CAT 6 A i g u A r o d A d A A i g u A A p r e s s i ó 1 El sistema d’aigua pública de Barcino L’aigua productiva. De la Barcelona de l’any Un nou mercat de l’aigua. Eixample, higienisme, L’aigua metropolitana. De l’Exposició i la seva persistència mil·lenària 2 mil a la despatrimonialització moderna 3 industrialització i agregació de municipis 4 Internacional de 1929 a l’aigua del Ter segles I aC - X dC segle XI - 1866 1867 -1928 1929-1967 L’enginyer de camins Pere Garcia del Rei, s’abastien principalment L’expansió de Barcelona a l’entorn d’abastiment municipal a Barce- d’una part de l’aigua del Rec per ls que l’Estat posseïa sobre l’aigua La implantació del sistema hidràulic no tan sols pel que fa al proveï- l’aqüeducte de Dosrius, l’aqüeducte 1914, que es va relacionar amb La nova distribució de l’aigua i les del riu Ter al Besòs, es posava en Fària, inspirador de l’actual sistema de pous. de l’any mil donà pas a un canvi lona, amb l’explotació de mines i la fer-la arribar a diversos horts, con- del Rec Comtal, la qual cosa obria de l’aigua pressuritzada va suposar ment, sinó també per la construc- del Baix Vallès i les nombroses l’aqüeducte de Montcada va preci- millores en el sanejament varen marxa l’aprofitament directe del riu de clavegueram de Barcelona, deia, Segons els testimonis arqueolò- transcendental en l’ús i la gestió de conducció de les seves aigües en vents i institucions hospitalàries la porta de la liberalització, amb la un abans i un després en la gestió ció de noves infraestructures que captacions freàtiques existents a la pitar una reorganització del servei transformar progressivament la Llobregat per fer front a la davallada AIGUA / BCN respecte de l’origen de les ciutats, gics, l’ús de l’aqüeducte del Besòs l’aigua. L’aigua fou una de les prin- una canalització única que baixava del Raval; aquesta infraestructura, privatització a favor de particulars, tècnica i en l’accés de gran part de la l’afectaven enmig de l’expansió mateixa ciutat. d’aigües municipal, amb la construc- vida quotidiana i es van estendre dels aqüífers. La concessió de 1953 que ”del camí neix la població”. es perllongà per espai de gairebé cipals fonts energètiques durant per l’actual passeig de Gràcia fins iniciada entre 1703 i 1705, va co- empreses, societats, etc. Això va població de Barcelona a un consum urbanística. ció de la Central Elevadora de Trini- per la ciutat a partir dels sectors so- per captar 2,2 m³/s d’aquest darrer GUIA D’HISTÒRIA Les darreres investigacions sobre un mil·lenni, fins al segle X dC, en- tota l’Edat Mitjana, per la qual cosa entrar a la ciutat. El conducte es mençar a ser operativa el 1714. possibilitar, per exemple, que el Re- regular i excedentari d’aigua potable. El nou patró hidràulic basat en D’altra banda, el fort augment de tat Vella i els dos dipòsits de Trinitat cials més acomodats. Com en el cas riu fou successivament ampliada Reconstrucció del mapa la fundació romana de Barcelona, cara que des de la desaparició del van aparèixer arreu d’Europa un dirigia després al repartidor de la ial Patrimoni, antic gestor del canal Aquest nou model d’aigua ur- noves xarxes de canonades que la demanda també va suposar Nova; també es modernitzaren d’altres xarxes tècniques, el caràcter fins a cobrir l’any 1960 la meitat del URBANA hidrològic antic del Pla de Barcelona l’organització del seu territori i poder públic vinculat a Roma el seu gran nombre d’instal·lacions mecà- plaça de Sant Jaume, des d’on es Pel que fa a usos industrials i d’origen medieval, arribés a quedar bana, que no es va generalitzar fins funcionaven amb pressió gràcies a l’increment de l’aigua residual i clavegueres i s’implantaren urinaris privat de l’empresa de subminis- consum màxim de la ciutat. Aquest segons Josep Maria Palet i Martínez les primeres conduccions d’aigua manteniment va anar decaient: niques, els molins d’aigua, que feien diversificava a través de canonades manufacturers, durant tot el segle fora de joc, i es creés, el 1838, la passa da la segona dècada del nou- l’elevació de l’aigua amb màquines la impossibilitat d’evacuació de