Q02 Quaderns del Consell de Coordinació Pedagògica 1 Pots escollir el camí? El laberint del rei Minos ESO ⁄ Batxillerat El material didàctic que teniu a les mans, fruit rellevància que l’alumnat adquireixi la competència de la col·laboració entre l’Institut d’Educació de de dissenyar la pròpia estratègia vital posant l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Banc dels simultàniament en joc el pensament, l’emoció, la Aliments, vol ser una resposta a les característiques comunicació i l’acció. dels temps que vivim. Un moment en què s’evidencia una crisi que va més enllà del vessant econòmic per Un material que es constitueix com una finestra a la reflectir un canvi social profund. nostra societat on, prenent com a punt de partida la fam, es vol afavorir la reflexió sobre un món que ens Utilitzant la metàfora del laberint, el material desorienta. vol ajudar l’alumnat a reflexionar sobre un temps d’incerteses en una societat en què límits i oportunitats es manifesten d’una manera vertiginosa. On allò que hem viscut aviat deixa de ser un referent per abordar el futur i el present cada cop té una dimensió més curta. És en aquest context on pren 2 3 A l llarg de les diferents èpoques històriques els mites 1 i les llegendes2 s’han fet servir per explicar d’una manera senzilla fets com ara la creació del món o l’origen dels déus. Aquestes històries utilitzen metàfores i un llenguatge comprensible per a tothom 1 com a eines creatives, i així aconsegueixen ser fàcilment interpretables. Una de les funcions principals dels El laberint de la vida: mites o llegendes és que les persones reflexionin i mite, llegenda aprenguin gràcies a les idees que el text amaga, ja que o realitat? són aplicables a la vida quotidiana. Tot seguit us presentem un mite grec: el mite del minotaure del laberint de Creta. Us convidem a llegir-ne el text i a intentar desxifrar quines són les idees que amaga. 1 Dita, narració, etc., plàstica, fabulosa i generalment contraposada a 2 Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprada sobretot realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius. per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses. Enciclopèdia Catalana, SAU. Enciclopèdia Catalana, SAU. 4 5 E l poderós rei Minos regnava a Creta. Els atenencs van haver d’acceptar, i des la filla de Minos, Ariadna, la que el volgués Teseu va salvar la seva vida, la dels seus La seva capital, Cnossos, era molt d’aleshores una vegada a l’any entraven veure. Aquesta, encisada per la bellesa i la companys i alliberà la ciutat d’Atenes de coneguda pel seu laberint, un edifici al laberint set nois i set noies que Atenes valentia de Teseu, va decidir ajudar-lo a matar l’horrible condemna. de corredors, sales i patis tan complicat enviava com a tribut al rei Minos. Tots ells el minotaure d’amagat del seu pare. Ariadna, que ningú que hi entrés no podia trobar-ne acabaven devorats pel monstre. Atenes tenia en veure’l, va dir: Mentrestant, però, a Atenes persistia la la sortida. A l’interior hi vivia un terrible una única esperança: si un dia un dels joves —Pren aquest cabdell de fil i quan entris tristesa. El rei Egeu anava tots els dies a minotaure: un monstre amb cap de toro i cos aconseguia matar el minotaure i sortir del al laberint lliga l’extrem del fil a l’entrada i ves prop de la mar, esperant veure el retorn del d’home, fruit de l’amor de Pasífae, esposa de laberint, no solament salvaria la seva vida, desfent el cabdell a poc a poc. Així tindràs una seu fill. Finalment, mesos després, va veure Minos, i un toro, fet sorgir de les aigües per sinó també la dels seus companys, i Atenes guia que et permetrà trobar la sortida. Agafa aparèixer el vaixell a l’horitzó. Però Teseu no Posidó, déu dels mars. restaria alliberada d’aquesta condemna. també aquesta espasa màgica que t’ajudarà a havia recordat canviar les veles negres per les Cada nou llunes s’havia de sacrificar un Els atenencs van pagar dues vegades el vèncer el minotaure. blanques abans d’apropar-se a Atenes, tal com home en mans del minotaure, ja que quan el tribut