El Roserar del Parc Cervantes La fascinació per les roses Les rrosseess, , les prrottaaggoonnisistetess DDee jjaarrddíí flfloorraal la a c ocol·lle·lceccióci óbo btàontàicnaica El Roserar Cervantes és un dels jardins temàtics de Barcelona, oEnl Rleoss erorasre Cs esróvann lteess pésro utna gdoenlsi sjaterdsi.n És ste ombàrtaic dse dlse aBraqrucietelocntae,s o n mleus nroicsiepsa lssó Lnl uleíss pRrioutdaogro ni iJsoteasq.uim M. Casamor, i va ser inaugu- rat l’any 1965. Com els jardins de Mossèn Cinto Verdaguer o Mossèn Costa i L’atrraccccióió h hisitsòtròicriac ape pr eler sl eros sreosses ALlotrbeesr aja, rédsi nosb rtae mdeàltsi casrq dueit elac tceisu mtaut nsiócinp aells MLlousíss Rèniu dCoirn ti oJo Vaeqrudima- Totes les cultures jardineres antigues han tingut rosers als seus jardins. Els perses, gMu.e Cr aos aMmoosrs, èi vna C seors itnaa iu Lgluorbate lr’an iny a1u9g6u5r.ats al 1970. Totes les cultures jardineres antigues han tingut rosers als seus jardins. Els perses, eellss eeggiippcciiss,, eellss ggrreeccss,, eellss rroommaannss……,, ttaammbbéé eellss jjaarrddiinnss ddee ll’’IIssllaamm ii eellss ddee lleess ccuullttuu-res En els seus orígens era més un “jardí floral”, d’exposic roersie ontraielsn,t aclosm, c olam x ilnae xsian ei slaa jia lpao janpeosan.e Csaa.d Casacduansac uhnaa c hoan creoantr eealst reolss erross edres lad es elav a En els seus orígens era més un “jardí floral”, d’exposició, qiuóe, qnou ep as no pas una col·lecció exhaustiva de rosers, tot i que tenia gai- steervraa , tpeerrraò, plae fraòs lcai nfaasccióin paecrió a lplòe re axòllòti ce xhòat ifce th qau fee te qlsu ero eslesr sro ssiegrusi ns ipgluainnt epsla mntoelst molt una col·lecció de rosers, tot i que tenia gairebé tres-centes varietats, raelgbuén terse sp-rcòepnietes s varietats, forces de cre vviiattgerres,, crreuantt--se enttrre elllles,, aporrttantt qualliittatts novves com lla rreflflorraciió més enllllà del clima mediterrani i d’altaredso rmsé lso ccalàlss sii qdu’aelstr eens m de la primavera, flors més plenes o de pètals més bells... També roses més fortes i elé msó cnl àdseslsiq ruoesse resn. A el ls meuó nvo dltealnst ,r so’shei rvsa.n A pll asnetua rv xoipltraenrst,, so’mhis v, apnin s ai addaapptataddees sa alsl sr ereqquueerirmimeenntst sd dee la la ja jardrdinineeriraia s osostsetennibiblele. . pi glarnatnasr pxeipcreesr sd,e o gmess,p pai ndse liim girtaadness p peecre csa dmein gs edsep lala rdge rliemciotrardegeust , ppeern dceanmt ianms udnet il laavrgal lr.ecorregut, pendent amunt i avall. Unn ppeerrssoonnaattggee hhiissttòòrriicc ii ggrraann aamaanntt ddee lleess rroosseess vvaa sseerr ll’’EEmppeerraaddrriiuu JJoosseefifinnaa ddee França . (E1l7 j6a3rd-1í r8o1m4à).n Eticl jadr’daqí ruoemstàan eticm pde’arqauderisut a-q eume pvear vaidurieu dvau rcaonnt teel nsire gulnea X dIeX -l e s La col·lecció va ser renovada a final anys noranta sense variar pvari mcoenretesn ciro ul·nleac cdieo nless d per irmoeseress d ceo le·lesc qcuioanlss edse t éro nsoetsíc diae. lLeas sqeuvaals c eosl· lteéc cnioót ídceia .r oEsrea s, eLla t rcaoçl·aletc dceiól jvaar dsíe; rs r’ehni ovvaa dpala an tfianra ul nanay sse nleocracnióta ds’eanrbsere vsa rfirauri teel rs lcao vnae gcuret acro aml jaLrad Mí daelml Daoismonin ii rdeec olal liMa aplrmoapi sdoen t(rceos-mcpenratst erol 1se7r9s9 d) ifi eernerniqtsu,í alalg cuonls·l edceclsió qtruaeç aat cdoeml jparadní;y se’nh i evlas prolasnetarsr usnean sseel einctceiórf edr’iarr ebnre se lf rsueitue rcsr qeuixee - fiqnusa llsa esnecvaar am soortb. rHeiv ihuae nd.iferents versions sobre la quantitat de diferents rosers que maceonmt.panyen els rosers sense interferir en el seu creixement. conreà. Les xifres més precises, parlen d’uns 300 taxons (entre espècies i varietats). En l’actualitat, algunes d’aquestes varietats encara sobreviuen. AAccttuuaallmmeenntt, ,e ess c coonnrereene np rporpo pde d deo dso msi lm tipil utisp duisfe dreifnetrse dnets r odsee rs! rosers! 