Els corredors verds urbans Exemples i criteris de disseny Barcelona, 2010 Fer lloc a la natura i aconseguir un espai públic de qualitat no és una tasca fàcil en una ciutat compacta com la nostra. Barcelona disposa d’un nombre significatiu d’espais verds, però petits i fragmentats. Ampliar la superfície verda i protegir els espais lliures i la biodiversitat és un dels deu objectius del Compromís ciutadà per la sostenibilitat signat l’any 2002, en el marc de l’Agenda 21. D’aleshores ença, Bar- celona ha treballat per guanyar un a un cada metre quadrat de verd i s’esforça dia a dia per disposar de més i més arbres al carrer. També s’ha avançat en la valoració i conservació de la biodiversitat urbana. Tanmateix, per aconseguir un veritable sistema verd on la biodiversitat tingui el seu espai, és necessari crear una malla a ciutat en la que els petits jardins i els grans parcs estiguin connectats entre ells i també més enllà, amb l’entorn natural pe- riurbà. Una infraestructura verda de qualitat fa la ciutat més amable, crea habitats atractius per a la fauna i multiplica els seus beneficis. Un paper essencial per aconseguir aquesta connectivitat el tenen els corredors verds urbans, com a eixos distingits per la qualitat de l’espai d’estada i per la pre- sència de natura. Aquesta guia d’educació ambiental que teniu a les mans és el resultat d’un llarg procés de treball que es va iniciar l’any 2006 amb l’estudi de de- finició dels corredors verds urbans, realitzat per l’Agència d’Ecologia Urbana, que ha continuat amb aquest manual en el qual es recullen exemples pràctics d’arreu del món i on es desgranen els beneficis i aportacions dels corredors verds per a millorar la qualitat urbana. La guia inclou també quins són els criteris de disseny i els instruments metodològics necessaris per al desenvolupament d’aquests cor- redors. En definitiva, aquesta publicació vol ajudar a conèixer més en profunditat la im- portància que té per a la qualitat de vida dels ciutadans disposar d’una estructura verda sòlida i vital i com els corredors verds urbans poden esdevenir una peça clau per a viure bé a la ciutat, tot conservant la natura. Imma Mayol Tinenta d’alcalde de Medi Ambient Els corredors verds: a la cerca de l’equilibri entre la tensió i la descompressió urbana Psicològicament, la vida d’una persona és, en síntesi, relació i vida interior.1 L’equilibri dels termes de la dicotomia fa que cada un de nosaltres sigui més o menys extraver- tit, més o menys introvertit. En els extrems ens trobem als autistes i als eixelebrats. Fisiològicament, la vida d’una persona es compon de vigília i descans. Sense dor- mir no és possible viure. El relaxament és necessari per “carregar-nos” d’energia. De nou, una vida plena està en la cerca de l’equilibri, en aquest cas l’equilibri entre activitat i relaxament. La vida a la ciutat també està basada en una dicotomia que Ildefons Cerdà va enun- ciar com: “relació-isolament”. Fruit d’aquest pensament va dissenyar el seu Eixample fent que el 50% fos construït i el 50% verd. Quan incloïa el viari, les proporcions es repartien en un terç per a cada ús. Després, l’especulació i l’avarícia s’han encarregat de destrossar l’equilibri fent que bona part dels teixits urbans de la nostra ciutat esti- guin descompensats. D’un temps ençà, l’Ajuntament està fent esforços per restituir a tota la ciutat “l’isolament” perdut. La guia que teniu a les mans n’és un exemple. La condició, humana, com hem vist, es conforma de dicotomies que, traslladades a l’ecosistema urbà, cerca el contacte amb la natura (la repetició no m’ha sonat bé....), i amb espais de relaxament que privilegien el contacte amb d’altres en esce- naris “descomprimits”. De vegades (tantes!) oblidem que som animals socials i que bona part del nostre comportament té una base clarament animal. El soroll, la contaminació en qualsevol medi, l’absència d’espais per al contacte, la manca de verd, etc. es revelen en molts teixits urbans com a manifestació del desequilibri on s’ha primat més el funcionament i la tensió que manté organitzada la ciutat que la descompressió i el contacte amb la natura. La sobredensificació de la Barcelona entre muralles va ser analitzada per Ildefons Cerdà, essent un dels aspectes principals que van informar el disseny del seu Ei- xample. La recerca de l’equilibri a l’Eixample, perdut a la Ciutat Vella, l’avarícia i els interessos de tota mena no l’han fet possible. La densificació de la ciutat entre viles ha seguit un camí similar al de la ciutat dintre muralles, s’ha perdut la possibilitat de farcir de verd el cor de la ciutat i la ròtula que hauria de connectar el verd entre el mar i Collserola. La “relació” (edificació i infraestructures de transport) ha guanyat a “l’isolament”. La nostra ciutat ha estat capaç de dissenyar i construir les infra- estructures, sobretot viàries –com diu el meu amic René Schoonbrodt,2 la funció de la política es assegurar la mobilitat-, que havien de garantir la funcionalitat del sistema. I s’ha fet mentre es produïa el creixement. No ha succeït el mateix amb la xarxa verda que, al contrari, s’ha malmès o ha estat substituïda, entre d’altres, per les infraestructures de mobilitat. Ara toca restituir, més mal que bé, els corredors verds que haurien d’haver estat planificats i executats en la mateixa mesura que el viari i també cal que els nous desenvolupaments es planifiquin tenint en compte la biodiversitat. Salvador Rueda 1. Rueda, J. Ma. (1993). Programar, implementar, evaluar proyectos. Ed. Certeza. 2. Schoonbrodt, R., Culot, M., Hennaut, E. (1994) Cités jardins 1920-1940. A.A.M. Editions. Índex Primera part Introducció 11 1. La connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans 13 2. Els serveis ambientals del verd urbà 20 2.1. Disminuir la contaminació atmosfèrica 20 2.2. Disminuir les emissions de CO2 amb efecte hivernacle 23 2.3. Atenuar la contaminació acústica 23 2.4. Reequilibrar el cicle de l’aigua 24 2.5. Regular el microclima 25 2.6. Estalviar energia 28 2.7. Crear connectivitat horitzontal i vertical 28 2.8. Atreure la biodiversitat 33 3. Els serveis socials del verd urbà 35 3.1. Millorar la mobilitat de vianants i bicicletes 35 3.2. Propiciar la relació, la socialització i la participació 38 3.3. Facilitar l’oci i l’esbarjo 38 3.4. Generar benestar físic i psíquic 39 3.5. Millorar el coneixement de la natura a la ciutat 43 Segona part 4. Els corredors verds urbans a Barcelona 47 5. Criteris de disseny i instruments metodològics 54 5.1. Criteris de disseny 54 5.2. Instruments metodològics 61 6. Glossari 65 7. Bibliografia 67 8. Agraiments 70 «La creença que la ciutat és una entitat deslligada de la naturalesa o, fins i tot, contrària a aquesta, ha dominat la manera de percebre-la i segueix afectant la forma com la construïm. La ciutat, els suburbis i el camp han d’entendre’s com un sistema desenvolupat dins de la mateixa naturalesa.» Anne Whiston Spirn, The Granite Garden, Urban Nature and Human Design, 1984 Primera part 10 Corredors Verds Urbans Introducció Com podem fer entrar la natura a la ciutat? Quins beneficis aporta? Què necessita la flora i la fau- na silvestres per sobreviure-hi? Què són els corredors verds urbans? Quines ciutats en tenen? Com milloren les condicions ambientals urbanes? I el paisatge urbà? Com podria Barcelona tenir un contacte més proper amb Collserola? Podrien existir corredors verds a Bar- celona? Quins serveis ambientals proporcionarien? Com influenciarien en la configuració de l’espai públic? Com evolucionarien amb el temps? Quin valor patrimo- nial aportarien? I de qualitat de vida? Barcelona és una gran urbs, densa en població, compacta pel que fa al territori i rica en activitats econòmiques i culturals. La seva particular ubicació geogràfica i l’ordenació qualitativa de l’espai públic configuren un escenari divers i privilegiat. La muntanya de Montjuïc i el massís de Collserola són els miradors i telons de fons de la ciutat, on la natura conviu en equilibri amb les activitats humanes. En el marc de l’ecologia urbana i amb l’objectiu d’apropar la natura als espais ur- banitzats neix el concepte dels corredors verds urbans: franges urbanes amb presència dominant de vegetació i ús exclusiu, o si més no prioritari, de vianants i bicicletes, que travessen un teixit urbà. La connectivitat del verd potencia els ser- veis ambientals i socials del verd urbà preexistent i incrementa la qualitat de vida de la ciutadania. Són nombroses les ciutats que han apostat per fer més present el verd a la ciutat; ciutats nord-americanes com ara San Francisco, Atlanta o Boston; ciutats europe- es com ara Londres, Munic o Copenhaguen, i ciutats d’altres parts del món com ara Tòquio, Pequín, Brasil, Santiago de Xile o Ciutat de Mèxic. Barcelona afronta també aquest gran repte, ple d’oportunitats i al·licients. Amb l’elaboració d’aquesta guia es pretén il·lustrar els criteris i les recomanacions de disseny que cal tenir en compte per projectar eixos verds urbans. A través d’ini- ciatives locals s’exemplifiquen els beneficis ambientals i socials que proporciona el verd urbà quan s’integra en la trama urbana i quan s’hi dóna continuïtat i funciona- litat. Els exemples representen bones idees posades en pràctica que sumen verd al verd i el revaloren des dels diferents aspectes tractats, la connectivitat ecològica, la biodiversitat, el confort acústic, el paisatge urbà, la permeabilitat, la qualitat at- mosfèrica de l’aire, la mobilitat sostenible, la socialització, l’oci o la divulgació. 12 Corredors Verds Urbans L’estudi de Definició dels corredors verds urbans a Barcelona de l’any 2006, elaborat per l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona per encàrrec de l’Ajunta- ment de Barcelona, formula una proposta de xarxa d’eixos verds que enllacin els grans espais públics i espais verds del municipi a manera de corredors de connexió entre el litoral i la serralada de Collserola i, longitudinalment, entre els rius Besòs i Llobregat. La formulació estratègica dels corredors s’inscriu en els objectius de l’Agenda 21 Local, referents a la protecció dels espais verds i la biodiversitat, a l’augment del verd urbà i a favor de la ciutat compacta i diversa amb un espai públic de qualitat, la qual cosa millora la mobilitat i crea una ciutat saludable. Proposta de corredors verds urbans de Barcelona. Corredors verds urbans Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Àrees d’influència dels corredors Espais verds urbans 1 Collserola - Montjuïc 2 Collserola - Ciutadella 3 Collserola - Fòrum 4 Anella Interior 5 Corredor Collserola 6 Corredor Litoral Corredors Verds Urbans 13 1. La connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans La connectivitat ecològica fa referència a la capacitat de desplaçament de les diferents espècies que habiten un territori entre els hàbitats o ecosistemes que aquest conté. Aquesta capacitat de connexió està relacionada amb les variables d’entorn, físiques i ambientals, que, alhora, són les que garanteixen les condicions òptimes per a la vida dels organismes. Tots els espais naturals, independentment de la seva dimensió o disposició espa- cial, són recursos naturals, agrícoles, forestals, històrics, culturals i/o paisatgístics. El seu valor passat, present i futur justifica la seva conservació per aturar la pèrdua d’espècies animals i vegetals i la degradació del paisatge. En el nostre context geogràfic, un model d’ordenació territorial que es demostra sostenible és un mosaic conformat per una matriu, unes taques i uns corredors. La matriu està formada per àrees naturals, agrícoles, forestals i de pastura; les taques, per espais verds urbans (parcs i jardins), i els corredors, per unitats de marges, tanques vegetals, sèquies, rierols i rius a través dels quals els individus d’espècies diferents es poden dispersar. La permeabilitat ecològica es defineix com la qualitat de l’entorn de facilitar els moviments ecològics a través seu. Els espais excessivament urbanitzats i les infra- estructures de transport originen la reducció i la pèrdua d’hàbitats, un augment del seu aïllament i la «fragmentació» territorial. Per contra, el paper dels corredors resulta crucial per connectar les àrees naturals i per preservar aquest paisatge en mosaic necessari per als intercanvis ecològics que requereixen moltes espècies, especialment mamífers i aus. Els corredors fluvials constituïts per rius, torrents i rieres esdevenen els corredors per excel·lència quan es respecten les característiques i dinàmiques de l’ecosiste- ma fluvial des del seu tram inicial fins al seu tram final. La vegetació natural de ribe- ra acull comunitats d’organismes vinculades a les zones ombrívoles i als ambients humits, veritables refugis per a molts animals i plantes a l’estiu. Plaça de la Clota, Barcelona. Rec Comtal, Barcelona. 14 Corredors Verds Urbans Espais de natura a Montjuïc, Barcelona. La naturalització dels espais urbans implica impregnar de natura l’ambient cons- truït introduint el verd en l’estructura urbana tant com sigui possible. La continuïtat del verd urbà guanya terreny al gris, a l’asfalt i al ciment, i aporta una mica d’equili- bri a les demandes ambientals i socials de la ciutat. Els espais limítrofs són especialment interessants des del punt de vista de la connec- tivitat. Aquestes zones de transició, anomenades ecotons, són espais on les condici- ons ambientals permeten la coexistència d’espècies pròpies de diverses comunitats d’organismes i que, per tant, han de ser abordats des de la premissa de la conservació de les característiques biològiques i ambientals d’aquestes comunitats. El mapa de diversitat paisatgística del parc de Collserola posa de manifest la im- portància dels ambients limítrofs des del punt de vista de la biodiversitat que con- tenen. El gradient de colors del mapa representa l’índex de Shanon-Weaver,1 que marca en color més fosc les àrees amb més diversitat de paisatges, anomenades àrees ecotòniques. Tal com passa en els ecosistemes mediterranis, aquestes àrees més heterogènies, de mosaic, es corresponen amb els sectors del parc amb més riquesa i diversitat d’espècies i, precisament, són les seves àrees més perifèriques. Mapa de l’índex de Shanon-Weaver. Parc de Collserola. 