de sang. Quan s’acostava la tercera el L’endemà al matí van portar el príncep havia acordat amb el seu pare. Egeu, que es monstre no satisfeia la seva gana, sortia fora rei d’Atenes, Egeu, va tenir una desagradable Teseu al laberint. En arribar-hi, va agafar passava el temps a la vora d’un penya-segat i deixava desolada la comarca amb la mort sorpresa: Teseu, el seu fill, va oferir la seva vida el cabdell, va lligar l’extrem del fil al mur amb l’esperança de veure’l tornar, va divisar d’algun dels seus habitants. per alliberar la ciutat de la condemna. Abans principal i el va deixar anar a poc a poc, a el vaixell amb les veles negres. Desesperat pel Un dia, el rei Minos va rebre una tràgica de marxar cap a Creta, pare i fill van fer un mesura que avançava pels corredors. Després dolor que sentí en creure que el seu fill havia notícia: el seu fill acabava de morir assassinat pacte: si Teseu aconseguia matar el minotaure de molt caminar, va arribar a una gran sala mort, es va suïcidar precipitant-se a la mar, a Atenes. Minos, furiós, se’n va voler venjar. i sortir del laberint, la nau amb la qual on es va trobar amb el temible minotaure. que des d’aleshores s’anomenaria mar Egea Va reunir el seu exèrcit i el va enviar a Atenes tornaria portaria les veles blanques. Si no ho Aquest es va precipitar damunt seu, però en memòria seva. La tristesa i el sentiment per iniciar l’atac. Atenes no estava preparada aconseguia les duria negres, en senyal de dol. Teseu s’hi va enfrontar amb valentia. Després de culpa van abatre Teseu, que amb el pas del i no va poder oferir resistència; per això d’una llarga i aferrissada lluita, el príncep temps va ser nomenat nou rei d’Atenes. ràpidament demanà la pau. Minos, amb En arribar a Creta, Teseu i els altres joves va aconseguir matar el monstre. Tot seguit fermesa va dir: van ser allotjats en una presó al costat del els joves atenencs, acompanyats pel príncep —Us ofereixo la pau, però amb una condició: parc per on les filles del rei Minos, Ariadna i Teseu, van poder desfer el camí gràcies cada any, Atenes enviarà set nois i set donzelles Fedra, sortien a passejar. Un dia l’escarceller al guiatge del fil, i van sortir sans i a Creta perquè paguin amb la seva vida la mort va avisar Teseu que algú volia parlar amb ell. estalvis del laberint. del meu fill. En rebre la visita, es va sorprendre que fos 6 7 2 Series capaç d’establir paral·lelismes entre elements del mite i la societat actual? Contesta les preguntes següents: ELEMENTS DEL MITE ELEMENTS 1 Quin creus que és el missatge que amaga aquest mite? Seguidament, feu un grup DE LA SOCIETAT ACTUAL amb cinc o sis companys/es i comenteu el que hi ha trobat cadascú. Elaboreu una Laberint Societat llista i poseu-la en comú amb la resta de grups de la classe. Cabdell de fil Teseu Persones que moren al laberint ... 3 Creus que totes les idees que es desprenen d’aquest mite es podrien aplicar a la societat actual? En grups, reescriviu una versió actual del mite del minotaure que tingui lloc en el vostre context social. Podeu servir-vos com a guia dels elements que figuren en a la graella anterior. 8 9 T al com heu pogut comprovar, el significat dels mites i les llegendes continua tenint vigor avui en dia. El laberint ens pot servir com a metàfora de la nostra societat, on cada un de nosaltres podríem ser un Teseu, una Ariadna o un Egeu. Us convidem a llegir l’escrit del bloc Retalls de realitat. 2 La nostra societat, és un laberint? 10 11 + Comentaris: 5 # g w Ñ Retalls de realitat www.elblocdenjan.cat/retallsderealitat oEn Pere diu... dissabte, 18 de juliol de 2008. 12:43 h L’abandó escolar ja passa factura! Carai, Jan, quina reflexió tan profunda que ens fas avui! Que curiós que estigui passant això en la realitat educativa actual: sorprenent! Tal com ens preguntes, si la nostra societat fos un laberint i, per tant, la nostra vida passés dins aquest Jan G. o| Realitat social | dissabte, 4 d’octubre de 2008. 