem per firmar... per firmar... – D’haver-ho fet a les dotze, – Si estigués fet a les dotze, envieu-ho per fax envieu-ho per fax En canvi, no sembla condemnable la construcció “a + infinitiu” dels exemples següents: A poder ser, acabeu-ho avui A no ser que les obres s’acabin abans, la residència s’inaugurarà per la Mercè d) En preimpresos i altres documents en què l’espai és molt reduït, es pot usar la forma “a + infinitiu” en casos com: Quantitat a pagar: .... En text seguit, però, és preferible evitar aquesta construcció: La quantitat que s’ha de pagar és... [En lloc de: La quantitat a pagar és...] 33 1.4.5 Miscel.lània gramatical Activitats que el treballador ha de fer [En lloc de: Activitats a fer pel treballador] e) En general, l’infinitiu no pot anar precedit d’article: Incorrecte Correcte – És indispensable el vacunar – És indispensable (de) vacunar els vostres fills els vostres fills – És positiu per a tots el reflexionar – És positiu per a tots (de) reflexionar sobre aquestes afirmacions sobre aquestes afirmacions 1.4.5 Formes velaritzades de certs verbs Alguns verbs que tenen el so de k en la 1a persona del present d’indicatiu (bec, dic, escric, estic, etc.) presenten vacil·lacions amb la velarització (presència o no de g) en el gerundi, l’imperatiu, l’imperfet d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperfet de subjuntiu. Per resoldre aquestes vacil·lacions ens podem servir d’unes formes que qualsevol parlant de la llengua usa correctament de manera espontània: – la 1a persona singular del present d’indicatiu, que ens dóna les formes correctes del present i de l’imperfet de subjuntiu, i de la 3a, 4a i 6a de l’imperatiu; – la 2a persona de l’imperatiu, que ens dóna la forma de la 5a; – el gerundi, que no presenta mai velarització i que és la guia per a l’imper- fet d’indicatiu (vegeu 1.4.3). L’esquema resumeix la regularitat exposada: pres. subj. imp. subj. imperatiu bec begui begués beguis beguessis beu begui begués begui beguem beguéssim beguem begueu beguéssiu beveu beguin beguessin beguin imp. d’ind. bevent bevia bevies ... 34 Miscel.lània gramatical 1.4.6 Uns quants verbs presenten unes formes d’imperatiu especials: digues, estigues, pugues, sàpigues, sigues, veges i vulgues.7 1.4.6 La concordança del verb haver-hi Atenent-nos a la gramàtica normativa, que no ha prohibit mai aquesta concor- dança, són igualment correctes les dues formes: Hi ha / hi han molts nens que encara no coneixen el nou servei de... Almenys hi havia / hi havien cent mil persones Hi ha hagut / hi han hagut tres amenaces de bomba en un mes Hi pot haver / hi poden haver més ingressos Al dialecte oriental és més habitual de posar en plural els verbs de construccions semblants, com les següents: Es necessiten tres persones a jornada completa S’haurien de buscar noves fórmules de finançament En alguns actes multitudinaris hi fan falta més efectius de la Guàrdia Urbana Des de l’aprovació del nou reglament ja no calen tants documents per tramitar una llicència d’obres 1.4.7 Les perífrasis d’obligació i de probabilitat a) Per indicar l’obligació o la possibilitat de fer una cosa no s’utilitza mai la forma “tenir que + infinitiu”, ni la forma “haver-hi que + infinitiu”: Hem de fer-ho de seguida [Incorrecte: Tenim que fer-ho...] S’haurien de buscar noves fórmules de finançament [Incorrecte: Es tindrien que buscar...] Hi ha d’haver una manera de fer-ho sense molestar [Incorrecte: Té que haver-hi una manera...] Això s’ha de retocar abans de sotmetre-ho a aprovació [Incorrecte: Això hi ha que retocar-ho...] b) La construcció “deure + infinitiu” expressa en el català del Principat la probabi- litat que una cosa s’esdevingui, no pas l’obligació: Per l’èxit i pel ressò que ha tingut el festival, en la propera edició deurà venir-hi força més gent [= probablement hi vindrà força més gent] 7. Aquestes formes, seguides de pronom, experimenten en la llengua parlada una reducció que s’evita en textos formals: digues-me (digue’m) / estigues-t’hi (estigue-t’hi) / sigues-ho (sigue-ho). 35 1.4.8 Miscel.lània gramatical És tan barat que deuen trobar-ho estrany [= probablement ho troben estrany] c) No es pot fer servir el futur ni el condicional per donar una idea de probabilitat: Deuen ser les tres passades, o sigui que ja ho acabarem demà [Incorrecte: Seran les tres passades, o sigui que...] El material devia arribar ahir a la tarda, quan no hi érem [Incorrecte: El material deuria arribar ahir a la tarda...] Aquells que anaven tan elegants devien ser els representants de Milà [Incorrecte: Aquells que anaven tan elegants serien els representants de Milà, i també incorrecte: ...deurien ser els representants...] 1.4.8 El perfet Entre les dues possibilitats que ofereix el català, la forma perifràstica és la més uti- litzada i la que sembla més adequada al tipus de textos que emet normalment l’Ajuntament. La forma simple és més adequada en textos de marcat caràcter formal. Formes perifràstiques: El cap de l’Àrea va acomiadar-se de tot el personal Vam decidir que tots faríem un esforç per... Formes simples (més formals): El conseller expressà l’honor que representava servir... Es dirigí als delegats per agrair-los la seva assistència 1.5 El complement directe 1.5.1 Criteri general: sense preposició En català el complement directe generalment no va precedit de la preposició a: L’Ajuntament ajuda les entitats cíviques El president va presentar els nous membres del Consell Sisplau, acompanyeu el Sr. Llopis durant la visita a les instal·lacions Hem convidat la ministra de Cultura 1.5.2 Casos en què es pot posar la preposició a) Davant dels pronoms personals forts (mi, tu, ell(a), ell(e)s, nosaltres, vosaltres, vós, vostè(s), si), s’hi posa obligatòriament: Hem pensat que convidar-lo a ell era assegurar l’èxit Us vam trobar a vosaltres, però a ells no 36 Miscel.lània gramatical 1.5.3 b) Es pot posar amb els pronoms tothom, ningú, qui, el qual i tots (referit a perso- na). S’hi posarà obligatòriament si la frase és ambigua: Si assistim al sopar els podrem saludar a tots [És a dir, “podrem saludar tots els regidors”, diferent de “podrem saludar a ells tots nosaltres”] També sembla necessària en altres casos com els següents: El regidor, al qual acompanyaven diversos tècnics, visità les noves instal·lacions La policia va detenir Antoni Bastà, a qui havia seguit des de dissabte Però en altres casos, la a és optativa: No ens han comunicat (a) qui han invitat No deixen passar (a) ningú que no dugui la credencial Les millores afecten (a) tots els que treballen en el projecte Van contractar (a) tothom que s’hi va presentar c) Utilitzarem també la preposició en altres casos de possible ambigüitat: Avui votem als representants sindicals [Diferent de: Avui votem els representants sindicals] El Barça es classificarà si guanya al Dinamo [Diferent de: El Barça es classificarà si guanya el Dinamo] d) S’utilitza la preposició en casos de paral·lelisme: Els hem convidat a vostè i als delegats dels ajuntaments veïns e) També s’utilitza en casos de complements de persona desplaçats a l’esquerra: Als empleats més antics els col·locaran en aquests seients f) Es posa preposició en casos de reciprocitat: No van fer sinó acusar-se l’un a l’altre 1.5.3 Construccions amb perífrasis verbals a) Amb els verbs deixar, fer, veure i sentir. Si el verb subordinat d’aquests quatre verbs no porta complement directe, el subjec- te del verb subordinat passa a ser complement directe del conjunt dels dos verbs: Deixarem/farem que els turistes hi entrin Hi deixarem/farem entrar els turistes Els hi deixarem/farem entrar Fes que el diputat parli de l’aluminosi Fes parlar el diputat de l’aluminosi Fes-lo parlar de l’aluminosi 37 1.5.3 Miscel.lània gramatical Les dictadures fan que la gent se senti atemorida Les dictadures fan sentir la gent atemorida Les dictadures la fan sentir atemorida Ha vist/sentit que el turista entrava Ha vist/sentit entrar el turista L’ha vist/sentit entrar Però si el verb subordinat ja porta complement directe, aleshores el seu subjecte passa a ser complement indirecte del conjunt: Deixarem/farem que el diputat visiti l’exposició Deixarem/farem visitar l’exposició al diputat Li deixarem/farem visitar l’exposició Ha vist/sentit que el diputat deixava els documents Ha vist/sentit deixar els documents al diputat Li ha vist/sentit dexar els documents b) Altres verbs: Per a d’altres verbs proposem les construccions següents: aconsellar, demanar, impedir, ordenar, permetre, prohibir, proposar, suplicar Les noves propostes lúdiques permeten esbravar-se als joves de les gran ciutats Les noves propostes lúdiques els permeten esbravar-se Les noves propostes lúdiques li permeten esbravar-se [al jove de la gran ciutat] La Guàrdia Urbana li va impedir d’acostar-s’hi acostumar, animar, arrossegar, autoritzar, condemnar, incitar, informar, invitar, forçar, habituar, predisposar L’han autoritzat a entrar L’han autoritzat a recollir el paquet Hem d’informar-lo que ja s’ha publicat la normativa ajudar, obligar El va ajudar a entrar Li/el va ajudar a acabar la feina El van obligar a retractar-se ensenyar, estranyar Li han ensenyat a cantar Li han ensenyat a ser astuta Diu que no li estranyaria 38 Miscel.lània gramatical 1.6.1 advertir L’Ajuntament ha instal·lat uns monitors que adverteixen a la gent per on ha de passar L’Ajuntament ha instal·lat uns monitors que li adverteixen per on ha de passar L’inspector va advertir al propietari que faria tancar el local L’inspector li va advertir que faria tancar el local L’inspector el va advertir del tancament El verb pregar, segons el diccionari normatiu, admet aquesta doble construcció: El/li prego que vingui 1.6 L’article 1.6.1 L’article neutre Per evitar l’article neutre castellà lo, no sempre n’hi ha prou de substituir-lo per el, sinó que sovint cal buscar altres girs o expressions equivalents: Incorrecte Correcte – Lo millor que pot passar és... – El millor que pot passar és... – Va fer referència a lo que – Va fer referència al que havia passat l’any anterior... havia passat l’any anterior – Va fer referència a allò que havia passat l’any anterior – El conferenciant no era lo bo – El conferenciant no era tan bo que ens havien dit com ens havien dit – Lo millor del cas és que – El millor del cas és que encara no ho hem començat encara no ho hem començat – M’admira lo ràpid que pot – M’admira que ràpid pot treballar aquest ordinador treballar aquest ordinador – M’admira que aquest ordinador treballi tan ràpid – Per lo vist, no té intenció – Pel que sembla, no té intenció de resoldre-ho de resoldre-ho – Ho hem mirat a lo llarg i ample – Ho hem mirat de dalt a baix – Fem-ho lo més aviat possible – Fem-ho al més aviat possible – Fem-ho com més aviat millor 39 1.6.2 Miscel.lània gramatical 1.6.2 L’article personal L’article personal no s’usa en textos de caràcter formal: Van convocar Joan Martínez a les 12 h, i Josepa Ferrer a les 12.30 h [No: Van convocar el/en Joan Martínez a les 12 h i la/na Josepa Ferrer a les 12.30 h] En aquell moment va intervenir Josep López, que va fer notar... [No: ...va intervenir el/en Josep López...] En la campanya usem una imatge de Madonna en un concert [No: ...una imatge de la Madonna en un concert] Aquest article només és adequat en casos poc formals: Si passes pel Casal el dissabte al vespre, l’Albert Pla et dedicarà un dels seus discos 1.6.3 L’article dels topònims S’ha de mantenir sempre l’article en els topònims que el tenen. Quan hi hagi necessitat d’abreujar (per exemple, en un rètol), aquest article tampoc no es pot suprimir. L’article va amb minúscula excepte en posició inicial absoluta (vegeu 3.4.8): Vivia a l’Hospitalet de Llobregat... [No: ...a Hospitalet de Llobregat...] Carretera de l’Arrabassada Entre el Figueró i la Garriga... L’Hospitalet de Ll. [En un rètol] 1.7 Els adverbis en -ment S’ha de procurar no fer un ús abusiu dels adverbis acabats en -ment. Si hi ha dos adverbis amb aquesta terminació coordinats, o es repeteix la terminació (solució preferible) o s’escriu només en el primer (al revés que en castellà, però és una solució pròpia només de registres literaris): Van referir-s’hi sistemàticament i ordenadament [O també: Van referir-s’hi de manera sistemàtica i ordenada] [Incorrecte: Van referir-s’hi sistemàtica i ordenadament] Les seqüències de més de dos adverbis amb aquesta terminació es resolen amb altres recursos: Amb tot el respecte, he de dir que des del punt de vista social, ideològic i personal no coincideixo gens amb l’articulista [No: ...he de dir que socialment, ideològicament i personalment no coincideixo...] 40 Miscel.lània gramatical 1.8 1.8 Els possessius S’ha d’evitar l’ús abusiu de les formes del possessiu. En general, cal prescindir-ne sempre que sense aquestes formes no canviï el sentit del text (vegeu 1.3.3 i 1.3.4): Preferible – Prengui el seu número i – Prengui un número i esperi el seu torn esperi el torn – Pintarem les portes i els rètols – Pintarem les portes i els rètols que hi ha a sobre seu que hi ha a sobre – Conserveu el vostre bitllet fins – Conserveu el bitllet fins que sortiu del recinte del metro que sortiu del recinte del metro 1.9 Els plurals en -s o en -os Els mots catalans acabats en -ig, -xt, -sc, -st, admeten una doble forma de plural (en -s o en -os). És preferible usar la forma en -os, més acostada a la parla habitual: passeig - passejos sorteig - sortejos mig - mitjos raig - rajos [Però raigs X, que és una forma fixada ja per l’ús] text - textos [Incorrecte: “textes”] test - testos [Referint-se al lloc per a les plantes. Si es refereix a una sèrie de preguntes, el plural més habitual és tests] mixt - mixtos risc - riscos casc - cascos disc - discos cost - costos imprevist - imprevistos pressupost - pressupostos Una excepció: aquest - aquests 41 1.10 Miscel.lània gramatical 1.10 El gènere de certs mots El gènere de certs mots no coincideix amb el del castellà: Són masculins: el compte Ho carregarem al seu compte corrent En el compte d’hores treballades pels treballadors de l’Àrea hi ha hagut errors els afores Els afores de la ciutat estaven força degradats el llum [L’aparell que fa llum] Si apaga els llums estalviarà diners i energia l’avantatge La nostra proposta té un gran avantatge: és més econòmica el costum És un costum molt arrelat a Catalunya regalar llibres per Sant Jordi el senyal En aquell encreuament hi falta un senyal de trànsit el front Va caure i es va fer un trau al front el dubte No entenc els seus dubtes sobre l’èxit de l’operació el full El full de paper El projecte ocupa 125 fulls Són femenins: l’anàlisi Li han fet dues anàlisis de sang Els resultats de les anàlisis la dent A la revisió li van trobar les dents corcades la llum [La forma d’energia] La llum del sol El rebut de la llum la resta Amb el NIF en tenim prou; la resta de documents que heu aportat no són necessaris la fulla La fulla de l’arbre la calor Avui fa molta calor 1.11 L’accentuació Les majúscules han de portar accents i dièresis com les minúscules. En el cas que la màquina d’escriure, el processador de textos o la impressora no permetin de posar-los (cosa cada cop menys freqüent), es poden afegir a mà un cop imprès el document. 42 Miscel.lània gramatical 1.12 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS ÀREA D’HISENDA JOSEP MARTÍNEZ I PÉREZ JOCS OLÍMPICS La o que va entre xifres no porta accent: 10 o 12 anys Us costarà unes 150 o 200 ptes. Hi vaig anar 7 o 8 vegades Per a l’accentuació de noms propis i cognoms, vegeu el punt 1.12. 1.12 L’escriptura de noms propis i cognoms L’idioma en què escrivim un nom o un cognom pot determinar alguna diferència ortogràfica, i aquest és un punt delicat, perquè podem ferir la sensibilitat d’una persona si li reproduïm el nom o cognom en una llengua diferent de la que ella identifica com a pròpia. Joaquim (en castellà, Joaquín) Lluïsa (en castellà, Luisa) Lluís (en castellà, Luis) Anna (en castellà, Ana) Gràcia (en castellà, Gracia) Fernàndez (en castellà, Fernández) Rúbia (en castellà, Rubia) Garcia (en castellà, García) El criteri més segur és escriure sempre els noms i els cognoms en la mateixa llen- gua en què els trobem. Si es reprodueix una llista, es reproduirà amb exactitud. Si es prenen les dades d’una persona, es prenen en l’idioma que la persona indiqui. En el cas que la persona implicada no ens pugui fer constar les seves preferèn- cies, es donen tres possibilitats: a) formes escrites que no ens donen cap pista sobre la llengua en què està el nom (RAMON FERNANDEZ). En aquest cas, es pot escriure en català i fer-hi les correccions que calgui (RAMON FERNÀNDEZ). b) formes escrites que contenen errors ortogràfics clars en una o altra llengua, i que cal esmenar: Lluis Fernandez ha de ser Lluís Fernàndez; Luis Fernandez ha de ser Luis Fernández; Maria Rubies ha de ser Maria Rúbies; Toni Plà ha de ser Toni Pla. 43 1.13 Miscel.lània gramatical c) formes escrites que tenen el nom en català i el cognom en castellà, o viceversa. En tots dos casos cal respectar la forma que tenen: Lluís Fernández, Carmen Gonyalons. Per als noms de personatges històrics o estrangers no sempre hi ha formes úniques establertes. Es poden adoptar les de la Gran enciclopèdia catalana, del Gran Larousse català o altres fonts de referència (la premsa): Piotr Ílitx Txaikovski Mikhail Gorbatxov L’escriptura de noms propis d’entitats no catalanes en un text català o del nom propi d’entitats catalanes en un text escrit en una altra llengua (com hem de dir Ajuntament de Barcelona quan estem escrivint en una llengua que no és el català?, com hem de dir en català Ayuntamiento de Toledo?), presenta unes dificultats importants, fins i tot de tipus legal. En el moment de tancar aquest Llibre d’estil la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu té redactat un document (encara inèdit) sobre aquest aspecte en què recomana de traduir sempre a la llengua d’arri- bada tots els noms d’entitats, llevat dels noms registrats d’empreses. És a dir, que quan escrivim en castellà es posaria Ayuntamiento de Barcelona i quan escrivim en català posaríem Ajuntament de Toledo. En aquest Llibre d’estil només ens podem fer ressò d’aquesta proposta, i esperar que es faci un estudi aprofundit dels casos en què l’Ajuntament es pot trobar per poder fixar uns criteris propis. 1.13 Els quantitatius La gramàtica normativa no admet les formes de plural de massa, prou i força, habituals en el llenguatge oral: Hi havia massa persones sobre l’escenari [No: Hi havia masses persones sobre l’escenari] Em sembla que ja tenim prou elements de judici [No: ...prous elements de judici] No tenim prou impressores per a tots [No: No tenim prous (o proutes) impressores...] Encara hi ha força bolígrafs, en aquell paquet [No: Encara hi ha forces bolígrafs...] La paraula gaire té plural: No hi havia gaires periodistes, però l’acte ha tingut força ressò popular A l’Ajuntament de Barcelona s’admeten, en llenguatge formal, les quatre termina- cions de bastant: bastant, bastanta, bastants, bastantes. 44 Miscel.lània gramatical 1.14.1 Encara hi ha bastanta feina a fer Bastants joves s’han interessat pel nou projecte Tinc bastantes reclamacions sobre la taula La paraula gaire s’utilitza normalment en construccions interrogatives, condi- cionals, dubitatives i negatives per expressar una quantitat indeterminada; massa i molt també s’hi utilitzen en certs casos (la primera se sent com a menys formal i la segona es considera menys genuïna): Hi ha gaires publicacions com la vostra? [Interrogativa] Si tardes gaire/massa, no hi arribaràs a temps [Condicional] No sabem si hi ha gaires/massa possibilitats d’aconseguir-ho [Dubitativa] A la conferència d’avui no hi havia gaire/massa gent [Negativa] 1.14 L’escriptura dels mots derivats i compostos En aquesta part seguim estrictament les orientacions aprovades per l’IEC en els Documents de la Secció Filològica, II (1992) i en un document sobre l’ús del guionet en el nou diccionari normatiu (1993). Aquesta doctrina es recull als paràgrafs 1.14.1a, 1.14.1b, 1.14.1c, 1.14.2c i 1.14.3. Per als altres punts ens hem servit de Juli Moll (1972), les publicacions del Termcat i d’altres materials més coneguts. Tant les orientacions de l’IEC com les de Moll es tro- ben ja àmpliament o almenys inicialment practicades en diverses publicacions. 1.14.1 Derivats amb prefix i compostos cultes a) Els prefixos s’escriuen sense guionet, en general. Tots els prefixos (llevat el de b) s’escriuen sense guionet: amoral, amfiteatre, antesignatura, antiimperialista, antiràbic, arximilionari, autoretrat, avantpassat, biunívoc, circumval·lació, concausa, ectoplasma, exdiputat, exprès (expresoner), exvot, foraborda, infraestructura, maltractar, menysprear, multicopista, paraescolar, [àcid] periòdic, plusvàlua, poliesportiu, posposar, postoperatori, preescolar, preimprès, [depressió] Prelitoral, prerafaelita, proamericà, proppassat, pseudoderivat, quasicontracte, rerefons, semitò, sobresou, sotasignat, soterrani,8 sotssecretari, subaltern, subterrani,8 supermercat, ultrasò, vicerectorat 8. Soterrani: nom (Al soterrani de la casa). Subterrani: adjectiu (Un pàrquing subterrani). 45 1.14.1 Miscel.lània gramatical b) El prefix no L’adverbi no usat com a prefix porta guionet davant els noms, però no davant els adjectius: no-violència, no-intervenció no violent, no bel·ligerant c) Compostos a la manera culta En els compostos a la manera culta (que poden no sentir-se com a tals si són antics o molt corrents) el primer formant acaba gairebé sempre en -o o bé en -i; alguna vegada aquesta vocal desapareix (adipectomia) i en algun altre cas hi ha vacil·lació amb la -a (democratacristià, mediateca, hongaresatranssilvana/hon- garesotranssilvana). El segon formant és català o adopta una forma pròpia del català. Els formants s’uneixen directament sense guionet i el mot porta un sol accent gràfic si en necessita: alquilbenzensulfonat, arabobizantí, audiovisual, auriculoventricular, caducifoli, cinemateca, cirrocúmulus, conicoesfèric, encefalomielitis, fisicomatemàtic, fisioterapeuta, gal·loromànic, grecoromà, hispanoamericà, lingüiforme, mineromedicinal, minifaldilla, oxirinc, politicoeconòmic, sadomasoquisme, satiricohumorístic, serbocroat, sinotibetà, sociocultural, teoricopràctic Per tant, no hi ha distinció entre les paraules en què els dos formants tenen un valor copulatiu o de suma (auriculoventricular: “relatiu a una aurícula i a un ventricle”; audiovisual: “relatiu a l’audició i a la visió alhora”) i aquelles en què els formants no tenen aquest valor (auriculovestibular: “relatiu al vestíbul de l’orella”; mediopalatal: “dit de l’articulació en què l’òrgan passiu és la zona mitjana del paladar dur”). Només hi ha algun cas discrepant o vacil·lant (com oto-rino-laringòleg), que caldrà consultar en els diccionaris tècnics. Cal tenir en compte que aquests dic- cionaris (i els altres) poden ser anteriors a les recents decisions gràfiques de l’IEC. d) Particularitats gràfiques i fonètiques Aquestes paraules no ofereixen cap dificultat pel que fa al plural: el fan com si fossin mots simples. Però cal fixar-se en els següents detalls gràfics i fonètics (que afecten també algun cas d’1.14.2). *Quan el segon formant comença en r, s o x: Si el segon formant comença en x, aquesta lletra sona com a xeix, com si dugués una i a l’esquerra: indoxinès, proxinès Si el segon formant comença en r o s no es dupliquen aquestes lletres, que sonen com si estiguessin escrites dobles: 46 Miscel.lània gramatical 1.14.2 autoretrat, grecoromà, prerafaelita, teleràdio, vicerectora; preselecció, semisec, vicesecretari, vivisecció Pel que fa a la duplicació de r i s, hi ha alguna excepció (en general són parau- les tradicionals o populars), que cal consultar al diccionari: prerrogativa, forassenyat, ressuscitar, ressò, pressentiment Però no en són cap excepció casos com irresistible, en què el prefix in- s’ha convertit en ir- per influència de la r següent. També hi ha assimilació en col·locar (con-), etc. *La s del prefix sots es pronuncia sonora si va seguida de vocal (sotsarrendament, sotsinspecció), igual que s’esdevé amb la s de mots com transitar i enfonsar. *La pronunciació que sembla més normal de sub i sud és [sup] i [sut] en casos com subaltern, suboficial, sud-est. *El primer formant perd l’accent gràfic, si en tenia; i el segon no pren dièresi sobre la i o la u inicials si el primer element acaba en vocal (però la pronuncia- ció és com si n’hi hagués): politicosocial, conicocilíndric, fisicomatemàtic contraindicació, francoitalià, autoinducció, aqüeoigni, semiuncial 1.14.2 Compostos catalans Els compostos o altres conjunts formats amb paraules catalanes es poden escriu- re de tres maneres: separats (a), amb guionet (b) o junts (c). a) Casos que s’escriuen separats A part dels casos que no integren cap classe específica i que s’aprenen amb la pràctica o amb la consulta al diccionari (blat de moro, abans-d’ahir, etc.), hi ha una classe molt productiva de construccions en què el segon element (B) es considera subordinat del primer (A) i en què el valor del conjunt és un dels següents: “A que posseeix o porta B”, “A que fa de B”, “A que és B”. En gene- ral, en aquests casos només té plural el primer element: camió grua, camió cisterna, moble bar, màquina eina, ciutat dormitori, ciutat jardí xalet refugi, vagó restaurant, decret llei, paper moneda conseller delegat (plural: consellers delegats), home objecte, indústria clau, concurs oposició b) Casos que s’escriuen amb guionet *Contraposats als noms de a, n’hi ha uns altres en què els dos components tenen la mateixa força significativa, són reversibles en teoria, com si estiguessin coordinats (“A i B”, “B i A”), i pluralitzen tots dos elements (amb vacil·lacions en alguns casos): 47 1.14.2 Miscel.lània gramatical ciutat-estat, camisa-pantaló, biblioteca-museu, secretari-tresorer, regidor-president, alcalde-president *Amb el guionet representem altres relacions entre els elements, com ara les següents: el tren d’alta velocitat Madrid-Barcelona, la relació so-grafia, les negociacions govern-sindicats, un any-llum, el temps-llum, un quilogram-força, el diccionari hongarès-català No sempre és evident la distinció entre els casos vistos a a i els de b vistos fins aquí, i per això avui hi ha una clara vacil·lació en aquest punt. *Uns altres casos van amb guionet per necessitats de pronunciació: –quan el segon formant comença en r, s o x: guarda-roba, penya-segat, para-xocs. –quan el primer formant acaba en -nt (la t no ha de sonar): Font-rodona. –quan s’ha d’evitar la repetició excessiva d’una lletra: coll-llarg, Bell-lloc. –quan el primer formant porta accent gràfic: mà-llarg, pèl-curt, més-dient. *I uns altres s’hi escriuen per convenció: –quan un dels formants és un punt cardinal: nord-est, nord-africà, Sud- àfrica. –quan es tracta de numerals (en els casos previstos a 2.9.2): vint-i-quatre. –quan es tracta de compostos repetitius o expressius: bum-bum, nyigo-nyigo. –quan es tracta d’una de les paraules següents: abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo. c) Casos que s’escriuen junts La resta de paraules s’escriuen juntes, i per tant tenen variació morfològica com si fossin mots simples: capgròs, capicua, centpeus, clarobscur, correfoc, filferro, franctirador, lliurepensador, malaguanyat, menysprear, pocavergonya, portaveu, ratpenat, sordmut (sordmuda), superjò També s’escriuen junts els derivats de casos de b i d’altres conjunts que s’escriuen separats: nou-cents: noucentista; zig-zag: zigzaguejar; blat de moro: blatdemorar; del nord del Pirineu: nordpirinenc El procediment de la composició permet de crear nous conceptes com ara petitburgès (que es diferenciaria de “petit burgès”), vellcatòlic (diferent de “vell catòlic”), nou-ric, nouvingut, etc. (ja n’hem vist altres casos). La grafia d’aques- tes formacions (amb guionet o sense) és vacil·lant per naturalesa i no cal amoï- nar-s’hi: en tot cas, serà bo d’ajustar-la a les tendències que aquí hem exposat. 