Autores:
Coordinadores:
Susana Tovías 
Pepi Soto
M. del Mar Duran
Miryam Navarro
Helena Recasens
Entitats col·laboradores:
Centre de Formació d'Adults Trinitat Vella
Associació Alef
Parròquia de la Santíssima Trinitat
Amb la participació de:
Regidoria de Drets Civils
Districte de Sant Andreu
Institut Municipal d’Educació de Barcelona
© d’aquesta edició: 
Segona edició
Ajuntament de Barcelona, 2007
www.bcn.cat
Disseny:
Estudi la Maquineta
Il·lustració:
©Pillet
D.L.B: xxxxxxxxx-06
MIRADES MÚLTIPLES
EN UNA SOCIETAT COMPLEXA
índex
introducció
El perquè d’aquest material. Les finalitats
Aproximació socioantropològica
Consideracions metodològiques i proposta de guia didàctica
Els destinataris
Els objectius
Objectius per als dinamitzadors i les dinamitzadores
Objectius per a les persones participants
Consideracions metodològiques
Suggeriments i criteris metodològics
L’estructura
Els continguts
Consideracions importants sobre el contingut del material audiovisual
guia didàctica
Activitat d’exploració inicial: La diversitat en discussió
Bloc 1: Les mirades múltiples en una societat multicultural: 
diferències i semblances
Bloc 2: Les migracions al nostre barri
Bloc 3: Com construïm els estereotips i els prejudicis, 
base dels processos de discriminació
Bloc 4: La convivència al nostre barri: Què volem aconseguir?
Bloc 5: Un món més just i menys desigual
Activitat d’exploració final: Noves mirades?
més recursos sobre el tema
bibliografia
2 introducció
El perquè d’aquest material.1
Les finalitats
En el camí cap a la interculturalitat el ma- Aquest material tracta aspectes imprescin-
terial que presentem s’integra en la glo- dibles per a la convivència i considera la
balitat del projecte Convivim, impulsat diversitat en el seu sentit més ampli com una
des del Districte de Sant Andreu (Bar- riquesa de la humanitat que ens permet créi-
celona) en col·laboració amb l’escola xer, avançar i aprendre contínuament de l’in-
d’adults i altres entitats del barri de Tri- tercanvi entre les persones.
nitat Vella.
És un material que s’afegeix a d’altres ja Les finalitats del projecte són:
existents que giren al voltant d’un mateix
• facilitar la comprensió de les motiva-
projecte, l’eix del qual és abordar la con-
cions i els comportaments de les per-
vivència al barri, tenint en compte la rea-
sones que resideixen al barri o ciutat,
litat, cada vegada més multicultural.
tant individualment com col·lectivament;
Arriba a les vostres mans, doncs, un mate-
• fomentar el respecte cap a maneres
rial que té com a origen una feina duta a
diferents de les pròpies d’entendre el
terme amb anterioritat per l’escola d’adults
món i de moure-s’hi; 
del barri. Aquesta feina consisteix en la 
realització d’una producció audiovisual en • repensar, en les societats d’acollida,
forma de vídeo,2 titulada Convivim a la els marcs de convivència en funció de
Trinitat Vella, on es recullen diversos testimo- la nova realitat multicultural. D’aquesta
nis de gent del barri: gent que hi viu des de manera ens enfrontem amb el repte de
sempre o des de fa temps, gent que hi veure’ns a través de l’altre i de reflexionar
acaba d’arribar, homes i dones, persones a partir d’aquesta distància sobre nosal-
grans i joves... Al DVD hi expressen les tres mateixos. Així, doncs, el desafiament
seves percepcions, sensacions, opinions és comprendre i comprendre’ns.
sobre la convivència entre persones proce-
dents de realitats socioculturals molt dife- Cal destacar, a més, que en el procés d’ela-
rents, però els seus comentaris se centren, boració d’aquesta guia didàctica hi han
sobretot, en l’impacte de la nova població col·laborat puntualment diverses entitats
immigrant estrangera que ha anat arribant socioculturals del barri. Aquest fet ha creat
els últims anys al barri. L’audiovisual esdevé, una dinàmica de treball molt rica, interactiva
així, un material viu, ja que deixa que els i interdisciplinària, que creiem que es reflec-
diferents testimonis extrets entre el veïnat teix en el resultat final del material. 
revelin una realitat social que canvia contí-
nuament, i l’expressió de les vivències dels Aquesta guia didàctica forma part de la línia
seus protagonistes. El fet de recollir els tes- de treball del Projecte d’Educació en Valors
timonis directes es podia convertir en un de l’Institut Municipal d’Educació de Bar-
instrument didàctic d’un potencial enorme i celona relacionada amb la interculturalitat, la
per això va sorgir la idea d’establir un acord immigració i la convivència, en el marc de la
entre la Divisió de Serveis Personals del qual es desenvolupen des de fa un temps
Districte de Sant Andreu i el Projecte processos compartits de reflexió i creació de
d’Educació en Valors de l’Institut Municipal noves propostes educatives per a la ciutat.
d’Educació de Barcelona, per elaborar una Creiem que aquesta proposta didàctica
guia didàctica que acompanyés el vídeo. suggereix camins per a la presa de cons-
Més tard es va valorar la conveniència de ciència més enllà dels casos concrets que
distribuir-lo en DVD. conté l’audiovisual. Des d’aquesta perspec-
tiva, l’ús de la guia didàctica es planteja tant
per a entitats ciutadanes de tota mena com
Les persones responsables del projecte en- per a contextos escolars d’educació secun-
tenien que treballar aquest material audiovi- dària, i no solament per al barri en el qual ha
sual podia impulsar una reflexió entre els nascut la iniciativa, sinó per al conjunt del
1 El material consta d’una producció veïns sobre què vol dir viure en una societat territori.
audiovisual (en DVD) i la seva guia cada vegada més multicultural i plural, i
didàctica en format paper. aconseguir d’aquesta manera que els veïns Tenim el convenciment que continuen sent
i les veïnes que acaben d’arribar al barri i els necessaris projectes i propostes que ajudin
2 Vídeo produït per Teleduca. qui hi viuen des de fa anys o de tota la vida a aconseguir una societat més justa i res-
Educació i Comunicació.
s’apropin i arribin a conèixer-se i compren- pectuosa, i aquest és un camí que s’ha d’i-
dre’s mútuament. niciar tan aviat com es pugui.
introducció Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
3
Aproximació socioantropològica
Volem destacar que la convivència es quals depenen de l’edat, el gènere, la
produeix entre persones i no entre grups. classe social, la ideologia, les expectati-
Les persones subscriuen en més o ves i els objectius que tenim. Al final, des-
menys mesura els postulats dels seus cobrim que la diversitat existeix dins de la
grups respectius, però resolen individual- nostra pròpia cultura.
ment la seva existència. Per tant, hem de • El nostre sistema de classificació del
tenir en compte que el concepte d’immigra- món mereix ser analitzat minuciosa-
ció no equival a cultura ni a nacionalitat, que ment per comprendre el mecanisme
es pot ser immigrant en el mateix país des- que ens pot conduir al racisme i a la
prés d’instal·lar-se en un entorn urbà quan justificació de l’exclusió social:
es prové del món rural, o que es pot ser
• La diferència cultural estimula la
estranger i no tenir nacionalitat espanyola,
comparació. Establim diferències i
encara que no s’hagi emigrat mai o s’hagi
similituds. Les qualifiquem segons el
nascut a Espanya. I les dues situacions són
criteri que ens han transmès els
compatibles amb ideologia i creences dife-
valors del nostre sistema sociocultu-
rents, amb estatus socioeconòmics i amb
ral, que ha creat una jerarquia de
pertinences socioculturals distintes. Ens
millor a pitjor i les consideracions
enfrontem amb una realitat complexa: la
d’acceptable o no, “m’agrada” o “no
d’articular la convivència tranquil·la en con-
m’agrada”, etc.
textos cada vegada més diversos, fruit, en
bona part, dels nous processos migratoris. • La forma més simple de creació de
significat és l’oposició (bo, dolent;
comestible, no comestible; nosal-
Aspectes rellevants per enfocar el tre- tres, els altres; etc.).
ball amb el material audiovisual:
• Aquesta simplificació té l’avantatge
• Amb la immigració experimentem can- que ens estalvia molt d’esforç i 
vis: el paisatge de les nostres ciutats es l’inconvenient que estereotipem i
transforma i convivim amb molts veïns eliminem tota singularitat, creativi-
que procedeixen d’orígens amb referents tat i espontaneïtat. La majoria de les
culturals diversos. Normalment la nostra vegades s’hi afegeix el problema 
reacció davant un canvi és opinar sobre que aquest coneixement de “l’altre”
el que passa i el que vivim. Cada dia als s’estableix sense haver tingut cap
mitjans de comunicació i en política es contacte real previ amb les persones
parla del tema i es donen opinions i dis- a les quals atribuïm l’estereotip.
cursos contraposats dels quals el carrer
• No valorem tot el que és “estrany”
es fa ressò.
de la mateixa manera3 i, en general,
• A l’audiovisual s’expressen d’una se sol mesurar el valor del que 
manera molt clara els discursos del és diferent segons el poder.
carrer amb opinions gairebé sempre molt Tanmateix, no tenim en compte
apassionades sobre el que té de bo i el només el poder adquisitiu, sinó que
que té de dolent aquest fenomen social, també valorem les nostres relacions,
la majoria de les vegades amb raons molt prestigi, coneixements, habilitats,
sòlides per pensar el que pensem. Partim accés a fonts d’informació segons
de les nostres percepcions, de la nostra un sistema de valors preestablert.4
experiència i de la informació que hem
rebut i continuem rebent al llarg de 
la vida, però de vegades les nostres No podem tractar aquest tema indepen-
opinions són infundades i no es basen dentment de les experiències històriques
en experiències pròpies, sinó que les i socials que construeixen la manera en
prenem dels discursos dominants o què pensem. En el “passat” es tracen
dels que fan més soroll i aconsegueixen determinades relacions de poder amb una
imposar-se. A més, la proliferació d’idees distinció clara: el que domina i el que és
3 Per ampliar aquesta perspectiva,
consulteu San Román (1996) a Los
ens confon i desorienta. dominat, el que és hegemònic i el que no ho muros de la separación, Madrid:
és, el que és legítim i el que no ho és. Els Tecnos i Servei de Publicacions de la
• Una de les reaccions que provoca la
criteris per a la discriminació d’un col·lectiu Universitat Autònoma de Barcelona. 
immigració és la por de perdre la nos-
o d’una persona que hi pertanyi són com-
tra identitat. Si iniciem un exercici de
plexos. 4 Es recomana consultar la proposta
reflexió sobre la nostra pròpia vida, apre- de Dolores Juliano (1992) que desen-
nem que al nostre grup hi ha maneres volupa la teoria de sistemes sobre les
relacions entre la cultura i les subcultu-
diferents de viure i que no tots fem les res, a Cultura popular, Barcelona:
mateixes coses; cadascun de nosaltres Anthropos.
tenim múltiples pertinences i filiacions, les
introducció Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
4
• Què s’hi pot fer? car eines i estratègies per resoldre’l
• És important examinar les nostres correctament, aprendre a comunicar-
vides i històries familiars per des- nos i negociar.
emmascarar la fal·làcia que la im- • La conclusió a la qual volem arribar no
migració és un fenomen nou, molest és solament que hem d’assumir el
i allunyat de la nostra realitat: a les paper de protagonistes de les nostres
nostres famílies segurament hi ha vides, sinó que podem ser-ho. No ens
algú que ha deixat el poble o la ciu- hem de conformar a culpar governs i ins-
tat en què ha nascut. Amb algunes titucions dels mals del nostre món, sinó
de les activitats que proposem en que hem d’exercir de persones respon-
aquesta guia, tractem de buscar sables a la nostra societat i acceptar que
semblances i trobar una experiència aquest exercici de responsabilitat és el
comuna transformant el que supo- resultat d’una interacció entre tots els
sadament és incomprensible i des- agents socials. És a les nostres mans ser
valorat en quelcom viscut, conegut i motors de transformació.
comprensible. El compromís per lluitar activament
• Cal aprendre a pensar i a parlar de contra el prejudici, la justificació de la
la cultura d’una manera diferent: discriminació i l’exclusió al nivell de les
com a element de transformació, idees i al nivell dels comportaments ha de
com un fet dinàmic que creem a ser prioritari i requereix un temps per
mesura que anem vivint, que podem reflexionar sobre les nostres certeses.
debatre i repensar com una cosa Hem d’advertir, però, que aquesta guia
viva que forma part de nosaltres i no és composta per fórmules màgiques i
que es fonamenta en la interdepen- que els objectius que busquem es po-
dència i la compatibilitat. den assolir en més o menys grau se-
• La història demostra com l’intercan- gons com siguin les circumstàncies, ja
vi de coneixements i experiències és que de vegades el sistema socioeconò-
enriquidor i estimulant per al progrés mic condiciona els resultats de l’acció
humà. Molts dels elements que for- pedagògica. 
men part de la nostra vida han estat
apresos d’altres cultures. Així, doncs, • Tanmateix, considerem que aquest
considerem la convivència en la diver- material és valuós en tant que facilita:
sitat un valor. Tanmateix, encara que
• l’observació de la vida propera i
la convivència sigui desitjada no és
coneguda,
exempta de conflicte. El dissentiment
és present sempre en qualsevol rela- • la reflexió crítica de la realitat en la
ció (obligada o voluntària). Tot depèn qual vivim i 
de com ho vivim. La nostra aposta en • la possibilitat de fixar la mirada en
aquesta guia didàctica és incorporar- un horitzó de legitimitat múltiple i
lo com un element important de compartida.
procés de creixement. Hem de bus-
Consideracions metodològiques i
proposta de guia didàctica
Els destinataris
Aquesta guia vol arribar a un públic formal i grups d’educació en el temps lliure,
ampli. Per això pretenem que el material associacions diverses (de veïns, de gent
s’utilitzi d’una manera flexible i creativa: gran, etc.) o persones que es reuneixen amb
cada situació grupal és diferent. La pro- l’interès d’abordar el tema de la diversitat, la
posta didàctica és oberta a diferents entorns convivència, els prejudicis i els valors.5
d’aprenentatge, amb edats que poden anar
5 Des d’aquesta perspectiva, hem des dels dotze anys en endavant, i pot ser És per això que es planteja com un projecte
intentat fugir d’un vocabulari massa
escolaritzat. Per això no parlem aplicada tant en centres d’educació formal obert, adaptable, dinàmic i alhora ben
d’alumnat i professorat, sinó de perso- (ESO, cicles formatius, escoles de persones estructurat a través d’un fil conductor que
nes dinamitzadores i de participants. adultes, etc.) com en centres d’educació no dóna solidesa a la proposta. 
introducció Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
5
L’itinerari que proposem s’ha de planificar • Protagonitzar accions transforma-
per endavant en funció de diverses varia- dores i crear i dinamitzar espais de
bles, com ara: trobada.
• els coneixements previs de les per-
sones participants,
• la seva edat,
• els seus interessos. Consideracions metodològiques
Si es considera necessari, es poden treballar La guia didàctica es planteja des d’una
tots els blocs per l’ordre que donem a la perspectiva metodològica integradora:
guia, que en l’àmbit formal pot constituir un
crèdit transversal. En el cas que es vulgui
treballar amb nuclis temàtics determinats, es • Està realitzada des d’un enfocament
poden seleccionar els blocs amb indepen- constructivista, perquè implica repensar i
dència els uns dels altres. relativitzar les nostres concepcions prè-
vies sobre “nosaltres” i sobre “els altres”,
per reconstruir després noves maneres
de mirar-nos i de mirar-los.