2 3 parc_cervantes.indd 4 29/4/10 16:34:12 parc_cervantes.indd 5 29/4/10 16:34:13 Els roserars a Barcelona Les primeres notícies sobre roses a Barcelona apareixen a les Cobles de Fra Anselm de Turmeda del segle XIV, on es descriuen jardins amb arbres fruiters i roses blan- ques i vermelles. Des d’aleshores –com a mínim–, les roses han estat presents d’una manera o altra a la ciutat Durant el segle XIX, i a imitació del que succeïa a Euro- pa, es reservaven als jardins alguns parterres per al con- reu del roser; els viveristes locals eren els qui introduïen les varietats europees, sobretot franceses. És durant la primeria del segle XX que hi ha un gran rellançament dels rosers; d’una banda, per la bona feina dels roseris- tes locals i, de l’altra, per la influència de l’enginyer fran- cès Forestier, convidat per l’Ajuntament per a arranjar els jardins de Montjuïc amb motiu de l’Exposició del 1929. Aquest personatge era un gran expert i coneixedor dels rosers, promotor del primer concurs internacional de roses noves que se celebra a Paris des del 1907. A Montjuïc, hi va plantar els anys 1916, el roserar de la Colla de l’Arròs i al 1920, el Roserar Amargós, al Teatre Grec. Dos roserars en uns petits jardins de terrassa, el primer assaig modern de jardí públic d’aquestes carac- terístiques a Barcelona. Un univers de roses La debilitat de Forestier per les roses va contagiar El gènere Rosa està format per més de dos centenars alguns dels prohoms barcelonins de l’època, fins al punt d’espècies i varietats silvestres. La veritable diversitat del que al jardí del Palau de Pedralbes que s’havia creat feia gènere, tanmateix, es posa de manifest en les nombrosís- poc, els parterres principals es van destinar a rebre el simes varietats creadoes pels humans. Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, que es va celebrar entre els anys 1929 i 1936. Es trac- Es considera que han existit en conreu comercial unes tava d’un concurs de tardor, però les roses es valoraven 30.000 varietats de roses diferents, moltes de les quals des de la primavera i es tenia en compte el difícil pas de han desaparegut en haver-ne abandonat el conreu i que l’estiu per a les varietats de l’època, moltes de les quals no en quedés cap testimoni; les coneixem per llistes o descripcions. Moltes altres, no només van ser famoses eren d’origen més septentrional. després d’haver-les creat, sinó que han conservat la seva fama i les qualitats al llarg de segles. 4 5 Tot descobrint el Roserar Història, geografia i botànica, tot alhora Passejar pel Roserar constitueix alhora un viatge per la història de les roses, una descoberta geogràfica i un itinerari de coneixement botànic. A la part més baixa del Roserar, tocant la Diagonal, hi ha les roses antigues, les creades abans del 187860, mentre que la meitat superior acull les modernes, agrupades als parterres, per creadors i països d’origen. D’aquestes roses se’n pot gaudir passejant per les trames principals de camins. Al Roserar hi ha també l’anomenada “col·lecció botànica”, que acull els diferents rosers silvestres i els seus híbrids primitius. Ha de ser recorreguda serpentejant entre les plantacions, per un camí secundari, per damunt la gespa i convenientment senyalitzat. S’inicia, segons el sentit, pels rosers d’Amèrica del Nord, d’Europa, el nord d’Àfrica, de l’orient de la Mediterrània i tot el continent asiàtic -sobretot de la Xina i del Japó-, passant per les terres de l’antiga Mesopotàmia. Rosers en miniatura A la part més alta del Roserar, per sota la pèrgola, hi ha els rosers miniatura i floribunda, unes varietats especials de mida escassa. Això fa que es plantin en petites peces, com daus, un per a cada tipus, i conformen un vistós tapís geomètric -com una mena de patchwork-, que contrasta amb les enlairades roses que vesteixen la pèrgola que domina el conjunt. 