1. l’índex de Shanon-Weaver és una mesura de diversitat relacionada amb la teoria de la informació. 2. Font: Germain, J.; Gómez-Bolea, A.; Llimona, X. (2008). «Collserola, més enllà del bosc». Trobada científica sobre la conservació dels prats, els conreus, les brolles i les màquies de Collserola. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. Corredors Verds Urbans 15 Els resultats dels treballs presentats en una recent trobada científica2 posen en relleu el gran valor ecològic dels prats, els conreus, les brolles i les màquies de Co- llserola i la necessitat de prendre mesures per a la seva conservació. El seu interès no només rau en les espècies o els hàbitats que els caracteritzen i que no es troben enlloc més de Collserola —en alguns casos tampoc no es troben en cap altre indret de Catalunya—, sinó que aquestes formacions vegetals tenen, a més, un valor es- tratègic per a la conservació del conjunt de la serra, ja que les mateixes espècies pròpies d’ambients boscosos també utilitzen, en algun moment del seu cicle vital, els ambients oberts dels voltants. Diverses ciutats arreu del món han apostat per la continuïtat del verd urbà creant nous espais lliures ecològicament funcionals que milloren les condicions d’hàbitat. Iniciatives diverses demostren com tan sols quan s’aposta decididament per la con- nectivitat verda, el paisatge urbà es fa més amable, lax, reconfortant i estimulant, i canvia de manera substancial, proporcionant tots els serveis ambientals i socials. El projecte Life Anella Verda, impulsat per la Diputació de Barcelona i cofinançat per la Unió Europea a mitjan anys noranta, planifica el territori dels parcs naturals de la regió metropolitana de Barcelona en forma de xarxa. El projecte crea un sis- tema d’anella-corredor que manté els parcs territorialment connectats i fomenta l’equilibri territorial i ambiental, la vertebració del sòl no urbanitzable, la desfrag- mentació del paisatge metropolità i la protecció del territori enfront de la intensitat i la dispersió del fenomen urbanitzador. El parc de Collserola forma part també de la Xarxa Natura 2000, l’instrument més important d’aplicació a tot el territori de la Unió Europea per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat. Collserola acull importants poblacions i mostres d’espècies i hàbitats d’interès comunitari en molt bon estat de conserva- ció i, a més, disposa d’una situació estratègica pel que fa a la millora de la connec- tivitat ecològica de la xarxa. La importància biològica dels mosaics paisatgístics a Collserola i la seva perifèria. Font: Parc de Collserola 16 Corredors Verds Urbans El Parc de Collserola, Barcelona Un mosaic de comunitats, boscos, matollars i prats El massís de Collserola és el pulmó natural Les diverses formacions vegetals tenen un que ha esdevingut imprescindible per a la co- valor estratègic per a la conservació del valor nurbació metropolitana de Barcelona. El parc de la serra, ja que les mateixes espècies prò- és una superfície verda de més de 8.000 ha pies d’ambients boscosos també utilitzen, en situada entre els rius Besòs i Llobregat, la de- algun moment del seu cicle vital, els ambients pressió del Vallès i el pla de Barcelona i inclou oberts que voregen l’espai boscós de Collsero- part del terme municipal de nou poblacions. la. Els prats secs, per exemple, acullen alguns dels organismes més singulars de Collserola. Collserola conté una àmplia mostra d’am- En alguns grups d’organismes, els prats, els bients naturals mediterranis en els quals conreus, les brolles i les màquies són els hà- trobem predominantment boscos. Aquests, bitats que tenen més espècies, més quantitat juntament amb diverses formacions de vege- d’exemples de cada espècie i els que concen- tació baixa, formen un mosaic que acull una tren les espècies més rares i de més interès variada fauna. Hi són presents gairebé totes per a la conservació. L’avifauna, per exemple, les espècies animals del bosc mediterrani i presenta, en ambients oberts i de mosaic, els aquesta diversitat és la riquesa biològica de màxims índexs de riquesa d’espècies i els va- la serra. Tradicionalment, però, l’interès pels lors més alts pel que fa a la densitat hivernal. boscos ha estat més gran, mentre que els Aquests espais també tenen una gran impor- prats, els conreus, les brolles o les màquies tància per a l’alimentació d’espècies de rapi- que voregen o s’intercalen en el nucli boscós nyaires. de Collserola han tingut un tractament secun- dari. Fins i tot es pot tenir una percepció nega- tiva d’aquests espais, i considerar-los espais deixats o degradats. www.parccollserola.net/ Corredors Verds Urbans 17 El Parc départemental du Sausset, París Un autèntic parc forestal al llindar de la ciutat El parc de Sausset, creat el 1981, és un exem- Agrupa diversitat de paisatges: prats, boscos, ple de parc forestal urbà que apropa la flora i praderies i aiguamolls; cadascun d’aquests la fauna de prats, boscos i grans espais lliures alberga una gran varietat de flora silvestre i a les zones densament urbanitzades. Situat fauna: aus, peixos, mamífers, amfibis, insec- al nord-est de París, ofereix zones d’esbarjo i tes, etc. Hi trobem, per exemple, l’aparició la possibilitat de fer diverses activitats a l’aire espontània de 14 espècies d’orquídies i la lliure durant tot l’any. Concebut per recuperar concentració de certs ocells en èpoques d’hi- la natura preexistent a la zona, pertany a la bernació. El parc disposa de zones de gespa Xarxa Natura 2000 i a la xarxa europea d’em- per al descans dels seus usuaris i per dur a plaçaments reconeguts i protegits pel seu pa- terme diferents activitats d’oci i de lleure. trimoni natural. www.parcs93.info/index.php?rid=327 Autors: Claire i Michel Corajoud, Jacques Coulon 18 Corredors Verds Urbans L’Espai Rural de Gallecs, el Vallès Un corredor biològic natural Gallecs és un connector natural que comunica La controvèrsia urbanística sobre la trans- la serralada Litoral (serra de Marina, Céllecs) formació i els usos de l’espai de Gallecs es va i els cingles de Bertí, i permet preservar i po- iniciar l’any 1970, quan el Ministeri de l’Habi- tenciar els valors ecològics, paisatgístics, agrí- tatge va delimitar un espai de 1.472 ha al bell coles, forestals i productius que vertebren el mig del Vallès amb l’objectiu de construir-hi territori. Inclòs a finals de 2009 al Pla d’espais una nova ciutat. Des de llavors, el projecte va d’interès natural de Catalunya com el parc de ser contestat pels ajuntaments i nombroses Santa Maria de Gallecs, és un paratge de 774 entitats ciutadanes, i va donar lloc a una po- ha de gran valor ambiental per als municipis i lèmica urbanística que s’ha perllongat durant els seus veïns, i representa un exemple reeixit més de tres dècades. d’espai agrícola protegit en una de les àrees de més pressió urbanística, la regió metropo- litana de Barcelona. La continuïtat ecològica del seu mosaic ha permès desenvolupar nous usos ambientals i socials, tenint en compte la seva peculiar història. Consorci de l’Espai Rural de Gallecs www.parcgallecs.cat Corredors Verds Urbans 19 El Congost, Granollers La recuperació ambiental de l’entorn fluvial del riu La restauració ambiental de l’ecosistema Els resultats del projecte, finalitzat el 2003, fluvial del riu Congost a Granollers, iniciada són l’increment de la biodiversitat de l’entorn l’any 2000, permet l’assoliment d’objectius fluvial amb la construcció de l’aiguamoll de ambientals i socials. S’aconsegueix, per una Can Cabanyes, la reducció de la contaminació banda, la regeneració de zones de bosc de ri- de l’aqüífer amb la consegüent reducció del bera, la creació d’un aiguamoll que efectua un risc sanitari i la consolidació d’una zona verda tractament terciari de part de l’efluent de la de lleure amb l’augment de la sensibilització depuradora i la impermeabilització de l’antic social cap a l’espai fluvial del Congost. abocador de residus sòlids urbans per evitar la contaminació de l’aqüífer. D’altra banda, s’efectua l’adequació de la xarxa de camins, la creació d’una zona d’horts familiars i la cons- trucció d’un centre d’educació ambiental, on es desenvolupen activitats socials, recreati- ves i pedagògiques. Ajuntament de Granollers. www.granollers.cat/ Can Cabanyes. www.museugranollersciencies.org/cabanyes/ 20 Corredors Verds Urbans 2. Els serveis ambientals del verd urbà La vegetació urbana equilibra les condicions ambientals i disminueix les disfunci- ons pròpies de les conurbacions. Quan el verd és present a la ciutat, ajuda a propor- cionar el control de les variables d’entorn i genera un conjunt de serveis ecològics que milloren la qualitat de vida i la salut dels ciutadans. El recobriment vegetal urbà absorbeix la pols i les partícules contaminants suspeses en l’aire, cosa que renova la qualitat de l’atmosfera, disminueix la contaminació acústica, redueix els proces- sos d’erosió del sòl, regula el nivell d’humitat de l’ambient i incrementa el confort urbà (insolació, ombres, colors i olors), equilibra el cicle de l’aigua, redueix el con- sum energètic dels edificis i genera connectivitat ecològica i biodiversitat. L’estudi Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona (2009), realitzat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), de la Universitat Autònoma de Barcelona, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, avalua la contribució del verd urbà als serveis ambientals de la ciutat. Aquests estan directament influenci- ats per les característiques del verd urbà (estructura, nombre, composició, densi- tat arbòria, massa foliar i localització dels arbustos i arbres) i pels condicionants meteorològics i ambientals, com els contaminants atmosfèrics (ozó, diòxid de so- fre, diòxid de nitrogen, monòxid de carboni, matèries de partícules inferiors a 10 micres i compostos orgànics volàtils). La imatge de la pàgina següent és una adaptació del mapa ecològic de Barcelona (Burriel, J. A.; Ibáñez, J. J.; Terradas, J. 2006) per a l’aplicació del model UFORE (Ur- ban Forest Effects), un programari dissenyat pel Servei Forestal del Departament d’Agricultura dels EUA. Aquest model es presenta com l’eina més completa per a l’anàlisi del verd urbà actualment disponible i l’aplicació a Barcelona ha implicat mostrejar un total de 579 parcel·les de 404 m2 de superfície cadascuna per deter- minar la presència de vegetació i la seva distribució en les diferents zones ecològi- ques de la ciutat. La vegetació ajuda a millorar la qualitat de l’ambient urbà. Passeig de Joan de Borbó i Jardins de Mercè Plantada, Barcelona. Corredors Verds Urbans 21 Zonas ecològiques Industrial o comercial Institucional Transport Urbanitzat dens Urbanitzat lax Verd natural Verd Urbà Zones d’ús intens sense edificar Mapa ecològic de Barcelona 2006 amb les parcel·les mostrejades a l’estudi Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona. CREAF per a l’Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009. http://www.creaf.uab.es/cat/ index.htm 2.1. Disminuir la contaminació atmosfèrica La vegetació a les ciutats millora la qualitat de l’aire absorbint gasos contaminants com ara l’ozó, el monòxid de carboni o el diòxid de nitrogen a través de la seva su- perfície foliar, interceptant partícules com ara la pols, el pol·len o fums, i alliberant oxigen a través de la fotosíntesi. El principal factor que intervé en la reducció de contaminants atmosfèrics és la densitat arbòria, i concretament a Barcelona l’any 2008, la vegetació va retenir més de 300 tones de contaminants.3 La plantació d’arbrat viari de gran port (>15 m d’alçada i >6 m de capçada) i l’augment del recobriment vegetal mitjançant la plan- tació d’arbustos sota les capçades dels arbres, o mitjançant espècies perennes, són mesures que ajuden a reduir els nivells de matèries contaminants particulades durant tot l’any. 3. Font: Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona. CREAF per a l’Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009. 22 Corredors Verds Urbans L’arbrat viari de gran port i/o de fulla gran té un efecte depurador de l’aire. Avinguda Diagonal i Via Augusta, Barcelona. MillionTreesNYC, Nova York Programa de plantació d’arbres per disminuir la contaminació atmosfèrica MillionTreesNYC és un programa públic-pri- La iniciativa del Departament de Parcs i del vat de la ciutat de Nova York que té l’objectiu Projecte de restauració de Nova York és tot un de plantar i cuidar un milió d’arbres durant els moviment, obert a la participació ciutadana, propers deu anys amb la finalitat de millorar que compta amb nombroses col·laboracions: la qualitat de vida urbana. Plantar aquesta grups comunitaris i sense ànim de lucre, or- quantitat d’arbres permetrà augmentar un ganismes municipals, estatals i federals, cor- 20% la superfície arbòria de la ciutat en els poracions, associacions de veïns, propietaris carrers, en les parcel·les privades, en els cen- d’empreses petites, promotors immobiliaris, tres comercials, etc. Es crearà així un ambient escoles, arquitectes i paisatgistes. més saludable, amb l’aire més depurat, que mitigarà l’efecte de l’illa de calor, incrementa- rà la bellesa de la ciutat, la farà més còmoda per viure, visitar i treballar, i dotarà d’un major patrimoni natural les generacions futures. MillionTreesNYC. www.milliontreesnyc.org/ Corredors Verds Urbans 23 La vegetació de gran port actua com a embornal de CO2. El pla de Palau i Les rondes, Barcelona. 