20:32 h laberint, jo crec que hi ha molts camins que el formarien: des de l’educació, passant per la família, els amics, la salut... Va per aquí el que ens demanes? Com bé sabeu els qui sou lectors habituals del meu bloc, m’agrada comentar aquells articles d’actualitat que crec que tenen un interès especial. Sovint repasso diferents diaris per comparar notícies i extreure més suc de la realitat que oLa Laia diu... ens envolta. I avui, llegint El País, m’he trobat amb un article que m’ha fet pensar. El títol deia així: L’abandó escolar dissabte, 18 de juliol de 2008. 13:17 h ja passa factura, i exposa, en paraules de l’autora de l’article, Elisa Silió, com l’abandó escolar, una opció que es Jo crec que el camí principal d’aquest laberint serien els diners. Sense diners, no podríem tenir res del que tenim; per tant, jo va fer fàcil a l’Espanya del turisme i la construcció, comença a passar factura. El treball ja escasseja, i els joves crec que el nostre laberint recorre per un gran camí econòmic que va enllaçant amb caminets petits que són les altres coses. es troben ara sense feina i, a més a més, sense qualificació. Aquesta realitat els obliga, doncs, a buscar una opció diferent de la que havien triat anys enrere quan van deixar les aules de banda. L’article aporta la visió i l’opinió de diferents persones relacionades amb el tema, i l’exemple de diversos casos oLa Nerea diu... dissabte, 18 de juliol de 2008. 15:52 h reals. És el cas de l’Escola d’Adults de Mazarrón, Múrcia, on no hi cap ni una ànima des de fa tres anys. Aquesta Jo crec, Laia, que la teva opinió no exclou la d’en Pere. Pot ser que a l’inici d’aquest laberint recorrem el camí dels diners, invasió estudiantil no s’entén sense parlar de crisi econòmica. (...) Per por a quedar-se sense feina o a perdre però més endavant ens equivoquem de camí i en sortim. Ho dic per experiència pròpia. Crec que de tots nosaltres jo sóc la oportunitats, aquest curs els adults estan tornant a classe. més experta en aquest laberint, ja tinc 60 anys, i la veritat és que a la vida has de prendre opcions constantment, i cadascuna Ferran Ferrer, coautor de l’anuari Estat de l’educació a Catalunya 2006, de la Fundació Jaume Bofill, diu que d’elles et porta a un camí diferent. Però l’experiència et fa veure que tots els camins són bons si ets capaç de recorre’ls. l’abandó prematur és molt greu perquè (...) cada vegada més la formació es valorarà més. Això és el que distingirà els països amb competència. oEn Martí diu... Montserrat Vallès, directora de l’Institut Jaume I, de Salou, diu: Molts deixen d’estudiar un parell d’anys i tornen. dissabte, 18 de juliol de 2008. 16:43 h S’adonen que tenen un treball que no els agrada i no poden optar a res més. Notem que hi estan retornant des de fa El que més em commou de tot el que he llegit és que això passa de veritat. Bé, ja sé que no és mentida, vull dir que jo ho he tres o quatre anys. vist en el meu entorn, en concret en uns veïns de l’escala. De vegades sembla que tot va bé, però quan les coses es torcen, L’article forneix molts exemples. Us aconsello que hi feu un cop d’ull: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ per exemple si la feina no va bé, tot cau en cascada i et perds en el laberint. abandono/escolar/pasa/factura/elpepisoc/20081004elpepisoc_1/Tes?print=1 Però ara el que m’agradaria debatre va una mica més enllà. Aquest article m’ha fet pensar en la realitat actual. oEn Jan diu... Deixant de banda la qüestió de l’educació, la crisi econòmica i la manca de treball, crec que les paraules de dissabte, 18 de juliol de 2008. 17:53 h Veig que el tema crea debat, com m’interessa! M’agrada llegir les vostres opinions i confrontar els diferents punts de vista. l’autora ens porten a reflexionar més profundament. L’article exposa com sovint hem de reconstruir les opcions que De tot el que heu anat dient em quedo amb la idea aquesta que la societat és un laberint on hem de saber moure’ns: cada anem triant en la nostra vida per refer allò que pensàvem que ens era vàlid. opció que prenem ens fa canviar de camí, a vegades anirem cap endavant, i a vegades recularem... I amb el pas dels anys ens adonarem de la importància dels camins triats. Vinga, continuem opinant: I tu, què hi dius? Cada dia hem de triar, i sovint ho fem sense pensar-hi gaire. Imagineu...: I si la nostra societat fos un laberint? Què passaria si dins aquest laberint haguéssim de triar quins són els camins que més ens convenen? Què passaria si ens equivoquéssim? I si no ens equivoquéssim? Penseu-hi: Si la nostra societat fos un laberint, quins camins creieu que el formarien? 