10 anys de
Consell de Ciutat
Xavier Trias i vidal Hi ha dates molt significatives per a Barcelona i, sens dubte, aquest 10è 
Alcalde de Barcelona aniversari de la creació del Consell de Ciutat n’és una. Per això, com a alcalde, 
Actual President del Consell de Ciutat
em plau molt compartir amb vosaltres aquesta commemoració del màxim 
òrgan de representació i participació de la nostra ciutat.
Al llarg dels darrers deu anys, el Consell de Ciutat ha anat creixent i guanyant 
en eficiència i autonomia, fins a convertir-se en el principal espai de relació 
i treball entre la ciutadania i el govern de la ciutat.
Una de les grans línies d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona és impulsar 
una administració més transparent i més participativa amb la ciutadania. 
Els governs no poden ni han d’actuar en solitari, la ciutadania demana cada 
vegada més ser un agent actiu en el dia a dia de la ciutat. La participació 
ciutadana és un mitjà per canalitzar i atendre aquesta demanda.
En aquest sentit, estem impulsant un canvi d’actitud, un canvi de model 
de governança i una altra manera de fer política des de l’Ajuntament. Aquest 
model de govern més obert vol donar resposta a les demandes socials de més 
transparència, més proximitat, més participació i més implicació ciutadana.
Sota el lema «Entre la Ciutadania i el Govern» i en un espai plural que 
aplega institucions, entitats, partits polítics, i ciutadans i ciutadanes a títol 
individual es debaten els temes cabdals de la nostra ciutat en un clima 
propositiu i constructiu, amb una ferma defensa dels acords i dictàmens 
de consens. 
Vull aprofitar l’ocasió per fer un reconeixement a l’excel·lent tasca de totes 
les persones que en algun moment heu format part del Consell de Ciutat, i a 
                                   En el Consell de Ciutat, les que en formeu part en l’actualitat, perquè la vostra aportació és bàsica per 
sota el lema «Entre la Ciutadania i el Govern», al progrés de la nostra ciutat i la millora del benestar i la qualitat de vida dels 
es debaten els temes cabdals de la nostra ciutat barcelonins i les barcelonines. 
en un clima constructiu i de consens. La seva 
feina és bàsica per al progrés de Barcelona
 6  7
Consell de Ciutat           10 anys
Consell de Ciutat           10 anys
JOrdi HereU i BOHer El creixement de les ciutats a escala global s’està produint a un ritme que 
Alcalde de Barcelona i President del Consell de Ciutat difícilment podem percebre en tota la seva magnitud. L’imparable procés 
Des del 2006 fins al 2011
d’urbanització que té lloc arreu del món fa que les ciutats esdevinguin 
l’escenari principal de gairebé tots els reptes i greus problemes de la 
humanitat, però també, espero, l’escenari de les seves solucions. Temes com 
ara la pobresa, la manca d’aigua potable, l’educació, la preservació del medi 
ambient, la salut i moltes altres qüestions es decideixen a les ciutats.
La ciutat és moltes coses a la vegada: un espai físic, un sistema 
d’interrelacions constants, un mercat, una mobilitat, potser una memòria 
col·lectiva, potser una identitat, potser uns valors compartits entre 
desconeguts… Com més ciutats conec, més convençut estic que la meva 
ciutat té una de les característiques que defineixen les ciutats que volen 
i poden progressar: Barcelona ha estat i és un projecte dels seus ciutadans 
i ciutadanes.
Els habitants de Barcelona han exercit sempre de ciutadans protagonistes
del projecte de ciutat i n’han estat el motor principal. Senten que la ciutat 
és seva i per això s’hi impliquen fins a tal punt, que sorprèn qui ho observa 
des de fora. El que caracteritza la nostra ciutat és que continua sent una ciutat
de ciutadans i ciutadanes i no pas de simples espectadors o usuaris, i aquest
aspecte és també una de les seves fortaleses.
Vull felicitar el Consell de Ciutat per aquests deu anys d’exercici de ciutadania 
                            La ciutat és escola de ciutadania, activa a favor de la ciutat. En especial, com a barceloní i com a membre de 
els barcelonins i barcelonines s’hi impliquen l’Ajuntament durant 14 anys, us vull agrair la vostra il·lusió, la vostra reflexió 
i crítica, el vostre talent i el vostre temps generós a l’hora de tirar endavant 
fins a tal punt, que sorprèn qui ho observa aquest projecte tan fascinant i sempre inacabat que es diu Barcelona.
des de fora. Aquesta entrega a la ciutat és una 
de les nostres fortaleses Que per molts anys continueu construint Barcelona!
 8  9
Consell de Ciutat           10 anys
Consell de Ciutat           10 anys
JOaN ClOs i MaTHeU
Alcalde de Barcelona i President del Consell de Ciutat
Des del 2004 fins al 2006
                                              El Consell de Ciutat
ha estat una guia per a Barcelona i demostra Em complau profundament felicitar el Consell de Ciutat en aquest aniversari 
que la coresponsabilitat entre ciutadania tan especial. Des de la seva constitució l’any 2004, el Consell de Ciutat ha 
estat una guia per a Barcelona, no només perquè ha participat en els grans 
i Administració és bàsica per millorar la qualitat temes de ciutat, sinó també perquè ha contribuït a aconseguir que Barcelona 
de vida de la ciutat sigui una de les millors ciutats del món.
Aquests deu anys reflecteixen el concepte de govern que té la nostra ciutat 
—un espai de representació cívica que recull la tradició participativa 
per enfortir les tasques del govern— i la voluntat de continuar endavant, 
convençuts que per gaudir d’una bona qualitat de vida i d’una convivència 
cívica satisfactòria cal comptar amb la coresponsabilitat ciutadana i de 
l’Administració.
El treball i el compromís dels ciutadans i ciutadanes sempre ha estat i serà 
un pilar de Barcelona; un dels emblemes més potents per continuar treballant 
junts per la ciutat que estimem i amb la qual ens identifiquem. 
Felicito de tot cor el Consell de Ciutat i l’animo a continuar treballant 
pel futur de Barcelona.
 10  11
Consell de Ciutat           10 anys
Consell de Ciutat           10 anys
El Consell de Ciutat va néixer l’any 2004 amb una missió 
clara: ser el màxim òrgan de participació de Barcelona. 
Aquest «Consell dels consells» és un espai de trobada de 
representants de diversos àmbits de la ciutadania: partits 
polítics, associacions, institucions i també la ciutadania 
a títol individual.
Des de l’inici, el Consell de Ciutat ha tingut la funció
d’impulsar processos de debat sobre les problemàtiques
que afecten la nostra ciutat, sempre des d’una presa de
posició consensuada i amb una gran implicació efectiva
de les associacions, les persones a títol individual 
i les institucions.
Al llarg d’aquests deu anys, el Consell de Ciutat ha debatut 
grans temes que han afectat la nostra ciutat. En cada cas, 
el seu posicionament ha estat escoltat i valorat pel govern 
i per les forces polítiques que integren el Consistori.
El Consell de Ciutat esdevé, doncs, el gran espai de 
representació cívica de la ciutat. Tal com diu el seu lema, 
és l’òrgan que se situa «entre la Ciutadania i el Govern».
En aquest llibre volem recollir una part de la història 
dela nostra ciutat, concretament tot allò que fa referència 
al Consell de Cent com a precedent del Consell de Ciutat, 
i també els diferents torns de paraula que des de l’any 2011 
i de manera mensual el Consell de Ciutat publica 
a l’e-butlletí. Són el millor exemple de la riquesa i de 
la força del Consell. Representen la diversitat d’opinions 
unides per una mateixa convicció: contribuir a la millora 
de la nostra ciutat des de la participació activa, crítica 
i responsable.
 12  13
Consell de Ciutat           10 anys
Consell de Ciutat           10 anys
Som un equip plural: entorn de cent 
ciutadans i ciutadanes, amb rols diferents, 
ens trobem a cada plenari del Consell perquè 
ens importa Barcelona i la seva ciutadania.
El Plenari del Consell de Ciutat el formem: 
  els grups polítics municipals del Consistori 
En són membres nats i cada grup designa el seu representant.
  Consells municipals sectorials de ciutat
Vint-i-un consells temàtics trien els seus representants. 
  Consells ciutadans de districte
Hi estan representats els deu districtes de la ciutat.
  institucions rellevants de la ciutat
El Plenari Municipal, a proposta de l’alcalde, nomena vint institucions. 
  Fitxer General d’entitats Ciutadanes
Del conjunt d’entitats inscrites al Registre Municipal, les mateixes 
associacions en trien quinze representants. 
  Persones d’especial rellevància ciutadana
El Plenari Municipal, a proposta de l’alcalde, nomena quinze persones.
 
  Ciutadans i ciutadanes del registre Ciutadà. 
De manera aleatòria, se n’escullen quinze persones.
Moltes veus, moltes opinions per a una 
sola ciutat i una ciutadania amb horitzons 
compartits.
 14  15
Consell de Ciutat           10 anys
Consell de Ciutat           10 anys
El Consell de Cent el 1714:
govern de la ciutat i representació política
JOaqUiM alBareda La consolidació del govern de la ciutat
Catedràtic d’Història Moderna
a la Universitat Pompeu Fabra. (Barcelona) no descobrirem res a ningú si afirmem que el Consell de Cent constituí una 
peça bàsica de l’entramat institucional català des de l’edat mitjana fins al 1714, 
d’acord amb el protagonisme creixent de Barcelona en el territori català, 
especialment en el segles moderns.
Ben aviat, els habitants de Barcelona, sota la jurisdicció comtal van rebre 
el reconeixement com a universitat, la qual era representada pels caps de casa, 
els prohoms. al ritme del desenvolupament econòmic i social la ciutat no va 
parar de rebre privilegis que consolidaven la seva estructura política i ampliaven 
les seves atribucions més enllà de la gestió de la fiscalitat reial. sense ànim 
d’exhaustivitat recordarem que el 1265 Jaume i aprovà que el veguer i el batlle 
reials quedessin supeditas als consellers de Barcelona, i els quatre consellers 
mateixos passaven a ser elegits pels prohoms i no pas pel rei, alhora que es 
constituí el Consell de Cent, format per 100 prohoms que assumí 
progressivament funcions de representació de la ciutat, legislatives municipals, 
judicials i executives. el 1284, a més de la jurisdicció criminal (el juí de prohoms 
del 1249), la ciutat incrementava les seves atribucions en l’àmbit econòmic  
(a finals del segle xiv es creà la taula de Canvi, on també diposità els seus fons 
la diputació), en el de proveïments, i en el de la concessió de la ciutadania. 
a l’escalf de l’activitat mercantil es consolidà un patriciat urbà, els 
ciutadans honrats, els quals van esdevenir els principals protagonistes en les 
institucions municipals. Però també és cert que des del regnat de Jaume i fins 
als anys centrals del segle xv el govern quedà en mans d’una oligarquia, 
d’unes poques famílies, que no dubtaven a recórrer a mitjans il·lícits per 
defensar solament els seus interessos oblidant el bé comú, menystenint els 
mercaders, artistes i menestrals. la lluita entre les faccions de la Busca, com a 
exponent de la petita i mitjana burgesia, que reclamava representació política  
i reformes favorables als interessos populars, i la Biga, representant dels 
interessos de l’oligarquia patrícia, era fruit d’aquesta contraposició. l’aliança 
entre el rei i els estaments populars, de la mà del lloctinent Galceran  
de Requesens, va permetre la profunda reforma del municipi mitjançant  
el privilegi del 1450, d’alfons iV el Magnànim, el qual fixà el criteri d’igualtat 
entre les tres mans (major, mitjana i menor). a la pràctica suposà un nou 
repartiment dels 5 càrrecs executius de conseller (2 per als ciutadans honrats, 
1 per als mercaders, 1 per als artistes i 1 per als menestrals) i un Consell de Cent 
prou obert format per 128 prohoms, 32 per estament. a més, va fer possible 
l’entrada dels estaments inferiors a les Corts, un fet insòlit fins aleshores.
el contraatac bigaire no es féu esperar i va esdevenir un dels antecedents 
immediats de la guerra civil catalana (1462-1472). el 1479, al final d’aquell 
procés de tensions i de col·lapse del Consell de Cent, el «redreç» de Ferran ii 
 18  19
Consell de Ciutat           10 anys
Consell de Ciutat           10 anys
enfortí de nou el poder dels ciutadans i dels privilegiats, alhora que consistí en de Cent. l’objectiu era que el nou personal elegit fos més dòcil. aquest va ser 
una clara intervenció reial en el control municipal de les insaculacions. així, el el seu abast el 1653: per al conseller en cap, de 45 ciutadans insaculats, 22 
1493 el Consell de Cent passava de 128 a 144 membres per la incorporació de 16 foren considerats «malos», és a dir no aptes; per als consellers segon i tercer, 
ciutadans honrats més. els tres primers consellers es reservaven als ciutadans ocupats per nobles, de 39, 10 foren considerats no aptes; per al conseller 
honrats, cavallers i doctors en dret i medicina; el quart, als mercaders; i el quart, dels mercaders, de 25, 14 no foren aptes; per al conseller cinquè,  
cinquè el compartien alternativament els artistes i els menestrals. d’altra dels artistes, de 47, 16 no foren aptes; per al conseller sisè, de 111 insaculats,  
banda, la introducció de la insaculació, el 1498, havia d’atenuar els conflictes a 46 no foren aptes. Pel que fa al Consell de Cent, de 637 insaculats, 367 no 
l’hora d’elegir representants. es posaven els noms dels candidats en una bossa foren considerats aptes, especialment en el cas dels menestrals, on de 400 
(inclosos en unes nòmines que el rei podia depurar abans de l’elecció a sort)  insaculats, 270 no van ser aptes.2 Fins i tot Carles iii va recórrer a aquesta 
i un nen extreia el nombre de noms per als càrrecs que s’havien de renovar. «regalia», ja que el 1705, en prendre el poder, féu una autèntica purga que 
si és evident que el poder municipal havia quedat en mans dels només afectà els menestrals (dels 15 que no s’havien de renovar en va 
ciutadans honrats i dels gaudints (doctors en dret i medicina), en perjudici dels substituir 10). És obvi que el control insaculatori va ser especialment intens en 
artistes i menestrals, és a dir, els sectors populars dels gremis, aquest procés moments de crisi o de guerra i que va afectar, sobretot, els càrrecs d’extracció 
d’enfortiment de l’oligarquia encara guanyà força amb la incorporació dels més popular. naturalment, la seva abolició va ser una reivindicació constant 
nobles al Consell de Cent, el 1621. en quedaven fora la noblesa titulada (ducs, fins arribar a les Corts del 1701 i del 1705.
marquesos i comtes i vescomtes) així com els grans d’espanya i els eclesiàstics, sigui com sigui, en arribar al segle xvii, el Consell de Cent era una 
perquè no contribuïen. un procés d’aristocratització que culminà el 1708 amb institució estable, que disposava d’àmplies atribucions per assegurar els 
el privilegi de Carles iii l’arxiduc que permetia que la noblesa titulada accedís  proveïments, per vetllar per la pau i l’ordre, per percebre la fiscalitat, per 
a les bosses municipals desplaçant els ciutadans honrats del càrrec de conseller vetllar per la conservació de la ciutat, per la salut dels barcelonins i administrar 
en cap. tanmateix, cal afegir que a la pràctica, fins al 1714, cap noble ocupà justícia, funcions garantides mitjançant una complexa estructura organitzativa.
aquell càrrec de tant relleu. ¿era un model republicà, a l’estil del que havia florit a les ciutats-estat 
ara bé, en contrapartida, i sense que l’oligarquia cedís parcel·les de italianes? així ho va percebre Giovanni Botero, el 1596, en afirmar que 
poder, el 1641, en plena guerra dels segadors, sota el domini del rei de França Barcelona «apar més república franca que ciutat vassalla» que gaudia de 
lluís Xiii, la pressió popular aconseguí l’anhelada representació del conseller «certa mena de llibertat» cada cop més estranya a europa.3
sisè per als menestrals. els seus arguments eren inapel·lables: «són los que James amelang, ho precisa: «l’increment de la representació gremial 
aporten lo major pes i càrrega de les coses de la ciutat, com és la guarda  barcelonina tingué pocs equivalents a la resta de la península i les ciutats 
i defensa de ella […] i al contrari, de les honres i profits de la casa de la ciutat catalanes continuaren mantenint un esperit col·lectiu que recordava més les 
los ne toca casi ninguna». És clar que la rèplica aristocràtica no es féu esperar: urbs de l’imperi que les comunes italianes de l’edat moderna, les quals ja 
«tant se valdria metre-hi bocs com hòmens de vil condició».1 Concessió que havien experimentat un clar retrocés en la representació política popular. així 
Felip iV, en reprendre el domini de Catalunya, respectà, la qual va tenir doncs, mentre els artesans havien estat expulsats dels consells urbans de la 
continuïtat fins al 1714. majoria de les ciutats d’europa, a Catalunya disposaven d’un ampli espai de 
Però un cop acabada la guerra dels segadors, si bé la monarquia participació pública». 4 anar a contracorrent en el continent europeu, on es 
respectà les institucions catalanes, posà en solfa una intensa activitat de consolidaven les monarquies absolutes amb uns prínceps que maldaven per 
control de les persones que podien accedir-hi, molt especialment al Consell construir l’estat al servei dels interessos dinàstics, a base d’incrementar la 
1  J. M. torras i Ribé: Els municipis catalans de l’Antic Règim, 1453-1808, 2 e. Puig: «intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la 
Barcelona, Curial, 1983, pàgs. 71 i 64. He seguit aquest esplèndid llibre per a diputació General de Catalunya i el Consell de Cent de Barcelona (1654-1705)», tesi 
l’apartat introductori, així com el magnífic volum dirigit per M. Risques: Història doctoral, universitat Pompeu Fabra, 2011, pàgs. 133-134.
de l’Ajuntament de Barcelona. Dels orígens al 1808, Barcelona, enciclopèdia 3 J. s. amelang: «Gent de la Ribera» i altres assaigs sobre la Barcelona moderna, 
Catalana, 2007, especialment l’apartat «segles xv-xvi», d’eduard Juncosa, pàgs. Vic, eumo editorial, 2008, pàg. 124.
