Avaluació de l’impacte social del Programa d’Inserció Laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal BCN Avaluació de l’impacte social del Programa d’Inserció Laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat BC a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal N bcn.cat/ serveissocials facebook.com/Bcn.cat twitter.com/Barcelona_cat AvAluAció de l’impActe sociAl del progrAmA d’inserció lAborAl de l’institut municipAl de persones Amb discApAcitAt de bArcelonA, A pArcs i JArdins de bArcelonA, institut municipAl Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Àngel miret, gerent Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ester capella, gerent ramon lamiel, gerent eQuip de trebAll Direcció i execució Antares consulting Coordinació, seguiment i validació institut municipal de persones amb discapacitat rosa m. molins raboso Anna malagrida llonch montserrat perala pons institut municipal de parcs i Jardins Josep manel ballestero rosell ramon Jiménez montalvo Albert marina perarnau Edició: Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Ajuntament de Barcelona Coordinació de l’edició: Departament de Recerca i Coneixement. Direcció d’Estratègia i Innovació Assessorament lingüístic: Coral Romà Disseny gràfic i maquetació: Jordi Salvany Impressió: Vanguard Gràfic, SA Tiratge: 400 exemplars Xavier trias Alcalde de Barcelona Barcelona és una ciutat activa en el camp de la inclusió social. Mitjançant l’Institut Mu- nicipal de Persones amb Discapacitat, l’Ajuntament ha treballat durant més de trenta anys per la integració de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la vida ciutadana, i ha apostat especialment per la seva inserció laboral. Sensible a la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu en un moment de crisi com l’actual, el Plenari Municipal va aprovar el juny del 2012 una Declaració Institucional en què rea- firma el seu compromís amb les polítiques d’inserció laboral, en compliment de la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI) i de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Des de diferents àrees de l’Ajuntament, hem assumit com a propi el repte de la inserció de les persones amb discapacitat, coneixedors de la riquesa que genera la diversitat i 3 la igualtat d’oportunitats. Els resultats estan sent molt positius, com demostra l’estudi que us presentem, en què s’expliciten els beneficis socials i econòmics que ha tingut Qualitat de vida, l’experiència d’inserció laboral a la plantilla de l’empresa municipal Parcs i Jardins. igualtat i esports Avaluació de Com a Alcalde, em sento molt orgullós d’aquesta iniciativa, que reforça el nostre com- l’impacte social del programa promís per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, i encoratjo d’inserció laboral altres empreses públiques a posar en pràctica iniciatives innovadores i solidàries com de l’institut municipal aquesta. de persones amb discapacitat El meu agraïment sincer a totes les persones que ens estan ajudant a fer avançar Bar- a parcs i Jardins de barcelona, celona com a ciutat inclusiva. institut municipal irma rognoni Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats i presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) es promou la participa- ció de les persones amb discapacitat en totes les activitats i tots els espais de la vida quotidiana de la ciutat. Per assolir aquest objectiu, des de l’IMD s’han cercat les com- plicitats necessàries dins i fora de l’Ajuntament. Amb l’objectiu de ser un model en la posada en pràctica de la inclusió, l’Ajuntament ha donat cabuda a diferents experiències de contractació de persones amb discapacitat. L’estudi que us presentem analitza el valor social i econòmic a la inserció laboral a la plantilla de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, una iniciativa que ha comptat amb el suport de l’IMD. L’estudi posa de manifest que la inversió feta en la integració de persones amb discapa- citat en espais laborals normalitzats té un sentit social molt clar i, a més, es demostra 5 que també té una justificació econòmica, ja que es quantifica el benefici econòmic que retorna a la societat. Qualitat de vida, igualtat i esports Desitgem que aquest estudi serveixi d’inspiració per planificar d’una manera més inno- Avaluació de vadora i per donar prioritat a les activitats que tinguin més impacte social. l’impacte social del programa d’inserció laboral de l’institut municipal de persones amb discapacitat a parcs i Jardins de barcelona, institut municipal ÍndeX 1. introducció i objectiu de l’anàlisi 9 2. descripció del programa d’inserció laboral 10 a les brigades d’espais verds de parcs i Jardins 2.1. Descripció general del Programa 10 2.2. Situació actual del Programa 12 3. desenvolupament metodològic 14 4. Abast de l’anàlisi i identificació dels agents d’interès 16 5. mapa d’impacte 18 5.1. Identificació de la inversió i dels resultats 18 5.2. Identificació dels canvis 20 5.3. Mesura dels canvis 24 5.4. Mesura de l’impacte social 30 5.5. Càlcul de l’SROI 33 6. conclusions 35 7. Annex 38 7.1. Detall dels valors i càlculs 38 1. introducció i obJectiu de l’AnÀlisi Parcs i Jardins és un Institut Municipal laboral de parcs i Jardins on intervé l’e- molt compromès amb la integració labo- Al, identificant els beneficis dels pro- ral de les persones amb discapacitat a grames per a tots els agents implicats, la ciutat de Barcelona. L’any 2012, l’em- per estudiar la viabilitat d’expandir pro- presa tenia en plantilla 81 persones amb grames com aquests a altres empreses discapacitat, cosa que representa un públiques. 8,3% del total de la plantilla. L’anàlisi s’ha dut a terme mitjançant una En els últims anys Parc i Jardins ha anat metodologia innovadora i contrastada augmentant el nombre de persones amb internacionalment que calcula el retorn discapacitat contractades, incrementant social de la inversió, l’SROI (social return també el percentatge que representen on investment). L’SROI és una metodologia sobre el total de la plantilla (taula 1). d’avaluació d’impacte social que es con- creta en una ràtio que compara el valor que L’abast temporal de l’anàlisi que aquí es genera una iniciativa i la inversió necessà- du a terme és el període 2009-2011. ria per assolir aquest impacte. Per exem- ple, una ràtio de 2:1 indica A més, Parcs i Jardins té contractats al- que per cada 1 € d’inversió l’Ajuntament de barcelona tres serveis externs que realitzen perso- es creen 2 € de valor social. és pioner a l’estat espanyol nes amb discapacitat, fent possible així en l’anàlisi del retorn social que moltes més persones amb discapa- Aquesta metodologia, nas- citat puguin accedir a un lloc de treballi i cuda el 1990 a San Francis- de la inversió de programes mantenir-lo; així es constata l’elevat com- co, Califòrnia, és útil tant i serveis públics promís de Parcs i Jardins amb la inserció per a les entitats finança- laboral de les persones amb discapacitat. dores com per a les entitats prestadores de serveis, atès que ajuda a entendre i co- L’Institut Municipal de Persones amb Dis- municar el valor social creat per una inici- capacitat (IMD) col·labora des del novem- ativa o activitat. Així doncs, es converteix bre del 2008 amb Parcs i Jardins avaluant en una eina de planificació estratègica, el grau d’integració de les persones amb ja que ajuda a dirigir els recursos vers les discapacitat a l’empresa i realitzant les activitats de més impacte social. intervencions necessàries per millorar-la. De forma esquemàtica, per fer una anà- Al llarg dels més de tres anys d’actua- lisi SROI hem de conèixer la situació de ció de l’Equip d’Assessorament Laboral partida i formular indicadors per des- (EAL) de l’IMD en la plantilla amb disca- criure com ha canviat aquesta situació pacitat de Parcs i Jardins, el tipus d’in- i, sempre que sigui possible, utilitzar va- tervenció i la intensitat d’aquesta ha lors monetaris que permetin la quantifi- anat canviant i s’ha anat adaptant a les cació d’aquests canvis. necessitats dels treballadors amb dis- capacitat amb què s’intervé i a les de les En l’entorn econòmic i social que estem brigades (equips de treball). vivint és clau impulsar noves i millors formes de demostrar l’impacte social i en aquest context, l’imd impulsa la rea- financer dels programes. lització d’aquest estudi, en col·labo- ració amb parcs i Jardins, amb l’objec- ta ula 1. treballadors de parcs i Jardins amb discapacitat (2009-2012) tiu de conèixer i comunicar el valor de 2009 2010 2011 2012 l’impacte social del programa d’inserció Total de la plantilla 1.058 1.029 1.003 976 i. Incloent-hi tots els treballadors amb discapaci- tat de Parcs i Jardins (treballadors a les brigades Treballadors amb discapacitat 68 72 77 81 d’Espais Verds, administratius, amb intervenció % de treballadors amb discapacitat continuada o temporal de l’Equip d’Assessorament Laboral —EAL—, etc.). sobre el total de la plantilla 6,4% 7,0% 7,7% 8,3% 2. descripció del progrAmA d’inserció lAborAl A les brigAdes d’espAis verds de pArcs i JArdins 2.1. descripció general del programa L’Ajuntament de Barcelona treballa des treballador. L’educadora social realitza de fa més de trenta anys en l’atenció i la visites periòdiques al lloc de treball així integració de les persones amb discapa- com entrevistes amb els caps de les per- citat a través de l’Institut Municipal de sones amb discapacitat (encarregats i Persones amb Discapacitat (IMD), òrgan conservadors) i persones del seu entorn impulsor a la ciutat de Barcelona de les (família, serveis socials, serveis de sa- polítiques establertes per la Convenció lut, etc.) que intervinguin amb la persona Internacional sobre els drets d’aquest amb discapacitat. col·lectiu. La Convenció va suposar un punt d’inflexió en el reconeixement i l’e- Durant el procés de diagnòstic fet l’any xercici dels drets de les persones amb 2009 les necessitats de seguiment de- discapacitat. Assumeix el fenomen de la tectades van estar les següents: discapacitat com una qüestió de drets humans i preveu les mesures tant de gràfic 1. necessitats de seguiment 10 no discriminació com d’acció positiva que detectades en l’àmbit laboral i psicosocial els estats han d’implantar per garantir els (2009) Qualitat de vida, drets d’aquest col·lectiu en igualtat de igualtat i esports condicions amb les altres persones. 