públics. Pel que fa a l’abastament trament conduïa a privilegiar els mateix any s’aprovava l’execució de rodada semblen avalar-ho. quedaven els pous i les cisternes. servir aquesta força hidràulica per de ceràmica, dipòsits, espiralls i XVIII va continuar la dependèn- Societat de Propietaris interes- cents, vinculat a un nou sistema de vapor i els nous sistemes de les aigües brutes. L’acumulació d’aigua, però, l’epidèmia deixà tan consumidors solvents per asse- les obres per portar aigua del Ter Les restes de l’aqüeducte recu- a la mòlta de gra, l’enfortiment de repartidors fins a tot un seguit de cia del Rec Comtal i es varen sats en l’aprofitament de la Sèquia productiu de tipus capitalis ta basat claus d’aforament o comptadors dels residus familiars en els pous afectat el prestigi del sistema mu- gurar els retorns de les inversions i el 1967 ja podia funcionar a ple En el període fundacional de Bar- perades en diverses intervencions draps o l’adobament de pells, entre fonts, com les de Santa Anna, Sant prendre mesures encaminades a Comtal i les seves mines, nou òrgan en els recursos industrials, capgirà varen desenvolupar-se a través negres i l’escassa pendent de nicipal que, malgrat les inversions efectuades. Les noves perifèries rendiment el transvasament des de cino, a finals del s. I aC, es va dis- arqueològiques i urbanístiques al d’altres. El control i captura de les Just o Santa Maria del Mar. Aquest una ampliació i intensificació de rector de titularitat privada, en el de soca-rel la funció més limitad a i d’iniciatives empresarials relaciona- les velles clavegueres va ocasio- esmentades, el proveïment privat va obreres aparegudes en les primeres la Presa de Pasteral a través d’un senyar i executar l’obra d’un aqüe- llarg del segle XX constitueixen els rendes associades al seu funciona- complex sistema d’abastiment fou l’aprofitament del seu cabal per qual el poder municipal tan sols era sostenible de l’abastiment tradicio- des amb les reformes polítiques li- nar contín ues filtracions, amb la prendre definitivament la davantera. dècades del segle tenien un nivell canal subterrani de 56 km fins a ducte que derivava aigua del Besòs elements més importants pel que ment col·laboraren a possibilitar utilitzat de manera ininterrompuda poder subministrar aigua a diverses un soci més. nal. No es poden entendre l’augment berals, que facilitaren la privatització conseqüent contaminació de les baix d’urbanització i d’accés als l’estació de tractament de Carde- per conduir-la cap a la colònia re- fa al patrimoni de l’aigua referit a l’ampliació de la ciutat. Així, pos- i sense grans canvis durant els activitats artesanals i a les naixents demogràfic de la ciutat, el desenvo- del mercat de l’aigua: Palau, García aigües d’abastament i amb reiterats L’ús de l’aigua no tan sols creixia, consums bàsics. deu, des d’on l’aigua era finalment centment fundada. Els aqüeductes aquest període. Cal destacar les siblement cap el segle XI, l’autoritat segles següents. Francesc Socies, indústries d’indianes i, també, per Malgrat les ampliacions de la Mina lupament urbanístic derivat del Pla i Cia. (1857), l’Empresa d’Aigües del episodis d’epidèmies, com el còlera també es diversificava. Mentre que El creixement del subministrament conduïda i distribuïda a Barcelona i romans eren sovint subterranis arcades del seu darrer tram, quan comtal va engegar el projecte de el mestre de fonts –un càrrec poder funcionar com a desguàs de Montcada, les reparacions en la Cerdà i fins i tot el creixe ment indus- Baix Vallès (1861), l’Associació de o la febre groga. A més, el canvi una nova cultura del cos ajuda- i del consum d’aigua corrent es van altres municipis de la metròpoli. al llarg de la major part del seu anava elevat, ben visibles a la plaça construcció del Rec Comtal, un gran municipal, creat el 1414, dedicat d’un sector de la ciutat. xarxa de canalitzacions de mines trial (encara que moltes fàbriques se Propietaris de l’Eixample (1867), o del sistema productiu tradicional a va a difondre tant les pràctiques veure així alentits, no tan sols per Encara que