105-163. també, la síntesi de J. dantí: El Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona 
(1249-1714), Barcelona, Rafael dalmau, 2002. 4 J. s. amelang: op. cit. pàgs. 116-117.
 20  21
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
fiscalitat i els efectius militars i, per contra, eliminar els contrapoders, li va 
costar car a la Catalunya de principis del segle xviii.
 
Canvi econòmic i transformacions socials
tanmateix, aquest desenvolupament institucional no s’entendria sense tenir 
en compte els processos de transformació econòmica i social que van tenir lloc 
a Catalunya, que van quallar en el segle xvii, els quals van assolir la màxima 
expressió a Barcelona: la consolidació d’una economia integrada, amb un 
mercat interior desenvolupat, que tenia en la façana marítima (Barcelona, 
Mataró i el Camp de tarragona) el seu principal actiu. a la vegada, va prendre 
cos el model de comerç exterior que va perdurar fins a mitjan segle xix: 
exportació de productes agraris contra importacions industrials, en especial 
tèxtils, però també pesca salada, sucre i tabac. en un cas i en l’altre, els 
comerciants de Barcelona van tenir-hi un paper de primer ordre, fins al punt 
que la ciutat va esdevenir el centre director de l’economia del país, com ha 
explicat albert García espuche.5 
d’entrada, el comerç amb anglaterra i Holanda va ser especialment 
rellevant, tant per la importància que assolí l’aiguardent en els intercanvis, 
com pel grau d’especialització de l’economia que va comportar. d’una banda, 
va donar lloc a una agricultura especialitzada de la vinya, sobretot en el litoral, 
del Baix Penedès al Maresme. altres zones mantenien una activitat cerealícola 
remarcable, i, cada cop més, l’activitat manufacturera cobrava importància, 
especialment la tèxtil: en unes comarques dedicades a la nova draperia (bo i 
imitant teixits anglesos i holandesos) i en d’altres a produir teixits de qualitat 
més baixa. així es consolidà l’especialització territorial de la mà del capital 
mercantil barceloní que va controlar el desenvolupament d’una manufactura 
rural, en la qual participaven els paraires i negociants locals, que feia minvar 
l’autarquia de cada una de les zones en benefici d’un necessari intercanvi  
i relació entre ciutats.
Fruit del volum creixent d’intercanvis fou el sorgiment d’un nodrit grup 
d’homes de negocis i de nombroses companyies mercantils, fenomen acompanyat 
de l’expansió urbana i d’una capacitat de consum en augment que estimulava 
una oferta variadíssima i insospitada de productes que ha estat perfectament 
il·lustrada en els volums de la col·lecció de llibres del Born, «Barcelona 1700», 
i que troba la seva millor expressió en l’univers de les adrogueries. 
5 a. García espuche: La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona 
(segles xiv a xviii), Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2009.
 22
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Òbviament aquestes transformacions econòmiques van donar lloc a canvis aquests foren, doncs, els principals protagonistes del govern de la ciutat. 
socials significatius que ja havien assolit una visibilitat clara a l’entorn del 1700. un govern, val a dir-ho, caracteritzat per la mobilitat constant, lluny de ser 
d’una banda, es constata l’ascens econòmic de famílies vinculades a la botiga, ocupat per una casta hereditària com succeïa amb els regidors de les ciutats 
al comerç i als negocis. de l’altra, la seva ascensió social i projecció política. castellanes de l’època moderna. eduard Martí ha demostrat que en el Consell 
James s. amelang ha explicat molt bé aquests mecanismes i ha pogut observar plenari de la Ciutat, el qual determinava l’actuació política del Consell de Cent, 
en la classe dirigent barcelonina unes característiques ben singulars. al centre entre el 1698 i el 1714 hi van participar 275 persones diferents (128 ciutadans 
hi havia un patriciat, enmig dels mercaders i de la noblesa tradicional, molt honrats, 86 militars i 61 mercaders). només 35 d’ells, és a dir el 13%, van 
més semblant al que trobaríem a la itàlia del nord que no pas en altres llocs formar part del Consell de Cent la meitat del temps del període. Per tant, Martí 
d’espanya. els seus membres eren els ciutadans honrats, amb un estatut jurídic ha posat en dubte que tingués un caràcter endogàmic.8 d’altra banda, no hem 
especial, que disposaven de recursos econòmics importants i d’un control d’oblidar la participació política de l’«home comú» als municipis catalans, 
remarcable sobre els òrgans de govern. el 1510 els ciutadans honrats havien mitjançant la presència d’artesans en el govern de la ciutat, especialment 
quedat assimilats als cavallers, cosa que aplanava el camí de la fusió entre la remarcable a Barcelona, a diferència de València, on si bé eren presents en  
nova i la vella oligarquia, si bé els ciutadans no formaven part del braç militar el Consell, els sis càrrecs de jurats van ser monopolitzats per cavallers i per 
present a les Corts. no van trigar, però, a formar un nou i dinàmic braç militar, ciutadans honrats fins al 1707.9 Fixem-nos, en primer lloc, qui ocupà els càrrecs 
el 1610, més burgès que no pas noble, cridat a tenir un protagonisme de primer d’artistes i de menestrals en el Consell de Cent entre el 1700 i el 1714. 
ordre entre el 1697 i el 1714. el nombre de ciutadans honrats augmentà de forma Composaven el Consell 144 membres, dels quals cada grup (ciutadans, 
molt notable: entre el 1530 i el 1700 se’n van crear 190 de matrícula (nomenats mercaders, artistes i menestrals) en tenia 32, a excepció dels militars, que en 
pel mateix col·lectiu) entre mercaders, notaris o mestres de gremis superiors, tenien 16. eren escollits per dos anys, però cada any se’n renovava la meitat. 
mentre que 500 més havien rebut el títol del rei, entre el 1580 i el 1700.6 doncs bé, en el Consell de Cent sempre hi va haver, entre els artistes (oficis més 
l’increment significatiu del nombre d’individus d’aquest grup especial,  qualificats): 7 notaris, 3 barbers, 1 candeler de cera i els cinc restants se’ls 
li permet a amelang remarcar un tret distintiu de l’elit de Barcelona: es tractava repartien els adroguers i els apotecaris. en canvi, la representació dels 
d’una oligarquia «oberta». És a dir, que hi havia uns canals ben definits menestrals era més variada. Hi solia haver: un argenter, un sastre, un paraire, 
d’ascensió social, a diferència del que succeïa a la major part de ciutats un sabater, un fuster, un blanquer i un assaonador. a vegades hi havia relleu 
d’europa, i d’espanya, on predominaven nobleses hereditàries tancades. una entre el mestre de cases i l’hortolà, i entre el blanquer i el tintorer. Però també 
fusió que es va veure afavorida pel trasllat a Barcelona de la noblesa tradicional hi trobem els oficis de ferrer, esparter, boter, mariner, flequer, teixidor de lli  
catalana durant els segles xvi i xvii. el resultat fou una classe dirigent o de llana, barreter, mercer, manyà, cotoner, celler, corder, daguer, rajoler, 
cohesionada, amb un fort sentit d’identitat, lligada no solament per vincles botiguer, matalasser i flequer, entre d’altres de menys coneguts.10
familiars sinó també per una educació, una cultura i una sociabilitat Pel que fa als consellers, recordem que el primer estava reservat als 
compartides. Per dessota, la comunitat negociant constituïa el grup més alt de ciutadans honrats, el segon i tercer als cavallers i el quart als mercaders.  
les capes mitjanes, el qual es caracteritzava per una extraordinària mobilitat.  
en aquest punt convé remarcar el paper dels juristes, per la important demanda 
de serveis jurídics tant en l’àmbit públic i institucional com en el privat, els 8 e. Martí: «la classe dirigent i la Conferència dels tres Comuns: una relectura del 
quals també engruixien la classe dirigent passant de «gaudints» a «ciutadans poder del Consell de Cent en el tombant dels segles xvii i xviii», comunicació 
honrats». Per altra part, els mercaders, especialistes en el comerç a llarga presentada en el Xii Congrés d’Història de Barcelona: «Historiografia barcelonina. 
del mite a la comprensió», 30 de novembre i 1 de desembre de 2011, arxiu Històric 
distància, accedien regularment a la ciutadania honrada i a altres rangs nobles.7 de la Ciutat de Barcelona, institut de Cultura, ajuntament de Barcelona. agraeixo 
a l’autor que me hagi proporcionat el text.
9 a. toniolo: «el govern urbà i la producció gremial», a e. serra, X. torres (dirs.): 
Crisi institucional i canvi social. Segles xvi i xvii, Història, Política, Societat i 
Cultura dels Països Catalans, vol. 4, Barcelona, enciclopèdia Catalana, 1997, pàgs. 
110-111.
6 J. s. amelang: op. cit. pàgs. 26-27.
10 eduard Martí m’ha proporcionat, generosament, aquesta informació extreta de 
7 J. s. amelang: op. cit. pàgs. 25-30. l’arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
 24  25
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
en relació amb el cinquè i sisè del període del 1702 al 1714 tenim els següents «memòria, història, deure, drets, ciutadania. aquestes són algunes de les claus 
resultats (amb alguna llacuna perquè la font només indica el nom, no l’ofici): que ajuden a explicar l’univers mental de Jeroni Pujades», el text del qual 
el 1702 foren elegits un notari i un barreter d’agulla, respectivament; el 1703,  respon més a un acte de ciutadania que no pas a una finalitat literària.  
un barber i un fuster; el 1704, un apotecari i un sastre; el 1705, un notari i un «el predomini d’aquesta mena de documents a la Catalunya moderna marca 
hortolà; el 1706, un apotecari i un paraire; el 1707, un notari i un gerrer; el 1708, també una de les diferències clau entre el centre d’espanya i la perifèria 
un notari i un fuster; el 1709, un notari i un assaonador; el 1711, un barber i un mediterrània. en aquesta darrera àrea, les nocions de govern participatiu  
argenter; el 1712, un notari i un esparter; el 1713, un notari i un guanter.11  i d’un discurs i memòria col·lectiva de caràcter cívic estaven profundament 
el retrat del sabater Josep torner, vestit de conseller sisè (càrrec que ocupà  arrelades en les tradicions locals. d’aquí procedeix un constitucionalisme 
el 1671 i el 1676), conservat al Museu d’Història de Barcelona, reflecteix d’àmplia base que formava part fonamental en el món mental que Pujades 
perfectament l’orgull d’un «home comú» d’haver accedit a un càrrec tan compartia amb altres barcelonins». 
prestigiós i de gaudir d’uns drets polítics inassolibles per a la classe mitjana  el mateix historiador sintetitza, així, els trets específics de l’estructura 
a la majoria de les ciutats europees.12 uns drets, convé recordar-ho, que no sociopolítica de la Barcelona del segle xvii: «la presència dels consellers gremials, 
posseïen els treballadors de fora del món gremial, ni els fadrins dels gremis,  la renovació constant de les altes esferes de l’elit governant, l’existència contínua 
ni les dones, ni les minories ètniques o religioses. dels ciutadans honrats com a estrat baix únic dins la noblesa cívica, la 
supervivència d’instruments de govern local que exercien un poder considerable 
alhora en l’àmbit urbà i en l’estatal, tots aquests factors es reforçaren d’una 
La vitalitat del constitucionalisme manera constant i mútua durant les dues centúries transcorregudes des de les 
reformes del 1510 fins a la conquesta de Barcelona pels Borbó el 1714».15 
Però el quadre que hem traçat seria incomplet si no inseríssim adequadament Per això, escau parlar de «republicanisme monàrquic», per definir aquest 
el marc de representació i de llibertats del sistema municipal català en sistema organitzat entorn de les Constitucions que regulaven la res pública,16 
l’estructura juridicopolítica vigent a la Catalunya dels Àustries –un Principat fins al punt que, tal com afirmava el jurista Francesc solanes, «no es el Príncipe 
sense príncep en paraules d’elliott13–, la clau de volta de la qual eren les el que debe estar por encima de las leyes, sino las leyes por encima del 
Constitucions. Malgrat que el sistema s’havia erosionat per la manca de Príncipe».17 Per la mateixa raó, als ulls d’una autoritat borbònica, el 1719,  
reunions de Corts concloses des del 1599, i per l’avenç del poder reial acabada els catalans no tenien «más voluntad al Rey que por sus propios intereses pues 
la guerra dels segadors, la represa del constitucionalisme era una realitat el amor le consideran in abstracto». era un amor al rei, en tot cas, poc ajustat 
incontestable el 1700 i es reflectí en les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. tant en  als cànons de fidelitat castellans.18 
el cas del govern de Catalunya com en el de la ciutat, l’absència reial,14  un franciscà portuguès que va estar a Catalunya acompanyant les tropes 
un autèntic inconvenient en sentit polític, significà un avantatge a l’hora  del marquès das Minas entre el 1706 i el 1713, Fra domingos da Conceição, 
de definir una política en termes propis, més «republicana». malgrat les seves reiterades diatribes als catalans perquè considerava que 
un bon reflex d’aquesta manera d’entendre la cosa pública el només actuaven d’acord amb les seves conveniències, els interessos materials  
proporciona la tradició literària autobiogràfica a Catalunya. amelang, en parlar i l’ambició, expressa aquest comentari sobre el seu sistema juridicopolític: «sus 
del dietarista Jeroni Pujades, advocat i cronista oficial del Principat, escriu: 
15 J. s. amelang: op. cit. pàgs. 213-214 i 126.
11 dades extretes del Manual de Novells Ardits, Dietari del Antich Consell Barceloní, 
16 a. de Benedictis: «Guerra, tirannide e resistenza negli scritti politici catalani», a 
Barcelona, instituto Municipal de Historia, 1971-1975, vol. xxiv, pàgs. 53, 123 i 200; 
L’aposta catalana a la guerra de Successió, 1705-1707, Barcelona, Museu d’Història 
vol. xxv, pàgs. 83 i 161; vol. xxvi, pàgs. 55, 122 i 178; vol. xxvii, pàgs. 55 i 124; vol. 
de Catalunya, 2007, pàgs. 65-71 (la referència a la pàg. 68).
xxviii, pàgs. 44 i 109.
17 J. M. iñurritegui: Gobernar la ocasión. Preludio político de la Nueva Planta de 
12 J. s. amelang: op. cit. pàg. 34.
1707, Madrid, Centro de estudios Políticos y Constitucionales, 2008, pàg. 100.