12 12 13 5 També per parelles, trieu cinc elements que considereu necessaris per recórrer el laberint de la nostra societat. Empleneu la graella següent argumentant la 4 Tant l’autor del bloc com les persones que hi fan comentaris exposen diverses importància de cada element. Us podeu documentar, i la vostra justificació hauria de idees sobre les característiques de la societat i els camins que la formen. A partir de poder respondre les preguntes següents. tot el que diuen, anoteu, per parelles, les tres idees que us hagin cridat més l’atenció. AqueST eLemenT... 1. quina rellevància té per a la vida d ’una persona? Té la mateixa importància en les diferents etapes de la seva vida? És necessari per a totes les persones i en totes les societats? Algú en podria prescindir? què passaria en aquest cas? 2. SI LA SOCIETAT FOS UN LABErINT, QUINS ELEMENTS EL FOrMArIEN? Elements Justificació Amics Perquè les relacions personals són una part molt important de la vida d ’una persona ja que afavoreixen el seu desenvolupament social. Voluntariat Perquè la societat necessita persones que dediquin una part del 3. seu temps a l’acció solidària, sense rebre cap remuneració a canvi. ... A continuació, poseu en comú els vostres resultats mitjançant notes adhesives que enganxareu en un mural. Cada parella en tindrà tres i en cada nota hi haurà d’escriure una paraula que defineixi cadascuna de les tres idees anteriors. 14 15 H a arribat el vostre torn de fer una aportació al bloc d’en Jan, però abans d’això, seríeu capaços d’ordenar les idees que hem treballat fins ara? 3 I tu, què hi dius? 16 17 oLa classe de diu... 6 En grups de quatre o cinc, elaboreu un esquema, un mapa conceptual, etc., que reflecteixi la vostra idea de laberint social. Indiqueu quins són aquells elements que di_______________ , ___ de _______________________ de 20 __ . ___ : ___ h faciliten als individus poder moure’s i gaudir d’oportunitats. 7 A continuació, reuniu-vos tots els grups i feu una posada en comú contrastant i debatent les vostres idees. Elaboreu un mural que reculli els diferents punts de vista de cada grup en un únic esquema o mapa conceptual. Per a la vostra creació, us podeu servir de paraules, que relacionareu mitjançant fletxes. Tot seguit teniu alguns models de fletxes, encara que també podeu inventar-ne d’altres. 9 Quin lloc creieu que ocupeu vosaltres en el vostre laberint social? 8 Finalment, amb tota la informació del mural al voltant del qual heu treballat, escriviu una única aportació al bloc Retalls de realitat. A l’hora de fer la vostra aportació al bloc, tingueu en compte els elements que ja sabíeu i també els que heu après fent les activitats anteriors. Des del Banc dels Aliments us agrairem que ens feu arribar les vostres aportacions per correu postal (Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, c. motors 12 2, 08040 Barcelona), ja que ben segur que ens donaran idees per continuar treballant. 18 19 C om hem vist, al nostre voltant hi ha institucions que formen part del laberint social; entitats que tenen com a objectiu protegir-nos davant les contingències que es donen en el nostre itinerari vital. Poden ser institucions públiques o privades que ens ajuden en la definició del nostre itinerari o que ens 4 donen suport quan no sabem cap on hem d’anar. Quin és el nostre camí? 20 21 11 Us proposem que elaboreu una presentació en PowerPoint per a cada una de les 10 Per grups, cerqueu informació sobre algunes d’aquestes institucions i elaboreu entitats sobre les quals teniu informació. Per tal que les presentacions siguin àgils, una fitxa per a cadascuna indicant-hi les seves característiques: el temps que fa que podeu pactar algunes