39 Guies d’educació ambiental Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers La vida a la ciutat va més enllà de la presència humana. Les persones vivim acompanyades per la flora i la fauna que conformen el patrimoni natural urbà, integrat per plantes i animals de diversos orígens. La composició en espècies és diferent a cada ciutat, ja que depèn de les característiques físiques de l’entorn en el que es troba, i de la història concreta de la importació d’espècies exòtiques en cada cas. Flora i fauna, doncs, ens ofereixen a Barcelona una mostra de com era la nostra natura abans de la urbanització, i del que ha anat arribant a la ciutat i s’hi ha quedat. Ens expliquen, per tant, una part de la nostra història i de la nostra identitat. El vincle humà amb la natura, amb la terra, amb les plantes i amb els animals s’expressa amb força de moltes maneres, fins i tot en un medi urbà. Podem aprofundir en aquest vincle, gaudint dels éssers vius que hi ha als parcs, als carrers, als edificis, al cel... És difícil no veure animals, i és un plaer fixar-nos en ells, preguntar-nos què són, poder-los reconèixer. I podem anar més enllà: podem atreure més animals a prop nostre, a la nostra terrassa, al nostre balcó, al nostre jardí. Amb el simple gest d’oferir-los un hàbitat amb plantes, aigua i aliment enriquim la biodiversitat de la ciutat i ens donem l’oportunitat de gaudir-ne des de casa. Així l’entorn guanya en qualitat i contribuïm a la conservació de la diversitat de la vida. Les espècies de mamífers, rèptils i amfibis que es presenten en aquesta publicació viuen al cor de la nostra ciutat. Es tracta de formes de vida que aprofiten certes característiques favorables que el medi urbà ofereix: hàbitats adequats, disponibilitat d’aliment, clima moderat, i manca de depredadors, entre d’altres. En alguns casos, aquestes espècies poden fins i tot trobar ajuda a Barcelona, on tenim alguns exemples reeixits de projectes de conservació de vertebrats autòctons, adreçats a les aus que viuen en edificis, als amfibis dels estanys i als vertebrats no captius del Zoo. Aquesta guia completa la dels ocells ja publicada, i vol ser un instrument per ajudar a reconèixer el patrimoni natural de Barcelona, a viure la natura a la ciutat, i a conservar la vida a la Terra. Imma Mayol Tinenta d’alcalde de Medi Ambient Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers La fauna urbana 4 Els hàbitats dels amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona 8 Conservació dels amfibis, rèptils i mamífers 12 Amfibis 16. Rèptils 20. Mamífers 30 La fauna urbana La ciutat, probablement un dels invents amb més rellevància de la humanitat, és l’hàbitat de més de la meitat de la població mundial. Molta gent en poc espai, això és en essència una ciutat, on els equipaments, les infraestructures i les edificacions que l’activitat humana necessita dominen rotundament el paisatge i on es produ- eix un intens trànsit de matèria i energia que usualment es genera o transforma més enllà dels seus límits, a diferència del que succeeix en els ecosistemes naturals. Un altre tret important de la ciutat, que deriva del fet que es tracta d’un artefacte concebut per i per a l’ésser humà, és que ha implicat profundes transformacions ambientals, que condicionen enorme- ment el tipus de flora i fauna que pot acollir. Molt sovint, aquestes transformacions fan pensar que la ciutat és un concepte oposat al de natura; algunes espècies que s’hi han acomodat i malgrat els beneficis ambientals que proporcionen són enteses com una anomalia, una molèstia que caldria foragitar o una contingència prescindible, quan en realitat en formen part tant com qualsevol altre element. Una ciutat, doncs, hauria de ser considerada no una negació de la natura, sinó una manifestació més. Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Des que el cosmògraf Hernando Colón del segle xix, de les muralles que l’encercla- (1488-1539), fill del descobridor, en ven. Pràcticament ha ocupat tots els racons Descripción y cosmografía de España es- disponibles, tret de Collserola. Del 1977 al menta les hortes, els arbres fruiters i alguns 1993 el sòl urbanitzat al municipi de Barcelo- accidents geogràfics, actualment poc identi- na va augmentar el 9,2%, mentre que el con- ficables, en el seu itinerari entre l’Hospitalet reu va disminuir el 80,3% i els matollars i prats de Llobregat i Barcelona; o des que es va el 9,3%. Durant el mateix període, els parcs i descriure a principi del segle xix el fartet (Ap- jardins van augmentar més d’un 11%. hanius iberus), petit peix d’aigües salobres, Una ciutat, quan s’engrandeix, deixa racons endèmic ibèric, a partir d’un exemplar cap- que preserva o que allibera amb la voluntat turat en uns aiguamolls litorals barcelonins de crear àrees destinades a l’esbarjo ciutadà. a prop de la desembocadura del Besòs, el Els espais verds urbans són fruit d’aquesta marc físic que ocupa la capital catalana ha concessió i un dels punts on es concentra canviat radicalment. Els topònims d’aquests bona part de la biodiversitat urbana. A Bar- indrets –la Llacuna, la Verneda, la Riera Blan- celona n’hi ha de molts tipus, des de jardins ca, l’Hort de la Vila– testimonien amb esfe- històrics fins a horts públics com els de Can reïdora eloqüència un passat natural que ara Mestres, a Montjuïc, o privats, com els del sembla inversemblant. No ha passat tant de barri de la Clota, a Horta, o els de la Ponde- temps d’ençà que els llops baixaven de Co- rosa, a Vallbona, regats encara per l’antic rec llserola a menjar la carn morta de les bèsties Comtal. que hom tirava als canyets de Sant Martí de Els jardins històrics, a causa de la frondo- Provençals, actualment Poblenou. sitat i l’esplendor de la trama vegetal que La ciutat ha crescut de manera sostinguda els caracteritza, són en molts sentits illes de des de l’enderrocament, a la primera meitat natura en un oceà de ciment. Un exemple 5 J. Bernadó Villuendas + Gómez Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers de jardí històric és el parc de la Ciutadella, la xarxa de parcs de la ciutat, recollida en El obra de Josep Fontserè, que fou urbanitzat problema de los espacios libres (1920). En el 1888 i que va ser el primer parc de grans aquell moment el problema era no saber què dimensions de la ciutat. Com Fontserè, altres fer amb tants espais lliures, mentre que ara el creadors, d’anomenada universal, van deixar problema és no tenir-los. la seva empremta en la xarxa de jardins de Sigui com sigui, aquests parcs tenen la natura la ciutat, que en conjunt sumen actualment com a denominador comú. Aquest criteri té poc unes 1.800 hectàrees. Gaudí urbanitzà el a veure amb els plantejaments de temps més parc Güell a principi del segle xx; Forestier recents, emmarcats en determinats corrents dissenyà bona part dels jardins de Montjuïc, urbanístics en què a vegades ha pesat més el i Rubió i Tudurí, autor d’alguns parcs emble- disseny que no pas un patrocini del verd. màtics com els jardins del Palau Reial o el Si als parcs la biodiversitat es troba a redós Turó Park, fou l’artífex de la planificació de de la vegetació, tant en el sentit tròfic com 6 Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers en el físic, en la trama purament urbana són per a ambdues espècies. Per descomptat, les edificacions el seu suport. Els edificis for- no totes les edificacions són vàlides com a men un hàbitat idoni per a aquelles espècies suport de la biodiversitat. Normalment, els amants de la verticalitat. edificis contemporanis, molt atents a l’efici- Un bon exemple d’aquest aprofitament ens ència energètica, no solen oferir gaires opor- el proporcionen els falciots (Apus apus) i els tunitats. El paradigma d’aquest hermetisme ballesters (Apus melba), ocells migradors estaria representat pels edificis totalment i i insectívors que utilitzen forats estructurals estèrilment folrats de vidre. dels edificis per fer-hi niu. Aquests forats res- Finalment, les fonts, basses i estanys dels ponen tan bé als seus requeriments biològics parcs i jardins, més o menys artificials, gau- —tant com les escletxes dels penya-segats, deixen en alguns casos d’una sorprenent on també crien, o fins i tot més—, que actu- riquesa biològica que en complementa i de alment les ciutats són baluards fonamentals vegades en potencia els valors estètics. 