Una cadira catalana a la Sala dels drets Humans Una làmpada a l’ONU tant per a exterior com per a interior test de com embolicar projectes l’entrepà a escala d’una forma 2 urbana més ecològica gent gran en forma a un cubell l’espai públic de fregar amb separació arquitectura d’aigües i sostenibilitat al desert un restaurant de caramels Un centre hospitalari amable per als més petits Un software de recerca i recomanació musical proper a les seleccions de la ment humana Un robot humanoide per ajudar la gent Roba que fusiona estètica i tecnologia 2 Amb la col·laboració de: penpseants aatBB aaarr BCCaeerllooCennlaaona pensat a BarCelona 2 Amb la col·laboració de: Us presento el segon volum de la sèrie de publicacions “Pensat a Barcelona”, que recull una mostra de productes i serveis nascuts de la inspiració i la creativitat de persones emprenedores de la nostra ciutat. Productes i serveis que es dissenyen per aportar solucions innovadores a través de nous formats i noves maneres de fer. Projectes personals que veuen la llum i que sorpre- nen amb una imatge pròpia i diferenciada que s’exporta arreu del món i que contribueix a fer de Barcelona una marca referencial de creativitat i qualitat. Barcelona és una ciutat que aposta per la innovació i el desenvolupament de sectors estratègics amb gran projecció de futur. Al mateix temps, és un motor que fomenta l’activitat emprenedora i genera nous negocis i projectes empresarials que traspassen fronteres. Aquestes capacitats –que es poden palpar en el llibre– són la clau per aconseguir una Barcelona econòmicament consolidada i capaç de superar els reptes que li exigeixen. Aquestes pàgines són el resultat d’aquesta ciutat creativa i emprenedora, que sempre té projectes amb visió de futur, “pensats a Barcelona”. En molts dels casos d’empreses que descobrireu aquí, hi trobem l’equilibri entre tradició i modernitat, així com noms propis que han sabut adaptar-se als nous temps responent als reptes de la societat actual. En d’altres exemples, la innovació es combina amb criteris de disseny i sostenibilitat, aportant valor afegit i la qualitat per satisfer els usuaris. En definitiva, i en totes les pàgines, trobem un element en comú: el talent creatiu, un valor molt present a Barcelona, que fa possible que la nostra ciutat sigui un referent d’innovació. jordi hereu Alcalde de Barcelona El foment de la innovació i la millora de l’àmbit empresarial, permet augmentar la cohesió social i, al mateix temps, potenciar l’economia orientada cap a un desenvolupament sostenible. Per aquest motiu, hem de promoure la innovació com a eix de competitivitat de les empreses i les persones emprenedores en un context global i com a model de creació d’ocupació de qualitat. Aquest llibre és una mostra de la innovació pensada, però sobretot assolida, a Barcelona, un gran laboratori creatiu. Una mostra de totes aquelles perso- nes amb idees i talent que han apostat per donar un pas endavant i crear productes i serveis amb marca Barcelona que han obtingut èxit traspassant inclús les nostres fronteres. Uns productes i serveis que milloren la qualitat de vida i els processos de producció, però també obren noves possibilitats. En aquest sentit, en la difusió de la investigació universitària, l’impuls de la transformació dels resultat en innovació, la promoció de l’emprenedoria i l’atracció de talent tant local com internacional, està l’èxit de la ciutat de Barcelona per situar-se al mapa de la innovació. Ens trobem immersos en el canvi de model productiu i per a poder avançar cap a la denominada economia del coneixement, d’una banda, és prioritari disposar de capital humà amb talent. I, d’altra banda, fomentar la innovació i la creativitat al teixit empresarial, però també a l’administració, per així crear riquesa i benestar social. Perquè l’aposta per la investigació, la innovació i la formació permetrà crear més ocupació i de major qualitat. Barcelona és una ciutat on les idees flueixen i es materialitzen en productes i serveis innovadors en àrees tan diverses com el disseny, l’arquitectura, el comerç, les iniciatives socials o la indústria tradicional. En definitiva, Barcelona és una ciutat generadora de creativitat i innovació. jordi william carnes Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona La ciutat és un hub de connexions, un teixit entrecreuat que permet l’intercanvi d’idees, les col·laboracions entre persones, empreses, centres de coneixement o institucions i, en definitiva, el progrés. Pensat a Barcelona 2 desvela aquestes connexions i les analitza. És un recull de casos singulars, innovadors i pioners que s’han gestat des d’aquesta ciutat i que, sovint, han tingut repercussió internacional. Són exemples del potencial que té Barcelona com a motor d’innovació, de creació i d’internacionalització. Són la prova que, a vegades, una il·lusió pot desembocar en una realitat, que una idea embrionària pot acabar comercialitzada o una petita empresa pot anar creixent fins convertir-se en un referent arreu del món. A Barcelona es donen les condicions perquè passi això i més. El llibre que teniu a les mans presenta exemples que ens indiquen que la innovació, moltes vegades, sorgeix en el procés de treball en col·laboració. Que una empresa consolidada col·labori amb una escola de disseny és un actiu a potenciar, un benefici mutu: l’empresa rep idees fresques mentre que l’estudiant treballa en un cas real i fa la seva aproximació al mercat de treball. O que una dissenyadora de moda desenvolupi un projecte conjuntament amb un centre tecnològic i que el resultat sigui una peça de roba innovadora és un clar senyal que aquest és el camí a seguir. No hi ha marxa enrere. El món està més que mai connectat; les noves tec- nologies permeten un intercanvi en temps real com no havia passat fins ara. la ciutat connectada Aprofitem-les. El sociòleg Zygmunt Bauman ja ho va preveure quan l’any 2000 parlava de la “modernitat líquida”, que explicaria l’actual condició del món, enfront de la modernitat sòlida i estanca del passat. 7 Per adaptar-nos a aquesta nova condició els individus hem de ser flexibles i adaptables. Les disciplines ja no són càpusles tancades i és precisament aquesta flexibilitat la que permet que les sinergies i les col·laboracions flueixin com aigua. El filòsof Jeremy Rifkin, per la seva banda, parla de la “civilització empàtica”, i descriu un nou entramat social teixit a partir d’una àmplia varietat de disciplines. És evident que tota aquesta nova consciència global afecta la nostra manera de treballar i de crear; les ments estan més adaptades a la complexitat de relacions i xarxes presents al nostre voltant. Aquí, però, hem identificat només una part petita però representativa d’aquest teixit a la ciutat de Barcelona. Si el primer Pensat a Barcelona il·lustrava la creativitat a la ciutat, aquest segon volum observa com aquesta creativitat es potencia gràcies a les relacions entre els creadors. Qui sap si, arran d’aquest llibre, noves relacions i sinergies sorgiran entre els seus protagonistes. Seria un bon epíleg per a aquesta publicació. 10 MUNICH 16 CENTRE D’INICIATIVES PER A LA REINSERCIÓ — Made in Cire 20 RAMÓN úBEDA, OTTO CANALDA + METALARTE — Làmpada Inout 26 LÉKUÉ — Luki 30 CARLOS & JUAN RIVADULLA — Ecofrego 32 PAL ROBOTICS — ReeM 36 *S,C,P,F... 42 TRES TINTAS BARCELONA— Wall-à-porter 46 MADRE MÍA DEL AMOR HERMOSO — Naturaleza 50 EMILIANO LÓPEZ, MÓNICA RIVERA — Hotel Aire de Bárdenas 56 MARCADIFERENCIA — Boc’n’roll 58 HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU — Programa Hospital Amic 62 22@ URBAN LAB 68 CAPMAR + IED BARCELONA— Parada Solar d ’informació 72 BICICLETES MONTY — E-Bikes 76 LAGRANJA + SANTA&COLE — Key 80 SALVADOR FÁBREGAS, ALICIA ARTEAGA + MICROARQUITECTURA — Elements de Salut 84 GRAN TEATRE DEL LICEU — Òpera al carrer 86 MORITZ 8 92 LOOP — Festival i fira de videoart 98 DDT EFECTES ESPECIALS— El Laberinto del Fauno 102 BMAT — Ella 104 U-PLAY STUDIOS — Striker Manager 108 CASES i ASSOCIATS — Disseny de la informació 112 ESPINET/UBACH ARQUITECTES — Celler Ferrer Bobet 118 RODRIGO PINTOS — Sistema Denota 122 ALEX TROCHUT — Rolled Gold+ 126 MARC MONZÓ — Sun 128 FIGUERAS INTERNATIONAL SEATING — Cadira Bonamusa 134 MARTÍ GUIXÉ — Candy Restaurant 138 RÜCKER LYPSA — CareClass 140 MANGO 146 SINCROTRÓ ALBA Munich és una d’aquelles empreses que ha sabut reinventar-se i adap- tar-se als nous temps. Les seves sabatilles s’han convertit en un objecte exclusiu present als aparadors més desitjats de països com Itàlia, Holanda, Portugal, Grècia, Japó o Rússia. La seva història comença amb la petita empresa de la família Berneda el 1939. Des de ben aviat, s’especialitzen en calçat tècnic esportiu i s’esta- bleixen com a pioners de la producció de sabatilles d’esport a Espanya. El 1964 inclouen el símbol més característic de la marca, la X, i canvien el nom de Berneda pel de Munich. L’any 1978 es crea el model Goal, inspirat en el calçat de futbol sala, i que suposa tota una revolució en la dècada dels 70, moment en què el món de l’esport influeix de manera determinant en l’streetwear. La companyia emprèn una reestructuració, tant a nivell d’innovació tècnica com de disseny, amb l’objectiu de posar-se al nivell de les demandes del moment. Algunes millores introduïdes van ser el canvi del sistema de producció i la incorporació de materials molt innovadors (microfibres, pell de cangur, goma natural, etcètera) que, a més del per- feccionament tècnic i de qualitat, oferien un major confort. 10 11 munich www.munichsports.com www.munichmyway.com Reconvertir una “vamba” en calçat de moda Xavi Berneda dIrEctor dE mÀrqUEtIng una clau d’èxit que combina disseny amb una llarga experiència Les noves tecnologies també són presents al pla empresarial de Munich. Per mitjà d’una pàgina web (www.munichmyway.com) els clients poden crear sabatilles personalitzades segons els seus gustos, triant, per exemple, el color de la sola, els acabats i la pell del model. Un cop dissenyada, la sabatilla es fabrica i s’envia al client, qui, d’aquesta manera, té una sabatilla única, feta al seu gust i còmodament triada des de casa. A principis dels anys 2000, sempre atents a les tendències, decideixen traslladar les sabatilles esportives a un ús quotidià i comencen a produir models dels seus clàssics en versió de carrer. El 2002 reediten la línia Goal, però traslladant el model de futbol sala al món de la moda. D’aquesta manera, a més dels parells de calçat esportiu que Munich confecciona per temporada, la firma afegeix una nova gamma, la producció de la qual a partir de llavors també tindrà en compte el públic femení. Més tard apareixen la 12 línia Roc, inspirada en les sabatilles d’atletisme i la línia Acropol, que pren 13 com a base les sabatilles de taekwondo, ambdues en versió de carrer. munichmyway, una sabatilla exclusiva per a cada persona mUnIch 14 15 Distribuïdes per tot el món, les sabatilles MUNICH són concebudes en una fàbrica que compta amb uns cinquanta treballadors, innovadora també munich ha sabut posicionar-se en la seva tecnologia que inclou l’ús d’energia solar. Els germans Xavier i molt bé en un mercat internacional David Berneda, socis i directors de MUNICH, han viscut la seva professió molt exigent tant pel disseny des de ben petits, ja que són la tercera generació que s’ha dedicat a la com pel confort fabricació de sabatilles esportives. Ells dos han estat, des de l’any 2000, els impulsors de les sabatilles MUNICH en el sector de la moda. MUNICH ha estat guardonada amb el Premi Cambra a la Gestió del Disseny 2009 que convoca la Cambra de Comerç de Barcelona i BCD Barcelona Centre de Disseny. mUnIch Formar, ocupar i inserir són els tres eixos d’acció que mouen el cire a dissenyar itineraris d’inserció sociolaboral personalitzats per a cada intern/a la marca made in cIrE és un programa del cen- tre d’Iniciatives per a la reinserció depenent del departament de Justícia de la generalitat que té com a missió principal la reinserció sociolaboral Bossa catalana, dels interns de centres penitenciaris a partir de de Martín Azúa i Gerard Moliné la fabricació de productes de disseny. Aquesta col·laboració entre dissenyadors i made in cIrE va començar el 2004, quan martín Azúa Madein CIRE i gerard moliné, dos reconeguts dissenyadors industrials, van dissenyar la Bossa catalana que va ser produïda i fabricada als centres penitenciaris. by 16 centre d’iniciatives A partir de l’èxit que va suposar la bossa tant 17 per a la reinserció a nivell social com de vendes, va sorgir la idea de crear l’Espai cIrE, la plataforma des d’on es www.madeincire.cat desenvolupen les idees que promouen nous pro- ductes made in cIrE de qualitat i contemporanis. made in cIrE no és l’únic programa de reinser- ció laboral que desenvolupa el centre, ja que els interns també poden treballar a la construcció, Un projecte netejant boscos o confecció industrial; però sí socialment és l’únic programa que es presenta com a marca innovador reconeguda, els resultats de la qual arriben a i compromès la societat i que compta amb una distribució comercial a botigues i fires especialitzades. Diversos models de la sèrie Enfarcella’t, de M. Jesús Fargas Blai Puig coordInAdor dE lA comIssIó d’IdEEs PEr A lA crEAcIó dE ProdUctEs mAdE In cIrE Paola Roig coordInAdorA dE mAdE In cIrE Adolf Cabruja dIrEctor gEnErAl dEl cIrE peces de dissenyadors reconeguts fabricades per interns de centres Kima Guitart Lluïsa Jover penitenciaris Els productes de made in cIrE fabricats als centres són molt diversos i inclouen tot tipus de tècniques i materials: confecció, serralleria, fusteria, impressió i ceràmica. són productes útils, de qualitat i disseny innovador. Els productes més destacats, entre els molts que produeix, són la línia Enfarcella’t i Nani Marquina Guillem Ferran Entaula’t de m. Jesús Fargas, la nova línia de teteres de diferents dissenyadors, les làm- pades bossa, de Pete sans i regina saura, i la neobarretina de gerard moliné, que fou producte seleccionat als Premis delta 2009 AdI-FAd, a part de la bossa catalana esmentada anteriorment i les adaptacions que se n’han fet: bossa africana i bossa catalano-africana. Teteres d’autor Neobarretina, de Gerard Moliné Mobles DIN, de Martin Azúa Encens, de Jesús Sánchez Gallego 18 Amb la voluntat de captar i promocionar 19 nous talents, made in cIrE ha creat una beca a la Incubadora del FAd, per la qual el cIrE escull un dels dissenys presentats i el produeix. Aquesta col·laboració entre el es tracta d’una línia