INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 01 Introducció 02 Quina Forma Jurídica és la millor? 03 Formes Jurídiques per a empreses amb ànim de lucre 04 Diferències entre empreses personalistes i no personalistes 05 Algunes particularitats de cada Forma Jurídica 06 Conclusió: repassem els criteris d’elecció 07 Quadre resum de les Formes Jurídiques © Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2009 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 01. Introducció Les entitats que es dediquen a l’assessorament i orientació a la creació d’empreses estan acostumades a que les persones emprenedores que s’acosten per primera vegada al seu servei tinguin com una de les màximes preocupacions la forma jurídica a escollir i els tràmits que comporta: el que es coneix popularment com la paperassa. Aleshores toca fer una tasca didàctica, intentant fer entendre que de tots els aspectes a analitzar a l’hora de crear una empresa -pla d’empresa- segurament el de la forma jurídica és el menys determinant per a l'èxit o fracàs del negoci. Una empresa pot fracassar per: una incorrecta política de màrqueting, ja que si no es ven és igual que tinguem molt clara la forma jurídica; o per una dolenta planificació financera, ja que si ens quedem sense diners i els bancs ens tanquen l’aixeta és igual haver fet tots els tràmits molt correctament. Ara bé, és difícil que hagi de tancar per una incorrecta elecció de la forma jurídica, encara que també cal dir que una incorrecta elecció de forma jurídica pot comportar-te més mals de cap (si existeixen baralles entre socis, deutes amb creditors, etc.) o, com veurem més endavant, suposar un major o menor pagament d'impostos. .També, aquesta obsessió per la forma jurídica i els tràmits, normal en societats legalistes com la nostra, fa que moltes vegades la persona emprenedora dediqui un excessiu temps i esforç inicial en una activitat de molt poc valor afegit -els tràmits- i, per contra, no dediqui aquest mateix temps i esforç a activitats molt més determinants, com per exemple la manera d’arribar a la clientela. No oblidem que les tasques burocràtiques es poden subcontractar a gestories i assessories que tenen aquests temes per la mà. 2 / 2 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 02. Quina Forma Jurídica és la millor? Aquesta pregunta també és molt freqüent entre les persones emprenedores davant del ventall de possibilitats existents -vegeu quadre de formes jurídiques a l’apartat 7-. La resposta és que no hi ha una forma jurídica millor que una altra. Totes tenen els seus avantatges i inconvenients i al final a cada projecte se li ajusta millor un vestit que un altre. Per tant, abans de plantejar-nos la forma jurídica cal definir molt bé el projecte que volen portar a terme i en concret: - Activitat amb ànim de lucre o entitat sense ànim de lucre, - Nombre de persones sòcies, implicació, relació i responsabilitat, - Capitals mínims, - Costos i tràmits de constitució i gestió, - Règim de cotització a la Seguretat Social de les persones sòcies, - Fiscalitat, - Subvencions, - Tipus d’activitat. En el primer concepte parlem d’una primera gran divisió de les formes jurídiques: - Empreses amb ànim de lucre que serà del que tractarà bàsicament aquest informe, - Entitats sense ànim de lucre: bàsicament associacions i fundacions. Per a més informació sobre aquest aspecte podeu consultar les pàgines web de referència a l'inici d’aquest informe. 