2.2. Disminuir les emissions de CO2 amb efecte hivernacle El fullatge de les plantes, dels arbustos i dels arbres transforma el diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera en oxigen. La vegetació urbana, a través del seu procés de creixement, actua com a important embornal de CO2, aspecte indispensable per combatre els efectes d’aquest gas en l’escalfament global del planeta. La densitat arbòria és el principal factor que intervé en la captació i l’emmagat- zematge de carboni. Per això els espais amb vegetació frondosa, amb individus vells, de grans dimensions i densament distribuïts són els que es demostren més eficients. Concretament a Barcelona els arbres amb un diàmetre superior a 83 cm segresten 30 vegades més carboni que els arbres de diàmetre inferior a 8 cm.4 2.3. Atenuar la contaminació acústica La coberta vegetal absorbeix i atenua la propagació del soroll produït pel trànsit rodat, la construcció i les obres al carrer o les activitats econòmiques i industrials, actuant com a pantalla i esmorteint i disminuint les molèsties causades per l’excés de conta- minació acústica. El soroll es considera contaminació, ja que deteriora la qualitat am- biental de l’entorn i té efectes nocius per a la salut física i psíquica de les persones. El percentatge de reducció del soroll pot arribar a ser del 50% si es disposa de plantacions longitudinals d’espècies altes i denses. Està comprovat que els arbres de fulla perenne atenuen millor el soroll que els de fulla caduca, i els arbres de fulla caduca millor que les gespes sense arbres. Així mateix, les espècies de fulles am- ples i coriàcies i fullatge dens són millors en la reducció de soroll que les coníferes, i aquesta reducció és més alta quan es combinen densitats elevades d’arbustos i diversitat d’espècies de fullatge dens i de formes i alçades diferents.5 4. Font: Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona. CREAF per a l’Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009. 5. Idem. 24 Corredors Verds Urbans Vegetació i paviments per disminuir la contaminació acústica. Avinguda de Gaudí i Parc de Carles I, Barcelona. La combinació de la topografia amb desnivells, elements vegetals i paviments ade- quats contribueix a disminuir la propagació dels sons i millora el confort acústic ambiental. 2.4. Reequilibrar el cicle de l’aigua A Barcelona el 64% del sòl està impermeabilitzat, cosa que dificulta la infiltració de les aigües pluvials.6 El recobriment vegetal desenvolupa importants funcions en aquest sentit, ja que restableix l’equilibri de l’aigua, en major o menor grau, en funció de l’abundància i/o del tipus d’espècies plantades. El verd urbà reté l’aigua de pluja a través de les diferents superfícies vegetals (fulles, branques i escorça); després aquesta s’evapora, cosa que ajusta el nivell d’humitat de l’ambient. La vegetació resguarda el sòl de l’excessiva insolació i el protegeix de la compactació que provoca l’impacte directe de les gotes de pluja, en aturar i/o esmorteir la velocitat amb què cauen. Les arrels dels organismes vegetals eviten també aquesta compactació excessiva en afavorir la infiltració de l’aigua, la qual cosa ajuda a la recàrrega dels aqüífers. L’aigua s’infiltra en sòls naturals i també en paviments permeables. Montjuïc i Passeig dels Til·lers del parc de la Ciutadella, Barcelona. 6. Font: Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona. CREAF per a l’Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009. Corredors Verds Urbans 25 En reduir significativament la violència de les precipitacions i frenar el recorregut superficial de l’aigua s’evita que la pluja erosioni i arrossegui la coberta vegetal fèr- til dels sòls. En pendents elevats, això és especialment significatiu, ja que la vegeta- ció estabilitza el sòl; i en el medi urbà també, ja que, en molts casos, el volum de sòl és massa limitat, de mala qualitat i amb poca presència d’aigua. En possibilitar que l’aigua romangui més temps en superfície, s’incrementa la pos- sibilitat que aquesta s’infiltri cap a les capes freàtiques. Aquest augment de la cap- tació de les aigües pluvials redueix el risc d’inundacions i evita la contaminació dels cursos d’aigua per l’escorriment superficial. Un arbre caducifoli gran pot arribar a reduir fins a 42 litres d’escorriment d’aigües pluvials per any. La preservació del sòl permeable a la ciutat, així com l’ús de paviments permea- bles és una opció alternativa a la progressiva impermeabilització, que ofereix mol- tes possibilitats i avantatges funcionals i formals. Els paviments a base de granu- lats d’origen petri i les llambordes sobre llit de sorra permeten un intercanvi entre el sòl i l’exterior, tant d’aire com d’aigua.7 2.5. Regular el microclima La incorporació d’elements verds a l’espai públic evita l’excessiva insolació, regula el microclima urbà i mitiga l’illa de calor. Aquest fenomen consisteix en un increment de la temperatura urbana respecte a la del seu voltant que pot dificultar l’eliminació de contaminants atmosfèrics. A Barcelona, a més, aquest factor s’intensifica per la seva situació geogràfica entre dos rius i el massís de Collserola, que provoca que el gradient tèrmic entre el centre urbà i el seu entorn sigui més gran. El recobriment vegetal mitiga aquest efecte tèrmic, ja que rebaixa la temperatura ambient a l’estiu, quan les superfícies vegetals filtren els rajos de sol, i modera les baixes temperatures a l’hivern, quan els arbres es despullen. Aquesta capacitat de control tèrmic es produeix tant per l’ombra de les seves capçades com per la capa- citat d’evapotranspiració de les seves fulles. Efecte regulador del microclima mitjançant la vegetació urbana. Passeig de Sant Joan, Barcelona i Jardins del Palau Robert, Barcelona. 7. Ídem. 26 Corredors Verds Urbans SW Montgomery Green Street, Portland Reservoris verds d’aigües pluvials en els vials El carrer de Montgomery a l’extrem sud de çant la integració del verd urbà. Amb la plan- Portland esdevé un espai ambientalment fun- tació d’organismes vegetals es transformen cional i estètic mitjançant la plantació d’un els vials en corredors verds urbans, es dismi- ric recobriment vegetal amb espècies de tots nueix l’escorriment superficial, es millora la els estrats vegetals (herbaci, arbustiu i arbo- qualitat de l’aigua i la salut de les conques hi- ri): les aigües pluvials es retenen i s’infiltren, i drogràfiques i es possibilita l’ús dels vianants. es crea un microclima ple de colors, aromes, Els passejos verds creen espais agradables i sons i textures. accessibles mitjançant el transport públic, que milloren la seguretat dels vianants i les El projecte pertany al programa «Green Stre- bicicletes i que afavoreixen, al llarg del seu eix, ets», una iniciativa de planificació de l’espai el desenvolupament d’un conjunt d’activitats públic per gestionar les aigües pluvials mitjan- econòmiques diverses i mixtes. San Mateo County Sustainable Green Streets and Parking Lots Design Guidebook. Chapter 2. www.flowstobay.org/ms_sustainable_guidebook.php Corredors Verds Urbans 27 Stormwater Design Guidelines, San Francisco Disseny urbà per reduir els impactes negatius de l’escorriment superficial El Departament de Serveis Públics i el Port de Les propostes de disseny formulades poden San Francisco van elaborar, entre 2007 i 2010, integrar-se en diferents tipus de desenvolupa- un document normatiu d’orientació sobre l’en- ment urbà i pretenen gestionar el clavegueram ginyeria, la planificació i el marc normatiu que existent. Amb aquestes propostes s’aconse- ha de guiar el disseny dels projectes de reur- gueix una reducció de la contaminació de les banització a partir de la gestió local del verd aigües pluvials i la restauració de la funció na- urbà. L’objectiu és reduir o eliminar la conta- tural de les conques hidrològiques, es milloren minació superficial de les aigües pluvials. les condicions d’hàbitats per a la fauna urbana i es contribueix a la creació d’una ciutat més La guia detalla com incorporar aquestes no- verda amb serveis recreatius. ves necessitats en la planificació urbana i estableix els mínims balanços d’aigües pluvi- A més, el document també exposa els nom- als que s’han d’assolir per a l’aprovació dels brosos beneficis dels serveis ambientals del projectes d’urbanització, per a la qual cosa verd urbà, a part de la millora en la gestió de proporciona les instruccions detallades sobre les aigües pluvials, com són la creació d’es- com elaborar un pla de control de les aigües pais d’hàbitat, la restauració de la funció de pluvials, el document que permetrà avaluar- les conques hidrogràfiques, l’embelliment de ne el compliment. l’espai públic i la recàrrega dels aqüífers. San Francisco Public Utilities Commission and Port of San Francisco. http://www.sfwater.org/ 28 Corredors Verds Urbans 2.6. Estalviar energia La vegetació condiciona el microclima urbà i contribueix a la conservació de l’energia dels edificis principalment de tres maneres: mitjançant la reducció de les temperatures a causa de l’ombra, la transpiració i el canvi dels patrons del vent. La importància relativa d’aquests efectes depèn de la mida i de la capçada dels arbres, així com de la disposició espacial entre aquests i de la distribució vertical de l’àrea foliar. Les superfícies vegetals ombregen i redueixen la quantitat d’energia radiant ab- sorbida i emmagatzemada per les superfícies construïdes. La transpiració de la superfície foliar genera vapor d’aigua i per tant refreda l’aire, la qual cosa estalvia el consum d’energia a l’estiu per la refrigeració de l’ambient. Tanmateix cal alternar, en l’espai viari, la presència d’espècies amb fulla perenne i d’espècies amb fulla caduca ja que a l’hivern, les ombres poden incrementar la demanda energètica per a l’escalfament d’edificis i d’habitatges. Els diferents estrats de vegetació actuen de pantalla contra el vent, reduint-ne els efectes en els vials. El resultat és una disminució de la demanda potencial energè- tica necessària per a la climatització dels edificis. 2.7. Crear connectivitat horitzontal i vertical El verd urbà disposat de manera àmplia i contínua genera connectivitat ecològica i permet la lliure circulació de les espècies de flora i fauna que acull. La clau d’aques- ta connectivitat és la mida de les taques de verd, la forma, el nombre i el nivell d’aïllament. En la ciutat el verd pot distribuir-se horitzontalment i verticalment, a través dels arbres i de la vegetació de les mitgeres, les cobertes, les terrasses i els balcons. La riquesa dels estrats vegetals és determinant per afavorir la connectivitat ecolò- gica i per facilitar la circulació de les espècies. S’anomenen estrats de vegetació les Estrats de vegetació. Parc de Diagonal Mar, i Parc del Centre de Poblenou, Barcelona. Corredors Verds Urbans 29 capes formades per plantes d’una determinada altura i, bàsicament, se’n distingei- xen tres: l’herbaci, l’arbustiu i l’arbori. Cada estrat de vegetació té la seva particular funcionalitat en l’ecosistema urbà. Les capçades de l’estrat arbori, per exemple, mitiguen l’efecte de l’illa de calor, els fruits en els arbustos allotgen insectes que són font alimentària en diferents èpo- ques de l’any per als ocells, i la superfície horitzontal de l’estrat herbaci contribueix a protegir el sòl de l’erosió i a mantenir-ne la humitat. Connectivitat a tres nivells Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Nivell en alçada • Biodiversitat • Conexió entre copes d’arbres i les cobertes dels edificis • L’aprofitament de parets verdes per a la conexió entre el nivell de superfície i el de l’alçada Nivell de superfície • Influència directa sobre l’habitabilitat de persones al carrer i les condicions microclimàtiques • Permeabilitat del sòl i relació entre elements vegetals i el subsòl Nivell en subsòl • Infiltració d’aigua al subsòl • Desenvolupament espacial de les arrels • Compactació del sòl i compatibilitat amb les infraestructures Exemple deconectivitat horitzontal de parc urbà amb el parc de Collserola Parc de Xavier Montsalvatge, Barcelona. 30 Corredors Verds Urbans Berges du Rhône, Lió Recreació de la natura al llarg del riu El desenvolupament del passeig a les ribes del El resultat és la creació d’una zonificació se- riu Roine a Lió, inaugurat l’any 2007, és la his- qüenciada d’espais verds de diferent naturale- toria de la recuperació de l’espai fluvial urbà sa, passant per trams amb vegetació més sal- per al seu ús públic en el cor de la ciutat, que vatge, pròpia d’aigües amunt i d’aigües avall; ha esdevingut un dels seus principals signes d’altres amb vegetació ruderal; d’altres amb d’identitat. Les Berges du Rhône són un refu- vegetació de caràcter més urbà, fins a trams gi natural dins la urbs que fa de connector de amb autèntica vegetació de ribera. La vegeta- dos dels grans parcs de la ciutat, el Tête d’Or, ció és escollida en funció de les inundacions al nord, i el Gerland, al sud. anuals i s’identifica una gran varietat cromàti- ca de materials utilitzats (fustes, pedres, for- El projecte recupera més de 5 km al llarg del migó, còdols i llambordes). El paisatge final és riu i esdevé un espai permeable, un nou em- d’una gran riquesa, amb vegetació abundant i blema de la ciutat, alhora que un referent en estratificada, que aporta varietat de matisos el disseny dels espais públics. Els paisatgistes naturals a les ribes del passeig urbà. plantegen amb èxit un fil conductor de recrea- ció natural de la biodiversitat en consonància amb els diferents ecosistemes al llarg del riu. www.grandlyon.com/Berges-du-Rhone.26.0.html Corredors Verds Urbans 31 Promenade Plantée, París La riquesa i la complexitat del primer espai verd en alçada La Promenade Planteé, inaugurada el 1993, disposa de mobiliari urbà, parcs infantils, sor- és un parc lineal de 4,5 km, construït sobre un rals, taules de ping-pong, «pipicans» i zones antic viaducte de tren del segle xix que va dei- per prendre el sol. Al parc hi ha dues rutes: un xar de funcionar el 1969; uneix Bastille al bosc camí de passeig elevat per als vianants amb de Vincennes, als afores de París. Projectat el diferents seccions que proporciona diversos 1988 per Philippe i Jacques Mathieux Vergely, miradors a la ciutat i una altra ruta a nivell del dóna pas a una successió de jardins escam- sòl per als ciclistes. pats: Ravi Zacharias, Reuilly, Charles Péguy, Avenue Daumesnil, etc. Totes les estructures La Promenade Planteé va ser durant molt de de l’antic ferrocarril s’han conservat i les anti- temps l’únic espai verd elevat del món i una gues voltes del viaducte s’han transformat en de les claus del seu èxit ha estat precisament tallers d’artesanies. la plataforma que ha proporcionat el desco- briment d’alguns edificis arquitectònics que El seu senzill però