6 7 parc_cervantes.indd 8 29/4/10 16:34:27 39 Contingut de la col·lecció 22 43 42 41 1. Roses botàniques d’Amèrica - Roses de Bourbon. 37 2. Híbrids de Rosa x centifolia, híbrids de Rosa x centifolia mus cosa. 40 3. Roses botàniques d’Amèrica. 38 4-5. Roses de David Austin.24 6. Roses botàniques d’Europa - híbrids de Rosa glauca. 36 25 7. Híbrids de Rosa x alba, roses de Boursault, híbrids de Rosa canina. 35 8-9. Roses botàniques d’Europa - híbrids de Rosa macrantha.23 10. Híbrids de Rosa pimpinellifolia. 28 11. Híbrids de Damas, Roses de Portland. 33 21 12. Roses botàniques d’Europa - híbrids de Rosa eglanteria. 27 2634 13. Roses botàniques d’Orient Mitjà. 14. Híbrids de Rosa gallica. 30 29 15. Roses botàniques d’Orient Mitjà - híbrids de Rosa moschata 20 17 de Louis Lens. 18 16. Roses botàniques d’Àsia - híbrids de Rosa moschata. 32 17-18. Roses botàniques d’Àsia - Roses de Poulsen.19 19. Híbrids de Rosa moyesii. 31 14 20. Roses de Tantau, Roses de Kordes. 21. Roses botàniques d’Àsia - Roses de Harkness. 22. Pèrgola. 7 23. Roses de Dickson. 13 24-25. Roses modernes d’obtentors diversos. 6 8 15 16 26-27-28. Roses botàniques d’Àsia. 29. Híbrids de Rosa rugosa. 12 30. Híbrids perpetus. 9 31. Híbrids de Rosa gallica. 4 11 44 32. Híbrids de Rosa chinensis, híbrids de Rosa x arvensis, híbrids de Noisette. 33. Roses de Guillot, Roses de Barni. 10 5 34. Híbrids perpetus. 3 35-36. Roses botàniques d’Àsia - Roses de Barn. 37. Roses de Delbard. 2 45 38. Roses d’Adam, Roses de Lens, Roses de Laperriere, Roses de Sauvageot, Roses d’Orard. 39. Pèrgola. 1 40. Roses Meilland. 46 41. Roses de Ferrer, Roses de Dot, Roses d’altres obtentors espanyols. 42-43. Roses miniatures, polyanthas i minifloribundes. 48 44-45-46-47. Zona de concurs. 48. Jardí dels Perfums. 47 8 9 parc_cervantes.indd 10 29/4/10 16:34:33 parc_cervantes.indd 11 29/4/10 16:34:34 Un espai per a contemplar... i olorar Rosers que s’enfilen El Roserar es visita amb la vista, però també amb l’olfacte. No tots els rosers són arbusts amb les branques dretes i Per això, al parc hi ha un espai dedicat a les olors de les roses rígides, que s’aguanten totes soles. HHi i hhaa rroosseerrss qquuee ccrreeixixeenn -el Jardí dels Perfums-, una col·lecció de les 235 varietats més com grans esbararzers, aambb bbrraannqquueess aarrqquueejajaddeess qquuee aapprroofiḀtetenn perfumades, antigues i modernes, naturals i creades en vivers. branques i i ttrroonnccss dd’a’altltrreess pplalanntteess ppeerr aa eennlalairiraarr--ssee a a b buussccaar re le l soll ii ll’aiire, en llllocs de mollta competènciia vegetall. Els rosers creixen en rengles, protegits per una petita vorada; es reserva al passejant una catifa de gespa des d’on gaudir-ne A la pèrgola, s’enfilen per unes parets i columnes de pedra, i i olorar les diverses flaires que s’apleguen -espesses, dolces, s’eixamplen després per sobre de les bigues de fusta. d’aromes cítrics, metàl·lics...-, totes però, són una sofisticada Passejar-se per sota d’aquest túnel de flors el mes de maig és eina de seducció. tota una experiència, i la contemplació des de l’entrada per la carretera d’Esplugues, una mostra del variat i suggeridor cromatisme floral. 10 11 parc_cervantes.indd 12 29/4/10 16:34:38 Roses botàniques i roses hortícoles Si fem un cop d’ull al contingut de la col·lecció floral del Parc Cervantes, tot resseguint les pàgines d’aquesta guia, observarem d’entrada dues grans grups de roses: les botàniques i les híbrides. Sent el gènere botànic Rosa tan extens i ampli difícilment distingirem a primer cop d’ull la diferència entre elles. Cal tenir present que la família de les Rosàcies, a la qual pertany el gènere Rosa ja és inabasta- ble si no es tenen coneixements de botànica. Bàsicament, la principal diferència entre les roses botàniques i les roses híbrides és el seu origen. Les botàniques