Barcelona Activa Capital humà Informe sectorial Indústria tèxtil Informe realitzat per: Leitat Technological Center Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 2 Les 10 claus per conèixer el sector La indústria tèxtil ve patint en els darrers anys un clar procés de transformació. En aquest escenari, són factors decisius la nova configuració dels mercats i la incorporació de noves tecnologies que afecten els processos de gestió, producció, distribució i logística. El sector La indústria tèxtil està formada per un conjunt de processos interrelacionats que tenen com a finalitat la creació de diferents productes, tant de vestuari com industrials, abastant des de l'obtenció de la matèria primera fins a la distribució del producte final al consumidor. Tradicionalment, ha estat un sector caracteritzat per una demanda feble, un baix contingut tecnològic i un procés de producció intensiu en mà d'obra. Després d’anys de reestructuració, el sector ha evolucionat, assistint a una reorientació de les seves activitats, on destaca la transformació de l'estructura comercial, la diversificació de productes, els canvis continus en les matèries i l’optimització de la distribució i la logística com a aspectes determinants. Principals àmbits d’activitat La indústria tèxtil comprèn un ampli conjunt d’activitats, des de la producció de fibres i l’elaboració de peces de vestir, fins a la distribució del producte final al consumidor. El cicle complet tèxtil està configurat per la producció de fibres naturals i químiques, les indústries pròpiament tèxtils (que realitzen les activitats de filatura, teixidura i acabat) i la indústria de la confecció. El mercat es distribueix entre tres grans grups de productes, com són els de vestuari (prop del 50% del consum total), els tèxtils per a la llar i la decoració (un 30%), i els tèxtils d’ús tècnic o industrial (gairebé un 20%). Tendències Tots els subsectors tèxtils i, especialment la confecció, s’han vist afectats per la creixent competència dels països en desenvolupament que basen la seva capacitat competitiva en uns baixos costos de mà d’obra. Aquest fet ha generat que les importacions segueixin una tendència creixent, especialment després de la liberalització dels intercanvis comercials internacionals que va culminar amb l’obertura plena l’1 de gener del 2005. Altres factors de gran transcendència pel sector, a més de l’emergència de la Xina com a líder mundial tèxtil, són la progressiva concentració de la distribució comercial i la seva aposta per polítiques de subministrament a escala global. Pes econòmic El teixit empresarial català està constituït per unes 3.750 empreses, la majoria de les quals són de petita dimensió, ja que la majoria no ocupen més de vint persones. Això s’explica per la millor adaptació d’aquest tipus d’empresa a les variacions del mercat tèxtil i a la concentració geogràfica de la indústria, cosa que afavoreix les relacions de complementarietat entre les companyies, encara que és una feblesa a l’hora de fer front a un mercat cada vegada més globalitzat. A més, cal considerar el gran nombre de professionals autònoms/es existents, que constitueixen una important xarxa d’activitats auxiliars per al sector. L’ocupació Les dades d’ocupació a Catalunya són més negatives que pel conjunt d’Espanya. Aquest fet ve explicat per un major pes de la indústria de capçalera (filats, teixits i acabats), que és precisament la que ve patint un procés de reconversió més intens en els darrers anys. La crisi econòmica i financera ha propiciat que els darrers dos anys hagin estat crítics per a l’ocupació del sector, registrant en el bienni 2008-2010 una destrucció de més de 15.000 llocs de treball. La principal causa cal buscar-la en una alarmant desaparició d’empreses en el període citat, que s’estima per sobre el miler de casos. Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 3 Perfils professionals més demandats El futur del sector depèn de la seva capacitat per reorientar-se cap a activitats d’elevat valor afegit. Actualment, la confecció tradicional està donant pas a la confecció de tèxtils tècnics, la investigació tèxtil comença a cobrar protagonisme i cada cop més s’està fent ús de les noves tecnologies aplicades als productes i processos tèxtils. En aquest context, el fet de disposar de personal tècnic qualificat que conegui les innovacions, tant en materials com en processos de producció, es converteix en un factor clau. Ocupacions més demandades El sector s’ha vist en l’obligació de reestructurar el seu funcionament, fet que s’ha traduït en una major importància de determinats subsectors, especialment la distribució i la logística, que han adquirit un caràcter estratègic imprescindible. En aquest sentit, els i les professionals de la cadena logística i d’emmagatzematge prenen una importància especial. D’altra banda, el personal investigador també representa una ocupació amb potencial, tot i que es veu frenada per la resistència i lentitud que presenta el mercat a l’hora d’implantar les innovacions tèxtils. Projecció futura El futur del sector passa necessàriament per saber adaptar-se a la realitat canviant del mateix. En aquest sentit, les estratègies competitives més adequades apunten a l’entrada en nous subsectors, com el tèxtils tècnics, i a l´’us de noves tecnologies d’aplicació tèxtil. Per afrontar aquests nous reptes, és necessari adaptar la formació tècnica dels i de les professionals, així com apropar les empreses als centres tecnològics i les universitats. Debilitats L’elevada competència procedent de les economies emergents, juntament amb l'augment de les seves exportacions cap a Europa després de la liberalització comercial, i la pèrdua de competitivitat pels elevats costos salarials i de producció, constitueixen les principals causes del declivi que pateix Catalunya en el sector tèxtil. Addicionalment, la situació s’ha vist agreujada per la falta d'accés al crèdit que ha comportat la crisi econòmica i financera mundial. Oportunitats Tot i la difícil situació present a determinats subsectors tèxtils, existeixen interessants oportunitats que poden generar oportunitats de negoci en diferents àmbits. Entre aquestes, destaca l’ús de la tecnologia com a recurs estratègic, el reforçament de la imatge de producte, la reorientació cap als tèxtils tècnics, la distribució especialitzada i la internacionalització. Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 4 01Presentació del sector La indústria tèxtil ha tingut tradicionalment un pes molt significatiu en els sistemes productius del conjunt de països desenvolupats i específicament en l'entorn europeu i espanyol. Tot i això, també representa una de les activitats econòmiques més afectades durant les últimes dècades pels intensos processos de reconversió i reestructuració, provocats per les ràpides modificacions de les característiques de la demanda i el comportament dels mercats, així com per la competència dels nous països productors. El sector ha estat un motor econòmic preponderant fins els anys seixanta, però ha anat perdent pes específic dins l’estructura de la indústria catalana, atès el creixement més dinàmic d’altres activitats i la profunda transformació que ha sofert el mateix sector, en especial a causa de la globalització de les seves activitats. Així, el sector, que representava un 8,7% del producte industrial el 2000, ha passat al 5,2% al 2010. Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 5 02Principals àmbits d’activitat El sector tèxtil i de la confecció inclou una sèrie d’activitats industrials que, considerades verticalment des de la perspectiva de la cadena productiva, són la fabricació de fibres químiques, el tèxtil de capçalera (filats, teixits i acabats), altres manufactures tèxtils (catifes, no teixits, etc.), la fabricació de roba de vestir i, finalment, la fabricació de tèxtils per a la llar. Les fases productives superiors de la cadena tèxtil són fonamentalment intensives en capital, mentre que la confecció es caracteritza per una major intensitat en la utilització del factor treball. La cadena productiva del sector finalitza amb la distribució, que no és pròpiament una activitat manufacturera, però que cada dia està més vinculada a la indústria. A continuació es caracteritza els àmbits d’activitat citats: Fibres químiques L’àmbit de les fibres químiques constitueix l’inici de la cadena de valor tèxtil. Es dedica a la fabricació de fibres no