3 / 3 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 03. Formes Jurídiques per a empreses amb ànim de lucre Les formes jurídiques es poden dividir en dos grans blocs: el de les empreses personalistes i les empreses no personalistes -tal i com es detalla al quadre adjunt de formes jurídiques-. Les diferències entre aquests dos grans blocs són molt importants. De fet, en cadascun dels blocs les semblances entre les formes jurídiques són més significatives que les seves particularitats diferencials. Empreses personalistes Són aquelles en què s’exerceix l’activitat en nom propi, i sense constituir formalment un patrimoni diferent del de les persones que les formen. És a dir, que quan la persona emet una factura ho fa amb el seu nom, cognoms i DNI –empresaris individuals- o amb el CIF i denominació –en el cas de les Societats Civils Particulars- però sempre responent amb el patrimoni de les persones que integren la SCP. No hi ha separació entre patrimoni empresarial i patrimoni particular. Les més conegudes són: - Empresari o Empresària Individual (EI), que és el que es coneix de manera incorrecta i popularment com: autònom, treballador/a autònom, free-lance, etc. - Societat Civil Particular (SCP), que és el mateix però quan són més d’una persona i formalitzat mitjançant un contracte (que pot ser privat). Empreses no personalistes Són aquelles en què per poder realitzar l’activitat cal crear una altra persona jurídica però que a efectes del mercat pot obrar igual que una persona física. Per tant qui contractarà, qui facturarà, qui tindrà deutes i béns serà aquesta nova persona i no les persones associades propietàries de l’empresa. Hi ha una separació entre els patrimonis dels socis i sòcies i de la nova persona que ha nascut: la societat que tindrà un patrimoni diferenciat. Patrimoni Soci o Sòcia 1 € Patrimoni Total de la Societat (€) Patrimoni Soci o Sòcia 2 4 / 4 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques Les societats més utilitzades són: - Societat Limitada (SL), Societat Limitada Unipersonal (SLU) o la Societat Limitada Nova Empresa (SLNE) - Societat Anònima (SA) - Societats Laborals: Societat Limitada Laboral (SLL) i Societat Anònima Laboral (SAL) - Cooperatives (SCCL) 5 / 5 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 04. Diferències entre empreses personalistes i no personalistes Si ens ha quedat clar el concepte de persona jurídica serà més fàcil entendre les diferències tal i com es resumeix en el següent quadre: Personalistes No personalistes (EI, SCP) (SL,SA, SLL, SAL, Coop) Es respon amb el patrimoni particular de Qui respon és el patrimoni de la manera il·limitada i solidària -a l’SCP si societat creada, és a dir la Responsa- una de les persones sòcies no pot l’altra responsabilitat de les persones bilitat respon per tot- sòcies està LIMITADA1 al capital aportat Més senzilla de constituir i de portar la Més tràmits de constitució -més paperassa. Això implica que si ens ho lenta- i per a la gestió cal saber Senzillesa porta una gestoria és una mica més comptabilitat. Això implica que si ens ECONÒMICA ho porta una gestorias és una mica més CARA Fiscalitat Tributa per IRPF Tributa per l’Impost de Societats -IS- Dues maneres de calcular El B real = BI -Base imposable- el B en algunes activitats: La BI determina la CI multiplicant per * Estimació directa - un percentatge constant que és: ED-: B real a) Sense assalariats: * Mòduls: B estimat Tributació 25% els primers 300.000 € del benefici B + altres rendiments = 30% tot el que passi de 300.000 € -B- Base Imposable (BI) b) Amb assalariats (fins el 2011): La BI determina la quota íntegra (CI) multiplicant 20% els primers 300.000 € per un % progressiu entre 25% tot el que passi de 300.000 € el 24 i el 47% c) Cooperatives protegides al 20% (i les especialment protegides, menys 1 Quan parlem de responsabilitat limitada ens referim a la responsabilitat davant dels deutes i aquí s’han de puntualitzar dues coses: primer que parlaríem de quasi tots els deutes excepte d’aquells que demanen avals i altres tipus de garanties personals (habitual en el deute bancari) i segona que si les coses van malament i no s3 segueixen els procediments legals establerts l’administració de l'empresa pot arribar a tenir una responsabilitat sobrevinguda. 