48 Miscel.lània gramatical 1.14.3 1.14.3 La s líquida i la e epentètica Reproduïm amb exactitud unes orientacions que l’IEC va aprovar al gener de 1992 sobre l’escriptura dels mots compostos que presenten etimològicament una essa inicial seguida de consonant, segons les quals: a) S’escriuen sense e: *El segon element dels compostos i derivats que han entrat en el català ja com a tals, i que procedeixen del grec, del llatí o d’altres llengües: circumspecte, constel·lació, inscriure, substrat, perestroika *El segon element dels termes científics i tècnics que no existien en grec o en llatí però que estan formats per mots grecs o llatins (vegeu, però, l’últim punt de b): astigmatisme, arteriosclerosi, cardiospasme, telescopi b) S’escriuen amb e: *Els derivats i compostos de dos mots catalans: barbaespès, benestar, guardaespatlles *Els mots derivats de mots catalans amb prefixos d’origen culte però molt fre- qüents en català com anti-, in-, infra-, macro-, etc.: antiesportiu, contraespionatge, inestable, poliesportiu, teleescombraries *Els compostos i derivats cultes, quan el segon formant coincideix amb un mot existent en català i el primer és un prefix habitual en català: antiespasmòdic, infraestructura, semiesfèric, subespècie 1.15 La negació doble Quan certes paraules negatives (mai, ningú, tampoc, etc.) van davant del verb, aquest pot dur la negació no o prescindir-ne. En llenguatge formal és més recoma- nable la primera possibilitat: Mai no hem tingut cap problema amb aquest proveïdor Ningú no pensava que les obres es podrien allargar tant És clar que això tampoc no estava previst Però s’ha de prescindir d’aquest no quan la frase s’introdueix amb la paraula sense: Ho han fet sense que ningú se n’adonés [Incorrecte: ...sense que ningú no se n’adonés] 49 2. Puntuació ? 51 2.1.1 Puntuació 2.1 La coma 2.1.1 Entre elements d’una sèrie S’usa la coma entre els elements d’una sèrie, sempre que no els separin les con- juncions i, o, ni. Despeses d’electricitat, aigua, gas i telèfon El funcionari va néixer el 1928, va entrar a treballar a l’Ajuntament el 1945 i va romandre al mateix lloc de treball fins al 1990 També es pot posar coma abans de la conjunció, si aquesta no connecta els dos ele- ments que li són immediats: El regidor remarcà la necessitat de fer la prova, i la proposta fou rebutjada [Aquí la i no coordina la prova i la proposta, sinó “El regidor remarcà” i “la proposta fou rebutjada”] També hi ha coma abans de la conjunció quan els elements de la sèrie són comple- xos internament, contenen una altra conjunció, etc.: Hi ha tres requisits necessaris: la competència, el respecte a les lleis i disposicions de rang superior, i l’obligatorietat limitada al terme municipal 2.1.2 Amb relatius, incisos i vocatius S’utilitza coma per separar els relatius i les aposicions de tipus explicatiu (no restrictiu), els incisos i els vocatius: a) Relatiu explicatiu: Els funcionaris, que no han anat a la feina, rebran un avís d’expedient [Cap funcionari no hi ha anat] b) Relatiu restrictiu (sense coma): Els funcionaris que no han anat a la feina rebran un avís d’expedient [Només una part dels funcionaris no hi han anat] c) Aposició explicativa: El regidor de Benestar Social, Ricard Tenes, no hi estava d’acord L’expressió del nom de l’empresa i la marca genèrica és un altre cas d’aquest tipus d’aposició: Cartonatges Reunits, SA [En aquest cas, però, és tolerable d’ometre la coma: Cartonatges Reunits SA. En cas de confusió, no s’ha d’ometre la coma: Iberdrola I, SA i Iberdrola II, SA] d) Aposició restrictiva (sense coma): El regidor Ricard Tenes no hi estava d’acord 52 Puntuació 2.1.3 e) Incís: Tots els regidors, inclòs Ricard Tenes, van aprovar la proposta f) Vocatiu: Cal remarcar, senyor Tenes, que aquest assumpte és greu g) Altres fragments explicatius: La Llei 4/328, de 4 de juny de l977, ha estat revocada Pere Ràfols, amb DNI 36 783 874, sol·licita... 2.1.3 Després d’elements desplaçats Quan hi ha un element desplaçat de vegades pot ser convenient de posar-hi una coma al darrere (depèn de la llargada i/o de la complexitat de l’element desplaçat i/o d’una possible ambigüitat): A la sala 2 del tribunal que va jutjar aquest cas, sempre hi ha hagut el mateix jutge Hi havia la possibilitat que la comissió, de totes les sol·licituds, només en triés una A més a més, de Lluís Anton, Parera ja n’havia fet una biografia 2.1.4 Després de determinades locucions Després de locucions o expressions com les següents (o abans i després, si les dites locucions són a l’interior de l’oració), s’hi sol posar coma: a l’últim o sigui així mateix per tant a més si més no a més a més tot i així de fet tot i això en efecte tanmateix en resum si us plau (sisplau)1 és a dir doncs finalment però no obstant això etc. També després d’alguns adverbis acabats en -ment que inicien una frase. Tanmateix, de vegades l’ús de la coma és optatiu o fins i tot poc recomanable. Depèn de la llar- gada del fragment afectat, del fet que vagi a l’inici o bé a l’interior de la frase, de la presència d’altres comes pròximes, etc. (motius impossibles de reduir a normes uní- voques). Així, les solucions següents són perfectament viables: 1. Sobre si us plau, sisplau, vegeu el vocabulari de dubtes. 53 2.1.5 Puntuació Així mateix, la persona interessada ha de presentar-se personalment al negociat indicat A més, s’han d’adjuntar a l’expedient els codis de les partides emprades En efecte, no s’han pogut portar a terme les contretes en els casos previstos L’esperaren una estona i finalment arribà No obstant això, cal tenir present que el regidor no vindrà Contra l’anterior resolució podrà interposar, tanmateix, recurs d’alçada En cas que no pugueu assistir a la recepció, aviseu, si us plau, al telèfon 427 68 53 En cas que no pugueu assistir a la recepció, aviseu si us plau al telèfon 427 68 53 Recolliu sisplau una butlleta de cada color Sisplau, lliureu tots els impresos a la primera finestreta Aquesta ens sembla, doncs, la millor solució Era tard però va venir 2.1.5 Per delimitar certes construccions (circumstancials, adversatives, etc.) Es pot usar la coma per delimitar construccions finals, causals, condicionals, temporals, locatives, modals, concessives, adversatives i participials. Com en el punt 2.1.4, també aquí la coma és optativa en alguns casos, d’acord amb la posició o la llargada dels fragments afectats: a) Final: Per facilitar la circulació durant els Jocs Olímpics, l’Ajuntament va mobilitzar tots els efectius de personal Va entrar l’uixer per donar la carta al president b) Causal: Els empleats es van reunir en assemblea, perquè hi havia molts punts per aclarir Els empleats es queixen perquè treballen trenta minuts de més c) Condicional: Si no té el permís municipal no podrà posar la parada: totes les parades de venda ambulant estan controlades La comissió es reunirà si no hi ha altra solució d) Temporal: Quan arribin els informes, s’han de distribuir als departaments corresponents Aviseu-me quan arribi el correu e) Modal: El primer punt que es tractarà és el que es refereix al personal nou, segons consta en l’ordre del dia 54 Puntuació 2.1.6 f) Concessiva: Encara que sigui precipitat, s’han de donar les dades del personal contractat abans de divendres g) Adversativa: Aquest recull no és exhaustiu, sinó que inclou només els elements que ja han estat revisats Cal que facin una introducció completa però breu h) Participial: Examinada la documentació, la comissió va seleccionar la Sra. Mateu 2.1.6 Si falta el verb de l’oració Quan falta el verb de l’oració, que se sobreentén, cal posar-hi coma: Tots aquests treballen a Barcelona; la resta, a Montgat D’aquest expedient hi ha tres qüestions per resoldre, i de l’anterior, dues 2.1.7 En les fórmules de salutació i de comiat Després de la fórmula de salutació i abans de la signatura de comiat s´hi posa coma. Si el comiat s’expressa amb una frase completa, cal posar-hi punt: Distingit senyor, Atentament, Us saludo atentament. La fórmula de salutació igualment pot anar seguida de dos punts, i aquest era l’ús habitual fins fa poc; ara s’està generalitzant la coma. 2.1.8 Entre el nom de la població i la data S’ha de posar coma entre el nom de la població i la data: Barcelona, 3 de febrer de 1992 2.1.9 En les adreces Darrere del nom del carrer i del número de l’edifici s’hi ha de posar coma: Balmes, 216, 2n, 1a Rosselló, 354, 4t 2a Entre el pis i la porta podem ometre la coma, d’acord amb criteris de simplificació (i sempre que no hi hagi possibilitat de confusió). 2.1.10 En els nombres decimals Per separar els decimals dels enters fem servir la coma, no l’apòstrof: 6.350,65 ptes. 55 2.1.11 Puntuació 2.1.11 Entre els elements de la frase No s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els comple- ments, llevat de casos d’una certa complexitat: a) Subjecte-verb (el subjecte està entre claudàtors): [El personal proposat] s’ha de presentar al nostre negociat amb la documentació sol·licitada [Els sectors de població que avui dia es beneficien d’aquestes polítiques i tots els que valoren positivament els assoliments de l’estat del benestar en els diferents àmbits], es resistiran a renunciar a tots aquests avenços b) Verb-complement (el complement està entre claudàtors): Et faig avinent [que el nombre de persones adscrites a la nostra àrea és de 350 ] Explica un cap d’oficina parisenca de contractació de càrrecs de comerç i d’indústria, [que rep de vint mil a trenta mil peticions anuals] 2.1.12 En les signatures Darrere del càrrec de qui signa un document no s’ha de posar coma: El secretari [Signatura] 2.1.13 Davant d’incisos marcats amb parèntesis o guions Davant d’un incís marcat amb parèntesis o amb guions no s’hi posa coma; al darrere, sí, si n’hi cal (vegeu 2.8.4) Ha de constar en el mateix full la quantitat exacta (en lletres i xifres), a més de les dades completes de la persona que fa la sol·licitud 2.2 El punt 2.2.1 Al final d’una oració Posem punt al final d’una oració, si té un sentit complet i un verb en forma per- sonal, i no està enllaçada amb cap altra (mitjançant però, i, per, perquè, si, que...): El règim amb què es governa el Consorci és el tema central dels estatuts. Aquest document, molt extens, consta de 57 articles. L’article primer només s’ocupa de la definició de l’empresa 2.2.2 En les abreviatures Es posa punt al final de les abreviatures, però no en els símbols, les sigles ni els acrònims (vegeu 4.1 i següents): 56 Puntuació 2.2.3 Sra., tel., núm., ptes. Però: CEE, Renfe, m 2.2.3 En les representacions horàries En les representacions horàries, s’utilitza el punt per separar les hores, els minuts i els segons: La sessió es tancà a les 20.15 Són exactament les 04.17.28 També s’usa per escriure dates (vegeu 7.2.6). 2.2.4 En les enumeracions En les enumeracions, després de cada xifra cal posar-hi punt: La comissió haurà de determinar: l. les funcions generals 2. els treballs especials 2.2.5 En referències numèriques En les referències numèriques de les classificacions, les declaracions, les lleis, etc., es fa servir el punt per separar els diversos components de la referència: El punt 7.6 del reglament 2.2.6 En les quantitats En els nombres que expressen quantitats s’utilitza el punt per marcar els milers, els milions, etc. (en textos impresos, el punt pot ser substituït per un blanc fi): 3.500.000 persones 3 500 000 persones 2.2.7 En títols, rètols, avisos i en la datació de documents Al final dels títols, dels subtítols, de la data d’un document, dels rètols o avisos breus, o casos similars, no s’hi posa punt: Barcelona, 3 de novembre de 1992 No fumeu Als publicistes, ara els agrada d’acabar amb punt les frases publicitàries, fins i tot breus. És una qüestió que no té més transcendència. 57 2.2.8 Puntuació 2.2.8 En els números d’una sèrie No es posa punt en els milers dels números d’una sèrie (telèfon, pàgina, any, DNI, etc.). En cas que sigui un número llarg es poden deixar espais en blanc: Telèfon 370 33 46 Ho trobareu a la pàgina 2300 Els Jocs Olímpics del 1992 DNI 36 784 255 2.3 El punt i coma2 2.3.1 En sèries que contenen comes internes S’usa punt i coma en sèries d’elements que contenen comes internes: Els representants d’alguns districtes es repartien de la manera següent: del Districte I, tres; del Districte II, dos; del Districte III, un; del Districte IV, tres Signaren l’acta la presidenta, Sra. Bertran; el secretari, Sr. Llovet, i el vocal de més edat, Sr. Pla Observem que, en el darrer exemple, l’últim punt i coma s’ha convertit en coma, a causa de la copulativa i. Per la mateixa raó hi haurà coma (i no punt i coma), davant les conjuncions o, ni: Hi ha d’assistir la vicepresidenta, Sra. Bertran, o el secretari, Sr. Llovet, o el vocal de més edat, Sr. Pla No hi van assistir ni la vicepresidenta, Sra. Rius, ni el segon vocal, Sr. Vicenç, ni el secretari, Sr. Soler 2.3.2 En construccions amb però, tanmateix, etc. També s’usa punt i coma en construccions amb però, tanmateix, etc., que duguin també comes: Els veïns van tramitar la petició a principis de mes; però, malauradament, el retard de correus va impedir que arribés a temps Les propostes van ser les que s’anomenen més amunt; tanmateix, la comissió resta oberta a nous suggeriments 2. El punt i coma s’usa, en general, per separar oracions completes que mantenen una relació de significat molt estreta, però s’usa poc i és gairebé sempre intercanviable amb el punt o amb la coma: S’han de repartir les normes a totes les escoles; s’ha de fer el seguiment dels casos en què hi hagi problemes d’aplicació; s’ha de portar a terme un estudi d’aquests problemes. S’han de repartir les normes a totes les escoles. S’ha de fer el seguiment dels casos en què hi hagi problemes d’aplicació. S’ha de portar a terme un estudi d’aquests problemes. S’han de repartir les normes a totes les escoles, s’ha de fer el seguiment dels casos en què hi hagi problemes d’aplicació i s’ha de portar a terme un estudi d’aquests problemes. 58 Puntuació 2.4.1 2.4 Els dos punts 2.4.1 Per introduir enumeracions i sèries Fem servir els dos punts per introduir enumeracions i sèries que poden anar pre- cedides d’expressions com per exemple, com ara, següents. Els elements es poden disposar en línia contínua o bé en columna:3 Us adjunto els documents següents: – contractes d’arrendament – títols de propietat – fotocòpies d’aquests documents Us adjunto els documents següents: els contractes d’arrendament, els títols de propietat i les fotocòpies d’aquests documents Els objectius d’aquesta reunió poden ser diversos: decidir la data de l’assemblea, fer un primer esborrany de l’ordre del dia... En casos semblants, també és adequada una coma, o bé res, segons l’estructura i l’entonació: L’adjudicatari haurà de complir algunes normes; per exemple, les referents a la legislació laboral i a les prestacions corresponents 3. Després dels dos punts no hi ha d’haver majúscula si els elements es disposen en línia contínua, llevat dels casos de 2.4.3 i 2.4.4. Els elements disposats en columna es poden introduir de diverses maneres. Per exemple: 1. xxx – xxx a) xxx 2. xxx – xxx b) xxx 3. xxx – xxx c) xxx Però no s’ha de posar punt i guió alhora (no: “3.– xxx”). Aquests elements van amb majúscula si són oracions completes; altrament, van amb minúscula. En el primer cas, els elements acaben amb un punt. En el segon, no duen puntuació si són mots curts; o duen coma o punt i coma si són més complexos: Les funcions dels voluntaris són les que s’especifiquen tot seguit: a) Es preocuparan d’atendre els membres dels equips participants. b) Vigilaran qualsevol aspecte relacionat amb el moviment de persones i amb el trànsit de vehicles. c) Vetllaran pel desenvolupament ordenat dels diferents punts del programa. Els voluntaris tenen les funcions següents: a) atendre els titulars dels diversos equips inscrits; b) atendre els familiars dels esportistes; c) informar la guàrdia urbana de qualsevol problema que no puguin resoldre personalment. Els voluntaris tenen la funció d’atendre totes les persones implicades: a) esportistes b) familiars dels esportistes c) turistes amb entrada 59 2.4.2 Puntuació Us adjunto els contractes d’arrendament, els títols de propietat i les fotocòpies d’aquests documents S’haurà de donar més suport a algunes entitats sense ànim de lucre, com ara les que treballen amb infants, les que treballen amb vells i les que es preocupen dels immigrats No és costum d’usar en una seqüència dues vegades seguides els dos punts sense que hi hagi alguna puntuació forta (punt o punt i coma) entremig. Una frase com aquesta: Al mercat s’hi troben productes de tota mena: verdures, fruites, peix, conserves, carn: vedella, be, cavall, porc... es pot resoldre substituint una aparició dels dos punts per un altre tipus de puntua- ció. Per exemple: Al mercat s’hi troben productes de tota mena: verdures, fruites, peix, conserves, carn (vedella, be, cavall, porc)... 2.4.2 Per introduir exemples, il·lustracions, advertiments, o causes i conse- qüències del verb de l’oració principal S’usen els dos punts per introduir un exemple, una il·lustració, un advertiment: S’atendran totes les sol·licituds rebudes, amb una condició: que hagin estat tramitades abans del període que s’assenyala més amunt La Guàrdia Urbana també va tenir un paper rellevant en els Jocs. En podem donar un exemple: va ser present a les entrades i sortides de tots els espectacles i de totes les proves O bé una explicació d’allò que s’acaba d’afirmar, una causa, una conseqüència, etc.: La Llei 4/34 és ben clara: no es pot concedir un permís especial en el cas dels pisos subarrendats Si no té el permís no podrà posar la parada: totes les parades de venda ambulant estan controlades 2.4.3 Per introduir citacions textuals Podem usar els dos punts per introduir una citació textual (segons l’entonació): El president ho va recalcar en acabar la sessió: “Aquest assumpte queda ajornat fins després de les eleccions.” Però: El president va recalcar, en acabar la sessió, que l’assumpte quedava ajornat “fins després de les eleccions” 60 Puntuació 2.4.4 2.4.4 En certs documents administratius En els documents administratius s’usen els dos punts després dels mots exposo, demano, certifico, etc. (i el que següent va en majúscula): DEMANO: Que em siguin concedides... 2.4.5 Per indicar la divisió entre dues quantitats S’usen els dos punts per indicar divisió entre dues quantitats (també es pot usar la barra): 58:6 458:12,4 458/12,4 2.5 Els punts suspensius4 2.5.1 Per deixar una frase inacabada S’usen els punts suspensius per deixar una frase voluntàriament inacabada: El cap de Serveis Personals va dir: “Aquella carta...”, tal com hem citat més amunt 2.5.2 Per indicar una interrupció que expressa sorpresa o dubte També es fan servir els punts suspensius per indicar una interrupció que expres- sa sorpresa o dubte: Les obres estan en la fase inicial... des de fa sis anys! 2.5.3 Per deixar oberta una enumeració Per deixar oberta una enumeració s’usen els punts suspensius: S’han remodelat completament els dos despatxos i s’han canviat les taules, les cadires, els llums, les màquines d’escriure... 2.5.4 Per assenyalar l’omissió de text Posem punts suspensius entre claudàtors per assenyalar que ometem text dins d’una citació literal: El text enviat ho deia ben clar: “S’haurà de presentar al nostre negociat amb la documentació sol·licitada [...] en un termini de 4 dies.” 4. Si els punts suspensius indiquen una pausa equivalent al punt, caldrà començar amb majúscula la frase següent. Si només indiquen la interrupció momentània de la frase, caldrà continuar aquesta amb minúscula (vegeu 3.3.3). 61 2.5.5 Puntuació 2.5.5 El nombre de punts dels punts suspensius Els punts suspensius són tres i només tres. Si acaben una frase anul·len el punt final, i per tant continuen essent només tres. 2.5.6 Amb l’abreviatura etc. No es posen mai juntament amb l’abreviatura etc. (És millor posar etc. que punts suspensius, sobretot en llenguatge administratiu.) 2.5.7 Coma i punts suspensius No es posa coma davant dels punts suspensius, en una enumeració: En l’explosió de la bombona de butà es destruí tot el que hi havia a la cuina de la casa: els armaris, els mobles, els electrodomèstics... [No: els electrodomèstics,...] 2.6 Els signes d’interrogació i d’admiració 2.6.1 En frases interrogatives i exclamatives directes S’usen els signes d’interrogació i d’admiració al final de les frases interrogatives i de les exclamatives directes, respectivament:5 Hem aconseguit una ciutat més neta? Vine al mercat! Un cop decidit això, seria possible que tots els assistents a l’assemblea es posessin d’acord sobre el moment de portar-ho a terme? Només faltaria que després de tant temps i de tanta feina les coses no sortissin com s’havia previst en un principi! 2.6.2 Per indicar dubte o sorpresa Es posa el signe d’interrogació o d’admiració, entre parèntesis, per indicar dubte o sorpresa, respectivament, sobre una informació: L’any 1982 (?) es va iniciar la nova organització L’any 1985 pràcticament estaven catalanitzades (!) totes les escoles 5. L’ús sistemàtic d’aquests signes al davant i al darrere s’ha estès molt d’un temps ençà. En una nota del juny de 1993, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans fa constar que “aconsella, amb finalitat simplificadora, d’usar els signes d’interrogació i admiració exclusivament al final”. 62 Puntuació 2.6.3 2.6.3 Coincidència dels signes d’admiració i interrogació amb el punt i els altres signes de puntuació Si els signes d’interrogació i d’admiració coincideixen amb un punt, aquest s’elimina: Hem aconseguit una ciutat més neta? La pregunta va adreçada a tots els membres del consistori Es va proposar la frase: “Hem aconseguit una ciutat més neta?” Van posar en marxa la campanya “Vine al mercat!”. Els altres signes de puntuació es conserven: “Hem aconseguit una ciutat més neta?”, va preguntar el vocal del Districte I 2.7 Les cometes6 2.7.1 Reproducció literal Usem cometes per reproduir literalment un text o les paraules d’algú: El regidor va remarcar: “Estic segur de les possibilitats del meu equip.” Com diu el vicepresident, “aquesta situació no es repetirà” Si el text citat ocupa més d’un paràgraf, les cometes s’obren al començament de cada paràgraf i només es tanquen al final de l’últim paràgraf. 2.7.2 En mots emprats en sentit especial En mots emprats en sentit especial usem les cometes: En el món gitano, el “tio” és un personatge molt respectat 2.7.3 Denominacions d’entitats, marques, empreses, establiments No es posen cometes en denominacions d’establiments, entitats, empreses, etc., encara que siguin en llengua estrangera: L’empresa Invector ha sol·licitat un permís d’obres Aquest departament treballa sovint amb el Barclays Bank 2.7.4 Per evitar repeticions No s’han d’usar cometes per suplir una paraula repetida en llistes; cal repetir aquesta paraula (si es tracta d’una abreviatura com ara ptes., es pot posar al capda- munt de la columna i així no cal tornar-la a repetir): 6. Vegeu 3.5.2 i 8.3 63 2.7.5 Puntuació 325 ptes. Ptes. 718 ptes. 457 600 ptes. 823 1.643 ptes. 1.280 2.7.5 Coincidència de cometes amb el punt Després de punt, el text entre cometes va amb majúscula i el punt final del perí- ode va abans de les cometes finals: Ho hem sentit aquí moltes vegades. “La despesa és excessiva.” Per això s’han pres algunes mesures de caràcter urgent Després de dos punts, el text entre cometes va amb majúscula i el punt final del període va abans de les cometes finals si és una oració completa; altrament, el text va amb minúscula i el punt final va després de les cometes finals:7 El text diu: “Tots els ciutadans tenen accés al nou recinte.” Un dels factors és que “el progrés és constant”. 2.7.6 Coincidència de cometes finals amb punts suspensius o amb els signes finals d’interrogació o admiració Aquests signes van abans o després de les cometes finals segons que pertanyin o no pertanyin al text entre cometes: Un dels assistents va dir: “Això no ha quedat clar, em sembla...” El públic proferia queixes com: “La despesa és excessiva”, “Volem més serveis”... Si van abans de les cometes, substitueixen (i per tant estalvien) el punt final del període. 