Un viatge històric CAT d’anada i tornada A D G H 1 entre Barcino i BCn, entre la colònia vIA SEpULCrAL rOMAnA DOMUS I TABERNAE romana i la Barcelona contemporània, que permet situar tant el LES vIES I L’ArtICULACIó DEL tErrItOrI LA DOMUS DE SAnt HOnOrAt En èpOCA rOMAnA pòsit deixat per la ciutat BArCInO/BCn La domus va ser edificada al segle IV al costat del romana en la història de La Via Augusta va ser l’eix principal de la xarxa decumanus minor (l’actual carrer de Sant Honorat), Barcelona com l’impacte viària d’Hispània, que comunicava Roma amb un dels eixos principals de la ciutat, a tocar del de convertir algunes Gades (actual Cadis) resseguint l’arc mediterrani fòrum. Les domus, residències de les famílies de les seves restes en occidental. benestants, s’organitzaven a l’entorn d’un jardí monuments. Un ramal litoral de la Via Augusta posava en (viridarium) envoltat per un pòrtic (peristilum), al contacte Blandae (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo voltant del qual es disposaven les estances privades (Badalona) i Barcino amb la resta del territori. El pla (cubicula). La seva ubicació privilegiada, al centre de Barcelona estava articulat, a més, per tota una neuràlgic de la vida ciutadana, les seves notables xarxa de camins i vies secundàries. dimensions indiquen que l’habitatge era propietat BArCInO/BCn d’un personatge de l’elit de Barcino. GUIA D’HISTÒRIA Un viatge pel present URBANA monumental de UnA vIA SECUnDàrIA ELS MOSAICS I LES pIntUrES Barcelona que permet La via secundària trobada a la plaça de la Vila de Madrid anava a parar a la Via Augusta (al tram per La importància social dels habitants de la domus descobrir com i per on actualment discorre el carrer de la Boqueria), que queda palesa també en la notable decoració de què al darrer segle i travessava la ciutat de cantó a cantó tot configurant la residència. Al mig del jardí central s’han trobat mig els testimonis de Barcino s’han recuperat, BArCELOnA el cardo maximus, un dels dos carrers principals del vestigis d’un lacus, una font ornamental, i tant al nucli urbà de Barcino. pòrtic com a les habitacions es conserven restes s’han transformat en d’elaborats paviments de mosaic policrom, amb monuments i s’han motius geomètrics i vegetals, així com de pintures al incorporat a la trama LA nECròpOLIS fresc als murs, que imiten sòcols de marbre. urbana de la ciutat, a A totes dues bandes de la via hi havia un gran manera de monumental nombre de sepultures i diversos monuments “Neobarcino”. funeraris que constituïen una necròpolis, utilitzada LES TABERNAE entre els segles I i III de la nostra era per les classes Les tres botigues o tabernae documentades estaven populars de Barcino. La llei romana prohibia adossades a la domus i s’obrien al carrer. La enterrar els difunts dins de les ciutats, de manera ubicació privilegiada d’aquests locals, molt cèntrica que les necròpolis se situaven a l’exterior, prop de les i concorreguda al segle IV, de ben segur va afavorir vies d’entrada. el rendiment econòmic dels negocis que s’hi van Un viatge pel passat establir. Més de dues-centes monedes romanes romà de Barcelona que trobades al jaciment donen testimoni d’aquesta permet descobrir la LES SEpULtUrES I ELS rItUALS activitat. colònia Iulia Augusta Es van utilitzar diversos tipus de tombes, però en Les tabernae eren espais d’estructura simple Faventia Paterna Barcino destaquen les anomenades cupae, monuments conformats per una rebotiga a la part posterior, a través dels seus funeraris que coronaven les sepultures i que sovint utilitzada com a habitatge, i per la botiga testimonis materials: les vies d’arribada i d’accés BArCInO reproduïen la forma d’una bóta de fusta. Diferents objectes, col·locats dins les sepultures, pròpiament dita oberta a l’espai públic, on s’establien les relacions i transaccions comercials. a la ciutat, l’abastiment acompanyaven el difunt