indicacions, com ara: existeixen, el lloc on estan ubicades, el tipus d’activitats que duen a terme, el seu abast territorial, les estratègies que fan servir per trobar recursos, les condicions que cal complir per gaudir dels seus serveis, si hi ha la possibilitat de participar-hi com a A). Cada presentació ha de tenir com a màxim cinc diapositives. ciutadans i ciutadanes... Us recomanem que, per tal d’orientar el vostre treball, abans de començar, pacteu B). La primera diapositiva ha de ser una portada amb el nom de entre tots els grups de la classe quina és la informació que caldrà buscar. la institució, el logo (si en té) i el nom dels autors del treball. Una possible manera de decidir quina ha de ser aquesta informació és consultar C). una de les diapositives ha de ser una fitxa tècnica conjuntament la web d’una d’aquestes institucions. Us proposem la pàgina de la amb la informació bàsica de la institució. Fundació Banc dels Aliments: www.bancdelsaliments.org La consulta us pot servir per elaborar una fitxa conjunta que servirà de model per d). L’última diapositiva ha d’explicar com la ciutadania als diferents grups a l’hora de cercar informació de les diverses institucions o entitats. pot participar en la dinàmica de la institució. e). en general, les presentacions han de tenir una quantitat equivalent d’imatges i de text. Fitxa 1. Anagram 2. aNom de la institució FundACi 3 ó. A BAd nre Cç a d ep Lo Ss t Aa Ll i menTS 5. Temps que f a que exist e i x e n 4. Web www. 6. Tipus d'activitats que fan 7. Dimensió territorial 8. Estratègies que A u t) ilitzen pe r trobar recu r s o s B ) També podeu pactar altres indicacions.d ) e ) C ) 9 . Co n d i c i o n s q u e c a l c o m p F ) 1 ) lir pe r gaudir del s s eus s4 ) 2 e ) rve is 5 ) 1 3 0 . E ) x i s t 22 e i x l a p o s s i b i l i t a t d 6e ) partic 23ipar com a ciutadans i ciutadanes? Sí No E l mite del minotaure del laberint de la ciutat ? de Cnossos, antiga capital de Creta, pot ser una . metàfora de la nostra societat, laberint compost per la diversitat de camins que formen la vida de cada persona. A continuació us presentem quatre personatges. El seu 5 itinerari vital reflecteix com han escollit alguns camins i com s’han trobat amb uns altres. El laberint de la vida: mite, llegenda o realitat? Æ . 25 E n Joan té 40 anys. Viu en un pis de propietat L a Norma té 28 anys. Viu a Barcelona amb la seva dona i dos fills, una nena de compartint pis amb la seva cosina Sònia, 5 anys i un nen de 3. És comptable, però fa un de 26 anys. Fa un parell d’anys la Norma va any que està a l’atur ja que l’empresa en la qual tenir un accident i des d’aleshores va amb treballava va fer un reajustament de la plantilla i el cadira de rodes; malgrat tot, no ha deixat de van acomiadar; des d’aleshores cobra una prestació fer res del que feia abans. Llicenciada fa dos de 1.000 €. Com que han de pagar hipoteca, no anys, treballa en una clínica veterinària, en el arriben a final de mes; encara bo que de moment mateix lloc on va fer les pràctiques. S’encarrega tenen un raconet que els permet anar tirant! La E n David té 10 anys i estudia quart de dels animals exòtics, és a dir, de tots aquells L a Maria té 16 anys i viu amb els seus Mariona, la seva dona, treballa de comercianta a primària en una escola rural. Viu en que no són ni domèstics ni de granja. A la avis ja que els seus pares han hagut de domicili per a una empresa de cosmètica i el seu un poblet del Pirineu amb els seus pares Norma li agrada d’allò més la fotografia i, marxar a treballar en una altra ciutat i no sou varia depenent de les vendes. Aprofitant que i els seus avis, que tenen una granja de cada cop que pot, fa una escapada al zoo per ha volgut deixar els seus amics ni la resta està a l’atur i no troba feina, en Joan s’ha apuntat vaques. Com que els avis ja estan jubilats, fotografiar els animals. El seu somni és anar a de la família. Fa mig any que surt amb en a cursos d’informàtica per posar-se al dia amb els els seus pares continuen el negoci familiar Kenya algun dia a fer un safari fotogràfic. Cada Pere, un