l’augment del consum recorregut, per tal d’estalviar costos 8 de març, vora el carrer de Duran canal d’aigua captada a partir d’una en exclusiva a la conservació i bon i els intents per ampliar la dotació servien directament de pous) sense la Companyia d’Aigües de Sants l’agricultura, amb fertilitzants químics, higièniques com els banys de mar, la manca d’infraestructures, sinó i del nombre d’abonats a la SGAB i mantenir les aigües pures, encara i Bas, així com diversos testimonis resclosa del riu Besòs que, malgrat funcionament del sistema– el va L’obra hidràulica més important de del Besòs, l’Ajuntament de Barce- aquest canvi de paradigma. (1879). Es tractava, però, d’iniciatives va fer disminuir ràpidam ent el flux durant les primeres dècades del també perquè molts habitatges no va ser clar i sostingut en els anys T E R que, de vegades, alguns dels seus del seu pas ran de sòl pel que avui conservar la base tecnològica descriure de manera molt detallada la segona meitat del segle fou la lona no fou capaç de solucionar el Cal tenir en compte que tan sols per que varen tenir una curta durada: d’evacuació dels residus orgànics cap segle XX van proliferar les fonts i disposaven de dutxa i encara abun- seixanta, el seu ritme de creixement trams s’elevaren amb arcades pel és el districte de Sant Andreu. romana pel que fa a l’ús de l’aigua el 1650 en el Llibre de les Fonts, construcció el 1786 de la Mina de seu dèficit crònic en l’abastament assegurar la mobilitat de la matèria dècades més tard es va produir a les zones agrícoles de la rodalia. altres enginys hidràulics relacionats daven les comunes. La situació de patia encara les deficiències en els relleu accidentat o per monumen- rodada per gravetat, s’orientava un manuscrit excepcional encara Montcada, una captació subterrà- d’aigua a la ciutat. Un dels pro- fecal pel sistema de clavegueres, una concentració empresarial de amb els jardins urbans. En aquest crisi econòmica i social posterior habitatges ja esmentades al prin- L L O B R E G A T talitzar el seu recorregut a l’entrada En la dècada de 1950 es va cap a uns usos i objectius socials i inèdit. nia de l’aigua freàtica del riu Besòs blemes principals, al marge de la in- llavors imprescindible per a la mil- les companyies més importants Si durant la primera meitat del segle sentit cal destacar els treballs a l’Exposició de 1929 i la brevetat cipi, amb un ús persistent de l’aigua B E S Ò S a la ciutat: així fou a Barcino. proposar, i posteriorment es va econòmics diferents. projectada per intentar solucionar solvència econòmica, fou l’ús d’una lora de les condicions higièniques, en la Societat General d’Aigües de XIX les solucions que s’albiraven en d’urbanització i enjardinament de dels anys republicans, durant els de les fonts, dels safarejos i dels Una hipòtesi recent suggereix que dur a terme, la reconstrucció a Els inicis del segle XVIII no van ser les dificultats de l’abastiment, tecnologia hidràulica tradicional, es precisava d’un increment molt Barcelona (1882). La progressiva el marc europeu per combatre les Montjuïc, amb vista a l’Exposició quals va augmentar la sensibilitat banys públics a les barriades popu- part del seu recorregut coincidia l’avinguda de la Catedral d’una L’aprofitament del nou canal fou fàcils per al govern municipal en la amb una població i una activitat que no podia donar resposta als notable de l’aigua necessària que les consolidació d’aquesta empresa de pandèmies estaven relacionades Internacional, finalment celebrada sobre les condicions higièniques als lars. La transició cap al nou model amb el traçat de la via que partia arcada completa de l’aqüeducte a essencialment energètic i, sub- seva gestió de l’abastiment d’aigua manufacturera aleshores en ràpid canvis que demanava una societat autoritats municipals s’esforçaven capital francès, hereva de l’anterior amb la teoria dels miasmes, a les l’any 1929. Un any abans de la habitatges, no varen permetre dur a d’aprovisionament i de consum que B a r c e l o n a de Barcino cap al nord, passant l’indret on entrava a la muralla: la sidiàriament, es destinà