en el més enllà. d’aigua, els centres de Habitualment una inscripció recordava la persona poder polític i religiós, enterrada. La inhumació i la incineració van coexistir els carrers principals, les en aquesta necròpolis durant els dos primers segles, àrees de producció, els però al segle III la inhumació es va generalitzar sistemes de defensa, etc. totalment. E F tEMpLE I FOrUM tALLErS I FACtOrIES MUrALLA Plaça del Rei, s/n 08002 Barcelona Informació i reserves: EL tEMpLE D’AUGUSt tALLErS I FACtOrIES LA MUrALLA FUnDACIOnAL, Tel. 93 256 21 22 Elevat damunt d’un podi de tres metres i edificat Des del segle II a Barcino hi havia un barri de FInAL DEL SEGLE I ABAnS reservesmuhba@bcn.cat en l’eix longitudinal del fòrum de Barcino, el temple tallers i factories dedicats a activitats artesanes i DE LA nOStrA ErA A dedicat a August i als emperadors divinitzats va de transformació, situat prop del cardo maximus, L’antiga Barcino estava envoltada d’un circuit de B ser un dels edificis més importants construïts en al nord del fòrum, on avui hi ha la plaça del Rei. muralla, amb quatre portes que coincidien amb el moment fundacional de la ciutat, al final del El circuit arqueològic que discorre pel subsòl de els extrems del cardo maximus i el decumanus segle I abans de la nostra era. Del que fou el temple la plaça, amb entrada pel Museu d’Història de maximus, els carrers principals que travessaven la Guies d’història urbana deL Muhba només se’n conserven avui quatre columnes, de 9 m Barcelona, permet visitar els vestigis d’algunes ciutat de banda a banda. La muralla fundacional d’alçària, de fust estriat i capitell d’ordre corinti, i d’aquestes instal·lacions. tenia fossats defensius i algunes torres i estava feta 1 BARCINO/BCN també part de l’arquitrau i el podi. amb carreus de pedra regulars i més aviat petits. 2 GAUDÍ/BCN 3 DIAGONAL/BCN BUGADErIA (fulloNicA) I tIntOrErIA C EL FòrUM (TiNcToRiA) LA SEGOnA MUrALLA 4 PARCS/BCN El fòrum era la plaça central de la ciutat, oberta Es conserven les restes del que va ser una bugaderia DE BArCInO, prIMErA 5 GÒTIC/BCN G en el punt on les dues vies principals que la i un taller de tintat de robes. S’hi identifiquen els MEItAt DEL SEGLE Iv 6 AIGUA/BCN travessaven, el cardo maximus i el decumanus dipòsits o safareigs on es rentava i s’esbaldia la A la primera meitat del segle IV Barcino es va tornar 7 BARRAQUES/BCN maximus, es creuaven perpendicularment. Acollia els roba i diferents piques usades per tenyir-la. a fortificar. La segona muralla, amb 76 torres, es va F edificis públics més importants (la basílica, la cúria, alçar davant de la preexistent, formant una mena 8 DEFENSA 1936-39/BCN D el temple, el mercat, botigues…) i era, per tant, el de folre exterior del parament defensiu. La seva 9 ORIENT/BCN E centre neuràlgic de Barcino. FACtOrIA DE SALAó I gARum (cETARiA) part baixa és feta amb grans carreus de pedra, 10 SEAT 1950-65/BCN Al segle III va funcionar una factoria de salaó de peix mentre que en la part alta de les torres s’utilitzen LES InSCrIpCIOnS HOnOríFIqUES i d’elaboració de garum, salsa a base de vísceres de petits carreuons. Per construir-la es van fer servir peix macerades i barrejades amb altres productes, tota mena materials i de peces de pedra, fins i tot H En l’espai del fòrum s’instal·laven sobre pedestals com oli i vinagre. En resten diverses estances elements esculpits procedents d’edificis que van ser estàtues honorífiques i monuments commemoratius, i alguns dipòsits on es rentava, es trinxava i desmantellats dels seus llocs originals. a lloança de l’emperador, dels pròcers locals i de les www.museuhistoria.bcn.cat s’emmagatzemava el peix. Segons sembla, el garum famílies importants de la ciutat, o bé per recordar de Barcino va arribar a gaudir d’un cert prestigi. un fet important. Al principi del segle V va començar LES MUrALLES rOMAnES A LA BArCELOnA © Muhba 2011 3a. edició, juny