són les roses silvestres, nascudes i evolucionades espontàniament a la natura, mentre que les roses híbrides són el fruit i el triomf de l’ofici de jardiner. Quan ens referim a les roses híbrides parlem de les roses conreades, de les plantes i de les flors que, a partir dels creuaments entre varietats, el procés que coneixem com a hibridació, han aparegut com a resultat de l’intent per millorar algun aspecte de la flor o de la planta o tota ella en el seu conjunt; pètals, perfum, color, resistència al clima, etc. 12 13 La natura és el jardiner: les roses botàniques No ho dubtin, l’acció de la natura com a jardiner ha estat tan L’Orient mitjà compta amb una no- elaborada i minuciosa com la dels professionals. La prova la drida representació al roserar del tenen en les desenes de varietats de roses botàniques exis- parc de Cervantes que disposa tents: la Rosa canina, també coneguda com roser bord, n’és de plantes tant interesants com un exemple igual que el roser agrest (Rosa agrestis), el roser la Rosa ecae o la Rosa foetida, la regent (Rosa arvensis), el roser espinosíssim (Rosa pimpi- que van fer servir per crear l’híbrid nellifolia) o la rosa vera (Rosa gallica) plantes que creixen en que va aportar el color groc a les l’àrea de clima mediterrani i, algunes d’aquestes, plantades noves varietats. en el mateix parc. Procedents de l’Orient llunyà Al roserar del Parc Cervantes hi trobarem 176 espècies trobarem una nodrida represen- botàniques procedents de tot l’hemisferi nord, l’àmbit ge- tació de roses de la Xina, terra ogràfic d’on provenen les roses. Hi ha varietats provinents rica i encara prou desconeguda des de l’Amèrica fins al Japó, arxipèlag d’on són originàries pel que fa a rosers silvestres. Hi les roses. ha exemplars de les vigoroses Rosa multiflora, Rosa wichuria- Podem reproduir aquest itinerari a través del món resseguint na o Rosa banksiae, però també l’anomenat “recorregut botànic” que va des de la part baixa híbrids molt antics –s’ignora si del roserar, a tocar de l’entrada per la Diagonal, i que arriba d’origen natural o creats per la fins a la pèrgola en un recorregut sinuós entre camins de humanitat fa segles– com la Rosa gespa. Els parterres que trobarem pel camí s’uneixen entre chinensis semperflorens, la Rosa ells amb arcs, fets amb troncs, on s’emparren varietats de ‘Old Blush’, la Rosa indica odora- rosers enfiladissos. Les indicacions que trobarem ens infor- ta, o la Rosa odorata ochroleuca. maran de cadascuna de les espècies, agrupades segons la Totes conegudes per ser la base zona del planeta d’on són oriündes. dels híbrids de te i també de les roses modernes. Sense aquestes Al llarg del recorregut geogràfic podrem trobar, procedents roses xineses, els rosers moderns del continent americà, la Rosa virginiana, la Rosa carolina, que coneixem no existirien. El la Rosa setigera o la Rosa palustris. Com la majoria de les nom de roses de te ens remet a espècies botàniques són roses primerenques, per la qual l’època quan Europa importava cosa es recomanable fer la visita a la primavera, des de mig aquest producte en vaixells des abril al juny. de l’Orient. 14 15 Les persones en Es calcula que el nombre d’hibridacions al llarg de la història el camí de les flors se situa entre les 25.000 i les 30.000 i la gran majoria han estat obtingudes durant els darrers 130 anys. L’any 1885 es les roses híbrides coneixien fins a 600 roses diferents, a principis del segle XX la xifra arribava als 10.000 taxons reconeguts. Si la literatura, la poesia o l’estètica no demostraven prou l’interès i fascina- A mitjans del segle XIX, Gregor Men- ció per la bellesa de les roses podem veure que la ciència del documentava les lleis de l’herència no s’ha quedat enrere. i establia els principis de la genètica moderna. La seva experiència com a Si intentem enfilar-nos per les branques d’aquest arbre ge- jardiner va ser