Els objectius
• És interactiva perquè potencia el canvi
Presentem a continuació els objectius d’actituds i la resolució de conflictes a
generals de la nostra proposta formativa. través del diàleg, la comunicació i la
Hem decidit distingir entre els objectius cooperació. Planteja el conflicte com una
per a les persones dinamitzadores i els oportunitat per aprendre.
objectius per les persones participants a
• Pel que fa a l’aspecte socioafectiu,
les activitats planificades.
implica un aprenentatge per empatia i
vivencial que utilitza estratègies relati-
• Objectius per als dinamitzadors i les ves a la dinàmica de grups, perquè l’ex-
dinamitzadores periència emocional de les persones i la
• Adquirir alguns conceptes bàsics i força que dóna el grup tenen un paper
reformular-ne d’altres per poder tre- crucial en les aproximacions actitudinals
ballar la convivència en la diversitat. en relació amb l’acceptació i valoració de
les diferències. Gràcies a aquest enfoca-
• Accedir a una informació que per-
ment, emergeixen conflictes latents, pre-
meti orientar l’anàlisi del tema en un
judicis i estereotips que només així es
sentit global i dinàmic.
poden posar en qüestió, alhora que ens
• Aprendre a treballar amb els dile- permeten distanciar-nos-en i decidir
mes que es presenten a la realitat del sobre el paper que volem que tinguin 
barri pel que fa a les diferències en la en les nostres actituds i conductes.
convivència. Aprenent a posar-nos en la pell de 
• Analitzar d’una críticament la prò- l’altre podem aconseguir ser conscients
pia manera de veure el món. de la gran complexitat que suposa
• Objectius per a les persones partici- construir les nostres identitats. Però,
pants com dèiem més amunt, és imprescindible
que, un cop experimentada en la nostra
• Aproximar-se a la pròpia realitat pròpia pell, prenguem distància sortint de
sociocultural i comprendre-la. la situació vivencial a la descripció de
• Aproximar-se a altres realitats so- l’experimentat i a la recerca d’altres 
cioculturals i comprendre-les. fonts d’informació externes. Es tracta, 
• Reconèixer quins elements de des- en última instància, de “combinar
igualtat es justifiquen mitjançant la aprendizaje por información cognosciti-
diversitat. va con aprendizaje vivencial... para que
• Acceptar altres maneres de mou- podamos comprender y explicar”6 els
re’s i de relacionar-se a la societat, processos complexos de la nostra
incorporant nous valors de convivèn- societat actual.
cia en la diversitat.
• Reconèixer algunes semblances La proposta presentada és, a més, una
entre persones culturalment dife- proposta de reflexió – acció – transfor-
rents. mació, contrària a una dinàmica de 
treball transmissiva. És, d’aquesta ma- 6 Segons Rafael Gras a Peters, Coob i• Posar-se en el lloc de l’altre, és a Edmons (1985) Una clase dividida.
dir, fomentar l’empatia. nera, una metodologia activa des d’una Boston: WGBH Educational
perspectiva crítica, on les persones partici- Foundation i Yales University Films -
• Adquirir noves estratègies de co- pants aprofiten la seva pròpia diversitat per Centre de Recursos i Assistència
municació i negociació intercultural. Primària per la Pau i el Seminariofer activitats amb significat per a elles. No Permanente de educación para la Paz
• Adquirir noves conceptualitzacions i hauríem de caure en la ingenuïtat de pensar de la Asociación Pro Derechos
nous models de relació. que en les relacions interculturals, que Humanos de España.
introducció Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
6
també són interpersonals,7 no hi ha rela- ria com a document elaborat pel
cions de poder; hem d’aprendre a analit- grup. Aquest diari, més enllà de tenir
zar-les a fi de posicionar-nos-hi críticament. un caràcter descriptiu, podria recollir
Considerem que es tracta d’una pedagogia els dilemes, reflexions, impressions,
amb “un ancoratge en la realitat i una canvis conceptuals i, per fi, les con-
obertura al medi, una pedagogia que impli- clusions a què va arribant el grup al
ca una perspectiva globalitzadora”,8 ja que llarg de tot el desenvolupament de
es proposa crear les condicions adequades les activitats. Seria, a més, un docu-
perquè les persones participants explorin la ment la relectura del qual per part
seva pròpia realitat, que la confrontin; que dels participants al final de tot l’itine-
aprenguin a conèixer la dels altres, aquells rari de la guia facilitaria l’autoreflexió
considerats “diferents” des de distints parà- sobre els seus propis processos de
metres. Moltes activitats es plantegen des canvi i podria constituir un compo-
de la feina en petits grups per facilitar la nent més per a l’avaluació, que expli-
participació de tots els membres. A més, el quem a l’apartat següent.
fet que el grup sigui petit afavoreix la • La nostra intenció és que aquest
confiança que permet parlar de manera material també ajudi a qui dinamit-
desinhibida sobre temes que poden ser za a emmarcar el tema amb uns
tabú per a algun dels membres del grup. mínims referents teòrics, alhora que
Així mateix, és important que els petits creiem que la posada en marxa de la
grups es constitueixin de manera heterogè- proposta farà emergir una realitat
nia al llarg de tot el desenvolupament de les complexa i dinàmica que li plantejarà
activitats per garantir la diversitat d’expe- nous reptes formatius. 
riències.
Per aquesta raó, per seguir el pro-
De tota manera, creiem que les persones cés, recomanaríem a la persona di-
participants han de manifestar pública- namitzadora escriure un diari de
ment allò que desitgen i solament allò camp sobre les observacions que
que desitgen. No es tracta de forçar la vagi fent durant el desenvolupament
situació, sinó de facilitar que aquells i aque- de les activitats.
lles que tenen més dificultats per parlar en
Per ajudar a aquesta observació,
públic puguin participar en igualtat de condi-
hem marcat al final de cada bloc els
cions que els més “llançats”.
conceptes més importants que es
En definitiva, proposem un treball que, treballen. D’aquesta manera, al
com diu Philipp,9 desenvolupi la “capaci- final de cada bloc la persona dina-
tat per construir el que és comú a partir mitzadora podrà plantejar algun
d’allò que és diferent”. exercici per observar i comprovar si
s’han adquirit aquests conceptes.
• Suggeriments i criteris metodològics • Un altre suggeriment és entrar en
• Cal anar contextualitzant el material contacte amb altres barris que esti-
des del punt de vista d’anar actualit- guin fent activitats semblants en
zant els documents, les notícies i paral·lel, treballar plegats, compa-
altres dades a la realitat del moment, rar realitats i compartir materials.
al context grupal, social, etc. Cada Seria molt interessant fer algun tipus
persona dinamitzadora pot aportar d’intercanvi entre participants de
noves propostes. diferents barris, posar en comú les
seves impressions sobre convivència
• Un altre factor rellevant és l’am-
i immigració en els seus entorns 
bient de grup que vulguem crear.
respectius.
És interessant potenciar un clima
7 Entenem que són les persones les de cooperació, complementació, • Finalment, mentre no es digui el
que es relacionen entre elles i no les ajuda mútua i diàleg constant. contrari, és important que a les 
cultures, d’acord amb els desenvolu- Durant el desenvolupament de la activitats la persona dinamitzadora
paments de Pepi Soto (1995) a l’article
“Interculturalidad: la variabilidad cultural proposta es pot reservar un espai
faci les mateixes aportacions que
como punto de partida para el per col·locar tots els materials que es es demana als membres del grup,
desarrollo del currículum”, a Fernández treballin: murals en contínua amplia- perquè també té els seus propis refe-
Sierra (coord.): El trabajo docente y ció, notícies, fotos, mapes, comenta- rents culturals i aporta més riquesa alpsicopedagógico en educación secun-
daria, Màlaga: Aljibe. També es pot ris de pel·lícules, retalls de premsa... procés.
consultar a Rodrigo Alsina (1999) a La i tot allò que decideixi el grup. A més,
comunicación intercultural, Barcelona:
Anthropos. aquests recursos poden servir alhora
com a suport per al tractament de
les activitats en les seves diferents
8 Philipp, M. G.(1987) Comment
entendre mille et une voix? París: fases.
Magnard. • Podria ser interessant escriure les
experiències dels participants en
9 Op. cit. un gran diari col·lectiu, que queda-
introducció Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
7
L’estructura Els continguts
Aquesta guia consta de cinc blocs temà- El primer bloc, “Les mirades múltiples en
tics. Cadascun d’ells s’inicia enumerant una societat multicultural: diferències i
una sèrie d’objectius generals, que semblances”, se centra en el descobriment
donen lloc a les quatres activitats que els de nous i múltiples aspectes de la història
componen. Cada activitat es refereix, al seu familiar de cada participant utilitzant les fonts
torn, a uns objectius específics. Al final de d’informació oral transmeses pels seus
cada bloc, apareixen els recursos necessa- familiars més grans.
ris i una explicitació dels conceptes bàsics
treballats. Finalment, fem una proposta d’al-
El segon bloc, “Les migracions al nostre
tres recursos complementaris i aportem
barri”, gira al voltant de la projecció del 
bibliografia que considerem bàsica.
DVD i de la seva anàlisi posterior. Es tracta
que extreguin les experiències vitals que hi
El fil conductor dels cinc blocs gira al vol- ha darrere dels entrevistats i que les con-
tant de la idea “conèixer-nos i conviure al trastin amb la realitat propera coneguda per
barri des de la nostra diversitat”. Fem una cadascú.
reflexió constant sobre la necessitat de
millorar la convivència al barri, tenint en
Al tercer bloc, “Com construïm els 
compte els nous referents culturals i socials. 
estereotips, i els prejudicis, base dels
D’altra banda, a través de les activitats que processos de discriminació”, es treballa
es proposen a cada bloc s’entrellacen sobre els estereotips i prejudicis socials i el
diferents tècniques d’intervenció grupal seu reconeixement en el si dels conflictes
basades en la dinàmica de grups des d’un latents, alhora que s’analitza el perquè de 
enfocament socioafectiu que es combinen la seva existència, com es transmeten i 
entre si articulant al final una proposta global com poden esdevenir processos de discri-
i integradora. minació.
A cada activitat hi haurà ocasió per: Al quart bloc, “La convivència al nostre
• dialogar, barri: Què volem aconseguir?”, abordem
• col·laborar, la qüestió de la convivència sense obviar
que aquesta es construeix dia a dia resolent
• desenvolupar l’empatia i
els múltiples conflictes que es generen quo-
• desenvolupar l’escolta. tidianament. Entenem el conflicte com una
En definitiva, es tracta d’aproximar-se des oportunitat per aprendre dels altres i amb els
d’una perspectiva oberta i positiva a velles i altres i, per tant, treballar amb el conflicte
noves relacions interculturals i interperso- esdevé un procés de creixement per a les
nals. persones on s’adquireixen noves estratègies
de comunicació i negociació. 
Proposem una exploració inicial que es
fonamenta en la metodologia anomenada Finalment, al cinquè bloc, “Un món més
focus group,10 que permet recollir els just i menys desigual”, s’exploren les ini-
preconceptes i les actituds que tinguin els ciatives d’acollida a la població migrant i les
participants sobre el tema, abans de que contribueixen a la millora de la convi-
començar la primera activitat. En finalitzar vència, iniciatives que provenen tant de les
tots els blocs, proposem repetir l’experièn- administracions com de la societat civil.
cia per comprovar si hi ha hagut canvis tant El bloc s’acaba amb la realització d’un 
en l’aspecte conceptual com en l’actitudinal. projecte proposat per les persones partici-
pants per a la millora de la convivència al
En tot cas, és important que al final siguin barri.
els mateixos participants els qui puguin par-
lar del que han après sobre els temes que es
proposen, o dels canvis que han experimen-
tat respecte de la seva percepció dels
“altres” i d’ells mateixos. Això també ho
podran fer amb l’ajuda del diari col·lectiu
que esmentàvem a l’apartat anterior.
La persona dinamitzadora també podrà
10 Segons Morgan (1991) Focus
contrastar les notes que hagi pres en el seu Group as Qualitative Research.
diari de camp que proposàvem a l’apartat California: Sage, i Krueger (1991) El
anterior amb les recollides a través del focus grupo de discusión. Guía práctica para
la investigación aplicada. Madrid:
group. Pirámide.
introducció Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
8
Consideracions importants sobre el 
contingut del material audiovisual
La guia didàctica que teniu a les mans Al reportatge hi ha una sèrie de biaixos
desenvolupa, acompanya i permet apli- que no hem de passar per alt. Per exem-
car les propostes d’un DVD realitzat per ple:
alguns veïns del barri de Trinitat Vella al • La majoria de les declaracions dels qui
Districte de Sant Andreu de Barcelona, la acaben d’arribar al barri que hi apareixen
finalitat del qual quan es va fer era reco- són masculines. 
llir diferents opinions entorn de la diversi-
• La majoria de les persones que donen la
tat cultural del barri.
seva opinió són persones grans.
Aquest DVD reflecteix, amb molt bon criteri,
• La representació dels col·lectius d’immi-
diferents sensibilitats envers la immigració
grants és desigual; per exemple, la pre-
actual. No les subscrivim pas totes, ni totes
sència davant la càmera d’alguns col·lec-
les possibilitats hi són incloses; tanmateix,
tius és major que la d’altres.
cal analitzar-les i treballar amb totes. El DVD
mostra parts d’una realitat i la guia convida • Els col·lectius minoritaris estan “racialit-
a pensar sobre com abordar nous marcs de zats”11 (“negres”, “xinesos”, “moros”,
convivència davant una realitat cada vegada etc.). Per exemple, les úniques persones
més diversa i complexa, de vegades contra- de pell negra que apareixen al DVD 
dictòria i molt poc homogènia. estan en un acte festiu ballant al so 
dels tambors, fet que estereotipa el seu
comportament.
Cal tenir en compte una sèrie d’aspectes • Es fa una relació directa entre immigració,
a l’hora de visionar-lo amb la finalitat de pobresa i marginació, la qual influeix en 
distanciar-se’n i contextualitzar-lo, aspectes la problematització dels grups dels qui
que es tracten al llarg de les activitats de la acaben d’arribar al barri.
guia des d’una perspectiva social i cultural. 
La informació que ens ofereix el DVD no
la podem comparar amb la realitat del
moment en què es realitza la recollida de les
opinions o es desenvolupen les activitats,
sinó que solament serveix per il·lustrar certs
estats d’opinió.
Així mateix, al reportatge s’ofereixen
aspectes positius:
• Es mostren situacions diverses.
• Es refereix a la immigració tant interna
com externa.
• Es parla indistintament en català i en cas-
tellà.
• Les opinions sobre el fenomen migratori
11 Segons Alegret (1991), la racialitza- són molt generalitzades i, encara que fal-
ció s’esdevé quan un grup humà clas- tin a la veritat, formen part de l’estat de la
sifica cognitivament un altre de “raça” qüestió.
segons una selecció arbritària de mar-
cadors com ara els físics, territorials o • L’audiovisual mostra testimonis diferents
culturals amb la convicció que aquesta en el seu grau d’acceptació i tolerància
“raça” percebuda causa un “compor- envers les persones immigrants, inde-
tament” determinat. Aquesta construc-
ció arbritària s’usa per explicar la dife- pendentment de la procedència, el gè-
rència humana. Per a més informació, nere i l’edat.
vegeu Cómo se enseña y cómo se
aprende a ver al otro. Las bases cog-
nitivas del racismo, la xenofobia y el
etnocentrismo en los libros de texto de
EGB, BUP y FP, Barcelona:
Ajuntament de Barcelona. Per a
ampliar la informació actualitzada
sobre el concepte de raça i la seva
relació amb la genètica, consulteu a
Cavalli-Sforza, L. i F. (1995) Qui som.
Història de la diversitat humana.
Barcelona: Crítica.
introducció Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
 
MIRADES MÚLTIPLES
EN UNA SOCIETAT COMPLEXA
guia didàctica
                                  
10
Activitat d’exploració inicial
12
Activitat d’exploració inicial: La diversitat en discussió
Sobre els objectius La persona dinamitzadora plantejarà la pregunta
1). Deixarà tres minuts perquè cada grup reculli
Amb la finalitat d’explorar quines són les les primeres idees que sorgeixin espontàniament.
percepcions que tot el grup de partici- Seria convenient que tots els membres del grup hi
pants té sobre el tema de la diversitat, intervinguessin. El secretari o secretària les escriu-
proposem una primera activitat ba- rà en un paper i la persona dinamitzadora les
sada en la metodologia d’investigació recollirà.
anomenada grup de discussió o focus Després, el dinamitzador llançarà les altres dues
group,13 en la qual el grup manté una preguntes, 2) i 3). En aquest cas, la persona dina-
discussió sobre la qüestió que ens ocupa mitzadora es limitarà a observar el que passa i a
de manera que hi queden reflectides les prendre’n nota.
opinions majoritàries, les discrepàncies i És important respectar la presentació d’aquestes
els tòpics acceptats. Aquesta activitat ens preguntes segons aquest ordre i per separat per
permetrà una primera avaluació del grup en no condicionar la resposta sobre la diversitat al
relació amb els objectius educatius que ens fenomen de la immigració.
proposem. La persona dinamitzadora només ha d’escoltar,
sense intervenir en cap moment.