13 J. H. elliott: Conferència inaugural: «Catalunya dins una europa de monarquies 
18 a. Muñoz, J. Catà: «el naixement de les esquadres de Catalunya dins el conflicte 
compostes», a Pedralbes, 13-i, Barcelona, 1993, pàg. 13.
bèl·lic de 1719», Actes del IV Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya, 
14 J. s. amelang: op. cit. pàgs. 124-125. Barcelona, l’avenç, 1999, pàgs. 220-231 (la cita a la pàg. 231).
 26  27
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
 28  29
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
leyes son admirables, el gobierno político no lo hay mejor en reino alguno y en en Cataluña así en comunes como en los individuos, en que no se atraviese  
muchos reinos y repúblicas se ha aprovechado la hegemonía de su gobierno. el brazo militar singularmente en materias de estado o que conduzcan a la 
la justicia en sus pueblos la hacen por sí, es distributiva y no parcial. todos conservación de la real autoridad y de sus regalías o real patrimonio, motivando 
llevan el trabajo por igual parte y conforme a sus recursos, y en esto tienen el interesarse en las dependencias por decir que recaen sobre rompimiento de 
más rectitud que en cualquier otra cosa. los tributos son ellos mismos los que las leyes, fueros, inmunidades y libertades de Cataluña, de las cuales constituye 
los aplican sin dependencia del príncipe». l’autor completa l’elogi del sistema el brazo militar celador para su exactísima observancia; a cuyo ejemplo por ser 
amb la valoració de les institucions de la ciutat de Barcelona en assenyalar que de personas ilustres y nobles sigue la Ciudad en su Consejo de Ciento, que lo 
la guardaven 5.000 homes de la Coronela: «esto procede del buen gobierno, más se compone de plebe, y los diputados que han de hacer lo mismo si no 
que como la ciudad es señora de todos sus tributos que se pagan y derechos, quieren ser mal vistos entre los del pueblo».21
no quieren que en las puertas estén sino los paisanos para que no les puedan 
hurtar los derechos y así andan tan diestros en las armas y el ejercicio de ellas 
que no les ganan los [soldados] pagados». Per reblar el clau conclou que la El Consell de Cent segons un filipista
principal de les grandeses de la ciutat «es el gobierno político de ella, que es 
señora de todos los tributos que se pagan en ella y los puede poner y retirar l’opinió del filipista Josep d’alòs i de Ferrer, marquès de Gironella, el 1706,  
sin dependencia de príncipe. Manda acuñar moneda y cuando él [el rei] la en plena guerra de successió i domini austriacista, situa en la mesura justa la 
quiera acuñar ha de ser con autoridad de la ciudad y con los mismos cuños realitat de les institucions catalanes i la seva potencialitat política abans que 
que ella acuña, conforme los privilegios concedidos por todos los reyes no sólo fossin abolides per Felip V bo i apel·lant al «justo derecho de conquista». en 
a esta ciudad sino a todo el Principado que en gobierno político es todo uno». un memorial sobre los «negocios de Cataluña» comença dient que els catalans 
atesa l’escassa o nul·la simpatia que el frare portuguès demostrà envers els «son por su naturaleza y genio no solo amantes de mantener las libertades 
catalans, podem assegurar que l’elogi no és cap compliment.19 heredadas sino ambiciosos de ampliarlas en nuevas circunstancias». Per 
ara bé, si volem mesurar adequadament el pes real del Consell de Cent en aquest motiu li aconsella al rei que no perdi «ocasión muy oportuna de poner 
la política catalana ens hem de referir a la Conferència dels Comuns, de la qual todos sus dominios bajo una misma ley, de exaltar la autoridad de la 
fou la punta de llança. la Conferència era un organisme assessor que aplegava verdadera nobleza cercenando la demasiada de la plebe y de reglar estas 
representants de la diputació, del Consell de Cent i del nou braç militar (el dels circunstancias muy importantes al real servicio» «considerando a Cataluña no 
cavallers i ciutadans honrats). de fet, va marcar la política catalana entre el 1697 en el cuerpo repúblico que forman sus universidades, sino en sus individuos».
i el 1714, ja que els seus dictàmens emesos en les 517 reunions que va celebrar afegia que, a més de les Constitucions, Barcelona gaudia dels seus 
van ser pràcticament sempre assumits per les tres institucions, com ha explicat privilegis i lleis «que son el timón de su gobierno y son aquellas resoluciones  
eduard Martí.20 la seva defensa tancada del constitucionalisme –una tasca que o deliberaciones que hacen sus respectivos Consejos y Juntas». Prosseguia que 
corresponia genuïnament a la diputació— indica que el Consell de Cent i el braç «el Consejo de la Ciudad de Barcelona aunque tiene la nominación de Consejo 
militar van assumir aquesta responsabilitat arrossegant la moderada diputació de Ciento su número es de ciento y cuarenta sin los muchos oficiales que 
cap a posicions combatives. el filipista Josep d’alòs va explicar molt bé el asisten y la mayor parte de este número se compone de menestrales y artistas  
protagonisme del braç militar i la seva interacció amb les altres institucions y gente común […] y porque regularmente los mal intencionados por el rey son 
dient que de pocs anys ençà s’havia convertit en «celador de todas cuantas los principales del Consejo […] y con noticia instruyen a la plebe y encubren su 
dependencias ocurren en Cataluña» fins al punt que «no ocurre negocio grave malicia con la ignorancia de ella y hacen ver que no han podido hacer más para 
que el rey quedase obedecido, idea en que logran su fin […] y para la junta del 
Consejo, que en un año se convocan muchos, y a cada uno se toca la campana 
19 Diario Bellico, de Fra Domingos de Conceição, J. albareda, V. león (eds.), en mayor que es la de las horas cuyo eco conmueve todo el pueblo, y unos van 
curs d’edició per Publicacions de la universitat d’alacant. Fs. 154, 65r, 66r, inquiriendo a qué se reduce, otros qué novedad puede ser y si llegaban a 
respectivament.
20 e. Martí: La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714). Una institució decisiva 
en la política catalana, Fundació ernest lluch, Pagès editors, Vilassar de Mar, 
2008. 21 J. M. Gay: El corregidor a Catalunya, Madrid, Marcial Pons, 1997, pàgs. 755-756.
 30  31
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
comprehender sea del servicio del rey con el temor de una resolución favorable vint-i-quatrena pel Consell de Cent i una trenta-sisena per la diputació, a més 
empiezan luego a murmurar por los bien intencionados con dar a entender que d’una Junta secreta i de la Conferència dels Comuns). no hi ha dubte que el 
por sus fines particulares venderán su patria». Per acabar-ho d’adobar, «todas paper de la capital fou creixent. als 5.500 homes de la Coronela, la milícia 
las demás ciudades y villas reales se gobiernan con poca diferencia al ejemplo urbana a l’estil de les ciutats republicanes defensades pels ciutadans, els tocà 
de la Ciudad de Barcelona […] (pero las que son de los barones y señores assumir un protagonisme de primer ordre defensant heroicament la ciutat fins 
particulares le tienen arreglado a la disposición de aquellos como no sea a l’últim instant contra l’exèrcit de terra més poderós d’europa. i aquest fet va 
contraria a las Constituciones y fueros de Cataluña) de calidad que es común  animar les expectatives de participació política dels seus protagonistes, 
en Cataluña gobernarse todas las ciudades, villas y lugares en virtud de sus reclamant més pes polític, com succeí el 1641 quan el poble va aconseguir el 
privilegios casi con total independencia de la autoridad real».22 lògicament, conseller sisè. no oblidem que ens trobem en el «moment republicà», en  
elogiava el control insaculatori: «la insaculación de conselleres del Consejo  el qual Carles iii i elisabet Cristina de Brunsvic havien marxat a Viena, en un 
de Ciento y demás oficios son propuestos en las vacantes por los conselleres ambient de radicalització política i també social, en la mesura que moltes 
actuales cada año, haciendo su terna que acompaña el virrey con consulta y de persones benestants havien pres l’opció possibilista de fer cap a Mataró en 
los propuestos elije s.M. el que es servido, o nombra a otro aunque no venga mans dels borbònics. 
propuesto por ser libre en el rey la facultad de insecular o desinsecular como se els annals consulars en donen testimoni: «en est temps per alguns recels 
ha dicho antes de los diputados».23 de que alguns de la Junta era de 36 que havien estat exclosos del maneig dels 
Finalment, Josep d’alòs i de Ferrer aporta una dada molt significativa per negocis feien moltes instàncies amb los menestrals de la Coronela perquè estos 
valorar el pes polític del Consell de Cent: segons ell, la diputació ingressava entrassen a demanar assistir com a Cambres d’inglaterra a la resolució dels 
110.000 lliures catalanes a l’any –i recordava que ningú era exempt de pagar, negocis, se feren algunes captures i entre altres se prengué a dn. Ramon 
ni els eclesiàstics–, mentre que els ingressos del Consell de Cent eren de Rodolat i a t. Clos, gorreter». i una altra font sosté que aquestes accions 
200.000 lliures «a más del útil que le queda del banco y tabla pública de pretenien que la «plebe» entrés en les Juntes i que s’encaminaven a formar 
depósitos». en canvi, les rendes reials percebudes a Catalunya «se reducen  «una cambra baixa».25 
a muy poca cosa», a banda que el rei no podia imposar impostos si no era  aturem-nos en aquest fet tan significatiu. segons el testimoni directe 
amb l’aprovació de les Corts.24 Ras i curt: la institució més popular, més del cavaller Francesc de Castellví, Rodolat, «hombre de genio ardiente,  
«republicana», era la més rica, cosa que la feia doblement temible. muy celoso del bien público», proposava que 6 capitans de la Coronela,  
o 6 tinents i 6 alferes, havien d’intervenir en «todas las deliberacions 
políticas, económicas y militares […] animaba sus instancias con las razones 
L’organització política de la resistència (1713-1714) que siendo el pueblo quien sostenía el peso de la defensa era justo tuviese 
parte en las disposiciones». així començà els contactes, infructuosos, amb  
el pes polític del Consell de Cent es va fer especialment visible durant els 13 els capitans, que li van replicar que no es podia «quitar la autoridad y poder  
mesos de resistència, a partir del juliol del 1713, un cop Catalunya va ser a los diputados, que representaban el Principado, incluyendo el pueblo de  
abandonada pels aliats, quan Barcelona (a part de Cardona i Mallorca) va la ciudad de Barcelona, en cuyo consejo de las 100 personas que le componía 
esdevenir l’últim reducte austriacista contra els exèrcits borbònics. durant el la mayor parte eran plebeyos; y por último que no se podía dudar de la 
setge governà la ciutat i el que quedava de Catalunya una estructura política integridad de los sujetos que componían las juntas de los tres estados de la 
complexa, on van tenir un paper remarcable les comissions assessores (una provincia, eclesiásticos, nobles y pleble». a continuació sondejà, en reunions 
secretes, els tinents i alferes de la Coronela, fins que quatre tinents el van 
denunciar a la Junta secreta, que va fer detenir Rodolat i ambròs torrell i de 
22 Josep d’alòs i de Ferrer: Memorial sobre los negocios de Cataluña, 
Bibliothèque nationale de France (Richelieu), Ms. espagnol 53, núm. 2214, f. Freixa». Castellví explica que malgrat que «era su celo conocido y su proceder, 
1-55v.
23 Noticias del gobierno del Principado de Cataluña, archivo Histórico nacional, 
25 Biblioteca de Catalunya, Ms. 173, Annals consulars de la ciutat de Barcelona, tom 
estado, 2864, núm. 30.
ii, f. 128v.; s. sanpere i Miquel: Fin de la nación catalana, Barcelona, tipografia 
24 J. M. Gay, op. cit. pàgs. 752, 754 i 756. l’avenç, 1905, pàg. 325.
 32  33
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
sin mancha […] fue detenido en las cárceles porque no inspirase otra 
perjudicial idea al pueblo».26 
a banda d’aquell incident, el paper de la diputació era molt difícil, en la 
mesura que ja no controlava el territori -en mans de les tropes borbòniques, 
molt superiors en nombre als resistents catalans- i no disposava ni de recursos 
ni d’homes per seguir lluitant. el cert és que el 25 de febrer de 1714, després 
d’algunes reunions, «resolgué la ciutat adossar-se lo gasto de la guerra i 
mando de las tropas».27 Per tant, no és que la ciutat fes un cop d’estat -a 
conseqüència de la conspiració de Rodolat, que hauria triomfat de manera 
indirecta-, i assumís les funcions de la diputació, un «golpe de estado 
concejil», com el qualificà l’historiador salvador sanpere i Miquel fixant 
aquella data com la de la liquidació de la diputació en lloc de l’11 de 
setembre.28 al contrari: al costat de la nova vint-i-quatrena van seguir 
funcionant la Conferència dels Comuns i les altres juntes en les quals la 
diputació era present, amb un total d’un centenar de persones decidint sobre 
els afers relacionats amb la guerra, segons indica eduard Martí.29 encara que, 
per raons òbvies, sobresortia la ciutat, tal com observà un militar borbònic 
francès que lluitava en el setge de la ciutat el 1714, el qual va escriure: 
«l’administració de tots els afers de Barcelona és en mans de 24 persones de 
totes les arts i oficis, a les quals se n’hi ha afegit un nombre més gran fins 
arribar a 50 o 60 homes que són amos absoluts del govern».30 
a la fi, tanmateix, succeí el que semblava inevitable, un cop consumat 
l’abandó dels aliats. així relaten els annals consulars la fi d’aquell sistema:  
«lo dia 13 [de setembre de 1714] se féu entrega i se rendí esta ciutat entrant les 
tropes expugnants en ella, acabant lamentablement la gloriosa defensa que 
los barcelonesos feren de sa pàtria, entregant-se per més no poder ja per la 
falta de viures, municions i socorros del emperador i al Principat; perdent est 
lamentable dia amb sa pròpia sang, tots los privilegis en tantes centúries 
gosats i amb tanta sang conseguits».
26 F. de Castellví: Narraciones históricas, vol. iv, Josep M. Mundet i J. M. alsina (eds.), 
Madrid, Fundación elías de tejada y erasmo Pèrcopo, 2002, pàgs. 30-31.
27 annals Consulars, f. 128.
28 s. sanpere i Miquel, op. cit. pàgs. 325-333.
29 e. Martí: «l’organització política de la resistència de Barcelona», Congrés 
internacional els tractats d’utrecht. Clarors i foscors de la pau. la resistència dels 
catalans, Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, 9-12 d’abril de 2014. text 
inèdit que l’autor m’ha proporcionat.
30 archives diplomatiques. Ministère des affaires étrangères, París, Correspondance 
Politique espagne, 230, Houdetot, 22 de juliol de 1714, f. 167.
 35
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Per concloure: a la guerra de successió els catalans van fer una aposta 
política i econòmica que tenia per objectiu la conservació i l’enfortiment d’un 
marc jurídic i institucional que responia sobretot als interessos d’uns grups 
socials ascendents, però també a l’home comú gràcies als mecanismes de 
representació i participació que aquella societat havia desenvolupat en les 
Corts, la diputació, el Consell de Cent i als municipis en general. Per aquesta 
raó, perquè els resistents defensaven unes llibertats que els concernien, les 
quals emparaven beneficis socials enfront del poder absolut del rei, podem 
entendre el sentit de la defensa heroica de Barcelona. l’il·lustrat antoni de 
Capmany a les Corts de Cadis, el 1811, posà en relleu aquesta qüestió així com  
la significació de la pèrdua: «en esta fórmula popular continuó este cuerpo 
municipal hasta el año 1714, en que las armas de Felipe V, más poderosas  
que las de las leyes, hicieron callar las instituciones libres en Cataluña,  
y Barcelona recibió un nuevo ayuntamiento bajo la planta aristocrática de  
las demás ciudades de la corona de Castilla».31 
el triomf borbònic, que implantà un model absolutista i militaritzat, 
constituí un rotund retrocés polític amb un ajuntament format per regidors  
no elegits, sinó nomenats i, a partir de 1739, per regidors que van comprar  
el càrrec. el resultat salta a la vista: es produí un divorci greu entre societat i 
govern municipal, que va tenir com a conseqüència el mal govern i la corrupció 
generalitzada –sota l’aixopluc dels corregidors, que eren militars, i del capità 
general-. en resposta, entre el 1740 i el 1770, hi va haver una onada de 
protestes mitjançant denúncies, memorials o revoltes articulades pels gremis, 
l’últim reducte de participació política, en les quals sempre va estar present  
el record o la reivindicació del millor sistema anterior abolit el 1714.