de FAd i el cIrE ha permès que dissenyadors disseny que dóna valor joves puguin veure el seu treball produït. afegit i prestigi al treball És el cas de Jesús sánchez gallego, autor productiu dels interns. d’Encens, un cremador d’encens vertical d’aquesta manera, la societat pot apreciar les que recull les cendres i evita que caiguin capacitats i habilitats per tot arreu. que han adquirit la xarxa que crea made in cIrE (disse- nyadors, interns, FAd, botigues...) és un exemple de com la innovació social amb sortida comercial és possible. cEntrE d’InIcIAtIvEs PEr A lA rEInsErcIó no és gaire freqüent que una mateixa làmpada serveixi tant a l'interior com a l'exterior, és a dir que resisteixi estar sota la pluja i el sol, suporti el vent i altres condicions climatològiques i que alhora acompleixi els requisits del disseny d’interiors. Inout va néixer de la intuïció que existia un espai al mercat del disseny per a una làmpada decorativa d’interior –in– que també pogués instal·lar-se sense problemes a l’exterior –out–. Aquesta làmpada queda igual de bé tant a la sala com al jardí. la seva silueta familiar recorda la d’un llum de peu de tota la vida. Es fabrica amb plàstic rotomoldejat, en aquest cas polietilè 100% reciclable, un material impermeable i resistent als cops que es pot tenyir de diferents colors: blanc, vermell i en una edició especial blau Bombay sapphire. la pantalla i el peu són d’una sola peça i això la fa molt fàcil de transportar alhora que crea una llum uniforme. també destaca per les seves mides, i és que la versió més gran arriba als dos metres i vint d’alçada. gràcies a la suma de tots aquests aspectes, la làmpada ha aconseguit un enorme èxit tant nacional com internacional i s’ha convertit en un referent del disseny de producte, un d’aquells casos d’èxit que passa una sola vegada cada molt de temps. Làmpada Inout by 20 ramon ÚBeda, otto canalda + metalarte www.metalarte.com Una làmpada tant Román Riera dIrEctor dE mÀrqUEtIng I per a exterior Ramón úbeda ProPIEtArI dE mEtAlArtE dIssEnyAdor com per a interior Otto Canalda dIssEnyAdor que s’ha convertit Carlos Riera en un referent dIrEctor d'Art dE mEtAlArtE internacional Té el seu propi llibre monogràfic: Inout & Friends, una publicació de 400 pàgines editada el 2009 per Ramón úbeda i Nova Era Publicacions. una làmpada enorme, translúcida, autoportant i impermeable, produïda Inout és un disseny de ramón Úbeda i otto canalda i en una sola peça produïda per metalarte. Úbeda és un creador polifacètic que es podria definir com arquitecte de formació, periodista de professió i dissenyador per vocació. col·labora amb les revistes espanyoles i internacionals més importants, és autor de nombrosos llibres i comissari d’exposicions. canalda és un jove dissenyador llicenciat a l’escola Elisava que treballa a Bd Barcelona design desenvolupant nous productes. I, finalment, metalarte és una empresa familiar catalana que va començar la seva activitat als anys 30 però que des dels anys 60 es va especialitzar en il·luminació. Aprofitant aquest canvi d’orientació, metalarte decideix apostar i treballar amb dissenyadors d’avantguarda i ser un referent en la producció de llums i làmpades. crea també el projecte metalab, que promociona les col·laboracions amb una nova generació de dissenyadors. 22 rAmón ÚBEdA, otto cAnAldA + mEtAlArtE la làmpada Inout ha rebut el premi good design Award atorgat pel ministeri d’Indústria del Japó l’any 2008. tot i que el reconeixement més gran ha estat convertir-se en un hit de vendes, que es pot trobar a llocs ben diversos del món: des d’oficines a hotels de luxe, zoològics i restaurants, a la televisió, al cinema, a la universitat de tòquio i fins i tot a la Xina. 24 25 inout es pot trobar pràcticament a qualsevol racó del món: des de tòquio a la Xina, passant per londres rAmón ÚBEdA, otto cAnAldA + mEtAlArtE Espremedor de llimona Amb aquest estri es pot extreure fàcilment, i de forma controlada el suc de la llimona sense esquitxades ni llavors. lékué és una empresa catalana que neix el A més, es pot guardar la resta de la llimona a la nevera durant 1980, comercialitzant escombres i glaçoneres més temps gràcies al seu de cautxú. l’any 2005 és un any de canvi estra- sistema de tancament. tègic per al grup que es concreta en una forta inversió en r+d, en la recerca de nous materials i optimització del disseny. des del seus inicis ha plogut molt i lékué ha sabut reorientar la seva línia, reforçant una imatge de marca innovadora, fresca i propera al públic objectiu, fins a convertir-se en el líder mundial en la innovació de productes per a la cuina en silicona platí. Practicitat, qualitat, innovació i disseny avantguar- dista constitueixen la base de la filosofia de lékué, valors que li han permès experimentar un ràpid creixement en els últims anys, fins arribar a una facturació de prop de 15 milions d’euros. Luki lékué treballa en moltes línies de productes per a la llar, però el producte que més èxit ha tingut, per innovador i revolucionari és l’estoig de vapor o papillot, elaborat en silicona 100% platí. Aquest by material avançat té característiques úniques grà- 26 lÉkuÉ cies a la seva excepcional flexibilitat, resistència i 27adaptabilitat tèrmica. Per aquesta raó, la silicona www.lekue.es platí és perfecte per cuinar aliments al forn o microones. Actualment lékué col·labora amb diferents disse- nyadors industrials internacionals per crear nous Tecnologia i disseny productes en les seves línies de cuina i llar. Una a la cuina de les col·laboracions més fructíferes és amb el dissenyador suís afincat a Barcelona luki huber, que treballa amb la idea d’unir el disseny funcional amb les propietats de la silicona platí i aconseguir millorar, facilitar o reinventar objectes o processos Malla de cocció ja coneguts tant en la cuina professional com en Una xarxa flexible i elàstica on es poden introduir els aliments l’ús particular. per cuinar al vapor i després Luki Huber escórrer. Amb aquest sistema, els dIssEnyAdor aliments conserven els nutrients i aromes, aconseguint una cocció saludable, lleugera i sense Xavier Costa greixos. dIrEctor gEnErAl lEkUÉ Estoig de vapor amb safata Un nou format amb suport interior extraïble que permet escórrer el líquid dels aliments durant la cocció o Vaporera plegable la conservació, mantenint l’autèntic gust de tots els Una manera sana, ràpida i pràctica ingredients. Afegint sota la de cuinar sense greixos afegits. safata espècies o ingredients Consta d’agafadors aïllants i ranures podem aromatitzar els antidegoteig que permeten una còmoda aliments. manipulació. La flexibilitat del seu material permet que es pugui plegar i guanyar d’aquesta manera espai a la cuina. lÉkuÉ ha revolucionat el sector de productes per a la cuina 28 la gama luki huber de lékué inclou, entre altres productes, una vaporera 29 plegable, una malla de cocció, un estoig de vapor amb safata, un espremedor de llimona i un motlle per a gelats. lÉkuÉ compta amb una llarga Alguns dels avantatges dels productes lékué en silicona platí són l’elevada experiència en el desenvolupament resistència a temperatures extremes, antiadherència excel·lent, cocció uniforme, de productes de silicona platí ergonomia, a part de ser productes fàcils de netejar, d’utilitzar, ecològic (el per a ús dels consumidors i dels component bàsic és silici, present de forma natural a les roques i platges), professionals de la cuina i molt flexibles, cosa que facilita el desemmotllament i l’emmagatzematge. Els productes de lékué han estat premiats a nivell nacional i internacional, destacant el premi madrid Fusión 2007 i good design Award 2007, el guardó trends 2009 de la Fira Ambiente de Frankfurt i the 2009 Best hit Items 30 by nikkei trendy a Japó. Uns premis que confirmen l’excel·lent acollida dels productes desenvolupats per lékué entre els consumidors. lékué ha estat guardonada amb el Premi cambra a la gestió del disseny 2010 que convoca la cambra de comerç de Barcelona i Bcd Barcelona centre de disseny. lEkUÉ Tot i que la innovació Al Carlos Rivadulla, que fa de base. D’aquesta s’aplica des de fa anys en inventor d’Ecofrego, se li manera es manté l’equi- tota mena d’electrodomès- va ocórrer mentre estava libri de la peça i es fa un tics, el cubell de fregar fent el servei militar una millor ús de l’espai. El és pràcticament igual manera de solucionar-ho, cubell destinat a l’aigua des que es va inventar fa per mitjà de dos compar- bruta va acoblat al com- quasi cinquanta anys. timents d’aigua separats partiment principal, però La forma actual de fregar al mateix cubell. Una disposa d’un escorredor no és eficient ni ecològica. solució pràctica en neteja independent de manera Normalment, omplim un i que també és molt més que s’aconsegueix no cubell amb aigua i comen- ecològica. barrejar l’aigua neta del cem a fregar, barrejant Ecofrego és un cubell per cubell amb la brutícia, una solució innovadora la brutícia que recollim fregar format per dos pols i líquids que es recu- i eficient que suposa un amb l’aigua del cubell. escorredors i dos compar- llen quan freguem el terra. estalvi triple: d’aigua, D’aquesta manera només timents, un per a l’aigua Amb aquesta disposició aconseguim repartir la neta i l’altre per a l’aigua s’aconsegueix una sustan- de temps i de sabó brutícia per la superfície bruta. L’escorredor d’ai- cial millora en la qualitat que volem netejar. gua neta cau directament de l’aigua que s’utilitza al compartiment més gran per fregar. Ecofrego 30 by carlos&juan rivadulla 31 www.ecofrego.com La nova aposta en neteja celona: Carlos Rivadulla, d’injecció de plàstics de ecològica proporciona advocat especialitzat en Lliçà de Vall. Ecofrego un triple estalvi: d’aigua, patents, en va ser l’in- es troba a unes 60 fer- UN CUBELL DE FREGAR perquè no hem de buidar ventor, i Juan Rivadulla reteries a tota Espanya i AMB SEPARACIÓ el cubell vàries vegades, l’empresari que ha tirat el també a les cadenes de de temps perquè no hem negoci endavant. A més supermercats Carrefour i D’AIGÜES de perdre temps omplint compten amb el recolza- Hipercor, i en breu estarà el cubell, i un estalvi del ment de Manuel Jalón, un present en altres a tota 50% de sabó, a més d’evi- enginyer militar aragonès Espanya. També estan tar que grans quantitats fundador de l’empresa negociant amb cadenes de substàncies químiques Rodex, considerat com d’altres països. A part siguin llençades als mars l’inventor del cubell de de la galleda, també han Juan Rivadulla EmPrEsArI I crEAdor d'EcoFrEgo Carlos Rivadulla i rius. fregar amb escorredor. desenvolupat una gamma AdvocAt EsPEcIAlItzAt En PAtEnts I crEAdor d'EcoFrEgo Aquesta simple però engi- Ecofrego està patentat a de productes sostenibles Josep Añols nyosa solució domèstica l’àmbit nacional i pen- com mopes de microfibra, dIssEnyAdor va rebre el premi de plata dent d'obtenir la patent pals de fregar lleugers i de disseny industrial internacional. El producte telescòpics, escombres i Delta 2009 d’ADI-FAD. Els fou dissenyat per Josep una gamma de detergents creadors són dos germans Añols d'Staffmedia i ecològics. de Lleida afincats a Bar- fabricat per una empresa totes les fantasies de les pel · lícules futuristes dels anys 50 tard o d’hora s’acaben fent realitat. Ja podem parlar i veure la cara al nostre parent que viu a l’altra punta del món, programar els electrodomèstics per telèfon i volar com si agaféssim un autobús. Però qui no ha tingut mai la fantasia de tenir un robot que netegi la cuina, compri el diari o tingui el dinar preparat? l’empresa de robòtica humanoide PAl robotics, instal·lada al districte 22@ Barcelona està treballant per apropar els robots humanoides al servei de les empreses i el ciutadà. l’equip de robòtica forma part de PAl group, una empresa dels Emirats Àrabs promotora de solucions de negoci per a la indústria de seguretat, construcció, turisme, lloguer de vehicles, entreteniment i comerç. rEEm-B és conegut mundialment com un dels robots humanoides més avan- çats. Aquests artefactes són una integració de mecànica, electrònica i software que fins ara no s’havia utilitzat més que en el camp de l'r+d. la idea de PAl robotics és precisament la d’explorar mercats potencials, promoure un ús quotidià dels robots humanoides, que serveixin per ajudar-nos a millorar el nostre treball i la nostra qualitat de vida. REEM by 32 pal roBotics 33 www.pal-robotics.com Un robot humanoide per ajudar la gent pal robotics vol introduir-se al mercat Davide Faconti dIrEctor gEnErAl comercial PAl roBotIcs i aconseguir integrar els robots a la vida REEM-B roBot quotidiana la història de rEEm va començar amb rEEm-A, el primer model de la sèrie que era capaç de caminar i jugar a escacs. després va aparèixer rEEm-B, que podia caminar fins a 1,5 km/h, transportar 13 kg de pes i situar-se en entorns d’interior. després es va perfeccionar fins arribar a la nova versió actual, rEEm- h. Aquest pot orientar-se en diferents ambients i proporcionar informació. les seves característiques són un sistema de navegació autònom, una pantalla tàctil senzilla i un reconeixedor de cara i de veu. És a dir, pot parlar i obeir comandaments. A part d’això, rEEm-h també té dos braços mecànics, que li permeten manipular petits paquets. també disposa d’un sistema d’informació que suporta una gran varietat d’aplicacions multimèdia: mapa interactiu de la zona, informació específica (temps, restaurants propers, horaris de transport...) i proporciona teleassistència mitjançant videoconferències. REEM-A REEM-B 34 35 REEM-H rEEm-h medeix 1,66 cm i pesa 100 kg. Els braços motoritzats i el cap li donen certa expressió, i la seva base mòbil amb rodes li permet moure’s a 5 km/ h. també té una plataforma que es transforma en carret per portar objectes petits. la bateria és de liti i té una autonomia de fins a vuit hores seguides. Uns sensors basats en càmeres i làsers permeten que el robot es desplaci sense ensopegar amb obstacles. Aquest robot podria solucionar moltes de enginyeria i recerca les tasques diàries a la feina i a casa. barcelonina per rEEm-h està pensat, per exemple, per a empreses que vulguin un robot per desenvolupar un robot a activitats puntuals com fires, conferències, festivals o centres comercials. humanoide de servei PAl roBotIcs L’efectivitat d’una publicitat emocional Qui no ha escoltat mai la frase “Redecora la teva vida”, “Ravaleja”, o ha tret la mà per la finestra del cotxe per seguir el vent? Doncs bé, totes aquestes idees vénen directament de la publicitat, i són fruit d’una mateixa agència, *S,C,P,F…, que en el seu moment va apostar per crear una publicitat emo- cional. Buscar l’empatia amb la gent i aconseguir que la publicitat tingui contingut en si mateixa són algunes de les claus d’èxit d’aquesta empresa. Ja fa uns anys van canviar el llenguatge publicitari de BMW, per passar d’un model racional en el qual s’explicaven les característiques tècniques del cotxe, a un model emocional, iniciat amb la campanya “T’agrada conduir?” i que ha culminat amb l’èxit de “Be water, my friend” i d’altres que han seguit, confirmant que aquest tipus de publicitat és la que més connecta amb el consumidor actual. Aquesta campanya, igual que l’aigua, es va saber adaptar i fluir per llocs insospitats. Va ser decisiva per les vendes, que es calcula van pujar un 73,1% respecte al moment anterior a l’anunci. 