El desenvolupament Les anàlisis pertinents d’aquestes discussions es
faran més endavant. Seran la base per contrastar
• La persona que dinamitza explica que amb el focus group final. 
es farà una discussió en grup de deu a El dinamitzador ha de guardar les aportacions
dotze persones com a màxim. Tenim tres d’aquesta exploració inicial, perquè es recupera-
opcions per formar els grups: ran al final del procés amb la finalitat de prendre
• Els participants s’agrupen voluntària- consciència dels aprenentatges realitzats i dels
ment. canvis en la percepció i en la conceptualització.
• Ho decideix la persona dinamitzado-
ra segons la seva voluntat.
• La persona dinamitzadora utilitza
algun sistema basat en l’atzar.
• Cada grup té un/a secretari/ària, que
pren les notes de les opinions expressa-
des.
• Comuniquem el tema per discutir amb
aquestes preguntes:
1 Com definiríeu la diversitat al vostre
barri? 
2 Què en penseu, de la immigració?
3 Heu sentit comentaris sobre aquest
tema en el vostre entorn?
12 En aquesta proposta didàctica
quan parlem de diversitat ens referim a
la diversitat sociocultural.
13 Els “grups de discussió”, com
diuen Krueger (1991) i Morgan (1991),
permeten estudiar percepcions, 
sentiments i actituds als quals seria
difícil accedir des de qualsevol altra
metodologia, perquè la situació grupal
provoca autoconfessions individuals i
que aflorin a la superfície el conjunt de
“tòpics” que envolten el tema determi-
nat del qual es parla. Un cop aquests
tòpics són “damunt la taula”, el focus
group facilita que la persona que
modera pugui adonar-se fàcilment del
grau de consens que hi ha entorn de
cadascun dels tòpics i fer-se una idea
clara del paper conjunt del grup. 
guia didàctica Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                            
11
Les mirades múltiples en una societat Bloc 1
complexa: diferències i semblances En aquest bloc es 
pretén que els i les
Primera activitat: Aproximació a la pròpia diversitat participants:
• Descobreixin nous i múlti-
Sobre els objectius • Cadascú explicarà la seva poma imagi- ples aspectes de la seva
història familiar.
Amb la finalitat d’introduir els nuclis nada al grup. 
temàtics sobre els quals treballarem i • Explorin la diversitat de
situar els participants en el tema a partir Qui dinamitza ha de fer notar que una mateixa pertinences a partir de la
de la seva realitat més immediata, propo- cosa (en aquest cas, una poma, però podria ser
qualsevol altre referent) es pot pensar, sentir i per- seva pròpia història.sem aquesta primera activitat del bloc, en la
qual tractarem de veure com és la diversitat cebre de manera diferent i, per tant, donar-hi un
en el nostre grup. significat singular. • Trobin semblances a partir
Es tracta de descobrir la diversitat interna del grup de les diferències.
més enllà del que és visible i des de la nostra
El desenvolupament experiència quotidiana.
Presentació del grup, incloent-hi la perso- El dinamitzador es pot referir a aquesta activitat si • Utilitzin la informació
na que dinamitza. Realització d’una roda de cal més endavant per ajudar a entendre que quan transmesa pels seus fami-
presentacions, que a títol orientatiu podria parlem de cultures diferents ens trobem amb les liars més grans com a font
incloure: nom i cognom/s; edat; lloc de nai- mateixes particularitats; és a dir, hi ha un marc oral de coneixement.
xement; la llengua que parlem en família, a comú compartit que cadascú recrea i reinventa.
classe i amb els nostres amics i amigues; els Activitats: 14
nostres colors preferits; sabors; gustos;
• Primera activitat: 
música; etc. Més idees: Aproximació a la pròpia
Podem fer un mural amb fotos que expressin diversitat
Variacions:15 alguns aspectes de la singularitat de cadascun • Segona activitat: 
Si el grup ja es coneix dels membres del grup. Els grups als quals 
• Invitar les persones participants a tancar Ara és el moment que els participants prenguin pertanyem
els ulls i imaginar-se una poma, per consciència que amb la feina que realitzarem
exemple. Proposem que es tinguin en millorarem el coneixement de la nostra pròpia
• Tercera activitat: 
Immigrant o estranger?
compte l’olor, el color, el gust i la textura diversitat i de la convivència al barri.
que té la poma. A més, que s’imaginin • Quarta activitat: 
amb què, com i en quin moment del dia i La meva família ha estat
època de l’any en mengem, etc. immigrant?
Segona activitat: Els grups als quals pertanyem
Sobre els objectius diferents al mateix temps i que tenen emo-
Tots formem part de diferents grups al cions i sentiments diferents en relació amb
llarg de la nostra vida. De fet, en un cadascun d’ells.
16
moment donat pertanyem a més d’un
grup i a més de dos. Hi ha grups als quals El desenvolupament 14 Suggerim que l’activitat número
escollim pertànyer i hi ha grups en els quals quatre d’aquest bloc es comenci a• La persona dinamitzadora dibuixa diver- preparar des d’un primer moment a fi
ens trobem immersos sense haver-nos-ho sos cercles i en cadascun escriu: nois, que els participants disposin de prou
proposat. Un exemple del primer tipus seria noies, Barcelona, Amèrica, el nostre temps per preparar la primera fase
una associació esportiva concreta a la qual consistent a fer entrevistes als seusbarri, la Terra… familiars.
hem volgut pertànyer i a la qual ens hem
apuntat. Un exemple del segon tipus seria el
grup social anomenat “de les dones” o “dels Es poden dibuixar tants cercles com es vulgui i es 15 Aquest exemple ha estat pres del’activitat del postgrau Enseñanza del
qui són baixets”. El problema de formar part pot modificar el nom de cada cercle en funció de español como lengua extranjera de la
d’aquests grups sense haver-ho decidit no la composició del grup i a criteri de la persona que Universitat de Barcelona, edició de
és tant el fet que es consideri que hi pertan- dinamitza. Cal informar prèviament el grup de juny de 1999. 
quina és la situació que se’ls planteja: cal pensar
yem, sinó tots els atributs que es dóna per les nostres pertinences ara i aquí, és a dir, en el
fet que posseïm perquè som un dels seus 16 Per a més informació, es recomanagrup del qual formem part. consultar l’obra de Cartwright i Zander
membres. Veurem aquest tema amb més (1971) Dinámica de grupos. México:
deteniment en altres activitats d’aquesta Trillas. Els autors hi exposen amb luci-
guia. En aquesta segona activitat el que desa i basant-se en els resultats de
diverses investigacions el tema de la
pretenem és facilitar als participants que formació dels grups i els tipus de
descobreixin que pertanyen a molts grups grups en relació amb la seva formació.
guia didàctica  Bloc 1 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                           
12
• Es dóna la instrucció següent: “Aquí • Quins cercles no s’han escollit enca-
tenim diversos cercles. Situa’t en un, en ra que s’hi pertanyi, si s’ha donat el
aquell al qual creus que pertanys.” cas? I per què?
• Qualsevol persona del grup es podrà • Ara demanarem que tanquin els ulls i
situar en diversos cercles i segurament intentin imaginar que algú els obliga a dei-
preguntaran a la persona dinamitzadora xar de formar part d’algun dels cercles als
què han de fer. En aquest moment se’ls quals volen pertànyer amb més intensitat.
demana que escullin els cercles als quals • Al cap d’un minut es demana a una perso-
creuen que pertanyen i escriguin el seu na voluntària que manifesti en veu alta els
nom a dins o intentin col·locar-s’hi amb el sentiments que ha experimentat mentre
seu cos. imaginava la situació irreal. La persona di-
• Cadascú explica al gran grup el perquè namitzadora la pot guiar amb aquestes
de l’elecció que ha pres. preguntes:
Convé reflexionar sobre la nostra pròpia comple- • Com t’has sentit?
xitat identitària, que implica diversitat de pertinen- • Què t’ha fet més mal?
ces i que fa la nostra cultura més diversa.17 Seria • Què penses de qui o dels qui t’han
interessant arribar a la reflexió següent: algunes obligat a deixar el grup? 
pertinences tenen molt de pes en les nostres • Creus que hi ha cap aspecte positiu
vides i d’altres no són tan importants i podríem en aquesta situació?
abandonar-les. Algunes ens posen en situacions • Com hauria de ser un grup perquè
conflictives. De vegades adoptem una pertinença t’hi sentissis bé?
segons el context en què ens trobem en aquell • Com t’haurien de tractar?
moment. De vegades som crítics amb algunes de
les normes i alguns dels valors del grup, però això • Ara es demana al grup: 
no vol dir que rebutgem en la seva globalitat el fet • Creieu que els estrangers al nostre
de pertànyer a un col·lectiu determinat. país poden sentir els que vosaltres
heu sentit?
• S’estableix un diàleg sobre les elec- • Quins estrangers són?
cions que hem fet en el qual s’aniran • En quines situacions?
intercalant les preguntes següents: Es tracta que els membres comencin a viure, de
• És possible estar només en un grup? manera simulada, l’experiència emocional que
• Amb quins grups ens sentim més pateixen les persones que han estat discrimina-
identificats? des i expulsades d’un grup de pertinença deter-
• Sempre han estat els mateixos? minat, o bé la situació de pèrdua que pateixen les
• Quines pertinences generen senti- persones que es veuen obligades a emigrar i les
ments més positius? esperances que posen en la seva nova destina-
ció.
• Alguna genera sentiments negatius? 
Tercera activitat: Immigrant o estranger? 
Sobre els objectius Marroquí/ina:
En aquesta activitat pretenem reflexionar Tarragoní/ina:
sobre les nostres percepcions del feno- Nord-americà/ana:
men migratori, prenent consciència del Dominicà/ana:
nostre propi sistema de categorització con- Alemany/a:
ceptual respecte de la qüestió. Filipí/ina:
Francès/esa:
Granadí/ina:
17 En aquest sentit, és interessant el El desenvolupament
plantejament que fa Amin Maalouf Xinès/esa:
(1999) sobre les realitats múltiples a • Introduïm el tema de la immigració • Qui dinamitza explica als participants que
Identidades asesinas, Madrid: Alianza explicant que a la nostra ciutat viuen per- a la nostra ciutat han arribat persones 
Editorial.
sones que provenen de diferents llocs del que procedeixen de diferents orígens
món.18 (mireu la llista) i que han de classificar
18 Per a més informació, consulteu:
www.bcn.cat i www.gencat.cat. • La persona que dinamitza forma sub- cada terme segons els sembli que es
grups i reparteix la llista següent,19 en la tracta d’algú immigrant o d’algú estran-
19 Aquesta activitat es basa en una de qual figuren diversos llocs de procedèn- ger. És imprescindible que argumentin
les propostes didàctiques de la maleta cia geogràfica. la seva decisió.
pedagògica “Trajectes invisibles. Les
dones en les migracions”, de l’Institut D’Almeria • La persona dinamitzadora disposa 
d’Educació i el Centre d’Informació i Anglès/esa: d’unes targetes amb els gentilicis de la
de Recursos per a les Dones de Portuguès/esa: llista anterior. Les reparteix pels grups a
l’Ajuntament de Barcelona, realitzada
per Drac Màgic, Barcelona, 2002. Gambià/ana: l’atzar donant la mateixa quantitat a cada
Japonès/esa: grup.
Equatorià/ana:
guia didàctica  Bloc 1 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                              
13
• Tracem dues columnes a la pissarra o • Després d’escoltar totes les argumenta-
en un paper d’embalar. A la primera co- cions hem de definir què és ser estran-
lumna s’escriu la categoria “immigrant” i ger/a i què és ser immigrant, i després
a l’altra, “estranger”. Cada grup ha d’or- definir-nos a nosaltres mateixos en relació
denar i enganxar les seves targetes a la amb aquests conceptes.
columna corresponent segons el que
És important motivar una reflexió crítica sobre
hagin decidit en el treball del segon i ter- la nostra percepció de qui és un estranger i qui
cer punts. un immigrant i les raons d’aquesta distinció,
com també els judicis de valor associats i la
• Ara al gran grup es llegeix el resultat de influència que pot exercir el sistema socioeco-
la classificació per observar si tots els nòmic en aquests judicis. Així mateix, s’ha de
grups han elaborat la mateixa proposta. fer notar que tota persona que inicia un procés
En aquest moment cada grup argumenta migratori és a la vegada emigrant, deixa el seu
les seves decisions. lloc d’origen, i immigrant, arriba a un lloc nou.
Quarta activitat: La meva família ha estat immigrant? 
Sobre els objectius • Ara proposem fer un estudi comparatiu
Es tracta d’aconseguir que cada membre més profund dels resultats individuals.
del grup es comuniqui amb el seu entorn Retallem per generacions les informa-
immediat i entri en contacte amb la varie- cions de la taula de registre i les distri-
tat d’experiències familiars dels seus buïm per grups de quatre o cinc perso-
companys i companyes. nes. Cada grup s’ha de dedicar només a
una generació de les enquestades. Així,
Aquesta activitat necessita cert temps de prepa- doncs:
ració per part dels participants; per això ja s’ha
suggerit al principi del bloc que es comenci a Grup 1: Primera generació: 
preparar amb antelació. el meu germà o germana i jo mateix/a.
Grup 2: Segona generació: 
mare i pare.
El desenvolupament Grup 3: Tercera generació: 
• Els participants entrevisten els seus avis i àvies.
familiars per recollir informació sobre les • Per a cada una de les tres genera-
seves trajectòries personals i experièn- cions dibuixarem sis gràfics: un grà-
cies migratòries i completen la taula. El fic per a cada un dels sis primers
dinamitzador o dinamitzadora també temes de l’enquesta de la taula. 
hauria d’aportar les seves dades [vegeu Seria convenient adaptar el nivell de complexitat
la taula 1]. de les representacions gràfiques al context edu-
• Una cop finalitzada l’entrevista, di- catiu en què s’estigui treballant.
buixem els itineraris dels nostres fami- Els sis temes de l’entrevista:
liars en diferents mapes muts: Catalunya, El lloc de naixement.
Estat espanyol i mapamundi a escala de El nombre de llocs on ha viscut.
Peters.20 Passos per al desenvolupament: La raó del desplaçament.
• Cada participant escull la persona de Els anys d’escolarització.
la seva família que hagi viscut en més El nombre de llengües que coneix.
llocs. El treball classificat segons sectors.
• Ens dividim en tres subgrups en fun-
ció del tipus de desplaçament, és a • Cada gràfic ha de tenir tantes files com
dir, en funció de si el familiar s’ha nombre d’enquestats, de manera que
desplaçat només per dins de cada fila és una persona. El nombre de
Catalunya, per l’Estat espanyol o pel columnes el determinarà la resposta dels
món. enquestats. 
• Cadascú traça l’itinerari en un mapa Així doncs, de cada tema preveiem
mut. aquestes possibles respostes:
• Es copia l’itinerari en una transparència.
• Se superposen en el retroprojector El lloc de naixement: “Barcelona”, “Cata-
totes les transparències d’un sub- lunya”, “Estat espanyol” i “altres països” 20 Recomanem reproduir el mapa-
grup o d’una àrea de desplaçament. (quatre respostes possibles: dibuixem
mundi de la projecció Peters perquè la
seva escala, de totes les que hi ha, és
Després ho fan els altres dos sub- quatre columnes). la que més s’ajusta a la realitat, ja que
grups que queden. Es tracta de El nombre de llocs on ha viscut: 1, 2, 3, la superfície de cada país és propor-
visualitzar i analitzar la diversitat de etc. (depèn de les respostes dels en-
cional a l’espai que ocupa a la repre-
sentació. Per això fuig de la imatge
llocs d’origen i de trajectòries. questats). eurocèntrica del món.