a l’irrigació per als habitants de Barcelona. augment. industrial i l’aprovisionament de per subministrar, però amb moltes Companyia d’Aigües de Barcelona últimes dècades del segle ja estaven seva obertura, la SGAB va rebre del terme canvis estructurals. Acabada bé es pot considerar com a ”revolu- pel congost que duu al Vallès. conducció original és observable agrícola. Amb el creixement pos- Després de 1714, amb el nou model la ciutat nova segons el Pla Cerdà. dificultats. Es van introduir solu- (1867), representà l’hegemonia de relacionades amb la bacteriologia. comitè executiu de l’esdeveniment la guerra, i després del parèntesi de ció de l’aigua”, iniciada feia pràctica- Aquest gran canalització marcava des de dins de Ca l’Ardiaca. Altres terior de la ciutat la seva aigua va d’administració derivada de la Després de la Guerra del Francès, Tot plegat propicià la progressiva cions parcials que incrementaren la la iniciativa privada en la gestió de L’Exposició Universal de 1888 fou l’encàrrec d’ocupar-se dels aspectes la col·lectivització (des de l’any 1936 ment un segle, no va completar-se la puixança d’aquella nova colònia restes importants, tot i que no es ser emprada també per a activitats monarquia absolutista borbònica, dues noves infraestructures aparició de companyies privades dotació de l’Aqüeducte de Baix, com l’aigua urbana. una bona oportunitat per a que relacionats amb l’aigua. La ”Font la Sociedad General de Aguas de fins als anys setanta del segle XX. que naixia avalada per l’imperi: poden visitar, són la conducció sota artesanals relacionades sobretot el problema de la manca d’aigua hidràuliques van marcar el segle que canviarien el panorama de l’ampliació de la Mina de Montcada, l’Ajuntament abordés el problema Màgica” de Carles Buigas esdevenia Barcelona havia estat administrada Amb la millora dels habitatges i l’aqüeducte constitueix la primera el carrer de la Palma de Sant Just i amb el drap o la pell. El seu objectiu es va agreujar per la migradesa XIX: la construcció del Canal de la l’abastament i la gestió de l’aigua a o la nova recerca d’aigua freàtica A partir de 1895, la Societat General de l’absència d’una bona xarxa tot un símbol del paper de les grans pel Comitè Obrer d’Incautació) la amb el subministrament sumat de Conques hidrogràfiques de Catalunya. gran fita en el procés històric de el tram de canal localitzat al carrer no era l’abastament d’aigua de boca de les dotacions que l’Ajuntament Infanta l’any 1817, per la banda Barcelona. a les vores del Besòs, als Pous de d’Aigües de Barcelona va convertir- d’evacuació soterrada. L’enginyer companyies d’aigua i d’electricitat en SGAB va reprendre l’activitat, enmig Llobregat i Ter començava una nova S’indiquen les que abasteixen la ciutat de l’abastament d’aigua a Barcelona i del Coronel Monasterio. per als habitants, uns barcelonins concedia per la millora i augment del Llobregat, i la inauguració de Montcada (1879). se en el principal operador a la Pere Garcia Faria fou l’autor del Dic- la modernització de Barcelona. de la política autàrquica, un llarg etapa, que en l’essencial ha durat Barcelona a partir de 1967. el seu impacte va durar segles. . que al llarg del segle XI i fins a inicis de les instal·lacions de la xarxa i l’aqüeducte de Montcada, gairebé metròpoli políticament unificada tamen Previo per solucionar defini- període de sequeres i les restric- fins als nostres dies. del XIV hagueren de continuar de- fins i tot per a les reparacions més un decenni després, el 1826, pel Pel que fa al Rec Comtal, a partir amb les agregacions de 1897. In- tivament el desguàs de les aigües cions elèctriques que complicaven D’igual manera que en altres penent, sobretot, de l’aigua de pous, indispensables. Si els barcelonins cantó del riu Besós, que es va dels anys seixanta i setanta del fraestructures de nova construcció, brutes, amb la implantació d’una l’abastament d’aigua. indrets de l’Imperi o a la ma- sínies i cisternes. no estaven ben proveïts d’aigua convertir en el principal recurs de segle XIX, l’Ajuntament de Barcelona com ara les centrals de captació