2.7.7 Coincidència de cometes finals amb coma, punt i coma o dos punts Aquests signes han d’anar sempre fora de les cometes: “El cost és excessiu”, va dir el Sr. Rius El secretari va dir: “Això no ha quedat clar”; però també va dir que la comissió es tornaria a reunir aviat Algú va dir, després del “Volem més serveis”: “Que no ens costin tan cars.” 7. En aquest cas, el punt podria anar exactament igual dins de les cometes. És una simple qüestió d’opció: l’Ajuntament de Barcelona opta per posar-lo fora. 64 Puntuació 2.8.1 2.8 Els parèntesis 2.8.1 En els incisos o informacions complementàries S’utilitzen parèntesis per incloure incisos, aclariments i qualsevol fragment del text que aporti informació complementària: Hi ha qüestions que només afecten l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) 2.8.2 Per incloure informació intercalada S’usen els parèntesis per incloure dades biogràfiques, dates, adreces, etc., quan van intercalades en una frase: A l’últim Ple (22.7.92) es va tractar de manera aprofundida aquesta qüestió 2.8.3 Coincidència de parèntesi final amb punt, punts suspensius, interrogació o admiració Aquests signes s’han de posar dins o fora del parèntesi final segons correspon- guin o no al text que hi ha dins del parèntesi: Us trametem les llistes que vau demanar (biblioteques, museus, exposicions...) La moció es va aprovar a l’últim Ple (22.7.92). (En aquest Ple, no hi va assistir cap representant del Districte II.) 2.8.4 Coincidència de parèntesi final amb coma, punt i coma o dos punts La coma, el punt i coma i els dos punts han d’anar sempre fora i darrere dels parèntesis (vegeu 2.1.13): El text ho diu ben clar (i no ha estat retallat): “Tots els ciutadans tenen accés al nou recinte.” La moció es va aprovar a l’últim Ple (22.7.92), tot i que algun districte no hi va ser representat 2.9 El guionet Hi ha dues classes de guió: el guió llarg (pròpiament, guió) i el guió curt o guionet. Actualment, per imperatiu dels ordinadors i de les màquines d’escriure, no es fa la distinció entre l’un i l’altre en els textos no impresos. S’utilitza normalment el guionet. En els casos dels apartats 2.9.5 i 2.9.6 d’aquesta secció, en tipografia es fa servir el guió llarg. 65 2.9.1 Puntuació 2.9.1 En mots compostos o amb prefix Usem el guionet per unir alguns mots compostos, per unir els verbs amb els pronoms febles i per partir els mots al final de línia (segons les normes de la gramàtica): col-i-flor, pèl-roig donar-los-en, donar-l’hi 2.9.2 En els numerals El guionet s’usa per unir, en els numerals cardinals, desenes-unitats i unitats- centenes (D-U, U-C: “D-U-C”): trenta-sis dues-centes vint-i-tres mil quatre-cents quaranta-set 2.9.3 En l’expressió de la data Usem el guionet en l’expressió de la data (vegeu 7.2.6.). 3-5-1992 2.9.4 En les aproximacions numèriques i períodes de temps El guionet també s’usa en les aproximacions numèriques i per expressar perío- des de temps: Hi va dedicar 4-5 hores S’ha de portar a terme en el període gener-juny 2.9.5 En enumeracions i taules S’usen guions en les enumeracions verticals, índexs, etc.; i per indicar buits en taules i quadres: Hi ha de constar: – núm. de registre – nom i cognoms – núm. de matrícula – sanció – data 66 Puntuació 2.9.6 Partida 161 Partida 181 Any 90 350.000 — Any 91 — 450.000 Any 92 499.000 530.000 2.9.6 En incisos Els guions s’usen per marcar un incís més brusc, més contrastiu, que el que s’estableix amb els parèntesis i amb les comes. És un recurs més aviat aliè al llen- guatge administratiu, pràcticament substituïble pels parèntesis. El lector, intel·ligent (o almenys el lector intel·ligent), sabrà comprendre-ho: Li va demanar el carnet –el DNI, no el de conduir– per tal d’identificar-lo Li va demanar el carnet (el DNI, no el de conduir) per tal d’identificar-lo 2.9.7 No s’usa per igualar les línies al marge dret Per completar els espais que falten fins al marge, al final d’una línia, no s’han d’usar guionets. En alguns documents jurídics i notarials s’ha d’ocupar tot l’espai que hi ha entre dos filets verticals. En aquests casos, el signe que s’ha d’utilitzar per completar l’espai fins al final de línia és l’igual (=). 2.10 La barra inclinada 2.10.1 En formes dobles o alternatives La barra inclinada s’usa per indicar una segona forma d’una paraula o d’un grup de paraules: Senyor/a Benvolguts amics / Benvolgudes amigues I també per assenyalar oposició o alternança de mots, expressions, etc.: Les relacions Alemanya/Catalunya Les relacions Amèrica del Sud / Amèrica del Nord sovint són conflictives El trajecte Sant Quirze / Puigcerdà 67 2.10.2 Puntuació Certs pronoms tenen diverses formes: me/em/m’/’m8 2.10.2 En certes abreviatures i símbols S’usa la barra inclinada en algunes abreviatures i combinacions de símbols. En aquest cas, en les abreviatures se suprimeixen els punts que les distingeixen dels símbols (vegeu 4.1 i següents): s/àt (sobreàtic) [Abreviatura] km/h (quilòmetres per hora) [Símbol] Però: àt. (àtic) [Abreviatura] 2.10.3 En certs textos normatius S’utilitza la barra inclinada per separar el número d’ordre de l’any de promulga- ció o de legislatura en alguns textos normatius (lleis, decrets, ordres, etc.): Llei 5/1989, del 3 de maig, de... Ordre 26/III del Ministeri d’Educació, referent a... 2.10.4 Per indicar divisió o fracció També es pot utilitzar la barra inclinada per indicar fracció o divisió: 3/4 de litre 8. Quan la barra inclinada figura entre dos elements o paraules únics, no porta espais a banda i banda; però si un o tots els elements que separa són complexos (amb espais interns), aleshores la barra duu un espai a banda i banda (per evitar confusions). Si la barra es pot substituir per una i o per una o, aquestes solucions són preferibles (perquè són més clares) en llenguatge administratiu. Molt sovint el guionet té el mateix valor (vegeu 2.9.4). Cal evitar que la barra quedi a l’inici d’una línia. 68 3. Majúscules i minúscules Μ 69 3.1.1 Majúscules i minúscules 3.1 Preàmbuls 3.1.1 Matèria no totalment estabilitzada Aquesta matèria es regeix per regles, però també per modes. Les regles partei- xen d’una base general, la noció de nom propi, que no és totalment clara; i, a més a més, en general no constitueixen preceptes en el sentit estricte de la paraula, per- què no emanen de l’autoritat lingüística. Per això no ha d’estranyar que hi hagi pràctiques no totalment homogènies i una certa evolució, en diverses llengües i fins i tot en una mateixa llengua. En certs casos tan viable és una majúscula com una minúscula. En aquests casos només s’ha de vetllar per la coherència dins un mateix escrit, i en general dins una matei- xa entitat. Aquesta finalitat persegueixen les regles que es donen a continuació. 3.1.2 Tendència a reduir l’ús de les majúscules La tradició catalana recent tendeix a reduir l’ús de les majúscules, perquè se n’havia arribat a abusar. Aquesta reducció ha donat lloc a alguna paradoxa que no és motiu suficient per desistir de l’intent: ens referim en concret al cas d’escriure en minúscula els noms dels càrrecs (director general) i, en canvi, en majúscula els noms de les entitats corresponents (Direcció General). Com en el cas de l’ús igua- litari del llenguatge (capítol 6), és un inconvenient que cal esperar que amb el temps minvarà o s’hi produirà un canvi més definitiu. 3.2 Generalitats 3.2.1 Majúscules per posició i per naturalesa Les paraules poden dur majúscula per la posició que ocupen en el text (3.3) o per la naturalesa de l’element afectat (3.4). 3.2.2 Els elements secundaris s’escriuen en minúscula En tot aquest capítol se sobreentén que els elements secundaris s’escriuen en minúscula, si no s’indica el contrari. Són elements secundaris els articles (el, la, en, etc.), les preposicions (a, de, en, amb, per, per a, etc.), les conjuncions i alguna altra partícula (ja). Aquests elements van, però, en majúscula si els correspon per la posició en el text. 70 Majúscules i minúscules 3.2.3 3.2.3 Tres maneres de delimitar un text Les majúscules serveixen al mateix temps per delimitar l’extensió d’una deno- minació. Escrivint en majúscules Direcció General de Joventut indiquem que el conjunt d’aquestes paraules constitueix una sola entitat. La cursi- va (vegeu 3.5.1) i les cometes (vegeu 3.5.2) també fan aquesta funció. Però només en un cas s’acumula més d’un procediment (vegeu 3.4.11e). 3.3 Majúscules determinades per la posició en el text 3.3.1 A principi de text Hi ha majúscula a principi de text i després de punt. 3.3.2 Després dels signes d’interrogació i d’admiració Es comença amb majúscula després dels signes finals d’admiració o d’interroga- ció, si aquests signes fan també la funció de punt: El cap del grup de l’oposició exclamà: “I ara! Quines incoherències! Com poden defensar aquest criteri? És evident que vostès no hi han reflexionat prou” Però: Aquest estudi pretén respondre tres preguntes: s’entenen els documents que emet el nostre departament?, són adequats al receptor? i, per últim, poden millorar? La resposta no és fàcil 3.3.3 Després de punts suspensius Després dels punts suspensius que fan la funció de punt (vegeu 2.5.1), es conti- nua amb majúscula: Els infants baden davant d’aparadors plens de joguines, els carrers s’omplen de llums, la ciutat es prepara... Benvolguts veïns i veïnes, un any més s’apropa Nadal, i des del Consell de Districte us volem adreçar un missatge... En els altres casos, es continua amb minúscula: El president de l’Associació de Veïns insistia: “A la Festa Major hi ha hagut actuacions, concerts, activitats per a la mainada, esports... però no hi ha hagut cap representació del folklore tradicional, i això no em sembla encertat” 3.3.4 Dins d’un parèntesi Si abans d’un parèntesi hi ha punt (o els signes d’interrogació i admiració que equivalguin a punt), el parèntesi comença amb majúscula i acaba amb punt, i des- 71 3.3.5 Majúscules i minúscules prés del parèntesi es continua amb majúscula. (És a dir: el parèntesi i tot el seu contingut s’han de poder suprimir sense que la puntuació i la coherència del text en resultin afectades.) Aquest any es preveu una retallada pressupostària important. (De totes maneres, el percentatge de disminució del nostre pressupost és inferior al d’altres departaments, la qual cosa confirma l’interès de l’Ajuntament pel nostre projecte.) És possible, doncs, que no es puguin atendre totes les demandes de material Quan s’acabaran les obres? (Ens referim a la data en què ja es podrà ocupar el nou edifici.) La data ja s’ha ajornat tres vegades i els veïns estan força descontents Però: Els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona (cada cop més disposats a participar en les activitats que l’Ajuntament prepara) demostren una actitud cívica exemplar 3.3.5 Després de dos punts Després de dos punts només hi ha majúscula si segueix un text citat que hi comença perquè és una oració completa o un fragment llarg (vegeu 2.4.3): Ho va dir l’alcalde en l’última visita a les instal·lacions: “La feina que fa aquest departament és poc brillant però molt eficaç.” Però: Aquest departament no és pas l’últim de l’entitat; com va dir l’alcalde: “per treballar-hi s’exigeix una preparació tècnica excepcional” i, a més, el nombre de treballadors ha augmentat Ens hem plantejat l’objectiu següent: actualitzar tant com sigui possible el cens d’entitats juvenils del districte 3.3.6 En les enumeracions En les enumeracions precedides de dos punts els elements s’escriuen en minús- cula si són paraules o grups de poques paraules, i s’escriuen en majúscula si són almenys frases completes (vegeu 2.4.1): Esports que podeu practicar en aquestes instal·lacions municipals: – futbol sala – bàsquet – bàdminton – voleibol – handbol Objectius generals del Pla d’intervenció en organitzacions: 1. Col·laborar en la consolidació de la xarxa associativa del districte. 2. Presentar l’Administració municipal com una ajuda per a les diverses entitats. 3. Dotar les associacions dels recursos necessaris per a una gestió adequada. 4. ... 72 Majúscules i minúscules 3.3.7 3.3.7 Amb les fórmules de certs documents En certs documents (informes tècnics, sol·licituds, propostes de resolució, certi- ficats...) hi ha seccions encapçalades per formes fixes del tipus atès que, vist, demano, exposo, faig constar, certifico, etc. Si aquestes formes (que solen anar en majúscules) es destaquen de la resta del text pel tipus de lletra o per la posició en el full, poden anar seguides de dos punts o sense cap signe de puntuació, però la paraula següent va en majúscula. En casos com el de l’últim exemple s’ha de notar l’ús del punt i coma després de cada paràgraf, tret del paràgraf immediatament anterior al verb principal, el qual acaba amb coma. Francesc Vila Roure, cap de la Divisió de Serveis Generals del Districte de Sant Andreu, Faig constar Que als arxius del Servei Tècnic d’Obres Menors hi ha l’expedient núm. 90 99 L 6.7876, a nom de Manuela Saura Duero... Atès que Cal adquirir material d’oficina d’acord amb el Programa d’atenció directa a organitzacions; Atès que Segons les Directrius per a la instrucció d’expedients de compra desconcertada de béns mobles de consum ordinari, apro- vades per Decret d’Alcaldia de 20 de desembre de 1985, ens pertoca la ins- trucció dels expedients de compra; Vist L’article 38 de les bases d’execució dels pressupostos de l’any 1993, que estableix els límits quantitatius de la contractació directa, La cap lletrada que sotasigna proposa que s’adopti la resolució següent: ... 3.3.8 A l’inici d’una carta Després de la salutació inicial d’una carta (acabada amb coma o amb dos punts: vegeu 2.1.7) es continua amb majúscula: Distingit senyor, Tal com ens vau demanar en l’escrit del 3 de setembre de 1992, us enviem... Benvolguts pares: Com a responsable d’Educació del Districte m’adreço a vosaltres per fer-vos saber... 73 3.4.1 Majúscules i minúscules 3.4 Majúscules determinades per la naturalesa dels elements 3.4.1 Noms de persones, animals i éssers sobrenaturals S’escriuen en majúscula els noms, els cognoms i els hipocorístics (formes abreujades) de persones i els noms de divinitats i éssers sobrenaturals: Lluís Domènech i Montaner Martí de Riquer [O bé: Riquer, De Riquer] Cesc [Francesc] la Santíssima Trinitat Apol·lo Llucifer Al·là També van en majúscula els noms alternatius (sobrenoms, àlies, noms artístics, sinònims, etc.), si estan prou estabilitzats (si són prou generalitzats o reconeguts); si són més esporàdics van amb cometes: Jaume el Conqueridor el Noi del Sucre Víctor Català el Baró de Maldà Frank Sinatra o la Veu l’Altíssim, el Totpoderós, el Salvador, la Verge Però: D’aquella escultura, al barri en diuen “l’urinari” Ava Gardner era anomenada “l’animal més bell del món” En Pau “recader” [Per diferenciar-ho d’un veritable cognom] Igualment van en majúscula els noms dels animals: Cobi Pluto També hi van els cognoms dinàstics (però els adjectius corresponents van en minúscula): els Borbons espanyols els darrers Romanov 74 Majúscules i minúscules 3.4.2 l’època dels Àustries la dinastia Ming la dinastia abàssida la feblesa dels darrers merovingis 3.4.2 Noms d’objectes i productes Van en majúscula els noms propis d’objectes: el Pi de les Tres Branques l’Excalibur [espasa] Igualment hi van les denominacions dels models de cotxes, motos, avions, etc.: un Ford Taunus un Boeing 707 un Sputnik el Voyager I Van en majúscula totes les paraules que formen una denominació d’origen o una marca (però en minúscula si s’utilitzen d’una manera genèrica): Han fet un brindis amb Moët & Chandon Va comprar un litre d’El Baturrico Només gasten adhesius de la marca Cel·lo Tres pollastres de la Raça Prat El penjador Ona ha guanyat un premi de disseny Però: Ens han servit un priorat excel·lent Em pots passar el cel·lo? Necessitarem una lot, que és molt fosc 3.4.3 Noms de cossos celestes i de punts cardinals Els noms dels cossos celestes van en majúscula (Mart, la Cabellera de Berenice). El sol, la terra i la lluna només porten majúscula en contextos astronò- mics: La força de la gravetat a la superfície de la Lluna és un 16% de la força de la gravetat a la de la Terra Han inaugurat l’exposició “El planeta Terra, un lloc per viure-hi” Els punts cardinals s’escriuen en minúscula en tots els usos, llevat si funcionen com un topònim o són una part d’un topònim (no una designació aproximada d’un territori): 75 3.4.4 Majúscules i minúscules Naveguem en direcció nord-est El vent de llevant va bufar durant tota la setmana Vam recórrer el nord-oest de Kenya Amèrica del Nord, el Pol Sud, República de Sud-Àfrica, els països de l’Est, l’Oest americà 3.4.4 Noms de càrrecs, dignitats i títols nobiliaris Van en minúscula en tots els casos. L’ús tradicional era escriure aquest tipus de nom en minúscula si acompanya- va el nom propi de la persona que ocupava el càrrec (El president Reagan va aprovar un decret...), i en majúscula quan aquests noms anaven sols (El President va aprovar un decret...). Però aquest ús xoca amb la sensibilitat demo- cratitzadora que presideix el llenguatge administratiu modern, perquè l’ús tradi- cional no podia aclarir quins càrrecs mereixien la “dignitat” de la majúscula (s’escrivia en majúscula President, Alcalde, Secretari General, Cap, però en canvi en minúscula càrrecs tan respectables com els anteriors: conserge, secreta- ri, xofer...). Per tant, l’ús actual és escriure’ls en minúscula en tots els casos (vegeu, però, 3.4.5): El president obre la sessió i concedeix la paraula a... Hi assistiran el president del Govern central, el ministre d’Obres Públiques i el conseller de Política Territorial de la Generalitat L’alcalde ha inaugurat aquest matí l’exposició de pintura El senyor Martí, regidor de l’Àrea, dirigí unes paraules als assistents Distingida directora de l’escola pública Flor de Maig El rei i la seva família faran estada a Barcelona Les autoritats locals van rebre el papa a l’aeroport El lehendakari basc va afirmar... Per tot això, la cap lletrada que sotasigna proposa... El cap de la Divisió de Serveis Tècnics Es convoca concurs per cobrir tres places de tècnic/a informàtic/a [O: assessor/a jurídic/a, director/a de centre cívic, inspector/a, enginyer/a, etc.] Com a secretari general certifico... El jutge encarregat del cas ha convocat els implicats En les terres del baró d’Esponellà... Les paraules rei i papa es troben encara poc integrades en aquest sistema i si cal es poden tractar amb prudència en algun cas. 76 Majúscules i minúscules 3.4.5 3.4.5 Tractaments protocol·laris Els tractaments protocol·laris s’escriuen sempre en majúscula, sencers o abreu- jats. Si n’hi ha més d’un en una seqüència (inclòs senyor, que no és tractament pro- tocol·lari) han d’anar tots sencers o tots abreujats: L’Excel·lentíssim Senyor Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, té l’honor... L’Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, té l’honor... L’Il·lustríssim Senyor Daniel López, regidor-president del Districte, es complau a invitar-vos... Conferència a càrrec de l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Antoni Caparrós, rector de la Universitat de Barcelona Conferència a càrrec de l’Excm. i Mgfc. Sr. Antoni Caparrós, rector de la Universitat de Barcelona Si el nom del càrrec va immediatament després del tractament protocol·lari s’escriu en majúscula: L’Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha rebut... L’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal, Ricard Maria Carles, oficiarà l’acte religiós 3.4.6 Tractaments no protocol·laris La resta de tractaments, civils, religiosos i de cortesia (senyor, doctor, sant, beat, sor, pare, fra, mossèn, professor) van en minúscula, llevat si van abreujats: El senyor Benítez és un excel·lent professional La consulta del doctor Cama La figura de sant Josep presideix un dels altars laterals El pare Gutiérrez és tota una institució a l’escola Però: el Sr. Benítez, el Dr. Cama, Mn. Rovira Sant va en majúscula en els topònims i en les festivitats: Passarem per Sant Hipòlit de Voltregà Celebrarem Sant Jordi seguint la tradició 3.4.7 Noms d’institucions, organismes i entitats diverses (Entitats oficials i no oficials, civils, militars o religioses, òrgans de gestió o de consulta, establiments, empreses, grups polítics, artístics o econòmics, corpora- cions, cossos administratius, etc.) S’entén que aquí ens referim a noms d’entitats estabilitzades, reconegudes, no pas a denominacions esporàdiques, que s’han de tractar de manera més informal. 77 3.4.7 Majúscules i minúscules No hi ha unanimitat en l’escriptura de la denominació d’alguna d’aquestes enti- tats, que en general es componen de diverses paraules i en algun cas porten article inicial. Un motiu important de la falta d’unanimitat és que en general no sabem quin és el nom oficial o legal de les entitats, si realment el tenen registrat. Per tant, no hi ha més remei que procedir mitjançant unes regles convencionals. Les orientacions següents reflecteixen la intuïció més generalitzada, però no permeten de controlar mecànicament tots els casos: és per això que una certa vacil·lació en algun punt és impossible d’evitar, però alhora és intranscendent. Hi ha denominacions que consten d’una sola paraula principal (El Llantiol) (vegeu a), però la immensa majoria són complexes. En general les denominacions complexes consten d’una paraula inicial genèrica (és a dir, que la poden contenir moltes entitats: universitat, banc, grup, ajuntament, departament, àrea, centre, nucli, divisió, borsa, cos, teatre, ateneu, sindicat, federació, companyia, cafè, biblioteca, societat, congrés, fons, patronat, etc.) seguida almenys d’un comple- ment que és un adjectiu (Forces Elèctriques de Catalunya) o un sintagma preposi- cional (Ajuntament de Barcelona) (vegeu b). Hi ha denominacions que no comencen amb un genèric, sinó amb un mot específic (els Sopa de Cabra) (vegeu a); i n’hi ha que tenen com a complement un nom propi en aposició (cinema Roxi) (vegeu c). Finalment, sovint s’utilitzen denominacions incompletes (l’Ajuntament [de Barcelona]) o sinonímiques (aquesta corporació) (vegeu d). a) Si no contenen una paraula genèrica inicial: Les denominacions que consten d’una sola paraula principal duen en majúscula aquesta paraula (i el possible article inicial si forma part de la denominació): el Senat, Els Joglars, The Beatles, grup de teatre La Claca (Aquest cas i el c poden coincidir; l’últim exemple n’és una il·lustració.) Si consten de més d’una paraula però no contenen un genèric pròpiament dit, totes les paraules van en majúscula, inclòs l’article que habitualment hi trobem i que en aquest cas forma part de la denominació: El Corte Inglés, La Perla del Penedès, La Fura dels Baus b) Si consten d’una paraula genèrica i un complement adjectival o preposicional: Totes les paraules van en majúscula (però el possible article inicial no forma part de la denominació): l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea de Medi Ambient i Serveis, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Regidoria de Publicacions, la Gerència d’Imatge, el Consell de Districte de Ciutat Vella, la Divisió de Serveis Personals, el Nucli Orgànic de Gestió Econòmica, el Servei d’Extinció d’Incendis de la Diputació Provincial de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili, la Guàrdia Civil, la Junta d’Obres del Port de Tarragona, l’Arma d’Artilleria de l’Exèrcit de Terra, el Banc de la Petita i Mitjana Empresa, el Cafè Vienès, l’Hospital del Mar, l’Editorial Selecta, el Patronat de Protecció de Menors, la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, la 78 Majúscules i minúscules 3.4.7 Vocalia de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, la Comissió de Cultura, el Ple de l’Ajuntament, el Consell Escolar, la Comissió Organitzativa del Consell Escolar de Catalunya, les Galerías Preciados, el Mercat Comú, Comissions Obreres, Unió General de Treballadors, el Jutjat de Primera Instància núm. 1 [observeu que la paraula núm d’aquest darrer exemple va en minúscula] * Si està en plural el genèric que originàriament era singular, va en minúscula, i també si es troba allunyat del complement (encara que conservi el singular): Les àrees de Joventut, Esport i Cultura... Els nuclis operatius d’Atenció al Públic i d’Arxiu i Biblioteca... Aquell memorable departament conjunt de Psicologia i Pedagogia Aquests són els primers departaments autoritzats de Ciències Ecològiques * Els noms d’entitats escrits en una altra llengua segueixen la mateixa norma, i no van en cursiva: S’ha rebut un comunicat de la Drug Enforcement Agency dels Estats Units * Paraules com Monarquia, Corona, Estat, Generalitat, Govern, Administració, Parlament, Corts, Cambra dels Comuns, Dieta, Església, etc. poden dur com a complement un gentilici (o de vegades un altre adjec- tiu), el qual va en minúscula en general (perquè no forma part de la denomi- nació oficial): l’Assemblea Nacional francesa, el Govern italià, l’Estat espanyol, la Dieta alemanya, l’Administració local, l’Església catòlica [Però: la República Francesa] * En paraules com Estat, Administració, Església, Govern, el significat ins- titucional que tenen es pot confondre fàcilment amb el seu significat de ter- mes comuns, i per això s’escriuen en majúscula en el primer cas. El mateix fenomen es pot esdevenir en paraules com Nació, Exèrcit, Universitat, Judicatura, Episcopat, Districte: El poder econòmic de l’Estat modern és molt gran L’Exèrcit anglès té una gran capacitat El Districte ha organitzat un festival Però: Va ingressar a l’exèrcit de molt jove Totes les associacions del districte s’han d’inscriure en el cens d’entitats c) Si consten d’una paraula genèrica seguida d’una aposició: El genèric pot anar seguit de la mateixa estructura vista a b, però porta també un terme en aposició. Aquí hi ha casos que van en majúscula de manera clara i casos que habitualment van en minúscula. 