23% Avaluació de l’impacte social del programa Mitjançant Parcs i Jardins l’Ajuntament d’inserció laboral fa una aposta ferma per la integració la- de l’institut boral de les persones amb discapacitat municipal de persones des de fa molts anys. L’any 2008 Parcs i amb discapacitat Jardins volia donar un impuls al seu Pro- 51% a parcs i Jardins de barcelona, grama d’Inserció Laboral i és llavors quan institut municipal l’IMD va entrar a participar en el Progra- ma i assessorar-lo. Una de les primeres accions que es van dur a terme a través de l’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) 26% de l’IMD va ser un diagnòstic de la situa- ció d’integració laboral de les persones P Competències instrumentals amb discapacitat a les brigades d’Espais Competències transversals Verds de Parcs i Jardins. A partir d’aquest P diagnòstic, l’EAL ha anat desenvolupant P Seguiment psicosocial accions en l’àmbit social i laboral d’a- Font: EAL, IMD (Ajuntament de Barcelona). questes persones, treballant conjunta- ment amb Parcs i Jardins, especialment amb les brigades d’Espais Verds i el De- 3. suport: accions realitzades amb tre- partament de Recursos Humans. balladors amb dificultats laborals, de formació i psicosocials que comporten Les accions realitzades per l’EAL s’en- un grau elevat de dificultat per a la plena globen en tres grans grups d’intervenció: integració laboral i psicosocial. Aquest suport pot ser: 1. Animació: accions adreçades a moti- var i capacitar la persona per tal que es- a. suport directe o presencial durant la devingui agent actiu del seu procés d’in- inserció laboral, amb la finalitat d’en- tegració laboral. trenar el treballador amb discapacitat en les tasques i activitats laborals que 2. seguiment: accions realitzades per li corresponen per la seva categoria pro- l’educadora social de l’EAL durant el fessional, amb les habilitats d’interrela- procés d’integració laboral. La intensi- ció social bàsiques i perquè pugui adap- tat d’aquest tipus d’intervenció varia en tar-se i dur a terme el treball de forma funció del perfil i de les necessitats del satisfactòria. A l’inici de la intervenció gràfic 2. necessitats de suport detectades en l’àmbit laboral i psicosocial (2009) 14% 42% aquest tipus de suport acostuma a ser més intens i es va reduint a mesura que el treballador s’adapta i adquireix els co- neixements necessaris per al seu lloc de treball. 44% b. suport indirecte: accions que realitza l’educadora laboral amb el treballador P Competències instrumentals i/o els seus responsables per tal de con- P Competències transversals solidar i mantenir la feina; mitjançant P Seguiment psicosocial reunions, tutories o altres accions fora Font: EAL, IMD (Ajuntament de Barcelona). de l’espai laboral. Són accions que es duen a terme quan el treballador neces- sita suport per millorar en els aspectes les capacitats i habilitats de les perso- relacional, emocional, conductual o al- nes amb discapacitat en relació amb les 11 tres per poder mantenir-se i progressar tasques que duen a terme a les brigades. laboralment. Qualitat de vida, 4. intervenció grupal, complementant igualtat i esports c. suport natural: accions realitzades les actuacions educatives individuals Avaluació de per personal de Parcs i Jardins (normal- per potenciar l’intercanvi d’experiències l’impacte social del programa ment el cap o algun company del treba- i coneixements (de l’empresa i d’habili- d’inserció laboral llador amb discapacitat) per entrenar-lo tats socials) i la xarxa de suport entre les de l’institut municipal en les tasques corresponents a la seva mateixes persones amb discapacitat. de persones categoria laboral i en les habilitats d’in- 5. sessions d’avaluació de la intervenció amb discapacitat terrelació social bàsiques. A diferència amb conservadors i caps d’àrea. a parcs i Jardins de barcelona, del suport directe, aquestes accions es institut municipal realitzen quan el treballador ja fa un cert Mitjançant totes les intervencions es- temps que treballa a l’empresa i té as- mentades, l’educadora social es relacio- similades les seves tasques diàries. En na i intervé en tots els àmbits del treba- aquest suport, l’educadora social dóna llador (companys de feina, família, em- pautes i estratègies sobre com relacio- presa i altres recursos socials i sanitaris, nar-se i potenciar els aprenentatges la- etc.) (figura 1). borals de la persona amb discapacitat. Figura 1. Àmbit d’intervenció de l’eAl Durant el procés de diagnòstic fet l’any 2009, les necessitats de suport detecta- des van ser les que es mostren al gràfic 2. Brigada Empresa Concretament, les principals accions dutes a terme per l’EAL durant el darrer persona anàlisi del projecte (any 2011) van ser amb discapacitat les següents: Família/entorn Xarxa de serveis/recursos 1. diagnòstics d’ocupabilitat, és a dir, vi- relacional del territori sites d’avaluació del grau d’integració la- boral de les persones amb discapacitat. Font: EAL, IMD (Ajuntament de Barcelona). 2. protocol d’acollida, per canvi de briga- da o nova incorporació a la plantilla de Cal dir que l’objectiu final del Programa Parcs i Jardins. és la finalització de la intervenció de l’e- ducadora social, ja que això mostra la 3. coordinació amb el servei de vigilàn- plena autonomia i integració de la perso- cia de la salut, donant informació sobre na amb discapacitat al seu lloc de treball. 2.2. situació actual del programa Durant l’any 2011 l’EAL va dur a terme El nombre de treballadors amb qui l’EAL una intervenció continuada amb 48 dels ha dut a terme una intervenció continua- 77 treballadors amb discapacitat de da s’ha mantingut en els darrers dos Parcs i Jardins. Els 29 treballadors res- anys d’estudi, com mostra el gràfic 3. tants van rebre una intervenció puntual. L’any 2009, l’EAL va dur a terme un diagnòstic inicial d’integració social de Figura 2. Abast de la intervenció de l’eAl l’any 2011 tots els treballadors amb discapacitat i va elaborar el protocol d’acollida amb l’objectiu de fer l’acompanyament del Treballadors de Parcs i Jardins personal amb discapacitat en el procés 1.003 d’incorporació a la nova brigada i donar informació i eines als seus responsables per tal de facilitar la seva adaptació al Treballadors amb discapacitat lloc de treball. Durant aquest primer any es va realitzar formació específica en 77 matèria d’integració social. El diagnòstic inicial va concloure que hi Treballadors amb havia una necessitat d’intervenció de discapacitat amb atenció forma continuada amb 47 persones amb continuada de l’EAL discapacitat durant el 2010, mentre que a les 11 persones amb discapacitat res- 48 tants se’ls va fer un seguiment puntual. El 2011 l’EAL ha focalitzat l’acció en 48 persones amb discapacitat. Els treballadors amb discapacitat es distribueixen en 27 brigades d’Espais Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IMD i de Parcs i Jardins. Verds (equips de treball). gràfic 3. nombre de treballadors amb intervenció de l’eAl durant el període d’anàlisi (2009-2011) 58 56 56 54 52 50 48 48 47 46 44 42 2009 2010 2011 Font: EAL, IMD (Ajuntament de Barcelona). taula 2. distribució de les brigades amb persones amb discapacitat per zones Zona de la ciutat de barcelona nombre de brigades amb persones amb discapacitat Ciutat Vella 5 Eixample 7 Gràcia 3 Horta 7 Nou Barris 4 Producció vegetal / viver 1 total 27 13 Pel que fa al perfil de discapacitat dels gràfic 4. distribució dels treballadors Qualitat de vida, treballadors amb intervenció de l’EAL igualtat i esportsen funció del tipus de discapacitat (48), més de la meitat tenen una disca- Avaluació de pacitat intel·lectual (59%), seguits dels 2% l’impacte social del programa treballadors amb trastorn mental (29%) d’inserció laboral i dels que tenen una discapacitat física 10% de l’institut municipal (10%) i auditiva (2%). de persones 59% amb discapacitat a parcs i Jardins de barcelona, institut municipal 29% P Intel·lectual P Mental P Física P Auditiva Font: EAL, IMD (Ajuntament de Barcelona). 3. desenvolupAment metodològic El projecte se centra en l’anàlisi del re- lors socials, mediambientals i econò- torn social de la inversió que genera el mics creats per una acció determinada, i Programa d’Inserció Laboral de Parcs i s’agrupa en 5 fases diferents: Jardins a la ciutat de Barcelona, en què hi intervé l’EAL. Fase 1. identificació de la inversió (inputs) El projecte aplica la metodologia SROI i dels resultats (outputs): (social return on investment), que per- • S’han identificat els diferents grups met concretar el valor social —mesurat d’interès involucrats en l’acció (stake- en euros— que genera la inversió feta holders), concretant-ne, per a cadascun, per dur a terme una acció. la participació en el servei. En el nostre servei, per exemple, són agents d’interès: Es desenvolupa a partir d’una anàlisi el mateix IMD, Parcs i Jardins, les perso- tradicional de cost-benefici i es concre- nes amb discapacitat, els seus cuidadors 14 ta en un coeficient que s’obté en com- familiars i les Administracions públiques. parar el valor generat per una iniciativa Qualitat de vida, i la inversió necessària per realitzar-la i • Per a cadascun dels agents d’interès, igualtat i esports assolir l’impacte. s’ha identificat i quantificat els recur- Avaluació de sos necessaris/la inversió realitzada l’impacte social del programa L’esquema següent il·lustra la metodo- (els inputs), és a dir, l’aportació al servei, d’inserció laboral logia per al càlcul d’aquest coeficient: detallant el resultat obtingut. Són les de l’institut aportacions econòmiques, el personal municipal de persones El procés de càlcul implica la compren- humà, l’equip utilitzat, etc. La suma de amb discapacitat sió, la mesura i la comunicació dels va- la inversió que aporta cada agent d’inte- a parcs i Jardins de barcelona, institut municipal Definir l’abast i identificar Desenvolupar Identificar Establir Calcular els agents el mapa el resultat i l’impacte l’SROI d’interès d’impacte valorar-lo 1. Establiment 1. Identificació 1. Identificació 1. Quantificació 1. Càcul de l’abast dels recursos/ dels indicadors de l’impacte del valor 2. Identificació inversió de resultat econòmic del benefici dels agents 2. Quantificació 2. Recopilació de la inversió 2. Càlcul d’interès dels valors de la informació sobre la base del valor del valor 3. Definició dels recursos/ 3. Establiment actual net d’interessos inversió dels resultats del període obtinguts 3. Càlcul i necessitats 3. Descripció de temps dels de l’SROI dels agents de les activitats resultats d’interès i els resultats 4. Valoració del resultat El valor social de la inversió es formula com una ràtio o un coeficient que explica el retorn obtingut per cada euro invertit rès resulta en la inversió total, és a dir, la comes (canvis) restant-ne allò que no ha inversió realitzada (mesurada en euros) estat produït pel servei, mitjançant tres en el servei en un període determinat. correctors: • S’han descrit els resultats (els outputs), 1. Deadweight (pes mort): reflecteix si que corresponen al conjunt d’activitats i els canvis s’haurien pogut aconseguir accions realitzades en el servei gràcies a sense l’acció del servei. És a dir, en qui- la inversió realitzada: el nombre de per- na mesura els canvis s’haurien acon- sones amb discapacitat que treballen a seguit sense el Programa (per exemple, Parcs i Jardins, el nombre d’hores de for- un cert nombre de treballadors inserits mació a conservadors i encarregats de haurien pogut millorar el seu estat brigada, el nombre d’hores de formació a emocional sense necessitat d’estar al treballadors amb discapacitat, etc. Programa). 