pase.b cn al professoratr Guia didàctica pe Prevenció de les Addiccions a Substàncies a l’Escola Professor_Guia_CS5_portada_lomo7mm_cmyk.indd 1 14/10/2011 11:49:54 Aquest programa ha rebut finançament parcial al llarg de les diverses edicions pel Fons d’Investigacions Sanitàries de la Seguretat Social (Exp. 88/1401, 89/0663 i 92/0684), per la Comissió Europea (Reg (EC) 2427/93) i per la Fundació La Marató de TV3 (Exp. 040830). Autors d’aquesta edició: Carles Ariza, Olga Juárez, M. Salut Ferrer i Francesca Sánchez-Martínez Col·laboració: Grup Assessorament sobre Drogues (L. Álvarez, A. Bes, C. Cortina, C. Cruz, A. Fernández, M. González, N. Hortal, M. Miranda, P. Palau, A. Portella, P. Ramos i N. Sagarra) Servei de Salut Comunitària i Agència de Salut Pública de Barcelona Programa PASE.bcn: 1a edició, octubre del 1989 2a edició, juny del 1997 3a edició, octubre del 2000 4a edició, setembre del 2011 Disseny i producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació Tiratge: 300 exemplars Dipòsit Legal: B-36.587-2011 Paper Offset ecològic certificat pel Professor_Guia_CS5_portada_lomo7mm_cmyk.indd 2 14/10/2011 11:49:54 pase.bcn Prevenció de les Addiccions a Substàncies a l’Escola El Programa PASE de Barcelona va ser desenvolupat a l’Institut Municipal de Salut Pública (IMSP) i avaluat com a experiència pi- lot durant els cursos 1989-1990 i 1990-1991. En l’elaboració del Programa, hi van col·laborar Josep Aubà, Manuela Ballestín, Ma- nel Nebot i Joan Ramon Villalbí. En els cursos successius, va ser implantat a nombrosos centres escolars de la ciutat de Barcelona i en alguns de la seva província. Al llarg del curs 1997-1998, i amb motiu de l’adaptació del Pro- grama PASE com a material d’intervenció del primer any del Projecte ESFA (European smoking prevention framework appro- ach), Carles Ariza el va revisar. Llavors es van introduir noves eines metodològiques i didàctiques com a adaptació de l’evolució dels models conceptuals que inspiren el Programa, i al llarg del curs 1998-1999 es va desenvolupar com a experiència pilot en un total de setze escoles del districte de Sant Martí de la ciutat. En la confecció d’aquella segona versió del Programa, van participar-hi moltes altres persones, sense la col·laboració dels quals no hauria estat possible dur-la a terme, en especial l’equip de Salut Comuni- tària del Districte de Sant Martí (C. Cruz, D. Gutiérrez, P. Palau, A. Fernández, M. C. Velasco, G. Castillo i S. Segura) i els docents destinataris del Projecte ESFA el primer any d’intervenció, cor- responents al mateix districte. Va ser en aquell moment que el Programa va adoptar el seu nom actual: PASE.bcn. Durant els anys 2005-2006, i en el marc del Projecte “Respir.net”, finançat per la Fundació La Marató de TV3, Olga Juárez i Maria Salut Ferrer el van revisar i actualitzar amb nous continguts de prevenció del tabaquisme passiu, que van ser sotmesos a una ava- luació de l’efectivitat. Durant l’any 2011, Carles Ariza, amb l’ajut de Francesca Sánchez, ha actualitzat i ha incorporat aquests contin- guts al Programa. Aquesta renovació constitueix la tercera versió del Programa, que ara es diu Prevenció de les addiccions a subs- tàncies a l’escola, tot i que es mantenen les inicials que formen l’acrònim PASE.bcn. Barcelona, setembre del 2011 1 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Continguts i metodologia corresponents als objectius esmentats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Orientacions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Índex de les unitats didàctiques i fitxes de treball . . . . . . . . . . . 10 Models d’implementació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Calendari de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Descripció de les sessions del programa Unitat didàctica 1 “Tu davant les drogues” (Enquesta sobre el tabac, l’alcohol i les drogues) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Unitat didàctica 2 “Tabac, alcohol i cànnabis avui” (Informació sobre el tabac, l’alcohol i el cànnabis) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Unitat didàctica 3 “No te la juguis” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Unitat didàctica 5 “El meu termòmetre del risc” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Unitat didàctica 7 “¿I tu què faràs?” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Referències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 IOnbtrjeocdtuiuccsió El consum de substàncies addictives, sovint resultats inclouen l’aprenentatge actiu i mètodes anomenades drogues, és un fenomen relativament participatius; destaquen aquells efectes adversos estès a la nostra societat. Si bé les drogues d’ús de les substàncies que els escolars ja coneixen; no institucionalitzat, com l’heroïna o la cocaïna, desenvolupen les habilitats per a resistir les són les que causen una alarma social més gran, pressions socials, així com les capacitats per a altres substàncies acceptades institucionalment i rebutjar l’oferiment d’una cigarreta; obtenen la que utilitza molta gent, com el tabac i l’alcohol participació de companys de la mateixa escola generen també greus problemes sanitaris i socials. com a líders; eliminen la percepció errònia que el consum és la pauta normal d’un comportament L’escola és un marc idoni per a la prevenció, atès social; i susciten declaracions públiques de que els preadolescents hi passen un període clau rebuig al consum per part dels escolars partici- del seu aprenentatge. L’escolarització obligatòria pants. Aquests aspectes s’han contemplat en el permet d’accedir als escolars, a la seva família, i de plantejament del programa PASE.bcn. I com a fet a tota la comunitat des d’una posició legitimada marc conceptual d’aquest s’ha tingut en compte socialment. Ara bé, les actuacions desenvolupades el model “Attitudes- social influences- self-effi- a l’escola no poden entrar en contradicció amb el cacy” (ASE), inspirat en la teoria de l’aprenentat- context, escolar i extraescolar. El seu èxit dependrà ge social i d’altres teories del comportament. també de la seva consonància amb altres missat- ges socials. S’ha comprovat que els programes En el programa, dirigit al període entre 12 i 13 desenvolupats pels docents habituals dels escolars anys, s’aborda fonamentalment la prevenció del participants tenen millors resultats. consum de tabac i el consum abusiu de begudes alcohòliques. Encara que la venda de tabac i L’adolescència és una etapa crítica per a l’inici alcohol és prohibida als menors, aquestes dues del consum de substàncies addictives. Les substàncies addictives són les més consumides en activitats adreçades a la prevenció primària de aquesta època de la vida i també, en general, per l’ús d’aquestes substàncies s’han de desenvolu- part de tota la societat. No és adequat parlar par abans que la persona hi entri en contacte. detalladament de drogues il·legals amb els esco- Les experiències internacionals avaluades sugge- lars d’aquesta edat, llevat del cànnabis d’una forma reixen que els programes més efectius per a la introductòria, a menys que la presència real d’altres prevenció de l’abús de substàncies a l’escola substàncies en el context d’una escola ho exigeixi. són els que reforcen la capacitat personal de resistir les pressions socials. Diferents programes S’ofereix un programa que pot ser desenvolupat basats en aquest model i amb una durada d’entre pels propis mestres, amb suport i reforç extern a vuit i dotze hores a l’any, han assolit reduccions partir del material del programa i d’unes orientaci- significatives en l’inici del tabaquisme i resultats ons específiques. Com s’explicita en les orienta- prometedors (encara que no tan inequívocs) en cions generals per a les sessions del programa, el camp de l’alcohol i altres drogues. es creu important que el programa sigui desenvo- lupat pel tutor dels alumnes, no només pel Tot i que molts d’aquests programes s’han coneixement que aquest té del grup-classe, sinó desenvolupat des de la perspectiva de la preven- també pel fet que assegura l’oferta del programa ció del tabaquisme, el model unitari d’inici de a tot l’alumnat del curs i permet la interactivitat consum permet obtenir conclusions d’utilitat per que d’altres espais en el currículum de l’Educa- a la prevenció. Els programes amb els millors ció Secundària no poden oferir. 4 Objectius Objectius generals 1 Reduir la freqüència del tabaquisme (de fumadors habituals). 2 Evitar el consum abusiu de begudes alcohòliques. 3 Reforçar les actituds contràries al consum de substàncies addictives. Objectius específics 1 Sensibilitzar-se envers la problemàtica de les substàncies addictives a partir de l’anàlisi del que passa al propi entorn. 2 Conèixer els principals efectes del consum de tabac i de l’exposició passiva al fum d’aquest producte tòxic sobre l’organisme humà i, per tant, sobre la salut. 3 Aclarir conceptes i rebutjar creences errònies. 4 Identificar i analitzar els mecanismes pels quals opera la pressió social i del grup en relació amb el tabaquisme actiu i passiu. 5 Identificar i analitzar els mecanismes pels quals opera la publicitat. 6 Identificar els llocs on estem exposats al fum ambiental del tabac (FAT) i conèixer les maneres de protegir-se’n. 7 Revelar els mecanismes pels quals opera la publicitat i la pressió del grup. 8 Desenvolupar habilitats per a no cedir a la pressió del grup. 9 Entrenar habilitats socials i de comunicació per a poder afrontar amb èxit situacions de tabaquisme actiu i passiu. 10 Clarificar els propis valors i actituds en relació amb les substàncies que poden causar dependència. 11 Definir les pròpies expectatives de comportament futur en aquest àmbit. 5 Continguts i metodologia corresponents als objectius esmentats Unitat didàctica Objectius Continguts Unitat didàctica 1 Sensibilitzar-se envers la problemàtica de - Opinions sobre el consum de tabac i “Tu davant les les substàncies addictives a partir d’alcohol i les seves conseqüències. drogues” de l’anàlisi del que passa al propi entorn. - Influències socials sobre la pròpia (Enquesta sobre el conducta. tabac, l’alcohol i les - A utoeficàcia i examen de la pròpia drogues) conducta respecte al tabac, les begudes Pàg. 14 alcohòliques i altres drogues. Unitat didàctica 2 - Aclarir conceptes i rebutjar creences errònies. - C oncepte de droga i de dependència. “Tabac, alcohol - R ebre informació general sobre les Informació sobre els productes: tabac, i cànnabis avui” substàncies addictives de consum més alcohol i drogues. (Informació sobre el corrent en aquest període, especialment - Efectes del tabac, de l’alcohol i del tabac, l’alcohol i el sobre la composició del tabac i les cànnabis sobre la salut. cànnabis) característiques de les begudes alcohòli- - Tabaquisme passiu. Pàg. 20 ques i sobre els efectes del tabac i de - C ànnabis i tabac. l’alcohol sobre la salut. Unitat didàctica 3 Sensibilitzar-se envers les conseqüències - Coneixements sobre tabaquisme actiu “No te la juguis” del tabaquisme actiu i passiu, a partir de i passiu. Pàg. 34 l’anàlisi del que passa en un entorn fictici. - Identificació de situacions de tabaquisme passiu. Unitat didàctica 4 - I dentificar i analitzar els mecanismes pels - H abilitats per a reconèixer la pressió del “Per què de quals opera la pressió social i del grup en grup per fer fumar o fer beure alcohol. vegades fem el relació amb el tabaquisme actiu i passiu. - P ressió del grup per fer fumar una que fem o fem Identificar el paper de les pressions cigarreta o un “porro” o fer beure alcohol. una cosa que no socials i la publicitat en la gènesi del - Altres experiències de pressió del grup volíem fer” comportament humà. en l’adolescència. Pàg. 42 - Preveure la pressió del grup en l’inici - Raons per a fumar. de l’acte de fumar i de l’experimentació - P ressió social i tabaquisme passiu. amb altres substàncies. Unitat didàctica 5 Identificar llocs on estem exposats al fum - Situacions reals d’exposició al fum “El meu ambiental del tabac (FAT) i maneres de del tabac. termòmetre protegir-se’n. - V aloració del risc personal. del risc” Pàg. 56 Unitat didàctica 6 - Entrenar habilitats socials i de comunica- - L a pressió del grup. “¡Fes-ho!” ció per a poder afrontar amb èxit situaci- - A frontament de situacions difícils. Pàg. 62 ons de tabaquisme actiu i passiu. Comunicació assertiva. - Revelar els mecanismes pels quals opera Superació d’obstacles que pot presentar la publicitat i la pressió del grup. l’interlocutor. - D esenvolupar habilitats per a no cedir a la - Tabaquisme passiu i drets del no-fuma- pressió del grup. dor.Habilitats per a identificar la pressió social i per a refusar una cigarreta. Unitat didàctica 7 - Clarificar els propis valors i actituds en - Prediccions sobre la conducta futura “¿I tu què faràs?” relació amb les substàncies que poden quant al fet de fumar. Pàg. 76 causar dependència. - Avantatges de no fumar. - D efinir les pròpies expectatives de com- - Clarificació individual sobre el fet portament futur. de fumar. 6 Metodologia Activitat Recursos Material per a l’educador Material per a l’alumne - A ctivitat en línia d’automotivació - Objectius generals i específics. Fitxa núm. 1 sobre el Programa. - Correspondència entre objectius “Què sé dir sobre les - Enquesta sobre opinions i conductes i continguts. drogues” relacionades amb les substàncies - O rganització de la unitat didàctica. Pàg. 17 addictives. - T emporització. - Autovaloració i consells sobre - Idees clau. l’aprofitament del Programa. - Treball en grups per fer cerca - O bjectius generals i específics. Fitxa núm. 2 d’informació per respondre les - Correspondència entre objectius “Efectes del tabac, preguntes. i continguts. de l’alcohol i del - Bossa de preguntes i respostes. - Organització de la unitat didàctica. cànnabis sobre la salut” - Resolució de les preguntes. - T emporització. Pàg. 29 - I dees clau. - Joc de sensibilització i valoració de - O bjectius generals i específics. Fitxa núm. 3 l’exposició al fum ambiental del tabac - Correspondència entre objectius “¿Per què fumen alguns a partir d’una simulació. i continguts. joves?” - Autovaloració i motivació envers el - O rganització de la unitat didàctica. Pàg. 38 Programa. - Temporització. - Idees clau. Fitxa núm. 4 “El termòmetre del risc” Pàg. 40 - Projecció de petites escenes del - O bjectius generals i específics. Fitxa núm. 5 DVD La festa i de la campanya Help. - C orrespondència entre objectius “¿A mi em pressionen? - Taller sobre anàlisi d’anuncis i continguts. ¿Qui em pressiona?” publicitaris en revistes i mitjans - Organització de la unitat didàctica. Pàg. 49 audiovisuals. - T emporització. - M odels d’identificació. - Idees clau. Fitxa núm. 6 - Treball en petits grups. “Anàlisi d’anuncis publicitaris” Pàg. 53 Autoregistre del tabaquisme passiu - Objectius generals i específics. Fitxa núm. 7 personal setmanal, valoració del risc - C orrespondència entre objectius “Autoregistre de i debat final. i continguts. tabaquisme passiu” - Organització de la unitat didàctica. Pàg. 59 - T emporització. - Idees clau. - Plantejament de situacions - O bjectius generals i específics. Fitxa núm. 8 conflictives amb el tabac. - Correspondència entre objectius “Fer front al tabaquisme - Exercitació de la tècnica del joc i continguts. passiu” de rol. - Organització de la unitat didàctica. Pàg. 71 - Demostració. - T emporització. - Debat final. - Idees clau. Fitxa núm. 9 “Com refusar una cigarreta” Pàg. 73 - Redacció (declaració sobre la - Objectius generals i específics. Fitxa núm. 10 conducta futura quant al fet de - Correspondència entre objectius “Fes la teva síntesi” fumar). i continguts. Pàg. 79 - Debat obert. - O rganització de la unitat didàctica. - Temporització. - Idees clau. 7 Orientacions generals S’ofereixen a continuació unes 3 El Programa s’acompanya d’un quadern amb quantes indicacions generals que fitxes de treball o material per a l’alumne: deu poden ajudar a la integració fitxes que pretenen ajudar l’educador a fomentar la d’aquest Programa en el reflexió i l’assumpció per part de l’alumne dels currículum escolar dels alumnes continguts més importants del Programa. En d’educació secundària. relació amb això, es creu convenient que l’alumne tingui al quadern un lloc on enregistrar les notes del treball personal o de grup, que alhora li servei- xin com a instrument que dóna un fil de continuïtat 1 A més d’altres possibilitats que puguin ser al seu progrés en el Programa. vàlides a determinats, es creu que per a una majoria de centres de secundària l’espai òptim 4 Convé emfasitzar la importància que els per a la realització d’aquestes activitats és l’àrea principals objectius i finalitats del Programa es de tutoria. Les raons que justifiquen això són les proposen treballar simultàniament els tres següents: àmbits de l’aprenentatge, tal com s’esquematit- za a la taula següent: a) Les característiques específiques d’aquesta àrea, que sobretot desenvolupa activitats de 5 El model teòric que assumeix la unitat és el formació relacionades amb les actituds, model ASE (attitude - social influence - self-effi- valors, habilitats i comportaments, amb cacy) de De Vries i Mudde sobre els comportaments molta flexibilitat en els continguts i amb una en salut (vegeu el gràfic de la página 9), que afirma metodologia variada; que les conductes saludables, com en aquest cas la b ) A les noves programacions de l’educació no fumadora, depenen fonamentalment de: secundària obligatòria és l’únic espai, fora de les àrees curriculars, on són presents les actituds favorables a la salut: creure i sentir que tots els alumnes. el fet de fumar és dolent per a la salut; l es influències socials també favorables a la 2 S’ofereix un total de set sessions per salut: modelatge de figures importants: imitació realitzar-les en 7-10 hores de la programació de negativa perquè, per exemple, els seus pares no l’àrea de tutoria, preferiblement en el primer curs fumen; pressió social: invitacions reiterades que de l’ESO, atès que el contingut del Programa se té per fumar des del seu grup d’amics, des de la centra sobretot en la prevenció de l’inici en el publicitat encoberta, del seu millor amic o consum de tabac. Més avall es fa una recomana- amiga; i norma social: què pensen figures ció sobre dues modalitats concretes d’implemen- importants com ara pares, professors, bons tació, segons el temps disponible. amics o companys... del fet que no fumi. Finalitat Qualitat de l’aprenentatge Domini de l’aprenentatge ATENCIÓ Selectivitat SÉ COMPRENSIÓ Intel·ligibilitat (Conec) ACTITUDS Pros i contres VULL INTENCIÓ Normes socials (Desitjo) CANVI DE CONDUCTA (Im)possibilitats FAIG MANTENIMENT Retroacció, hàbits (Actuo) (Font: “Why do you smoke?”, Trimbos - Institut, Netherlands Institute of Mental Health and Addiction, 1995) 8 El model ASE (De Vries i Mudde, 1995) Factors Predisponents Factors Conductuals Barreres Factors Psicològics Factors Proximals Intención CONDUCTA Factors Biològics Actituds (coneixements, creences) Factors Socials i Culturals precontemplació Acció Influència Social contemplació manteniment (pressió social, normes preparació Factors lligats a la Informació subjectives) Factors lligats al missatge Autoeficàcia Habilitats Factors lligats al canal (modelatge, entrenament) Factors lligats a la font l’autoeficàcia o sentiment de capacitat, ajustada la prevenció inespecífica i les activitats desenvolu- a l’edat, per a poder dur a terme accions positi- pades des de l’administració (control de l’absen- ves i en la línia de les conductes que volem tisme escolar, vigilància, etc.) i valorar el paper de aconseguir, en aquest cas mantenir-se com a la família. És aquí quan convé insistir en el paper no-fumador. exemplar dels pares, igual com el dels educadors a l’escola. Aquesta activitat pot ser desenvolupada Per tant, les principals accions que es proposen a pels mateixos professors del centre, en qualsevol través de la unitat consisteixen a treballar en les dels moments que aquests tinguin accés a les diferents sessions activitats de promoció d’acti- famílies. tuds i influències socials favorables a no fumar, tant activament com passivament, no beure No és infreqüent que, a causa de les dificultats de alcohol a aquesta edat i no consumir altres subs- les famílies per a assistir a les reunions de l’escola tàncies com ara el cànnabis. Alhora es pretén a determinats centres, les reunions quedin reduï- augmentar l’autoeficàcia i orientar adientment la des a les estrictament necessàries. En aquests intenció de conducta, a través del treball d’habili- casos, convé dedicar uns quants minuts d’alguna tats específiques relacionades amb el reconeixe- reunió convocada per parlar amb els pares d’altres ment de la pressió que la societat i el grup exer- temes acadèmics o formatius, a informar-los dels ceixen per incitar a fumar, i la capacitat de refusar continguts i la importància del Programa que es ofertes de consum quan això és el que es vol. portarà a terme amb els seus fills. 6 Col·laboració dels pares (famílies) Com hi poden col·laborar els pares: Es proposa un desenvolupament específic per a cadascuna de les opcions, si bé es considera Per mitjà de l’exemple amb aquestes conductes molt més útil la primera per la possibilitat que (no fumar, consum moderat d’alcohol i desacon- dóna d’actuar sobre els pares i fer-los reflexionar sellant-lo a la seva edat). sobre la seva conducta i actituds referents al A través del reforç positiu. consum de tabac i alcohol. Impulsant activitats (per exemple, secundant les mesures de prevenció de l’entorn escolar del En el cas d’aquesta primera opció, es pot donar consum de tabac i d’alcohol) informació general sobre substàncies addictives, No considerant les drogues com un tema tabú. 9 Índex de les unitats didàctiques i fitxes de treball Unitat didàctica Fitxes de treball de l’alumne Pàg. Unitat didàctica 1 Fitxa núm. 1 17 “Tu davant les drogues” “Què sé dir sobre les drogues” (Enquesta sobre el tabac, l’alcohol i les drogues) Unitat didàctica 2 Fitxa núm. 2 29 “Tabac, alcohol i cànnabis avui” “Efectes del tabac, de l’alcohol i del (Informació sobre el tabac, l’alcohol i el cànnabis) cànnabis sobre la salut” Unitat didàctica 3 Fitxa núm. 3 38 “No te la juguis” “¿Per què fumen alguns joves?” Fitxa núm. 4 40 “El termòmetre del risc” Unitat didàctica 4 Fitxa núm. 5 49 “Per què de vegades fem el que fem “¿A mi em pressionen? o fem una cosa que no volíem fer” ¿Qui em pressiona?” Fitxa núm. 6 “¡Tot per la pasta!” 53 (Anàlisi d’anuncis publicitaris) Unitat didàctica 5 Fitxa núm. 7 59 “El meu termòmetre del risc” “Autoregistre de tabaquisme passiu” Fitxa núm. 8 Unitat didàctica 6 “Fer front al tabaquisme passiu” 71 “¡Fes-ho!” (Escenificació: molest pel fum d’una cigarreta) Fitxa núm. 9 “Com refusar una cigarreta” 73 (Pressió sobre el tabac) Unitat didàctica 7 Fitxa núm. 10 “¿I tu què faràs?” “Fes la teva síntesi” 79 TOTAL D’HORES DE CLASSE 10 Models d’implementació Intervenció recomanada Intervenció mínima Activitat Hores Activitat Hores Enquesta en línia i autovaloració sobre el 1 Enquesta en línia i autovaloració sobre el 1 tabac, l’alcohol i les drogues. tabac, l’alcohol i les drogues. Treball en grups de cerca d’informació 2 Treball en grups de cerca d’informació 1 sobre els efectes del tabac, de l’alcohol sobre els efectes del tabac, de l’alcohol i del cànnabis sobre la salut. i del cànnabis sobre la salut. Activitat de sensibilització de l’exposició al 1 Activitat de sensibilització de l’exposició al 1 fum ambiental del tabac en un entorn fictici. fum ambiental del tabac en un entorn fictici. Activitat de debat i reflexió a l’entorn d’un 1 material audiovisual previ sobre la pressió Activitat de debat i reflexió a l’entorn d’un 1 del grup per fer fumar. material audiovisual previ sobre la pressió Petit taller d’anàlisi d’anuncis publicitaris per 1 del grup per fer fumar, tot fent esment dels descobrir els mecanismes que utilitza la mecanismes de la publicitat. publicitat. Identificació de l’exposició real al fum 1 Identificació de l’exposició real al fum 1 ambiental del tabac. ambiental del tabac. Escenificació d’una situació de prevenció Escenificació d’una situació de prevenció 1 de l’exposició involuntària al fum del tabac. 1 de l’exposició involuntària al fum del tabac. Escenificació d’una situació de prevenció 1 Escenificació d’una situació de prevenció 1 del consum de tabac i de cànnabis + del consum de tabac i de cànnabis + Idees clau. Incloure declaració del propi comportament futur + Idees clau. Activitat de clarificació sobre el risc de fumar 1 i de declaració escrita de la pròpia conducta futura davant el tabac. 10 7 11 Calendari de treball Recordeu que, amb l’objectiu que l’aplicació del Programa no quedi incompleta, és convenient fer una planificació de les diferents unitats didàctiques: tant del nombre de classes que es dedicarà a cadas- cuna, com de les dates concretes en què es duran a la pràctica. Unitat didàctica Data Hores Unitat didàctica 1 “Tu davant les drogues” Unitat didàctica 2 “Tabac, alcohol i cànnabis avui” Unitat didàctica 3 “No te la juguis” Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” Unitat didàctica 5 “El meu termòmetre del risc” Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” Unitat didàctica 7 “¿I tu què faràs?” TOTAL D’HORES DE CLASSE 12 Descripció de les sessions del programa A continuació es presenten les activitats sug- gerides per al Programa, agrupades en un to- tal de set unitats didàctiques per impartir-les a l’aula en un total de deu hores i preferiblement a la tutoria o en espais que facilitin l’intercanvi de parers i arguments. Per a cada unitat didàc- tica es presenten els objectius específics, els continguts i les activitats, juntament amb ori- entacions i propostes experimentades prèvia- ment en cada fase de renovació del Programa. Per a cada unitat didàctica es fa una proposta de temporització. 13 1 “Tu davant les drogues” (Enquesta sobre el tabac, l’alcohol Unitat didàctica i les drogues) Activitat Títol Material professorat Material alumnat 1 Respondre l - O rientacions (pàg. 15-16) - F itxa núm.1 del quadern “Enquesta sobre el tabac, - Enquesta del programa (pàg. 17-18) l’alcohol i les drogues” PASE.bcn “on line” - E nquesta del programa PASE.bcn “on line” 2 Correcions i valoracions Annex (pàg. 83-84) Enquesta del programa individuals PASE.bcn “on line” 3 Valoracions col·lectives Orientacions (pàg. 15-16) Objectius Sensibilitzar-se sobre la problemàtica de les substàncies addictives a partir de l’anàlisi del que passa al propi entorn. I, més concretament: S aber que el fet de fumar tabac constitueix una addicció i acaba convertint-se en un hàbit. Conèixer el terme “tabaquisme passiu” i expres- sar el que és (inhalar fum emès pels fumadors). Identificar el risc inherent al consum de begu- des alcohòliques. 14 Correspondència entre objectius nes les diferents activitats a l’aula. El qüestionari, i continguts estructurat en blocs, conté preguntes sobre tots els aspectes que es tracten al llarg del Programa. OBJECTIUS Sensibilitzar-se sobre la problemàtica de les Al qüestionari s’accedeix a través de l’adreça substàncies addictives a partir de l’anàlisi del que electrònica: passa al propi entorn. w ww.aspb.cat/quefem/escoles/pase CONTINGUTS C oneixements sobre el tabac i les begudes ESTRUCTURA DEL QÜESTIONARI alcohòliques. El qüestionari està estructurat en tres blocs: O pinions sobre el risc de consumir tabac, alcohol o drogues sobre la salut. a) Coneixements, actituds, opinions i creences. Influències socials sobre la pròpia conducta. b) Influències socials: normes subjectives; pressió Autoeficàcia i examen de la pròpia conducta per fumar; percepció de la conducta de l’entorn respecte al tabac, les begudes alcohòliques i (pares, amics, mestres). altres drogues. c) Autoeficàcia, intenció de conducta i Què és el tabaquisme passiu. Identificació de comportament. situacions de tabaquisme passiu al propi entorn. PREGUNTES REFERENTS AL TABAC Hi ha un total de set seccions repartides en sis blocs: Organització 1 Coneixements: secció A (preguntes 1-6). Activitat suggerida 2 Actituds, opinions, creences: secció B (preguntes 7-11). Activitat en línia d’automotivació sobre el 3 Autoeficàcia: secció C (preguntes 12-15). programa: 4 Normes subjectives: secció D (preguntes 16-20). F er omplir individualment l’enquesta propor- 5 Pressió per fumar: secció E (preguntes 21-25). cionada pel Programa a través de connexió 6 Percepció del comportament dels altres: a la web (instruccions a la fitxa núm. 1 secció F (preguntes 26-29). del quadern de l’alumne). 7 Comportament i intenció de conducta: Corregir les respostes a l’aplicació informàtica secció G (preguntes 30-33). tot oferint unes pautes o consells als alumnes, en funció de les seves puntuacions, de cara a Si en la valoració final col·lectiva hi ha temps, cal l’aprofitament de la resta d’unitats didàctiques tenir en compte que, d’aquestes preguntes sobre del Programa PASE.bcn. el tabac, n’hi han algunes que són útils per a Fer una valoració col·lectiva. debatre a classe, com ara de la 6 a la 10, de la Resoldre els dubtes i aclarir qüestions que 12 a la 15, i la 33. susciten interès. E xtreure les idees clau de la unitat didàctica. PREGUNTES REFERENTS A L’ALCOHOL Hi ha un total de tres blocs i tres seccions: El qüestionari que els alumnes omplen a l’aula, 1 Coneixements: secció H (preguntes 34-36) a través de l’ordinador, no és pas una eina per 2 Actituds, opinions i creences: secció I a conèixer la problemàtica general de les substàn- (preguntes 37-39) cies addictives ni per a fer recerca epidemiològica. 3 Comportament: secció J (preguntes 40-45). Constitueix una eina de treball per a l’educador, ja que, a més de les orientacions Si es disposa de temps, cal tenir en compte que esmentades, les respostes són un punt de refe- hi han preguntes que convé debatre a classe, rència per a treballar amb dades reals dels alum- com ara la 37, la 38 i la 39. 15 Unitat didàctica 1 “Tu davant les drogues” PREGUNTES REFERENTS A ALTRES DROGUES ORIENTACIONS FINALS Hi ha un sol bloc i dues seccions: És molt important mantenir una actitud neutral i respectuosa envers les respostes dels escolars. 1 Actituds, opinions i creences: secció K La majoria de les preguntes no pretenen examinar (preguntes 46 i 47) el nivell d’informació, sinó explorar les actituds i 2 Comportament i intenció de conducta: creences dels nois i noies. L’anonimat ajuda a secció L (preguntes 48-50). mantenir la neutralitat del mestre i la sinceritat dels estudiants. Quan els alumnes han contestat l’enquesta, cosa que la majoria faran en uns 20 o 30 minuts, L’educador, mitjançant una contrasenya particular si passen a la secció següent, accedeixen als que li atorga l’Agència de Salut Pública, pot accedir RESULTATS GLOBALS. a veure els resultats de tot el grup classe. Per tal de garantir l’anonimat, el Programa no li permet saber En primer lloc, accedeixen a una puntuació final què ha contestat cada alumne, però sí fer-se una i a una valoració global dels resultats. idea de com ha rendit el grup i quin és el nivell de cadascuna de les parts que seran objecte de les Amb aquesta valoració global, cada alumne té diferents unitats didàctiques del Programa. una interpretació del que significa la seva puntua- ció. Es tracta d’aprofitar aquesta puntuació per a Per tant, en la preparació d’aquesta activitat, l’educa- sensibilitzar i motivar les unitats didàctiques del dor haurà de tenir en compte les tasques següents: programa que vindran a continuació. 1 En el moment de la inscripció i del lliurament En l’annex d’aquesta guia, l’educador té les del material del Programa, obtenir la contrasenya diferents valoracions que els alumnes rebran, de connexió de cada grup classe i la seva pròpia. segons les diverses puntuacions obtingudes 2 Preveure que l’activitat es desenvoluparà a (veure pàg. 82). l’aula d’informàtica, o bé a l’aula habitual per mitjà d’ordinadors portàtils quan el centre en qüestió ha adoptat el sistema d’un per alumne. VEGEU IDEES CLAU PÀG 18 Temporització Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material Abans del Obtenir de l’Agència de Salut Pública de Barcelona les claus Possibilitats materials d’accés dia d’inici d’accés a la web per als alumnes i per al professor mateix. a l’aplicatiu informàtic. de la unitat Reservar l’aula d’informàtica amb un ordinador per a cada alumne didàctica (l’emplenament de l’enquesta és totalment individual), o bé preveure la disponibilitat de portàtils per a tothom a l’aula habitual. 0-5 min Presentar els objectius i la metodologia de treball. 5-10 min Demanar als alumnes que llegeixin la fitxa 1 del quadern, Fitxa núm. 1 del quadern. on figuren les instruccions d’accés a l’enquesta en línia. 15-30 min Cada estudiant, contestar l’enquesta i accedir als seus resultats. Enquesta del Programa PASE.bcn en línia. 45-5 min L’educador, fer la valoració global i col·lectiva dels resultats Sentit de les valoracions de l’enquesta d’acord amb les pautes que hi han a la guia particulars i globals que els ha didàctica. donat l’aplicatiu informàtic. 50-5 min Extreure les idees clau de la sessió. Pissarra. 16 T MATERIAL PER A L’ALUMNA Fitxa de treball 1 Què sé dir sobre les drogues? L’enquesta que forma part de la primera activitat del Programa Prevenció de l’abús de substàncies a l’escola (PASE) serveix per a conèixer els costums, les opinions i els hàbits dels nois i noies de la teva edat en relació amb el tabac, les begudes alcohòliques i altres drogues. No es tracta pas d’un examen: no hi han respostes bones ni dolentes. Únicament has de donar la teva opinió, i per això és molt important que contestis el que penses, sense deixar-te influir per les respostes dels companys, ni pel que creus que agradaria llegir als teus professors. 17 ? Unitat didàctica 1 “Tu davant les drogues” Instruccions de com accedir seu. A això justament és al que pretén ajudar-te el i emplenar el qüestionari Programa PASE.bcn al llarg de totes les setma- nes que el treballareu a l’aula. Per accedir a l’enquesta i emplenar-la de manera adient, has d’entrar a l’adreça electrònica: Al marge esquerre pots observar tot el recorregut de l’enquesta, que conté preguntes sobre el www.aspb.cat/quefem/escoles/pase tabac, les begudes alcohòliques i altres drogues. Quan hagis acabat de respondre totes les El professor et proporcionarà una clau d’accés preguntes, podràs accedir als teus resultats. que inclou dues parts perquè les escriguis cadascuna on correspon: la primera, Ja pots començar, doncs, a contestar el qüestio- on l’aplicatiu informàtic et demana l’usuari, nari clicant, al final de la primera pantalla, on hi i la segona, on et demana la contrasenya. diu “següent”. Exemple: usuari: ciutadel / contrasenya: ciutadel A cada pantalla trobaràs un bloc de preguntes que Si poses les claus correctament, accediràs a una has de respondre. Si no en contestessis alguna, no pantalla on hi diu: podries passar a la pantalla següent. Per evitar aquest bloqueig de l’enquesta, quan en una pregun- Programa PASE.bcn “Enquesta sobre el tabac, ta no sàpigues què respondre o no vulguis fer-ho, l’alcohol i les drogues” clica on hi diu “No ho sé” o “No ho vull contestar”. Al marge dret de la pantalla podràs llegir una A partir dels resultats de les teves respostes, introducció anomenada “Les meves opinions”, rebràs unes indicacions sobre quin és el teu nivell on se’t recorda que l’enquesta vol que contestis actual respecte a coneixements i actituds enfront de manera sincera (ja que és anònima, i per tant de les drogues, i també sobre el nivell de risc només tu sabràs el que has respost), sense dels comportaments que has dit que tens. deixar-te influir pels companys, com a primer pas I alhora rebràs consells sobre com aprofitar millor perquè et facis conscient del que en aquest les sessions o classes en què anireu treballant moment saps i creus sobre les drogues i les les altres sis unitats didàctiques que té el seves conseqüències i sobre com actuar davant Programa PASE.bcn. Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 A l començament del Programa tots tenim una informació diferent sobre els riscos que té el consum de les substàncies que anomenem “drogues” i que poden causar addicció. 2 L ’enquesta ens ajuda a reconèixer els nostres dubtes i ens mostra tot el que podem aprendre. 3 Les unitats didàctiques que vindran ens ajudaran a arribar al final del Programa havent intercanviat la informació d’inici i l’adquirida durant el procés, de manera que aconseguirem que tot el grup tingui una informació semblant. 4 C adascú ha d’establir la seva postura individual davant de les drogues i ser capaç de prendre les seves pròpies decisions. 18 19 Unitat didàctica 1 “Tu davant les drogues” 2 “Tabac, alcohol i cànnabis avui” Unitat didàctica (Informació sobre el tabac, l’alcohol i el cànnabis) Activitat Títol Material professorat Material alumnat 1 Divisió de l’alumnat en Orientacions (pàg. 21-22) Fitxa núm. 2 del quadern grups de treball i assigna- (pàg. 29-33) ció dels blocs de preguntes 2 Cerca de les respostes a Respostes recomanades Pàgines web les preguntes del bloc (pàg. 23-27) recomanades (pàg. 28) assignat 3 Posada en comú de les Orientacions (pàg. 21-22) respostes i resolució de dubtes Objectius OBJECTIU GENERAL Adquirir coneixements sobre les substàncies addictives d’ús més habitual en aquestes edats, tot rebent informació especialment sobre la composició del tabac, les característiques de les begudes alcohòliques i del cànnabis i sobre els efectes del consum de tabac, d’alcohol i de cànnabis sobre la salut. 20 OBJECTIUS ESPECÍFICS Organització C onèixer els conceptes de droga, dependència (física i psíquica), tolerància i síndrome Activitat suggerida d’abstinència. Separar els efectes d’una droga de la seva lega- Activitat de preguntes i respostes: litat o il·legalitat. O rganitzar l’aula en petits grups de quatre Conèixer les principals substàncies tòxiques o cinc alumnes. contingudes en el tabac (com a mínim el monò- Cercar, cada grup, la resposta a les pregun- xid de carboni, la nicotina i els quitrans). tes plantejades sobre les substàncies C onèixer les principals begudes alcohòliques addictives treballades a la unitat. i les seves característiques. Posar en comú les respostes trobades. Conèixer el concepte de grau alcohòlic. Fer un debat sobre les principals qüestions Conèixer les principals característiques del i dubtes que han sorgit. cànnabis i desmitificar les seves suposades Extreure les idees clau de la unitat didàctica. propietats benèfiques. Descobrir els danys que el tabac, l’alcohol i el cànnabis produeixen sobre la salut (tant a curt Per a iniciar la unitat didàctica, cal explicar termini com a llarg termini). breument als alumnes que l’objectiu principal Conèixer els efectes del fum del tabac sobre la d’aquesta activitat és que obtinguin informació salut dels fumadors passius. general sobre les substàncies addictives d’ús més habitual mitjançant la cerca activa de respos- Correspondència entre objectius tes a les preguntes plantejades. Aquesta cerca la i continguts faran en línia, bé a través de la llista de pàgines web que els proporcionem, bé a través d’altres O BJECTIUS webs que ells mateixos trobin. A la fitxa 2 els Adquirir coneixements sobre les substàncies alumnes trobaran tant lloc per a respondre les addictives d’ús més habitual en aquestes edats, preguntes que els hi correspongui com la llista de tot rebent informació especialment sobre la pàgines web per a la realització de la cerca composició del tabac, les característiques de les d’informació. begudes alcohòliques i del cànnabis i sobre els efectes del consum de tabac, d’alcohol i de Un cop aclarit el funcionament de l’activitat, cànnabis sobre la salut. el grup classe es divideix en grups de treball de quatre o cinc alumnes. A cada grup se li assigna C ONTINGUTS un dels cinc blocs de preguntes plantejades i Conceptes de droga, dependència (física i se’ls informa del temps de què disposen per a psíquica), tolerància i síndrome d’abstinència. cercar la informació, ja que al final de la sessió L egalitat/il·legalitat. hi haurà un espai de debat per a la posada en Principals components del tabac. comú de les respostes trobades. El temps de Característiques de les begudes alcohòliques. què disposen per a la cerca i per al debat depèn G rau alcohòlic. de si se segueix la intervenció recomanada P rincipals característiques del cànnabis. (dues hores) o la intervenció mínima (una hora). E fectes del consum de tabac, d’alcohol i de cànnabis sobre la salut (a curt termini A l’apartat “Blocs de preguntes” d’aquesta unitat i a llarg termini). didàctica hi han totes les preguntes plantejades Efectes del tabac sobre els fumadors passius. en aquesta activitat, juntament amb les seves respostes, i també les pàgines webs on poden trobar aquesta informació. Així mateix, a continua- ció s’inclou la llista de pàgines web suggerides en les quals els alumnes poden trobar la informa- ció demanada. 21 UUnniittaatt ddiiddààccttiiccaa 22 ““TTaabbaacc,, aallccoohhooll ii ccàànnnnaabbiiss aavvuuii”” Els alumnes poden trobar les respostes a les preguntes a diferents pàgines web. En aquest apartat, juntament amb la resposta a cada pregunta, s’indica una de les webs en què es pot trobar la resposta. “MOLT IMPORTANT: Es recomana fer aquesta activitat en una AULA AMB ORDINADORS, per a la qual cosa convé fer la reserva de la sala amb antelació. En cas que no sigui possible treballar amb ordinadors, es recomana que els alumnes treballin cercant la informació durant la setmana i aprofitin la classe per al debat i la posada en comú de les respostes trobades” Proposta per a la intervenció recomanada (dues hores) En la primera hora de classe l’educador assigna als grups les preguntes corresponents als blocs 1 i 2, de tal manera que un mateix bloc de pregun- tes sigui assignat a dos grups de treball. Així, després el debat serà més enriquidor, ja que les informacions dels dos grups respecte a una mateixa pregunta es complementaran. En els últims 20 minuts de la sessió, el professor mode- rarà el debat per tal que vagin apareixent respos- tes a totes les preguntes plantejades i es vagin resolent els dubtes que puguin haver sorgit. En la segona hora de classe l’educador assigna als grups les preguntes corresponents als blocs 3 i 4, tot assignant cada bloc a dos grups de treball per tal de seguir la mateixa dinàmica que en la primera hora de classe. Proposta per a la intervenció mínima (una hora) En aquest cas, l’educador assigna tots els blocs de preguntes repartits entre els grups de treball, de manera que cada grup cerqui la resposta a un dels blocs de preguntes. Els últims 20 minuts de la sessió cal reservar-los per al debat. 22 Blocs de preguntes i respostes BLOC 1. a superar l’avorriment, a establir relacions, a CONCEPTES RELACIONATS AMB passar-ho bé o a afrontar l’ansietat sense LES DROGUES I EL CONSUM recórrer a cap droga. Aquest procés pot reque- D’AQUESTES rir assistència psicològica. 1 ¿Què és una droga? w ww.drojnet.eu/sp/glosario/ Tota substància que, introduïda a l’organisme per tipos_consumo.htm qualsevol via d’administració, pot alterar d’alguna www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/ manera el sistema nerviós central de l’individu, i pdf/dir.pdf és, a més a més, susceptible de crear dependèn- cia, sigui psicològica, física o totes dues (defini- 3 ¿Què és la tolerància? ció de l’Organització Mundial de la Salut). La necessitat d’augmentar el consum de la droga en qüestió per a experimentar els mateixos www.drojnet.eu/sp/glosario/droga.htm efectes que aquesta produïa abans en menys quantitat. 2 ¿Què és la dependència? ¿Quines classes de dependència hi han? w ww.drojnet.eu/sp/glosario/tolerancia.htm Dependència: www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/ El consum de drogues es converteix en una pdf/dir.pdf necessitat i una prioritat sobre molts altres aspec- tes de la vida que eren considerats abans com a 4 ¿Què és la síndrome d’abstinència? més importants. La persona dedica la major part El malestar físic i/o psicològic que es produeix del seu temps a pensar en el consum de drogues, quan es redueix o s’abandona el consum d’una a cercar-ne, a obtenir diners per a comprar-ne, a droga determinada. La intensitat d’aquest malestar consumir-ne, a recuperar-se dels efectes d’ha- augmenta en funció de la dosi, la durada i la ver-ne consumit, etc. Es necessita consumir la freqüència del consum que se n’ha fet i de les substància per no experimentar símptomes d’abs- condicions personals. Els símptomes d’aquesta tinència o per afrontar la vida quotidiana. síndrome són diferents per a cada tipus de droga. Classes de dependència: w ww.drojnet.eu/sp/glosario/ D ependència física: L’organisme s’ha habituat a sindrome_abstinencia.htm la presència de la droga, de tal manera que necessita mantenir un determinat nivell d’aques- 5 ¿Què diu la llei sobre les drogues? ta en sang per a poder funcionar amb normali- Tota la informació referent als aspectes legals es tat. Quan aquest nivell descendeix per sota d’un troba recollida a la web següent: determinat límit, apareix la síndrome d’abstinèn- cia pròpia de cada droga. La dependència física www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/ es pot superar després d’un període de desin- pdf/dir.pdf toxicació, que en alguns casos pot requerir assistència mèdica. Dependència psicològica: L’impuls per consumir la droga, per sentir-se bé o per evitar sentir-se malament (avorrit, ansiós, obsessionat amb la substància, etc.). El tractament de la dependèn- cia psíquica pot ser costós, ja que requereix canvis personals importants, com ara aprendre 23 UUnniittaatt ddiiddààccttiiccaa 22 ““TTaabbaacc,, aallccoohhooll ii ccàànnnnaabbiiss aavvuuii”” BLOC 2. 4 ¿Quantes persones es calcula que moren EL TABAC al món anualment per càncer de pulmó i altres càncers causats pel fum del tabac? 1 ¿Quantes substàncies químiques conté El consum de tabac mata aproximadament un el tabac? ¿Quantes d’aquestes són tòxiques milió de persones al món cada any per càncer de i quantes cancerígenes? Cerca’n exemples. pulmó i altres càncers. Hi ha molta evidència El fum del tabac té més de quatre mil components, sobre el paper del fum del tabac en el desenvolu- molts dels quals són actius farmacològics, i al- pament dels càncers. El càncer de pulmó era menys quaranta-tres d’aquests són carcinògens. molt poc freqüent al començament del segle Entre aquests components hi han el quitrà, la nico- passat, quan l’hàbit de fumar tabac encara no tina, el cianur, metalls com ara el níquel, l’arsènic, el s’havia estès. El ràpid increment del nombre cadmi, el crom i el plom, i substàncies radioactives càncers de pulmó en la segona meitat del segle com ara el poloni 210, el potassi 40 i el radi 226. reflecteix clarament l’augment del nombre de fumadors, tant homes com dones. www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/ dir3283/doc27362.html w ww-p53.iarc.fr/download/tobacco.pdf 2 ¿La nicotina continguda en el tabac TABAQUISME PASSIU provoca addicció? Si és així, ¿mitjançant quin mecanisme? 