elegant disseny ha estat la eren invisibles a peu de carrer. La riquesa i la inspiració del High Line de Nova York. Es con- complexitat dels estrats vegetals plantats for- cep a partir de la pavimentació d’un sol camí men un microclima, agradablement estètic i sinuós al llarg de l’antic viaducte amb planta- ecològicament funcional, que combina espè- ció d’arbres i arbustos a ambdós costats. El cies silvestres de la zona i espècies de jardi- passeig resulta ser un espai pacificat i silen- neria, les quals configuren un paisatge divers ciós freqüentat per vianants, ciclistes, patina- i atractiu. dors, persones que practiquen fúting, etc., i www.paris.fr/portail/Parcs/Portal.lut?page_id=104 32 Corredors Verds Urbans Sandy Boulevard Corner Triangles, Portland L’aprofitament dels petits espais residuals de la trama urbana Portland, igual que les ciutats de San Francis- El bulevard de Sandy és un d’aquests carrers co i Barcelona, presenta un entramat urbà en que ha generat polígons, els quals, en algunes forma de quadrícula viària amb el creuament cruïlles, arriben a fer més de 30 metres. La d’alguns vials que la travessen, com seria el transformació d’aquests espais asimètrics, cas de la Diagonal a Barcelona. El resultat físic que havien restat sense pavimentar, en no- d’aquest trencament és la generació de petits ves zones enjardinades transforma comple- espais intersticials triangulars. tament la seva naturalesa d’espais residuals i esdevenen noves zones verdes i noves àrees de retenció de les aigües pluvials. http://www.portlandonline.com/Bes/index.cfm?a=267782&c=36848 http://www.sf-planning.org/ftp/BetterStreets/index.htm Corredors Verds Urbans 33 2.8. Atreure la biodiversitat La diversitat de les espècies vegetals i la seva presència atrau la fauna a la ciutat, que troba en les àrees naturals la font d’alimentació necessària (espècies amb fruit en diferents èpoques de l’any), reservoris d’aigua, punts de nidificació i reproduc- ció, rocam i llocs de descans i refugi de les condicions hostils. Les ciutats tenen en realitat una estructura molt heterogènia que dóna lloc a un mosaic diversificat de biòtops diferents. Com a resultat, moltes àrees urbanes ten- deixen a donar suport a una gamma relativament àmplia de plantes i animals en comparació amb zones no urbanitzades del voltant. Algunes espècies de ratpe- nats, ocells i insectes s’han adaptat molt bé al medi urbà. La diversitat d’espècies en l’àmbit urbà no es limita a les reserves d’espais enjardi- nats, sinó que molts organismes saben aprofitar els diferents espais urbans, com ara els vorals de via, els solars abandonats, les parets i els sostres com a hàbitat i refugi, en trobar-hi fonts d’aliment i absència d’enemics naturals. Cal tenir present, a més, que en zones suburbanes hi ha una diversitat d’espècies remarcable, presu- miblement per l’efecte de frontera dels ecotons. Un dels grups animals interessants són les papallones. Es tracta d’insectes atractius pels seus colors, per la gràcia dels seus moviments i per les diferents formes que adopten, i són bons bioindicadors de la qualitat de l’espai, ja que són particularment sensibles a les alteracions ambi- entals, com ara l’ús d’insecticides, la contaminació atmosfèrica o l’augment de la temperatura. Són insectes que depenen de les plantes que els ali 33menten i, quan aquestes desapareixen, també ho fan ells. Requereixen plantes que facin nèctar, com les aromàtiques o les plantes ruderals. Si es vol tenir papa- llones durant tot l’any cal plantar espècies que floreixin a la primavera, a l’estiu i a la tardor. La instal·lació d’una senzilla infraestructura per atreure la fauna (menja- dores, caixes niu, punts d’aigua, barreres per evitar la predació de gats i rates, etc.) accelera la colonització per les diferents espècies. Pardal alimentant-se a l’estació d’Atocha, Madrid, que actualment ofereix refugi vegetal, aigua i Reinetes al parc de Mossèn Cinto Verdaguer, menjar. Barcelona. 34 Corredors Verds Urbans El jardí natural de l’École Normale Supérieure de Lettres et Sciences Humaines, Lió Un jardí que mostra els cicles de la natura Concebut pel paisatgista Gilles Clément amb la El jardí en moviment de l’ENS evoluciona al col·laboració de Guillaume Geoffroy Dechaume, llarg dels anys i les estacions i, en aquest sen- el jardí de l’ENS va ser dissenyat amb l’objec- tit, el paper del jardiner Michel Salmeron ha tiu de valorar la biodiversitat en un ecosistema estat fonamental per destriar, entre les dife- que imita la natura i que és acollidor també rents pràctiques de la jardineria sostenible, per als seus usuaris. Un aspecte essencial és les més adients en cada moment de l’any. En l’aplicació del concepte de jardí en moviment, el jardí de l’ENS, la sega es fa amb xais, les que consisteix a estructurar la composició restes de poda serveixen per construir ruscs a partir d’una paleta de plantes que actuen artificials d’abelles, les plantes que germi- d’esquelet, però deixant un ampli marge al nen espontàniament són seleccionades per desenvolupament espontani d’espècies que permetre el refugi de la fauna, les herbes en treballen a favor de la biodiversitat. flor es mantenen per alimentar els insectes i les restes vegetals es reutilitzen en forma de compost o mulch. Corredors Verds Urbans 35 3. Els serveis socials del verd urbà Els éssers humans estem altament influenciats per la qualitat del medi. El concep- te de qualitat de vida és una construcció complexa que engloba molts aspectes de la vida humana, des de les mateixes condicions de vida i la qualitat ambiental de l’entorn fins al grau de satisfacció personal o el sentiment d’identitat cultural. El verd urbà configura un paisatge d’elements tangibles i intangibles que vertebra i equilibra un entorn que repercuteix beneficiosament en la salut dels ciutadans, i que depèn de la capacitat de planificació urbanística d’aquest entorn quotidià. Els espais urbans amb una presència de verd significativa proporcionen ambients que milloren la mobilitat de vianants i bicicletes, possibiliten la relació i la trobada, faciliten la pràctica d’activitats d’esbarjo a l’aire lliure i permeten gaudir d’espais agradables i restauradors que combaten l’estrès provocat per la ciutat, tant físic com mental. 3.1. Millorar la mobilitat de vianants i bicicletes L’espai urbanitzat amb presència dominant del verd redueix les molèsties ocasio- nades pel trànsit motoritzat i fa més agradables i segurs els desplaçaments a peu i en bicicleta. Les millores en el disseny dels carrers en termes d’accessibilitat (pla- taforma única, mobiliari urbà adaptat, un bon projecte d’il·luminació, etc.) faciliten l’ús de l’espai públic a les persones amb mobilitat reduïda, als cotxets d’infants i a la gent gran, entre altres. S’aconsegueix, d’aquesta manera, la recuperació de l’espai per als vianants, enfront de l’espai destinat al vehicle privat, alliberant nous llocs de relació agradables, tranquils i segurs. Espais per vianants adaptats. Carrer de l’Allada-Vermell i Jardins de Joan Brossa, Barcelona. 36 Corredors Verds Urbans El parc fluvial del Besòs, Sant Adrià de Besòs Mobilitat i accessibilitat El parc fluvial del riu Besòs ha suposat la ge- També és fàcil veure-hi ciclistes que van i vé- neració d’un l’espai de verd ampli en un terri- nen una vegada i una altra, com si els carrils tori on trobem teixits molt densos i sovint amb bici existents al parc fossin un velòdrom, la orografies abruptes. En aquest sentit, el parc qual cosa és possible gràcies als més de nou ha estat un èxit fruit de la necessitat d’un gran quilòmetres de carril bici degudament se- espai per poder passejar, córrer, estirar-se a la nyalitzats de què disposa el parc fluvial. S’ha gespa, anar en bicicleta o jugar partits de fut- millorat l’accessibilitat entre lleres mitjançant bol. El parc ha esdevingut un espai públic refe- la construcció de passeres, una a l’altura de rent i un punt de trobada. De fet, molts caps de Montcada i Reixac i l’altra a Santa Coloma, setmana durant el bon temps es fàcil veure-hi que permet accedir al parc des de la cober- grans congregacions de persones que s’hi tro- tura de la ronda Litoral situada al barri del ben per organitzar partits de futbol i passar-hi el Bon Pastor. A l’altura de Sant Adrià de Besòs dia. Molts d’aquests usuaris del parc fluvial són trobem els accessos associats als ponts exis- nouvinguts d’arreu del món, pakistanesos que tents, que vinculen així l’accés al parc fluvial hi juguen a criquet o bé sud-americans que hi amb la relació entre lleres. juguen a futbol en nombrosos petits camps im- provisats sobre la gespa del parc. Tota aquesta L’ús social de la llera ha estat sens dubte un activitat és possible gràcies als 18 punts d’ac- dels èxits del projecte de recuperació ambi- cés a la llera del riu en ambdós marges. ental del riu Besòs; atesa la manca de grans espais verds en els teixits riberencs del riu, l’adequació dels marges fluvials, la creació de grans zones de gespa i de vials i la facilitació de l’accés han permès transformar el riu en una gran zona de lleure lineal tot conservant- ne la funcionalitat hidrològica i ecològica. www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=15 Autors: Barcelona Regional Corredors Verds Urbans 37 The High Line Park, Nova York Un nou parc urbà elevat i ple de vida Cap a 1920, la High Line va ser concebuda El parc elevat és un referent en paisatgisme com una via elevada ferroviària per garantir que crea un escenari bell i dinàmic, amb una el transport de mercaderia industrial sense il·luminació tènue arran de terra. Imitant els posar en perill la vida de les persones. Van antics rails del tren es projecta una catifa ver- passar els anys i va quedar en desús fins que da de plantes autòctones, que originàriament va abandonar-se totalment cap a 1960. Final- creixien al llit de la línia ferroviària i que ara ment, el 2009, després d’anys de demores brollen i proporcionen un festival de colors en i incerteses, la High Line, igual que la seva les diferents èpoques de l’any. L’accés al parc predecessora, la Promenade Plantée, es con- es fa mitjançant escales i ascensors cada dos verteix en un parc urbà en alçada al barri de o tres blocs d’edificis. Chelsea a Manhattan, un nou i atractiu espai verd amb vistes a tota la ciutat. L’ associació Friends of the High Line gestiona un programa d’activitats de baix cost o gratu- Per iniciativa d’un grup de veïns es va cre- ïtes i per a totes les edats per tal de construir ar una associació de membres del parc i de una comunitat diversa i cohesionada en tot el voluntaris, Friends of the High Line, que va parc (ioga, projectes d’art, sopars, sessions permetre recaptar fons privats per al desen- d’astronomia, activitats per a nens, etc.). volupament del projecte, en diverses fases, i per al seu manteniment. El 2009 se’n finalitzà la primera fase, d’uns 2,4 km, i la segona està previst que s’acabi a finals de 2010. www.thehighline.org 38 Corredors Verds Urbans Jardins de Can Massana, Barcelona. La Rambla, Barcelona. 3.2. Propiciar la relació, la socialització i la participació La confluència de vides diferents en un mateix espai crea vincles afectius i valors d’identitat i socials. El verd urbà genera espais agradables que afavoreixen la inte- racció i la comunicació social. Passejar, trobar-se, parlar, compartir o intercanviar opinions en els espais de trobada fomenta un sentiment de comunitat. El verd urbà és un escenari perceptiu ideal per fomentar la participació ciutadana. Comptar amb l’opinió i la col·laboració de la ciutadania activa pel que fa a les decisi- ons locals permet afegir perspectives i solucions adaptades a cada cas, alhora que genera sentiments de confiança envers la gestió i la política municipal. 3.3. Facilitar l’oci i l’esbarjo Els espais verds urbans satisfan la demanda social de llocs d’oci i d’esbarjo a l’aire lliure, la qual cosa ajuda a disminuir la tensió que s’acumula en la vida diària. Els espais verds espongen la ciutat i proporcionen llocs d’esbarjo que aproximen el Passeig del Born, Barcelona. Corredors Verds Urbans 39 sistema natural al medi urbà. Quan els equipaments urbans com els centres es- portius, els centres cívics o les associacions culturals disposen de zones verdes, es millora considerablement la sensació de confort i la seva accessibilitat, cosa que n’afavoreix la freqüentació i el desenvolupament de les activitats. 