7 Arxiu Villuendas + Gómez Ajuntament de Barcelona T. Franquesa Els hàbitats dels amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona Les característiques ambientals de les ciutats fan que només aque- lles espècies antropòfiles o de necessitats no gaire exigents tinguin més opcions de reeixir. No obstant això, la tranquil·litat i una pressió antròpica moderada són factors que poden afavorir un tipus de bi- odiversitat menys vinculada a l’ésser humà. Pel que fa a Barcelona, principalment, aquesta situació es dóna en alguns parcs urbans de grans dimensions, com ara el de Montjuïc o el dels Tres Turons, o els que estan connectats a masses verdes més grans, com els jar- dins del Castell de l’Oreneta o el del Laberint d’Horta, a tocar de Collserola. A banda d’això, en el marc d’aquests espais i en d’altres, s’hi troben diferents tipus d’ambients que poden aprofitar algunes espècies en funció dels seus requeriments. A la ciutat, pel que fa als amfibis, rèptils i mamífers, hi podem distingir els hàbitats que es descriuen a continuació. Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers 9 F. Muntada F. Muntada F. Muntada Arxiu Villuendas + Gómez F. Muntada Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Espais oberts En el context urbà, els ambients oberts, repre- na. També s’han de considerar espais oberts sentats per prats secs, herbassars, matollars, elements com ara escales i murs de pedra i roquissars i horts, són més aviat escassos. En altres estructures similars que es troben als determinats sectors de grans parcs, com el parcs. Tots aquests ambients són importants de Montjuïc o com el dels Tres Turons, encara per a molts rèptils, principalment les serps, hi queden escadusseres formacions d’aquest les sargantanes o els dragons, i per a petits tipus. Pel que fa als horts, Barcelona disposa mamífers, com les musaranyes o els ratolins d’una xarxa pública i encara en queden de pri- mediterranis, a més de ser zones de caça de vats a Montjuïc, al barri de la Clota o a Vallbo- predadors com el xoriguer. Edificis i penya-segats Els edificis són espais apropiats per als rat- penats i dragons, i també per a alguns ocells. Si hi troben escletxes i cavitats adequades, les utilitzen. Des d’un punt de vista biològic són talment com penya-segats, com ara els de Montjuïc i els Tres Turons. Principalment és en els edificis antics, com ara esglésies, edificis modernistes de l’Eixample o cases de tipologia popular on trobaran aixopluc. 10 T. Franquesa F. Muntada T. Franquesa F. Muntada Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers L’aigua Basses i fonts són hàbitats permanents per Com més vegetació, tant al voltant com a la a la granota verda i la serp d’aigua i punts mateixa bassa, més diversitat de vertebrats i de reproducció de tòtils i reinetes. La rique- altres organismes i, conseqüentment, menys sa natural d’una bassa està relacionada amb propensió a ser colonitzada per molestes pla- la gestió que s’hi desenvolupa i amb les se- gues com la dels mosquits. Pel que fa als pei- ves característiques. Òbviament, les basses xos, a Barcelona ciutat no queden espècies i fonts ornamentals amb aigua clorada són autòctones d’aigua continental. incompatibles amb la presència de fauna. Parcs i jardins, boscos de ciutat Els parcs i jardins barcelonins estan dominats es troba als parcs anomenats històrics, com pels arbres. En sentit biològic, són com sucur- ara els situats al peu de Collserola, alguns sals dels boscos perifèrics, per tant, hi trobem de Montjuïc i el dels Tres Turons, el parc de animals típicament forestals. Aquesta mena la Ciutadella/Zoo o els jardins del Palau de de fauna es veu afavorida pels parcs amb una Pedralbes. Mamífers com l’esquirol, l’eriçó, el vegetació frondosa, feréstega o poc formalit- senglar o el ratolí de bosc, amfibis com el tò- zada, amb importants cobertures arbustives til, o rèptils com el vidriol, mostren predilecció i herbàcies. Aquesta tipologia principalment per aquests ambients. 11 Ajuntament de Barcelona F. Morera F. Morera F. Muntada Conservació dels amfibis, rèptis i mamífers L’aïllament és un dels principals problemes de conservació de la majoria de les poblacions d’amfibis, rèptis i mamífers de Barcelona. Qualsevol alteració que ocasioni la disminució d’efectius pot tenir conseqüències irreversibles, ja que la connexió entre espais verds és molt limitada i, per tant, el flux d’individus és molt reduït o nul (so- bretot pel que fa a les espècies terrestres). Igualment, alteracions ambientals o problemes de conservació pro- duïts a les zones de contacte amb Collserola poden ser perjudi- cials per a algunes espècies distribuïdes en aquest espai natural. Un exemple és el fenomen recent d’habituació dels senglars (Sus scrofa) a fer incursions diürnes i nocturnes en la perifèria de la ciu- tat, atrets per l’aportació artificial d’aliment. Aquesta pràctica podria provocar una modificació de la conducta més o menys generalitza- da del volum de la població, atès que Collserola és un espai força encerclat. Tot i que a primera vista pot semblar que en aquest cas és la natura la que penetra en el medi urbà, en realitat és al revés, ja que són els usos i actituds ciutadans allò que està condicionant el tarannà de la població de senglars de Collserola. Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Entre les alteracions amb més impacte oca- alliberats als jardins del parc de la Ciutadella/ sionades per l’ésser humà destaca la intro- Zoo de Barcelona. Rates de laboratori (Rattus ducció d’espècies exòtiques o domèstiques en rattus), també comercialitzades com a masco- diferents ambients naturals. Aquest problema, tes, de color blanc, s’han vist a Montjuïc, així d’abast mundial, és considerat per la UICN com conills de granja, totalment assilvestrats, (Unió Internacional per a la Conservació de la els quals poden hibridar-se perfectament amb Natura) una de les més grans amenaces de el conill de bosc. la biodiversitat planetària. La presència d’ani- Pel que fa als rèptils, la tortuga de Florida mals exòtics o domèstics en els parcs i jardins (Trachemys scripta), mascota molt popular i urbans és fruit de l’abandonament de masco- de fàcil manteniment, és habitual i recurrent a tes. En molts casos, l’abandonament compor- les basses i els estanys dels parcs, on fins i ta, tard o d’hora, la mort de l’animal abandonat tot es reprodueix. La seva dieta inclou postes per raó de la seva incapacitat d’adaptació a un d’amfibis, capgrossos i nimfes de diferents in- medi advers. En altres casos, però, l’adaptació sectes, a més de vegetació aquàtica. La voraç és satisfactòria. Les espècies exòtiques o do- tortuga mossegadora (Chelydra serpentina), mèstiques adaptables i establertes als parcs i originària d’Amèrica del Nord, ha estat troba- jardins solen ser predadors actius d’espècies da ocasionalment en diferents basses. Més autòctones o les poden desplaçar per com- localitzada i estable és la població introduïda petència directa. Per exemple, els gats són de sargantana de les Pitiüses (Podarcis py- destres caçadors que anualment maten grans tiusensis), establerta des de fa alguns anys al quantitats d’ocells, rèptils i petits mamífers. Eri- voltant de la plaça de les Glòries. çons clars, híbrids del gènere Atelerix, que es Els amfibis exòtics no solen prosperar un cop comercialitzen com a mascotes, s’han trobat alliberats; no obstant això, l’any 2008 hi va ha- 13 F. Muntada I. Rovira Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers ver el primer cas de reproducció a l’Estat es- A tall d’exemple, podem esmentar el progra- panyol de la granota africana Xenopus laevis, ma de conservació dels amfibis que des de de la qual es van trobar i retirar capgrossos l’any 2007 s’està duent a terme a la ciutat i al parc de Mossèn Cinto (Montjuïc). Als jar- que consisteix en el monitoratge de les po- dins del Laberint d’Horta també es van trobar blacions i en l’establiment d’uns protocols de el mateix any exemplars adults. Finalment, els neteja específics en un centenar de basses i peixos més comuns a la ciutat, com gambúsi- fonts, on ha quedat constatada la reproducció es (Gambusia sp.), carpins (Carassius aura- d’aquests animals i que inclou la retirada d’es- tus) i carpes (Cyprinus carpio), són espècies pècimens exòtics. Els resultats són doblement introduïdes. A més d’altres perjudicis, com ara satisfactoris, ja que no només s’aconsegueix l’embrutiment més ràpid de l’aigua, la seva millorar l’estat de les poblacions d’amfibis en presència als estanys, fonts i basses impedeix qüestió, sinó que també altres organismes la reproducció d’amfibis i de la majoria d’orga- com els cargols aquàtics, els espiadimonis o nismes aquàtics. les libèl·lules, les xinxes o les puces d’aigua, En aquest context de fragilitat de les pobla- els sabaters o les efímeres, en surten bene- cions de la fauna urbana, cal impulsar progra- ficiats. mes de conservació d’àmbit local perquè cer- tes espècies, algunes protegides legalment, no desapareguin de la ciutat. Riquesa d’espècies L’inventari d’espècies de fauna vertebrada au- A més de la geneta, és també probable que tòctona presents a Barcelona fet l’any 2008 hi hagi guineus (Vulpes vulpes) o toixons (Me- enregistrà 3 amfibis, 8 rèptils i 16 mamífers. les meles), que facin ocasionalment incursi- Pel que fa a aquests darrers, la baixa detec- ons en els parcs en contacte amb Collserola. tabilitat d’individus en poblacions minses i la Així mateix, ratpenats més escassos, poc o nocturnitat de la majoria, segurament ha fet gens antropòfils, poden passar per Barcelona passar desapercebut algun altre tàxon. Per durant els seus moviments, per exemple, du- exemple, a Montjuïc diverses fonts han as- rant la migració o, fins i tot criar-hi, però, en tot segurat haver vist un animal la descripció del cas, de forma testimonial. qual és compatible amb la de la geneta (Ge- Dels 27 tàxons trobats, 17 (un 63%) estan netta genetta), carnívor similar en dimensions protegits per la llei, mentre que 2 són espè- a un gat domèstic, tacat i amb cua llarga i cies cinegètiques, condició irrellevant a la gruixuda i de requeriments forestals. ciutat, ja que no hi està permesa la caça. Pel 14 F. Muntada Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers que fa a l’estat de conservació avaluat per al naça, manté a Barcelona una població sa- conjunt de l’Estat espanyol, 3 estan conside- ludable, que contrasta, per exemple, amb la rats propers a l’amenaça, mentre que per a la seva situació als espais naturals del delta del resta la preocupació és menor. Llobregat, on pràcticament ha desaparegut. No obstant això, aquestes categories no te- Per contra, el ratolí de bosc, un dels mamífers nen per què ajustar-se a la situació local. Per més abundants a Catalunya, és més aviat es- exemple, el tòtil, considerat proper a l’ame- càs als parcs i jardins de la ciutat. Estatus legal1 Estat de conservació2 AMFIBIS Família Alytidae Tòtil (Alytes obstetricans) • NT Família Hylidae Reineta (Hyla meridionalis) • NT Família Ranidae Granota verda (Pelophylax perezi) LC RÈPTILS Família Anguidae Vidriol (Anguis fragilis) • LC Família Gekkonidae Dragó rosat (Hemidactylus turcicus) • LC Dragó comú (Tarentola mauritanica) • LC Família Lacertidae Sargantana comuna (Podarcis liolepis) • LC Sargantaner gros (Psammodromus algirus) • LC Família Colubridae Serp blanca (Rhinechis scalaris) • LC Serp verda (Malpolon monspessulanus) • LC Serp d’aigua (Natrix maura) • LC MAMÍFERS Família Erinaceidae Eriçó fosc (Erinaceus europaeus) • LC Família Soricidae Musaranya etrusca(Suncus etruscus) LC Musaranya comuna (Crocidura russula) LC Família Verpertilionidae Ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii) • LC Pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) • LC Pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) • LC Ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) • LC Família Molossidae Ratpenat cuallarg (Tadarida teniotis) • NT Família Sciuridae Esquirol (Sciurus vulgaris) • LC Família Suidae Porc senglar (Sus scrofa) C LC Família Leporidae Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) C LC Família Muridae Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) LC Ratolí mediterrani (Mus spretus) LC Ratolí domèstic (Mus musculus) LC Rata comuna (Rattus norvegicus) LC Rata negra (Rattus rattus) LC 1. Estan marcades amb un punt les espècies protegides per la Llei 12/2006, que modifica la Llei 22/2003, de protecció dels animals. La C designa una espècie cinegètica. Les espècies no protegides però que tampoc no són cinegètiques no es poden ni matar ni capturar ni molestar sense autorització administrativa. Aquestes accions comeses sobre espècies protegides poden tenir conseqüències penals. 2. Categoria per a l’Estat espanyol segons els criteris de la UICN (Unió Internacional de la Conservació de la Natura). NT (quasi amena- çada), LC (preocupació menor). 