de 2011 la decadència del fòrum com a epicentre de la COntEMpOrànIA teXtOs iL·LustraCiOns dissenY GrÀFiC I vida ciutadana, com ho prova el fet que molts dels InStAL·LACIó vIníCOLA Joan Roca CAD4 Miguel Sal & C. Convenientment remuntada i reforçada, la darrera Mònica Blasco Emili Revilla monuments honorífics que havien decorat l’antiga Al costat de la factoria de garum es conserva una muralla romana va defensar la ciutat fins a la baixa Xavier González Francesc Riart plaça es van desmuntar i es van utilitzar com a important instal·lació vinícola datada dels segles III edat mitjana. D’aquesta fortificació, a la Barcelona Ricardo Mar material constructiu per a noves edificacions. i IV. Diverses dolia, recipients de terrissa de grans contemporània, se’n conserven diverses torres i FOtOGraFies dimensions, haurien arribat a emmagatzemar uns trams, alguns visibles des del carrer, d’altres encara Arxiu Fotogràfic de Barcelona Pep Herrero EL pEDEStAL En HOnOr A qUInt CALpUrnI deu mil litres de vi. estan amagats per les cases que s’hi van adossar Arxiu MUHBA Pere Vivas BArCInO / BCn Foment de Ciutat Vella Sara Tusquets FLAvI Les restes identificades de fruits carnosos, llevats, al llarg dels segles. Actualment la muralla està Institut Cartogràfic de Catalunya Vanessa Triay mel o canyella són una mostra dels additius que incorporada a l’espai públic de: l’avinguda de la Joan Roca Xavier González Aquest pedestal amb inscripció va ser localitzat en els fonaments de l’església gòtica de Santa Maria s’incorporaven al vi per fer-lo més gustós i perfumat. catedral, el carrer de la Tapineria, la plaça de Ramon Berenguer el Gran, el carrer del Sotstinent Navarro, Planta de la ciutat romana: hipòtesi de Julia Beltrán de Heredia A) vIA SEpULCrAL F) tALLErS I FACtOrIES del Pi, reaprofitat com a material constructiu. En la plaça dels Traginers, el carrer del Correu Vell, el B) AqÜEDUCtES G) MUrALLA nOrD-ESt origen formava part d’un monument en honor de carrer del Regomir i el carrer de la Palla. C) pOrtA nOrD-OESt H) MUrALLA SUD-ESt l’edil Quint Calpurni, que molt probablement va lluir Patrocinen: D) DOMUS I) pOrtA DE MAr instal·lat al fòrum a final del segle I de la nostra era. E) tEMpLE I FòrUM A pLAÇA DE LA vILA DE MADrID pLAÇA nOvA pLAÇA DE rAMOn BErEnGUEr EL GrAn CArrEr DE DUrAn I BAS I pLAÇA nOvA vIA SEpULCrAL rOMAnA pOrtA nOrD-OESt MUrALLA nOrD-ESt AqÜEDUCtES La plaça de la Vila de Madrid va A la dècada del 1990, quan es La plaça de Ramon Berenguer constitu- Els arcs d’un dels aqüeductes ro- ser concebuda per Adolf Florensa a va remodelar l’avinguda de la eix un dels paisatges històrics més nota- mans, localitzat al carrer de Duran la dècada del 1950, seguint la idea Catedral, es va voler posar en bles creats al segle xx. El primer esbós, i Bas, estan integrats en la paret del GATCPAC (el Grup d’Arquitectes relleu de manera monumental del 1911, era de Josep Puig i Cadafalch. mitgera d’un edifici del segle xix. i Tècnics Catalans per al Progrés l’origen romà de Barcelona i del L’estàtua del comte atorga simetria D’altra banda, a la plaça Nova es de l’Arquitectura Contemporània) portal de la muralla, incloent-hi al panorama que formen la muralla, pot veure des de 1958 la recons- d’esponjar Ciutat Vella. Envoltada l’ideograma «Barcino» amb B la capella reial, la reconstruïda Casa trucció d’un dels arcs de l’aqüe- d’edificis classicistes, va incorpo- lletres de Joan Brossa. Padellàs i la neogòtica Avantcambra del ducte, fet a proposta de l’arqueòleg rar les restes arqueològiques de la Tinell. Tota una síntesi patrimonial de la Josep Serra-Ràfols. via sepulcral. «gran història» de Barcelona orientada Des de la baixa edat mitjana i a la via Laietana. fins al segle xx, les torres de la Des del final del segle xvi, l’espai va porta de la muralla a la plaça vIES El carrer de la Tapineria era un Al carrer de Duran i Bas l’aqüe- ser ocupat pel convent