naturals, ja sigui a partir de monòmers derivats del petroli (fibres sintètiques), o bé a partir del tractament de la cel·lulosa (fibres artificials). El resultat o producte final són les fibres que posteriorment seran utilitzades en el procés de filatura. Tèxtil de capçalera Representa la base de la cadena tèxtil i es refereix als filats, teixits i acabats. El procés de filatura consisteix en la transformació de les fibres en fils mitjançant els processos i les màquines de filar adequats a cada fibra. La teixiduria consisteix a transformar sèries de fils en una superfície uniforme (el teixit), que pot ser de calada o de punt, en funció del procés seguit. Finalment, en el procés d’acabat, s’apliquen els tractaments químics i mecànics que aporten als productes tèxtils les propietats necessàries per donar-los l’aspecte final (blanqueig, tint, estampat, etc.). Vestuari Les indústries del vestuari estan integrades pels àmbits del gènere de punt i de la confecció. La confecció fa referència al procés en el qual el teixit es transforma en una peça de roba o de gènere de punt, per ser utilitzada i comercialitzada. Inclou les activitats de tall i d’unió de peces de teixit tramat, gènere de punt, cuir o pell. Distribució i logística Comprèn des de la gestió dels subministraments, fins al transport i la distribució de la peça un cop confeccionada. Addicionalment a la caracterització anterior, el sector es pot classificar d’una manera més tradicional basada en la primera matèria utilitzada i en la tecnologia corresponent. En aquest cas, es distingeix entre els àmbits del cotó, de la llana, de la seda, del ram de l’aigua (tints i acabats), etc. Malgrat que l’evolució tecnològica i de mercat redueix la idoneïtat de les classificacions segons el criteri de les primeres matèries, és un fet que una bona part de les associacions i de les institucions empresarials, així com dels estudis i de les estadístiques, fan encara ús d’aquesta classificació. Finalment, la classificació del sector també pot ser enfocada des de la perspectiva del mercat de treball, a partir de la identificació de diferents àmbits on s’hi troben vàries tipologies de perfils professionals. El principals àmbits identificats pel sector tèxtil són: Disseny i confecció Agrupa les ocupacions relacionades amb el disseny de vestimenta, així com amb els processos duts a terme durant les fases de confecció de les peces. El disseny és una activitat que afegeix valor al producte i és una de les millors apostes dins el sector. En aquest sentit, destaquen els/les dissenyadors/es de moda, així com els/les dissenyadors/es gràfics/ques especialitzats/ades en tèxtil. Compres, emmagatzematge i distribució La distribució ha anat cobrant força dins el context tèxtil i actualment constitueix una de les activitats més estratègiques. Dins aquest àmbit, són necessaris perfils com els/les responsables de compres o els/les encarregats/ades de coordinar tota la logística. Gestió de processos productius La nova configuració dels mercats tèxtils i la incorporació de noves tecnologies estan afectant significativament els processos de gestió, producció, emmagatzematge, distribució i logística. Per fer front a aquests canvis, es necessiten Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 6 perfils com els/les responsables de sistemes integrats de gestió, els/les analistes de processos i temps productius o els/les consultors/es tèxtils. Màrqueting i gestió del punt de venda Àmbit de gran rellevància en la introducció d’aquelles activitats que s’allunyen de les més tradicionals. Calen perfils professionals que disposin de coneixements d’importància estratègica, que puguin ser determinants per al desenvolupament dels plans futurs de les empreses. Dins aquest grup, destaquen els/les especialistes de producte en moda (product manager) i els/les tècnics/ques d’expansió comercial. Tèxtil tècnic La innovació en processos i en producte ha anat cobrant importància dins la indústria tèxtil. Tant es així, que actualment s’observa una clara tendència a orientar-se cap als teixits tècnics, podent parlar específicament d’un àmbit dedicat plenament a aquesta activitat. Dins aquest àmbit destaquen els/les tècnics/ques en investigació i recerca tèxtil i els/les assembladors/es de teixits tècnics. Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 7 03Tendències del sector La importància de la innovació, tant en processos com en producte, i la recerca de noves línies alternatives i, per tant, de nous nínxols de mercat, ha accentuat la incorporació de materials tecnològicament avançats i l’orientació cap els teixits tècnics. Reestructuració del teixit empresarial La important reconversió del sector en els darrers anys ha incidit amb major intensitat sobre les empreses mitjanes i grans, de més de 50 treballadors/es, de manera que el 2009 tan sols representaren el 3,5% del nombre total d’empreses, percentatge inferior al 5% corresponent al 2000. La desfavorable conjuntura del mercat va provocar una important reducció de les vendes, la qual cosa va generar un procés de reestructuració en el si de les empreses per tal d’adaptar les seves estructures a la realitat de la demanda. Innovació i disseny com a factors de supervivència L’evolució dels mercats exteriors ha generat la necessitat de ràpids canvis estratègics per part de les empreses per tal d’adaptar-s’hi. Els punts bàsics d’aquest procés han estat la innovació com a factor de diferenciació –especialment en el producte per mitjà del disseny– i la millora dels processos productius i logístics –per poder oferir una resposta ràpida als requeriments del mercat–. Altres línies estratègiques desenvolupades se situen en l’apropament de la indústria a la distribució, cosa que s’ha traduït en el creixement de les cadenes de botigues i franquícies promogudes des de l’àmbit industrial. La distribució com a factor estratègic La distribució ha estat tradicionalment considerada un sector complementari a la indústria, únicament necessari per tal de fer arribar els productes al seu destí. Actualment, el rol de la distribució ha evolucionat, ja que ha situat el/la consumidor/a com a centre de tot el procés. Així, la distribució està assumint funcions pròpies de la indústria, com la definició del producte, el seu disseny i l’estratègia de preus. En conseqüència, ha anat concentrant un alt poder de negociació, amb la qual cosa ha acabat per imposar les seves condicions a la resta de membres de la cadena tèxtil, passant d’un model gestionat per la producció/indústria a un altre gestionat des del consum/distribució. Models de negoci adaptats La necessitat d’adaptació dins la indústria tèxtil ha motivat que les empreses hagin adaptat els seus models de negoci. Les noves estratègies apunten cap a la integració amb la distribució per tal d’apropar-se al consum i obtenir informació útil de les preferències del/de la consumidor/a. Tanmateix, és important restar importància a l’estructura productiva, deslocalitzant-la si és precís, i focalitzar aspectes relacionats amb el disseny, la logística i el màrqueting. Aquest tipus d’empresa, amb models molt diversos i encara poc definits, sobrepassa el concepte tradicional d’empresa-fàbrica per apropar-se al d’empresa-servei. Reorientació cap a noves activitats Les empreses tèxtils han tendit a entrar en nous nínxols de mercats, especialment en els tèxtils tècnics per a automoció, sanitat, construcció, seguretat etc. La demanda d’aquests productes és creixent, encara que aquesta tendència xoca amb el baix nivell investigador del país i l'allunyament entre els centres tecnològics i el món empresarial. Els canvis de l'entorn també estan obligant a utilitzar nous coneixements i incorporar tecnologies avançades, com les TIC, per fer front a un procés de reestructuració i modernització permanent. Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 8 04El sector en xifres Dades econòmiques • La producció del sector tèxtil a la UE-27, que va patir un retrocés de l’ordre d’un 6% en termes reals durant 2008, va continuar decreixent amb força durant l’any 2009, totalitzant una baixada del 17% en el subsector tèxtil i de l’11% en el de vestuari. La facturació global corresponent va ascendir a 194.000 milions d’euros. • La crisi econòmica ha afectat també els intercanvis exteriors de la Unió Europea. Al llarg del 2009, tant les importacions com les exportacions van experimentar un creixement negatiu respecte 2008. Concretament, es registrà una baixada en valor del 7% i del 16% en les importacions i exportacions respectivament. • En el mercat espanyol, la crisi econòmica va provocar una caiguda històrica en el sector durant l’any 2009, fins i tot superant la registrada l’any 2005. Aquesta situació va ser bàsicament provocada per l’evolució negativa de la demanda, que va patir un descens proper al 10% respecte 2008, fruit de la contracció del consum familiar i de la compra d’habitatges • L’evolució negativa de la demanda va provocar importants caigudes en la producció espanyola de 2009, que va patir un retrocés d’un 20%, quasi el doble de la davallada del 2008. • Els productes asiàtics són els més importants en el conjunt de les compres exteriors del context català, ja que el seu percentatge representa un 42% del total. Dins aquest segment, el 45% procedeix de la Xina. Dades d’ocupació • La Unió Europea-27 ha perdut 35.000 empreses i 510.000 llocs de treball entre el 2005 i el 2009, encara que manté una ocupació de 2,3 milions de persones, xifra que representa l’1,0% de la població ocupada a Europa. • En el conjunt d’Espanya, l’ocupació va disminuir un 12% en el 2009 i accelerà la tendència negativa iniciada l’any anterior amb el començament de la crisi, quan els llocs de feina es van reduir un 5,9%. El sector proporciona ocupació a unes 160.000 persones a nivell espanyol. • A Catalunya, la important caiguda de l’activitat i les dificultats financeres de les empreses han tingut una important repercussió negativa sobre el nivell d’ocupació del sector. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social es reduí un 18,6% de mitjana anual enfront de l’11,7% de l’any 2008, amb la qual cosa la pèrdua d’ocupació acumulada des del 2000 arriba a un 57,7%. L’ocupació del sector a Catalunya ascendeix a unes 40.000 persones. • El tèxtil de capçalera representa el 54% de l’ocupació del sector a Catalunya. És l’àmbit amb més presència, però també el que ha sofert una major reconversió en les seves estructures i funcionament. Per la seva part, el paper de l’àmbit de la confecció també és important a Catalunya, ja que representa un 35% de l’ocupació del sector. Fonts: Centro de Información Textil y de la Confección (CITYC); Instituto Nacional de Estadística (INE); Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat); Observatorio Industrial Textil-Confección (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 9 05Perfils professionals més demandats Perfils professionals de major qualificació Els perfils més qualificats acostumen a encarregar-se de les àrees de negoci més relacionades amb la gestió, especialment en la coordinació de la producció, la logística i la distribució. D’altra banda, aquests perfils també són necessaris en les fases de disseny, el desenvolupament de noves tecnologies i l’execució d’activitats de recerca i investigació. Perfil formatiu Els requeriments formatius poden ser variables en funció del caràcter tècnic de cada ocupació. El nivell mínim d’estudis exigits correspon a mòduls de formació professional de grau mitjà en l’àmbit del tèxtil, confecció i pell per a ocupacions relacionades amb la producció. En l’altre extrem, els requeriments més elevats s’inclinen cap a les enginyeries superiors d’especialitat industrial i tèxtil, necessàries per ocupar llocs de treball en el context dels processos i la investigació tèxtil. Finalment, també destaca la formació d’àmbit empresarial, com Administració i Direcció d’empreses i Economia, per aquelles ocupacions estrictament de gestió. A banda d’aquests perfils, també s’inclouen d’altres amb un nivell alt de responsabilitat i autonomia, que poden estar relacionats amb tasques creatives, tècniques o de gestió. El nivell formatiu en aquests casos parteix de la formació professional de grau superior relacionada amb el disseny i/o tèxtil pels llocs de treball creatius i, pels llocs de treball més tècnics, es requereix una titulació universitària en Enginyeria Tèxtil, Química o Industrial. Un aspecte comú per aquest tipus de perfils és la necessitat de formació complementària que ampliï els coneixements específics de l'activitat i de les tecnologies tèxtils, tant de maquinària com d’eines informàtiques