36 37 *s,c,p,F… www.scpf.com “Be water, my friend”, l’espot més vist a internet, el més comentat i el més parodiat Luis Cuesta Toni Segarra PrEsIdEnt *s,c,P,F… Ignasi Puig dIrEctor crEAtIU EXEcUtIU *s,c,P,F… consEllEr dElEgAt *s,c,P,F… David Caballero dIrEctor crEAtIU EXEcUtIU Anunci de televisió per a BMW ikea, Bmw, vueling, vodafone i damm són només alguns dels clients que han confiat en l’agència La filosofia d’*S,C,P,F… es basa en les idees de llarg recorregut, i el seu estil promou valors com la consistència i l’excel·lència. No en va, els seus clients es mantenen fidels durant molts anys. Les seves campanyes per a IKEA, Vueling o una de les més recents per a Loctite es recorden per la seva originalitat i eficàcia. Un exemple d’això han estat les adaptacions en desenes de programes de televisió, articles en premsa escrita, portades de diaris, entrevistes en programes de ràdio i centenars de versions fetes per espectadors i publicades a internet de la campanya “Be water my friend”. Una altra de les seves premisses és la de col·laboració i “mestissatge creatiu”. *S,C,P,F... treballa assiduament amb altres agents creatius. La seva col·laboració amb El Terrat es diu “Mejorando lo Presente” (MLP) i té com a objectiu generar continguts alternatius per seduir tant a les grans marques que busquen fórmules diferents al tradicional spot televisiu com a les grans cadenes de televisió. 38 39 *s,c,P,F… Anunci de televisió per a BMW Anunci de televisió per a IKEA 40 *S,C,P,F… va sorgir a finals de 1995 quan Toni Segarra, Luis Cuesta, Félix 41 Fernández de Castro i Ignasi Puig van deixar l’agència Delvico Bates per fundar un nou projecte independent. Des de fa anys són una agència de publicitat de prestigi i en primera línia de la comunicació creativa respon- sable de la publicitat de marques líders a nivell nacional i internacional com BMW, Ikea, Procter & Gamble, o Vodafone. A les seves diferents seus (Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Miami) treballen o han treballat els millors creatius i joves talents de tot el món. Entre els nombrosos premis que l’agència ha guanyat destaquen el Gran Premi del Festival Sol de Sant Sebastià (Festival Iberoamericà de la comu- nicació publicitària) en 5 ocasions, tres en televisió (2 BMW i 1 amb IKEA) i 2 en gràfica (Panama Jack i BMW). A més a més, l’anunci “Mà” per a BMW ha estat escollit per la premsa com el millor espot dels últims 25 anys al Festival El Sol. “Be water, my friend” per la seva banda va guanyar el Gran Ampe d’Or 2006 i el Premi a l’Eficàcia. De fet, *S,C,P,F... és l’única agència que ha guanyat tres vegades el Gran Premi dels Efi (Premis a l’Eficàcia). *s,c,P,F… Anunci per a Damm Wall-à-porter by 42 tres tintas darrere d’aquest nom tan suggeridor hi ha l’última col·lecció de papers pintats 43 Barcelona de tres tintas Barcelona, una empresa que ha sabut reorientar i adaptar als www.trestintas.com nous temps un producte tan clàssic com el paper de paret. Per dotar als seus productes d’un estil fresc, contemporani i innovador, han col·laborat amb dissenyadors tan reconeguts com Javier mariscal, Enric Jardí, sophie leblanc, Inocuodesign, entre molts altres, de qui han fabricat i distribuït papers pintats amb els seus dissenys. El paper de paret tres tintas Barcelona ha presentat col·leccions com ara: revival, déjà vu, All està més de moda city Papers, 9 selvas, i Wall-à-porter, que han estat concebuda per disse- que mai nyadors de moda. d’aquesta manera volen passar el Prêt-à-porter del vestit, al revestiment de parets, el que anomenem Wall-à-porter. Per a aquesta cin- Dani Bermejo quena col·lecció han apostat per dissenyadors joves, amb talent i projecció, dIrEctor dE mÀrqUEtIng Alberto Bermejo dIrEctor d'Art com txell miras, míriam ocáriz, la casita de Wendy, Jorge zuazo i Julieta Álvarez i dora romero. Wall-à-porter ha iniciat un diàleg productiu entre la moda i l’interiorisme, un intercanvi que no només es limita al paper de paret: amb aquesta col·lecció, Jaime Bermejo rEsPonsABlE dE contrActAcIó l’empresa ha diversificat els seus productes i ha incorporat la confecció de Perlas, Míriam Ocáriz Bolas, Míriam Ocáriz Pelos, Julieta Álvarez Happy, La Casita de Wendy Nu, Jorge Zuazo Daks, Jorge Zuazo pots vestir les parets de casa teva amb les últimes creacions de dissenyadors de moda, joves amb talent i projecció 44 teles utilitzant els dissenys dels papers. Aquesta nova línia permet combinar 45 papers pintats amb teles per crear ambients integrats, entre les parets i les cortines, coixins, entapissats… Un nou món de possibilitats per vestir i decorar els interiors. tres tintas Barcelona neix el 2004, filla de Papeles Pintados Aribau, i s’esta- bleix com una marca independent de la casa mare, encapçalada per la tercera generació de la família Bermejo. d’aquesta manera, aprofiten tot el saber fer i l’experiència de Papeles Pintados, però amb una visió més atrevida, més creativitat, més disseny i una voluntat d’adaptar-se als nous temps, proporci- onada per la generació més jove de la família. I per si tot això no fos prou, també compten amb un servei de papers pintats a la carta. En una època on la customització i el desig de ser diferents dels altres és una tendència clara, tres tintas Barcelona ofereix un producte únic amb wall-à-porter, la diversificació ha estat clau: al client que busca l’exclusivitat. combinar el paper de la paret tres tintas Barcelona té una clara vocació internacional i els seus productes amb la tapisseria del sofà estan presents en mercats tan diversos com regne Unit, Alemanya, suècia, ara és possible dinamarca, mèxic, rússia o hong kong. trEs tIntAs Bolas, Míriam Ocáriz Happy, La Casita de Wendy Pelos, Julieta Álvarez Zerkalo, Txell Miras Gràcies als últims descobriments en tecnologia, els teixits poden transportar emocions i sensacions Naturaleza by 46 madre mía del laura morata no és una dissenyadora de moda qualsevol. les seves creacions, 47 sota la marca creada per ella mateixa, madre mía del Amor hermoso, tenen amor hermoso un objectiu poc habitual en el món de la moda: les peces aporten diferents www.madre-mia.com sensacions i emocions a qui les porta. Amb un disseny modern, contemporani i fresc, les peces que dissenya laura morata són úniques, i fins i tot poden fer-te canviar l’estat d’ànim segons la peça que escullis. la seva col·lecció –naturaleza– és la suma de llargs anys de recerca. El resultat Roba que fusiona és l’aplicació de la tecnologia a teixits naturals sense que se’n modifiquin les estètica propietats, la textura ni les seves característiques. i tecnologia la col·lecció s’inspira en materials i sensacions presents a la natura, capaços d’aportar a qui porta la peça de roba qualitats sensitives impensables fins ara. Estampats amb mil fulles, vestits arbres, faldilles camuflades de lleopard, margarides o dones ratpenats, són algunes de les peces que es poden trobar en aquesta col·lecció. Laura Morata dIssEnyAdorA un vestit que et protegeix dels mosquits? sí, és possible! roba inspirada en comportaments presents a la naturalesa gràcies a la investigació amb teixits intel·ligents, madre mía del Amor hermoso ha aconseguit fusionar en un únic producte disseny i tecnologia, dos mons històricament molt distanciats. si bé és cert que des de fa temps que s’aplica la tecnologia a la indústria tèxtil, fins ara s’havia limitat a un ús esportiu, roba 48 de treball, materials resistents i roba de seguretat. la novetat de madre mía del 49 Amor hermoso és que aplica les tecnologies a la moda, vestits d’ús quotidià, amb teixits suaus i delicats. Aconsegueix així aprofitar els grans avantatges que les darreres innovacions en l’àmbit de la tecnologia i la ciència aporten. Per dur a terme aquesta investigació, laura morata ha col·laborat amb leitat, un centre tecnològic, que proporciona assessorament i recursos tecnològics a totes aquelles empreses que volen apostar per la innovació. gràcies a aquesta col·laboració, madre mía del Amor hermoso ha pogut aplicar als teixits tec- nologies com les microcàpsules, tintes luminescents, plasma i biomaterials, i crear així peces de roba amb característiques ben especials. vestits que regulen la temperatura del cos, perquè no passis ni fred ni calor. vestits amb olors que ens aporten benestar i relaxació. vestits protegits de les taques. roba amb microcàpsules antiestàtiques que ens ajuden a alliberar- nos de l’estrès diari. vestits anti-mosquits, per poder gaudir dels dies d’estiu sense por de les picades d’aquests insectes empipadors. I vestits que brillen a la foscor. Aquests són alguns dels exemples de les diferents col·leccions que ha dissenyat laura morata fins ara. mAdrE míA dEl Amor hErmoso Enmig del desert de las Bárdenas reales de navarra, entre camps de blat i molins d’energia eòlica, trobem un petit hotel de 4 estrelles que compta amb nombrosos premis d’arquitectura com el de la vII Bienal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme de 2010. El paisatge únic que l’envolta, de zones erosionades i silencioses, l’ha convertit en una de les destinacions de relax més interessants de l’actualitat. l’hotel Aire de Bárdenas, dissenyat pels joves arquitectes d'origen llatinoame- ricà residents a Barcelona Emiliano lópez i mónica rivera, és una construcció lleugera, desmuntable i reciclable, feta a partir de simples panells metàl·lics. s'inspira en les construccions agrícoles locals, petites i simples, i es tanca en un pati interior que el protegeix de l’assolador cierzo, el característic fort vent del nord-oest d’aquesta regió. Comoditat i avantguarda arquitectònica al desert HotelAire deBárdenas by 50 emiliano lópez 51 mónica rivera www.lopez-rivera.com un hotel que transforma la simplesa i austeritat del paisatge desèrtic en comoditat i avantguarda arquitectònica les habitacions han estat dissenyades amb cura per garantir el confort i la tranquil · litat. l’element més característic són les “finestres habitables” que sobresurten de l’habitació i es converteixen en racons perfectes per llegir o mirar el paisatge. Pel fet d’estar orientades cap al nord-oest no reben mai el sol directe. mónica rivera i Emiliano lópez comencen a treballar junts a Barcelona el 2001, tant en obra pública per mitjà de concursos com en encàrrecs privats, sempre intentant posar l’èmfasi en la simplesa i la fusió amb l’entorn. l’hotel Aire de Bárdenas els ha situat al capdavant de les propostes arquitectòniques actuals, i els ha fet guanyar, entre molts d’altres, el premi d’arquitectura Jove 52 El plantejament inicial del projecte era donar una resposta constructiva i de la X Bienal Española de Arquitectura i el primer premi de l’Architectural 53 conceptual basada en la intervenció discreta i arrelada a l’entorn. Així, l’hotel review d’arquitectura emergent. passa desapercebut des de la distància, ja que només es distingeixen grans caixes utilitzades normalment per a la recol·lecció de fruita a la zona. Aquestes construccions són reciclables i fàcils de moure i tenen una doble funció, tant de façana com de protecció del fort vent, a la vegada que permeten que passi l’aire per ventilar l’ambient interior. l’hotel consta d’una única planta, amb 22 habitacions, 13 de les quals disposen d’un jardí privat. l’edifici compta amb una sèrie d’estructures senzilles, mono- cromàtiques i cúbiques. la seva disposició dispersa permet veure a través dels espais intersticials, generant un joc de llum i ombres. tant els volums construïts com els jardins, espais senzills i silenciosos, busquen apropar-se a l’austeritat del paisatge. Els exteriors de pedra i terra donen un acabat proper al dels sòls del desert bardener i recullen formes, colors i vegetació característics d'aquest desert i dels camps de regadiu: arbres fruiters, horts i plantes aromàtiques, que es disposen als jardins interiors. EmIlIAno lóPEz - mónIcA rIvErA el fort caràcter agrícola del lloc, el desert de las Bárdenas i el vent van ser els elements d’inspiració dels joves arquitectes per convertir aquest paisatge inhòspit en un indret de confort i descans 54 EMILIANO LóPEZ - MóNICA RIVERA Marcadiferencia, una unes galetes a la feina o a una vegada desemboli- empresa formada per Jordi l’escola, sense necessitat cat, s’obté una superfície Mas i Meritxell Hernán- de fer servir productes neta on recolzar l’entrepà dez amb clara vocació de tan contaminants com el mentre ens el mengem. un embolcall per a conscienciació ecològica, paper de plata o les bosses Després es pot rentar a la tota la vida pel cost de ha “reinventat” el moca- de plàstic. rentadora o bé passar-hi només dos rotlles dor de fer farcells. El Boc’n Roll és un embol- un drap humit. La idea va sorgir un dia call sostenible i reutilitza- El Boc’n Roll no pesa gaire de paper d’alumini que en Jordi parlava amb ble. Està fet, d’una banda, i tampoc no ocupa molt la seva àvia de com eren de dues capes tèxtils (de espai i, com que substitu- les coses abans, i ella li va cotó i de polièster), i, d’al- eix els embolcalls rebutja- parlar del mocador de fer tra, per un plàstic ecològic bles, fomenta la cultura de farcells i de com l’utilitza- (tècnic i especial per a la reutilització i estalvi. ven, entre altres coses, per productes alimentaris) que Gràcies també a una bona portar el dinar al camp. no emet substàncies tòxi- distribució, el producte Al Jordi se li va encendre ques ni en la fabricació ja és utilitzat per més de la bombeta i va veure la ni en la seva destrucció, 400.000 persones que es manera com adaptar la molt resistent i que no es preocupen pel medi ambi- idea al món actual. deforma. Té un tancament ent i són moltes les llars Ara amb aquest producte de velcro que permet