31 J. Fontana: «antoni de Capmany i les Corts Catalanes», a a. de Capmany: Práctica 
y estilo de celebrar Cortes, Barcelona, editorial Base, 2007, pàg. 61.
 36  37
Consell de Ciutat           10 anys El ConsEll dE CEnt El 1714: govErn dE la Ciutat i rEprEsEntaCió polítiCa
Consell de Ciutat           10 anys
Torns
de paraula
MarTa COTs i aleJaNdrO GOÑi aNTONi NavarrO 
Vicepresidenta Primera fins al 2011 i actual Vicepresident Segon Consell Assessor de la Gent Gran fins al 2012
Benvinguts a aquest nou espai de comunicació que neix amb l’objectiu la marca que distingeix el Consell de Ciutat i determina quina és la 
de difondre l’activitat del Consell de Ciutat entre les ciutadanes  seva missió no és una altra que ser el principal òrgan participatiu 
i ciutadans. situat «entre la Ciutadania i el Govern». les persones tenim interessos
La veu comuns que individualment no tindrien ressò, però que constituïts en
la gent de Barcelona està compromesa amb la seva ciutat i aquesta que per si òrgans consultius del municipi o en entitats i associacions privades,
participació democràtica enriqueix les decisions polítiques i, a més, ens permeten participar en els debats previs als programes d’actuació 
contribueix a establir una dinàmica positiva entre poders públics  sola seria de l’ajuntament, emetre la nostra opinió i, a la vegada, defensar 
i ciutadania. anònima, els interessos dels col·lectius que representem, que en el meu cas són 
els de les persones grans a través del Consell assessor de la Gent Gran 
el Consell de Ciutat, constituït l’any 2004, assessora l’ajuntament, pot ser de Barcelona.
controla l’acció de l’equip de govern i contribueix a la governabilitat escoltada 
de la ciutat. És, per tant, el màxim òrgan consultiu i participatiu de en tant que representants seus, tenim l’oportunitat d’informar-los 
la Corporació. ara bé, gràcies a l’heterogeneïtat del seus membres, i és atesa dels treballs que es duen a terme al si del Consell de Ciutat i de fer-los 
que provenen d’àmbits molt diferents de la ciutat, el Consell recull per qui té saber que quan arriben al plenari, contenen propostes, suggeriments 
igualment el sentiment i l’opinió de tot el teixit associatiu barceloní  El Consell i rectificacions proposades pels seus membres.
i actua, per tant, com a corretja de transmissió. de Ciutat la capacitat 
recull també de decisió aquest escrit –espero poder-ne tenir d’altres– és un primer contacte 
al llarg d’aquests anys, des del Consell hem assessorat l’ajuntament en que es fa possible gràcies al butlletí informatiu que el Consell ha 
les decisions més importants per a l’avenç de la ciutat. al darrer any, el sentiment considerat oportú publicar amb caràcter periòdic, per tal que a través 
per exemple, ens hem pronunciat sobre afers de cabdal importància, de les entitats i associacions arribi al màxim nombre possible de 
com ara la reforma de la diagonal, el Pla estratègic de turisme, la Carta i l’opinió de ciutadans i ciutadanes. Cal que tothom sàpiga que la veu que per si 
de Ciutadania i els pressupostos de la ciutat. tot el teixit sola seria anònima, pot ser escoltada i, el que és millor, que és atesa 
per qui té la capacitat de decisió.
així, en el nostre nom i en el de totes les persones que formen part associatiu
d’aquest Consell, saludem amb entusiasme aquesta nova acció i us barceloní, el Consell assessor de la Gent Gran i jo mateix, que el represento,
animem a participar, mitjançant l’associacionisme, en el disseny de  esperem arribar a totes les entitats i associacions membres del Consell
la Barcelona del futur. i actua com de Ciutat per tal que, entre tots, aconseguim que sigui l’òrgan 
a corretja de consultiu de participació més proper a la ciutadania i més influent 
davant el Consell Municipal de Govern de la nostra ciutat.
transmissió
 40  41
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 01
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 02
eliseNda riUs JOrdi PUiG
Persona d’Especial Rellevància Ciutadana Xarxa Comunitària de Sant Antoni
els darrers mesos del Consell de Ciutat han estat molt productius:  un dels pilars de la Xarxa Comunitària de sant antoni -Xarx@ntoni- és 
hem treballat en diverses comissions per tractar temes com els usos el convenciment que l’exercici de la ciutadania passa necessàriament 
del temps, el seguiment del Pla d’actuació Municipal (PaM) o el balanç per la coresponsabilitat. Què volem dir, amb això? senzillament, 
de la feina feta aquests dos anys, després del full de ruta que vam que a l’hora de gestionar el bé comú, un dels pilars del bon govern 
marcar amb el document de rol fa dos anys. aquests tres temes que Cal treballar és la col·laboració responsable entre els representants polítics i els 
he esmentat es presentaran el proper mes d’abril en el darrer plenari més en ciutadans: tenim uns governs als quals hem d’exigir determinades 
d’aquest mandat municipal. actuacions, però sense perdre mai de vista que no tot ho ha de fer 
xarxa, l’administració.
Com a membre del Consell de Ciutat em sento satisfeta de la feina que amb més
hem anat fent, de la implicació de les persones que hi han participat, estem molt acostumats a viure com si fóssim usuaris de la democràcia: 
de les aportacions i les idees que han sorgit, de la maduresa del força, paguem impostos, i esperem rebre’n beneficis a canvi. una ciutat que 
mateix òrgan i dels dictàmens que hem anat elaborant. i amb es vol moderna, plural i democràtica, tanmateix, ha de saber que 
aquest camí no porta enlloc. Cal que la ciutadania prenguem també 
a partir del mes de juny entrem en una nova etapa, i no només per propostes Un dels les regnes, i des de l’associacionisme, des de l’emprenedoria social, 
al nou equip de govern que sorgeixi de les eleccions municipals, sinó clares de pilars del des del veïnatge actiu, comencem a mirar què podem fer per construir 
també per al mateix Consell de Ciutat. Hem après molt durant aquests una societat més justa, amb les nostres pròpies forces i recursos.
anys; podríem dir que hem pres consciència del que som i sobretot què volem bon govern 
del que volem ser, com volem treballar i com volem ser tractats. en i cap on és la Finalment, cal que aquesta tasca es construeixi en diàleg amb la tasca
aquest camí necessitem també que els membres del Consell de Ciutat que du a terme l’administració pública. Cal buscar sinèrgies, projectes
siguin més actius en els treballs de les comissions, treballar més en volem anar col·laboració comuns, suports, acompanyament. Cal que sigui una relació simètrica,
xarxa, intercanviar informació entre els òrgans de ciutat i els òrgans de responsable ja que tant uns com els altres hem de fer la nostra feina amb llibertat:
districte i de barri, etcètera; en definitiva, treballar per la ciutat amb tots treballem amb els mateixos objectius, si bé des de responsabilitats
més força, amb propostes del que volem fer i de cap on volem orientar entre els diferents, i amb diversitat ideològica.
els nostres esforços. aquesta és la raó de ser del Consell de Ciutat, un polítics i la 
centenar de persones i d’organitzacions que aporten visions diferents  i és des d’aquest posicionament que participem com a membres 
i complementàries, que sumen i que fan que la ciutat progressi, generi ciutadania, del Consell de Ciutat, intentant aportar tot allò que podem, i recollint
més benestar i millores en les condicions de vida de la ciutadania. a través del també, com a aprenentatge, les aportacions de les entitats, la
ciutadania, les institucions, els partits i els representants polítics amb
diàleg i amb qui compartim comissions i plenaris. Perquè aquesta ciutat l’hem de
uns objectius fer entre tots i totes. d’això, no n’hi ha cap dubte.
comuns
 42  43
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 03
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 04
rOser vallHONesTa CarlOs aledO
Consell Ciutadà del Districte d’Horta-Guinardó Registre Ciutadà
Com a membre del Consell de Ciutat, i com tants i tants altres ciutadans el meu ingrés en el Consell de Ciutat va suposar un acte de
i ciutadanes, vaig tenir molts dubtes quan el 2004 es va crear aquest voluntarietat activa, ja que, com tants altres barcelonins, vaig ser un
Consell, màxim òrgan consultiu i de participació ciutadana de antecessor dels actuals indignats que avui veiem en les nostres places
l’ajuntament de Barcelona. públiques. des d’una perspectiva d’integritat pròpia, que defineixo
El Consell com mantenir la coherència entre el que un sent, diu i fa, això és el
Fins a quin punt les propostes aprovades en el Consell de Ciutat de Ciutat que em va dur a buscar una forma d’apropar i poder exposar les
incidirien en les polítiques municipals? Com es duria a terme meves idees al Consistori Municipal, a través de la nova institució
l’organització per poder treballar d’una manera transversal? Les és com creada l’any 2004: el Consell de Ciutat.
Quins temes serien prioritaris? necessitats una petita 
el Consell de Ciutat podria ser la base d’una política de proximitat en  dit això, i des del meu punt de vista de racionalisme cívic, difereixo 
la qual crec profundament, o simplement un òrgan que no ens portés  i els democràcia àmpliament de les actuacions i els plantejaments d’aquests nous 
a gairebé res i que, en canvi, ens ocupés moltes hores. interessos assembleària moviments ciutadans. això no vol dir que no comparteixi moltes de les 
seves idees, però els prop de dos anys d’exercici en el Consell de Ciutat 
ara, al cap de força anys i després de diversos debats i avaluacions, de la prèvia a i en la seva Comissió Permanent m’han permès constatar que hi ha 
i gràcies a l’esperit crític dels membres del Consell, he arribat a la ciutadania determinades altres vies per manifestar les nostres idees, inquietuds i queixes a la 
conclusió que, tot i que encara no som allà on desitjo –que hi hagi més classe política, i que és possible proposar canvis des del diàleg i el bon 
propostes consultives, que qualsevol ciutadà se senti coresponsable en s’han de decisions enteniment.
els projectes de futur, que les aportacions siguin valorades i, sobretot, tenir en importants 
que no s’aprofitin els problemes sorgits d’una consulta desafortunada el sistema ens ha dotat d’una institució a cavall entre la ciutadania 
per manca d’experiència per fer polítiques en contra–, hem avançat compte per del i el govern municipal, com és el Consell de Ciutat, en el qual un ampli
molt. s’han tractat temes de gran rellevància, s’ha treballat des de la fer una ciutat Consistori espectre del moviment associatiu ciutadà pot ser consultat com 
seriositat, hem pogut assessorar-nos amb experts i conèixer temes  a màxim òrgan. És com una petita democràcia assembleària prèvia  
a fons, i hem pogut comprovar la bona gestió dels tècnics i secretaris de tots, Municipal a determinades decisions importants del Consistori Municipal. És aquí
dels consells. també s’han obtingut respostes de les institucions  on tothom on el Consell de Ciutat ha d’exercir la seva coresponsabilitat, des d’un
a certes propostes. diàleg constructiu, i amb fermesa i responsabilitat en les seves 
Crec que les associacions, les institucions i els ciutadans i ciutadanes hi sigui decisions.
ens trobem davant d’un repte molt important: cal que ens puguem representat
relacionar deixant de banda les diferències generacionals i el futur sempre serà incert, però l’hem d’afrontar des d’un punt de 
ideològiques; cal que partim de les necessitats de tots, i que participem vista positiu i en total crítica i col·laboració amb les administracions  
conjuntament en els òrgans que tenim a l’abast per tal de fer possible de què ens hem dotat per gestionar la nostra societat. aprofitem-les 
que el Consell de Ciutat i els consells de barri siguin decisoris en lloc  per canviar el que tinguin d’ineficient i de caduc, i per fer front al 
de consultius. Hem de ser presents, tant en les comissions de treball futur amb treball i il·lusió.
com en les comissions de seguiment, per tal de tenir més força; així,  
la ciutat progressarà en benestar i la farem més amable.
la participació ha de créixer, i hem de fer tots els possibles perquè  
se’ns atorgui el reconeixement que ens mereixem.
 44  45
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 05
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 06
eNriC CaNeT Carles dUarTe 
Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris Persona d’Especial Rellevància Ciutadana
el Consell de Ciutat es troba en un moment important. d’una banda, Una obra col·lectiva
percep que la seva acció té poc ressò ciutadà. no es coneix tot el que es
fa al seu interior i els dictàmens que es presenten. Fins i tot, els debats una ciutat és una obra col·lectiva. la fem tots els qui hi vivim, 
en què es pot aprofundir més són els que es realitzen en les comissions, aportant-hi cadascú el seu somni, el seu projecte personal  
perquè el plenari no permet el diàleg entre les persones i entitats. i incorporant-hi la dimensió comuna on tots ens hem de considerar 
implicats. Viure a Barcelona és gaudir-ne, treballar-hi, estimar-la, 
de l’altra, cal exigir tant a l’equip de govern de l’ajuntament sentir-la com a pròpia. al batec tenaç, joiós i creatiu de Barcelona 
com a la resta de partits polítics que tinguin molt en compte el que ha ressonen els batecs dels qui hi hem nascut o n’han fet casa seva.
de ser un òrgan consultiu: consultar-lo, escoltar-lo i explicar per què,
en el cas que correspongui, les opinions són molt diferents de les de Barcelona la força vital que fa admirable Barcelona té a veure amb el talent, amb 
les persones representants de la ciutat. i fer l’esforç de proximitat. és una obra l’esperit emprenedor, amb l’anhel de descoberta de molts dels seus 
col·lectiva, ciutadans, però també sorgeix de la seva consciència cívica, del seu 
a més, com a òrgan prioritari de consulta ciutadana, el Consell de teixit associatiu, del seu esperit solidari.
Ciutat haurà de trobar fórmules per copsar l’opinió de molts col·lectius És una la fem des de l’ajuntament es governa la ciutat amb la voluntat d’escoltar-
ciutadans que es troben allunyats dels consells ciutadans o de les manera entre tots ne totes les veus, de sumar-hi les inquietuds i les iniciatives de 
associacions. tots els barcelonins que entenguin en plenitud la seva condició de 
d’exercir i totes ciutadans, no pas com un exercici passiu, sinó responsablement i 
i, a la vegada, ha de proposar un diàleg als nous moviments ciutadans la democràcia 
que estan al marge dels mecanismes de participació oficial però que els que engrescadorament participatiu.
tenen ganes de fer sentir la seva veu i ho fan d’altres maneres. i un esforç hi vivim el Consell de Ciutat reflecteix l’actitud de col·laboració dels qui  
de proximitat en formem part i l’interès d’escoltar de l’alcalde i del conjunt dels 
Per part de les persones i entitats presents al Consell de Ciutat es vol regidors. ens inspira la vocació de contribuir modestament des de  
engegar una nova manera de fer. també els partits polítics creuen per part dels la nostra experiència individual o la del sector que representem  
que cal fer-ho. el gran dubte és saber si les dues maneres de concebre representants a posar damunt la taula perspectives, reflexions, propostes que creiem 
aquesta nova manera de fer seran properes o serà difícil arribar a un que enriqueixen el punt de vista de l’ajuntament, més enllà de les 
acord. això serà possible si es considera que, tot i no ser un òrgan i de l’equip dinàmiques contradictòries dels partits polítics, a l’hora de prendre 
decisori, la seva opinió val molt la pena com a representant de govern decisions.
d’una bona part dels ciutadans. És una manera d’exercir la el Consell de Ciutat és un espai de diàleg i de debat obert, un territori 
democràcia. ens hi posarem d’acord? fecund per fer confluir visions complementàries del que és avui i del 
que desitgem que sigui Barcelona.
des del Consell de Ciutat aspirem a actuar i a ser percebuts pels òrgans 
municipals i per tots els barcelonins com una eina valuosa, dinàmica, 
eficaç i permeable a totes les sensibilitats al servei d’una participació 
més real i més profunda dels ciutadans en l’acció municipal, en 
una expressió institucional que manifesta i reforça la nostra manera 
d’entendre el compromís democràtic dels barcelonins amb la seva ciutat.
 46  47
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 07
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 08
ÀNGels GUiTeras FaBiÀ MOHedaNO
Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya Vicepresident Primer del Consell de Ciutat fins al 2007
Moviment Laic i Progressista fins al 2012
És el meu torn de paraula i el vull aprofitar. tinc l’oportunitat de any rere any, els estudis demostren que la ciutadania barcelonina 
participar en el plenari del Consell de Ciutat. la ciutat som tots i totes; estima la seva ciutat, i que ho fa, principalment, perquè a Barcelona 
tots i totes en formem part, i tots i totes, d’una manera o d’una altra, hi ha de tot, perquè hi ha tot tipus de gent i perquè hi passen moltes 
ens hi hem de comprometre. coses. Perquè és una ciutat on la gent pot escapar-se i retrobar-se. 