79 3.4.8 Majúscules i minúscules Porten majúscula en totes les paraules (però no els correspon article inicial) les entitats de caràcter social, cultural, d’ensenyament mitjà i superior i en general les de tipus públic: el Museu Picasso, l’Institut Joan d’Àustria, la Biblioteca Arús, la Fundació Vives Casajoana, el Patronat Ribas Acostuma a anar en minúscula el genèric inicial en els altres casos (establiments docents de grau primari, comerços, botigues, locals d’espectacles, etc.: especial- ment si són empreses privades i comercials o hi predomina el caràcter d’establi- ment i no el d’institució), i es considera que l’article posterior al genèric és part de la denominació, llevat si s’ha de contreure: l’escola Barrufet, el col·legi públic Joan Maragall, l’editorial Alta Fulla, el restaurant xinès El Mandarí, la lampisteria Ambròs, el cinema Orient, l’hotel Comtes de Bell- lloc, el casal d’avis Casa Nostra, el centre cívic La Sedeta, el centre cívic del Pati Llimona, la institució La Miranda També acostumen a anar en minúscula els noms d’ordes (civils, militars, reli- giosos) i dels títols nobiliaris: l’orde de la Mercè, el marquesat de Dénia, el comtat de Cerdanya d) Si s’esmenten de manera incompleta o amb sinònims: Naturalment, es manté la majúscula quan s’esmenta un sol mot dels que compo- nen la denominació perquè el context fa innecessari el complement: l’Ajuntament [de Barcelona], la Generalitat [de Catalunya], el Nucli [Operatiu d’Atenció al Públic], com a responsable d’Educació [... de l’Àrea d’Educació] Però van en minúscula les denominacions laxes, sinonímiques, amb termes com cambra, consistori, corporació, entitat, ens, empresa, institució, organisme: Els membres del consistori barceloní... La nostra entitat té molt d’interès en aquest projecte Les limitacions pressupostàries de l’organisme... La corporació municipal té capacitat per... 3.4.8 Topònims S’escriuen en majúscula totes les paraules principals dels topònims: països, regions, comarques, poblacions, barris, carrers, mars, muntanyes, fonts i altres accidents geogràfics. a) Noms catalans o catalanitzats amb article: Porten article inicial totes les comarques del Principat de Catalunya, llevat la d’Osona, i les comarques valencianes en general: Principat de Catalunya: l’Anoia, el Garraf, la Terra Alta, el Barcelonès 80 Majúscules i minúscules 3.4.8 Comarques valencianes: l’Alacantí, l’Horta, els Ports En duen també molts topònims de tot el domini lingüístic. Per als municipis es poden consultar les llistes oficials de les respectives administracions o els docu- ments de l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu Documents de la Secció Filològica, I i II, 1990 i 1992): Principat: l’Albiol, les Cabanyes, l’Hospitalet, els Prats de Rei Comunitat valenciana: l’Eliana, les Useres, el Campello Illes Balears: s’Almudaina, ses Covetes Aquest article inicial va en majúscula quan li correspon per posició (en l’adreça d’una carta, després de punt, etc.), però en la pràctica gairebé sempre es troba en posició interior de text, i aleshores va en minúscula i experimenta les con- traccions (al, del, pels, etc.; a les Illes Balears, as, des, pes, etc.) i les apostrofa- cions normals de la llengua. La mateixa norma s’aplica als articles interiors (inclosos en i na, que van en minúscula segons les esmentades publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans): L’exposició anirà primer a Castellar de n’Hug (el Berguedà), després als Omells de na Gaia (l’Urgell), a la Nucia (la Marina Baixa), as Castell (Menorca), i finalment a s’Estany d’en Mas (Mallorca) Les paraules Son, Sos, Can, Cas, etc. de la toponímia baleàrica van en majúscu- la. (Per al Principat, vegeu c.) S’utilitza la forma catalana dels noms forasters que en tenen (d’acord amb els principals diccionaris i enciclopèdies). I si tenen article inicial, rep el mateix tracte que en els noms catalans: Londres, París, Nova York, Montpeller, Lió, Munic, Sant Sebastià, Saragossa, Terol, Osca, Cadis, Lleó Hem rebut resposta de l’Havana i del Caire b) Noms no catalans amb article: L’article dels noms no catalanitzats queda invariable i sense contracció, però la preposició de s’hi apostrofa si cal. Aquest article en diverses llengües (com el castellà i el francès) s’escriu en majúscula: la gent de Las Bárdenas, passarem per Le Havre, el vi d’El Bierzo, hem enviat un representant a Los Angeles c) Noms començats amb un genèric: Molts noms geogràfics són denominacions complexes formades per un mot genèric i un complement. Els mots genèrics són, per exemple: oceà, mar, riu, riera, canal, cala, barranc, avenc, port, llac, pont; península, illa, golf, cap, delta, estret; muntanya, puig, turó, pic, cim, coma, grau, collada, serra, serra- 81 3.4.8 Majúscules i minúscules lada, massís, coll, pas, pla, vall, depressió; molí, mas, monestir, castell, ermita, torre; plana, desert, selva; carretera, autopista, autovia, camí, nus; can, cal, etc. (per a can, cal, vegeu la diferència amb 3.4.8a i g). Aquí no hi ha unanimitat absoluta en la pràctica, simplement perquè el grau de cohesió entre el genèric i el complement no és el mateix en cada cas. Però, com passa amb les denominacions d’institucions i entitats (vegeu 3.4.7), aquesta cohesió no es pot saber de manera sistemàtica, i per tant és millor adoptar un criteri convencional, tot admetent que hi podrà haver alguna vacil·lació impossi- ble d’evitar però alhora igualment intranscendent. El criteri que s’intenta seguir, i que s’adopta en aquest Llibre d’estil, és d’escriure aquests genèrics en minúscula: la collada de Toses, la coma de Vaca, la plana de Vic, la península Ibèrica, les illes Balears, el delta de l’Ebre, el monestir de Santes Creus, la masia de can Carreres, la mar dels Sargassos, l’oceà Pacífic, el cap de Sant Vicent, la cala Bona, el puig Ventós, la muntanya Pelada, el canal de Corint, el port de la Bonaigua, el castell d’Eramprunyà, ca n’Amat, la carretera N-152, l’autopista A-7, el pla de la Calma Però hi podrà haver majúscula per dos motius, que sovint se sumen (vegeu també d). Primer perquè la integració del genèric amb el complement sigui evi- dent: Arribarem fins al Pas de la Casa [El lloc és anomenat Pas de la Casa, no Casa, independentment que sigui un pas] la Riera de Gaià, el Port de la Selva, el Pla de Sant Tirs, el Pont de Bar, la Torre de Cabdella, Vall d’Aro [Poblacions que no són cap riera, port, pla, pont, torre, vall] Esquiarem al Grau Roig [Nom global d’una estació d’esquí, no pas ja d’un accident orogràfic] Segon, perquè el conjunt de genèric i complement tingui un valor peculiar polític o administratiu o de tradició acadèmica (per exemple, amb noms tra- duïts): el Govern de les Illes Balears, el Consell Comarcal de la Plana de Vic [Enteses com a unitat política] la Depressió Prelitoral, la Selva Negra [Per tradició acadèmica] d) Designacions incompletes o sinonímiques: De vegades s’utilitza únicament el mot genèric, que és prou clar pel context. Aleshores va en majúscula: la guerra del Golf [Pèrsic] la fauna del Delta [de l’Ebre o del Llobregat] 82 Majúscules i minúscules 3.4.8 el Govern de les Illes [Balears] passarem per la Collada [de Toses] Hi ha certes designacions que són sinònimes dels noms afectats o creacions per designar zones extenses com a unitàries. En general les trobem escrites en majúscula, però també s’hi observa alguna vacil·lació: la Ciutat Comtal [per Barcelona] el Principat [per Catalunya] la Costa Brava els Mars del Sud el Tercer Món l’Orient Mitjà l’Europa dels Dotze e) Gentilicis: En català els gentilicis van en minúscula: Ens visiten molts japonesos Els barcelonins i les barcelonines f) Noms de divisions territorials: Amb el mateix criteri vist a c, s’escriuen en minúscula els mots genèrics provín- cia, comarca, regió, departament, diòcesi, arquebisbat, zona, districte, etc.: Els municipis de la província de Barcelona Cal que indiqueu la vostra comarca d’origen La regió dels Ecrins té molts atractius Travessarem el departament dels Pirineus Orientals Les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona Van llogar un apartament al cantó d’Aargau Ho repartirem a tots els comerços del districte de Gràcia Però anirien en majúscula si se’n fes un ús com el que hem vist també a c. g) Noms de vies urbanes: * Els noms de les vies i altres topònims urbans en general es componen d’un genèric i un complement adjectival o preposicional. Els genèrics són noms com: avinguda, carrer, carreró, plaça, placeta, passeig, via, travessera, travessia, passatge, passadís, riera, sèquia, rambla, ronda, raval, pujada, baixada, turó, torrent, moll, cinturó, drecera, camí, pla, bloc, barri, grup, sector, urbanització, jardí, parc, dic, pas, viaducte, etc. 83 3.4.8 Majúscules i minúscules Aquí es donen exactament les mateixes circumstàncies que hem vist a c, inclo- ses les inevitables vacil·lacions intranscendents. En principi s’adopta el mateix criteri d’escriure aquests genèrics en minúscula (llevat, és clar, si els correspon la majúscula per posició): Surts de la plaça de Sant Jaume, passes per la rambla de les Flors, travesses la plaça de Catalunya, puges pel passeig de Gràcia i faràs cap al carrer Gran de Gràcia; una mica més amunt hi ha la travessera de Gràcia i més amunt el cinturó anomenat ara ronda del Mig. Si vols arribar fins al turó de la Peira et caldrà agafar l’avinguda de l’Hospital Militar i tot seguit la ronda de Dalt, que t’hi conduirà en deu minuts el raval de Santa Anna, la baixada de la Glòria, els grups Baró de Viver i Cases dels Carters, la urbanització Vall-Par, els jardins dels Horts de Sant Pau, el moll de Contradic, el parc de l’Oreneta, la costa de Sant Bartomeu de la Quadra * En algun cas el genèric està o se sent més integrat amb el complement, com a part indissoluble de la denominació pròpia, i aleshores duu majúscula. Això s’esdevé principalment perquè el genèric ja no conserva el valor etimològic (torre, moll o can que ja no són una torre, un moll o una “casa de”, etc.), per l’estructura del sintagma o pel sentiment de la població (cas de certes “vies” de Barcelona). Per a Barcelona es considera que es troben en aquesta circumstància els genè- rics pla, moll (només en el cas de l’exemple), sot, camp, fossar, sèquia, via, por- tal (de fet, tots els casos de portal duen ja un altre genèric al davant) i can (vegeu la diferència amb 3.4.8c): el Pla de Palau, el Pla de l’Ós, el Moll de la Fusta, el Sot del Migdia, el Camp de Mart, el Fossar de les Moreres, la Sèquia Comtal, carrer de Ca n’Oliva, la Gran Via (de les Corts Catalanes), la Via Júlia, la Via Augusta, la Via Laietana, la Via Favència, la Via Barcino, la Via Trajana [Dins dels cementiris els noms dels carrers seran: plaça de l’Esperança, via de la Misericòrdia, etc.] * També algun d’aquests genèrics es pot usar tot sol, habitualment o esporàdica- ment, i aleshores duu majúscula: Baixa per la Rambla i de seguida ho trobaràs Per anar a l’aeroport des de l’Arrabassada agafa la Ronda * Molt sovint el genèric va precedit d’un altre genèric, amb la qual cosa aquell deixa de ser-ho i porta majúscula: carrer de la Volta d’en Bufanalla, carrer del Torrent de l’Olla, carrer de la Riera d’Horta (en canvi: carrer d’Horta, riera d’Horta), plaça Portal de la Pau, passadís del Coll del Portell, parc Turó de la Peira, carrer Arc del Teatre, la urbanització Parc de la Vall d’Horta 84 Majúscules i minúscules 3.4.9 * La forma exacta de molts d’aquests topònims no sempre és totalment segura; per tant, en certes ocasions serà recomanable la consulta als òrgans de l’Ajuntament dedicats a la fixació d’aquesta toponímia. h) Noms de monuments i edificis singulars: Els noms dels monuments, dels edificis o espais singulars (per raons històri- ques, polítiques, culturals) i d’estances singulars (és a dir, úniques, no repetides necessàriament en edificis similars) duen en majúscula totes les paraules que els componen. Però en molts casos la consideració de singular depèn de cir- cumstàncies imprevisibles i per tant no es pot saber: escrivim la basílica de la Mercè, però avui se sol escriure el Palauet Albéniz. Tanmateix, aquí les dis- crepàncies tampoc no són importants i, d’acord amb l’orientació general, només cal procurar no abusar de les majúscules: el Palau de la Generalitat, la Llotja, l’Estadi Olímpic, el Pont del Diable, el Saló de Cent, l’Aula Magna Però: la sala de plens de la seu del Districte, l’aula màster de la Universitat, la biblioteca del centre cívic 3.4.9 Diades, períodes, esdeveniments i moviments a) Dies, mesos, estacions: En català s’escriuen sempre en minúscula. b) Períodes i fets històrics, polítics i culturals: En aquest punt hi ha una considerable varietat d’usos i per tant la prudència sempre serà bona consellera. En la línia de no abusar de les majúscules, proposem d’escriure en minúscula les edats (mitològiques, prehistòri- ques o històriques), les eres i els períodes geològics, els moviments i estils culturals o artístics: l’edat d’or, l’edat de ferro, l’edat dels metalls, la baixa edat mitjana el període carbonífer, l’era paleozoica el romànic, el gòtic, el barroc, el modernisme, l’impressionisme, el cubisme, el noucentisme Entre aquests últims hi ha una forta vacil·lació (que sovint depèn del tipus de text o context), i en general duen majúscula els següents: l’Humanisme, el Renaixement, la Il·lustració, la Renaixença Entre els historicpolítics tampoc no hi ha uniformitat. Acostumen a dur majús- cula els numerals (Segon) i els mots Imperi, Regne, Revolució; van en minúscu- la les paraules baix, alt i mitjà i els adjectius gentilicis (romà, etc.): 85 3.4.10 Majúscules i minúscules el baix Imperi romà, el Segon Imperi [França], la Tercera Guerra Púnica, el VII Concili de Toledo, el Regne mitjà [Egipte], la Revolució francesa (o la Revolució Francesa), la Revolució Cultural xinesa, el Maig del 68 És apropiada la minúscula (llevat en casos ja vistos: condicionament d’un numeral, etc.) per a paraules genèriques com pacte, acta, convenció, compro- mís, concordat, guerra, batalla, pau, tractat, acord, igualment amb vacil·lacions: els pactes de La Moncloa, el compromís de Casp, el pla Marshall, el cisma d’Occident (o Cisma d’Occident), la lluita de les Investidures, la guerra dels Dos Peres, la batalla de Muret, el tractat de Cateau-Cambrésis, la conferència de Ialta, el sínode de Lleida, el concili de Calcedònia c) Festivitats: Les festivitats civicoreligioses i polítiques van en majúscula: Sant Jaume, l’Onze de Setembre, el Sis d’Octubre, Nadal, Cap d’Any, la Pentecosta, l’Any Internacional de la Joventut, la Diada Festa Major acostuma a anar en majúscules, tot i que les minúscules també hi són possibles. 3.4.10 Activitats i productes educatius, científics i socials (vegeu 3.4.14) a) Congressos, fires, jornades, concursos, festivals: Duen les paraules principals en majúscula: El II Simposi Esport i Salut comença demà Col·labora en el Desè Festival de Cinema de Muntanya Els participants al Congrés Internacional de Física Quàntica Si la preposició no és de, el complement se sol deixar en minúscula: III Jornades sobre el tractament de les malalties tropicals b) Cursos i seminaris: Pel fet que es consideren de menor entitat (i alhora són més abundants) que les activitats anteriors, només duen en majúscula la primera paraula: Obrim la matriculació per al Curs de llenguatge administratiu Assisteixo al Curs d’introducció a l’ús del processador de textos WP5.2 Va participar en el Seminari de formació inicial en gestió de centres d’esplai Però aquesta paraula va també en minúscula si la referència no és a una denomi- nació segura i concreta: Hauríem d’organitzar un curs d’introducció al maneig de bases de dades 86 Majúscules i minúscules 3.4.10 c) Cicles educatius, disciplines i matèries: Es tendeix a escriure’ls en minúscula: Una escola de formació professional El meu fill comença el segon cicle de l’educació primària Busquem un llicenciat en dret i un en història L’arxivística és una ciència cada cop més reconeguda Però les disciplines fàcilment adopten la majúscula, especialment en contextos com: La Sra. Roure, llicenciada en Pedagogia i doctora en Dret d) Exposicions, conferències i col·loquis: S’escriuen generalment entre cometes i amb una sola majúscula inicial: Hem preparat una ponència titulada “La transformació urbana i el transport metropolità” Enric Rúbio pronunciarà la conferència “Cap a una economia més humana” Els participants en el col·loqui “Artistes i democràcia” van manifestar... e) Premis i distincions: Aquí es produeix la mateixa casuística descrita a 3.4.7 i 3.4.8c i la mateixa vacil·lació, que es pot intentar resoldre de la mateixa manera. Podem escriure en minúscula el genèric si el complement és una aposició: el premi Nobel de la pau, el premi Josep M. de Sagarra, el premi d’assaig Xarxa (el premi Xarxa d’assaig) Però l’escriurem en majúscula en els altres casos (si l’acompanya un numeral, si l’estructura del complement no és apositiva o si el genèric figura en plural: en aquest cas es tracta d’un certamen), sense oblidar que les vacil·lacions són aquí normals: la XII Medalla Gimeno, V Premi d’Investigació Musical Emili Pujol, els Premis Literaris de Reus, el Premi Ciutat de Barcelona, la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, la Creu de Sant Jordi Si el nom del premi conté una paraula clarament específica, aleshores el genèric premi no pertany al nom i li escau la minúscula. Pel que fa a un pos- sible article inicial, no hi ha cap orientació vàlida, però no és un element important: el premi de La Bota d’Or, el jurat ha atorgat l’Englantina d’Or al Sr. Jaume Melendres 87 3.4.11 Majúscules i minúscules 3.4.11 Obres de creació a) Obres literàries, artístiques, musicals i cinematogràfiques: Van en cursiva i amb una sola majúscula inicial: El títol de la publicació serà Introducció al sector editorial a la ciutat de Barcelona L’autora de Pedra de tartera ha participat en els actes El director de La quinta del porro Després de la representació d’El malalt imaginari Després d’interpretar el Rèquiem de Fourier En els primers compassos del Concert per a piano i orquestra, n. 21, en do M., K. 467, de W. A. Mozart El grup Pitjor Impossible ha editat el disc La desgràcia de dir-se Manel Quan van instal·lar l’obra de Miró Dona i ocell... Al quadre Dona plorant, Picasso aconsegueix transmetre molt dramatisme b) Títols d’informes i estudis: Els títols d’informes i estudis es poden assimilar als títols d’obres més formals (vegeu 3.4.14): Hem elaborat l’estudi Les oficines integrades i l’atenció al ciutadà En l’informe Una Barcelona oberta al mar s’assenyalava... c) Parts d’una obra: Les parts d’una obra no van en cursiva, sinó entre cometes: Va recitar “En una casa nova”, el conegut poema de Maragall El primer capítol, “Miscel·lània gramatical”, pretén... d) Títols de col·leccions i sèries radiofòniques o televisives: Els títols de col·leccions i sèries radiofòniques o televisives acostumen a dur totes les paraules en majúscules (i alguna vegada si cal es poden donar entre cometes): El va publicar a la col·lecció A Tot Vent No es perden mai els episodis de La Granja És un disc de la col·lecció Clàssics de Tots els Temps e) Publicacions periòdiques: En aquest punt s’ha imposat el costum anglosaxó, que era diferent de l’hispànic i d’altres. Segons aquest costum, que acceptem, les obres periòdiques van en cursiva i amb totes les paraules principals en majúscula: En aquest número de La Municipal hi escriu un company En un article de la revista El Temps 88 Majúscules i minúscules 3.4.12 f) Notes musicals: Les notes musicals (que són masculines: un si bemoll) no tenen una tradició fixada. N’hi ha que preferirien posar-les sempre en majúscula per evitar possi- bles confusions entre certes notes (la, si, fa) i paraules comunes. Però realment aquest perill és extremament difícil de trobar (Entre totes les simfonies, la de la major és...; Aquesta modulació fa fa major) i val més evitar-lo amb una altra redacció. D’altra banda, les modalitats major i menor s’expressen de diverses maneres tampoc no unificades. Per a major trobem: Fa, Fa Major, Fa major, fa major, Fa M. i fa M. Per a menor trobem: Fa menor, fa menor, Fa m. i fa m. La propos- ta d’aquest Llibre és d’escriure aquestes denominacions sempre en minúscules i sense abreujar; i si cal abreujar, fer-ho només amb major i menor; així: ...en fa major, ...en la menor ...en fa M., ...en la m. 3.4.12 Textos legals Aquest apartat també presenta certes vacil·lacions. En general, els textos legals (lleis, disposicions, estatuts, decrets, ordenances, etc.) s’escriuen amb una sola majúscula a la paraula inicial (vegeu 3.4.14): El Projecte de llei... La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú actualitza la Llei de procediment administratiu de 1958 Però textos com Estatut d’Autonomia o Constitució Espanyola se solen escriure amb majúscula en totes les paraules. 3.4.13 Documents acreditatius i carnets Els documents acreditatius i carnets van en minúscula, encara que les sigles amb què se’ls coneix vagin en majúscula: Ha de presentar el document nacional d’identitat (DNI) i el número d’identificació fiscal (NIF) 3.4.14 Productes administratius, campanyes, projectes, etc. Hi ha una gran quantitat de productes administratius, polítics, publicitaris, difí- cils de classificar i, per tant, de marcar distintivament. Es tracta d’ordenances, plans, projectes, directrius, campanyes, programes, normatives, bases, pressupos- tos, etc. S’hi afegeixen dues dificultats més. Primera, el fet que poden ser productes escrits o no escrits i, en el primer cas, publicats formalment o no (però l’autoedició informàtica ha esborrat aquesta distinció, que era clara fins fa poc); i, d’altra 89 3.4.14 Majúscules i minúscules banda, aquesta circumstància de ser una publicació formal pot canviar d’un moment a l’altre per a un producte determinat. Segona, el fet que molts productes d’aquesta mena es poden esmentar formalment (amb voluntat de referència precisa a tals documents), però sovint s’esmenten informalment (com a conceptes, no com a entitats físiques o legals exactes). Tenint en compte la voluntat moderna de moderar l’ús de distintius i el fet que les marques distintives són molt limitades, cal acceptar que sovint els conceptes no es podran delimitar amb exactitud, i per tant la necessitat de major precisió pot aconsellar en algun cas extrem d’usar un distintiu que aquí no es preveu. D’altra banda, la freqüent impossibilitat de saber si es tracta d’un escrit o no i la impreci- sió de la línia divisòria entre productes publicats i no publicats conduirà a vacil·lacions pràctiques tan impossibles d’evitar com intranscendents. Acceptades aquestes premisses, aquest Llibre d’estil fa les propostes següents. a) Si s’esmenten formalment: Si s’esmenta un document que existeix com a publicació formal, de l’extensió que sigui, es tractarà com una obra de creació (en cursiva amb una sola majús- cula inicial): Consulta-ho a les Ordenances fiscals i de preus públics de 1991 Han acabat de redactar els Documents de treball per a la Carta Municipal Si la publicació és feta amb mitjans informàtics, es tractarà de la mateixa mane- ra si la forma és similar a la de la tipografia tradicional (és a dir, si no és clara- ment un llistat d’ordinador, si l’enquadernació revela informalitat, etc.). b) Si s’esmenten informalment: Es consideren inclosos en aquest cas: tots els productes que no tinguin l’aspecte de publicació formal i qualsevol producte que no s’esmenti amb voluntat formal. * Aniran entre cometes, amb una sola majúscula inicial, tots els productes que se sàpiga que són documents escrits: Hem consultat la “Normativa per a la concessió de subvencions i per a l’establiment de convenis i d’acords de col·laboració” Això també està previst en el “Reglament d’ús de les instal·lacions esportives municipals” * La resta de productes, que no tenen forma escrita (campanyes, etc.) o dels quals s’ignora aquesta circumstància, i els esments informals, es distingiran només amb la majúscula inicial: Les dades del Cens d’habitants de Barcelona demostren... Aquests dubtes s’acostumen a resoldre acudint al Padró municipal Vistes les divergències en l’ús de les majúscules aquest Llibre d’estil fa les propostes següents 90 Majúscules i minúscules 3.4.15 El Pla d’intervenció en organitzacions (PIO) preveu... Als Pressupostos de 1993 ja es preveu una partida amb aquesta finalitat No s’ha de confondre una campanya (el cas que es preveu aquí) amb el cartell que en fa publicitat (previst a 3.4.15). El tractament que es fa aquí d’aquestes denominacions no impedeix que s’esmentin amb sigles. c) Si s’esmenten indirectament: Quan en un escrit de l’Ajuntament de Barcelona es faci un esment d’un dels productes d’aquesta secció en resposta a un altre escrit (del mateix Ajuntament o bé d’una altra procedència), s’adoptaran els mateixos criteris aquí indicats si s’està segur del tipus de producte afectat. Si no se n’està segur, sempre serà més prudent de reproduir l’esment sense alteració. 3.4.15 Altres En textos publicitaris, lemes, eslògans, rètols, cartells, pòsters, en els quals cal tenir en compte consideracions d’imatge, es poden fer usos de la majúscula o de la minúscula estrictament destinats a cridar l’atenció. En qualsevol cas, convé no abusar d’usos contraris als que s’expressen en aquest llibre per tal de no crear con- fusions en el lector. Si esmentem un text d’aquests dintre d’un altre tipus de text més discursiu, podem sotmetre’l als criteris del Llibre d’estil: Ara, Barcelona i tu [Millor que: Ara, Barcelona i Tu] Estiu 95, fem-lo nostre [Millor que: Estiu 95, Fem-lo Nostre] 3.5 La cursiva i les cometes com a signes demarcatius 3.5.1 Usos de la cursiva S’usa la cursiva com a signe demarcatiu: 1. En el títol d’obres literàries, artístiques, musicals i cinematogràfiques (3.4.11a). 2. En el títol d’informes i estudis (3.4.11b). 3. En el títol de publicacions periòdiques (3.4.11e). 4. En productes administratius esmentats formalment (3.4.14a). 91 3.5.2 Majúscules i minúscules 3.5.2 Usos de les cometes S’usen les cometes com a signe demarcatiu: 1. En els noms alternatius (àlies, sobrenoms, noms artístics, etc.) (3.4.1). 2. En el títol d’exposicions, conferències i col·loquis (3.4.10d). 3. En les parts d’una obra de creació (3.4.11c). 4. En productes administratius esmentats informalment (3.4.14b). 92 4. Abreviatures B NB BCN 93 4.1 Abreviatures Una abreviatura és una representació escurçada, simplificada, d’una o més paraules o d’un concepte. N’hi ha diversos tipus: abreviatures per truncament (4.1), abreviatures per contracció (4.2), sigles i acrònims (4.3), i símbols i codis (4.4). El capítol menciona també altres abreviatures tradicionals (4.5), dóna unes orientacions generals (4.6), i tracta amb certa especificitat l’abreviatura en els usos informàtics (4.7). Acaba amb unes llistes de les abreviatures més usuals. (Abreviació és l’acció d’abreujar i no és pròpiament, doncs, sinònim d’abreviatura. El verb és abreujar.) 