15 Amfibis Els amfibis van ser els primers vertebrats que es van adaptar a la vida terrestre, fa uns 350 milions d’anys, originats en un llinatge de peixos que va tenir la necessitat d’abandonar el medi aquàtic. Aquest abandonament, però, no va ser definitiu. Amfibi significa en grec ‘doble vida’, la qual es manifesta en el seu cicle biològic, que és com un resum sumari de la seva evolució. Les larves, anomena- des capgrossos, tenen respiració branquial i viuen a l’aigua, talment com peixos. El seu creixement comporta una metamorfosi que, en la majoria d’espècies, dota els individus d’extremitats desenvolupades i de respiració pulmonar. Atès que depenen de dos medis diferents, el terrestre i l’aquàtic, són doblement sensibles a les alteracions ambientals. La contami- nació de les aigües, el canvi climàtic, la pèrdua de refugis, l’aïllament de poblacions a conseqüència de la construcció d’infraestructures, entre altres greuges que pateixen, els ha concedit el dubtós honor d’esdevenir els vertebrats més amenaçats del planeta. Al món hi ha unes 6.600 espècies d’amfibis dividides en tres ordres: els anurs (amfibis sense cua i amb extremitats posteriors adaptades per al salt); els urodels (amfibis amb cua), i els àpodes o cecílies (amfibis d’aspecte similar al de les serps, distribuïts als tròpics). Barcelona presenta tres espècies, totes anurs –el tòtil, la reineta i la granota verda–, distribuïdes principalment pels parcs històrics de la ciutat. Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Tòtil (Alytes obstetricans) El tòtil és un petit gripau d’uns 5 cm de longi- tud. Les poblacions de Catalunya i Aragó (A. o. almogaravii) tenen el ventre blanc i el dors de color bru o groguenc amb taques verdes. La pell és granulada amb petits tubercles. El cap és ample, el morro arrodonit i la pupil·la, vertical, amb l’iris daurat amb taques negres. nyes, gasteròpodes i altres invertebrats. Els El festeig es localitza fora de l’aigua. Un cop la capgrossos són més aviat carronyaires, tot i femella expulsa de 20 a 60 ous, el mascle els que també s’alimenten de matèria vegetal. fecunda i, mitjançant el fi cordó que els uneix, A Barcelona es reprodueix en basses artifi- se’ls entortolliga a les extremitats posteriors. cials del viver Tres Pins, l’antic jardí botànic, Pot portar postes de més d’una femella. Trans- el Teatre Grec, els jardins de Laribal, el Turó corregudes tres setmanes aproximadament Park, el Palau de Pedralbes, els jardins de carregant la descendència, busca la bassa, la Tamarita, el Zoo de Barcelona, el recin- l’estany o el torrent on naixeran els petits. Els te privat del parc de les Aigües i el Labe- capgrossos nounats fan una mica més d’1 cm rint d’Horta. També en antics safareigs del de longitud. Hi ha dos pics de reproducció, barri de la Clota, basses privades del barri un a la primavera, i un altre, menor, a la tardor. del Putget, del carrer de la Freixa, del barri Es poden veure capgrossos, però, tot l’any, del Congrés, del col·legi de Sant Ignasi de ja que n’hi ha una fracció que passa l’hivern Sarrià i als recs auxiliars del rec Comtal a a l’aigua i que fa la metamorfosi normalment Vallbona. Al parc del Putget, on no hi ha bas- l’any següent. Els mascles atrauen les feme- ses, crien als embornals. lles amb un característic i insistent xiulet. El tòtil és nocturn. De dia es refugia als llocs més frescals i humits dels parcs, usualment sota pedres o fustes. S’alimenta de cucs, ara- 17 G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Reineta (Hyla meridionalis) una femella pot pondre fins a 3.000 ous per temporada. L’època de reproducció a Bar- celona va d’abril a juny. Els capgrossos són molt fràgils i delicats. Mengen algues i fane- rògames aquàtiques. Cap a l’agost es poden veure totes les petites reinetes fora de l’aigua, La reineta és una petita granota de pell llisa disposades a atipar-se de mosquits, mos- d’uns 5 cm de longitud. Les femelles són una ques, petits escarabats i formigues. mica més grans que els mascles. És de color Es reprodueixen en basses artificials als jar- verd lluent al dors i blanquinosa a la zona ven- dins d’aclimatació de Montjuïc, al viver Tres tral, amb una línia negra a banda i banda del Pins, als jardins de Mossèn Cinto, al mauso- rostre, que a diferència de l’altra espècie del leu de Lluís Companys, als jardins del Palau mateix gènere distribuïda a la Península Ibèri- de Pedralbes, al Laberint d’Horta i als jardins ca, no li arriba mai ni als costats ni a tacar les del Palau de les Heures. extremitats posteriors. Hi ha individus blaus. La pupil·la és horitzontal. És de costums semi- arborícoles. Les reinetes prenen el sol enfila- des a les plantes del voltant de la bassa o de la mateixa bassa, però també poden refugiar- se sota fullaraca i troncs, sobretot a l’hivern quan disminueixen o suspenen l’activitat. Els mascles són territorials i no se solen col·locar a menys d’un metre l’un de l’altre. A la nit, en- tonen uns cants per atraure les femelles. El rauc és potent i aspre. La posta de cada femella consisteix en uns 60 paquets que contenen entre 10 i 30 ous cadascun i que fixen a la vegetació submer- gida. Pot fer més d’una posta, de manera que 18 G. Pascual G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Granota verda (Pelophylax perezi) La granota anomenada verda és en realitat A Barcelona es troba esporàdicament a una granota de coloració molt variable; pot qualsevol massa d’aigua, ja que, en ser més ser verda, bruna o grisosa amb taques fos- o menys comuna pertot arreu, és força cap- ques al dors. El ventre és blanquinós i tacat. turada en un punt per ser alliberada en un al- La pell és una mica rugosa. Les femelles, més tre. Atesa la seva dependència tan estreta de grans que els mascles, poden fer fins a 11 cm, l’aigua, els períodes prolongats de desseca- mentre que els mascles solen fer uns 8 cm de ció de basses i estanys, per motius tècnics o longitud. Els ulls tenen la pupil·la horitzontal, d’altra mena, són causa de la seva desapari- l’iris de color daurat i es destaquen força. És ció. Hi ha poblacions històriques al jardí de la l’espècie de granota més vinculada a l’aigua, Universitat de Barcelona (pl. Universitat), als no se n’allunya. A la menor temença salta, se jardins de Mossèn Cinto, al viver Tres Pins, al submergeix amb rapidesa i s’oculta en el fons. mausoleu de Lluís Companys, al Turó Park, al Normalment, hiberna sota l’aigua, ensorrada Palau de Pedralbes, al Zoo de Barcelona, al al fang. Es desvetlla a final de l’hivern, tot i que Laberint d’Horta i al rec Comtal. la seva activitat reproductora, força tardana, s’inicia avançada la primavera, cap al maig, i es perllonga fins al juliol. L’aspecte de la posta i els substrats on es fixa són similars als de la reineta. Cada femella pot pondre de 2.000 a 7.000 ous per temporada. Els mascles, per atraure les femelles, canten tant de dia com de nit amb un rauc sorollós i molt variat. S’alimenta de tota mena d’animalons, tant aquàtics com terrestres, segons la disponibili- tat. Els capgrossos quan neixen fan uns 5 mm, s’alimenten de tota mena de matèria vegetal i detritus. Poden passar l’hivern a la bassa. 19 G. Pascual Rèptils Aquest extens i divers grup animal es va originar fa uns 300 milions d’anys a partir d’uns amfibis que es van deslligar de la dependència de l’aigua per a la reproducció ovípara. Els ous dels rèptils estan aïllats i protegits de l’exterior i contenen nutrients i prou humitat per garantir el desenvolupament correcte de l’embrió. Gràcies a aquest invent evolutiu van poder conquerir el medi terrestre; fins i tot les espècies aquàtiques fan la posta a terra ferma. La majoria de rèptils són ovípars (fan posta d’ous); no obstant això, alguns són vivípars (el desenvolupament de l’embrió es produeix dins el cos de la mare) o ovovivípars (l’ou és incubat dins el cos de la mare). Una de les amenaces més punyents que pateixen els rèptils a tot el món és la pèrdua i destrucció dels seus hàbitats. La desaparició dels marges i murs de pedra, la intensificació de l’agricultura i l’ocu- pació d’espais oberts són causa de la disminució poblacional de moltes espècies. El grup, molt complex des del punt de vista taxonòmic, inclou ac- tualment unes 8.000 espècies al món, dividides en quelonis (tor- tugues), escamosos (serps cegues, vidriols, camaleons, dragons, sargantanes i serps), cocodrils i tatuares. A Barcelona tenim 8 es- pècies: un vidriol, dos dragons, dues sargantanes i tres serps. Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Dragó rosat (Hemidactylus turcicus) El dragó rosat és un petit rèptil de pell tènue- pot prendre el sol discretament o romandre ment rosada, quasi translúcida. Quan s’escal- refugiat sota pedres, on també hiberna. Pot fa al sol pren tonalitats més sorrenques. Té els fer tres postes, d’1 a 3 ous cadascuna, entre ulls grossos i la pell amb tubercles. Els cinc l’abril i l’agost. dits de les extremitats estan proveïts d’un- A Barcelona s’ha trobat als interiors d’illes gles i d’unes làmines adhesives, disposades de l’Eixample o a edificacions amb murs de a la base, que li permeten caminar per parets pedra com el castell de Montjuïc, però no és i sostres. La cua és més llarga que el cap i gaire abundant. També viu als parcs. Al parc el cos junts. Pot desprendre’s de la cua com de la Creueta del Coll és on es troben les den- a estratègia defensiva. S’alimenta d’aranyes, sitats més grans de l’espècie a Barcelona. arnes i escarabats, entre altres invertebrats. Té una vida més aviat nocturna; durant el dia 21 G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Dragó comú (Tarentola mauritanica) El dragó comú és similar al dragó rosat però és clar. La pell de l’esquena està recoberta una mica més gran i robust. Té cada dit proveït per uns tubercles ben desenvolupats i pun- d’una filera de làmines adhesives transversals, xeguts. S’alimenta bàsicament de tota mena mentre que el dragó rosat en presenta dues d’insectes, aranyes i altres artròpodes terres- per cada dit. D’altra banda, només el tercer tres, però també pot depredar sobre les cries i quart dit de cada extremitat disposen d’un- de dragó rosat, de sargantanes i fins i tot de gles. La coloració varia al llarg del dia i poden la seva pròpia espècie. Generalment d’hàbits fer canvis de color quasi a la mateixa velocitat nocturns, s’enfila per caçar insectes que són que els camaleons (tot i que no tenen el seu atrets pels llums (especialment mosquits i ar- repertori). Escalfat pel sol, es torna de color nes) o bé caça al terra, a l’aguait. Defensa els fosc, quasi negre, mentre que a primera hora seus territoris de caça. Això es pot observar del matí o a la nit és bru grisenc. El dessota fàcilment en aquells punts il·luminats, on hi ha 22 G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers grups dominants i grups perifèrics. Emet xis- a causa de falses creences, com ara que es cles audibles d’alarma o d’agressivitat, més o menja la roba, quan en realitat menja les arnes menys un “tsi-tsi” o “txak-txak”. S’aparella de que mengen la roba. En altres parts del món març a juliol, i la posta, d’1 o 2 ous, la fa entre és molt apreciat per combatre molestes pla- abril i agost. Pot fer entre dues i set postes gues com ara les xinxes. durant la temporada. Hiberna i es refugia sota pedres, torretes, jardineres o en esquerdes de murs de pedra. A Barcelona és el rèptil més abundant i mi- llor distribuït; es troba en edificis la tipologia dels quals li és propícia, però també en parcs i jardins. Popularment, és un animal perseguit 23 G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Sargantana comuna (Podarcis liolepis) La sargantana comuna és una petita sargan- en esquerdes de murs, en forats de parets o tana de coloració i disseny molt variable. El escales, en troncs d’arbres o entre matolls i dors és de tons bruns, grisencs, terrosos, en mates en vorades. general amb pocs tocs verds. El dessota és Malgrat que és una espècie de caràcter blanc, grogós o vermellós. Els mascles fan antròpic, a Barcelona es troba més aviat en poc més de 17 cm amb la cua, les femelles parcs i jardins o en edificis de tipologia apro- són una mica més petites. Consumeix tot ti- piada situats a prop d’espais verds. En alguns pus d’insectes i aranyes, que busca de for- parcs, com ara els jardins de Laribal de Mont- ma activa o de vegades a l’aguait. El zel té juïc, se’n troben grans densitats, mentre que lloc entre el febrer i l’abril, i les postes, dues és molt escassa o falta en espais com els jar- o tres per temporada, una mica més tard. Les dins de la Maternitat o la Ciutadella. sargantanes petites, d’1 a 4 per posta, neixen des de juliol fins a principi de setembre. Fan la posta i es refugien sota roques o pedres, 24 G. Pascual G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Sargantaner gros (Psammodromus algirus) rentment en zones amb matolls, herbassars o abundant fullaraca, en rouredes o pinedes. És una sargantana diürna, amb la màxima activi- tat a primeres hores del matí i a les darreres del dia. El zel és a la primavera i els petits nei- xen des de l’agost fins a l’octubre. Ha estat trobat a Montjuïc, al parc del Cas- tell de l’Oreneta i al parc de la Creueta del Coll. El sargantaner gros és una sargantana que pot fer més de 30 cm de longitud amb la cua, la qual és molt llarga, dos o tres cops la longitud de cap i cos. El dors és de color bru clar tirant a castany amb dues línies groguenques. A les espatlles presenta dos o tres ocels blaus. Les galtes i la gola dels mascles en zel adquirei- xen una tonalitat ataronjada. Consumeix tot tipus d’insectes i aranyes. A diferència de la sargantana comuna o dels dragons, més afins als roquissars o a les edificacions, viu prefe- 25 F. Muntada G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Serp blanca (Rhinechis scalaris) La serp blanca pot fer més d’1 m de longi- solejats. Acostuma a estar activa al vespre i a tud. Cap petit i arrodonit. Els joves són de les primeres hores de la nit. Durant les hores color gris clar, bruns o groguencs amb un centrals del dia, principalment quan fa calor, disseny molt característic al dors: dues líni- s’amaga. Hiberna des de novembre fins a es paral·leles discontínues però unides per principi de la primavera. El zel té lloc entre el ratlles transversals més o menys gruixudes. maig i el juny. Els petits, de 4 a 11, neixen cap Els adults són de color marró groguenc amb a final de setembre o principi d’octubre. dues línies dorsals sense cap línia transver- A Barcelona n’hi ha a Montjuïc, al parc de la sal. Els joves mengen primer insectes i més Creueta del Coll i al Laberint d’Horta. tard cries de petits mamífers, mentre que els adults capturen principalment ratolins o rates i en menor mesura ocells, els quals sovint són enxampats al mateix niu, ja que és una espè- cie que grimpa força bé per arbres i arbustos. Li agrada viure en indrets secs, pedregosos i 26 G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Serp verda (Malpolon monspessulanus) La serp verda és la serp ibèrica més gran. Els ous, al juliol, i els naixements, a final