moderna xarxa de clavegueram, a El canvi d’escala en el potencial teixa Roma, l’aigua que aportava amb les fonts no era tan degut proveïment d’aigua de la ciutat fins i la Junta Directiva de la Societat de i bombament d’aigua, una a Sant l’estil de les de Londres o París, que de subministrament metropolità l’aqüeducte es distribuïa a través Avançat el segle XIV, davant les de- a la insuficiència de les deus a l’últim quart del segle. Propietaris del Rec Comtal lluita- Andreu, a la vora del Besòs (1897), constituïa una mena d’Eixample va acabar per convertir-se en dels castella aquae i tenia com a mandes d’aigua viva per al consum com al mal estat de canonades, ren aferrissadament pel control, i l’altra a Cornellà, no gaire lluny del inferior de la ciutat. Malgrat la seva inajornable en els anys cinquanta. destinació preferent les fonts i les per part de la població i les institu- espiralls i repartidors. Tanmateix, Un fet cabdal pel que fa a la gestió sobretot, de l’aigua de Montcada. Llobregat (1909), que ja introduïen aprovació, aquest projecte no va Mentre la Confederació Hidrogrà- termes, mentre que tallers i facto- cions, el Consell de Cent va adquirir l’empenta del segle anterior encara de l’abastiment a la ciutat fou la Pel que fa al conjunt del rec en tant l’ús de l’electricitat i els tractaments prosperar fins que va ser aplicat ja a fica del Pirineu Oriental elaborava, ries, com els que es poden veure la titularitat d’una mina a Collse- es va traslluir en l’acabament de despatrimonialització de l’aigua, és que sistema d’infraestructures, la antibacteriològics, van afegir-se a principis del segle XX. d’acord amb un decret de 1950, actualment en el subsòl de la plaça Barcino - segle I aC rola. Així va néixer la primera xarxa projectes com la derivació, al Clot, a dir, l’abolició dels drets tradiciona- Barcelona a partir del segle XIV seva degradació anava en augment, les infraestructures ja existents de La virulenta epidèmia de tifus de Barcelona 1900 l’avantprojecte d’un transvasament Barcelona 1935 Secció del canal de l’aqüeducte Detall d’una pàgina del Llibre romà conservat a la plaça 8 de La central d’extracció d’aigua de Cornellà al principi del segle XX. de les Fonts de Francesc Socies març A l’esquerra: detall de la maquinària a l’interior El domini de l’aigua ha estat un factor de primer ordre (1650) amb l’explicació del funcio- en el modelatge de la ciutat des de la seva fundació i ha nament d’un repartidor Plaça del Rei, s/n incidit en el seu rerepaís en funció de les necessitats 08002 Barcelona de captació. Un ampli ventall de tècniques han facilitat Informació i reserves: al llarg del temps la seva consecució, conducció, em- Tel. 93 256 21 22 reserves-mhcb@bcn.cat Restes d’un tram del Rec Comtal magatzematge i distribució per l’espai urbà, així com el al subsòl del Mercat del Born Detall del projecte del nou repar- seu desguàs. (s. XIV) tidor de la Mina de Montcada, amb la separació entre l’aigua per A dalt: presa del pantà de Susqueda (1963-1968), al riu Ter Totes les formacions socials que s’han succeït des de Detall de les plaques d’argila de al consum de la ciutat i l’aigua per l’antiga Barcino han hagut d’organitzar el seu espai la claveguera d’un cardo minor, als usuaris de la sèquia: moliners, A baix: captació de l’aigua del riu Llobregat i decantadors de l’Estació al subsòl de la Plaça del Rei regants i industrials (1868). Iniciatives d’abastament d’aigua a Barcelona: hidràulic, i en els dos mil·lennis que van de la colònia ro-Font del carrer Nou de la Rambla de la competència a la concentració empre- de Tractament d’Aigües Potables de Sant Joan Despí mana a la societat industrial que construeix l’Eixample sarial. s’observa com, sota la tutela del poder públic, estatal o Secció de detall 1860 1870 1880 1890 1896 1900 A dalt: secció trans- local, Barcelona manté un esquema continuista en la A l’esquerra: del projecte aguas alto vallès versal d’un carrer GUIES D’HISTÒRIA URBANA DEL MUHBA: densitat de po- d’una font del amb clavegueram i disposició dels sistemes d’aigua rodada per gravetat, 1863 aguas del llobregatblació