RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA Descripció i instrumentació DE LA PART I DE LES PARTS II, III I IV RECERCA, POLÍTIQUES PROCÉS DE RECUPERACIÓ PÚBLIQUES DE LES DONES EN SITUACIÓ I SERVEIS SOCIALS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA Ajuntament de Barcelona Equip de recerca Gènere, grups i canvi psicosial Carmina Català Galofré Membre del grup de recerca consolidat Cap del Departament de Planificació i Processos PSICOSAO (AGAUR 2009SGR210) Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Universitat de Barcelona Margarida Saiz Lloret Autores i autors Responsable del dispositiu municipal d’atenció Neus Roca Cortés, investigadora principal a dones, infants i adolescents en situacions Clara Porrúa García de violència masclista. Direcció del Programa Montserrat Yepes Baldó de Dona Mireia Martínez Artola Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Núria Codina Mata Aharón Fernández Cuadrado Soledad Ruiz Saiz En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. Col·laboradores de l’EAD Investigació patrocinada per l’Ajuntament Equip d’Atenció a les Dones de de Barcelona regulada pel conveni nº 306171 l’Ajuntament de Barcelona entre la Universitat de Barcelona, la Fundació Salut i Comunitat i l’Ajuntament de Barcelona Sònia Agustín Crespo, Mònica Augé Gomà, Cristina Cano Puerta, Sílvia Díaz Caballero, Imma Edo Badia, Cristina Guerrero Vila, Salvador Martí Vico, Lucía Martín Piñeiro, Dipòsit legal: B.29664-2013 Mireia Martínez Artola, Ona Pich Sánchez, 2013 Alba Puigdollers Travé, Letícia Sánchez Moy, Pau del Toro Piedra, Leonor Valencia Núñez Fundació Salut i Comunitat, entitat gestora de l’EAD Col·laboradores de l’equip UB Laia Arias Soler, Iliana Palafox Luévano, Paula Alcaide Barbero, Celia García Márquez En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 6 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — ÍNDEX ÍNDEX PRESENTACIÓ ..................................................................................................................................................................................................................................................................... 8 PART I RECERCA, POLÍTIQUES PÚBLIQUES I SERVEIS SOCIALS ..................................................................................................................................... 10 Autores: Carmina Català Galofré i Margarida Saiz Lloret. 1. LA RECERCA APLICADA AL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS .........................................................................................................11 2. LA RECERCA APLICADA AL CAMP DE L’ATENCIÓ EN SITUACIONS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DES DEL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS PÚBLICS ...................................................................................................................................16 2.1 La recerca aplicada: un requisit en processos de millora contínua ..............................................................................16 2.2 El dispositiu públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona que proporciona atenció en situacions de violència masclista .......................................................................................................................................................................18 2.3 L’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) .......................................................................................................................................................................26 2.4 La recerca aplicada sobre el procés de recuperació de les dones que viuen situacions de violència masclista de parella ................................................................................................................................................27 2.5 Recomanacions per a futures recerques aplicades al context dels serveis socials ...................................28 PART II PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA ......................................................................................................................................... 30 Autores i autors: Neus Roca Cortés, Clara Porrúa García, Montserrat Yepes Baldó, Mireia Martínez Artola, Núria Codina Mata, Aharón Fernández Cuadrado i Soledad Ruiz Saiz. 3. INTRODUCCIÓ ..............................................................................................................................................................................................................................................31 4. ALLIBERAMENT I RECUPERACIÓ ............................................................................................................................................................................................33 4.1 La violència masclista de parella .................................................................................................................................................................................33 4.2 Enfocament psicosocial, de gènere i de procés .......................................................................................................................................34 4.3 Definicions .................................................................................................................................................................................................................................................35 4.4 Mètodes de la recerca .................................................................................................................................................................................................................36 PART III DE LA VIOLÈNCIA A LA RECUPERACIÓ .......................................................................................................................................................................................... 38 Autores i autors: Neus Roca Cortés, Clara Porrúa García, Montserrat Yepes Baldó, Mireia Martínez Artola, Núria Codina Mata, Aharón Fernández Cuadrado i Soledad Ruiz Saiz. 5. MODEL INTEGRAL DE FASES ......................................................................................................................................................................................................39 5.1 Característiques ..................................................................................................................................................................................................................................39 5.2 Seqüència ....................................................................................................................................................................................................................................................41 5.3 Vinculació, resistència i ambivalència ................................................................................................................................................................42 5.4 Alliberament: qüestionament, confrontació i ruptura ..................................................................................................................54 5.5 Recuperació: després de la separació ....................................................................................................................................................................69 En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — ÍNDEX 7 PART IV MESURA DE L’ALLIBERAMENT I LA RECUPERACIÓ ..................................................................................................................................................... 78 Autores i autors: Neus Roca Cortés, Clara Porrúa García, Montserrat Yepes Baldó, Mireia Martínez Artola, Núria Codina Mata, Aharón Fernández Cuadrado i Soledad Ruiz Saiz. 6. AVALUACIÓ DE L’ALLIBERAMENT I LA RECUPERACIÓ .................................................................................................................................79 6.1 Finalitat ..........................................................................................................................................................................................................................................................79 6.2 Model d’avaluació ............................................................................................................................................................................................................................80 6.3 Bateria d’instruments i recomanacions d’ús ...............................................................................................................................................82 7. VIOLÈNCIA ........................................................................................................................................................................................................................................................86 7.1 Avaluació de la violència rebuda de la parella ..........................................................................................................................................86 7.2 Escala de violència de la parella i exparella (EVPexP) .....................................................................................................................88 Protocol, instruccions d’ús, full de resultats i càlculs de puntuació 8. SEPARACIÓ .......................................................................................................................................................................................................................................................99 8.1 Avaluació de la separació .......................................................................................................................................................................................................99 8.2 Escala de separació psicosocial (ESPS-VP) .................................................................................................................................................... 103 Protocol, instruccions d’ús, full de resultats i càlculs de puntuació 8.3 Índex de separació fisicolegal (ISFL-VP) .......................................................................................................................................................... 115 Protocols, instruccions d’ús i full de resultats 9. SALUT ................................................................................................................................................................................................................................................................... 120 9.1 Avaluació de la salut ................................................................................................................................................................................................................. 120 9.2 Escales de salut psicològica (ESP-VP) .................................................................................................................................................................. 123 Protocols, instruccions d’ús, full de resultats i càlculs de puntuació 9.3 Registre de diagnòstics de salut mental i addiccions (RSMAD) ...................................................................................... 136 Protocol i instruccions d’ús 9.4 Índex de salut física (ISF-VP) .......................................................................................................................................................................................... 139 Protocols, instruccions d’ús i full de resultats 10. INCLUSIÓ SOCIAL ................................................................................................................................................................................................................................. 145 10.1 Avaluació de la inclusió social .................................................................................................................................................................................... 145 10.2 Índex d’inclusió social (INCS-VP) ............................................................................................................................................................................. 148 Protocol, instruccions d’ús i full de resultats REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ...................................................................................................................................................................................................156 En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. PRESENTACIÓ RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PRESENTACIÓ 9 Tinc la satisfacció de presentar aquest llibre sobre Disposar d’aquesta bateria d’instruments permet Recuperació de les dones en situació de violència masclista millorar la valoració diagnòstica, avaluar la pròpia de parella amb el convenciment que serà de gran intervenció professional i aportar informació ob- utilitat per totes les persones professionals i ser- jectiva per a la investigació sobre factors i proces- veis que atenen aquestes dones. sos bàsics de recuperació en situacions de violència masclista de parella. El motiu de satisfacció és doble. El segon motiu de satisfacció és que aquesta apor- Per un costat, ens ofereix un model integral de tació tant conceptual com metodològica i instru- fases d’alliberament i recuperació de les dones que mental és el resultat d’una recerca aplicada pa- viuen en situació de violència masclista de parella trocinada per l’Ajuntament de Barcelona, dirigida que ens permet aprofundir la nostra comprensió per la Universitat de Barcelona i realitzada amb d’aquest procés orientant l’exploració a fer, la va- la participació de l’Equip d’Atenció a les Dones, loració diagnòstica resultant i la intervenció a rea- servei adscrit a la Direcció del Programa de Dona litzar, contribuint de manera decisiva a una major de l’ajuntament i gestionat per la Fundació Salut eficàcia i qualitat de l’atenció proporcionada des i Comunitat. dels serveis socials. La recerca aplicada al camp de l’atenció en situa- Aquest model contempla set fases consecutives: cions de violència masclista des del context dels Vinculació, Resistència, Conflicte i Ambivalència, serveis socials públics és un dels eixos en que Posada en qüestió, Confrontació i Ruptura, Mante- es sustenta el procés de millora contínua iniciat nir-se Lliure, i Reconstrucció del Futur en Llibertat. l’any 2005 per la Direcció del Programa de Dona, El model comença des de l’establiment de la rela- i aquesta publicació n’és un dels resultats. ció perquè, tal i com ens diu la Dra. Neus Roca, la comprensió de les dinàmiques d’alliberament de la violèn- Per a nosaltres la recerca aplicada és una eina cia de parella perden sentit i complexitat si no sabem d’on bàsica en qualsevol sistema de serveis que tingui provenen, si no coneixem la dinàmica precedent. incorporats criteris de qualitat, d’eficàcia i d’efi- ciència en la seva pràctica. I aquest llibre n’és la Però aquest llibre no es limita a desenvolupar demostració. aquest model, sinó que per a cada una de les di- mensions i subdimensions que defineix aporta els Utilitat, rigor científic i eficàcia en la intervenció corresponents qüestionaris escalats i/o registres amb dones que viuen violència masclista de parella d’índex per tal de ser mesurades i valorades. Amb són elements clau que defineixen els continguts aquesta bateria d’instruments es mesuren quatre d’aquest llibre. dimensions: Violència, Separació, Salut i Inclusió Social. Varis d’aquests instruments són de nova Amb el desig de contribuir a la lluita per a l’eradi- creació i suposen una innovació important en el cació de la violència masclista, posem a la vostra camp de l’atenció a les dones que viuen violència disposició aquest material amb el convenciment masclista de parella. Altres són versions reduïdes i que serà d’especial utilitat per orientar i fer més adaptades a la nostra realitat d’escales utilitzades efectiva i eficaç la nostra intervenció. a nivell internacional. Francina Vila i Valls Regidora de Dona i Drets Civils Ajuntament de Barcelona En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. PART I RECERCA, POLÍTIQUES PÚBLIQUES I SERVEIS SOCIALS Autores: Carmina Català Galofré i Margarida Saiz Lloret. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 11 1. LA RECERCA APLICADA AL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS El context dels serveis socials: una xarxa de coneixement multidisciplinari L’àmbit de treball dels serveis socials abasta un Els i les professionals apliquen metodologies de ventall ampli de temàtiques que afecten les per- treball que són producte del corpus de saber de sones, les famílies i els col·lectius. Concebem la la seva professió apresa en contextos acadèmics, persona com un subjecte que viu i es relaciona en així com de l’estudi i de la formació continuada i, una comunitat, en un context territorial amb unes sobretot, de l’experiència contrastada dels equips característiques urbanístiques i socioeconòmiques de treball, sovint interdisciplinaris. També cons- determinades, que es desenvolupa i s’estructura tatem que cada vegada més el context de treball com a persona vinculada a una família amb uns social es dota d’espais de reflexió de la pràctica que patrons de relació determinats. permeten produir coneixement. Per tant, el ventall de temes que aborda la inter- Aquests espais de reflexió de la pràctica són ne- venció social va des de l’acció comunitària fins a la cessaris per pensar en el que fem i per aprendre inserció laboral, l’acompanyament socioeducatiu del que fem. Pensar sobre la nostra pràctica és un i formatiu, el suport i l’assistència sociosanitària bon començament per revisar la teoria i continuar i l’atenció psicosocial entre d’altres. Les metodo- aprenent; espais d’anàlisi de casos, sessions de logies de treball poden ser individuals, familiars, supervisió, grups de millora, intercanvis d’experi- grupals o col·lectives. ència, etcètera, ens apropen a la possibilitat de la millora contínua. Aquesta complexitat del context de la intervenció social i el convenciment de la necessitat d’abordar No obstant això, per seguir avançant necessitem les dificultats i necessitats de les persones d’una interconnectar-nos i ampliar les xarxes de conei- manera integrada pressuposen una aproximació xement cap a l’exterior, en què són imprescindi- que sempre és multidisciplinària i, majoritària- bles els fòrums professionals i acadèmics per a la ment, interdisciplinària. retroalimentació mútua. En aquest context, els projectes que es posen en Aquestes premisses generals actualment estan siste- marxa i les metodologies que s’apliquen es desen- matitzades i s’emmarquen en el Sistema de Gestió volupen des de diverses disciplines professionals: del Coneixement de l’Àrea de Qualitat de Vida, l’educació social, el treball social, la psicologia, la Igualtat i Esports (d’ara endavant, “AQVIE”) en el pedagogia i altres ciències (aplicades o no). L’edu- qual estem treballant amb la finalitat última de: cació social i el treball social són ciències aplica- des, però es basen en la pedagogia, la sociologia o la psicologia, entre altres. Proveir els i les professionals i els serveis de coneixement productiu per dur a terme Amb aquest preàmbul volem remarcar que el trac- la seva tasca, per potenciar l’eficiència, la tament en el context dels serveis socials és neces- sàriament multidisciplinari i, per tant, el coneixe- millora contínua i la qualitat dels projectes ment és sempre multidisciplinari. i els serveis. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 12 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I Aquest pla de gestió del coneixement té tres grans - Espais d’anàlisi de casos / espais de reflexió eixos de treball: ètica. 1. Donar visibilitat i compartir el coneixement - Grups de millora: focus grup, comunitats de adquirit, posant en valor el capital humà, l’ex- pràctica... pertesa i el saber acumulat dels i de les profes- sionals de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i - Intercanvi d’experiències. Esports, a través de: 3. Generar connexions amb les xarxes de - El Banc d’Experiències i Bones Pràctiques. coneixement extern, ja sigui amb altres admi- nistracions, entitats, persones expertes i profes- - El Portal del Coneixement (portal del profes- sionals de diferents àmbits i temàtiques, com sional). també amb fòrums professionals, acadèmics i universitaris. I això amb l’objectiu de descobrir - Espais com ara “Compartim experiències”, pràctiques no conegudes, incorporar tendències per conèixer què fem a l’organització. innovadores, contrastar, sistematitzar o avaluar els nostres processos de treball habituals i, al 2. Interconnectar coneixement per generar mateix temps, exportar i donar a conèixer el coneixement nou a través del treball col·la- nostre coneixement. En aquest sentit, són es- boratiu intern. La generació d’espais i metodo- sencials (entre altres): logies de treball de col·laboració que permetin compartir coneixement presencialment i vir- - El projecte de col·laboració estable amb les tualment, amb l’objectiu de generar aprenen- universitats: recerques aplicades i projectes tatge, productes i serveis innovadors, solucions conjunts. noves i ser més eficients i eficaços en el treball quotidià aprofitant el saber dels i de les pro- - La participació en fòrums i jornades fessionals de l’organització. Alguns d’aquests professionals. espais són: - Les publicacions. La recerca aplicada: una xarxa de coneixement entre les universitats i els serveis socials Tots els i les professionals que treballem en l’àmbit el món acadèmic a les diferents realitats socials, de l’atenció social sabem que tot i treballar tècni- garantint així una retroalimentació per mantenir cament bé, sovint aquesta premissa no pressuposa la docència viva. tenir les eines per sistematitzar l’anàlisi i compro- var la millora de la situació, és a dir, per valorar els La investigació i la pràctica han de coexistir en una resultats i conèixer el grau d’eficàcia i, de vegades, relació simbiòtica en la qual la primera ha de ser d’eficiència de les metodologies aplicades en les una part integral de la segona. L’aprenentatge de nostres intervencions. competències i les reflexions de la pràctica poden constituir la base per al desenvolupament de la La recerca ens aporta aquest grau de sistematitza- recerca. La recerca pot produir coneixements nous ció, de mètode, de mirada objectiva i d’expertesa i estimular pràctiques renovades i noves. externa necessària per ajudar-nos a pensar en la nostra pràctica i reforçar-la tècnicament i concep- tualment. Per això tenim el convenciment que, en La sinergia entre recerca i pràctica dóna el camp de la intervenció social, la universitat és sentit a les intervencions socials des de les una col·laboradora necessària. diferents disciplines. D’altra banda, la universitat no pot mantenir els seus processos acadèmics i les seves recerques allunyades de la pràctica diària. Necessita no- El pensament i la reflexió conjunta entre els i les drir-se de l’aplicació de les hipòtesis en la pràc- professionals del context universitari i del context tica real. Aquesta col·laboració és, doncs, una de serveis socials pot produir un coneixement gran oportunitat per a la universitat per apropar que estimuli els dos camins i generi una xarxa de En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 13 coneixement imprescindible per al creixement Si partim d’aquestes premisses, el projecte de col- mutu. Per tant, no es tracta d’encarregar des dels laboració estable amb les universitats té dues fina- serveis socials recerques a les universitats, sinó de litats complementàries: treballar conjuntament en un procés d’aprenentat- ge per obtenir un producte compartit. − Iniciar una línia de treball potenciant projec- tes d’interès comú que portin a terme persones becàries de postgraus i màsters amb l’impuls i Reflexionar sobre l’experiència i les teories la tutoria de les dues institucions. Apropament i pensar-hi, dissenyar hipòtesis i posar en del coneixement mutu, afavorint que alumnes i pràctica una metodologia, pensar en un persones becàries s’apropin a la realitat. model d’anàlisi, analitzar els resultats i − Promoure la recerca aplicada en col·laboració extreure’n conclusions són sabers comuns. amb les universitats liderada pels diversos de- partaments de l’AQVIE, en temes d’interès estra- tègic per a l’Ajuntament de Barcelona. La recerca aplicada en el context dels serveis socials: efectes, finalitats i requisits mínims La recerca aplicada queda plenament justificada − Prestigiar l’organització. perquè la pràctica contrastada, basada en l’anàlisi i la sistematització, ens reportarà la retroalimen- − Etcètera. tació necessària per millorar en qualitat i en eficiència la resposta cap a la ciutadania. No obstant això, podríem llistar aquí algunes de les finalitats específiques que podrien motivar l’inici D’altra banda, iniciar una recerca aplicada amb d’una recerca aplicada: professionals dels serveis socials, independentment de l’objecte de treball i de la finalitat, té sempre − Fer una diagnosi de les persones, grups o co- diferents efectes beneficiosos en el context de la munitats. intervenció social, tots complementaris entre si, com ara: − Valorar necessitats o recursos. − Descriure de forma sistemàtica una manera de − Validar o avaluar l’eficàcia d’un tipus d’interven- treballar. ció social, metodologia o model. − Produir coneixement explicatiu de la manera − Fer propostes de millora. com es treballa. − Homogeneïtzar les intervencions. − Fomentar el coneixement tècnic, que pot com- portar millorar el nivell o canvis tècnics. − Demostrar l’eficiència i l’eficàcia. − Sistematització d’instruments tècnics, escales − Investigar un problema o un tema d’interès nou de valoració... o emergent. − Fomentar la creativitat. − Fomentar la implicació dels i de les professio- nals en els serveis. − Rendibilitzar l’experiència professional. − Augmentar i prestigiar l’estatus professional i acadèmic dels i de les professionals que treba- llen en els serveis socials (presentacions, publi- cacions...). En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 14 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I − Plantejar noves qüestions o noves necessitats, aquesta és una complexitat afegida que cal acor- explorar nous problemes... dar amb el món acadèmic i que atorga unes ca- racterístiques pròpies a la recerca. Per exemple, − Analitzar l’impacte d’un tema determinat, ja la necessitat de contrastar resultats amb altres sigui un recurs, un tipus d’intervenció o canvi disciplines durant el procés. organitzatiu. − La teoria o el paradigma: constitueix la lent a − Etcètera. partir de la qual s’interpretaran els resultats, i que ha de ser coherent amb el model d’interven- Després de repassar les recerques aplicades que ció. En aquest apartat també podem incloure el actualment es troben en procés de treball, gosem model d’anàlisi dels resultats. assenyalar quins són els requeriments mínims que cal tenir en compte i dels quals cal tenir molta cura − La coherència del disseny: cal dedicar bona perquè una recerca arribi a bon fi en el context part de la primera fase de qualsevol recerca a la dels serveis socials: planificació i al disseny. Aquest disseny ha de ser senzill i entenedor perquè es pugui compartir i − La motivació: ha de ser un tema o problema sigui un eix de referència durant tot el procés. d’importància social, hi ha d’haver una preocu- Si el disseny està ben fet, la recerca flueix, tot i pació pel tema o s’ha de voler innovar o trobar que hi puguin sorgir obstacles o incidències que una resposta davant d’una situació. calgui resoldre. − La viabilitat: que sigui possible pel que fa a la − L’equip de recerca s’ha de constituir d’una ma- dedicació de temps dels i de les professionals, nera clara, diferenciant almenys dos nivells: que sovint també fan atenció al públic o porten les tasques pròpies del servei. És important tenir - Un equip impulsor format per ajuntament i en compte la duració de la recerca, per tal que universitat, que defineix l’orientació de la re- estigui a l’abast de l’equip que la promou, així cerca, en fa el seguiment, pren les decisions com l’abast i els recursos humans i econòmics dels canvis d’orientació que puguin sorgir, i disponibles. en segueix l’anàlisi, les conclusions, la publi- cació i l’aplicació pràctica. − L’ètica: tenint en compte que l’objecte de treball són persones, l’ètica no permet fer estudis de - L’equip de camp, amb una organització inter- contrast o d’impacte en què un subjecte no rebi na en funció de cada fase, i de l’abast de la un recurs del qual teòricament podria disposar. recerca (comissions per temes, territoris...). − La implicació i el suport de l’organització: − La metodologia i el rigor: en aquesta part la aquesta és una condició essencial perquè la re- universitat té l’expertesa i la possibilitat d’uti- cerca tingui èxit, tant en el desenvolupament litzar la metodologia adequada en funció de com en l’aplicació de les conclusions. l’objecte i la tipologia de la recerca. Cal que la metodologia a emprar estigui definida i sigui − Un acord formal entre universitat i adminis- acceptada per tothom des del principi. tració: per donar-li el màxim de formalitat i claredat, tot els treballs de col·laboració amb la − El pla de comunicació: per generar conei- universitat s’han d’acordar i redactar en el marc xement útil i aplicat cal donar visibilitat als d’un conveni de col·laboració o altres fórmules resultats. Cal acordar, per tant, la forma de de concertació. És important que els elements presentació i publicació, i dissenyar un pla de més estructurals, com ara l’objecte de la recerca, comunicació a l’interior de l’organització, en les fases i els terminis, la relació econòmica –si primer lloc, i a l’exterior, en una segona fase. n’hi ha–, les responsabilitats i funcions, la propi- etat intel·lectual, etcètera, formin part d’aquest − La transferència i la retroalimentació dels document escrit. resultats a la pràctica: a l’Administració, pre- veure una recerca a curt o a mitjà termini és − La disciplina acadèmica i professional: cal de- vital per poder assumir l’aplicació de les con- finir la disciplina o disciplines des de les quals clusions a la pràctica segons el disseny inicial. es du a terme la recerca. Atès que, com ja hem Independentment de l’aplicació dels resultats, dit abans, el plantejament social és majorità- cal assegurar la socialització del coneixement riament multidisciplinari o interdisciplinari, extret de la recerca. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 15 No tot és ciència, però sí que tot és coneixement Finalment, no volem acabar aquest capítol sense relativitzar el mètode científic com a tal. Darrerament, ens hem acostumat massa a sentir que només són vàlides les intervencions els resultats de les quals es basen en l’evidència. Totes i tots els que treballem amb persones i grups humans sabem que treballem amb la complexitat i no ens podem basar en l’evidència. Amb les persones no podem garantir mai que si apliquem un mateix mètode el resultat serà el mateix. Sempre hi ha multiplicitat de variables imprevisibles que influeixen en els processos de les persones (professionals, persones i famílies usuàries). Tot i que som partidaris del rigor metodològic, difícilment podrem fer una inferència de causa-efecte. Per tant, hem de ser prudents, i a través de les recerques aplicades podrem dir que el nostre treball millora, acompanya o té uns efectes que semblen positius però que depenen sempre de molts factors, la majoria dels quals no són a les nostres mans. No obstant això, estudiar els processos de transformació del col·lectiu humà ens aporta coneixement, ja que nosaltres mateixos com a professionals i com a organització formem part d’aquest procés, i ens empeny a la millora contínua. Carmina Català i Galofré Cap del Departament de Planificació i Processos Direcció de Serveis d’Estratègia Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 16 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 2. LA RECERCA APLICADA AL CAMP DE L’ATENCIÓ EN SITUACIONS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DES DEL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS PÚBLICS 2.1 LA RECERCA APLICADA: UN REQUISIT EN PROCESSOS DE MILLORA CONTÍNUA L’any 2005, la Direcció del Programa de Dona inicia un procés de millora contínua de l’atenció que es proporciona a dones, infants i adolescents que viuen, o han viscut, situacions de violència masclista. Aquest procés se sosté, entre altres, en dos eixos que es consideren imprescindibles: - La protocol·lització de la intervenció a partir de l’experiència tècnica. - La recerca aplicada. La protocol·lització de la interven- En procés d’elaboració, s’està treballant per definir: ció a partir de l’experiència tècnica − La intervenció amb adolescents víctimes de relacions Es tracta de partir de l’experiència professional afectives-sexuals abusives o altres manifestacions de identificant les bones pràctiques per transfor- violència masclista des dels serveis socials públics de la mar-les en coneixement que es pugui socialitzar, ciutat de Barcelona que proporcionen una atenció de compartir i aplicar pel conjunt de serveis socials tractament en aquest tipus de situacions1. En aquest implicats en la detecció o atenció a dones, infants cas es tracta de definir la intervenció adreçada o adolescents que viuen situacions de violència a noies i nois de 12 a 17 anys que reben violèn- masclista, amb independència de si la titularitat cia masclista en la qual no estan implicats ni dels serveis és pública o privada i de quina sigui la la mare ni el pare, o la parella actual d’una o seva adscripció organitzativa. l’altre, i la intervenció amb els i les adolescents que exerceixen la violència masclista. La seva El procés de protocol·lització iniciat l’any 2005 s’ha presentació està prevista per l’octubre del 2014. concretat en una sèrie de documents, la majoria dels quals estan publicats i es poden consultar − Intervenció amb homes agressors. Aquest treball al Web de Dones de l’Ajuntament de Barcelona s’està portant a terme dins el context del Circuit (bcn.cat/dona). Els documents elaborats fins a Barcelona contra la violència vers les dones2 amb la l’actualitat són els següents: direcció i coordinació de la Direcció del Progra- ma de Dona. La seva presentació està prevista − Protocol·lització de la intervenció individualitzada amb per al primer semestre del 2014. dones que viuen o han viscut violència de gènere. (Pu- blicat el 2007 en català.) − Protocol·lització de la intervenció grupal amb dones que pateixen o han patit violència de gènere. (Publicat el 2007 en català.) − Pautes orientatives d’exploració i intervenció amb els fills i filles de les dones ateses per situacions de violència de gènere. (Publicat el 2007 en català.) 