• Es pregunta a tot el grup què pensen Per reproduir-lo, podem consultar
www.club.telepolis.com/geografo/ima-
del resultat i per què. Tenen un temps genes/petersm.gif.
per expressar les seves opinions.
guia didàctica  Bloc 1 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                 
14
La raó del desplaçament: feina, sa- El nostre gràfic queda així:
lut, família, etc. (depèn de les respos-
LLOC DE NAIXEMENT
tes). Barcelona Catalunya Estat espanyol altres països
Els anys d’escolarització: 5, 6, 7,
etc. (depèn de les respostes). 
El nombre de llengües que coneix:
1, 2, 3, etc. (depèn de les respostes).
El treball classificat segons sectors:
primari, secundari o terciari (només
hi ha tres respostes possibles: dibui-
xem tres columnes).
Un exemple: El nostre subgrup tre-
balla la generació de pares i mares.
Disposem de la informació de cinc • Amb tots els gràfics muntem un mural
pares i cinc mares: en total, deu per- per generacions. 
sones. Dibuixem una columna de • Al costat dels gràfics podem afegir algu-
deu files. nes frases dels dos últims apartats de la
taula de dades, “Explicitar els sentiments
Recursos i materials: en arribar a un lloc nou” i “Explicar situa-
Paper d’embalar. cions satisfactòries o problemàtiques en
Mapes muts de Catalunya, la convivència amb els nous veïns”. Es
l’Estat espanyol, mapamundi tracta que cada grup esculli les frases
a escala de Peters. més significatives.
Targetes. 
Transparències, aparell de
transparències i retoladors Més idees:
per a transparències. Contextualitzar la informació amb documents i
Diari col·lectiu. fotos de l’època o personals.
• El tema del gràfic és “Lloc de naixe-
Conceptes bàsics ment”. Aquest tema té quatre res-
• Establim un diàleg comú entre tots els mem-
bres del grup sobre tota aquesta informació
treballats en aquest postes possibles: “Barcelona”, “Ca- que han descobert de les seves famílies.
bloc: talunya”, “Estat espanyol” i “altrespaïsos”. 
Estranger.
Immigrant-emigrant. Activitats complementàries:
Diversitat cultural. Dibuixem quatre columnes. • Convidarem un representant de cada genera-
LLOC DE NAIXEMENT ció amb alguna experiència migratòria a una
Barcelona Catalunya Estat espanyol altres països taula rodona perquè expliqui la seva experièn-
cia vital entorn del seu procés migratori. Cada
subgrup podria preparar algunes preguntes
per fer als convidats. Amb aquesta finalitat es
poden recuperar les dues últimes columnes de
la taula.
• Podríem enregistrar en vídeo les diferents
aportacions que els participants o convidats
facin durant la posada en comú a fi de comp-
tar amb un document gràfic que il·lustri la
diversitat dels mateixos participants.
• Ara comptem els pares i mares que
han nascut a “Barcelona”, a “Cata- Començar el diari col·lectiu. Es podrien recollir
lunya”, a “l’Estat espanyol” o a “altres les primeres impressions sobre els descobri-
països”. ments fets. Aquest diari haurà de tenir continuï-
tat al llarg de tota la guia.
El nostre resultat és:
2 han nascut a “Barcelona”: acolorim
dues files a la columna “Barcelona”.
3 han nascut a “Catalunya”: acolorim
tres files a la columna “Catalunya”.
4 han nascut a l’“Estat espanyol”.
Acolorim quatre files a la columna
“Estat espanyol”.
1 ha nascut a “altres països”: acolo-
rim una fila a la columna “Altres paï-
sos”.
guia didàctica  Bloc 1 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
     
15
Taula 1: Dades sobre trajectòries personals i experiències migratòries
Família Lloc on Llocs on Per quins Anys Llengües Feines Explicitar els Explicar
s’ha nascut s’ha viscut. motius s’ha d’escolarització que coneix en què ha sentiments situacions
Itinerari desplaçat? treballat en arribar a satisfactòries o
seguit un lloc nou problemàti-ques amb
què es van
trobar en la
convivència
amb els nous
veïns
Jo
Un germà
o germana
Mare
Pare
Àvia
materna
Avi
matern
Àvia
paterna
Avi
patern
guia didàctica  Bloc 1 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                      
16
Bloc 2 Les migracions al nostre barri
Primera activitat: El nostre barri a vista d’ocell
En aquest bloc es 
pretén que els 
participants: Sobre els objectius Per generar idees d’una manera ràpida, divertidai sense gaire autocensura utilitzem el brain-
• Reflexionin i prenguin En aquesta activitat es tracta que les per- storming o “pluja d’idees”: es tracta de crear un
consciència sobre la diver- sones participants visualitzin mentalment clima semblant a una forta pluja, en la qual en
sitat de percepcions. el seu barri i siguin capaces de descriu- pocs minuts cau una gran quantitat d’aigua. En el
re’n algunes característiques de manera nostre cas cauran una gran quantitat d’idees.
• Extreguin les experiències espontània i sense pensar gaire el que
vitals que hi ha darrere dels És molt recomanable no deixar gaire temps per adiuen. Interessa que ells i elles s’adonin de
protagonistes del material la generació d’idees. Exemplifiquem el procedi-tot allò que tenen interioritzat sobre el seu ment amb un símil: fer crispetes en una paella 
audiovisual. barri i que, de tan conegut, els passa des- a la cuina de casa nostra. Primer les crispetes
• Contrastin les experiències apercebut: els carrers, el mobiliari, les plan- espeteguen durant una estona i esclaten totes
vitals dels entrevistats amb tes, els edificis, la gent que passeja, els nens alhora fent molt d’enrenou. Després es calmen i
la realitat propera de la que juguen al parc, les coses que han can- només espeteguen de tant en tant: aquest és el
viat a través del temps... Així mateix, és molt moment d’apagar el foc, perquè ja estan a punt i,seva pròpia família i d’ells
important que observin el contrast de si no ho fem, correm el risc de cremar-les. Així ésmateixos. la “pluja d’idees”: quan les idees ja no simulen una
visions amb les quals es poden trobar a l’ho- pluja, sinó una pluja suau, i sorgeixen a intervals,
ra de visualitzar un mateix lloc àmpliament
Activitats: és el moment de finalitzar l’activitat.compartit.
• Primera activitat: • Ara ja podem analitzar les idees originades. 
El nostre barri a vista 
d’ocell El desenvolupament
Els participants s’han d’adonar que les seves 
• Segona activitat: • Els i les participants s’han de con- percepcions sobre el barri de vegades coincidei-
Projecció de l’audiovisual centrar i crear-se una imatge mental xen i d’altres no. La realitat observada és la ma-
Convivim a la Trinitat que considerin més representativa del teixa, però la percepció d’aquesta realitat varia 
Vella barri.21 Generat el clima de concentració, en funció de les persones, de les seves carac-
• Tercera activitat: la persona dinamitzadora dóna aquestes terístiques, de les seves vivències, dels seus 
Anàlisi de l’audiovisual instruccions: interessos...
• Quarta activitat: • “Quan doni la indicació, heu d’anar
Trajectòries semblants o dient totes les idees que se us acu- Més idees:
diferents? deixin sobre el vostre barri: sabors, Buscar fotografies del barri que expressin el que
olors, imatges, conceptes… Tot és els participants han explicat, d’antigues i d’ac-
permès i serà benvingut. L’única tuals, de manera que revelin una gran diversitat
condició és que ningú no pot censu- (sociocultural, física, etc.) i una realitat social que
rar-se ni censurar els altres, encara canvia contínuament. Amb les fotografies es pot
que consideri una idea equivocada. confeccionar un mural.
Tot val; l’important és compartir-ho
amb tot el grup”.
• La persona dinamitzadora ha d’ano-
tar les idees a la pissarra.
Segona activitat: Projecció de l’audiovisual
Convivim a la Trinitat Vella
Sobre els objectius des, si parlen de manera fluïda o no, d’on
En aquest primer visionament els partici- són, etc. També ens podem fixar en
pants poden observar els escenaris on alguns elements que apareixen de mane-
s’expressen les opinions dels protagonis- ra obliqua per la seva sobrerepresentació
22
tes i els diferents perfils de les persones o viceversa. A més, hem de fixar-nos
que apareixen a l’audiovisual i fer-ne una en les percepcions que rebem del barri.
21 Es dóna per fet que totes les primera anàlisi. • En petits grups s’intercanvien les
persones que realitzen l’activitat viuen observacions i es proposa pensar una
al mateix barri. Si no és així, s’haurien frase a manera de subtítol per al DVD que
de posar d’acord en quin és el barri reflecteixi a criteri de cada grup el seu
imaginat. El desenvolupament contingut.
22 Consulteu el punt Consideracions • Veiem el DVD. Ens hem de fixar en els • Es posa en comú l’anàlisi de cada grup
importants sobre el contingut del diferents perfils de les persones que hi i es valora si després de veure l’audiovi-
material audiovisual, a la introducció apareixen: com vesteixen, quina edat sual conviarem els seus punts de vista
d’aquesta guia. tenen, si semblen felices o bé preocupa- sobre el seu barri.
guia didàctica  Bloc 2 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                       
17
Tercera activitat: Anàlisi de l’audiovisual Recursos i materials:
Sobre els objectius estructurada. Així, en la pròxima activitat la nostra DVD CONVIVIM A LA TRINITAT VELLA
En una segona projecció es desenvolupa meta és aconseguir en cada moment que els produït per Teleduca.
una anàlisi en profunditat sobre els dis- participants expressin la seva opinió sobre els Educació i Comunicació. 
cursos dels entrevistats i del context temes que conté cada pregunta. És important Paper d’embalar.
social on es donen, per poder accedir de limitar el temps per a cada pregunta. Retoladors.
manera crítica a les idees i sentiments que hi
ha al darrere. A continuació oferim algunes de les
Guixos.
preguntes per discutir: Cinta adhesiva.
Fotografies.
El desenvolupament • Quins avantatges i quins inconve-nients creus que poden trobar les Diari col·lectiu.
• La persona que dinamitza facilita una persones que decideixen emigrar?
llista amb les qüestions següents:
• I les que decideixen quedar-se al seu Conceptes bàsics tre-
• Què expliquen els entrevistats sobre lloc d’origen? ballats en aquest bloc:
la convivència al barri? • Què en penses, d’aquesta frase que Cultura.
• Quins temes manifesten que els es diu al DVD: “Aquí hi ha bastant Migració.
preocupen més i per què? gent que és racista, el que passa és Convivència. 
• Com afirmen sentir-se ara? que es calla una mica. Però bé...
• De quines coses se senten contents? més que racista és classista…”
• D’on vénen i per què van decidir • Creus que en general es valora igual
emigrar? els europeus que viuen a les illes
Balears, per exemple, que els immi-
• Es tracta que mentre veuen el DVD grants que procedeixen de països
prenguin nota de tota la informació pobres i viuen als barris de les grans
que puguin relacionada amb aquestes ciutats? Per què?
preguntes. Segurament, no ho retindran
pas tot, de manera que després tots • Creus que els estrangers han d’ac-
junts han de posar en comú les dades tuar, parlar, comportar-se en tot com
i obrir un debat a l’estil d’un cinefòrum. nosaltres? Per què?
Un o una dels participants moderarà l’ac- A cada grup hi ha un portaveu-secretari que recull
tivitat. per escrit una síntesi de les qüestions discutides
al seu grup. Al final es pot fer una taula rodona de
• A continuació, ens sembla adequat que portaveus on cada un exposi les conclusions
també s’aprofundeixi en altres qüestions. finals del seu grup. La persona dinamitzadora ha
Proposem que qui dinamitza faciliti un de recollir les aportacions dels grups i al final de la
“debat per objectius”23 en petits grups taula rodona fer un resum de les qüestions més
sobre diferents aspectes del contingut de rellevants que hagin sortit, així com dels aspectes
l’audiovisual. en què els grups hagin discrepat, dels interro-
L’interessant del debat per objectius és que cal gants que s’hagin formulat i de les qüestions que
centrar la discussió en un primer objectiu (en el sigui necessari revisar (generalitzacions, este-
nostre cas es formula com una pregunta), i fins reotips, conflictes...). Tot seguit ha d’explicar que
que aquest no estigui resolt no es pot passar al a les activitats següents es tractaran algunes 
següent, de manera que la discussió queda ben d’aquestes qüestions. 
Quarta activitat: Trajectòries semblants o diferents?
Sobre els objectius Comencem per la columna “semblan-
En aquesta activitat ens interessa que els ces” associant la realitat recollida a les
participants apropin les diferents menta- nostres famílies amb la de persones que
litats manifestades al DVD a la seva prò- apareixen a l’audiovisual. 
pia realitat. Mitjançant aquesta comparació Les diferents aportacions i contrastos dels partici-
començaran a analitzar algunes diferències i pants donaran, probablement, un mural molt
semblances en les trajectòries de vida i en divers. Alguns compartiran haver estat emigrants
diferents moments històrics. i hauran experimentat processos semblants 
d’adaptació a les noves realitats. Però pot 
haver-hi alguns casos en què l’experiència hagi
estat diferent. És important apropar-nos als
El desenvolupament motius de les diferències i alhora fer notar la com-
• Contrastem les dades obtingudes a plexitat del tema que ens ocupa; tal com diu el
través del DVD amb aquelles recollides refrany popular, “a tot arreu se’n fan, de bolets,
amb les entrevistes mantingudes ante- quan plou”. 23 Sobre la discussió per objectius,
riorment amb les famílies (bloc 1 de les En aquest bloc s’ha aprofundit en l’anàlisi des recomanem l’obra de Fabra (1999)
activitats). d’una perspectiva més emocional i subjectiva, per Técnicas de grupo para la coopera-
la qual cosa convindria contrastar aquestes per- ción. Barcelona: CEAC.
Qui dinamitza confecciona un mural cepcions amb dades estadístiques vigents rela-
amb dues columnes. En una hi posa cionades amb el barri o ciutat que s’estigui treba- 24 Consulteu www.bcn.cat i 
“semblances” i a l’altra “diferències”. llant.24 www.gencat.cat.
guia didàctica  Bloc 2 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                                           
18
Bloc 3 Com construïm els estereotips i els
En aquest bloc es prejudicis, base dels processos de 
pretén que els partici-
pants: discriminació
• Reconeguin els estereotips
socials, comprenguin el La persona que dinamitza ha de tenir molt clars els conceptes, ja que haurà d’exposar-los al grup de
perquè de la seva existèn- manera senzilla. Pot ajudar-se amb les explicacions que es desenvolupen a la introducció socioantropo-
lògica i a les activitats d’aquest bloc i al glossari.
cia i les seves formes de
transmissió.
• Assimilin el concepte de Primera activitat: Què és què?: 
prejudici social i reflexionin classificacions, estereotips i prejudicis
sobre les conseqüències
que pot comportar. Sobre els objectius • Ara fem una “pluja d’idees”25 dels
• Rebutgin els prejudicis Per començar prendrem consciència de sentiments que ens provoca cada
socials i la discriminació. com classifiquem el que tenim al nostre concepte d’una manera ràpida i
voltant per comprendre el nostre món i espontània. La persona dinamitza-dora anota les aportacions del grup
Activitats: donar-hi sentit. Ho farem de manera que en un paper. 
• Primera activitat: s’entenguin els paranys i perills en els quals
Què és què?: classificacions, podem caure amb les generalitzacions que
• En finalitzar, la persona dinamitzado-
ra copia les seves anotacions a la
estereotips i prejudicis sorgeixen en tot sistema classificador. pissarra a la vista de tots i totes i llan-
• Segona activitat: ça, de manera ràpida i contundent,
Descobrim els prejudicis El desenvolupament els interrogants següents, que prete-
• Tercera activitat: • La persona dinamitzadora dóna l’expli- nen ser retòrics; és a dir, no cal que
Dinàmica de l’exclusió per cació següent: ningú els respongui, llevat que algun
la diferència participant ho faci espontàniament. “La nostra ment utilitza un sistema de
A la categoria “dones” hi ha la vos-
• Quarta activitat: classificació de les coses, els animals, les tra mare: és ella... (la persona dina-
Què podem fer nosaltres persones i tot allò immaterial, per tal d’or-
contra els prejudicis que ganitzar-se i no fer-se un embolic. En
mitzadora utilitza la qualitat que el
porten a la discriminació? principi, el sistema serveix perquè apren-
grup ha associat a les dones)? 
guem a conèixer el món”. Adreçant-se a les noies del grup,
els pregunta: “Vosaltres també sou
• Ara es proposa una activitat que il·lustri en aquesta categoria: us identifiqueu
aquesta explicació: amb aquesta qualitat? Algú no s’hi
• Es formen subgrups de cinc perso- identifica?” 
nes. Al grup dels estudiants hi ha…; és
• Es reparteixen a cada subgrup targe- tal ...? Etc.
tes amb diferents conceptes: dona, • La persona dinamitzadora pregunta
home, mare, pare, ésser humà, reli- què els semblen les frases següents:
giós, atea, filla, fill, estudiant, treballa- “Els catalans són uns garrepes”, “Els
dora, aturat, etc. joves passen de tot”, etc.