6 / 6 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques Personalistes No personalistes (EI, SCP) (SL,SA, SLL, SAL, Coop) del 20%) Cada trimestre: Cada quadrimestre, però existeixen 2 ED: 20% -Ingressos- mètodes: Pagaments Despeses- a) 18% de la CI de l’any anterior a compte Mòduls: el que determini b1) 17% (Ingressos-Despeses) per a o el mòdul SL, SA, SAL, SLL. fraccionats b2) 14% (Ingressos-Despeses) per a SCCL Existeixen 3 possibilitats: Règim General d'IVA 1.- Recàrrec Cada trimestre: d’equivalència (obligatori IVA transferit – IVA suportat per a determinat comerç minorista) IVA 2.- Règim Simplificat (si no ha renunciat, està exclòs o no està en Recàrrec d'Equivalència) 3.- Règim General d'IVA Imatge Menys imatge Més imatge -depèn Pepet Cisquella John Cisquella Consulting, S.L. del sector i l’activitat- NIF: 37502377D CIF: B87889956 Societat inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona Tom 33546 Foli 211 Full 256908 7 / 7 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 05. Algunes particularitats de cada Forma Jurídica Ja hem comentat que les diferències més importants entre formes jurídiques són les derivades de ser una empresa personalista o no personalista, tal i com es detallen en l’apartat anterior. Ara bé, cada forma jurídica, a més, té alguna particularitat que convé detallar. Treball Autònom (Empresari o Empresària Individual) - Els beneficis tributen en I.R.P.F. (paguem en funció del benefici, podent arribar a pagar fins a un 47% per a beneficis a partir de 175.000 euros) i no per Impost de Societats (empreses que facturen menys de 10 milions d'euros paguen un 25% per a un benefici comprès entre 0 i 300.000 euros; sinó, un 30%) - En determinats casos, podrem tributar en Estimació Objectiva per Mòduls d'I.R.P.F. o en Règim Simplificat o en Recàrrec d'Equivalència d'I.V.A. - Menors obligacions de tipus comptable que les societats mercantils. - Possibilitat de capitalitzar a l’inici fins al 60% de la prestació d’atur –i la resta anirà destinada a reintegrar-nos les quotes a la Seguretat Social del règim d’autònoms-, via inversió en l'empresa (o un 80%, si l'emprenedor és home i té 30 o menys anys, o 35 anys o menys anys si és dona, o del 100%, si l'emprenedor té una discapacitat mínima del 33%), o alternativament via subvenció de quotes d'autònoms de la seguretat social. Per a major informació veure informe en profunditat de Capitalització de l'atur, així com, per la resta d'ajuts, l'informe en profunditat de subvencions per a l'ocupació autònoma. Societat Civil Particular - És la unió de dues o més persones mitjançant un contracte (que pot ser privat, tret que constituïm una societat civil aportant béns immobles com capital social, o sigui de professionals, en aquest cas hem d'anar al notari a signar aquest contracte) per a desenvolupar una activitat. - Les persones associades que treballin han de cotitzar al règim d’autònoms de la Seguretat Social (els socis purament capitalistes no cotitzen a la segureta social, però compte, fer d'administrador és treballar, i cal cotitzar aleshores). - Els beneficis tributen en I.R.P.F. (cada soci paga en funció del benefici de la societat i de la seva participació en el capital de la societat), podent arribar a pagar fins a un 47% per a beneficis a partir de 175.000 euros) i no per Impost de Societats (empreses que facturen menys de 10 milions d'euros paguen un 25% per a un benefici comprès entre 0 i 300.000 euros; sinó, un 30%) 8 / 8 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques - En determinats casos, podrem tributar en Estimació Objectiva per Mòduls d'I.R.P.F. o en Règim Simplificat o en Recàrrec d'Equivalència d'I.V. A. - Menors obligacions de tipus comptable que les societats mercantils - Els mateixos ajuts que a l’Empresari o Empresària Individual. SL i SA - 1 persona associada com a mínim: en aquest cas