d’agost. mascles poden superar els 2 m de longitud. Hiberna els mesos freds. Els joves són de color verd oliva o gris cas- S’han trobat exemplars de grans dimensions tany amb taques blanques, mentre que els a Montjuïc. També n’hi ha al parc del Guinar- adults són de color verd oliva uniforme. Sobre dó, al parc de la Creueta del Coll i al Laberint l’ull sobresurt una mena de protuberància en d’Horta. forma de visera. A causa dels canvis tan no- tables de talla que experimenta al llarg de la seva vida, la dieta varia molt notablement, des de saltamartins o escarabats dels quals men- ja els exemplars nounats, fins a conills dels quals es pot empassar els exemplars grans. Les serps de mida intermèdia mengen rates, ratolins, sargantanes i altres serps. Per deglu- tir les preses les immobilitza amb la inocula- ció d’un verí injectat amb les dents de la part posterior de la boca. No és pas perillosa per a les persones, ja que el verí no és potent i so- bretot la mossegada accidental és totalment improbable. Aquestes serps viuen en hàbitats similars als de la serp blanca. El zel s’esdevé entre el maig i el juny; la posta, entre 4 i 11 27 G. Pascual G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Serp d’aigua (Natrix maura) La serp d’aigua és una serp mitjana, de cap no mossega ni quan és manipulada. Una altra ample i ben delimitat respecte al tronc. És de estratègia defensiva és deixar anar el contin- color grisós o bru grisós amb dibuixos varia- gut pudent de la glàndula anal i, finalment, si bles, com ara línies gruixudes fosques en zi- cap d’aquestes estratègies no ha funcionat, ga-zaga, línies paral·leles o taques fosques en es pot fer la morta. mosaic. Viu fonamentalment a l’aigua i s’ali- A Barcelona és una espècie força escassa, menta d’invertebrats aquàtics, petits peixos, només n’han aparegut en una bassa del parc capgrossos i adults de granotes i gripaus. del Laberint d’Horta. L’aparellament es produeix a la primavera. Pon entre 2 i 32 ous a prop de l’aigua. Els petits neixen a mitjan agost. Per aconseguir sortir escàpola dels predadors o agressors, fa una imitació molt fidel de l’escurçó: aplana i triangula el cap, bufa, s’enrosca i fins i tot llan- ça atacs, però amb la boca tancada; de fet, 28 G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Vidriol (Anguis fragilis) El vidriol és en realitat un llangardaix sense sol o en grup, en ocasions juntament amb al- extremitats, tot i semblar una serp. Com les tres espècies, amagat en profundes galeries sargantanes i els dragons, també es pot des- o sota pedres. prendre de la cua i com que aquesta és llar- A Barcelona s’ha trobat al parc de la Creueta ga amb relació al cos, sembla que l’animal es del Coll i al parc del Laberint d’Horta. trenqui per la meitat; d’aquí l’altre nom pel qual se’l coneix, serp de vidre. Pot arribar als 40 cm de llargada. Els adults són de color predo- minantment fosc. Les femelles presenten una línia més clara en posició vertebral. Els petits són de color daurat amb línies longitudinals fosques. Menja cucs, cargols, aranyes, esca- rabats i ocasionalment petites sargantanes. Té una activitat crepuscular, fins i tot nocturna si es troba en un medi sec. En general, el vidriol és propens a ocupar indrets amb molta cober- tura vegetal, cert grau d’humitat i sòls tous. Li agrada moure’s i refugiar-se sota la fullaraca. És una espècie ovovivípara. La femella pareix entre 2 i 22 cries enterament formades entre final d’agost i principi de setembre. Hiberna 29 F. Muntada F. Muntada Mamífers Originats fa uns 200 milions d’anys a partir de formes reptilianes, és el grup de vertebrats que ha tingut l’èxit evolutiu més notable, i no pel nombre d’espècies –actualment unes 5.500 arreu–, sinó per l’enorme capacitat d’adaptació i la diversitat extraordinària de for- mes assolida. Malgrat que la majoria són terrestres, hi ha mamífers a l’aigua marina i continental (balenes i dofins), voladors (ratpenats), arborícoles (esquirols) i de vida subterrània (talps); se’n troben al pol Nord (ós polar), al desert (guineu del desert), pertot arreu (és- sers humans) i poden ser minúsculs (musaranyes) o gegantins (ror- qual blau). Característica fonamental i definitòria dels mamífers és l’alimenta- ció dels petits, mitjançant la secreció d’una substància molt nutriti- va, la llet de la mare. Tret de mamífers tan especials i primitius com l’ornitorinc i l’equidna, que són ovípars, la resta són vivípars. Una al- tra característica pròpia és el pèl, que és present, poc o molt, en un moment o l’altre del seu desenvolupament, en totes les espècies. L’èxit evolutiu i la capacitat d’adaptació no han evitat que molts ma- mífers estiguin actualment en perill i que alguns hagin desaparegut en temps recents. La pèrdua d’hàbitat, la introducció d’espècies exòtiques que desplacen les autòctones o que hi competeixen i la persecució directa són algunes de les causes d’extinció. A Barcelona s’han comptabilitzat 3 espècies d’insectívors, 5 de ratpenats, 6 de rosegadors, 1 lepòrid i 1 ungulat. Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Eriçó fosc (Erinaceus europaeus) L’eriçó és un insectívor gran. Els mascles les seves pungents defenses, adopta una es- pesen més o menys 1 kg, les femelles, més tratègia davant de les amenaces que consis- petites, volten els 800 g. És inconfusible, re- teix a fer-se una bola i esperar esdeveniments, cobert d’espines excepte la zona ventral i el normalment la fugida de l’agressor. Es repro- rostre. La cua és curta, també les orelles. El dueix d’abril a setembre. La femella pareix 3 o morro és afilat i els ulls, negres, són petits. La 4 cadells, una o dues vegades l’any. coloració predominant és la marró. És d’hà- A Barcelona hi ha una sorprenent població bits nocturns. Surt del seu cau, un niu esfèric que viu als jardins del Zoo de Barcelona/parc fet de gespa, palla, pèls i altres materials que de la Ciutadella. També és present al Laberint construeix sota pedres, sota troncs o embo- d’Horta i al Palau de les Heures. Pel que sem- tits al bell mig de denses mates d’esbarzers. bla, la seva població declina a Collserola. Li agrada viure als marges dels boscos més aviat humits, sempre a prop de la protecció de la cobertura arbustiva. Menja tota mena d’insectes, cucs, carronya i no desaprofita el menjar de gats i gossos. Molt ben protegit per 31 S. García F. Muntada F. Muntada Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Musaranya etrusca (Suncus etruscus) La musaranya etrusca és un dels mamífers elevat metabolisme l’obliga a menjar constant- més petits del món; els adults pesen al vol- ment. Viu preferentment en ambients oberts tant dels 2 g. És de color gris, amb el pèl curt com ara herbassars, erms o horts. Cria més i suau. Les orelles són grosses. De la cua, que d’un cop l’any des de l’inici de la primavera amida la meitat de la longitud corporal, sobre- fins a l’entrada de la tardor. Les cries neixen surten uns pèls llargs entremig dels curts. És nues i amb un pes de 0,25 g. una activa caçadora d’insectes i altres inver- Ha estat trobada al peu del penya-segat tebrats i molt voraç; de fet, pot caçar i menjar marítim de Montjuïc. Probablement està dis- animalons més grans que ella mateixa. El seu tribuïda en altres espais. 