específiques. En aquest sentit, pot resultar favorable disposar d’estudis de postgrau o màsters d’especialització en l’àrea on es desenvolupi el lloc de treball. Tanmateix, com que aquests perfils sovint estan al capdavant de la gestió d’equips humans, és important disposar de coneixements sobre prevenció de riscos laborals. Finalment, també es valoren altres coneixements específics del sector, així com la formació en sistemes de qualitat. Perfil competencial Els perfils professionals més qualificats han de reunir un seguit d’aptituds personals, entre les que destaquen la capacitat per gestionar el temps eficaçment, la motivació per la feina i les habilitats per liderar i coordinar equips de treball. Tanmateix, caldrà que siguin persones dinàmiques i resolutives per adaptar-se correctament a situacions imprevistes, així com disposar de capacitats didàctiques i comunicatives, per assegurar la bona gestió i assignació de la feina. A major responsabilitat, majors són les aptituds requerides. Per tant, la persona ha de tenir una bona capacitat d’organització, ser molt disciplinada i poder respondre amb un cert grau d’autonomia. Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22  Investigador/a R+D+i tèxtil  Analista de producció de processos i temps  Product manager de moda  Tècnic/a d’expansió Perfils professionals de menor qualificació Els perfils amb menor qualificació s’encarreguen de tasques relacionades amb els processos bàsics del sector, especialment en els àmbits de la producció i les funcions comercials. A diferència de les anteriors, aquestes ocupacions s’allunyen de la gestió i la presa de decisions estratègiques, i es centren més en l’execució de tasques operatives. Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 10 Perfil formatiu Dins els perfils de menor qualificació es distingeixen diferents graus de formació. El nivell formatiu mínim exigit a aquests/es professionals és l’Ensenyament Secundari Obligatori, necessari en aquelles ocupacions més bàsiques de l’activitat productiva. D’altra banda, es troben els/les professionals que realitzen tasques de certa complexitat, pel que el nivell educatiu exigit en aquests casos respon a una titulació de formació professional de grau mitjà en l'àmbit del tèxtil i la confecció. Aquest tipus de perfils no requereix estrictament una formació complementària en forma d’estudis de postgrau o màster. Tot i això, sí es important disposar d’un coneixement implícit del sector que permeti desenvolupar adequadament les tasques pròpies de cada ocupació. Tanmateix, a falta de coneixements específics, l’experiència centrada dins el sector pot resultar igual de ben valorada que la formació. Perfil competencial La naturalesa de les tasques que realitzen aquests/es professionals fa que estiguin en contacte amb un bon nombre de persones. En aquest sentit, aquests perfils han de disposar d’aptituds per al treball en equip i de bones capacitats d’interpretació i comunicació, actuant com a nexe informatiu amb els diferents rangs de professionals amb qui treballa. Caldrà que siguin persones amb una gran organització en el treball, amb capacitat resolutiva i amb una elevada versatilitat per fer front a possibles eventualitats en l’execució de les seves tasques habituals. Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22  Assemblador/a de teixits tècnics/especials  Responsable de logística i emmagatzematge  Manipulador/a de roba  Especialista patronista-escalador Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 11 06Escenaris de futur Debilitats • El teixit empresarial dedicat a la industria tèxtil correspon a la petita i mitjana empresa en la majoria de casos. Aquesta característica fa que els recursos disponibles i la capacitat per invertir presenti limitacions i, per tant, dificulti el procés de reorientació de les empreses cap a altres activitats generadores de valor afegit. Addicionalment, en molts casos cal sumar-hi una falta d’actitud emprenedora i de motivació explicada per la difícil situació que ve patint el sector. • La implantació de noves estratègies i activitats xoca amb les limitacions derivades de la manca de dimensió empresarial, al fet de veure's la majoria de les empreses