Tenim un Perquè es pot ser un ciutadà anònim, una mena de flâneur 
som membres voluntaris del Consell de Ciutat; voluntaris i no compromís El Consell espectador, o un líder de barri motor i protagonista dels canvis. 
retribuïts. nosaltres no cobrem pel nombre de reunions a les quals el Consell de Ciutat és un espai de trobada de flâneurs i de líders, 
assistim. tampoc se’ns demanen resultats. nosaltres senzillament amb la tasca de Ciutat de gent observadora i compromesa amb Barcelona.
volem ser-hi, volem sentir que en formem part, volem participar, de fer una és un espai 
volem influir, volem conèixer i aprendre, volem que se’ns reconegui. Barcelona ha experimentat unes transformacions bestials des de 
tenim un compromís amb la tasca de fer ciutat. ciutat amb de trobada la recuperació de la democràcia, i la idea de l’administració com 
un fort teixit de flâneurs una finestreta amb el funcionari dient «vuelva usted mañana» 
no podem delegar la participació. al Consell de Ciutat es viu la força ja no existeix. l’ajuntament, com a canalitzador de demandes de la 
del conjunt d’entitats i de persones que d’una manera o d’una altra associatiu, i de líders, ciutadania, i el seu Consell de Ciutat, com a màxim espai d’aquesta 
representen la riquesa de la ciutat. en aquests moments de grans una forta de gent expressió, és un lloc dinàmic, flexible i obert on es permet manifestar 
dificultats hem de fer una crida a la participació, al compromís a la la passió per Barcelona.
responsabilitat individual i col·lectiva. Hem d’aprofitar tots els espais societat civil observadora i 
on puguem fer alguna cosa per millorar el nostre entorn. i un tercer compromesa He tingut la sort de ser-hi en dues etapes: la primera (2006-2007) 
com a vicepresident, i la segona (2009-2012) com a representant 
l’administració ha d’assumir la seva responsabilitat en l’àmbit públic, sector social amb del Moviment laic i Progressista. ara és el torn de donar pas al relleu, 
però no podem oblidar que l’àmbit públic es l’àmbit de tots i totes,  plural i Barcelona a un nou dirigent de l’entitat: en Marc Cases.
i també nosaltres hem d’assumir les nostres responsabilitats, els 
nostres deures. tot és possible, tot es pot canviar. allò que podem fer eficient el govern municipal ha d’ampliar i mantenir la confiança en la societat 
cadascú de nosaltres no es pot delegar. civil organitzada. Quant al talent, és interessant que Barcelona sigui un 
bressol de professionals amb una alta qualitat moral, amb una ètica 
la nostra és una ciutat amb un fort teixit associatiu, una forta societat civil. també és interessant per mantenir un equilibri social i econòmic. 
civil, i un tercer sector social plural, divers i eficient, que ha de la millor manera de demostrar la confiança en el teixit social barceloní 
millorar la seva capacitat de col·laborar amb l’administració: plenaris, és amb una estratègia generosa, còmplice. el Consell de Ciutat permet 
comissions, dictàmens. aprofitem totes les oportunitats per participar, dipositar responsabilitats en líders socials, alhora que cedeix part del 
per millorar la nostra ciutat, sobretot pensant en la Barcelona social. poder municipal.
 48  49
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 09
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 10
MarÍa Pilar dÍaZ viCTÒria MiqUel 
Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones Consell d’Associacions de Barcelona fins al 2013
amb Discapacitat fins al 2012
estimats companys i companyes, l’associacionisme de base, aquell que neix fruit del treball col·lectiu 
Bona part de de diferents persones, activistes i voluntàries, solidàries totes elles, 
des del torn de paraula d’aquest espai virtual que tenim com a les persones amb l’objectiu de canviar situacions de desigualtat social, cultural, 
membres del Consell de Ciutat, us vull informar que el passat dia 19 econòmica, educativa, etcètera, va de la mà de la història de Barcelona 
d’abril vaig prendre possessió del càrrec de regidora de l’ajuntament que som al i de tantes transformacions que ha viscut. la participació ciutadana,  
de Barcelona, passant a formar part, des d’aleshores, del Grup Consell de a través d’associacions o d’altres formes cada vegada més presents  
Municipal del Partit dels socialistes de Catalunya d’aquest Consistori. i legítimes a la nostra societat, és, i ha de ser, un valor que acompanyi 
Ciutat tenim el futur, a vegades incert, de la nostra ciutat.
tanmateix us vull expressar el meu agraïment més sincer per totes Hem la responsa-
les experiències compartides, tant al plenari com a la comissió Perquè al darrere hi ha petites coses que aconsegueixen grans 
permanent, des del ja llunyà abril del 2007. impulsat, bilitat de transformacions: aquella brillantor als ulls de tanta gent, que 
endegat representar enlluerna la gent més jove, i que no afluixa malgrat els anys, que 
al llarg d’aquests anys hem impulsat, endegat i debatut conjuntament agafa força participant a l’associació, col·laborant en l’organització 
moltes iniciatives en defensa dels drets de les persones amb i debatut aquesta d’actes, sortint al carrer per demanar els mateixos drets per a tothom, 
discapacitat i/o malaltia mental, i estic convençuda que en el futur ho conjuntament pluralitat de mullant-se davant situacions injustes, treballant, desinteressadament, 
continuarem fent des dels nostres àmbits de responsabilitat respectius. per aconseguir les mateixes oportunitats reals per a tothom. Petits-
moltes moviments grans somnis impossibles d’assolir sense aquesta feina col·lectiva que 
ara a mi em toca fer un pas endavant des d’aquesta nova iniciatives en i els seus ens caracteritza com a ciutat i com a país.
responsabilitat com a regidora electa, amb la confiança que podrem 
continuar col·laborant per aquesta noble causa. defensa dels objectius, Bona part de les persones que som al Consell de Ciutat tenim la gran 
drets de les sectorials o responsabilitat de representar aquesta pluralitat de moviments i els 
Reitero les meves paraules d’agraïment, tot esperant un pròxim seus objectius, sectorials o territorials. Com a màxim òrgan consultiu 
retrobament que em permeti d’expressar-vos personalment aquest persones amb territorials i de participació que és, també hem de garantir que la feina que s’hi 
emotiu sentiment. discapacitat fa, els temes que s’hi treballen, siguin d’utilitat per a la ciutat 
afectuosament. i serveixin per continuar-la transformant, eliminant tantes incerteses
com sigui possible, convertint-les en noves actuacions, i treballant
conjuntament, com sempre hem fet.
 50  51
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 11
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 12
JOaN BOrdeTas MaNel MOra
Consell Ciutadà del Districte de l’Eixample Federació ECOM Barcelona fins al 2012
És evident que estem passant uns temps difícils, en gairebé tots els Barcelona és plena de singularitats. entre les singularitats que 
aspectes, que ens afecten de manera directa i indirecta: a la majoria presenta la nostra ciutat, cal destacar el Consell de Ciutat. aquest 
se’ns demana que ens esforcem més, que pensem en el bé comú més organisme és hereu de l’antic Consell de Cent, institució de govern 
que en l’individual, etcètera. establerta al segle xiii i que va perdurar fins al xviii.
Barcelona sempre ha tingut un moviment associatiu que ha estat d’altra banda, Barcelona és una de les ciutats més accessibles del 
present en tots els canvis importants de la ciutat, i ara, en aquesta Barcelona vell continent, tant pel que fa a la seva fesomia urbanística, com al 
situació tan delicada, també compta amb la complicitat de la és plena de transport. 
ciutadania.
singularitats, ¿això vol dir, doncs, que tot és perfecte a Barcelona? Rotundament, 
tots estem presents, juntament amb els regidors del Consistori,  El Consell una ciutat de no! Barcelona encara requereix millorar molt. i una cosa semblant 
en el Consell de Ciutat. Per tant, disposem d’un espai que aplega  passa amb el Consell de Ciutat.
els diferents actors de la nostra ciutat. de Ciutat contrastos. 
pot ser una Tots els en aquest punt, cal esmentar les inquietuds i les iniciatives d’aquest 
la situació de manca de feina i les reduccions pressupostàries fan òrgan participatiu. una institució formada per gent anònima 
que la solidaritat adquireixi el màxim protagonisme. ara bé, si no institució elements que solidàriament roba temps al temps per contribuir de manera 
hi ha transparència, si el pes de la justícia no cau sobre els que han clau que cohabiten silenciosa, enriquidora, responsable i eficaç amb un únic objectiu: 
malversat els diners públics, els diners dels impositors, o sobre els que millorar Barcelona, millorar la seva ciutat. 
han tingut com a únic objectiu la seva millora personal per davant de ens permeti respectuosa-
la col·lectiva, no servirà de gaire. escoltar les ment i Continua sent un debat obert la manca de celeritat a l’hora de 
respondre als temes plantejats pel Consell de Ciutat. Creiem que la 
en aquest camí en què hem de fer pinya per ajudar la gent més diferents conformen política municipal s’enriquiria i que algunes decisions es podrien 
desafavorida i defensar el dret de tothom a tenir una feina, un sostre, realitats i un indret on desencallar si hom tingués present la perspectiva del Plenari del 
una atenció i una educació, el Consell de Ciutat pot ser una institució Consell de Ciutat. no podem oblidar la seva independència de criteri, 
clau que ens permeti escoltar les diferents situacions, les diferents que visualitzi viure-hi molt valuosa, ja que no està mediatitzada per cap visió partidista.
realitats, i, per tant, trobar unes sortides lògiques, de sentit comú,  l’esperit de la esdevé un 
que visualitzin l’esperit de la ciutat. ara bé, atesa la situació politicosocial que estem vivint, amb la 
ciutat privilegi repercussió d’ajustos pressupostaris que afecten directament  
sempre he pensat que el Consell de Ciutat pot ser un bon referent per la ciutadania, també trobem a faltar un posicionament institucional 
a Barcelona; una mena d’àrbitre; una mostra de la voluntat de les tres del Consell de Ciutat com a màxim òrgan participatiu. 
branques que l’integren per buscar el millor per a tothom. atesa la 
situació actual, crec que això és el més necessari. el Consell de Ciutat hauria d’haver reflectit el sentiment, el 
no entraré en detalls sobre com s’ha de dur a terme: ja fa temps que patiment, la situació en què es troben milers de veïns i veïnes com a 
el mateix Consell de Ciutat està mirant de trobar diferents camins per conseqüència de la crisi. aquest fet tancaria el cercle d’aquesta nostra 
millorar el seu funcionament, i estic convençut que el seu treball i els Barcelona, ciutat singular.
seus acords poden ser un punt d’esperança.
 52  53
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 13
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 14
MiqUel ÀNGel Fraile eUlÀlia PerarNaU 
Persona d’Especial Rellevància Ciutadana Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
La incidència del «top manta» a la nostra societat La regulació de l’ús de l’espai públic, n’és una limitació? 
des del Consell de Ciutat, com a màxim òrgan consultiu i de les ciutats mediterrànies, i Barcelona seria una de llurs capitals, tenen 
participació ciutadana, on es debaten els principals afers de la ciutat, en l’ús de l’espai públic una de les seves característiques principals, 
una de les qüestions que crec que també s’ha de conèixer, atès que El Consell especialment en les cada cop més llargues estacions de bonança.  
cada cop està adquirint més importància, és la incidència del «top de Ciutat i en l’espai públic es desenvolupen moltes activitats per part de tots 
manta» als nostres carrers. en els últims anys hem vist com aquest els actors socials: l’ajuntament, les associacions i, en menor mesura, 
fenomen s’establia a les nostres ciutats i, malgrat el que pugui ha de vetllar les empreses. lleis, reglaments i ordenances s’han anat dedicant  
semblar, no contribueix a alleugerir les situacions personals dels perquè les a regular l’ús de l’espai públic des del seu àmbit competencial. això, 
manters. darrere el gest d’agafar una pel·lícula en dVd, una bossa que en principi és bo, ha acabat representant un seriós problema 
o unes ulleres de sol falsificades, s’amaguen un conjunt d’activitats normes d’ús de limitació de l’ús de l’espai públic per a la pota més fràgil de la 
que comporten l’explotació de persones i la venda de productes Les de l’espai societat: les associacions, que no poden fer front a les exigències dels 
fraudulents sense cap mena de garantia, ni comercial ni per a la salut respostes guions legislatius. 
dels consumidors, i s’afavoreixen les màfies i tot el que representa  públic siguin 
la delinqüència organitzada. i les rigoroses Complir amb el decret 112/2010 del Reglament d’espectacles públics  
solucions i activitats recreatives pot voler dir: vigilants de seguretat, controladors 
el «top manta» no és un fenomen senzill de tractar, però és feina  i, alhora, d’accés, pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil, pla de 
de tots trobar-hi solucions, perquè, a més, és un frau laboral  passen generoses neteja, documentació tècnica diversa, cabines sanitàries de WC i, en 
i fiscal de tots els que hi estan implicats: des dels subministradors per treballar conseqüència, la impossibilitat econòmica de poder organitzar cap 
fins als venedors il·legals. ens trobem davant una activitat que activitat en l’espai públic.
genera competència deslleial i que obstaculitza la creació de llocs plegats
de treball i la supervivència de moltes empreses, en benefici de tot requereix sentit comú i ha de correspondre al Consell de Ciutat 
l’economia submergida i de les organitzacions il·legals que exploten vetllar perquè les normes d’ús de l’espai públic siguin rigoroses 
aquest col·lectiu. Perjudica, per tant, les finances públiques i, en i, alhora, generoses, especialment per a les associacions. si la 
conseqüència, la societat i totes les persones que hi intervenen.  manifestació social de la diada del 2012 hagués hagut de complir els 
les respostes i les solucions passen per treballar plegats i conscienciar requisits del decret, hauríem parlat d’1.500.000 assistents i de 10.000 
els compradors potencials sobre què significa realment comprar al «top sanitaris portàtils sota el cel barceloní: un per cada 150 assistents.  
manta», una xacra amb relació a la qual cal prendre mesures efectives. oi que ho hem de millorar tot plegat?
i, pel que fa als manters i a les seves condicions, cal donar-hi resposta 
des d’altres àmbits de cobertura humanitària, però en cap cas s’ha 
de caure de manera hipòcrita en la creença que la solució a la seva 
situació és la venda il·legal. el bonisme ha de ser superat per la 
conscienciació i cal donar-hi respostes contundents a curt i a mitjà 
termini des dels poders públics, i no deixar mai que sigui la societat 
civil qui assumeixi un rol que no li pertoca.
 54  55
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 15
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 16
rOsa rOMeU JUaN JOsÉ CasadO
Persona d’Especial Rellevància Ciutadana Unió General de Treballadors de Catalunya
Ja fa un temps que sóc membre del Consell de Ciutat i, sens dubte, el Continuarem el concepte de participació inclou de manera implícita l’acció de
fet de participar en aquest òrgan ha representat un bon aprenentatge contribuint formar part d’alguna cosa. amb aquesta voluntat, la unió General 
del que pot ser un debat públic, obert, plural i respectuós, en especial de treballadors de Catalunya (uGt) és present en el Consell de Ciutat 
perquè molts dels seus membres han aportat a les diverses reunions a la defensa des de la seva constitució, i així continuarà contribuint a la defensa 
-bé en plenari o en comissions creades ad hoc per tractar temes i promoció i promoció dels interessos de la ciutadania: amb la preservació 
específics- reflexions i deliberacions sobre les diferents situacions  i el desenvolupament de l’estat del benestar, la qualitat de vida 
que es donen a Barcelona i que viuen els seus ciutadans i ciutadanes. dels i de treball, i amb el diàleg i la concertació com a instruments 
interessos imprescindibles per al nostre objectiu principal: la cohesió social.
les aportacions d’aquest òrgan contribueixen a fer que el govern 
municipal les incorpori a les planificacions i programacions per de la n’és un bon exemple la nostra col·laboració en el procés de confecció
millorar la governabilitat de la ciutat. també enriqueixen el debat que ciutadania. de la Carta de Ciutadania, o en l’impuls de la iniciativa legislativa 
es genera al voltant de diferents temes i que, en alguns casos, s’han Popular (ilP) per la dació en pagament i la paralització dels 
incorporat a l’agenda política de Barcelona. Tenim desnonaments.