fonamental ja que fou nealògic dels rosers trobarem que el primer roser de la raça a partir de la hibridació de plantes híbrida de te fou la varietat La France, creada el 1867 pel del pèsol que va poder constatar els jardiner i planterista francès conegut com Guillot. La France principis bàsics de l’herència. Una de fou el resultat de creuar un roser híbrid de raça recorrent, les principals conclusions és que la o sigui que floreix al llarg de tot l’any, amb un roser híbrid hibridació, el creuament de les espè- de te, descendent dels rosers xinesos. La mescla d’Orient i cies al llarg de generacions, millora Occident va donar origen als anomenats rosers “moderns”. i potencia la vida. És a dir, en el cas Aquests primers espècimens suportaven malament els que la supervivència de l’espècie es- estius càlids i eixuts. El treball d’un altre planteraire francès, tigui en risc tindran més probabilitats Pernet, va crear una subsecció dels híbrids de te que es els híbrids que les races pures. coneix com roses Pernetianes. Aquestes incorporaven els colors groc, daurat, albercoc, coure, ataronjats, lavanda i Si la natura evita l’endogàmia i genera gris integrant, gràcies a la incorporació del llinatge de la híbrids de les espècies com a part Rosa foetida, una varietat procedent de l’Orient Mitjà. de l’evolució i l’adaptació a la vida, no ens ha d’estranyar que l’home ho D’aleshores ençà, els responsables dels vivers no han deixat explori en l’intent d’aconseguir replicar de buscar i crear nous espècimens i varietats. L’organització formes, colors o reunir qualitats de de concursos Internacionals arreu ha estat una forma d’im- plantes diferents en un sol espècimen. puls. L’objectiu d’aconseguir la rosa perfecta continua avui D’aquesta manera s’ha aconseguit en dia assajant nous creuaments que conjuminin l’equilibri duplicar el nombre de flors, canvis entre fragància, forma, color, resistència, vigor i fàcil conreu. cromàtics i aromàtics o un major crei- Cada temporada apareixen noves varietats subjectes a mo- xement, amb més vigor. Darrerament, des i tendències. Algunes són versions revisades i millora- la hibridació s’orienta cap a la creació des d’espècies existents com és el cas de les roses angle- de varietats més resistents a plagues ses, aparegudes cap a la segona meitat del segle XX amb i malures o que el manteniment sigui una aparença decimonònica però amb les característiques i més econòmic o mecanitzable. vigor de les roses del segle XXI. 16 17 El perfum, arma de seducció massiva De la rosa ens atrau el color o la perfecta disposició dels seus pètals a la corol·la. D’entre totes les sensacions la seva fragància i perfum ens resulta la més suggeridora i evo- No renunciarem mai a l’acte, gairebé reflex, d’atansar el nas cadora. Però l’agradable perfum de la rosa no estava pensat a una rosa. Caldrà vigilar però que, ensumant la flor, no coin- per al gaudi humà. Aquest és un plaer gratuït, una generosa cidim amb els veritables destinataris del regal perfumat: els casualitat. insectes. Totes les armes de seducció de la rosa s’orienten cap a aquest únic objectiu, atreure els pol·linitzadors que garanteixen la reproducció i la supervivència. Als humans ens cal sempre apropar el nas per amarar-nos del perfum. La nostra pituïtària groga, on es troben les cèl- lules olfactives, pot reconèixer fins a 10.000 olors diferents encara que, per terme mig, la nostra memòria olfactiva es mou entre les 2.000 i les 4.000. Una capacitat reduïda comparada amb la d’altres animals. Un gos pot distingir fins a 30.000 matisos aromàtics i hi ha insectes que reconeixen les aromes florals a desenes de quilòmetres de distància. La nostra irrupció oportunista entre la flor i l’insecte no suposarà cap entrebanc en l’estratègia d’atracció. En canvi, ens permetrà rendir-nos a un mostrari de perfums i essèn- cies, al gaudi dels sentits i a l’estimulació