4.1 Abreviatures per truncament Són reduccions de paraules o grups de paraules a certes lletres inicials. Si només conservem l’inici absolut de les paraules, aquest inici és la primera vocal o bé totes les consonants anteriors a la primera vocal (amb alguna excepció tradicional, com ara a.C. “abans de Crist”, en lloc de a. Cr.): a. any M. Maria e.m. en mà Cl. Clara o. ordre Ll. Lluïsa, Lleida O. Oleguer pr. present À. Àngela dr. dreta R. Ramon s. ll. sense lloc Si trunquem les paraules més enllà de la primera o d’alguna altra vocal, aleshores es conserven totes les consonants posteriors fins a la vocal següent; les síl·labes qu- i gu- es redueixen a q- i g-: constr. construcció doc. document il·l. il·lustració col·l. col·lecció corr. correu class. classificació enll. enllumenat pàg. pàgina abr. abril ag. agost arq. arquitecte ling. lingüística add. addicional batx. batxillerat compt. comptabilitat 94 Abreviatures 4.3.1 4.2 Abreviatures per contracció En general, es conserva la primera lletra i la final o les finals, i sovint alguna d’interior, sense norma fixa: Sr. senyor Dra. doctora ctra. carretera pta./ptes. pesseta/es tlf. telèfon dll. dilluns En aquesta mena d’abreviatures convé conservar el dígraf ll (dll. “dilluns”). Les abreviatures, tant les que es fan per truncament (4.1) com les que es fan per contracció (4.2), acaben amb punt i s’hi conserven els accents que tenen les parau- les completes (pàg. “pàgina”). El punt tendeix a suprimir-se en alguns casos equi- parables a sigles. A l’Ajuntament de Barcelona es tracten d’aquesta manera casos com els següents: SA societat anònima NB nota bene “nota, advertiment” PS post scriptum “afegiment” (en una carta, després de la signatura) PD postdata Pel que fa a les majúscules, en general les abreviatures porten les que portarien les paraules completes, amb alguna excepció en certs contextos, com ara NB “nota bene” (i d’altres d’aquí damunt), A. “autor”, i els tractaments: Sra. “senyora” (vegeu 4.6.1b). 4.3 Sigles i acrònims 4.3.1 Sigles Les sigles pròpiament dites són abreviatures de certes expressions formades amb la primera lletra (escrita en majúscula i sense accent, si n’hi havia) de les paraules principals (normalment exclosos articles, preposicions, etc.). En general es tracta de noms propis (en un sentit una mica ampli: persones, entitats, progra- mes, processos, publicacions, instruments comercials, etc.) que consten de més d’una paraula. No s’hi respecten, doncs, les convencions vistes abans (4.1, 4.2) sobre els grups consonàntics (concretament sobre la ll) i els accents. A més de les lletres esmentades, les sigles poden contenir algun altre signe; fins i tot alguna lletra minúscula. De fet, doncs, tenen una forma que admet certes variacions: 95 4.3.2 Abreviatures PIB Producte interior brut AT&T American Telephone and Telegraph DdB Diari de Barcelona TV3 Televisió de Catalunya És normal d’acceptar –i així es fa en aquest Llibre d’estil– que les sigles no tinguin plural (una S afegida seria confusionària: podria correspondre a una nova paraula; però una solució que es troba sovint, i que hem desestimat per innecessària, seria escriure aquesta s en minúscula): EUA “Estats Units d’Amèrica”. En algun cas hi trobem un plural que consisteix en la duplicació de cada inicial. En català es ten- deix a reduir l’ús d’aquest últim tipus a casos com els següents: CCOO Comissions Obreres PPCC Països Catalans JJOO Jocs Olímpics En principi les sigles poden portar punt al darrere de cada inicial i separació des- prés de cada element, de manera que són igualment acceptables les tres solucions següents: A.V. A. V. AV associació/ons de veïns S.A. S. A. SA societat anònima C.P. C. P. CP col·legi públic D.N.I. D. N. I. DNI document nacional d’identitat Però les formes que tenen un ús molt freqüent tendeixen a simplificar-se (a presen- tar-se sense punts i sense separacions). De manera que l’única cosa que aquí es pot afirmar és aquesta tendència, la qual és assumida per l’Ajuntament de Barcelona: per tant, normalment escriurem AV, SA, CP, DNI, etc. 4.3.2 Acrònims Els acrònims són formacions més lliures (s’hi pren més d’una lletra de cada paraula, s’hi poden incloure les paraules secundàries, etc.), que no tenen altra llei de formació que l’objectiu d’aconseguir que la forma resultant sigui pronunciable com una paraula i que fins i tot evoqui alguna idea: UNESCO United Nations Educational, Scientific and Cultural Organisation RADAR RAdio Detection And Ranging AVENTURIS [Fira de productes per a] AVENtura i TURISme BANESTO BANco ESpañol de crédiTO Sovint són l’única forma amb què una empresa o un producte es coneix, i per aquesta raó poden acabar escrivint-se amb una sola majúscula (en el cas de les 96 Abreviatures 4.4 empreses i en d’altres: Renfe, la casa Fracosur, Logse; llevat d’opinió explícita de l’entitat en contra: TERMCAT) o totalment amb minúscules i adaptades a cada llengua (cas de les nocions o productes no registrats: radar, sida, làser; o d’altres casos: ecu). 4.4 Símbols i codis Els símbols són abreviatures o altres signes convencionals que han estat objecte d’algun tipus de reconeixement institucional més o menys internacional. Per aquesta raó es consideren més fixos: s’accepta que són invariables (no tenen plu- ral) i que van sense punt. Són símbols els signes de pesos i mesures, els de mone- des, els de representació de províncies, estats i aeroports, etc.: DM Deutsche Mark PTA pesseta/es m metre(s) $ dòlar(s) PMI aeroport de Palma de Mallorca YUL aeroport de Mont-real LE Lleó (León) Hi ha símbols que s’utilitzen exclusivament en contextos molt específics. Aquest és el cas dels de les monedes, que s’utilitzen només en taules i llistes de corres- pondències de diferents unitats (llevat els de certes monedes, com ara els de la lliu- ra esterlina, el marc alemany, el dòlar i el franc francès, que tenen un ús més generalitzat). Els codis són certes representacions de paraules o conceptes en els quals l’ordre entre els elements és especialment significatiu i respon a una certa regularitat. En són exemples els codis de barres (magnètics), els codis informàtics i els codis numèrics de correus. 4.5 Altres abreviatures tradicionals La tradició ens ha transmès altres maneres de representar paraules, limitades a certs casos: amb una barra o amb certs signes. Quan s’abreuja amb barra, ara s’acostumen a suprimir els punts, però cal conservar el dígraf ll: c/ carrer n/cte al nostre compte 97 4.6.1 Abreviatures ll/ lletra de canvi a/c a compte v/ll la vostra lletra #, § paràgraf, punt IV quart, quarta 1r, 1a primer/a Els ordinals 1r, 3a, etc. s’escriuen sense punt (però se n’hi pot posar a 1a si hi ha perill que es confongui amb l’article la); els que s’escriuen amb xifres romanes (IV, VIII) s’escriuen sense cap lletra afegida (vegeu 7.2.9): IV Congrés Internacional de Psiquiatria Tradicionalment, a les contraccions i fins i tot als truncaments hi acostumava a haver lletres volades, que avui tendeixen a posar-se baixes per comoditat. Aquesta és la pràctica que s’adopta a l’Ajuntament de Barcelona. 4.6 Orientacions generals 4.6.1 Plurals, majúscules, accents, punts i espais a les abreviatures a) Plurals: A les contraccions, si acaben amb l’última lletra de la paraula, es marca el plu- ral afegint-hi una s (i canviant la a en e): pta./ptes., Dr./Drs., pral./prals. A les altres abreviatures per truncament, la tradició els adjudicava plural en molt pocs casos (i aleshores s’hi podia afegir una s o bé duplicar la lletra única: p. “pàgi- na” → ps./pp., A. “autor” → AA.). Avui es prefereix no marcar mai el plural (fora de les contraccions), per simplificar. De manera que AV tant podrà signifi- car “associació de veïns” com “associacions de veïns”, i pren la forma de sigla. De tota manera, els plurals tradicionals són tan lícits com la preferència actual, assumida per aquest Llibre d’estil. Els símbols no tenen plural. Les sigles no n’acostumen a tenir (4.3), i aquesta tendència és la que s’accepta aquí. b) Majúscules i accents: Als truncaments i a les contraccions les majúscules i els accents són els que hi hauria si no s’abreugés, amb certes excepcions en les majúscules, transmeses per la tradició, com ara A. “autor”, N. del T. “nota del traductor”, etc. (vegeu 4.2). Per a les sigles, vegeu 4.3. c) Punts i espais: Per a les sigles se seguirà la tendència de suprimir els punts i els espais. A les 98 Abreviatures 4.6.2 abreviatures amb barra se suprimiran els punts i s’escriuran sense espais. A les abreviatures per truncament que constin de més d’un element abreujat la tendència més recent, adoptada en aquest Llibre d’estil, és de no deixar sepa- ració entre els elements abreujats si tots consten d’una sola lletra: a.C. “abans de Crist”, e.m. “en mà”; però s. ll. “sense lloc”, Ima. Sra. “Il·lustríssima Senyora”, M. I. Sr. “Molt Il·lustre Senyor”. 4.6.2 Criteris per usar les abreviatures Sovint hi ha diverses maneres teòricament acceptables d’abreujar, d’acord amb els tipus descrits: No acceptables Acceptables àtic a., ati., àti. à., àt., àtc. pàgina pa., pag. p., pàg. carretera car., carre. c., cra., ctra. correus co., cor. c., corr. sense lloc s. l. s. ll. compte co., com. c., cte. carrer ca., c/. c., c/ vegeu ve. v., veg., vg. paràgraf para., paràg. par., paràgr., #, § telèfon te., tele., telef., t., tel., telèf., tlf., tlfn. sant S., St. primer 1r, 1r., 1r , 1º En la pràctica, cal observar els principis següents: a) L’abreviatura ha de ser clara (si pot ser, ha d’evocar la paraula sencera i la seva pronunciació). b) L’abreviatura ha de ser econòmica (en igualtat de circumstàncies, valdrà més adoptar la més simple). c) L’abreviatura no ha de ser arbitrària (a part d’ajustar-se a les normes vistes, és convenient d’adoptar les abreviatures més usuals i no introduir-ne d’altres). d) En un mateix escrit s’ha d’evitar d’abreujar de la mateixa manera dos conceptes diferents (com ara “ordenança municipal” i “ordre municipal”, que podrien ser ord. mun. i O.M.). e) Igualment, s’ha d’evitar de representar el mateix concepte de més d’una mane- ra. Les diverses abreviatures “acceptables” (com les d’aquí damunt) poden ser- vir en algun cas per evitar ambigüitats en un mateix text: en un text on hi hagi l’abreviatura tèl. “tèlex”, serà millor abreujar “telèfon” amb tlf. que no amb 99 4.7.1 Abreviatures tel. En qualsevol cas, és necessari de donar una llista d’abreviatures en els treballs d’una certa extensió, si en contenen de les que no són més generals i conegudes. S’ha d’evitar fer un ús abusiu de les abreviatures. En un text adreçat al públic en general no s’hauria d’utilitzar cap abreviatura, tret potser d’algunes de molt cone- gudes (SA, ptes., c/, núm., etc.). S’ha d’anar amb molt de compte a suposar conei- xements del públic, perquè ningú no pot assegurar que un lector dels escrits municipals conegui el significat d’abreviatures molt comunes dintre de l’Ajuntament (GUB, IMI, dte., etc.). Si una expressió apareix molt sovint en un escrit i resulta més còmode abreujar-la, és absolutament necessari d’explicar-ne el sentit la primera vegada que apareix. En textos de caràcter intern és més justifica- ble l’ús d’abreviatures, però sempre dintre d’uns límits que facin perfectament comprensible el missatge per a qualsevol que l’hagi de llegir. 4.7 Abreviatures en els usos informàtics 4.7.1 Situació actual i problemes La generalització de l’ús de processadors informàtics ha obert un nou camp de possibilitats a l’elaboració d’escrits i al maneig de gran nombre de dades. Precisament el gran nombre de dades, juntament amb la rapidesa, l’economia i les limitacions d’algunes aplicacions informàtiques concretes (nombre de caràcters que es poden utilitzar, impossibilitat d’ús de segons quins signes, etc.), poden ser alguns dels motius que han impulsat l’extensió de certs usos de paraules abreuja- des que no tenen res a veure amb allò que la tradició assenyalava (i que fins ara hem expressat en aquest capítol). En principi, aquests nous usos estan presidits per la necessitat d’estalviar espais (caràcters) per fer més fàcil i ràpid el maneig de dades. En rigor, ja no es pot parlar d’abreujar, sinó d’un altre procés de reducció dels mots (que alguns anomenen compactació). L’abreviatura obeeix a motius d’economia d’escriptura o de lectura, és a dir, es regeix per la comoditat del redactor o del lector, i intenta no superar mai els límits de la comprensibilitat. El nou procés, en canvi, obeeix a motius d’economia en el tractament de les dades (comparacions, ordenacions, transmis- sions, etc.) i, per tant, ja no hi és tan important la comoditat de lectura o d’escriptu- ra per a l’usuari com la comoditat del tractament de les dades per a la màquina. Si en un bitllet de tren la màquina expenedora (evidentment regida per un processa- dor informàtic) ens escriu que hem reservat una “C.DOB CLI” ja es veu que és difícil que el comprador del bitllet entengui què volen dir aquelles lletres (“cabina doble climatitzada”), sinó que es pretén que en deu caràcters hi càpiga la màxima 100 Abreviatures 4.7.2 informació possible i que aquella dada sigui diferent de “C.IND NOR” (“cabina individual normal”), de “C.IND DUC” (“cabina individual amb dutxa”) i de “C.DOB G.C” (“cabina doble de gran categoria” (?)), i de tots els altres possibles tipus de cabina. I tot això en deu caràcters perquè el programa no n’admet més. El problema és força complex, perquè no sempre el programador pot permetre’s de fixar un nombre d’espais indeterminat o prou gran. Imaginem la complexitat que ha de representar intentar reduir a deu caràcters (o a catorze, o a vint) els noms de totes les associacions amb les quals l’Ajuntament ha de mantenir correspondència. És evi- dent que les normes tradicionals d’abreviació no serveixen per a aquest cas: segons aquestes normes, i si es volgués mantenir el criteri d’interpretabilitat de l’abreviatura, una “Associació de Col·laboradors Culturals i Artístics” es podria reduir, en el millor dels casos, a “Ass. Col·l. Cult. Art.”, o sigui, a un mínim de 22 caràcters. Amb tot, la persona que encarrega un programa a un tècnic informàtic hauria de saber distingir, i fer distingir al tècnic, allò que són dades d’ús intern i allò que són dades que han d’arribar a un públic més o menys nombrós. Si a una demanda d’informació sobre el lloc, el dia i l’hora en què es fan unes proves atlètiques la resposta impresa per al públic és “EOM 950624 1230” és evident que no hem tro- bat la manera correcta de fer-li saber que es fan a l’Estadi Olímpic de Montjuïc el dia 24 de juny de 1995 a les 12.30 h, per més que l’expressió sigui perfectament interpretable per la màquina i pels qui hi treballen i que hàgim aconseguit ocupar només 15 espais. Un exemple com aquest obligaria a tenir algú que expliqués les dades al públic, amb la qual cosa la sortida impresa de la informació perdria tot el sentit, o obligaria a imprimir en el mateix full una taula de descodificació que expliqués què volen dir les xifres i lletres que s’han imprès, amb els inconvenients que això pot portar a un usuari mitjà i perdent l’avantatge d’ocupar poc espai, per- què les explicacions demanarien un bon tros de paper. És cert que aquests inconve- nients potser no són tan importants, però val la pena tenir-los presents per evitar que arribem a emetre per al públic (o per a qualsevol organisme intern o extern) documents absolutament indesxifrables. 4.7.2 Possibles recursos Vist tot això, i amb l’ànim de col·laborar a evitar en la mesura del possible aquests problemes, es poden donar les següents indicacions: a) S’han de reproduir amb absoluta fidelitat les entrades que ocupin un nombre d’espais inferior o igual al nombre d’espais de què disposem (suposem en tots els casos següents que disposem de catorze espais): Escola Vedruna [No: “Esc. Vedruna”, “Esc.Vedruna”, “E. Vedruna”, “E.Vedruna”, “EscVedruna”, “EVedruna” o altres solucions abreujades] Edicions 62 [No: “Ed. 62”, “Ed 62”, “Ed62” o similars] 101 4.7.2 Abreviatures Fustes Roig b) Mentre es pugui, s’apliquen les normes d’abreviació tradicionals (es pot pres- cindir dels punts sistemàticament si això facilita el tractament dels registres, perquè els punts són poc informatius): Esc Públ Mas [Escola Pública del Mas] Ed Grijalbo [Editorial Grijalbo] Fustes M Roig [Fustes Miquel Roig] c) Es pot prescindir dels noms genèrics que acompanyen alguns noms propis si aquells no formen part de la denominació oficial o si la informació que conte- nen no és indispensable: La Puntual [transports i mudances La Puntual] Flor de Maig [Col·legi Públic Flor de Maig, en un context on només apareixen escoles] Miquel Roig SA [fustes Miquel Roig, societat anònima] d) Si la informació que contenen els noms genèrics és important, es poden reduir a la primera lletra de cada nom, sense punts, i suprimir els espais entre aquestes lletres: TM La Puntual [Transports i Mudances La Puntual] CP Maragall [Col·legi Públic Maragall] NO Informació [Nucli Operatiu d’Informació] e) Si el nom propi té més d’una paraula, convé decidir quina paraula és més repre- sentativa i procurar no reduir-la. La resta de paraules o es redueixen a la simple inicial o s’allarguen fins allà on s’acaba l’espai, aprofitant sempre al màxim tots els caràcters: Medi Amb i S [Àrea de Medi Ambient i Serveis] À Medi Amb Ser [Àrea de Medi Ambient i Serveis] NO Atenció Púb [Nucli Operatiu d’Atenció al Públic] Carn Sànchez R [Carnisseries Sànchez Roure] CIJ Virreina [Centre d’Informació Juvenil de la Virreina] f) S’han d’aprofitar les abreviatures generalment reconegudes que tenen algunes entitats: CNL Barcelona [Centre de Normalització Lingüística de Barcelona] S Llengües UPC [Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya] GUB [Guàrdia Urbana de Barcelona] 102 Abreviatures 4.8.1 CCOO [Comissions Obreres] g) Sempre que el programa ho permeti, s’ha de fer un esforç per mantenir l’ús de minúscules, majúscules i accents, perquè ajuda a evitar possibles confusions i és un comportament més respectuós amb el nom propi de persones i entitats. h) S’ha de procurar ser coherents i reduir sempre de la mateixa manera un nom, almenys en una mateixa base de dades o programa. Aquest és el principal avan- tatge de les abreviatures tradicionals: tenen un reconeixement més o menys general i tothom sap què volen dir (SA, c/, Il·lm., entl., etc.). Però si no es poden utilitzar aquestes formes tradicionals, fem servir sempre que puguem les matei- xes ‘compactacions’. No sembla gaire lògic abreujar “col·legi públic” una vega- da així: “C Públ Roser”, i en el camp següent fer: “CP Margarida”, perquè el nom és més llarg. L’evolució natural de la tecnologia informàtica ha de fer que cada cop sigui més habitual superar les limitacions que fins ara imposen algunes bases de dades, de manera que s’aconsegueixi que l’usuari introdueixi les dades exactament igual que les troba, i que la sortida impresa o en pantalla de les dades inclogui tot tipus de signes (accents, punts, majúscules i minúscules, etc.); de fet, molts programes actuals ja ho permeten, i fins i tot n’hi ha que corregeixen els errors evidents que l’introductor de les dades pot haver comès. El que convé és evitar fer encàrrecs als programadors que els obliguin a imprimir divuit columnes en l’ample d’un DIN A4, i a sobre pretendre que les divuit columnes siguin perfectament comprensibles per a un lector qualsevol. 4.8 Llistes d’abreviatures i símbols 4.8.1 Símbols dels punts cardinals E est ENE est-nord-est ESE est-sud-est N nord NE nord-est NNE nord-nord-est NNO, NNW nord-nord-oest NO, NW nord-oest O, W oest 103 4.8.2 Abreviatures ONO, WNW oest-nord-oest OSO, WSW oest-sud-oest S sud SE sud-est SO, SW sud-oest SSE sud-sud-est SSO, SSW sud-sud-oest 4.8.2 Símbols de poblacions en les matrícules d’automòbils A Alacant AB Albacete AL Almeria (Almería) AV Àvila (Ávila) BA Badajoz B Barcelona BI Bilbao (Bilbo) BU Burgos CC Càceres (Cáceres) CA Cadis (Cádiz) CS Castelló de la Plana CE Ceuta CR Ciudad Real CO Còrdova (Córdoba) C La Corunya (A Coruña, La Coruña) CU Conca (Cuenca) GI Girona GC Gran Canària (Gran Canaria) GR Granada GU Guadalajara H Huelva HU Osca (Huesca) J Jaén LE Lleó (León) L Lleida (Lérida) LO Logronyo (Logroño) 104 Abreviatures 4.8.3 LU Lugo M Madrid MA Màlaga (Málaga) ML Melilla MU Múrcia (Murcia) NA Navarra (Nafarroa) OR Orense (Ourense) O Oviedo P Palència (Palencia) PM Palma de Mallorca PO Pontevedra SA Salamanca SS Sant Sebastià (Donostia, San Sebastián) S Santander Z Saragossa (Zaragoza) SG Segòvia (Segovia) SE Sevilla SO Sòria (Soria) T Tarragona TF Tenerife TE Terol (Teruel) TO Toledo V València VA Valladolid VI Vitòria (Gasteiz, Vitoria) ZA Zamora 4.8.3 Símbols de pesos i mesures A amper a àrea b byte cal caloria CV, HP cavall de vapor cl centilitre cm centímetre cc centímetre cúbic 105 4.8.3 Abreviatures dg decigram dl decilitre dm decímetre g gram ° grau (geomètric) °C grau Celsius h/km2 habitant per quilòmetre quadrat ha hectàrea hg hectogram hl hectolitre hm hectòmetre h hora l, L litre M mega, milió Mb megabyte MHz megahertz m metre m/s metres per segon mg mil·lígram ml mil·lilitre mm mil·límetre min minut (unitat de temps) ’ minut (unitat geomètrica) q quintar Kb quilobyte kg quilo/quilogram km quilòmetre km/h quilòmetre per hora kV quilovolt kVA quilovolt amper kW quilovat kWh quilovat hora r revolució rpm revolució per minut 106 Abreviatures 4.8.4 rps revolució per segon s segon (unitat de temps) ” segon (unitat geomètrica) t tona V volt W vat, watt Wh vat hora 4.8.4 Abreviatures administratives més usuals a/c a compte a/f a favor de a/ a l’atenció de a.c.s. al cel sia (sigui) a.C. abans de Crist admtiu. administratiu admtiva. administrativa aj., ajt. ajuntament (a) àlies a.m. ante meridiem (abans del migdia) a. any apt. apartat aprox. aproximadament art. article APA associació de pares d’alumnes AV associació de veïns àt. àtic av. avinguda bda. baixada bxs. baixos b. barri, barriada bl. bloc butll. butlletí c.u., c/u cada unitat cant. cantonada cap. capítol 107 4.8.4 Abreviatures c., c/ carrer ctra. carretera c., cas. casal ct. cèntim cert. certificat circ. circular col·l. col·laborador, col·lecció CP col·legi públic, codi postal cial. comercial cia. companyia c/c compte corrent corr. correus D decret DL decret llei dept. departament dte. descompte dir. direcció disp. disposició distr., dte., D. districte DP districte postal DNI document nacional d’identitat Dr., Dra. doctor, doctora doc. document dta. dreta dupl. duplicat e.f. en funcions entl. entresòl esc. escala esq. esquerre/a etc. etcètera exp. expedient ext. extensió fra. factura fca. finca 108 Abreviatures 4.8.4 GP gir postal GT gir telegràfic h. habitants H hotel, hospital ibíd. ibídem íd. ídem ltda. limitada L llei mun., mpal. municipal n., nre. nombre NB nota bene NO nucli operatiu núm. número OM ordre ministerial ord. mun. ordenança municipal O, o. ordre (document) p., pàg. pàgina PD post data (després de lliurat) ptge. passatge pg. passeig p.a. per autorització p.o. per ordre p.e., p. ex. per exemple pta., ptes. pesseta, pessetes pl. plaça pol. polígon pta. porta p.m. post meridiem (després del migdia) PS post scriptum (després del que hi ha escrit) pral. principal rbla. rambla RD reial decret rnt. remitent rda. ronda 109 4.8.5 Abreviatures s. segle s.d. sense data s. ll. sense lloc s/n sense número Sr., Sra. senyor, senyora s.u.p. si us plau s/àt sobreàtic SA societat anònima tel., tlf. telèfon tèl. tèlex (vegeu 4.6.2e) TM, t.m. terme municipal trav. travessera, travessia urb. urbanització v., veg. vegeu v. gr. verbigràcia, verbigratia VP, v. i p. vist i plau vè. vostè 4.8.5 Símbols de monedes UNE ISO Corona danesa KRD DKK Corona noruega KRN NOK Corona sueca KRS SEK Dòlar australià $A, A$ AUD Dòlar canadenc $CAN CAD Dòlar nord-americà $USA, $ USD Dracma grec DR GRD European currency unit ECU XEU Escut portuguès ESC PTE Florí holandès FL NLG Franc belga FB BEF Franc francès FF, F FRF Franc luxemburguès FLUX LUF Franc suís FS CHF 110 Abreviatures 4.8.6 Ien japonès Y, ¥ JPY Lira italiana LIT, L ITL Lliura esterlina L, £ GBP Lliura irlandesa IR, LIR IEP Marc alemany DM DEM Marc finlandès MF FIM Pesseta espanyola PTA ESP Ruble rus RBL, R SUR Xíling austríac SCH ATS 4.8.6 Dies de la setmana Per a tabulacions Abreviatures habituals dilluns dl dll. dimarts dt dt. dimecres dc dc. dijous dj dj. divendres dv dv. dissabte ds dss. diumenge dg dg. 4.8.7 Mesos de l’any Per a tabulacions Abreviatures habituals gener gn gen. febrer fb febr. març mç març abril ab abr. maig mg maig juny jn juny juliol jl jul. agost ag ag. setembre st set. octubre oc oct. 111 4.8.8 Abreviatures novembre nv nov. desembre ds des. 4.8.8 Abreviatures dels ordinals 1r/1a/1rs/1es primer, primera, primers, primeres 2n/2a/2ns/2es segon, segona, segons, segones 3r/3a/3rs/3es tercer, tercera, tercers, terceres 4t/4a/4ts/4es quart, quarta, quarts, quartes 5è/5a/5ns/5es cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes 6è/6a/6ns/6es sisè, sisena, sisens, sisenes 7è/7a/7ns/7es setè, setena, setens, setenes 8è/8a/8ns/8es vuitè, vuitena, vuitens, vuitenes 9è/9a/9ns/9es novè, novena, novens, novenes 10è/10a/10ns/10es desè, desena, desens, desenes 112 5. Tractaments protocol·laris Excm. Mgfc. Rvdm. 113 5.1.1 Tractaments protocol.laris 5.1 Situacions en què és factible d’usar tractaments Ens podem referir a una persona de les maneres següents: 5.1.1 Segons l’àmbit a) en una situació administrativa b) en una situació no administrativa 5.1.2 Segons el canal a) per escrit b) oralment 5.1.3 Segons el receptor a) en tercera persona: Fa un mes l’alcalde ens deia que... Fa un mes el Sr. Robert ens deia que... I. Sr. Enric Bernat [Adreça d’un sobre o un escrit, on es pot sobreentendre que hi diu: Doneu aquesta carta a l’I. Sr. Enric Bernat.] b) en segona persona en general: Fa un mes em vas dir que... Fa un mes vós mateix ens ho dèieu Si vol utilitzar els nostres serveis, li agrairem que ens ho indiqui c) en vocatiu (que també és segona persona): La vostra presència, Senyora, és un estímul per als organitzadors de la competició Senyors diputats, la pròxima sessió serà a les dues de la tarda [En un escrit:] Distingit client, La regidoria de Benestar Social ha presentat... [En l’obertura o començament d’un acte solemne:] Molt Honorable Senyora; Il·lustríssim Senyor; Senyores i Senyors... 114 Tractaments protocol.laris 5.2.1 5.2 Particularitats dels tractaments 5.2.1 Tendència a reduir l’ús dels tractaments protocol·laris Hi ha una tendència general a reduir l’ús dels tractaments protocol·laris, que queda reservat a certs textos (adreces, salutacions) i a les ocasions i els documents solemnes, oralment o per escrit. (Vegeu Ordre del 7 de juliol de 1986 de la Presidència del Govern i Llengua i Administració, núm. 27, maig 1987, p. 8.) En aquest capítol es recullen tots els tractaments protocol·laris que poden ser d’interès per a l’Ajuntament de Barcelona i que estan regulats més o menys explí- citament. Vegeu-ne la llista més avall. 