s’anomena unipersonal, - Capital mínim: SL -3.000 €-, SLNE -3.012 €- i SA -60.000 €-, - El poder de decisió depèn del percentatge de capital social, - Els beneficis tributen en Impost de Societats (empreses que facturen menys de 10 milions d'euros paguen un 25% per a un benefici comprès entre 0 i 300.000 euros; sinó, un 30%) i no en I.R.P.F. (és variable en funció del benefici, podent arribar a pagar fins a un 47% per a beneficis a partir de 175.000 euros). - Mai podrem tributar en Estimació Objectiva per Mòduls d'I.R.P.F. ni en Règim Simplificat ni en Recàrrec d'Equivalència d'I.V.A. - Majors obligacions de tipus comptable (cal dur comptabilitat mercantil, és a dir, dur el Llibre diari, Balanç de situació, Pèrdues i guanys, la Memòria de l'exercici i l'Estat de Canvis en el Patrimoni Net) - Persones sòcies treballadores amb control: règim d’autònoms -vegeu quadre formes jurídiques-, - No hi ha ajuts específics per a aquesta forma jurídica, - Per a la Societat Limitada (SL) o la Societat Limitada Nova Empresa (SLNE) es poden realitzar els tràmits de constitució molt més ràpid que les Societats Anònimes (SA) mitjançant el sistema PAIT. (Punt d'Assessorament i Inici de Tramitació). Per a major informació, veure informe en profunditat " Com tramitar telemàticament una societat a Barcelona Activa" així com la possibilitat d'assistir a una càpsula específica de com tramitar telemàticament impartida en el centre de recursos de Barcelona Activa (Llacuna, 162). Societats Laborals (SLL i SAL) - Són un híbrid entre les societats limitades o anònimes i societats cooperatives, - Capital mínim: SLL -3.000 €-, SAL -60.000 €-, - Cap persona sòcia pot tenir més d'1/3 del capital. Això implica un mínim de 3 persones sòcies, 9 / 9 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques - Els beneficis tributen en Impost de Societats (empreses que facturen menys de 10 milions d'euros paguen un 25% per a un benefici comprès entre 0 i 300.000 euros; sinó, un 30%) i no en I.R.P.F. (és variable en funció del benefici, podent arribar a pagar fins a un 47% per a beneficis a partir de 175.000 euros). - Mai podrem tributar en Estimació Objectiva per Mòduls d'I.R.P.F. ni en Règim Simplificat ni en Recàrrec d'Equivalència d'I.V.A. - Majors obligacions de tipus comptable (cal dur comptabilitat mercantil, és a dir, dur el Llibre diari, Balanç de situació, Pèrdues i guanys, la Memòria de l'exercici i l'Estat de Canvis en el Patrimoni Net) - Més del 50% del capital ha de pertànyer a les persones sòcies treballadores, - Persones sòcies treballadores -inclosos els administradors- cotitzen en principi en el règim general de la seguretat social, tret que els socis treballadors, que tinguin una participació en el capital social juntament amb la del seu cònjuge i parents per consanguinitat, afinitat i adopció fins al segon grau, amb els quals convisqui, igual o superior al 50%, ja que en aquest cas cotitzen pel règim d'autònoms (vegeu quadre formes jurídiques), - La relació laboral dels socis-treballadors ha de ser indefinida (no és necessari a temps complet). - Hi ha limitacions a l'hora de contractar treballadors indefinits: el nombre d'hores anuals no podrà superar el 25% del nombre d'hores anuals que facin els socis-treballadors de la societat (del 15% per a societats amb un 25 a més socis-treballadors). - No tots els beneficis són repartibles, ja que s'ha d'aportar un 10% a un Fons de Reserva Legal i, a més: altre 10% a un Fons Especial de Reserva (no fer-lo, implica perdre la condició de “Laboral”), ó un 25%. Com contrapartida, si dotem un 25% en comptes d'un 10%, podem amortitzar els nostres immobilitzats lliurement durant els primers 5 anys. - No tots els beneficis són repartibles ja que s'ha d'aportar un 25% (descomptant el 10% anterior) a un Fons Especial de Reserva (no fer-lo, implica perdre la condició de “Laboral”). Com