d’unes capaci- tats que semblaven endormiscades i que ens revelaran tot un univers sensorial. L’olfacte és un dels sentits més ben capacitats per evocar emocions. Una olor familiar ens pot traslladar a la nostra infantesa. En el gran aparador perfumat que és el Roserar de Cervantes trobarem fins a 235 roses considerades entre les més oloroses del món. 18 19 El perfum de la rosa es genera a la superfície dels pètals i Un cop fecundada, comença a transformació de la flor: perd també pot fer-ho als estams. Quan la flor madura i els pètals els pètals i formen els fruits. Durant el procés de marciment s’expandeixen, gràcies a l’acció del midó que contenen els el perfum canvia, es densifica, adquireix l’olor de l’herba ta- teixits, des de la superfície d’aquests pètals s’expandeixen llada o pot recordar fins i tot l’olor del tabac. Cap al final de les molècules volàtils del perfum alliberant-se a l’aire. El per- la descomposició de la flor la seva olor pot resultar agressi- fum de cada rosa és una delicada formula química integrada va i desagradable. per més de 400 molècules de diferents compostos aromà- tics. Aquest fràgil equilibri confereix a cada varietat un matís El tresor olfactiu de la rosa es troba en els seus pètals, tot diferencial. També trobarem espècies sense perfum que no i que en quantitats molt petites. Per això cal una gran quan- sintetitzen aquests compostos. titat de flor per extreure’n l’essència. Per a cada quilo d’es- sència de roses calen 5 tones de pètals. En funció del clima i de l’hora del dia, de la varietat i madu- resa de l’espècimen canvia el moment en què podem sentir el perfum amb més intensitat. En climes freds serà abans del capvespre, en climes càlids com el nostre, abans del migdia. 20 21 La rosa que es porta... El nom fa la rosa Roses noves marcant tendència Tan important com les característiques de la planta serà el nom que rebrà ja que l’identificarà com a marca comercial. Un nom que serà proposat quan la varietat estigui consolidada i a punt per a ser Atès l’atractiu indiscutible de les roses comercialitzada. Alguns noms destaquen aspectes de la planta o la i els centenars de varietats híbrides cre- flor i d’altres homenatgen una persona o una efemèride. Al llarg del ades fa més d’un segle que es convo- recorregut pel roserar Cervantes trobarem totes les nomenclatures, quen concursos de roses arreu. El del amb noms tan seductors com Cuisse de Nymphe, tan evocadors roserar de Cervantes és un certamen com Nevada o les dedicades al Professor Pañella, mestre de l’Escola de referència i prestigi internacional. de Jardineria i un dels artífex de la creació a Montjuïc dels jardins de Mossèn Costa i Llobera, dedicats als cactus i plantes crasses, o la Les roses es planten en un mateix espai, agrupades segons varie- rosa violinista Costa, dedicada a Francesc Costa i Carrera, conside- tat i característiques: miniatures, enfiladisses, roses polyanthes o rada com un dels millors híbrids de te des del 1930. híbrides de te. Cadascuna d’elles competirà amb les seves iguals. Els experts avaluen aspectes com la novetat, resistència, color o També es dóna el fet que una mateixa varietat pot ser coneguda amb perfum. La valoració final del jurat té lloc durant la primavera de diferents noms. És el cas de la rosa batejada com a Mme. Meilland, l’any següent a la plantació. la mare del creador de la flor, el planterista francès François Mei- lland. Aquesta rosa es coneix com Gioia a Itàlia, Gloria Dei a Alema- Els Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona és una nya i Peace als països anglòfons. doble oportunitat, en primer lloc per als experts que presenten les noves varietats abans de ser comercialitzades. I en segon lloc perquè, aprofitant el concurs, se celebra una festa on la ciutada- nia també pot manifestar el seu gust i criteri, escollint la rosa que més agrada per votació popular: la