• Cada equip ha d’agrupar les targetes • Ara anima els integrants del grup que
seguint la lògica de classificació se- recordin frases d’aquest tipus, algu-
güent: del que és més general (uni- nes que facin referència “als altres” i
versal) al que és més concret (parti- altres a “ells mateixos”. També han
cular) en diferents cercles inclusius. de provar de recordar on han sentit
• Cada grup exposa el seu resultat als aquestes frases, a qui i en quin
altres. moment.
• La persona dinamitzadora fa notar La persona dinamitzadora pregun-
les coincidències entre subgrups i ta: “Tots els catalans que coneixem
pregunta als membres a què creuen són uns garrepes?”, “Tots els joves
que són degudes. passen de tot?”, “Reflecteixen
aquestes afirmacions tot el col·lectiu
al qual fan referència?”
En aquesta fase s’acceptaran totes les aporta-
25 Aquesta tècnica s’ha explicat a la • Ara és el moment d’explicar al grupcions encara que siguin errònies, perquè en les
primera activitat del segon bloc. el concepte d’estereotip i quan
activitats següents anirem aprofundint en el tema. aquest esdevé prejudici. 
26 1 A continuació oferim una síntesi • Després d’aquesta classificació cada
sobre el tema que ens sembla que pot subgrup escriu les qualitats que creu Què és un ESTEREOTIP?
ser molt útil, encara que no pretén, ni que estan associades als conceptes 26
de bon tros, “pontificar” sobre el tema. I un PREJUDICI?:classificats. 
Cal remarcar que etiquetar i classificar ens per-
• Posem en comú els resultats, que
27 Ellis i McClintock (1993) Teoría de la met construir una imatge mental de tots els
comunicación humana. Barcelona: algú ha d’escriure en una pissarra o esdeveniments, persones o objectes amb els
Paidós. en un paper. quals mantenim contacte.27
guia didàctica  Bloc 3 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                        
19
A més d’etiquetar, atribuïm un seguit de caracte- que són un error, perquè també hi ha nòrdics
rístiques i valors a cada grup i pensem que cada bruns i baixos i perquè no solament són alts i
un dels membres d’aquell grup és posseïdor d’a- rossos els nòrdics. Ara bé: un error més greu
questes característiques que hem atribuït a la consisteix a atribuir característiques conduc-
totalitat, com hem vist a l’activitat anterior. tuals, ètiques, morals, a tots els membres d’un
Aquesta operació mental és útil perquè simplifica grup sense distinció i sobretot si per a nosaltres
i ens estalvia esforç. Tanmateix, ens trobem tenen connotacions negatives. Si creiem que els
davant dos problemes importants: nòrdics són persones fredes i els llatins perso-
nes de tarannà càlid i valorem aquesta calidesa
• Ens incita a cometre l’error de passar per alt la positivament, generarem una actitud negativa
singularitat de cada part del tot i així generalit- davant els nòrdics pel fet de considerar-los
zem sense cap mena de base empírica. freds. Hem vist que no es pot generalitzar sense
• Aquestes classificacions no són neutrals, sinó ser injustos amb totes i cadascuna de les per-
que són producte d’unes relacions històriques sones que englobem dins el grup classificat:
i socials que jerarquitzen aquests col·lectius probablement tots coneixem nòrdics ama-
atribuint-los un estatus social. bles, divertits i càlids, i llatins seriosos, avorrits 
Quan els valors i característiques atribuïts a un grup i freds.
ens evoquen certs sentiments i emocions, positius o Quan classifiquem i atribuïm característiques es-
negatius, aquests ens condueixen a prejutjar-lo. El pecífiques a cada grup, estereotipem alhora que
prejudici és, en el fons, un “judici previ” sobre un ens autoestereotipem. Per això aquest és un pro-
col·lectiu que es basa en els estereotips socials. Tots cés bidireccional. 
podem recordar situacions en les quals hem actuat La persona que dinamitza ha d’aconseguir, a tra-
amb prejudicis, gairebé sempre sense ser-ne cons- vés de l’explicació dels conceptes, de l’acció dels
cients. Si actuem sota un prejudici negatiu podem, participants i de la seva pròpia reflexió, que quedi
per exemple, agafar la bossa de mà amb més força a la ment de tots els membres la idea següent:
del que és habitual segons a qui percebem a prop, “En el camí de la classificació, ens extraviem en
i si actuem sota un prejudici positiu, no sentim por. algun moment i caiem en el parany de perdre de
Però, a més, el prejudici porta sovint a accions dis- vista les diferències reals d’aquells als qui 
criminatòries i racistes envers el grup prejutjat. agrupem sota un mateix criteri i, a més, en el de
Aquesta situació extrema pot ser activada en deter- valorar d’una manera injusta una persona pel fet
minats moments de crisi. de pertànyer a un grup i atribuir-li trets que creiem
Posem un exemple: donem per fet que qualse- que, com que són propis d’aquest grup, també
vol persona nòrdica és alta i rossa, estereotips són propis d’ella.”
Segona activitat: Descobrim els prejudicis
Sobre els objectius No és rellevant qui diu què. No volem centrar l’a-
tenció en les persones que fan les manifestacions,
Enllaçant amb l’activitat anterior, les sinó en les manifestacions mateixes. 
participants analitzaran els estereotips i
els prejudicis continguts a les manifesta-
cions verbals de les persones protago- • Després d’haver reflexionat en grups, la
nistes de la filmació. persona dinamitzadora proposa un de-
bat, que podem guiar amb aquestes pre-
guntes, les quals sempre s’hauran de
El desenvolupament respondre argumentant:
• Als subgrups formats a l’activitat ante-
rior se’ls facilita una còpia d’algunes • Els problemes indicats són genera-
frases literals dels veïns del barri per litzables a tot un col·lectiu o són
trobar-hi els estereotips i els prejudicis deguts a situacions particulars?
continguts que hi ha darrere de cada una • Coneixeu estereotips i prejudicis
d’elles responent a les preguntes que que parlin de nosaltres que contin-
facilitem. guin elements de veritat? Quins?
“Estan ficant gent que no sap conviure amb la gent • Podeu pensar en alguns fets de la
del barri...” nostra cultura que no us agradin? 
“Els problemes són a les escoles: les escoles de • Si en un grup cultural hi ha alguna
franc, el menjar de franc per a ells; en canvi, aquí pràctica que no ens agrada, podem
hi ha gent que ho necessita i no l’ajuden gens.” invalidar tota aquesta cultura o
“El meu tracte amb els emigrants?... Tinc alguns només criticar aquesta pràctica cul-
amics... Hi ha gent bona i gent dolenta, com a tot tural? 
arreu, no? Hi ha més aviat gent dolenta que gent
bona. No saben conviure amb els que pròpiament
són els ciutadans!” • Ara estem preparats per preguntar-nos
com i a través de què o de qui es trans-
• Són totes aquestes idees infundades? meten aquests estereotips i prejudicis.
• Hi ha cap element de veritat en elles? Farem un ràpid repàs en forma de plu-
• Si n’hi ha, quines explicacions hi ja d’idees d’alguns dels estereotips i 
podríem donar? prejudicis que es transmeten a través de
guia didàctica  Bloc 3 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                     
20
la publicitat, els contes, la televisió, la Seria interessant fer notar amb aquests exercicis
ràdio, les idees que expressen les nostres la manera com els estereotips i prejudicis són pre-
famílies o els amics, etc. sents quotidianament sense que moltes vegades
en siguem conscients.
Analitzarem també com els diferents mit-
jans utilitzen alguns sentiments humans
com ara “la por” a l’allau de nouvinguts • Una reflexió final podria plantejar qües-
o “exageren” trets dels “altres diferents”, tions com ara:
com ara “fanatisme”, “agressivitat”, “man-
• Quines conseqüències poden des-
ca d’higiene”, etc. encadenar-se a partir de la incorpo-
Sobre aquest darrer punt es podria reflexionar ració inconscient d’estereotips i pre-
més a fons, a partir de la pregunta següent: judicis? 
Hem experimentat personalment que se’ns trans-
• Qui se’n beneficia? Qui en surt per-
meti “por del qui és diferent” a través dels mitjans
de comunicació o socials? judicat?
Convé explicar alguna experiència i analitzar-la; fer
emergir els sentiments i entendre com s’han for- • Podem recordar alguns fets històrics
mat; fer-se conscient d’aquesta manipulació, esdevinguts, per exemple, durant el colo-
prendre-hi distància i posicionar-s’hi. nialisme, la Segona Guerra Mundial i el
nazisme; o bé altres com l’apartheid a
• Proposem que durant els tres dies se- Sud-àfrica, el racisme contra els gitanos
güents fem atenció a la publicitat que a Espanya o contra els negres als Estats
ens envolta, al carrer, a la televisió, a les Units, i també fets recents al nostre propi
revistes, als còmics, etc. Es tracta d’ex- país: notícies que ens han esgarrifat
treure frases i imatges que creguem que darrerament o que ens han explicat en
contenen estereotips i prejudicis. Per algun moment del passat.
mostrar el que hem trobat al grup podem S’hauria d’arribar a la conclusió següent: “Quan
enregistrar o anotar els continguts d’a- això succeeix, el prejudici es converteix en actes
nuncis o cançons, retallar titulars, notí- de discriminació i racisme.”
cies, publicitat, etc., i portar-ho a classe.
Tercera activitat: Dinàmica de l’exclusió per la diferència
Sobre els objectius • Ara es dóna la següent instrucció:
Es tracta de vivenciar els motius que “Quan jo digui, ja podeu obrir els ulls 
in-dueixen a l’exclusió de persones o i haureu d’agrupar-vos en funció de 
co-l·lectius i d’imaginar com poden sen- l’adhesiu que porteu al front. Recordeu
tir-se aquestes persones que estan sent que no podeu parlar entre vosaltres,
excloses. En definitiva, experimentar la només podeu expressar-vos a través del
injustícia que suposa no ser acceptat en un vostre cos”.
grup per un designi extern, imposat i arbitra-
ri. A l’exercici que proposem la raó arbitrària
es representarà amb un adhesiu. El que acostuma a passar en gairebé totes les
ocasions és el següent:
El desenvolupament • Algú descobreix de seguida que només pot
saber quin adhesiu té al cap si una segona
La persona dinamitzadora ha de tenir adhesius de persona l’ajunta amb una tercera, ja que així,
diferent mida, forma i color, de manera que n’hi en veure l’adhesiu d’aquesta tercera persona,
hagi, per exemple, quatre de la mateixa mida, pot deduir quin és el seu.
forma i color; tres amb la mateixa forma i color,
però de diferent mida; dos del mateix color, però • El grup tendeix a formar subgrups al màxim
de diferent forma i mida; quatre de diferent forma, d’homogenis, però en funció de variables dife-
color i mida; sis de la mateixa mida i color, però de rents. És a dir, discrimina al màxim, encara que
diferent forma, etc. les causes de la discriminació poden tenir una
base de similitud o diferenciació diferent. Així
Les combinacions poden ser infinites, al gust de doncs, es formen subgrups que tenen l’adhe-
cada persona dinamitzadora: l’única condició és siu de la mateixa mida, forma i color; d’altres
que hi hagi distintes persones que tinguin un que només coincideixen en forma i mida s’a-
adhesiu diferent del de tota la resta i que hi hagi grupen, però els seus membres no estan del
algunes persones que tinguin el mateix tipus tot tranquils. Les persones que no poden ajun-
d’adhesiu, idèntic en forma, mida i color. tar-se amb ningú perquè no coincideixen són
rebutjades pels subgrups i queden soles.
• Els participants han de tancar els ulls i Ocasionalment poden acabar ajuntant-se
restar en silenci absolut. La persona entre elles.
dinamitzadora els enganxarà un adhesiu
al front. Ningú no ha de saber com és el • Ara podem reflexionar sobre el que ha
seu adhesiu. succeït: com s’han construït els grups,
guia didàctica  Bloc 3 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                         
21
com s’han sentit els diferents participants De què depèn? La nostra manera de classificar
en cada fase i, el més important: les diferències o semblances té a veure amb els
valors socioculturals de la societat a la qual 
• Per què han decidit agrupar-se pertanyem. Les diferències i semblances no són Recursos i materials:
seguint un criteri de discriminació o neutrals: si no, per què utilitzem el color de la pell Tarjetes amb diferents 
similitud? Tendim a buscar aquells per diferenciar-nos i no la mida del nas? conceptes. 
que percebem com més semblants Aquest fet és a la base dels processos de discri- Adhesius de diferent mida,
a nosaltres per agrupar-nos i tendim minació social i racial i s’utilitza com a mecanisme forma i color.
a excloure els qui percebem com a de dominació per excloure els sectors més Targetes amb les frases del
diferents? fragilitzats de la societat. DVD.
Diari col·lectiu.
• Per què, si no tenien cap instrucció,
no s’han agrupat tots junts, atès • La persona dinamitzadora convidarà els
que tots portaven un adhesiu al participants a posar altres exemples Conceptes bàsics 
front? sobre la nostra manera de percebre i/o treballats en aquest
marcar les diferències i semblances. A bloc:
• Per què no s’han agrupat tots en el nivell de grup intentarem consensuar les Estereotip.
grup dels de l’adhesiu de la mateixa opinions. S’obrirà un debat. Prejudici.
mida, forma i color, i, en canvi,
alguns s’ajuntaven quan coincidien Discriminació.
en forma i mida? • Al final podem demanar als participants Racisme.
si coneixen grups o col·lectius culturals
Cal fer deduir que els factors que utilitzem per que hagin estat o siguin discriminats o
considerar-nos semblants o diferents són molt exclosos de manera reiterada de la so-
relatius. cietat.
Quarta activitat: Què podem fer nosaltres contra els
prejudicis que porten a la discriminació?
Sobre els objectius El desenvolupament
Tot el grup ha participat a les activitats En els mateixos subgrups amb els quals
anteriors i, sobretot a partir de l’última, s’ha treballat a la primera i la segona activi-
ha experimentat la injustícia que suposa tats d’aquest bloc, els participants han de
que no t’acceptin en un grup per un de- suggerir accions concretes sobre com 
signi extern imposat (en el nostre cas, l’ad- reaccionar en percebre que algú actua en
hesiu). A l’última activitat d’aquest bloc ens funció d’un possible prejudici, ja siguin ells
proposem que sigui el grup qui trobi les pau- mateixos, ja siguin les persones que els
tes de conducta que li semblin apropiades acompanyen diàriament en la seva vida.
per militar activament contra el prejudici. Pro-posem partir d’alguna experiència real.
• S’explica el fet esdevingut, els senti-
ments que l’han acompanyat i les reac-
cions que han tingut lloc.
• S’exposen diferents solucions en el
grup plenari per contrastar i prevenir.
guia didàctica  Bloc 3 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                                                        
22
Bloc 4 La convivència al nostre barri
Primera activitat: Tenim un conflicte!