que busquen la sostenibi- i nou disseny, ens podem ajustar el Boc’n Roll a la litat en petits gestos com endur l’entrepà, la fruita o mida necessària. A més, aquest. Boc’n Roll by 56 marcadiFerencia 57 www.marcadiferencia.com www.bocanroll.com O com embolicar l’entrepà d’una forma més sostenible Jordi Mas Meritxell Hernández gErEnt dE mArcAdIFErEncIA gErEnt dE mArcAdIFErEncIA Els hospitals de Barcelona són pioners a Espanya en el camp de la medicina, però l’hospital materno-infantil sant Joan de déu ho és, a més, en la implan- tació d’un model d’atenció centrat en la família. És el que anomenen Programa hospital Amic. Aquest model d’atenció segueix la carta Europea de drets dels nens hospita- litzats i actua en diversos nivells, pro- curant que l’estada del nen a l’hospital sigui el menys traumàtica possible. El primer pas és implicar i incorporar Programa plenament les famílies dins el procés d’atenció mèdica. que un dels dos pares pugui entrar al quiròfan fins que el seu fill estigui sota l’efecte de l’anestè- HospitalAmic sia, podria ser realitat d’aquí poc temps. de moment, però, ja estan presents a tots els altres procediments mèdics necessaris. també s’està treballant per tal que d’aquí uns anys la majoria de les 58 by hospital habitacions dels nens siguin individuals 59 sant joan de dÉu i comptin amb un altre llit per al pare www.fsjd.org o la mare. Una altra l ínia d’actuació impor tant és la incorporació de professionals especialment formats en tècniques per Un centre afrontar situacions d’ansietat. com els hospitalari amable Pallapupes, que no són voluntaris que per als més petits fan de pallassos, sinó actors professi- onals amb formació sanitària especial, entrenats per ajudar el personal sani- tari en moments d’estrès emocional: posar un sèrum a un nen quan aquest el programa hospital està entretingut amb un Pallapupes amic vol aconseguir que és més fàcil. Altres professionals són els nens tinguin un entorn els musicoterapeutes o l’especialista amable, encara que Manel del Castillo dIrEctor gErEnt hosPItAl sAnt JoAn dE dÉU Maria Josep Planas estiguin hospitalitzats dIrEctorA dE PlAnIFIcAcIó I qUAlItAt hosPItAl sAnt JoAn dE dÉU “child life”, un concepte arribat dels Estats Units i que l’hospital sant Joan de déu ha acollit dins el seu programa. El rol d’un professional “child life” és, entre d’altres, detectar les pors dels nens i les famílies i dissipar-les o alleugerir-les, proporcionar espais d’expressió de sentiments i de suport emocional, afavorir els vincles afectius i fer augmentar la comprensió de les experiències viscudes dins l’hospital. Per aconseguir que tot això funcioni és bàsic que el programa formi part de la política institucional del centre i que, per tant, estigui suportat des de la direcció. A més, és indispensable comptar amb un bon equip de voluntaris que recolzin totes les iniciatives. l’hospital ha iniciat un pla general de reformes que resumeix la filosofia d’hospital pensat per als nens i les seves famílies. de moment, ha permès reformar les plantes d’oncologia, i salut 60 mental infanto-juvenil. Els nous espais fulls informatius, amb gràfica de Xavier 61 permeten passar de la visió tradicional mariscal, o la creació d’una comunitat que se centra en l’eficàcia funcional, virtual dins l’hospital anomenada tok- al concepte d’equilibri entre la funció, tok, mitjançant la qual, els nens que no l’estètica i el confort dels usuaris. Un es poden aixecar del llit es comuniquen hospital menys impersonal és una forma entre ells i amb tots els altres pacients. important de manifestar que l’atenció A més, des de l’hospital es pot continuar del centre està en el pacient i la seva l’escolaritat de forma adequada a l’estat família. les noves plantes són alegres, clínic del nen, assistint a l’escola del des dels petits detalls del dia a amb dibuixos a les parets que estimulen centre i a la ciberaula. dia fins a actuacions globals dins l’interès visual, compten amb habita- En definitiva, l’hospital Amic és una l’hospital, com el pla d’obres o la cions individuals i també amb espais iniciativa d’innovació social en disseny intervenció directa en el model d’esbarjo i lleure comuns, per als nens de serveis que pot col·laborar a millorar assistencial, són els punts bàsics i els pares. les condicions psicològiques i sanità- del programa l’hospital Amic també té en compte ries dels nens i nenes que han de ser petits detalls com la comunicació i els hospitalitzats. hosPItAl sAnt JoAn dE dÉU 22@Barcelona sorgeix l’any 2000 com una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per transformar 200 hectàrees de sòl industrial del Poblenou en un districte productiu innovador amb espais moderns per a la concentració estratègica d’activitats intensives en coneixement. Per aconseguir aquesta fita, es crea un nou model de ciutat compacta, on les empreses més innovadores conviuen amb universitats, centres d’inves- tigació, de formació i de transferència de tecnologia, així com habitatges, equipaments i zones verdes. I es defineix un nou model econòmic basat en el desenvolupament de cinc clústers sectorials: Media, TIC (Tecnolo- gies de la Informació i la Comunicació), Energia, Disseny i Tecnologies Mèdiques, i en l’execució de diversos projectes estratègics que faciliten el creixement de les empreses, la creativitat, el networking, l’atracció i retenció de talent i l’accés a la innovació i la tecnologia, entre d’altres. 62 63 22@ urban lab www.22barcelona.com/urbanlab El districte, un espai real per provar projectes innovadors 22@barcelona es converteix en un camp de proves per fer realitat projectes innovadors El 22@Urban Lab és un dels projectes de suport a l’estratègia d’innovació del 22@Barcelona i de la ciutat, ja que s’ofereix a empreses i entitats com un laboratori on poder posar en pràctica noves tecnologies i iniciatives d’aplicació urbana, col·laborant així a posicionar Barcelona com un refe- rent en innovació, en tots els seus àmbits. L’Urban Lab es caracteritza per ser una “base de proves i pilots” de productes i serveis amb impacte urbà. Un espai de proves de necessitats no resoltes, innovadores i que beneficiïn els ciutadans. Qualsevol empresa que compti amb un projecte innovador i que tingui un impacte directe en el funcionament de la ciutat pot proposar realitzar una prova pilot al districte. Aquestes propostes són estudiades per un comitè tècnic d’innovació que es reuneix i avalua els projectes segons uns criteris preestablerts, que fan especial èmfasi en el caràcter innovador de la idea i l’alineació d’aquesta amb les prioritats actuals de l’Ajuntament i amb els beneficis que comporta cap als ciutadans o al funcionament de la ciutat. El comitè està format per tècnics de l’Ajuntament que avaluen l’espai per a la prova pilot. La duració de les proves pilot acostuma a ser d’un any. 64 Seguint aquest model, alguns projectes ja han estat posats en funcio- 65 nament, com la implantació de 12 punts d’enllumenat exterior públic Eco Digital amb tecnologia LED. També s'hi van instal·lar els primers punts de recàrrega per al vehicle elèctric, una prova pilot que permetia la gestió i anàlisi del sistema des d'un punt de control centralitzat. Implantació de 12 punts d’enllumenat exterior públic Eco Digital amb tecnologia LED 22@ urban lab Punt de recàrrega per a vehicles elèctrics Diversos tipus de proves de carrils bici El 22@urban lab és un impulsor d’innovació al districte 22@barcelona Projecte d'ús de dues motos de propulsió elèctrica i solar (vehicle motosolar) per a la Guàrdia Urbana 66 També s’han realitzat pilots de regulació semafòrica de forma automàtica 67 en funció del trànsit, de semàfors adaptats per a invidents, de diferents carrils bici, fibra òptica fins a casa (FTTH), de lectura telemàtica de comp- tadors de gas, llum i aigua de més de 150 habitatges... En conjunt, el 22@Urban Lab promou millores i respostes urbanes i dóna l’oportunitat a les empreses locals de provar els seus projectes més innovadors en un entorn real, abans de ser aplicats al conjunt de la ciutat o en altres mercats. Càmeres de control de trànsit connectades per fibra òptica amb la central de via pública per controlar en temps real el trànsit. Es podrà augmentar o reduir la freqüència del verd en funció de les necessitats del moment. 22@ urban lab Semàfors adaptats per a invidents Per tal de fomentar l’ús dels autobusos urbans, és important que el servei funcioni amb puntualitat i, si el trànsit ho permet, és útil saber quant de temps trigarà a arribar l’autobús. la Parada Solar d’Informació desenvolupada per l’empresa Capmar i dissenyada per l'Istituto Europeo di Design de barcelona és un nou model de parada d’autobús que pot donar informació de la circula- ció dels busos en temps real. a més d’això, és totalment sostenible. Funciona únicament amb energia solar, estalviant així la costosa instal·lació de cables i reduint a zero el consum d’energia. ni tan aparatosa com les parades tradicionals, ni tan austera com els pals indicadors més senzills, la PSI vol optimitzar l’espai, els recursos i l’energia. la PSI està formada per dues columnes tubulars de ferro. la part superior acull el panell fotovoltaic, inclinat de tal manera que s’aprofita millor la radiació solar. ParadaSolar d Informació by 68 capmar & 69 IED barcElona www.capmar.es Una parada d’autobús sostenible, de disseny i tecnologia innovadors Erik Simons Nicolás Capablo Jaciel Reyes GErEnT CaPmar Gerard Lorente Rubén Oya DISSEnyaDorS DE la PSI les pantalles se situen a la part frontal, a l’alçada de l’ull humà. Cada panell consta de dues pantalles, una amb la informació dels horaris dels autobusos i una altra amb informació d’interès ciutadà. les pantalles funcionen amb un sistema de tecnologia de mòbil (GPrS) i un software creat per Capmar. Els autobusos envien un senyal de posició per satèl·lit (GPS) als servidors de les una parada seves respectives companyies; Capmar recopila la informació sobre el temps d’autobús eficient i la posició i l’envia per Internet, actualitzant-la cada 30 segons. Per últim, la i sostenible que altres ciutats informació arriba a la parada i als usuaris. espanyoles i Per la seva optimització i eficiència, la parada solar d’informació ha despertat internacionals l’interès de diferents ciutats de la resta d’Espanya i Europa. Durant el 2010 volen també el Sistema d’Informació Solar s’implementarà a ciutats com Girona amb un implementar disseny personalitzat de parada o també a Palma de mallorca. actualment s’estan realitzant prototips per a l’agència Valenciana de mobilitat i interna- cionalment s’està negociant amb ciutats com Pune (Índia) o Santiago de Xile. D’altra banda i paral·lelament al projecte de la PSI, Capmar ha dissenyat la pri- mera marquesina Solar d’Informació ja instal·lada al municipi de molins de rei. Capmar és una empresa familiar consolidada en la construcció d’estructures i façanes lleugeres i que també inclou un departament de mobiliari urbà. És des d’aquest departament, i juntament amb l’Entitat meropolitana de Trans- port, on es va detectar la necessitat de millorar la informació a l’usuari en les parades d’autobús. 70 un cop el projecte estava resolt tècnicament, i amb la voluntat d’incorporar el 71 disseny en el projecte, Capmar va contactar amb l’Istituto Europeo di Design (IED). amb l’ajut de quatre estudiants de disseny de producte i disseny de transport (Jaciel reyes, Gerard lorente, rubén oya i Erik Simons) es va dis- un sistema senyar el model final de la PSI. sostenible que Cal destacar la importància d’aquesta experiència per potenciar les col- consumeix 72 watts laboracions entre petites empreses i equips d’investigació i formació, ja que en 24 hores i té una ambdues bandes se’n beneficien. Els alumnes de l’IED han pogut conèixer com autonomia de 10 dies és treballar amb un client empresarial i han seguit un projecte real de principi a fi. Per la seva banda, Capmar ha gaudit d’un equip professional i dinàmic que ha realitzat el disseny del producte. En conjunt, una solució interessant i estratègica per al mercat empresarial futur. Finalment, l’última empenta per fer realitat la PSI va ser la supervisió i l’encàrrec de producció per part de l’EmT, que va proporcionar assessoria i control de tots els detalls tècnics. amb tots aquests participants, la PSI s’ha convertit en un producte real que es pot veure als carrers de barcelona i àrea metropolitana amb 100 parades en funcionament. CaPmar El futur del transport ecològic ja està disponible l’ús de la bicicleta a l’entorn urbà és un fet cada vegada més comú, promogut per molts alcaldes de ciutats europees. altres factors com la dificultat per les E-bikes són un producte no de futur, aparcar, la pujada del preu de la gasolina, el trànsit dens, o la contaminació tant sinó d’un present ambiental com acústica, fan que molts usuaris del cotxe decideixin optar pel ecològic i sostenible desplaçament amb dues rodes. Però a vegades la bicicleta convencional no és adient per a tothom, ja sigui perquè s’han de recórrer distàncies molt llargues o perquè els terrenys són molt inclinats. El ciclomotor demana tenir permís de conducció i la circulació pot ser perillosa. Fins ara, la millor solució ha estat la bicicleta plegable, que es pot pujar al transport públic quan és necessari. E-Bikes by 72 bIcIclEtEs 73 monty www.monty.es Ot Pi DIrECTor Però si això d’agafar el metro a l’hora punta carregant una bicicleta encara no fabricar els primers models de motos de trial. l’ot va començar a practicar acaba de convèncer, poder combinar la força del cos amb un motor sembla amb les motos del seu pare, però ben aviat va preferir les bicicletes. El 1983 la millor manera de solucionar les necessitats de cada persona o de cada neix bicicletes monty amb la fabricació i disseny de les primeres bicicletes moment. Fins ara, la majoria de bicicletes amb motor que s’han anat produint de trial, inexistents fins aleshores. resultaven massa pesades per pedalar o poc potents per conduir. la bate- la firma catalana ha sabut adaptar-se als nous temps i ha anat evolucionant ria no durava prou i s’acabaven convertint en pesats elements a carregar. des dels seus orígens amb tots els tipus de bicicletes com bmX, dirt, folding, l'empresa monty, després de sis anys d’esforços, presenta el que pot ser el urban, etcètera. la seva darrera proposta és aquest nou model elèctric, ideal transport urbà perfecte per a un futur sostenible. les E-bikes són bicicletes per l’orografia de ciutats com