Rosa Ciutadana. Si els sembla que el termini d’un any per a un concurs és molt llarg han de saber que el llançament comercial d’una nova varietat pot comportar un procés d’entre 8 i 10 anys, com a mínim. Ja que estem parlant de roses conreades, els processos d’hibridació i creuament han de garantir la potenciació de resultats i caracte- rístiques de la planta: perfum, color, resistència. Fins i tot quan la varietat que es vol llençar s’ha obtingut d’una mutació produïda a la natura espontàniament, cal que es garanteixi i es fixi la seva multiplicació vegetativa (no sexual). Molts dels rosers enfiladissos s’han obtingut per aquest procediment, aprofitant una mutació de plantes amb creixement arbustiu que han patit alguna modificació en el creixement de les seves branques. 22 23 El pas de les estacions pel Roserar La identificació de les varietats Per a conèixer millor les varietats de Totes les èpoques de l’any són bones i interessants per a roses i de col·leccions del Roserar, hi ha etiquetes distribuïdes pel jardí que visitar el Roserar, no només la primavera. A la tardor, per indiquen el grup al qual pertany cada exemple, els fullatges de molts d’aquests rosers, són espec- rosa, el nom de la varietat, el nom de taculars i, també els seus fruits en forma de pera, de copa o qui la va crear o el lloc d’origen, l’any de globus, sempre de colors càlids i llampants. de creació o descoberta i el nom del país del seu creador. El millor de la temporada comença a primers d’abril, quan els rosers comencen a obrir les seves poncelles. Primer, els L’autenticitat a l’hora de determinar les varietats i espècies es revisa rosers silvestres de les zones més fredes, que senten ben periòdicament a fi de garantir el rigor aviat la primavera mediterrània. A partir d’aquest moment i de la informació. durant el més de maig, un “crescendo” de flors es van obrint sense parar, fins que a final de juny, amb l’arribada de la calor, la intensitat de la florida disminueix. Hi ha algunes roses, però, que romanen en un període de latència durant l’estiu, formant els fruits fecundats setmanes abans, i ja no tornen a florir fins la primavera següent. Tanma- teix, la introducció de varietats xineses refloridores al segle XVIII en l’arrel genètica de moltes roses, fa que avui hi hagi força varietats que segueixin florint, algunes fins i tot fins quan arriba cap d’any. Altres varietats floreixen de manera contínua o, contràriament, ho fan de manera discontinua. Així que unes flors es marceixen, comença el creixement d’una nova tongada. Ara bé, els rosers són plantes molt estacionals, per la qual cosa necessiten el repòs hivernal. S’aprofita, aleshores, per a podar-les i afavorir-ne el rejoveniment i una nova floració primaveral. 24 25 parc_cervantes.indd 15 29/4/10 16:34:50 El concurs El perfum de roses S’ha considerat que una de les roses Internacional distingides a Barcelona, la “Rhapsody in Blue”, un roser de rara bellesa, amb flors de color entre lila i lavanda intens, de pocs de Roses Noves pètals però grans i fulles rugoses, té el perfum més representatiu d’entre totes les roses. Al Regne Unit, el perfum d’aquesta de Barcelona rosa, s’ha pres com a model per a fabricar l’essència artificial de roses. El reconeixement Al Roserar Cervantes, obrint la temporada internacional del Roser internacional, se celebra un concurs de noves varietats de roses, encara inèdites. El seu origen es troba en la Durant les seves convencions triennals, la creació l’any 2001 d’una nova col·lecció al Roserar. Federació Mundial de Societats de Roses atorga un premi a l’excel·lència del jardí, Les roses es planten per a competir, i han de passar als roserars que més destaquen pel nivell i gestió de la seva col·lecció, la qualitat del dos anys al lloc fins que una comissió d’experts i jutges Rosa “Rhapsody in Blue”manteniment i les seves activitats. internacionals les