3.4. Generar benestar físic i psíquic Els espais verds són el lloc principal on la ciutadania pot fer activitat física i espor- tiva a l’aire lliure. L’exposició persistent a situacions ambientals que causen estrès provoca l’aparició de símptomes de malestar, redueix la conducta prosocial i fa dis- minuir els sentiments socials positius. El paisatge urbà influeix significativament sobre l’experiència psicològica de l’individu i nombrosos estudis han corroborat els importants efectes restauradors de l’equilibri i del funcionament psicològic del subjecte produïts per l’experiència de la natura a la ciutat. A part de l’aspecte referent al desenvolupament psicològic saludable, el verd urbà proporciona amenitat visual i diversitat cromàtica, introdueix escala natural en els paisatges urbans i afavoreix la salut individual i col·lectiva, la qual cosa genera vin- cles afectius amb els espais quotidians i propers. Els espais verds creen un entorn simbòlic representatiu de la col·lectivitat que agrupa. De cara als infants, aquests espais de contacte amb la natura són especialment importants per al seu desenvo- lupament i el seu benestar físic i mental. La capacitat restauradora d’un lloc s’associa a la facilitat de proporcionar relaxació i desconnexió de la vida quotidiana, a l’oblit de les preocupacions i a la qualitat d’es- timular la reflexió tranquil·la. La comoditat, la seguretat, la proximitat i la tranquil- litat generen vincles emocionals que repercuteixen positivament en la salut i incre- menten la sensació de qualitat de vida. La trama urbana fa perdre sovint aquesta capacitat de pau i el ciutadà l’ha de cercar en altres indrets, com ara el verd urbà, que proporciona aspectes vivencials, de sensació i de percepció qualitatius. Parc de la Ciutadella, Barcelona Jardins de la Vil·la Cecília, Barcelona 40 Corredors Verds Urbans Living Roofs, Londres Els terrats socioambientalment aprofitats L’aparició dels living roofs a Londres respon Als beneficis ambientals dels living roofs (gene- a la necessitat d’avançar envers la millora de rar connectivitat, atraure diversitat d’espècies l’habitabilitat de la ciutat. Les noves tècniques interessants, mitigar l’efecte de l’illa de calor, constructives permeten millorar el paisatge millorar els efectes negatius del refredament urbà en alçada plantant vegetació sobre els tèrmic de les superfícies proporcionant aïlla- sostres i les terrasses dels edificis i creant nous ment, reduir el risc d’inundacions en retenir espais qualitatius i atractius per a l’ús públic. les aigües pluvials, etc.) se sumen els beneficis Els jardins verds als sostres de les llars esdeve- socials generats per l’apropament d’aquests nen nous elements visuals que n’incrementen espais verds a la població, la qual cosa propicia el valor ambiental, estètic i social i milloren el la cohesió social. sentiment comunitari i d’identitat local. . Design for London. Living Roofs. www.designforlondon.gov.uk/what-we-do/ - /living-roofs Corredors Verds Urbans 41 El parc de Vallparadís, Terrassa La recuperació d’un pulmó verd al nucli urbà L’Ajuntament de Terrassa iniciava el 1991 les dels parcs urbans més grans de Catalunya, obres de recuperació del torrent de Vallpara- amb una superfície de 364.000 m2 i una dís, un torrent que s’havia preservat gràcies a longitud de prop de 3,5 km, comptant l’espai la seva excepcional ubicació, uns metres per futur comprès entre el pont del Gall i Can Jo- sota del nivell urbà, i que, gràcies a l’aporta- fresa. ció europea que ha subvencionat el 80% del cost total, s’ha convertit en el pulmó verd al El parc de Vallparadís acull bona part del pa- bell mig del nucli urbà. Escenari de múltiples trimoni històric de Terrassa: els jaciments activitats lúdiques i culturals, el parc de Va- fòssils de Cal Guardiola, vestigis i mostres de llparadís s’ha consolidat com un dels punts de diferents èpoques (ibers, romans, edat mit- trobada habituals dels ciutadans per als seus jana, la revolució industrial), la Terrassa de moments d’oci i de lleure. les grans transformacions del segle xx, etc. Aquesta concentració de bellesa i cultura va Vallparadís disposa d’una immensa zona ver- motivar que el 9 de setembre de 1951 el Go- da i de lleure apta per a tota mena d’activitats vern de l’Estat declarés aquest espai com a bé socials, lúdiques i de relació ciutadana. És un d’interès cultural. www.terrassa.cat/ Autors: Manuel Ribas Piera, Anna Ribas, Joan Pere Ravellat 42 Corredors Verds Urbans L’Illa Central, Badalona La riquesa cromàtica del verd urbà L’Illa Central de Badalona és el projecte gua- i estada són les claus per dissenyar un es- nyador del concurs arquitectònic convocat pai amb qualitat ambiental que reconquista per definir la urbanització d’una nova plaça l’espai públic i la qualitat de vida ciutadana. de 20.000 m2 i la volumetria d’un edifici do- S’estableix el 50% de la superfície del parc tacional. El projecte consisteix en una gran amb paviments permeables que permetin la plaça-parc amb una topografia suau i ama- infiltració de l’aigua de pluja al freàtic. L’ar- ble en forma d’illa verda, partint del concep- brat consta d’elements de diferent alçada i te de la paraula local “badiu” (pati interior de coloració. Les plantacions d’arbres, arbustos, vivenda). plantes entapissants i enfiladisses es propo- sen com una mescla d’espècies (llimoners L’edifici projectat té dos volums de diferents amb xiprers i palmeres, buguenvíl·lies amb alçades, que s’uneixen mitjançant terrasses micacos i pereres) i amb diversitat de modes que actuen com a miradors a aquest nou de plantació (directament en sòl o en testos parc. Ombra i sol, activitat i repòs, recorregut mòbils i jardineres penjades a la paret). www.badalona.cat Autor: Jornet, Llop i Pastor, SLP Corredors Verds Urbans 43 3.5. Millorar el coneixement de la natura a la ciutat La proximitat del verd urbà representa una oportunitat de difusió i divulgació dels valors naturals i de les funcions d’aquests sistemes naturals entre el conjunt dels ciutadans. Són moltes les activitats que ja es fan als parcs de Barcelona per apropar la ciuta- dania a la natura. Una de les iniciatives de què es pot gaudir són els itineraris temà- tics que mostren les necessitats i els cicles vitals dels secrets de la natura urbana in situ, cosa que permet reconèixer les característiques de les diferents espècies d’arbres, d’arbustos i de fauna que hi habita. Parc de Cervantes-Roserar, Barcelona. Segona part Corredors Verds Urbans 47 4. Els corredors verds urbans a Barcelona L’estudi de Definició dels Corredors Verds de Barcelona va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona a l’Agència d’Ecologia Urbana en el marc del Compro- mís Ciutadà per la Sostenibilitat, l’Agenda 21 de Barcelona, que en el seu objectiu primer, estableix unes línies d’acció destinades a millorar les connexions entre dels espais verds urbans i els espais perifèrics, mitjançant passeres i corredors verds. L’objectiu de l’Estudi de Definició dels Corredors Verds de Barcelona era sentar les bases per crear una xarxa d’espais públics de qualitat, el més naturada possible, que enllaci les grans espais verds del municipi a la manera d’eixos de connexió en- tre el litoral i la serralada de Collserola i els rius Besòs i Llobregat. Un corredor verd a la ciutat és una franja contínua amb presència dominant de ve- getació i ús exclusiu, o si més no prioritari, de vianants i bicicletes, que travessa el teixit urbà i connecta amb els parcs urbans i amb els ecosistemes de l’entorn. Els corredors verds urbans tenen un paper estratègic en la salut ambiental i social de les ciutats de cara a un futur més sostenible. Simbolitzen una solució de con- tinuïtat amb la naturalesa, lliure i permeable, de preferència d’ús per als vianants, que aporta biodiversitat i millors condicions d’hàbitat i redueix els costos de man- teniment dels espais verds urbans. La proposta de Corredors verds urbans a Barcelona8 està elaborada en funció dels requeriments necessaris per a la connectivitat del verd en superfície (permeabilitat del sòl, continuïtat lineal, riquesa d’espècies, etc.) i de les possibilitats de connexió verda en alçada (arbrat viari i cobertes verdes) a partir de l’estructura dels diferents teixits urbans i de la seva interrelació amb les xarxes de mobilitat (vehicle privat, transport públic, bicicleta i vianants). Atès que l’objectiu és apropar la natura a la ciutat per al gaudi dels seus ciutadans, es tenen molt en compte els requeriments socials (accessibilitat amb transport públic, proximitat als espais prioritaris per a vianants, connexió amb la xarxa de bicicleta, etc.). Continuïtat de l’arbrat viari d’Horta cap a Vistes de Barcelona al mar, Barcelona. Collserola, Barcelona. 8. Font: Pla estratègic d’espais lliures de Barcelona. Els corredors verds urbans. Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Abril 2006. 48 Corredors Verds Urbans Mitjançant els sistemes d’informació geogràfica (SIG), és possible analitzar els paràmetres que configuren els diferents teixits urbans i que determinen el grau de viabilitat de transformació de l’espai viari (longitud i secció del carrer, edifica- bilitat, espais verds, verd privat, permeabilitat del sòl, accessibilitat, equipaments, transport públic, carrils bici, etc.). D’acord amb aquesta diagnosi s’han dibuixat els corredors verds urbans que conformen una xarxa amb tres corredors en sen- tit muntanya-mar (Collserola-Montjuïc, Collserola-Ciutadella i Collserola-Fòrum), connectats a través de tres eixos més (l’anella interior, el corredor litoral i el corre- dor que representa l’espai natural del parc de Collserola). El corredor Ciutadella-Collserola s’identifica com el primer que cal implementar per tal de connectar diferents espais naturals de la ciutat, actualment aïllats, i fa- cilitar, d’aquesta manera, el desplaçament de la fauna i la flora entre el parc de la Ciutadella i el Parc Natural de Collserola i la connexió mar-muntanya amb un re- corregut amable per als ciutadans. Les següents imatges il·lustren la proposta dels diferents corredors a la ciutat de Barcelona. S’observa com la continuïtat funcional Vistes des de l’avinguda de Pedralbes a Montjuïc, Barcelona/Falca verda des de Collserola fins a Montjuïc (avinguda de Pedralbes), Barcelona. Reina Elisenda-Bonanova, Barcelona/Entença-Numància-Tarragona, Barcelona. Corredors Verds Urbans 49 del verd evita que els espais verds esdevinguin parèntesis urbans i es crea una capa continua de vegetació fent ús dels parcs existents, de l’arbrat viari i del potencial enverdiment dels grans carrers i les avingudes on s’ha de reduir el trànsit de pas motoritzat. Xarxa de corredors verds de Barcelona. Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 50 Corredors Verds Urbans Els Tres Turons, Barcelona Un important node a la xarxa dels corredors verds de Barcelona La revisió del planejament urbanístic en l’àm- Desconegut per la majoria dels barcelonins, el bit dels Tres Turons es duu a terme amb l’ob- parc ha d’oferir un entorn natural de qualitat jectiu de crear un gran espai verd estratègic per a ús ciutadà a una Barcelona mancada de la ciutat de 122 ha, un gran mirador del pla d’espais d’aquestes característiques. La rees- de Barcelona. L’actuació consisteix a ordenar, tructuració d’espais interiors juntament amb unir i reforçar el parc Güell, el parc del Carmel la creació d’itineraris relligarà tots els turons i el parc del Guinardó per convertir la zona en i convertirà el parc en un entorn únic. Es pre- un gran bosc urbà, una trama vegetal potent serva la zona central com a espai verd per a dels districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia. l’ús quotidià de les persones que viuen a la vora. Els habitatges i edificacions d’aquesta El parc dels Tres Turos és una peça clau en la zona hauran de resituar-se a l’àrea perime- xarxa dels corredors verds urbans dissenyada tral, i els afectats es reubicaran en entorns per a Barcelona. L’objectiu és recuperar verd en propers al seu. Les modificacions en l’acces- el cor de la ciutat, reforçar el teixit urbà i millo- sibilitat del parc milloraran la mobilitat en el rar la qualitat dels barris existents per al gaudi perímetre amb nous carrers d’entrada i sorti- de tots els residents i de la resta de ciutadans da dels barris. de Barcelona. El parc, més enllà de la seva con- tribució al lleure i del seu valor forestal, forma part d’una important estructura d’espais fo- restals urbans que conforma el que es coneix com a «verd estratègic de Barcelona». www.bcn.es/urbanisme/3turons/ Corredors Verds Urbans 51 Green space ordinance, Münster Una anella verda i set corredors urbans L’Ordenança d’espais verds de Münster in- La primera anella verda encercla el centre de corpora, ja des de 1996, el concepte ecològic la ciutat i disposa d’un passeig fluvial de 4,5 integral del verd en la planificació urbanística km de llarg que constitueix el cor del sistema de la ciutat, tenint en compte la naturalesa es- d’espais verds; la segona connecta, a través tructural del seu paisatge verd, que represen- del verd, el centre de la ciutat i els barris peri- ta tres quartes parts del seu territori. fèrics; la tercera disposa d’àmplies zones en- jardinades a la perifèria urbana i n’assegura El projecte defineix un sistema d’espais verds la connectivitat ecològica a través de terres que consta de tres anelles i set corredors, que de conreu, pastures, camps i boscos. Els set van des del camp fins al centre de la ciutat de corredors verds urbans actuen com a verita- forma radial, amb l’objectiu de protegir i pre- bles falques de natura al centre de la ciutat i servar les qualitats ecològiques i ambientals proporcionen un conjunt de serveis i valors dels espais lliures. Vianants i bicicletes recor- ecològics i ambientals (riquesa d’espècies, ren la xarxa d’espais lliures, que ofereix una llocs de descans per a ocells migradors, etc.) accessibilitat millorada i oci i esbarjo a tots els i socials (funcions recreatives, d’investigació, usuaris mitjançant l’oferta de diferents espais etc.) dins de la mateixa ciutat. (parcs infantils, etc.). www.muenster.de/stadt/livcom/index244.htm 52 Corredors Verds Urbans East London Grid Green (ELGG), Londres La creació d’una xarxa verda a l’est de la ciutat L’Agència de Desenvolupament i de Disseny rar la qualitat de vida dels residents i treballa- de Londres creà, l’any 2005, el projecte East dors mitjançant la creació de corredors verds London Grid Green (ELGG) a l’est de la ciu- que milloren la qualitat dels espais lliures i en tat, un sistema d’espais naturals a la perifèria proporcionen de nous. Els beneficis socioam- urbana i al voltant del riu Tàmesi que millora bientals són la millora en la gestió de les ai- la gestió de l’aigua i proporciona noves opor- gües pluvials, la reducció del risc d’inundaci- tunitats d’oci a l’aire lliure a tota la ciutada- ons i de les àrees marginals al voltant del riu i nia, l’accés als quals es facilita mitjançant el la millor accessibilitat als espais lliures. En to- transport públic. tal s’han executat ja 56 projectes amb 2.256 ha gestionades, com ara la creació del pantà L’ELGG és una xarxa verda multifuncional de Rainham, la zona inundable de Dagenham, qualitativa i estratègica a l’est de la ciutat que el treball del dic del pantà del mirador Erith i el contribueix a frenar el canvi climàtic i a millo- parc del riu Lea. www.london.gov.uk/mayor/auu/green-grid.jsp Corredors Verds Urbans 53 El Anillo Verde/Eraztun Berdea, Vitòria La continuïtat del verd encercla la ciutat L’any 1993, el Centre d’Estudis Ambientals de pràctiques irrespectuoses amb el medi am- l’Ajuntament de Vitòria inicia el projecte d’anella bient que s’hi desenvolupaven. També s’ha verda, una estratègia a gran escala i a llarg ter- aconseguit la conservació efectiva d’alguns mini per dotar la ciutat d’un espai natural conti- indrets d’elevat valor