contrapartida, podem amortitzar els nostres immobilitzats lliurement durant els primers 5 anys. - Possibilitat de capitalitzar el 100% de l’atur a l'inici. Ha d’entrar com a capital escripturat, - Accés a la Convocatòria anual d’ajuts a Cooperatives i Societats Laborals. Cooperatives - Capital mínim: 3.000 €, - És la forma més democràtica: cada persona associada té un vot independentment del capital. - Mínim tres persones sòcies i totes han de ser treballadores, 10 / 10 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques - La relació laboral dels socis-treballadors ha de ser indefinida. - Hi ha limitacions a l'hora de contractar treballadors temporals: el nombre d'hores anuals no podrà superar el 30% del nombre d'hores anuals que facin els socis-treballadors de la societat, llevat de els contractes de formació, pràctiques, obra o servei determinat i foment d'ocupació amb treballadors amb discapacitat física o psíquica, que no es computin (no fer-lo, implica perdre la condició de Cooperativa “protegida). Règim de cotització: o tots al règim general o tots al règim d’autònoms, - Possibilitat de capitalitzar el 100% de l’atur a l’inici. Ha d’entrar com a capital escripturat, - Accés a la Convocatòria anual d’ajuts a Cooperatives i Societats Laborals, - Els beneficis tributen en Impost de Societats (per a cooperatives protegides, tipus de l'impost de Societats per a resultats cooperatius del 20% amb possibilitat de reducció addicional del 50% per a cooperatives especialment protegides) i no en I.R.P.F. (és variable en funció del benefici, podent arribar a pagar fins a un 47% per a beneficis a partir de 175.000 euros). - Mai podrem tributar en Estimació Objectiva per Mòduls d'I.R.P.F. ni en Règim Simplificat ni en Recàrrec d'Equivalència d'I.V. A. - Les cooperatives protegides poden amortitzar lliurement els seus immobilitzats, fixos i nous, durant els primers 3 anys des de la constitució. - Majors obligacions de tipus comptable (cal dur comptabilitat mercantil, és a dir, dur el Llibre diari, Balanç de situació, Pèrdues i guanys, la Memòria de l'exercici i l'Estat de Canvis en el Patrimoni Net) - Dotació a reserves del 40% del benefici, més concretament, un 30% a un Fons de Reserva Obligatori i un 10% a un Fons d'Educació i Promoció (no fer-lo, implica perdre la condició de Cooperativa “protegida”). 11 / 11 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 06. Conclusió: repassem els criteris d’elecció Després d’haver llegit els apartats de l’informe ens quedarà clar per què s’afirmava que no hi havia una forma jurídica millor que una altra i que totes elles tenen els seus avantatges i inconvenients. A més, també es justifica la importància de tenir clar el projecte i concretament els següents punts o criteris d’elecció: - Nombre de persones sòcies, implicació, relació i responsabilitat Si només som una persona només podrem optar entre ser empresari/ària individual, o SL unipersonal, SLNE unipersonal o SA unipersonal. Si per sobre de tot valorem no arriscar el nostre patrimoni particular haurem d’escollir una forma jurídica no personalista, és a dir, SA, SL, SLNE, SAL, SLL o Cooperativa. - Capitals mínims Encara que el capital no deixa de ser el patrimoni que traslladen a la nova persona jurídica i que després aquesta persona el podrà invertir en el que vulgui, sí que és cert que aquest capital mínim no és exigible a les societats personalistes com l’empresari/ària individual, ja que el seu patrimoni ja és el particular. - Costos i tràmits de constitució i gestió La senzillesa va lligada al cost, sobretot si ens ho fa un tercer -gestoria o assessoria-. A més paperassa més cost. - Règim de cotització a la Seguretat Social de les persones sòcies El règim de cotització no és quelcom que podem escollir. Cada forma jurídica depenent del percentatge de capital que es tingui determina el règim de cotització