a Barcelona Repartidor de la mina Repartidor de la torre embornals - 1859 tot graduant l’àrea de captació d’aigües superficials i 1. BARCINO/BCN ag. de santsl’any 1778. Autors: de Can Travi d’aigua del carrer d’Horta subterrànies. A aquest proveïment que arriba de fora de 2. GAUDÍ/BCN palau garcia i c. CABM. Guàrdia i A. SGab SGab A baix: col·locació 3. DIAGONAL/BCN aguas bajo vallès de canonades de la ciutat cal afegir un recurs variable al llarg del temps, Garcia Espuche 4. PARCS/BCN Reconstrucció d’una arcada de ag. de montaña conducció d’aigua que és l’aigua dels pous. 5. GÒTIC/BCN l’aqüeducte romà, en el punt on < 400 hab/ha als voltants de la aguas de s. martín 6. AIGUA/BCN es connectava a la muralla de 400 - 700 hab/ha Obres de construcció a la torre Sagrada Familia - 700 - 1000 hab/ha cgaab (besòs) Aquesta estabilitat tecnològica es va trencar a la se- Barcino - Avinguda de la Catedral. > 1000 hab/ha de les aigües del Besòs, 1882 1917 gona meitat del segle XIX, amb l’aparició del bombeig d’aigua. El nou paradigma tècnic, que cal situar entre el Seccions esquemàtiques de l’abastament d’aigua a Barcelona conjunt de canvis de la revolució industrial, es va con- AQÜeduCTe www.museuhistoria.bcn.cat riu BesÒs reC CoMTAL MiNA i CANAL de LA iNFANTA AQÜeduCTe TrANsVAsAMeNT esTACió de TrACTAMeNT (riu BesÒs - MoNTCAdA) AQÜeduCTe (riu LLoBregAT - MoLiNs de rei) de dosrius de dosriusCoLLseroLA Ter / BesÒs d’AigÜes poTABLes solidar a finals del vuit-cents i principis del nou-cents, +de MoNTCAdA + AQÜeduCTe (esTACió de CArdedeu) (riu LLoBregAT - sANT JoAN despÍ) MiNA i MiNA i amb grans transformacions lligades a l’incentiu de (riu BesÒs) AQÜeduCTe deL BAiX © MUHBA 2011 1a Edició: març de 2011 AQÜeduCTe VALLÈs AQÜeduCTe deL BAiX de MoNTCAdA de MoNTCAdA l’increment del consum domèstic, que en part obeïa a la VALLÈs reC reC CANAL de LA necessitat d’un flux d’aigua suficient per a la circulació CANAL de LA reC CoMTAL iNFANTA CoMTAL iNFANTA de la matèria fecal pel nou sistema de clavegueram. CoMTAL AUTORIA: Ignasi Mangue El creixement humà i els canvis científics i culturals, AQÜeduCTe roMÀ com l’higienisme, foren factors de pes en la política MiNes MiNes i FoNTs NiVeLL FOTOGRAFIA: Elisabet Badia, Mònica Blasco, Salvador i FoNTs de CoLLseroLA FreÀTiC de l’aigua, en la qual la iniciativa pública va sucumbir Clarós, Tania Galán, Andrea Manenti, AQÜÍFer AQÜÍFer de CoLLseroLA CAses de Torres de No CoNFiNAT CAses de Torres de CAses de davant de tot un seguit d’iniciatives privades que a la Ignasi Mangue, Vanesa Triay, Pere CoNFiNAT pous pous i sÍNies Les AigÜes Les AigÜes pous Les AigÜes Les AigÜes pous Les AigÜes pous Vivas llarga varen integrar-se en una única gran companyia Evolució de la gestió de l’aigua a la ciutat, Despatrimonialització Hegemonia de la SGAB Epidèmia de tifus hegemònica. DOCUMENTACIÓ: de l’aigua en l’abastament d’aigua a TRANSv. TER / BESÒS Arxiu Agbar, Arxiu Municipal Adminis- segons els principals elements i els agents Barcelona ETAP DE SANT JOAN DESPÍ tratiu de Barcelona, Arxiu Històric de la Públic (Estat) CENTRAL D’EXTRACCIÓ I ELEvACIÓ D’AIGUA DE CORNELLÀ La present relació d’aqüeductes, fonts, canals, mines, Ciutat de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Públic (Municipal) AQÜEDUCTES DE DOSRIUS I DEL BAIX vALLÈS repartidors, torres d’aigua, dipòsits i altres elements no Barcelona, Arxiu MUHBA Privats TORRES DE LES AIGÜES és exhaustiva, però sí representativa de les dues etapes Grans companyies privades AQÜEDUCTE DE MONTCADA comentades: la presidida per l’aigua rodada, amb un IDEACIÓ FORMAL I DISSENY: Andrea Manenti MINA DE MONTCADA sistema basat en la força de la gravetat, i la més recent, MINES I FONTS DE COLLSEROLA fruit d’una vertadera ”revolució de l’aigua”, que s’estén REC COMTAL des de mitjan segle XIX a mitjan segle XX i que corre- AQÜEDUCTE ROMÀ spon a l’aigua de pressió. s. I aC s. XI dC s. XIv dC 1770 1825 1835 1867 1870 1876 1896 1909 1914 1929 1955 1960 1967 CisTerNes pous FoNTs repArTidors sÍNies barberà Del vallès C O L L D E Deu S E R R A D E F I N E S T R E L L E S De Car C O L L S E R O