2. Attribution (atribució): proporció dels Fase 2. resultats que no poden atribuir-se direc- identificació dels canvis (outcomes): tament al Programa d’Inserció Laboral 15 • Una vegada concretat el valor econòmic de Parcs i Jardins o que són compartits que aporta cada agent d’interès, per a amb altres agents o intervencions (per Qualitat de vida, cadascun s’han identificat els outcomes, exemple, que els treballadors es trobin igualtat i esports és a dir, quins canvis (centrats en canvis millor emocionalment no depèn exclu- Avaluació de socials i econòmics) han aconseguit les sivament del Programa, sinó també de l’impacte social del programa activitats que s’han realitzat en el servei. l’entorn familiar i social que tenen, que d’inserció laboral En el nostre servei, si l’objectiu és acon- són altres elements que contribuirien de l’institut municipal seguir la màxima integració laboral de la també a aquest canvi). de persones persona amb discapacitat, el canvi serà 3. Drop off (deteriorament): depreciació amb discapacitat quantes persones amb discapacitat ma- dels canvis com a conseqüència d’u- a parcs i Jardins de barcelona, nifesten que han millorat la seva integra- na variació, modificació o canvi en el institut municipal ció laboral. temps. Per exemple, el coneixement que els treballadors adquireixen per la for- En aquest punt és important destacar mació que reben i pel desenvolupament que alguns d’aquests canvis són difícil- de la feina perdura en el temps, però es ment mesurables per manca d’informa- va perdent amb el pas del temps ja sigui ció o perquè requeririen estudis ad hoc. perquè no l’actualitzen, ja sigui perquè No obstant això, és important identifi- els treballadors no l’apliquen. car-los. Fase 5. Fase 3. càlcul de l’sroi i anàlisi de sensibilitat: mesura dels canvis: • S’ha formulat el coeficient de valor so- • Per a cada canvi identificat s’han for- bre la base dels resultats obtinguts de mulat indicadors per descriure l’impacte la relació valor net de la inversió / valor aconseguit i s’han quantificat les unitats net dels impactes, aplicant-hi la taxa de de canvi aconseguides i la seva durada descompte que es defineix com el cost temporal. Es detalla l’aproximació finan- d’oportunitat del capital invertit en el cera (financial proxy) per als indicadors Programa. identificats, que permet quantificar, amb • Tot i que el Programa es desenvolupa un valor monetari, els canvis aconse- a Catalunya, s’ha pres com a referència guits. una taxa de descompte de 3,5% que és la ràtio que es fa servir en els projectes d’a- Fase 4. valuació del Regne Unit i és la taxa em- mesura de l’impacte social: prada en la majoria d’avaluacions fetes a • Els impactes són els resultats atribuï- Europa. El motiu principal és la dificultat bles directament a l’organització. Per d’estimar aquesta taxa en la situació fi- arribar a l’impacte s’han depurat els out- nancera actual a la Unió Europea. 4. AbAst de l’AnÀlisi i identiFicAció dels Agents d’interès Com s’ha comentat anteriorment, l’anàlisi present se centra en el Programa d’Inser- ció Laboral de Parcs i Jardins en les bri- gades d’Espais Verds, en les quals intervé l’EAL, excloent-ne els treballadors amb discapacitat que treballen a les oficines de l’empresa, i aquells treballadors que, tot i treballar a les brigades, han rebut només un suport puntual de l’EAL. Amb l’objectiu d’avaluar l’impacte i els resultats de la intervenció de l’EAL inicia- da el 2009, s’ha considerat convenient dur a terme l’anàlisi considerant un 16 ampli horitzó temporal, de manera que el període d’estudi és de tres anys, del Qualitat de vida, 2009 al 2011, ambdós inclosos. igualtat i esports Pel que fa als agents d’interès, s’han Avaluació de identificat sis agents amb implicació di- l’impacte social del programa recta en el servei: d’inserció laboral de l’institut 1. L’Ajuntament de Barcelona, con- municipal de persones cretament l’Institut Municipal de Per- amb discapacitat sones amb Discapacitat (IMD). a parcs i Jardins de barcelona, 2. Parcs i Jardins, que contracta les institut municipal persones amb discapacitat, i els seus treballadors. 3. Els treballadors amb discapacitat inclosos en el Programa. 4. L’entorn familiar dels treballadors amb discapacitat. 5. L’Administració pública catalana (més enllà de l’Ajuntament de Barce- lona). 6. L’Administració general de l’Estat. A la taula 3 es recull la justificació de la incorporació de cadascun dels agents a l’anàlisi i com hi ha participat. Aquests agents poden aportar recursos al servei i/o ser perceptors del canvi social que genera. taula 3. Agents d’interès del programa d’inserció laboral a parcs i Jardins (stakeholders) Agent d’interès Justificació de la seva incorporació a l’anàlisi participació en l’anàlisi present Ajuntament de L’Institut Municipal de Persones amb Discapa- L’Ajuntament ha estat el promotor de l’anàlisi, barcelona - citat (IMD), i concretament l’Equip d’Assessora- ha canalitzat la informació i ha fet una supervisió institut municipal ment Laboral, és qui fa el seguiment dels treba- continuada de l’evolució de l’estudi. de persones lladors amb discapacitat, i treballa, juntament amb discapacitat amb Parcs i Jardins, per millorar la integració i (imd) el benestar de les persones inserides. parcs i Jardins És l’Institut de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajun- Diferents encarregats de brigades, així com el i treballadors tament de Barcelona que contracta les persones personal del Departament de Recursos Humans amb discapacitat i treballa amb l’IMD per tal de de l’empresa, han participat en l’anàlisi mitjan- millorar la integració laboral d’aquestes perso- çant entrevistes individuals i grupals. nes. Així mateix, han aportat informació de detall necessària per a la realització de l’anàlisi. 17 treballadors Són els principals beneficiaris del servei. amb discapacitat inclosos en Qualitat de vida, igualtat i esports el programa L’anàlisi recull els canvis que el ProAgvraalumacaió d d’eIn - serció representa tant per a les perls’imonpaecst ea smocbia l discapacitat objecte de l’estudi, codmel perorg aralm sae u entorn familiar, a través d’entrevistde’sin speercrisóo lnabaolsra l de l’institut amb alguns d’ells. L’educadora socimaul ndiceip la’El AL, que té contacte directe amb els tredbea plelarsdoonres i entorn familiar En major o menor mesura en funció de la situació el seu entorn familiar, també ha proapmobr dciisocnapaatc itat a parcs i Jardins familiar dels treballadors, el servei representa informació de valor. de barcelona, un suport emocional i, en alguns casos, de institut municipal descàrrega d’atenció per a l’entorn familiar dels treballadors. Administració L’Administració pública catalana estalvia des- No ha intervingut directament en l’anàlisi. La in- pública catalana pesa pública, ja que el Programa permet dismi- formació necessària de la subvenció rebuda del nuir l’ús de recursos d’atenció primària i especia- Departament d’Empresa i Ocupació s’ha recollit litzada de salut i altres recursos socials (Centres a través de l’IMD. de Dia, Centres Ocupacionals i Centres Especials de Treball). Concretament, el Departament d’Empresa i Ocu- pació aporta recursos econòmics per cobrir una part del cost del Programa mitjançant la subven- ció «Treball amb Suport a l’Empresa Ordinària». Administració L’Administració general de l’Estat rep els ingres- No ha intervingut directament en l’anàlisi. general de l’estat sos generats per les cotitzacions a la Seguretat Social, la recaptació de l’IRPF de les persones inserides i de Parcs i Jardins, la recaptació de l’impost de societats i l’impost sobre el valor afegit (IVA). Alhora s’estalvia despeses com a conseqüència de la reducció de prestacions públiques (atur i incapacitat laboral transitòria) i de la no contribució de la quota patronal a la Se- guretat Social d’altres recursos, com ara Centres Especials de Treball. 5. mApA d’impActe 5.1. identificació de la inversió i dels resultats Una vegada identificats els agents d’in- clòs l’Ajuntament de Barcelona i el De- terès, es concreta i es valora la inversió partament d’Empresa i Ocupació) i l’Ad- que cadascun aporta al servei i els re- ministració general de l’Estat no fan sultats que es generen. aportacions directes al Programa, tot i que s’assumeix que hi contribueixen en Les inversions són les contribucions, els alguna mesura a partir de l’aportació recursos, que s’aporten al servei. Les del Departament d’Empresa i Ocupació aportacions més importants al Programa (aportació que no es quantifica per la di- les fa Parcs i Jardins, de l’Àrea de Medi ficultat de fer-ho) i les transferències de Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. l’Estat a les comunitats autònomes. De forma directa fa una aportació al Pro- grama d’entre 18.000 i 39.500 € anuals La matriu següent conté per a cadascun (en funció de l’any i de l’aportació del De- dels agents d’interès l’aportació (econò- partament d’Empresa i Ocupació) per co- mica o de temps) que va fer al Programa 18 brir principalment el cost de l’educadora durant el període d’estudi i els resultats social de l’EAL que gestiona el Programa.ii globals (outputs) que aquest va generar. Qualitat de vida, D’altra banda, també hi aporta recursos igualtat i esports de forma indirecta, ja que sense l’es- Nota: el detall dels càlculs duts a terme Avaluació de tructura física i humana de l’empresa no es mostren numerats i es poden consul- l’impacte social del programa seria possible desenvolupar el Programa tat de forma ordenada a l’Annex d’aquest d’inserció laboral d’inserció, i per tant, una part dels costos document. de l’institut estructurals de l’empresa són imputa- municipal de persones bles al Programa. Aquesta quantitat s’ha amb discapacitat estimat a partir de l’estructura de costos a parcs i Jardins de barcelona, de Parcs i Jardins del 2011 i s’ha xifrat en institut municipal 4,9 milions d’euros totals