En aquest bloc es 
pretén que els Sobre els objectius • Entren les persones voluntàries i simu-
participants:
Quan parlem de convivència hem de ser len que continuen discutint sobre el
• Incorporin el valor de la conscients que aquesta es construeix dia conflicte que han tingut. La persona
convivència en la diversitat. a dia. En aquest procés de construcció sor- dinamitzadora fa el paper de contenció i
• Valorin el conflicte com un geixen conflictes i malentesos que ens intenta posar fi a la discussió tal com
procés d’aprenentatge, situen davant el repte d’enfrontar-nos-hi. En s’havia preparat, però el grup de volunta-
reconeixent que les causes
que el provoquen són com- aquesta primera activitat començarem amb
ris no li fa cas.
plexes i múltiples. el tema del conflicte. Ens interessa que els
• Adquireixin estratègies de participants manifestin els valors que asso- • En un moment donat es posa fi a la
comunicació intercultural i cien al terme conflicte i en prenguin cons- simulació i comença l’última fase de l’ac-
interpersonal que impliquin ciència. tivitat, que consisteix a comentar les
sensibilitzar-se sobre els
diferents llenguatges explí- qüestions següents en el gran grup:
cits i implícits en les inter- El desenvolupament • Com us heu sentit simulant el con-
accions quotidianes.
• Es necessiten sis persones voluntàries, flicte?
• Desenvolupin l’empatia • Com us heu sentit els espectadors?
com a estratègia per que són convidades a abandonar durant
comprendre millor els una estona el gran grup. • A què era degut el conflicte simulat?
conflictes i els comporta- Per què heu escollit aquest? Els
ments aliens. espectadors, heu entès el que ha
• Les sis persones es reuneixen amb el
succeït?
Activitats: dinamitzador o dinamitzadora i se’lsexplica que han de simular davant la • Els qui heu intervingut en el conflic-
• Primera activitat: resta del grup que s’han barallat a l’ho- te, per què ho heu fet? Els qui no hi
Tenim un conflicte! ra de preparar una activitat. Els altres han heu intervingut, per què no ho heu
• Segona activitat: de creure que es tracta d’un conflicte fet?
“Bafa Bafa” real. La persona dinamitzadora els adver- • Amb quina mena de conflictes us
• Tercera activitat: teix que farà el paper de contenir el con- heu trobat alguna vegada? (perso-
Una vegada vaig tenir un flicte, però que no han de fer-li gaire cas i nals, interpersonals, familiars, de
conflicte amb... i... va que en el moment de màxima tensió tots grup, entre grups...) 
resultar positiu! han de posar-se a riure i aclarir al gran • Com reaccionem davant els conflictes
• Quarta activitat: grup que es tracta d’una simulació. Els usualment cadascun de nosaltres?
Per entendre’ns millor: les deixa mig minut perquè acordin quin • Tots els conflictes surten a la llum o
tres eines bàsiques de la paper farà cadascú sense ajudar-los en el alguns romanen ocults? 
comunicació contingut de la simulació. • Podríeu dir algunes de les raons per
les quals es produeixen els conflictes?
• La persona dinamitzadora retorna al gran
grup i comenta que els seus companys Aquestes preguntes estan pautades en dues
tenien l’encàrrec de preparar una activitat fases:
i presentar-la, però que han tingut un De la primera a la quarta s’analitza la situació
conflicte, han discutit i s’han negat a simulada.
participar, de manera que ara tornaran a A les quatre últimes preguntes s’analitza la pròpia
entrar, s’asseuran i tots seguirem amb experiència sobre conflictes recordats de la vida
una altra activitat. real i com actuem davant d’ells.
Segona activitat: “Bafa Bafa”
Sobre els objectius El desenvolupament
Ara volem que els participants experi- • S’explica la intenció de l’activitat: 
mentin, seguint un exercici desenvolupat a “sensibilitzar-se sobre la complexitat de
l’obra de Fabra,28 com es pot crear el llen- les relacions interculturals i interperso-
guatge en un grup, la forma en la qual s’es- nals”. 
tableixen les normes i els valors socials i • Es creen en dos subgrups, cadascun
com una cultura pot arribar a diferenciar-se dels quals ha de desenvolupar en un
d’altres a causa de la manera en què es van temps concret, que pot ser d’una hora,
generar i transmetre els valors, les normes i, un nou codi de comunicació “per enten-
en definitiva, el mateix llenguatge. dre’s i coexistir”,29 simulant que pertan-
28 Fabra (1999), op. cit. yen a entorns culturals diferents. 
29 En paraules de Fabra (1999), Suggerim algunes pautes per comen-
op. cit. çar:
guia didàctica  Bloc 4 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                         
23
• Buscar maneres de saludar-nos: • COMUNICACIÓ: Un cop adquirits la cons-
inventar una fórmula que haguem de ciència i els coneixements arriba l’hora de la
repetir en una salutació, donar-se la pràctica i d’experimentar la satisfacció de 
mà, tocar-se el nas, fer l’ullet, establir sentir-nos còmodes en el nou entorn i ser
la durada de la salutació (d’un minut capaços de resoldre problemes i de desenvo-
a vint minuts), etc. lupar habilitats per a la comunicació.
La comunicació intercultural i interpersonal re-
• Imaginar rols diferents per a possi- quereix, sobretot, capacitat per prendre distàn-
bles subgrups: els qui portin ulleres i cia respecte de les nostres pròpies certeses
els qui no, els rossos i els bruns, les amb l’objectiu de poder relativitzar els nostres
dones i els homes, els grans i els punts de vista.
joves, etc. Els problemes de comunicació no són sempre de
• Pensar si hi ha possibles prohibi- tipus lingüístic; els participants haurien d’adonar-
cions o tabús: apropar-se massa, se que en tota comunicació hi ha molts aspectes
mirar-se als ulls, aixecar el dit, to- implícits compartits tàcitament per un grup i que
car-se el cabell, etc. porten a molts malentesos o sobreentesos entre
grups o persones. Aquests aspectes implícits pas-
• Inventar gestos, moviments i silencis sen en gran manera pel “llenguatge no verbal”.
que impliquin un significat compartit
pel grup; per exemple, tocar-se el Per il·lustrar aquesta reflexió posem tres exem-
nas amb un dit significa alegria, etc. ples. Els dos primers són una adaptació de les
experiències que va viure Amparo Tusón quan
• Ara el subgrup “A” visita el subgrup “B” i viatjava pel món.31 L’últim ens l’expliquen Edward
observa atentament el comportament T. Hall i Mildred R. Hall.32
de “B” amb l’objectiu de comprendre Es poden llegir o bé la persona dinamitzadora les
com funciona el seu llenguatge i les pot explicar al gran grup. Després s’animarà els
característiques principals de la cultura participants a reflexionar en comú.
creada. Els membres de “A” observen
sense intervenir i prenen nota durant un ANÈCDOTA A: BURKINA FASO
període de temps acordat. Finalitzat “El 1972 vaig viatjar a Burkina Faso per visitar el meu
aquest temps, s’inverteixen els papers i germà, que treballava en una campanya de desenvolu-
és el grup “B” el qui visita “A” i pren nota pament agrícola. El meu germà i jo visitàvem un 
del que ha observat. llogaret cada dia perquè fes la seva feina. Quan hi
arribàvem, sempre ens rebien el cap i algun altre per-
• Als subgrups es comparteix la informa- sonatge important. Les dones esperaven que ens as-
ció anotada durant l’observació portada seguéssim per oferir-nos alguna cosa per beure i
a terme anteriorment. La seva tasca és obsequis sense dir ni un mot perquè desconeixien la
elaborar una estratègia per poder comu- nostra llengua. Jo tampoc, podia dir-los res, perquè
nicar-se amb èxit amb l’altre subgrup. tampoc no coneixia la seva. Un dia, en una d’aquestes
• Ambdós subgrups intenten comunicar- visites, em vaig fixar en l’expressió que empraven per
se, i quan ho aconsegueixen, la persona saludar-se i me la vaig aprendre per posar-la en pràc-
tica així que pogués. Volia ser simpàtica. I així, l’en-
dinamitzadora inicia un diàleg en el qual demà, quan visitàvem un altre llogaret, el meu germà
es comparteixen sentiments, situacions va saludar, després ho va fer el seu ajudant i, finalment,
viscudes per ambdós subgrups, etc. vaig saludar jo. La meva sorpresa va ser veure com
tothom esclatava a riure sorollosament amb grans 
La discussió ha de centrar-se en els conflictes riallades. Em vaig quedar desconcertada. Què havia
comunicatius experimentats pels membres i en passat? 
com els han aconseguit solucionar. Doncs ni més ni menys que jo, sent una dona, havia
saludat com ho fa un home. Perquè en la seva llengua
Es tracta de conscienciar-se que entendre’s hi ha diferents salutacions per a un home i per a una
requereix un esforç. Un esforç en la comunicació dona, i és clar…, jo havia fet servir la que havia sentit
que és alhora interpersonal i intercultural i, per usar als homes.”
tant, resolt individualment. Un esforç que resulta
ben petit en comparació amb com n’és d’agrada-
ble aconseguir connectar amb una realitat que, en ANÈCDOTA C: EUA 30 A Hofstede (1999: 372-373)
principi, és totalment desconeguda i diferent de la Observa què li va passar en una festa d’estudiants i Culturas y organizaciones. El software
pròpia. professors a Amparo Tusón, quan feia el doctorat als mental. De la cooperación internacio-
Estats Units: nal y su importancia para la supervi-
En definitiva, en aquesta activitat es tracta de “Em van convidar a una festa on no coneixia gaire vencia. Madrid: Alianza Editorial. A l’o-
vivenciar les tres fases per a l’aprenentatge de la gent; a més, estava una mica nerviosa perquè el meu riginal: Conciencia, conocimiento y
comunicació intercultural i interpersonal:30 habilidades.domini de l’anglès no era bo. Era allí amb un got a la
• CONSCIÈNCIA: Hem de ser conscients que mà quan se’m va apropar un noi i vam mantenir una
hem estat educats d’una manera específica, conversa com la que apareix a continuació (en aquest
31 Aquestes anècdotes són una adap-
és a dir que hem nascut i crescut en un entorn diàleg hem d’imaginar un jove nord-americà que parla
tació del que explica Amparo Tusón
(1997: 83-86) a Análisis de la conver-
cultural que ens ha ensenyat com hem de amb moltíssim entusiasme, alhora que manifesta mol- sación. Barcelona: Ariel.
comportar-nos i què s’espera de nosaltres. tíssim interès pel que diu la nostra protagonista):
Per tant, les maneres de persones educades -Hola! Em dic X. Com et dius? 32 Adaptació de “Los sonidos del
en altres entorns poden diferir de les nostres. -Hola! Em dic Amparo. silencio”, a H. M. Velasco (comp.)
-Oh! Amparo! I d’on ets? (1993: 235-247) Lecturas de antropo-
• CONEIXEMENT: Si volem comunicar-nos -De Barcelona, Espanya. logía social y cultural. La cultura y las
amb èxit, hem d’estar predisposats a aprendre -Oh! De debò? Quina meravella! He sentit a dir que és culturas. Madrid: Cuadernos de la
coses sobre els altres. una ciutat preciosa! UNED.
guia didàctica  Bloc 4 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                
24
-Sí, oh, a mi també m’agrada molt. ANÈCDOTA C: ANGLATERRA
-I a què et dediques? “José Ybarra i Sir Edmund Jones són dos homes de
-A l’antropologia lingüística. negocis de diferents països que assisteixen a la
-Oh! De debò? Que interessant! mateixa festa. Tots dos volen aprofitar l’esdeveniment
Estava encantada, havia entès tot en anglès i havia per entrar en contacte i establir una relació cordial per
pogut respondre. El noi es va mostrar molt interessat en dur a terme futures operacions comercials. Per això
el que deia i, tanmateix, es va acomiadar i no va tornar tots dos miren d’expressar la màxima amabilitat i sim-
a parlar amb mi. Aquesta escena es va repetir al llarg de patia possibles. 
tota la festa i vaig començar a sentir-me amoïnada. Per José Ybarra fa el que acostuma a fer amb una amistat:
què ningú no estava més de cinc minuts amb mi?” apropar-se molt com a senyal de confiança. Sir
Edmund fa el que ha après: mantenir una distància
Ara llegeix com va resoldre el cas: amb la persona amb la qual parla i preservar, així, la
“En una altra ocasió em van convidar a una altra festa seva intimitat. Tanmateix, aquest apropament es veu
i, com vaig recordar la meva experiència anterior, vaig truncat per les interpretacions que ambdós fan dels
prendre una decisió: faria una volta per la festa obser- gestos de l’altre. Sir Edmund interpreta el gest del Sr.
vant i escoltant què feia i deia la gent. Ybarra com una pressió, i aquest interpreta el gest del
Així ho vaig fer fins que vaig creure que ja tenia clares Sir anglès com un gest fred. Finalment, tots dos acaben
les pautes de conversa dels estudiants universitaris separant-se a causa d’aquesta incòmoda situació.
nord-americans. Vaig canviar la meva manera d’actuar Probablement, la seva transacció no es durà a terme.”
seguint les pautes descobertes: a cada pregunta respo-
nia sempre amb una pregunta similar i a la resposta del
meu interlocutor responia amb uns comentaris i una
entonació, segons el meu parer, excessius i falsos. Em Amb aquestes anècdotes queda clar que una
sentia una mica incòmoda i ridícula perquè per a mi llengua és quelcom més que una gramàtica; per
era una exageració, però allò era el normal per a ells. comunicar-nos cal saber més que això: cal conèi-
Us ho prometo, les meves investigacions van donar xer quins gestos, expressions, proxèmica, silen-
resultat i vaig poder mantenir converses una mica més cis, torns, temps, entonació, etc., regulen una
llargues i substancioses.” bona conversa.
Tercera activitat: Una vegada vaig tenir un conflicte
amb… i… va resultar positiu!
Sobre els objectius • En subgrups de no més de cinc per-
Aquesta activitat té dues fases. A la pri- sones s’intercanvien els conflictes
mera fase, intentarem que els partici- individuals sense explicar-ne el final,
pants rememorin algun moment de la és a dir, com es va solucionar.
seva vida en el qual hagin tingut algun • Entre tots els membres dels sub-
conflicte amb un grup o amb una altra grups analitzen cadascuna de les
persona i, al final, el conflicte hagi servit o situacions exposades i aporten idees
bé per enfortir la relació o bé per al desen- sobre possibles solucions.
volupament personal dels membres. • Un cop esgotades les idees, el 
A la segona fase, serà interessant dema- protagonista de cada cas explica
nar-los que dedueixin quins conflictes es com va acabar realment la situació i
perceben al nostre barri o a les manifesta- valora les aportacions dels seus
cions que fan els veïns a l’audiovisual pro- companys en termes com ara: “Crec
jectat i puguin donar el seu punt de vista i que hauria estat positiu aplicar el que
fins i tot –per què no– possibles solucions proposava X i potser no tant el que
creatives. deia Y”, etc.
• Finalment, es resumeix davant el
El desenvolupament gran grup cada cas. La persona
dinamitzadora ha de posar èmfasi en
• Primera fase: el procés d’anàlisi per a la resolució
Ens concentrem individualment en algun del conflicte més que no pas en el
moment de la nostra vida en el qual resultat.
haguem passat per un conflicte que, a la Després del debat, la persona dinamitzadora farà
llarga, ens hagi suposat algun benefici. notar al grup que molts conflictes es basen més
Per exemple: “Jo li vaig dir que no podia en percepcions distorsionades per la nostra sub-
anar a sopar. Ell s’ho va prendre mala- jectivitat que en fets reals. Un exemple és el que
ment. Va estar un temps sense trucar- posem al principi d’aquesta activitat. 
me. Un dia vam parlar i vam veure que hi M. Rodrigo diu en el seu llibre sobre comunicació
havia hagut un malentès.” intercultural: “Per a comprendre l’altre cal com-
Si als participants no se’ls acut cap exemple o es prendre la seva incomprensió”33.
mostren desorientats, se’ls pot donar una pista
33 Rodrigo (1999: 235) dient que pensin en moments en els quals una • Segona fase:
Comunicación intercultural. Barcelona: altra persona o un altre grup no els hagi entès bé,
Anthropos. és a dir, els hagi interpretat malament i això hagi Proposem traslladar-nos ara als con-
provocat un conflicte. flictes que expressen els protagonistes
guia didàctica  Bloc 4 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                     
25
del DVD o bé als que pensem que hi ha d’exercici, us ha ajudat a entendre
al nostre barri sobre el tema “Immigració més els problemes i els conflictes?”
i convivència”.