L A 40 17. Torre de les Aigües de l’Eixample 19. a. Dipòsit de la Casa de les 22. Torre de les aigües del Besòs 26. Cisterna del Park Güell 31. Dipòsit de Sant Pere Màrtir 35. a. Casa de les Aigües de 36. Seu social de la SGAB de 1920 37. Font Màgica i Jardins de 38. Estació de Tractament 40. Estació de Tractament 1870 Altures (de Dosrius) posteriorment incorporada a la 1900-1914 1909 Trinitat Vella a 2005 Montjuïc d’Aigües Potables del Llobregat d’Aigües Potables del Ter Carrer de Roger de Llúria 56 1872 fàbrica de Can Girona (Macosa) Carrer Olot 1-13 Carretera de les aigües b. Dipòsit de Trinitat Nova Passeig de Sant Joan 39 1923-1929 1955 1966 És un exemple del conjunt b. Casa de les Altures 1880-1882 S’ubica sota la sala hipòstil·la. 1917 28 Plaça de Carles Buïgas Sant Joan Despí Afores, s/n (Cardedeu) 1211 d’iniciatives privades que encap- 1890 Carrer Selva de Mar 9 - 11 La SGAB va adquirir el 1920 el Parc Casa de les Aigües de Trini- Palauet de Santa Isabel, comple- Aquesta obra hidràulica monu- çalaren moltes comunitats de Ronda del Guinardó 49-51 tat Vella 20 tat el 1887 per Josep Fontserè, a mental fou projectada per a 21 propietaris de l’Eixample, per tal El conjunt de Trinitat Vella i la Família Ricart. l’Exposició de 1929 per l’enginyer d’autoabastar-se de l’aigua ne- Trinitat Nova constitueix, a hores Carles Buïgas. La font representa cessària per als seus projectes d’ara, una de les oportunitats més el triomf de la tècnica sobre el 20 4 urbanístics. Aquesta torre amb interessants per aproximar-se al control de pressió i bombeig de pou, màquina a vapor i dipòsit coneixement contemporani sobre l’aigua urbana, i exemplifica el C A R R E R D E en altura captava aigua del nivell 31Carretera darrer graó tecnològic que assoleix L E S A G U D E S freàtic del Torrent de l’Olla. 32. Central d’extracció i elevació l’abastament d’aigua municipal de 4 De les aigües la societat industrial de Barcelona, 27. Clavegueram de Cornellà Barcelona pels volts de principis 1909 del segle XX. Aquest conjunt lligat a un ús ornamental. 39. Dipòsit d’aigua del Turó de la Rovira A V I N G U D A 23. a. Dipòsit de les aigües 1900-1930 D E L S R A S O S hidràulic, separat avui per la Me- 1963 D E P E G U E R A 20. Aqüeducte del Baix Vallès 1875-1888 (Tram entre Pg. Sant Joan i Diagonal) Carretera de Sant Boi 4-6 (Cornellà) ridiana però enllaçat per un túnel Carrer de Marià Labèrnia 15 11. Mina de Montcada 1876 Carrer Wellington La central d’extracció i elevació subterrani, fou construït fruit de 1786T 38 Carrer de les Agudes 222 b. Font de la Cascada (Parc de la L de Cornellà és un dels majors la problemàtica de reforma del E D A C A R R E R D E Av. de la Unitat (Montcada i Reixac) Ciutadella) D 20complexes hidràulics històrics del sistema hidràulic de Montcada D A 18 M A R T O R E L L E SR O N Projectada per l’arquitecte i 1881 Pla de Barcelona relacionat amb arran l’epidèmia de tifus de A Q Ü E D U mestre d’obra Josep Mas i Vila, la tecnologia d’aigua a pressió 1914, i va funcionar fins als anys C T20 E32 D E D O S R I U S aquesta canalització subter- d’origen artesià. Construïda per vuitanta. b 2535 a35 Dosrius rània conduïa l’aigua de la capa 18. Aqüeducte de Dosrius la Societat General d’Aigües de P A R C C E N T R A L A Q Ü E D U C T E D E L B A I X V A L L È S freàtica del llit del riu Besòs cap 1873 Barcelona l’any 1909, manté la to- T U R Ó D E L A D E N O U B A R R I S al Rec Comtal. Va ser construïda Camí Font d’En Quintana s/n talitat de les seves instal·lacions C R E U E T A D E L en resposta a l’agreujament de T U R Ó D E L A M U H B A Representa la primera conduc- 28. Torre de les aigües del Tibidabo originals. C O L L manca d’aigua que patiren el P E I R A1905 C A S A D E ció moderna d’aigua a la ciutat L ’ A I G U A conjunt d’usuaris del Rec al llarg de Barcelona, provinent de fora Avinguda de la Ribera del segle XVIII. del Pla. Projectat originàriament per la societat ”Palau, García i 24. Dipòsit de les Altures T U R Ó D E L AT U R Ó D E L 10 C A R M E L I A N Companyia” a meitat del segle 1886 R I DPassatge del Dipòsit - c/ Pasteur P U