pels tres anys del període d’estudi. El Departament d’Empresa i Ocupació va destinar, els anys 2010 i 2011, 25.000 € anuals per cobrir el cost de l’educadora social de l’EAL, que no cobreix per tant Parcs i Jardins. L’Ajuntament de Barcelona aporta re- cursos per a la gestió i administració del Programa (una psicòloga, tècnics en for- mació i el cost de transport de l’educa- dora social per dur a terme les visites de seguiment dels treballadors). Aquests recursos es comptabilitzen en 15.739 € durant els anys 2009, 2010 i 2011. Els treballadors amb discapacitat, prin- cipals beneficiaris del Programa, hi apor- ta el temps que destinen a dur a terme la feina encomanada, tot i que aquesta no es quantifica com a input. L’Administració pública catalana (ex- ii. Parcs i Jardins cobreix la part del cost de l’edu- cadora social que no cobreix l’aportació del Depar- tament d’Empresa i Ocupació. Fase 1. identificació de la inversió i dels resultats Agent d’interès inversió necessària (inputs) (stakeholders) outputs descripció valor (€) Ajuntament de Barcelona Recursos humans: gestió i coordinació 15.738,84 €1 - Institut Municipal de del servei. Persones amb Discapacitat (IMD) Despeses de transport per a la realització de visites. • Nombre total Parcs i Jardins Recursos econòmics directes: 77.022,04 €2 de persones pressupost per cobrir el cost de amb discapacitat l’educadora social que gestiona inserides: el Programa (els anys 2010 i 2011 • 2009: 56 només cobreix el cost no cobert pel Departament d’Empresa i Ocupació). • 2010: 47 • 2011: 48 Costos indirectes de l’empresa imputats 4.984.108,51 €3 • Nombre als Programa. de brigades amb persones Treballadors amb Temps (no es quantifica). – amb discapacitat: 27 discapacitat inclosos en • Nombre d’hores el Programa de formació a conservadors Entorn familiar – – i encarregats de brigada: 588 Administració pública Recursos econòmics (2010 i 2011): 50.000,00 €4 catalana pressupost per cobrir una part del cost • Nombre d’hores de l’educador social que gestiona el de formació Programa (Departament d’Empresa i a treballadors: 344 Ocupació). Administració general de – – l’Estat total inputs 5.126.869,39 € 5.2. identificació dels canvis La innovació que aporta aquesta meto- cat laboral ordinari els permet tenir una dologia d’avaluació d’impacte és la com- major qualitat de vida, més estabilitat prensió i mesura dels canvis (socials, emocional, cosa que redueix l’ús que fan econòmics i mediambientals) que gene- de serveis de salut (d’atenció primària i ra el servei analitzat. En aquesta ocasió atenció especialitzada). els canvis s’han produït des del punt de vista social i econòmic i, per tant, no es • Departament de Benestar Social i Fa- consideren els canvis mediambientals mília: a causa de la seva discapacitat, produïts pel Programa. alguns dels treballadors farien ús de recursos socials si no existís aquest La metodologia permet identificar els Programa d’Inserció Laboral d’inserció canvis (outcomes) que el servei produ- laboral, com ara els Centres de Dia o els eix per a cada agent d’interès identifi- Centres Ocupacionals. cat, ja siguin canvis positius o negatius. 20 A l’hora de quantificar aquests canvis, • Departament d’Empresa i Ocupació: alguns no es consideren, ja sigui per- altres treballadors actuals estarien en Qualitat de vida, què no es disposa de prou informació, Centres Especials de Treball (CET). En igualtat i esports ja sigui per la mateixa intangibilitat d’a- aquest cas, el Departament hauria d’a- Avaluació de quests canvis. portar com a mínim el 75% del salari l’impacte social del programa mínim interprofessional per a cada tre- d’inserció laboral Les Administracions públiques en el ballador amb discapacitat contractat de l’institut seu conjunt tenen la missió de garantir per un CET (percentatge vigent durant el municipal de persones els drets i promocionar l’accés de les període d’anàlisi). amb discapacitat persones amb discapacitat al mercat a parcs i Jardins de barcelona, laboral ordinari, evitant situacions d’ex- Per tant, aquest Programa impacta de institut municipal clusió social i millorant així la qualitat forma positiva, té un retorn econòmic de vida d’aquestes persones. En aquest important, en el Departament de Benes- cas es tracta d’un canvi que no es me- tar Social i Família, en el Departament sura en aquest anàlisi per la seva intan- de Salut i en el Departament d’Empresa gibilitat. i Ocupació. El Programa d’Inserció Laboral de perso- l’Administració central incrementa els nes amb discapacitat de Parcs i Jardins ingressos a través de les cotitzacions neix com una iniciativa de l’Ajuntament a la Seguretat Social i la recaptació de de Barcelona que s’emmarca en la vo- l’IRPF dels treballadors inserits i de l’em- luntat d’acomplir les recomanacions per presa, així com l’impost sobre beneficis i al compliment de la Convenció de Drets l’impost sobre el valor afegit imputable de les Persones amb Discapacitat de al Programa. Així mateix, el sistema pú- Nacions Unides.iii Aquest canvi, però, no blic s’estalvia les prestacions d’atur que s’ha quantificat per la dificultat de fer- hauria d’abonar a les persones inserides ho i la seva intangibilitat. (si no esitguessin treballant) i les pres- tacions de baixa per accident o malaltia l’Administració catalana, a més, estal- comuna gràcies a la disminució de l’ab- via despeses com a conseqüència de la sentisme produït pel Programa i la inter- reducció del consum d’altres serveis que venció de l’EAL. L’estalvi més quantiós es afecten tres Departaments concrets: dóna pel fet que, si no existís el Progra- ma d’Inserció Laboral, que permet una • Departament de Salut: el fet de que les feina en el mercat ordinari, una part dels persones estiguin inserides en el mer- treballadors estarien treballant en CET i l’Administració central hauria d’assumir . http://w3.bcn.cat/fitxers/baccessible/convenci- la quota patronal a la Seguretat Social iii odretsdiscapacitatslecturafacil.951.pdf [consulta: que els CET no abonen pels treballadors 2 de gener de 2012]. amb discapacitat que tenen. Per a parcs i Jardins, els impactes direc- seu familiar amb discapacitat pugui te- tes produïts pel Programa estan relaci- nir una feina en el mercat ordinari millora onats amb una millora de clima laboral les relacions familiars i el benestar emo- a l’empresa i una major sensibilització cional de la família o l’entorn de la per- dels seus treballadors (tècnics i direc- sona amb discapacitat. A més, gràcies tius) vers les persones amb discapacitat. al fet que les persones amb discapacitat Durant aquests anys han rebut assesso- tenen una feina fixa, alguns cuidadors rament específic de l’EAL per millorar el directes poden contribuir al món laboral, Programa d’Integració Laboral de Perso- alhora que es redueix la despesa mensu- nes amb Discapacitat. al de la unitat familiar que suposa tenir una persona amb discapacitat a casa.iv Pel que fa als treballadors que treballen en la mateixa brigada que les persones amb discapacitat, manifesten que mi- lloren les seves habilitats de gestió i 21 integració de les persones amb disca- pacitat, gràcies a la intervenció de l’EAL. Qualitat de vida, igualtat i esports A més l’empresa té un reconeixement Avaluació de públic, del sector de la discapacitat en l’impacte social del programa particular, per la seva labor en favor de d’inserció laboral la inclusió laboral de les persones amb de l’institut municipal discapacitat, i augmenta així la seva de persones reputació. Aquest canvi, però, no s’ha amb discapacitat quantificat en aquest estudi per la difi- a parcs i Jardins de barcelona, cultat de fer-ho. institut municipal les persones amb discapacitat són les que experimenten canvis positius més directament, en tant que el Programa els permet tenir estabilitat, en tenir una rutina diària, i els aporta més autono- mia personal i benestar emocional, així com una millora en les relacions socials i amb l’entorn. D’altra banda, el fet de disposar d’un sou fix (a més, més elevat que la mitjana del sou de les persones amb discapacitat) els permet una inde- pendència financera i una capacitat de consum majors. Per últim, desenvolupar tasques associades amb el lloc de tre- ball, així com haver rebut una formació específica, els aporta coneixements específics en el sector de la jardineria i el medi ambient. Amb la intervenció de l’EAL molts dels treballadors amb dis- capacitat han passat a realitzar noves tasques i a tenir-hi responsabilitat, i així ha augmentat la seva autoestima i el seu empoderament. iv. Estudio del agravio comparativo económico de las personas con discapacidad de la ciudad de Bar- l’entorn familiar percep un canvi social celona. Institut Municipal de la Discapacitat. Ajun- positiu, ja que manifesta que el fet que el tament de Barcelona, 2006. Fase 2. descripció dels canvis (outcomes) Agent d’interès canvis no quantificables canvis quantificables Ajuntament de Consolidació de la seva missió i assoliment – barcelona - de les recomanacions per al compliment institut municipal de la Convenció de Drets de les Persones de persones amb amb Discapacitat de Nacions Unides. discapacitat (imd) parcs i Jardins i Millora del clima laboral a Parcs i Jardins, Conscienciació i sensibilització dins treballadors i especialment en les brigades on treballen de l’organització vers les persones amb persones amb discapacitat. discapacitat. Augment de la reputació i el reconeixement ciutadà com a empresa compromesa amb els Majors capacitats i habilitats de conservadors i drets i la inserció laboral de les persones amb encarregats de brigades en relació amb la gestió discapacitat. de les persones amb discapacitat. treballadors Estabilitat gràcies a disposar d’una rutina Millora en les relacions socials. amb discapacitat de treball diària. inclosos Millora de l’autonomia personal, del benestar en el programa emocional i de l’empoderament del treballador (duen a terme més tasques de les que feien abans). Millora de la capacitat econòmica i, en conse- qüència, major independència financera. Major capacitat de consum pel fet de tenir una feina. Coneixements específics en el sector de la jar- dineria i el medi ambient, gràcies a l’experiència en la pràctica de la feina i la formació específica que reben. entorn familiar – Millora de les relacions familiars. Tranquil·litat personal i descans. Contribució al mercat laboral, fet possible per la descàrrega gràcies al fet que les persones amb discapacitat tenen una feina (cost d’oportunitat). Reducció de la despesa mensual de la unitat familiar, millorant la seva capacitat econòmica, pel fet de que la persona amb discapacitat té una feina i està menys a casa. Fase 2. descripció dels canvis (outcomes) Agent d’interès canvis no quantificables canvis quantificables Administració – Estalvi de despesa gràcies a la reducció de l’ús pública catalana de recursos socials i de salut. Administració Millora de la qualitat de vida de la societat L’administració pública incrementa l’ingrés general de l’estat gràcies a una disminució de les persones de fons via cotitzacions a la Seguretat Social, desocupades. recaptacions d’IRPF, IVA i impost sobre beneficis. Estalvi de costos al sistema públic com a conseqüència de la reducció de prestacions públiques i reducció de seguretat social. 