barcelona. lleugeres amb motor que consumeix 46 vegades menys que un ciclomotor i és respectuós amb el medi ambient. les seves característiques principals són la seva adaptabilitat al medi urbà, el seu disseny atractiu, la fiabilitat mecànica d’una marca que porta vàries dècades dissenyant bicicletes, i la seva facilitat d’ús. Consta de quatre elements: un motor d’última generació de 250 watts de potència, un acumulador elèctric de gran capacitat, una unitat de gestió electrònica i un sistema d’assistència als pedals. El model plegable EF38 pesa menys de 17 kg i cap a qualsevol la velocitat mitjana ascensor. de trànsit a la ciutat Els inventors són l’empresa familiar bicicletes monty, dirigida actualment per ot de barcelona és de 20 km/h i les E-bikes Pi, dotze vegades campió del món de biketrial. la història d’aquesta empresa poden arribar fins en la fabricació de vehicles de dues rodes ja ve de llarg. El pare d’ot Pi va ser als 25 km/h el dissenyador tècnic de la firma de motocicletes montesa, des d’on es van 74 75 punts clau com la qualitat, fiabilitat, disseny i servei post-venda han aconseguit que les E-bikes siguin una realitat a la nostra societat, i que hagi captat l’interès d’un ampli ventall d’usuaris bICIClETES monTy La forma de l’aparcabicicletes Key recorda el mànec d’una clau, l’aparcabicicletes Key és un element urbà pràctic i reconeixible dins el mobi- i d’aquí li ve el nom. liari de la ciutat. El seu disseny, firmat per lagranja i editat per Santa & Cole, està pensat per tal que les bicicletes es puguin aparcar de forma més segura, més còmoda i més fàcil. Key consta d’una ànima de perfils d’acer, molt resistent i durable, recoberta d’espuma de poliuretà, que protegeix la bicicleta dels cops que pugui rebre mentre està lligada. la mida de l’element superior permet que les dues rodes es puguin lligar al mateix temps i evitar així els robatoris, en la mesura del possible. Key by 76 laGranJa + santa&colE 77 www.lagranjadesign.com www.santacole.com Una solució innovadora per aparcar les bicicletes aquests tres conceptes –resistència, suavitat i seguretat– constitueixen l’esperit del disseny i són els factors clau en l’èxit de l’aparcabicicletes Key. la forma de l’aparcabicicletes Key recorda el mànec d’una clau, i d’aquí li ve el nom. Lagranja DISSEnyaDorS Javier Nieto Santa PrESIDEnT SanTa&ColE Cal destacar que lagranja, en la concepció del producte, va tenir en compte una clara estratègia d’ecodisseny, reduint els elements i materials utilitzats. així doncs, podem dir que el valor del producte està en la simplicitat de les seves formes. Els materials utilitzats constitueixen un bon equilibri entre una forma suau i una bona Key consta de tres parts diferenciades: la part no visible resistència a les condicions és l’ànima, formada per perfils d’acer, el que en garan- climàtiques variables teix la durabilitat. la base és de fundició d’alumini, que un disseny i producció eficients aguanta bé el contacte directe amb el paviment, resisteix fan que Key sigui molt resistent les diverses condicions climàtiques i, a més, és reciclable. i, per tant, un producte la tercera part és l’espuma integral de poliuretà d’alta sostenible de llarga vida densitat que recobreix l’ànima. la part visible pot ser en dos colors: vermell i gris antracita. 78 El cicle de vida de Key és molt llarg: s’instal·la molt fàcil- 79 ment i no necessita manteniment. això fa que sigui un estalvi important per a les administracions locals. El seu pràctic disseny permet variacions en la posició dels elements: es poden posar disseminats, en bateria, alineats, creant formes geomètriques… Tot un important ventall de possibilitats per als responsables del paisatge urbà. El reconeixement tant internacional com nacional avala la feina feta des de lagranja i Santa&Cole: Key ha estat premiat internacionalment amb l’IDEa 2007 bronze award i amb el rED DoT award 2008 en la categoria “best of the best”. També ha rebut el Premi Ciutat de barcelona 2008. actualment, Key es pot trobar als carrers de barcelona, Pamplona i Eivissa. a barcelona es preveu que es vagin instal·lant per tota la ciutat. laGranJa + SanTa&ColE amb els residus recuperats de dos contenidors grocs es poden crear 100 plaques de material útil per als Elements de la salut Elements delaSalut by 80 salvaDor FàbrEGas, Fer exercici a l’exterior és molt agradable i econòmic. Sobretot si pensem 81 alIcIa artEaGa + en la gent gran que passa la major part del dia a casa. Els parcs i jardins són mIcroarquItEctura llocs de lleure i de socialització sobretot per als nens i jubilats. Poder jugar, www.microarquitectura.com reunir-se i gaudir de la poca natura que trobem a la ciutat són uns privilegis que s’haurien d’aprofitar al màxim. Salvador Fàbregas Salvador Fàbregas i alicia arteaga, dissenyadors industrials amb força Alicia Arteaga DISSEnyaDor DISSEnyaDora experiència en l’àmbit del mobiliari urbà, van començar a pensar en com fer un millor ús dels parcs i jardins urbans, moltes vegades entesos més com a escultures que com espais d’ús real. amb aquesta idea van crear els Elements de la Salut, una col·lecció d’equipaments, produïts per microarquitectura, per realitzar exercici sense monitor orientats a la gent gran (però aptes també per a totes les edats), un col·lectiu en augment, que cada vegada més utilitza l’espai públic per socialitzar i mantenir-se en forma. Equipaments a l’espai públic per ajudar la tercera edat a mantenir-se en forma joc s d e en t em e E l i èr a. S l’o c e oc d J aquests elements conviden l’usuari a practicar Exercicis de cames, peus, braços, caderes, els exercicis que s’expliquen a les senyalit- orientació, estabilitat i coordinació són només zacions, sense necessitat de cap entrenador algunes de les parts del cos i del sentits que es ni màquines complexes com les que trobem poden millorar utilitzant aquests equipaments. en un gimnàs. Són exercicis simples, d’esti- aquest projecte ha estat assessorat i validat raments i coordinació, que fomenten la bona pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, salut dels nostres avis. i inclòs a la xarxa de Compra reciclat del una característica molt important d’aquest Departament de medi ambient de la Gene- mobiliari és la seva sostenibilitat i adaptació ralitat de Catalunya. Model Columna a l’entorn. El material utilitzat és plàstic 100% aquest tàndem creatiu ha dissenyat també, reciclat i reciclable, que es reconverteix en en la mateixa línia de treball, els Elements plaques planes i que són les que s’apliquen de Joc, una col·lecció on es recuperen jocs a tots els elements de les sèries. D’aquesta tradicionals com el tres en ratlla, la xarranca i manera, s’utilitzen els mínims motlles possi- fins i tot l’oca, al carrer. bles, cosa que suposa un estalvi important microarquitectura, per la seva banda, és una d’energia. empresa de mobiliari urbà que dissenya, agafant les plaques com a base dels elements, projecta, fabrica, instal· la i distribueix cons- es poden crear àrees de mides diferents, truccions modulars i pèrgoles. Els Elements ampliant-la i reduint-la segons l’espai dispo- de Salut formen part d’una de les sèries de nible. Els elements estan pintats amb pintures mobiliari singular. Model Zig Zag respectuoses amb el medi ambient, però molt resistents a l’ús, a les condicions climàtiques i, sobretot, al vandalisme. Els elements són 82 adaptables a molts entorns, i serveixen tant per 83 a llocs exclusivament d’exercici com a parcs en general, fomentant l’oci i la sociabilitat. un equipament innovador pensat perquè la gent gran es mantingui en forma Model Rio Model Dado SalVaDor FàbrEGaS, alICIa arTEaGa + mICroarquITECTura El Gran Teatre del Liceu la data s’han emès tres iniciar la temporada es va inaugurar al 1847 representacions en aquest 2002/2003 com un repte amb capital privat per entorn diferent. La pri- tecnològic que actualment la necessitat de crear un mera va ser l’òpera Norma es pot considerar plena- conservatori de música a de Bellini, seguit d’un con- ment consolidat. l’època de plena expansió cert de Josep Carreras i Per últim, destacar la econòmica i demogràfica per al 10è aniversari de la col·laboració del Liceu de la ciutat i també com a re-inauguració del Liceu amb el festival DiBa lloc de reunió d’una nova es va escollir Turandot 2009, en un esdeveniment classe social que aparei- de Puccini, que també es pioner i únic al món, la xia en aquell moment, la va emetre als jardins del retransmissió en directe burgesia. Els temps han Palau Robert. i amb tecnologia 3D d’un anat passant i ara és un El teatre també s’ha aven- fragment d’un assaig de teatre de referència inter- turat a apropar l’òpera als l’òpera Fidelio de Beetho- nacional amb espectacles joves. La iniciativa “Òpera ven a l’auditori de la Uni- d’òpera, dansa, concerts Oberta” dóna a conèixer versitat Pompeu Fabra. Un i recitals a l’abast de l’òpera formant-ne part repte tecnològic mundial tothom. del sistema curricular que preveu el que serà una Al 1994 va sofrir un de diferents universi- realitat en el cinema i la incendi devastador, fet tats d’arreu del món. El televisió. Òpera al carrer by 84 Gran tEatrE DEl lIcEu 85 www.liceubarcelona.cat que va facilitar la seva programa consisteix en la remodelació física, retransmissió en directe estructural i de gestió i i via Internet 2.0 de cinc El liceu col·labora va passar a convertir-se títols de la temporada del en la divulgació en un teatre de titularitat Liceu en unes condicions dels últims avenços pública. Al cap de cinc òptimes d’imatge i de so. en tecnologia Experiències anys, el 1999, va tornar a El curs té valor acadèmic obrir les seves portes per i les òperes s’emeten audiovisual per acostar l’òpera convertir-se en el “Liceu subtitulades en l’idioma a nous espais de tots”. Es van promoure corresponent en cada cas una sèrie d’activitats per (català, castellà, gallec, i públics anar acostumant a un portuguès o francès). De públic més habituat a d’al- moment hi participen tres tipus d’espectacles quaranta-dues universi- com el cinema i la música. tats d’Espanya, França, Una de les seves activitats Andorra, Portugal, Mèxic i més populars és el cicle Colòmbia. “El Liceu a la platja”. Fins “Òpera Oberta” es va La visió innovadora d'una marca per identificar-se amb la ciutat de Barcelona i el patrocini de la seva vida cultural La història de Cerveses Moritz ha estat sempre molt lligada a la ciutat de Barcelona. Aquesta empresa de llarga tradició familiar ha sabut adaptar-se als gustos dels consumidors de cada època i ha optat per vincular-se molt estretament en la vida cultural i gastronòmica de la ciutat. Els orígens de la cervesa Moritz es remunten a mitjans del segle XIX. El seu fundador, Louis Moritz, arriba el 1851 a Barcelona procedent de Pfaf- fenhoffen, localitat de la regió cervesera d’Alsàcia. Després d’uns anys fent cervesa al Raval, el 1864 inaugura a la Ronda Sant Antoni la que seria la fàbrica de cervesa més gran de la ciutat durant molts anys. 86 morItz 87 www.moritz.cat Moritz ha tret al mercat 4 tipus de cerveses: Moritz –la clàssica–, Aigua de Moritz –0,0–, Moritz Alfa –pensada per a l’alta gastronomia– i Moritz Epidor –la més forta. Albert Castellón DIrECTor GEnEral La qualitat i reputació de Moritz es consolida al llarg dels anys, però als anys 70 la crisi del petroli afecta diversos sectors de l’economia i Moritz ha de plegar. El 2004, els descendents de Louis Moritz, en concret, la cinquena i la sisena generació de la família, decideixen rellançar la cervesa Moritz. Gràcies a la qualitat del seu producte, però també a unes campanyes estratègiques de patrocini i col·laboracions amb projectes relacionats amb la gastronomia, l’arquitectura, el disseny, la moda i la cultura en general, ha aconseguit fidelitzar un segment de consumidors seguidors d’aquests àmbits. Un dels primers passos d’aquest rellançament de la marca va ser Jean nouvel, encarregar al dissenyador America Sánchez l’adaptació de la imatge america sanchez, gràfica, redissenyant el llegendari logotip de la cervesa Moritz. bigas luna, Fidels a una estratègia de vinculació amb la ciutat, són moltes les són alguns dels col·laboracions i activitats que Moritz ha promogut i recolzat: els prestigiosos noms Pícnics al cel i la Fondue Alpina a Montjuïc, aperitius Moritz de Festa que col·laboren Major, cursos de cuina a la Boqueria, entre moltes altres activitats. amb moritz Altres accions que s’han pres són les col·laboracions amb ModaFad o ModaFAD la rehabilitació de la Fàbrica Moritz, a la Ronda de Sant Antoni, projecte del reconegut arquitecte Jean Nouvel. El projecte arquitectònic combina la modernitat i l’estil amb la moderació que implica treballar sobre unes parets amb més de 140 anys de vida. Espai Fàbrica Moritz. Entrega dels Premis Terenci Moix 88 89 morITz 90 91 l’esperit de moritz L’edifici vol convertir-se en una enorme plataforma d’oci, restauració i representa un equilibri cultura, que la família Moritz ha volgut recuperar i reinventar per a la ciutat perfecte entre tradició i de Barcelona. Aquest espai multifuncional rep el nom de Fàbrica Moritz. A modernitat més, la Fàbrica Moritz també acull el FoodCultura Museum, una iniciativa de l’artista Antoni Miralda. Pel que fa a la línia de productes, Moritz fa un pas més en la consolidació del seu projecte com a innovador, amb la presentació de la seva línia de productes pensats per a l’alta gastronomia i desenvolupats amb la col- laboració de destacats xefs i gastrònoms del país. morITz Festival i fira devideoart by 92 loop l’art audiovisual, mitjançant el vídeo, troba un format d’excepcional riquesa que 93permet experimentar i crear noves expressions artístiques. la seva aparició www.loop-barcelona.com vinculada a l’àmbit artístic va començar als anys 60, amb la comercialització de les càmeres de vídeo portàtil de Sony, fent possible l‘experimentació dins Una cita ineludible de l’art conceptual i la televisió. Des de llavors el vídeo no ha deixat de gua- per als amants de nyar força com a mitjà per explorar l’art actual. Cada cop més allunyat de les la imatge artística tendències que l’aproximaven a la publicitat o els vídeos musicals, el vídeo en moviment és un suport que permet explorar d’una manera simple conceptes estètics i teòrics amb gran bellesa. la Fira looP es va crear l’any 2003 com a esdeveniment pioner especialit- Llucià Homs DIrECTor DE la FábrICa barCElona zant-se exclusivament en videoart i per cobrir la demanda d’un mercat artístic Carlos Durán PrESIDEnT D'arT barCElona encara incipient en la comercialització d’aquest suport. uns anys més tard, la fira es consolida com a punt de trobada de professionals del sector d’arreu del món. Emilio Álvarez DIrECTor DE la GalErIa ànGElS barCElona Fira LOOP 2009. La Fábrica Galería actualment, looP consta de tres elements complementaris que són el festival, la fira, i el fòrum de debat. El Festival looP és un esdeveniment cultural, i perquè no, festiu, per a tota la ciutat de barcelona que involucra des de les principals institucions artístiques de la ciutat, galeries, centres cívics, fins a bars, botigues i restaurants. Durant el temps del festival, es pre- tén fer arribar al públic general una selecció comissariada d’obres mit- jançant exposicions, projeccions i seminaris. looP es converteix, d’aquesta manera, en una plata- forma de plataformes, implicant al mateix temps artistes, comissaris, col·leccionistes, galeries, univer- sitats, centres d’art, distribuïdores, festivals i un gran nombre de per- sones i entitats diverses. la Fira looP constitueix la part 94 comercial del conjunt . amb la 95 intenció de crear un ambient inti- mista i adient per a la mostra dels vídeos, la fira sempre s’ha celebrat a un hotel on cada habitació repre- loop situa barcelona al mapa internacional de la creació senta una de les 40 galeries que audiovisual participen a la fira, el que fomenta un tracte proper entre galeristes i visitants. Cada galeria presenta un vídeo projectat sobre el llit, la banyera o dins els armaris, promo- vent també d’aquesta manera, un entorn diferent del cub blanc on normalment acostumem a veure aquestes peces. looP Fira LOOP 2009. Christopher Grimes Gallery Cada any passen per la fira i el festival prop de 1000 vídeos, des de joves artistes locals fins a grans figures de la imatge en moviment com Harun Farocki, michael Snow o Johan Grimonprez. Per últim, el Fòrum de debat serveix per fer una reflexió en profunditat sobre les teories i tendències actuals del videoart. El futur d’aquest mitjà, la seva relació amb altres disciplines i la seva distribució són temes importants per als professionals, però que també serveixen per familiaritzar el públic general amb aquest art. looP no només és actiu durant algunes setmanes cada primavera sinó que continua la seva tasca de divulgació del videoart durant tot l’any amb col- laboracions a festivals internacionals i conferències especialitzades, creant vincles que van més enllà del festival. 96 Els tres directors darrere d’aquest esdeveniment són personatges vinculats 97 a la promoció de l’art contemporani de barcelona: Emilio álvarez, director de la Galeria àngels barcelona i de la galeria de disseny roomservice; Carlos Durán, director de la Galeria Senda i de l’Espai 2nou2, també des de 2005 és president d’art barcelona, l’associació de Galeries d’art Contemporani de barcelona, i llucià Homs, galerista i director de diverses empreses culturals, actualment és responsable de la Fàbrica barcelona. El festival és un referent mundial del videoart i han estat convidats a presentar-lo a oslo, utrecht i altres ciutats d’arreu del món looP Fira LOOP 2010 Galerie Reinhard Hauff Julika Rudelius, Dressage, 2009 Festival LOOP 2010 Le Meridien Barcelona Marcus Kreiss, Cortina, 2000 Festival LOOP 2010 Casa Asia Festival LOOP 2010 Laia Manonelles/César Merino: CaixaForum - Mediateca Dones artistes a la Xina Clemens von Wedemeyer, Otjesd, 2005 Festival LOOP 2009 Capella MACBA Johan Grimonprez, Double Take, 2009 Il · lusió, inconsciència i passió són els ingredients bàsics de la recepta que han fet que una petita empresa barcelonina hagi arribat a pujar a l‘escenari del Kodak Theatre a recollir un Òscar als millors efectes especials d’El laberinto del Fauno. DDT es dedica des de 1991 a crear efectes especials de maquillatge: les seves mans poden fer-te semblar 50 anys més vell, simular que estàs embarassada, convertir-te en un monstre esgarrifós o en una espectacular sirena... DDT són actualment David martí i montse ribé, però quan van començar eren David martí, David alcalde i Tato Pons. aquests dos últims van deixar l’empresa i la montse s‘hi va afegir el 1993. El laberinto del fauno by 98 DDt 99 EFEctEs EspEcIals www.ddtsfx.com Uns efectes DDt experimenta especials d’Òscar i porta fins al límit les possibilitats David Martí dels efectes DIrECTor D'EFECTES ESPECIalS DE maquIllaTGE I DEl DEParTamEnT D'anImaTrÒnICS especials no digitals Montse Ribé CoProPIETàrIa DE l'EmPrESa Des del principi es van voler especialitzar en efectes per a la gran pantalla, però el cinema espanyol de fa vint anys era sobretot comèdies i drames familiars, amb molts pocs efectes de maquillatge, i els potents estudis d’efectes espe- El cas de El laberinto del fauno, el treball que els donaria un merescut Òscar, cials nord-americans i britànics no facilitaven l’entrada d’una petita empresa fou un cas atípic dins les feines de l’estudi i és que DDT va poder treballar estrangera i a més novella. així doncs, durant un temps es van dedicar a la en el personatge des d’un bon principi. l’aspecte del faune va anar sorgint publicitat, esperant la seva oportunitat. després de moltes converses i intercanvis de dibuixos entre Guillermo del Treballar per a clients com xiclets Trex o liberto Jeans els va permetre Toro i el David i la montse. una col·laboració intensa que va donar lloc a uns experimentar amb materials i tècniques i començar-se a fer un nom dins del efectes espectaculars i que van captivar el mercat nord-americà, segurament món audiovisual. així, al cap d’uns anys els va arribar el primer llargmetratge pel seu estil diferenciat. important de la mà de Jaume balagueró, un director de cinema novell com ells, DDT treballa sobretot amb tres tipus d’efectes: el maquillatge especial, també amb qui van tenir molt bona sintonia. una nova generació de directors entrava conegut com a caracterització o maquillatge de pròtesi, amb el qual s’aconse- en escena i, amb ells, noves necessitats de professionals: DDT va començar gueixen efectes reals (una panxa d’embarassada de mar adentro, talls al cos, a rebre encàrrecs de gent com Daniel monzón, álex de la Iglesia, i directors ganivets clavats) com fantàstics (el nen fantasma de El espinazo del diablo). més consagrats com Pedro almodóvar i miguel bardem. un altre efecte són els animatrònics, rèpliques tant d’animals com humanes El salt internacional els va venir de la mà sobretot de Guillermo del Toro que, animades mitjançant mecanismes interiors. I per últim, treballen els ficticis, abans de fer El laberinto del fauno, ja havia treballat amb ells a El espinazo rèpliques exactes d’un cos humà, i que s’acostumen a utilitzar per simular el del diablo. DDT començava a sonar entre els directors i productors de cinema cos mort de l’actor. Però el que cal destacar és que tot el seu treball és arte- internacionals. I, tot i que els nord-americans continuen essent els més forts sanal, real, sense efectes digitals tan presents al cinema actual. Els materials en efectes especials, sempre hi ha algú que busca un estil diferent, o bé hi ha utilitzats més sovint són la silicona, l’espuma de làtex, la fibra de vidre i el guix. pel·lícules nord-americanes que es roden a Europa i barcelona queda més a I què es pot fer quan ja s’ha guanyat un Òscar i el reconeixement de tot el prop. És el cas de Hellboy, per exemple, per a qui DDT va crear el maquillatge món especialitzat? Doncs seguir treballant de valent, tant en cinema com en de Kroenen, el personatge protagonista. publicitat, experimentar, innovar i no parar mai de buscar nous reptes. 100 101 Els personatges més fantàstics del cinema actual es fan a barcelona DDT EFECTES ESPECIalS Quantes vegades hem tació, tonalitat, qualitat pats durant vuit anys han Yamaha amb un sistema de distribució digitals de continguts musical, demanat recomanacions de producció), amb la permès l’aparició d’aquest integrat que medeix els i entitats de gestió de desenvolupat a partir de musicals a amics, llegit informació editorial (títol, nou software intel·ligent batecs del cor. BodiBeat drets, entre els quals hi la seva pròpia tecnologia revistes o preguntat a un artista, any). I finalment que té en compte l’estat utilitza el software creat ha empreses com Intel, de reconeixement d'àudio, botiguer malhumorat sobre hi afegeix informació de d’ànim del moment de la per BMAT per sincronitzar Yamaha, Telefonica, una de les més avançades aquell grup que ens agrada blogs, playlists i altres persona que l’escolta. la música amb la teva AGB Nielsen, Gestmusic, solucions de reconeixe- tant? L’equip d’enginyers recomanacions dels Una de les aplicacions passa quan corres: l’apa- IMusica entre altres. A ment d’àudio del món). de BMAT intenta estalviar- usuaris virtuals. Amb tot d’ELLA més recents és rell disposa d’un accelerò- part d’ELLA, BMAT també nos la feina amb un nou això, ELLA descriu una BodiBeat, un reproductor metre que detecta el ritme ha desenvolupat altres software anomenat ELLA. col·lecció de més de 9 mp3 portàtil produït per de fúting i és el que el fa productes com Skore (càs- ELLA és capaç d’analitzar milions de cançons. Pocs coincidir amb la música ting virtual que qualifica boDibEat sincronitza i interpretar la música temes se’ns poden esca- que escoltes. Així, si la teva actuació, que es automàticament el ritme com ho faria un ésser par quan fem una recerca estem fent un exercici car- va utilitzar en el procés humà. El secret està en sobre música “que sona de la música amb el diovascular fort, les can- de càsting del programa combinar les característi- com Caetano Veloso“ çons que ELLA reproduirà televisiu Operación moviment del cos ques musicals que s’ex- o “música tranquil·la seran cançons de ritmes Triunfo) i Vericast (un treuen pel processament per a un llarg viatge en forts i major velocitat; servei de monitorització del senyal musical (estat carretera”. Una sèrie en canvi, si estàs fent un d’ànim, ritme, instrumen- d’algoritmes desenvolu- exercici suau, la música serà més tranquil·la i lenta. Els batecs del cor es medeixen per detectar una possible baixada del ritme i evitar que l’acceleració Ella sigui excessiva. La música et motiva a moure’t i un canvi de música t’anima a continuar l’exercici o baixar el ritme si és necessari. by L’empresa BMAT es va 102 bmat crear el 2006 a partir 103del Grup de Recerca de www.bmat.com Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra. Un software Els emprenedors Àlex Los- de recerca i cos, Pedro Cano i Salvador Guerra van començar al recomanació viver de Barcelona Activa, una petita oficina amb musical proper uns grans altaveus i avui a les eleccions compten amb 20 joves investigadors de tot el de la ment món. Al 2009 van guanyar humana el primer premi de la Global Enterpreneurship Competition del congrés Pedro Cano HIT Barcelona. DIrECTor TECnolÒGIC Àlex Loscos DIrECTor EXECuTIu Els principals clients de BMAT són discogràfiques, Salvador Gurrera editorials, botigues de DIrECTor FInanCEr música, plataformes Striker Manager by 104 u-play stuDIos El somni de qualsevol boig del futbol. amb Striker manager només cal que 105 www.uplaystudios.com tinguis connexió a internet per convertir-te en president d’un equip de futbol des del teu ordinador. Podràs fitxar jugadors, vendre’ls, i mantenir una can- tera, tot això sense maldecaps reals ni milions en joc. una altra manera de compartir i gaudir del futbol. Els creadors d’aquest joc vir tual són u-Play Studios, una petita empresa fundada el 2007 per un grup de joves emprenedors que van decidir unir la seva il·lusió per intentar trobar un lloc en un mercat competitiu i evolucionat tecnològicament com és el dels videojocs. la formació de cadascú va des de la programació, al disseny i la comunicació. També col·laboren amb llacuna Innova, una empresa dedicada al desenvolupament de software i tecnologia Un joc de futbol online online, telecomunicacions i I+H. Igual que u-Play Studios, llacuna Innova és una empresa jove i emprenedora que va iniciar la seva activitat a la incubadora amb més de 200.000 usuaris d’empreses de barcelona activa. registrats un joc creat a barcelona un videojoc online d’última que arriba als ordinadors tecnologia amb la lògica dels de tot el planeta grans equips de futbol 106 El joc és senzill per a principiants i es va complicant a mesura que s’adquireixen amb l’Striker manager cadascú pot posar en pràctica aquelles idees i consells 107 coneixements i augmenten les possibilitats. Fins i tot es poden controlar tots els que donaria als dirigents del seu equip preferit, fins i tot, qui sap si ja algun aspectes relacionats amb la gestió del club, des de les finances (contractació entrenador o directiu l’utilitza per aplicar-ho a la seva feina. De moment, amb de patrocinadors, ofertes de televisió per retransmetre el partit, controlar els cada cop més seguidors, l’Striker manager de u-Play Studios apunta un futur ingressos i les despeses, etcètera), passant per l’alineació, fitxatges, fins i tot prometedor. la remodelació de l’estadi i creació d’escoles de futbol a diverses parts del I per si l’èxit de seguidors no fos prou garantia del seu valor, els premis rebuts món per tal de formar una bona cantera i acabar tenint bons jugadors. l’avalen ja que Striker manager fou escollit millor Joc Web d’Espanya als Premis Es pot jugar gratuïtament però també hi ha l’opció d’invertir diners (virtuals, Desarrollador_ES 2009, a la Campus Party de València. anomenats “pilotes d’or”). Però alerta! Els altres usuaris del joc no et facilita- u-Play Studios també ha desenvolupat altres jocs de simulació de gestió espor- ran les coses. El teu equip haurà de competir en una lliga d’equips igualment tiva com el Pro basketball manager, que permet convertir-se en el president preparats, jugant des de partits amistosos fins a campionats del món. d’un club de bàsquet en el teu PC i l’International basketball manager, que és El joc transcorre en temps quasi “real”. Els partits es juguen a les hores indi- el “germà” de l’Striker manager, però amb bàsquet, i compta amb llicències cades i tenen una duració de noranta minuts. Cada setmana de temps real, d’Euroleague, les millors lligues europees i aCb. dins el joc són tres jornades de lliga. u-Play STuDIoS Cases i associats és un estudi de comunicació de barcelona, amb seus a buenos aires i miami, especialitzat en informació perio- dística. amb clients en més de 30 països, desenvolupa projectes en suports electrònics i en paper, com la creació i redisseny de diaris i revistes, organització de redaccions, webs i aplicacions per a mòbils i tablets. Va començar la seva activitat fa més de 20 anys amb el concepte Disseny i disseny de publicacions en paper i en l’actualitat s’ha con-vertit també en una referència mundial en el disseny de produc- de la informació tes informatius digitals.Cases i associats ha dirigit els processos de creació o renova-ció de més de 100 capçaleres a Europa i amèrica llatina. Entre els by 108 casEs i assocIats seus clients es troben diaris tan prestigiosos com The Indepen- www.cases-assoc.com dent (regne unit), Corriere della Sera, la Stampa i l’unità (Itàlia), o bé Gazeta Wyborcza (Polònia), El disseny Hospodárske noviny (república de notícies, Txeca), Gazet Van antwerpen més enllà (bèlgica), Clarín (argentina), o d’una elecció Estado de S. Paulo (brasil), El Comercio (Perú), El observador de tipografia (uruguay), Diario de notícias i Jornal de notícias (Portugal) i El Periódico de Catalunya i Público (Espanya). Diseño de la notícia, Designing News Publicació dels projectes de Cases i Associats Editorial Sol90, Barcelona, 2010 l’activitat de Cases i associats, que inclou la concepció d’un nou mitjà imprès o el redisseny d’un mitjà que ja existeix, permet treballar a fons tots els aspectes, des de l’anàlisi dels continguts, la seva disposició, la navegació de les pàgines, el disseny gràfic i la tipografia. a més a més, tot això pot implicar una reestructuració de les sales de redacció, canvis en l’organigrama de les seccions, els fluxes i els sistemes de treball, l’optimització de la preimpressió un estudi creat a barcelona i la impressió, etc. es converteix en referència mundial Cases i associats inicià fa 10 en el disseny periodístic anys l’adaptació de la informa- ció al mitjà digital. S’ha especi- alitzat en crear i renovar espais web vinculats a diaris i grups de comunicació, on s’apliquen plantejaments globals del pro- ducte periodístic, però amb el 110 També són els responsables de llenguatge i enfocament especí- la creació de diaris espor tius fics que exigeix la informació mul- (lance!, a brasil i olé a argen- timèdia. alguns exemples són els tina), i del redisseny de la Gaz- treballs realitzats per a Corriere zetta dello Sport (Itàlia); diaris della Sera en la seva versió web: econòmics (Il Sole 24ore d’Itàlia corriere.it o bé ĺ agència ansa i Vedomosti de rússia); gratuïts (ansa.it) a Itàlia, clarin.com.ar i ole. (DePers d’Holanda, la razón com.ar a argentina, mirror.co.uk d’argentina, adevarul Seara de al regne unit, diverses webs romania, i aDn a Espanya), i del Grup adevarul a romania, populars (Daily mirror al regne prensalibre.com a Guatemala, i unit, Super a brasil i Trome a o Estado de S. Paulo (estadao. Perú). com.br) i lance! (lancenet.com. br) a brasil, entre d’altres. CaSES I aSSoCIaTS Celler Ferrer Bobet by 112 EspInEt / ubacH 113 arquItEctEs www.espinet-ubach.com www.ferrerbobet.com la comarca del Priorat, al cor de les terres tarragonines, gaudeix d’una història vinícola que es remunta al segle XII. la seva orografia accidentada, “cataclis- Arquitectura màtica” en paraules de Josep Pla, és una successió de terrasses cobertes de moderna vinyes amb escasses construccions de pedra, amb boscos de pins i alzines, que defineixen el paisatge on es troba la propietat de les bodegues Ferrer bobet. ancorada Encarregats de plantejar un nou celler en aquesta regió, els arquitectes miquel entre Miquel Espinet Espinet i antoni ubach van decidir treballar en consonància amb el terreny que les vinyes del els envoltava. D'entre els diversos emplaçaments possibles, uns paràmetres Priorat van ser decisius en la presa de decisió: el pendent, la proximitat de les vinyes, Antoni Ubach l’impacte en el paisatge i la facilitat d’accés. així, es va escollir una terrassa envoltada de vinyes i amb una visió panoràmica de 360 graus, des de la qual es veu tota la propietat. l’edifici està equipat amb la tecnologia més avançada per a l’elaboració del vi al plantejament inicial, similar al d’altres bodegues amb una producció sem- blant, s’hi afegeixen altres elements innovadors, de caràcter enològic, que introdueixen reptes interessants al projecte: el procés d’elaboració del vi 114 havia de ser íntegrament per gravetat, sense ajudes mecàniques ni sistemes es pot gaudir del paisatge espectacular. Els materials utilitzats en l’edifici són 115 de bombeig. afins als processos vinícoles com la fusta de roure, el formigó i l’acer inoxidable. un cop estudiats el programa i les condicions, els arquitectes van plantejar la proposta d’Espinet-ubach pretén ressaltar la volumetria de la nova edificació una construcció ancorada al terra, amb un volum enfonsat destinat als espais per destacar-la del paisatge. la forma de l’edifici en punta de fletxa segueix d’elaboració del vi i a les instal·lacions tècniques. Des del volum superior, amb l’orografia del terreny, arrodonida en un voladís sobre els barrancs. Vidres els espais d’accés, el procés d’embotellament i expedició, i la sala de visites, curvats de protecció solar tanquen la sala polivalent i de visites. miquel Espinet i antoni ubach formen una de les parelles més sòlides de l’arquitectura catalana dels últims 30 anys. l’estudi Espinet-ubach es va fundar l’any 1976 i des de llavors han tingut una producció versàtil i emblemàtica de projectes residencials, administratius, universitaris i de serveis, com la biblioteca i Hemeroteca de la universitat autònoma, la reforma de l’Escolania de montserrat o l’Escola Eina. la seva arquitectura és moderna però sense concessions a les modes, amb sensibilitat funcional i atenció a les noves tecnologies constructives. ESPInET/ubaCH arquITECTES El punt clau del projecte va ser la manera de respondre amb l’arquitectura a un repte funcional de la indústria vinícola, en un paisatge característic 116 117 ESPInET/ubaCH arquITECTES la representació gràfica musical sempre ha estat extremament complicada: notes, claus, línies addicionals, figures, compassos… un sistema tan complex que ningú no s’ha atrevit a modificar-lo des que es va inventar al segle XVIII. a part d’això, al voltant de les cinc línies del pentagrama, no només es rep- resenta la successió de sons (i silencis) que formen una melodia, sinó també altres aspectes com la seva duració i caràcter. Però si pensem en la quantitat de canvis i innovacions tipogràfiques que s’han fet amb el llenguatge verbal, ja era hora de posar el sistema de notació musical al mateix nivell. SistemaDenota rodrigo Pintos, un estudiant de disseny de l’escola Eina, s’ha atrevit a presentar una nova proposta de llenguatge musical com a projecte de final de carrera. I tot això sense tenir coneixements de solfeig. by 118 roDrIGo pIntos El sistema de Pintos no té reminiscències cal· ligràfiques d’altres èpoques, 119 sinó que intenta geometritzar i racionalitzar el sistema per tal d’aconseguir un grafisme més simple i harmoniós. Els caps ovalats es converteixen en cercles, les corbes dels claudàtors passen a angles rectes, les claus corresponen L’aplicació a la lletra que representen i el gruix del pentagrama es redueix. més enllà del disseny d’allò formal, s’eliminen les línies verticals (pliques) a les figures enllaçades i al llenguatge es canvien les ubicacions de les alteracions. això permet reduir l’espai en la musical longitud de la partitura i per tant el paper necessari per reproduir-la. En un primer moment, quan va començar a mostrar una proposta tan innova- dora als especialistes del món de la música, el miraven amb desconfiança. De manera contrària, va sorprendre gratament el món del disseny i li van atorgar un dels sis Grand laus, els prestigiosos premis de disseny que dóna el FaD (Foment de les arts Decoratives), a l’edició del 2009. De moment aquest sistema funciona perfectament amb partitures senzilles i cal perfeccionar-lo per a sistemes més complexos. És un projecte d’escola, una idea que obre una interessant via d’investigació, amb un gran futur per davant. Rodrigo Pintos la racionalització geomètrica de les notes musicals substitueix el sistema existent 120 121 roDrIGo PInToS alex Trochut és un dels dissenyadors i il · lustradors més internacionals del moment. la seva creativitat no té límits, i l’avalen clients com british airways, The rolling Stones, nike, Saatchi & Saatchi i The Guardian, entre molts altres. Tan reconegut és el seu treball tipogràfic que zip Design, un estudi de londres, va encarregar-li el disseny de les lletres per a la portada d’aquest recopilatori dels rolling Stones per a universal records. El jove dissenyador (barcelona, 1981) té un estil molt personal, els seus treballs destaquen per un excel·lent tractament tipogràfic, unes acurades il·lustracions, i la impecable manera de fusionar els dos camps. Rolled Gold + by 122 alEX trocHut 123 www.alextrochut.com la filosofia creativa de l’alex Trochut es caracteritza per experimentar fins al límit Un brillant amb la tipografia, explorar les possibilitats que cada lletra ofereix. Però aquesta exercici tipogràfic manera de treballar també s’aplica a la resta de treballs que porten la seva firma: per a la coberta pòsters, anuncis, logos i un llarg etcètera. “més és més” és el seu lema, traduït d’un àlbum dels en produccions riques en detall i elegància, però contingudes i controlades. Rolling Stones la vocació tipogràfica li ve de família: el seu avi, Joan Trochut, fou qui va crear el sistema modular SuperTipo Veloz el 1942. bastants anys més tard, el seu nét, àlex, i andreu balius, van realitzar per a Typerepublic una versió digital d’aquesta Alex Trochut tipografia, interpretant amb màxima fidelitat els originals de Joan Trochut. tipografia amb personalitat de rock’n’roll 124 125 alEX TroCHuT Tipografia Neo Deco, dissenyada per a Hype for Type. El resultat és una font per fer servir a mida enorme. A les mans de Marc Aquest treball precís, com Monzó, res no és evident. un escultor que fa minia- Des que va començar al tures, és la base del Marc taller de joieria de l’Es- Monzó joier. cola Massana, va percebre Quan pensem en la his- les possibilitats expres- tòria de l’or, imaginem sives de l’ofici, no per fer grans joies al voltant dels productes elitistes sinó colls dels faraons egipcis les joies de monzó per experimentar amb i reis de les civilitzacions han sortit publicades la precisió d’una tècnica precolombines. Monzó a revistes dels mil·lenària. utilitza aquests mateixos cinc continents conceptes però amb un La col·lecció Sun és una resultat totalment dife- i s’han exposat sèrie de penjolls d’or que rent. Contràriament a la als museus qüestionen l’estatus, el joieria tradicional, on més prestigiosos valor i l’essència deco- es dóna valor a l’orna- rativa d’aquest material. mentació i al pes, utilitza La manera com s’han fet làmines extremadament aquestes peces té un gran fines de 0,08 mil·límetres significat, ja que una de gruix. El fet de ser vegada laminat i polit el plegades mecànicament metall, Monzó el treballa com una peça de paper, utilitzant com a eines els dóna un caràcter gràfic elements que normalment molt potent semblant tenim en un escriptori: als raigs del sol, que a la Sun un món material de formes, retalla l’or amb tisores vegada adquireixen graus per a paper i utilitza el de reflexos i tonalitats materials, colors i objectius compàs o un regle per interessants visualment. més enllà del que veiem marcar la superfície. Tot i la seva finesa, no com evident i familiar. by 126 marc monzó 127són elements fràgils sinó leccions i exposicions han ficat al procés de creació. www.marcmonzo.net que, com el sol, gaudeixen donat la volta al món, amb Seguint el camí d’una d’una potència impercep- conceptes molt simples generació de joiers com tible. de la realitat quotidiana Karl Fritsch o Ruudt El procés de realització, utilitzats d’una manera Peters, Monzó defineix amb eines de molta preci- que sorprèn. L’originalitat la joieria com una inter- sió, és tan important com de Monzó es veu en la lli- venció artística, assumint el producte final. I és que bertat amb què utilitza els una nova posició que hi ha una part artística materials per accentuar qüestiona ordres tradi- i conceptual en cada un les possibilitats expressi- cionals i definicions. El dels treballs d’aquest joier ves de l’ofici. D’aquesta seu treball té a veure amb que, com altres artistes recerca apareixen tre- estats d’ànim i impulsos. contemporanis, investiga balls intencionadament A vegades tenen una part Marc Monzó els materials quotidians i incomplets, en els quals obscura, negativa, però els reivindica com a objec- els materials nobles es a vegades, com en el cas tes dignes de ser conside- cobreixen amb una capa de Sun, tot el contrari, ja rats com a “joies”. de pintura o algun altre que és una reacció posi- L’or Marc Monzó es va formar material, fet que dóna tiva, de llum i celebració, treballat amb eines en joieria, especialment encara més força i sub- oblidant-se del pes i la atret per la mida i precisió tilitat a les peces. Fins i serietat d’un material tan d’escriptori del treball més que pel seu tot, les imperfeccions són tradicional com l’or. prestigi. Les seves col- exaltades per donar signi- la remodelació integral de la Sala dels Drets Humans i de l’aliança de les Civilitzacions a la seu de l’onu a Ginebra té un marcat accent català: d’una banda el pintor mallorquí miquel barceló ha estat l’encarregat de pintar la cúpula de 1.400 m2 de superfície, una obra excepcional que recrea un mar d’onades i estalactites; d’altra banda la sala està equipada amb 758 cadires i taules tècniques integrades amb les últimes tecnologies en comunicació. aquest equipament ha estat desenvolupat especialment per Figueras International Seating, empresa barcelonina de més de 75 anys d’història, especialitzada en dissenyar i produir seients per a projectes d’ús públic. Cadira Bonamusa by 128 FIGuEras 129 IntErnatIonal sEatInG www.figueras.com Antoni Bonamusa DISSEnyaDor Una cadira catalana a la Sala dels drets Humans de l’ONU l’equip d’enginyers i especialistes tècnics, conduïts per l’arquitecte Daniel El dissenyador d’aquesta cadira en concret és antoni bonamusa, que fins la Starrenberger i l’estudi athanase Spitsas i el dissenyador antoni Esteva han seva mort el 2007, mantingué una estreta col·laboració amb Figueras, creant estat els encarregats de dur a terme la remodelació de la sala. nombrosos productes i impulsant el Figueras Design Centre. quant a l’equipament, el principal requisit ha estat trobar un disseny a mida, Figueras International Seating aposta per la recerca constant de nous produc- amb els últims avenços tecnològics integrats i adaptables en funció de les tes, acabats, materials i sobretot conceptes innovadors. les seves cadires es diferents activitats que acull la sala; així doncs, és imprescindible que una poden trobar en llocs tan dispars com la sala de Premsa de la Casa blanca i part del mobiliari es pugui moure fàcilment. Del total de 758 cadires, una part la d’assumptes Exteriors del Kremlin, la universitat Islàmica i la del Vaticà, així són fixes i l’altra part són mòbils. com la sala de Premsa de la moncloa i la del Parlament Europeu. S’ha escollit el model de cadira bonamusa, acabat en pell natural de colors Figueras International Seating ha estat guardonada amb el Premi Cambra a la suaus per ressaltar encara més la magnífica cúpula i el seu mar de colors. Gestió del Disseny 2007 que convoca la Cambra de Comerç de barcelona i aquesta cadira destaca pel seu disseny minimalista i confortable. Tant es pot bCD barcelona Centre de Disseny. fer servir en sales de convencions com en espais més reduïts, com en oficines o sales d’espera. Tot i la versatilitat de la cadira s’han hagut de fer petites Figueras ha equipat modificacions al disseny per adaptar les cadires mòbils a les necessitats de tant la sala de premsa la sala dels Drets Humans. de la casa blanca com la una de les característiques més funcionals de la cadira bonamusa és que es d’assumptes Exteriors pot apilar, de manera que quan està guardada ocupa poc espai. El respatller del Kremlin i el seient són d’una sola peça, feta amb una monocarcassa, amb acabat de pell natural. 130 131 FIGuEraS InTErnaTIonal SEaTInG 132 133 minimalisme, versatilitat i confort en una cadira destinada a escoltar les veus que han de millorar el món FIGuEraS InTErnaTIonal SEaTInG Candy restaurant (2007) és un restaurant a Tòquio concebut i dissenyat pel reconegut dissenyador català martí Guixé. El que aquest restaurant té de particular és que la seva carta està formada exclusivament per caramels. El restaurant s’organitza en dues àrees: una on el “candy chef” prepara i disposa els plats amb els caramels, i un menjador amb taules rodones i cadires per menjar els caramels formalment. D’aquesta manera es formalitza l’acte ocasional de menjar caramels i el transforma en un ritual d’àpat complet: una nova experiència gastronòmica ori- ginal. El restaurant ofereix 4 menús diferents. Els caramels vénen servits en una plata i disposats d’una forma determinada, amb instruccions que expliquen com menjar-los, tot seguint el concepte marcat per Guixé. l’interès del martí Guixé d’experimentar amb el menjar ja li ve de lluny. Després d’una temporada treballant a alemanya com a dissenyador industrial va tenir la idea de barrejar Candy dos conceptes tan distanciats com són el disseny i la gastronomia. així va néixer el Food Design, una disciplina que va començar amb el projecte i exposició SPamT (1997), una abreviació de “És Pa amb Tomàquet”. Efectivament, Food Design són objectes de disseny comestibles. 134 Restaurant Des d’aleshores, les seves creacions són tan eclèctiques com originals: segells 135amb gust de la imatge representada; I-Cake (2001), un pastís que representa el percentatge d’ingredients que té, d’aquesta manera, la decoració es converteix by en informació; tapas-pasta, una manera de cuinar pasta en porcions individuals, martí GuIXé a l’estil d’una tapa i amb l’opció de menjar-les amb salses diferents. aquests www.guixe.com són només tres dels molts altres exemples de Food Design. martí Guixé construeix productes comestibles que són ergonòmics, funcionals, comunicatius, interactius, visio- Els caramels naris i al mateix temps radicalment contemporanis. Sota el concepte del Food Design, el menjar és una experiència i com a protagonistes no un acte nutritiu. absoluts de la cuina Martí Guixé El Food Design, tota una experiència gastronòmica I-Cakes 136 137 martí Guixé redissenya els rituals i les convencions del menjar marTÍ GuIXÉ Designer MenuTokyo Menu Rücker Lypsa és un centre per als desplaçaments innovador sistema que fibra òptica, fotolumines- L’equip de disseny de Rüc- avançat de disseny, de llarga distància en regula el nivell de priva- cència en silicones, mate- ker Lypsa està format per recerca i desenvolu- avions de fuselatge d’un citat del passatger segons rials compostos lleugers dissenyadors de diverses pament amb una forta sol passadís, però amb els seus requeriments. amb elevada resistència nacionalitats i perfils. inversió en innovació les mateixes prestacions i Tots aquests elements mecànica,noves tipologies Les experiències acumu- la col·laboració tecnològica. Té seu a confort dels grans avions estan pensats per oferir de pintures respectuoses lades en projectes arreu entre rücker lypsa Barcelona i forma part de dos passadissos. intimitat i millor descans amb el medi ambient, del món permeten trobar i mater ha facilitat del grup alemany Rücker A CareClass es fusionen als viatgers. coixins inflables lleugers solucions a mida per a l’experimentació AG, una multinacional l’enginyeria i el disseny Arran de la col·laboració i altres. totes les necessitats. que proporciona serveis i amb objectius com el entre Mater —el centre Un dels principals clients Gràcies a tots aquests amb un ampli tecnologia en el camp de confort, la privacitat i una de materials del FAD— i de Rücker Lypsa és Airbus, factors, Rücker Lypsa se ventall de materials l’enginyeria de transport nova manera d’entendre Rücker Lypsa, el projecte amb qui han estat col- situa com a empresa líder innovadors. i producte més avançada. els viatges de primera CareClass ha integrat laborant estretament en en un sector tan especia- Així doncs, des de Rücker classe. i experimentat amb un diversos projectes des de litzat com és el disseny de Lypsa es desenvolupen La línia CareClass consta ampli ventall de materials ja fa 10 anys i en especial transports. projectes sobretot lligats d’un mòdul amb butaca innovadors: plafons llumi- en el disseny de l’interior als sectors de l’automoció full-flat, una petita unitat nosos sensibles amb tec- de l’A380. i l’aeronàutica. d’higiene personal, un nologia LED, revestiments En el sector d’automoció, CareClass és un nou con- sistema multimèdia amb amb pells ecològiques, els seus clients principals cepte de seient integrat pantalla integrada, i un teixits amb il·luminació de són Seat, grup Volkswa- gen i Nissan. La seva alta especialització, el valor de la innovació i qualitat dels dissenys produïts CareClass per Rücker Lypsa fa que moltes grans empreses internacionals confiïn en els seus serveis. by 138 rÜcKEr lypsa 139 www.rueckerlypsa.es Disseny i enginyeria per a solucions Oscar Orce Marc Mateu de confort en DISSEnyaDor InDuSTrIal DISSEnyaDor InDuSTrIal aeronàutica Giuseppe Busalacchi DISSEnyaDor InDuSTrIal Bernat Costa CaP DE DISSEny DEl DEParTamEnT Innovació aplicada al disseny d’interiors Andreu Castells DISSEnyaDor InDuSTrIal d’un avió per oferir noves possibilitats David Delgado ESPECIalISTa 3D al viatger D’una botiga del passeig de Gràcia a més de 1.500 arreu del món MANGO, una de les empreses catalanes més internacionals, sinó la que més, veu el creixement com una de les claus de l’èxit i de la culminació del seu projecte i està desenvolupant un pla estratègic que els permetrà duplicar la dimensió de l’empresa en deu anys. MANGO té una estreta relació amb la ciutat de Barcelona: aquí fou on el 1984 MANGO va obrir la primera botiga. Un any més tard tenien cinc noves botigues a la ciutat. A partir d’aquí comença l’expansió de MANGO, primer a Espanya i després a l’estranger. Actualment MANGO compta amb més de 1.400 botigues arreu del món, repartides en 100 països, de les quals una part són botigues en propietat i l’altra part són franquícies. És important assenyalar que del volum total de negoci, un 77% correspon a la venda en mercats estrangers. En els propers 5 anys, tenen pensat fer una gran expansió al mercat asiàtic. 140 manGo 141 www.mango.com Barcelona No cal dir que MANGO, una empresa dedicada al disseny i la comerci- alització de peces de vestir per a dona i ara també home, és un model d’empresa d’èxit en tots els aspectes: internacionalització, qualitat dels seus productes, un equip eficient i motivat, amb una imatge de marca coherent i unificada i un sistema logístic capdavanter. Aquestes són les claus d’èxit del concepte Mango. Com a part de l’actual estratègia, una de les apostes de MANGO per continuar creixent ha estat el disseny, amb la inauguració de l’Hangar Design Centre, el centre de disseny més gran d’Europa. L’Hangar és el nou centre on neixen i creixen les col·leccions de MANGO que es veuran per tot el món. Es tracta d’un innovador laboratori on es viu el procés de reinterpretació de les últimes tendències amb el segell propi de MANGO, on es decidei- xen els teixits, els materials, i els patrons que marcaran la col·lecció de MANGO per a la temporada següent. Amb la construcció d’aquest nou centre de disseny, MANGO busca l’equilibri òptim entre el disseny i la funcionalitat, i s’ha concebut com un estudi on fomentar la creativitat i potenciar la multidisciplinarietat dels equips de treball. L’altra aposta important és el desenvolupament de nous centres logístics automatitzats que incorporen les últimes tecnologies, i que han permès augmentar notablement la capacitat de distribució. Amb una superfície de 24.000 m2, el nou centre, situat a Parets del Vallès, es converteix en el més modern d’Europa. Es tracta d’un Centre Dinàmic de Distribució (CDD) que disposa d’un sistema totalment automatitzat centrat en la càrrega, 142 143 l’emmagatzematge, la facturació i l’expedició del producte. Amb aquest sistema es converteix en el CDD més eficient del sector. Aquest nou centre logístic emmagatzema el 77% del total de les peces que la marca comercialitza als cinc continents i distribueix una mitjana de 30.000 peces per hora. MANGO també vol promocionar joves talents i el 2006 llancen els premis internacionals de moda més importants per a dissenyadors emergents, els Botón-Mango Fashion Awards, dotats amb 300.000 euros. Ja s’han fet 3 edicions i ha demostrat ser una plataforma de llançament per a molts dissenyadors emergents que han de lluitar molt per fer-se un forat en aquest món tan competitiu. manGo entén que el talent novell s’ha de cultivar i per això ha creat els botón-mango Fashion awards per a joves dissenyadors de moda manGo un programa d’expansió ambiciós ha posicionat manGo entre les empreses espanyoles més internacionals 145 A nivell de comunicació, MANGO es caracteritza per unes campanyes publicitàries innovadores, ja sigui donant protagonisme a models i actrius internacionals o bé penjant peces de roba als opis de la ciutat, com si fossin peces de museu exposades en vitrines. D’aquesta manera, la pro- tagonista és la peça mateixa que interactua amb la ciutat. manGo A Cerdanyola del Vallès hi ha un edifici en forma de cargol que acull una finestra al futur. El Sincrotró ALBA és un accele- rador d’electrons que són portats fins a velocitats properes a les de la llum i produeixen feixos de llum molt intensos. És un instrument de darrera generació que funciona com un microscopi gegant, i que permet descobrir els secrets dels àtoms i les molècules. Al món hi ha uns 40 sincrotrons de característiques simi- lars, però cap d’ells a la zona sud-oest del Mediterrani. El Sincrotró ALBA n’és el primer, construït i operat pel consorci CELLS i co-finançat pel govern de Catalunya i Espanya. La llum de sincrotró serà utilitzada per diferents tipus d'experi- ments que es faran en una sèrie de laboratoris independents de recerca científica, anomenats «línies de llum». Un punt d’atracció de talent, que contribuirà a atraure i retenir a Catalunya i Barcelona un gran nombre d’excel·lents inves- tigadors i professionals del sector. Un think tank de tecno- logies que necessiten conèixer els secrets de la natura per avançar en la seva recerca. Sincrotró 146 ALBA 147 Cap al futur de la recerca tecnològica 148 149 Amb aquest exemple ens agradaria tancar aquest segon volum de Pensat a Barcelona, amb un gran esdeveniment que mira cap al futur i consolida Barcelona com un dels centres de recerca líders d’Europa. Amb aquest llibre hem volgut valorar i destacar l’alt grau d’innovació de les nostres empreses, moltes vegades considerades com a models d’avantguarda i creativitat internacional. Consell d’edicions i publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Ignasi Cardelús Enric Casas Eduard Vicente Una publicació de Jordi Martí Ajuntament de Barcelona- Jordi Campillo Barcelona Activa Glòria Figuerola Amb la col·laboració de Víctor Gimeno FAD Foment de les Arts i del Disseny Màrius Rubert BCD Barcelona Centre de Disseny Joan A. Dalmau Carme Gibert Edició a cura de José Pérez Freijo Barcelona Activa i Actar Coordinació Barcelona Activa Primer Tinent d'Alcalde de Maria Vilà l'Ajuntament de Barcelona i Rosa Suriñach Crèdits fotogràfics President de Barcelona Activa Actar Toni Bofill 80-81 Jordi William Carnes Anna Tetas Alex Carabí 54-63 Gerent de Promoció Econòmica Rosa Lleó Lluís Casals 108–113 de l'Ajuntament de Barcelona Carlos Collado 88–93 Mateu Hernández Recerca i selecció de casos Barcelona Activa Joan Cuitó 86–87 Directora General FAD Foment de les Arts i del Disseny Imagekontainer/Knölke 130–133 de Barcelona Activa BCD Barcelona Centre del Disseny Xavi Mañosa 10–11 Anna Molero Oriol Miralles 84–85 Textos Director del programa ONUART Agustí i Antonia Torres Anna Tetas i Rosa Lleó “Barcelona, Recerca i Innovació” 125, 126, 128–129 de l’Ajuntament de Barcelona Disseny gràfic i producció Ben Stott 118 Xavier Testar ActarBirkhäuserPro Román Yñán 46–51 www.bcn.cat/publicacions Tots els drets reservats Distribució www.barcelonactiva.cat © De l’edició ActarBirkhäuserD Ajuntament de Barcelona- Barcelona–Basel–New York Barcelona Activa www.actarbirkhauser-d.com c/Llacuna, 162-164 08018 Barcelona Roca i Batlle 2 © Dels textos E-08023 Barcelona Anna Tetas i Rosa Lleó T +34 93 417 49 93 © De les imatges F +34 93 418 67 07 els seus autors salesbarcelona@actarbirkhauser.com Viaduktstrasse 42 ISBN: 978-84-9850-273-2 CH-4051 Basel DL: B-40226/10 T +41 61 5689 800 F +41 61 5689 899 Imprès i enquadernat salesbasel@actarbirkhauser.com a la Unió Europea 151 Grand Street, 5th floor New York, NY 10013 T +1 212 966 2207 F +1 212 966 2214 salesnewyork@actarbirkhauser.com