5.2.2 Acadèmies, diputacions i altres institucions Els membres numeraris de les reials acadèmies que integren l’Instituto de España tenen tractament protocol·lari d’excel·lència. Els de les altres acadèmies, reials o no, tenen el tractament d’il·lustríssim/a. També tenen tractaments protocol·laris les diputacions i certes altres institu- cions: Excel·lentíssima Diputació de... (Decret llei de 25 d’octubre de 1968, art. 70, que es refereix a totes les diputacions), Il·lustre Col·legi d’Advocats... 5.2.3 Tractaments vitalicis Hi ha dues classes de tractaments protocol·laris: uns a títol personal (per catego- ria pròpia, per un títol acadèmic o per distincions específiques) i uns altres per raó del càrrec que s’ocupa. Els primers són vitalicis. Els de càrrec tenen la durada d’aquest; però, concretament a Catalunya, el tractament dels expresidents de la Generalitat i del Parlament, el dels exconsellers i el dels expresidents d’organismes territorials elegits per sufragi són també vitalicis. (Decret 189/81, art. 18, DOG.) 5.2.4 Tractament de cortesia A certes persones del món cultural o del món científic se’ls dóna el tractament de professor o de mestre. Són fórmules de cortesia que no tenen entitat legal. 5.2.5 Tractament administratiu general El tractament administratiu general (per a càrrecs, dignitats i jerarquies) és de vós (us). S’aplica en tots els casos de les llistes d’aquest capítol. Oralment el tractament habitual és de vostè (li, els): per exemple, a les reunions formals de l’Ajuntament, del Parlament de Catalunya, etc. En català no hi ha el costum d’utilitzar els possessius davant dels tractaments. (Eventualment es diu Sa Majestat, Ses Alteses, Sa Santedat, però són expressions que l’esperit del llenguatge administratiu actual tendeix a eliminar.) Tampoc no els 115 5.2.6 Tractaments protocol.laris utilitzem en certes fórmules que eren habituals en castellà (...“a Su Ilustrísima EXPONE”), sinó que les fórmules són com la següent: Honorable Senyor, Núria Lluch, natural de..., on vaig néixer el... , us EXPOSO: (...). Per això us DEMANO: (...) Senyors, la sessió s’ha acabat. Poden sortir. [Sessió del Parlament de Catalunya] 5.2.6 Altres càrrecs Per adreçar-se a ciutadans en general i a càrrecs altres que els previstos en aquest capítol, s’usa el tractament de cortesia, que tant pot ser de vostè (li, plural els) com de vós (us, singular i plural). En llenguatge administratiu no s’utilitzen els tractaments en, na (a les illes Balears l’ús és més flexible en aquest punt) i menys encara don, donya (que són aliens al català). Tant aquests tractaments en, na com el de senyor/a són impropis de textos com ara les esqueles. 5.3 Formes de tractament en vocatiu Per a l’ús del vocatiu, a part del genèric Senyor, hi ha les formes següents: a) Excel·lència o Excel·lentíssim/a Senyor/a s’aplica a qui pel seu càrrec és excel·lentíssim/a. b) Senyoria, equivalent a Senyor, d’ús cada vegada més restringit i probablement importat, que s’hauria de tendir a eliminar, només s’utilitza en situacions for- mals i tant pot aplicar-se a persones que no tenen tractament protocol·lari espe- cífic com sobretot als il·lustres, molt il·lustres i il·lustríssims. De tota manera, el tractament que s’aplica és més habitualment Il·lustre Senyor/a, Molt Il·lustre Senyor/a i Il·lustríssim/a Senyor/a, respectivament. c) Eminència i Eminentíssim Senyor / Eminència Reverendíssima s’aplica als emi- nentíssims i als eminentíssims i reverendíssims, respectivament. (Als altres eclesiàstics se’ls pot aplicar, segons els càrrecs, els tractaments següents: Reverència, Reverend Pare, Reverenda Mare, Reverend Senyor, Reverenda Senyora, Senyor Rector, Senyor Bisbe, Senyor Arquebisbe, Pare Abat, Mare Abadessa, Senyor, Senyora, Pare, Mare, Mossèn.) d) Santedat s’aplica al papa. e) Majestat s’aplica al rei i a la reina. f) Altesa s’aplica als prínceps i princeses i als infants i infantes reials. 116 Tractaments protocol.laris 5.5.1 5.4 Personalització El redactor d’un text administratiu ha d’usar la primera persona del singular. La tercera persona es reserva per al saluda, per raó de l’estructura peculiar d’aquest document que, per altra banda, cada dia s’utilitza menys. La primera persona del plural s’utilitza quan en un document predomina el valor del centre emissor sobre el de l’individu que el signa. 5.5 Llista de tractaments protocol·laris TRACTAMENTS1 5.5.1 Càrrecs acadèmics Cap d’estudis de Molt Il·lustre Senyor/a facultat universitària M. I. Sr.//M. I. Sra. Degà/degana i Il·lustríssim/a Senyor/a vicedegà/degana de Im. Sr.//Ima. Sra. facultat universitària Director/a d’escola Il·lustríssim/a Senyor/a universitària o Im. Sr.//Ima. Sra. d’institut Gerent d’universitat Il·lustríssim/a Senyor/a Im. Sr.//Ima. Sra. President/a del Consell Excel·lentíssim/a Senyor/a d’universitats Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a de divisió Il·lustríssim/a Senyor/a universitària Im. Sr.//Ima. Sra. Rector/a d’universitat Excel·lentíssim/a i Magnífic/a Senyor/a Excm. i Mgfc. Sr.//Excma. i Mgfca. Sra. Secretari/ària general Molt Il·lustre Senyor/a d’universitat M. I. Sr.//M. I. Sra. Vicerector/a Excel·lentíssim/a Senyor/a d’universitat Excm. Sr.//Excma. Sra. 1. El sistema d’abreujament donat no és l’únic. N’hi ha d’altres d’igualment vàlids, com els següents: Hble., Hon. (Honorable), Il.ltre. (Il.lustre), Il.lm. (Il.lustríssim), Magfc. (Magnífic), Rev., Rvnd. (Reverend). Hem optat pels més simples per qüestió d’economia. 117 5.5.2 Tractaments protocol.laris 5.5.2 Càrrecs eclesiàstics Abat/abadessa Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. o Reverendíssim/a Pare/Mare Rvdm. P.//Rvdma. M. Arquebisbe Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Excm. i Rvdm. Sr. Arxiprest del Principat Reverend Senyor d’Andorra Rnd. Sr. Bisbe Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Excm. i Rvdm. Sr. Cardenal Eminentíssim i Reverendíssim Senyor Emm. i Rvdm. Sr. Nunci apostòlic Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Excm. i Rvdm. Sr. Papa Sa Santedat, Pare Sant, Sant Pare Prelat Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Excm. i Rvdm. Sr. (Si no és bisbe) Monsenyor Mons. Rector de parròquia Reverend Senyor Rnd. Sr. Religiós/osa Reverend/a Senyor/a Rnd. Sr.//Rnda. Sra. Dom (per als monjos), Fra (per als frares) Sacerdot Reverend Senyor, Mossèn, Pare Rnd. Sr., Mn., P. Superior/a Reverend/a Pare/Mare Rnd. P.//Rnda. M. Superior/a general Reverendíssim/a Pare/Mare Rvdm. P.//Rvdma. M. 5.5.3 Càrrecs militars Almirall Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Cap superior de policia Il·lustríssim/a Senyor/a Im. Sr.//Ima. Sra. 118 Tractaments protocol.laris 5.5.4 Capità/ana general Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr./Excma. Sra. Comissari/ària de policia Il·lustríssim/a Senyor/a Im. Sr./Ima. Sra. Contraalmirall en cap Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. General en cap Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Governador/a militar Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr/Excma. Sra.. Vicari general castrense Excel·lentíssim Senyor Excm. Sr. Vicealmirall Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. 5.5.4 Càrrecs polítics i civils Alcalde/essa de l’Ajuntament Excel·lentíssim/a Senyor/a de Barcelona Excm. Sr.//Excma. Sra. i de Madrid Alcalde/essa de Il·lustríssim/a Senyor/a capitals de província Im. Sr.//Ima. Sra. Ambaixador/a Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Batlle d’Andorra Honorable Senyor/a H. Sr.//H. Sra. Cap d’estat Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Cap del Consell Molt Il·lustre Senyor/a Executiu M. I. Sr.//M. I. Sra. d’Andorra Cap del Gabinet Jurídic Il·lustríssim/a Sr./Sra. de la Generalitat de Im. Sr.//Ima. Sra. València Cap de l’oposició Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Cap provincial Il·lustríssim/a Senyor/a de Trànsit Im. Sr.//Ima. Sra. 119 5.5.4 Tractaments protocol.laris Conseller/a de la Honorable Senyor/a Generalitat de H. Sr.//H. Sra. Catalunya, de la Generalitat de València i del Govern balear Conseller/a del Consell Molt Il·lustre Senyor/a General i conseller/a M. I. Sra.//M. I. Sra. del Consell Executiu d’Andorra Conseller/a del Comú Honorable Senyor/a d’Andorra H. Sr.//H. Sra. Cònsol Honorable Senyor/a H. Sr.//H. Sra. Cònsol major i cònsol Honorable Senyor/a menor d’Andorra H. Sr.//H. Sra. Copríncep d’Andorra Excel·lentíssim Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Degà/ana del cos Honorable Senyor/a consular H. Sr.//H. Sra. Degà/ana de l’Il·lustre Excel·lentíssim/a Senyor/a Col·legi d’Advocats Excm. Sr.//Excma. Sra. i del cos diplomàtic Delegat/ada dels Il·lustríssim/a Senyor/a ministeris Im. Sr.//Ima. Sra. Delegat/ada d’Hisenda Il·lustríssim Senyor/a Im. Sr. //Ima. Sra. Delegat/ada general Excel·lentíssim/a Senyor/a del Govern de l’Estat Excm. Sr.//Excma. Sra. Delegat/ada permanent Molt Il·lustre Senyor/a del copríncep d’Andorra M. I. Sr.//M. I. Sra. Delegat/ada provincial Il·lustríssim/a Senyor/a Im. Sr.//Ima. Sra. Diputat/ada del Congrés Excel·lentíssim/a Senyor/a de l’Estat espanyol Excm. Sr.//Excma. Sra. Diputat/ada del Il·lustre Senyor/a Parlament de Catalunya I. Sr.//I. Sra. 120 Tractaments protocol.laris 5.5.4 Diputat/ada del Parlament Il·lustre Senyor/a de les Illes Balears I. Sr.//I. Sra. o Honorable Senyor/Senyora H. Sr.//H. Sra. Diputat/ada del Il·lustre Senyor/a Parlament de València I. Sr.//I. Sra. Fiscal d’Andorra Magnífic/a Senyor/a Mgfc. Sr.//Mgfca. Sra. Fiscal d’audiència Il·lustríssim Senyor/a provincial Im. Sr.//Ima. Sra. Fiscal general de Excel·lentíssim/a Senyor/a l’Estat espanyol Excm. Sr.//Excma. Sra. Fiscal del Tribunal Excel·lentíssim/a Senyor/a Suprem Excm. Sr.//Excma. Sra. Governador/a civil Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Infant/a Sa Altesa Reial S.A.R. o Senyor/a Sr.//Sra. Jutge/essa d’apel·lacions Magnífic/a Senyor/a d’Andorra Mgfc. Sr.//Mgfca. Sra. Jutge/essa de la jurisdicció Honorable Senyor/a administrativa i fiscal H. Sr.//H. Sra. d’Andorra Lletrat/ada major de les Il·lustre Senyor/a Corts valencianes I. Sr.//I. Sra. o Honrat/ada Senyor/a Honrat Sr.//Honrada Sra. Magistrat/ada d’audiència Il·lustríssim/a Senyor/a provincial Im. Sr.//Ima. Sra. Magistrat/ada de les Il·lustríssim/a Senyor/a Corts valencianes Im. Sr.//Ima. Sra. Magistrat/ada dels Molt Il·lustre Senyor/a tribunals superiors i del M. I.Sr.//M. I. Sra. Tribunal Administratiu i Fiscal d’Andorra 121 5.5.4 Tractaments protocol.laris Magistrat/ada del Tribunal Excel·lentíssim/a Senyor/a Suprem de Justícia Excm. Sr.//Excma. Sra. Membre del Consell Il·lustre Senyor/a Consultiu de la I. Sr.//I. Sra. Generalitat de Catalunya Membre de la mesa de les Respectable Senyor/a Corts valencianes Rble. Sr.//Rble. Sra. Membre de la mesa del Il·lustre Senyor/a Parlament balear I. Sr.//I. Sra. Ministre/a del Govern Excel·lentíssim/a Senyor/a espanyol Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a de Excel·lentíssim/a Senyor/a l’Audiència nacional Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a Il·lustríssim/a Senyor/a d’audiència provincial Im. Sr.//Ima. Sra. President/a de la Molt Honorable Senyor/a Comunitat Autònoma M. H. Sr.//M. H. Sra. de les Illes Balears President/a del Il·lustríssim/a Senyor/a Consell Comarcal Im. Sra.//Ima. Sra. President/a del Honorable Senyor/a Consell Consultiu de H. Sr.//H. Sra. la Generalitat de Catalunya President/a del Excel·lentíssim/a Senyor/a Consell General del Excm. Sr.//Excma. Sra. Poder Judicial President/a del Honorable Senyor/a Consell insular balear H. Sr.//H. Sra. President/a del Excel·lentíssim/a Senyor/a Congrés de diputats Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a de les Excel·lentíssim/a Senyor/a Corts espanyoles Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a de les Molt Excel·lent Senyor/a Corts valencianes M. E. Sr.//M. E. Sra. President/a de la Excel·lentíssim/a Senyor/a Diputació de Barcelona Excm. Sr.//Excma. Sra. 122 Tractaments protocol.laris 5.5.4 President/a de diputació Il·lustríssim/a Senyor/a d’altres províncies Im. Sr.//Ima. Sra. President/a de la Molt Honorable Senyor/a Generalitat de M. H. Sr.//M. H. Sra. Catalunya President/a de la Molt Honorable Senyor/a Generalitat de M. H. Sr.//M. H. Sra. València President/a de govern de Excel·lentíssim/a Senyor/a comunitat autònoma Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a del Excel·lentíssim/a Senyor/a Govern de l’Estat Excm. Sr.//Excma. Sra. espanyol President/a del Govern Molt Honorable Senyor/a de les Illes Balears M. H. Sr.//M. H. Sra. President/a d’organismes Excel·lentíssim/a Senyor/a territorials que Excm. Sr.//Excma. Sra. tinguin Barcelona per capital President/a d’organismes Il·lustre Senyor/a territorials elegits I. Sr.//I. Sra. per sufragi President/a del Parlament Molt Honorable Senyor/a de Catalunya M. H. Sr.//M. H. Sra. President/a del Parlament Molt Honorable Senyor/a de les Illes M. H. Sr.//M. H. Sra. o Balears Molt Il·lustre Senyor/a M. I. Sr.//M. I. Sra. President/a del Senat Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a del Tribunal Excel·lentíssim Senyor/a de Comptes Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a del Tribunal Excel·lentíssim/a Senyor/a Constitucional Excm. Sr.//Excma. Sra. President del Tribunal de Magnífic/a Senyor/a Corts i del Tribunal de Mgfc. Sr.//Mgfca. Sra. Delictes Menors d’Andorra 123 5.5.4 Tractaments protocol.laris President/a del Tribunal Excel·lentíssim/a Senyor/a Suprem de Justícia Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a dels tribunals Excel·lentíssim/a Senyor/a superiors de Justícia Excm. Sr.//Excma. Sra. President/a dels tribunals Molt Il·lustre Senyor/a superiors d’Andorra M. I. Sr.//M. I. Sra. Príncep/princesa Sa Altesa Reial d’Espanya S.A.R. o Senyor/a Sr.//Sra. Regidor/a de l’Ajuntament Il·lustríssim/a Senyor/a de Barcelona Im. Sr.//Ima. Sra. Regidor-president// Il·lustríssim/a Senyor/a regidora-presidenta Im. Sr.//Ima. Sra. de Consell Municipal de Districte Rei/Reina Sa Majestat S.M. o Senyor/a Sr.//Sra. Secretari/ària general Il·lustríssim/a Senyor/a de l’Ajuntament de Im. Sr.//Ima. Sra. Barcelona Secretari/ària general Excel·lentíssim/a Senyor/a del Consell de l’Estat Excm. Sr.//Excma. Sra. Senador/a Excel·lentíssim/a Senyor/a Excm. Sr.//Excma. Sra. Síndic/a general Molt Il·lustre Senyor/a d’Andorra M. I. Sr.//M. I. Sra. Síndic/a de Greuges Il·lustre Senyor/a I. Sr.//I. Sra. Síndic/a president/a de la Il·lustre Senyor/a Sindicatura de Comptes I. Sr.//I. Sra. Síndic/a de la Vall d’Aran Magnífic/a Senyor/a Mgfc. Sr.//Mgfca. Sra. Subsíndic/a general Molt Il·lustre Senyor/a d’Andorra M. I. Sr.//M. I. Sra. 124 Tractaments protocol.laris 5.5.4 Tinent/a d’alcalde de Il·lustríssim/a Senyor/a l’Ajuntament de Im. Sr.//Ima. Sra. Barcelona Vicepresident/a Excel·lent Senyor/a de les Corts Exc. Sr.//Exc. Sra. valencianes Vicepresident/a Excel·lentíssim/a Senyor/a del Govern de Excm. Sr.//Excma. Sra. l’Estat espanyol Vicepresident/a Il·lustre Senyor/a del Parlament balear I. Sr.//I. Sra. Vicepresident/a del Il·lustre Senyor/a Parlament de Catalunya I. Sr.//I. Sra. 125 6. Ús igualitari del llenguatge 127 6.1 Ús igualitari del llenguatge 6.1 El llenguatge i la discriminació sexista És una necessitat actual, que es relaciona amb la voluntat d’evitar qualsevol tipus de discriminació, ser sensibles als canvis en el llenguatge que siguin reflex dels canvis socials existents, quan afavoreixin el respecte a la dignitat i la igualtat de les persones i cultures. En aquesta línia, s’intenta aconseguir una redacció no marcada pel que fa al sexe. Cal tenir en compte, però, que les llengües en general i la nostra en concret privilegien el gènere masculí de dues maneres: amb la concordança (diem “Els nois i les noies que hagin estat premiats dues vegades seuran al davant” i no pas premiades) i usant-lo tot sol quan cal referir-se als dos gèneres alhora (en una reunió d’homes i dones diem “Tots hi estaven d’acord” i no totes). Per tant, moltes vegades ens trobarem que la voluntat d’aconseguir una redacció no marca- da en aquest sentit topa amb l’estructura mateixa de la llengua, i aquesta estructu- ra, en principi, no es pot violentar. Altres dificultats provenen de la falta de costum i del tipus de text. Aquestes són més fàcils de superar. Finalment, hi ha la dificultat que no tots els càrrecs, oficis i professions tenien tradicionalment formes específiques per a tots dos gèneres. Darrerament s’ha fet un esforç important per cobrir aquestes llacunes, però encara n’hi queda alguna a causa de la dificultat del sistema gramatical o per raons de tipus social. També aquí caldrà tendir a afavorir la distinció, d’acord amb els principis i les orientacions que es donaran, però igualment caldrà evitar de forçar excessivament la realitat. El sentit comú i la naturalitat en la redacció són els elements que han de limitar aquest esforç igualitari, perquè hi ha el perill de crear textos gramaticalment inade- quats o de difícil lectura. 6.2 Principis generals En els escrits de tipus administratiu s’ha de tendir a evitar la redacció marcada pel que fa al gènere: en concret, la subordinació del femení al masculí i la desi- gualtat entre els dos gèneres. Aquests aspectes queden reflectits en els principis següents: a) No s’usa el tractament de senyoreta o Srta. b) En les comunicacions personals, quan es coneix la persona destinatària, simple- ment s’adequa el text al gènere d’aquesta persona. c) S’ha de procurar evitar que els escrits semblin adreçats només a persones d’un sol gènere (si no es pretén expressament). 128 Ús igualitari del llenguatge 6.3 d) En els documents preimpresos, en els quals l’usuari ha d’emplenar caselles o espais amb les dades personals o d’altre tipus, s’ha de preveure que tant els pugui emplenar un home com una dona. Per tant, s’eviten construccions com: El sotasignat, . . . . . . . . . . . . , nascut a. . . . . . . . . . . . . i domiciliat a . . . . . . . . . . . . . . que caldrà substituir per formes aptes per als dos gèneres (vegeu 6.3.3): Nom i cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lloc de naixement: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Domicili: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . e) En les designacions genèriques d’oficis, professions o càrrecs s’intenta adoptar fórmules que afectin tots dos gèneres alhora o que s’hi refereixin de manera indistinta. Si la designació afecta un cas concret, s’aplica el principi b. 6.3 Maneres d’aconseguir la neutralitat desitjada Amb formes dobles (6.3.1) Amb noms genèrics invariables, col·lectius o abstractes (6.3.2) Amb construccions més neutres (6.3.3) 6.3.1 Formes dobles Les formes dobles presenten dues possibilitats: a) L’adjunció de la terminació femenina a la forma masculina després d’una barra inclinada (o entre parèntesis),1 o també l’adjunció de la forma femenina o mas- culina sencera. Aquest recurs és fàcilment aplicable en les salutacions o encapçalaments: Senyor/a, Senyor/Senyora, Senyores/Senyors L’ús més recomanable és: 1. Si la salutació té una sola paraula, escriure la forma masculina i la femenina completes separades per una barra inclinada (l’ordre és indiferent), amb una sola puntuació final: Senyor/Senyora, Companyes/Companys, 1. L’ús dels parèntesis presenta dificultats que el fan desaconsellable. Al Llibre d’estil desestimem aquest recurs. 129 6.3.1 Ús igualitari del llenguatge 2. Si la salutació té més d’una paraula, escriure les formes masculina i femenina completes, una sota de l’altra (l’ordre és indiferent), amb puntuació en tots dos casos:2 Distingit senyor, Distingida senyora, Benvolguda companya, Benvolgut company, Quan s’utilitzin les formes dobles amb barra, si la forma femenina presenta variacions gràfiques (de consonants, vocals o accents), indicarem aquesta forma a partir de la vocal tònica, i en la resta de casos, només la terminació a (singu- lar) o es (plural): benvolgut/uda, senyor/a, distingit/ida, amics/igues, administratiu/iva, psicòleg/òloga3 En el cas que fem servir la barra inclinada amb formes abreujades, n’hi ha prou posant punt en la segona forma: Sr/a., Il·lm/a., admtiu/iva. En l’interior del text, el recurs a les formes dobles és inviable si es vol aplicar sistemàticament a tots els elements variables: en resultaria un text il·legible i fins i tot ridícul. Aleshores cal acceptar el principi que el gènere masculí repre- senta el gènere no marcat, i es pot fer variar únicament la paraula principal (que normalment serà un nom).4 Exemple: Inviable Recomanable Quan els/les candidats/es hagin Quan els candidats/es hagin estat seleccionats/ades, estat seleccionats, el jurat els/les entrevistarà el jurat els entrevistarà b) L’ús de la forma masculina i la femenina sense abreujar i coordinades. Aquesta possibilitat té l’avantatge de no presentar la forma femenina com a accessòria: 2. No és freqüent, i si es pot s’ha d’evitar, l’ús de l’abreviatura en la salutació. Si s’utilitza, es duplica la paraula bàsica (el nom) i també l’abreviatura que l’acompanya: Sr/a. secretari/ària del Consell Escolar, 3. En casos com socis/òcies, en què la part que queda darrere la barra és gairebé tan llarga com la paraula completa, convé prescindir d’aquest recurs i emprar les formes coordinades: socis i sòcies. 4. De vegades el que caldrà variar és l’article: El/la sol·licitant... 130 Ús igualitari del llenguatge 6.3.2 Anunciem als candidats i a les candidates5 que han de presentar les sol·licituds abans del dia 8 de novembre Benvolguts senyors i senyores, Aquest recurs, però, pot fer-se enfarfegós si es repeteix gaire al llarg d’un text. Caldrà, doncs, utilitzar-lo amb seny. 6.3.2 Noms genèrics, col·lectius o abstractes a) La paraula persona ajuda a evitar la doble forma: En lloc de: Podem escriure: els afectats i les afectades les persones afectades l’examinat o l’examinada les persones examinades l’inculpat o la inculpada la persona inculpada l’interessat o la interessada la persona interessada els seleccionats les persones seleccionades Les persones afectades seran indemnitzades adequadament [En lloc de: Els afectats i les afectades seran indemnitzats adequadament, o bé: Els afectats seran indemnitzats...] Aquest document ha de ser signat per la persona interessada [En lloc de: Aquest document ha de ser signat per l’interessat o la interessada] De vegades no podrem recórrer a la paraula persona, perquè no sempre se sent com a normal; per exemple: Els funcionaris i les funcionàries [En lloc de: Les persones funcionàries] Els consellers i les conselleres [En lloc de: Les persones conselleres] b) Hi ha col·lectius i paraules abstractes que poden ser d’ajut: agrupació, assemblea, autoritats, ciutadania, col·lectiu, col·lectivitat, col·legi (professional), comunitat, conjunt de, consell, cos (mèdic), efectiu, equip, gent, infància, grup, joventut, membre, personal, plantilla, població, professió, públic, servei, etc. Van haver-hi d’intervenir efectius de la Guàrdia Urbana [En lloc de: ...d’intervenir dos guàrdies urbans o un guàrdia urbà i una guàrdia urbana] 5. Gramaticalment, tan correcta podem considerar la construcció: Anunciem als candidats i a les candidates... com la construcció: Anunciem als candidats i candidates... L’ús de l’una o l’altra pot dependre del gust personal o del ritme del text. 131 6.3.3 Ús igualitari del llenguatge Comuniquem a tot el personal que aquest centre estarà tancat els dies 13 i 14 de març [En lloc de: ... a tots els funcionaris i les funcionàries] El Servei d’Assessorament es compromet a fer una anàlisi exhaustiva dels documents per establir unes bases per a tothom [En lloc de: Els correctors i les correctores...] Ara bé, de vegades aquest recurs al col·lectiu pot canviar el sentit d’allò que es vol expressar realment. No és el mateix dir El Servei d’Assessorament cobra poc (és a dir, ofereix els seus serveis a un cost baix), que Els correctors i les correctores cobren poc (és a dir, les persones individualment cobren poc). Encara que no sem- pre podrem recórrer a aquesta possibilitat, doncs, ampliem la llista de col·lectius: alcaldia alcalde/alcaldessa alumnat alumne/alumna consell de redacció o redacció redactor/redactora consell assessor o assessoria assessor/assessora conselleria conseller/consellera deganat degà/degana direcció director/directora funcionariat funcionaris/funcionàries gerència gerent ministeri ministre/ministra presidència president/presidenta professorat professor/professora regidoria regidor/regidora representació representants secretaria secretari/secretària veïnat veïns/veïnes voluntariat voluntaris/voluntàries Totes les persones interessades poden demanar informació a Secretaria a partir del dia 5 de novembre La Direcció del centre ha establert els dies festius següents Tenen un professorat amb molta iniciativa 6.3.3 Construccions més neutres En certs contextos es poden utilitzar construccions menys personalitzades. En lloc de: Es pot usar: el propietari propietat de domiciliat a amb domicili a 132 Ús igualitari del llenguatge 6.3.3 ciutadà/ana ciutadania llicenciat/ada llicenciatura en el supervisor supervisió de informe del tècnic informe tècnic informe del metge informe mèdic Finca propietat de:. . . . . . . . . . . . . . . . [En lloc de: El propietari de la finca:. . . . . . . . . . ] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , amb domicili a . . . . . . . . . [En lloc de: . . . . . . . . . . . . . . . , domiciliat a . . . . . . . . . ] Altres estratègies possibles es poden veure en les parelles d’exemples següents: Hem de procurar la participació dels nois en les activitats Hem de procurar que es participi en les activitats Intentant entendre’s entre ells sense voler imposar-se Intentant entendre’s entre si... El candidat ha de presentar-se a... Presenteu-vos a... El/la sol·licitant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . nascut/uda a . . . . . . . . . domiciliat/ada a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dades personals: Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data de naixement. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Domicili. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tingues-lo/la informat/da de tot el que passi... Comunica-li... Tots i totes han de passar l’examen mèdic Tothom ha de passar l’examen mèdic Tots els representants i totes les representants hauran de... Qualsevol representant haurà de dur l’acreditació Quan els candidats i les candidates hagin presentat els treballs, cap d’ells no podrà... Quan els candidats i les candidates hagin presentat els treballs, no podran... S’ha d’entendre que la llista de recursos que es presenten en aquest capítol és una guia de les possibilitats que es poden trobar, però que no sempre seran tots aplicables. El responsable del text ha d’actuar amb prou criteri per evitar redaccions poc naturals.6 6. Semblen casos clars d’exageració: Benvolguts pares i benvolgudes mares dels i de les alumnes de les escoles del Districte Els atletes guanyadors i les atletes guanyadores de medalla en els darrers Jocs Olímpics... 133 6.4 Ús igualitari del llenguatge 6.4 La concordança i els pronoms En la concordança és on resulta més difícil aconseguir una redacció absolutament neutra, perquè es pot arribar a forçar el llenguatge buscant solucions molt poc naturals o que avui no es poden considerar gramaticalment correctes. Per tant, aplicant les regles habituals de concordança d’adjectius i participis, si apareix en l’escrit la forma masculina i la femenina plurals, farem la concordança en masculí plural: Els consellers i les conselleres nomenats hauran de... [En lloc de: Els consellers nomenats i les conselleres nomenades hauran de... (poc natural), o de Els consellers i les conselleres nomenades hauran de... (gramaticalment inadequat)] Si el nom és una paraula invariable, també hi farem concordar l’adjectiu o participi en masculí: Si hi ha caps de servei interessats a assistir-hi, que ho comuniquin a Secretaria [En lloc de: Si hi ha caps de servei interessats i interessades a assistir-hi, que ho comuniquin a Secretaria] Per evitar que el text quedi únicament amb la marca de gènere masculí, podem recollir en els pronoms totes dues formes: Els membres del Consell hauran de presentar un informe sobre el tema. Aquells o aquelles que no puguin assistir a la reunió, presentaran l’informe a la Secretaria. Però si la variació de gènere ja es troba en un altre punt del text, podem evitar aquesta duplicació del pronom: Els candidats i les candidates han de presentar les sol·licituds abans del 6 d’octubre. Tots rebran, al cap de dues setmanes, una carta notificant la decisió presa pel Consell 6.5 Noms d’oficis, càrrecs i professions 6.5.1 El gènere en les categories professionals Per referir-nos de manera abstracta a alguna categoria professional utilitzem la forma masculina, que cal entendre com a no marcada gramaticalment: El complement específic de tècnic auxiliar de sanitat i el de tècnic auxiliar d’activitats socials no són exactament iguals Ara bé, sempre que es fa referència directa a la persona que ocupa o pot ocupar aquell càrrec o categoria professional, s’ha d’adoptar el gènere adequat per a 134 Ús igualitari del llenguatge 6.5.2 l’expressió del càrrec. També s’han d’indicar els dos gèneres quan hi ha la possibi- litat que la plaça sigui ocupada tant per un home com per una dona: M. Rosa Llovet i Marín, tècnica superior d’organització de... Han sortit a concurs dues places de tècnic/a auxiliar d’informàtica... 6.5.2 La creació de femenins o masculins de càrrecs i oficis Avui hi ha la necessitat de crear els femenins de certs noms de càrrecs, oficis i professions fins ara exclusius d’homes. També es dóna el cas invers, bé que quan- titativament és menys important. La formació d’aquests noms es fa amb els tres tipus de sufixos següents. a) Sufixos variables. No presenten cap dificultat quan formem els femenins: -à/ana: degà/ana -ari/ària: secretari/ària -at/ada: delegat/ada -iu/iva: administratiu/iva -nom/noma: agrònom/a -dor/dora: administrador/a -af/afa: geògraf/a -gog/goga: pedagog/a -leg/loga: psicòleg/òloga etc. b) Sufixos invariables, en principi: -a: terapeuta -e: forense -aire: drapaire -al: oficial, majoral -ança: ordenança -ant: representant, conferenciant -ent: gerent, dependent -ar: auxiliar, militar -ble: comptable -ista: telefonista Tanmateix, alguns noms formats amb aquests sufixos han tingut o tenen actual- ment forma femenina. Concretament amb els sufixos -ent, -ant i -al, trobem for- mes variables com: dependent/a, oficial/a, ajudant/a, assistent/a o estudiant/a. Vegeu la llista de 6.5.3. 135 6.5.3 Ús igualitari del llenguatge 6.5.3 Llista de noms d’oficis, càrrecs i professions En la llista següent hi ha els noms d’oficis, càrrecs o professions la feminització o masculinització dels quals pot provocar dubtes. No totes les solucions que s’hi ofereixen es poden considerar definitives, perquè aquest és un aspecte sotmès a una ràpida evolució i a una certa discussió tècnica, però la Comissió encarregada de la redacció del nou diccionari normatiu ens ha confirmat els casos més conflic- tius. De vegades es presenten dues formes possibles i correctes; l’ús i l’acceptació que tingui cada una acabarà de decidir quina s’imposa. Les formes entre parèntesis es consideren menys adequades per un o altre motiu: Masculí Femení adjudicatari adjudicatària adjunt adjunta administrador administradora administratiu administrativa advocat advocada (advocadessa)7 agent agent agrònom agrònoma agutzil agutzil [P] ajudant ajudanta alcalde alcaldessa aparellador aparelladora aprenent aprenenta arquitecte arquitecta arxiver arxivera assessor assessora assistent assistenta8 autor autora auxiliar auxiliar bidell bidella 7. Antigament, advocada només es feia servir per referir-se a la Mare de Déu. Actualment, però, sembla que aquesta forma s’està generalitzant. L’IEC les admet totes dues. 8. Aquesta forma afecta col·lectius importants (assistents socials, assistents sanitaris, etc.), els quals estan formats majoritàriament per dones. Convé, doncs, estendre l’ús de la forma feminitzada, encara que aquesta se sentís anteriorment amb un cert to despectiu o que es reservés només a la persona que col·labora en les tasques de la llar. 136 Ús igualitari del llenguatge 6.5.3 bomber bombera botànic botànica cap cap [P] cap lletrat cap lletrada9 [P] capatàs capatassa capità capitana caporal caporal carter cartera comissari comissària [P] comptable comptable conductor conductora conferenciant conferenciant conseller consellera conserge conserge cònsol cònsol consolessa contractista contractista corrector correctora crític crítica [P] degà degana delegat delegada delineant delineant [P] dependent dependenta dipositari dipositària diputat diputada director directora doctor doctora empleat empleada empresari empresària encarregat encarregada enginyer enginyera estudiant estudiant estudianta 9. I els equivalents: cap tècnic / cap tècnica, cap jurat / cap jurada. 137 6.5.3 Ús igualitari del llenguatge fabricant fabricant facultatiu facultativa fiscal fiscal [P] físic física forense forense fotògraf fotògrafa funcionari funcionària geògraf geògrafa gerent gerent gestor gestora governador governadora governant governant governanta10 guàrdia guàrdia infermer infermera informador informadora informàtic informàtica inspector inspectora intendent intendenta intèrpret intèrpret11 interventor interventora jutge jutgessa12 licitador licitadora [P] lletrat lletrada mecànic mecànica [P] mestre mestra metge metgessa13 ministre ministra 10. La governant és la dona que governa; la governanta és l’encarregada de certs serveis d’hoteleria. 11. Hi ha el cas d’intèrpret jurat / intèrpret jurada. 12. Aquesta forma ha estat força discutida (fins i tot s’ha proposat una forma femenina jutja); l’autoritat lingüística s’inclina per jutgessa. 13. Com el cas de jutge, aquesta forma també s’ha discutit força; metgessa té força difusió i està sancionat per l’autoritat lingüística. 138 Ús igualitari del Llenguatge 6.5.3 mosso d’esquadra mossa d’esquadra notari notària oficial oficiala operari operària ordenança ordenança pedagog pedagoga pediatre pediatra perit, pèrit perita, pèrita pilot pilot poeta poeta poetessa pràctic pràctica [P] president presidenta professor professora propietari propietària psiquiatre psiquiatra psicòleg psicòloga recepcionista recepcionista [P] regidor regidora representant representant [P] resident resident [P] secretari secretària senador senadora sergent sergenta síndic síndica [P] sol·licitant sol·licitant superior superior superiora14 supervisor supervisora suplent suplent tècnic tècnica telefonista telefonista terapeuta terapeuta 14. La superiora és la dona que governa una comunitat religiosa. 139 6.5.3 Ús igualitari del llenguatge tinent tinenta15 treballador treballadora tresorer tresorera veterinari veterinària vigilant vigilant vocal vocal [P] xofer, xòfer xofera, xòfera 15. En el càrrec tinent d’alcalde, hi ha qui prefereix marcar el gènere amb l’article o amb altres mots (la tinent d’alcalde, la tercera tinent d’alcalde). En principi, però, no hi ha cap motiu que desaconselli la forma tinenta, que és la sancionada per l’autoritat. 140 7. L’expressió dels nombres 2 141 2 3 7.1.1 L’expressió dels nombres 7.1 Criteris generals Tot i que els conceptes són una mica confusos, es pot distingir entre: Nombre: “resultat de comptar les coses que formen un agregat”. Número: “nombre amb què una cosa és designada dins una sèrie”. Xifra: “cadascun dels signes gràfics utilitzats en els diversos sistemes de nume- ració per expressar els nombres”. Quantitat: “tot allò que pot ser mesurat i expressat amb un nombre”. Per tant, segons aquestes definicions: Es va aplegar un gran nombre d’ex-combatents [No: ...un gran número...] El nombre de casos tractats pel Servei supera les previsions [No: El número de casos...] L’apartat número sis insisteix en altres aspectes En el proper número de la Gaseta... Amb aquesta impressora, la xifra cinc es pot confondre amb la sis Escriviu la quantitat en xifres, si us plau M’ha tocat un número de dorsal de quatre xifres El nombre de corredors no passa de tres xifres Al paràgraf 1 s’indica quines quantitats (o nombres) s’escriuen en xifres 7.1.1 Representació dels nombres en xifres o en lletres1 En textos que no tinguin un caràcter tècnic escriurem en lletres els nombres següents: u, un, una onze trenta dos, dues dotze quaranta tres tretze cinquanta quatre catorze seixanta cinc quinze setanta sis setze vuitanta set disset noranta vuit divuit cent nou dinou mil deu vint milió bilió trilió 1. En aquest apartat és molt difícil fixar normes estrictes. És fàcil trobar casos en què l’ús de xifres o lletres depèn de factors molt diversos i és evident que no tots poden ser recollits en aquest llibre. De vegades, el caràcter d’un document (xecs, certificacions, actes...) pot portar a escriure un nombre en lletres per evitar possibles errors. En altres casos, la repetició de molts nombres en el mateix text pot inclinar a escriure’ls en xifres per comoditat. En molts casos, però, la tradició ens ha transmès uns hàbits més o menys uniformes, que són els que hem procurat reflectir aquí. Per tant, en algun cas hi ha més d’una solució possible. 142 L’expressió dels nombres 7.1.2 i en xifres els altres, amb les particularitats que es descriuen en aquest capítol. 7.1.2 Cardinals i ordinals El criteri anterior és vàlid per a cardinals i per a ordinals: Us faig saber que el Districte estarà representat en l’assemblea amb només disset delegats, i no amb dinou, que era el nombre previst inicialment [Cardinal] Va participar en la cursa popular i va arribar en una digna dissetena posició [Ordinal] Però, en textos tècnics: Nombre d’inspeccions tècniques: 17. Nombre d’expedients sancionadors: 12. Percentatge: 75% [Cardinal] En la secció 17a del dictamen tècnic de la Comissió d’Urbanisme s’especifica que les obligacions de l’adjudicatari són... [Ordinal] 7.1.3 Nombres posposats a substantius Se solen escriure en xifres els nombres que apareixen posposats a un substantiu: Un seient a la fila 2 El número 13 no ens ha portat mala sort Qui porta el dorsal 7 és... A l’habitació 567... 7.2 Particularitats 7.2.1 Usos paral·lels Per simetria, si en una frase apareixen uns nombres que han d’anar escrits en lle- tres i uns altres que han d’anar escrits en xifres, els escriurem tots en xifres: En aquell parc hi ha 3 bancs i 78 palmeres 7.2.2 Llistes o relacions En llistes o relacions tots els nombres s’expressen en xifres: Material inventariable del Gabinet: – 2 taules – 5 cadires – 2 tamborets – 6 arxivadors 7.2.3 En inici absolut o després de punt En inici absolut o després de punt, els nombres no s’acostumen a expressar en xifres: 143 7.2.4 L’expressió dels nombres En lloc de és preferible 25 homes i 33 dones han rebut Han rebut els premis 25 homes els premis i 33 dones Vint-i-cinc homes i 33 dones han rebut els premis 1980 fou l’any més productiu L’any 1980 fou el més productiu 7.2.4 Comes i punts en les xifres. Decimals Els nombres amb decimals sempre s’escriuen en xifres. Els decimals se separen amb coma (abans es feia amb apòstrof), i els enters, amb punt cada tres xifres començant per la dreta: 3,14159 [No: 3’14159] Base de cotització: 2.459.456 ptes. 7.2.5 Nombres que pertanyen a sèries Si el nombre pertany a una sèrie no porta punts en els milers. Als nombres que pertanyen a una sèrie els podem imaginar un element de la mateixa naturalesa al davant i un altre al darrere, i generalment admeten al davant la paraula número: El llibre té 1.230 pàgines, i a la pàgina (número) 1102 hi apareix... L’any 1994 hem fet un esforç important per no superar el límit de 3.650.000 ptes. que fixava el pressupost En nombres que pertanyen a una sèrie però podrien ser de lectura difícil perquè tenen moltes xifres, és recomanable de deixar espais en blanc allà on calgui per fer més fàcil aquesta lectura: Núm. de DNI: 37 328 631 Núms. de telèfon: 412 15 50 i (972) 75 86 77 7.2.6 Expressió de la data Per a la data en un text seguit, l’expressió més adequada és (vegeu 1.2.1e): 29 de setembre de 1995 (dia en xifres + de + mes en minúscula + de(l) + any en xifres i sense punt). Si s’ha de precisar el lloc o el dia de la setmana, s’afegeixen davant de la data: Us convoquem a la reunió que farem el dimecres 29 de setembre de 1995 A Barcelona, el dia 27 de novembre de 1995, es reuneixen... És bo recordar que, en català, quan s’esmenta un dia de la setmana que està inclòs en el període de set dies abans o després de la data actual, no es fa servir l’article. 144 L’expressió dels nombres 7.2.6 Així, si avui és dilluns i convoquem una reunió per al cap de quatre dies, escriurem: Us convoquem a la reunió que farem divendres a les 13 h El lector ha d’entendre forçosament que la data de la reunió és el divendres imme- diat i, per tant, si hi afegim més detalls (per exemple: “...que farem divendres, dia 28 d’aquest mes, a les 13 h”, o “...que farem divendres, dia 28 de novembre, a les 13 h”) estem duplicant la informació amb una voluntat de precisió. Aquesta infor- mació afegida, l’haurem de posar entre comes. Si la data que esmentem cau fora del període de set dies abans o després de la data actual, llavors són necessaris l’article davant del nom del dia de la setmana i l’ampliació de la informació amb el dia del mes, el nom del mes i, si cal, la indicació de l’any. Per tant, si avui és dilluns 1-3-95 i convoquem una reunió per al cap de 21 dies, escriurem: Us convoquem a la reunió que farem el dilluns 22 de març de 1995 a les 13 h En aquest cas la informació afegida no va entre comes (perquè és imprescindible) i el nom del dia de la setmana no és necessari. Les formes propvinent, proppassat, passat, que ve, vinent solen tenir un caràcter reiteratiu i s’utilitzen també amb una voluntat de precisió. Si la data apareix aïllada (fora del text, al final o al principi del document), no es posa la preposició a davant del lloc ni davant del dia: Barcelona, 30 de gener de 1995 En certs casos s’haurà de recórrer a expressions totalment numèriques de la data (per limitacions d’espai, per necessitats informàtiques o d’ordenació, etc.).2 La tendència actual és prescindir de la numeració romana i reservar les barres inclina- des per a altres usos. És recomanable l’expressió completa de l’any per evitar pos- sibles ambigüitats. Per tant, a l'Ajuntament de Barcelona s'utilitzarà normalment: 1-7-1976 1.7.1976 2. Hi ha una normativa internacional (ISO 2.014=1976 (F)) que regula la representació totalment numèrica de les dates i que recomana adoptar la fórmula “any (complet) + mes (en dues xifres aràbigues) + dia (en dues xifres aràbigues)”. Segons aquesta normativa, l’1 de juliol de 1976 es pot representar d’una de les maneres següents: a) 19760701 b) 1976-07-01 c) 1976 07 01 Aquesta normativa afecta les dates utilitzades en tota mena de moviments i canvis internacionals (per exemple, les transaccions amb targetes de crèdit internacionals). Si aquest no és el cas (és a dir, si la representació de les dates de forma abreujada no ha de tenir usos internacionals), es poden mantenir les representacions tradicionals; per exemple: 1-7-76 1.7.76 1/7/76 1-7-1976 1.7.1976 1/7/1976 1-VII-76 1.VII.76 1/VII/76 1-VII-1976 1.VII.1976 1/VII/1976 A l’Ajuntament de Barcelona s’adopten les formes que s’indiquen en el text. 145 7.2.7 L’expressió dels nombres 7.2.7 Expressió de l’any L’any sempre s’expressa en xifres: Octavi va néixer l’any 63 a.C. i va morir l’any 14 d.C. 7.2.8 Dècades Quan s’esmenten les dècades com a períodes de temps, s’escriuen en lletres i en singular: Una festa major ambientada en la música dels seixanta 7.2.9 Xifres romanes En l’expressió dels segles, del nom d’alguns personatges (reis i papes, generalment), de carreteres radials, de regions militars i d’embarcacions, naus i altres vehicles, s’usen xifres romanes. En certes obres de diversos volums i en alguna revista també es fan servir les xifres romanes: quan s’esmentin aquestes obres s’haurà de respectar l’ús que s’hi trobi. En textos mecanoscrits, les xifres romanes es fan amb majúscules; en textos impresos, es poden fer amb versaletes (una majúscula amb la mateixa alçada que les minúscules): A les acaballes del segle XX... Van rehabilitar un edifici del segle XVIII Joan Pau II va visitar... Des de l’època de Felip II... En l’accident de la carretera N-II... El contingent de la IV Regió Militar... Les fotografies que envia el Viking X... Les xifres romanes també s’usen en els noms de congressos, simposis, jornades i altres activitats. S’entén que les xifres romanes tenen un valor ordinal i, per tant, no és necessari de marcar aquest valor amb l’abreviatura: XXV Jocs Olímpics [No: XXVs Jocs Olímpics] I Congrés Internacional de... [No: Ir Congrés...] III Jornada d’Estudis de... [No: IIIa Jornada...] 7.2.10 Expressió simplificada de quantitats En quantitats molt altes, quan no és necessària una gran precisió, es pot simplifi- car l’expressió dels nombres amb expressions aproximatives: 146 L’expressió dels nombres 7.2.11 El pressupost per a aquest any supera els 28 milions [Millor que: ...supera els 28.000.000] La població del país era llavors de 3,6 milions Aquestes expressions no solen utilitzar-se en els casos en què el nombre és inferior al milió, ni en els casos en què allò que queda davant de la paraula milió és una sola xifra: En acabar el concert, els vuitanta mil espectadors... [No: ...els 80 mil espectadors...] Al cap d’un any atenem un milió de trucades [No: ...atenem 1 milió de trucades] Té més de sis milions d’habitants [No: ...de 6 milions d’habitants] 7.2.11 Quantitats relacionades Dues quantitats que depenguin l’una de l’altra s’haurien d’escriure completes, per evitar possibles ambigüitats: Hi havia de 25.000 a 27.000 persones [En lloc de: Hi havia de 25 a 27.000 persones] De tres mil a quatre mil policies, segons el dia, vigilen les instal·lacions [En lloc de: De tres a quatre mil policies...] 7.2.12 Textos tècnics i magnituds físiques En textos de caràcter tècnic (matemàtics, estadístics, científics, econòmics...) els nombres s’expressen sempre en xifres. S’expressen en xifres les quantitats referides a àrees, volums, pressions, profun- ditats i altres magnituds físiques. Superfície edificada: 12 hectàrees Es va fondre una bombeta de 60 vats Fins a una alçada de 18 metres Pes de la mostra analitzada: 200 grams Si una magnitud física apareix en un text de caràcter no tècnic, segueix els criteris generals: El cotxe accidentat circulava a més de vuitanta quilòmetres per hora La temperatura ha baixat més de dotze graus en una setmana Ara bé, si emprem l’abreviatura d’una unitat de mesura, el nombre que l’acompa- nya s’expressa sempre en xifres: La zona verda fa 3 km de llargada per 400 m d’amplada 147 7.2.13 L’expressió dels nombres 7.2.13 Pàgines i números de publicacions Les pàgines de qualsevol publicació, i els números d’una publicació periòdica, s’expressen sempre en xifres: Ho trobareu a la pàgina 3 del número 7 de la revista... En les citacions bibliogràfiques es mantenen els criteris de l’obra original; si citem una obra que té numerats els volums amb xifres romanes s’ha de mantenir aquest ús en la citació: A.M. Badia, Gramática catalana, vol. II, p. 207 7.2.14 Encapçalament d’apartats Els números que poden encapçalar els diferents apartats d’un text s’escriuen en xifres, com es pot observar en aquest mateix llibre. En alguns documents molt con- crets (disposicions legals, certs contractes, etc.) aquests números se solen escriure en lletres. 7.2.15 Les hores Les hores s’expressen en xifres quan es vol assenyalar el moment exacte del dia. Si no, s’escriuen en lletres.3 Les hores i els minuts se separen amb punt (no amb coma ni amb dos punts): Obert de 8.00 a 14.00 h 12.30 h: Inauguració de l’exposició 13.30 h: Aperitiu Horari d’aquest accés: de dilluns a divendres, de 5.00 a 23.00 h dissabtes i vigílies de festa, de 6.00 a 1.00 h festius, de 6.00 a 23.00 h A les 21.30 h la presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta Alguns comerços del districte ja estan oberts a dos quarts de vuit del matí i no tanquen al migdia El fet que els infants es quedin als patis de les escoles després de les cinc de la tarda té avantatges i inconvenients 3. Cal notar que l’escriptura en xifres o en lletres pot canviar el sentit d’un text, segons el context en què aparegui: Van treballar-hi de set a vuit hores [Indica que hi van treballar unes set o vuit hores] Van treballar-hi de 7 a 8 hores [Indica que hi van treballar durant una hora, en el lapse entre les 7 i les 8 del matí] 148 L’expressió dels nombres 7.2.16 7.2.16 Temps esportius Els temps esportius sempre s’expressen en xifres. El més adequat és emprar els símbols h, min i s després de cada quantitat: Temps del guanyador: 2 h 32 min 45 s És incorrecte escriure: 2 32’ 45’’, perquè aquesta representació és la pròpia dels graus (vegeu 7.2.17). També és incorrecte escriure expressions com 2,32,45 o 2,32’45 o 2.32.45, perquè no es poden expressar els minuts o els segons com a decimals de les hores (“2 h 30 min” són 2,5 h, no pas 2,3 h). Les unitats més peti- tes de segon sí que formen part del sistema decimal, i per tant podem escriure: Va fer un magnífic temps de 10,54 s en els 100 m llisos El vencedor conduïa un vehicle capaç d’arribar als 100 km/h en 5,768 s 7.2.17 Grafia dels graus Hi ha diversos tipus de graus, que s’expressen de la manera següent: – graus sexagesimals (geometria, geografia i astronomia): 30° 45’ 32’’ – graus centesimals (geometria): 94g 45` 54`` 32``` – graus decimals (física): 36° C (o bé 36°, o 36,7°) 7.2.18 Números en les adreces Els números en les adreces sempre van en xifres i sense punt. El codi postal no porta cap punt: Al núm. 1164 de la Gran Via... C/ St. Antoni M. Claret, 8, pral. 2a 08037 Barcelona 7.2.19 Punts quilomètrics i distàncies Els punts quilomètrics s’escriuen sempre en xifres, però les distàncies quilomè- triques segueixen els criteris generals: A vuit quilòmetres de Barcelona Al quilòmetre 8 de la carretera de Barcelona 7.2.20 Expressió de l’edat L’edat de les persones, en text seguit, se sol expressar en lletres, i no s’hi sol afe- gir “d’edat” al darrere: 149 7.2.21 L’expressió dels nombres Quan va fer els vint-i-tres anys va anar de viatge a París [No: ...els vint-i-tres anys d’edat...] Amb més de vuitanta anys, continua fent cada dia els seus exercicis 7.2.21 Expressió dels ordinals Els quatre primers nombres ordinals tenen una expressió especial: 1r – primer 1a – primera 1rs – primers 1es – primeres 2n – segon 2a – segona 2ns – segons 2es – segones 3r – tercer 3a – tercera 3rs – tercers 3es – terceres 4t – quart 4a – quarta 4ts – quarts 4es – quartes Des del cinquè, tots es formen a partir del cardinal amb la terminació -è, -ena, -ens, -enes: 5è – cinquè 5a – cinquena 5ns – cinquens 5es – cinquenes 6è – sisè 7è – setè 8è – vuitè 9è – novè 10è – desè 11è – onzè 12è – dotzè 17è – dissetè 23è – vint-i-tresè 39è – trenta-novè 100è – centè 145è – cent quaranta-cinquè 350è – tres-cents cinquantè 1000è – milè 1200è – mil dos-centè És molt habitual, sobretot en nombres elevats, l’ús de la forma cardinal en lloc de la forma ordinal; en textos formals, però, són més adequades les formes ordinals: Van participar en el centè aniversari del naixement de... [Millor que: ...en el cent aniversari del...] En certs noms de personatges històrics s’admet l’ús del cardinal amb valor ordinal a partir de l’onze: Joan XXIII [Es llegeix: Joan vint-i-tres] Lluís XVI [Es llegeix: Lluís setze] En canvi: Jaume I [Es llegeix: Jaume primer] Enric VIII [Es llegeix: Enric vuitè] 150 L’expressió dels nombres 7.2.22 7.2.22 Nombres partitius o fraccionaris Els nombres partitius o fraccionaris es formen igual que els ordinals, excepte: mig, terç, dècim, centèsim, mil·lèsim i milionèsim. És molt freqüent l’ús de la perí- frasi formada per la forma ordinal femenina seguida del substantiu part. No és correcta la formació paral·lela al castellà amb la terminació -au: 1/2 - mig, un mig, la meitat 1/3 - un terç o una tercera part 2/3 - dos terços o dues terceres parts 3/4 - tres quarts o tres quartes parts 1/5 - un cinquè o una cinquena part 1/6 - un sisè o una sisena part [Incorrecte: “un sextau”] 3/8 - tres vuitens o tres vuitenes parts [Incorrecte: “tres octaus”] 4/10 - quatre dècims o quatre desenes parts 6/16 - sis setzens o sis setzenes parts 1/25 - un vint-i-cinquè o una vint-i-cinquena part 2/100 - dos centèsims o dues centenes parts En música es fan servir els cultismes llatinitzants quinta, sexta, sèptima i octava: Cantava una octava més baix que els altres 7.2.23 Els múltiples Els múltiples, molt poc usats tret dels dos o tres primers, són: duple/a o doble, triple/a, quàdruple/a, quíntuple/a, sèxtuple/a, sèptuple/a, òctuple/a, nònuple/a, dècuple/a, cèntuple/a 7.2.24 Percentatges Els percentatges sempre s’escriuen en xifres, i amb el símbol enganxat a la darrera xifra: El 30% dels habitants de Barcelona... Només vam trobar un 2,34% d’expedients incomplets 7.2.25 Divisió a final de línia Cal anar amb compte per evitar que el processador de textos ens separi la xifra de l’abreviatura que la segueix. També s’ha de procurar que la xifra no quedi separada 151 7.2.26 L’expressió dels nombres de la paraula que l’acompanya, i tampoc no es poden separar nombres relacionats entre si amb guió o barra inclinada (en els exemples indiquem el final de línia amb el signe ): En lloc de cal escriure 12,  5 12, 5 27°  C 27° C 27  °C 25  % 25% En el número  36... En el número 36 Havia caminat més de 27  km ...més de 27 km Durant el curs 93/  94... ...el curs 93/94 Pàgines 234-  41 Pàgines 234-41 7.2.26 Apostrofació i nombres Els nombres que es llegeixen amb vocal inicial admeten l’apòstrof tant si estan escrits en xifres aràbigues com en xifres romanes (vegeu 1.1.3): Només l’1% del personal... En l’XI Festival Internacional de... 152 8. Aclariments de presentació 153 ✒ 8.1.1 Aclariments de presentació 8.1 Detalls de mecanografia 8.1.1 Els signes de puntuació El punt, la coma, els dos punts, el punt i coma, els punts suspensius, els signes finals d’admiració i d’interrogació, i els signes de tancament de parèntesis, claudà- tors i guions, s’escriuen enganxats a la darrera lletra de la paraula anterior. Darrere d’aquests signes de puntuació s’ha de deixar un espai en blanc. Els signes inicials s’escriuen enganxats a la primera lletra de la paraula següent: Ens podem preguntar: tenim els recursos necessaris per afrontar una època de crisi com l’actual? Probablement, hi ha poques respostes –si és que n’hi ha cap– que puguin satisfer tothom. En títols de llibres i de capítols o parts d’un treball no es posa punt final, i tampoc no és necessari posar-n’hi en frases publicitàries o eslògans. 