1 Igual com l’anterior, aquest treball està coordinat i dirigit conjunta- ment per Tècniques de la Direcció del Programa de Dona de l’Ajun- tament de Barcelona i del Servei d’Infància i Dona del Consorci de − Criteris orientatius d’intervenció amb dones que patei- Serveis Socials de Barcelona. xen, o se sospita que pateixen, algun trastorn mental. 2 Aquest circuit neix l’any 2001, impulsat per l’Ajuntament de Barce- (Document intern del 2007 en català.) lona i el Consorci Sanitari de Barcelona, amb la voluntat ferma de promoure la coordinació i la cooperació entre les diferents instituci- ons implicades en la lluita per l’eradicació de la violència masclista − La intervenció amb infants i adolescents en situacions a Barcelona, com a condició necessària per poder oferir una atenció de qualitat a les dones que estan vivint situacions de violència, i als de violència masclista des del sistema públic de serveis seus fills i filles, i considerant el vessant preventiu. socials de la ciutat de Barcelona. (Publicat el 2012 en El grup de treball que està definint La intervenció amb homes agressors està integrat per professionals i comandaments de diferents serveis català i castellà.)1 dels àmbits de serveis socials, justícia, cossos policials i salut. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 17 Tots els documents de protocol·lització han estat Per això, des de l’any 2005, es va incorporar l’obli- elaborats a partir de grups de treball en els quals gació de diversos serveis adscrits a la nostra Di- han participat, com a mínim, professionals i co- recció de participar en la realització de diverses mandaments dels diferents serveis socials públics recerques aplicades, prèviament seleccionades implicats, així com una o dues persones expertes d’entre diversos temes d’interès, per a la millora de externes per assegurar la incorporació de les apor- la intervenció en situacions de violència masclista tacions en l’àmbit internacional útils en el nostre des del context dels serveis socials. context i evitar fer una anàlisi excessivament cen- trada en la nostra organització. Des d’aleshores, a més de la recerca objecte d’aquesta publicació, s’han dut a terme les recer- En tots aquests documents es defineix, com a mínim: ques aplicades següents: − El marc conceptual i legal del qual es parteix. − Procés de validació científica del Protocol RVD-BCN de valoració del risc de violència − La metodologia d’intervenció que cada docu- de parella contra la dona3. ment desenvolupa en funció dels seus objectius. L’RVD-BCN (Risc Violència Dona - Barcelona) ha estat elaborat en el context del Circuit Barce- lona contra la violència envers les dones4. L’objectiu La recerca aplicada d’aquest protocol és proporcionar als i a les pro- fessionals que atenen dones que viuen situaci- Es tracta d’una recerca útil per a l’acció. ons de violència masclista per part de la seva parella o exparella, una eina que ajudi a valorar Perquè pot: el risc que es produeixin, a curt termini (com a màxim sis mesos), actes violents greus. 1. Aportar elements de comprensió sobre un fe- nomen o una problemàtica determinada per L’RVD-BCN ha estat sotmès a un procés de vali- afinar què hem de mirar quan explorem, quins dació científica que es va iniciar el mes de febrer són els elements clau per a una bona valoració de 2010 i es va tancar el juny del 2011, i en el diagnòstica i com orientar més eficaçment la qual han participat professionals i serveis de intervenció. tots els àmbits implicats de la justícia, la salut, els serveis socials i els cossos policials (Mossos 2. Aportar elements de coneixement i de compren- d’Esquadra i Guàrdia Urbana). Aquest procés ha sió sobre l’evolució dels perfils i les necessitats estat dirigit pel Grup d’Estudis Avançats en Vi- de la població usuària i dels requeriments per olència (GEAV) de la Universitat de Barcelona, i als serveis en una societat en evolució constant. ha estat finançat a parts iguals per l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona 3. Validar científicament noves eines i metodolo- i l’Institut Català de les Dones. La Direcció del gies d’exploració diagnòstica, d’intervenció o Programa de Dona de l’Ajuntament de Barcelona d’avaluació (tant de procés com de resultats). es va encarregar de la coordinació de tot el pro- cés i de la Comissió Tècnica Interinstitucional 4. Identificar quines pràctiques són més eficaces que en va fer el seguiment. i eficients en l’assoliment d’uns objectius de- terminats. − El procés de recuperació de les dones que viuen violència de parella: descripció i ins- 5. Avaluar els resultats obtinguts en relació amb trumentació. la situació inicial i la perdurabilitat en el temps de les millores assolides. Aquesta recerca es va iniciar a final del 2008 i es va tancar el maig del 2012. La presentació dels resultats obtinguts és l’objecte de la publicació que teniu a mans. Des de la Direcció del Programa de Dona entenem la recerca aplicada com una eina bàsica en qualsevol sistema de serveis que tingui incorporats criteris de qualitat, 3 Es pot consultar aquesta documentació al Web de Dones de l’Ajun- d’eficàcia i d’eficiència en la seva pràctica. tament de Barcelona (bcn.cat/dona).4 Verure nota a peu de pàgina n.3 En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 18 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I Hi ha en marxa dues recerques més: − L’impacte de la violència masclista en la in- − Recerca per avaluar l’eficàcia del tractament fància i l’adolescència, en les mares i en les psicosocial amb homes que exerceixen vio- relacions maternofilials, i processos de recu- lència masclista vers la parella i són usuaris peració. La direcció de la recerca és assumida del Servei d’Atenció a Homes per a la promo- per la Universitat de Girona a través del grup de ció de relacions no violentes (SAH). La direcció recerca ERIDIQV, adscrit a l’Institut de Recerca de la recerca és assumida per la línia d’investiga- sobre Qualitat de Vida. Aquesta recerca s’ha ini- ció Gènere, grups i canvi del grup de recerca con- ciat l’any 2012 amb una duració prevista fins a solidat PsicoSAO, de la Universitat de Barcelona. final del 2015, i se’n preveu la publicació i divul- Aquesta recerca s’ha iniciat l’any 2013 amb una gació dels resultats el primer semestre del 2016. duració prevista fins a final del 2017. 2.2 EL DISPOSITIU PÚBLIC DE SERVEIS SOCIALS DE LA CIUTAT DE BARCELONA QUE PROPORCIONA ATENCIÓ EN SITUACIONS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA La ciutat de Barcelona té un dispositiu públic d’atenció amb elements comuns amb la resta de municipis i territoris de Catalunya i amb elements específics que el diferencien. A continuació es recullen els aspectes que, més enllà de si són comuns o específics, considero que poden aportar elements útils per a la reflexió. Aquest dispositiu públic es defineix a partir de la La violència contra la dona és a la vegada universal i premissa que la violència masclista té un caràcter particular. És universal, ja que no hi ha cap regió del món, estructural i que, per tant, cal intervenir en tots els cap país ni cap cultura en què s’hagi aconseguit que les vessants, tant d’atenció com de prevenció. dones estiguin lliures de violència. La ubiqüitat de la vi- olència contra la dona, que transcendeix les fronteres de Caràcter estructural de la violència les nacions, les cultures, les races, les classes i les religions, masclista indica que les seves arrels es troben en el patriarcat —la dominació sistemàtica de les dones pels homes—. Les nom- Així ho reconeix l’Assemblea General de l’ONU a la broses formes i manifestacions de la violència i les diferents Declaració sobre l’eliminació de la violència contra experiències de violència patides per les dones apunten a la dona5 (1993): la intersecció entre la subordinació basada en el gènere i altres formes de subordinació experimentades per les Reconeix que la violència contra la dona constitueix una dones en contextos específics. manifestació de relacions de poder històricament desiguals entre l’home i la dona, que han conduït a la dominació Històricament, els rols de gènere —els rols socialment de la dona i a la discriminació en contra seva per part de construïts de les dones i els homes— han estat ordenats l’home i impedit el desenvolupament ple de la dona, i que jeràrquicament, de manera que els homes exerceixen po- la violència contra la dona és un dels mecanismes socials der i control en les dones. La dominació masculina i la fonamentals pels quals es força la dona a una situació de subordinació femenina tenen bases ideològiques i mate- subordinació respecte de l’home. rials. El patriarcat s’ha escudat en formes socials i cultu- rals, i es troba institucionalitzat en les economies locals i A l’Estudi a fons sobre totes les formes de violència contra mundials. També ha arrelat en les ideologies formals i en la dona presentat a l’Assemblea General de l’ONU el el discurs públic. juliol del 2006, en un informe del secretari gene- ral, es dedica un apartat al “Context general i les causes estructurals de la violència contra la dona”.6 Entre altres coses, diu el següent: 5 Resolució de l’Assemblea General 48/104, de 20 de desembre de 1993. 6 El context general i les causes estructurals de la violència contra la dona, Informe del secretari general de l’ONU, p. 32-38. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 19 Les diferents cares de la violència masclista − Qui rep la violència masclista: les dones, els infants i adolescents que viuen situacions de vi- olència masclista. − Qui l’exerceix: En el context de la llei catalana del dret de les dones a l’eradicació de la violèn- cia masclista, el perfil de la persona maltracta- dora pot ser divers, però majoritàriament és la parella o exparella home. Aquest també pot ser el pare dels infants o adolescents o no, i haver assumit el rol parental o no respecte a ells. − El context social en el qual es dóna - D’una banda, hi ha una societat sensibilit- zada contra la violència masclista en la qual cada cop hi ha més ciutadans, ciutadanes i entitats que adopten actituds actives contra la violència. - D’altra banda, es constata la pervivència en tots els nivells de la societat d’un sexisme que es transforma adoptant formes cada cop més subtils que invisibilitzen les microvio- lències. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 20 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 21 El dispositiu públic actual de la ciutat de Barcelona SERVEIS SOCIALS PÚBLICS QUE INTERVENEN EN SITUACIONS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA A LA CIUTAT DE BARCELONA CENTRES DE SERVEIS PUNTS D’INFORMACIÓ SERVEI D’ATENCIÓ A SERVEI D’ATENCIÓ EQUIP D’ATENCIÓ AGÈNCIA ABITS CENTRE D’URGÈNCIES SOCIALS I ATENCIÓ A LES NENES I NENS A HOMES PER A A LES DONES EXPLOTACIÓ SEXUAL I EMERGÈNCIES (CSS) DONES (SAN) LA PROMOCIÓ DE (EAD) SOCIALS DE (PIAD) RELACIONS NO BARCELONA (CUESB) VIOLENTES − Informació En Violència masclista: − Assessorament (SAH) − Informació i assessorament − Detecció En Violència masclista: i orientació i assessorament − Atenció 1. Generalista − Exploració − Prevenció i sensibilització − Suport individual a − Tractament personalitzat 2. Indirecte les mares (o persones − Prevenció i sensibilització − Tractament personalitzat i integral (dona i fill/es) − Tractament, excepte − Detecció i integral 3. Direcció de Serveis de referents) i als infans − Informació quan la dona necessita − Motivació a la demanda − Atenció social, − Derivació a Família i Serveis Socials o adolescents i assessorament sobre els acolliment d’ajuda psicològica i educativamaltractaments recursos i serveis − Derivació als CSS (o si − Intervenció grupal amb − Assessorament jurídic d’acompanyament cal acolliment a l’EAD) els menors − Entrevistes individuals 1. Generalista d’acollida per valorar la − Recursos de protecció − Assessorament i suport a Fora de l’horari 2. Directa − Acompanyament de la − Intervenció grupal amb mares situació i oferir ajuda − Servei d’inserció laboral professionals d’atenció de dona en la derivació 3. Institut Municipal personalitzada − Assessorament a l’EAD i ABITS de Serveis Socials − Tractament individual professionals 1. Dispositiu específic VM 1. Dispositiu específic VM 1. Dispositiu específic VM − Tractament grupal 2. Indirecta 2. Indirecta 2. Indirecta 1. Dispositiu específic VM 3. Direcció Dona 3. Direcció Dona 3. Direcció Dona 1. Dispositiu específic VM 2. Indirecta 2. Indirecta 3. Direcció Dona ACOLLIMENTS I ATENCIÓ D’EMERGÈNCIA 3. Direcció Dona 1. TIPOLOGIA DE SERVEI 1. Dispositiu especialitzat VM (víctimes Generalista: atenen a tota la ciutadania i tot tipus de CENTRE D’ACOLLIMENT D’URGÈNCIA de tràfic de persones amb finalitat problemàtiques (CMAU-VM) d’explotació sexual) Dispositiu específic de VM: atén només situacions de 2. Entitat privada conveniada. VM (ambulatori i acolliment d’urgència) 1. Dispositiu específic VM Dispositiu especialitzat VM: recurs d’acollida de llarga Finançament Direcció Dona estada per VM ACOLLIMENT DE 2. Indirecta LLARGA ESTADA 3. Direcció Dona PISOS PONT 2. TIPOLOGIA DE GESTIÓ O D’AUTONOMIA Directa: servei atès per funcionariat municipal Indirecta: servei externalitzat 1. Dispositiu especialitzat VM (víctimes de tràfic de persones amb finalitat Consorci de Serveis Socials: finançament des de d’explotació sexual) Direcció Dona CASA D’ACOLLIDA DE CASA D’ACOLLIDA AMB PISOS D’ACOLLIMENT PIS TUTELAT AMB 2. Consorci de serveis socials. Entitat privada BARCELONA ENTITAT CONVENIADA EN COMUNITAT DE ENTITAT CONVENIADA conveniada. 3. DEPENDÈNCIA VEÏNS Finançament Direcció Dona Institut de Serveis Socials 1. Dispositiu especialitzat 1. Dispositiu especialitzat 1. Dispositiu especialitzat Direcció Dona VM VM 1. Dispositiu especialitzat VM Consorci de Serveis Socials: finançament des de 2. Consorci de serveis 2. Entitat privada VM 2. Entitat privada Direccció Dona socials conveniada 2. Consorci SS Barcelona conveniada. Entitats privades conveniades: finançament des de Direcció de Dona Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials Finançament Direcció Dona Finançament Direcció Dona Finançament Direcció Dona Finançament Direcció Dona CIRCUIT BARCELONA CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES Coordinació interinstitucional En qualsevol explotació de l’obra autoritzada En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. per la llicència es farà constar l’autoria. 22 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I Els criteris d’accés als serveis del Descripció dels serveis socials que dispositiu integren el dispositiu públic de la - Viure al municipi de Barcelona.7 ciutat de Barcelona - Viure, o haver viscut, violència masclista. Tots els serveis socials tenen la responsabili- S’atenen totes les dones i infants o adolescents que tat de detectar situacions de violència mas- reuneixen tots dos requisits independentment que: clista i poden fer-ho. − Estiguin empadronades o no. Preval la situació A continuació es descriuen els serveis que real per sobre de la situació administrativa. tenen una responsabilitat específica en aquest àmbit d’intervenció i que conformen − Tinguin la seva situació regularitzada legalment el dispositiu públic d’intervenció a la ciutat o no quan es tracta de dones estrangeres. de Barcelona − Hagin interposat denúncia o no per la situació de violència viscuda. • Els centres de serveis socials (serveis so- − Estiguin convivint amb la persona agressora o cials bàsics generalistes) hagin trencat la relació amb ella. Assumeixen funcions de detecció, exploració, va- − Sense discriminació per estat de salut física i loració i tractament de les dones, infants i ado- mental, discapacitat, situació legal, orientació lescents que s’adrecin al Centre de Serveis Socials sexual o procedència. (CSS), sigui per via d’urgència o ordinària, amb una demanda que pot ser específica o no per temes de Pel que fa a l’accés als recursos públics d’acollida violència masclista, sempre que no calgui activar tant d’urgència com de llarga estada, cal dir que: recursos alternatius de protecció i d’acolliment d’urgència i de llarga estada. En aquest cas, hauran - Els criteris d’accés són els mateixos amb una de derivar la dona i els seus fills i filles a l’Equip excepció: quan hi ha un trastorn mental o d’Atenció a les Dones (EAD) de l’Ajuntament de una toxicomania, cal que la persona segueixi Barcelona. un tractament dels serveis corresponents de la xarxa de salut. I cal que estigui compen- Els centres de serveis socials són el servei referent sada. del cas quan es tracta de dones que viuen violència i són ateses per aquest servei, mentre no necessitin - Poden accedir-hi fills barons fins als 18 anys recursos d’acolliment de llarga estada. Pel que fa i, en casos determinats, també majors d’edat a l’acolliment d’urgència, el servei referent passa sempre a criteri tècnic i en funció de les ca- a ser l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD), però el racterístiques de cada cas particular. CSS no tanca l’expedient en espera de la valora- ció i orientació resultants de l’exploració inicial d’urgència. Quan és el CSS el servei referent, li correspon activar els recursos específics de violèn- cia que calgui a cada cas, llevat dels d’acolliment (Renda Activa d’Inserció RAI, teleassistència mòbil, notificacions a la Fiscalia, etcètera). Entenem per servei referent el que és responsable de la intervenció troncal o principal amb la dona que viu violència i amb els seus fills i filles. El servei referent no és responsable de les intervencions du- tes a terme pels altres serveis intervinents, ja que no té cap relació jeràrquica ni d’autoritat formal amb ells. 7 Els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) i el Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS atenen també dones de fora de Barcelona. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 23 Són funcions del servei referent del cas: L’EAD és un servei municipal ambulatori d’aten- ció específica a les dones i els seus fills i filles que − Amb els altres serveis que intervenen, busca l’ar- viuen violència masclista. Ofereix un espai d’aten- ticulació entre tots ells per intentar compartir ció integral i multidisciplinari —social, psicològic, una visió global del que passa i del que s’està educatiu, jurídic i d’inserció laboral— a les dones fent, intentar aconseguir la coherència d’actua- (com a dones i com a mares) i als seus fills i filles cions i evitar la victimització secundària. de la ciutat de Barcelona que viuen, o han viscut, situacions de violència masclista, per poder tre- − Garanteix que els acords establerts amb altres ballar els seus processos de recuperació, tinguin serveis queden recollits per escrit i que l’altre necessitat de recursos d’acollida o no. servei subscriu el text i en té una còpia. Una funció important que s’ha anat potenciant en • Els Punts d’Informació i Atenció a les els últims tres anys és la de suport i assessorament Dones (PIAD) a la resta de serveis socials (CSS, Equips d’Aten- ció a la Infància i l’Adolescència, etcètera.), i al- En situacions de violència masclista assumeixen tres sistemes de serveis (salut, educació, etcètera.). la funció de detecció, quan cal ajuden la dona a Aquest suport i assessorament es pot proporcionar prendre consciència de la seva situació, la motiven respecte de casos concrets, projectes d’intervenció a demanar ajuda, la deriven al centre de serveis grupal o per temes com ara clarificació de criteris, socials del territori i l’acompanyen en la derivació. procediments i recursos. Tan sols quan valoren que la dona i els seus fills i fi- lles necessiten de recursos d’acolliment els deriven L’EAD és el servei referent del cas: directament a l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) i n’informen el centre de serveis socials del territori. − Sempre que calgui activar recursos d’acollida de llarga estada. La funció de detecció d’aquests dos serveis socials bàsics de titularitat municipal (CSS i PIAD) és clau En aquests casos, l’Equip d’Atenció a les Dones si tenim en compte les dimensions de la violèn- pot activar els recursos generalistes que siguin cia masclista a Catalunya i que només una petita pertinents o fer-ne el seguiment (Renda Mínima part arriba al nostre dispositiu d’atenció. La major d’Inserció-RMI-, Programa d’accés a l’habitatge, part de les dones que viuen situacions de violència sol·licitud única de recursos per a la gent gran, masclista i s’adrecen a aquestes serveis ho fan per etcètera), a més dels específics de violència mas- altres temes que poden estar relacionats o no amb clista (Renda Activa d’Inserció –RAI-, teleassis- elles mateixes. tència per a dones maltractades, etcètera). Per facilitar la detecció d’aquestes situacions quan − En els casos en què no intervingui un Centre de no són evidents, es van elaborar una sèrie d’indi- Serveis Socials i que la problemàtica principal cadors d’alerta en relació amb el cos, la ment i sigui la violència viscuda. l’entorn que es poden consultar al web esmentat anteriorment en el document Protocol·lització de la En aquests casos, la intervenció de l’Equip intervenció individualitzada amb dones que viuen o han d’Atenció a les Dones té un caràcter específic en viscut violència de gènere8. els aspectes directament relacionats amb la vio- lència viscuda. Quan cal, a més, una intervenció • L’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) social en altres aspectes, l’Equip d’Atenció a les Dones fa una derivació parcial del cas al centre És un servei equivalent als CIE d’altres territoris de de serveis socials corresponent. Catalunya amb algunes diferències, ja que també atén urgències, la figura professional referent en la majoria dels casos és de la disciplina del tre- ball social, i és la porta d’accés al dispositiu públic d’acolliment d’urgència i de llarga estada de la ciu- tat de Barcelona i també d’entitats privades de la ciutat o província. 8 Ajuntament de Barcelona. 2007 En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 24 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I • Centre Municipal d’Acolliment d’Urgèn- pis d’acollida, o bé hi hauran accedit directament cia per Violència Masclista (CMAU-VM) des del CMAU-VM en funció de la valoració del seu grau d’autonomia en aquella fase del procés de L’Ajuntament de Barcelona disposa, des del 8 de recuperació. març de 2011, del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM), on En tots els casos es treballa sempre des de la lògica es deriven totes les dones i els seus fills i filles que d’un únic pla de treball per unitat familiar, con- requereixen acolliment d’urgència, llevat que la sensuat entre els o les professionals de l’EAD i del zona de risc de la dona coincideixi amb la d’ubi- recurs d’acollida de què es tracti, amb objectius, cació del CMAU-VM. Aquest centre és un servei estratègies i pronòstic consensuats i responsabili- residencial d’urgència que té per objectius, entre tats diferenciades. altres: Aquesta metodologia d’articulació i treball en − Proporcionar un espai de seguretat, respir, con- xarxa entre serveis del mateix dispositiu s’aplica tenció emocional i suport on la dona pugui refle- igualment quan la dona, i els seus fills i filles, estan xionar sobre la seva situació i sobre les diferents acollits en recursos de titularitat privada, en què alternatives possibles, i pugui prendre les deci- l’EAD és el servei derivador i referent del cas. Es sions que li calguin sobre el seu futur. tracta de garantir a les persones un tracte equita- tiu, independentment de quin sigui el recurs en − Ajudar la dona perquè pugui explicar adequa- el qual estiguin acollides i de la seva titularitat, dament als seus fills i filles, si en té, perquè són pública o privada. allà i com els afecta aquesta decisió. • Servei d’Atenció a Nenes i Nens que han − Assegurar la cobertura de les necessitats bàsi- patit violència de gènere (SAN) ques d’allotjament, manutenció i salut de la dona i dels seus fills i filles. Es tracta d’un servei municipal de caràcter ambula- tori d’atenció específica als fills i filles de famílies − Proporcionar a la dona i els seus fills i filles aten- amb problemes de violència masclista. Té per fina- ció educativa i psicològica, mentre duri l’acolli- litat ajudar a identificar i interioritzar un model ment d’urgència, com a complement de l’aten- parental alternatiu i positiu que permeti construir ció social i jurídica proporcionada en aquest noves formes de relació, i evitar, així, el cicle repe- període per l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD). titiu de la violència. − Complementar l’exploració portada a terme És un servei familiar, de manera que es fa una des de l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD), per exploració de la idoneïtat del recurs, i, un cop fer una valoració inicial conjunta de la situació acordat l’inici d’activitat, els infants o adolescents que permeti als i a les professionals prendre les s’incorporen als grups per edats i les mares o les decisions oportunes respecte de les propostes a persones adultes referents s’incorporen a grups de fer a la dona i de la intervenció a dur a terme en suport per treballar les capacitats marentals i els funció de la voluntat expressada per ella. models relacionals. Tanmateix, es fa un seguiment tutorial individual i sessions de treball unifamili- L’articulació entre l’EAD i el CMAU-VM ha de ga- ars, si s’escau. Per poder incorporar els infants o rantir l’existència d’un únic pla d’exploració i adolescents als grups és condició vinculant que la d’intervenció inicials, amb objectius i estratègies mare, o la persona adulta referent, estigui dispo- consensuades i responsabilitats diferenciades en sada a integrar-se al treball de grups. funció de les competències de cada servei. • Servei d’Atenció Socieducativa de • Casa i pisos d’acollida de llarga estada. l’Agència ABITS La ciutat disposa d’una casa i de diversos pisos És un servei específic que l’Ajuntament de Barce- d’acollida públics gestionats pel Consorci de Ser- lona posa a disposició de les dones que viuen de la veis Socials de Barcelona. En tots els casos les do- prostitució o que són víctimes d’explotació sexual, nes i els infants o adolescents que accedeixen a especialment les que ofereixen i negocien els ser- aquestes recursos sempre han passat prèviament veis a la via pública. pel CMAU-VM. Pel que fa als pisos d’acollida, al- gunes dones hauran iniciat l’acolliment de llarga Es tracta d’un servei multidisciplinari integrat per estada a la casa d’acollida i passat posteriorment al professionals de les disciplines de l’educació social, En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 25 el treball social, la psicologia i la salut. El servei − D’atenció a homes que maltracten. Es tracta ofereix: d’un servei que té per objectius eliminar o dis- minuir els maltractaments per obtenir l’equitat − Informació i assessorament. de gènere en la parella. Es proporciona una aten- ció grupal i individualitzada psicoterapèutica − Acompanyament a les dones, quan s’escau, als per aconseguir unes relacions familiars i de pa- serveis i recursos. rella més respectuoses i igualitàries. Els homes que hi participen ho fan amb caràcter voluntari − Tractament personalitzat i integral des de la i no pas en compliment d’una mesura judicial. confidencialitat. − De prevenció, a través de la implicació dels ho- − Atenció psicològica. mes de la ciutat de Barcelona en l’equitat de gènere. Es tracta del projecte “Canviem-ho”, que − Derivació a recursos i serveis públics, privats i busca la implicació dels homes en la transforma- concertats, segons les necessitats i acompanya- ció de les desigualtats existents amb les dones i ment si cal. fa de l’equitat de gènere un assumpte que també és responsabilitat dels homes. − Assessorament i suport a professionals d’altres serveis que intervinguin en casos en què es do- • Equips d’Atenció a la Infància i l’Ado- nin situacions de treball sexual o explotació se- lescència (EAIA) xual, o se sospiti que es poden produir aquestes situacions. Aquests equips presten un servei municipal es- pecialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència − Intervenció socioeducativa en operatius policials en situació o risc de desemparament, així com en relació amb persones que exerceixen prosti- d’atenció a les seves famílies. Tal com posava en tució o són víctimes d’explotació sexual . evidència l’Estudi sobre el maltractament d’infants a Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalu- Es treballa a diferents nivells d’intervenció sempre nya i publicat l’any 2000, l’existència de violència amb perspectiva de gènere, i buscant l’apodera- masclista en els casos en què intervé l’EAIA és molt ment de les dones com a constructores del seus alta, raó per la qual el converteixen en un servei plans de vida: amb un potencial de detecció molt important. − La detecció i intervenció al carrer, amb treball de proximitat, amb sortides diàries a la via pú- blica matí, tarda i nit. Canvis en el dispositiu a partir de gener del 2014 − La intervenció més aprofundida en oficina, amb plans de treball individualitzats. L’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) i el Servei d’Atenció a Nenes i Nens (SAN) es transformen − L’atenció en operatius policials. en el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que aprofita tota l’expertesa d’aquests dos L’Agència, a més, disposa de recursos específics per serveis i incorpora dues novetats importants: a les víctimes d’explotació sexual, en tant que és violència masclista tal com es defineix a la Llei • Amplia el perfil de les persones ateses propor- 5/2008 del Parlament de Catalunya. Es tracta de cionant: recursos d’acollida, assessorament i representació jurídica, i de formació per a la inserció laboral. − Una atenció integral també a les persones de l’entorn proper d’aquestes dones, infants o • Servei d’Atenció a Homes per a la Pro- adolescents que demanin o necessitin atenció moció de relacions no violentes (SAH) a causa de l’impacte que aquesta violència ha tingut també en elles, malgrat no visquin ni es- És un servei municipal ambulatori que ofereix tiguin empadronades a la ciutat de Barcelona. informació, assessorament i tractament dirigit a homes que volen canviar el model de masculinitat, − Assessorament a les persones que ho dema- allunyant-se de les pautes violentes. nin i visquin a Barcelona o quan, si viuen en altres municipis, facin una consulta o deman- Aquest servei intervé des de dos vessants: da d’assessorament en relació amb dones, En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 26 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I infants o adolescents víctimes de violència - Situacions de violència masclista exercida masclista que sí que visquin al municipi de per persones maltractadores que no tenen Barcelona. cap relació de dominació o subordinació vers la mare, tutora o persona cuidadora − Atenció a noies i nois de 12 a 17 anys que de l’adolescent, en què la violència és exer- viuen qualsevol de les situacions objecte d’in- cida per terceres persones (veïns, coneguts tervenció que es descriuen a continuació, en o d’altres). les quals no estan implicats ni la mare ni el pare, o l’actual parella d’una o l’altre. • Garanteix la plena implementació del Model d’in- - Relacions afectivosexuals abusives, siguin tervenció amb infants i adolescents en situacions de vio- esporàdiques o de parella. lència masclista des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona, elaborat per un grup de - Situacions de violència masclista per no treball integrat per professionals i comanda- comportar-se conforme als estereotips de ments de tots els serveis socials implicats que masculinitat i feminitat tradicionals domi- ha estat coliderat per la Direcció del Programa de nants. Incloem també aquí aquelles situa- Dona de l’Ajuntament de Barcelona i pel Consor- cions de bullying que tenen un origen mas- ci de Serveis Socials de Barcelona. Aquest model clista (homofòbia, misogínia, lesbofòbia es va convertir en Mesura de Govern que es va o qualsevol comportament heterosexual presentar al plenari municipal el 26 d’abril de diferent del “normal o estàndard”, sempre 2013 i en la qual es defineixen les mesures que que sigui aquest el motiu pel qual es viu han de garantir la implementació d’aquest mo- violència). del per part de tots els serveis socials municipals directament implicats. 2.3 L’EQUIP D’ATENCIÓ A LES DONES (EAD) Tal com s’ha definit a l’apartat anterior, es tracta La gestió d’aquest servei de titularitat municipal es d’un servei municipal ambulatori d’àmbit de ciutat garanteix mitjançant la contractació d’una entitat que proporciona atenció específica a les dones, i o empresa que resulta adjudicatària a través de als seus fills i filles, que viuen violència masclista. concurs públic. Una de les obligacions estipulades Ofereix un espai d’atenció integral i multidiscipli- en el plec de condicions tècniques és la participa- nari —social, psicològic, educatiu, jurídic i d’in- ció en una recerca aplicada definida prèviament serció laboral— a les dones (com a dones i com a per la Direcció del Programa de Dona de l’Ajunta- mares) i als seus fills i filles de la ciutat de Barcelo- ment de Barcelona. na que viuen, o han viscut, situacions de violència masclista, per poder treballar els seus processos de En aquest cas, la recerca aplicada se centra en recuperació, tinguin necessitat de recursos d’aco- El procés de recuperació de les dones que viuen situacions llida o no. de violència masclista de parella, i es va formalitzar mitjançant conveni entre l’Ajuntament de Barcelo- L’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) atén una mit- na, la Universitat de Barcelona i la Fundació Salut i jana d’unes 1.200 dones l’any. Això el converteix Comunitat (com a entitat gestora de l’EAD). en un observatori de ciutat privilegiat que permet aprofundir selectivament en els aspectes de la vio- lència masclista i de la intervenció des del context dels serveis socials per millorar el nivell de com- prensió del fenomen i l’eficàcia de la intervenció. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 27 2.4 LA RECERCA APLICADA SOBRE EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE LES DONES QUE VIUEN SITUACIONS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA Aquesta recerca forma part d’un procés de millora • Valoració de l’experiència per part de contínua que té l’origen en l’inventari per a l’ava- l’Equip d’Atenció a les Dones: luació del procés de recuperació de la dona en situació de violència de parella (per serveis d’atenció), creat per Incorporar la recerca aplicada en l’àmbit dels ser- Neus Roca Cortés i Juana Espín de la Universitat de veis socials encara suposa una novetat. Per això, Barcelona, i per Montserrat Paino Lafuente, Laura hem volgut recollir l’opinió expressada per part Córdoba del Águila i Matilde Albarracín Soto, dels del servei: serveis socials bàsics del Districte de Nou Barris9. Beneficis: S’inicia el novembre del 2008 i s’acaba el juny del 2012 amb la presentació institucional dels resultats. − Ha aportat un aprenentatge i una millor com- prensió del procés de recuperació de la dona. • Objectius de la recerca: − Permet disposar d’un conjunt d’instruments − Descriure el procés de recuperació de les dones de mesura del procés de recuperació que s’in- en les diferents fases. corporarà a l’expedient i a la pràctica diària del servei i que, sens dubte, en milloraran l’eficàcia − Fiabilitzar i validar uns instruments de mesura d’intervenció. de la recuperació que incorporin les dimensions psicològica, de salut i d’inserció social. − La recerca ha suposat un reconeixement públic i institucional per al servei i per a les persones − Utilitzar aquests instruments per al diagnòstic professionals que hi han participat, a més de de les dones, per a l’avaluació de la intervenció millorar el seu currículum professional. i per a la investigació sobre factors i processos bàsics de recuperació. Dificultats: • Paper de l’Equip d’Atenció a les Dones − El sistema de serveis socials està orientat a l’ac- en la recerca: ció i encara no té incorporada la recerca aplica- da i l’avaluació com un element clau de la pràcti- − Facilitar l’accés als expedients i a la informació ca professional i del funcionament ordinari dels útil per dissenyar la recerca. serveis. L’EAD no n’és una excepció. − Aportar la seva experiència en la fase d’elabo- Aquest fet, juntament amb la manca d’experi- ració del marc teòric i de preparació del treball ències prèvies i la duració de la recerca (gairebé empíric. quatre anys), ha dificultat que les i els professio- nals poguessin anticipar els beneficis a obtenir, − Facilitar l’accés a les dones que formarien part de manera que de vegades la recerca s’ha viscut de la mostra: informació, motivació i consenti- més com una sobrecàrrega que no pas com una ment. oportunitat i un guany. − Opinar sobre els instruments preparats per − Compaginar la recerca en les fases que requeri- l’equip de recerca de la Universitat de Barcelo- en més dedicació per part de l’EAD amb les na, sobre els criteris de confecció de la mostra i càrregues de treball i els requeriments institu- sobre els procediments d’accés. cionals d’acompliment dels criteris de qualitat en l’atenció (inexistència de llista d’espera en − Participar en una part del treball de camp apli- l’accés, etcètera) no sempre ha estat fàcil. cant a les dones determinats qüestionaris facili- tats per l’equip de recerca. Balanç: Totalment satisfactori, però fins que no s’ha aca- bat la recerca i s’ha pogut fer la presentació dels 9 Treball grupal i violència sexista. Investigació-acció d’un grup de resultats no ha estat possible fer aquesta valoració suport psicosocial a dones. Observatori Social de Barcelona. Ajunta- ment de Barcelona, 2007. positiva, compartida per tot l’equip. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 28 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART I 2.5 RECOMANACIONS PER A FUTURES RECERQUES APLICADES AL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS A partir de l’experiència, proposem una sèrie de re- − Cal que hi hagi un reconeixement institucional comanacions que han de facilitar la realització de a la direcció i a les persones professionals im- recerques aplicades al context dels serveis socials: plicades en tant que participen en la creació de nou coneixement útil per a tota l’organització. − Cal que des de la Direcció o Departament central Les mesures de reconeixement poden ser moltes al qual estigui adscrit el servei, a més de definir i diverses. A continuació se’n detallen algunes: l’encàrrec, s’assumeixi el lideratge institucional i el seguiment de l’estat de la recerca amb una - A l’acte de presentació institucional dels periodicitat establerta que recomanem que si- resultats de la recerca es farà un reconeixe- gui mensual, o com a màxim trimestral, amb la ment explícit i públic a totes i cadascuna de participació de tots els agents implicats (direcció les persones professionals participants. científica i serveis d’atenció). - Lliurar una acreditació personalitzada a cada − Assegurar una direcció científica per part professional que hi hagi participat. d’agents amb experiència en l’àmbit temàtic de la recerca a desenvolupar. - Incorporar la participació en la recerca apli- cada com un mèrit en els processos de mo- − Cal que cada servei participant designi una per- bilitat horitzontal, en els concursos de pro- sona responsable del seguiment intern de la re- moció interna i similars. cerca, amb autoritat per introduir-hi mesures correctores quan sigui necessari. − Publicar i difondre, dins i fora l’organització, els resultats de la recerca en llenguatge divulgatiu − Cal explicar a totes les persones professionals professional que en faciliti la implementació. implicades en què consistirà la recerca, quina Sempre que es pugui, la publicació s’editarà en serà la seva funció o tasca a desenvolupar, i fer català i castellà per facilitar-ne la divulgació i devolucions parcials per transmetre els avenços difondre l’intercanvi de coneixements més en- aconseguits recordant sempre quin és el resultat llà del nostre país. A la publicació s’especificarà final que es pretén. l’autoria institucional i l’autoria intel·lectual detallant totes i cadascuna de les persones au- Abans de fer la presentació institucional dels re- tores o col·laboradores que hagin fet possible la sultats, un cop finalitzada la recerca, es farà una realització de la recerca. presentació prèvia a les persones professionals que hi hagin participat. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. PART II LA RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA Descripció i instrumentació Autores i autors: Neus Roca Cortés, Clara Porrúa García, Montserrat Yepes Baldó, Mireia Martínez Artola, Núria Codina Mata, Aharón Fernández Cuadrado i Soledad Ruiz Saiz. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART II 31 3. INTRODUCCIÓ Objectius i justificació Amb aquesta recerca traslladem el focus d’atenció de la violència a la recuperació de la llibertat de les dones. L’alliberament i recuperació de les situacions de violència masclista de parella és un vessant positiu i apoderador de la violència masclista exercida contra les dones; és un reconeixe- ment de la força i l’autoritat de les dones i dels seus espais de resistència a la violència patriarcal. La recerca sobre violència vers les dones està majo- Amb aquest treball pretenem respondre, des d’una ritàriament centrada en la identificació de les for- perspectiva psicosocial, genètica i de gènere, a preguntes mes i estratègies de l’exercici d’aquesta violència plantejades als fòrums professionals d’intervenció i en l’impacte en la seva salut i els drets humans, i d’investigació que han guiat aquesta recerca apli- però la sistematització dels coneixements sobre els cada. Quan podem dir que una dona està recuperada? processos de recuperació de les dones en situació Quan està separada? Quan està separada i ja és de violència és força escassa. Sabem els danys que independent encara que rebi violència? I si està causa la violència masclista de parella en les dones, separada però encara continua vinculada a la pare- sabem que són seqüeles i no causes de la violència, lla maltractadora? Com definim “vinculada”? Com sabem com les dones queden atrapades en la situa- abordar totes les casuístiques possibles?. Tant en ció de violència, però què sabem de l’alliberament la recerca com entre les professionals de l’atenció d’aquesta relació afectiva de violència? s’han desenvolupat estratègies, protocols i recur- sos de atenció, però fins quin punt podem dir que hem ajudat aquestes dones? Podem anar més enllà dels Els objectius principals d’aquest estudi són informes, amb recomptes de persones ateses i de ampliar i sistematitzar el coneixement de la la descripció sociodemogràfica? Podem considerar recuperació de les dones que estan en situ- aquestes intervencions efectives si encara no s’han separat?, o si encara pateixen els efectes negatius? ació de violència de parella heterosexual i o si tornen a trobar-se en una situació de violència aportar instruments per la seva comprensió de parella?. i avaluació. El primer objectiu específic és comprendre el pro- Resultats cés diacrònic d’alliberament i recuperació des de l’experiència i la veu de les dones que han estat Definim i discutim el concepte “recuperació”, l’ampliem en situacions de violència masclista de parella i amb el concepte “alliberament”, sempre des d’una han reeixit, han recuperat la salut i reconstruït la perspectiva de gènere, psicosocial i de procés. En- vida en llibertat i amb futur. La meta és refinar els tenem la recuperació de la situació de violència models de fases existents i, alhora, confrontar-los masclista de parella en el sentit més ampli fins ara amb l’experiència de dones del nostre entorn per emprat, com un procés en què es donen dos fenò- disposar d’un recull sistemàtic i crític de coneixe- mens principals: l’alliberament i la recuperació. ment que proporcioni una comprensió holística i pausada de les dinàmiques d’aquestes llargues Presentem un model integral de fases del procés de resis- trajectòries. tència, alliberament i recuperació. La comprensió més sistemàtica d’aquestes dinàmiques que poden arri- El segon objectiu és proporcionar instruments bar a durar molts i molts anys, és útil quan s’apor- vàlids i precisos per a l’avaluació sistemàtica de ten més coneixements qualitatius i una ordenació l’alliberament i la recuperació de les dones que es de criteris a l’abordatge de la violència masclista troben en situació de violència masclista de parella. en els nivells de detecció, atenció i prevenció. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 32 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART II Presentem un model d’avaluació de l’alliberament i Marc recuperació de les dones en situació de violència de parella. Presentem una bateria d’instruments La Direcció de Programes de Dona de l’Ajuntament d’avaluació de l’alliberament i recuperació d’una de Barcelona, després de consultar diverses línies dona en situació de violència masclista de pare- d’investigació, valora la nostra proposta i ens en- lla, contrastats empíricament, que incorporen la carrega el desenvolupament d’aquest projecte. Les multidimensionalitat i gènesi del fenomen. Una hi agraïm la confiança que ens han fet. Per no- bateria d’instruments que permetrà diagnosticar de saltres, ha estat una feina feta amb enteniment, manera més precisa el grau de recuperació, refinar dedicació i goig. També el nostre reconeixement les intervencions ajustant-les a cada dona i a cada a Gemma Altell i Albajes de la Fundació Salut i moment, i investigar la seva eficàcia. Instruments Comunitat que, com a entitat social gestora del que abasten les diferents dimensions i expressions Servei Municipal d’Atenció a les Dones, ha facili- que pren l’alliberament i recuperació d’una situa- tat i valorat la investigació en tot moment. Donar ció de violència masclista de parella durant el llarg les gràcies a l’Equip d’Atenció a les Dones, per les temps que dura. seves útils i encertades aportacions i perquè ens ha fet sentir sempre molt còmodes entre els seus La multidimensionalitat d’aquest fenomen posa en treballs, espais, papers, reunions i usuàries. També joc molts i diferents tipus de serveis per a una gran volem donar les gràcies a Margarida Saiz LLoret diversitat de casuístiques de les supervivents. El de l’Ajuntament de Barcelona pel seguiment de la model integral de fases i el model d’avaluació i recerca i l’atenta lectura del manuscrit final. instruments aporten criteris diversos i específics a utlitzar en les valoracions professionals per les mi- Finalment, cal dir que l’encàrrec ha estat un repte llores dels diferents encàrrecs de cada tipus de servei. que ha fet possible una aliança per a la recerca Ambdós models i els instruments fan aportacions aplicada entre institucions públiques, Ajuntament específiques per a avançar en la recerca aplicada de Barcelona i Universitat de Barcelona, entre la de l’abordatge de la violència masclista. Direcció de Programa de Dona i la línia de recer- ca “Gènere, grups i canvi psicosocial” del grup de Els resultats que us presentem contribueixen a am- recerca consolidat PsicoSAO del Departament de pliar el coneixement de la recuperació de les dones Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. en situació de violència i a millorar la qualitat de Sens dubte, ha estat una experiència profitosa i go- l’atenció, i acceptem, així, reptes llançats per la saríem afirmar que ho ha estat per a les dues parts. Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista del 2008 del Parlament català i l’informe Aquesta coalició ha atansat dos mons amb els seus valoratiu sobre l’aplicació de la Llei integral contra propis encàrrecs: l’atenció, servei i polítiques pú- la violència de gènere, elaborat per Amnistia Inter- bliques, per una banda, i la recerca científica i nacional, també del mateix any. acadèmica, de l’altra. Mons i encàrrecs que tenen les seves pròpies dinàmiques, valors i també este- Amb aquesta recerca, pretenem aportar coneixe- reotips. Aquest desafiament, al nostre entendre, ment sistematitzat, instruments conceptuals, de ha estat una experiència que, des del pacte d’ob- diagnòstic i d’avaluació tant qualitatius com de jectius i tractament dels resultats, des de l’escolta, mesura. Esperem que puguin ser emprats en les el respecte i la valoració mútua, des de les tasques tasques d’intervenció, d’avaluació de la interven- corresponents a uns i altres, ha generat contribuci- ció, d’investigació i en les mateixes polítiques pú- ons pertinents i rellevants que d’una altra manera bliques. En definitiva, per fer efectiu l’exercici de haurien estat molt més difícils d’aconseguir. Ser- la nostra llibertat i dels nostres drets contribuint a veixi, doncs, aquesta experiència inicial en l’àmbit eradicar la violència patriarcal de les nostres vides, del benestar social per fer aliances operatives que de la vida de les dones. en altres àmbits com el sanitari o l’industrial ja existeixen i que, en definitiva, redunden en bene- fici de les finalitats que ens hi apleguen, l’aplicació dels drets humans i socials per una societat lliure, justa i igualitària. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART II 33 4. ALLIBERAMENT I RECUPERACIÓ 4.1 LA VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA Entenem la violència masclista de parella com una vulneració dels drets bàsics de les dones i una vulneració de l’exercici de la llibertat i autoritat femenines. És un dels reflexos virulents de la desigualtat social per raó de sexe. Es tracta de violència directa física, sexual, psicològica o econòmica, entre altres, que s’exerceix en les relacions íntimes afectives, en allò que para- doxalment s’anomena “amor”. La violència masclista de parella és un comportament agressiu constant i intencional que causa danys, que busca el control i submissió de la parella afectiva i mantenir la posició de dominació de qui agredeix (Neus Roca Cortés, 2011). La violència contra les dones és definida a la De- puntualitzen que el sistema patriarcal necessita claració sobre l’eliminació de la violència contra l’ús de la força per mantenir-se i reproduir-se, i les dones de l’Assemblea general de les Nacions l’exerceix de manera invisible i subtil, molt sovint Unides del dia 20 de desembre de 1993, a l’article naturalitzant-la i directament ocultant-la (Kate Mi- 1, de la manera següent: “Als efectes de la present llet, 1969; Susan Brownsmiller, 1981). Declaració, per violència contra les dones s’entén tot acte de violència basada en el gènere que tingui La violència masclista de parella n’és una, és un o pugui tenir com a resultat, un dany i sofriment fí- violència perpretada en el si d’unes relacions afec- sic, sexual o psicològic per a les dones, incloent les tives íntimes, suposadament basades en un dels ac- amenaces dels esmentats actes, la coacció o la pri- tes més humanament constructius com és l’amor, vació arbitrària de llibertat, tant a la vida pública creant una paradoxa de conseqüències molt espe- com a la privada”. (ONU, 1993, pàg. 2, traducció de cials (Neus Roca Cortés, 2011). les autores10). Aquesta definició és una referència d’autoritat amplament emprada en lleis, informes La visibilització i denúncia social d’aquesta vio- i investigacions en la majoria de països i àmbits de lència, sorgida des del moviment feminista i més recerca i d’intervenció. endavant per moltes altres dones i homes femi- nistes d’un ampli ventall social, ha permès desle- Aquesta violència directa i explícita contra les do- gitimar-la i trencar la impunitat de què gaudia, i nes sorgeix en una societat patriarcal constituïda actualment és un problema al qual les societats i amb desigualtats en funció del sexe, prejudicis i els estats han de donar resposta (Ana de Miguel, discriminacions sexistes que col·loquen les dones 2003; Neus Roca Cortés, 2013). en una posició de infravaloració i subordinació res- pecte als homes situats en una posició de domina- Entenem per violència, abús i coacció “tot com- ció, privilegi i sobrevaloració. La violència estruc- portament hostil, conscient i intencional, que per tural, la violència simbòlica i la violència directa acció o omissió, causa en la persona maltractada són tres formes de manifestació de la dominació dany físic, psíquic, jurídic, econòmic, social, moral del sistema patriarcal (Neus Roca Cortés, 2011). La o sexual, atentant així contra la seva llibertat i el violència estructural actua sobre les condicions seu dret a desenvolupar-se com a persona” (Leonor materials de les dones, erigides en costums soci- Canera, 2005). als o regulacions legals. Les violències simbòliques s’exerceixen sobretot a través de la socialització di- Entenem que la violència de parella entre dues ferencial i asimètrica de les dones, que naturalitza persones adultes té tres punts claus: la intenció, les asimetries i castiga les seves transgressions. I la persistència i la vulnerabilitat. I això ens perme- les violències directes són les que es donen en les trà diferenciar-ho de l’agressió. La diferència entre relacions interpersonals. agressió i violència rau en que la primera és una reacció defensiva vers una agressió rebuda o la por Les teories socials feministes analitzen el caràcter a rebre-la, mentre que la violència és agressió sub- estructural i sistèmic d’aquestes violències quan til o evident, feble o forta, però continuada amb intenció de dominació sobre l’agredida o agredit 10 La traducció de l’anglès al castellà, publicada per la mateixa ONU, tradueix gender-based violence com violencia basada en la pertenencia al i per tant, d’aconseguir i mantenir el seu sotme- sexo femenino. També tradueix violence against women per violencia con- timent (Neus Roca Cortés, 2011). D’altra banda, tra la mujer. La resta de la definició, en anglès i castellà, no presenta diferències amb la feta per les autores. en les relacions interpersonals afectives, com en En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 34 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART II altres violències, s’aprofiten les vulnerabilitats de És l’alliberament i recuperació d’aquest tipus de l’altre o se’n provoquen per tal de guanyar posi- violència de parella contra les dones la que abor- cions de domini encara que sigui amb l’agressió, dem en aquesta recerca. encara que sigui en una relació “d’amor”. La llista de vulnerabilitats del èsser humà, siguin homes o dones, és interminable. I les relacions de parella, com a relacions d’intimitat, és on més obertament i confiadament es mostren les vulnerabilitats. 4.2 ENFOCAMENT PSICOSOCIAL, DE GÈNERE I DE PROCÉS Proposem un enfocament de la recuperació de les supervivents de la violència masclista de parella, que incorpori la complexitat, multidimensionalitat i temporalitat del fenomen de la vi- olència masclista afectiva de parella i de l’alliberament de les dones supervivents. Els reptes són una perspectiva de gènere, un enfocament psicosocial més que no pas clínic i una perspectiva epistemològica genètica de procés. La recuperació de les dones supervivents de la vio- comportaments, pensaments i emocions, tant com lència masclista de parella des de la perspectiva de la influència de la personalitat o de la biografia gènere és una trajectòria que té com a protagonista individual. L’altra via d’aquest enfocament psico- la dona. social és la que té en compte la influència de les condicions materials en la vida de les persones. Entenem la perspectiva de gènere com una pers- En el nostre cas, les condicions socio-materials de pectiva teòrica d’anàlisi de la realitat social11 que, la vida de les dones adultes en una societat que, de manera explícita, té en compte l’estructura soci- per exemple, provoca que el fet de ser dona sigui al asimètrica i les relacions socials i interpersonals un factor de risc de pobresa (Creu Roja, 2007). Per de poder en funció del sexe. Així, en el cas de la vi- tant, la recuperació de les dones en situació de olència de parella, suposa un enfocament que eviti violència l’encararem no només des de la salut, biaixos patriarcals, sense ocultacions indirectes de sinó també des de la inclusió social. la violència, que doni visibilitat a l’experiència de les dones des de la llibertat, l’autoritat i la igualtat El tercer enfocament, la perspectiva genètica, sig- de drets humans. També demana que l’estatus de nifica entendre que el desenvolupament temporal víctimes associat a la passivitat i la carència no d’un fenomen genera un coneixement vàlid per desperti anàlisis paternalistes i anul·ladores. Des comprendre’l. Aquesta perspectiva de procés és d’una perspectiva de gènere, considerem les dones imprescindible per la llarga durada del fenomen en situació de violència supervivents i no pas víc- objecte d’estudi, i ens serà especialment útil tant times quan dirigim la mirada cap a l’agència de la en la descripció comprensiva de la recuperació dona per veure i anomenar la seva iniciativa activa com en el desglossament operatiu de l’avaluació i conscient de defensar-se de la violència i també quantitativa. d’alliberar-se’n, fins i tot quan no s’aconsegueix. L’enfocament psicosocial té dues vies. Una és la relativa a una anàlisi més psicosocial que no pas psicològica, és a dir, una anàlisi de les persones, éssers individuals, que té en compte la interacció social, la influència de la socialització cultural i de la posició social que ocupa la persona en els seus 11 Aquest enfocament teoricofilosòfic i social ha desenvolupat des de la dècada dels setanta del passat segle els anomenats Women’s Studies o Estudis de les Dones, aplicat en diversos àmbits disciplinaris de les ciències humanes, socials i experimentals (Neus Roca Cortés i Maribel Cárdenas Jiménez, 2012). Actualment és molt reconegut en els àmbits acadèmics i en els organismes internacionals. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART II 35 4.3 DEFINICIONS Quan es pretén definir la recuperació de la dona que pateix o ha patit violència masclista de pare- lla, als fòrums professionals d’expertes en l’atenció directa es formulen interrogants i discussions constants. S’hi relaten una infinitat de casuístiques pròpies del fenomen objecte d’estudi, en què es posen de manifest dues característiques cabdals de la recuperació de les dones en situació de violència masclista de parella: les múltiples dimensions del fenomen (emocional, de comporta- ment, econòmic, jurídic, entre altres) i les diferents formes que pren durant el llarg temps que dura l’alliberament complet de la violència i la reconstrucció posterior de la vida. Abastar les dues condicions constitueix un repte per a la conceptualització de la recuperació que afrontem. Acceptem el repte de definir la recuperació amb inclusiva dels criteris precedents12 emprats tant en la precisió verbal que requereix l’objectiu d’avalu- la recerca com en la intervenció: separació de la ació i, alhora, hi incorporem la complexitat i mul- relació abusiva, eliminació dels símptomes d’estrès tidimensionalitat del fenomen de l’alliberament posttraumàtic i altres símptomes de sofriment psi- de les dones supervivents de la violència masclista cològic. Però abasta també els aspectes psicosocials afectiva de parella. Proposem i acotem el concep- i de gènere implicats en l’experiència de les dones te “recuperació” desglossant-lo en dos termes di- relatius a les condicions socials i de qualitat de vida ferents, “alliberament” i “recuperació”, i en dues que podria ser esperable en la població femenina definicions. adulta general. Entenem la recuperació de la situació de violèn- No n’hi ha prou d’al·ludir a la salut i a la inclusió cia masclista de parella en un sentit ampli, com social per significar la recuperació dels àmbits da- un procés en què es donen dos fenòmens princi- nyats. La independència econòmica, que podria ser pals. D’una banda, l’alliberament d’una situació de implícita en la inclusió social, o la idea de control subordinació violenta en el sentit de restituir la de la pròpia vida, que podria ser implícita en el llibertat com a condició fonamental de vida, res- concepte de reconstruir la vida personal, necessi- tituir el control de la pròpia vida sense rebre cap ten fer-se visibles. Amdues idees les hem fet explí- mena de violència, en aquest cas, de la parella. cites perquè les condicions de desigualtat socioeco- D’altra banda, la recuperació en un sentit integral nòmica de les dones i els mandats diferencials de gènere sobre els seus rols socials poden convertir de recobrar, de restituir el projecte vital amb sa- en normalitat una posició social de subordinació. lut, independència econòmica i inclusió social. La Evidentment, aquesta posició subordinada no és definició concreta és la següent: llibertat i, a més a més, crea condicions desfavo- rables per alliberar-se de la coacció i la violència. L’alliberament i recuperació psicosocial de les dones Així mateix, considerem que la detecció de noves en situació de violència de parella és un estat situacions de violència constitueix un requisit im- final en el qual la dona no rep cap tipus de portant en el procés de recuperació, en tant que violència en la relació de parella, ni dels indicador de superació de la situació excepcional i difícil viscuda. La consciència i l’aprenentatge familiars d’ell o d’altres persones properes a d’aquesta detecció és una necessitat repetidament la dona i reconstrueix la seva vida personal, expressada per les dones supervivents de violèn- social i familiar amb control de la seva cia quan tornen a plantejar-se una nova relació pròpia vida, independència econòmica i de parella. inclusió social, gaudeix d’un bon estat de En el supòsit d’incloure la temporalitat en la de- salut física i mental i alhora és capaç de finició, l’alliberament estaria més relacionat amb detectar noves situacions de violència si la separació, en bona part prèvia a la recuperació. tornen a aparèixer. Però ni la separació sol acabar immediatament amb la violència rebuda ni la reconstrucció de la vida comença exclusivament després de la separa- Aquesta és una definició integral que abasta les diferents dimensions, tant del fenomen de la vio- 12 Deborah K. Anderson i Daniel G. Saunders, 2003; Ola W. Barnett, 2000 ; Enrique Echeburúa, Paz del Corral i Pedro J. Amor, 2002; lència com de les seves seqüeles. És una definició Patricia Villavicencio i Julia Sebastián, 1999, entre altres. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 36 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART II ció. La violència continua després de la separació, Utilitzem els dos termes, “alliberament” i “recupe- encara que prengui altres formes i altres intensi- ració”, per referir-nos al que fins ara s’ha entès més tats i, d’altra banda, la reconstrucció de la vida, genèricament com a recuperació. Fent servir amb- s’inicia abans de la separació. Així, el criteri clau dós termes fem referència a la naturalesa opressiva de definició no serà la separació sinó la no-recepció de la violència rebuda, al·ludim al caràcter existen- de violència. Com podem veure, la definició no es cial, social i moral del fenomen de la violència, no basa en un límit temporal tot i que el pressuposi, ja només al de salut, al·ludim a l’agència activa de les que l’alliberament total de la violència és necessari supervivents que se’n surten i, alhora, esmentem per a una recuperació completa. el restabliment necessari de les condicions de vida bàsiques de qui ha sofert aquesta vulneració dels seus drets bàsics. 4.4 MÈTODES DE LA RECERCA La recerca empírica ha seguit mètodes científics. En primer lloc, s’han revisat els antecedents conceptuals, de recerca i de professionals de l’atenció. La revisió ha nodrit les definicions i el debat conceptual, el bagatge acumulat de coneixement de fases de recuperació, el model operatiu d’avaluació i els seus instruments. L’anàlisi dels antecedents ha permès també reconèixer les aportacions d’aquesta recerca aplicada al coneixement, a la intervenció i a la tasca d’investigació. Procediment per a la descripció L’anàlisi de contingut s’ha fet a partir de les ca- tegories del model inicial de fases i de les trans- A partir dels antecedents de recerca, hem creat cripcions de les entrevistes complementades amb un model inicial de fases, i l’hem contrastat em- un protocol d’informació sociodemogràfica i de la píricament amb entrevistes retrospectives a una violència rebuda. L’anàlisi l’han duta a terme dues mostra de 14 dones recuperades d’una situació de investigadores i un investigador en dues rondes violència masclista de parella, les característiques sobre el mateix cas. De la discussió col·lectiva de sociodemogràfiques de les quals reflecteixen la di- les categoritzacions dels casos ha sorgit el nou mo- versitat pròpia de la població de dones en situació del integral de fases que presentem més endavant. de violència masclista de parella. Totes elles van Aquest model s’ha complementat amb informa- ser ateses per l’Equip d’atenció a les Dones, dis- ció proporcionada per professionals en exercici positiu municipal d’atenció a dones en situació de en l’àmbit de l’atenció a la infància en situació de violència de l’Ajuntament de Barcelona. violència de parella dels seus pares. Les dones de la mostra tenen entre 28 i 78 anys en Procediment per a la instrumentació el moment de l’entrevista, la majoria entre 28 i 48 anys, i les dues restants 54 i 78 anys. La majoria En tercer lloc, per a l’objectiu de la instrumentació tenen fills al seu càrrec, en edat de criança entre de l’avaluació de la recuperació, hem procedit a la 2 i 14 anys, dues amb fills emancipats i dues no creació del constructe conceptual d’avaluació i a la en tenen. Totes elles s’han separat de la parella seva justificació. Després, hem revisat instruments maltractadora, la majoria des de fa un mínim de per avaluar cada una de les dimensions i subdi- quatre anys, viuen independents en família mo- mensions de l’alliberament i la recuperació. Alguns nomarental, en un pis compartit amb altres dones instruments s’han triat entre els que ja existien amb els seus fills, amb la família extensa, amb no- d’acord amb criteris de validesa, fiabilitat, durada ves parelles o soles. De les 14 dones, un 28,5% pro- i pertinença. Altres s’han creat de nou, ja que no venen de països comunitaris i extracomunitaris, la n’existien. resta, 10 dones, són autòctones, quatre de les quals havien emigrat des de diversos punts d’Espanya Tant els instruments existents adaptats com els cap a la gran ciutat. Van entrar al servei d’atenció nous s’han contrastat empíricament amb una quan encara rebien violència i més de la meitat mostra de dones en situació de violència. Es tracta cohabitaven amb la parella maltractadora. d’una mostra de 120 dones que han rebut maltrac- En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART II 37 taments per part de la parella durant uns 13 anys s’ha dut a terme una anàlisi factorial exploratòria de mitjana, que tenen entre 18 i 74 anys, amb una en els instruments del tipus escala Líkert. En els mitjana de 42,5 anys; un 68% són espanyoles i la altres registres s’han fet una validesa de contin- resta: un 23% de països llatinoamericans, un 3% gut i una valoració de la sensibilitat a la diversitat. del Magreb i altres països africans i un 6% de la En el qüestionari de separació psicosocial creat de resta d’Europa. De les dones espanyoles, la meitat nou, s’han desenvolupat dues proves de validesa són nascudes a Catalunya i l’altra meitat han emi- conceptual, una d’expertes i un sondeig inicial a grat elles o les seves famílies d’origen de la resta les destinatàries de l’escala, per més endavant fer d’Espanya. Un 52 % treballen fora de casa, un 30% una anàlisi factorial, en aquest cas, per subdimen- estan a l’atur (però només la meitat amb subsidi) i sions a causa de la mida de la mostra. un 5% amb baixa laboral, la resta, un 5%, treballen exclusivament en les tasques de cura de la família S’ha treballat amb totes les proves per reduir el i un 8% en altres situacions. Un 57% de les dones vi- volum d’ítems final. Així doncs, les escales, índexs uen separades completament de les seves parelles i i registres que presentem són el resultat d’aquest un 30% viuen separades però mantenen la relació. contrast conceptual, empíric i psicomètric. La re- ducció d’items no resta validesa a les proves, sinó Quant al temps de durada del maltractament en que busca els indicadors que més distingeixen la la història de violència viscuda amb la parella, la diversitat del fenomen, cosa que el fa especialment majoria de les dones afirmen que el maltractament útil per identificar les diferències durant les avalu- va començar a l’inici de la relació de parella (41%), acions a desenvolupar en el llarg temps que dura durant el nuviatge (11%) o a l’inici de la convivèn- la recuperació. cia (20%). L’últim episodi de violència viscut es do- nava en la majoria dels casos en el moment de la separació definitiva (37%) o en anunciar la intenció de separar-se (17%). La mitjana d’anys convivint en situació de violència és de 12,5, amb una gran va- riació de més i menys 11,5 anys. El tipus de maltractament més freqüentment vis- cut per les dones ha estat el psicològic, amb un 83%, seguit pel físic, amb una incidència del 53%, i el maltractament econòmic (45%), el sexual (19%) i altres (13%). Quant a la parella maltractadora, l’edat mitjana és de 46 anys (amb una variació de més i menys 11,7 anys). Un 69,5% són espanyols, un 15,5% llatinoamericans, un 11% del Magreb i africans, i un 4% de la resta d’Europa. Per mostrar la validesa estructural de les escales en les poblacions de dones en situació de violència En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. PART III DE LA VIOLÈNCIA A LA RECUPERACIÓ Autores i autors: Neus Roca Cortés, Clara Porrúa García, Montserrat Yepes Baldó, Mireia Martínez Artola, Núria Codina Mata, Aharón Fernández Cuadrado i Soledad Ruiz Saiz. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 39 5. MODEL INTEGRAL DE FASES D’ALLIBERAMENT I RECUPERACIÓ 5.1 CARACTERÍSTIQUES Model integral vivent més que no pas davant una víctima, però això no implica que obviem allò que és perjudi- El model integral de fases d’alliberament i recupe- cial: el malestar físic, la vulnerabilitat psicosocial ració d’una dona en situació de violència masclista que la violència busca i aconsegueix, i la posició de parella amb perspectiva de gènere és un assaig relacional de submissió i llibertat coaccionada en de comprensió, de la dinàmica psicosocial de la la qual es troba l’agredida, encara que sigui tem- supervivent durant el temps que transcorre entre poralment. la vinculació amb la parella home que exercirà vi- olència, fins a l’alliberament d’aquesta violència i la reconstrucció de la pròpia vida en llibertat. El model integral de fases d’alliberament i recuperació que presentem incorpora L’anomenem “integral” perquè es construeix des la perspectiva de gènere que visibilitza dels coneixements previs, té una visió holística del fenomen i perquè inclou les fases prèvies a la se- la veu i experiència de les dones, que se paració pròpiament dita. En aquest capítol descri- sostrau a les atribucions victimistes cap a vim la seqüència completa i identifiquem elements les supervivents, però sense romandre cec a claus constituïts de cada període amb una síntesi l’opressió i al dolor. Alhora, el model malda feta entre els resultats del treball empíric d’aques- per emprar termes verbals coherents amb ta recerca13 i els antecedents de recerca i atenció psicosocial (Karen Landerburger, 1989; Lenore aquesta perspectiva per intitular fases i Walker, 1996; Judith Wuest i Marilyn Merrit-Gray, elements constituïts de cada fase. 1999, 2007; Jody Brown, 1997). Però abans d’aques- ta descripció comprensiva del procés, expliquem algunes de les característiques d’aquest model. El nostre punt de vista és el de les vivències de la dona, no el del comportament del violent, i La descripció se centra en les reaccions i posicio- per tant expliquem les reaccions de la dona i no naments de les dones supervivents a la paradoxa descrivim la violència que rep, la donem per des- que aquesta violència de parella implica, una bar- comptada. Cal no oblidar que la violència de la reja de contraris: d’afecte i de dolor, de confiança parella maltractadora és present en totes les fases. i d’agressió continuada de creixement personal i La violència adquireix formes diferents segons la d’alienació, de desig amorós, empar afectiu i a la fase, l’entorn, les normes socials, la mentalitat i vegada de relació de dominació. personalitat de qui l’exerceix i les mateixes cir- cumstàncies de la relació (Marie-France Hirigoyen, 2006; Michel Johnson, 2006; Miguel Lorente, 2006). Una relació paradoxal de parella (i/o família) Així mateix, les formes que adopta l’exercici de la perquè conté la construcció d’un projecte violència de parella s’adapten a les circumstàncies, vital en comú i, alhora, la seva destrucció. característiques i reaccions de l’altre membre de la parella. Enfocament Les fases s’han descrit des d’una perspectiva holística i dinàmica i des del significat subjectiu de les dones supervivents. Hem enfocat el nostre microscopi en la persona, la dona, que interpre- ta activament la situació, la valora i hi reacciona vitalment primer, per tornar a tenir una relació que havia estat satisfactòria i, més endavant, per desprendre-se’n. Estem, doncs, davant una super- 13 El mètode de recerca emprat en aquesta part s’explica a l’apartat 4.4. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 40 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III Concepció de la violència masclista Per afrontar aquesta situació és necessari temps, el de parella temps en què es va manifestant i incrementant la violència, més el temps en què les supervivents van Tal com deiem abans, entenem violència masclista desenvolupant respostes per a la pròpia pervivèn- de parella com una situació paradoxal que es debat cia íntegra i digna. Estratègies que estaran també entre l’amor i la destrucció, entre la construcció condicionades per societats patriarcals de coacció vital i la subordinació violenta. o per societats en què la violència contra les dones s’ha deslegitimat al convertir-se en un problema social a abordar (Neus Roca Cortés, 2013). Aquest Per a les supervivents és una lluita entre la temps, en el cas de les dones entrevistades, ha anat il·lusió d’una relació o d’un projecte vital de cinc anys en les més joves a cinquanta, des que i la violència de tipus afectiu (a diferència estableixen una relació de parella fins que no reben violència i han reconstruït la seva vida. de les agresions o segrestos perpretats per persones alienes a la dona). Fases En aquesta violència de parella les dones es troben que d’on hauries de rebre amor, i d’on se n’havia Presentem una seqüència tipus en el sentit de re- rebut, ara reps ferides, dolor i sotmetiment. Aques- corregut previst que abasta els processos vitals, ta paradoxa genera confusió i alienació. psicològics i socials que solen passar la majoria de dones que s’alliberen d’aquesta violència. El procés d’alliberament és, per a les supervivents, una lluita interna entre dues forces contràries i contradictòries. D’una banda, l’elecció d’aquesta Cada fase s’explica a partir d’elements persona per a una relació íntima d’aparellament, detectats que són substancials i diferencials de trobar companyia per al propi projecte de vida, d’aquest període. d’una relació on esperes ser tractada amb respecte i igualtat, o bé esperes que cadascú aporti, també amb respecte, la seva part del contracte; i un projecte vital que sovint inclou formar una família. I en la banda Les fases són seqüencials, van una darrera l’altre, oposada, la força contraria: l’”amor” inicial que s’ha cal passar per l’anterior per arribar a la següent, convertit en sofriment, competició, esforç continuat però els elements constitutius de cada fase són pa- i esgotador quan es pretén mantenir la il·lusió de ral·lels i estan interconnectats, succeixen alhora. vida del que havia sorgit; també trobes alienació, Tot i la seqüencialitat de les fases, la direcció no és por, humiliació, sotmetiment, per algunes inclús es- única, es va endavant però també es produeixen re- clavatge segons paraules seves. En definitiva, també trocessos. Hem observat dones que s’han estancat hi trobes insatisfacció primer i destrucció després. en una fase o han fet marxa enrere; en definitiva, més anys de viure en la situació de violència. Afrontar aquesta violència afectiva significa Les fases descrites són útils per a la comprensió tant rebutjar-la com acceptar el fracàs i les però també són permeables, ja que quan utilitzem pèrdues personals projectades i aconsegui- la seqüència tipus per comprendre o diagnosticar la història d’una dona observarem que alguns dels des en aquesta relació. elements constitutius de cada fase poden ser pre- sents en altres fases en casos particulars, i així ho expliquem. No obstant això, hem conceptualitzat I en aquesta situació paradoxal, s’hi interrelacio- criteris que permetin distingir unes fases d’unes nen les condicions individuals, les circumstàncies altres i uns elements d’uns altres de semblants ex- vitals pròpies de l’ofici de viure, i una societat faci- plicats en altres fases. Aquests criteris distintius litadora del procés d’alliberament o reforçadora de permetran detectar, quan intentem comprendre la impunitat de la violència. Aquesta lluita interna un cas particular a partir de la seqüència tipus, de la dona en situació de violència masclista de pa- quins són els elements que estan descol·locats, as- rella es complica pels mandats socials patriarcals i sajar explicacions o prediccions i decidir contin- de socialització de gènere que, d’una manera més guts i tipus d’intervencions. subtil o més grollera, afavoreixen el sotmetiment de les dones, oculten aquesta violència masclista Les fases descrites són útils per distingir estratègies i encobreixen la responsabilitat de qui l’exerceix. diferencials d’intervenció. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 41 5.2 SEQÜÈNCIA El model integral de fases d’alliberament i recuperació de dones que viuen en situació de violència masclista de parella consta de les fases següents i dels elements que componen cada fase. La interrelació d’aquests elements configuren la dinàmica de la dona en cada fase. Vegeu el quadre següent. MODEL INTEGRAL DE FASES D’ALLIBERAMENT I RECUPERACIÓ DE DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA Neus Roca Cortés (2013) - Desig de relació de parella Fase I Vinculació - Reconeix comportaments indesitjables - Centrada en la relació - Responsabilitat i culpabilitat per la violència - Minimització, justificació i ocultació de la violència Fase II - Esforços per la relació i esperança de canvi Resistència - Disminució de l’impacte de l’abús - Refugi en espais propis positius - Insatisfacció, confusió i malestar psicofísic Fase III - Conflicte expressat com a queixa i necessitat de canvi Conflicte i ambivalència - Cerca d’alternatives internes i ajuts externs per frenar la violència - Associació del malestar general psicofísic a l’agressió continuada - Identificació interna com a violència i el seu qüestionament Fase IV Qüestionament - Identificació externa de la violència amb escolta - Apoderament amb assajos de separació - Revaloració de la relació: la possibilitat de separar-se - Enfrontant-se apoderada a l’abús i a l’abusador - Revaloració de la relació: rebuig i enfrontament Fase V Confrontació i ruptura - Busca ajut extern per separar-se - Prepara activament la seva supervivència autònoma i els assumptes legals - Lluita per la supervivència, la seguretat i per mantenir-se lliure Fase VI Mantenir-se lliure - Revaloració de la relació: reafirmació dels canvis - Cuida de les seves relacions socials i de la seva salut - Cerca de nous significats de la relació viscuda i nou sentit del jo - Tenen cura de la salut i de la relació amb els fills i filles, i amb la Fase VII Reconstrucció del futur resta de la família en llibertat - Nous projectes de vida i de futur - Noves creences sobre la violència, les relacions de parella i familiars En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 42 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III La fase I correspon a l’inici de la relació, les fases II i complexitat d’aquesta violència, però s’expressa III pertanyen a l’estar entrampada en la situació de externament més aviat que abans, a vegades per violència, les fases IV i V a la separació, a l’allibera- iniciativa pròpia, altres com a resultat de la detec- ment i, finalment, les fases VI i VII, a la recuperació ció d’externs, siguin amistats, familiars o professio- i reconstrucció de la vida en llibertat. nals de proximitat. Per tant, hi ha més possibilitats que les dones arribin als serveis en fases primeren- En la descripció del procés d’alliberament i recupe- ques, en plena situació de violència. És el moment ració de la dona en situació de violència que fem en què les intervencions dels i de les professionals en aquesta recerca, estrictament hauríem de co- han de ser més diferents de les pròpies del sentit mençar-la des de la fase IV de Qüestionament però comú, han de ser més específiques. ho fem des del començament, Així mateix, hem inclòs les fases prèvies per afa- Comencem el model des de l’establiment de la re- vorir l’apoderament de les dones, a través del re- lació, la fase I vinculació, perquè la comprensió coneixement de la seva agència, de la seva inicia- de les dinàmiques d’alliberament de la violència tiva. Això s’aconsegueix trencant l’estereotip de de parella perden sentit i complexitat si no sabem passivitat i incapacitat al qual sovint s’associa a les d’on provenen, si no coneixem la dinàmica prece- víctimes i a les dones víctimes, quan se les observa dent. Un altra raó d’aquest avançament és que dar- des d’una mirada patriarcal, no crítica. rerament les dones en situació de violència arriben als diversos serveis, de proximitat o secundaris, en La descripció de les fases s’il·lustra amb retalls de etapes anteriors a les que arribaven fa uns anys, i conversa de les entrevistes fetes en la recerca. En cada vegada són més joves. Pot ser que aquestes aquests retalls sonors se sent la veu de les dones dones hagin identificat internament o no tota la que testimonien els elements de cada fase. 5.3 VINCULACIÓ, RESISTÈNCIA I AMBIVALÈNCIA Fase I - Vinculació La dona comença la relació amb el període • Desig de relació de parella de festeig en què apareixeran signes de dominació o violència. Tot i adonar-se dels La dona manifesta el desig d’una relació i crea un vincle amb qui comença a ser la seva parella i serà comportaments indesitjables, els aspectes més endavant la parella o el marit. Pot ser un vin- positius són més rellevants que els negatius. cle amorós o un vincle contractual, ja sigui explícit com el cas de matrimonis concertats o implícit, per les circumstàncies que viu la dona. En tot cas Els components d’aquesta fase, simultanis i in- la dona s’hi vincula i hi diposita expectatives o terrelacionats, són els següents: desig de relació projectes de vida. amorosa, reconeixement de comportaments inde- sitjables, i centrada en la relació. Vegem cadascun dels elements d’aquesta fase. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 43 14Viviane, 40 anys • Reconeix comportaments indesitjables E: ¿Cuándo adquiere la relación más compromiso? La dona reconeix, en aquest moment inicial de la 15D: Creo que fue quizás... medio año más de cuando lo relació, comportaments d’ell que li semblen inde- conocí, porque siempre te debes conocer. Yo estaba muy sitjables o estranys. Aquests comportaments in- enamorada y hasta al final casi, aunque me maltratara, desitjables són variats: control, gelosia, possessió, porque es una persona interesante, muy inteligente y lo irritació i empipament, aïllament, desacreditació, veía como una persona que sabía todo, me ayudaba en desestimació de les propostes d’ella, ell atén sola- todo. ment a les pròpies propostes i necessitats, coacció E: idealizado en la manera de vestir, les seves sortides o amistats D: un poco sí y también era diferente de los otros hombres o més obertament alguna bufetada, amenaça física que había conocido que eran más malos pero al final me o agressió a objectes o altres persones, etcètera, i casé con éste, que fue peor. Él estaba muy enamorado de habitualment de forma aïllada. mí, simpático. E: ¿tenía detalles? En moments inicials en què les relacions tenen D: sí, flores o estas cosas. Cuando fue mi cumpleaños me encara molts components amorosos, de seducció compró un anillo y en ese momento tampoco vivíamos i atracció, les dones no identifiquen aquests com- juntos. Creo que vivimos juntos al año y ya empezaron portaments com a senyals d’una possible violència futu- los problemas pero este tiempo de conocernos, citas, ir a ra, d’un possible abús en tot el seu abast, però li cenar juntos, conocer los amigos comunes, ir a caminar resulten incòmodes, insatisfactoris, estranys i fins por los bosques. Las vacaciones las hacíamos juntos, nos i tot indesitjables. Aquests comportaments no es gustaban las mismas cosas. valoren com un motiu per trencar la relació. El cicle del penediment és ràpid, i els comportaments de seducció i d’atracció encara són forts, per la qual cosa el fan més creïble. Salma, 29 anys E: ¿Cómo os conocisteis. cómo empezó la relación con Manifesten que, en aquest moment, de el “ex”? la persona amb quis’entenien, que deia D: Es mi primo. Es de familia, es de [país de origen]… i mostrava que les estimava i de la qual E: Tú estabas de acuerdo, no estabas de acuerdo, o ya te estaba bien. elles estaven enamorades no van imaginar D: Es como la tradición de cada uno [es] diferente, noso- la possibilitat del que succeiria després: tros los musulmanes no tenemos que salir con un chico an- controls continuats, coaccions i agressions, tes que casarte o tienes que casarte y casarte con papeles. és a dir, violència. E: No cómo hasta cierto punto lo que hacemos por aquí que se van a vivir juntos y ya está. D: No, nosotros no podemos, a ver… vino su hermano, I per aquest desassossec o incomoditat inicials s’hi quería esta chica, y habló con mi familia; mi madre, mejor fan atribucions i apareixen circumstàncies que primo por qué ya conozco, mejor que otros chicos que no porten les dones a desestimar aquest comporta- conozco. ment com un senyal d’alarma de violència. Aquestes atribucions són les mateixes que una so- cialització patriarcal naturalitza com a comporta- ments propis de la masculinitat patriarcal o propis 14 Per assegurar l’anonimat i confidencialitat, s’han pres diverses me- sures: els noms de les dones són ficticis, no hi ha noms de ciutats, de l’amor romàntic, que diuen que acostuma a ser pobles o països, sinó una descripció sociològica o geogràfica genè- “cec”. O es naturalitzen a través de la psicologitza- rica, el nombres de fills i filles o el seu sexe a vegades s’ha canviat si no és rellevant per al contingut a què es refereix, no hi ha noms ció: “és la seva manera de ser”, “té molt caràcter”, d’altres persones, tan sols la relació que manté l’entrevistada amb “té rampells, té “prontos però després res”, etcètera. ella o ell (germà, cunyada, sogre, etcètera). S’ha mantingut allò es- sencial per a la comprensió i il·lustració de l’element o fase que Aquestes atribucions socials de causalitat són el s’explica. camí de l’ocultació i, a més, el desresponsabilitzen a ell del seu comportament coactiu o agressiu. 15 La E significa ‘entrevistadora’, la D és la resposta de la dona. En els fragments de conversa amb les dones entrevistades, tant en cata- là com en castellà, hem deixat el llenguatge col·loquial que han Quan aquests comportaments són interpretats com utilitzat les dones pel que fa a vocabulari i sintaxi. A vegades, es barreja català, castellà i en el cas de les dones parlants de llengües a senyals d’amor, entenem que no són incòmodes no hispanes, altres variants de barreja. Per millorar la comprensió ja que es consideren aspectes positius mentre que del discurs original, només en els casos més difícils, l’hem comple- mentat amb paraules entre claudàtors []. demostracions d’amor. En aquest cas, en aquest En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 44 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III moment inicial de la relació, no els reconeix ni • Centrada en la relació tan sols com a comportaments indesitjables o in- còmodes. La dona es troba enmig dels aspectes positius de la relació encara presents, i la insatisfacció o inquie- tud dels comportaments indesitjables. Cristina, 41 anys Davant d’aquest desequilibri, fins i tot enca- D: Entonces, empezamos a salir como grupo, con un ra que s’enfadin i se separin temporalment grupo de amigos…Y bueno, él era el típico chaval súper prevalen els aspectes positius d’ell i de la abierto, muy… muy simpático; pero también tenía el otro extremo, que cuando se enfadaba pues reaccionaba relació, que encara són molt presents en agresivamente, ¿no? Pues cuando se enfadaba pues daba aquests moments inicials i es decanten per puñetazos a los buzones, o cuando se enfadaba pues daba continuar-la. puñetazos a las papeleras o reaccionaba muy… yo siem- pre decía que se ponía de 0 a 100 en segundos, ¿no? Todo eso yo lo viví pues de jovencita, de adolescente, pues en el La dona es troba entre aquesta estranyesa, inquie- grupo y tal, ¿no? Luego posteriormente él ya tuvo una tud o disgust i els seus desitjos, les seves circums- novia, y después de aquella novia pues empezamos a salir tàncies, la pressió social de l’entorn i les seves ex- él y yo. Y yo sinceramente todo este tipo de reacciones las pectatives. La dona vol una relació de companyia, atribuía a una inmadurez, a que era… bueno le faltaba amorosa i de parella (o família) que forma part del madurez y que eso con el tiempo se iría corrigiendo, ¿no? seu projecte vital; de vegades pot ser l’únic projec- E: ¿Y lo identificabas como violencia o solo decías…? te vital que té, o el més important. Però també hi D: Yo lo… no, a ver…sí que lo veía que eran reacciones ha la pressió de les circumstàncies més o menys de… pues como descontroladas, pero yo las atribuía pues vulnerables en què es troba (per exemple: migra- a eso, a que venía de una familia pues de que había habido ció, edat, ingressos econòmics, estatus social ...), la muy poco entendimiento entre padres y tanto él como su pressió social de l’entorn (de la família d’origen, de hermana, eeh… a veces discutía verbalmente; hacía daño la feina) o de les expectatives socials de la mateixa cuando se enfadaba. Y entonces pues claro, todo eso ya lo supervivència o del tipus de vida que vol portar. iba viendo yo, pues en el caso de él y de su familia, pero Entre aquestes forces contràries també s’inclou el yo interpretaba que en su caso era una víctima de lo que cicle de la violència: les demandes de perdó d’ell, había pasado en su casa. Con lo cual yo ya adopté un les intencions de canvi i la persistència en el fes- poquito el rol como un poco de madre, ¿vale? teig seductor. E: Cómo de entenderle … D: De quererlo entender, de quererlo ayudar, etc., ¿no? El balanç final d’aquesta valoració en un moment en què la relació té molts aspectes positius és cen- trar-se en la relació. La dona té l’esperança que aquesta situació i la insatisfacció serà temporal, Salma, 29 anys esporàdica. La inquietud es deixa de banda en favor dels aspectes positius, de donar oportunitats a la E: ¿… y cuándo empieza a no ir bien la relación? relació, de mantenir la il·lusió vital, i de seguir la D: Me parece que a los 6 meses, cuando veo las cosas no pressió de les circumstàncies. son como yo creo, me doy cuenta de que estoy casada con un chico y su hermana, por que allí mandan los dos, uno manda y la otra me… E: Él manda y ella te controla y ella está pendiente de que Gabriela, 29 anys tú hagas lo que tienes que hacer. D: Sí. ¿Hacemos eso? No, a nosotros no nos gusta eso; D: …Bueno, pues pensaba que era el [padre] de mi hijo, ¿Compramos eso? No, a nosotros no nos gusta eso (imitan- que era el único que tenía; que yo iba ser la madre de su do a su cuñada). Además, el exmarido tenía un [pequeño hijo, que por qué, que si yo estaba llorando y él también negocio] y era jefe él mismo, la mujer cuando está casada estaba llorando, que por qué no estábamos juntos, que no tiene que vivir en su casa libre. se qué y tal, bueno, total que a los quince días volvemos [él] dice: “bueno, vente” [él la había echado de la casa donde convivían que era alquilada por él] y no se qué… y yo “bueno, vale, te voy a dar otra oportunidad”. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 45 Purificación, 32 anys D: A los siete meses. Eeee y cuando estábamos viviendo E: ¿Cuándo sucedió eso ya vivíais juntos? juntos… un día, estando en mi casa, con, con este amigo y D: Sí, vivíamos juntos. la novia que tenía, eeee, pues, no se qué… no recuerdo por E: ¿Era por ahí los siete meses o un poco más? qué, se que discutimos, y empezó aa… alterarse mucho, a D: No, un poco más. También... supongo que... como... gritar, a gritar, y además recuerdo que empezó a decirme yo empecé a... fue cuando empecé, no eso fue antes... e... que… ¡Además! Recuerdo que era como una tontería, no estábamos preparando las cosas de la boda. Supongo que era algo así como muy importante… Pero empezó a enfa- también a veces dices, bueno, la tensión, los nervios de la darse y a gritar, y a decirme quee… que me iba a pegar. boda, nos vienen muchos pagos y bueno...claro E: Amenazarte. E: Intentaste... D: Sí, a amenazarme. Porque si tú… no me acuerdo bien D: Además son cosas que... además nunca en la vida... lo que era, porque si tú no sé qué, yo voy a pegarte. Enton- además era una persona muy correcta, muy amable, muy ces ese día, era la primera vez… yo me encaré contra él y educada con todo el mundo y incluso, en la calle tú le le dije: “A ver, pégame”. Digo: “Pobre de ti que se te ocurra preguntas a cualquiera y nadie se cree, nadie es capaz de ponerme la mano encima”. Yo en ese momento, no sé ni creerse lo que pasó luego . Porque todo el mundo (tose) ... cómo, reaccioné así, porque después de decirle eso, cogí todo el mundo que le conoce fuera... las cosas y me fui de mi casa. Cogí mi chaqueta y me fui y E: ¿Que te maltrataba? al llegar a la calle empecé a ahogarme, no podía respirar, D: Una maravilla. Uyyy... nada... luego nos casamos y me dolía mucho el pecho y luego vinieron a buscarme mis después de casarnos yo me puse mala. Me tuvieron que amigos y me encontraron en la calle, me cogieron y me operar de urgencias y me operaron y me quedé embaraza- llevaron a casa. da y tuve a la niña, que supuestamente no podía tenerla. E: ¿Tú sabías que esa amenaza podía ser…? Me quedé embarazada y tuve a la niña. D: No, no, yo nunca en la vida le había visto así, era la primera vez. Y yo pensé, bueno, ha sido un arrebato de locura y nunca más volvió a pasar. O sea, fue aquella vez y dije, bueno a ver, yo que sé, estaba muy nervioso y yo que sé, un día… lo dijo, pero ni me puso…, ni me tocó. Además, yo luego, cuando me llevaron a mi casa mis ami- gos, me dijeron: no está, se ha ido, se ha ido. Y cuando yo llegué a mi casa, sí que estaba. Entonces, yo me metí en mi habitación. Mi amiga se puso conmigo hasta que yo me quedé dormida. Yo me quedé dormida y al día siguiente por la mañana, cuando me desperté, él estaba en la cama, entonces me dijo que no me asustara, me pidió perdón, que no me quería pegar, que no, que es que estaba nervioso y que su amigo también no se qué le había dicho, de no sé qué, que se habían medio enfadado o algo y bueno, me pidió perdón y que no, que no y que no. Y nunca más, muy bien. Eeeee, y nada pues. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 46 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III Fase II - Resistència En aquesta fase, el o els comportaments in- sentir i de les circumstàncies de vulnerabilitat de desitjables d’ell de control, coerció o agres- la dona. sió esporàdica augmenten i es converteixen De vegades, no és només la culpabilitat o no tant en violència mentre la dona resisteix el la culpabilitat com la “responsabilitat”, ja que cre- maltractament i intenta controlar la situ- uen que han de fer o poden fer alguna cosa perquè ació. Aquesta agressió és continuada, amb no sigui tan violent o volen ajudar-lo. Elles tenen la intenció d’aconseguir i mantenir una identificat el comportament maltractador com a posició de dominació sobre la parella, sobre conseqüència d’alguna addicció o d’alguna adver- sitat aliena a ell i se senten responsables o lleials la dona en aquest cas. Augmenten els cicles d’ajudar-lo. d’agressió, petició de disculpes i promeses de canvi. La dona es troba atrapada en la Aquesta responsabilitat i culpabilitat, i les seves complexa situació de la violència masclista manipulacions són força efectives ja que són afavo- de parella afectiva. rides per una socialització patriarcal que atribueix la responsabilitat, garantia i habilitat de l’harmo- nia de les relacions de parella (i de la família) a la dona; al que s’afegeix una concepció romàntica de Els components d’aquesta fase, simultanis i inter- l’amor que supedita la seva felicitat a la felicitat relacionats, són els següents: responsabilitat i cul- d’ell i a una bona relació de parella (masculina). pabilitat per la violència; minimització, justificació Aquestes creences socials i individuals les sosté i ocultació de la violència, esforços per la relació el maltractador, la mateixa dona, la família i/o el i esperança de canvi; disminució de l’impacte de grup social de pertinença. En alguns casos, són cre- l’abús; refugi en espais propis positius; i insatis- ences esgrimides explícitament pel maltractador facció i malestar psicofísic. Vegem cadascun dels o la família per mantenir la relació de la parella o elements. de la família encara que sigui a costa de la salut i la llibertat de la dona i els fills. • Responsabilitat i culpabilitat per la violència La dona se sent responsable del comportament vi- Magda, 46 anys olent d’ell i se sent culpable d’aquesta violència. Creu que podia fer-ho millor, que no sap portar-lo, E: Quines explicacions donaves a tot això? que a causa del caràcter d’ella, ja siguin les seves D: Jo, a mi mateixa, hi havia moments que deia que era la inseguretats, les seves formes de comportar-se o les malaltia, hi havia moments que inclús vaig estar buscant seves seguretats, ell es veu abocat a comportar-se informació de psicosi, i coses d’aquestes, vull dir; quan un així. Potser també es deu a la família d’ella o a les té un problema mental, com reaccionaven aquest tipus de seves amistats. persones, vaig estar buscant llibres que parlessin de l’agres- sivitat, vull dir; buscava com tractar d’ajudar-lo a ell E: Ell. Són manipulacions psicològiques pròpies D: I jo no és que em sentís culpable, però clar, quan em del violent. Són múltiples les acusacions deia que si jo cridava ell no sé què, si jo no feia això ell no del violent que culpabilitzen la dona de la sé què més, i jo em deia a mi mateixa no he fet res. E: Ja. insatisfacció que sent o de les coaccions, D: No? D’acord, però a la vegada li donava la raó, li deia menyspreus, intimidacions; en definitiva, va, sí, és veritat, la culpa és meva, perdona, i tal...era jo de tot tipus de violència. El victimari culpa la que acabava demanant perdó. la víctima de l’agressió que li fa. I aquesta parella que exerceix violència escollirà Viviane, 40 anys les estratègies de culpabilitat que més efecte pu- guin causar, en funció de la manera de pensar, de E: ¿Te provocaba en el sentido de culpabilizarte? En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 47 D: Sí. Él hablaba de una forma tan metida, como que yo D: no, no, estaba avergonzada de lo que me pasaba a mí, estaba media loca, quería cosas de él que no eran nor- y no tenía humor para nada, no, tampoco he sido muy de males y esa temporada aún cuando fuimos [vinimos] a juergas, ni muy de eso. vivir a España y, casi al final, yo creía que la culpa era E: no, pero por ejemplo, yo que sé, pues alguna vecina con mía y lo veía a él como un santo. la que usted se llevara bien o ir a un centro cívico, un casal E: ¿qué explicación le dabas tú a todo esto? de estos de personas mayores? D: Yo pensaba que yo tenía un problema. Que realmen- D: no, no, no, porque yo lo tenía aquí todo metido de te era yo quien estaba inestable y demasiado emocional aquellas personas que se sentían felices y tan bien, y a mí e incluso me fui a hacer psicoterapia porque él me dijo se me ponía más espesa la cabeza. que lo necesitaba y me cuestionaba todo. Incluso estuve E: ya, ¿le daba dolor, le daba...? de baja porque yo trabajaba en una empresa y cuando D: sí, sí, me ponía más triste y ha llegado un momento empezó todo esto perdí mi forma de ser, mi peso, cambi- que preferí ... [aislarme] aba de ropa porque yo siempre iba... teñida y a él no le gustaba, ni maquillaje y yo cambiaba todo. Mis amigas Gabriela, 29 anys ahora me dicen que entonces no era la persona alegre, entusiasta porque él no me dejaba y la relación con mis E: ¿Y tú has tenido sentimientos de culpa en el sentido de padres empeoraba porque echaba la culpa a mi madre, seré yo quién provoca todo esto…? de que había sido muy exigente con nosotros y, por eso, yo D: No, porque yo sabía que cuando no bebía, él no estaba era tan insegura y él también me lo decía. igual; o sea, cuando no estaba bebido no era la misma per- sona. Es lo que me decía el profesional: lo verás diferente, • Minimització, justificació i ocultació de pero es el mismo hombre; o sea, ahora sí que te das cuenta la violència de que es el mismo, pero en ese momento lo veías diferente, que no era igual que cuando estaba bebido. Cuando estaba La dona infravalora, minimitza la intensitat i gravetat bebido ya, o sea, dices, “¿por qué me tienes que soltar todo de la situació o del comportament d’ell. Infravalo- lo que me sueltas?” ¡Me trataba como una porquería! ren la importància de la violència de moltes mane- D: Incluso eran tantas cosas allí que aguantar, o sea que res: disminuint la freqüència i intensitat (“només no son nada adecuadas para un matrimonio ni mucho ho fa de tant en tant ..”); atribuint-li bondat i inca- menos… Claro, yo estaba súper, ¿cómo digo? estresada… pacitat alhora (“ell és bo però no sap contenir-se, té o bueno, agobiada, que no sabía que hacer. Y a mi me molt caràcter”); o la justifiquen quan atribueixen preguntaban: qué ha pasado con tu marido? Y yo: no pasa el comportament violent d’ell a circumstàncies nada… o sea, pero claro, o sea, yo pensaba que nadie iba com ara addiccions (droga, alcohol), a les amistats a entender todo [nada]. associades a aquest consum, a la impossibilitat de dominar la gelosia o el seu caràcter impulsiu mal- grat ser bo, a les adversitats econòmiques o labo- rals o antecedents biogràfics de violència d’ell. La • Esforços per la relació i esperança de dona oculta, no comenta a ningú el maltractament canvi de la seva parella, la situació d’insatisfacció i sofri- ment que li infligeix la seva parella. De vegades, És una relació en la qual conviuen mostres d’afec- les ocultacions (i les revelacions) són selectives: a te i desig amb comportaments agressius. Però la familiars, amistats, veïnes, a professionals de la dona, amb por i un desconcert creixent s’esforça salut, a la policia, etcètera. esforça per mantenir la relació i una bona relació; s’adap- ta a les pautes de relació marcades per ell o duu a L’ocultació i la minimització o justificació es po- terme estratègies o propostes que creu que millo- den donar per separat sobretot quan hi ha episodis raran la relació. Segueix apostant per una relació greus de violència que per supervivència recorren que sigui constructiva, d’amor. als veïns, a la policia o als hospitals i, en canvi, segueixen minimitzant o justificant la violència en la qual es troben per diverses raons. Viviane, 40 anys E: Cuando las cosas empezaron a ponerse más duras, Luisa, 78 anys ¿qué esperabas que ocurriera? D: Que algo cambiara. Yo creía que íbamos a sobrevivirlo E: usted no empieza a tener amigas o a conocer gente? y él me iba a entender, iba a cambiar. Quizás soy muy romántica e idealista, creyendo que eso se podía solucio- nar y salir de todo esto. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 48 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III E: ¿Qué hacías tú para arreglarlo? • Disminució de l’impacte de l’abús D: Intentar hablar con él, ser muy cariñosa, intentar ha- cer las cosas que a nosotros dos nos gustaban. La dona disminueix l’impacte de l’abús amb estra- tègies de protecció, raonament i contraatac amb Olena, 37 anys l’objectiu de sobreviure psicològicament i física- ment, si és el cas. No es tracta de treure importàn- E: … esto no va, esto no funciona, ¿él qué te decía? cia a la violència, de minimitzar-la, sinó de rebai- D: Que quieres más, si no estás a gusto es que la culpa xar les conseqüències de l’abús i, si és possible, la es tuya. seva intensitat. E: Vale, entonces ¿tú te sentías culpable? D: No, no me sentía culpable, mas era buscar ¿pero en Amb aquestes estratègies aconsegueix apaivagar qué tengo yo la culpa?, me entiendes, vamos a intentar el maltractador i, per tant, disminuir els episodis (a) hacer mejor las cosas. de violència a través de renúncies de parts d’una E: ¿y lo hacías mejor? mateixa com a estratègia de supervivència. Així, D: pues lo intentaba, si había sido ese el problema pues ella renuncia a aspectes importants de si mateixa, intentaba hacerlo, a ver si la cosa funciona. de la seva identitat, de la seva autoimatge, i de les E: ¿Y funcionaba? seves relacions socials, enfront de l’abús intermi- D: Igual, igual, igual, hasta que te cansas y te da igual. tent i implacable. Complau també les demandes irracionals de la parella: de cura, d’oci, i de vegades les sexuals, etcètera. La dona pren nota del seu comportament, amb accions que conscientment Neus, 45 anys eviten allò que sap que dispararà o intensificarà l’abús. El resultat d’això és que a la confusió inicial D: … Además tenía mucha verborrea, y sabía atacarme, s’afegeix l’alienació progressiva, la inseguretat i la sabía darme en el punto débil y machacarme más. Yo insatisfacció de la dona. no era capaz de defenderme, no tenía palabras para... y alguna vez sí que me defendía, insultaba también y según De vegades, l’estratègia és el contraatac a l’abusa- cómo me pillara. Pero normalmente me quedaba así [blo- dor, físicament o verbalment, llançant coses o queada], y salía corriendo de ahí, de su casa o de donde llançant-les-hi a ell, insultant-lo, agredint-lo física- estuviera, porque necesitaba huir. Y me iba a un sitio, ment o psicològicament. Amb això es frena l’abús a llorar, que no me viera mi madre, porque no quería momentàniament, però també es pot incrementar. que me viera. Luego, a los dos o tres días, o cuatro, o L’experiència d’atenció mostra que aquests contra- una semana, o un mes, dependiendo de cómo le diera, me atacs són esporàdics. Amb totes aquestes estratè- llamaba otra vez como si nada hubiera pasado, pero sin gies redueixen la freqüència i intensitat de l’abús. pedirme disculpas ni nada. E: ¿y qué sucedía después? La dona aprèn a estar contínuament alerta, a costa D: yo, como una imbécil, pues volvía, volvía porque yo de com se sentirà després, de l’esgotament. Més pensaba... me lo creía de nuevo. A lo mejor yo le pregun- endavant, s’acabarà adonant que només redueix taba algo y me decía ajá, ajá, le quitaba importancia. Y l’abús però no l’eradica. yo creía que iba a cambiar y volvía luego, y al cabo de un tiempo, volvía otra vez a machacarme y a ir a peor. Sí, sí, me lo hacía pasar muy mal, muy mal. Isabel, 42 anys Entre aquests esforços s’expliquen també les re- núncies fruit de les exigències d’ell, que si bé mi- E: ¿Qué pasaba? nimitzen l’impacte de l’abús, la dona també espera D: Pues, de repente llegaba a casa y me encontraba que que provoquin canvis positius en ell. Es veuran en no me hablaba y no sabía por qué, dejaba de hablarte: el component següent. Així mateix, els esforços i Y “¿Qué te pasa?”, y nada; y “¿Qué te pasa?”, y nada; y les esperances de canvi es veuen reflectits també “¿Qué te pasa?”, y nunca era nada, ¿no? Hasta que se le en la següent fase II, anomenada Conflicte i ambi- iba y volvía a hablarte, ¿no? valència, quan la dona busca alternatives que mi- E: ¿Y cuando te volvía a hablar era como si no pasara llorin la relació o accepta les propostes de canvi nada o te daba alguna explicación o...? que ell li proposa, amb l’esperança que ell canviï D: No, básicamente no me daba explicaciones. Tú pedías o per donar-li una oportunitat a la relació, però, ja disculpas, no sé por qué: Lo siento, si algo te ha molestado, expressarà obertament la seva insatisfacció. lo siento... Básicamente, muchas veces se arreglaba el tema en la cama, dejabas de enfadarte, mantenías relaciones con él y sabías que... que todo pasaba, y...patético, pero En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 49 real, ¿no? como la vida. Aprendes a usar herramientas, Maite, 54 anys ¿no? D: Y bueno, nada, entonces me quedé embarazada, ¿no? D: Ja no podia més, jo arribava a casa... Jo he tingut la Y entonces, pues estás en esta rueda, que ves que te vuel- sort que m’agradava la meva feina, estic molt bé a la ve a pasar lo mismo que hace tiempo, ¿no? Pero, bueno, feina… molt bé amb els companys… I jo arribava a casa estás en la rueda, ¿no? Me he casado, ya se le pasará, ya i a l’hora que arribava a casa m’agafava una tristor, una sabes cómo es, que sabes perfectamente con quién te has plorera… I jo veia… Jo sempre necessitava estar envol- casado... y bueno, te autoconvences, ¿no? de que, bueno, tada d’amics i d’amics nous que havíem arribat a fer i él es así. Y tú cambias, tú tienes que cambiar, y tú eres la que eren veïns, i ens vèiem. I jo el primer que feia quan que dejas de arreglarte, tú eres la que dejas de llamar a la arribava a casa o al xalet era trucar: “Vale, ja esteu aquí, gente para quedar... y te vuelves a meter, ¿no? te vuelves vale”. O trucava des de casa: “Que hi anireu aquest cap de a... sin darte cuenta, pues te vuelves a encerrar, ¿no? te setmana?”. Per què estar un cap de setmana amb ell, aquí dedicas a tu hijo, te dedicas a él, ¿no? o allà, per a mi era morir-me, era millor anar a la feina. Neus, 45 anys Luisa, 78 anys … un enfado suyo mucho para mí era muy amenazante porque representaba a lo mejor estarme yo que sé, dos E: ¿se enfadaba mucho? semanas sin hablarme, o un mes, y para mí eso era un D: si lo contrariaba, si no le decías nada no se enfadaba, castigo muy severo, para mí, para mí, y la verdad, no?, pero si le llevabas la contraria y le metías un poco de que se enfadara, no? Una desigualdad total. cizaña, entonces sí que se enfadaba. Pero vaya, como yo... D: Pero bueno, también yo creo que he sido bastante yo E: ¿usted como se lo tomaba todo esto? misma. A lo mejor sí que es verdad que me escondía, a lo D: pues mire, me lo tomaba ya en plan de paciencia y así, mejor yo quedaba con mis amigas para ir a tomar algo o que sea lo que dios quiera y que se vaya hacer puñetas. con un amigo. A veces he quedado para ir a cenar, porque Yo lo hacía porque el hijo no tuviera problemas con él o a mi me da la gana, pero sin hacer nada, eh. Un amigo, al principio porque trabajaba con él, o después para que amistades nada más, pero no le decía nada y ya está, y no sufriera. hacía mi vida, como no vivíamos juntos, yo seguía con mi ......... ritmo. Y yo no le daba más explicaciones y ya está. E: … le amenazó alguna vez con un cuchillo...con? D: hombre, tanto como eso no me acuerdo. E: no, pero amenazándole... D: bueno, de pegarme y darme una esa sí, pero vaya no, Olena, 37 anys en ese sentido... me ha pegado dos o tres veces, ahora yo también me he sabido defender, eh. No me quedaba así E: ¿Aquí [en España], peor? como así, no, que una vez le metí un “espetajo” que... ¡que D: Claro porque allí [en el seu país d’origen] me trataba ya está! No con la mano, no, con una escoba o no sé con mal uno u otro [la sogra], si yo me sentía mal me iba para qué le metí un “espetajo” (risas),“¡ala!, ¿qué te has creído, casa de mis padres, digamos que las cosas no llegaban has- que siempre vas a salirte con la tuya?”. ta este punto que llegaban aquí, porque aunque mi familia no sabía nada, la sola presencia de mi familia... Entonces yo veía solución pero bueno, no sé, por lo menos [aquí, en España] que me busquen trabajo, porque también todo • Refugi en espais propis positius dependía de ellos. E: ¿Y tu le insististe para que te buscaran trabajo? En ple maltractament, la dona es resisteix trobant D: Insistí haciendo gestos, porque si lo pedías no te lo da- espais de confort i implicant-s’hi, encara que si- ban, pues ... [insistía] levantando [me] tarde, no haciendo guin mínims, espais en els quals no se sent pres- nada en casa, me encontré una tele, la puse en mi habi- sionada, desenvolupa les seves habilitats, és ben tación y pasaba toda la noche mirando películas y de día valorada, troba afecte, etcètera. (amb els fills, a la dormía. Y la suegra se ponía mal, porque ella empezaba feina, en activitats recreatives o de participació a trabajar [pronto]. social, en tasques domèstiques, etcètera). Aquests E: ¿Aprendiste castellano escuchando la tele? espais de confort, que preserva, són un refugi i D: En realidad he aprendido así el castellano, luego me s’hi protegeix, s’autoprotegeix, preserva les forces, han dado un trabajo porque les daba rabia porque dor- manté les habilitats, l’estima. mía hasta las dos. E: ¿Y qué trabajo te dieron? D: De limpieza, pero bueno para mí era algo porque no tenía nada y no tenía esperanza de nada, porque aquí sí En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 50 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III que estaba perdida totalmente. Limpiando casas en una y Progressivament, aquests estats i símptomes es otra, así he cogido mi residencia, porque ellos también sa- van incrementant en quantitat i intensitat. En mo- bían lo que yo ganaba y sabían lo que yo les daba. Cuando ments de disminució de la violència (moments de me decían que no, que tienes que dar más, les hablaba de nova seducció i promeses de canvi o absències fí- una manera muy vulgar, de una manera de ya no me pre- siques del violent) la dona descansa, disminueixen guntes [preguntasen] más y ya me iba, y me decían, “nos els símptomes o la seva intensitat, però la tornada dice ella que estar [está] robando a la señora de la casa”.... de la violència va acompanyada de l’augment pro- .... pues nada, he llevado a mi hija a la guardería, salía gressiu d’aquest malestar. a un parque, allí había una oficina de trabajo, que era limpiar bancos, empecé limpiando bancos… Aquest malestar, al llarg d’aquesta fase i les dues E: ¿Esto lo encontraste tú o lo encontraron ellos [parella següents, arribarà a ser molt intens, a vegades, fins i sogra]? a l’esgotament, després de repetits cicles de més i D: No, yo sola, porque cuando tenía la nena la dejaba en menys violència i no desapareixerà fins un temps la guardería, salía al parque a jugar, y del [al] parque pues després del cessament de la violència. hablando con gente, con uno y con otro, poco a poco me he enterado del ayuntamiento, preguntar ahí en informa- ción, como puedo hacer esto, como puedo hacer lo otro… Viviane, 40 anys D: de salud estaba mal, estaba muy a menudo enferma. • Insatisfacció, confusió i malestar psi- Fue la primera [vez que] cuando tomé antidepresivos y cofísic dormía fatal, al tener 18 anys tuve un accidente y me volvieron a doler esos sitios. Estaba baja de defensas y de Allò que en la fase anterior era desassossec, in- ánimo estaba muy mal. quietud, ara és insatisfacció, confusió. Ella se sent E: ¿durante cuánto tiempo tomaste antidepresivos? malament i confusa pel comportament d’ell. Allò D: Creo que durante un año, en (país de origen). que abans era difús o esporàdic, ara és constant, va en augment i es transforma en malestar. Clara- ment ho sent així i, a poc a poc, ho va anomenant i expressant a la parella la seva insatisfacció per Salma, 29 anys la relació. E: Porque tú esperabas otra cosa, esperabas otra cosa de La insatisfacció per la relació va augmentant en la vida, ¿un poco más libre? aquesta fase, a mesura que el maltractament s’in- D: Libre, libre, no, porque la mujer cuando se casa, libre crementa i persisteix. La insatisfacció es manifesta del hombre no, por que cuando el hombre dice tiene que en malestar acumulat i somatitzat de la dona. La hacerlo ella, pero nunca me aconseja, nunca [lo hizo]. dona té por, sent humiliació i vergonya i comença E: Tú no estás a gusto con la situación. a estar cansada. El malestar pren forma d’anul·la- D: Es que no puedo, está bien un día, una semana, pero ció, aïllament, desesperança, depressió, confusió años no puedo… (alguna vegada inclús dissociació), somatitzacions E: Dentro de ti, ¿qué te hace decir “no puedo”? diverses (insomni, falta de concentració, malalties D: No puedo parar, toda la semana como un montaje. psicosomàtiques recurrents, etcètera) pròpies del SPT (estrès posttraumàtic) i les lesions i malalti- es físiques derivades de la violència física i sexual (disminució dels sentits, de la locomoció, malalties venèries, avortaments no desitjats, etcètera), tam- bé hi ha empobriment econòmic i patrimonial per la violència econòmica. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 51 Fase III - Conflicte i ambivalència són termes que no tenen a veure amb la paraula “violència” o “maltractament”, encara que fins i tot de vegades digui: “Em tracta malament.” És a dir, La violència segueix però les vivències de la la qualifiquen de mala relació però no l’anomenen dona van canviant i comença a despuntar «violència», com a elecció intencional d’ell, ni amb un dels motors de la recuperació. El males- l’abast d’indignitat, gravetat i risc que això pugui arribar a suposar (o fins llavors o més endavant). tar segueix augmentant, passa a expressar a la parella violenta aquesta insatisfacció Les dones es donen a si mateixes explicacions de però també la necessitat de millorar la rela- la situació exculpant-lo del comportament violent ció, d’un canvi en el seu comportament, que a ell, o sentint-se partícips o coresponsables de de vegades es convertirà en una exigència. la mala relació de parella i de la insatisfacció. Se- gueixen minimitzant la violència amb justificaci- ons que el desresponsabilitzen del comportament agressor (alcohol, problemes laborals o econòmics, Aquesta fase consta de dos elements simultanis i drogues, o una biografia adversa, o simplement a interrelacionats: el conflicte expressat com a quei- la seva manera de ser, etcètera). Altres vegades es xa i necessitat de canvi i la cerca d’alternatives valora amb resignació (“m’ha tocat a mi”), o amb internes o ajudes externes per frenar la violència. “normalitat” en el cas d’haver-ho viscut en la seva Vegem cadascun dels elements d’aquesta fase. família d’origen o en la família d’ell (“espero saber prendre-m’ho com la seva mare amb el seu pare”). Si identifiquen el comportament d’ell com el pro- • Conflicte expressat com a queixa i ne- blemàtic, les explicacions d’aquest comportament cessitat de canvi o la valoració que ella fa de la relació encara la impliquen afectivament a ella de diferents mane- La insatisfacció i l’augment del malestar general res. Altres vegades, tenen identificat el problema la porten a distanciar-se del comportament d’ell en el comportament d’ell i no com un problema sense haver-ho identificat encara com a violència. de tots dos, i volen donar-li una oportunitat, tenen l’esperança que canviï o creuen que l’han d’ajudar. Consideren que el problema és d’ell, però que es La insatisfacció arriba al conflicte, que no tracta d’una situació dels dos, d’una relació; no s’inclina cap a l’esforç callat per canviar se senten culpables però hi estan implicades per una mateixa per millorar la relació, sinó per lleialtat de parella, per creences de lleialtat a la unió de la família, per les seves pròpies necessitats queixar-se a ell del seu comportament o del d’estimar i ser estimades, o perquè no es veuen a si mal funcionament de la relació i demanar mateixes vivint soles sense parella, que ja creuen un canvi de la situació. que la seva plenitud vital només passa per viure en parella o en una família pròpia. Aquest últim aspecte és el distintiu d’aquesta cate- En aquest moment, la dona insisteix en la queixa i goria. Ella necessita un canvi en el comportament petició de canvi però no s’expressa amb fermesa, ja que d’ell, millorar la relació, i així ho expressa. pensa continuar amb ell, a diferència dels enfronta- ments a la violència propis de fases més avançades. Si la queixa no s’acompanya de la petició d’un can- Per exemple, en la fase següent, Qüestionament, vi d’ell, de la situació o de la necessitat que es doni la dona segueix insatisfeta però es qüestiona la un canvi positiu en la relació, es tractarà només de violència i la relació començant a pensar en la se- la insatisfacció referida a l’anterior fase de supor- paració, o en la fase de Confrontació i ruptura, en tar la situació i resistència. Aquesta petició, a la què la crítica a la violència es tradueix en acció llarga, es convertirà en exigència. posant límits a l’abús. La dona identifica clarament la mala relació de parella, però no com a violència. La violència en la relació és qualificada per la dona amb eufemismes lingüís- tics: dificultats de relació, incompatibilitats, mal moment, crisi de parella, maltractament infantil, gelosia, addiccions d’ell, etcètera. Habitualment, En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 52 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III Maite, 54 anys De vegades, busquen ajuda per als dos com a pa- rella o per a ell (es dóna bastant en casos d’addic- D: Jo em trobava amb la pressió [de] que cada vegada em cions). S’emprenen viatges, es casen, es tenen més volia restringir més; el tema de les amistats és que era, era fills, es busca ajuda externa en amistats, profes- horrorós. Sí, insultava les meves amigues, em deia de tot a sionals de la salut o de família. Les amistats que mi. Quan jo vaig començar a insinuar-li que la relació no proporcionen suport però també insinuen o pro- anava prou bé, que parléssim amb el doctor, que jo vaig posen la separació de la parella són apartades en trucar i hi vaig anar un temps, no a visitar-me jo, sinó... aquest moment. La dona està força cansada, insatisfeta, ja vol i exi- geix un canvi de la mala situació, però no pensa en la Magda, 46 anys separació com una millora. Existeix una esperança que la situació, o ell, canviarà. Té l’expectativa, més o menys D: Bevia molt i en aquella època va ser també quan li vaig explícita, que pot existir una possibilitat de mante- donar l’ultimàtum, un any abans de casar-nos, que suposo nir una relació amb la mateixa persona de la qual que igual per això no em quedaria en estat perquè, com no rebi violència i pugui ser una relació positiva, que bevia tant, l’esperma igual es va quedar fluix i quan com va ser al principi. Creu que pot mantenir, o deixes de veure diuen que agafen força, dic jo... Total, vol mantenir, aquest projecte de parella i de famí- que un any abans de quedar en estat va ser quan el vaig lia que va iniciar amb més o menys inicativa, però acompanyar a… perquè va agafar un dia d’aquests molt al qual sens dubte es va vincular afectivament, hi borratxo i tal, i li vaig dir: o la beguda o jo. I, bueno, va va dipositar els afectes, il·lusions, autorealitzaci- dir que jo. ons, etcètera. D: El vaig acompanyar al metge, que en aquella època era el psiquiatre, el que et treia de la beguda i li va donar Quan entre aquestes alternatives demanen ajuda, unes pastilles. N’havia de prendre cada dia una fins a tres, obren la seva situació de parella (que no de vio- però no li va dir que havia de seguir bevent, o sigui que el lència) a l’exterior, però aquesta obertura no es mateix dia sortint d’allà va dir: vinga va! l’última cervesa, tracta d’una identificació de la violència com a tal, i l’endemà li va agafar el mono aquell i el van ingressar ni interna ni externa amb escolta, a diferència del a l’hospital, on ingressaven els alcohòlics, i va estar-hi in- que veurem més endavant. Pot ser que acudeixin gressat una setmana mentre acabava de desintoxicar-se. a amistats o a familiars. Pot ser que acudeixin a Allà és on li van dir que el metge li hauria hagut de dir professionals de l’atenció de la medicina, la psico- que no deixés de beure de cop perquè, clar, les pastilles logia, el treball social, l’advocacia, o a consellers són per deixar-ho, perquè et faci fàstic, i no l’hi van dir. matrimonials o religiosos. Algunes d’aquestes al- D: I ell deixa l’alcohol fins fa quatre anys, que va comen- ternatives acaben a la policia, de vegades, fins i tot çar [una altra vegada a veure]. amb una denúncia, com a mesura d’advertiment i càstig amb l’objectiu que el violent canviï el com- portament o disminueixi la violència. Però no es busca la separació d’ell, no es busca posar fi a la • Cerca d’alternatives internes o ajudes relació, sinó eradicar la violència d’ell. externes per frenar la violència La dona en conflicte, en aquesta fase, actua bus- cant alternatives que frenin la violència, que mi- Olena, 37 anys llorin la relació, que els permetin seguir amb el seu projecte vital, o amb el desig i la necessitat E: Luego el otro hijo viene porque tú quieres que venga d’estar en parella. o por… D:…porque decían que se iban a arreglar las cosas, “lo que [os] pasa a vosotros es que lleváis tiempo sin tener un Les alternatives que busquen no impliquen hijo y un hijo une las familias”;. Bueno, vamos a probar. la separació sinó la millora de la situació, E: ¿Tú no querías, en ese momento? ¿Tú consideras que millorar la relació de parella o simplement le querías, a pesar de todo? D: No, lo quería tal vez de las circunstancias que esta- frenar la violència. Sovint són alternatives ban[por las circunstancias en las que me encontraba], internes en el si de la parella. sabes a veces que te sientes, sobre todo en el tiempo que estás embarazada, si me deja[s] dónde voy, momentos así puntuales, digamos lo quiero [quería] por necesidad. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 53 Lourdes, 38 anys Algunes d’aquestes apertures a l’exterior seran obs- tacles, ja que justifiquen l’agressor, minimitzen la D: Le dije, bueno me voy al pueblo y me quiero divorci- violència o reforcen la posició de subordinació de ar, no te aguanto, no puedo más y él, cuando yo me fui, la dona en considerar habitual la violència de pare- no hacía más que llamarme: “que perdóname, que voy a lla, en obligar a seguir vinculada a aquesta parella i cambiar, que sin ti me voy a morir”; me llamaba todos los família, sigui quin sigui el preu que hagi de pagar días, todos los días, todos los días, yo volví, le digo [le dije] la dona i els fills, o simplement inhibint-se o fent “voy a volver, hablamos”; me fue a buscar con un ramo veure que no passa res. de rosas, [y] no sé qué... [él dijo] “vámonos de vacaciones, a ver si nos arreglamos”, [y] nos fuimos con una pareja. Y En aquesta fase no hi ha intenció real de separació bueno, lo que piensas, vamos a dar una oportunidad, son per part de la dona, no hi ha voluntat ni decisió muchos años, a lo mejor ha cambiado y eso. Y a partir de de trencar amb la relació de parella, i per tant, la ahí fue la etapa esa que te digo que fue bien, fue a partir intervenció d’ajut (vingui d’on vingui) pot treballar de ahí cuando planeamos la boda y todo eso... la identificació de la violència en la supervivent, D: … Entonces, luego ya, hubo una temporada en la que però amb molta cura. En aquesta fase del procés, i estuvimos muy bien y dijimos bueno, yo me quería casar, en l’inici del procés d’ajut, és delicat plantejar di- además ya tenía como 30 años, quería tener un hijo y rectament una separació com a alliberament de la pensé que lo mejor era casarme si quería tener un niño y violència, atès que pot significar probablement el eso, y además fue una época en que estábamos bien. rebuig de l’ajuda i el manteniment de l’aïllament de la supervivent. La intervenció ha d’ajudar les do- Les obertures a l’exterior que no identifiquen la insa- nes a passar a la fase següent, però amb prou res- tisfacció de la dona com a violència de parella, de vega- pecte i cura perquè si s’allunya del servei el pugui des són un ajut per frenar la violència però també percebre com un vincle d’ajut al qual pot tornar. un obstacle cap a l’alliberament i a la recuperació de la supervivent o fins i tot provoquen retroces- El final d’aquesta fase III Conflicte i ambivalèn- sos. Són obertures que anomenen la violència amb cia és un moment crucial. Quan el fracàs de les els mateixos eufemismes que utilitza la dona, però en alternatives sembla que empenyen la dona al pas el cas de professionals, amb termes més tècnics. següent, cap al qüestionament de la situació i la possibilitat de separació, es poden produir passos Si la parella maltractadora segueix els consells do- enrere, cap a situacions de resistència, entrampa- nats per professionals, per familiars o alertat per des altra vegada en les teranyines més fortes de les amenaces de familiars, de sancions legals, et- la violència. I, probablement, més aviat que més cètera, pot ser que temporalment disminueixi el tard, tornarà a avançar cap a la fase de Conflicte i seu comportament de control, coerció i violència ambivalència, quan la insatisfacció, el cansament de tota mena i permeti que ella descansi, repren- o algun episodi greu de violència reaparegui. I, ben gui la iniciativa de la seva vida i alimenti les seves segur, encara més esgotada. Amb tot això, ja haurà esperances que el canvi sigui estable. passat bastant temps: un, dos, tres... o més anys. Però després d’aquest període de disminució, quan ella actua amb més autonomia i llibertat, si no hi ha responsabilització per les agressions i mani- pulacions ni canvis substancials en relació amb l’exercici de la violència com a pauta de relació de parella, ell inicia una altra vegada la violència més directa, sigui psicològica, econòmica (si l’ha- gués abandonat), física, sexual, etcètera. Les espe- rances, alimentades per aquesta disminució, tan sols aconsegueixen mantenir-la en una situació que no ha deixat de ser de violència. En alguns casos, hem vist que si aquesta ajuda identifica el comportament del maltractador com a violència pot arribar a representar l’inici de la fase següent per a la dona. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 54 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 5.4 ALLIBERAMENT: QÜESTIONAMENT, CONFRONTACIÓ I RUPTURA • Dos processos xa pràctica d’atenció ens diu que és veritablement escassíssim, és la renovació de la relació en què ell ha deixat completament d’exercir tota mena de vi- En el procés d’alliberament i recuperació olència, ella ha recuperat el control de la seva vida, de la violència masclista de parella s’han exerceix la seua llibertat i no viu sotmesa, i a partir de distingir dos processos que, malgrat d’aquí tornen a construir, ambdós, una relació de confiança, respecte i igualtat en llibertat mútua. discorren paral·lelament, són de naturalesa Aquest model integral de fases d’alliberament i re- diferent. Per una banda, la identificació del cuperació que presentem s’inscriu en la separació comportament agressiu d’ell, que ja s’havia com a alliberament i recuperació i la descriu. fet prèviament, però ara s’ha d’identificar com a violència i, d’altra, la revaloració de • El llarg procés de la separació la relació de parella i familiar que succeeix Separar-se d’una parella afectiva és una decisió me- de manera separada. ditada que comença molt abans que es faci efectiva i afectiva. I, en el cas de la violència de parella, amb la dificultat afegida d’una relació atrapada en el Identificar la situació com de violència i qüesti- dolor paradoxal i la humiliació de l’agressió rebuda onar-la, no té per què significar automàticament per qui diu que t’estima. que la dona es plantegi la separació, que no vulgui continuar la relació amb ell. Els dos processos so- L’acte d’alliberar-se del sotmetiment, distanci- vint són paral·lels però no s’impliquen necessàri- ar-se, separar-se de la relació íntima violenta, té ament. Pot identificar la situació com a violència, una decisiva fase prèvia d’acció d’apoderament i però resistir-se a la separació com a forma d’allu- de valoració cognitivoemocional que la prepararà: nyar-se d’aquesta violència, d’alliberar-se’n. el qüestionament del comportament de la parella i de la mateixa relació de parella. Després, vindrà La identificació com a violència i el seu qüestiona- la confrontació i la decisió de ruptura de la relació. ment és imprescindible per viure lliure de violèn- cia, ja sigui perquè ell deixa d’exercir-la comple- La separació també té dues vessants: la separació físi- tament o perquè ella se’n separa i no l’hi arriba. ca i la separació psicològica. En la separació física, la En canvi, les opcions de relació de parella poden dona prepara i aconsegueix un dispositiu alterna- seguir diferents camins: la separació, la coexistèn- tiu de supervivència socioeconòmica independent cia, o la renovació de la relació. que sosté i controla directament, vivint físicament separada i, moltes vegades, lluny del maltractador. En la separació psicològica, la dona trenca els vincles L’alliberament de la violència i la d’amor i desig vers la relació de parella i tot el que recuperació de la dona només es produeix representa aquesta relació en el seu projecte vital clarament i de manera diàfana en el cas i en la seva identitat social. Vegem-ho. de la separació física i psicològica de la dona, encara que quedin restes d’exercici de violència per part d’ell, generalment, a través de la relació pels fills comuns. La pràctica d’atenció a dones en situació de vio- lència ens indiquen casos de coexistència en què, havent disminuït la violència i havent-se separat psicològicament i també força lliure del sotmeti- ment previ, continuen relacionant-se o vivint junts amb un pacte de coexistència. Habitualment són casos de dones grans o en plena criança dels fills. Aquesta coexistència no és una vida lliure de vio- lència, la coacció continua present en més o menys mesura. L’altre cas que es pot donar, però la matei- En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 55 Fase IV - Qüestionament Després de diversos intents de millorar la Neus, 45 anys relació, de buscar alternatives positives i no trobar-les, l’esperança es va esvaint, el E: Y cómo fue que diste este paso, para nosotras es im- portante saber cómo empezaste a pensar en “me voy a malestar és cada vegada més intens, l’esgo- informar”… tament augmenta i es comença a pensar en D: porque yo me sentía muy mal, muy mal, muy mal, y la separació. ya dije, algo me está pasando, esto no es normal. A ver, yo no, yo primero no lo achacaba a un maltrato, para nada. Yo me pensaba que eran cosas mías o… es que todo lo dis- Poden haver passat uns mesos o alguns anys per culpaba, pero luego me fui sintiendo tan mal, que dije no, arribar a aquest punt. En aquesta fase hi ha els algo aquí está pasando. Esto no está, esto me huele aquí requisits perquè, posteriorment, es passi a l’acció a…y fue cuando ya cogí el libro y luego el otro libro… de separar-se psicològicament, físicament i mate- rialment del maltractador com a alliberament de la violència. Isabel, 42 anys Aquesta fase té cinc elements constitutius: a) l’associ- ació del malestar general, psicofísic a l’agressió con- E: ¿Te agotaba? tinuada; b) la identificació interna de les agressions D: Agotada. Entonces, llega ya un punto que dices: ¡Esto com a violència i el seu qüestionament; c) identifica- no puedo! Es que aunque los episodios que él tenía fueran ció externa de la violència amb escolta; d) l’apodera- cada vez más esporádicos y, entre comillas, más leves en ment amb assajos de separació, i e) la revaloració de comparación de los del principio de mi relación, yo ya la relació en la possibilitat de separar-se. no podía con ellos; o sea, me superaban, ¿no? Y veía que volvía a estar en el mismo punto de hacía dieciocho años: • Associació del malestar general psico- sola con él y manteniendo dos amistades que las estaba físic a l’agressió continuada perdiendo porque él había vuelto a tomar manía a este amigo nuestro. Les dones associen el malestar, els insomnis, la tristesa, el desgast, la pèrdua de forces i de salut Arran d’aquest malestar general psicològic i físic, al fet de mantenir una relació dura, agressiva. Les d’ella i dels seus fills i filles, sigui sola o amb ajuda dones estan cada vegada més desorientades, tris- externa de la xarxa social natural de la dona o de la tes, angoixades, desesperançades. Les dones van xarxa de serveis, la dona inicia o accelera una ela- identificant aquestes seqüeles psicològiques i els efec- boració de la seva situació de parella i de violència. tes psicosomàtics de la tensió i l’estrès. Reconeixen l’afectació negativa en el seu benestar i la seva salut • Identificació interna de les agressions de la tensió permanent per l’agressió continuada com a violència i el seu qüestionament que viuen. Sovint, amb malalties psicosomàtiques ben variades, amb malalties de transmissió sexual, La dona identifica la relació i el comportament amb lesions traumatològiques, etcètera, a més de d’ell com a violents i canvia la valoració que fa del l’agreujament de les malalties cròniques (diabetis, comportament agressiu d’ell. I, a més, qüestiona la hipertensió, etcètera). interpretació d’aquest comportament agressiu que fins ara tenia i posa en dubte les valoracions d’ell De vegades, aquesta associació del malestar amb la respecte a aquesta violència. La dona es va donant violència arriba de les filles i fills, per les agressions a si mateixa raons, proves i fonaments d’aquesta directes que reben, per les seves peticions d’explica- interpretació alternativa del comportament agressiu cions del comportament agressiu del pare, per les d’ell i acabarà reconeixent les agressions i manipu- seves peticions directes de canvi o per les seqüeles lacions com a violència o maltractament. que té en ells: les seves inhibicions o agressions a l’escola, les seves desobediències, rebel·lies o silen- De vegades ho fa sola, pel seu compte, altres vega- cis a casa, les seves males notes. De vegades, són des hi intervindran també agents externs que la van agents externs, com ara l’escola, els centres d’esplai, qualificant de violència i s’adonen de la seva natu- serveis socials o de salut, etcètera, els que alerten la ralesa. Les o els agents externes són amistats que dona-mare i l’associen a la violència del pare. accepten les dones, validen la seva experiència, va- loren positivament el seu potencial, li recorden que En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 56 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III no es mereix aquest patiment. Algunes vegades són La dona deixa d’associar la violència al seu familiars d’ella, però també poden ser professionals comportament i es va espolsant la culpa i la de l’atenció, campanyes de sensibilització, lectures inutilitat que sent i que tant insistentment per compte propi, etcètera. Amb la seva posada en qüestió i les influències externes, ella va canviant ell li ha anat atribuint. Faci el que ella faci, la posició i valoració respecte a la violència que rep. ell actuarà així. Aquesta identificació interna de la violència Li han obert els ulls els fracassos reiterats en els consisteix en: anomenar obertament la vio- intents d’ell de canviar de comportament i les es- lència, descupabilització, reconeixement de la tratègies infructuoses d’ella per facilitar-li el canvi desitjat, que suposaria posar fi a la violència i tor- constància i arbitrarietat de la violència, rein- nar a la relació inicial d’amor. Creu cada vegada terpretació de les explicacions, reconeixement menys en les peticions de perdó (quan n’hi ha) i de la vergonya per la humiliació i presa de aquestes promeses de canvi que segueixen sense consciència de la por i la paràlisi consegüent. arribar. Així, va prenent cos el final de l’esperança de canvi, l’acceptació de la realitat persistent de la seva manera de fer, o ser, violenta amb ella fins Encara que existeixi responsabilitat o culpa i, per ara. La violència es va visibilitzant, deixa d’ama- descomptat, dolor, inicia aquesta identificació. gar-la a si mateixa i, potser, als altres. S’identifica amb altres dones en situacions simi- lars. Anomena la violència en posar paraules pre- Va disminuint la vergonya per la humiliació, ja que cises a cada una de les agressions: “m’insulta, em es qüestiona la violència i l’agressor quan atribu- pega, em controla, m’amenaça, em manipula”, eix la responsabilitat pel maltractament exclusi- etcètera. Fins i tot comença a reconèixer com a vament a qui l’exerceix. Aquesta vergonya serà violència comportaments abans no concebuts com menor en la mesura que l’entorn social (societat, a maltractaments. L’agressió psicològica és la que amistats, famílies, etcètera) rebutgi la violència més costa d’identificar com a violència, especial- masculina en la parella, posi en qüestió l’autori- ment l’anomenada “llum de gas”, que va dirigida tat intocable masculina i la seva idealització. La a crear inseguretat de la dona cap a ella mateixa, a dona van prenent consciència i acceptant la por, la desconfiar d’ella mateixa, a desestabilitzar-la. por omnipresent i constant a les seves reaccions, agressions, al dany físic i moral que rep, i els seus La identificació de la situació com a violència su- efectes erosionadors i paralitzants. I arriba a témer posa també anar posicionant-se críticament, posar per la seva pròpia vida (o la de les seves filles i fills). en dubte les interpretacions de la situació de violència que ell exerceix, i anar aplicant valoracions de la El qüestionament de la violència, aquesta posició situació no coincidents amb els arguments i les que comença a ser crítica respecte a les agressions atribucions de l’agressor. Es qüestiona el compor- reiterades, suposa també anar elaborant criteris tament agressiu d’ell i el qualifica de despropor- que s’utilitzaran ara com a llindar, com a valor mínim cionat, excessiu, sense sentit i arbitrari. La dona a partir del qual la relació comença a ser inaguan- detecta la intenció dominant o de control de les table i, més tard, en la fase següent, actuarà com a agressions i el caràcter aleatori que tenen. La dona límit per prendre una decisió més ferma. deixa de minimitzar i justificar el comportament violent d’ell. Les explicacions exculpatòries del A poc a poc, la dona va considerant el tracte que rep comportament d’ell van perdent força. com esgotador, insuportable, immerescut, indig- ne, injust o inacceptable en una relació d’amor, de Posa en dubte aquesta realitat agressiva i insatis- vida, de parentalitat, de família. El criteri de la seva factòria que ell li ha anat atribuint, i ella o ho havia valoració crítica pot ser el dolor, la salut, el risc de interpretat així o s’hi havia implicat per ajudar-lo supervivència vital, la por, la injustícia, la respon- a canviar. Es qüestiona el comportament agres- sabilitat marental o tots ells. En alguns casos, amb siu d’ell per la incongruència amb les promeses unes paraules més concretes o abstractes, inclouen d’amor, pel desequilibri entre el que ella dóna i el una visió d’anàlisi de la relació de parella des del que rep, pel contrast entre el bon comportament poder, és a dir, una crítica que afecti o qüestioni la lleial d’ella i el mal comportament deslleial d’ell, relació de domini-submissió i l’alienació que supo- per la doble cara que mostra: agradable cap als sa aquesta violència. altres i agressiu i controlador cap a ella. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 57 Luisa, 78 anys Purificación, 32 anys E: A ver, a ver, explíqueme este momento, antes de de- D: Yo estaba en la habitación y empecé a llamarla. Y la nunciarlo usted, llega un momento en que dice: “Esto no niña no venía, porque el grito que le dio, por… por… puede ser, yo le hago las cosas a él, y él no me corresponde, por la niña enseñarle con toda su ilusión el globito que le porque no me da dinero...” habían regalado,¡que [la niña] tenía dos años! Entonces, D: No, no, si no me trata bien como una persona, le digo yo fui y me encontré a la niña, toda encogida boca abajo que era yo la esclava de allí, antiguamente hacían a las en el sofá temblando, toda agarrada tapándose la cabeza personas que las tenían allí así, para esclavizarlas, así y todo. Entonces la toqué para cogerla y él me... le dije: estaba yo “Cariño, soy mamá. A mí me extrañó que no viniera y E: Pero antes también había sido así, en cambio, usted cuando la ví así, en el sofá, entonces fue cuando yo empecé no había reaccionado de la misma manera, ¿por qué cree a pensar: “me da la sensación de que la niña no me está usted que cambió su manera de reaccionar? mintiendo”. D: Pero mira, que los años hacen cambiar también un poquito, te dejan un poco más la cabeza, más espesa, y dices bueno hasta aquí he llegado y de aquí ya no se puede salir adelante porque si no dices… Si no paras, esto no va a poder pasar. E: Y, ¿por qué no podía pasar usted de ello?, ¿por qué no? ¿Qué era? D: Hombre, si yo vivía en casa y era como un trapo viejo, porque yo no pintaba un cero a la izquierda, namás que pa trabajar. O sea, que no tenía dinero, [ni] derecho ni a vivir, ni a comer, pero sí pa ¡trabajar! y limpiarle las cosas y todo, ¡sí! Yo tendía hasta la cama, le tenía que limpiar, le tenía que lavar la ropa, le tenía que planchar, tenía que hacerlo todo. Neus, 45 anys D: Y un día me llegué a coger un libro, El psicópata, el primer libro que me entró en mis manos, así que lo cogí y lo leo, y digo: “¡uy!, hay muchas características de éste” [se refiere a su pareja]. Muchas cosas y luego ya cogí uno de maltrato, ya fui yo viendo, esto ya es maltrato psicológico totalmente. Pero yo claro, no era con[s]ciente, no. E: ¿Te fuiste informando? D: Me fui informando, y a raíz de ahí ya me fui identifi- cando de que efectivamente estaba sufriendo maltrato. Es- taba clarísimo, además yo me sentía muy mal, empezaba a llorar, muy mal, muy mal, no sé. E: Y tú, cuándo, bueno, me dijiste que cayó en tus manos este libro, El psicópata… D: Sí, El psicópata, y después uno de maltrato, no sé como es el libro, no me acuerdo, pero lo compré que me acuerdo, pero muy bueno, ahora no me acuerdo cómo se llama, bueno, uno de maltrato. E: ¿Cayeron, así, en tus manos o tú...? D: Yo ya fui a buscarlo, fui a buscarlo, yo ya empecé a buscar información también por internet, a coger este li- bro y a partir de ahí... En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 58 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III • Identificació externa de la violència amb En aquest cas, parlarem de revictimització, vic- escolta timització secundària o institucional. I, per des- comptat, la identificació externa resulta negativa A més de la identificació interna, les dones poden per a la dona si no es respon a la seva petició d’es- obrir-se als altres, a amistats, companys laborals, colta o bé si reforça arguments o condicions mate- familiars o serveis professionals (sanitaris, ser- rials per seguir en aquesta relació de violència. I de veis socials, educadors i professorat, etcètera). En reforços negatius, de girar l’esquena a la violència, aquesta obertura, elles els expliquen la situació de n’hi ha, n’hi segueix havent. violència que viuen, anomenant-la o no com a tal. Però l’explicaran no solament com a expressió del La identificació externa, l’obertura cap a l’exterior dolor, sinó amb una actitud oberta a rebre, d’escol- que inicia la fallida de l’ocultació, serà més fre- ta, de cerca de suport, o d’alternatives sense saber qüent quan es donin circumstàncies favorables a ben bé quines podrien ser. que les dones siguin validades sense ser qüestionades: en una relació de confiança i d’acceptació incon- dicional que no jutja (habitualment amistats ínti- Amb aquesta identificació externa les dones mes), en un entorn social o familiar on la violència pretenen ser escoltades, emparades i com- interpersonal i de parella sigui inadmissible, enca- preses en la seva situació i, al seu torn, estan ra que vingui de l’home de la família, i en serveis professionals especialitzats que se sap amb certesa disposades a escoltar visions diferents. que donen suport en aquestes situacions de violèn- cia de parella sense desconfiar, sense jutjar i sense desacreditar la supervivent. Aquesta identificació externa no és una cerca d’aju- da per mantenir la relació (com en la fase d’am- bivalència) Davant aquesta identificació externa, la dona pot rebre ajuda per separar-se però ella no Magda, 46 anys cerca una interlocutora o interlocutor per a això, sinó per trobar suports que li permetin visibilitzar la D: A veure, una setmana abans, ell es va enfadar també seva situació, expressar-la, exterioritzar la seva amb la... és que estava superansiós amb la doctora que angoixa, connectar-se, centrar-se, entendre l’abast estava de suplència i em va fer anar a mi a demanar personal i vital en què es troba i anar elaborant perdó. Jo hi vaig anar i aquesta doctora em va dir: “Mira, raons, criteris i camins per recuperar la llibertat. jo t’accepto el perdó i no passa res”. [Ell havia] donat un Està en disposició d’escolta i disponible per a ser cop de puny a la taula, tot perquè no el cridaven i havien confrontada amb altres visions de la situació. cridat un senyor que tenia cinc minuts més tard que ell. “Diu [la doctora], però sí que et vull donar un consell: La dona en situació de violència aprofita l’ajuda prepara’t una maleteta i tingues-la a punt perquè això rebuda en la mesura i sentit que li permet el pro- que ha fet el teu marit no és normal, diu [la doctora] cés que viu. En aquesta fase actual, no segueix les és típic d’un maltractador”. I sí que ho vaig fer, la vaig possibles recomanacions de protecció o de separa- preparar, vaig arribar a casa, li vaig dir a la meva filla, ció, però pot resultar-li útil en tant que sabrà amb m’han dit això, les dues vam agafar una motxilla vella, quines ajudes pot comptar o no. Serà en la fase hi vam posar l’escriptura del pis, les llibretes de la caixa, següent que la seva cerca d’ajuda serà explícita- la documentació dels morts, de la làpida (silenci)... Ah sí!, ment per separar-se. dues calces de cadascuna i dos sostenidors, i allò estava allà en un racó, en un racó. Aquestes interpretacions externes poden accelerar els processos d’alliberament, reforçar la permanèn- cia en la situació de violència, l’estancament en la fase o fins i tot, amb l’ajut de les circumstàncies Olena, 37 anys del moment, la poden fer retrocedir. E: Entonces, ¿qué pasa, que tú ya habías hablado pre- Si l’ajuda que rep és un discurs que la desacredita viamente con la asistente social o es a partir de buscar o li recomanen accions que ara no vol o no pot trabajo que empiezas a buscar asistentes sociales? fer, i li donen a entendre o ella pot entendre que D: Yo ya había buscado, digamos que desde hacía dos les portes es tanquen si no actua segons les indi- meses ya tenía contacto con la asistente. Yo le había dicho cacions, representarà un ajut inútil i contraprodu- desde el principio que yo quería salir… ya había ido a ent perquè augmentarà el sentiment que té d’in- buscar información y era una oficina de opciones de ma- comprensió, impotència, de reclusió, de solitud. trimonio y me mandaron aquí y, sí, sí, sí, era una agencia. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 59 E: O sea, que gente de aquí, por decirlo de alguna manera, En la reaparició de si mateixa, la dona torna a cui- te informó de dónde podías ir dar-se d’ella com a persona, dels seus gustos propis D: Sí. en la seva imatge corporal, en els aliments, en l’or- E: Porque tú explicaste cómo estabas y… dre de la llar. La dona comença a recordar com era D: Sí, que estoy mal y no sé dónde ir. ella abans d’aquesta relació, com és ella en realitat, E: ¿Y por qué se lo explicaste a una agencia de matri- a reconèixer les qualitats que té, els desitjos, les monios? il·lusions. Comença a augmentar els espais propis D: ¿Por qué? Mira, no me acuerdo de benestar, sigui a casa o a la feina, o els cerca en E: ¿Qué pasa, trabajabas allí o…? altres activitats (passejar, associacions, etcètera) D: No, no, pasaba por casualidad, es una calle en… y i reforça els que havia mantingut. La dona aug- allí había una oficina, que yo creo [creía] que era una menta les activitats que fa sola o pel seu compte, oficina privada o una fundación o algo y decía, bueno, pren decisions pròpies siguin del gust d’ell o no, “problemas matrimoniales” y para los niños sobre todo. habitualment autoprotegint-se. La dona va trencant Y yo digo, pues yo tengo niños y tengo este problema y l’aïllament reprenent les relacions socials d’amistat no sé, pues mira “te puedes ir allí, te puedes ir ahí, me més íntima o actuant per no perdre-les, sovint són han informado del 010, que ahí puede [pueda] explicar y molt poques persones, fora de la família o dins. llamar a la policía. La primera vez que yo me encontraba I, com hem dit, molt sovint ho fa amb discreció, con algo más así. sense gaires enfrontaments directes. A la vegada, va prenent distància física d’ell, ja sigui en cohabitació o cadascú a casa seva: evita la inti- • Apoderament amb assajos de separació mitat, busca moments d’estar lluny, cerca i assaja separacions físiques transitòries ja que després tor- na amb ell, siguin curtes o més llargues, com ara Paral·lelament a la identificació i qüestiona- dormir en llits separats, en una altra habitació o ment de la violència, la dona va prenent dis- amb algun fill o filla, sortides de cap de setmana de tància afectiva i subjectiva de la parella mal- visita a familiars, a amistats. De vegades, es tracta de separacions explícites de la parella. Encara que tractadora i comença a reapropiar-se de nou la dona torni a la cohabitació (o a la relació) viu del seu propi jo, de si maeixa, del control de aquestes separacions com descansos, assajos per la seva persona i la seva vida, de decisions provar-se a si mateixa, per provar la reacció de la en funció dels seus criteris. parella violenta. Acostuma a valorar-los com a po- sitius i sovint solen tenir efectes positius encara que la dona segueixi dubtant. I un entorn positiu Comença el trencament de la submissió. Les re- els veurà també així. núncies que havia fet d’aspectes de si mateixa, dels seus punts de vista i de la seva llibertat d’acció com a reacció de supervivència a l’opressió o com a es- tratègies per millorar la relació, les va disminuint Lourdes, 38 anys i va reprenent les seves peculiaritats i decisions encara que segueixi present la coerció. Resisteix D: Eran sus amigos, su ambiente, pero claro yo empecé a i s’arrisca. trabajar en la empresa, empecé a conocer gente, empecé a tener amigos, empecé a saber que tenía mi dinero y, Reprendre aquests aspectes serà més intens o fe- entonces, como que te sientes un poco más apoyada. ble, més visible o ocult segons el grau de violència que la parella estigui exercint, la reacció d’ell da- vant l’apoderament i la fortalesa exterioritzada d’ella. Davant agressions intenses d’ells, les dones Cristina, 41 anys es reclouen per desesperança o entenen que han d’ocultar estratègicament el seu apoderament per E: Y ahí empiezas a hacer otras cosas más para escalar… evitar les agressions. Així, manifesten el seu apode- ¿Qué cosas empezaste a hacer para separarte emocional- rament de manera més interna que no pas externa mente de él?, porque me dices que te sentías muy como per no exacerbar el zel coercitiu d’ell, almenys fins de proteger… ¿Qué fue lo que pasó para que tú dijeras: que decideixen i puguin separar-se físicament en “Voy a primar mi protección y la de mi hija a la de él”? condicions de seguretat. D: Bueno, porque te vas dando cuenta de que tienes un trabajo, de que puedes tener independencia económica. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 60 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III E: Tú ya tenías independencia económica desde antes, Amb tot això s’inicia, i només s’inicia, una nova ¿no? valoració de la relació en què la separació de la D: Sí, sí. Yo siempre había trabajado y tenía mi sueldo y parella (i del pare de la família) comença a ser una bueno… Eh... Te das cuenta de que… Ves a otras mujeres possibilitat alternativa. que están a nivel físico, porque claro para mí el tema fue alguna vez físico, pero era muy psicológico, muy psicoló- La separació nova: a) reconèixer i acceptar el fra- gico. A ver, venir aquí [servicio público especializado en càs de la relació i de les expectatives de projecte violencia] y ver aquí mujeres que están con las maletas, vital dipositades en aquesta relació, b) reconèixer con sus bebés y se han tenido que ir de su casa y las ha i acceptar les pèrdues de tot tipus que implica la tenido que venir a buscar la policía…Tú te das cuenta de separació, c) comprendre quina és la seva posició esto y dices: “¡Eso es terrible! “O sea, ¡eso es terrible! Dices, en aquesta relació en connexió amb la consciència yo dentro de todo no estoy como ellas, porque tengo una dels seus desitjos vitals, i d) repensar la seva exis- independencia económica. Pero, psicológicamente, he esta- tència i identitat en altres circumstàncies i projec- do aquí sometida a unas ligaduras que incluso yo misma tes que la projectin satisfactòriament i lliurement me las he puesto o yo misma no he sabido quitármelas a al futur sense el pes de l’experiència de violència. tiempo y te das cuenta de que bueno, que si ellas salen, que entran peor que yo, a nivel económico, cómo yo no me La revaloració de la relació de parella per arribar lo voy a poder plantear, ¿no? a la separació psicològica, física i a la recuperació E: Vale. Y, en esta situación, ¿tú te separaste por algunos constitueix un llarg procés que hem situat en di- momentos o…? ferents fases de la recuperació. D: Sí, hubo un momento que yo le dije que nos íbamos a ir de casa, sí, fue un año antes de separarme [se refiere a la separación definitiva y legal]. Llevaba unos cuantos días, En aquesta fase, de qüestionament, la dona después de una bronca impresionante, estuve hablando comença, i només comença, a adonar-se con mi cuñada, con mi hermano, y le dije que me iba a ir emocionalment i cognitivament del fracàs unos días a su casa. Y me fui a casa de mi hermana para que él también se diera cuenta pues de que el tema iba en i de les pèrdues, de les implicacions de serio, me iba en serio y, además, de que yo era capaz de tota mena que suposaria la separació, hacerlo, aquello. […] de la valoració de la pròpia posició en la E: ¿Te decía algo al respecto? relació i la connexió amb els desitjos per D: Él se quedaba muy… como muy parado. Él se quedaba a la seva vida i la dels fills, la de la seva muy fuera de juego, ¿no? Yo, cuando me fui, que me fui con la maleta y con mi cuñada a casa de mi hermana, maternitat. Els sentiments i les emocions pues él se quedó como muy que no lo entendía, como que que acompanyen el dol en les separacions no entendía lo que estaba pasando, ¿no? Y entonces ya, comencen amb la decepció, el desengany, claro, el último año fue absolutamente decisivo, porque l’enuig, la ràbia i, després, la tristesa. yo ahí le dije pues eso. Un poco le planteé “caixa o faixa”, ¿no? Terapia, yo ya venía aquí, yo ya venía aquí [servicio público especializado en violencia]. És dolorós i feridor per a la pròpia estima i confian- ça admetre el comportament violent de la persona que es va escollir com a parella, de qui havia rebut afecte, amb el qual s’havia il·lusionat com a amant • Revaloració de la relació: la possibilitat de i company seu i de la família comuna. És humiliant separar-se i desconcertant admetre que la persona a la qual t’has mostrat més confiadament és violent amb Gradualment, la dona en situació de violència mas- tu, sovint exclusivament amb tu, si a més diu que clista de parella admet els aspectes més negatius “t’estima”. i desesperançadors de la relació, l’identifica a ell com el problemàtic i entén l’abast violent del seu Començar a pensar en la separació també suposa comportament. Però aquesta persona no és un es- començar a reconèixer el desengany, la frustració trany, és la seva parella, amb qui ha tingut i té una de les il·lusions i expectatives posades en aquesta relació afectiva, en qui va dipositar expectatives de relació, i és més difícil si s’havia dipositat en aquesta futur afectives i personals, qui coneix les seves fe- relació un projecte vital de parella i de família, ha- bleses, intimitats i refugis personals. I, alhora, hem bitualment feliç, potser també una família unida vist que la dona reprèn el control de si mateixa i i per sempre. Serà encara més difícil quan aquest de la seva vida més quotidiana. sigui l’únic projecte de vida de la dona. Aquestes il- lusions i significats tracten de pèrdues que donen En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 61 sentit parcial o total a la seva identitat individual i inconformisme en la seva resistència i la lluita i social. Acceptar-les suposa admetre la pròpia de- perquè la relació canviï, les pors als canvis de la sorientació vital i encarar el repte de canviar-les separació i a la solitud. En aquest apoderament o remuntar-les posteriorment. Tot això serà un explicat, la dona connectarà gradualment amb els trajecte llarg. desitjos que té per al seu projecte vital: es pregun- tarà i començarà a respondre què vol per a ella, per En aquesta fase de qüestionament, només comen- a la seva vida i per als fills. Així, anirà elaborant els ça a adonar-se de les implicacions de la separació, seus propis criteris per encaminar de nou la seva de les pèrdues que suposa, de les inseguretats i les vida amb més llibertat i dignitat. responsabilitats, i veu, a més, que potser haurà de trencar la parella, la família, “deixar” els fills sense la presència del pare, i confrontar, així, les seves creences patriarcals més o menys arrelades en ella Lourdes, 38 anys o en el seu entorn; i potser desafiar obstacles o càstigs familiars i també socials que l’exclouran D: Estaba triste pero no creo que fuera porque la relación del seu entorn social proper i potser també als seus se estuviera estropeando, sino por lo mal que me sentía fills i filles. conmigo misma. Me sentía culpable, no culpable, pero me decía: “Estoy haciendo cosas que sé que están mal, estoy Les pèrdues per la separació poden ser de projecte aguantando cosas que me hacen daño, lo sé y las estoy vital, però també de posició social, de seguretat eco- aguantando y me estoy haciendo polvo yo misma, con nòmica, de compartir despeses i ingressos, pèrdua algo que se que está mal pero me da miedo afrontarlo y d’oportunitats per al propi futur i el dels fills, pèr- romperlo”. Llegó un momento en que no sabía cómo salir dues que tenen a veure amb les xarxes socials de de la situación, (45:00) sabía que estaba mal, sabía que no contacte i amb les amistats per estar aparellada era lo que yo quería pero no sabía parar... Qué hacer con amb ell. I les pèrdues pròpies en passar a ser famí- mi vida, eso es lo que... Hasta que tomé la decisión y me lia monomarental. Per tant, pensar en la separació arriesgué y bueno, ¿sabes?, no sé si me explico. és també començar a pensar en les implicacions E: Sí, sí, te entiendo. Como que no fue tan catastrófico de supervivència: ingressos propis suficients, con- toda esta situación en cuanto a la relación, a que tu tuvi- trolats per ella i habitatge al seu abast i sota el seu eras expectativas de él, sino más bien que no te explicabas control. por qué tú misma estabas actuando así. D: Exacto, era conmigo misma quizás, con la que estaba enfadada. Estaba contando cosas que sabía que no tenía, Es podran afrontar aquestes pèrdues en la que no estaban bien, que mi vida no era feliz y era en mesura que s’elaborin, que es digereixin, parte por mi culpa, porque yo estaba aguantando cosas que vagin recuperant forces, poder personal que no tenía que aguantar. E: Te echabas la culpa. i en la mesura que es vagin construint les D: Exacto, sí, prácticamente, no se la echaba solo a él, alternatives de vida. A les dones-mares, porque él era así. Él me estaba insultando, yo lo estaba vi- atenent la responsabilitat parental, endo, él me faltaba al respeto, era yo la que estaba aguan- s’afegeixen més implicacions exigents. tando, era yo la que tenía que salir, de tomar la decisión. Aquests requisits ja poden estar coberts o no en la separació. En qualsevol cas, en aquesta fase, la Isabel, 42 anys dona amb les seves circumstàncies només comença a valorar la seva capacitat per tirar endavant sola, E: ¿Hubo algún suceso que para ti fuera determinante de ella mateixa i els fills i filles sota la seua respon- decir “aquí ya perdí la esperanza y ya renuncio a esto”? sabilitat. Pot sentir-se’n capaç o no, però a banda D: Sí, mis padres. Fue quizás el reflejo de decir... Pues del sentiment es pot trobar en condicions reals o no de bueno, fue un fin de semana muy intenso. Pasado ese fin sobreviure sola o amb els fills i filles. Les alterna- de semana, el lunes me senté y pensé qué era lo que quería tives de sosteniment i criança independent en la para mí, ¿no? Mis padres son una pareja a la antigua separació s’han d’anar construint. usanza, muy problemática, con un maltrato psicológico por parte de mi padre sobre mi madre. Mi madre está Acompanyen també a aquestes noves valoracions en tratamiento por depresión, mi padre fue alcohólico... que obren la possibilitat de la separació, la intensa Bueno... entonces, cuando mi madre me llama llorando, introspecció valorativa sobre el seu propi comporta- me dice: “Niña, no puedo más. Ayer tu padre, por la noc- ment i la posició en la relació, el seu conformisme he, me trató de absolutamente todo, y yo no tengo fuerzas En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 62 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III para luchar, con esto no sé que hacer para que tu padre Les separacions no sempre són voluntàries. Entre me deje de tratar mal”. Cuando ves que como hija tienes les separacions involuntàries, que es podrien entendre que tomar las riendas y plantarte delante de tu padre y com a assajos de separació, incloem els que són decirle: “O dejas de maltratar a mi madre o te denuncio”. fugides obligades per un episodi de màxim risc per la seva supervivència o la dels fills i filles que condueixen la dona a refugiar-se en un altre habi- tatge, sigui institucional o no. Aquests episodis po- Afrontar i dur a terme tots aquests elements for- den ser, per exemple, intent d’escanyament d’ella ma part d’aquesta fase d’inici de la separació. Però o dels fills, greus agressions físiques o violacions només és això, començar a separar-se. Novament, sexuals, amenaces amb armes blanques o de foc, en aquesta fase d’inici de la ruptura les dones po- segrestos fallits, maltractament físic o descobrir den estancar-se o fins i tot es donen circularitats que assetja o abusa sexualment dels fills, etcètera. fins a retrocedir a la fase de Conflicte i ambivalèn- cia o fins i tot a la de Resistència. En aquesta fase Sovint pot ser que no hagi acudit al refugi ni per d’inici de la ruptura, les intervencions externes iniciativa pròpia, pot ser que l’hi hagi enviat la fa- de suport són molt importants, però al seu torn mília, la policia, l’hospital, la fiscalia o la Direcció cal saber esperar. General de Protecció a la Infància, entre altres. Si el refugi és efectiu, per a la dona representa comen- çar a viure sense violència, conèixer el descans, i s’adona del que significa viure sense violència. Aquesta mateixa situació de separació obligada es pot donar per situacions que no són de tan risc, en què la família la rescata d’aquella relació i se l’em- porten a l’aixopluc familiar; per exemple, els fills i filles grans que ajuden mares o bé mares, pares o germans que ajuden filles joves o germanes. És important assenyalar que en aquestes condici- ons de precipitació i no voluntarietat, les dones, malgrat que estiguin separades físicament, es po- den trobar en el punt de començar a pensar a se- parar-se o en qualsevol de les fases anteriors a la de la ruptura de la relació. Una altra separació involuntària es produeix quan és la parella violenta qui abandona la relació. En aquest cas, la dona, respecte a l’elaboració de la seva situació de violència, també es pot trobar en qualsevol de les fases anteriors a la de Confronta- ció i ruptura, en què se separen de fet. Les separacions que són fugides obligades per epi- sodis de màxim perill que acudeixen a refugiar-se per supervivència no sempre són involuntàries o pre- cipitades encara que siguin fugides. De vegades, han estat esperades i preparades i les distingirem de les primeres perquè suposen una separació voluntària i habitualment definitiva de la parella violenta. Separació que probablement ja haurà ela- borat o estarà en el seu acabament. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 63 Fase V - Confrontació i ruptura En aquesta fase es fa efectiva la separació definiti- la major independència, de la virulència de la vi- va voluntària, tant si es queda al seu domicili, en olència d’ell; prové del fet que la separació és possible altres habitatges on l’acullen o en refugis institu- i fins i tot desitjable. Recordem que, habitualment, cionals d’acolliment. El moment de la separació l’exercici d’aquesta violència masclista de parella definitiva és un moment d’alt risc de violència, s’acostuma a graduar en funció de la percepció de pot tornar a ser igual d’intensa que abans o més. sotmetiment que ell té i n’augmenta la intensitat La protecció i autoprotecció serà un aspecte molt en la mesura que veu perillar la relació. La seva important. En aquesta fase apareixen paral·lela- fortesa prové també del dol que està fent pel fra- ment els elements següents: enfrontament a l’abús càs, per les pèrdues i per haver trobat significats i l’abusador; revaloració de la relació amb l’elabo- positius a la separació, tant per a ella com per als ració de les pèrdues i el rebuig de la relació; prepa- seus fills i filles. ració activa de la supervivència autònoma; i cerca d’ajuda externa per separar-se. Vegem-ne cadascun. Encara que per enfrontar-se a l’abús i a l’abusa- Recordem que tots els elements d’una mateixa fase dor no és necessària la denúncia judicial és, sens es donen, habitualment, simultàniament. dubte, un comportament d’enfrontament. Però en aquests moments les denúncies són fermes, denún- cies que no tenen la intenció única de frenar la violència per millorar la relació (més pròpies de les • Enfrontant-se apoderada a l’abús i a fases de resistència, conflicte i ambivalència o fins l’abusador i tot de la fase de qüestionament i inici de sepa- ració), sinó que són denúncies finalistes, que bus- El seu apoderament es va afirmant. Amb la reapro- quen emparar-se en la justícia, un reconeixement piació del jo i la desvinculació progressiva respecte de la seva situació, una protecció i una reafirmació de la parella, la dona augmenta cada vegada més pública del comportament violent de la parella, el control de les seves decisions i de si mateixa. així com la reparació del dany. La dona ja ha qüestionat anteriorment a l’abús i a l’abusador, però ara ho farà amb fermesa. Amb o sense denúncies, l’enfrontament es fa gua- nyant la por a les agressions (i les amenaces) que abans la frenaven o paralitzaven. Requereix valen- La dona posa límits a la situació de violèn- tia, rebel·lia, ràbia, però també enteresa, serenitat i cia, a l’abús i a l’abusador d’una manera sang freda per preservar la seva seguretat i la de les més ferma quan li exigeix acabar amb la filles, per preservar fortaleses i oportunitats per a la seva vida futura i la de la seva família. violència, o quan l’evita estratègicament i s’escapoleix, sense renúncies, amb aparents Quan aquest enfrontament es produeix una vegada renúncies o amb les mínimes necessàries separada (haguessin cohabitat o no) segueix recla- per preservar la seva seguretat i la dels fills. mant esforç i mesures de seguretat, però resulta diferent ja que es du a terme des de la separació de la relació i probablement amb suports socials i La dona s’enfronta a les pautes de dominació i con- jurídics. Aquesta última situació i comportament trol, negant-les o rebatent-les, i manté activitats i de la dona s’inclou en la fase mantenir-se lliure, en decisions pròpies que la satisfan malgrat l’oposició l’element de lluita per la supervivència i no tornar d’ell. La protecció pròpia en aquests moments serà enrere. cabdal, també la de les filles i fills en comú. En fases anteriors, quan hi havia ambivalència, els seus encaraments eren condicions i exigències re- Cristina, 41 anys lativament forts, ja que no veien la separació com una possibilitat real, encara que algunes ho esmen- D: Que se te ponga a chillar en medio de la calle o que te tessin per pressionar. En aquesta situació, les con- empiece a insultar en medio de la calle, o delante de una dicions per continuar la relació són més taxatives, estación de tren. Que ahora me acordaba de una situación l’enfrontament té la fermesa d’estar arribant al límit del que lo pasé muy mal y yo tenía la suficiente fuerza de vo- que pot suportar, al límit de la seva esperança de luntad de coger mi hija y de irme y dejarlo allí, con todos canvi o al límit de cicle vital que es va proposar. sus chillidos, sus insultos, y su dialéctica absolutamente La seva fermesa prové del seu apoderament, de agresiva. O sea, ese hecho de coger y irte y dejarlo a él En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 64 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III solo. A mi eso me costaba mucho y eso lo llegué a hacer La dona, que progressivament ha anat apoderant-se, porque yo era de las que me callaba y me aguantaba, me reprenent la seva vida i el seu desig, es veu cada ve- aguantaba, me aguantaba. Entonces el saber… el decir: gada més capaç, valora per si mateixa que no vol “¡No, no voy a aguantar más! “Me voy a coger y me voy a aquesta relació per a la seva vida futura i la dels ir, eso para mi psicológicamente era superar… fills. Accepta que la situació s’ha tornat impossible i insostenible, que la violència no desapareixerà, que no hi ha possibilitat de canvi, que ell tria la Sandra, 34 anys violència i descarta definitivament la irresponsabi- litat d’ell en el comportament agressiu, constant, D: Él decía: “Ya, ya, déjate!, que es una chorrada, que intencionat, i potser malèvol. I en aquests moments seguro que se te pasa, que tú sola..., que la niña...”; y yo rebutja aquesta relació en la qual la parella i la vi- le decía: “Que es que no quiero estar más contigo”, y él se olència van units. Decideix separar-se. pensaba que nada, que se me pasaría incluso. Hasta que llegué y me fui de la casa, porque esto pasó un 15 de enero La dona arriba al límit, al límit que ella ha marcat [ fecha falsa]. Entonces, claro, hasta que yo saqué todas las amb criteris de salut, desgast personal global, de cosas de mi casa... calefacción, pasaron unos meses, ¿no? temps de criança dels fills, límits de benestar, jus- en paz. Entonces, a veces coincidíamos en casa, a lo mejor tícia i dignitat, etcètera. Ja no pot més: o ell o jo, o llegaba a buscar algo o yo estaba en casa con la niña. O ell o nosaltres. Ja no ho vol més. La dona valora el sea, él venía y yo no estaba, pero claro, nos turnábamos, risc de més desgast físic i psicològic. La dona valora ¿no? E incluso había intentado pasarse conmigo, o sea… amb més criteri el viure constament amb por, el me levantaba la falda; [yo le decía] “¿qué haces?, ¿no me risc de lesió, de discapacitat o mort per a ella i els explico? Estamos separados, no quiero estar contigo ni un fills i filles. Es decanta per salvaguardar-se d’això día más”. Entonces, él parecía como que todo era igual y i rebutja la relació, ha de separar-se i se separa. llegaba a casa como si nada, me llamaba a las horas que Amb aquesta valoració d’arribar al límit feta, la me llamaba siempre. Él no lo aceptaba, no lo aceptaba. separació física (agafar les coses i marxar o dir-li Luego, tuvo una parte que era como la víctima, sabes: que s’ha acabat definitivament) arriba immediata- “Porque claro, porque entiéndeme, yo lo he pasado muy ment després d’algun episodi especial o greu que mal”. Es que sí que es verdad, entonces reconoció que… anomenem “episodi límit”. Un episodi de confron- Cuando se vio que realmente yo ya estaba como fuerte, tació amb una mateixa, de descobriment d’algun entre comillas, es cuando él empezó como a bajarse del fet dolorós, de violència de qualsevol tipus més burro... intensa que desencadena la decisió que serà ferma E: Y crees que lo hizo sinceramente o lo hizo solo para… en fonamentar-se en els processos elaborats fins D: Chantaje emocional, solamente, porque él no se preo- ara. En aquests episodis límits sovint tenen bastant cupó del piso, no se preocupó de su hija, de nada. protagonisme els danys que poden rebre les filles i els fills. • Revaloració de la relació: rebuig i afron- En aquesta fase, la dona que revalora la tament. relació de parella ja no pren consciència, sinó que acaba d’acceptar el seu orgull ferit En aquesta fase de confrontació i ruptura, la re- valoració de la relació es caracteritza per avançar pel fracàs de la relació, de les expectatives cap al rebuig de la relació i fer front a les pèrdues de vida feliç, de l’ideal de parella, de viure i canvis. En la revaloració de la relació, els aspectes acompanyada, de família unida i afronta negatius van ocupant un lloc preferent, el malestar les pèrdues que aquest trencament suposa. psicofísic i l’esgotament és molt elevat. Habitualment sent molta ràbia o una profunda tristesa. I també va dotant de El balanç de la relació violenta va resultant raons i significats la decisió de separació. cada vegada més i més negativa, més desequilibrada en comparar el que aporta En aquest moment no fuig sinó que afronta la falli- ell i l’hostilitat i l’anul·lació en la qual viu. da de les seves creences i de la seva identitat, que serà Les ambigüitats i conflictes sobre la relació més o menys dura segons l’adhesió a les creences es decanten cap a la necessitat d’abandonar dominants patriarcals, segons si idealitzava l’amor una relació dolorosa, molt insatisfactòria i romàntic o no, si la seva identitat es basava en sense futur. l’ideal femení tradicional patriarcal i si les seves creences i les del seu entorn acceptaven o rebutja- En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 65 ven la separació de la primera família. Ara afronta En el moment previ i posterior a la les possibles inseguretats, exclusions i altres càs- separació física definitiva, les estratègies tigs que poden suposar la transgressió d’aquestes de protecció d’ella, dels fills en comú i, de creences patriarcals. vegades, la d’altres familiars que fan costat Algunes dones fan front també a la desvaloració social a la dona són molt importants. per no viure al costat d’un home, la por d’un sense sentit vital per no tenir parella, la culpabilitat per provocar amenaces als fills i filles per mancances No sempre es valoren prou, ja que a la dona se li econòmiques, per “eliminar” el pare de la seva fa difícil imaginar que pot arribar a cotes de vio- quotidianitat, o per abandonar “la seva” parella a lència pitjors que les exercides fins al moment i la seva sort, entre altres condicionaments propis vers familiars més indefensos. Però veure que la del rol patriarcal assignat a les dones. En aquest pèrdua de la parella i de la família és ferma sol moment, ha pres consciència de les pors i inse- desencadenar més virulència en la parella violenta. guretats, les afronta i ha buscat arguments que li permeten pal·liar-les, superar-les i donar sentit positiu a la seva opció nova de vida. Cristina, 41 anys En aquesta fase de confrontació i ruptura, la dona assumeix aquestes transgressions i pèrdues, co- D: Eso por un lado, y luego a nivel emocional, que te das mença a dotar-se de nous significats que orienten cuenta de que yo no soy su madre. Yo había adoptado el la seva vida, però no serà fins a la fase següent, papel de madre con él. Yo quería ayudarlo tanto, y quería mantenir-se lliure, en la qual s’hi reafirmarà i les ayudarlo a cambiar y quería…Y te das cuenta de que acceptarà definitivament. La dona continua i am- somos cada uno lo que somos, o sea, claro que hay cosas plia la introspecció valorativa sobre la seva pròpia que puedes cambiar, ¿no? Pero yo no iba a cambiarlo a él, posició en la relació iniciada en la fase anterior. él continuaría siendo lo que era. Y además, peor, porque S’adona dels aspectes negatius del seu rol, dels seus con los años, con los años, y con el tema de que era [amb conformisme i inconformisme. poder coercitiu], aún había ido a peor. Porque a él lo han entrenado, el ser [amb poder coercitiu] le daba como una En aquesta fase, la dona afronta les seves pors especie de autoridad por encima de los otros, que conmi- i s’arrisca al canvi. La dona, en trobar-se amb si go la ejercía, eh… Entonces, bueno, en vez de ir a mejor, mateixa, connecta amb els seus desitjos vitals, amb íbamos a peor. el que vol per a la seva vida, per a les relacions de D: … Además, él siempre ha necesitado mucho sentirse parella i per a la seva maternitat. I en tot això no reconocido, mucho. Necesita continuamente sentirse muy hi ha lloc per a la violència, pel sofriment i l’anul- valorado, ser muy reconocido. Entonces, claro, si tú das lació, per la submissió a la parella, per la subordi- por hecho muchas cosas porque, bueno, entiendo que tam- nació a una opressió violenta en la vida íntima. La poco no hace falta estar ahí cada minuto, pues claro… A él dona opta per la construcció de la vida en llibertat i todo esto no le gustaba y le sentaba fatal, ¿no? Entonces, integritat, per la construcció del seu benestar, feli- pues el ir dándote cuenta de que una persona no tiene citat i dignitat. porque estar siempre reconociendo cada cosa que hace bien, ¿no? Porque todos al final hacemos muchas cosas Encara que en altres episodis intensos de violència bien, ¿no? ... Y entonces, pues bueno, sobre todo darme decidís continuar la relació malgrat la insatisfacció cuenta de que yo no era su madre, de que yo no tenía que que sentia, en aquest moment rebutja clarament estar haciendo el papel de protectora hacia él. ¿Por qué? aquesta relació. Ja no es posen més condicions, ja Porque es que, primero que no lo protegía, y después que no s’espera cap canvi. La separació es torna ara me estaba engañando a mí misma, me estaba engañando necessària, imprescindible, definitiva, fins i tot en- a mí misma, ¿no? Pues bueno, todo eso son cosas que vas cara que hagi de continuar relacionant-se amb ell viendo pues bueno con el tiempo, ¿no? per la paternitat, per tràmits judicials o assumptes laborals. Gabriela, 29 anys Gabriela explica el seu episodi límit. Es tracta d’una se- paració forçosa. La seva arribada a la casa d’acollida va ser per una fugida precipitada, quan en una discusió amb la parella violenta el va trobar ofegant la filla dels En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 66 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III dos –de menys d’un any– amb un coixí perquè deixés de Disposades a alliberar-se de la seva situació cridar. Ella no tenia a qui recórrer amb seguretat. D’altra d’opressió i patiment (i de la dels fills i banda, ella afronta la revaloració de la parella mentre filles) acudeixen als interlocutors externs és a la casa d’acollida i serà a la casa quan se’n separarà psicològicament. Així doncs, la separació física i la psico- que les ajudin en el seu propòsit i vetllin lògica es produeixen en moments diferents. Gabriela, tot per la seva seguretat. Ara saben detectar- i que està refugiada a la casa, surt voluntàriament amb los i solen rebutjar ràpidament els qui les ell alguns cops perquè creu que ara, després de la seva desacrediten o banalitzen. fugida, potser serà diferent, que ha de donar un altra oportunitat a la relació. Mentrestant, va preparant la seva autonomia i acaba de fer el dol per la pèrdua de la Les interlocucions externes amb amistats, famili- parella i d’aquesta família en el treball psicosocial amb ars o serveis de seguretat, socials, de salut, jurí- les professionals del servei. diques, líders comunitaris laics o religiosos, etcè- tera, es produeixen en totes les fases, però tenen intencions diferents per part de la dona i la seva D: Yo salí de la relación, ya te digo, ¿no? Cuando ya me disponibilitat i actitud cap a ella també és diferent. puso la mano encima, porque digo de aquí va a más, o Al llarg del procés, la cerca d’ajuda o els contactes sea si había los insultos, vale, no me había tocado un pelo, amb suports observen diferències en les seves in- como quien dice [pero cuando vi qué hacia con su hija] tencions. En la fase de Resistència, amb la petició para mi fue una cosa tan grande, y digo: me voy, y a la d’ajuda externa tenen la intenció de frenar la vio- mañana siguiente me vine para cá porque yo: ¿a dónde lència que està rebent i en totes les fases pot persis- voy? O sea, no sabía dónde ir, pero sabía que con él no tir aquesta intenció mentre existeixi la violència. me podía quedar. O sea, fue como que… es que no, no le Però, en les següents fases, es van afegint noves iba a permitir. pretensions i actituds. En la fase d’Ambivalència, D: Porque era… racionalmente, sabía que… que, vamos, a més de frenar la violència pretenen que desapa- que no iba a cambiar, pero no quería aceptarlo yo. O sea, regui, que canviï el comportament de la parella i lo que más me costaba era aceptar que él fuera irrespon- no busquen la separació de la parella, sinó que es sable, que le daba igual… hacia él, o sea… yo le decía: mantingui la relació. En la fase de Qüestionament, ¿Cómo me puedes decir que yo estoy criando a una hija, la relació amb les altres persones té a veure amb que a ti te da igual si ella come, si ella viste…? Vamos, expressar el dolor i visibilitzar el maltractament porque un niño es lo primero que hace: comer y vestir no que rep i, a la vegada, està disposada a escoltar te pido, pero “¿tienes la intención de responsabilidad para altres interpretacions de la situació que viu (encara cumplir?, porque esto no lo hicimos… no lo hice yo sola, que no segueixi les recomanacions de separació o sea, lo hice contigo”. Y que era… era aceptar que hay dels interlocutors). gente así, o sea, es como que… y yo tampoco aceptaba mi situación de estar sola, criar sola. Yo decía: “Yo he En aquest moment, les seves interlocucions ex- escuchado por ahí que hay mujeres que echan palante sus ternes es dirigeixen explícitament a buscar ajuda per hijos solas y he escuchado que también hay hombres que separar-se i per garantir la seva seguretat. Les do- son irresponsables y que... “Y tal… pero, ¿que me tocara a nes que s’estan alliberant busquen ajudes externes mí?, no! O sea, era mi parte del duelo además aceptar que competents que els donin suport i les orientin a me ha tocado a mi vivir esta situación. Entonces, era más sostenir-se psicològicament en l’alliberament de la eso… Aceptar que es irresponsable, que es mentiroso… violència, que les ajudin a gestar la separació psi- eh… Bueno, ahora quiere conocer su hija... cològica, a cobrir les necessitats de supervivència bàsica quotidiana, a afrontar els aspectes jurídics de la separació civil i la custòdia dels fills, a pro- tegir-se de la violència que reben i intueixen que • Busca ajuda externa per separar-se augmentarà. La dona és conscient que necessita ajuda i la cer- Actualment, en entorns socials on la sensibilit- ca explícitament entre amistats, família, serveis, zació i condemna d’aquesta violència és alta, les policia, advocacia, etcètera, perquè l’ajudin a se- interlocucions externes són més freqüents, espe- parar-se i per garantir la seva seguretat. cialment als territoris on hi ha drets socials amb perspectiva de gènere i recursos públics suficients d’ajuda a la dona en situació de violència. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 67 Vivianne, 40 anys no es compleix, s’acabarà de completar en la fase següent, Mantenir-se lliure. E: ¿Cuándo decides buscar ayuda y por qué? D: Esa semana, cuando estaba con el dedo [ell li havia Hem explicat el transcurs dels processos en se- trencat un dit] y encontré este expediente y él se fue de qüència, però els retrocessos es produeixen quan vacaciones con sus amigos y me dejaba con los niños, y ese algun dels elements enumerats no s’ha aconse- dedo que ni siquiera podía cocinar, pues venía una amiga guit. Llavors, pot ser que la dona es mogui entre (de su país de origen) para ayudar a cocinar y hablé con aquesta fase i l’anterior, o es quedi en aquesta fase ella, y me decía que tenía que buscar ayuda. Otra amiga sense executar finalment la separació física. Les que también había vivido una mala experiencia conocía fases són permeables i pot ser que la dona executi este grupo de atención a la mujer y hablé con la [traba- la separació física i, a la vegada, admeti voluntàri- jadora social del servicio especializado en violencia] una ament els acostaments d’ell. O que quan se n’hagi hora y me dijo que tenía que salir, poner la denuncia. separat i iniciï la fase següent, pensi a tornar amb Al día siguiente me fui a verla y ya me sentí fuerte para la parella maltractadora. Pot donar-se tant en una poner la denuncia. revaloració de la relació que no acaba de rebutjar E: Siempre aparecen mujeres que te apoyan, te animan. aquesta parella o aquesta relació amb la fermesa D: Sí. necessària, ja sigui per raons afectives, de creences o de condicions materials, entre altres. Sandra, 34 anys • Prepara activament la seva supervivèn- E: ¿Y de dónde sacaste fuerzas para mantenerte firme?, cia autònoma i els assumptes legals porque hay muchas mujeres en esta situación que re- gresan. ¿No fue así? La dona actua preparant tots els aspectes neces- D: No sé, es que yo... Para mí fue muy importante el tema saris per poder viure separada, autònoma i segu- de mi hija y de que yo quería estar bien y que yo no quería ra: ingressos propis i controlats, ocupació laboral esa relación ni esa vida para mí. Porque yo veía a mis remunerada, habitatge segur, protecció de la vio- amigas, con sus novios, sus hijos. Y yo decía: “Joder, si yo lència d’ell (o d’altres maltractadors propers a la quiero ésto, ¿tan difícil es? “Sabes, entonces... Mi familia parella); cobertura de les necessitats educatives i me ayudó muchísimo también. [En varias ocasiones sus de la cura dels fills o d’altres familiars dependents, hermanos y hermanas frenaron la violencia o le dieron xarxa social de suport a la vida quotidiana de la refugio en sus casas.] criança, etcètera. E: Tú crees que si tu familia no hubiera estado ahí, por ti, a lo mejor, ¿te lo hubieras pensado un poco más? D: No, yo me separé, me separé y no quería pasar un día Pot ser una preparació oberta o oculta, más con él. De hecho, ya tenía un abogado, yo lo vendí des d’un habitatge refugi o des de la todo, me organicé para que todo fuera rápido y cuanto cohabitació amb el violent. antes tuviera todo legalizado con él para no tener proble- mas. O sea, fue hoy me separo y ya queda todo concluido, no quería ni pararme a pensar en la posibilidad de... Molt sovint, i atès el risc d’augment de la violència en la separació o quan la parella violenta sospita La separació és un moment d’especial que ella vol separar-se, aquesta autonomia de les risc per a la dona. Requereix fortalesa, condicions materials es prepara sigil·losament, fins convicció, valentia, afrontar la por i, a i tot de vegades, encara que sembli estrany, s’ocul- ta l’ocupació laboral remunerada o una part de la més, prestar especial atenció a la pròpia remuneració obtinguda o de l’assignació periòdica seguretat i a la dels fills i filles. a la manutenció familiar per acumular diner propi per al futur. Sol ser una prioritat per a les dones-mares que se Algunes vegades, aquesta preparació activa de separen no deixar els fills i filles amb la parella l’autonomia ja fa temps que s’ha engegat, i es violenta, amb el pare que exerceix violència. Ar- comença en etapes anteriors (en la cerca d’espais ribar a aquesta decisió de separar-se del violent i propis positius en la resistència i sobretot en el dur-la a terme requereix tenir a punt tots els ele- Qüestionament). Altres vegades, aquesta prepara- ments enumerats. Si alguna d’aquestes condicions ció activa ha estat molt curta (o inexistent) perquè En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 68 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III la confrontació i ruptura es precipita i, de fet, es Salma, 29 anys troba sobtadament abocada a la lluita per la super- vivència i la seguretat pròpia de la fase següent. Al- El cas de Salma és una separació precipitada perquè és tres vegades és curta perquè ha mantingut alguns ell qui pren la decisió. Ella s’hi enfronta quan torna a elements d’aquesta autonomia: ingressos propis, Espanya, malgrat que ell li ha comunicat aquesta decisió alguna amistat íntima que recupera fàcilment, té quan ella era al país d’origen i li era difícil tornar. En possibilitats econòmiques per a un habitatge pro- aquest cas, ella no va poder planificar la supervivència pi i segur, etcètera. O és curta perquè rep ajuda autònoma abans de la separació. A Espanya, que rebrà d’amistats, família, de companys de la feina, d’as- l’ajuda dels sistemes de benestar social específics per sociacions de dones o de serveis especialitzats en a dones en situació de violència. Després, Salma viurà l’àmbit de benestar social. Preparar l’autonomia compartint pis amb una altra mare [espanyola] amb fills. és també iniciar la preparació dels aspectes legals de la separació. E: Y luego sales de la casa de acogida. D: Yo, sentado [he estado ahí] ahí como tres años de pen- sión: en la otra casa, tres meses; en la casa de acogida un En els casos de responsabilitat marental, la año; y otra [trabajadora social] me ha enviado [a] una supervivència en mínimes condicions soci- casa, como casa de acogida, pero más libre [se refiere a als i econòmiques és una de les condicions piso tutelado de acogida] que tu puedes vivir , tú compras lo que quieres  porque en la casa de acogida tu comes ahí prioritàries de la separació física. y no pagas nada, pero tienes que estar con las normas de la casa. ... És habitual en les dones-mares que, en separar-se, E: ¿Qué es lo que más has aprendido allí? [...] es converteixin en famílies monomarentals i que D: Personalidad!, cómo puedes... Por ejemplo, tú tienes aquest element sigui especialment rellevant. Per 400 euros, cómo puedes pagar el alquiler, cómo puedes co- tant, necessiten més temps i més ajudes per acon- mer, cómo puedes... cómo puedes, que la niña malita cómo seguir les condicions materials mínimes d’aquesta puedes solucionar los problemas, cómo puedes... sabes ... autonomia de supervivència quotidiana suficient si te pasa algo, por ejemplo, que la niña esté malita, qué i digna per a ella i la seva família. És sabut que la tengo que hacer [...] monoparentalitat sovint suposa un empobriment E: O sea, que en este momento tu aprendes a adminis- dels recursos de la família, una dificultat de crian- trar tu dinero, a saber cuidar un niño y llevarlo adelante, ça en les tasques quotidianes de cura en solitari, aprendes dónde buscar los recursos para... especialment complexa amb fills i filles petits i D: A ver, yo digo algo, ya que no todos  no sé para mi fins i tot més quan es fa incompatible amb treball situación, no sé, porque yo he visto [que] no todas las mu- remunerat fora de la llar. Encara que actualment jeres pueden salir de esta situación, que va[n] a esta casa existeixen mesures legals i d’atenció social que [de acogida] e [y] van adelante. Porque he visto algunas disminueixen aquesta dificultat de supervivència que no, sabes. [El] porqué no[lo] sé, yo no sé… Como que bàsica quan la monomarentalitat és originada per siento que estoy solita en este país, que no tengo a nadie, l’alliberament de situacions de violència de gène- tengo que salir, que tengo que meter[me] de cabeza  para re, segueix sent un repte intens que moltes dones que pueda… ¿sabes? valoren amb realisme abans de separar-se i no sem- E: Entiendo, para poder sobrevivir. pre el seu resultat és la separació. D: Antes yo he buscado cursillo de catalán, digo “aquí no puedo buscar trabajo bien”, porque me pidieron el ca- talán. Busco, me voy en el [al] INEM y vengo sin trabajo, como busco trabajo sin… y busca [busco] si hay trabajos Sandra, 34 anys en... y esto como se llama... que me ha llamado una chica cuando ha [he] hecho el curso. Una chica que sabía que D: Me apresuré para vender el piso, o sea, él no hizo nada. ando sin trabajo y me da una lista para pasar los trabajos, D: No, yo me separé. Me separé y no quería pasar un día para preguntar. más con él. De hecho, ya tenía un abogado. Yo lo vendí E: Para buscar trabajo. todo, me organicé para que todo fuera rápido y cuanto D: Para buscar, muchas cosas. Ahí he cogido este trabajo antes tuviera estar legalizado con él para no tener proble- de este señor... de las monjas y he hablado una cita y antes mas, o sea, fue el hoy me separo y ya queda todo concluido, me dijo la chica que no quería el trabajo con este señor no quería ni pararme a pensar en la posibilidad de… porque tú [ella] no sabía [sabes] cocinar. Y yo, déjame pro- bar, y ahora ando con el señor y me dijo a la final probaste y le gusta. A ver que yo, he dicho antes que no lo sé [hacer comidas españolas], mi compañera es española. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 69 E: Y como tu compañera era española... Salma és un clar exemple de les dificultats mate- D: Sí. rials i de criança quotidiana que ha d’abordar una E: ... le pediste que te enseñara. família monomarental, sigui de la nacionalitat que D: Sí, me enseñó el cocido, el estofado, el escodilla [escu- sigui, i, en aquest cas, sense xarxa social natural della] y muchas cosas que le gusta al señor... de suport per la seva condició de desplaçada, com altres migrades del mateix territori espanyol o do- Aquesta és la preparació per a la supervivència au- nes autòctones que no tenen el suport de la família tònoma, però que succeix temporalment en la fase i les amistats. posterior a la separació física. 5.5 RECUPERACIÓ: DESPRÉS DE LA SEPARACIÓ Fase VI - Mantenint-se lliure És una fase de consolidació de la separació, d’asse- etcètera. La dona intenta frenar la por que encara gurar i reafirmar la vida independent en llibertat. persisteix, perquè això no coarti la seva llibertat S’estableixen noves rutines. La dona se centra, amb d’acció i decisió, i és conscient dels possibles riscos forces, a buscar ajudes per a la seva supervivència que haurà de tenir en compte fins que desaparegui i independència, per a la criança en solitari dels el perill de seguir rebent violència. fills i filles. Fa front a les violències que potser, no és segur, seran les últimes. La violència postseparació pot persistir molt temps, a vegades anys, ja sigui per assetjament Els elements constitutius d’aquesta fase són: lluita directament a ells o indirecte a través de famili- per la supervivència, la seguretat i per mantenir-se ars, a través del sistema judicial per mitjà del qual lliure; revaloració de la relació amb reafirmació rebi denúncies contra ella per maltratactadora de dels canvis; i cura de les seves relacions socials i la parella o dels fills i filles, o bé que s’allargui el de la seva salut. conflicte per la potestat o custòdia dels fills i filles La violència també arriba a través dels mateixos fills que, en ser l’única connexió amb la dona que • Lluita per la supervivència, la seguretat s’ha separat, són utilitzats com a arma contra ella i per mantenir-se lliure perquè li arribi la coerció i la violència, sigui psi- cològica, econòmica o també física. A vegades, La dona ja separada del maltractador lluita per la quan els fills arriben de la visita amb el pare mos- supervivència en el sentit físic i logístic de vida quo- tren hostilitat a la mare, empipaments, rebel·lies tidiana i per ocupar un lloc propi i segur. Aquest que poden ser senyal del malestar general de la aspecte serà més o menys costós en funció de la separació, però també que la parella els pot ha- persistència de la violència en la postseparació, del ver predisposat negativament. La mare pot arribar desplaçament a un territori nou o no, dels previs a rebre dels fills i filles els mateixos insults que ingressos propis o de la remuneració de l’ocupació, abans proferia ell. Altres vegades, la parella boico- de si té alguns estalvis o no, de les ajudes que es- teja sistemàticament els acords presos o les pautes tigui rebent, del suport social disponible i efectiu, marcades per la mare. de les opcions a favor o en contra dels assumptes legals civils relatius a la separació familiar i de la seva seguretat. Però, en aquesta fase, ella seguirà esforçant- se per mantenir la nova posició que, tot La dona lluita per la seva seguretat i la dels fills i fi- i la violència residual, comença a ser lles: detecta ràpidament l’assetjament, s’enfronta i posa límits a la violència d’ell si ha de continuar-hi reconfortant i recuperadora en la mesura en contacte o ell intenta contactar amb ella; i pren que ha pres una decisió i, sobretot, pel fet mesures de seguretat. Mesures com: fer-se acompa- que no hi ha la violència constant en la seva nyar, reclamant ordres d’allunyament (que no sem- quotidianitat. pre es compleixen), o espais de seguretat per a les visites paternes (que no sempre es concedeixen), En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 70 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III En el pas de la dona pels serveis, pels assumptes la niña. ¿Con qué cara voy yo a darle la niña? Claro, es legals i judicials, en el pas per les relacions famili- que no teníamos nada, ningún papel que dijera que no la ars i d’amistat, defensa la decisió de separar-se, l’auto- podía ver y en los juicios fue el motivo por el cual yo tenía nomia i llibertat per no tornar enrere i mantenir-se miedo de darle la niña, pero no me creían y me multaban. lliure de l’abús. La dona demana ajuda per a la He pagado muchas multas, es que el tema de la justicia supervivència i la dona usa tots els recursos que ha sido… Sí porque las veces que lo he denunciado se me té a l’abast per mantenir lluny la violència que ell sale ganando y encima me multan a mí, es que él se crece encara pot exercir. El seu entorn li ofereix més o ante todo esto delante de su hija. Es lógico que [ella - su menys suport en la seva decisió. Si no ho fa, conrea hija] le tenga miedo y que me preocupe de que esta niña les relacions que li donen suport i defuig les que esté bien. Es lógico que no le quiera dejar la niña, es que qüestionen la seva decisió. los jueces es todo lo contrario: que los derechos del padre, que usted no le deja la hija cuando le toca y multas de 400, de 500. Y todo esto lo he tenido que pagar. Maite, 54 anys D: Ya hace dos años que no tenemos punto de encuentro, y me costó lo mío para que me lo dieran realmente desde D: … Home, jo et diré la veritat. Com estic ara, estic molt que viajé… Cuando yo iba a lo mejor, las pocas veces que millor, he millorat molt, però sempre vaig una miqueta yo iba a llevarle la niña a él, mi hija no quería irse con él… mirant la rereguàrdia. És a dir, quan vaig al pàrquing, Ella, pues, a su manera. Mira, no sé por qué ella tenía mi- sempre vigilo, quan surto al pàrquing del cotxe igual, edo. No sé, era muy pequeña, pero se ponía muy nerviosa, quan entro a la porteria, també. Perquè, clar, les claus de se ponía a llorar. Entonces, ¿qué pasaba?, él se cabreaba casa s’han canviat però les claus del pàrquing i les claus porque ella no quería ir con él y ya montaba la historia y de la porteria, no. Aleshores, és una cosa innata, no vull volvían las frases... Y pedimos el punto de encuentro, son però vaig vigilant. No sóc poruga, ni mai he tingut por unas salas con visitas controladas o simplemente para d’entrar al pàrquing, i ara li tinc respecte. Al principi li que tú veas al niño. Y a la niña él la va a buscar, pero es tenia por, ara ja no. Ara li he deixat de tenir por, però vaig un tiempo máximo de un cuarto de hora o cinco minutos. amb allò de