immerses en una caiguda dels seus marges operatius i, per tant, de la seva capacitat d'inversió, i també davant les dificultats que fins ara ha experimentat el sector per trobar personal especialitzat. Tot plegat, genera un escenari on moltes empreses no han reaccionat per adaptar-se als canvis, portant com a conseqüència la desaparició d’empreses i per tant d’ocupació. • Alentiment o caiguda del nivell d’ocupació del sector, situat principalment a las petites empreses i tallers de confecció. • Desconeixement del sector a escala internacional i falta de posicionament estratègic en mercats exteriors. • Estructura comercial tradicional i dificultat d’accés a nous canals de distribució. A aquest fet cal sumar-hi un alt grau d'atomització del sector i una manca de cooperació entre las empreses. Amenaces • El sector tèxtil i de la confecció és un dels més afectats pel trasllat de l’activitat cap a països asiàtics i altres emergents, de tal manera que el pes dels nuclis tèxtils d’Europa, Estats Units i el Japó tenen ara una importància molt més reduïda. Aquest procés s’ha accelerat en el segle actual amb el lideratge de la Xina com a primera potència tèxtil mundial, i amb el procés de liberalització dels intercanvis tèxtils internacionals que va culminar el 2005 amb la desaparició de les restriccions (quotes) a les importacions tèxtils, la qual cosa ha provocat una nova onada de reestructuracions empresarials a Europa. • El sector tèxtil presenta importants vincles amb altres sectors econòmics, per exemple, el sector agrícola, ja que és font de fibres tèxtils naturals, o el sector químic, ja que proporciona les fibres sintètiques. La problemàtica es dóna quan el declivi d’activitat arriba als sectors que proveeixen el sector tèxtil, o bé als sectors dels quals el tèxtil és el proveïdor. D’aquesta manera, es pot observar que part de la crisi de la indústria tèxtil es veu agreujada per la caiguda del sector de l’automoció i se li afegeix la indústria del moble, la fusta i les estructures de fusta directament afectades per la caiguda dels sectors immobiliari i de la construcció. Per la seva banda, els tèxtils per a la llar depenen en la seva demanda, a més de la renda, de la creació de noves llars i d’habitatges, la qual també es troba en estat crític. Finalment, els usos tècnics o industrials estan relacionats amb la dinàmica dels seus sectors clients, com l’automoció, la sanitat, el vestuari de protecció, etc. • Increment de la competència a escala mundial amb la incorporació de països que disposen d’un avantatge en costos. • A banda de la deslocalització productiva, cal sumar la progressiva entrada de tèxtils dissenyats i produïts pels propis països emergents. • Sector d’escàs o nul atractiu per part d’estudiants i professionals més joves. Fortaleses • El tèxtil ha estat tradicionalment un sector intensiu en treball, però amb el pas del temps i a causa de les diverses reestructuracions que ha patit, la importància d'aquest factor s'ha anat reduint considerablement. Així, en els últims temps la inversió en tecnologia i en equips s'ha fet imprescindible Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 12 per poder millorar la productivitat i la competitivitat del sector tèxtil espanyol, exposat a la competència internacional de països que presenten costos notablement inferiors, especialment pel que fa a força de treball es refereix. • El sector de la distribució tèxtil ha experimentat una dràstica transformació en les últimes dècades com a conseqüència de la globalització i l'aparició de les tecnologies de la informació. Aquests canvis han permès reduir la distància entre els diferents agents que intervenen en el procés de fabricació, reduint el temps des del disseny d'una peça fins a la seva arribada a la botiga i creant el concepte de la distribució de circuit curt. Aquestes millores han permès crear models de negocis capaços de respondre a la demanda en qüestió de setmanes, adaptant-se al canvi de tendències i modes • Reconegut prestigi pel que fa a marques, bona imatge de producte i bon posicionament d’algunes empreses en mercats internacionals. • Creixent incorporació de tecnologia i innovacions en producte i procés. • Sector flexible amb