Cal garantir 
l’obligació 
la participació que es produeix al si del Consell de Ciutat evidencia el seguiment en moments com aquests —especialment amb una crisi sense
preocupacions, experiències i expectatives de la ciutadania. algunes i la respon- precedents que castiga de manera implacable i desigual, amb
són escoltades pel govern municipal; d’altres potser es queden pel i el control 
sabilitat conseqüències tan dramàtiques per als sectors més desafavorits  
camí, però, no obstant això, permeten iniciar diàlegs, aportar punts  dels resultats i vulnerables, i que apareixen, de forma escandalosa, 
de vista i fer un debat més ric i útil per a totes les parts. que així com les «víctimes fonamentals» d’una crisi que no han creat—  
 de la feina 
sigui és imprescindible redoblar esforços, mitjans i recursos.
el dubte que es  genera en tot aquest procés participatiu és saber  del Consell 
si el govern municipal «escolta» prou les aportacions que es fan.  Barcelona ha mantingut al llarg de la història un clar compromís amb
la qualitat del sistema democràtic actual del govern de la ciutat no es de Ciutat. la llibertat, la justícia i la convivència, i sens dubte, els qui participem
pot posar en dubte, però en algunes de les propostes formulades des El seu retorn en aquest Consell de Ciutat tenim l’obligació i la responsabilitat de 
del Consell de Ciutat es detecta que tot ja està fet, «dat i beneït» -com garantir que així sigui.
diu la dita catalana- des del govern municipal, i el Consell de Ciutat és farà que la 
l’òrgan que valida allò que es vol. feina sigui 
Per tal de continuar avançant, cal garantir el seguiment i el control més visible 
dels resultats dels «treballs del Consell de Ciutat», dels informes per a la 
i els dictàmens que s’elaboren, i cal veure la incorporació de les 
propostes formulades per aquest òrgan. el retorn de la feina feta és ciutadania 
l’assignatura que hem de treballar i que farà que la nostra feina sigui en general
més visible, tant per part del Consell de Ciutat mateix, com per part de 
la ciutadania en general.
 56  57
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 17
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 18
Reconèixer a 
raFel MaNZaNera la ciutadania CarMe Fisse
Persona d’Especial Rellevància Ciutadana el dret Registre Ciutadà
democràtic 
El valor del diàleg enfront dels problemes a intervenir Quan em vaig incorporar al Consell de Ciutat, vaig fer-ho com a 
Ciutadana del Registre; és a dir, en el procés de selecció aleatòria vaig 
les societats estan formades per persones: úniques, irrepetibles, en els tenir la sort que un dels noms extrets fos el meu. i ho dic així, perquè 
complexes i plenes de vida. les idees són l’expressió de les persones  assumptes en aquell moment em va semblar un privilegi que el meu municipi 
i tenen un sentit per a tots nosaltres, que gaudim amb el diàleg  m’oferís la possibilitat de formar part d’un consell que, tot i no ser 
i la participació. públics decisori, és un òrgan consultiu que permet participar en estudis i votar 
Crec que significa dictàmens que ajuden a comprendre i a millorar el desenvolupament 
Per això, em sento feliç de poder compartir aquest espai de debat i de la nostra de la nostra ciutat.
propostes amb els excel·lents companys i companyes del Consell de posar al seu 
Ciutat. també estic orgullós de formar part de la vocació democràtica responsa- abast una l’experiència ha resultat tal com m’esperava: positiva i enriquidora, 
i oberta d’una ciutat,  així com del conjunt d’opcions polítiques, amb bilitat tant pel que fa a un millor coneixement de la ciutat, del seu 
diferents sensibilitats socials, dins un ampli ventall de perfils, que ens eina que funcionament i dels seus òrgans de govern, com a les estones 
permeten millorar la realitat. consisteix contribueix compartides amb altres companys i companyes de les comissions de 
a escoltar treball, escoltant i aportant reflexions, contrastant parers i presentant 
Hi ha conceptes en què tothom està d’acord i dels quals difícilment a enfortir i a propostes.
se’n dissenteix. Qui manifestarà que no és important el diàleg, en la gent consolidar el 
especial quan els problemes que ens envolten són tan importants? del carrer, el Consell s’ha sabut pensar a si mateix, adoptant les eines necessàries 
Crec que la nostra responsabilitat, com a membres del Consell de teixit social per a la millora i la consolidació del seu funcionament, i no tinc cap 
Ciutat, consisteix a escoltar la gent del carrer, els seus problemes els seus de la ciutat dubte que ho continuarà fent, tal com requereix tot òrgan viu en 
-que també són els nostres- i aportar-hi la nostra reflexió, que sovint problemes constant evolució i atent al medi que l’envolta, parant l’orella als sons 
coincidirà amb la seva. És més, jo suggeriria que cal estar alertes que li arriben de la ciutat.
a les seves propostes, perquè ens ajudaran a constituir l’opinió del —que també 
govern de la ciutat, alhora que revisem la utilitat de les propostes del són els avui dia, la diversitat i la multiculturalitat són trets propis de moltes 
Consell de Ciutat, sempre amb un afany de col·laboració constructiva. ciutats, però històricament són característics de Barcelona. en aquest 
deixeu-me dir també que em sento orgullós de formar part d’aquesta nostres—, context, reconèixer a la ciutadania el dret democràtic a intervenir 
junta, que es mostra receptiva a les peticions i les sol·licituds que ens i aportar-hi en els assumptes públics significa posar al seu abast una eina que 
arriben, tant des de dins com des de fora del Consell. contribueix a enfortir i a consolidar el teixit social de la ciutat. 
la nostra
Per això vull ressaltar la importància de reivindicar el diàleg en la reflexió, el Consell de Ciutat, com a vincle entre el govern i els ciutadans  
forma d’expressió concreta de què gaudim: el Consell de Ciutat. sense i ciutadanes, ha de facilitar les eines per a l’assoliment d’aquestes 
cofoisme, però amb orgull i amb el desig d’encoratjar-vos a emprar que sovint tasques. un d’aquests instruments és la Comissió d’empara, 
les seves possibilitats al màxim. Precisament, és en els moments coincidirà constituïda amb el propòsit de rebre, atendre i transmetre qüestions 
difícils, com els que estem vivint actualment, quan el diàleg esdevé de conflicte en matèria de participació.
fonamental per assolir la visió comunitària dels problemes, l’esforç amb la seva
col·lectiu i l’aprofundiment de la democràcia.
 58  59
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 19
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 20
CrisTiNa daCrUZ PaU GONZÁleZ
Registre Ciutadà Vicepresident Primer del Consell de Ciutat fins al 2013
Actual representant del Moviment Laic i Progressista
les meves inquietuds em van portar a formar part del Consell de els moments actuals fan més necessària que mai la implicació 
Ciutat. en aquest cas, les meves inquietuds per Barcelona i per la seva de la societat en la política, en allò que és públic i comú a tota 
gent. «Vols participar en les decisions que es prenen a la teva ciutat?», la ciutadania. ens trobem en una situació extremament difícil per 
deia el fulletó. i això em va engrescar. És clar que ho vull! em vaig a les persones: atur desbocat (sobretot el juvenil, que supera el 50% 
inscriure al Registre Ciutadà i, en un sorteig aleatori, vaig tenir la sort de la gent jove de la ciutat), individus en situació de pobresa 
de ser una de les persones escollides. o en risc evident de caure-hi, infants amb importants mancances 
en alimentació, etcètera. ara és el moment de posar-nos, tots i totes, 
des del seus inicis, el Consell de Ciutat s’ha anat consolidant com  a canviar-ho tot.
el màxim òrgan consultiu i participatiu de la ciutat. l’heterogeneïtat És important 
de les persones que en formen part dóna punts de vista diferents  no obstant això, aquesta crisi no només afecta la gent de Barcelona; 
i complementaris que enriqueixen un diàleg necessari sobre temes disposar també hi ha un augment gravíssim de les desigualtats socials. si 
rellevants i estratègics de la ciutat. Hem fet aportacions en la redacció d’espais on prenem com a referència la renda mitjana familiar (Barcelona = 100), 
de les normes Reguladores de la Participació Ciutadana. Hem valorat L’heteroge- observem que a Can Peguera és de 34 i a Baró de Viver de 38, mentre 
els drets i deures que havia de recollir la Carta de Ciutadania. Hem el «carrer» que a Pedralbes és de 242 i a tres torres de 212; és a dir, una renda 
estudiat el Pla d’actuació Municipal (PaM) i hem mirat de tenir una neïtat de les entri a les mitjana set vegades superior a la del barri més pobre! això és 
visió crítica que sens dubte és necessària per millorar i avançar.  persones que intolerable. i les administracions han de fer tots els possibles per mirar 
Hem treballat en comissions en temes tan importants com l’habitatge  institucions de corregir aquestes desigualtats, no només injustes, sinó, a més 
o el Pla director Municipal de Participació Ciutadana. en formen amb a més, en augment.
part dóna 
Justament aquesta posició ens dóna una gran responsabilitat que l’objectiu ara bé, l’ajuntament no pot fer-ho tot sol. Per això és important 
hem de saber aprofitar. els darrers temps no han estat fàcils, i els que punts de vista de canviar disposar d’espais on el «carrer» entri a les institucions i aportin el seu 
encarem són incerts. la maleïda crisi, de la qual no som responsables diferents i granet de sorra amb l’objectiu de canviar la ciutat que ens estimem.
directes però sí víctimes evidents, ha posat contra les cordes molts la ciutat 
ciutadans i ciutadanes. Per aquest motiu no podem ser subjectes complemen- que ens i el que més m’agrada de tot això és que només pot anar més lluny,  
passius. Cal tenir una actitud proactiva i exigir, des de la nostra posició taris que a condició que es compleixin tres requisits en el funcionament  
com a membres del Consell, que les institucions actuïn i prenguin estimem del Consell de Ciutat:
decisions  per evitar que aquestes situacions es produeixin. també enriqueixen – Que el govern aposti per mantenir i augmentar la confiança  
el gruix de la ciutadania ha de sacsejar les seves consciències i no un diàleg en el Consell de Ciutat.
conformar-se amb situacions que no ha buscat però que està patint – Que el plenari es renovi segons el nou reglament, treballat a fons, 
dia rere dia. necessari i respectant els criteris de representativitat social, de gènere, territorial 
sobre temes i sectorial.
n’he après molt, d’aquests anys al Consell de Ciutat, i crec que s’ha – Que els membres del plenari ens creguem l’espai de treball comú 
treballat de valent per fer d’aquest òrgan participatiu un ens amb rellevants que és el Consell de Ciutat i que aprenguem quin és el paper que hi 
sentit i voluntat de servei a Barcelona i a la seva gent. i estratègics hem de fer i cercant el bé comú.
de la ciutat
 60  61
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 21
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 22
viCeNÇ TarraTs Felisa PÉreZ
Comissions Obreres del Barcelonès Associació Benestar i Desenvolupament
des de la seva constitució, Comissions obreres, sindicat nacional i de la meva participació en el Consell de Ciutat la visc com una part 
classe, dóna una importància cabdal a l’acció sindical sociopolítica, més de la meva feina. la meva trajectòria professional i les meves 
formulació que a la pràctica vol dir representar també els interessos dels inquietuds personals -polítiques i socials- m’han dut fins a l’òrgan 
treballadors i les treballadores com a ciutadans que ostenten drets com de participació més important de la ciutat on visc. aquest és el màxim 
a tals, que paguen els seus impostos i que, per tant, han de rebre uns òrgan on reverteixo l’observació diària als carrers de la ciutat i el recull 
serveis adequats que garanteixin la qualitat de vida ciutadana i la cohe- constant de les aportacions de les persones amb les quals treballo  
sió social. i per a les quals treballo.
Al Consell 
aquesta representació territorial l’exercim en els àmbits més diversos, de Ciutat El Consell la meva escomesa professional se centra en l’àmbit d’atenció a les 
en el marc de les diferents administracions que actuen en el territori. persones més vulnerables: les que es troben en situació d’exclusió 
som membres del Consell de Ciutat des del seu inici i són moltes les ens podem de Ciutat social i, molts cops, en situació de marginalitat extrema. la fragilitat 
persones que han representat CCoo en el plenari i en les diverses co- escoltar significa social d’aquests ciutadans i ciutadanes impedeix o dificulta l’exercici 
missions de treball de les quals hem format part. ple dels seus drets i la seva participació en els mecanismes que la 
tot i totes i contribuir ciutat posa a disposició de qualsevol persona.
sempre hem treballat amb la voluntat d’aportar la nostra visió i les podem teixir al diàleg 
nostres anàlisis, de cercar acords compartits i de treball en positiu, el Consell de Ciutat existeix gràcies a la participació de tots i totes, 
amb l’objectiu d’afavorir que el Consell de Ciutat cada dia sigui un aliances que de la ciutat del compromís que des de les diferents àrees del govern municipal 
organisme més representatiu de la riquesa humana de la ciutat. ens permetin amb les veus prenem la societat civil organitzada i també els ciutadans i ciutadanes 
ara que vivim una època que probablement és la més crítica des de individuals. aquest mecanisme exemplifica una aposta de democràcia 
la transició, en què ciutadans i ciutadanes -particularment treballa- defensar drets d’aquells que participativa i una gestió que cada cop més s’ha d’encaminar cap a 
dors i treballadores- estem perdent drets, prestacions i serveis que ens i reclamar a massa sovint un sistema de governança que harmonitzi millor els interessos i les 
semblaven consolidats, en què correm el risc d’un retrocés social sense necessitats de totes les persones que vivim a la ciutat, sense oblidar 
precedents al nostre país, és quan més imprescindibles són els organis- l’Adminis- no disposen ningú, ni en prejudici de ningú.
mes com el Consell de Ciutat, perquè hi podem fer sentir la nostra veu tració de canals per 
juntament amb la de la pràctica totalitat de les entitats de la ciutat. És en aquest marc, on tots guanyem i on tots sumem, on cal establir el 
municipal ser escoltats diàleg, perquè la situació en què ens trobem avui dia no és gens fàcil. 
al Consell de Ciutat ens podem escoltar tots, podem generar consen- serveis i la inèrcia econòmica ens porta cap a un escenari de més desigualtats 
sos i acords, i podem teixir aliances que ens permetin defensar drets i i menys atenció. l’escletxa entre els més rics i els més pobres cada cop 
reclamar a l’administració municipal serveis i polítiques que afavoreixin polítiques que és més gran, i els que viuen per sota el llindar de la pobresa cada cop 
la majoria. afavoreixin la són més nombrosos. avui la situació econòmica posa en joc la cohesió 
social de la nostra ciutat i el benestar de les persones que hi vivim. 
a l’administració li demanem, com sempre hem fet, que escolti els majoria
dictàmens, els posicionaments i les recomanacions del Consell de És des d’aquí, i en aquest marc de la suma de tots, des d’on parlo al 
Ciutat, i que actuï en conseqüència, perquè representen genuïnament Consell de Ciutat. És una sort ser-hi i un encàrrec cada dia més seriós.
els sentiments i els interessos compartits dels barcelonins i les barce-
lonines. i perquè els organismes han de ser útils, i el Consell de Ciutat, 
que ja n’és prou, d’útil, ho ha de demostrar de manera permanent.