• Cada persona pensa en un conflicte. La conclusió a la qual s’hauria d’arribar és que les
causes que produeixen els conflictes són múlti-
• En gran grup s’elabora a la pissarra ples i complexes. Aquests no es produeixen de
una llista de tots ells. manera aïllada, sinó que generalment s’interrela-
• La persona dinamitzadora proposa cionen amb factors històrics, socioeconòmics,
un joc de rol amb l’objectiu de crear culturals... Tendim a prendre com a causa el que
emergeix del conflicte, és a dir “el símptoma”, i
empatia: per tant donem la culpa ràpidament a allò que
Es fan parelles. creiem que ha produït aquest símptoma.
Cada parella escull un dels conflictes D’aquesta manera, quan hi ha un conflicte en
de la llista que hi ha a la pissarra. situacions de multiculturalitat, tendim a situar la
causa en la “cultura” o en la “religió” de l’altre,
Aquest conflicte escollit s’ha de dra- sense diferenciar la diversitat interna de qualsevol
matitzar. Cada membre de la parella col·lectiu, sense fer una autoreflexió sobre nosal-
representa un dels dos personatges. tres mateixos i la nostra diversitat cultural interna i
Primer, cadascú per la seva banda sense tenir en compte que la major part de les
ha de pensar en les poderoses raons vegades el problema es produeix per raons d’una
que té per actuar de la manera en altra mena, com ara la precarietat laboral, la
què ho fa. Després, ha d’argumen- manca d’hàbitat, els problemes de legalització,
tar-ho a la seva parella exposant un etc. A les societats multiculturals, el contacte
entre persones o col·lectius és enriquidor, però
mínim de cinc possibles explicacions. també produeix conflictes. Hem de tenir en
Per exemple: “El tema conflictiu és que hi ha compte que en molts casos es tendeix a etnificar
estrangers que quan parlen entre ells en conflictes que tenen el seu origen en coses molt
llocs públics ho fan en la seva llengua d’ori- senzilles. No obstant això, és millor que aquests
gen. Un dels membres de la parella ha de no s’amaguin i així es puguin buscar solucions
posar-se en la pell del qui està molest per entre tots els implicats (Amani,1994).
aquest fet i l’altre ha de posar-se en la pell
del qui manté la seva llengua, i després
cadascú ha d’explicar els seus motius.”
• Un cop hagin acabat la representa-
ció, s’intercanvien els papers.
L’empatia vol dir això precisament: “caminar amb
les sabates de l’altre una estona”.34 Això implica
sentir com l’altre, identificar-nos amb ell i els seus
problemes, per tornar després a les nostres
“sabates” i, des d’aquí, comprendre i compren-
dre’ns millor. Amb això ens fem conscients que un
mateix missatge pot ser interpretat de diferent
manera, en funció dels codis culturals, de les
expectatives, de les necessitats, etc., que cadas-
cun de nosaltres té i que moltes vegades creiem
que són universals. 
• Cada parella analitza el conflicte o la
situació que ha dramatitzat: 
Com s’han sentit en cada un dels
papers que han representat?
Què han après de l’altre? 34 Adaptació del proverbi sioux: 
“¡Oh Gran Espíritu, no dejes que 
Quines coses han descobert en juzgue nunca a ningún hombre hasta
cada un dels papers? que no sepa lo que significa de verdad
andar en sus mocasines.” 
Com podrien solucionar el conflicte? Extreta del vídeo Una clase dividida.
Peters, Coob i Edmons (1985).
Segons Cohen Emerique,35 la negociació intercul- Boston: WGBH Educational
Foundation i Yale University Films /
tural implica tres condicions prèvies: Centre de Recursos i Assistència
• Ambdues parts han de reconèixer que hi ha un Primària per la Pau i el Seminario
conflicte, real o potencial. Permanente de Educación para la Paz
de la Asociación Pro Derechos
• Ambdues parts han de considerar l’altre/a en Humanos de España.
igualtat.
• Ambdues parts han de ser conscients de la 35 Cohen Emerique (1997)
necessitat de comptar amb l’altre/a per tal “La negotiation interculturelle, phase
d’avançar en la relació. essentielle de l’integration des
migrants”, Hommes Migrations, 
• Finalment, proven de respondre a 1208, juliol-agost.
aquesta pregunta: “Aquest tipus
guia didàctica  Bloc 4 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                             
26
Recursos i materials: Quarta activitat: Per entendre’ns millor: les tres eines
Diari col·lectiu. bàsiques de la comunicació
Conceptes bàsics Sobre els objectius manifestacions verbals que estem intentant
treballats en aquest captar el missatge que se’ns vol transmetre.Les persones participants coneixeran
bloc: Per exemple, amb onomatopeies com araunes eines senzilles, però efectives per “…mmm”, “ahà”, “ja” o paraules com
Convivència. millorar la comunicació intercultural i “entenc”, “és clar”, “efectivament”, “pot ser”,
Integració. interpersonal i solucionar conflictes. “sí”, etc.
Aquestes eines els podran ser útils en les
Interculturalitat. • La segona eina és la interrogació: preguntar
seves interaccions diàries. perquè ens quedi clar el missatge que se’ns
Comunicació. està donant. Cal que processem la informació
Conflicte. El desenvolupament mentre escoltem activament per tal de poder
Empatia. pensar quins interrogants hem d’aclarir per
• Es faran parelles. tenir clares les idees que sustenten el missat-
• Cada parella ha de decidir un tema per ge elaborat pel nostre interlocutor o interlocu-
mantenir una conversa. Per exemple: tors. 
parlar sobre una pel·lícula, un menjar, una • La tercera eina és la reformulació: dir amb les
notícia, una anècdota, etc. nostres paraules les idees que hem captat del
nostre interlocutor per tal que pugui mostrar si
• Cal que preparin la conversa pensant està d’acord o no amb la interpretació que
què diran. hem fet de les seves paraules.
• Aquesta conversa ha de ser dramatitza-
da seguint unes pautes escrites en un Cal utilitzar en la mateixa conversa les tres eines,
paper que la persona dinamitzadora faci- ja que si solament escoltem, la persona que ens
litarà a cada parella.36 parla pot pensar que en realitat estem distrets.
Tampoc no sembla gaire encertat preguntar sense
La meitat de les parelles segueix unes “bones reformular ni escoltar: el nostre interlocutor pot
pautes” segons les tres eines bàsiques que s’ex- tenir la sensació que està en un interrogatori quasi
posen més endavant. policial. Si utilitzem solament la reformulació, és a
dir, repetir el que el nostre interlocutor ens diu, pot
L’altra meitat de les parelles segueix les pautes
percebre’s com una actitud de “lloro passiu”, en
contràries.
paraules del mateix Aélion. El que és adient,
doncs, és alternar aquestes tres eines descrites. 
• Una parella amb “bones pautes per a la Finalment, creiem que paga la pena comentar que
conversa” representa la seva conversa l’autor afirma que per dialogar convé aplicar la
davant una parella amb “pautes contrà- regla dels dos terços: escoltar el doble del que 
ries per a la bona conversa”. I després a es parla, plantejar el doble de preguntes que 
la inversa. L’objectiu és que observin el d’afirmacions i afirmar les paraules dels altres, és
transcurs de la conversa. Després el a dir, tornar-les a plantejar, dues vegades més que
dinamitzador ha de comentar el que ha les pròpies. Sembla senzill, i ho és, però no acos-
succeït i descobrir les pautes per a una tumem a fer-ho. Normalment escoltem poc, 
bona conversa. afirmem més que no pas preguntem i rarament
reformulem, i aquestes són pautes negatives per
• Finalment, en el grup plenari, el dinamit- establir una comunicació òptima.
zador ha de comprovar que els partici- Un cop compresa aquesta explicació final, la 
pants hagin adquirit “les tres eines bàsi- persona que dinamitza ha de proposar al grup
ques de la comunicació” que exposa que recordi el que ha après. És a dir que no totes
Aélion. Si no, se’ls explica i comparen els les persones de tots els racons del món usen els
resultats plegats. mateixos codis i es comporten de la mateixa
manera a l’hora de comunicar-se. Aquest fet 
no serà gaire greu si recordem “les tres ces”
La persona dinamitzadora explica el mecanisme –consciència, coneixement i comunicació– que
descrit per Aélion,37 el qual adaptem a continua- ajuden a resoldre els malentesos i ens permeten
ció: aprendre coses noves. Per tant, la proposta
“Hi ha tres eines bàsiques a la nostra disposició d’Aélion pot funcionar molt bé entre nosaltres,
36 La persona dinamitzadora per garantir-nos una comunicació òptima amb els però no podem esperar que qualsevol persona 
prepararà de manera sintètica les tres altres, les quals podem utilitzar si les coneixem i de qualsevol lloc del món la comparteixi. Ara bé, 
eines bàsiques d’Aélion. sabem com fer-ho. Ara aprendreu quines són i tots podem aprendre nous codis de comunicació
podreu practicar el seu ús: i fer-los compatibles amb els ja coneguts.38
37 Aélion, F. (1997): El arte de dirigir. • La primera d’elles és l’escolta activa: mentre
De Baltasar Gracián a Meter Drucker, escoltem el nostre interlocutor o interlocutors
Barcelona: Gestión 2000.
hem de comportar-nos de manera que quedi
molt clar que estem realment escoltant i no el
38 Per a més informació, consulteu nostre cos roman a la conversa, però que la
l’article de Hall (1993: 235-247) “Los nostra ment vola molt lluny, per la qual cosa no
sonidos del silencio”, a Lecturas de
antropología social y cultural. La cultu- hi ha res millor que expressar a través del 
ra y las culturas, Madrid: Cuadernos llenguatge no verbal que estem atents assen-
de la UNED. tint amb el cap, mirant als ulls a la persona que
ens parla i també acompanyant amb petites
guia didàctica  Bloc 4 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                                
27
Un món més just i menys desigual Bloc 5
Primera activitat: Una història possible En aquest bloc es 
Sobre els objectius -Sí que n’ha construït, de cases! pretén que els 
-Unes quantes, unes quantes, modèstia a part, participants:
A partir d’un possible cas explicat a través repartides arreu del món. 
d’un conte en el qual es reflecteixen les tra- • Incorporin el concepte de-I vostè...? drets de ciutadania.
jectòries de vida de persones que han hagut Doncs fent cases per als altres, jo me n’he quedat •
de viure circumstàncies dures de migració Desenvolupin una actitudsense. Sóc en un asil, ja ho veus. El món és així. solidària, buscant el que
per poder sobreviure, però que han acumu- -Sí, el món és així, però no és pas just.” ens uneix més que el que
lat a través d’elles una gran saviesa, un gran ens separa.
saber fer, volem vincular les realitats particu- • Un cop acabat el conte, reflexionarem • Coneguin les iniciatives
lars al context social en el qual vivim. En individualment sobre les impressions, solidàries que es fan des de
definitiva, es tracta d’observar com, en un la societat civil.sentiments, emocions i records que ens
món basat en la desigualtat que margina ha provocat. Passats uns minuts, la per-
importants sectors de població, aquests sona dinamitzadora convidarà tot el grup Activitats:
sectors desenvolupen estratègies per acon- a fer una posada en comú. • Primera activitat: 
seguir el que els és negat. La immigració,
per exemple, pot ser considerada una d’a- • Ara imaginarem més detalls sobre la
Una història possible
questes estratègies. vida del protagonista de Rodari i l’escriu- • Segona activitat: 
rem entre tots. Ho farem de la manera Construïm ponts
Per això proposem iniciar aquest bloc amb següent:
una petita lectura de Rodari. És una lectura • Tercera activitat: 
en forma de diàleg entre dos amics que fa • Cadascú agafa un paper i un bolí- Intervencions solidàries
anys que no es veuen. Un dels amics expli- graf. des de la societat civil
ca les seves riques experiències adquirides • La persona dinamitzadora fa la pri- • Quarta activitat: 
a través d’itineraris migratoris. És una con- mera pregunta, que cadascú ha de Quina convivència volem 
versa plena de significat; significat que segu- respondre amb unes tres línies. i què podem fer per 
rament pot ser compartit per moltes perso- Totes les preguntes que anirà fent la persona aconseguir-la?
nes que han tingut experiències similars i dinamitzadora són al final d’aquesta activitat mar-
compartit també pels participants, així com cades amb un asterisc (*).
pels protagonistes del DVD.
• Quan acabem d’escriure la primera
pregunta, hem de doblegar el paper
per tapar la resposta que hi hem
El desenvolupament escrit. Passem el paper al nostre
• La persona dinamitzadora o algun par- company, que respondrà la pregunta
ticipant llegeix en veu alta el conte següent, i així successivament. 
següent:39 • Quan haguem respost l’última pre-
Cases i edificis gunta, tornarem a passar el paper.
“He anat a l’asil de gent gran per trobar-me amb Ara ja podem llegir la història sorpre-
un vell paleta. Ja feia molts anys que no ens vèiem. sa que ens ha tocat. En llegir hem
-Has viatjat? —em pregunta. d’assenyalar algun detall de la histò-
-Oh, i tant! He estat a París. ria, un que ens hagi sorprès o xocat,
-A París, eh? Jo també hi vaig ser, ja fa molts anys. Vam o que ens hagi agradat o disgustat,
construir un edifici preciós, just al costat del Sena. Qui etc. Hem d’explicar a la resta aquest
sap qui hi deu viure allí, ara. I on més has estat? 
-He anat a Amèrica. detall.
-A Amèrica, eh? Jo també hi vaig ser, fa anys. Ui! • Un cop llegides les històries i comen-
Que en fa, d’anys! Vaig estar-me a Nova York, a tats els punts rellevants escollits, 
Buenos Aires, a São Paulo, a Montevideo, sempre fent la persona dinamitzadora ha de 
cases i edificis de tota mena, i posant banderes a les preguntar: “Creieu que els nous
teulades. I a Austràlia, que hi has arribat a anar? immigrants que arriben al nostre barri
-No, encara no. es troben amb realitats semblants?”
-Ah! Doncs jo sí que hi he estat. Llavors era jove Així, pot enllaçar la història del conte
i encara no era paleta, portava el sac de la calç i amb les realitats dels immigrants
passava la sorra pel garbell. Fèiem un xalet per a un actuals.
senyor d’allà. Un bon home. Recordo que una vega-
da em va preguntar com fèiem els macarrons i
escrivia tot el que jo deia. I a Berlín, que hi has estat?
-No, encara no. Preguntes que farà la persona dinamitzadora: (*)
-Ui! jo vaig ser-hi abans que tu nasquessis! Quines • Com podria ser la seva vida quotidiana abans
cases més boniques feien, cases fortes i robustes. d’emigrar?
Qui sap si encara es mantenen en peu. I a Argèlia, • Quines causes podrien haver-lo portat a
hi has anat? Has anat al Caire, a Egipte? migrar i treballar arreu del món?
-No, justament volia anar-hi aquest estiu.
-Ah! Veuràs cases precioses pertot arreu. No és per • Com podria ser la seva vida quotidiana al nou
res, però les meves parets han pujat sempre ben país? 39 Rodari (1982: 152-153) Contes per
rectes, i als meus sostres no hi ha hagut mai cap • Què va fer per trobar casa i feina per sobreviu- telèfon. Barcelona: Joventut. 
gotera. re? 
guia didàctica  Bloc 5 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                                           
28
• Com es devia sentir davant l’angoixa de no que comparen dades socioeconòmiques (renda
tenir la seva situació legalitzada? per capita, índex demogràfic, etc.) entre països
• Com actuava davant la impossibilitat de industrialitzats i/o amb alta tecnologia i països poc
comunicar-se? industrialitzats i/o amb poca alta tecnologia.
• Va tenir necessitat de buscar altres immigrants Podríem observar un mapa amb les direccions
que procedissin del mateix país que ell o par- dels fluxos migratoris i adonar-nos de la coinci-
lessin la mateixa llengua? Per què? dència entre països.40
• Va tenir moments en els quals se sentia perdut
en un lloc en el qual ningú no el coneixia?
Explica on i com va passar un d’aquests
moments. Activitat complementària:
• Per quines situacions difícils penses que ha • “Imagina’t que te’n vas a viure a una ciutat
passat? Explica’n una. llunyana, per exemple, a Moscou o Dakar: què
• Quins coneixements o saviesa ha anat acumu- faries els primers dies d’arribar al nou lloc de
lant en la seva experiència migratòria? residència?” 