valora el mes de maig. Hi ha dos espais de concurs, un per a les roses que són jutjades El Roserar Cervantes va ser distingit els anys senars, i un altre per a les dels anys parells. el 2009, durant la convenció celebrada Aquesta part del jardí es completa amb un espai on hi a la ciutat canadenca de Vancouver. ha les roses guanyadores -el Jardí del Palmarès. Aquest reconeixement llueix en una placa ubicada al Roserar mateix. De les roses se’n valora el vigor, la novetat i l’interès de la flor, el perfum, la resistència a plagues i malalties, entre d’altres característiques. Es tria la millor rosa de cada categoria, i la que ha obtingut més punts de totes rep el premi especial Barcelona. Des de l’any 2009, els ciutadans també poden triar la seva rosa preferida, i la que rep més vots guanya el premi Rosa Ciutadana. 26 27 parc_cervantes.indd 16 29/4/10 16:34:58 parc_cervantes.indd 17 29/4/10 16:35:09 2001 2004 2007 Premi especial Premi especial Premi especial Barcelona al roser Barcelona al roser Barcelona al roser més destacat i més destacat i més destacat i Certificat de mèrit Premi al millor roser Premi al millor roser Premi Sant Jordi de la categoria paisatgístic i bellesa d’Híbrids de Obtentor: Te i Grandiflors Obtentor: Jackson & Perkins R. Orard Roser: Obtentor: Roser: 08 fl 2001 Jacarque R. Sauvageot ORA 644 Roser: SB.99.15 2002 2005 2008 Premi especial Premi especial Premi especial Barcelona al roser Barcelona al roser Barcelona al roser més destacat i més destacat més destacat i Premi de l’Asociación Premi al millor roser Española de la Obtentor: de la categoria de Rosa al roser més W. Kordes Sohne Floribundes Polianthes sostenible Roser: Kormifari Obtentor: Obtentor: Rose Barni Warners‘ Roses Roser: Roser: Bar 6539 Chewpatter 2003 2006 2009 Premi especial Premi especial Premi especial Barcelona al roser Barcelona al roser Barcelona al roser més destacat més destacat i més destacat i Premi al millor roser Premi al millor roser Obtentor: de la categoria de de la categoria Harknees New Rose Floribundes Polianthes d’Híbrids de Te i Roser: Grandiflors i també Harglow Obtentor: Premi a la bellesa Meilland Int. Roser: Obtentor: Meibivers Meilland Roser: AM708HTG 28 29 parc_cervantes.indd 18 29/4/10 16:35:15 parc_cervantes.indd 19 29/4/10 16:35:19 2010 2011 2013 Premi especial Premi Rosa Premi especial Barcelona al roser Ciutadana Barcelona a la varietat més destacat amb major puntuació Obtentor: Premi a la millor varietat Obtentor: Poulsen Roser Floribunda –Poliantha Alain Meilland Roser: Premi “Pere Dot” a la Roser: POULCY 014 varietat més novedosa AM-807-FL POL Rosa ‘Grand Award’ Obtentor: Alain Meilland & William Randler Roser: AR-010-FLO-POL Rosa ‘Grand Award’ 2010 2012 2013 Premi Rosa Premi especial Premi Rosa Ciutadana Barcelona al roser Ciutadana més destacat Obtentor: Obtentor: Tantau Obtentor: Michèle Richardier Roser: Alain Meilland Roser: Rosa ‘Midsumer’ Roser: MR-118-HT-G AM-916-FLO POL 2011 2012 Premi especial Premi Rosa Barcelona al roser Ciutadana més destacat Obtentor: Obtentor: Pepinières Delbard Roseraies Sauvageot Roser: Roser: 04-4532-1 SB 06.107 30 31 Accessos: Accessibilitat: Av. Diagonal, 712 Metro: L3 Zona Universitària c. de Manuel Ballbé, s/n Bus: H6, 7, 22, 33, 54, 60, 63, 67, 68, Av. d’Esplugues, 20 75, 78 i 113 bcn.cat/ bcnb.cnahbt.ac/nba.itct/aattu/rba habhiatabhtwtiautitbatretibrtu.carotbmua/rbbcan_mediambientt Telèfon: 010 (24h) twittewr.itctbtowecmri.tnc/tobe.cmrc.cna/o_btmc/n/eb_dcmianem_dmbiaieemdnibtatimenbtitentt TelèfToenlè:hTf0eoa1lnè0b:f 0o(i2n1t4a0: h0 t()12u04r h(b2) 4ah) twitter.com/bcn_mediambientt Telèfon: 010 (24h) 2012 Imprès en paper reciclat 2012 Imprès en paper reciclat 2012 Im222p000rè111s2432 e0 IImnm1 2ppp rarIèèmpssep erer nèrne s pp ceaiacnppl eapertar r preeeccri circlealactticlat Telèfon 010. Establiment: 0,47 €. Cost/min: 0,06 €. Tarifat per segons. IVA inclòs.