possibilitat d’adaptació als canvis i a la demanda. Oportunitats • La supervivència de moltes empreses del sector està necessàriament subjecte a una reorientació de les seves activitats que permeti oferir solucions d’elevat valor afegit. En aquest sentit, el sector té a la seva disposició un seguit de tecnologies en el context dels tèxtils tècnics, que permeten obtenir productes i teixits innovadors, orientats a mercats poc explotats i amb una gran projecció futura. Entre aquestes tecnologies es pot citar el plasma o les microcàpsules, innovacions destinades a proporcionar als tèxtils unes determinades propietats que milloren les seves funcionalitat o n’aportin de noves. Tanmateix, les tecnologies no tan sols es limiten a l’àmbit productiu, també s’estenen a la distribució on destaca el cas representatiu de la tecnologia d’identificació per radiofreqüència (RFID). En aquest cas, la seva aplicació dins el sector tèxtil optimitza els processos operatius de l’empresa en relació al seu estoc. • La logística s’ha vist com una nova activitat en el camp tèxtil que podria compensar la davallada del personal dedicat a la producció de vestuari. Aquesta percepció és vàlida però s’ha de tenir en compte que la logística requereix molts menys llocs de treball que la producció, pel que la seva contribució, tot i ser positiva, també és limitada. De tota manera, les empreses especialitzades en logística de vestuari preveuen una tendència creixement en els propers anys a causa de l’expansió general de les cadenes i franquícies, i també per la utilització creixent d’aquests serveis externs per part d’empreses mitjanes que d’aquesta manera poden optimitzar els seus recursos d’espai i personal. • Nous nínxols de mercat i possibilitat d’especialització del producte (teixits tècnics, biosanitaris, fisiològics, intel·ligents, etc.). • Elaboració de productes en sèries curtes, variades i personalitzades. • Noves iniciatives de col·laboració entre les indústries del tèxtil i del disseny. Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 13 07Enllaços d’interès Organismes internacionals Textiles and clothing: enterprise and industry (European Commission) http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/textiles/index_en.htm European Technology Platform for the Future of Textiles and Clothing http://textile-platform.eu/textile-platform/ EURATEX – European Apparel and Textile Organization http://www.euratex.org/ Organismes nacionals CITYC – Centro de Información Textil y de la Confección http://www.cityc.es/ MITYC – Observatorio Industrial Textil-Confección http://www.mityc.es/industria/observatorios/SectorTextil FEDECON – Federación Española de Empresas de la Confección http://www.fedecon.es/ AITEX – Instituto Tecnológico del Sector Textil Español http://www.aitex.es/ AEGP – Agrupación Española del Género de Punto http://www.agrupaciontextil.org/ AITPA – Asociación Industrial Textil de Proceso Algodonero http://www.aitpa.es/ ACOTEX – Asociación Empresarial del Comercio Textil y Complementos http://www.acotex.org/ Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.) Heimtextil. Fira internacional de la confecció i el tèxtil per la llar http://heimtextil.messefrankfurt.com Index 11. Fira internacional del sector dels no teixits http://www.index11.org Techtextil 2011. Fira internacional de tèxtils tècnics http://techtextil.messefrankfurt.com Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.) FIMI – Feria Internacional de la Moda Infantil y Juvenil http://www.fimi.es/ IFEMA - Semana Internacional de la Moda de Madrid Barcelona Activa Informe sectorial Indústria tèxtil novembre 2010 14 http://www.ifema.es/web/ferias/simm/default.html Saló Tèxtil Internacional de Barcelona http://www.stib.net/ Portals temàtics internacionals Home Textiles from Spain (ICEX) http://www.hometextilesfromspain.com/ Textile Industry Today http://textiles.einnews.com/ Portals temàtics nacionals Textil.org: Portal del sector textil http://www.textil.org/ Portal Moda España: cifras, empresas i sectores de la moda en España (ICEX) http://www.fashionfromspain.com Noticiero Textil: noticias y actualidad de los sectores textil, confección y moda http://www.noticierotextil.net/ Cofinançat per: