Dones de Gràcia
Itineraris històrics
Dones de Gràcia Itineraris històrics
Dones de Gràcia
Itineraris històrics
Isabel Segura Soriano
Ajuntament de Barcelona
Arxiu Municipal
Districte de Gràcia
Centre d’Informació i Recursos de la Dona
Edita:
Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia 2011
© Ajuntament de Barcelona
Consell d’edicions i publicacions:
Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo,
Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau,
Carme Gibert, José Pérez Freijo
Autora:
Isabel Segura Soriano
Col·laboradores:
Josefina Altés
Pilar Batet
Maite Carvallal Piñeira
Emérita Castrillo
Anna Maria Drets
Eugènia Fernàndez i Espina
Conxa Garcia
Teresa Gomà
Montserrat Gómez
Consol Lacida
Anna López Callejón
Cinta LLasat
Montse Margalef i Cedó
Fina Martin
Carme Martínez Femenias
Feli Pérez
Anna Maria Prats
Berta Riesco
Maria Soria
Júlia Vaquero
Maria Teresa Pi-Sunyer
Vocalia de Dones de l’Associació de Veïnes i Veïns de Gràcia
Agraïments:
Josep Maria Contel i a tot el Taller d’ Història de Gràcia.
Héctor López, fotògraf i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
I molt especialment a la Isabel De Ricart Mesones i la Montserrat Sans Gómez
Direcció i coordinació de l’edició:
Elisenda Ortega Robert, Direcció de Serveis a les Persones de Gràcia
Beatriz García García, Centre d'Informació i Recursos per a les Dones
Olga Arisó Sinués, Direcció de Programes de Dones
Amèlia Poves, de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia
Revisió lingüística:
Maria Eugènia Godayol Puig
Disseny gràfic:
Palli :Disseny
Impressió:
Dipòsit legal:
ISBN:
Febrer 2011
Imprès en paper ecològic
Benvinguda sigui aquesta obra.
Un recorregut pels barris de Gràcia al llarg de la nostra història i des de la sempre rica i generosa
mirada de la dona. Des d’aquests ulls que tot ho veuen amb aquella mirada diferent, sincera, ten-
dra i a la vegada crítica i ferma.
Testimonis de dones gracienques que han fet història, des de la vessant més íntima i potser menys
reconeguda, però essencial, la quotidiana i d’altres que han deixat petjada a través de l’exercici de
diferents professions.
Teniu a mans un recull d’imatges i textos del que va ser la Gràcia del segle XX, de la seva transfor-
mació. La realitat d’una Gràcia que, en essència, tampoc ha canviat tant. Descriu un territori d’aco-
llida, punt de trobada de persones de procedències ben diverses que han anat formant la idio-
sincràsia d’un poble, el gracienc, que s’ha anat fent a si mateix amb el treball conjunt de tothom
que s’hi ha volgut sumar... Com en el temps actual.
Gràcies a l’autora, la historiadora Isabel Segura, al CIRD i a l’Arxiu del Districte; gràcies al Consell
de Dones i al Taller d’Història; i moltes gràcies a totes aquelles dones, que de manera anònima o
pública, ens han ajudat a créixer, a millorar i a ser el que som. Els seus esforços i sacrificis han tingut
recompensa i en seguiran tenint mitjançant el reconeixement de l’imaginari co·l lectiu i d’aquelles
persones que valoren l’experiència com un aprenentatge per a millorar la societat.
Guillem Espriu i Avendaño
Regidor del Districte de Gràcia
La realitat de les dones ha estat, històricament, feta invisible. Aquest fet respon a una cultura i a
una situació de marginació i discriminació de les dones dins el conjunt de la societat. En aquest
sentit, des de la Regidoria de Dones de l’Ajuntament de Barcelona hem fet l'aposta de contribuir a
la recuperació de la història de les dones, perquè reinterpretant les fonts amb una nova mirada,
fent-nos ressò de les veus silenciades i situant-les al lloc on els correspon aconseguim una història
més completa del conjunt de tota la nostra ciutat.
Amb la co·l lecció Dones i Moviments Urbans, l’Ajuntament de Barcelona vol contribuir a aquest
objectiu de situar l’experiència femenina en el centre de l’anàlisi històrica per recollir i reivindicar la
presència i la participació de les dones a la vida de la nostra ciutat. Perquè, malgrat els avenços, la
manera de relatar la història és encara avui profundament androcèntrica.
El llibre que teniu a les mans, Dones de Gràcia, és una obra co·l lectiva, feta a partir de moltes i
diverses veus, en què les protagonistes representen un exemple proper d’aquesta reivindicació de
les dones com a agents històrics en la defensa dels seus drets i en la construcció de la nostra
societat. Sempre dic que la Gràcia d'avui no s'entendria sense l'aportació que les dones hi han fet
al llarg dels temps.
Vull agrair la participació de totes aquestes dones que, amb gran complicitat, han fet possible la cre-
ació d’aquest llibre. Gràcies per regalar-nos el vostre temps, la vostra dedicació i el vostre testimoni.
I gràcies també a totes les persones que heu co·l laborat d’una manera o d’una altra a fer realitat
aquest text, que, de ben segur, aconseguirà que els seus lectors i les seves lectores s’adonin de la
importància del paper de les dones en la història del seu barri, del seu districte, de la seva ciutat.
Elsa Blasco i Riera
Regidora de Dones i Joventut
Índex
11 Introducció
15 Espai d’origen
29 Els treballs i els seus espais
55 Espai polític
71 Nomenclàtor
81 Bibliografia
Introducció
“A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa
i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”
Divisa.Maria Mercè Marçal
11 Introducció
Dones de Gràcia: itineraris històrics és una proposta de treball co·l lectiu per recuperar el protagonis-
me de les dones en la construcció dels diversos barris del districte de Gràcia, durant el segle XX.
Per què? Perquè sovint la història ha oblidat un dels fets més important de les co·l lectivitats: el fet
de mantenir la vida quotidianament i fer possible la continuïtat de la societat. En aquesta quotidia-
nitat, que ha passat pel treball domèstic i de cura, pel treball remunerat i també per millorar la
qualitat de vida de l´entorn, sigui familiar, sigui co·l lectiu, les dones hi han tingut un protagonisme
destacat.
És, doncs, una proposta de canvi d´escala en la perspectiva històrica. Deixem en segon lloc aquella
història de molt soroll, de “grans” esdeveniments, i concentrem la nostra atenció en esdeveni-
ments que han quedat al marge dels enfocaments històrics tradicionals, malgrat ser absolutament
imprescindibles per a la continuïtat de les societats.
Volem recuperar itineraris que han quedat invisibles en moltes de les narratives històriques.Volem
recuperar experiències que no han estat inscrites en el discurs històric convencional.Volem recu-
perar escenes de la vida quotidiana i ho volem fer amb les protagonistes de la història que ens
han volgut acompanyar, és a dir, a partir de les experiències de dones de Gràcia, convocades pel
Consell de les Dones del Districte, que ens vam trobar, amb regularitat, cada quinze dies.
Com ho farem? A través de les fotografies dels àlbums familiars, fotografies que, en la majoria de
casos, han estat recopilades, ordenades i classificades per dones, i que formen una narrativa històri-
ca, una narració que gairebé sempre ha anat acompanyada d´una veu femenina que ens ha expli-
cat qui eren, què feien i com es relacionaven les persones captades en aquelles imatges.
Volem recuperar imatges de Gràcia que ens parlin del canvi del paisatge durant tot el segle XX
i també d´aquells altres paisatges que hi han arribat, a través de les persones que, procedents
d´altres contrades, han acabat per ser-ne, de Gràcia.
Volem recuperar imatges i narracions dels treballs de les dones i dels seus espais, tant del treball
remunerat com del treball domèstic i de cura.
Volem recuperar imatges de l´espai polític entès com l´espai de relació i de creació de xarxes.
Ara, iniciem el recorregut.
Espai d’origen
15 Espai d’origen
El districte de Gràcia està format pels barris de: La diferent orografia i la proximitat al centre de
Vallcarca, els Penitents, el Coll, la Salut, el Camp la ciutat de Barcelona farà que l’evolució dels
d’en Grassot i la Vila de Gràcia. LaTravessera de barris sigui diferent. En els dos barris més pro-
Dalt, al llarg de la història, marca una línia de pers a la ciutat, el creixement de la urbanitza-
diferenciació entre els que serien els barris situ- ció és anterior i més intens que als altres.
ats per sobre, els tres primers esmentats, i els
barris de sota. A grans trets, parlaríem dels bar- Vallcarca i els Penitents, el Coll i la Salut, munta-
ris de muntanya que creixien a les valls i als ter- nyes i valls conformen un paisatge, amb abun-
renys de la serra de Collserola, de la muntanya dor de vinyes i de fonts, utilitzades com a
del Coll i de la muntanya del Carmel; i dels bar- espais de trobada i que també abastiran d’ai-
ris de sota la Travessera, la Vila de Gràcia i el gua la ciutat de Barcelona com, per exemple, la
Camp d’en Grassot, amb una disposició del font del Remei, canalitzada cap a Barcelona des
relleu més planera. del segle XVI.
Dones de Gràcia, 1920-1921.
Procedència: Fons Rosa
Compte, AMDG
16 Espai d’origen
Barri del Coll.
Fotògraf: Héctor López
Dues dones a la font.
Barri de Vallcarca.
Procedència: Fons Buch.
AMDG
L’orografia “accidentada” i alguns topònims,
com el Salt de les Bruixes, al Coll, ens remeten
a experiències llunyanes d’algunes dones. El
Salt de les Bruixes rep el nom d’una llegenda,
de la memòria o dels records? Sigui com sigui,
el cas és que a pobles i viles de Catalunya hi
havia dones que van ser estigmatitzades, van
patir violència i, fins i tot, la mort. Les dones
acusades de bruixeria eren dones que tenien
uns coneixements relacionats amb la salut que
venien d’antuvi i es transmetien de generació
en generació. La medicina, des de l’època
romana, era a mans de les dones. La salut esta-
va relacionada amb l’alimentació i amb el
coneixement de plantes remeieres. També hi
ha constància que les farmàcies de Barcelona, a
l’època romana, eren regentades per dones.
Aquests sabers es van ampliar i es van perllon-
gar en el temps fins que, al segle XIII, es van
institucionalitzar els estudis de medicina, més
vinculats a la retòrica que a la pràctica, i les
dones van ser excloses de les acadèmies mèdi-
ques. Amb tot, però, durant tota l’edat mitjana,
la pràctica de la medicina restà majoritàriament
en mans de dones. El bagatge de coneixements
es transmetia oralment de generació en gene-
ració, però també s’han conservat tractats de
medicina escrits per dones. El més conegut és
Sobre les malalties de les dones, llibre escrit al
segle XI per la metgessa de Salerm, Trotula, i
que fou traduït a diverses llengües, també al
català, entre els segles XIV i XV.
Espai d’origen
El prestigi de les metgesses era tan gran que,
malgrat la prohibició que les dones exercissin la
medicina, els reis de la Corona catalano-arago-
nesa van triar dones perquè tinguessin cura de la
seva salut.
Sabien com procurar remeis i com tractar el
cos. Van ser les primeres farmacòlogues, ja que
tenien coneixement de les herbes remeieres i
les collien i les cultivaven.Van ser llevadores que
anaven de casa en casa i de poble en poble.
Durant molts segles van ser metgesses sense
títol. I transmetien les seves experiències entre
veïnes o de mares a filles.
Anys a venir, la intransigència envers els coneixe-
ments mèdics de les dones provocà una reacció
violenta i en començà la persecució i l’estigmatit-
zació, que arribà, en alguns casos, a l’assassinat.
Relativament a la vora del Salt de les Bruixes, al
barri de la Salut, hi ha la torre Aleu, la casa de qui
fou la primera doctora en medicina de l’Estat
espanyol, Dolors Aleu i Riera. I, curiosament, a
l’actual districte de Gràcia, exercia com a met-
gessa Dolors Lleonart i Casanovas, que es va lli-
cenciar el 1886, a l’edat de 20 anys i va estar vin-
culada professionalment al districte de Gràcia.
Dolors Aleu i Riera, i Dolors Lleonar i Casanovas
són el lligam amb aquelles anomenades “brui-
xes”, amb aquelles guaridores de l’etapa medie-
val que, després d’anys de persecució, van poder
exercir la seva feina, no sempre exempta de
polèmica perquè alguns professionals expressa-
ven la seva oposició a la incorporació de les
Urba Garcia a la Muntanya dones a la medicina, amb paraules tan poc “cien-
Pelada, anys seixanta.
Procedència: Urba Garcia tífiques”, amb paraules que denoten por a per-
dre els privilegis, com aquestes: “La mujer nunca
servirá para el ejercicio de la medicina” i reco-
manaven, amb un to barroer, mal educat i sexis-
ta que les dones havien de tornar a rentar els
plats, paraules que encara avui en dia podem
escoltar, desgraciadament.
18 Espai d’origen
Paisatge en transformació propietat del Sr. Puigmartí, caldria fer marxa
enrere i recordar que el 29 d´abril de 1843,
En aquell paisatge, a mitjan del segle XIX, enca- quan Isidre Puigmartí i Mates es va casar amb
ra hi predominaven els camps però s’hi intuïen Josefa Urgell i Casals, aquesta va aportar, en
canvis, canvis que vindrien representats per un concepte de dot, al seu espòs, la quantitat de
nou element arquitectònic, les fàbriques mogu- “diez mil libras procedentes de su peculio”,
des per la força del vapor i la seva inseparable segons van deixar establert a l’escriptura de
xemeneia. capítols del 19 d’octubre de 1836 tot i que es
parlés del Sr. Puigmartí, de ben segur, també
Per exemple, el 1837, el vapor Vilaregut, més hauríem de parlar de la Sra. Urgell.
conegut com a Vapor Vell, es traslladava al car-
rer Perill, la fàbrica emigrava des del barri del La fàbrica, dedicada a la filatura de teixit, pintat
Raval. Dos anys després, un altre vapor, el o estampat en cotó, s’estenia entre Travessera
vapor Puigmartí, també s’insta·l lava al barri. de Gràcia, Ciudad Real, Milà i Fontalans i Verge
de l’Empar i era tan important i en tenia tant,
La importància de les empreses i el ritme de de renom, que un dissabte del mes de març de
construcció de les noves naus industrials no 1844, la reialesa la visità:
deixava de sorprendre.Tant és així, que al Diari
de Barcelona, del dia 31 de juliol de 1861, hi “…entre una y dos de esta tarde S.M. ha visita-
apareixia el text següent: do el Hospital General dejando allí muestras
de su piedad, no menos que en el Hospital Mi-
“De algunos años a esta parte se han abierto litar a donde luego se ha dirigido. Posterior-
importantes establecimientos industriales en mente ha ido a la fábrica de Puigmartí, sita en
varios de los pueblos vecinos a esta capital, con el barrio de Gracia, donde le han recibido algu-
gran ventaja de las condiciones económicas e nas trabajadoras vestidas de blanco que derra-
higiénicas, respecto a circunstancias de locali- maban flores y aguas olorosas, las cuales han
dad. La villa de Gracia, que era de las que hasta ofrecido en nombre de todos aquellos trabaja-
ahora había quedado bastante rezagada entre dores (unos quinientos) un grande y esquisito
las demás poblaciones limítrofes, tiene ya en su ramo”, segons el Diario de Barcelona, 10 de
recinto varias fábricas, montadas algunas de març de 1844.
ellas en grande escala.“
Fabricants i també treballadores constitueixen
El text fa explícites les raons per les quals algu- una part del paisatge humà de Gràcia.
nes indústries decidien insta·l lar-se a Gràcia: en
primer lloc, pels avantatges econòmics i, en Gràcia, l’any 1902, tenia més contribuents
segon lloc, per la disponibilitat de sòl per cons- d’arts i d’oficis (494) que industrials (401).Amb
truir que feia que se situessin en entorns poc tot, els darrers censos del segle XIX mostren la
urbanitzats. xifra de 20.000 obrers d’ambdós sexes que
treballaven a les fàbriques i als tallers graciencs.
A la Guia de Barcelona, de 1849, podem llegir :
“Son muchas las fábricas y talleres que contie-
ne, entre las primeras es notable la de vapor
para tejidos de algodón, de la propiedad del Sr. Mercat de l’Abaceria, a Gràcia,construït sobre una part dels terrenys
Puigmartí” però, malgrat que es digués que era del vapor Puigmartí.
Procedència: Fons Buch, AMDG

20 Espai d’origen
Nenes acollides Relacions de veïnatge no sempre
a les sales d’asil, creades amigables entre habitatges i indústries
per Josefa Massanès.
Procedència: Feminal,
número 1, 28 d’abril de 1907 Any rere any, noves insta·l lacions industrials
ocupaven terrenys a Gràcia. Les relacions de
veïnatge entre habitatges i indústries no van
ser sempre cordials. Es conserven diversos
expedients a l’ arxiu del districte que posen en
relleu les tensions entre habitatges i indústries.
“Los que firman, vecinos y propietarios de las
calles de Badía, de Trilla, de Cortes, y demás
anexos, anhelosos de ser protegidos por la ley
a V. S. acuden para manifestar que en dicha
calle de Badia funciona y ahora lo están
engrandeciendo un establecimiento maquina-
rio en el que funcionan dos conductos chime-
neas cuyas alturas del uno es sobre dos metros
y el otro sobre cinco de lo que resulta que
inundan el vecindario por el humo tan bajo
que sale y produce un pestífero hedor sea por
la calidad del carbón o por otra causa propia
Nenes fent labors a les sales
d’asil de Gràcia. de su operación, añade a esto la lluvia de partí-
Procedència: Feminal, culas o copos negros que despide dicho humo,
número 1, 28 d’abril de 1907 manchando la ropa de habitaciones y terrados
y perjudicando las plantas y árboles de los
huertos y se convencerá V. S. de lo muy perju-
dicados que viven por dicho establecimiento.”,
cèdula 183.
Creadores de ciutat
A Gràcia, prop de l’església de Sant Joan hi
havia les sales d’asil, institucions que va posar
en marxa Josefa Massanès, des de 1864, amb
l’objectiu d’acollir criatures, de tres a dotze
anys, filles i fills de jornaleres i jornalers del
barri mentre aquests realitzaven una feina
remunerada. Les criatures s’hi estaven, a les
sales d’asil, del matí al vespre.
La notícia de les sales d’asil era publicada a la
revista Feminal, publicació dirigida per una
dona, Carme Karr, al primer número de la re-
21 Espai d’origen
vista que va aparèixer el 1907. A la fotografia aquesta fundació i va prendre possessió de l’e-
Alumnes de l’escola creada
per Adela Domènech. que acompanyava l’ar ticle, hi veiem nenes difici, cedit el dia 17 de juliol de 1901 per ins-
Procedència: Anna Maria jugant, aprenent a cosir i menjant. ta·l lar-hi les tres escoles públiques, mentre
Prats esperava el llegat de la fundadora per establir-
En una societat que no creava serveis, en què hi les escoles gratuïtes i de caràcter popular,
l’accés a l’educació encara no era un dret uni- com ho va deixar establert Adela Domènech
versal, les dones creaven espais, creaven institu- en les bases de la seva fundació.
cions, per fer possible que les dones que
tenien una feina remunerada, poguessin exer- Les obres per conver tir la casa en escoles
cir-la sense la pressió de saber que les seves i condicionar, a més a més, les habitacions dels
criatures romandrien soles al carrer. mestres van ser pagades per ella mateixa. A
canvi de la cessió i de la inversió, l’Ajuntament
Una altra dona, Adela Domènech i Serra, el 17 es comprometia a atorgar-li una pensió vitalícia.
de gener de l’any 1899, va fer donació a
l’Ajuntament de Barcelona d’un edifici del car- Les escoles del Patronat Domènech van co-
rer de Sant Pere Màrtir que destinava per fun- mençar a funcionar el primer d’octubre de
dar-hi tres escoles –una de pàrvuls, una de nois 1919, reformades i seguint les exigències i
i una altra de noies. L’Ajuntament acceptà orientacions de la pedagogia moderna.
22 Espai d’origen
Ens trobem davant d’una continuada activitat, guda amb el nom de Casa Fuster, filla de l’engi-
de la creació d’espai, de la creació de serveis, nyer industrial, empresari tèxtil i hereu del mar-
en un entorn que creixia i que es transformava quesat d’Alella, que estava casada amb Mariano
de manera persistent des que el vapor posà en Fuster Fuster, un propietari de terres illenc que
marxa la revolució industrial. acabava de fracassar en l’intent d’aixecar un
negoci d’elaboracions de caves, en unió amb
Gràcia, a les darreries del segle XIX, vivia els propietaris de la Companyia Anís del Mono
immersa en aquest paisatge que es transforma- de Badalona.
va, un paisatge no només físic, que veia la pro-
gressiva desaparició dels camps, ocupats ara La casa s’aixecava sobre l’antiga fàbrica de
per tallers i per habitatges. Els canvis també xocolates Juncosa i, el 1905, van demanar els
afectaven les maneres i els sistemes de treball, permisos per enderrocar-la i construir-hi una
Imatge del carrer la manera de viure i les relacions entre els casa plurifamiliar, destinada a lloguer, i li van
Gran de Gràcia, abans sexes. encarregar el projecte a l’arquitecte Lluís
Salmerón, 1931. Doménech i Montaner.
Procedència: Fons Buch,
AMDG Algunes dones van actuar com a urbanitzado-
res. Aquest és el cas d’Àgueda Trilla, propietà- Ella era la propietària dels terrenys, segons
ria, que inicià el procés d’urbanització de la consta en tota la documentació oficial, i ella fou
seva antiga explotació agrícola, Can Trilla, qui, el 1906, demanà autorització a l’Ajun-
segons el projecte de l’arquitecte Pere Serra i tament de Barcelona, a través del seu marit,
Bosch, entre els anys 1824 i 1830. S’urbanitzà la que actuava com el seu representant, per
plaça Trilla i els carrers de Santa Rosa, Trilla, enderrocar les antigues construccions que hi
Santa Àgata, Santa Magdalena, Badia i Astúries i existien. Malgrat tot, s’ha volgut crear una mena
s’hi van construir 50 cases. L’antiga masia es de llegenda “rosa”, molt pujada de to: “La casa
conservà i passà a ser el Colegio Ibérico, de fue un regalo del señor Fuster a su esposa, con
titularitat privada. la intención añadida de embellecer la ciudad de
Barcelona”. Res de regal, aquí hi ha una propie-
El carrer Gran es convertiria en el carrer més tària, amb noms i cognoms, Consuelo Fabra i
car de Gràcia i, en aquest sector, s’hi construi- Puig i un edifici, encara dempeus, convertit avui
rien les cases amb més voluntat representativa en hotel.
del poder econòmic, especialment les més pro-
peres al passeig de Gràcia. A principis del segle Aquell mateix any 1906, una altra dona, Josefa
XX, les antigues construccions del carrer Gran Marsans i Peix, va fer construir una torre al pas-
de Gràcia, les cases unifamiliars i les fàbriques seig de la Mare de Déu del Coll, números 41-
desapareixien progressivament i eren substituï- 51. Encarregà el projecte a Juli Mariné. L’aspecte
des per habitatges plurifamiliars, inspirats molts exterior de l’edifici era eclèctic, com el de tan-
d’ells en el llenguatge arquitectònic que causava tes altres cases que s’havien construït ja a
furor a l´època, el modernisme. Barcelona; només travessar la por ta d’accés,
entrem en un nou món, impactant, d’estil neoà-
En aquell passeig, una dona hi havia fet cons- rab, molt del gust de l’època, una època que se
truir una casa espectacular, la Pedrera. Pocs sentia atreta per llunyanies geogràfiques i cultu-
metres més amunt, al final del passeig de rals, i que contrasta poderosament amb les
Gràcia, una altra dona, que intervingué de sales d’estar, els salons, els salonets i el menja-
manera rotunda en el paisatge, va ser Con- dor, d’estil més, com ho diríem, clàssic?, és a dir,
suelo Fabra i Puig, propietària de la casa cone- d’estil Lluís XV.
23 Espai d’origen
Miss Phillips, guanyadora El mes d’abril de 1907, la revista Feminal dedi-
del Premi de tenis organitzat cà un ar ticle a parlar del “lawn tennis i la
conjuntament pel Club dona”.Tot just, les dones començaven a practi-
de Tenis la Salut i el Club
Catalunya. car esports, a participar en campionats sense
Procedència: Feminal, haver de suportar adjectius qualificatius ofensi-
número 1, 28 d’abril de 1907 us, fet que només estava a l’abast de les dones
de les classes amb més recursos. Al Club de
Tenis la Salut i també al Club de Catalunya “en
algunes hores, hi trobareu una gran quantitat
de senyoretes elegants i de les nostres més
distingides famílies, aprofitant-se dels avantat-
ges d’ un exercici ben útil”.
Tramvia, de tracció animal Gràcia es va anar fent gran. A finals de segle,
cap a Gràcia, des de la plaça
de Catalunya. Gràcia, en aquells moments, comptava amb segons l’anuari Riera, de 1896:“Hoy Gracia, por
Elles van carregades amb algunes insta·l lacions esportives. Una de les su indústria, por su población y por los medios
bosses i cistells, hi porten més reconegudes va ser el Club de Tenis la acumulados, es una villa de las más importan-
compres però també, proba-
blement, roba per rentar que Salut que va ocupar pàgines de diaris i revistes tes de España”. Amb altres paraules, i xifra
serà retornada neta, a canvi per ser un dels primers en organitzar campio- amunt, xifra avall, Jaume Fabre i Josep Maria
d’una ínfima remuneració. nats femenins de tenis. Huertas concreten que Gràcia era la novena
Procedència: Fons Buch, ciutat espanyola, pel que fa a la població, quan
AMDG
va ser absorbida per Barcelona el 20 d’abril de
1897, després d’ haver estat poble independent
durant uns anys.
Gràcia s’havia anat fent amb persones de pro-
cedències diverses. Algunes arribaven des d’al-
tres barris de Barcelona, d’altres ho feien des
de poblacions relativament properes, i unes
altres ho farien des de diversos pobles de la
ruralia catalana. Anna Maria Prats ens explica
que la seva àvia materna arribà a Barcelona,
procedent d’Amposta, a finals del segle XIX.
A mitjan del segle XX, una altra dona, Maria
Mercè Marçal, nascuda a Barcelona accidental-
ment, als pocs dies de vida, va tornar al seu
poble, Ivars d’Urgell i, anys a venir, faria el viatge
en sentit contrari. Algunes dones portaven a la
retina diferents paisatges de poblacions de la
Península, com Emèrita Castrillo, presidenta de
l’Associació de Dones Mas Falcó Penitents, nas-
cuda a Villamelendro de Valdavia, Palència, que
va arribar a Barcelona amb 21 anys. I encara
d’altres van arribar de més lluny, d’Europa,
fugint de persecucions polítiques quan Hitler
24 Espai d’origen
Parada de tramvies,
ja electrificats, als Josepets,
el 1912.
Procedència: Fons Buch,
AMDG
ocupà el poder a l’Alemanya, com la fotògrafa A cada carrer s’hi trobaven tallers i obradors
Mar-garet Michaelis. I més recentment, hi van d’ar tesania on sovint s’hi feia una feina més
arribar dones procedents d’altres continents. artística que pràctica.
Gràcia ha estat, doncs, lloc d’acollida i, en el seu També hi havia una gran part de treballadors
territori, hi conviuen persones de procedències anomenats “amb corbata” (oficinistes, depen-
diverses, amb altres paisatges d’origen, que han dents, sastres, etc.). Les dones, naturalment, no
acabant convertint i transformant, elles matei- dúiem corbata, però érem també una legió les
xes, el paisatge divers i canviant del barri. que compartíem els treballs d’agulla, de comerç
i de despatx.
Als anys vint, una de les persones que va arribar
al barri de Gràcia, procedent d’Astúries, va ser
Otília Castellví. Havia nascut el 1917 i ens ha
La família de la Meri, deixat un magnífic retrat de Gràcia de la dècada
al seu lloc d’origen. dels anys vint:
Procedència: Meri
“A Barcelona, com a totes les grans ciutats, a les
barriades circumdants, hi predominaven, en
gran majoria, els habitants de condició obrera.
L’exvila de Gràcia (ja aleshores barri barceloní)
era la que tenia més percentatge de menestra-
lia. És cert que hi havia en aquell temps bas-
tants fàbriques (la majoria tèxtils) que ocupaven
un bon nombre de persones d’ambdós sexes
però, en general, la gent de Gràcia eren, en con-
junt, especialistes en treballs de tota mena.
25 Espai d’origen
Cada passant és abordat pels gossos,
pels rondadors i els sorruts guardians;
de tota porta van eixint caps rossos,
infants petits i altres vailets més grans.
Al fons de tot, quan el carrer davalla,
s’albira el mar amb sa lluor d’argent,
el nostre mar barceloní que calla
i és oblidat de tanta bona gent.
És cosa rara si algun carro hi puja;
només sé d’un que ve cada matí
i passa l’hora en què el dormir ja enuja
i és dolç el dringoleig que els ulls fa obrir.
Tothom com a pagès s’hi diu bon dia,
Perquè tots semblen coneguts de temps,
S’hi senten cants de gall, crits d’establia
I fins i tot manta sentor de fems.
Però és el vent, que d’entrebancs no cura,
del meu carrer el passejador fidel:
ell ve rabent, sols un moment s’atura
Plaça Joanic, 1931. Els dies feiners, al matí, de quarts de nou a les
Sempre amb cistells, sempre nou, i al migdia, de quarts de tres a les tres, una i des d’aquí llança son clam al cel.
carregades. riuada d’homes i de dones joves sorgien del
Procedència: Fons Buch, Clementina Arderiu. Poesies Completes. 1952.
AMDG barri, a peu, emprenien carrer Gran i passeig de
Gràcia avall, i s’anaven distribuint per l’Eixample Si Clementina Arderiu va posar paraules al seu
i el Casc Antic de la ciutat, fins al lloc respectiu carrer, al seu barri, Mercè Rodoreda posà en el
de treball. A l’hora de plegar, tant al migdia com mapa, a nivell internacional, dos espais de
al vespre, aquest camí es feia a la inversa. Gràcia amb La plaça del Diamant i El carrer de
les Camèlies, dues nove·l les de la reconeguda i
Dins d’aquesta allau dinàmica de graciencs traduïda escriptora barcelonina, capaç d’encabir
caminaires, molts anys hi vaig ésser jo, una de tot un món en aquests dos enclavaments.
les moltes modistes que empreníem la passeja-
da amb l’alegria que provoca la resignació ben
Carrer Gran.
Procedència: Fons Buch, entesa” (Otília Castellví, 1997, p.13-14).
AMDG
Al districte de Gràcia, també hi va viure Cle-
mentina Arderiu, concretament a l’avinguda de
la República Argentina. I, en el seu poema “El
meu carrer”, en fa un retrat.
El meu carrer
Pel meu carrer passa una gent estranya,
homes i dones, cadascú amb el feix;
pel meu carrer, que és dalt de la muntanya,
corren les aigües i molta herba creix.
Els treballs i els seus espais
29 Els treballs i els seus espais
Treball domèstic farmàcies podem trobat substituts de llet ma-
terna, si retrocedim en el temps, tots aquests
productes no existien i l’única possibilitat de
Històries de la llet subsistència per a una criatura era la llet d’una
dona, fos o no fos la seva mare.
Finals del segle XIX. Regirant expedients de
l’Arxiu de Gràcia, concretament els que fan Tots aquests expedients narren històries de
referència a la secció de beneficència i, més en dones que no podien alletar la seva criatura
concret, els expedients que es guarden sobre perquè no tenien llet –les causes eren diver-
Urba Garcia, amb les seves
criatures al balcó de casa alletament, se’ns fa evident com d’imprescindi- ses– o bé de mares que havien mort.
seva, als anys cinquanta. bles n’eren, les dones, per mantenir la vida,
Procedència: Urba Garcia especialment la de les criatures. Avui que a les Així, d’una banda, les mares i d’altra banda, les
dides –que també havien estat mares recent-
ment– vetllaven per la supervivència de les
criatures.
Una de les històries relacionades amb aquestes
vivències és la de Teresa Martínez Gotay, que
va so·l licitar a la beneficència municipal que es
fes càrrec de les despeses ocasionades per a la
lactància del seu fill Ricardo Suárez Martínez.
Vivien al carrer de l’Aurora, ara Mozart, núme-
ro 1, botiga, i no podia alletar el seu fill de dos
mesos i mig, ni tampoc no podia pagar una
dida per manca de recursos econòmics. Per
aquest motiu, va sol· licitar l’ajuda municipal.
Abans de concedir-la-hi, calia un certificat del
metge, Lázaro Casals, director del cos mèdic de
beneficència municipal, que va declarar que la
mare tenia anèmia i no podia alletar el fill. La
dida encarregada de fer-ho va ser Magdalena
Pruñonosa Borràs, que vivia al carrer Zurbano,
31, 2n, avui Ramón i Cajal. Des del dia 12 de
juliol de 1895 va començar a alimentar-lo. Mes
a mes, la dida passava un control i, a partir del
mes de febrer de 1896, una nova dida, Ignacia
Paris, que vivia al carrer Lleialtat, 34, 1r, 2a, avui
Fraternitat, va ser l’encarregada de nodrir-lo.
Fins a mitjan del mes de juny encara l’alletà
però, el dia 21 de juny, la criatura va morir, vícti-
ma d’ una faringitis, al carrer Xuclà, 21, 4t, 2a.
En un altre expedient, és un pare qui demanava
ajut a la beneficència municipal, el 12 de febrer
de 1895, per alletar el seu fill i declarava:
30 Els treballs i els seus espais
Imatge que representa “Habiendo fallecido su esposa, a consecuencia anar a la guerra, fos quina fos la guerra del
la preparació de l’atac de les de fuertes traumatismos”. El certificat mèdic moment, les dones s’hi oposessin i iniciessin
tropes a Gràcia i la revolta diu: “Falleció el día cuatro de febrero de 1895 a moviments co·l lectius per evitar la crida a lle-
contra la crida a lleves, las seis y media de la mañana, a consecuencia ves, per evitar que els seus fills anessin a la
publicada a La Contribución
de Sangre de fuertes traumatismos, según autopsia”. Tenia guerra.
32 anys. No som expertes en la matèria, però
la mort, provocada per “fuertes traumatismos”, Diumenge, 3 d’abril de 1870, havia de realitzar-
a dos quar ts de set del matí, ens planteja, se el sorteig de les quintes, és a dir, dels nois a
immediatament, una pregunta: els forts traumis- qui tocava incorporar-se a files. Només feien
tismes que van provocar la mort d’aquesta de soldat els nois de les classes populars sense
dona, no van ser a causa de maltractaments? És, recursos. Els que tenien diners pagaven i que-
tan sols, un interrogant. És, tan sols, un dubte. daven lliures de fer el servei d’armes.
La so·l licitud es va resoldre favorablement i li La nit d’aquell diumenge, ja circulava la notícia
van atorgar una dida que vivia al carrer de Sant que hi havia poblacions com ara:Vic, Martorell,
Pau. Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu de Guixols,
Manlleu i la Bisbal, on hi havia hagut aldarulls,
s’hi havien destruït les urnes i s’hi havien cre-
Contra la guerra mat documents relatius a la lleva.
Aquest esforç continuat per donar i mantenir Dilluns, dia 4 d’ abril de 1870: “Vamos a referir
la vida va fer que, quan la vida de les criatures a nuestros lectores los tristes sucesos ocurri-
es podia posar en perill per decisions governa- dos en Sans... A primera hora de la mañana se
mentals en cridar els joves a fer de soldat per reunió el ayuntamiento en la casa del pueblo
para verificar el sorteo, y antes de comenzar
esta operación empezaron a amotinarse las
mujeres de las fábricas y los muchachos, for-
mando una masa imponente que se calcula no
bajaria de dos mil personas, las cuales se pre-
sentaron en las casas populares. Tiraron por el
balcón la mesa, las listas, todos los papeles que
encontraron, los armarios de la secretaría y
cuantos muebles había, encendiendo una ho-
guera...” recollia el diari El Telégrafo.
A Gràcia, la reacció va ser similar i el cronista
de La Razón explicava: “El motín, principio de
los acontecimientos, fue iniciado por mujeres y
niños, y por ello no reconoció carácter político
determinado”, és a dir, caràcter par tidista,
caràcter de partit.
Per què les dones apareixien a l’inici del con-
flicte contra la crida a lleves? Per què ocupaven
els ajuntaments? La resposta té molt a veure
31 Els treballs i els seus espais
Cuina d’una casa al carrer el primer moviment d’aquestes característi-
Gran. ques. El 1789, amb motiu de l’anunci de la
Procedència: Fons Buch, pujada del preu del pa, les dones van iniciar un
AMDG moviment de revolta que es perllongà durant
dies i que acabà amb la rebaixa del preu del
pa, del vi i de la carn, productes bàsics de l’ali-
mentació de l’època.
El final de la revolta de Gràcia i de les altres
poblacions contra la crida a lleves no va tenir
el mateix final: “Mientras se tomaba la villa mili-
tarmente, tras una vivísima resistencia, verifi-
cándose prisiones a destajo”.
Anys després, nous moviments, de característi-
ques similars als anteriors, es perllongarien al
llarg del segle XX.
Amb aquest bagatge, amb aquesta experiència,
no és estrany que el 1931, la revista Evolució
tingués la seva seu a Gràcia, al carrer Cesare
Cantú, número 2. Aquesta revista era la porta-
veu de la Lliga Femenina Catalana per la Pau i
la Llibertat, que reclamava “una unió mundial
amb el rol social que la societat atorga a les de dones que sigui una verdadera potència per
dones com a reproductores i mantenidores de vèncer les serioses dificultats amb què aquí
la vida. Les dones assumeixen el compromís, topem sempre per arribar a imposar la nostra
gairebé obligatori, que la societat els imposa, la justa i legítima vindicació, acabant d’una vegada
maternitat, i s’enfronten a les institucions quan per sempre amb la guerra i fent que els nos-
aquestes, en cridar a fer de soldat els fills, tres drets i les nostres llibertats siguin recone-
posen en risc les seves vides, vides que han guts i respectats sense discussió ni escamoteig”
costat molt de fer créixer i de mantenir, per (Evolució, número 1, 22 de febrer de 1931, pàgina 1).
això la radical resposta de les dones contra les
guerres, contra les crides a lleves. La historiado-
ra Temma Kaplan, en parlar de consciència
femenina, fa referència a aquests moviments de
La lluita contra la guerra dones que sorgeixen de manera immediata en
i les organitzacions militaris- el moment que s’anuncia una mesura que pot
tes es perllongà durant tot el posar en perill la vida de les persones de les
segle XX. Pintada de la
Vocalia de Dones de quals se senten responsables o bé quan la qua-
l’Associació de Veïnes i Veïns litat de vida perilla, ja sigui per l’augment del
de Gràcia contra l’entrada preu dels productes bàsics de subsistència, ja
d’Espanya a l’OTAN. sigui per l’augment del preu dels lloguers. El
Arxiu: Vocalia de Dones de
l’Associació de Veïns i Veïnes protagonisme de les dones contra la crida a
de la Vila de Gràcia lleves, amb el seu “Abajo las quintas” no va ser
32 Els treballs i els seus espais
De la subsistència quotidiana amb gallines, que ponien ous –al vespre, si era
en temps difícils hivern, les baixava a casa i les deixava picotejar
i després les feia anar a sota els fogons i al
Abans hem parlat de mares, de dides i de llets, davant hi posava una porta de filferro perquè
quan la llet femenina era l’única possibilitat per no en sortissin fins l’endemà al matí. Totes i
a la subsistència de les criatures. Amb el pas cadacuna de les gallines tenien nom: la Maria
dels anys, van aparèixer productes que la sub- Antònia, la Telésfora...
stituïen o bé la complementaven. Als anys tren-
ta del segle XX, aquests productes ja eren rela- Durant la guerra, la mare anava als pobles de
tivament coneguts i distribuïts però el seu preu Catalunya a canviar espardenyes, sabates o mit-
era elevat. Un quilo de llet per a una criatura ges, i les canviava per avellanes, per blat o per
costava 14,50 pessetes; en canvi, un litre de llet oli; en venia una part i en deixava l’altra per a
costava 0,70 cèntims; un litre de vi, 80 cèntims, nosaltres, com que no servien els diners!”.
o un quilo de patates, 0,35 cèntims; segons lle-
gim en un dietari. Hem trobat un altre dietari, és de 1946. Han
passat moltes coses, una guerra, i el triomf de
La despesa d’un par t amb metge, llevadora les tropes franquistes que, des del 4 d’agost de
i productes farmacèutics era de 266,75 pesse- 1939, van establir el control de preus de tots
tes, segons podem llegir en el mateix dietari de els articles de primera necessitat.Tota operació
l’any 1935. de compravenda de productes que no respec-
tés el preu fixat era i·l legal. Pa, peix, carn, horta-
La Maria Sòria explica les difícils condicions de lisses, llegums, llet, ous i un llarg etcètera de
vida durant la guerra: “El terrat de casa era productes de primera necessitat, així com
gran i la mare hi tenia conills, femelles i mascles, també medecines, vestit, calçat, sabó, romanien
que criaven. Ella anava a buscar herba per als sota control de l’estat.
Pageses al mercat de la
Llibertat. conills cap al carrer Escorial, on tot era camp i
Procedència: Fons AMDG hi creixia vegetació.També hi teníem una gàbia Es fixaven les racions individuals dels articles
sotmesos a racionament per a un home adult i,
des d’aquest paràmetre, s’assignava a les dones
el 80% de la ració atorgada a l’home adult i un
60%, a les criatures. A les persones grans els
corresponia la mateixa ració que a les dones.
Però, ni la quantitat ni la regularitat en l’arriba-
da dels aliments des de la Comisaría General
de Abastecimientos y Transportes a les boti-
gues cobrien les necessitats bàsiques alimentà-
ries de la població.
Els preus dels productes alimentaris bàsics s’ha-
vien incrementat molt. Si comparem els preus
d’alguns productes el 1935 i el 1946, el litre de
llet costava 0,75 cèntims, el 1935 després, el
1946, costava 6 pessetes; el litre de vi passa de
0,80 cèntims a 2 pessetes. Els preus dels pro-
33 Els treballs i els seus espais
Dones al voltant del mercat
de la Llibertat. Compradores
i venedores es troben en
aquest espai.
Procedència: Fons AMDG
ductes bàsics aquell any, 1946, eren elevats, ni molt menys. Comparant els dos dietaris, fets
molts elevats. Un quilo de pa blanc valia 12 per la mateixa persona en èpoques tan dife-
pessetes; un ou, un sol ou, costava més que un rents, malgrat els pocs anys que els separen
litre de vi, 2,15 pessetes, i la dotzena s’apujava a observem canvis en els hàbits familiars i en l’ali-
24,50 pessetes. mentació. Per exemple, han desaparegut els
dinars al restaurants, i també les cerveses de la
Si el 1935 la despesa mensual d’una família, de llista de la compra i hi han aparegut el “cubi-
classe mitjana, amb ingressos regulars, formada tos” que substituïen els brous, ara difícils de
en aquell moment per tres persones, era de comprar i difícils de cuinar. Recordem que
365 pessetes per a manutenció, per al rentat també hi havia restriccions elèctriques i de
i per al planxat de la roba; la xifra es va incre- combustibles de tota mena. La majoria de cui-
mentar fins a les 2.100 pessetes mensuals, nes eren les econòmiques i funcionaven amb
estrictament per a alimentació, el 1946. Tot i carbó i fusta, d’ altres eren de gas i tan sols
que el preu de les subsistències havia augmen- algunes s’accionaven amb electricitat però, en
tat de manera alarmant, tal com ja hem dit, els aquell període d’autarquia econòmica, els com-
salaris no van seguir aquell ritme desenfrenat, bustibles eren difícils de trobar.
34 Els treballs i els seus espais
Carrer Berga, 1948. En una època en què l’aigua no arribava als
Procedència: Foto Brasó, habitatges, calia anar a buscar-la a la font. Per
Fons Buch, AMDG cuinar, per rentar-se, per fregar... Viatges i més
viatges, de casa a la font i de la font a casa. Mai,
que sapiguem, no s’ha fet un càlcul del temps i
de les energies que s’hi esmerçaven. Dones i
criatures eren les encarregades de traginar l’ai-
gua amunt i avall.
Inicis de recuperació
Van passar deu anys abans que no veiéssim
anotat en el dietari de 1956: “Oli, 2 litres d’oli,
40 pessetes”, és a dir, 20 pessetes per litre.
I també van aparèixer, novament, les cerveses,
els sifons, el pernil dolç, l’orxata i les coques,
fins i tot mantega i pa anglès, tot un luxe. És
clar que era la revetlla de Sant Joan i el pressu-
post es disparava.
Després va arribar la contenció: 4 ous, sardi-
Els bistecs eren per a la nena petita que havia nes… I també sabó en pols per rentar la
nascut en l’entretant; el fetge feia la seva apari- roba… Els electrodomèstics van començar a
ció a la dieta de manera continuada i també, el introduir-se a l’espai domèstic: rentadores que
bacallà en substitució de l’antic lluç, les gambes primer només rentaven, una segona generació
o els llagostins. Un altre element que sovinteja- de rentadores que esbandien la roba. Un altre
va era la llard com a substitut de l’oli, que es electrodomèstic que feia la seva aparició, als
distribuïa poc i era de pèssima qualitat, tant era anys cinquanta encara de manera incipient però
així que en aquell any de 1946, una de les pri-
meres manifestacions en contra del règim fran-
Dona i noia a la font de la quista va ser la penjada de setrilleres buides als
plaça de la Revolució.
Procedència:Fons Buch, balcons i Gràcia va ser un dels barris on més
AMDG se n’hi van veure.
De la diversitat d’accions que inclou el treball
domèstic, algunes es realitzen a l’habitatge i,
d’altres, en espais co·l lectius. Anar a comprar o
anar al mercat, tal com hem vist a través d’algu-
nes de les imatges que acompanyen el text, es
fa a l’espai públic. I, aquest anar a comprar era
una activitat gairebé quotidiana, en un temps
en què no hi havia neveres elèctriques, només
n’hi havia de gel i aquest tenia una durada
aproximada de vint-i-quatre hores.
35 Els treballs i els seus espais
a partir dels anys seixanta en un bon nombre
de cases, era la nevera elèctrica que, fins aquell
moment, havia estat de gel.
Com que la majoria de cuines de Gràcia eren
petites, les neveres s’insta·l laven al menjador,
com si d’un moble més es tractés. I, gairebé de
manera simultània, la televisió feia la seva apari-
ció i convivia amb la nevera, la taula i les cadires,
i la vitrina.
Magnífica la fotografia que ens ha cedit Mont-
serrat Gómez. Se celebra l’aniversari de la seva
filla. Nenes i nens de diferents edats, alguna
mare, s’asseuen al voltant d’una taula -la presèn-
cia de la càmera no ha interromput el “rotllo”,
només la Montserrat mira a càmera-. Crois-
sants, panets, tasses ara buides, que molt proba-
blement han estat plenes de xocolata desfeta,
cava –en aquell moment, xampany- i Coca-
Cola, una beguda que és el súmmum de la
novetat i l’expressió que els anys de gana, gana,
ja han quedat enrere. Al fons de la imatge, la
vitrina -copes i més copes i alguna gerra- i, a
banda i banda, la nevera, marca Edesa i la televi-
sió. L’espai domèstic començava a electrificar-se,
a tecnificar-se. Ja havíem deixat l’autarquia fora i
ara ens trobàvem immergides en els plans de
desenvolupament econòmic.
Llauneria Aquil·li Maggí al carrer Aniversari de la Katty, amb les tietes,
Ample, Verdi. Els Maggí van ser uns cosines, cosins i la mare, Montserrat
dels primers llauners italians que Gómez Flotats. Qualsevol excusa era
van venir a Barcelona. Fins aquell bona per organitzar una trobada i
moment, la majoria dels estris de crear els vincles relacionals i afectius
cuina eren de ferro, i la llauna, mica des de ben petits. En aquesta imatge,
en mica, es va anar imposant, pel fet dos elements ens ajuden a situar l’èpo-
de ser més lleugera i més econòmica. ca, la nevera i la televisió, dos aparells
Procedència: Montserrat Gómez elèctrics que anys abans eren gairebé
Flotats desconeguts. A partir dels anys cin-
quanta i especialment durant els sei-
xanta, les neveres, els frigorífics, es
converteixen en una peça més del men-
jador, després, emigraran a les cuines.
Procedència: Arxiu Montserrat Gómez
Flotats
36 Els treballs i els seus espais
El barri del Coll fa cinquanta anys Al barri, per aquella època, tots els carrers eren
de terra, hi pujaven cavalls carregats de queviu-
Carme Martínez Femenías recorda com es vivia res i d’altres coses, els taxis es negaven a pujar
al barri del Coll, al voltant dels anys seixanta: al barri a causa dels pendents i també perquè
els cotxes no eren res de l’altre món.
“Aquells anys al voltant dels 60 tot era difícil, es
començava a aixecar el cap d’una llarga post- S’havia d’anar al mercat i per fer-ho havíem d’a-
guerra, però mentrestant no hi havia pràctica- gafar l’autobús 25, que va ser el primer mitjà de
ment res, s’hi respirava misèria, la majoria de transport que pujava al barri. Tot un esdeveni-
veïns eren immigrants que ja començaven a ment!
treballar i feien venir de la seva terra a parents i
amics, ja que les oportunitats de prosperar es Els veïns tots érem molt solidaris els uns amb
feien evidents. els altres. La mateixa mancança que patíem feia
que la gent s’ajudés mútuament.
Aquesta arribada de gent va fer que tot el barri
fes un canvi absolut, s’hi van construir cases Moltes famílies, per co·l laborar en l’economia
amb materials de runes i a qualsevol lloc, els familiar, feien treballs d’aquells que se’n diuen
vessants de la muntanya Pelada es poblaren de “d’economia submergida”. Gràcies a l’Editorial
cases que es podia dir que més aviat eren bar- Bruguera, que ens donaven cromos per enso-
raques. brar, molts de nosaltres teníem un sobresou,
encara que fos petit.
El menjar era escàs, hi havia moltes dificultats
per cobrir les primeres necessitats. Quan sor tia del co·l legi, el meu pare ja em
tenia el berenar a punt, sempre el mateix, pa i
Marga Fornés i altres amigues Em recordo vagament de les “cartillas de racio- una rajoleta de xocolata.
cosint, 1957. namiento”, jo vaig viure aquella època i creieu-
Procedència: Marga Fornés me, no la desitjo per a ningú. La mare sempre cosint a màquina, quan no era
una cosa, era una altra.Tot era poc per pujar la
família. I no podia entretenir-se gaire perquè ho
havia d’entregar quan més aviat millor. Em vaig
fer gran molt aviat, ja que tot el que ens envol-
tava estava ple de responsabilitats.
Recordo que els veïns ens demanàvem els uns
als altres coses tan necessàries, com per exem-
ple: una tassa d’arròs, uns alls, una mica d’oli, un
parell d’ous, etc.
Això sí, quan s’acostaven les festes de Nadal
gaudíem d’aquests dies perquè el pare portava
una mica, no gaire més, de diners. A casa tots
respiraven felicitat, i és que teníem tan poc que
amb poca cosa ens conformàvem.
37 Els treballs i els seus espais
Urba García estenent la roba Malgrat ser un treball absolutament necessari
al terrat de casa seva, al per a la supervivència col· lectiva, ha estat invisi-
carrer Montmany, 21, 1962. ble, no s’ha quantificat, no se li ha donat valor i
Procedència: Urba Garcia no ha estat valorat en termes econòmics, fins fa
ben poc. Ha estat gràcies a ar ticles com
aquests i a la continuada i persistent denúncia
dels “oblits” del moviment de dones i de les
economistes feministes que se n’ha fet visible
l’evidència.
La invisibilitat, en paraules d’Anttonella Picchio,
a més d’ocultar el treball domèstic i qui el rea-
litza, amaga les relacions de producció-repro-
ducció que caracteritzen el sistema capitalista i,
amb aquest subterfugi, un tema central del sis-
tema econòmic ha estat presentat com una
qüestió privada i com un problema específica-
El treball de casa ment femení.
“El treball de casa” és el títol d’un article publi- Han estat, les economistes feministes, les que
cat a la revista Carrer Gran, el 1980. L’ article, han desvetllat i han posat en relleu com el tre-
que no anava signat, començava amb una frase ball domèstic està íntimament vinculat a l’eco-
que encara l’hem de recordar avui en dia:“Des nomia de mercat i han valorat el que suposa
de fa uns quants anys es parla de la incorpora- l’economia domèstica. En primer lloc, es dedi-
ció de la dona al treball. Cada vegada hi ha més quen més hores al treball domèstic que al tre-
dones que treballen, es diu. I del que sempre ball remunerat de dones i homes. I, en segon
s’obliden conscientment o inconscienment és lloc, si al temps de treball domèstic li donem un
del treball domèstic”. El treball domèstic, conti- preu de mercat haurem de concloure que
nua explicant l’articulista anònima, és aquell que gairebé la meitat de la riquesa que es produeix
Montserrat Gómez Flotats, realitzen les dones, pel sol fet d’ésser dones,
al país correspon al treball domèstic, segons un
la seva mare, Maria Flotats dins del nucli familiar. estudi de Cristina Carrasco i Mònica Bengoa.
Castaño i el seu fill Joan
Maggi Gómez.
Procedència: Montserrat Aquest treball absolutament imprescindible per
Gómez a la subsistència de la societat s’ ha considerat
no productiu i això és fals. És un treball produc-
tiu que produeix béns d’ús necessaris per a la
supervivència dels individus. No tan sols és un
treball útil, sinó també necessari i amb valor”.
L’articulista anònima, divulgant una nova mane-
ra de mirar l’economia, proposava desvetllar les
Urba García amb les seves trampes del discurs econòmic hegemònic que
filles i fills al Parc Güell,
el 1953. sempre havia deixat fora el treball domèstic i el
Procedència: Urba García que suposa de creació de riquesa i de benestar.
38 Els treballs i els seus espais
Treball remunerat
treballadores i treballadors, moltes més treba-
Des de mitjan del segle XIX, Gràcia, Barcelona, lladores que no pas treballadors. Aquestes
viuen immerses en el procés d’industrialització. tres imatges es conver teixen en la prova
Des del mateix moment en què la nova font documental gràfica del que dèiem abans, que
energètica, el vapor, havia posat en marxa la la mà d’obra femenina, en el sector tèxtil, va
revolució industrial, les dones de les classes ser majoritària des dels mateixos inicis de la
populars s’havien incorporat al treball assala- revolució industrial. Diríem més, la revolució
riat. Aquella va ser una revolució centrada en industrial a Catalunya, que s’inicia en el tèxtil,
la producció tèxtil, sector en què predominava sector hegemònic fins gairebé els anys seixan-
la mà d’obra femenina de manera aclaparado- ta del segle XX, es fa comptant amb la mà
ra. El 80% de l’assalariat tèxtil era femení. d’obra femenina.
El Diari de Barcelona, del dia 31 de juliol de Si, a més d’aquesta contundent presència
1861, deia: femenina, visible a primer cop d’ull a les foto-
grafies, ens detenim una mica més en les imat-
“Actualmente el señor don Jose Puigmartí ha ges, veurem que hi ha dones de diverses gene-
empezado a abrir los cimientos de un grandio- racions: dones grans, molt grans, dones no tan
so edificio de esta clase que se levantará majes- grans i encara joves, però també nenes.
tuosamente al lado de otro que lleva su nom-
bre tan acreditado entre los de los primeros A la imatge més antiga, la de 1895, la dona
industriales de Cataluña... y junto a la torre lla- asseguda a l’esquerra de la primera fila és una
mada en otro tiempo de Santa Coloma, el dona gran. A l’altre extrem de la mateixa fila,
señor don José Reig, que hace funcionar dentro veiem nenes, nenes que treballaven a la matei-
de Barcelona una de las primeras fábricas de xa fàbrica i, potser, fins i tot, algunes de les cria-
sederias, ha construido otro edificio que llama tures que hi ha assegudes a terra també ho
la atención del público y al cual dentro de feien. No ho podem confirmar. El que sabem
breve tiempo trasladará la sección de filaturas del cert és que a les fàbriques, hi treballaven
que ocupa hoy a unas doscientas operarias”. criatures, un fet que va ser permès fins a prin-
cipis del segle XX, quan es prohibí que els
I és amb aquesta darrera frase que ens volem petits hi treballessin.
quedar : “la sección de filaturas que ocupa hoy
a unas doscientas operarias”. El text, doncs, A la següent fotografia observem, novament,
parla per ell sol de la massiva incorporació de un grup de treballadors i una majoria de tre-
les dones de les classes populars al sector balladores de diverses generacions. Algunes
tèxtil des dels mateixos inicis de la industrialit- d’elles estaven en edat reproductiva –les veiem
zació. mostrant les seves criatures-, d’altres o no hi
havien arribat o bé l’havien depassada. El tòpic
Hi ha tres fotos a l’Arxiu Municipal del Dis- que diu que les dones abandonaven les fàbri-
tricte de Gràcia que ens impressionen, una és ques quan es casaven o quan tenien una cria-
de les treballadores i treballadors d’una fàbri- tura, amb aquesta imatge, es constata que és
ca de 1895; una altra és dels de la fàbrica Alier fals, si més no, per a les dones de les classes
de 1889; i la tercera, de la fàbrica de teixits populars, ja que el seu jornal era imprescindi-
Pujol i Casacuberta, de 1903. En totes elles, ble per a la subsistència del co·l lectiu familiar.
39 Els treballs i els seus espais
Treballadores i treballadors
d’una fàbrica, el 1895.
Procedència: Fons Buch,
AMDG
40 Els treballs i els seus espais
Treballadores i treballadors
de la fàbrica Alier, 23 de març
de 1889.
Procedència: Fons Buch,
AMDG
El 1898 es posà en marxa la fàbrica Pujol i Rexachs i Peitx, al carrer Torrijos i Domènech
Casacuberta, popularment coneguda com la respectivament; la Sederia vídua de Felip
Sedeta. Quinze anys després, ja hi treballaven Iglésias, al carrer Astúries; i una fàbrica de
400 obreres i obrers, segons expliquen Jaume mocadors, la Vilumara. A totes elles, hi havia
Fabre i Josep Maria Huertas Claveria, i cap als una aclaparadora majoria de dones que hi tre-
anys vint, en són un miler. ballaven.
A més de les fàbriques tèxtils esmentades, al
territori de l’actual districte de Gràcia també Llargues i extenuants jornades
hi havia la Sederia Reig, a la cantonada del car- de treballs
rer Reig i Bonet amb Escorial; Can Matas, al
carrer de la Granada; Josep Reig, sederia fun- La mare de l’Anna Maria Prats era teixidora
dada als anys seixanta del segle XIX, i poste- de seda natural a ca l’Iglesias, al carrer Astúries
riorment traspassada a la família Batlló; la “però el teler era manual, i anava a preu fet”.
Fàbrica Matas, de teixits elàstics, creada el A l’estiu –ens explica l’Anna- cobrava més per-
1851; la Sederia Rovira i Roca, al carrer Ra- què el dia era llarg, però a l’hivern, amb els
bassa; quatre fàbriques de gèneres de punt, llums d’oli, havien de plegar aviat perquè no
propietat de Paul Schleicher ; els Brodats s’hi veien.
41 Els treballs i els seus espais
Malgrat les llargues i extenuants jornades labo- atendre les necessitats dels co·l lectiu familiar.
rals, les treballadores mares no van quedar Això va provocar que quan aquestes germa-
eximides del treball domèstic. L’un i l’altre res- nes grans s’incorporaven al treball remunerat
taven sota la seva responsabilitat. Elles eren les ho fessin en pitjors condicions que els seus
responsables de mantenir la vida, tal com hem germans.
dit en el capítol anterior, i també d’aportar un
jornal per a la subsistència del co·l lectiu fami- Les dones no només s’incorporaren al treball
liar. Combinar les dues feines no era gens fàcil tèxtil assalariat. També eren presents en diver-
en una societat que no havia creat serveis sos camps d’activitat econòmica. Resseguint els
–com ara guarderies- que facilitessin la realit- expedients de l’Arxiu Municipal de Gràcia, en
zació de les feines domèstiques. Per poder els anys en què la vila va ser independent, en
tirar endavant, el suport de mares, àvies, tietes trobem diversos que fan referència als treballs
i veïnes era imprescindible. Tota una xarxa exercits per les dones.
femenina es posava en marxa per fer possible
la vida i mantenir-la. A voltes, la mare, l’àvia, la El 31 d’agost de 1872, Maria Serra, resident al
tieta o la veïna, si també treballaven a la fàbri- carrer Gran número 80, s’adreçà a l’Ajun-
ca, procuraven combinar els torns de treball tament per demanar permís per co·l locar al
per tal que, mentre una treballava a la fàbrica, seu balcó un rètol “anunciatorio de su profe-
Treballadores i treballadors l’altra pogués tenir cura de les criatures i pre- sión de modista”. Maria Serra, com moltes
de la fàbrica de teixits Pujol parés els menjars. En molts casos, però, van ser altres dones del barri, era modista, una profes-
i Casacuberta, més coneguda les germanes grans les que van haver d’aban- sió que també té a veure amb el tèxtil, però
per la Sedeta, el 1903.
Procedència: Fons Buch, donar l’escola, malgrat no haver acabat la for- ella era l’empresària d’ella mateixa i realitzava
AMDG mació, i van haver de quedar-se a casa per la feina a casa.
Gràcia, l’any 1902, tenia més contribuents
d’ar ts i oficis (494) que no pas industrials
(401). Amb tot, els darrers censos del segle
XIX indiquen la xifra de 20.000 obrers que
treballen a les fàbriques i als tallers graciencs.
Amb paraules no tan fredes com les estadísti-
ques, Otília Castellví, habitant del barri de
Gràcia, ens descriu el barri a primers de segle:
“El meu ofici de modista tenia l’inconvenient
d’ésser de temporades. És a dir que, periòdica-
ment els tallers tenien “calmes”, com en dèiem
nosaltres, que consistien en la manca de treball
durant algunes setmanes en ple hivern i en ple
estiu. Aquesta anomalia, que ens obligava a
molts dies d’atur sense guanys, feia que a les
modistes no ens consideressin obreres com a
les altres, ja que, realment, per a les noies que
necessitaven guanyar la setmanada tot l’any, era
un mal ofici… La majoria, però, aprofitàvem les
èpoques de calma per cosir per a clients parti-
culars”.
42 Els treballs i els seus espais
Anys a venir, ser modista o cosidora va conti- El mateix any 1872, el 2 de setembre, Teresa
nuar sent un ofici de dones. Actualment, Feli Solé va comunicar a l’Ajuntament que volia
Pérez forma part de la Junta del Casal d’Avis co·l locar “una puerta saliente en la tienda que
de Penitents.Va néixer a Armillas,Terol, el 1934. ocupa en la calle Mayor, número 56, y como
El 1962, va arribar a Barcelona, casada i amb un para ello le sea precisa la autorización de su
fill i s’establí a casa de la seva mare, que era Municipio” i suplica que li concedeixin el per-
portera en una casa del Barón de la Barre. Ella mís corresponent. I aquí tenim un altre ofici
cosia a màquina per a una casa de confecció i exercit per les dones de la segona meitat del
cobrava “miseria y compañía”, “una ayudita”. segle XIX, botiguera. Ella i moltes altres de les
Mal pagades i sense cap reconeixement social seves coetànies, i també de les que les succeï-
per la feina que feien. Posteriorment, va conti- ren, es van dedicar al comerç i, en aquell
nuar fent feines a casa, “dejé de coser y me temps, botiga i habitatge compar tien un
puse a soldar lamparitas a una resistencia unida mateix espai. No hem trobat els plànols de la
a un cable. Cobrava algo más. Yo en aquel botiga de la Teresa Solé però sí, els d’altres
momento tenía una hija y un hijo”. Finalment, botigues i, a totes elles, l’espai que dóna direc-
entrà a treballar al Patronat Ribas, fins que tament al carrer és el que s’aprofita com a
complí els seixanta anys. botiga i, a continuació, hi trobem la cuina de
reduïdes dimensions amb un rebost, les habi-
tacions (dues), i una comuna, al pati.
Diversitat d’oficis de dones
Ana López Callejón, una de les dones que ha
Ana López amb el seu marit, a Si fins ara hem parlat d’activitats tèxtils, ja fos participat en l’elaboració d’aquest llibre, ens
la parada de pollastres, 1948. a les fàbriques, als tallers o a les cases, ara ho explica la seva experiència:
Procedència: Ana López fem d’un altre sector en què la presència
femenina era molt visible . Ens refer im al “En Val lcarca no había ninguna lechería.
comerç. Entonces no había la leche embasada y mi
madre puso una en la que yo la ayudaba
cuando tenía 7 años. Se tenían que levantar
cubos de 10 litros y medio y todo lo que
pedían las clientas.
Cuando cumplí los 15, pusimos una pollería.
En principio no me gustaba nada, ya que tra-
ían pollos, conejos, gallinas y pavos vivos y yo
tenía que matarlos y desplumarlos. Mi marido
estuvo trabajando en la Editorial Bruguera
pero luego se cambió a otra editorial para
subir de categoría y ganar más dinero.
Cuando se abrió un mercado, nos estableci-
mos en una parada. A par tir de entonces
estuvimos trabajando mi marido y yo hasta
que nos jubilamos”.
43 Els treballs i els seus espais
Una àvia porta la seva néta
de la mà, durant la festa de
Sant Medir, mentre la seva
mare, probablement, era a la
feina. Festa de Sant Medir,
1958.
Procedència: Fons CEG,
AMDG
Un ofici exercit d’antuvi exclusivament per amb aquestes paraules: “MARIANA BARGALLÓ.
dones ha estat el de llevadores. COMADRONA. APROBADA POR EL COLEGIO
DE MEDICINA”
AntoniaVessirres, que vivia al carrer Gran, núme-
ro 12, planta primera, va escriure a l’Ajuntament El 8 de juliol de 1870, l’Ajuntament li donava
per exposar que “siendo Comadrona con título permís per a penjar-hi el rètol. I encara una
aprobado”, demanava permís a l’Ajuntament per altra llevadora, Raimunda Mora, que vivia al car-
posar un rètol al balcó de casa seva .Antònia no rer de Sant Miquel, número 19, s’adreçava a
era l’única llevadora a Gràcia en aquell any 1873. l’Ajuntament amb la mateixa demanda, el 29 de
El 1870, Mariana Bargalló, llevadora aprovada juliol de 1873.
també amb títol, tenia el seu consultori al carrer
Verdi, número 120, primer pis, i demanava per- Així doncs, entre el 1870 i el 1873, hi havia,
mís a l’Ajuntament per penjar, a la banda exte- com a mínim, tres llevadores amb títol que
rior del balcó, un rètol de quatre pams per tres, exercien a Gràcia.
44 Els treballs i els seus espais
dones a ajudar-les a parir. Amb tot, els seus
desplaçaments per l’espai eren socialment
admesos. Modistes, botigueres, empresàries, lle-
vadores i mestres eren oficis que gaudien de
cert reconeixement social.
Un altre ofici feminitzat era el magisteri. A
Gràcia, en els primers anys setanta del segle
XIX, Concepción Montilla Tallada demanava
autorització per co·l locar, també, un rètol per
fer públic el seu co·l legi de nenes. Josefa Bastar,
veïna del carrer Belén, 33, també ho volia. En
canvi, les dones assalariades que exercien els
seus oficis en espais co·l lectius no gaudirien
mai del mateix reconeixement.
Socialment, hi havia la convenció que les dones
de les classes populars que accedien al treball
remunerat eren titllades, despectivament, de
“xinxes”, la “virtut” de les quals era posada en
dubte. Els seus cossos eren vulnerables, no
només per l’esforç físic, sinó també per la pràc-
tica de la violència sexual masculina, exercida
contra elles.
Aquesta desqualificació genèrica de les dones
treballadores es concreta en la literatura popu-
lar en un romanç:
Venedora de peix al mercat Però també hi havia dones que es dedicaven a
de la Llibertat. activitats no tan feminitzades com les ante-
Procedència: Fons Carrer riors. Rosa Capella, que vivia al carrer Provi-
Gran, número 12, AMDG dència, número 74, escrivia “A esa Cor-pora-
ción popular atentamente expone Que desea
establecer en la calle de Masens, nº 18, la
industria de purificar el aceite de trementina
empleando para ello la resina de pino y pez
griega”.
Tots aquests són oficis que es podien realitzar
a casa i que permetien compaginar les respon-
Mestres i alumnes de l’escola sabilitats domèstiques i familiars amb les labo-
Doménech, 1906. Entre d’al- rals. No hi havia desplaçaments per l’espai, no
tres, la mestra “Doña Adela” calia anar a un lloc específic per realitzar la
i Rosalia González.
Procedència: Anna Maria feina, excepte les llevadores que , en els
Prats González moments dels par ts, anaven a casa de les
45 Els treballs i els seus espais
Verdadera historia de unas donas de Gracia, Malgrat tot, però, hi ha articles que posen al
que viuhen al carré de Zurbano. descobert les habilitats de les dones, que tenien
De algunas donas de Gracia relació amb les noves tecnologies del moment,
Mil cosas podriam dir, és a dir, amb les màquines, i també fan explícita
Y no mes parlarem de unas la importància del seu jornal.
Que donan mol que sentí
Per que son esboijarradas A la revista Álbum de la Mujer, del 3 de juliol de
Y no hos vingui res de nou, 1898, Pablo de Zúñiga escriu un article sobre
Son de aquellas que’ m un home les dones en el treball tèxtil:
Solen no tenirne prou..
Lo nom de aquestas fulanas “[...] jóvenes meritísimas, instruidas en la mecà-
‘ns combé molt lo callar nica que han de manejar, en la labor que han de
per no enrojirlos las galtas dirigir, trabajan en el tejido de géneros de
y la seva honra tacar. punto... 10 horas, sufren largo aprendizaje” amb
Nenes a l’escola Rius i Taulet,
anys cinquanta.
Procedència: AMDG
46 Els treballs i els seus espais
Montserrat Gómez Flotals, de la Guerra Civil, quan el règim franquista es
amb la seva tieta i padrina, consolidava i la manca de drets civils era fla-
Montserrat Flotats Castaño. grant, van ser dones del sector tèxtil les prime-
El seu marit tenia una barbe- res en revoltar-se contra la situació. Hem parlat
ria a la plaça de la Virreina,
cantonada amb el carrer de la coneguda “Vaga dels setrills”, una revolta
Astúries. contra l’encariment de la vida i la manca de
Procedència: Montserrat subsistències i, ara, hem de parlar de la primera
Gómez Flotats vaga coneguda durant el franquisme. El dia 15
de desembre de 1945 començà una vaga en
demanda de millores salarials a la Fàbrica Nova
(Hilados y Tejidos Bertrán y Serra) de Manresa.
La majoria dels 2.000 treballadors eren dones.
Aquesta va ser una de les primeres vagues del
franquisme i, malgrat la por a la repressió poli-
cial –l’estat considerava les vagues un acte de
rebe·l lió militar– i la por a perdre la feina en un
moment en què la subsistència era precària,
van ser les dones les qui iniciaren la vaga, li
donaren continuïtat i crearen els comitès per
negociar amb els propietaris i les autoritats
militars i civils.
Pocs anys després, el mes de març de 1951, la
Sedeta va fer vaga. Isabel Vicente, treballadora
una setmanada de 15 o 20 pessetes que “uni- de la fàbrica deia a l’entrevista publicada a la
do este salario al del padre, del esposo, del revista L’Avenç, número 20, de 1977:
hermano y a veces, al del hijo, facilita la reunión
de una masita, bastante para sufragar el alquiler “A finals dels quaranta ja començaven a
de una modesta vivienda, una frugal comida y plantejarse reivindicacions a les fàbriques, i a la
vestidos de percal planchado en verano y, en Sedeta hi va haver alguna petita aturada. La
invierno, de humilde jerga”. Amb tot, per a l’ar- bona va ser la vaga de tramvies del 51.Vam ser
ticulista, la dona sempre està adscrita a un
home, pare, marit, germà o fill. Jornal de subsis-
Dues modistes tència i familiar.
Aquestes “jóvenes meritísimas, instruidas en la
mecánica que han de manejar” a voltes es
revoltaren contra la precarietat laboral i els
baixos jornals, especialment per a les dones, ja
que els oficis realitzats per dones tenien menys
remuneració.
Otília Castellví, als anys trenta, ja els descriu, els
sous, però, el que més sorprèn és que després
47 Els treballs i els seus espais
els primers a parar. El torn del matí, que entrà-
vem a les cinc, vam decidir no treballar i sortir
al carrer. La majoria érem dones, i vam recórrer
totes les fàbriques de Gràcia per dir que pares-
sin. Gairebé totes començaven a les sis i vam
tenir temps d’avisarles, a totes, de l’aturada de la
Sedeta. Això impressionava i era un argument
Grup de treballadores en una de pes. Hi havia por, però érem joves, i érem
estona d’esbarjo. molts.Això són dues coses que t’animen.
Procedència: Mercè
Acabada la vaga, primer va semblar que no
passava res. Vam tornar a la feina com si res.
Però al cap de cinc o sis dies, el dia de Sant
Joan, a les dues de la matinada, em van venir a
buscar a casa.”
Emèrita Castrillo, presidenta de l’Associació de Berta Riesco Cabeza
Dones Mas Falcó Penitents, nascuda a Villa- treballava d’administrativaa l’Hospital de San Rafael,
melendro de Valdavia, Palència, va arribar a 1975.
Barcelona amb 21 anys. Era el 1965, i el seu tre- Procedència:B erta Riesco
ball va consistir a fer de cuinera i a cuidar cria- Cabeza
tures, feines en què va continuar 5 anys. En
casar-se, “mi marido no me dejaba trabajar” i va
passar a cosir a casa. Posteriorment, quan les
seves criatures –dues nenes i un nen- van ser
grans i no requerien de tanta atenció, treballava
a casa per a una botiga de modes i acabà la
seva trajectòr ia laboral al restaurant de
l’Hospital de San Rafael, on s’hi va estar 14 anys.
Si moltes dones ocupaven el sector tèxtil, poc
a poc, es van anar incorporant a d’altres sec-
tors de producció, un d’ells serà el sector ter-
ciari.
Berta Riesco Cabeza, a qui veiem a la fotogra-
fia, ens explica: ”Trabajo en el Hospital de San
Rafael , soy administrat iva y estoy en
Admisiones, me gusta mucho el trabajo que
hago porque estoy en contacto con el público
y la foto es de cuando entré, que estaba en el
laboratorio, en 1975”.
Un altre sector molt feminitzat era el sector
dels laboratoris.
48 Els treballs i els seus espais
Marga Fornés amb el grup
de treballadores de
Laboratoris Vinyes, al
Torrent d’en Vidalet, el 1964.
Procedència: Arxiu Marga
Fornés
Editorials, un món de dones
El sector editorial i també el tipogràfic han tin- als anys setanta distribuïen més de quatre
gut una llarga tradició a Gràcia. Hi havia milions de revistes cada mes. Però també
impremtes com la Neufville, a la travessera de publicaven nove·l les romàntiques i de l’oest.
Gràcia –edifici ja desaparegut-, o la Casa
Editorial Seguí, al Torrent de l’Olla, número 9, La vinculació de l’editorial amb el barri va ser
cantonada amb Bonavista, que va ser una de les estreta ja que moltes treballadores i treballa-
editorials més important dels sector i l’edifici, tot dors de l’empresa vivien al barri.
i que amb una altra funció, encara s’hi conserva.
La coneguda Editorial Bruguera canvià de seu
Però, sens dubte, l’editorial de més llarga vida i el 1930, i es situà al carrer de Móra la Nova, 2.
de més renom de Gràcia va ser l’Editorial
Bruguera. El 1910 Joan Bruguera fundà l’edito- A les imatges de l’empresa que es conserven i
rial amb el nom de El Gato Negro; el 1921, es que, pacientment, han estat recollides per tre-
va crear la revista Pulgarcito i, després de la balladores i treballadors de l’editorial, hi aparei-
Guerra Civil, l’editorial ressorgeix amb el nom xien dones, moltes dones.
de Bruguera. L’editorial, especialitzada en lite-
ratura popular i de divulgació, va apostar pel En el món editorial, la presència femenina era
còmic. El tebeo era el seu espai més divulgat i important a tots els sectors, excepte a les im-
49 Els treballs i els seus espais
Oficines de l’Editorial
Bruguera.
Procedència: Fons Bruguera,
AMDG
Treballadores de l’Editorial
Bruguera d’excursió
Procedència: Fons Bruguera, premtes. Editores, correctores, traductores,
AMDG compaginadores, i·l lustradores, escriptores,
agents literàries, administratives, ensobradores i
un llarg, llarguíssim, etcètera converteixen el
món editorial en un món feminitzat, si més no,
fins fa relativament pocs anys.
Moltes de les treballadores –escriu Conxa
García- recorden amb afecte i simpatia els anys
que van treballar a l’Editorial i recorden les
bones condicions de treball, els aprenentatges
que hi van fer i el bon ambient que es respira-
va entre els companys i companyes, especial-
ment durant els anys que l’editorial funcionava
millor. En una època en què, amb molta fre-
qüència, les empreses acomiadaven les dones a
l’hora de casar-se o de tenir fills, l’Editorial
Bruguera els permetia seguir treballant. En el
cas de les dones que havien de plegar per tenir
50 Els treballs i els seus espais
Treballadores i treballadors,
a les noves oficines de
l’Editorial Bruguera.
Procedència: Fons Bruguera,
AMDG
51 Els treballs i els seus espais
cura dels fills i de les filles, sovint l’editorial els seva mare, moltes nits, anaven a portar el sopar
seguia donant feina temporalment. calent a una veïna que treballava a la Rambla.
Veïna que, probablement, quan la meva àvia
Però l’editorial, a més del treball fix a l’empre- anava a treballar, cuidava la meva mare. Aquella
sa, donava feina a moltes famílies ensobrant dona, treballadora sexual, era per a la meva
cromos durant la postguerra i, d’aquesta mane- mare i per a la meva àvia, tan sols o tan molt, la
ra, es feien un sou o un sobresou. veïna, i les relacions de veïnatge, a la Barcelona
de l’època, constituïen una xarxa social. A la ciu-
El 1982, l’empresa reduí la seva producció i tat, a principis de segle XX, 10.000 dones, la
acomiadà 600 treballadors; el 1986, amb el majoria pertanyien a les classes populars, sub-
tancament definitiu, 800 persones més es van sistien amb el treball sexual.
quedar sense feina.
Com m’ha agradat de trobar aquesta foto de
El 1985, els treballadors van prendre el control la Margaret Michaelis. He pogut posar-hi cares,
de l’empresa però no van poder tirar-la enda- tenir una imatge del relat que tantes vegades
vant. m’havia explicat la meva mare, lluny de tot
estigma.
Pintores, fotògrafes i escriptores Com n’és, de diferent, aquesta imatge de les
treballadores sexuals –una dona, Margaret
Margaret Michaelis és una fotògrafa que es va Michaelis mira les altres dones- d’aquelles
insta·l lar a Gràcia, procedent de Berlín, el 1933, altres fotografies estereotipades, realitzades
fugint de l’ascens de Hitler. Al carrer de la des del voyeurisme per a consum de mirades
República Argentina, 218, hi va muntar el seu obscenes.
estudi fotogràfic, Foto-elis.
Dones al Raval. Margaret Michaelis va retratar Barcelona i molt
Fotografia: Margaret especialment el barri del Raval, en aquell
Michaelis.
Procedència: Arxiu Fotogràfic moment conegut com a “barrio chino”. Les
de Barcelona seves imatges van servir per denunciar les
deplorables condicions d’habitabilitat del barri.
Hi ha una imatge que ens ha cridat poderosa-
ment l’atenció. És la d’unes dones situades a la
porta del bar Internacional, molt probablement
treballadores sexuals. I ens ha interessat per la
manera com la fotògrafa les ha volgut presen-
tar. No hi ha preciosisme fotogràfic, tampoc
exhibició tècnica. Són, torno a repetir, tres
dones. Margaret Michaelis no les connota,
només les reconeix com a dones. I, aquesta
mirada de la fotògrafa cap a les treballadores
sexuals em remet a les paraules de la meva
mare quan m’explicava que, de petita, amb la

Espai polític
55 Espai polític
En la recerca exploratòria de noves expectati- del dret al sufragi que, com diu l’ar ticulista:
ves vitals, les dones, des del darrer terç del “Cada jorn compta amb més nombroses i
segle XIX, van fer una aposta decidida per la entusiastes proselitistes, tant que, fins i tot dar-
cultura, convençudes de la seva capacitat rerament, han aconseguit que es presentés al
emancipadora i, per tant, de la seva capacitat Parlament un projecte que feia justícia a les
política. seves aspiracions”. Però el projecte no passà
d’això, de projecte, i no va ser aprovat pel
govern. “Sembla que molts i molt honorables
membres de la Cambra li han fet una enèrgica
oposició. Fins i tot han ape·l lat a l’obstruccionis-
me. La qual cosa ha produït, entre el sexe més
bell i més feble d’Anglaterra, una indignació
indescriptible” Feminal, 28 d’abril de 1907.
Les dones catalanes estaven a l’aguait del que
passava més enllà pel que feia a les reivindica-
cions de drets i, a Catalunya, des de feia anys,
també hi havia reivindicacions.
Quan el 22 de febrer de 1931, pocs mesos
abans de la proclamació de la II República, es
posava en marxa la revista Evolució, des del
carrer Césare Antú del barri de Vallcarca, el
tema de la reivindicació del dret de vot per a
les dones apareix com un tema central en la
revista.
Sufragistes detingudes en una En el primer número de la revista Feminal, el
manifestació a Londres, 1907. 1907, en què veiem unes dinàmiques i esportis- La revista, dirigida per Montserrat Graner de
Procedència: Feminal, núme- tes jugadores de tenis al Club de Tenis la Salut i
ro 1, 28 d’abril de 1907 Ber tran, comptava amb la co·l laboració de
també al Club Catalunya, un article i·l lustrat ens Regina Opisso, Aurora Ber trana, Amanda
parla del que passa a Anglaterra. En una imatge, Llebot, Maria Teresa Gibert, Agnès Armengol i
dues dones; la més jove, somrient, camina detin- un llarg etcètera: “Abans que tot i per sobre de
guda entre dos policies. A l’ altra imatge, una tot, volem el vot i tots els drets civils i polítics
dona de més edat, camina dignament, també que l’home té, per coadjuvar a què adquireixi
entre dos policies. Ambdues han estat detingu- positiva eficàcia la Llei d’ensenyança obligatòria
des per participar en una manifestació de femi- (fins als 16 anys, sense distinció de sexes); llei
nistes a la capital del Regne Unit, on es manifes- que tan admirables resultats està donant en
taven per reivindicar el dret de vot per a les quasi tots els països estrangers”. Evolució, 1 de
dones. L’ar ticle continuava: “A Anglaterra les març de 1931.
angleses volen votar... Elles han fet meetings
monstres, manifestacions tumultuoses, han fet Pocs dies després, el 12 d’abril de 1931, es van
campanyes periodístiques i fins i tot s’han deixat convocar eleccions municipals. Els partits repu-
empresonar quan la policia, amb més zel que blicans van ser els més votats i van obtenir la
modos, els ha barrat el pas en el camí de les majoria a les grans ciutats. Dos dies després, es
seves reivindicacions”. La causa, la reivindicació proclamà oficialment la II República.
56 Espai polític
Una dona als anys trenta.
Foto: Margaret Michaelis.
Procedència: Arxiu Fotogràfic
de Barcelona
La proclamació de la II República va suposar de ser i com havia de comportar-se una dona,
canvis a diversos nivells. Canvis en el sistema i com havia de ser i com havia de comportar-
de govern: d’un règim monàrquic a un sistema se un home.
republicà.
La Constitució de la República espanyola, apro-
Canvis legislatius: la constitució republicana vada a finals de 1931, abolia els privilegis per
reconeixia, per primera vegada en la història raó de sexe i, en el seu article 36, disposava
del país, el sufragi universal, és a dir, admetia el que les dones i els homes de més de vint-i-tres
dret de vot per a les dones i per als homes. anys tindrien els mateixos drets electorals. El
redactat de l’articulat deia:
Més canvis legislatius: la Llei del divorci, que
afectà la relació entre els sexes. “Artículo 36. Los ciudadanos de uno y otro
sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los
Eren canvis que reconeixien les voluntats de mismos derechos electorales conforme deter-
diversos co·l lectius de dones i d’homes que minen las leyes.”
exigien transformar les relacions entre la ciuta-
dania i les institucions públiques, i també les Era la pr imera vegada en la històr ia de
relacions entre els sexes. En definitiva, volien Catalunya, i també en la de l’Estat, que es reco-
explorar noves maneres de viure, tant co·l lecti- neixia el dret de les dones al vot.
vament com individualment, lluny de les velles i
obsoletes estructures polítiques, lluny dels vells Reconeixement que en cap cas cal entendre
arquetips que establien amb rigidesa com havia com una gràcia, sinó com un dret reivindicat
57 Espai polític
per les dones des de feia dècades, i que, amb la interrupció artificial de l’embaràs, efectuada
estratègies diferents, va fer el seu acte de pre- en hospitals, clíniques i institucions sanitàries
sentació pública amb la convocatòria del dependents de la Generalitat. Els motius justifi-
Primer Congrés Femení Nacional, que s’havia cats per a la pràctica de l’avortament podien
de celebrar a Palma, el 1883. Des del darrer ser d’ordre terapèutic, eugènic o ètic, i es
terç del segle XIX, doncs, la reivindicació del realitzaven a petició de la dona interessada.
dret de vot és convertí en un leit motiv del
moviment de dones a Catalunya, potser sense En el text preliminar que acompanya l’edició
la brillantor del moviment sufragista anglès o del decret que ara reproduïm s’explicava el
nord-americà, perquè no vam saber donar visi- que segueix:
bilitat a aquell feminisme català que circulava
entre randes angleses i música wagneriana, “En autoritzar l’avortament i facilitar-ne la re-
però també entre telers, pupitres i camps. alització, deixem a la dona en condicions d’és-
ser mare només quan ella ho desitgi, quan el
En les jornades prèvies a l’aprovació de la fill, per a ella, sigui fi i no accident... la dona serà,
Constitució, l’article 36 va ser objecte de molts en fi, mestressa del seu cos, no per a usar-lo
debats, tant a dins de les Corts com en els mit- malament, sinó per forjar la glòria de si mateixa
jans de comunicació. Les opinions eren diver- i per fer de la maternitat el fruit conscient dels
ses, fins i tot oposades, i s’esgrimien arguments seus sentiments i no la conseqüència indesitja-
a favor i en contra i també el sí però no, és a ble de l’egoisme sexual masculí”
dir, tot i que hi havia sectors que estaven a
favor del sufragi femení consideraven que no L’esclat de la Guerra Civil va posar en joc as-
era el moment oportú. pectes de l’organització política, econòmica
i social que la Segona República havia impulsat,
A la cambra de diputats i diputades, Clara com ara el sistema de govern democràtic i
Campoamor va tenir un paper destacat en la l’ampliació de l’accés dels ciutadans als recursos.
defensa del dret de vot per a les dones, que la
situava al marge de l’opinió majoritària del seu Parlar de recursos, però, no sols vol dir parlar
partit. Al carrer i als mitjans de comunicació les d’economia, és també parlar de l’accés de les
opinions també eren diverses. dones i dels homes a l’educació i a la cultura, a
la salut, al temps de vida més enllà del temps
Una nova iniciativa legislativa va ser aprovada destinat a la producció per al mercat, a l’habi-
per les Corts republicanes, la Llei de divorci. tatge, a la terra, a l’aigua…
El primer capítol de la Llei reconeixia el dret a La Segona República havia aconseguit ampliar
dissoldre el matrimoni i el segon establia que el la representació de dones i d’homes en el ter-
divorci es produiria quan els dos cònjuges, de reny polític i en l’àmbit sociocultural i havia ini-
comú acord, ho demanessin, o bé un d’ells, ciat una redistribució en l’esfera econòmica.
segons les causes que establia la llei. Però, el 18 de juliol 1936, un grup de militars
va fer un cop contra el govern democràtica-
I una nova proposta legislativa del Govern de ment elegit de la República. El cop militar,
la Generalitat de Catalunya: l’aprovació del comandat pel general Francisco Franco, posava
Decret de reforma eugènica de l’avortament. de manifest la negativa dels insurgents a resol-
El decret, de 9 de gener de 1937, va ser plan- dre els seus conflictes i els dels sectors que ells
tejat com una millora en la sanitat, autoritzava representaven a través de la negociació, del
58 Espai polític
pacte, del diàleg amb el govern republicà legíti- dora constatació equivalia a dir que per a nos-
mament constituït. Els sediciosos van substituir altres havia arribat la fi.Tots ens trobàrem amb
les paraules per la força destructora de les els ulls negats de llàgrimes… Era el dia 26 de
armes. El cop d’estat suposava l’exercici de la gener de 1939”.
violència i, com tota violència, denotava insegu-
retat, la inseguretat d’aconseguir els seus La dictadura franquista, que s’imposà a partir
objectius per una altra via que no fos la de la de 1939, abolí tots els drets polítics i socials
destrucció de tot allò que durant anys s’havia promoguts per la Segona República.
anat construint: projectes de vida individual i
projectes de vida co·l lectiva. Una de les característiques que definí la dicta-
dura franquista, en paraules de Carme-Clara
El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 va ser Parramon, va ser el marcat caràcter sexual que
l’inici de la Guerra Civil, que es perllongà tingué la confiscació dels drets polítics i socials.
durant tres anys, de 1936 a 1939. Els insur- Les discriminacions contra les dones abraçaven
gents van posar en pràctica el bombardeig sis- tots els àmbits de la seva vida i afectaven les
temàtic de ciutats i pobles. Si en altres guerres relacions de maternitat, familiars, socials, pro-
els objectius prioritaris eren de caràcter militar, fessionals, laborals, econòmiques i polítiques.
les tropes franquistes van convertir la població
civil i les infraestructures de la vida quotidiana La maternitat va ser considerada per la dicta-
en objectiu de les bombes. dura una obligació de les dones envers l’estat.
L’avortament va ser prohibit i es condemnà a
Otília Castellví, veïna del barri de Gràcia expli- penes de presó tant la dona que avortava com
ca els primers dies després de la fi de la la persona que el practicava.
Guerra Civil:
El cos de les dones quedà reduït a un cos
reproductiu, al qual el plaer, la voluntat i el
Vivint el règim franquista desig li era aliè. La maternitat era l’únic discurs
que legitimava la sexualitat femenina, una
“Estàvem en un pis alt del carrer Provença, a sexualitat passiva i, sobretot, receptiva. Aquesta
prop de Muntaner i, tot sovint, algú de nosal- sexualitat que tenia com a única finalitat la
tres, mut i trist, com qui s’apropa al llit d’un reproducció, dins la institució matrimonial.
moribund, mirava la ciutat de Barcelona per
entre les persianes del balcó, com cercant una Les úniques funcions que el nou règim reco-
esperança. Res, però, donava mostres de cap neixia per a les dones eren el matrimoni i la
canvi que ens pogués animar. El quadre era, maternitat. La seva supeditació a l’home es va
realment, agònic: armes llençades per tots els establir a través d’una legislació discriminatòria.
indrets; llibres i papers cremats al mig dels car-
rers; homes corrent espaordits, mig vestits per- La por s’insta·l là a la ciutat. I es controlà el
què havien llençat els uniformes que els com- moviment de la població. La por a la delació, la
prometien…! Quan un de nosaltres havia vist por a la detenció, la por....
tot això no li quedava ganes de tornar al balcó.
El darrer que hi sortí veié la bandera monàr- Però, poc a poc, s’aprofitaven les poques
quica espanyola, que era també la d’en Franco, esquerdes que deixava el poder per refer la
a l’edifici de l’Hospital Clínic. Aquesta aclapara- xarxa social, la xarxa de veïnatge. A través de
59 Espai polític
El carrer, entès com a espai xocolatades, a través de celebracions de sants
de trobada, només va ser patricis i de festes majors, el carrer tornava a
permès per celebrar-hi festes, ser un espai de trobada; primer, de manera
i les dones hi van mantenir les
xarxes de veïnatge i van con- molt tímida i, poc a poc, d’una manera més
tribuir a crear-hi el sentit de explícita. I, en aquest refer xarxes, les dones van
pertinença a les criatures. actuar com a promotores en ocupar el carrer
Festa major de 1950. amb xocolatades i sopars.
Procedència: AMDG
El 1975, quan encara Franco era viu, les Na-
cions Unides van declarar aquell any com a
Any Internacional de la Dona. El motiu pel qual
s’acordà convocar-lo no era cap altre que
intentar eliminar les discriminacions que les
60 Espai polític
dones patien arreu del món, a la vista dels
informes, dels estudis i de les estadístiques que
posaven en evidència la situació desigual entre
homes i dones, en temes com l’accés a la cul-
tura, al treball remunerat…
El document de Nacions Unides era una sínte-
si de la situació de les dones arreu del món, en
temes com ara l’ensenyament universitari, el
treball remunerat reglat, o les institucions polí-
tiques…
Davant aquestes xifres, que denunciaven la
situació de discriminació de les dones a nivell
internacional, l’Assemblea General de Nacions
va declarar el 1975 com a l’Any Internacional
de la Dona
El Govern espanyol era membre de Nacions
Unides, malgrat que no complia la Declaració
Universal del Drets Humans ni tampoc la
Declaració sobre l’Eliminació de la Discrimi-
nació contra la Dona, de 1967, i va fer una
celebració de l’Any Internacional de la Dona,
amb un acte inaugural que presidiren Carmen
Polo –dona de Francisco Franco, qui havia eli-
minat a través del cop d’estat de 1936 el siste-
ma democràtic republicà i havia abolit tota la
Document publicat per legislació republicana, que atorgava drets a les
Nacions Unides, amb motiu dones– i Pilar Primo de Rivera –presidenta de
de l’Any Internacional la Sección Femenina i de les JONS, organitza-
de la Dona. ció ideològica feixista de dones–, entre d’altres.
Procedència: Ca la Dona
El dijous 16 de novembre del 2006, Conxa
Garcia feia una conferència a la Biblioteca
Jaume Fuster de Gràcia, per celebrar els trenta
anys del moviment de dones a Gràcia.
D’aquella conferència, n’extraiem els següents
paràgrafs:
“En aquell moment la nostra Associació es
deia AV Sector Plaça Lesseps. Hi havia diverses
vocalies que treballaven diferents aspectes que
calia reivindicar al barri. En aquell moment jo
co·l laborava a la Vocalia d’Urbanisme. L’any
61 Espai polític
1975, l’ONU va proclamar l’Any Internacional Encontramos que este documento abarca
de la Dona”. todas las reivindicaciones primordiales que
tiene la mujer dentro de la sociedad actual y
El mateix any 75 ens vam adherir a la celebra- concretamente en España, donde la discrimina-
ció de l’Any Internacional de la Dona, impulsa- ción de la mujer en los aspectos jurídico, edu-
da per Nacions Unides. Des de l’Associació de cativo, laboral y de falta de servicios comunita-
Veïns es va enviar una carta a Anton Cañellas, rios es muy notoria.”
en aquell moment president de l’Associació
d’Amics de l’ONU, on li deien: La Conxita Garcia continua:
“Querido amigo: “Ens va arribar, clandestinament, informació d’un
congrés que havien fet les dones cubanes i tot
Cartell d’una xerrada sobre Le rogamos tome nota de nuestra adhesión al llegint aquells escrits la Maria Teresa Pi Sunyer i
la Llei del divorci, convocada documento que sobre el “Año Internacional de jo vam comentar el fet que aquí també calia
per l’Associació de Veïns la Mujer” firmaron anteriormente asociaciones tractar d’una manera diferenciada els drets de
de la Vila de Gràcia.
Procedència: Conxa Garcia de vecinos, diversas entidades culturales, cívicas les dones. Això va succeir també entre compa-
y eclesiásticas de Madrid. nyes d’altres barris. I així va ser com vam decidir
promoure la creació d’una Vocalia de la Dona
dins de l’Associació deVeïns.
Vam ser una de les primeres vocalies que es
van crear a Barcelona i per donar-nos a conèi-
xer vam organitzar xerrades sobre la situació
de la dona a nivell jurídic, sobre la sanitat i
sobre el treball domèstic. La conferència va
provocar un gran debat: D’una banda, una part
de les assistents defensà la necessitat d’organit-
zar activitats com ara cursets de tall i confec-
ció, i gimnàstica, com a mitjà per atreure dones
a les tasques de l’Associació. Una altra part
més nombrosa de les dones assistents creia
que el mitjà per arribar a les dones del barri
era a par tir del plantejament de problemes
específicament femenins. Com a conseqüència
d’aquest acte tan polèmic, van incorporar-se a
l’Associació un nombrós grup de dones per
treballar en aquella línia i es va constituir una
vocalia de dones en el si de l’Associació de
Veïns de la Vila de Gràcia, una de les vocalies
més actives i dinàmiques de Barcelona. Aquest
debat no va ser exclusiu de Gràcia, es produí
en molts altres barris de Barcelona”.
Moltes dones van participar en aquella Vocalia
de Dones de Gràcia, entre d’altres Anna Maria
62 Espai polític
Ani Drets i altres dones, construcció democràtica implicava, no només
a les Jornades Catalanes de la dotar-se de noves institucions públiques elegi-
Dona, el mes de maig de 1976. des per sufragi universal, sinó que volia abastar
Procedència: Ca la Dona tots els àmbits socials, des del món dels con-
ceptes, de l’anàlisi de la construcció social, de la
representació i dels valors, en definitiva,
ape·l lava a un canvi polític i també a un canvi
de mentalitat. Per això es posà en circulació el
lema “allò personal és polític”, síntesi de tot un
corrent de pensament. No n’hi havia prou de
canviar les institucions polítiques, calia incidir
també en el terreny d’allò personal ja que for-
mava part de la política. Per tant, també s’exigia
l’ampliació de drets.
“Tot allò personal és polític” no només era
Drets, Montse Margalef, Teresa Gomà, Júlia una consigna, era una pràctica de relació que
Vaquero... La vocalia de dones era un espai de les dones de la Vocalia experimentaven de dia
Pintada de la Vocalia de trobada per al debat, un debat que volia ser en dia.
Dones de l’Associació de Veïns
i Veïnes de la Vila de Gràcia. fonamentalment ideològic i que situava en el
A la dreta de la imatge, centre de discussió quin havia de ser el paper L’Anni Drets, la Teresa Gomà, la Montse Mar-
Helena Valentí, escriptora que les dones volien jugar en la nova societat, galef i la Júlia Vaquero explicaven en un magní-
feminista. una societat que tot just iniciava el procés de fic sopar, no pel menjar sinó pel que es parla-
Arxiu: Vocalia de Dones de
l’Associació de Veïns i Veïnes construcció cap a una societat democràtica, va: “Era una època genial, de relació entre
de la Vila de Gràcia després de la mort de Franco. El procés de dones, de compar tir, ens diver tíem i fèiem
política.Va ser important per a la gent inscriu-
re allò que és personal en la política. Fèiem
visible que érem dones i volíem estar entre
dones. En aquells moments la Vocalia de
Dones era un grup que, malgrat les discrepàn-
cies, teníem consciència de formar part d’un
co·l lectiu. Érem amigues i la nostra activitat
política no responia a cap estratègia de partit.
Era un nucli de debat, un entorn per aprofitar
els espais de poder i la nostra era una discus-
sió ideològica i vital”.
I continuen: “En acabar les reunions, moltes
vegades anàvem a sopar a casa d’alguna com-
panya. El menjar que hi havia es repartia i s’im-
provisava alguna cosa més. Descobríem que hi
havia parelles de dones, parelles acollidores,
que vivien en estructures familiars no estanda-
ritzades. I això ens plantejava una revisió de la
relació afectiva i sexual”.
63 Espai polític
Cartell de les Jornades Una de les organitzacions que va participar a
Catalanes de la Dona, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona va
maig de 1976. ser la Vocalia de Dones de l’Associació deVeïns
Procedència: Arxiu Maria de la Vila de Gràcia que presentà una comuni-
Teresa Pi-Sunyer
cació a la ponència: “Participació de la dona a
la vida ciutadana: la dona als barris”. En la
ponència es posava de manifest que les condi-
cions de vida als barris afectaven directament
la dona per ser la que hi viu més temps. Al
barri és la dona, per la seva condició de mes-
tressa de casa, la que pateix més directament
tots els dèficits dels serveis co·l lectius. Com a
conclusions de la ponència, les vocalies de
dones dels barris plantejaven, en primer lloc, la
creació de serveis co·l lectius i gratuïts –guarde-
ries, bugaderies, menjadors públics- que facili-
tessin la compaginació del treball remunerat i
del domèstic. I, en segon lloc, la implantació
dels mecanismes per tal que la dona accedís a
la vida ciutadana i ocupés càrrecs de responsa-
Jornades Catalanes de la Dona bilitat en la vida de la comunitat.
Amb el bagatge del pensament feminista, amb Les Jornades van constituir un intent d’aplegar i
l’experiència de la lluita en la clandestinitat de coordinar tots els grups de dones que, de
durant el règim franquista i amb la voluntat de manera dispersa, feia anys que actuaven a
millorar les condicions de vida després d’anys Catalunya. L’objectiu no era cap altre que crear
de dictadura, el mes de maig de 1976, gairebé un document de bases per facilitar l’acció con-
quatre mil dones, arribades de ciutats, pobles i junta i difondre les conclusions de manera
municipis de tot Catalunya, es van trobar al extensiva en tots els àmbits socials.
paranimf de la Universitat de Barcelona per
celebrar les Jornades Catalanes de la Dona,
Participants a les Jornades que havien estat prèviament convocades per
Catalanes de la Dona, celebra- organitzacions no governamentals com a res-
des al paranimf de la posta als actes que la Comissió oficial de la
Universitat de Barcelona,
el mes de maig de 1976. Secció Femenina havia celebrat arran de l’Any
Procedència: Ca la Dona Internacional de la Dona.
Una assistència tan massiva sorprengué les
mateixes organitzadores i va ser el primer
intent unitari d’organització co·l lectiva després
de quaranta anys de silenci forçat. Les jornades
van ser possibles gràcies a la sensibilització i a
la mobilització d’importants grups de dones de
diverses ideologies, oficis, extracció social i con-
cepció feminista.
64 Espai polític
A partir d’aquell moment, les xerrades infor- que oferia l’advocada Anna Maria Drets i un
matives se succeïren i ens vam coordinar amb altre servei d’orientació sobre planificació
altres dones d’altres associacions per participar familiar”.
en la formació de la Coordinadora Feminista.
La Vocalia de la Dona va centrar els seus esfor-
Què van suposar les Jornades Catalanes de la ços en fer possible un espai de dones: El Casal
Dona en el panorama del moment? Feia pocs de la Dona, per facilitar la trobada entre dones
mesos que el Generalísimo Franco havia mort i la realització d’activitats.
i la celebració de les Jornades Catalanes de la
Dona va suposar la irrupció del moviment Va promoure la creació d’un servei complet de
feminista en la societat catalana i va tenir com tocoginecologia a l’Hospital de l’Esperança que
a conseqüència l’inici de nous processos i la disposés de, (i transcrivim directament del Vila
creació de nous espais. de Gràcia, Associació deVeïns, 5 anys de lluita):
“Aquells anys van ser moments d’una gran acti- 1.- Departament d’anticoncepció i de planifica-
vitat i d’una efervescència del moviment femi- ció familiar
nista arreu, i teníem moltes coses a exigir... els
drets civils més bàsics, la Llei de divorci, els cen- 2.- Departament de prevenció i de diagnòstic
tres de planificació familiar, l’accés a l’anticon- precoç del càncer ginecològic
cepció i a l’avortament; la creació de guarderies
i d’altres serveis de tipus comunitari. 3.- Departament d’obstetrícia: embaràs i part
Van establir serveis co·l lectius de menjadors i
“El sexe és plaer, La Vocalia de Dones va crear serveis que les bugaderies.
no reproducció”, és el text institucions públiques no acollien i es van tras-
penjat darrere Gretel Amann,
en una conferència. lladar a un local propi, conjuntament amb Va aconsegir guarderies públiques i gratuïtes
Procedència: Fons Gretel l’Associació, al carrer Torrent de l’Olla i, més
Amann, Ca la Dona tard, al carrer Salinas. La Vocalia va anar am- Va reclamar la igualtat d’oportunitats en l’accés
pliant-se i va oferir un servei d’atenció jurídica laboral al municipi, sense discriminació per
estat civil, ni per tenir fills, ni per edat ni per
presència física.
I va demanar als ajuntaments democràtics que
pressionéssin per aconseguir la legalització del
divorci i de l’avortament.
Pocs dies després de les Jornades Catalanes de
la Dona, la Vocalia de Dones de l’Associació de
Veïns de la Vila de Gràcia, convocava una tro-
bada, el dia 11 de juny, a les 10, al local de
l’Associació, al carrer Menéndez Pelayo, 148. El
tema “Jornades Catalanes de la Dona, per què
aquestes Jornades? Per què un moviment de
dones?” La sessió volia divulgar els acords de
les Jornades i explicitar les raons del perquè la
necessitat d’un moviment específic de dones.
65 Espai polític
Cartell que convoca a unes
conferències sobre els treballs
de les dones.
Procedència: Conxa Garcia
66 Espai polític
Abans de les Jornades, els treballs de les dones “Des d'un principi ens vam nodrir del volunta-
van ser tractats en tres conferències, sota el riat i vam fer els tallers als locals de l'AV Coll-
títol genèric “La dona i el treball dins i fora de Vallcarca; primerament al carrer Móra d'Ebro,
casa”. El títol del cicle, celebrat el mes de al núm. 50, i després d'uns anys vàrem passar a
febrer de 1976, ja anunciava la voluntat de fer un local més gran, al núm. 29. Ara, des del 2003
visible la contribució de les dones a la societat som a la plaça Grau Miró, 2b, al final del carrer
des de la perspectiva del treball domèstic i del Tirso. En un local cedit per l'Ajuntament de
treball remunerat. Barcelona.
Mercè Olivares va parlar del treball domèstic, i Al llarg d'aquest anys hem co·l laborat i hem
Maria Teresa García Alba, de la dona i de les participat en diferents actes, tots ells relacio-
lleis laborals. nats amb la problemàtica que vivim actualment
les dones.
A partir d’aquell moment, altres vocalies apa-
reixien en diversos barris de la ciutat. “La Aquests últims anys, un grup de dones comuni-
Vocalia de la Dona va néixer la primavera del cadores del Coll, amb l'assessorament de la
1994 amb el suport d'assessorament i de fun- Sara René i la Conxa García, fan possible la
cionament de les Dones Taxonera (Assoc. continuació de l'edició de la revista La força de
Dones Taxonera Penitents) i del seu model les Dones, redactada i confeccionada íntegra-
d'entitat. La Vocalia de la Dona de la AV Coll- ment per elles, donant pas a un estadi en què
Vallcarca, després d'uns mesos de creixement i la dona veu el seu creixement personal.
de consolidació, obté bona acollida per part de
Dones de la Vocalia de les participants i del veïnat ja que, realment, hi “Aquesta Vocalia de la Dona preveu en el futur
l’Associació de Veïns Coll-
Vallcarca. mancava, al barri, un espai com el nostre, on immediat seguir potenciant l'espai de creixe-
Procedència: Vocalia de la poder fer activitats lúdiques de convivència, i ment i de convivència per arribar a totes les
Dona de Coll-Vallcarca activitats formatives a l'abast de tothom. dones del barri del Coll” escriu Maria Rosa
Ureña, de laVocalia de la Dona”.
En el procés de construcció de la democràcia,
iniciat després de la mort del General Franco
el 1975, les dones van voler participar de la
construcció de la nova societat i van contribuir,
amb les seves aportacions teòriques i el seu
activisme, a ampliar els estrets marges d’allò
que, fins al moment, es considerava política.
Amb les seves intervencions, tan individuals
com co·l lectives, han aconseguit situar a les
agendes polítiques temes que, fins en aquell
moment, havien quedat relegats a l’àmbit pri-
vat, i han aconseguit ampliar els drets civils, els
drets socials.
67 Espai polític
“Volem caminar tranquil·les”
era el clam per denunciar les
agressions contra les dones.
Arxiu: Vocalia de Dones de
l’Associació de Veïns i Veïnes
de la Vila de Gràcia
Nomenclàtor
71 Nomenclàtor
Amàlia Garcia, carrer d’ Caterina Albert, jardins
Tarazona, Saragossa 1874-1977 L’Escala 1869-1966
Pedagoga. Amàlia Garcia i Bonel va néixer a Caterina Albert i Paradís, coneguda també amb
Tarazona, Saragossa, el 14 de juny de 1874. Va el pseudònim de Víctor Català, en els primers
tenir tres criatures i enviudà jove, i va traslladar anys de la seva vida va compaginar la literatura
la seva residència a Gràcia, concretament al amb l’escultura i la pintura, deixant-nos, entre
carrer Verdi, 41, el 1905, on, anys després, va d’altres, un magnífic autoretrat.
crear l’escola de la Santíssima Trinitat per a
noies. Amàlia Garcia, després de la Guerra El 1898, Caterina Albert envià el monòleg La
Civil, a més de mantenir l’escola del carrer infanticida als Jocs Florals d’Olot. El jurat quedà
Verdi, va obrir una acadèmia a la casa del car- astorat, desconcertat i escandalitzat en com-
rer de l’Or, cantonada ambTorrijos, on s’impar- provar que l’obra que ells havien premiat havia
tien classes de batxillerat, peritatge mercantil i estat escrita per una dona. A partir d’aquell
música. L’activitat docent, anys a venir, va conti- moment, Caterina Albert decidí amagar públi-
nuar en mans de la seva filla i de la seva néta. cament la seva condició sexual i es convertí en
Víctor Català, utilitzant el pseudònim masculí
com a cuirassa protectora enfront la intransi-
Anna Frank, plaça d’ gència d’una societat que menyspreava les
Frankfurt 1929-Bergen-Belsen 1945 creacions realitzades per les dones.
Coneguda internacionalment gràcies al dietari L’aparició de Caterina Albert en el món literari
que va escriure, en forma de diari íntim, en què fou contundent a partir del seu recull Drames
va deixar constància de la seva experiència rurals, 1902, i culminà amb Solitud, 1905.
quan s’ocultava, amb la seva família, de la per-
secució que el nazisme emprengué contra els En totes les seves obres, Caterina Albert va
jueus durant la Segona Guerra Mundial. La seva tractar literàriament temes que afectaven
família va ser detinguda i dispersada en diver- directament les dones: l’infanticidi i els emba-
sos camps de concentració alemanys. Anne va rassos no desitjats, la relació entre dones i la
ser enviada al camp de concentració solidaritat. La majoria dels seus personatges
d’Auschwitz, el 2 de setembre de 1944, i des- són dones que es rebe·l len i es reafirmen
prés va ser traslladada al camp de Bergen- davant les agressions masculines.
Belsen, on va morir de febre tifoidea, el 12 de
març de 1945, pocs dies abans que el camp fos Va ser la primera dona membre de l’Acadèmia
alliberat. de Bones Lletres i la seva consciència de sexe
quedà palesa en el discurs que va fer en els
Jocs Florals de Barcelona de 1917, en què
Anna Piferrer, carrer defensà el feminisme i les feministes.
Anna Maria Piferrer i Gualba era propietària
dels terrenys de l’heretat Manso Besora, que va Dolors Lleonart, carrer de
rebre de la seva mare, Rosa Gualba i Spigol. 1866-1936
Anna Maria Piferrer va cedir gratuïtament els
terrenys per a eixamplar l’antiga carretera Metgessa. Dolors Lleonart i Casanovas va néi-
d’Horta. xer a Gualba el 1866. Llicenciada en medicina
72 Nomenclàtor
el 1886, amb 20 anys, la seva vida professional Isabel, passatge
va estar vinculada al districte de Gràcia. Es va
casar amb el metge Ramon Montserrat. L’antic nom del passatge Santa Isabel va ser
secularitzat.