noi de la colla. Cada dia, tots els de nous programes de comptabilitat. de producció de llet i formatge. S’alimenten, cap de setmana surt amb els seus germans, la colla queden a la plaça per parlar i el cap En Joan i la Mariona es van conèixer en sobretot, dels productes que els dóna la acompanyada d’en Martí, el seu xicot. Tots dos de setmana els agrada sortir. A la Maria li un grup excursionista, entitat a la qual encara terra. L’avi es passa el dia a l’hort i l’àvia són vegetarians i s’han apuntat a un curs de encanta ballar i no sap sortir de casa sense pertanyen. A tots dos els fascina la natura. Cada s’encarrega de les quatre gallines que tenen. nutrició i cuina vegetariana. anar vestida a la moda i ben maquillada. Li cap de setmana fan petites excursions amb els Al David li agrada molt la muntanya i el agrada molt la roba i per això a les tardes seus fills i quan poden fan rutes més llargues. bàsquet, i forma part de l’equip del poble, treballa en una botiga de moda i al matí fa A en Joan li agrada molt la cuina casolana, on juga com a pivot; de gran li agradaria un curs d’estètica. Com que té un sou de sobretot aquella que és de sucar-hi pa; però en ser jugador de la Penya. En l’últim partit va 700 €, totes les seves despeses se les paga ella; les últimes analítiques li ha sortit el colesterol caure i es va fer un petit esquinç, però amb els seus pares només li paguen els estudis. una mica alt, de manera que s’ha de cuidar. un parell de setmanes de repòs ja estarà Malgrat que li agrada molt el menjar ràpid: curat. Cada dissabte rep una setmanada de hamburgueses, pizzes..., en l’última revisió no 3 €, diners que va estalviant per poder-se li han trobat cap problema de salut. comprar la videoconsola que tant li agrada. 26 27 Opció A: Feu un collage fotogràfic en forma de laberint on es vegin clarament els 12 La vida d’una persona passa per situacions molt variades. Un cop hagueu escollit el elements que componen la vida de cada individu. vostre personatge, imagineu com serà la seva vida d’aquí a vint anys. Tot seguit us proposem Opció B: Feu una maqueta en forma de laberint que serveixi per representar la vida quatre elements diferents. Escolliu aquell que creieu que prendrà el vostre personatge. del vostre personatge. Un cop escollit, imagineu com serà el seu laberint en el futur: Què pot haver passat? Dissenyareu el laberint en grups de quatre o cinc (poden ser els mateixos grups formats anteriorment). QUè PASSArà D’AQUí A VINT ANyS? Us proposem una pauta perquè tothom pugui entendre el vostre laberint: Element Què li ha passat? Què ha canviat en el seu laberint? • Heu de decidir quin element representarà la base del laberint. • Cal que els camins tinguin una significació específica; per exemple, els Ha creat el seu diferents itineraris amb què pot trobar-se un individu dins la societat. propi negoci • Les parets també han de tenir una significació específica. • quan hagueu determinat el significat de cada part del laberint, penseu en la manera de destacar aquells aspectes que considereu que han estat Li han diagnosticat una importants o decisius en la vida del vostre personatge. al·lèrgia al gluten Amb tots els laberints, podeu fer una exposició a classe. Si heu coincidit amb un altre Per motius de feina, ha grup a l’hora de triar el personatge, podeu comparar com una mateixa història pot canviat de país i li costa tenir camins diferents. relacionar-se amb la gent i trobar un grup d ’amics 13 Sou capaços d’imaginar el laberint de la vostra vida? Quins elements penseu que Ha decidit deixar-ho tot i el poden configurar? Podeu comentar-ho amb la resta de la classe. marxar a fer un viatge arreu del món durant un any Podeu enviar fotografies del vostre treball a l’adreça postal: Banc dels Aliments de Barcelona, c. motors 12 2, 08040 Barcelona. De segur que podrem fer algun tipus de Prenent com a referència la història del vostre personatge, construïu el seu laberint. cartell amb les fotografies enviades. Podeu fer-ho utilitzant dues tècniques: 28 29 02 Q Quaderns del Consell de Coordinació Pedagògica 32