32 A. Arrizabalaga Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Musaranya comuna (Crocidura russula) La musaranya comuna és un petit mamífer marges de boscos, roquissars i jardins. Es re- insectívor que pesa entre 7 i 14 g. La seva produeix des del principi de la primavera fins coloració varia segons l’època de l’any i l’edat a l’inici de la tardor. Pot tenir més d’una ven- de l’individu: els joves són grisos, similars als trada l’any. adults a l’hivern, mentre que aquests són mar- S’ha trobat a Montjuïc i al Laberint d’Hor- rons a l’estiu. La cua és relativament curta i ta, però en baixes densitats. Probablement, amb pèls més llargs entre els curts. No és tan la presència de gats afecta negativament les orelluda com la musaranya etrusca. Habita poblacions. espais oberts amb bona cobertura vegetal, 33 I. Torre Galanthus Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii) La ratapinyada de vores clares és un petit rat- es refugia i cria sota l’escorça i als forats dels penat d’uns 22 cm d’envergadura el dors del arbres o a les esquerdes dels edificis propers. qual és de color entre marró i groc amb tocs A l’hivern prefereix sojornar en llocs humits i vermellosos. El ventre és gris clar o blanqui- freds. nós. A la part posterior de l’ala entre el peu i el A Barcelona se l’ha detectat en molts parcs, primer dit de la mà es distingeix una vora blan- com ara Montjuïc, els Tres Turons, el parc de ca d’un mil·límetre d’amplada. El seu vol és la Ciutadella i el parc del Laberint, entre d’al- rectilini i baix. Caça preferentment en espais tres. arbrats o a la llum dels fanals on acudeixen molts insectes atrets per la lluentor. A l’estiu Pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) La pipistrel·la nana és molt similar a la pipistrel- rats d’arbres, on també hiberna. Com la resta la comuna, potser una mica més petita i amb de ratpenats, la seva funció com a insecticida crits d’ecolocalització més aguts. A la ciutat natural és encomiable i imprescindible. és més habitual que la comuna. Els seus hàbi- A Barcelona se la pot veure volar pràctica- tats especialment preferits són els que tenen ment a qualsevol parc. punts d’aigua, per això és abundant als parcs amb estanys i basses. Com la comuna, es re- fugia en fissures i escletxes d’edificis i en fo- Pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus) La pipistrel·la comuna és un petit ratpenat que bosquines, parcs i zones urbanes. Es refugia fa entre 18 i 24 cm d’envergadura, de color i cria en forats i esquerdes d’arbres i en fissu- marronós pel dors i vermellós per la cara ven- res d’edificis, on també hiberna. tral. El seu vol és àgil i ràpid, amb contínu- A Barcelona se l’ha detectat en parcs com es giravoltes. Abans es pensava que era una ara el del Castell de l’Oreneta, el de la Tama- espècie comuna i antropòfila, però es troba rita, els Tres Turons o Montjuïc. també en zones agrestes i no és tan abun- dant a les ciutats. Li agrada caçar en boscos, 34 Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Pipistrellus kuhlii Pipistrellus pygmaeus Pipistrellus pipistrellus 35 Galanthus-Museu de Granollers Galanthus-Museu de Granollers Galanthus-Museu de Granollers Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) El ratpenat bru dels graners és un gran ratpe- Se n’ha detectat la presència a Montjuïc, als nat de color marró fosc al dors i marró clar al Tres Turons, al parc del Castell de l’Oreneta i ventre. Fa una envergadura de 30 a 40 cm. al parc de la Ciutadella, entre altres indrets. Vola a 6-10 m d’altura descrivint grans girs. Com la resta dels ratpenats distribuïts a casa nostra, la seva dieta és insectívora, és nocturn i s’orienta amb l’ecolocalització, un sistema que permet volar i caçar en la foscor de la nit i que consisteix en l’emissió de xiscles inaudi- bles per a l’ésser humà que reboten contra els objectes i que capten amb la seva fina oïda. Amb aquesta informació sonora es fa una composició de lloc precisa i fidel. Aquesta espècie a l’estiu es refugia i cria sota teules i esquerdes dels edificis. Hiberna en mines, coves, golfes i soterranis. Caça les preses en espais oberts o zones poc arbrades. Ratpenat cuallarg (Tadarida teniotis) El ratpenat cuallarg és un ratpenat gran, dels entre altres llocs. També s’han vist exemplars més grans d’Europa. Fa entre 41 i 45 cm de l’espècie a la Sagrada Família i a la Cate- d’envergadura. És de color gris fosc per la dral. part dorsal i gris clar per la ventral, amb les orelles projectades cap endavant. El pèl és curt i suau. Es caracteritza per ser l’únic rat- penat la cua del qual sobresurt, perfectament visible. El seu vol és potent, recte i a gran altura. Camina i grimpa prou bé. Es refugia principalment en penya-segats o en edificis alts. Captura les preses en ambients oberts. Pot fer llargs desplaçaments des de les seves àrees de refugi fins als punts d’alimentació. A Barcelona se l’ha detectat a Montjuïc, als Tres Turons i al parc del Castell de l’Oreneta, 36 J. Aihartza Galanthus-Museu de Granollers Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Esquirol (Sciurus vulgaris) L’esquirol és un àgil rosegador. La part ven- tral la té de color blanc, la resta és de color vermellós. És molt característica la seva llarga i espessa cua, també les orelles rematades a l’hivern amb un pinzell de pèls. Pesa entre 200 i 400 g. Mena una vida arborícola encara que també baixa a terra amb certa freqüèn- cia. Cria de gener a juny de 3 a 4 cadells. Els nius, que instal·la a la copa dels arbres, són esfèrics i estan fets de branques i acícules de pi i folrats a l’interior de fulles, molsa i herba seca. Menja bàsicament pinyons i en menor mesura avellanes, nous, aglans i invertebrats. A Barcelona se’l pot veure als pins del Rose- rar de Cervantes, als jardins del Palau de Pe- dralbes, al parc del Putget, al parc del Castell de l’Oreneta i al Laberint d’Horta. 37 F. Muntada F. Muntada F. Muntada Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Porc senglar (Sus scrofa) El porc senglar és un gran mamífer, de cap o més mares acompanyades dels seus petits allargat, ulls petits i coloració que varia se- o per grups de joves, mentre que els mascles gons l’edat. Els porcells presenten un disseny adults són més aviat solitaris. Són oportunis- ratllat, els joves són més aviat vermellosos i tes i omnívors. els adults d’un marró grisós, amb les extre- A Barcelona la seva presència als parcs del mitats i orelles, petites i arrodonides, quasi peu de Collserola és més o menys habitual. negres. Els mascles pesen entre 60 i 100 kg Fa incursions als límits habitats de la ciutat i les femelles entre 40 i 60 kg. El zel s’esdevé atret per l’aliment que hom li proporciona de des del final de l’estiu fins al desembre i des- manera conscient o descurada. És una espè- prés de 120 dies de gestació tenen les cries, cie en expansió. un mínim de 3 o 4 per ventrada, entre el gener i l’abril. Es desplaça en grups formats per una 38 Galanthus G. Pascual Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) El conill de bosc és un mamífer inconfusible. prats sempre que el substrat li permeti exca- Com les llebres, té les orelles molt desenvo- var els seus caus. És un herbívor que menja lupades per detectar la mínima remor sos- compostes, gramínies i lleguminoses. pitosa i unes potents