de les persones sòcies treballadores. - Fiscalitat Si tenim previst molts beneficis o tenim altres rendiments no empresarials que sumats als beneficis empresarials ens determinaran una base imposable per sobre dels 25.000 € aproximadament, serà més convenient fiscalment ser una societat no personalista. - Subvencions A les subvencions tenen major facilitat d’accés les empreses d’economia social -laborals i cooperatives- i en un segon pla les empreses personalistes -empresari/ària individual i societats civils-. Vegeu Informe resum de finançament i subvencions-. - Tipus d’activitat Hi ha determinats tipus d’activitat, p. ex agències de viatges, en què la seva normativa reguladora els obliga a un tipus de forma jurídica concreta, en aquest cas SL o SA. A més, algunes franquícies exigeixen als seus franquiciats alguna forma jurídica de tipus no personalista. També, i per qüestions d’imatge comercial, a vegades és més recomanable ser una societat d’un determinat tipus. 12 / 12 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques 07. Quadre resum de les formes jurídiques Treball Autònom – Societat Societats Empresari o Cooperativa Laborals Empresària Societat Civil Societat Societat de Treball Individual Particular Limitada Anònima S.A.L. / S.L.L. Associat Persones 1 2 o + Mínim 1 -S.L. Mínim 1 -S.A. 3, dels quals 2 3 persones Associa- Unipersonal- Unipersonal- han de treballar físiques des Capital No hi ha No hi ha Mínim Mínim Mínim S.L.L Mínim 3.000€ límit legal límit legal 3.005,06€ 60.101,21 € 3.005,06€ Mínim S.A.L. 60.101,21 € Responsa- Il·limitada Il·limitada Limitada al Limitada al Limitada al S’ha bilitat -personal- -personal- capital aportat capital aportat capital aportat d’especificar als estatuts si es vol limitada o il·limitada Fiscalitat I.V.A. (segons Règim General Règim General Règim General Règim General Règim General casos,Règim I.V.A. I.V.A. I.V.A. I.V.A. I.V.A. General, Règ. Alta I.A.E. Alta I.A.E. Alta I.A.E. Alta I.A.E. Alta I.A.E. Simplificat o Atribució I.S. I.S. I.S. I.S. -tipus 20%- Recàrrec rendes: I.R.P.F. -tipus 25-30%- -tipus 25-30%- -tipus 25-30%- Equivalència a persones Alta I.A.E. físiques I.R.P.F. (tipus marginal màxim pot arribatr al 47%) Seguretat Règim Especial Les persones Règim General: - Administració i Règim General: Tots els Social de Treball que s’associen i - Persones Consell de - Socis/sòcies socis/sòcies Autònom treballen a associades l’empresa treballador/es treballadors/es -RETA- l’SCP es treballadores retribuïts pel que no siguin han d’optar en donaran d’alta amb <1/3 càrrec o com a administradors/ bloc pel Règim del Règim capital social personal no es o General o pel Especial de - Persones associat consellers/es Règim Treball treballadores no 13 / 13 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques Treball Autònom – Societat Societats Empresari o Cooperativa Laborals Empresària Societat Civil Societat Societat de Treball Individual Particular Limitada Anònima S.A.L. / S.L.L. Associat Autònom associades *RETA: retribuïts/es d’Autònoms -RETA- - Persones Règim. associades General. sense treballadores FO.GA.SA/ATU Règim General. amb <1/3 R: sense capital social o - Socis/sòcies FO.GA.SA / amb el 50% o treballadors/es ATUR: més del capital que siguin - Persones amb familiars administradors/ associades 2n grau(*) que es o treballadores convisquin al consellers/es amb <25% mateix domicili . retribuïts/es. capital social - Persones Règim que no associades que d’Autònoms: l’administrin ni administren o integrin el - Socis/sòcies formen el consell de treballadors/es consell de forma que posseeixin manera retribuïda. juntament amb retribuïda amb familiars fins 2n el 25% capital grau* que social o més. convisquin al mateix domicili el 50% o més del capital social Avan- És la forma Requereix Limitació Responsabilitat Capitalització Capitalització