5.3. mesura dels canvis En aquesta fase es duen a terme tres ac- 1. Desenvolupament dels indicadors que tivitats essencials que permeten quan- mesuren els canvis (outcomes), les se- tificar l’impacte que genera cadascun ves unitats i la seva durada. dels canvis identificats que es mesuren 2. Identificació de l’aproximació finance- i, en conseqüència, l’impacte global del ra (financial proxy) que permet quantifi- servei: car els canvis aconseguits. 3. Recollida d’informació per quantificar els indicadors: atribució d’un valor quan- titatiu a cada indicador i font. Fase 3. mesura dels canvis Agent d’interès indicador / mesura del canvi unitats durada Aproximació financera valor Font (Financial proxy) 2009 2010 2011 Ajuntament de – – – – – barcelona - institut municipal de persones amb discapacitat (imd) parcs i Jardins Nombre de persones que es motiven 835 1 i treballadors i sensibilitzen vers les persones amb discapacitat i contribueixen a realitzar una col·laboració amb associacions que treballen amb col·lectius amb dificultats Nombre de conservadors i encarregats que 807 187 188 29 reben formació en relació amb la integració laboral de les persones amb discapacitat. treballadors Nombre de treballadors amb discapacitat que 5611 4711 4811 1 amb discapacitat milloren les seves relacions socials. inclosos en el programa Nombre de treballadors amb discapacitat que 4713 3913 4013 1 manifesten una millora del seu estat emocional. Nombre de treballadors amb discapacitat que 5611 4711 4811 1 manifesten més autonomia per dur a terme activitats quotidianes. Nombre de treballadors amb discapacitat que 5611 4711 4811 1 reben un sou fix al mes. Nombre de treballadors amb discapacitat que 5611 4711 4811 1 incrementen la seva capacitat de consum. Fase 3. mesura dels canvis Agent d’interès indicador / mesura del canvi unitats durada Aproximació financera valor Font (Financial proxy) 2009 2010 2011 – – – – – Quantia mitjana anual de donatiu 176,00 € 5 Informe La colaboración per persona a Espanya. de los españoles con las ONG y el perfil del donante de l’Asociación Española de Fundraising. Curs de formació de gestió 152,43 € 1 0 Mitjana de diferents cursos de persones. relacionats amb la gestió de persones. Cost anual d’una entrada setmanal 432,00 € 12 Cinesa Cinemes. al cine. Cost anual de sessions terapèutiques 535,51 € 14 553,70 €14 567,84 €14 Col·legi Oficial de Psicòlegs. (una sessió mensual). Cost anual d’un abonament de transport 189,80 € 15 Transports Metropolitans públic per a persones amb discapacitat. de Barcelona (TMB). Sou mitjà net de les persones amb 16.626,07 € 16 16.719,44 € 16 16.945,16 € 16 Parcs i Jardins (Conveni discapacitat a Parcs i Jardins. col·lectiu). Diferència entre el consum mitjà anual 3.683,84 € 17 4.090,86 € 17 4.378,13 € 17 INE. d’una persona ocupada i el consum mitjà d’una persona aturada. Fase 3. mesura dels canvis Agent d’interès indicador / mesura del canvi unitats durada Aproximació financera valor Font (Financial proxy) 2009 2010 2011 treballadors Nombre de treballadors amb discapacitat que 5611 4711 4811 318 amb discapacitat treballen a Parcs i Jardins i han rebut un curs de inclosos formació en jardineria. en el programa entorn familiar Nombre de famílies que veuen com milloren 3913 3313 3413 1 les seves relacions familiars. Nombre de familiars que tenen més benestar 3913 3313 3413 1 personal i emocional gràcies al fet que la persona amb discapacitat disposa d’una feina en una empresa pública de prestigi. Nombre de familiars que estarien en disposició 1522 1522 1522 1 de treballar gràcies al fet que les persones amb discapacitat disposen d’una feina. Nombre de llars familiars que redueixen la 3913 3313 3413 1 despesa familiar associada a la discapacitat. Administració Nombre de visites als serveis de salut d’atenció 1625 1 pública catalana primària que deixen de fer-se associades a la disminució de baixes per malaltia comuna i accident laboral. Nombre de persones usuàries que redueixen 1327 1427 1427 1 el consum de serveis de salut especialitzats associat a la millora de l’estat emocional dels treballadors amb discapacitat. Nombre de places que deixen d’ocupar-se en 1229 1029 1029 1 Centres de Dia. Nombres de places que deixen d’ocupar-se en 129 129 129 1 Centres Ocupacionals. Nombres de places que deixen d’ocupar-se en 2429 2029 2129 1 Centres Especials de Treball. Fase 3. mesura dels canvis Agent d’interès indicador / mesura del canvi unitats durada Aproximació financera valor Font (Financial proxy) 2009 2010 2011 Cost mitjà d’un curs de jardineria. 356,00 €19 Mitjana de diferents cursos de formació en jardineria. Cost anual de la realització d’activitats 4.867,38 € 20 INE (Encuesta de Presupuestos d’oci amb la família. Familiares. Base 2006). Quota anual d’un club. 590,00 € 12 Cost anual mitjà de la quota a un gimnàs, club, piscina, etc. Salari mitjà anual a Catalunya. 24.449,19 € 23 Idescat. Diferència entre el sobreesforç que 552,60 € 24 Estudio del agravio fa una família amb una persona amb comparativo económico discapacitat que no treballa i el que de las personas con fa una família amb una persona amb discapacidad de la ciudad discapacitat que treballa a jornada de Barcelona. IMD completa. Cost d’una visita mèdica en atenció 14,78 € 26 Antares Consulting. primària. Estalvi anual unitari en la utilització 552,00 € 28 Antares Consulting. de serveis sanitaris d’atenció especialitzada. Cost anual d’una plaça en un Centre 7.677,36 € 30 IMD. de Dia. Cost anual d’una plaça en un Centre 3.311,04 € 31 IMD. Ocupacional. Cost anual d’una plaça en un Centre 6.552,00 € 32 6.649,65 € 32 6.734,70 € 32 Ministerio de Empleo y Especial de Treball. Seguridad Social. Fase 3. mesura dels canvis Agent d’interès indicador / mesura del canvi unitats durada Aproximació financera valor Font (Financial proxy) 2009 2010 2011 Administració Nombre de persones usuàries que treballen 5611 4711 4811 1 general de l’estat i cotitzen a la Seguretat Social. Nombre de persones usuàries que treballen 5611 4711 4811 1 i pels quals l’empresa Parcs i Jardins cotitza a la Seguretat Social. Nombre de persones usuàries que treballen 5611 4711 4811 1 i pels quals l’Administració recapta IRPF. Ingressos via l’impost sobre el valor afegit (IVA) 1 1 1 1 imputable al Programa. Ingressos via l’impost sobre beneficis 1 1 1 1 imputable al Programa. Treballadors amb discapacitat que estarien 2429 2029 2129 1 en Centres Especials deTreball i de la quota patronal dels quals s’hauria de fer càrrec la Seguretat Social. Treballadors amb discapacitat a Parcs i Jardins 4435 3735 3735 1 que deixen de rebre el subsidi d’atur. Nombre de dies de prestació de baixa laboral 637 1 que l’Administració deixa de pagar dels treballadors de Parcs i Jardins gràcies a la reducció de l’absentisme. Fase 3. mesura dels canvis Agent d’interès indicador / mesura del canvi unitats durada Aproximació financera valor Font (Financial proxy) 2009 2010 2011 Cotitzacions a la Seguretat Social a 1.195,74 €16 1.232,16 €16 1.263,38 €16 Ministerio de Empleo càrrec del treballador sobre la base del y Seguridad Social. salari mitjà de Parcs i Jardins. Cotitzacions a la Seguretat Social a 6.290,89 €16 6.482,52 €16 6.646,78 €16 Ministerio de Empleo càrrec de l’empresa sobre la base del y Seguridad Social. salari mitjà de Parcs i Jardins. Retencions de l’IRPF sobre la base del 910,38 €16 1.351,20 €16 1.583,35 €16 Ministerio de Empleo salari mitjà de Parcs i Jardins. y Seguridad Social. Import de l’IVA de Parcs i Jardins 3.278,11 €33 3.347,10 €33 3.417,54 €33 Parcs i Jardins. imputable al Programa. Import de l’impost sobre beneficis de – 548,76 € 33 27,17 €33 Parcs i Jardins. Parcs i Jardins imputable al Programa. Quota patronal a la Seguretat Social. 6.290,89 €16 6.482,52 €16 6.646,78 €16 Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Prestació mitjana anual neta d’atur. 10.121,45 €36 10.249,20 €36 10.366,00 €36 Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Prestació diària bruta per baixa laboral 69,69 €38 Ministerio de Empleo a càrrec de l’Administració. y Seguridad Social. 5.4. mesura de l’impacte social En aquesta fase es duen a terme dues 2. Càlcul de l’impacte social de cada in- activitats essencials: dicador: multiplicació de l’aproximació financera (financial proxy) per la quanti- 1. Determinació dels correctors de pes tat de canvi (outcome), menys els factors mort (deadweight), atribució (attributi- correctors. on) i deteriorament (drop off). Fase 4. mesura de l’impacte social Agent d’interès indicador / mesura del canvi pes mort Atribució deteriorament impacte Ajuntament – – – – – de barcelona – institut municipal de persones amb discapacitat (imd) parcs i Jardins Nombre de persones que es motiven 20% 15% 0% 9.931,05 € i treballadors i sensibilitzen vers les persones amb discapacitat i contribueixen a realitzar una col·laboració amb associacions que treballen amb col·lectius amb dificultats. Nombre de conservadors i encarregats 50% 15% 25% 7.514,80 € que reben formació en relació amb la integració laboral de les persones amb discapacitat. treballadors Nombre de treballadors amb 20% 15% 0% 44.357,76 € amb discapacitat discapacitat que milloren les seves inclosos en relacions socials. el programa Nombre de treballadors amb 10% 15% 0% 53.150,00 € discapacitat que manifesten una millora en el seu estat emocional. Nombre de treballadors amb 10% 15% 0% 21.924,75 € discapacitat que manifesten més autonomia per realitzar activitats quotidianes. Nombre de treballadors amb 0% 0% 0% 2.530.241,33 € discapacitat que reben un sou fix al mes. Nombre de treballadors amb 0% 0% 0% 608.715,70 € discapacitat que reben un sou fix al mes. Nombre de treballadors amb 50% 15% 25% 22.846,30 € discapacitat que treballen a Parcs i Jardins i han rebut un curs de formació en jardineria. Fase 4. mesura de l’impacte social Agent d’interès indicador / mesura del canvi pes mort Atribució deteriorament impacte entorn familiar Nombre de famílies que veuen com 20% 15% 0% 349.847,95 € milloren les seves relacions familiars. Nombre de familiars que tenen més 0% 10% 0% 52.226,37 € benestar personal i emocional gràcies al fet que la persona amb discapacitat disposa d’una feina en una empresa pública de prestigi. Nombre de familiars que estarien 18% 10% 0% 814.350,56 € en disposició de treballar gràcies al fet que les persones amb discapacitat disposen d’una feina. Nombre de llars familiars que 10% 0% 0% 52.568,84 € redueixen la despesa familiar associada a la discapacitat. Administració Nombre de visites als serveis de salut 0% 10% 0% 207,35 € pública catalana d’atenció primària que deixen de realitzar-se associades a la disminució de baixes per malaltia comuna i accident laboral. Nombre de persones usuàries 0% 10% 0% 31 20.368,80 € que redueixen el consum de serveis de salut especialitzats associat Qualitat de vida, a la millora de l’estat emocional igualtat i esports dels treballadors amb discapacitat. Avaluació de Nombre de places que deixen 0% 10% 0% l’im2p2a1ct.1e 0so7,c9ia7l € d’ocupar-se en Centres de Dia. del programa d’inserció laboral de l’institut Nombre de places que deixen 0% 10% 0% munic8i.p9a3l 9,81 € d’ocupar-se en Centres Ocupacionals. de persones amb discapacitat a parcs i Jardins Nombre de places que deixen d’ocupar- 0% 10% 0% de2 b5a7rc.8el4o0na,0, 1 € se en Centres Especials de Treball. institut municipal Administració Nombre de persones usuàries que tre- 0% 0% 0% 185.515,31 € general de l’estat ballen i cotitzen a la Seguretat Social. Nombre de persones usuàries que 0% 0% 0% 976.013,99 € treballen i a qui Parcs i Jardins paga la cotització a la Seguretat Social. Nombre de persones usuàries que 0% 0% 0% 190.488,48 € treballen i per a qui l’Administració recapta l’IRPF. Ingressos via l’impost sobre el valor 0% 0% 0% 10.042,76 € afegit (IVA) imputable al Programa. Ingressos via l’impost sobre beneficis 0% 0% 0% 575,94 € imputable al Programa. Treballadors amb discapacitat que 0% 0% 0% 418.291,71€ estarien en centres especials de treball i de la quota patronal dels quals la Seguretat Social s’hauria de fer càrrec. Treballadors amb discapacitat a 0% 73% 0% 323.474,63 € Parcs i Jardins que deixen de rebre el subsidi d’atur. Nombre de dies de prestació de baixa 0% 0% 0% 418,59 € que l’Administració deixa de pagar dels treballadors de Parcs i Jardins gràcies a la reducció de l’absentisme. total 7.309.880,74 € Pel que fa als impactes de parcs i Jar- Pel que fa a la millora de la capacitat fi- dins, contractant de les persones amb nancera de les persones inserides i de la discapacitat, s’ha aplicat un correc- major capacitat de consum pel fet de te- tor deadweight ja que existeixen altres nir un lloc de feina fix, no s’ha corregit, ja organitzacions que podrien desen- que la totalitat d’aquest impacte prové volupar tasques de sensibilització i del fet de rebre el sou de Parcs i Jardins i conscienciació, i s’ha corregit lleuge- no existeix cap altra empresa a Barcelo- rament l’attribution ja que aquest im- na que ofereixi les mateixes condicions pacte no es produeix únicament grà- laborals (el sou que reben és molt més cies al Programa d’Inserció ja que po- elevat que la mitjana del sector). den influir-hi altres actors, com les circumstàncies personals dels treballa- Per últim, en relació amb l’adquisició de dors, etc. coneixements relacionats amb la jar- dineria, s’ha corregit un 50% el dead- 32 Pel que fa a l’adquisició de capacitats weight ja que aquests treballadors po- i habilitats de gestió de les persones drien adquirir-los sense l’existència del Qualitat de vida, amb discapacitat, s’ha aplicat un dead- Programa i un 15% l’attribution ja que es igualtat i esports weight d’un 50%, ja que els treballadors podrien tenir alguns d’aquests coneixe- Avaluació de podrien desenvolupar i adquirir els co- ments abans d’entrar a treballar a Parcs l’impacte social del programa neixements en altres empreses amb i Jardins (per exemple, alguns treballa- d’inserció laboral programes d’inserció i que disposessin dors provenen d’escoles de jardineria). de l’institut de persones amb discapacitat en plan- Així mateix, com en el cas de l’impacte municipal de persones tilla, i un attribution del 15%, ja que els de la formació en el conservador i els amb discapacitat conservadors i encarregats de brigades encarregats, s’ha aplicat un drop off del a parcs i Jardins de barcelona, podrien disposar d’aquestes habilitats 25%, ja que els coneixements adquirits institut municipal abans de treballar a Parcs i Jardins amb es van depreciant al llarg del temps. les persones amb discapacitat. Pel que fa a l’stakeholder de l’entorn Per últim, en el cas de la formació, amb familiar, en la millora de les relacions una durada superior a un any, s’ha con- familiars s’ha aplicat una correcció del siderat el corrector drop off, ja que cal deadweight ja que es podrien aconse- tenir en compte el deteriorament dels guir aquestes millores mitjançant al- outcomes com a conseqüència d’una va- tres accions o programes. En relació riació, modificació o canvi en el temps. amb el cost d’oportunitat que suposa- En aquest cas, el coneixement es va per- ria per a algunes famílies el fet de que dent amb el pas del temps, ja sigui per- les persones amb discapacitat que què no s’actualitzen els coneixements, estan al seu càrrec no tinguessin una ja sigui perquè el treballador no els apli- feina, s’ha corregit el deadweight consi- ca. S’ha assumit una depreciació anual derant que una part d’aquestes perso- del 25%. nes no trobarien feina al mercat laboral actual. Per tant, la correcció aplicada Pel que fa als impactes dels treballa- ha estat la taxa mitjana d’atur a Cata- dors inserits, s’han aplicat diferents cor- lunya durant el període d’estudi (2009- rectors en funció de la naturalesa dels 2011) que se situa en el 18%. Pel que fa mateixos. Pel que fa a la millora de l’au- a l’attribution, s’ha corregit en aquests tonomia personal i l’empoderament s’ha dos impactes esmentats, així com en aplicat una correcció en el deadweight la millora del benestar emocional, ja del 10% pensant que aquest canvi so- que aquests impactes poden donar-se cial també es podria haver produït, en per altres circumstàncies personals i una petita part, sense l’existència d’a- no únicament gràcies al Programa. Per quest Programa, i s’ha corregit lleugera- últim, la reducció de la despesa fami- ment l’attribution ja que aquesta millora liar de les llars amb persones amb dis- podria atribuir-se a altres factors. capacitat s’ha corregit lleugerament ja 5.5. càlcul de l’sroi que aquest estalvi podria donar-se per Una vegada quantificats i depurats els altres accions. impactes que ha generat el Programa d’Inserció Laborall durant els tres anys, Per últim, en el cas de les Administra- per al càlcul de l’SROI es duen a terme cions públiques autònoma i estatal els dues activitats: correctors de deadweight són del 0% ja que l’estalvi en el consum de serveis de 1. Càlcul del valor actual net del total salut i especialitzats i de prestacions d’impactes quantificats: atès que hi ha públiques, així com els ingressos per re- canvis que tenen una durada més en- captacions de l’Administració general de llà del període d’anàlisi del servei (per l’Estat via IRPF, Seguretat Social, impost exemple, per l’augment de coneixements de societats i IVA es produeixen direc- de jardineria i medi ambient, s’estima tament i són deguts íntegrament a l’e- que és un canvi que dura tres anys, és a xistència d’aquest Programa. En canvi, dir, és el temps que perdura la formació l’attribution es corregeix lleugerament que rep una persona), cal actualitzar el 33 en els impactes d’estalvi de recursos de valor d’aquells impactes que es conti- salut i especialitzats, ja que el sistema nuaran produint tot i haver finalitzat el Qualitat de vida, podria ser més cost-eficient i estalviar període d’anàlisi. Per a aquests impac- igualtat i esports despeses d’altres maneres. Per acabar, tes, s’aplica la fórmula que permet cal- Avaluació de respecte a l’estalvi per prestacions d’a- cular el valor actual i que ha de tenir en l’impacte social del programa tur que l’Administració deixa de pagar, compte dues variables principals: d’inserció laboral s’ha aplicat una correcció en l’attributi- de l’institut municipal on per la taxa actual d’atur a Catalunya • La depreciació /el decrement (drop off) de persones de les persones amb discapacitat, és a que es produeix en el canvi amb el pas amb discapacitat dir, només un 27% dels treballadors in- del temps. En aquest cas s’ha conside- a parcs i Jardins de barcelona, serits estarien a l’atur. rat del 25%. institut municipal • La taxa de descompte, que es defi- neix com el cost d’oportunitat del ca- pital invertit en el servei. Com s’explica a l’apartat 3 d’aquest document (p. 12) la taxa de referència en aquesta anàli- si ha estat del 3,5%. 2. Càlcul de la ràtio SROI: és la divisió en- tre el valor actual calculat i el total de la inversió realitzada: Fase 5. càlcul del retorn social sroi Total d’inversió en el període 5.126.869,39 € Inversió per beneficiari 33.952,78 € Impacte social 7.309.880,74 € Valor actual 7.099.347,00 € Impacte per beneficiari 47.015.54 € Valor actual net (Valor actual - inputs) 1.972.477,61 € sroi 1,38 € Durant el període d’estudi (2009-2011), el Programa d’Inserció Laboral de Parcs i Jardins on intervé l’EAL va suposar una inversió de 5.126.869,39 € i tenint en compte que el nombre total de perso- nes amb discapacitat amb intervenció de l’EAL van ser 151 (suma del nombre de beneficiaris durant els tres anys), la inversió per beneficiari ha estat de 33.952,78 €. Els canvis socials i econòmics que s’han identificat per a cada agent d’interès involucrat en el servei es quantifica en 34 7.309.880,74 €. Tenint en compte el valor actual dels canvis que duren més que el Qualitat de vida, període d’anàlisi, i el nombre de benefi- igualtat i esports ciaris, l’impacte unitari per a cadascun Avaluació de d’ells s’eleva a 47.015.54 €. l’impacte social del programa d’inserció laboral de l’institut per tant, el programa d’inserció laboral municipal de persones analitzat ha produït un retorn social de la amb discapacitat inversió de 1,38 € per cada euro invertit. a parcs i Jardins de barcelona, institut municipal 6. conclusions L’IMD ha impulsat aquesta anàlisi de re- partament d’Empresa i Ocupació o les torn social de la inversió, amb l’objectiu mateixes persones amb discapacitat i de conèixer els beneficis socials i econò- el seu entorn familiar. mics d’un programa d’inserció laboral en una empresa pública en el qual intervé, i Mentre l’avaluació de projectes se cen- donar una eina de