dir: “Ei, aviam, si…”. No nos vemos, evitamos que ella, pues, sufra por este mal ... ambiente que se respira entre nosotros. E: I ara, ja no us veieu gens? D: No. Al principi em trucava i m’insultava, i penjava el Tanmateix, en aquesta fase Mantenir-se lliure tor- telèfon. I ara ja fa molt de temps que no m’ha trucat ni nem a trobar possibles retrocessos. Quan les difi- res. Ni en parlem amb la filla, perquè la filla em va dir cultats per a la supervivència són molt dures o la que, per favor, que no volia parlar mai més del tema… violència persisteix i, de vegades, amb intensitat, Ni que… si el seu pare li preguntava alguna cosa de mi, el balanç no és tan positiu i es pregunten pel valor que ella no pensava dir res, i que jo no li preguntés… Però de la separació. Llavors, pot sorgir el dubte sobre la tampoc tinc cap interès. Que no volia estar entremig, que bondat de la decisió, que desemboca en demanda i prou… Jo li vaig dir, abans de tot això, que encara que obtenció de més ajuda. En tornar a la relació amb ens separéssim que això no volia dir que no quedés com la parella violenta, confien (potser amb resignació una amiga, que si li passava alguna cosa jo responia per o irrealisme) que la parella i exparella disminuirà ell, que l’ajudaria en tot el que fos, però que com a parella la violència o que podran sobreviure econòmica- ja no podíem viure; perquè és que ja no érem una parella, ment i solen ser conscients del seu rebuig a la re- feia anys que la parella s’havia trencat. lació (separació psicològica). E: I t’ha fet la punyeta? Vull dir, no ha fet circular el tema del divorci. Ha intentat posar-te obstacles? D: Molt, molt, molt… Massa, molt, molt. Carmen, 42 anys En el cas de Carmen, la violència postseparació es per- Sandra, 34 anys llonga durant molt temps malgrat les vigents lleis contra la violència de gènere. La família, en aquest cas, les ger- D: A mí me pusieron una [orden de alejamiento], el día manes de la parella home maltractadora també exercei- que me agredió. Yo fui a denunciarlo, la jueza dio una xen violència d’assetjament contra Carmen. Carmen va orden de alejamiento de tres meses y cuando se acabó la viure una curta relació de parella sense cohabitació, però orden de alejamiento de tres meses ya no me volvió a dar una violència de postseparació molt llarga ja que ella es nada [ninguna] más y somos vecinos, eh. ... Claro, es que va quedar al barri on tenia l’habitatge i la seva vida, el a mí se me acabó la orden dealejamiento, no me acuerdo. mateix barri de la parella maltractadora i família. Como que fue un jueves, y ese sábado tenía que dejarle En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III 71 D: Es que yo volví con él después de cinco meses que le dejé • Revaloració de la relació: reafirmació en... porque era peor el acoso que volver con él, porque dels canvis volver con él te dejaba más tranquila. O sea, como él sabía que estaba contigo decía: “Ahora ya te tengo más segura, En aquesta fase, la revaloració de la relació es ca- ya”, me dejaba más tranquila… Estaba más tranquila; racteritza per reafirmar el rebuig de la relació, per pues “voy a decirle que sí, porque si no”… Pero, ¡qué va!, liquidar l’elaboració de les pèrdues i seguir afron- al mes y pico, ¡peor!, como la vez… como la otra vez. tant la major o menor fallida de les seves creences, E: Ya le vuelves a dejar pero él a ti no, o sea, él a ti no te per continuar amb la construcció dels arguments, deja, no? valors, significats que fonamenten el seu canvi i D: Sí, pero es que claro, aunque tú lo dejes, él ha estado donen sentit positiu i legitimitat a la decisió presa. ahí siempre, siempre, siempre. Si es que hasta que hubo la primera denuncia; la primera denuncia ha sido [hace] tres años, pero… És un moment en què es valoren els D: Pero porque me amenazó ya que me mataba. Yo ese aspectes positius de la nova situació, de día, sí que ya me dio…Yo como veía que él no me dejaba, centrar-se en ella i la seva vida autònoma a diario, yo digo, digo: “Pues éste ya…”. Hubo un día que: “Éste está bebido”, le echa la culpa a que está bebido y ya i en llibertat. me lo ha hecho. Porque a mi no me dejaba ni llamar a la policía. A mi me torció una vez la muñeca, me rompió el móvil para que no pudiera llamar. No me dejaba ni ir al Si algunes de les pèrdues han estat especialment ascensor ni ir a mi puerta. O sea, ni subir por la escalera, resistents, aquest és un moment en què encara se es que… segueixen elaborant. D: ... cuando yo le denuncié, fue por amenaza de muerte. Yo… o sea, yo he aguantado el acoso y todo lo que me ha En aquesta fase, el procés de dol es va acabant. hecho hasta que ya me amenazó de muerte; digo: “Esto no Pot sentir ràbia per la decepció, per la traïció. Pot lo paso por alto, digo, porque si un día me hace algo…”. sentir tristesa, nostàlgia dels somnis pretesos i dels D: Si él llega a saber todo lo que llega a venir detrás moments bons que va passar amb ell. Pot sentir también…Todo lo que he pasado de juicios y… encima fins i tot culpa, una culpa difusa per no haver triat que digo ¡jolínes! A él lo están defendiendo como... O sea, bé, per no se sap què. lo ves que aún lo defienden mejor que a la persona que [es agredida] ¡Y te sientes muy mal en los juicios, eh! E: Sí, porque no… Però també reconeix i agraeix la D: No ves que haya justicia. O sea, ves que la justicia, sí, a tranquil·litat i l’alegria. La separació és un un lado y en otro, pero bueno… O sea, yo lo de los juicios alliberament. es lo que peor lo he pasado. D: .... por eso, te digo yo que la segunda... orden de ale- jamiento, que él dice: “No, ahora para que no me pase a mi nada, yo voy a decir que yo tengo tu consentimiento De vegades hi ha ambivalència, però també valora para que yo te pueda llamar”. ¡Que no podía llamarme ni la pau en què viu. La dona va adaptant-se a l’entorn nada!; y es que yo tenía miedo, yo en el segundo [juicio] nou, acceptant gradualment la solitud de parella, i me caía. va donant valor i sentit a viure la seva pròpia vida, E: ¿Qué sentencia tuvo? a la independència adquirida i a la llibertat en què D: Pues un año y pico [de cárcel], y aún le queda el último viu. El balanç positiu de la situació actual la reafir- juicio. Bueno, por alejamiento… por quebrantamiento, ma en la seva decisió de separació. El suport social bueno, la ha incumplido. Y porque a mi al final ya me positiu que rebi li facilitarà o dificultarà aquesta dieron también el teléfono porque, claro, como él entraba reafirmació dotada d’arguments significatius per a y salía, y no pasaba nada, pues él seguía, seguía y seguía la seva separació i la nova vida que inicia. estando allí; picando a casa siete horas; ¡Ha hecho lo que ha querido y más! O sea, cuando yo le decía: “Con una mujer y con un anciano puedes; si fueras un hombre ya no…”. Por que a ver él no te deja vivir, no te dejaba vivir, Carmen, 42 anys no te dejaba vivir. Si cada vez que salía a la calle, que iba al centro, que iba a las clases que está enfrente, que lo de E: ¿Ves que ahora tú puedes seguir siendo tu misma, que mi padre y todo lo tenía allí. Entonces, claro, él estaba ahora puedes tú volver a ser… o no?, ¿o no del todo? nada más que pendiente, sabía cuándo entraba, cuándo D: Yo no me siento igual, yo no me siento como (se emoci- salía, sabía todo. ona, llora)… O sea, me siento bien, digamos, de estar me- jor de cómo estaba, porque claro la situación que estaba En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 72 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART III viviendo no estaba nada bien porque no era vida, es que • Cuida de les seves relacions socials i de no era vida… Y luego, estando ellas ahí [hermanas del la seva salut maltratador que también acosan y agreden], que estabas que como las veas ya, con esta cosa. En aquesta fase la dona dedica temps i disponibi- E: Te voy a hacer una pregunta delicada: ¿Te sigue dolien- litat personal a cuidar-se de les seqüeles físiques do que tú hayas tenido que dejar tu piso, tu barrio…? No i psicològiques del maltractament. És conscient lo has asumido, no lo has digerido aún… dels diversos símptomes d’estrès posttraumàtic i D: Estoy muy tranquila y muy bien donde estoy, pero no els expressa. Acudeix a exploracions, diagnòstics me siento en mi casa. O sea, estoy muy bien; el piso es i tractaments físics o psicològics. Busca espais de mucho más majo, ¡vale, sí! Pero bueno, es de alquiler, no satisfacció i de tranquil·litat. Es cuida quan, mentre es mío tampoco. gaudeix de la seva llibertat, cerca i amplia les relaci- ons socials, la participació en agrupacions, centres cívics. En definitiva, el temps lliure de relació. Vivianne, 40 anys E: Cuando decides separarte, ¿cómo te sentías? Carmen, 42 anys D: En ese momento estaba muy mal porque sentí dolor, tristeza y todavía lo quería. Porque esto no cambia de un E: Estás ahora un poco así, como triste, más como… día al otro, aunque fuera un maltratador, y me sentía muy D: Y luego no paro. Que sí, que tengo que estar con lo de mal, muy triste, muy deprimida. mi amiga, el niño, mi sobrino; o sea, cuando me llama…O E: ¿Cuánto dura esta tristeza? sea, no me gusta salir, al revés. D: Es una pérdida, un duelo como cuando alguien muere. E: No tienes muchas ganas de nada ahora… Primero, estuvimos tres meses en una pensión a través del D: No, y sí que quiero, ¡eh! Y quiero, porque te ayuda a [servicio especializado] y, después, nos mandaron a la casa estar…Porque estar siempre en casa, tampoco, porque sí, de acogida. Recuerdo que el primer año en la casa de aco- te haces la casa, te lo haces todo, pero estás metida dentro gida estaba triste y recuerdo que el despertador sonaba y necesitas, pues, salir, empezar un trabajo, y bueno, estar por la mañana y cada mañana al despertarme pensaba: con más gente, claro, no estar… <2.000 €) 5 Quantitats més grans de 2.000 € * El criteri del límit és la RAI aproximada, renda activa d’inserció en vigor (cal actualitzar la xifra, segons la normativa) ** El criteri del límit és el SMI aproximat, salari mínim interprofessional en vigor (cal actualitzar la xifra, segons la normativa) 2. Indiqueu quina és la FONT PRINCIPAL d’ingressos de la dona (d’on obté la major quantitat d’ingressos i de forma més constant): 0 No en té 1 Ajudes de tercers (familiars, amics, caritat, etcètera) 2 Estalvis, herències, subsidis temporals, pensions alimentàries pels fills esporàdiques 3 Subsidis constants, pensions constants (inclou les pensions alimentàries dels fills) 4 Treball (només del treball) 5 Rendes de propietats (lloguers, inversions...) o treball més rendes de propietats OBSERVACIONS: ................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 3. SUFICIÈNCIA d’ingressos ( ha de respondre la mateixa dona): Econòmicament, amb els 0 1 2 3 4 5 diners que sola aconsegueixo Gens Molt A vegades Suficient Bastant Més que puc mantenir-me a mi (i els poc costa arribar bé suficient meus fills) a final de mes En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 150 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV Roca Cortés, N. et al. (2013) 4. Assenyaleu el tipus d’OCUPACIÓ de la dona: 0 No treballa amb remuneració Sí que fa treball remunerat, o bé no treballa perquè no el necessita pel patrimoni al seu 3 nom (propietats, rendes, etcètera) 5. Indica quin TIPUS de CONTRACTE té la dona: 0 Sense contracte Contracte de tipus temporal o autònoma SENSE cobertura de seguretat social i altres 0,5 prestacions contributives Contracte de tipus indefinit o autònoma AMB cobertura de seguretat social i altres 1,5 prestacions contributives Funcionària o negoci propi al SEU NOM o amb participació firmada LEGALMENT, amb 2 cobertura de seguretat social i altres prestacions contributives públiques o privades 6. Assenyaleu el nivell d’ESTUDIS ACTUAL de la dona: Analfabetisme 1 Estudis primaris inacabats (primària, EGB, bàsics, etcètera) o formació bàsica alfabetitzadora Estudis primaris (fins als 14 anys*: primària, EGB, graduat escolar) i el currículum adaptat de la branca d’educació especial 2 Estudis secundaris inacabats (fins als 16 anys*: ESO, EGB, *FPI, etcètera) Estudis secundaris (fins als 16 anys*: ESO, EGB, FPI, etcètera) o formació ocupacional específica Estudis secundaris no obligatoris (fins als 18 anys, batxillerat, COU, etcètera) 3 Estudis secundaris no obligatoris (fins als 18 anys: FP II o mòduls professionals I, etcètera) Estudis superiors (després dels 18 anys: mòduls professionals II, diplomatura, 5 llicenciatura, etcètera) * S’inclou en tots els nivells d’estudis el currículum adaptat propi de la branca d’educació especial. S’assenyalen les edats com a informació orientativa per incloure-hi dones que pertanyen a plans d’estudis diferents i, a més a més, els noms dels estudis per a dones que poden haver cursat aquest tipus d’estudis en altres edats. 7. DISPONIBILITAT actual d’HABITATGE Indiqueu: ACTUALMENT la dona (i els fills a càrrec) viu en un: 0 Habitatge cedit temporalment (institucional, familiar, d’una amistat) 0,5 Habitatge propietat de la parella o exparella maltractadora o de la família d’ell Habitatge de lloguer, amb contracte del pis a nom d’altres persones o lloguer 1 sense contracte Habitatge de lloguer, amb contracte a nom seu o habitatge en copropietat (amb 2 parella o exparella o família d’ell o amb altres persones) 3 Habitatge propietat única seva Sobre la SEGURETAT de l’HABITATGE (cal que respongui la mateixa dona): Jo (i els fills o altres parents directes depen- 0 0,5 1 1,5 2 dents) vivim en un lloc segur i tranquil Gens Una mica Mig Bastant Contínuament OBSERVACIONS: ................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV 151 Roca Cortés, N. et al. (2013) 9. Sobre SUPORT SOCIAL – Escala de suport social per a dones en situació de violència de parella (SS-VP), de Clara Porrúa García, Neus Roca Cortés i Soledad Ruiz Saiz (2013) Les preguntes següents es refereixen a la PRESÈNCIA DE PERSONES que donen o li poden donar SU- PORT O AJUDA en diverses ocasions. Si us plau, respongui EN QUINA MESURA POT COMPTAR amb ella o ell en les circumstàncies següents, i digui quina relació té* amb aquestes persones (amiga, germana, germà, mare, veïna, companya de treball, etcètera). DURANT aquest mes Tens amb qui sortir de casa, 0 0,5 1 2 3 si ho vols fer Mai Poc De vegades Sovint Sempre Tens a qui recórrer quan tens 0 0,5 1 2 3 problemes de parella Mai Poc De vegades Sovint Sempre Tens algú amb qui ser realment tu 0 0,5 1 2 3 mateixa Mai Poc De vegades Sovint Sempre Tens algú que et cuidi, t’escolti 0 0,5 1 2 3 i t’ajudi si ho necessites Mai Poc De vegades Sovint Sempre Tens a qui recórrer quan tens 0 0,5 1 2 3 problemes econòmics o laborals Mai Poc De vegades Sovint Sempre * Aquestes persones es poden escriure o no si la informació s’utilitzarà posteriorment. En el cas de l’avaluació només es fa servir per centrar a la dona en les oportunitats reals que té. 10. Indiqueu el tipus de CIUTADANIA que té la dona actualment: 0 En situació irregular o regularització en procés 1 Permís de residència o de treball 3 Permís de residència i també permís de treball o refugiada 5 Immigrant amb la ciutadania espanyola 7 Espanyola OBSERVACIONS: ................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 11. Sobre PARTICIPACIÓ SOCIAL (cal que respongui la mateixa dona): 0 No participo en cap associació, agrupació, centre cívic, partit polític, club, etcètera Vaig alguna vegada a una associació, agrupació, centre cívic, partit polític, club, 1 etcètera, però no es constant ni en sóc membre Sóc membre d’una associació, agrupació, centre cívic, partit polític, club, etcètera, però 2 hi vaig poques vegades Participo regularment en una associació, agrupació, centre cívic, partit polític, club, 3 etcètera OBSERVACIONS: ................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 152 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV Roca Cortés, N. et al. (2013) 12. Assenyaleu l’ACCÉS de la dona al SISTEMA SANITARI: 0 No té accés al sistema sanitari públic ni al privat o de mutualitat 1 Té accés parcial només al sistema sanitari públic per als fills i filles menors 2 Té accés parcial només al sistema sanitari públic per als fills i filles menors i per a ella 3 Té accés total només al sistema sanitari públic per als fills i filles menors Té accés total al sistema sanitari públic per als fills i filles menors i per a ella i no té 4 possibilitats d’accés al sistema privat o de mutualitat Té accés total al sistema sanitari públic i al privat o de mutualitat per a ella i per als fills 5 i filles menors 13. En relació amb la SALUT, indiqueu les MALALTIES I ADDICCIONS de la dona (es troba al registre de diagnòstics psicopatològics i a l’índex de salut física): Consum habitual de drogues i alcohol 0 Infertilitat Alguna de les malalties ressenyades després, que cursen amb bastanta gravetat o molta 2 freqüència Psicofàrmacs amb recepta Psicofàrmacs sense recepta o automedicació continuada Consum esporàdic de drogues Malalties cròniques Colon irritable 3 Laceracions i abrasions Trastorns ginecològics Complicacions en l’embaràs o en l’avortament Malalties transmissió sexual Avortament insegur 5 Alguna de les malalties ressenyades després, que cursen amb gravetat o molta freqüència Dolor abdominal Hematomes i contusions Fractures 7 Trastorns gastrointestinals Dany ocular però pot fer vida normal Inflamació de la pelvis Disfunció sexual 10 Sense cap lesió ni dany 14. Assenyaleu les DISCAPACITATS FÍSIQUES I TRASTORNS MENTALS de la dona ((es troba registre de diagnòstics psicopatològics i a l’índex de salut física): Diagnòstic psicopatològic de trastorn mental sever* 0 Discapacitat associada a qualsevol òrgan o part del cos Reducció del funcionament físic 5 Síndrome de dolor crònic; fibromiàlgia Diagnòstic psicopatològic de trastorn mental lleu o no sever (ítems 1, 4, 6, 8 i 9) 10 Sense discapacitats ni trastorns OBSERVACIONS: ................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... * Severs són els diagnòstics psicopatològics corresponents als ítems 2,3,5,7 i 10 del registre de diagnòstics psicopatològics; en el cas dels ítems 1,4,6,8 i 9 només si el diagnòstic expert ha assenyalat explícitament que el trastorn diagnosticat ha produït incapacitació. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV 153 ÍNDEX D'INCLUSIÓ SOCIAL de dones en situació de violència de parella (INCLS-VP), Neus Roca Cortés (2013) Instruccions d’ús • Objectiu Aquest índex valora els aspectes socials, econòmics i culturals que donen accés al benestar social de la vida de les persones i a participar dels recursos disponibles per assolir aquest benestar. S’avalua a tra- vés del concepte “capital”, entès com les condicions actuals que sostenen possibles condicions futures que provoquen la marginació social o no. Inclou les subdimensions de capital socioeconòmic, capital relacional i capital sociosanitari. En la definició d’alliberament i recuperació de les dones en situació de violència hem inclòs les condici- ons materials i socials d’autonomia i independència que es reflecteixen en aquest índex. La independèn- cia sòcio-econòmica s’aconsegueix no només per tenir cobertes les necessitats bàsiques de supervivència, sinó també perquè aquestes estan controlades realment i legalment per ella mateixa. La direcció de l’índex és que, com més inclusió social, més recuperació, i viceversa. Normes de correcció La puntuació final de l’índex d’inclusió social s’obté sumant les puntuacions obtingudes en cada ítem (valor numèric de cada resposta col·locat a la columna de l’esquerra) en cada ítem. La puntuació màxi- ma de l’índex d’inclusió social és 75. La puntuació mitjana és 37,5. I la mínima puntuació possible de l’índex és 0. L´índex INCLS-VP inclou l’ escala de suport social (SS-VP) per a dones en situació de violència de parella, de Clara Porrúa García, Neus Roca Cortés i Soledad Ruiz Saiz, i té com a objectiu avaluar la percepció d’ajuda actual que la persona considera que disposa en les àrees instrumentals i afectives de la seva vida, en aquest moment. En aquest índex d’inclusió social cada ítem rep una puntuació que va de 0 a 3, amb l’objectiu d’equilibrar les puntuacions de l’índex. No obstant, aquesta escala té un càlcul propi, ja que és un fenomen psicològic i s’ha validat com a tal (vegeu l’apartat corresponent). Quan es fa servir només l’escala de suport social, cada ítem es puntuarà d’1 a 5 i la puntuació final de suport social s’obtindrà sumant les puntuacions obtingudes en cada ítem. Una puntuació alta en suport social ens indicarà un grau alt de recuperació de la dona i, per contra, una puntuació baixa ens indicarà un grau de recuperació baix. Aquesta escala es pot complementar preguntant per les persones (i el vincle que hi tenen) que propor- cionen cada un dels tipus de suport social. El nombre de persones es pot multiplicar per la freqüència i proporciona una informació més precisa del suport social. Recomanacions Cal no deixar-se cap ítem sense respondre per calcular amb rigor la puntuació final d’inclusió social. En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 154 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV FULL DE RESULTATS de l’ÍNDEX D’INCLUSIÓ SOCIAL per a dones en situació de violència de parella (INCLS-VP) Neus Roca Cortés (2013) NOM .................................................................................................. COGNOMS ............................................................................................................................................................. Núm. expedient ...................................................................... DATA EN QUÈ S’OMPLE ................................................................................................................. PROFESSIONAL que l’administra ................................................................. ................................................................................................................................................. INDEX D’INCLUSIÓ SOCIAL Ítems Resposta Total Nivell d’ingressos propis 1 2 Precarietat d’ingressos propis 3 Capital SOCIOECONÒMIC 4Nivell d’ocupació 5 Puntuació mínima = 0 Puntuació mitjana = 12,5 Nivell d’estudis 6 Puntuació màxima = 25 7 Accés autònom a l’habitatge 8 Puntuació parcial = Capital Suport social (suma dels ítems de 9 RELACIONAL l’escala) Ciutadania 10 Puntuació mínima = 0 Puntuació mitjana = 12,5 Participació 11 Puntuació màxima = 25 Puntuació parcial = Capital Accés al sistema sanitari 12 SOCIOSANITARI Malalties i addiccions 13 Puntuació mínima = 0 Discapacitats físiques i trastorns mentals 14 Puntuació mitjana = 12,5 Puntuació màxima = 25 Puntuació parcial = PUNTUACIÓ TOTAL: Puntuació mínima = 0; Puntuació mitjana = 37,5; Puntuació màxima = 75 VALORACIÓ DIAGNÒSTICA FINAL COMPARACIÓ en relació amb valoracions anteriors En .............................. mesos/anys ha .......................................................................................................................................................................................... En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV 157 Amato, P. (1999). The postdivorce society: How N., Malabaristas de la vida. Mujeres tiempos y trabajos. divorce is shaping the family and other forms of Barcelona: Icaria. social organization. A. R. Thompson i P. Amato. The postdivorce family: Children, parenting, and society Córdova, M., Rosales, J. C. i Eguiluz, L. (2005). La (p. 161-190). Thousand Oaks: Sage. didáctica constructiva de una escala de desesperan- za: resultados preliminares. Enseñanza e Investigación Amato, P. (2000). The consequences of divorce for en Psicología, 10(2), 311-324. adults and children. Journal of Marriage and the Fa- mily, 62, 1269-1287. Cruz Roja. (2007). Informe anual sobre vulnerabilidad social. Madrid: Cruz Roja. Amnistía Internacional. (2008). Obstinada realidad, derechos pendientes. Tres años de la ley de medidas de Davidson, J. R. T., Book, S., W., Colket, J. T., Tupler, protección integral contra la violencia de género. España. L. A., Roth, S., David, D., Hertzberg, M., Mellman, T., Beckham, J. C., Smith, R. D., Davison, R. M., Anderson, D. K. i Saunders, D. G. (2003). Leaving Katz, R. i Feldman, M. E.(1997). Assessment of a an abusive partner: An empirical review of pre- new self-rating scale for post-traumatic stress di- dictors, the process of leaving, and psychological sorder. Psychological Medicine, 27, 153-60. well-being. Trauma, Violence, & Abuse, 4(2), 163-191. De Alencar, R. (2011). Mujeres inmigrantes sobrevivien- Arroyo, A. (2002). Mujer maltratada y trastorno de tes de la violencia de género en la pareja. Tesis de Doc- estrés postraumático. En Revista de Psiquiatría de la torado en Psicología Social, Universidad Autónoma Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona, 29 de Barcelona, Bellaterra. (2), p. 77-82. De Miguel, A. (2003). La violencia de género: la Barnett, O. W. (2000). Why battered women do not construcción de un marco feminista de interpre- leave, part 1: External inhibiting factors within so- tación. Cuadernos de Trabajo Social, 18. ciety. Trauma, Violence, & Abuse, 1(4), 343-372. Echeburúa, E., Corral, P. i Amor P. J. (2002). Evalua- Barnett, O. W. (2001). Why battered women do ción del daño psicológico en las víctimas de delitos not leave, part 2: External inhibiting factors-soci- violentos. Psicothema, 14 (Supl.), 139-146. al support and internal inhibiting factors. Trauma, Violence, & Abuse, 2(1), 3-35. Feeny, N. i Foa, E. (2000). Sexual assault. Encyclopedia of Stress, 3, 435-440. Brown, J. (1997). Working toward freedom from vi- olence. The process of change in battered women. Fields, J., i Casper, L. (2001). America’s families and Violence Against Women, 3, 5-26. living arrangements: March 2000 (Current Populati- on Reports, P20-537). Washington, DC: U.S. Census Brown, J., Cohen, P., Johnson, J., i Smailes, E. (1999). Bureau. Chilhood abuse and neglect: Specificity efects on adolescent and young adult depression and suici- Lazarus, R. i Folkman, S. (1986). Estrés y Procesos cog- dality. Journal of the American Academy of Child and nitivos. Barcelona: Martinez Roca. Adolescent Psychiatry, 38(12), 1490-1496. Gómez Enguix, E. (2007). La recuperació de les Brownmiller, S. (1981). Contra nuestra voluntad: Hom- dones maltractades: una revisió teòrica sobre el bre, mujeres y violación. Planeta. fenomen i una proposta transversal integradora sobre el concepte. Document no publicat. Campbell, J. C. (2002). Health consequences of in- timate partner violence. The Lancet, 359, 1331-1336. Herman, J. L. (1992). Trauma and recovery: The after- math of violence - From domestic abuse to political terror. Cantera, L. (2005). Violencia en la pareja: espejo del New York: Basic Books. atropello, deconstrucción del amor. En L. Cantera (Eds.) La violència a casa. Barcelona: Fundació Caixa Hirigoyen. M. F. (2006). Mujeres maltratadas. Los me- Sabadell. canismos de la violencia en la pareja. Barcelona: Paidós. Carrasco, C. (2003) ¿Conciliación?, no gracias. Ha- Holtzworth-Munroe, A., Smutzler, N. i Sandin, E. cia una nueva organización social. A Amoroso, M. (1997). A brief review of the research on husband I.; Bosch A.; Carrasco, C.; Fernández; H, Moreno violence. Part 2: The psychological effects of hus- En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. 158 RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV band violence on battered women and their chil- Merritt-Gray, M., i Wuest, J. (1995). Counteracting dren. Aggression and Violent Behavior, 2(3), 179-213. abuse and breaking free: The process of leaving revealed through women’s voices. Health Care for Hudson,W. W. i McIntosh, S. R. (1981). The assess- Women International, 16, 399-412. ment of spouse abuse: Two quantifiable dimensi- ons. Journal of Marriage and the Family, 43, 873-885. Millet, K. (1995) Teoría de la política sexual. A Política sexual. Madrid: Cátedra. 1995 (edic. orig. 1970). Johnson, M. (2006). Conflict and control: Gender symmetry and asymmetry in domestic violence. Montero, A. (2001). Síndrome de adaptación pa- Violence Against Women, 12(11), 1003-1019. radójica a la violencia doméstica: una propuesta teórica. Clínica y Salud, 12(1), 371-397. Koss, M. P. (1990). Violence against women. Ameri- can Psychology, 45, 374-380. Muelleman, R. L., Lenaghan, P. A. i Pakieser, R. A. (1996). Battered women: Injury locations and types. Krug E. G., Dahlberg, L. L., Mercy J. A., Zwi A. B. i Ann Emerg Med, 28(5), 486-92. Lozano R. (2002) World report on violence and health. WHO, World Health Organization. Geneva. Swit- OMS (2005). Estudio multipaís de la OMS sobre salud zerland. (En castellà per a l’OPS: Informe mundial de la mujer y violencia doméstica. Resumen del informe. sobre la violencia y la salud: resumen. Washington, D. Organización Mundial de la Salud. (WHO, Multicoun- C., Organización Panamericana de la Salud, 2003). try study women’s health and domestic violence against women). Landerburger, K. (1989). A process of entrapment in and recovery from an abusive relationship. Issu- ONU (1993). Declaración sobre la eliminación de la vi- es in Mental Health Nursing, 10, 209-227. olencia contra la mujer. Resolución de la Asamblea General de las Naciones Unidas 48/104, de 20 de Lazarus, R. i Folkman, S. (1986). Estrés y procesos cog- diciembre de 1993. Organización de las Naciones nitivos. Barcelona: Martínez Roca. Unidas. Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a Ramos-Lira, L., Saltijeral-Méndez, M. T., Rome- eradicar la violència masclista. ro-Mendoza, M., Caballero-Gutiérrez, M. A. i Mar- tínez-Vélez, N. A. (2001). Violencia sexual y proble- Lorente Acosta, M. (2006). El rompecabezas: anatomía mas asociados en una muestra de usuarias de un del maltratador. Barcelona: Crítica. centro de salud. Salud Pública México, 43(3), 182-191. Lynch, S. i Graham-Bermann, S. (2000). Woman Roca Cortés, N (2011) Intervención grupal y abuse and self-affirmation. Influences on women’s violencia sexista: marco conceptual. A Roca self-esteem. Violence against Women, 6(2), 178-197. Cortés, N. i Masip Serra, J. (2011). Intervención grupal en violencia sexista. Experiencia, investigación y Martínez Artola, M. (2010) Evaluación de la salud evaluación. Barcelona: Herder. p. 15-79. de las mujeres supervivientes de la violencia de género. Proyecto final del máster de Psicología Clínica y Roca Cortés, N (2013) ¿Violencia íntima o violen- de la Salud. Universitat de Barcelona. cia machista de pareja?. Su visibilidad desde una perspectiva de género y feminista. Notas de la ex- Matud, M. P. (1998). Investigación del estrés y su im- periencia en España. La Camera Blu, Journal of gender pacto en la salud de las mujeres en Canarias. Informe studies, 10, pp 243-274, Rivista di Studi di Genere. Italia. del proyecto de investigación. Instituto Canario de la Mujer. Roca Cortés, N. i Cárdenas Jiménez, M. (2012) Intervención social con perspectiva de género. Matud, P. (2004). Impacto de la violencia doméstica Revista de Trabajo Social. Revista de Treball Social, 195, en la salud de la mujer maltratada. Psicothema, 16, 9-22. 397-401. Roca Cortés, N. i Masip Serra, J. (2011). Interven- Matud, M. P., Aguilera, L., Marrero, R. J., Moraza, O. ción grupal en violencia sexista. Experiencia, investigación i Carballeira, M. (2003). El apoyo social en la mujer y evaluación. Barcelona: Herder. maltratada por su pareja. International Journal of Cli- nical and Health Psychology, 3(3), 439-459. Roca-Cortés, N., Cantera, L.; Codina, N.; Ro- dríguez, A. et al. (2005). Creencias de las mujeres En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓ DE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripció i instrumentació — PART IV 159 maltratadas en su proceso de recuperación. Informe de abusive relationships. Violence Against Women, 5(2), investigación del proyecto IM 50/02. Instituto 110-133. de la Mujer. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Wuest, J., Merritt-Gray, M. (2007). A theoretical understanding of abusive intimate partner rela- Roca-Cortés, N., Cantera, L.; Codina, N.; Rodrí- tionships that become non-violent: Shifting the guez, A. et al. (2007). Creences de les dones en situació pattern of abusive control. Journal of Family Violence, de violència en el seu procés de recuperació. Informe 23 (4), 281-293. d’investigació del projecte U-39/06. Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Zigmond, A. i Snaith R. (1983). The hospital anxiety and depression scale. Acta Psychological Scandinava, Roca-Cortés, N., Paíno, M., Albarracín, M., Cór- 67, 361-370. doba, L., i Espín Ruíz, J. (2007). Treball grupal i violencia sexista. Investigació-acció d’un grup de suport psicosocial a dones. Observatori Social Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Rosenberg, M. (1965). Society and the adolescent self-image. Princeton, NJ: Princeton University Press. Strube, M. J. i Barbour, L. S. (1984). Factors re- lated to the decision to leave an abusive re- lationship. Journal of Marriage and the Family, 46, 837-844. Subirats, J., Riba, C., Giménez, L., Obradors, A., Giménez, A., Queralt, D., Bottos, P. i Rapoport, A. (2004). Pobresa i exclusió social: una anàlisi de la realitat espanyola i europea. Barcelona: Fundació “la Caixa”. Turner, S. F. i Shapiro, C. H. (1986). Battered women: Mourning the death of a relationship. Social Work, 31(5), 372-376. Villavicencio, P, i Sebastián, J. (1999). Variables predictoras del ajuste psicológico en mujeres mal- tratadas desde un modelo de estrés. Psicología Con- ductual, 7(3), 431-458. Walker, L. E. A. (1984). The battered women syndrome. Nueva York: Sringer. Walker, L. E. A. (1991). Postramatic stress disorder in women: Diagnosis and treatment of batered wo- men syndrome. Psychotherapy, 28, 21-29. Walker, L. E. A. (1996). Abused woman and survivor therapy. A patriarcal guide for the psicotherapy. Wasin- gthon D.C: American Psychological Asociation. Walker, L. E. A. (2000). Battered woman syndrome (2a ed). Nueva York: Springer. Wuest, J., Merritt-Gray, M. (1999). Not going back: Sustaining the separation in the process of leaving En qualsevol explotació de l’obra autoritzada per la llicència es farà constar l’autoria. RECUPERACIÓDE LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA DE PARELLA Descripció i instrumentació