• Els participants poden buscar informació
• Finalment, la persona dinamitzadora sobre els passos que ha de fer una persona
que vol emigrar a un altre país consultant les
introdueix el tema de les possibles pàgines web dels consolats del país al qual vol
causes de la immigració actual, però anar a viure. 
ara pensant-ho des d’una òptica més
sociològica.
Pregunta: Més idees: 
• Què és el que impulsa avui dia tanta • Podríem convidar alguna persona que esti-
gent a emigrar? gués vinculada a la Plataforma 0,7% per 
• D’on emigren i a on immigren? explicar aquest fenomen i exposar com lluiten
• Quines repercussions té per als paï- per vies alternatives per aconseguir un desen-
sos d’acollida? volupament mundial més equitatiu i just. 
Els participants han de cercar informació actual a • També podem veure alguna pel·lícula sobre
través de dades estadístiques amb indicadors aquest tema.41
Segona activitat: Construïm ponts
Sobre els objectius ven dones a l’atur sense comprovar si estaven
interessades en aquesta feina. Quan arribaven a
A través d’aquesta activitat, pretenem l’entrevista amb la Raquel, sempre rebutjaven la
que els participants s’acostin a les feina perquè no els interessava ser interines.
necessitats reals d’una persona nouvin-
guda i reflexionin sobre quina mena 
• En grups de quatre o cinc, els partici-
40 Als recursos hi ha algunes propos- d’acollida rep de l’entorn més proper.
tes on es poden consultar les dades. Començarem a reflexionar sobre els drets i pants han de consensuar què entenen
Es pot recuperar el material del bloc 1. els deures dels immigrants42 per acabar per drets de ciutadania. És a dir, què és
introduint un nou concepte: el concepte un ciutadà, qui pot ser-ho i quins drets i
41 Vegeu “Més recursos sobre el drets de ciutadania.43 deures té. 
tema”. La persona dinamitzadora trobarà al glossari una
definició de ciutadania.
42 Sobre aquest tema recomanem el El desenvolupament
llibre editat per l’Ajuntament de • Per aprofundir més podem valorar• A partir d’aquesta crònica44 apareguda a
Barcelona (2002) Drets i deures dels aquestes dues frases que han expressat
immigrants. El País discutirem sobre els problemes i els veïns de Trinitat Vella a l’audiovisual i
Per a consultes en línia, busqueu a les dificultats amb què es troben els es- traduir-les en possibles actuacions que
Google “drets i deures dels immigrants trangers que vénen a viure al nostre barri.
Ajuntament de Barcelona”. afavoreixin els drets de ciutadania:
Raquel López és una executiva de Barcelona que “La integració no és solament la manera com s’in-
43 Per al concepte de drets de necessita una treballadora del sector domèstic tegra l’immigrant, sinó també com la comunitat
ciutadania recomanem la lectura de la com a interina. De moment, l’única persona que
conferència del filòsof Javier de Lucas autòctona proporciona els elements i instrumentsha trobat que accepta aquesta condició d’interi-
(2001: 39-42) “Repensar la extranjería, perquè hi hagi una integració d’ambdues parts.” 
definir la ciudadanía” a Memòria de les na és una dona de nacionalitat colombiana. Però “Tots hauríem de tenir una oportunitat, encara
Jornades del Projecte Educatiu de aquesta dona no té els papers en regla. Com que que ja sé que és massa, perquè no és solament
Ciutat. Les noves ciutadanies: immi- la Raquel no vol contractar ningú fora de la lega- un, ni són dos, ni tres; però crec que tots hau-
gració i educació. Barcelona: Institut litat, inicia els tràmits per al procés de legalitza-
Municipal d’Educació de Barcelona. ríem de tenir una oportunitat, com crec que ensció de la seva empleada. La llei d’estrangeria diu
Per a consultes en línia, la donarien a nosaltres si anéssim cap allà.”
www.bcn.cat/educacio. Per consultar que amb un contracte laboral en mà, una perso-
més articles sobre aquest filòsof, na pot obtenir el permís per treballar sempre que Per a la valoració es pot consultar Drets i deures
busqueu a Google “Javier de Lucas”. no hi hagi cap persona espanyola interessada. dels immigrants i el Pla per la immigració de
Per comprovar aquesta condició, la Raquel va l’Ajuntament de Barcelona, Sector Serveis
44 Adaptació de la notícia “Servir en haver de presentar una oferta pública d’ocupació Personals (www.bcn.cat/serveispersonals), per
español” apareguda al diari El País el a través de l’Instituto Nacional de Empleo (INEM), conèixer com s’està treballant aquest tema des
24 d’abril de 2004. el qual argumentava que hi havia sol·licitants de l’horitzó positiu de les frases extretes del mate-
espanyols amb preferència. Així doncs, li envia- rial audiovisual.
guia didàctica  Bloc 5 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                         
29
Tercera activitat: Intervencions solidàries des de la Recursos i materials:
societat civil o des de les institucions polítiques ”Cases i edificis” de G. Rodari, Ley de
Extranjería. Mapamundi amb
Sobre els objectius • Tot seguit, ens organitzarem en sub- fluxos migratoris. Paper
A través d’aquesta activitat els partici- grups per visitar algunes d’aquestes d’embalar, cartolines, tisores.
pants s’apropen a diferents actuacions entitats o administracions i per conèixer
que es fan al barri, des de dos punts de vista: de prop les seves actuacions de suport a
Per a dades estadístiques o
la nova població nouvinguda i/o de millo- adreces d’internet consulteu
• Ajuda a la integració del nou col·lectiu ra de les relacions de convivència al barri. “Consorci Institut de la
immigrant estranger. Infància i Món Urbà” a 
• A continuació, en cada grup elaborarem l’adreça www.ciimu.org. 
• Establiment de ponts perquè es conso- un pòster sobre l’entitat o associació visi-
lidin noves relacions i espais de convi- tada, que es podrà afegir al nostre mural. Diari col·lectiu
vència i respecte entre els antics veïns i
els nous. • Després de presentar els pòsters sobre
les accions de les entitats, debatrem els Conceptes bàsics 
Totes dues actuacions poden dur-se a pros i els contres que hi trobem. Es pot treballats en aquest
terme des de l’Administració, des de la so- fer una llista de totes les accions que bloc:
cietat civil a través d’entitats diverses o a s’han dut a terme fins ara al barri i que
nivell personal. Igualtat-Desigualtat.han funcionat bé, i una altra llista de ne-
cessitats o dèficits que cal cobrir si volem Drets/deures de ciudadania.
El desenvolupament que els conflictes esdevinguin possibili- Societat civil.
tats de convivència.
• Conjuntament elaborarem una llista Participació ciutadana.
d’entitats, associacions, etc., que ja co-
neguem o que haguem trobat a través de Més idees:
diferents fonts d’informació (pàgines
web, tríptics, pòsters, etc.), que se situïn • Podríem convidar alguns representants
al barri o ciutat. També cercarem informa- de les dites entitats i associacions a una
ció sobre les actuacions de les adminis- taula rodona. Cada subgrup podria pre-
tracions (municipal, de la Generalitat, de parar les preguntes.
l’Estat, etc.).
Quarta activitat: Quina convivència volem i què podem
fer per aconseguir-la?
Sobre els objectius nicació, el reconeixement i la participació de
És una activitat de tancament. La finalitat tots els veïns del barri.
d’aquesta última activitat és que les Per exemple:
persones que hi participen i les dinamit- • La creació d’una revista on els veïns
zadores esdevinguin possibles protago- puguin escriure les seves opinions sobre
nistes d’iniciatives per a la convivència el barri on viuen, les coses que hi passen,
intercultural del barri. les accions que desenvolupen, etc. 
• La creació d’una xarxa d’ajuda mútua en
la qual els veïns puguin intercanviar els
El desenvolupament seus coneixements i sabers.
La persona dinamitzadora anuncia que • De totes maneres, la iniciativa que es
farem un projecte per al barri on vivim. Els prengui no ha de ser necessàriament de
participants han de pensar, dissenyar i nova creació; també podem preveure la
desenvolupar alguna iniciativa o acció en un possibilitat d’unir-nos i participar en pro-
espai del barri per tal d’intensificar la comu- jectes en marxa que ens agradin tenint 
nicació entre persones i col·lectius del barri. en compte els resultats de la tercera acti-
El requisit és potenciar l’intercanvi, la comu- vitat.
Activitat d’exploració final: Noves mirades?
Sobre els objectius És important que els participants puguin parlar Recomanació
Impulsar el grup cap a l’autoreflexió sobre si del que han après, dels canvis que han expe- Amb la comparació de l’activitat
hi ha hagut canvis en les mirades respecte a rimentat en la seva percepció dels “altres” i exploratòria inicial i final i amb les
la convivència al barri. d’ells mateixos, així com dels aspectes en els observacions del diari, elaboreu
quals consideren necessari aprofundir més. una petita memòria de grup amb
Això ho poden fer amb l’ajut de les aporta- l’objectiu de difondre tota l’expe-
El desenvolupament cions recuperades de l’activitat d’exploració riència de treball. 
inicial i amb el diari col·lectiu. 
• Es recuperen les anotacions de la pluja En el cas que el grup estigui 
d’idees de l’activitat d’exploració inicial També és el moment perquè la persona dinamit- d’acord a difondre l’experiència,
i la persona que dinamitza les reparteix a zadora rellegeixi el diari de camp i faci una valora- poseu-vos en contacte amb el
cadascun dels participants. ció global de tot el procés realitzat i els camps Projecte d’Educació en Valors de
conceptuals i actitudinals produïts. També ha l’Institut Municipal d’Educació de
• Es llegeixen i es du a terme una altra d’apuntar els temes, interrogants, dilemes, etc., Barcelona mitjançant l’adreça
pluja d’idees en la qual es valoren els que han anat sorgint al llarg del procés per poder electrònica: 
canvis que s’han produït. continuar treballant-hi. gr.mossa@uab.cat.
guia didàctica  Bloc 5 Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica
                                                                                                 
30 més recursos sobre el tema
Referència conceptual Pel·lícules amb materials didàctics
GIMÉNEZ, C., i MALGESINA, G. (2002) Projecte Educatiu Cine i Racisme 
Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e “Flores de otro mundo”. 
interculturalidad. Madrid: La Catarata. Barcelona: Assemblea de Cooperació per la Pau.
Projecte Educatiu Cine i Racisme
Materials didàctics “Oriente es Oriente”. 
Barcelona: Assemblea de Cooperació per la Pau.
SELVA, M., i SOLÀ, A. (coord.) (2002) 
Trajectes invisibles. Les dones en les migracions.
Materials didàctics per a primària, secundària i Dades estadístiques i informació
formació permanent. institucional
Barcelona: Drac Màgic i Institut Municipal Pla municipal d’immigració. (2003) 
d’Educació de Barcelona. Barcelona: Sector de Serveis Personals de
REIG, D. (coord.) (2001) Quan viatjar no és un l’Ajuntament de Barcelona. 
plaer. Immigrants, exiliats, desplaçats i refugiats. • Drets i deures dels immigrants. Ajuntament
Barcelona: Quaderns Linguapax, Institut de Barcelona
Municipal d’Educació de Barcelona, PAU • www.bcn.cat
Education i UNESCO Catalunya. • www.gencat.cat
• ww.ciimu.org. Consorci Institut de la
Infància i Món Urbà
bibliografia
AÉLION, F. (1997)  El arte de dirigir. De Baltasar Gracián KRUEGER, R. A. (1991) El grupo de discusión. Guía prác-
a Peter Drucker. Barcelona: Gestión 2000. tica para la investigación aplicada. Madrid: Pirámide.
ALCAIDE, S. “Servir en español”, El País, 24 d’abril de De LUCAS, J. (2001) “Repensar la extranjería, definir la
2004. ciudadanía”, Les noves ciutadanies: immigració i edu-
ALEGRET (coord.) (1991) Cómo se enseña y cómo se cació” (Memòria de les jornades del Projecte Educatiu
aprende a ver al otro. Las bases cognitivas del racismo, de Ciutat). Barcelona: Institut Municipal d’Educació de
la xenofobia y el etnocentrismo en los libros de texto de Barcelona.
EGB, BUP y FP. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. MAALOUF, A. (1999) Identidades asesinas. Madrid:
CRATWRIGT i ZANDER (1971) Dinámica de grupos. Alianza Editorial.
México: Trillas. MORGAN, D. (1991) Focus Group as Qualitative
CASCÓN, P (2000: 57-60)  “¿Que es bueno saber sobre Research. California Sage.
el conflicto”, Cuadernos de Pedagogía nº 287. PETERS, W. CH. COOB i EDMONS, D. (1985) Una clase
Barcelona: Editorial Praxis. dividida. Boston: WGBH Educational Foundation i Yale
CASCÓN, P.(2000: 61-66) “Educar en y para el conflic- University Films - Centre de Recursos i Assistència
to en los centros” Cuadernos de Pedagogía, nº 287. Primària per la Pau i el Seminario Permanente de
Barcelona: Editorial Praxis. Educación para la Paz de la Asociación Pro Derechos
CAVALLI-SFORZA, L. Qui som. Història de la diversitat Humanos de España.
humana. Barcelona: Crítica. PHILIPP, M. G. (1988) Comment entendre mille et une
COHEN EMERIQUE, M. (1997) “La négociation intercul- voix? París: Magnard.
turelle, phase essentielle de l’integration des PHILIPP, M. G. (1989) Guide d’exploitation pédagogi-
migrants”, Nancy. Hommes migrations, 1.208, juliol- que. París: Magnard.
agost. RODARI, G. (1982: 152-153) “Cases i edificis”, a Contes
COLECTIVO AMANI (1994) Educación intercultural. per telèfon. Barcelona: Joventut.
Análisis y resolución de conflictos. Madrid: Editorial RODRIGO, M. (1999) Comunicación intercultural.
Popular. Barcelona: Anthropos.
DIAO A., i Del POZO J. M. (2003) El blanc i el negre. SAN ROMÁN, T. (1996) Los muros de la separación.
Girona: Ed. GRAMC. Ensayo sobre alterofobia y filantropía. Madrid: Tecnos i
ELLIS i McCLINTOCK. (1993) Teoría de la comunicación UAB.
humana. Barcelona: Paidós. SOTO, P. (1995) “Interculturalidad: la variabilidad cul-
FABRA, M. Ll. (1999) Técnicas de grupo para la coope- tural como punto de partida para el desarrollo del
ración. Barcelona: CEAC. currículum” a Fernández Sierra, J. (1995) El trabajo
FABRA, M. Ll., i DOMÈNECH, M. (2001) Hablar y escu- docente y psicopedagógico en educación secundaria.
char. Relatos de profesores y estudiantes. Barcelona: Málaga: Aljibe.
Paidós. SOTO, P. (1997) “Infants i joves africans a les escoles de
GIMÉNEZ C., i MALGESINA G. (2002) Guía de concep- Catalunya” a Perspectiva Escolar, 219. Barcelona: Rosa
tos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Sensat,
Madrid: La Catarata. SOTO, P., y TOVIAS, S. (1997 b) “Entre la certeza y la
HALL, E. T., i HALL, M. (1993: 235-247) “Los sonidos del duda” Cuadernos de Pedagogía, nº 264 diciembre,
silencio” a Lecturas de antropología social y cultural. La Barcelona: Editorial Praxis.
cultura y las culturas. Madrid: Cuadernos de la UNED. SOTO, P. y TOVÍAS, S. (2001) “Explorando las posibilida-
HOFSTEDE, G. (1999) Cultura y organizaciones. El soft- des de un mundo multicultural en Educación Infantil”
ware mental. De la cooperación internacional y su a ANTÓN, M., i MOLL, B. (coord.) Educación Infantil.
importancia para la supervivencia. Madrid: Alianza Orientaciones y Recursos (0-6 años). Barcelona: CISS-
Editorial. Praxis.
JULIANO, D. (1992) Cultura popular. Barcelona: TUSÓN, A. (1997:83-86) Análisis de la conversación.
Anthropos. Barcelona: Ariel.
més recursos sobre el tema - bibliografia Convivim MIRADES MÚLTIPLES EN UNA SOCIETAT COMPLEXA - Proposta Didàctica