decisió útil a l’Ajunta- tra molt en els resultats per als princi- ment de Barcelona per estendre aquest pals beneficiaris del projecte, l’avaluació Programa a altres empreses públiques, i el càlcul del retorn social de la inversió afavorint així la integració de les perso- va més enllà dels resultats i identifica i nes amb discapacitat en el mercat labo- quantifica els canvis socials que aquest ral ordinari. genera. La naturalesa i els resultats del Progra- el coeficient sroi del programa d’in- ma en aquests tres anys (2008-2011) serció laboral de parcs i Jardins en què han estat altament satisfactoris per a intervé l’eAl, un cop feta una avaluació tots els agents que hi intervenen, gene- de tres anys (2009-2011, ambdós anys rant valor social en tots ells. inclosos), se situa en un 1,38, és a dir que per cada per cada 1 € que s’inverteix El principal receptor de canvi social del euro que s’inverteix en el en el programa es quantifiquen Programa són les persones amb disca- programa, se’n generen de pacitat i, com a conseqüència, també les retorn social 1,38 €. durant 1,38 € de valor social seves famílies, en tant que beneficiàri- aquest període el progra- es de l’acció conjunta de Parcs i Jardins ma ha generat un impacte total en valor (empresa contractant) i l’IMD (institut actual de 7.099.347,00 € i un valor actual que intervé en el seguiment de les per- net de 1.972.477,61 € (descomptant la sones amb discapacitat inserides). inversió). És destacable l’elevada taxa d’ocupa- A més del coeficient SROI del Programa, ció de persones amb discapacitat que s’ha identificat en quina proporció cada té Parcs i Jardins, un 8,3% de la seva stakeholder contribueix a aquest coefi- plantilla total, cosa que referma el seu cient, o dit d’una altra manera, quin im- compromís i la seva responsabilitat so- pacte total s’atribueix a cadascun d’ells. cial vers aquest col·lectiu. El resultat ha estat el següent: La metodologia SROI (social return on investment) que s’ha fet servir per a l’anàlisi d’aquest Programa permet total impacte distribució identificar aquells impactes rellevants Agent d’interès (en valor actual) de l’impacte que s’han generat per a cadascun dels agents d’interès involucrats en el ser- Parcs i Jardins 25.929,83 € 0,4% vei, de manera que la quantificació (a i treballadors través de l’ús de valors monetaris) i la suma de tots plegats ens dóna una Treballadors amb discapacitat 3.197.862,52 € 45,0% aproximació econòmica al total d’im- inclosos en el Programa pactes socials que el servei ha generat. Es tracta d’un procés de comprensió i Entorn familiar 1.226.080,89 € 17,3% anàlisi de com es generen aquests can- vis, identificant els impactes en actors Administració pública catalana 615.829,90 € 8,7% que no estan implicats directament en Administració general 2.033.643,86 € 28,6% la prestació del servei, com és el cas per de l’Estat (AGE) exemple de l’Administració general de l’Estat, però també canvis en els que sí total 7.099.347,00 € 100% que hi estan, com Parcs i Jardins, el De- Atesa la naturalesa del Programa, gai- tificat perquè no està inclòs en l’abast rebé la meitat de l’impacte total generat d’aquest estudi. (45,0%) es concentra en les persones amb discapacitat amb les quals intervé Els canvis socials manifestats per Parcs l’EAL, que són l’agent més beneficiat atès i Jardins i incorporats tenen relació amb que és l’objecte del Programa. Aquestes l’augment de la conscienciació i la sensi- persones aconsegueixen millorar la seva bilització de la plantilla vers les necessi- integració social a l’empresa assolint més tats i els drets de les persones amb dis- autonomia i empoderament, una millora capacitat i, concretament, els companys en les seves relacions socials, més co- de brigada de les persones amb discapa- neixements en el sector de la jardineria i citat han augmentat les seves capacitats també una capacitat econòmica més alta i habilitats en relació amb la gestió de pel fet de tenir un sou fix i major capaci- persones amb dificultats socials. tat de consum. El total de valor social que 36 reben es quantifica en gairebé 3,2 milions Pel que fa als ens públics, l’Administra- d’euros en el període de tres anys. ció pública catalana rep 615.829,90 € Qualitat de vida, d’impacte social, fruit de l’estalvi de re- igualtat i esports A més, l’entorn familiar dels treballadors cursos socials i de salut, cosa que repre- Avaluació de concentra un 17,3% de l’impacte soci- senta el 8,7% del total d’impactes gene- l’impacte social del programa al ja que gràcies al fet que el seu fami- rats en valor actual. d’inserció laboral liar està ocupat els familiars tenen més de l’institut oportunitats laborals, major benestar • Els estalvis en recursos de salut es municipal de persones personal, i es produeix menys despesa a produeixen per la menor freqüentació amb discapacitat la llar. D’altra banda, els familiars mani- que els treballadors amb discapacitat a parcs i Jardins de barcelona, festen una major tranquil·litat personal fan del metge d’atenció primària i dels institut municipal pel fet que la persona amb discapacitat serveis d’urgències, conseqüència de té autonomia personal i econòmica i ma- la millora en la seva qualitat de vida i nifesten que han millorat les relacions autonomia personal. Aquest impacte familiars arrel del fet que la persona en el Departament de Salut represen- amb discapacitat treballa. La valoració ta el 3,2% (19.880,34 €). econòmica dels impactes es quantifica • Per la seva banda, el Departament en 1.226.080,89 €. de Benestar Social i Família també rep impactes econòmics, atès que si els parcs i Jardins acumula una petita part treballadors amb discapacitat no es- de l’impacte (25.929,83 €), un 0,4% del tiguessin treballant a Parcs i Jardins, total, però és important destacar els una part estaria o bé en un Centre de impactes identificats per ells mateixos Dia, o bé en un Centre Ocupacional. Això i que no s’han quantificat per la dificul- li suposaria un cost de 222.268,38 € tat de fer-ho, com ara en els tres anys analitzats, cosa que els treballadors amb discapacitat la millora del clima la- representa el 36,1% dels impactes en i les seves famílies reben el 62,3% boral i la reputació i el l’Administració pública catalana. reconeixement entre la • Els canvis més importants es do- dels impactes generats pel ciutadania i en el sec- nen en el Departament d’Empresa i programa tor de la discapacitat, Ocupació, que va aportar al Programa com a Institut compro- 50.000 € (anys 2010 i 2011) i va rebre mès amb els drets i la inserció laboral de un impacte social que es quantifica les persones amb discapacitat. en 373.681,17 € i que acumula així el 60,7% del total d’impactes per a l’Ad- D’altra banda, el Programa permet obte- ministració pública catalana. nir beneficis atribuïbles a la societat en relació amb la sensibilització i la cons- Atès que l’IMD és qui promou la realit- cienciació vers les persones amb disca- zació d’aquest estudi, no s’han tingut en pacitat, impacte que no ha estat quan- compte els impactes que ha generat el servei en el mateix IMD/Ajuntament de el departament Barcelona (és un requeriment de la me- d’empresa i ocupació rep todologia). més de 7,47 € d’impacte social l’Administració general de l’estat és per a cada 1 € invertit l’ens públic més beneficiat, tot i que en el programa no aporta recursos directes al Progra- ma; obté uns ingressos i estalvis que es quantifiquen en 2.033.643,86 € en els tres anys, i que representen el 28,6% del total de valor social generat. Se situa així com a segon agent d’interès més bene- ficiat. En conclusió, el Programa d’Inserció La- 37 boral de Parcs i Jardins amb la interven- ció de l’EAL dóna un retorn social en ter- Qualitat de vida, mes econòmics superior a l’invertit. igualtat i esports Avaluació de Aquests resultats permeten comunicar l’impacte social del programa internament i a la societat el valor social d’inserció laboral que genera la inserció de persones amb de l’institut municipal discapacitat, més enllà dels beneficis ja de persones coneguts, identificant nous impactes. amb discapacitat a parcs i Jardins de barcelona, institut municipal 7. AnneX 7.1. detall dels valors i càlculs 1 Aquest import correspon al cost dels recursos humans per a la gestió i administració del Programa (exceptuant el cost de l’educadora social) i el cost de transport de l’edu- cadora social per a la realització de les visites als treballadors, encarregats i conserva- dors. inversió de l’Ajuntament de barcelona tipus de cost import 2009 2010 2011 total Recursos humans 9.924 € 3.957 € - 13.880 € (excepte l’educadora social) Transport de l’educadora social 619 € 619 € 619 € 1.858 € 38 total 10.543 € 4.576 € 619 € 15.738 € Qualitat de vida, igualtat i esports 2 La inversió anual de l’IMD en el Programa és la següent: Avaluació de l’impacte social del programa inversió de parcs i Jardins d’inserció laboral de l’institut tipus de cost import municipal de persones 2009 2010 2011 total amb discapacitat a parcs i Jardins de barcelona, Recursos econòmics 39.516 € 19.506 € 18.000 € 77.022 € institut municipal 3 Aquest import és un valor estimat dels costos de Parcs i Jardins que es poden imputar al Programa (incloent una part de les partides de personal, amortitzacions, proveïments i altres despeses d’explotació) durant els tres anys del període d’estudi. 4 Correspon als recursos econòmics aportats pel Departament, 25.000 € l’any 2010 i 25.000 € l’any 2011. 5 Es considera que l’impacte de conscienciació i sensibilització dins de l’organització tindria un efecte global durant el període d’estudi de la col·laboració de les persones en associacions que treballen amb col·lectius amb dificultats. Tenint en compte que aquest impacte el reben els treballadors de Parcs i Jardins sense discapacitat (922 treballadors) i que el percentatge de població que fa un donatiu a Espanya és del 9% (segons l’enquesta La colaboración de los españoles con las ONG y el perfil del donante de l’Asociación Española de Fundraising), el nombre de persones que realitzarien un donatiu seria de 83. 6 Correspon a la quantia mitjana per donatiu a Espanya l’any 2010. 7 Nombre d’encarregats i conservadors que van rebre la formació relacionada amb la integració laboral de les persones amb discapacitat. 8 Tot i que l’any 2011 Parcs i Jardins no va dur a terme formació específica a conserva- dors i encarregats en relació amb la integració laboral de les persones amb discapaci- tat, l’activitat de l’educadora social té a com a resultat aquests mateixos efectes i, per tant, es considera aquest impacte per als mateixos treballadors el 2011. 