tatges més senzilla poques responsabilitat dels/de les 100% atur 100% atur per iniciar gestions per al capital accionistes Beneficis fiscals Beneficis fiscals activitat, no iniciar activitat aportat. limitada al addicionals als addicionals als requereix amb una Restricció capital aportat. de PIME de PIME procés de complexitat i entrada Existeix la constitució. No costos mínims. nous/ves possibilitat de exigeix capital Es pot socis/sòcies. desemborsar mínim formalitzar en inicialment tan escriptura sols el 25% del notarial i capital social. adquirir 14 / 14 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques Treball Autònom – Societat Societats Empresari o Cooperativa Laborals Empresària Societat Civil Societat Societat de Treball Individual Particular Limitada Anònima S.A.L. / S.L.L. Associat personalitat jurídica. No exigeix capital mínim Desavan- Resp. Responsabilitat Desemborsa- Despeses No és possible Dificultat presa tatges il·limitada: il·limitada, ment 100% constitució contractar decisions -1 l’empresari/ària subsidiària i capital a la elevades persones persona = 1 respon amb el mancomunada, constitució associades en vot- Constitució Capital mínim seu patrimoni tots els pràctiques o obligatòria fons elevat personal socis/sòcies formació. Cap de reserva i responen de les soci o sòcia pot fons obligacions de tenir mes d’1/3 d’educació. la societat del capital. Limitació davant tercers Limitació contractació contractació treballadors/es personal no no socis/es -no associat -no més de 30% més de 25% hores hores treballades per treballades pels socis/es associats treballadors/es- treballadors- 15 / 15 22 INFORMES EN PROFUNDITAT Formes Jurídiques Elaborat per l’Equip de Barcelonanetactiva a partir de les següents fonts d’informació: - Torre Jussana: http://www.bcn.es/tjussana - Departament de Justícia: http://www.gencat.cat/justicia - Dirección General de Política de la Pequeña y Mediana Empresa: http://www.ipyme.org - ACC1Ó CIDEM | COPCA: http://www.acc1o.cat - Llee 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives. - Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'Impost sobre el Valor Afegit. - Llei 43/1995, de 27 de desembre, de l'Impost sobre Societats. - Llei 4/1997, de 24 de març, de Societats Laborals. - Llei 50/1998, de 30 de desembre sobre Mesures fiscals, administratives i d'ordre social - Llei 18/2002, de 5 dejuliol, de cooperatives (DOGC núm. 3679 - 17/07/2002) - Llei 45/2002, de 12 de desembre, de mesures urgents per a la reforma del sistema de protecció per atur i millora de l'ocupabilitat. - Llei 35/2006 de 28 de novembre, “De l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni.” - Reial decret 861/2008, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reglament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en matèria de pagaments a compte sobre els rendiments del treball i d'activitats econòmiques. - Reial decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital. - Ordre EHA/3063/2010, de 25 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l'any 2011 el mètode d'estimació objectiva de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i el règim especial simplificat de l'Impost sobre el Valor Afegit. - Reial decret-llei 13/2010, de 3 de desembre, d'actuacions en l'àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per a fomentar la inversió i la creació d'ocupació. - Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2011. © Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 - Darrera actualització: 26/09/2011 Tot i que s’ha extremat en tot el possible la cura a assegurar l’exactitud i fidelitat d’aquesta informació i de les dades contingudes, Barcelona Activa SAU SPM no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es puguin derivar d’accions empreses com resultat de les conclusions que es puguin extreure d’aquest informe. 16 / 16