de les carme- Nova, que formaven part del carrer comercial format per cases ducte romà va aparèixer al 1988 lites descalces, enderrocat després Palau del Bisbe i de la Casa de adossades a la muralla des de la en enderrocar un edifici. L’any de la guerra civil (1936-1939) jun- l’Ardiaca, van ser el principal baixa edat mitjana fins al segle 2009, com mostra la fotografia, tament amb altres edificis afectats AqÜEDUCtES element visible de l’antiga Bar- xx. L’enderrocament progressiu s’efectua el seu estudi arqueològic. pels bombardejos. cino des de l’espai públic. d’aquestes cases era part d’un Anteriorment, en les intervencions A mitjan dècada de 1950 es va ini- projecte de monumentalització, urbanístiques fetes a partir de 1957 ciar l’excavació arqueològica de la tErMES mantingut fins als anys seixanta, a l’avinguda de la Catedral, ja s’ha- via romana, que es va descobrir de La porta nord-oest de la ciutat, que es proposava alliberar i deixar vien descobert els fonaments dels manera fortuïta. al segle IV, tenia tres obertures, vista per l’exterior tota la muralla. dos aqüeductes, just a l’entrada de un pas central per a vehicles i La via romana secundària, que DOMUS hagués. Barcino. dos de laterals per a vianants. arribava a la ciutat de Barcino per Flanquejada per dues torres la porta sud del cardo maximus, La segona muralla romana va convertir A Barcino el subministrament d’ai- semicirculars, una d’elles cons- tenia a banda i banda enterra- C PLAÇA DE LA CATEDRAL la ciutat en una plaça forta difícilment gua es feia mitjançant pous, cis- trüida aprofitant els darrers arcs MOSAICS ments de les classes populars dels expugnable, com un gran castell amb ternes i dos aqüeductes que trans- dels aqüeductes, obria la ciutat segles I a III de la nostra era. Al 76 torres. Aquest fet va marcar deci- portaven l’aigua des del riu Besòs cap als conreus de la plana des i des de la serra de Collserola, que segle IV ja es trobava en desús i va didament el futur de la ciutat, molt del decumanus maximus. més ben defensada que cap altre nucli confluïen a la porta nord-oest de la quedar soterrada pels sediments muralla. de les torrentades, la qual cosa va urbà de Catalunya heretat de l’època propiciar la seva conservació. romana. CARRER DE LA BOQUERIA G BARCINO / BCN pLAntA ESqUEMàtICA SEGOnS LA rECErCA ArqUEOLòGICA SEGLES III - IV D F Forum DERS E ER DELS COR CARR Cardo Maximus Cardo Maximus PLAÇA DE CARRER DE LA PRINCESA CARRER DE JAUME I CArrErS DE LA FrUItA / SAnt HOnOrAt CArrEr DEL pArADíS CArrEr DEL rEGOMIr CARRER DE FERRAN SANT JAUME CArrEr DEL SOtStInEnt nAvArrO pLAÇA DEL rEI DOMUS rOMAnA tEMpLE I FòrUM pOrtA DE MAr MUrALLA SUD-ESt tALLErS I FACtOrIES Els vestigis arqueològics visitables Des del 1905 les restes del temple El racó del Regomir forma un L’actual carrer del Sotstinent Na- Els vestigis de la ciutat romana al subsòl van ser descoberts el romà es poden veure dins la seu del conjunt arquitectònic de lectura varro discorre pel traçat de l’antic que es van trobar el 1931 en fer els 1999 durant la remodelació de la Centre Excursionista de Catalunya, complexa. Tanmateix, és un bon H camí de ronda que resseguia el fonaments per reedificar la Casa Casa Morell, avui dia ocupada per segons el projecte dut a terme per lloc per reflexionar sobre les recinte emmurallat. Es va urba- Padellàs, seu del Museu d’Història oficines de la Generalitat de Cata- l’arquitecte Lluís Domènech i Mon- relacions entre la història —allò nitzar per monumentalitzar aquell de Barcelona, formen part de subsòl lunya. L’edifici fou bastit el 1851 taner. La intervenció va tenir lloc que va passar— i el patrimoni tram de muralla deixat al desco- arqueològic actualment visitable segons projecte de l’arquitecte mentre es debatia si les columnes històric —els testimonis que es bert en obrir-se la via Laietana, sota la plaça del Rei. El recorregut Josep Oriol Mestres, que