ambiental, en els quals nu en la seva perifèria, que serveixi per millorar l’augment de la biodiversitat de flora i fauna la qualitat ecològica i paisatgística d’aquest és notable. Destaquen en aquest sentit els ai- entorn. Els principals objectius van ser unir, guamolls de Salburua, declarats lloc d’interès articular i restaurar els espais lliures perifèrics comunitari (LIC) i aiguamolls d’importància per tal de recuperar-los. D’aquesta manera internacional pel Conveni de Ramsar. s’afavoreix la conservació dels valors naturals i de la biodiversitat, es contribueix a satisfer la Des del punt de vista social, el condiciona- demanda ciutadana de llocs d’oci a l’aire lliure ment d’aquests espais ofereix noves oportu- i s’aprofita el gran potencial d’aquests espais nitats d’oci per a amplis sectors de la pobla- com a recurs educatiu i interpretatiu. ció, en especial per a la gent gran. L’afluència de públic a l’anella verda ronda les 600.000 La seva superfície actual és de 638 ha i a mit- visites anuals. Les múltiples activitats de sen- jà termini està previst incorporar unes 400 sibilització ambiental desenvolupades acullen ha més. La millora de la qualitat ecològica i anualment unes 30.000 persones, a més dels paisatgística dels diferents espais periurbans 12.000 escolars que participen cada curs en degradats ha permès frenar moltes de les les diferents pràctiques educatives. www.vitoria-gasteiz.org/anilloWeb/es/html/index.shtml 54 Corredors Verds Urbans 5. Criteris de disseny i instruments metodològics 5.1. Criteris de disseny Els criteris de disseny i els instruments metodològics representen solucions es- tratègiques per projectar els corredors verds urbans a Barcelona. Tan sols a par- tir d’una planificació urbanística que incorpori la complexitat dels processos que regulen els elements naturals és possible superar la concepció aïllada del verd i transformar físicament i saludablement el medi urbà. A continuació, es detallen 12 criteris que cal tenir en compte en el disseny dels corredors verds urbans a Barcelona. Taula 1. Criteris i objectius que cal assolir Criteri Objectiu Continu Crear connectivitat ecològica Estratificat Crear riquesa d’estrats vegetals Naturalitzat Ser natura dins de la ciutat Biodivers Albergar diversitat d’espècies vegetals i animals Regulador Maximitzar el confort urbà Dinàmic Reflectir l’evolució de la natura i els seus cicles Atractiu Crear paisatges perceptius i d’identitat Pacificat Aportar silenci a la ciutat Complex Acollir la diversitat social urbana Saludable Crear espais terapèutics Divulgatiu Generar interès per la natura Singular Incrementar el valor patrimonial natural i cultural de la ciutat Continu El corredor verd urbà és suficientment ampli i continu per generar connectivitat ecològica, superar les barreres de la ciutat (vials, murs, carrers, solars, parets, etc.) i evitar l’aïllament i la fragmentació de les taques verdes. A més, com més grans siguin aquestes àrees verdes més elevat serà el nombre d’espècies que podran su- portar. La continuïtat s’obté connectant espais lliures urbans i periurbans a través dels espais oberts (places, parcs, jardins, patis interior d’illa, horts urbans o espais abandonats i coberts per vegetació espontània), de l’arbrat viari i de la vegetació existent en cobertes, terrasses i balcons urbans. L’establiment d’aquesta xarxa proporciona hàbitat, aliment i refugi per a la vida de la flora i la fauna adaptada al medi urbà. Corredors Verds Urbans 55 La connectivitat possibilita el flux d’espècies animals i vegetals i el seu intercanvi poblacional (determinant per al seu manteniment, per a l’enriquiment del patrimoni genètic i per evitar problemes derivats de l’endogàmia). Amb la naturalització i la con- tinuïtat es redueix raonablement el cost de manteniment dels espais verds urbans. És especialment interessant vetllar per les zones perifèriques, treballant per connec- tar la natura que contenen amb els corredors que entren a la ciutat. Estratificat El corredor verd urbà comprèn una sèrie d’estrats vegetals en la dimensió vertical que aporta biodiversitat. Un recobriment vegetal amb la presència dels tres estrats (l’arbori, l’arbustiu i l’herbaci) desenvolupa un paper determinant en el manteni- ment ecològic dels corredors. Els estrats de vegetació actuen com una coberta verda permeable, acoten l’espai urbà, hi proporcionen escala natural i serveixen d’aixopluc. La selecció d’espècies d’arbrat viari de gran port (>15 m d’alçada i >6 m de capçada) contribueix a la cre- ació de les condicions d’habitabilitat que generen un millor microclima urbà (amb la selecció d’espècies que fan ombra a l’estiu i d’espècies caduques a l’hivern); la presència d’un estrat arbustiu divers i amb fruits augmenta la biodiversitat; i la pre- sència de l’estrat herbaci millora la capacitat d’infiltració dels paviments urbans i acull insectes que són aliment de vertebrats. Com més rica i complexa sigui l’estra- tificació del corredor més influirà en la depuració de l’aire, mitjançant l’eliminació de contaminants atmosfèrics com ara l’ozó, el diòxid de sofre, el diòxid de nitrogen, el monòxid de carboni i la matèria particulada inferior a 10 µm. Naturalitzat El corredor verd és un espai on la imitació de la natura transforma progressivament els espais urbanitzats i afavoreix l’establiment de nous biòtops amb comunitats d’organismes adaptades al medi urbà. El component natural dels corredors confi- gura un nou paisatge urbà i genera nous paràmetres estètics que apropen la natura a la ciutat. Per aconseguir naturalitzar l’espai urbanitzat tan sols cal disposar dels recursos que ofereix la natura, com ara l’aigua, els paviments permeables o l’orografia. Un disseny de l’espai públic amb aquestes premisses ofereix solucions que contribu- eixen a processos més orgànics, que redueixen el pressupost de conservació i opti- mitzen la gestió municipal dels espais verds. La utilització de paviments permeables i la creació de reservoris d’aigua o zones humides o àrees de drenatge seminaturals permet incrementar l’eficàcia de la in- filtració de les aigües als aqüífers, l’evaporació superficial i la humitat relativa, dis- minuir el grau de compactació del sòl urbà i millorar-ne l’estructura, economitzant l’aigua de reg i optimitzant la gestió dels recursos. Per assegurar un creixement òptim de la vegetació el sòl ha de ser profund, ben estructurat, fàcilment explorable per les arrels i ric en matèria orgànica. 56 Corredors Verds Urbans La utilització de travesses de fusta tractada per fer paviments permeables permet que el verd creixi entre les fustes, la qual cosa aporta la mateixa sensació visual que la gespa. Per a llocs molt transitats se solen utilitzar plantes de certa alçada als punts més allunyats de la línia de pas, mentre que per allà on s’ha de trepitjar s’utilitzen plantes més baixes i fins i tot reptants. Comptar amb la topografia del terreny introdueix particularitats en els corredors que afavoreixen l’assentament i l’evolució dels organismes vegetals, que es carac- teritzen per tenir posicions irregulars i formes i dimensions diverses. Així mateix, projectar espais asimètrics permet treure el màxim profit de les possibilitats de la natura en fomentar-ne la variabilitat i la biodiversitat, aportacions que enriqueixen el medi urbà. Biodivers El corredor verd urbà agrupa una riquesa d’espècies vegetals que afavoreix la pre- sència i el manteniment de la fauna. A tall d’exemple, els arbres vells són especial- ment interessants per a la vida animal. Més diversitat d’hàbitats ajuda a crear xarxes tròfiques complexes i robustes, i eco- sistemes sans i perdurables, millora el confort urbà i genera valor patrimonial. La diversificació de les espècies, alhora, ajuda a suportar possibles plagues o condici- ons extremes de clima. Els ocells i petits vertebrats que s’alimenten d’insectes i de larves disminueixen especialment la probabilitat que una plaga malmeti la vegeta- ció i redueixen l’ús de plaguicides i d’insecticides. Els corredors amb una selecció d’espècies vegetals que tinguin fruits en diferents èpoques de l’any seran font d’alimentació, refugi i nidificació de la fauna urbana du- rant tot l’any. En aquest sentit, pot ser interessant instal·lar estructures de suport que afavoreixin el trànsit d’espècies com ara menjadores, caixes niu, punts d’aigua, barreres per evitar la predació de gats i rates, etc. L’alternança d’espècies vegetals perennes i caduques i la presència d’animals enriqueixen la vida a la ciutat, creen paisatges rics en colors, sons i textures que permeten experimentar el pas de les estacions i generen escenaris visuals perma- nentment dinàmics i atractius, com les ombres refrescants dels arbres a l’estiu o les branques nues d’arbres i arbustos a l’hivern. La següent taula és una llista d’espècies vegetals que podrien facilitar la presència de fauna vertebrada i invertebrada en els corredors verds urbans de Barcelona. Les plantes poden ser autòctones o al·lòctones, però han de ser adaptades a les condicions urbanes. Les espècies autòctones adaptades són molt interessants perquè poden crear ecosistemes similars als naturals propis del país, amb les in- terrelacions característiques entre les espècies de flora i de fauna. Per a cada corredor cal buscar les espècies més ben adaptades al clima i a les condicions urbanes. L’adaptabilitat fa referència a la capacitat d’un organisme d’adequar-se a les condicions biòtiques i abiòtiques del medi i depèn de les pròpies Corredors Verds Urbans 57 Taula 2. Espècies vegetals beneficioses per a la fauna vertebrada i invertebrada a Barcelona Nom comú Nom científic Forma vital Aladern Rhamnus alaternus Arbust persistent Aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia Arbust persistent Aloc Vitex agnus-castus Arbust caduc Arboç Arbutus unedo Arbust persistent Arç blanc Crataegus monogyna Arbre caducifoli Esparraguera Asparagus acutifolius Vivaç persistent Auró blanc Acer campestre Arbre caducifoli Boix Buxus sempervirens Arbust persistent Caps blancs Alyssum maritimum Anual Caputxina Tropaeolum majus Anual Espígol Lavandula angustifolia Arbust persistent Espinavessa Paliurus spina-Christi Arbust caduc Farigola Thymus vulgaris Vivaç persistent Galzeran Ruscus aculeatus Vivaç persistent Garrofer Ceratonia siliqua Arbre perennifoli Ginesta Spartium junceum Arbust persistent Gira-sol Helianthus annuus Anual Glicina Wisteria sinensis Enfiladissa caduca Hebe Hebe sp Arbust persistent Heura Hedera helix Enfiladissa persistent Lledoner Celtis australis Arbre caducifoli Llentiscle Pistacia lentiscus Arbust persistent Llorer Laurus nobilis Arbust persistent Marfull Viburnum tinus Arbust persistent Om Ulmus minor Arbre caducifoli Penniset Pennisetum setaceum Vivaç persistent Romaní Rosmarinus officinalis Arbust persistent Roser caní Rosa canina Arbust caduc Sàlvia Salvia officinalis Arbust persistent Crespinell Sedum spectabile Vivaç persistent Troana Ligustrum lucidum Arbre perennifoli Verbena de Buenos Aires Verbena bonariensis Vivaç caduca Nota: les plantes que pertanyen a la família de les labiades, poàcies, compostes o asteràcies, lleguminoses, brassicàcies i umbel·líferes són especialment beneficioses per a les papallones. Font: Galanthus/Albert Ruhí i Vidal/Associació Cistus/Parc de Collserola. característiques de l’element vegetal (sistema reticular, superfície foliar, etc.), de condicionants geogràfics (tipus de sòl, nivell freàtic, etc.) i de factors meteorolò- gics (temperatura ambiental, disponibilitat hídrica, exposició al vent, etc.). Altres criteris d’adaptabilitat són l’anàlisi del cost de vida de l’organisme vegetal (mante- niment i substitució), la selecció d’espècies no al·lergògenes de cara al control de la incidència de les al·lèrgies en la població o la selecció d’espècies pròpies de la silvicultura i l’agricultura. L’adaptabilitat és doblement favorable, ja que permet disminuir la vulnerabilitat a les inclemències urbanes (cotxes, cops, contaminació atmosfèrica, etc.) i a les pla- gues i malalties, així com el cost econòmic i ambiental del seu manteniment. 