 62  63
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 23
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 24
alBerT ClareT eNriC FraNCès
És necessari 
Consell Municipal d’Associacions de Barcelona
Actual Vicepresident Primer del Consell de Ciutat
que 
Barcelona 
una ciutat com Barcelona, des de fa anys impulsora abrandada de la en aquest òrgan de participació, represento el Consell Municipal 
modernitat i oberta a la innovació, no pot oblidar el factor humà en compti amb sectorial de les associacions de Barcelona.
els seus plans de millora urbana i desenvolupament social. i no parlem un espai de 
només de l’atenció a les persones, posant especial èmfasi en els el concepte d’associació es refereix a un grup de persones que, 
col·lectius més vulnerables, sinó del factor humà com a nervi essencial confluència, voluntàriament i sense ànim de lucre, persegueixen finalitats lícites 
de la democràcia, la convivència i el govern ciutadà, vehiculat a través al més alt de tot tipus; en el cas que ens ocupa, pretenen ser actors en la 
de la participació directa a tots els nivells. Cal fomentar la implicació participació ciutadana.
ciutadana en els assumptes de la ciutat, a través dels consells de nivell, que 
barri i de districte, desplegant la pràctica de la consulta sobre temes representi La He de dir-vos que, en plantejar-me el sentit d’aquesta aportació,  
d’especial importància i donant suport i fomentant el ric teixit he somiat.
associatiu de què disposa Barcelona. les persones participació 
i les entitats ciutadana ha He somiat que la participació ciutadana ha transformat la nostra 
tot plegat és necessari que compti amb un espai de confluència al societat cap a formes de democràcia més participativa i radical;  
més alt nivell que representi les persones i les entitats ciutadanes ciutadanes transformat que hem provocat canvis en les estructures polítiques transformant 
davant el govern i els grups polítics municipals, i aquesta és la funció davant el la nostra els mecanismes de presa de decisions; que hem redefinit el rol de la 
que correspon al Consell de Ciutat. la seva configuració plural li atorga representació amb mandats imperatius i no únicament delegatius; que 
una visió polièdrica de la realitat barcelonina, i li permet elaborar govern i societat cap hem avançat en el reconeixement d’una doble legitimitat en l’acció 
dictàmens i valoracions que recullen les diverses sensibilitats i punts els grups a formes de política: la dels electes i la dels afectats; que hem generat canvis en 
de vista que el componen, com és el cas del document sobre l’estat de les administracions públiques mitjançant la introducció de pràctiques 
la Ciutat, que expressa en clau estratègica els neguits i les expectatives polítics democràcia de transparència i de rendiment de comptes; que hem capacitat la 
de la ciutadania a l’entorn del futur immediat i a mitjà termini. municipals més ciutadania perquè les relacions amb els altres siguin més plenes de 
valors i de pràctiques democràtiques; que en els procediments de 
el coneixement d’aquesta realitat de Barcelona és molt valuós i dóna participativa participació no es convida els participants exclusivament a opinar, 
força i sentit a l’existència d’espais com el Consell de Ciutat, el qual i ha provocat sinó també a coproduir solucions polítiques; que hem corregit les 
tinc l’honor de vicepresidir des de l’abril passat en representació del desigualtats entre els participants amb mitjans, formació etcètera,  
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). espero que en els propers canvis en les per tal de millorar la qualitat democràtica de les conclusions; que hem 
temps continuï prenent més rellevància i protagonisme, aportant estructures convençut tots els responsables tècnics i polítics del fet que fer política 
la seva contribució en clau crítica i constructiva envers el Govern de forma participativa significa cultivar la democràcia i avançar cap  
i l’ajuntament, per fer entre tots i totes una ciutat més humana, polítiques a polítiques més efectives; que hem demostrat a la ciutadania que el 
democràticament avançada i amb més justícia social. modificant seu compromís de participar en les polítiques públiques suposa un 
bon aprenentatge i una possibilitat real d’incidència.
els 
mecanismes Ha estat un somni molt més llarg i amb molts altres continguts. 
tanmateix, no us sembla que amb aquesta primera part ja podem fer 
de presa de molta feina tots plegats?
decisions
 64  65
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 25
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 26
CarMe serviTJe
Javier GarCia
Associació Consell de Cent
Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya
Cal 
destacar la 
Barcelona diversa i no pas diverses Barcelones en primer lloc voldria agrair l’oportunitat de poder-me expressar en 
participació aquest espai, quan sóc una de les darreres incorporacions al Consell 
en els últims deu anys, el nombre de residents estrangers a la ciutat de tots de Ciutat. Hi participo en representació de l’associació Consell de Cent, 
ha experimentat un creixement accelerat. si l’any 2000 la població entitat formada pels que hem estat regidors i regidores d’aquesta ciu-
estrangera que vivia a la nostra ciutat representava el 3% del total els seus tat des del primer ajuntament democràtic l’any 1979.
d’habitants, en l’actualitat ja supera el 17%. membres, 
l’associació col·labora amb els òrgans de govern de Barcelona i facilita 
la gestió d’aquesta diversitat —aprofitant tot allò que de positiu que, des de la participació dels exregidors i exregidores en els diferents projectes  
aporta i minimitzant les dificultats que implica— esdevé un repte  visions i i activitats de la ciutat, que aporten inquietuds, preocupacions  
de primer ordre per a la nostra ciutat. i iniciatives des de visions i sensibilitats diverses però amb l’objectiu 
El teixit sensibilitats de millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
la necessitat d’incorporar la mirada intercultural, per tal de no repetir associatiu diverses, 
errors d’altres ciutats europees, d’estimular l’intercanvi i l’enriquiment sempre, però molt especialment en aquests moments tan durs que es-
mutu a través de relacions quotidianes que afavoreixin una ha de tenir tenen un tem vivint, quan la crisi colpeja moltes famílies, l’alcalde i els regidors 
convivència activa, són els elements indispensables en la construcció un paper objectiu tenen una gran responsabilitat, però és també ara quan la col·la-
d’un projecte comú, amb valors compartits però amb colors i matisos boració entre el govern i la societat civil és imprescindible per poder 
diferents. fonamental comú: donar una resposta als problemes i les necessitats de la nostra ciutat.
en la millorar la 
aquest procés, que marcarà l’èxit o el fracàs de la nostra societat, no la implicació de la ciutadania, tant a títol individual com col·lectiu, 
només és responsabilitat de les administracions: el teixit associatiu ha construcció qualitat de amb veus crítiques però també constructives, és bàsica per millorar  
de tenir un paper fonamental en la construcció del model de societat del model vida de la i construir el futur de Barcelona.
que deixarem als nostres fills i filles.
de societat ciutadania Barcelona s’ha destacat sempre pel seu esperit solidari i la generosi-
la contribució de la Federació d’entitats llatinoamericanes de que deixarem tat dels seus voluntaris. així, el passat 5 de desembre, la ciutat va ser 
Catalunya (Fedelatina) al Consell de Ciutat, l’òrgan de participació més escollida al Parlament europeu, entre quatre finalistes, Capital europea 
important amb què compta Barcelona, ofereix una altra perspectiva als nostres del Voluntariat, honor que ostentarà durant l’any 2014.
de la realitat i les necessitats als carrers de la ciutat mitjançant el fills i filles
recull constant de les aportacions de les persones i les entitats que l’objectiu de la capitalitat és promoure el voluntariat en l’àmbit local 
participen en la inclusió de les persones amb més dificultats. mitjançant el reconeixement a aquells municipis que donen suport a les 
organitzacions de voluntariat i hi mantenen una estreta col·laboració.
el Consell de Ciutat ha de ser l’espai de participació i de diàleg de  
la ciutat amb els seus ciutadans i ciutadanes, en especial pel que fa així doncs, al Consell de Ciutat ens arriba un nou repte: fer que la tasca 
a les persones més vulnerables, aquelles que en moltes ocasions són del voluntariat barceloní sigui un referent europeu, tot compartint 
invisibles i no disposen de canals ni d’eines per ser escoltades. aquest experiències i reflexions en el camí de construcció de les ciutats de les 
altaveu és, sens dubte, un element fonamental en la construcció d’una persones.
Barcelona més plural, diversa, justa i inclusiva.
estic convençuda que ho assolirem amb èxit.
 66  67
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 27
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 28
COral reGÍ MarÍa JOsÉ ariZa
Consell Escolar Municipal Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals
Fa un any que formo part del Consell de Ciutat com a representant del sóc María José ariza toledano, membre de l’associació de Famílies 
Consell escolar Municipal, òrgan de participació de diferents estaments  lesbianes i Gais (FlG), entitat que forma part del Consell Municipal  
i organitzacions educatives. de Gais, lesbianes i Homes i dones transsexuals de Barcelona, i des del 
juliol del 2012 també sóc vicepresidenta associativa d’aquest Consell.
Barcelona és i ha estat una ciutat vinculada i compromesa amb el món Cal continuar la nostra ciutat, capdavantera en la defensa dels drets del col·lectiu 
de l’educació, amb diferents propostes per facilitar la participació optant per lGtB, va crear aquest Consell l’any 2004.
(agenda 21; audiència Pública o el Pregó de la laia; etcètera) i afavorint 
la formació dels nois i noies de Barcelona com a ciutadans compromesos un model els consells municipals ens donen l’oportunitat de fer arribar les 
envers la seva ciutat. de ciutat inquietuds i les necessitats dels ciutadans i ciutadanes als nostres 
governants, però la participació en el Consell Municipal va més enllà 
en els propers mesos viurem a Barcelona el xiii Congrés de Ciutats  que prioritzi  La del diàleg, perquè ens permet donar visibilitat a les persones lGtB  
educadores, que coincideix amb el vintè aniversari de la constitució  l’educació i el participació que viuen a Barcelona.
a Barcelona de l’associació del mateix nom. aquest congrés representa 
per a Barcelona una excel·lent oportunitat per refermar i donar a conèi- coneixement en el Consell Hi ha una dita molt encertada que diu: «allò que no es veu no 
xer el seu compromís amb l’educació. com a Municipal existeix», i, si no existeix, no es té en compte a l’hora de prendre 
decisions des de qualsevol administració. i aquesta invisibilitat és 
tots som conscients del fet que cal continuar optant per un model de ciu- diferencials va més enllà el perill més greu del nostre col·lectiu, i potser també el d’altres 
tat que prioritzi l’educació i el coneixement com a diferencials de Barcelo- de Barcelona del diàleg, col·lectius minoritaris. la societat i l’heteronormativitat tendeixen 
na. Volem que la nostra ciutat continuï sent un referent com a ciutat edu- a diluir-nos: acabem sent invisibles i ens aboquen a l’oblit durant 
cadora, afavorint un entorn compromès amb els infants i que posa en joc perquè ens la presa de decisions. ser presents i participar en aquesta presa de 
tot el que cal perquè creixin com a bons ciutadans, com a bones persones. permet donar decisions a través del Consell Municipal és, en conseqüència, la nostra 
lluita. i la nostra millor arma és, sens dubte, la visibilitat.
no són temps fàcils, i la situació actual requereix encara més compromís visibilitat a 
per part de tots. la Barcelona del futur es concreta en les propostes  les persones i des d’aquesta finestra de visibilitat que avui m’han ofert, i que 
de les smart cities, de les ciutats intel·ligents. la nostra ciutat ja n’és  agraeixo, desitjo «una llarga vida als consells municipals», atès que 
un referent. Han de ser ciutats obertes, amigables amb els ciutadans  LGTB que en aquest temps en què la qualitat de la nostra democràcia està en 
i ciutadanes, que prioritzin el seu compromís amb les persones i, espe- viuen a entredit, els consells són una via directa per poder-se comunicar  
cialment, amb els infants i els més necessitats. i incidir, no sense esforç, en algunes de les polítiques que s’adopten  
Barcelona a la nostra ciutat. 
Com a Consell de Ciutat ens cal impulsar el Congrés de Ciutats educado-
res i, sobretot, donar suport a les conclusions a l’entorn dels temes que estem convençuts que el Consell Municipal, amb el seu esforç diari, 
tractarà: la inclusió com a factor promotor de benestar i d’oportunitats; fa possible una Barcelona cada dia més oberta, moderna i capaç 
la participació, per reforçar la convivència i el diàleg; i la innovació i la d’adaptar-se als nous temps que vindran. una ciutat de la qual totes 
creativitat com a eixos de construcció del futur. i tots ens puguem sentir ben orgullosos. una Barcelona plural en el 
sentit més ampli de la paraula.
Pels nostres joves, pel nostre futur, donem suport al compromís de Bar-
celona com a ciutat educadora.
 68  69
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 29
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 30
aleJaNdrO GOÑi MiqUel Nadal
Actual Vicepresident Segon del Consell de Ciutat Consell Assessor de la Gent Gran
Deu anys Com a representant del col·lectiu de la gent gran, que suposa més del 
vint-i-cinc per cent de la població de Barcelona, voldria dir que tenim 
deu anys poden ser molts o pocs. Per a mi, deu anys al Consell de molt a aportar al Consell de Ciutat i als objectius que es planteja.
Ciutat han estat molt enriquidors. Formar part des del primer dia d’un 
projecte tan engrescador va ser un repte que vaig assumir amb molta El Consell si bé aquest òrgan té unes tasques pròpies, que duu a terme cada  
il·lusió, i no va ser fàcil. Començar un projecte d’aquella magnitud curs i que es concreten en diferents grups de treball mitjançant  
partint de zero, guiats només per la voluntat de l’equip municipal de Ciutat uns objectius clars i ben definits, crec que també caldria establir uns 
encapçalat per l’alcalde Clos, no era fàcil; però bé, després de deu ha de fer un objectius generals i permanents, i que cada any hauríem de fer una 
anys, aquí estem. valoració del avenços aconseguits.
pas endavant 
durant aquest temps hem tingut moments bons i d’altres de més i obtenir És essencial en aquest sentit, hi ha dos objectius fonamentals. d’una banda, donar 
apàtics. Jo, personalment, crec que vam fer molt bona feina sota el a conèixer a tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona els òrgans de 
lideratge del professor antón Costas, amb l’elaboració del Llibre Blanc visualització que els participació ciutadana: els consells de districte, de barri, i fins i tot el 
de l’Habitatge. també vam treballar de valent amb dictàmens prou mediàtica i ciutadans Consell de Ciutat mateix. dit en un llenguatge planer, equival a «fer 
importants, com ara en l’àmbit del turisme, aconsellant l’aplicació propaganda» de l’existència i la finalitat d’aquests òrgans. de l’altra, 
de la taxa turística per a Barcelona o el cobrament d’entrades als institucional. i ciutadanes fomentar la participació impulsant activament una de les mesures 
turistes del Park Güell. el dictamen de la diagonal o la feina feta sota Hem de deixin de proposades en el Reglament General d’organització i de Funcionament 
el lideratge de la regidora imma Moraleda sobre els usos del temps dels districtes: el retorn (feedback) de totes les consultes i els 
també van ser treballs prou engrescadors. trobar un pensar que suggeriments.
nexe d’unió ningú no els 
tot i així, jo sempre he trobat a faltar, per part d’alguns grups polítics, És essencial que els ciutadans i ciutadanes deixin de pensar que 
una voluntat d’entendre la utilitat efectiva del Consell. estic plenament amb l’equip fa cas o que ningú no els fa cas o que la seva veu no compta. ens hem de posar 
convençut que un dels objectius a curt termini del Consell de Ciutat  de govern i la la seva veu a la seva pell i donar-los respostes ràpides i clares, sense retòrica ni 
ha de ser fer un pas endavant i obtenir visualització mediàtica  un llenguatge «políticament correcte», tant si els donem la raó com 
i institucional. Hem de trobar el nexe d’unió del Consell amb l’equip ciutadania no compta. si no ho fem, mitjançant uns arguments planers, simples i directes. 
de govern i la ciutadania, i hem d’aconseguir que l’opinió dels És important És important que la ciutadania se senti escoltada. ara bé, hem de 
consellers i conselleres sigui molt més que escrits reflectits en una ser conscients que es tracta d’un procés lent i gradual, perquè no 
acta i guardats en un calaix. si no ho fem així, s’haurà perdut una que la aconseguirem que canviï d’opinió en dos dies ni potser en dos anys. 
oportunitat de dissenyar una realitat participativa que converteixi les ciutadania ens caldrà molta pedagogia, paciència i temps, però és evident que  
paraules en fets, i això, avui a BCn, és vital per al futur de la ciutat. el que assolirem bé s’ho val.
se senti 
escoltada estic convençut que el Reglament de Funcionament dels districtes és 
una eina útil i eficaç i que sens dubte ens permetrà recórrer un camí 
molt valuós que beneficiarà tota la ciutadania.