T G E T M E N U S D E L AXIX, fou enllestit finalment per la AU D T R I N I T A T Companyia d’Aigües de Barcelona 21. Pous de Montcada. Estació 26 V I N G l’any 1871. elevadora i central de bombeig 39 A 4 1 1879 M I N E S I 24 Av. de la Ribera (Montcada i Reixac) 33. Torres dipòsit de la fàbrica F O N T S D E Casarramona (CaixaForum) C O L L S E R O L A T U R Ó D E L A R O V I R A 29. Torre de les aigües de 1910 C / C O R O N E L 12. El Reixegó Catalana de Gas Av. F. Ferrer i Guàrdia, 6-8 T M O N A S T E R I OR A V E S S E R A D 1868 1906 E D A L Av. de la Unitat (Montcada i Reixac) Parc de la Barceloneta T 25. Central de bombeig del Besòs (reconstrucció 34 El Reixegó és una reixa que dóna 1896 19 hipotètica) accés al repartidor del Rec Comtal, Riu Besòs - Sant Andreu on hi ha un tallamar de pedra que dividia la dotació d’aigua en tres parts, una de les quals era 6. Font de Sant Just (o d’en per a la ciutat i les dues restants Fivaller) per als usuaris de la sèquia (mo- 1367 liners, regants i industrials). 34. Torre Repartidor A Plaça de Sant Just 1910 V I N G 30. Club de Natació de Barcelona Carrer Llenguadoc 95-97 U D A D I D A C fundat el 1907 A GA O A N C N Pg. J. de Borbó 93 - Pl. de Mar 1 A L M O N T A L T E D E C T A L D E D U O M E C L Q Ü CA R E P A R T I D O R A E I R N D E J E S Ú S ÀF A R O M 13. Banys del carrer de l’Arc del N T 27A C T E U 7. Pou del Palau Aguilar teatre E D segle XIV-XV 1814 Q Ü Carrer Montcada 15 (Museu Carrer de l’Arc del teatre - 17 36 A Picasso) Carrer Santa Mònica G R A N V I A D E L E S C O R T S C A T A L A N E S 33 37 5 14 1 OMT AL 1 CC/ RE C 2 3 9 23b 13 6 7 23 U L N O 8. Font i safareig de Santa Maria 14. Font de Santa Eulàlia o del a RTA 8 PO del Mar (“dels Senyors”) Pedró C/ 22 segle XV 1826 Llegenda Plaça de Santa Maria del Mar - Plaça del Pedró Carrer Ambaixadors 16 Elements dels segles I aC a X dC M O N T J U Ï C RDE RS Elements del segle XI a la primera meitat del segle XIX 16 C/ CA C Elements de 1867 a 1929 /29 ASSAONADORS Elements de 1929 a 1967 C/ FUSINA 15. Horta de la Ponderosa 9. Pilar repartidor (Quadra Vallbona - Rec Comtal) 1644 segle XIX 30 5. Font i safareig de Santa AnnaMERCAT DEL Plaça del Rei Carrer Pierola s/n1356 (reformes al segles XVII i XIX la plaça 8 de març és actualment BORN i a l’any 1918) AigUA / BCN el principal exponent original i Carrer Cucurulla 6visible de la tecnologia hidràulica C/ RIBERAromana a Barcelona. Bastit en Durant el segle XIV el Consell del pedra de Montjuïc, va ser dis- Cent va iniciar la construcció de senyat per conduir l’aigua del riu la primera xarxa d’abastament Quaranta elements del Besòs cap a la ciutat. Aquesta Reconstrucció del traçat del Rec Comtal al municipal d’aigua de Barcelona. El peça cabdal en la gènesis i barri de la Ribera. El tram discontinu és una primer pas fou l’acondicionament 1. Aqüeducte romà evolució de Barcino constitueix la desviació que es va fer en enderrocar-se d’un seguit de fonts i mines patrimoni de l’aigua 2. Claveguera d’un cardo minor 3. Natatio del frigidarium de les primera fita coneguda de l’ús d’un bona part del barri de la Ribera, després del d’aigua localitzades a Collserola, 10. Aqüeducte de Can Turull 16. Canal de la Infantasegles I aC - X dC segle IV dC termes d’una casa romanasistema d’aigua rodada per gra- 1714, per construir la Ciutadella borbònica. La 4. Rec Comtal destinades a alimentar les fonts (Mina de Falcó) 1817plaça de 8 de març MUHBA Plaça del Rei segles V-VI dC vetat en la història de la ciutat. toponímia dels carrers recorda el pas del Rec segles XI-IX monumentals de la ciutat, com segle XVII-XIX Tram del carrer de la Mare de El tram d’aqüeducte visible des de MUHBA Plaça del Rei i alguns oficis que n’aprofitaven l’aigua. tram de Vallbona ara la de Santa Anna. Passeig de Turull s/n Déu del Port L A R A M B L A P A S S E I G D E G R À C I A P A S S E I G D E S A N T J O A N C/ DEL REC PL. COMERCIAL C/ TANTAR C/ SÈQUIAANTANA C/ B A S S ES S. PERE Q Ü E D U C T E D EA L B A I X V A L L È S R I U B E S Ò S C/ BLANQUERIA C/ FLASSADE RS L · L E R A L A A P D N G U I A V A T R E G O B U L L R I