58 Corredors Verds Urbans Regulador El corredor verd urbà concentra espècies vegetals resistents al clima i adaptades a la ciutat i a l’espai on són plantades, ja siguin autòctones o al·lòctones. L’adaptabili- tat és una de les claus per maximitzar el segrest del diòxid de carboni i millorar les condicions de confort urbà, capacitat altament desenvolupada pels arbres de copa densa i fullatge gran. En canvi, un arbre no adaptat a les condicions que l’envolten creixerà més lentament, patirà estrès o morirà a una edat jove. Dinàmic El corredor verd urbà és un sistema viu, dinàmic i canviant que es desenvolupa i evoluciona en el temps. El disseny dels corredors no es pot fer sense tenir en compte la temporalitat estaci- onal i evolutiva dels elements verds, i és adequat seleccionar les espècies vegetals en funció de paràmetres com ara la floració, la mida de l’individu adult o la seva taxa de creixement. La vegetació afirma la presència dels elements i constitueix un codi propi de lectu- ra que marca els esdeveniments dels recorreguts. La biodiversitat i el cromatisme dels cicles vitals dels elements naturals generen un paisatge visual ric i divers en colors, olors, textures i formes. Els corredors són espais ideals per ser experimentats perceptivament i estètica- ment en evocar el pas del temps amb els processos de floració, de pèrdua de fulles a l’hivern i de canvi de colors a la primavera i la tardor. Representen codis sensorials que són, per si mateixos, motiu de recreació i atracció, i també faciliten l’orientació en ser un codi de referència per a les persones amb disminució de les capacitats perceptives i sensorials. En fer més semblants els espais verds urbans a ecosistemes naturals, el manteni- ment es pot anar reduint de manera paral·lela al creixement de la complexitat de l’ecosistema. Atractiu El corredor verd urbà, quan disposa de materials de qualitat i d’un disseny acces- sible i universal de l’espai urbanitzat, és un espai confortable, atractiu i acollidor que proporciona benestar en recordar la natura i el pas de les estacions. El dina- misme estacional del recobriment vegetal possibilita la descoberta visual, acús- tica, olfactiva i tàctil dels diferents escenaris dels corredors en totes les èpoques de l’any. Les condicions d’habitabilitat i els paràmetres qualitatius, com ara la il·luminació, la neteja i l’ordre, disminueixen la percepció de la por i la sensació d’amenaça, pro- picien l’ús i el respecte del corredor i incrementen les opcions d’integració social en els seus espais, cosa que fa diluir les possibilitats de segregació. Corredors Verds Urbans 59 Sovint els escenaris urbans propers s’interioritzen i passen inadvertits, però no per això se n’ha de menysprear la capacitat estètica reparadora, que aporta benefi- cis psíquics reconfortants. La possibilitat d’experimentar sensorialment els espais quotidians genera càrregues simbòliques i emocionals. Els sentiments d’identifi- cació, de significació personal i d’apropiació i pertinença dels espais públics afavo- reixen l’estima i la cura ciutadana necessàries per a la preservació dels corredors. Pacificat El corredor verd urbà és un espai de mobilitat no motoritzada, de prioritat per als vianants i per a les bicicletes, amb baixa contaminació acústica i atmosfèrica, que afavoreix la socialització i la confluència diària, així com el passeig, el descans i la relaxació. Les condicions de tranquil·litat i privacitat existents afavoreixen també l’isolament, a vegades tan difícil en ambients urbans. La consolidació de les xarxes de mobilitat per als desplaçaments a peu i en bicicle- ta senyalitzades i connectades amb la xarxa de transport públic, juntament amb la millora de les condicions d’accessibilitat (mitjançant rampes, baranes, paviments antilliscants, etc.) facilita l’ús i la freqüentació dels corredors a les persones amb mobilitat reduïda. Complex El corredor verd urbà és un espai humanitzat, que relliga els espais verds propers. La concentració d’activitats econòmiques i culturals al llarg dels corredors genera zones de confluència i d’intercanvi quotidià i vertebra un paisatge socioeconòmic ric i divers. Les activitats econòmiques que generen afluència diària són les que proporcionen els serveis urbans bàsics (oficines, escoles, supermercats, botigues d’alimentació, far- màcies, forns, quioscs, equipaments sanitaris i esportius, centres cívics, etc.). El corredor és un espai cosmopolita que engloba les necessitats i les particularitats del seus ciutadans i ciutadanes. Precisament el seu caràcter d’espai públic lliure el converteix en l’escenari ideal per desenvolupar iniciatives participatives com ara la plantació d’arbres o arbustos o l’enverdiment de façanes, cobertes, terrasses, balcons i patis privats del seu voltant. La integració dels individus en les dinàmiques locals evita problemes com la segre- gació social, la marginació i la creació de guetos, cosa que genera cohesió social i benestar comunitari. Així, l’aportació del verd dels balcons i de les terrasses dels veïns, a més de possibilitar la connectivitat en alçada i millorar les condicions de xarxa existents, comporta beneficis psicosocials pel fet de veure i cuidar les plantes en els balcons privats. Saludable El corredor verd urbà crea un medi favorable al desenvolupament de l’ésser humà i fomenta una vida saludable. Recuperar la salut urbana significa millorar qualita- 60 Corredors Verds Urbans tivament les condicions ambientals (atmosfèriques, acústiques, paisatgístiques, etc.) i, per extensió, les d’habitabilitat i de qualitat de vida dels seus ciutadans. El confort ambiental dels corredors propicia el desenvolupament d’activitats a l’ai- re lliure, que generen beneficis físics i satisfan les necessitats, les expectatives i els desitjos quotidians de diversió i de contacte amb la natura més propera. El valor terapèutic del verd rau en les sensacions de gratificació permanent, que proporcionen benestar psicològic i físic. Els corredors aporten contacte diari amb el verd i proporcionen el record del camp que s’associa a la serenitat i la relaxació. A més, les relacions afectives que generen els humans amb les altres espècies del seu entorn provoquen sensacions psicològiques de complaença. Divulgatiu El corredor verd urbà estableix un context docent, per si mateix, que apropa la na- tura als ciutadans i millora la vinculació amb el medi natural que els envolta, cosa que fomenta el coneixement i la comprensió de les dinàmiques dels processos na- turals que tenen lloc a la ciutat (el cicle de l’aigua, el manteniment del sòl fèrtil, etc.). Les espècies de flora i fauna que habiten en els corredors són un material pe- dagògic que afavoreix el desenvolupament d’actituds personals cíviques i de més consciència envers la natura. Senyalitzar les espècies de flora i fauna, generar mapes conceptuals dels proces- sos d’intercanvi d’energia i matèria o crear itineraris i recorreguts pels corredors són maneres d’apropar els espais verds urbans a la ciutadania adulta. Els senti- ments d’estima i d’identitat afavoreixen la implicació de les persones en la gestió i el manteniment dels espais quotidians. La contribució dels corredors a una nova manera de fer ciutat que incorpora els valors i les funcions de la natura urbana dependrà de l’èxit assolit en els processos de sensibilització i educació ciutadana. Singular El corredor verd urbà és un espai de naturalesa que aporta valor diferenciat a l’en- tramat urbà. La singularitat de la cobertura vegetal urbana és patrimoni natural i representa, per si mateixa, un centre d’atracció que complementa i/o ressalta l’ar- quitectura adjacent i genera diferenciació paisatgística urbana. Senyalitzar els monuments, els edificis o els fets històrics ocorreguts en els espais dels corredors i crear itineraris a través dels elements naturals (arbres centenaris, parcs històrics, jardins privats, etc.) és una manera de realçar-ne els valors i de generar escenaris particulars. L’establiment i la gestió del patrimoni urbà dibuixa un mapa de les aspiracions i les prioritats ciutadanes que seran transmeses a les generacions futures i esdevé un valor tangible que aporta plusvàlua i revalora determinades zones urbanes. Corredors Verds Urbans 61 5.2. Instruments metodològics A continuació es presenten quatre instruments metodològics referents d’altres ciutats que ja han iniciat un procés per assegurar l’assoliment dels beneficis ambi- entals, ecològics, paisatgístics i socials que proporciona la connexió del verd urbà en xarxa. Bordeus, Nova York, San Francisco i Berlín treballen en aquesta línia. La Carta dels paisatges, Bordeus Un pla verd per al disseny de l’espai públic urbà La Carta dels paisatges de Bordeus, iniciada per als professionals de la planificació urba- el 1996 i finalitzada el 2006, és un element nística, arquitectes i promotors, per al desen- essencial del pla d’espais verds de Bordeus volupament dels projectes urbans futurs. establert, bàsicament, al voltant de les ribes de la Garona. Les orientacions generals que guien el projec- te són liderar el desenvolupament sostenible, L’instrument desenvolupa diversos compo- rehabilitar i restaurar espais naturals, ampli- nents del paisatge i defineix un sistema de ar i diversificar l’estructura de la vegetació al verd urbà fonamentat en la plantació alineada centre de la ciutat, crear xarxes verdes entre de l’arbrat viari, correctament referenciat, i en els parcs, requalificar els espais verds exis- el disseny de grans parcs i jardins i zones d’es- tents, renovar els arbres del patrimoni natural pais públics. La Carta és consulta obligada urbà i innovar en la gestió del verd urbà.. www.bordeaux.fr/ebx/portals/ebx.portal?_nfpb=true&_pageLabel=pgPresStand8& classofcontent=presentationStandard&id=8351 62 Corredors Verds Urbans Better Streets Design, Nova York Manual estratègic del verd urbà El document estratègic elaborat el 2009 és el nització dels carrers, els materials que cal principal referent de la planificació sostenible utilitzar, l’enllumenat i el mobiliari urbà. Els de l’espai públic urbà. Basat en els principis principals resultats són la canalització de les bàsics del disseny amable, accessible, segur aigües pluvials i la creació de jardins i parter- i de confort urbà recull criteris per a la urba- res al voltant de vials i bulevards. www.nyc.gov/streetdesignmanual www.nyc.gov/html/ddc/downloads/pdf/hpig.pdf Corredors Verds Urbans 63 Better Streets Plan, San Francisco Manual sostenible de planificació urbanística El manual Better Streets Plan, impulsat pel çant la gestió de les aigües pluvials. L’arbrat Departament d’Urbanisme de San Francisco, viari permet unificar el paisatge urbà que, repensa de forma sostenible el disseny de l’es- juntament amb el mobiliari integrat, són els pai viari per proporcionar noves directrius que elements que defineixen el seu ritme. millorin la qualitat dels espais públics i el ca- ràcter dels seus barris. El pla és una proposta La creació de xarxes de mobilitat per a via- transformadora de l’espai viari, que engloba nants i la millora de la seva accessibilitat és un ampli conjunt d’idees que consoliden els una altra directriu prioritària. En conseqüèn- carrers com a espais més segurs, ecològics i cia, s’incrementa la qualitat i la seguretat dels agradables. desplaçaments a peu mitjançant mesures com la pavimentació a nivell, l’increment dels Algunes de les mesures respecte al verd són passos de vianants, la millora de la visibilitat l’increment i l’estratificació de l’arbrat viari, la a les cruïlles, la limitació del trànsit vehicular creació de corredors verds que uneixin hàbi- permanent o temporal, l’eliminació d’obsta- tats naturals i generin nous recursos naturals cles o les millores en la senyalització vertical o la millora de la infiltració de l’aigua mitjan- i horitzontal www.sf-planning.org www.sfbetterstreets.org 64 Corredors Verds Urbans Biotop Area Factor, Berlín Indicador de la capacitat ecològica de les parcel·les urbanes L’any 1994, Berlín promou un mètode innova- d’inundacions. dor de desenvolupament urbà qualitatiu basat en paràmetres ecosistèmics per tal de com- L’indicador determina en cada parcel·la ur- pensar els dèficits ambientals urbans (man- bana el percentatge de superfície ecològica- ca d’humitat, calor excessiva, falta d’hàbitats ment eficaç per contenir biòtops respecte al per a la biodiversitat, compactació excessiva total de la seva superfície. Es mesura el sòl del sòl, dificultat d’infiltració, etc.). L’estratè- permeable, tant a nivell superficial com de gia promou la protecció dels paisatges, dels coberta de l’edifici o d’altres zones verdes po- ecosistemes, dels biòtops i de les espècies, tencials, com ara patis, sostres, parets, murs, i desenvolupa un indicador anomenat factor etc., i s’estableix un impost en funció de la ca- d’àrea de biòtop (BAF). pacitat de drenatge de les superfícies imper- meables. El BAF es calcula d’acord amb el sistema d’es- pais verds, segons els usos del sòl (residen- Berlín tendeix a la minimització dels sòls cial, comercial i d’infraestructura) i mapa la urbans impermeables i a un increment del ciutat segons els estàndards ecològics que nombre d’espais verds, la qual cosa es conso- han de guiar els canvis de desenvolupament lida com una veritable xarxa verda complexa urbanístic, tot diferenciant la zona central de capaç de ser reservori d’un elevat nombre la ciutat, les zones de transició i les perifèries d’espècies de flora i fauna adaptades al medi urbanes. La ciutat es zonifica en funció de la urbà. Els instruments que fa servir per assolir identificació dels serveis ambientals prestats, aquests objectius són les ordenances i la fis- com ara la millora de la qualitat de l’aire, el calització. control del microclima o la disminució del risc Biotop Area Factor. http://www.stadtentwicklung.berlin.de/umwelt/landschaftsplanung/bff/ index_en.shtml Corredors Verds Urbans 65 6. Glossari Adaptació: Conjunt de modificacions hereditàries que permeten a un organisme, a una població o a una espècie adequar-se a les condicions biòtiques i abiòtiques del medi. Al·lòcton: Dit d’aquell organisme animal o vegetal no originari d’un territori al qual ha accedit recentment, sovint per acció humana. Autòcton: Amb relació a un país, a una zona, etc., dit dels éssers que hi viuen es- pontàniament. Benestar: Situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida. Biocenosi: Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un ter- ritori definit. Biòtop: Espai ocupat per una biocenosi. Biodiversitat: Varietat de la vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, incloses la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica. Bioindicador: Organisme, objecte o fenomen, la presència del qual indica l’exis- tència d’unes condicions determinades de clima, sòl, temperatura, pol·lució, etc., d’una regió o hàbitat. Balanç hídric: Comparació entre la precipitació caiguda sobre una zona geogràfica determinada i l’aigua que el sòl ha perdut per evaporació directa, per transpiració a través de les plantes o per escolament. Comunitat: Conjunt d’organismes que habiten en un mateix biòtop o hàbitat. Connectivitat ecològica: Mesura del grau de la connexió biològica que manté un territori determinat que connecta dos o més hàbitats naturals. Compactació: Reducció del gruix d’un dipòsit sedimentari a causa del pes i de la disminució de la porositat. Continuïtat: Unió entre les parts d’un tot homogeni. Contaminació: Introducció, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions en un medi alterant-ne les propie- tats i modificant l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats. Corredor verd urbà: Franja contínua amb presència dominant de la vegetació i ús exclusiu, o si més no prioritari, de vianants i bicicletes, que travessa el teixit urbà i connecta en un o diversos punts amb els ecosistemes de l’entorn. Diversitat: Paràmetre ecològic que assenyala la riquesa relativa en espècies o al- tres elements d’un ecosistema o d’un conjunt d’organismes. Ecotò: En un ecosistema, zona de transició entre dues comunitats o biocenosis, com ara el límit entre un bosc i un prat, les vores d’un riu que corre per un prat, etc., en