 70  71
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 31
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 32
MarC eNriCH alBa CUevas
Consell d’Associacions de Barcelona SOS Racisme
al llarg dels últims anys, el Consell de Ciutat s’ha convertit en un el Consell de Ciutat és un espai per promoure i enfortir la participació 
espai estratègic per a la interlocució entre la societat civil i el govern ciutadana, agrupant associacions, veïns i veïnes, institucions i altres 
municipal. el teixit associatiu barceloní, agrupat en gran part en el òrgans de representació. enguany estem de 10è aniversari; aquests deu 
Consell d’associacions de Barcelona (CaB), ha après a utilitzar aquest anys, però, no volen dir que ho tinguem tot fet. els aniversaris han de 
instrument per a la defensa dels interessos de la ciutadania. ser moments per aturar-se: mirar el camí recorregut i intentar dibuixar 
Barcelona ha el camí a recórrer. el context actual posa en evidència la necessitat
en els darrers temps, les associacions hem estat capaces d’introduir d’avançar en participació, apoderar la ciutadania i fer efectiva una
—no sense esforç— diversos debats estratègics. totes aquestes accions, de fer un pas democràcia real.
i sobretot el seu èxit, han estat fruit de la capacitat per part de les endavant i 
persones i entitats membres del Consell de Ciutat de crear veritables els darrers anys hem vist com el Consell de Ciutat ha estat un espai
espais de trobada i de diàleg. un diàleg permanent entre associacions, ha d’apostar El Consell connectat amb part de les demandes socials que marcaven l’actualitat;
ciutadania, govern i oposició. un diàleg respectuós amb la diversitat decididament de Ciutat òbviament són temps complicats: la crisi econòmica, les situacions de
existent. sens dubte, el Consell de Ciutat ens demostra que es pot anar tensió, així com també de pobresa i desigualtat. entitats que formen
més enllà de la simple participació consultiva. per la és un espai part del Consell no han dubtat a presentar en aquest òrgan peticions
participació i connectat o posicionaments que han dut el Consell de Ciutat a reflexionar,
des del CaB ens comprometem a continuar participant en el Consell primer, i a prendre partit, després, sobre el model de ciutat que
de Ciutat per transformar la governança de Barcelona, alhora que l’apoderament amb una volem.
mantenim el nostre compromís d’ampliar la participació a altres espais ciutadà part de les 
i òrgans que actualment estan mancats d’aquest diàleg. Per això des de l’àmbit d’actuació de sos Racisme volem compartir
 com un dels demandes una de les principals preocupacions i lluites que tenim. Molts ja
Barcelona ha de fer un pas endavant i ha d’apostar decididament seus eixos socials que sabeu —perquè en diverses ocasions ens heu acompanyat— que fa 
per la participació i l’apoderament ciutadà com un dels seus eixos temps que denunciem les vulneracions que es donen als Centres
constitutius. una participació s’ha de sustentar en cinc pilars constitutius marquen d’internament per a Persones estrangeres (Cie), en especial al Cie
irrenunciables: la proximitat amb la ciutadania, la freqüència l’actualitat de Barcelona: són centres no penitenciaris on s’interna per ser
necessària i una incidència real en la presa de decisions, així com expulsades, persones estrangeres detingudes per no tenir papers.
grans dosis de voluntat política i una dotació de recursos suficient. És cabdal que el Consell de Ciutat, com a màxim òrgan consultiu i de
participació de la ciutat, faci seva aquesta reflexió, i posi en la seva
el que ens hi juguem, amb la participació, és la veritable essència  agenda aquesta lluita, perquè l’existència d’un Cie a Barcelona suposa
del govern del poble; és a dir, la democràcia. un dramàtic retrocés en el compliment dels drets humans a la nostra
ciutat.
Creiem que és possible dur aquesta reflexió al Consell de Ciutat,  
perquè com ens ha demostrat en altres ocasions el Consell de Ciutat 
pot esdevenir un instrument que va més enllà de la representació  
i la participació, convertint-se en un espai de discussió del model  
de societat; esperem que també de transformació.
 72  73
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 33
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 34
eNriC esTreNJer Núria GalÁN
Persona d’Especial Rellevància Ciutadana Vicepresidenta Primera del Consell de Ciutat fins al 2009
Persona d’Especial Rellevància Ciutadana
sembla que fos ahir, però ja han passat deu anys! el 2004 vaig llegir a el Consell de Ciutat ens permet pensar en la ciutat i en els seus 
les pàgines salmó de La Vanguardia que s’anava a constituir el Consell Vaig tenir afers entre totes les persones que des dels seus barris, professions, 
de Ciutat, i demanaven que la gent s’apuntés per internet al nou Regis- molt clar conviccions i organitzacions s’estimen Barcelona i s’hi dediquen en cos 
tre Ciutadà. així, doncs, també hi havia oportunitats per als ciutadans i ànima.
individuals. que volia 
participar al amb la seva creació  es dibuixava un espai singular de confluència de 
nascut a terrassa, al Vallès occidental, on viu tota la meva família,  sensibilitats diverses del món associatiu, institucions, partits polítics 
el 1975 vaig decidir que volia instal·lar-me a Barcelona. tenia clar que, màxim en la i representants de consells que posava l’accent en Barcelona i que 
tot i que no volia deixar les meves arrels i que seria un immigrant cogovernança interpel·lava el govern de la ciutat. 
a Barcelona, jo volia ser barceloní. i, a més a més, volia participar. 
aquesta era una gran oportunitat per aconseguir-ho. M’hi vaig inscriure de la ciutat La política, amb la proposta de la Plataforma d’afectats per la Hipoteca (PaH),  
i em va tocar! des de la entesa com el Consell es deixava conquistar per les propostes i es donava sentit 
a un espai que manifestava reiteradament la necessitat d’aprofundir 
Ha estat una vivència molt enriquidora. no sé quantes vegades he visió d’un a eina en les seves deliberacions i iniciatives, conscient que ampliant la 
entrat per la porta de la Casa Gran a la plaça de sant Jaume o a la plaça ciutadà per a la confiança en la ciutadania i en la societat civil organitzada es pot 
de sant Miquel, però sempre n’he sortit amb una experiència més... comprendre millor Barcelona i enfortir la política. 
individual construcció 
Recordo els pressupostos de ciutat any rere any, la diagonal, les normes del Registre de la vida Pensat com a «Consell dels consells», ha estat el màxim exponent d’un 
de Participació, etcètera. model de participació ciutadana que malgrat haver generat un esforç 
Ciutadà en comú, de qualitat i quantitat per escoltar i informar la ciutadania, s’esgota 
alhora, també hi participo com a associat, perquè l’associacionisme implica per manca de política, de pensament compartit i d’acció acordada: 
està molt vinculat al tarannà català (crec que l’haurien de declarar política, entesa com a eina per a la construcció de la vida en comú, 
Bé d’interès Cultural). He intentat que el ciutadà individual pugui cedir quotes implica cedir quotes de poder, d’organització i d’iniciativa. 
participar al màxim en la cogovernança de la ciutat. de poder, 
en la idea de reapropiar-se del dret a decidir la ciutat, no es pot 
un dels temes cabdals que s’ha tractat ha estat el turisme i la manera d’organització menystenir el paper del Consell; d’una banda, implicant-se i apostant 
com ha fet canviar Barcelona al llarg dels últims deu anys. els ciutadans i d’iniciativa per integrar la vitalitat urbana, especialment l’acció social de les 
gaudim del turisme, però alhora el patim. Vam aconseguir la taxa persones unides fora dels marges normatius dels consells i dels 
turística per a pernoctacions. ara, crec que ha arribat el moment a l’energia espais de participació ciutadana. així s’expressa la representativitat 
d’aconseguir una nova imposició. de la ciutat de la ciutat; no l’oficial, sinó la que fa la gent amb les seves idees i 
projectes, amb els seus valors i comportaments; la gent que fa vida de 
Pel que fa a les entrades als llocs turístics de Barcelona, s’hauria de fer barri i que s’apassiona; la gent que crea i atrau talent i la que apel·la 
que la recaptació només es dediqui a benestar social i a l’espai públic. a l’apoderament col·lectiu per fer-se-la seva. de l’altra, definint-se 
també he de parlar de la meva experiència de participació en el districte dins un nou model que reforci la democràcia directa i deliberativa,  
de l’eixample. Ha estat una experiència molt propera i enriquidora.  que permeti les iniciatives legislatives populars, que aposti per la 
i és que, en el fons, tal com deia Baudelaire, sóc un flâneur que gaudeix gestió cívica, i que incorpori tota la intel·ligència col·lectiva necessària 
coneixent la seva ciutat, Barcelona, passejant-hi i visitant-la. per entendre Barcelona.
 74  75
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 35
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 36
raMON NiCOlaU Carles aGUsTÍ
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme fins al 2011 Actual Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
la participació democràtica va més enllà de la simple democràcia el nou govern de la ciutat es va comprometre al que anomenàvem
representativa. Cada quatre anys, la ciutadania de Barcelona elegeix «una altra manera de fer política», basada en el diàleg, la proximitat,
els seus representants democràtics d’acord amb els seus programes la transparència i també la proactivitat a l’hora de dialogar amb
polítics. ara bé, la ciutadania també s’organitza en associacions, els ciutadans i les associacions de Barcelona. en moments de crisi
entitats o grups per tal de millorar la vida a la ciutat. i aquests espais econòmica, també de crisi de la política, en forma de desconfiança
de participació tenen una vida activa tots els dies d’aquests quatre de la ciutadania cap a les institucions que la representen; en
anys. moments, per tant, de redefinició de tot plegat, creiem molt important
L’element més Els governs encaminar-nos cap a noves formes de governança. l’administració
el Consell de Ciutat és el màxim òrgan representatiu de participació significatiu ja no poden pública, els governs, ja no poden resoldre-ho tot, necessiten de
amb què compta Barcelona, atès que inclou tots els espais territorials  l’aportació i, fins i tot, coresponsabilització de la ciutadania en l’acció
i sectorials de la ciutat, i fins i tot ciutadans individuals interessats  del Consell resoldre-ho de govern. És exactament aquesta tasca la que correspon al Consell 
per la participació. de Ciutat és tot; de Ciutat, ben definida amb el lema «entre la Ciutadania i el Govern».
no obstant això, al meu entendre, l’element més significatiu del ser l’espai necessiten en aquesta línia, vam manifestar, d’entrada, la importància que 
Consell de Ciutat és que es tracta de l’espai complementari del Consell complementari l’aportació, aquest nou model de governança atorgava a institucions com el 
Plenari de l’ajuntament i contribueix a la governança de la ciutat. Consell de Ciutat. Vam dir que comptaríem àmpliament amb el Consell 
està integrat per un grup de persones representatives de Barcelona del Consell i fins i tot la de Ciutat per a les tasques de governabilitat, i vam demanar als 
que ajuden a reflexionar, a debatre i a implementar amb tots els Plenari de coresponsa- seus membres proactivitat i implicació en aquesta tasca. en aquest 
seus matisos els diferents programes i projectes que una ciutat viva sentit hem començat amb força, el Consell de Ciutat ha treballat els 
necessita per anar endavant i adaptar-se a les necessitats noves  l’Ajuntament bilització, pressupostos i el Pla d’actuació Municipal (PaM), ha repassat l’estat  
i canviants de la seva ciutadania, tot respectant al màxim les seves per contribuir de la de la ciutat i treballarem en breu importants aspectes com el contingut 
inquietuds i anhels, per tal de tenir una vida millor. del PaM, la racionalització dels espais de participació municipals o el 
a la governança ciutadania mateix reglament intern.
Personalment, el Consell de Ciutat és l’espai on he trobat grans de la ciutat en l’acció 
persones preocupades per la col·lectivitat i la solidaritat, que m’han us convido doncs a seguir sumant per, entre tots, fer ciutat.
fet l’honor de ser amigues per sempre. siguin quins siguin els canvis de govern
que ens porti la vida, sempre sabrem que hem estat junts i que 
continuarem treballant per fer ciutat.
 76  77
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 37
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 38
CarMe Blasi MarÍa JOsÉ CalvO
Secretària del Consell de Ciutat fins al 2008 Secretària del Consell de Ciutat fins al 2011
d’aquell març del 2004 recordo les expectatives, l’entusiasme, la el Consell de Ciutat, una experiència interessant, una activitat 
complicitat i, sobretot, les ganes de demostrar als més escèptics que gratificant.
aquest Consell seria de llarg recorregut. iniciar un projecte com aquest 
és una de les feines més gratificants que es poden dur a terme. En un durant els tres anys i escaig que vaig ser secretària del Consell de Ciutat 
context cada vaig viure de molt a prop com un nombre d’homes i dones, ciutadans  
deu anys després, el Consell de Ciutat pot demostrar que ha passat  i ciutadanes de Barcelona, dedicaven gran part del seu temps a 
els exàmens amb nota i que té un currículum engrescador. cop més treballar per a la seva ciutat.
globalitzat, 
Vaig tenir la sort de treballar en una Comissió Permanent molt estic Junts –la Representants de tots els sectors de la ciutat —econòmic, polític 
motivada i que em va ensenyar, dins dels límits en què de vegades i social— van controlar i analitzar les polítiques municipals, i van 
es mou la participació, com buscar alternatives per aconseguir una convençuda societat formular suggeriments de millora, proposicions  i dictàmens.
altra manera de fer participació. les aportacions del Consell de Ciutat organitzada 
al Llibre Blanc de l’Habitatge són un exemple de com es formaven que en les nombroses comissions de treball van ser un instrument interessant 
vincles amb els diferents sectors que integraven el Consell de Ciutat el futur i l’Ajunta- per al debat, les dissensions i el consens. sense por, amb lleialtat, 
per tal d’articular propostes col·lectives de pertinença respectant les el Consell ment– han amb crítiques positives, amb una actitud propositiva, però també 
autonomies dels diversos col·lectius. conscients que el fet que aquest òrgan de participació no tingui un 
de Ciutat aconseguit caràcter vinculant limitava la potencialitat de les seves propostes.
de cadascuna de les persones que constituïen el plenari vaig aprendre durant molts 
el concepte de la generositat i la dedicació. Mai, cap d’elles, no va anirà un pas en tot aquest procés, el meu objectiu va ser donar suport a les 
posar impediments a les peticions que els fèiem arribar. més endavant anys que persones i als grups de treball i vigilar el compliment de la normativa.
Barcelona 
en un context cada cop més globalitzat, estic convençuda que en  el Consell tenia unes potencialitats. ara, vist en retrospectiva, crec que 
el futur el Consell de Ciutat anirà un pas més endavant i analitzarà  hagi estat vaig tractar de facilitar el seu desenvolupament, respectant a la vegada 
i treballarà, no només en l’entorn local, sinó també connectant amb una ciutat les directrius  de l’equip de govern i les limitacions que la normativa 
les preocupacions i els debats que tinguin lloc més enllà de la nostra mateix imposava.
ciutat. no tinc cap dubte que aconseguirà els reptes que es proposi. pionera en 
les propostes Junts —la societat organitzada i  l’ajuntament— han aconseguit que 
durant molts anys Barcelona hagi estat una ciutat pionera en les 
i en la gestió propostes i en la gestió de polítiques locals progressistes al servei de 
de polítiques les necessitats i de la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes.
locals ara i abans, el que desitjo al Consell de Ciutat és que Barcelona torni 
progressistes a ser pionera i que faci de la participació ciutadana un nou model de 
gestió. espero que aquest òrgan de participació esdevingui un òrgan 
de control i de democràcia directa de caràcter vinculant. sense por al 
debat democràtic, a la discrepància ni a la diferència, que són  la base 
de la democràcia que cada vegada hi ha més veus que reclamen.
 78  79
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 39
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 40
BerTa CleMeNTe
Actual Secretària del Consell de Ciutat 
el Consell de Ciutat és el màxim òrgan participatiu de Barcelona. © de l’edició:
aplega moltes associacions, ciutadans i ciutadanes, i té una funció Ajuntament de Barcelona
important: vehicular les demandes de la ciutadania, treballar i emetre El Consell Consell de Ciutat
 
dictàmens sobre qüestions rellevants de la ciutat i ser capaç de per encàrrec de:
aplega 
proposar temes importants per a Barcelona. Consell de Ciutat de Barcelona
 
entitats de © del text El Consell de Cent el 1714:
el Consell aplega entitats de molts sectors diferents i persones molt govern de la ciutat i representació política
molts sectors Joaquim Albareda
diverses. en aquesta complexitat rau la seva rellevància. els grups de  
treball i els estudis són fruit d’un debat ric i profund. diferents © de les fotografies:
Eloi Bonjoch, Pere Virgili i Oscar Giralt
 
i persones 
ser la secretària d’un consell d’aquestes característiques és un repte © de la correcció:
Gemma Salvà
i un honor. Començo aquesta feina amb una gran il·lusió, conscient molt diverses.  
de la responsabilitat que implica. disseny gràfic:
En aquesta Estudi Miquel Puig
 
tenim per davant molta feina per fer, però també moltes ganes complexitat imprès a:
Gràfiques Ortells S.L.
de fer-la conjuntament!  
rau la seva d.l.: XXXXXXXXXXXXXXXX
 
rellevància imprès en paper ecològic
 80
Consell de Ciutat           10 anys TORN DE PARAULA 41