8.1.2 La barra inclinada Si la barra inclinada separa paraules soles o formes diferents de la mateixa paraula (masculí i femení, per exemple), no es deixa espai ni davant ni darrere. Si separa elements en què almenys un consta de més d’una paraula, s’han de deixar espais (vegeu 2.10.1): La dualitat llum/foscor és l’element bàsic que determina les obres d’aquest pintor L’oposició espai obert / espai tancat està perfectament aprofitada en l’obra de Gargallo 8.1.3 Abreviatures Les abreviatures ordinàriament porten un punt final; els símbols, les sigles i els acrònims no en porten (vegeu 4.6.1). Els codis (combinacions de lletres i/o xifres amb significació només en l’àmbit que les ha determinades) poden portar punts o no i altres signes, però en tot cas cal anar amb compte a no treure’n ni afegir-n’hi quan es reprodueixen: Abreviatures c. o c/ [carrer] ptge. [passatge] admtiu. [administratiu] Sigles, símbols i acrònims SA [societat anònima] UGT [Unió General de Treballadors] Renfe [Red Nacional de Ferrocarriles Españoles] 154 Aclariments de presentació 8.1.4 Codis 08027 [codi postal] 0200213783 o 02.002137.83 [núm. de compte corrent] ISBN: 84-87135-12-9 [International standard book number] E972TS [codi d’accés a unes instal·lacions esportives] En les abreviatures d’expressions formades per més d’una paraula, deixarem espai després del punt en el cas que alguna de les abreviatures tingui més d’una lletra; altrament no en deixarem (vegeu 4.6.1c): s.n. [sense número] Hble. Sr. [honorable senyor] aux. admtiu. [auxiliar administratiu] Els símbols i les abreviatures se separen amb un espai en blanc del nombre a què es refereixen:1 Hora de sortida: 14 h 37 min La reunió es farà a les 19.30 h Dimensions de la zona afectada: 132 m de llargada i 14 m d’amplada Exactament a 3 cm de la part inferior del full hi haurà la numeració de la pàgina Però s’escriuen enganxats a la xifra els símbols de percentatge i els dels graus (geomètrics o climatològics): Només un 30% del personal ha fet vaga, però més d’un 75% ha signat un escrit de queixa La temperatura mitjana del mes d’agost és de 27° L’angle no supera els 23° 32’ 8.1.4 Quantitats Quan escrivim quantitats de pessetes no cal posar al darrere de la quantitat cap signe (punts o guions). De tota manera, en certs documents molt específics en què es vol evitar la possibilitat de manipulació posterior de les xifres –xecs, contractes, etc.– és necessari fer algun tipus de senyal que indiqui exactament on acaba el nombre. No es posen zeros no significatius en els decimals, llevat que, per estètica, es vulgui igualar una taula (tercer exemple): Despeses de material de l’any 1993: 12.345 ptes. [No: 12.345.- ptes.] La tarifa habitual de correcció d’originals és de 2,25 ptes. per paraula [No: ...és de 2,250 ptes...] 1. Aquesta pràctica pot portar alguna dificultat en els processadors de textos, però és certament més clara i preferible. Recordem que la majoria de processadors de textos permeten d’impedir la separació no desitjada de dos caràcters. 155 8.1.5 Aclariments de presentació Superfície m2 ———————————————————————————————— Àrea A. . . . . . . . . 10,35 Àrea B . . . . . . . . . . 4,80 Àrea C . . . . . . . . 107,29 Àrea D. . . . . . . . . . 8,50 8.1.5 Xifres o lletres que encapçalen apartats En les xifres o lletres que poden encapçalar els diversos apartats d’un text o els elements d’una enumeració hi havia el costum d’afegir-hi un punt i un guió, o algun altre signe. Avui s’hi posa només el punt o bé el parèntesi de tancament: Índex: 1. Introducció [No: 1.- Introducció] 2. Àmbit d’actuació [No: 2.- Àmbit d’actuació] ... Es va parlar dels aspectes següents: a) Automatització de les oficines integrades b) Estat de comptes del primer trimestre c) Possible ampliació de l’oferta de serveis En treballs que tenen divisions complexes és recomanable, per claredat, fer servir el sistema d’ordenació decimal (com es fa en aquest llibre), procurant, però, no superar els tres nivells de subordinació, per evitar dificultats de lectura: Índex: 1. Les associacions del districte 1.1 Associacions esportives 1.2 Associacions de lleure 1.2.1 De funcionament setmanal 1.2.2 De funcionament diari 1.3 Altres associacions 2. Instal·lacions municipals 2.1 ... Altres sistemes d’ordenació (lletres, xifres romanes, combinacions de lletres i xifres...) poden ser perfectament vàlids i potser més adequats per a segons quin tipus de document. 156 Aclariments de presentació 8.1.6 8.1.6 Numeració de pàgines Convé numerar les pàgines de qualsevol document que en tingui més de dues. Si el document té tres pàgines o menys es pot fer servir el sistema següent: – primera pàgina: ./... (primera de tres) – segona pàgina: ../... (segona de tres) – tercera pàgina: .../... (tercera de tres) La paginació es fa amb xifres aràbigues soles o entre guions, centrades a la part inferior de la plana o a la part dreta superior o inferior, prou separades del text per- què no es puguin confondre amb aquest. 8.2 Les adreces 8.2.1 Informació que ha de constar a l’adreça En els sobres, en les etiquetes o en les cartes que s’envien en un sobre amb finestreta, la manera correcta de fer constar l’adreça és la següent: a) identificació del destinatari; b) carrer o via pública, número, pis i porta; c) codi postal i població. a) Identificació del destinatari: La identificació del destinatari pot ocupar més d’una línia de text, però s’ha de procurar que no n’ocupi més de tres: 1a línia: nom i cognoms del destinatari (amb l’abreviatura del tractament, si cal) 2a línia: càrrec del destinatari 3a línia: institució o empresa (departament, entre parèntesis) En alguns casos pot ser recomanable dedicar dues línies diferents a la identifica- ció del departament i de la institució o empresa; en aquest cas, la tercera línia serà la del departament i la quarta la del nom de la institució. En la majoria de casos, però, el que caldrà és utilitzar el menor nombre de línies possible; llavors cal donar prioritat al nom de la institució per davant del del departament i del càrrec. Si no coneixem tota la informació és preferible no posar-la a posar-la equivo- cada. Si no sabem exactament el càrrec que ocupa una persona, podem passar directament al nom de la institució o del departament. Si el que no coneixem és el nom de la persona, podem adreçar-nos al càrrec que ocupa. Exemples: 157 8.2.1 Aclariments de presentació 1. Es coneixen totes les dades i no hi ha problemes d’espai: Sr. Miquel Àngel Martí Climent Secretari general Àrea de Finances Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 2. Es coneixen totes les dades però no es poden ocupar tantes línies de text: Sr. Miquel Àngel Martí Climent Secretari general Ajuntament de l’Hospitalet de Ll. (Àrea de Finances) 3. S’ignora o no és significatiu el càrrec: Sr. Miquel Àngel Martí Climent Àrea de Finances Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 4. S’ignoren o no són significatius el càrrec i el departament: Sr. Miquel Àngel Martí Climent Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 5. S’ignora o no és significatiu el nom de qui ocupa el càrrec: Secretari general Àrea de Finances Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 6. S’ignora o no és significatiu el nom de qui ocupa el càrrec i es disposa de poques línies de text: Secretari general Ajuntament de l’Hospitalet de Ll. (Àrea de Finances) b) La indicació de la via pública: El genèric (carrer, etc.) pot anar sencer o abreujat. Entre el genèric i el nom propi hi pot haver la preposició de i algun altre element (article, can, doctor, etc.) (vegeu 1.2.2).2 El genèric, en text seguit, s’escriu amb minúscula, però en les adreces porta majúscula per la posició (vegeu 3.4.8): Carrer de Garcilaso Plaça Molina Avinguda del Carrilet Travessera de Gràcia Passeig de la Bonanova C/ Balmes 2. La Direcció General de Correus i Telègrafs va editar a l’abril de 1990 unes normes per facilitar la lectura automatitzada de les adreces. Una de les indicacions que s’hi fan és d’evitar l’ús de qualsevol tipus d’abreviatura. Però aquestes normes s'han deixat en suspens: precisament aquesta indicació sobre les abreviatures no ha semblat del tot viable. 158 Aclariments de presentació 8.2.2 No porten preposició les vies públiques el nom de les quals sigui un adjectiu, un número o una lletra: Avinguda Diagonal Carrer Ample Carrer A [de la Zona Franca] Si abreugem el genèric, podem ometre sempre la preposició: C/ Avinyó Pl. Orfila El número se separa del nom de la via pública amb una coma, i també hi ha d’haver coma després del número; entre el pis i la porta també s’hauria de posar coma, però es pot ometre per simplificar. Davant del número no es posa núm. ni cap altre tipus d’abreviatura. S’ha de notar que les abreviatures dels números dels pisos i de les portes no acaben amb punt (vegeu 4.8.8). Hi ha edificis on la referència és a planta en lloc de pis.3 Carrer del Doctor Pi i Molist, 133 C/ Elisabets, 12, 1r, 2a Pg. de Fabra i Puig, 120, 10è 3a C/ Providència, 112-114, esc. B, 15è 2a Pl. de Sant Miquel, 1, 4a [planta] c) Codi postal i població: Aquest codi identifica perfectament els detalls toponímics: estat, província, pobla- ció i districte; només el nom de la població es manté a la vora del codi, per a més claredat; el nom de la comarca s’hi pot afegir optativament entre parèntesis: 08001 Barcelona 08960 Sant Just Desvern (Barcelonès) 08184 Palau de Plegamans (Vallès Occidental) 8.2.2 A l’interior de les cartes Llevat dels casos en què utilitzem sobres amb finestreta, a l’interior de les cartes no cal indicar l’adreça completa del receptor. Generalment, n’hi ha prou amb la indicació del nom (amb el tractament que calgui) i la referència a la institució o a una divisió d’aquesta institució. (De tota manera, hi ha qui prefereix tornar a repe- tir l’adreça per evitar possibles errors en la tramesa.) 3. La mateixa normativa de correus assenyala la conveniència d’evitar l’ús de qualsevol tipus de signe de puntuació (comes, punts, etc.). Convé saber que aquesta normativa només és aplicable en tipus de sobres normalitzats i que si es fan servir etiquetes, aquestes s’han d’enganxar ben rectes. Per altra banda, hi ha força documentació de l’Ajuntament que no es distribueix amb la xarxa de Correus, amb la qual cosa la normativa descrita es fa innecessària. 159 8.3.1 Aclariments de presentació 8.3 Cursiva4 La cursiva o itàlica és un tipus de lletra inclinat. No s’han de confondre els usos de la cursiva amb els de les cometes (vegeu 2.7 i 3.5). Alguns dels usos de la cursiva són els següents. 8.3.1 Títols d’obres de creació diverses Els títols de publicacions periòdiques (diaris, setmanaris, revistes), llibres, tesis, pel·lícules, cançons, discos, pintures, escultures, obres de teatre, programes de ràdio o televisió, s’escriuen en cursiva. Les publicacions periòdiques es caracterit- zen també pel fet de portar majúscula (a part de la inicial absoluta) en cada paraula del títol (excepte articles, conjuncions i preposicions): Farem una recollida d’articles de l’Avui, d’El Periódico i del Nou Diari Els articles de La Municipal cada vegada són millors Seguim escrupolosament les indicacions del Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona L’autor d’El senyor dels anells, J.R.R. Tolkien, ens ha deixat una obra global extraordinària Hem preparat un document, L’urbanisme al districte de l’Eixample, que presentarem en el proper Congrés Ahir es va estrenar Un plaer indescriptible, una pel·lícula protagonitzada per Àngels Gonyalons i Ferran Rañé Els Pets van interpretar, entre altres, cançons del disc Fruits sex Quan Raimon va entonar Al vent, l’emoció es va escampar entre el públic L’obra de Salvador Dalí Presagi de la Guerra Civil (Construcció tova amb mongetes cuites) és de 1935 L’escultura El profeta, de Gargallo, sempre l’ha impressionat Feia molt temps que Terra baixa no es representava a Barcelona Si el títol d’una d’aquestes obres apareix dintre d’un altre títol es marca amb cometes: Es va doctorar amb una tesi titulada Les referències històriques a “La plaça del Diamant” El llibre Els personatges de “Terra Baixa” és important per comprendre millor l’obra d’Àngel Guimerà 4. En textos mecanografiats, la cursiva s’indica subratllant amb una sola línia el fragment afectat. 160 Aclariments de presentació 8.3.2 8.3.2 No s’escriuen en cursiva les parts d’obres diverses Els títols de parts d’obres (capítols, articles d’un diari o revista, parts d’un tre- ball) no s’escriuen en cursiva, sinó entre cometes: En l’apartat “Conclusions” de l’estudi Reflexions sobre l’art a Barcelona, hem procurat concretar les nostres propostes A l’article de Pep Subirós “Per a una teoria de Barcelona”, publicat en el número 12 de La Municipal... 8.3.3 Noms llatins de plantes, animals i virus Els noms llatins de plantes, animals i virus s’escriuen en cursiva (i amb majús- cula a la primera paraula): S’ha previst plantar al nou parc 35 xiprers (Cupressus sempervirens) i 12 verns (Alnus glutinosa) Si no s’hi està avesat, es pot confondre el guepard (Acinonyx jubatus) amb el lleopard (Panthera pardus) 8.3.4 Per destacar paraules o grups de paraules Per destacar paraules o grups de paraules del seu context es pot utilitzar la cursiva: a) Si l’autor va posar l’accent en aquelles paraules: L’artista va declarar: “Tinc una preocupació per l’estètica des de l’estètica.” b) Si es defineix o s’esmenta la paraula en el text: La persona que està obligada a retre comptes dels fons que ha gestionat és el comptedant Quan diem comptedant ens referim a... En aquest text, assessor es fa servir en el sentit de... c) Si és una paraula pròpia d’un altre idioma: Les situacions d’overbooking no són mai desitjables d) Si és una paraula d’argot o està mal escrita expressament: Molts dels trileros que hi ha als carrers de Barcelona... 8.3.5 No s’utilitza en citacions La cursiva no ha d’utilitzar-se en les citacions d’altres textos, que es marquen amb cometes: L’article 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, expressa que “Els actes administratius presumptes es podran fer valdre tant davant l’Administració com davant qualsevol altra persona, natural o jurídica, pública o privada”. Per tant... 161 8.3.6 Aclariments de presentació 8.3.6 No s’utilitza en noms d’empreses o entitats En noms d’empreses o entitats no s’utilitza la cursiva, encara que estiguin en una llengua diferent del català: L’edifici d’El Corte Inglés... L’oficina de la Caja de Madrid... La impressora de la marca Hewlett Paccard... Han comprat un Volkswagen 8.3.7 No s’utilitza en les sigles Les sigles que es fan servir per referir-se a certes obres no s’escriuen en cursiva, encara que el títol complet porti aquest tipus de lletra: Al tercer volum de la GEC... [Gran enciclopèdia catalana] És un terme tret del DRAE [Diccionario de la Real Academia Española] 8.4 La negreta5 La negreta és un tipus de lletra de traç més gruixut. El seu ús més habitual corres- pon als títols de capítols o parts d’una obra, però també es pot fer servir per desta- car una paraula dins d’un text quan l’ús de la cursiva podria portar problemes d’interferència o confusió. Convé no abusar-ne, però és un recurs que pot contri- buir a fer més clars els escrits. 8.5 Divisió de paraules a fi de línia Si a final de línia s’ha de partir una paraula convé evitar que quedi una sola lle- tra en una de les dues línies. Si hi ha un apòstrof, no es pot partir per l’apòstrof: En lloc de s’ha de fer ...van a- ...van anun- nunciar una reforma de... ciar una reforma de... ...van anunciar una reforma... 5. En textos mecanografiats la negreta s’indica subratllant el fragment afectat amb una línia ondulada. 162 Aclariments de presentació 8.5 per pagar l’- per pagar l’a- anunci podeu... nunci podeu... per pagar l’anunci podeu... la senyora Mari- la senyora Maria a Cànoves ha presentat... Cànoves ha presentat... la senyora Ma- ria Cànoves ha presentat... 163 Bibliografia B 165 Bibliografia ACCORNERO, Arrigo et al.: Manuale de linguaggio giornalistico.– Milano: Etas Libri, 1981. [1a ed., 1976] ACHTERT, Walter S.; GIBALDI, Joseph: The MLA Style Manual. Fourth printing.– New York: The Modern Language Association of America, 1989. [1a ed., 1985] Administració municipal. Manual de documentació.– València: Generalitat Valenciana: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència; Conselleria d’Administració Pública / Diputacions d’Alacant, Castelló i València, 1990. ARANA, Esther; VILANA, Àngels.: Tots els signes de puntuació.– Barcelona: Fausí, 1990. Au feminin. Guide de féminisation des titres de fonction et des textes.– Québec: Gouvernement du Québec, Direction des services linguistiques de l’Office de la langue française, 1991. BARON, Dennis E.: “The epicene pronoun: the word that failed”, American Speech, vol. 56. 2, 1981, p. 83-97. BATALLÉ, Dolors; RABELLA, Josep M.: “La toponímia i la seva revisió en la carto- grafia de la Corporació Metropolitana de Barcelona”, Revista de Geografía (Barcelona: Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona), vol. XVIII (gener-desembre de 1984), p. 123-133. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa: La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplica- cions.– Barcelona: Empúries, 1992. — A l’entorn de la paraula (I. Lexicologia general. II. Lexicologia catalana.). València: Universitat, 1994. 2 vols. CALVO RAMOS, L.: Introducción al estudio del lenguaje administrativo. Gramática y textos.– Madrid: Gredos, 1980. CHACÓN ORTEGA, Luis: Manual de formularis per a ajuntaments. 2 vol.– Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública, 1985. Code typographique. 16a ed.– Paris: Fédération C.G.C. de la Communication, 1989. COROMINA, Eusebi: El 9 Nou. Manual de redacció i estil.– Barcelona: Diputació de Barcelona; Eumo Editorial; Premsa d’Osona, 1991. Criteris lingüístics. 2a ed.– Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1990. DAU. Documents administratius universitaris.– Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1991. DOPPAGNE, Albert: Majuscules, abréviations, symboles et sigles.– Paris: Duculot, 1991. DUARTE, Carles; ALSINA, Àlex; SIBINA, Segimon: Manual de llenguatge adminis- tratiu. 3a ed.– Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública, 1993. [1a ed., 1991] El País. Libro de estilo. 4a ed.– Madrid: El País, 1990. [1a ed., 1977] Entière. Guide pour la rédaction de textes non sexistes.– Paris: Ministère de l’Édu- cation. 166 Bibliografia Fitxes de normalització lingüística (I i II).– Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2 vol., 1991-1992. Full de difusió de neologismes.– Barcelona: Termcat, 1988–. GRUP D’ESTUDIS CATALANS: El barco fantasma (1982-1992). Barcelona: Llibres de l’Índex, 1992. Guia lingüística per a les administracions locals. Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística, 1992. HERRERO LLORENTE, Víctor-José: Diccionario de expresiones y frases latinas. 2a ed.– Madrid: Gredos, 1985. [1a ed., 1980] IZQUIERDO, Francesc A.; RUSCALLEDA, Toni: Formulari comercial català. 4a ed.– Girona: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 1990. La féminisation des titres et les “leaders” d’opinion: un étude exploratoire. 2a ed.– Québec: Gouvernement du Québec, Office de la langue française, 1985. LACREU CUESTA, Josep: Manual d’ús de l’estàndard oral. 2a ed.– València: Institut de Filologia Valenciana; Universitat de València, 1992. LAKOFF, Robin: El lenguaje y el lugar de la mujer.– Barcelona: Hacer, 1981. [1a ed. en anglès, 1975, Harper and Row] LESINA, Roberto: Il Manuale di Stile. Guida alla redazione di documenti, relazioni, articoli, manuali, tesi di laurea.– Bologna: Zanichelli, 1986. Libro de estilo. El Periódico de Catalunya.– Barcelona: Ediciones Primera Plana, 1989. Libro de redacción. La Vanguardia. Edición experimental.– Barcelona: La Vanguardia, 1986. LLEDÓ, Eulàlia: El sexisme i l’androcentrisme en la llengua: anàlisi i propostes de canvi. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Institut de Ciències de l’Educació, 1992. LLEDÓ, E.; PORQUERES, B.: Projecte per un lèxic no sexista.– Barcelona: Ajuntament, 1991. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públi- ques i del procediment administratiu comú. Llengua i Administració, Barcelona: Direcció General de Política Lingüística, 1982–. Llibre d’estil. 2a ed.– Barcelona: Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, 1993. [1a ed., 1991] Llibre d’estil de l’Avui (Edició provisional). [Material fotocopiat, sense any] LÓPEZ NIETO, Francisco: Honores y protocolo.– Madrid: El Consultor de los Ayuntamientos y los Juzgados, 1985. Majúscules i minúscules. 2a ed.– Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. [1a ed., 1989] MARTÍNEZ DE SOUSA, José: Diccionario de tipografía y del libro. 2a ed.– Madrid: Paraninfo, 1981. [1a ed., 1974] 167 Bibliografia — Diccionario internacional de siglas y acrónimos.– Madrid: Pirámide, 1984. — Diccionario de ortografía.– Madrid: Anaya, 1985. — Dudas y errores de lenguaje. 4a ed.– Madrid: Paraninfo, 1987. [1a ed., 1974] — Diccionario de ortografía técnica (Normas de metodología y presentación de trabajos científicos, bibliológicos y tipográficos).– Madrid: Pirámide; Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1987. MENDIETA, Salvador: Manual de estilo de TVE.– Barcelona: Labor, 1993. MESTRES, Josep M.: “Els signes de puntuació i altres signes gràfics” (I i II), Com Ensenyar Català als Adults (Barcelona), 21 i 22 (maig i agost de 1990). MESTRES, Josep M.; GUILLÉN, Josefina: Diccionari d’abreviacions.– Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. Metodologia del treball terminològic.– Barcelona: Termcat, 1990. Models de documents municipals.– Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació, Direcció General d’Administració Local, 1989. MOLL, Aïna [sic]: La dona i la llengua. [Material fotocopiat, sense any ni lloc.] MONTOYA, Brauli: “Té sexe la llengua catalana?”, “Quadern” d'El País (Barcelona), 1-7-1993. Nomenclàtor de les vies públiques dels municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona (Document de treball).– Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, 1987. Normes d’ús lingüístic d’Edicions Bromera.– Alzira: Edicions Bromera, 1990. PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan: Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic.– Barcelona: Columna, 1995. REBÉS, Josep-Enric; SALLAS, Valentí; DUARTE, Carles: Formulari de procediment administratiu. 4a ed.– Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública, 1987. [1a. ed., 1982] Revista de Llengua i Dret, Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1983. RIBA I VIÑAS, Cèlia: “El gènere en càrrecs, professions i oficis”, dins SOLÀ, Joan (ed.), Sobre lexicografia catalana actual, Barcelona: Empúries, 1992, p. 11-39. RUAIX I VINYET, Josep: Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística.– Barcelona: Barcanova, 1989. — Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. Volum I. Moià: Ruaix, 1994. SABATINI, Alma: Il sessismo nella lingua italiana.– Roma: Presidenza del Consiglio dei Ministri, Direzione Generale delle Informazioni della Editoria e della Propietà Letteraria Artistica e Scientifica, Commissione Nazionale per la Realizzazione della Parità tra Uomo e Donna, 1987. — Raccomandazioni per un uso no sessista della lingua italiana. Per la scuola e per l’editoria scolastica.– Roma: Presidenza del Consiglio dei Ministri. [Material fotocopiat] 168 Bibliografia Els signes de puntuació.– Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Gabinet de Llengua Catalana, 1993. SOLÀ, Joan; PUJOL, Josep M.: Tractat de puntuació. 2a ed.– Barcelona: Columna, 1992. [1a ed., 1989] SOLÀ, Joan: Sintaxi normativa: estat de la qüestió.– Barcelona: Empúries, 1994. Telèfon lingüístic.– Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística. [Material fotocopiat, 1993] The Chicago Manual of Style. 13a ed.– Chicago/London: Chicago University Press, 1982. [1a ed., 1906. Abans titulat A Manual of Style] Titres et fonctions au féminin: essai d’orientation de l’usage.– Québec: Gouvernement du Québec. Office de la langue française, 1986. Toponímia i cartografia. Assaig de sistematització.– Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1985. Un model de llengua pels mitjans de comunicació. Llibre d’estil del Diari de Barcelona.– Barcelona: Empúries, 1987. Uso no sexista del lenguaje administrativo.– Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer, 1990. 169 ISBN 84-7609-692-5 9 788476 096925 CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA Centre de Normalització Lingüística de Barcelona