la qual les condicions ambientals permeten la coexistència d’espècies pròpies d’ambdues comunitats. Emissions: Descàrrega d’un o més contaminants al medi. Frondositat: Abundància de branques i fulles. Fulla caduca: Fulla dels arbres que cada any renoven totalment el fullatge, com ara el pollancre i l’ametller. Fulla perenne: Dit de les fulles que viuen més d’un any. Estrat vegetal: Conjunt de plantes d’una comunitat vegetal compreses entre uns determinats límits, superior i inferior, d’alçària. Fragmentació ecològica: Procés de divisió d’una taca d’hàbitat més o menys con- tínua per mitjà del qual s’interrompen totalment o parcialment els fluxos d’organis- mes i/o de processos ecològics entre les diferents taques resultants. Hàbitat: Fragment de la biosfera sotmès a un conjunt determinat de factors ecolò- 66 Corredors Verds Urbans gics. Es pot definir respecte d’una espècie o d’una població com l’ambient en què aquesta habita i es reprodueix. Habitabilitat: Qualitat d’un edifici o local que reuneix les condicions de salubritat, seguretat i higiene exigides que el fan apte per ser habitat. Identitat: Experimentació estable al llarg del temps de la personalitat pròpia i les seves qualitats, com a entitat única i cohesionada amb les idees i els valors del grup social al qual pertany un individu. Infiltració: Procés pel qual l’aigua, i les substàncies que duu dissoltes o en suspen- sió, penetren en els intersticis del sòl per la superfície i pel substrat fins a trobar una capa impermeable o un mantell d’aigua subterrània. Microclima: Conjunt de condicions climàtiques d’un espai homogeni, reduït i aïllat del seu medi envoltant, definides o bé per factors naturals o bé per la combinació d’aquests amb el resultat de la intervenció humana en aquest espai. Naturalitzar: Fer natural, menys artificial. Paisatge: Àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i/o humans. Permeabilitat ecològica: Qualitat de l’entorn que possibilita i facilita els movi- ments ecològics a través seu. Permeabilitat: Propietat d’un sòl, d’una roca o d’una formació geològica de facili- tar la penetració i el pas de l’aigua o els gasos. Porositat: Dit dels materials que tenen una qualitat que els fa permeables. Qualitat de vida: Conjunt de béns o valors socioculturals que determinen la mane- ra de viure de les persones. Salut: Estat d’equilibri entre el medi intern de l’organisme i el medi extern que l’envolta. Sòl: Material disgregable fàcilment sota l’acció de petits esforços que resulta de la meteorització (física o química) de les roques. Està format per partícules sòlides (que poden ser també orgàniques), aigua (lliure, adsorbida o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l’aigua). Socialització: Procés pel qual un individu, de manera conscient o inconscient, ad- quireix la sensibilitat suficient per rebre estímuls socials procedents del medi en què viu, especialment en les diferents etapes del desenvolupament, i s’hi adapta. Territori: ETOL Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe. Territori: GEOG POL ECON Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especial- ment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, adminis- tratives, etc.). Transpiració vegetal: Evaporació d’aigua des de les parts aèries de les plantes, especialment les fulles, però també les tiges, les flors i les arrels. Xarxa ecològica: Sistema de conservació d’un territori format pels espais naturals protegits, les àrees d’influència, els llocs que cal restaurar i les connexions ecolò- giques. Xarxa tròfica: Conjunt interconnectat de cadenes alimentàries, els nodes del qual són organismes que s’alimenten o són menjats per altres de la xarxa. Fonts Enciclopèdia Catalana, SAU à http://www.enciclopedia.cat/ TERMCAT, Centre de Terminologia à http://www.termcat.cat/ Corredors Verds Urbans 67 7. Bibliografia Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona (2006). Pla estratègic d’espais lliures de Barcelona. Els corredors verds urbans. Barcelona. Begon, M., Harper, J. L. i Towsend, C. R. (1988). Ecología. Barcelona: Editorial Omega. Batlle, A. El verd urbà modern. Art, agricultura i ecologia. El verd urbà: com i per què. Un manual de ciutat verda. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Boada, M. i Capdevila, L. (2000). Barcelona biodiversitat urbana. Barcelona: Centre d’Estudis Ambientals. Ajuntament de Barcelona. Busquets, J. (2004). Barcelona. La construcción urbanística de una ciudad com- pacta. Barcelona: Ediciones del Serbal. Chaparro, L. i Terradas, J. (2009). Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona. Bar- celona: Universitat Autònoma de Barcelona. CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals, Obra Social La Caixa. Gràcia, M. (co.), Ordóñez, J. L. (co.), Espelta, J. M., Molowny, R. i Retana, J. (2009). Els alzinars. Manuals de gestió d’hàbitats. Barcelona: Diputació de Barcelona. Galanthus (2007). Corredor biològic Passeig de Sant Joan/Lluís Companys. Infor- me preliminar. Galanthus per a l’Ajuntament de Barcelona. Germain. J., Gómez-Bolea, A. i Llimona, X. 2008. Collserola, més enllà del bosc. Trobada científica sobre la conservació dels prats, els conreus, les brolles i les màquies de Collserola. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. http:// ichn.iec.cat/pdf/Collserola.pdf Forman, R. T. (1995). Land Mosaics: The Ecology of Landscapes and Regions. Cambridge: Cambridge University Press. Hough, M. (1998). Naturaleza y ciudad. Planificación urbana y processos ecológi- cos. Barcelona: Gustavo Gili. Mallarach i Carrera, J. M., ed. II. Germain i Otzet, Josep, ed. III. (2006). Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya/Departament de Medi Ambient i Habitatge. Rueda, S. (1995). Ecologia urbana. Barcelona i la seva regió metropolitana com a referents. Barcelona: Beta Editorial. Parcs i Jardins de Barcelona (1999). Arbres de Barcelona. Barcelona: Institut Mu- nicipal de Parcs i Jardins de Barcelona. El libro verde del medio ambiente urbano. Tomo I. Ministerio de Medio Ambiente. Red de Redes de Desarrollo Sostenible. Març 2007. Puigbert, L., Nogué, J. i Bretxa, G. (2008). Paisatge i salut. Plecs de paisatge: Re- flexions 1. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya/Barcelona: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Romero, J. (2002). El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. Barce- lona: Fundació Terra. Ruhí i Vidal, A. (2007). Natura al teu jardí. Figueres: Brau. 68 Corredors Verds Urbans Lorenzo Quintela, M. A., García López, P., Pou Royo, A. i Soto del Río, M. (1993). Guia sobre criterios ambientales en la elaboración del planeamiento. Vitòria: Ser- vicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Diversos autors (2004). III Simposi Internacional sobre Espais Naturals i Rurals en Àrees Metropolitanes i Periurbanes: «El sistema d’espais lliures en l’articulació de les àrees metropolitanes». Consorci del Parc de Collserola. Llibres digitals Bellmunt, J. (2008). Estudi històric i manual pràctic de passeigs arbrats a les ciu- tats, viles i pobles de Catalunya à http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/ arees/territori/paisatge/subvencions/avingudes_arbrades/passeigs_arbrats.jsp El Libro Verde del Medio Ambiente Urbano. Tomo I (2007) à http://www.bcnecolo- gia.net/documentos/libroverde.pdf Mayor, X. (2008). Connectivitat ecològica: elements teòrics, determinació i apli- cació. Importància de la connectivitat ecològica com a instrument de preservació de l’entorn i d’ordenació del territori a Catalunya. Generalitat de Catalunya. CADs (Consell Asessor per al Desenvolupament Sostenible) à http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/ documentsrecerca/2008/connectivitat_ecologica_baja.pdf Articles digitals consultats European Urban Knowledge Network, EUKN (2006). Biodiversity Natura 2000 in Urban Areas à http://www.eukn.org/eukn/themes/Urban_Policy/Urban_environ- ment/Environmental_sustainability/bio-natura-urban-areas_1517.html Center for urban forest research and USDA Forest Service, Pacific Southwest Re- search Station. New York City (2007). Municipal forest resource analysis à http:// www.milliontreesnyc.org/downloads/pdf/nyc_mfra.pdf Departments of Design and Construction (2010). New York City. The Active Design Guidelines à http://ddcftp.nyc.gov/adg/ Site Design Manual for B.C. Communities (2003). Sustainable Urban Landscapes à http://www.jtc.sala.ubc.ca/projects/DesignManual/SDM_entire_web_edit.pdf TCPA, Communities and Local Government, Natural England (2008). The essential role of green infrastructure: eco-towns green infrastructure worksheet à http:// www.tcpa.org.uk/data/files/etws_green_infrastructure.pdf Urban Institute Ireland, UCD, (2008). Green City Guidelines. Advice for the protec- tion and enhancement of biodiversity in medium to high-density urban develop- ments à http://www.uep.ie/pdfs/guidelines_intro.pdf Webs consultades Agenda21 de Barcelona à http://www.bcn.es/agenda21/a21/A21_AGENDA.htm Amercian Society of Landscape Arquitects à http://www.asla.org/awards/2007/07 winners/506_nna.html Corredors Verds Urbans 69 Associació Cistus (dels amics dels jardins de papallones i insectes) à http://www. cistus-associacio.org Atlanta, Beltline Atlanta Connected à http://www.beltline.org/ Baltimore, Baltimore Green Works (BGW) à http://baltimoregreenworks.com/ Ciutat de Mèxic à http://www.planverde.df.gob.mx/ Criteris de disseny verd à http://www.jtc.sala.ubc.ca/projects/DesignManual/gui- delines_corridor2.pdf Desgin for London à http://www.designforlondon.gov.uk/ Living Roofs and Walls. Technical Report: Supporting London Plan Policy http:// www.designforlondon.gov.uk/uploads/media/5_Living_Roofs_technical_report. pdf Institut del Paisatge Urbà à http://www.bcn.es/paisatgeurba/ Federación Europea de Espacios Naturales y Rurales Metropolitanos y Periurbanos (Fedenatur)à http://www.fedenatur.org/index.aspx?lng=es Galanthus, Estudi i Divulgació del Medi Ambient à http://www.asgalanthus.org/ index.php Parc de Collserola à http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos.htm Parcs i Jardins, Ajuntament de Barcelona à http://w3.bcn.cat/XMLServeis/XMLH omeLinkPl/0,4022,375670355_376769224_1,00.html Projecte LIFE Anella Verda à http://www.diba.es/parcsn/parcs/life/life.htm Programa d’actuació municipal 2008-2011 de Barcelona à http://w3.bcn.es/fit- xers/participacio/pam/pamdef.223.pdf Espai Rural de Gallecs à http://www.diba.es/parcsN/newsletter/detall.asp?Id=1085 Can Cabanyes, Granollers à http://www.museugranollersciencies.org/cabanyes/ documentos.html Promenade Plantée à http://www.paris-walking-tours.com/promenadeplantee. html#top San Francisco, Greenbelt Alliance, Open Spaces and Vibrant Places à http://www. greenbelt.org/ IFORE (Urban Forest Effects Model) à http://www,ufore.org Urban Environment Project, Irlanda à http://www.uep.ie/ Town and Country Planning Association (TCPA), Londres à http://www.tcpa.org. uk/ Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona à http://www.diba.es/parc- sn/parcs/home.asp 8. Agraïments Lydia Chaparro Elias. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Universitat Autòno- ma de Barcelona. Salvador Rueda i Cynthia Echave. Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Rafael Balanzó. Els Tres Turons. Oscar Soriano Sánchez. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Construcció i Obra Civil. Sílvia Hita. Barcelona Regional. Parc Fluvial del Besòs. Fernando de Juana i Esther Albaina. Centro de Estudios Ambientales (CEA). Vitoria-Gasteiz. Franscesc Llimona i Alfons Raspall. Parc de Collserola. Xavi Romero Hidalgo. Tècnic de Medi Ambient. Ajuntament de Granollers. Jordi Chueca i Abancó. Director del parc de Vallparadís. Àrea de Planificació Urbanística i Territori. Ajun- tament de Terrassa. Mar Santamaria, Jordi Bellmunt i Xavier Andreu. Arquitectes Associats, SLP. Elena Puigmal. Batlle i Roig. Teresa Farrés Cervera i Gemma Safont. Consorci de l’Espai Rural de Gallecs. Gabriel Jubete Andreu. Jornet, Llop i Pastor, SLP. Illa Central de Badalona. Kevin Robert Perry i Ben Ngan. Nevue Ngan Associates. Portland. Sarah Minick i John Mundy. Urban Watershed Management Program. Wastewater Enterprise. San Fran- cisco Public Utilities Commission. Jean-Pierre Esclair. Directeur des Projets d’Infrastructures Paysagères. Mairie de Bordeaux. La Charte des paysages de Bordeaux. Jane Martin. Plant SF (Permeable Landscape As Neighborhood Treasure in San Francisco). Lisa Abuaf. Urban Development Department. Portland Development Commission. Maria Oropeza-Singh i Adam Varat. San Francisco Planning Department. Citywide Policy Planning. Allie Katheryne Stewart, Jamie Dean i Lev Kerimol. Design for London. East London Grid Green, ELGG. Living Roofs. Anna Peccianti. Street Design Manual. NYC Department of Transportation. Irene S. Kaptzis. NYC Departament of Desing and Cpnstruction. Julia Boyer. Communications Assistant. Friends of the High Line. Claudia Lerin-Falliero. Parc départemental du Sausset. Emmanuelle Sibué-Allart. Direction de l’aménagement. Dgdu-Grand Lyon. Sabine Kopetzki. BFF-Biotopflächenfaktor. Wolfram Goldbeck. Stadt Münster. Jacques Leon. Gran Lyon Emmanuel Jalbert. Berges du Rhône. Albert Castejón. Promenade Plantée. Edició Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona Febrer de 2010 Coordinació Teresa Franquesa i Codinach. Ajuntament de Barcelona Margarita Parés i Rifà. Ajuntament de Barcelona Montse Rivero i Matas. Ajuntament de Barcelona Redacció Gemma Salvador i Obiols. Ecoinstitut Barcelona Bettina Schaefer. Ecoinstitut Barcelona Correcció lingüística Mariona Gratacòs i Grau. MANNERS Traduccions, SL Disseny gràfic i maquetació Jordi Salvany Fotografies Arxiu de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona Albert Punsola David Andrés Francesc Morera Gemma Salvador Josep Maria Mallarach Margarita Parés Ramon Lorente Sergi Garcia Tracey Taylor Txema Castiella Impressió Impremta Municipal Dipòsit legal: ISBN Objectiu 1 Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà Compromis Ciutadà per a la Sostenibilitat - Agenda 21 Barcelona www.bcn.cat/mediambient Imprès amb paper reciclat