extremitats posteriors A Barcelona hi ha conills a Montjuïc i als per sortir àgilment a carrera si es confirma parcs del peu de Collserola, des del Ro- la sospita. És una de les espècies principals serar de Cervantes fins al parc del Laberint en la dieta de molts carnívors ibèrics. En d’Horta. la seva coloració predominen els marrons i grisos. Arriba a fer els 2 kg de pes. Les femelles poden entrar en zel en qualsevol època de l’any, en funció de la disponibilitat d’aliment. Tenen de 3 a 6 cadells per part. Viu preferentment en zones amb matollars i 39 F. Muntada Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) El ratolí de bosc és un ratolí gran, amb un pes ra a la tardor. Els refugis i nius es localitzen en que pot arribar als 35 g. És de color marró escletxes i forats naturals o en galeries fetes groguenc o vermellós al dors i clar al ventre. per ell mateix. Té els ulls grans, negres i voluminosos, les Tot apunta que a Barcelona hi és escàs, en- orelles també grans i la cua llarga. Les ex- cara que és un dels mamífers més abundants tremitats posteriors també són llargues, les a Catalunya. Es troba als parcs limítrofs amb quals el capaciten per fer salts considerables, Collserola. ateses les seves dimensions. Viu en zones amb bona cobertura arbòria i arbustiva, on s’amaga dels predadors. Té de 4 a 5 cries de mitjana per part. Es reprodueix de la primave- 40 I. Torre I. Torre Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Ratolí mediterrani (Mus spretus) El ratolí mediterrani és un petit ratolí d’ulls i i obertes, dominades pels matollars, herbas- orelles petits, que pot arribar a fer uns 21 g. sars i roquissars. La seva dieta és molt varia- Es podria dir que és la versió silvestre del ra- da i inclou tant fruits, llavors i altres aliments tolí domèstic, del qual es diferencia perquè té d’origen vegetal com, en menor mesura, in- la cua més curta que la longitud del cap i el sectes i altres invertebrats. cos, i pel color gris castany del dors i el color A Barcelona se l’ha trobat en ambients apro- blanc grisenc de la zona ventral. Es reprodu- piats de Montjuïc i dels parcs limítrofs amb eix des de la primavera fins a la tardor. Pot Collserola. tenir 5 cadells per part. Viu en zones seques 41 I. Torre Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Ratolí domèstic (Mus musculus) El ratolí domèstic és un rosegador petit i es- on apareix, s’ha adaptat prou bé a conviure tilitzat, de coloració grisa fosca o bruna, lleu- amb l’ésser humà, i s’alimenta de les deixalles gerament més clar al dessota, amb una cua i aliments emmagatzemats. Té especial pre- que iguala la longitud del cap i el cos. Té les dilecció pel pa i altres derivats de la farina. orelles grans i el musell afilat. La major part de Fa nius amb trossos de paper i roba, als ra- les poblacions viu en ciutats, pobles, masos cons més obscurs i amagats dels habitatges. i granges; també n’hi ha en ambients silves- Els seus excrements, que apareixen en petits tres, com ara marges de camps de regadiu. munts, són allargats i foscos. Es reprodueix A Barcelona es pot trobar a parcs i jardins, durant tot l’any. Una femella pot tenir fins a 10 sota jardineres grans dels carrers, als túnels ventrades l’any amb un promig de 6 a 7 petits dels ferrocarrils i a edificis generalment de per ventrada. certa antiguitat. Malgrat que és perseguit allà 42 V. Pelayo F. Muntada Fauna de Barcelona Amfibis, rèptils i mamífers Rata negra (Rattus rattus) i rata comuna (Rattus norvegicus) Aquestes dues espècies depenen en major o menor grau de l’activitat hu- mana la qual, d’una forma o d’altra, els proporciona menjar i recer. La menys dependent de les dues espècies és la rata negra. Presenta una coloració grisa fosca, en alguns casos amb tocs ocres. La cua és més llarga que la longitud del cap més el cos. Viu en zones de bosc i matollar, plantacions de fruiters, con- reus i golfes de cases de camp. La rata comuna, de coloració similar però més gran, amb ulls més petits i cua més cur- ta que l’anterior espècie, viu principal- ment en pobles i ciutats, en soterranis i molt freqüentment a les clavegueres, ja que és una bona nedadora. A Barcelo- na hi són espècies molt esteses. La rata negra es troba en molts parcs, on fa niu als arbres. La rata comuna, en majors o menors densitats, viu per tota la ciutat. Rattus rattus Rattus norvegicus 43 F. Muntada L. Brzoska La col·lecció de guies d’educació ambiental 1. Compostatge 2. Fem biogàs 3. Mobilitat sostenible 4. Reduir residus 5. Oficina verda 6. Les festes més sostenibles 7. L’aigua i la ciutat 8. Menys soroll millor 9. De la ciutat a la natura 10. Posem verdes les associacions 11. Bones pràctiques sindicals 12. En moto mou-te bé 13. L’estalvi energètic 14. Jardineria sostenible 15. Acció sindical 16. Ecoproductes de la llar 17. Aprendre del Prestige 18. L’alimentació sostenible 19. Barcelona en bici 20. Youth X change 21. Animals de companyia 22. La mobilitat més sostenible 23. Ocells de Barcelona 24. Les platges de Barcelona 25. Oficina Verda per a Empreses del Sector d’Oficines i Despatxos 26. Les empreses i la responsabilitat social corporativa 27. Finançament ètic i sostenibilitat 28. Fes-te amic dels boscos 29. 21 consells per a un habitatge sostenible 30. Ajuntament+Sostenible 31. 21 visions del canvi 32. 10 estratègies per prevenir els residus - Guia del consumidor 33. Canviem de codi - El comerç just i solidari 34. Som el que vestim 35. Congressos més sostenibles 36. Hotels més sostenibles 37. Ambientalització de les obres a la ciutat de Barcelona 38. Els corredors verds urbans Podeu consultar la col·lecció de guies d’educació ambiental al web www.bcn.cat/mediambient. També les trobareu al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (carrer de Nil Fabra, 20, baixos) i a La Fàbrica del Sol (carrer de Salvat Papasseit, 1). Crèdits Edita: Ajuntament de Barcelona. Àrea de Medi Ambient Desembre 2010 Direcció de continguts: Margarita Parés Redacció: Sergi Garcia. Galanthus Informació addicional: Guillem Pascual Font documental: Inventari dels mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos dels parcs de Barcelona (2008). S. Garcia; X. Puig; J. Garcia; A. López-Baucells; G. Pascual; E. Pujol; M. Vidal. Ajuntament de Barcelona Coordinació editorial: Montserrat Gonzàlez Disseny gràfic i maquetació: Villuendas+Gómez Fotografies: J. Aihartza, Ajuntament de Barcelona, A. Arrizabalaga, L. Brzoska, J. Bernadó, T. Franquesa, Galanthus-Museu de Granollers, D. Garcia, S. Garcia, F. Morera, F. Muntada, G. Pascual, V. Pelayo, I. Rovira, I. Torre, Villuendas+Gómez Il·lustracions: Marina Miró Portada: Dragó comú. Autor: G. Pascual Col·laboració: ZOO de Barcelona Impressió: Service Point DL: Està permesa la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta guia sempre i quan se citi a l’autor i l’editor com a font original. Els animals no són joguines; tots es defensen si se senten amenaçats i alguns poden resultar perillosos. No s’han d’agafar i si es troba algun exemplar ferit cal avisar al Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (tel. 935 617 000). Objectiu 1 Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà Compromís ciutadà per la sostenibilitat - Agenda 21 de Barcelona www.bcn.cat/mediambient Imprès amb paper reciclat