en la nova s’havien de deixar exemptes, enmig conserven—; entre document o amb la qual connecta per la plaça museïtzat passa per una àrea de construcció reaprofità algunes d’una plaça, o bé si es mantenien vestigi del passat i modern criteri d’Emili Vilanova. Barcino en la que abundaven els finestres originals del casal dins l’edifici medieval. de monumentalització, entre Bar- tallers i les factories. medieval. cino i BCN. En l’excavació arqueològica de A partir del segle xv les columnes En la reconversió de la Casa Una vegada decidit que es Arran de l’obertura de la via Laieta- la domus de Sant Honorat es va i els capitells encastats dins Gualbes en equipaments pú- reconstruiria la muralla, es va na, es va voler reforçar l’aparença constatar la superposició d’estruc- dels edificis del carrer del Pa- blics a partir de 1984 (Pati d’en plantejar el conflicte entre el punt medieval de l’entorn de la catedral, tures d’èpoques molt diferents, radís van cridar poderosament Llimona), l’arquitecte Ignasi de de vista científic, que requeria per fer-ne un “barri gòtic”. Tanma- usual en les zones de la ciutat l’atenció i van donar lloc a Solà-Morales va intervenir a la distingir els materials nous dels teix, la importància dels descobri- ocupades des d’antic. El jaciment múltiples interpretacions. Fins a muralla romana assajant cri- antics, i el punt de vista monu- ments sobre Barcino, a partir de les obert al públic permet contemplar mitjan segle xix no es va aclarir teris diferents quant a formes mental, que reclamava un major excavacions a la plaça del Rei im- aquesta amalgama, on els vestigis definitivament que es tractava i materials als emprats ante- mimetisme formal. L’opció final en pulsades per Agustí Duran i Sanpere, romans de la domus comparteixen d’un temple romà. riorment, i va deixar visibles la dècada dels anys 1950 va ser va portar a una incorporació creixent espai amb diverses sitges d’un al subsòl les restes de la porta distingir amb maó els afegits a la d’elements romans en el procés de casal medieval. de mar. muralla original. monumentalització. I Les restes romanes dels carrers de El Temple, dedicat al culte de L’entrada principal a Barcino El mur de carreus que forma la Durant els segles de prosperitat la Fruita i Sant Honorat corresponen l’emperador August, estava situat era la que donava al mar, amb muralla del segle iv mostra la de la Barcino de l’Alt Imperi es van a una domus o residència senyorial en el punt més alt de la ciutat, tot el seu portal flanquejat per seva potència i solidesa. Per aixe- estendre al nord del fòrum tot un del segle IV, amb pati central, pòrtic presidint el fòrum, la plaça central sengles portes per a vianants i car-la no es va dubtar a reutilitzar seguit d’establiments de manufac- i dependències, de notables dimen- de Barcino on es desenvolupava un intens tragí des de la platja materials de construccions anteri- tures agrícoles i artesanes, com ara sions i ricament ornamentada. El la vida política, social, religiosa i i el port. Cal considerar aquesta ors, fins i tot esculpits. Per aquest uns tallers dedicats a rentar i tenyir conjunt es completa amb els vesti- econòmica. Al llarg de la història porta com el punt organitzador motiu, a l’interior de les torres roba, una factoria de salaó de peix gis de tres establiments comercials i fins avui, l’epicentre del poder fonamental de l’espai urbà i també formant part dels seus i una altra dedicada a l’elaboració (tabernae), adossats a la casa, que s’ha mantingut prop de l’antic d’època romana vinculat al paraments s’han localitzat força de vi. estaven oberts a un dels carrers fòrum romà. comerç i al transport de mer- làpides, pedestals i escultures importants de la ciutat romana. caderies. dels segles i al iii. AVDA. DEL PORTAL DE L’ÀNGEL Decumanus Maximus CARRER DEL BISBET Decumanus Maximus CARRER DE LA CIUTA VIA LAIETANA YÓ R D’A VIN CARR E