9 Tot i que normalment es considera que la durada dels impactes relacionats amb l’apre- nentatge és de tres anys, en aquest cas s’ha considerat una mitjana de dos anys, atès que un nombre important dels treballadors que reben la formació la van rebre durant l’any 2009. 10 Import d’un curs tipus de gestió i desenvolupament de persones (http://www.uoc.edu/ portal/ca/business-school/formacio-pimes/oferta-formativa/gestio-persones/gestio- desenvolupament/index.html). 11 Nombre total de treballadors inserits en el Programa i amb intervenció per l’EAL du- rant el període d’estudi. 12 Valor obtingut considerant un cost de 9 € per entrada de cinema (preu de cinemes Cinesa) i un consum d’una entrada setmanal durant el període d’estudi. 13 La distribució dels treballadors en funció de la situació convivencial és la següent: distribució dels treballadors en funció Aquest outcome impacta en tots els de la situació convivencial treballadors, a excepció d’una quar- ta part de les persones que viuen situació persones usuàries convivencial en família i que no reben aquest im- 2009 2010 2011 pacte ja que tenen la dificultat de conciliar la vida laboral amb la tas- Entorn familiar 39 33 34 ca de cuidar els seus pares d’edats Independents 17 14 14 avançades (estimació realitzada per l’IMD). Per tant, per exemple, l’impac- total 56 47 48 te el 2009 afectaria 47 treballadors (17+39*(100%-25%)). 14 Valor obtingut suposant una visita mensual a un psicòleg, amb una tarifa per sessió de 44,63 € el 2009, 46,14 € el 2010 i 47,32 € el 2011. 15 Considerant una despesa d’una targeta mensual. L’import d’una targeta rosa (utilitza- da per les persones amb discapacitat) és de 3,65 €. 16 Valors obtinguts a partir del sou mitjà a Parcs i Jardins (segons el Conveni col·lectiu) i les retencions de la Seguretat Social i l’IRPF aplicades per l’Administració. salari brut mitjà a parcs i Jardins segons el conveni col·lectiu de les categories seleccionades categoria professional 2009 2010 2011 Peó 21.496,50 € 22.151,31 € 22.712,58 € Peó especialitzat 19.311,24 € 19.899,49 € 20.403,70 € Auxiliar de jardiner (primer i segon any) 18.079,10 € 18.629,81 € 19.101,85 € Auxiliar de jardiner 16.041,92 € 16.530,58 € 16.949,43 € Mitjana 18.732,19 € 19.302,80 € 19.791,89 € salari brut, retencions i salari net mitjà a parcs i Jardins concepte 2009 2010 2011 Salari brut 18.732,19 € 19.302,80 € 19.791,89 € Retenció de l’IRPF 910,4 € 1.351,2 € 1.583,4 € Retenció de la Seguretat Social 1.195,7 € 1.232,2 € 1.263,4 € Salari net 16.626,1 € 16.719,4 € 16.945,2 € Retenció de la Seguretat Social (a càrrec de l’empresa) 6.290,89 € 6.482,52 € 6.646,78 € percentatges de cotització empreses treballadors Contingències comunes 23,60% 4,70% Atur Indefinits 5,50% 1,55% Temporal TC 6,70% 1,60% Temporal TP 7,70% 1,60% Mitjana 6,63% 1,58% 40 FOGASA 0,25% – Qualitat de vida, igualtat i esports Formació Professional 0,60% 0,10% Avaluació de Accident de treball (entre 1% i 7,5%) 2,50% – l’impacte social del programa d’inserció laboral totAl 33,58% 6,38% de l’institut municipal de persones amb discapacitat 17 Els valors d’aquest financial proxy s’obtenen de calcular la diferència entre el consum a parcs i Jardins de barcelona, mitjà d’una persona ocupada i el consum mitjà d’una persona a l’atur (informació proveï- institut municipal da per l’INE). salari brut, retencions i salari net mitjà a parcs i Jardins concepte 2009 2010 2011 Despesa mitjana per persona (ocupada) 11.594 € 11.432 € 11.398 € Despesa mitjana per persona (parada) 7.910 € 7.342 € 7.020 € diferència 3.684 € 4.091 € 4.378 € 18. La durada del canvi es considera que és de tres anys ja que l’aprenentatge de la for- mació té efectes a mitjà termini sobre la capacitat de dur a terme tasques relacionades amb la jardineria i el medi ambient. 19 El valor del financial proxy correspon a una mitjana de cursos relacionats amb la jar- dineria: curs de formació preu Font Curs de poda i empelts (online) 59,00 € http://www.lectiva.com/curso-online-de-poda-e-injertos-190965.htm Curs de jardineria 109,00 € http://www.lectiva.com/curso-online-de-jardineria-111113.htm Curs de tècnic en jardineria 900,00 € http://www.escuelajardineria.es/ mitjana 356,00 € 20 L’enquesta de l’INE Encuesta de Presupuestos Familiares. Base 2006 dóna infor- mació de la despesa anual per persona en activitat d’oci, que es situa en 1.872,07 €. Considerant una dimensió mitjana de les llars a Catalunya de 2,6 persones per llar (http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3304&V4=2621&AL- LINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B) i el període d’estudi, el cost anual de dur a terme una activitat d’oci en família del període és de 4.867,38 €. 21 El valor del financial proxy és una mitjana de diferents quotes a clubs o centres. club Quota anual Club Natació Barcelona 1.022,64 € Club Barceloneta 399,48 € Gimnàs DIR 540,00 € 41 Piscina municipal 233,88 € Qualitat de vida, mitjana 549,00 € igualtat i esports Avaluació de 22 S’han considerat els treballadors de menys de 40 anys (i per tant, amb pares presu- l’impacte social del programa miblement joves) que viuen amb la família. d’inserció laboral de l’institut municipal 23 Salari mitjà a Catalunya l’any 2010 (última dada publicada per l’Idescat, http://www. de persones idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5811). amb discapacitat a parcs i Jardins de barcelona, 24 Segons l’estudi de l’IMD Estudio del agravio comparativo económico de las personas institut municipal con discapacidad de la ciudad de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2006, les unitats familiars amb una persona amb discapacitat tenen un sobrecost en la despesa de la llar respecte a aquelles que no en tenen cap. Aquest valor s’ha obtingut assumint que el fet de que la persona amb discapacitat treballi permet reduir la despesa de la llar un 30% (aquestes persones estan menys a casa i, per tant, consumeixen menys, etc.). club perfil lleu perfil moderat Material ortopèdic 0,00 € 42,00 € Oci 210,00 € 210,00 € Roba 0,00 € 681,00 € Cura i higiene 0,00 € 435,00 € Transport 452,00 € 556,00 € Teleassistència 459,00 € 459,00 € Gestions legals 90,00 € 90,00 € Sobrecost anual 1.211,00 € 2.473,00 € mitjana estalvi anual (30%) 363,30 € 741,90 € 552,60 € 25 S’ha calculat a partir del nombre de persones amb discapacitat que han deixat de causar baixa per malaltia o accident durant el període d’estudi (4 persones) i, per tant, han deixat de fer visites a l’atenció primària durant el període que estarien de baixa. S’ha fet servir la informació següent proveïda per Parcs i Jardins: • Durada mitjana d’una baixa: 22,89 dies (plantilla general). • Nombre mitjà de baixes per persona a l’any: 0,76. 26 Informació d’Antares Consulting. 27 S’assumeix que aquest outcome es dóna en els treballadors que tenen una discapaci- tat de trastorn mental. classificació dels treballadors inserits per tipus de discapacitat tipus de discapacitat 2009 2010 2011 Física 9 5 5 42 Intel·lectual 31 28 28 Qualitat de vida, Sensorial 3 1 1 igualtat i esports Trastorn mental 13 14 14 Avaluació de l’impacte social total 56 47 48 del programa d’inserció laboral de l’institut municipal 28 de persones S’ha assumit una disminució de la freqüentació als serveis d’atenció especialitzada amb discapacitat d’un 66%. D’aquesta manera, l’estalvi anual per treballador que rep l’impacte és el se- a parcs i Jardins de barcelona, güent: institut municipal Cost d’una consulta mèdica especialitzada 46,00 € Vistes/any (entre 1 i 2 visites mensuals) 18 Disminució gràcies al Programa (66%) 12 estalvi anual per treballador 552,00 € 29 Valors obtinguts a partir de la classificació dels treballadors en altres recursos socials si no existís el Programa d’Inserció Laboral de Parcs i Jardins (classificació realitzada per l’IMD). classificació dels treballadors inserits en altres recursos socials recurs 2009 2010 2011 Centre de Dia 12 10 10 Centre Especial de Treball (CET) 24 20 21 Centre Ocupacional (SOI) 1 1 1 Mercat ordinari 20 16 17 total 56 47 48 30. Xifra obtinguda a partir de dades reals de l’Institut Català d’Assistència i Serveis So- cials (ICASS), assumint una hipòtesi de copagament real del 25% (real validat en serveis similars). detall de càlcul del cost/plaça d’un centre de dia Mòdul social del servei a la cartera de l’ICASS 340,68 € Copagament 398,80 € Hipòtesi: % de copagament real 25% cost mensual d’una plaça per a l’Administració 639,78 € cost anual d’una plaça per a l’Administració 7.677,36 € 31 Dades de l’IMD. 32 El Departament de Treball cobreix el 75% del salari mínim interprofessional als Cen- tres Especials de Treball durant el període d’estudi. 43 detall de càlcul del cost/plaça d’un centre especial de treball Qualitat de vida, igualtat i esports 2009 2010 2011 Avaluació de l’impacte social Salari mínim interprofessional (SMI) anual 8.736,00 € 8.866,20 € 8.979,60 € del programa d’inserció laboral de l’institut import cobert per l’Administració (75%) 6.552,00 € 6.649,65 € 6.734,60 € municipal de persones amb discapacitat a parcs i Jardins de barcelona, 33 Imports que poden ser imputats al Programa (aproximadament un 3% del total de l’IVA institut municipal i de l’impost sobre beneficis). 34 No ha estat possible calcular aquest import per falta d’informació. 35 Treballadors que si no existís el Programa estarien o bé treballant en el mercat ordinari o bé en un Centre Especial de Treball (vegeu la classificació de treballar a la nota 29). 36 Valor obtingut a partir de la quantia mitjana anual bruta reconeguda a beneficiaris de prestacions d’atur, de 28,40 € (www.empleo.gob.es/estadisticas/bel/PRD/index.htm), assumint el dret a la prestació durant un any. 37 Calculat a partir del nombre de persones que han deixat de causar baixa per malaltia o accident durant el període d’estudi (4 persones), la durada mitjana de la baixa a Parcs i Jardins, que és de 22,9 dies, i que l’Administració es fa càrrec del salari del treballador a partir del vintè dia (per tant, l’Administració, de mitjana, es fa càrrec d’1,9 dies). 38 El salari mitjà anual de Parcs i Jardins el 2011, de 19.791,89 €, permet obtenir un salari/ dia de 92,92 €. Atès que l’Administració cobreix un 75% del salari/dia durant una baixa, l’import a cobrir per l’Administració és de 69,69 €/dia de baixa. Avaluació de l’impacte social del Programa d’Inserció Laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal BCN Avaluació de l’impacte social del Programa d’Inserció Laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat BC a Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal N bcn.cat/ serveissocials facebook.com/Bcn.cat twitter.com/Barcelona_cat