Dones del 36, plaça de les
Josefa Rosich, carrer de
L’Associació Dones del 36 va ser creada el 1876-1929
1997, per un grup de dones supervivents de la
Guerra Civil, per tal de fer visible els canvis Escriptora. Josefa Rosich i Cotulí va néixer a
polítics que la Segona República havia introduït Gràcia el 1876 i va co·l laborar a la revista
a la societat i com la Guerra Civil i el triomf de Feminal, amb algunes de les seves poesies.
les tropes insurgents franquistes van abolir tots Feminal, revista dirigida per Carme Karr i publi-
els drets aconseguits durant el període republi- cada de manera continuada entre el 1907 i
cà. Trinidad Gallego Prieto, Enriqueta Gallinat, 1917, i amb una curta represa el 1923, era una
Maria Salvo, Isabel Vicente, Laia Brenguer, de les revistes més innovadores del moment.
Manola Rodríguez i un llarg etcètera van parti- També va publicar a les revistes: Niu Artístic i El
cipar activament en l’associació que es va auto- Arte del Lírico. El 1918, publicà, a la Impremta M.
dissoldre a finals de l’any 2006. Galve, el llibret de la tragèdia lírica en tres
actes i tres quadres Sara Leví, amb música del
mestre Celestí Rosich Cotulí, que va ser estre-
Gal· la Placídia, plaça nada el mateix any al teatre Coliseum Pompeia
de Gràcia.
No coneixem ni el lloc ni l’any del seu naixe-
ment amb exactitud, que podria ser entre el
388 al 392, però sí que en coneixem el de la Mare de Déu dels Àngels,
seva mort, que succeí a Roma el 450. carrer de la
Emperadriu romana, filla de Teodosi I, la seva Nom donat per Àngela Rosell i Inglés, esposa
vida coincidí amb la caiguda de l’Imperi romà de JoaquimTaxonera, propietari dels terrenys.
sota la pressió dels “bàrbars”, és a dir, els
“altres”, i la consolidació del que seria l’Imperi
de Bizanci. Ga·l la Placídia va viure el trànsit Mare de Déu del Coll, carrer,
entre un imperi en declivi forçat a barrejar-se passeig de la
amb l’alteritat emergent. L’ any 410, en caure
Roma a mans d’Alaric, Ga·l la fou feta presone- L’ermita primitiva que donà nom al carrer, al
ra. El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’esta- passeig i al mateix barri fou construïda el segle
bliren a Barcelona, ciutat on va parir el seu fill. XI pel clergue Guerau Mir i l’any 1098 va esde-
El seu marit morí poc després i, l’any següent venir priorat benedictí filial de Sant Cugat del
d’haver arr ibat a Barcelona, es casà amb Vallès.
Constanci, esdevingut emperador el 421. Se
n’anà de Bizanci el 425, on s’havia refugiat a la Mare de Déu del Desamparats,
mor t del seu segon marit, i regí l ’ Imperi carrer de la
d’Occident durant la minoritat del seu fill
Valentinià III. Dedicat a la patrona deValència.
73 Nomenclàtor
Mare de Déu dels Reis, carrer de la Destacada militant feminista, va ser presidenta
del Lyceum Club de Barcelona, el 1936, i va ser
En homenatge a María de los Reyes de la vicepresidenta del Comitè Executiu de la Unió
Barre i Díaz de Manso, Barcelona, 1836-1909, de Dones de Catalunya. Durant la Guerra Civil
germana dels propietaris del terreny on s’obrí va treballar a la Conselleria de Cultura de la
el carrer. Generalitat i va ser secretària general de “La
dona a la reraguarda” secció del Comissariat
de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
Mare de Déu de la Salut, carrer de la Va co·l laborar a la revista Companya i és autora
de El libro del hogar.
Anomenat així per la proximitat a la capella
situada en una casa propera, oberta al culte S’exilià aTolosa de Llenguadoc, on va morir.
l’any 1864 i que donà nom a la barriada inicia-
da entre els anys 1866 i 1870.
Mariana Pineda, carrer
Granada 1804-1831
Maria, carrer de
Dama granadina d’ideologia republicana,
Fa referència a la Mare de Déu. co·l laborà amb els liberals per restaurar el sis-
tema constitucional. Amb el pretext d’haver-se
trobat a casa d’ella una bandera que havia
Maria Baldó, jardins de encarregat de brodar amb el lema “Ley,
Hellín, Castella la Manxa, 1884-Tolosa Libertad, Igualdad”, fou empresonada. Fugí de la
de Llenguadoc, 1964. presó però tornà a ser detinguda, acusada d’ac-
tivitats revolucionàries i, condemnada a mort,
Maria Baldó i Massanet fou executada, per mandat de Ferran VII, el 26
de maig de 1831.
Pedagoga i folklorista. Va co·l laborar en diverses
revistes i institucions pedagògiques. Dirigí el García Lorca li dedicà una peça de teatre que
pr imer grup escolar femení del Patronat representà Margarita Xirgu, entre d’altres, i
Escolar de l’Ajuntament de Barcelona, La Fari- Antonina Rodrigo va ser la seva biògrafa, a tra-
gola, inaugurat el 1923. La nova escola substitu- vés de diversos articles i del llibre Mariana de
ïa una d’antiga situada en el que havia estat Pineda.
l’hostal de La Farigola, i que havia estat clausu-
rat el 1913, per manca d’higiene i de seguretat.
Durant la República, s’encarregà de l’organitza- Matilde, carrer
ció de les missions pedagògiques a Catalunya,
en co·l laboració amb Hermini Almendros. El El carrer fa referència a Matilde de Triola i
1934, participà en la preparació del Congrés Castellana, propietària de censos i de terrenys,
d’Educació Social. Formà par t del CENU, procedents de l’herència d’Eulàlia Jordà.
Consell de l’Escola Nova Unificada i presidí la
Comissió d’Adaptació del personal docent dels
organismes de la Generalitat a les necessitats Mercedes, carrer, passatge, rambla
de la guerra. Va ser degana del Casal del
Mestre . En record de Mercedes Güell i López, filla d’Eu-
74 Nomenclàtor
sebi Güell, propietari dels terrenys. El seu pare Santa Àgata, carrer de
era Eusebi Güell, primer comte de Güell, i la
seva mare, Isabel López Bru, filla del primer Màr tir, nascuda l’any 230, morí a Palerm, el
Marquès de Comillas. Maria Mercedes és, 2151. El carrer ret homenatge a Àgata Badia i
doncs, fruit d’aquella aliança expansiva entre Puigrodon, nascuda a Lleida el 1770, propietà-
dues grans fortunes de Barcelona, que acabaria ria de la finca Torre del Simó, que parce·l là i
essent la més gran, adjectivada a més a més urbanitzà a par tir de 1825. Va mor ir a
amb títols nobiliaris. Maria Mercedes Güell i Barcelona el 1826.
López, que no heretà cap títol, va ser membre
de moltes societats anònimes dedicades al des-
envolupament urbà dels béns de la família, és a Santa Clotilde, carrer
dir, de l’especulació; però malgrat que ella i les Lió, 474-Tours, 545
altres germanes eren propietàries, juntament
amb els germans, les dones de la nissaga Güell Santa Clotilde estava casada amb el rei franc
no van tenir cap capacitat executiva als negocis. Clodoveu qui va ser l’artífex de la seva conver-
sió al catolicisme.
Minerva, carrer
Santa Eugènia, carrer
Divinitat itàlica, de la deessa grega Atenea. 900-923.
Màrtir cordovesa sota el califat d’Abderraman
Otília Castellví, carrer d’ III.
Astúries 1917-2001
Otília Castellví Fontanet va néixer a Astúries i Santa Eulàlia, carrer
de petita emigrà a Barcelona, al barri de Gràcia.
Modista de professió, des dels 17 anys va assis- Va néixer a principi del segle IV, en una casa
tir a conferències del Bloc Obrer i Camperol i propera a Barcelona. Quan tenia 25 anys va
va par ticipar en la creació del Par tit Obrer sofrir la persecució de Dacià.Torturada i ofega-
d’Unificació Marxista (POUM). Empresonada el da pel fum, el seu cos va ser clavat en una creu
1937, arran dels Fets de Maig, a la presó coneix perquè el devoressin les aus. Però, una intensa
Katia Landau, militant comunista austríaca amb nevada, caiguda en aquell precís instant, cobrí el
qui va fer una vaga de fam. A la fi de la Guerra seu cos. En el sepulcre on va ser enterrada
Civil va travessar la frontera i va ser detinguda anys després, s’hi aixecà una capella, Santa
a Perpinyà. Després de passar una temporada Eulàlia del Camp, que va desaparèixer amb les
al camp de concentració d’Argelés, marxà a reformes urbanístiques del barri de la Ribera, al
l’Alemanya nazi on va subsistir gràcies al seu segle XVIII. L’any 1298, s’inicià la construcció de
ofici de modista. Després va viatjar a Amèrica, a la catedral gòtica dedicada al culte de la santa i
Caraques, i va tornar a Catalunya. Va deixar es construí un sepulcre on van ser co·l locades
publicades les seves memòries a l’obra 1926- les seves relíquies, l’any 1334. Durant molts
1946: vint anys d’història.Vilassar de Mar, Oikos- anys va ser la patrona de Barcelona, fins que la
Tau, 1997, traduïda després al català amb el Mare de Déu de la Mercè la va substituir.
títol De les txeques de Barcelona a l’Alemanya
nazi. Barcelona: Quaderns Crema, el 2003.
75 Nomenclàtor
Santa Magdalena, carrer El 1536, després d’un període d’internament
en el convent de les monges agustines de
Els Sants Evangelis parlen d’unes dones que Santa Maria de Gràcia, vestí l’hàbit de l’Encar-
van assistir a la Passió de Crist. Magdalena en nació i professà l’any següent.
fou una d’elles i l’escriptora sor Isabel de
Villena, monja del convent de la Trinitat de El seu ideal de reforma es concretà en la fun-
València, va donar una visió suggerent d’aques- dació, el 1562, del convent de San José. Amb la
ta santa a la seva obra Vita Christie. seva reforma,Teresa de Cepeda pretenia resta-
blir l’antic esperit de l’orde del Carmel i, per
aquest motiu, redactà les Constituciones, el
Santa Perpètua, carrer 1563.
Màrtir. No se sap ni on ni quan va néixer però També va fundar diversos convents a Medina
sí, que morí a Cartago el 202. del Campo, Segòvia, Sevilla, Sòria, Burgos i d’al-
tres ciutats.
Santa Rosa, carrer Per ajudar les religioses a la realització del seu
ideal de vida religiosa escriví Camino de perfec-
Mística. Isabel Flores va néixer a Lima, Perú, el ción, el 1583, i Las moradas o Castillo interior, el
1586 i morí el 1617.Tericària dominica. Patrona 1578.
d’Amèrica, de les Filipines i de les Índies
Orientals.
Tres Senyores, carrer
Santa Tecla, carrer Les tres senyores a què fa referència el carrer
són les tres esposes dels propietaris dels terre-
Iconi,?-Selèucia, 65. Deixebla de sant Pau, és la nys: Massens, Rabassa i Torrente. Com que no
patrona deTarragona i de les mecanògrafes. es van posar d’acord sobre quin dels tres
cognoms calia posar-hi, hi van posar el genèric.
Santa Teresa, carrer
Trilla, plaça de
Teresa de Cepeda i Ahumada, escriptora i prin-
cipal reformadora de l’orde carmelita.Va néixer Àgueda Trilla, propietària, que inicià els procés
a Àvila, el 1515, i morí a Alba de Tormes, el d’urbanització de la seva antiga explotació agrí-
1582. cola, Can Trilla, segons projecte de l’arquitecte
Pere Serra i Bosch, entre els anys 1824 i 1830.
La vida de Teresa de Jesús i la seva evolució S’urbanitzà la plaça Trilla i els carrers de Santa
espiritual es pot resseguir a través de les obres Rosa,Trilla, Santa Àgata, Santa Magdalena, Badia
de caràcter autobiogràfic de la mateixa autora, i Astúries i s’hi van construir 50 cases. L’antiga
entre les quals destaquen: El libro de su vida, masia es conservà i passà a ser el Colegio
escrit entre el 1562 i el 1565; Relaciones espiri- Ibérico, de titularitat privada.
tuales; el Libro de las fundaciones; i les Cartes.
76 Nomenclator
Virreina, plaça, passeig d’Amat i Rocabertí i d’un notari. Actuà amb
Barcelona, c. 1756-1791 generositat deixant diners seus sense interès,
com pertocava a una dona noble. Era una per-
Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru. sona culta, molt devota i amant de la família”.
Molt jove va ingressar al monestir de Jonqueres
i el 1779 es casà amb el virrei Amat. El seu I, per acabar, volem fer esment de la Biblioteca
marit, el virrei Amat, va fer construir dues de Penitents, que duu el nom de Mar ia
cases, el palau de la Virreina, a la Rambla, i el Antonieta Cots i Miralpeix en reconeixement a
palau del mateix nom a Gràcia, que fou ender- la seva trajectòria professional com a bibliote-
rocat el 1877 per construir la plaça i l’església cària, una professió que durant molts anys va
de Sant Joan. Com explica Montserrat ser de manera, gairebé exclusiva, de dones. Va
Sanmartí Roset al Diccionari Biogràfic de Dones: néixer a Mataró, el 1910, va iniciar els estudis a
“Francesca de Fiveller prengué poques deci- l’Escola de Bibliotecàries, el 1935 i, després de
sions d’una manera lliure. L’entrada en un diverses destinacions com ara Sitges i la
monestir va ser una decisió paterna. Com Biblioteca de Catalunya, arribà a la central de
també ho va ser el seu casament. Francesca Biblioteques Populars, on aconseguí introduir-hi
enviduà ben aviat i és possible que volgués classes de català, que van tenir un gran èxit. Era
casar-se de nou però segurament va rebre el 1960 quan es feia la primera classe de català
pressions familiars, d’un costat i altre, per no en una biblioteca popular.
fer-ho. Gestionà tot allò que formava el patri-
moni de Manuel d’Amat, inventariat i controlat, Maria Antonieta Cots i Miralpeix va viure a
sota la tutela del seu pare, del nebot Antoni Gràcia i va morir el 1994.
Bibliografia
81 Bibliografia
Arderiu, Clementina. Poesies Completes. Barcelona, Selecta, 1952.
Castellví Fontanet, Otília. 1926-1946: vint anys d’història.Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1997.
Castellví Fontanet, Otília. De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi. Barcelona: Quaderns
Crema, 2003
“El treball de casa”, Carrer Gran, revista quinzenal independent del barri de Gràcia, número 10, sego-
na quinzena de febrer de 1980.
Carrasco Carrasco Bengoa i Mónica Serrano Gutiérrez. Compte satèl·lit de la producció domèstica
(CSPD) de les llars de Catalunya, 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de les
Dones, 2007.
Contel i Ruiz, Josep M. Gràcia, temps de bombes, temps de refugis. El subsòl com a supervivència.
Barcelona:Taller d’Història de Gràcia, 2010.
Musons Agell, Albert. Gent de Gràcia. Barcelona: Lluïsos de Gràcia, 2004-2006.Vol. 1 i 2
Lafarga, Joan. Gràcia: de rural a urbana. Història d´un territori. Barcelona:Taller d´Història de Gràcia,
2001.
“La força de les dones. Memòries de la Bruguera”, Butlletí de la Vocalia de la Dona de l’Associació de
Veïns i Veïnes Coll-Vallcarca, número 11, gener de 2010.
Maria Mercè Marçal “Viratges, reminiscències” dins Barceldones. Barcelona: Edicions de l’Eixample-
Espai de dones, 1989, p. 51-63.
R. i R., J. La contribución de sangre. Relación detallada de los sucesos ocurridos en Barcelona y pueblos
circunvecinos en la última insurrección (abril de 1870) con un dietario del ciudadano Francisco Derch,
jefe de las fuerzas sublevadas de Gracia. Barcelona: Libreria de I. López, 1870. Edició facsímil promo-
guda pel Taller d’Història de Gràcia, l’Ajuntament de Barcelona, l’Arxiu Municipal del Districte de
Gracia i l’Institut de Cultura, 2004.