5 ¿Què és el tabaquisme passiu o la La nicotina altera la manera de funcionar del inhalació passiva del fum del tabac? cervell i fa que la persona s’acostumi a aquesta La inhalació passiva del fum és la combinació de substància. Aquests desitjos irresistibles dificul- la del fum que prové de l’extrem encès de la ten pensar en altres coses. Fumar pot causar cigarreta, el cigar o la pipa, amb la del que exhala addició física i mental. el fumador. Molts joves que proven per primer cop les w ww.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ cigarretes no saben que fàcil que és tornar-s’hi secondhandsmoke addictes. L’addicció a la nicotina és tan poderosa que diàriament uns mil adolescents passen a ser 6 El fum ambiental del tabac (FAT), que és fumadors regulars. anomenat “Second-hand smoke” en anglès, ¿en quina part de les morts relacionades amb w ww.cdc.gov/tobacco/data_statistics/ el tabac està implicat? ¿Quina seria la solució sgr/2010/consumer_booklet/spanish/ per a protegir la població dels efectes del FAT? pdfs/consumer_sp.pdf El fum ambiental del tabac és responsable d’una de cada deu morts relacionades amb el tabac. 3 ¿El tabac pot causar malalties? ¿Quines? La creació d’ambients lliures de fum al 100% és El consum de tabac és un dels principals factors la única via per a protegir la població dels efectes de risc per a un elevat nombre de malalties perjudicials del FAT. cròniques, incloent-hi el càncer i diverses malalti- es pulmonars i cardiovasculars. El tabaquisme www.who.int/features/factfiles/tobacco/en perjudica la capacitat reproductora de les perso- nes i la salut dels seus fills, i també dificulta el control de malalties com ara la hipertensió arterial i la diabetis. www.who.int/topics/tobacco/en/index.html www.cdc.gov/tobacco/data_statistics/ sgr/2010/consumer_booklet/spanish/ pdfs/consumer_sp.pdf 24 BLOC 3. tada socialment, però que pot comportar proble- ALCOHOL mes molt greus. 1 ¿Què és l’alcohol? ¿Quines classes hi w ww.elpep.info/drogues_alcohol han de begudes alcohòliques? Quan parlem d’alcohol, ens referim generalment 4 ¿Quins efectes provoca el consum d’alcohol? a l’etanol o alcohol etílic, ja que és el component Quan arribes al “puntet”: creus que et divertei- fonamental de les begudes alcohòliques. xes més i que no tens problemes, et sents segur Aquestes poden ser de dues classes: de tu mateix, rius amb facilitat i xerres pels desco- sits, no ets conscient del fet que tens molts Begudes fermentades: menys reflexos i que pots perdre l’autocontrol. S’obtenen per mitjà de la fermentació d’un most abundant en sucres. Ho són la sidra, el xampany, Quan arribes a la borratxera: tens la boca el vi i la cervesa. El grau d’alcohol d’aquestes pastosa, dificultats per a parlar, pèrdua d’equili- begudes varia entre els 5 i els 15 graus. bri, nàusees i vòmits, agressivitat, visió borrosa, subestimació del risc, etc. Begudes destil·lades: S’obtenen per mitjà d’un procediment artificial Quan arribes al coma etílic: tens pèrdua de que consisteix a destil·lar una beguda fermentada consciència, de noció de l’espai i el temps, ets per tal d’augmentar-hi la concentració d’alcohol. incapaç d’incorporar-te, tens una forta baixada de Ho són la ginebra, el rom, el whisky i el vodka, la pressió sanguínia i et pot sobrevenir una entre d’altres. El seu grau d’alcohol varia entre aturada cardiorespiratòria i, fins i tot, la mort. els 17 i els 45 graus. http://kolokon.com/cas_accesible/ w ww.msps.es/ciudadanos/proteccion alcohol.aspx Salud/adolescencia/alcohol/home 5 ¿Quins efectes té l’alcohol en el cos 2 ¿Què és el grau alcohòlic? i el cervell de l’adolescent? ¿Hi han diferències en l’alcohol present a El cos i el cervell de l’adolescent encara van les diverses begudes? creixent, i el cervell ho farà fins als vint-i-tres anys. No hi han diferències en l’alcohol present a les Per tant, les conseqüències de beure alcohol per diverses begudes; l’única diferència està en el al jove són encara més greus que per a l’adult. grau de concentració d’alcohol. S’ha demostrat que l’hormona del creixement disminueix sota els efectes de l’alcohol. I, també, El grau d’alcohol o graduació alcohòlica d’una que si un cervell en procés de desenvolupament beguda està indicada a l’etiqueta i representa la és exposat al consum d’alcohol, pot patir efectes concentració o percentatge (%) d’etanol que irreversibles en les capacitats intel·lectuals. conté. Quan diem que un vi té 12 graus alcohò- lics, volem dir que en un litre d’aquest vi hi han w ww.drojnet.eu/sustancias/aes/sq/sq1 120 mil·lilitres d’alcohol o un 12% d’alcohol. 6 ¿Com actua l’alcohol sobre l’organisme? w ww.msps.es/ciudadanos/proteccion L’alcohol s’absorbeix a l’estómac, però principal- Salud/adolescencia/alcohol/home ment a l’intestí prim. La velocitat d’absorció depèn de la quantitat d’alcohol que arriba a 3 ¿L’alcohol és una droga? aquest intestí, de la presència d’aliments, de la L’alcohol és una droga que té dues cares: la que quantitat total d’alcohol ingerida i de les caracte- alegrement presenten a la tele en forma de rístiques específiques de la beguda consumida. diversió, sexe i joves atraients, i la real en forma Una vegada a la sang, es distribueix pels òrgans de gran negoci, ressaques, accidents de trànsit, del cos, i en queden afectats principalment el baralles, comes etílics, etc. És una droga accep- cervell i el fetge. 25 UUnniittaatt ddiiddààccttiiccaa 22 ““TTaabbaacc,, aallccoohhooll ii ccàànnnnaabbiiss aavvuuii”” L’alcohol és un depressor del sistema nerviós BLOC 4. central, és a dir, que incrementa el temps de CÀNNABIS reacció, produeix una falta de percepció del risc i dóna una seguretat falsa, i provoca descoordina- 1 ¿Què és el cànnabis? ¿Quines ció psicomotora, alteracions sensorials, somno- substàncies conté? lència i cansament. Es coneix amb aquest nom la planta anomenada Cannabis sativa, que és natural de l’Àsia central i www.msps.es/ciudadanos/proteccion que està àmpliament distribuïda per les regions Salud/adolescencia/alcohol/home temperades i tropicals del planeta. El fet que sigui una planta no significa que no contingui substàn- 7 ¿Què és el coma etílic? cies tòxiques. Conté uns quatre-cents elements És el greu efecte d’una sobredosi d’alcohol. La químics diferents. Aproximadament uns seixanta persona queda inconscient, no respon, té risc d’aquests compostos simples s’anomenen canna- d’ennuegament per vòmits i risc de dany cerebral binoides i contenen “principis psicoactius”. Tenen irreversible, i la seva vida perilla. la capacitat de modificar el funcionament normal i habitual de les neurones del cervell humà. www.drojnet.eu/sustancias/aes/coma/coma w ww.aspb.es/quefem/docs/ informacio_sobre_cannabis_WEB.pdf 2 ¿Quin és el principal component del cànnabis? El principi actiu més important de la planta és el 9_THC (delta-9tetrahidrocannabinol), al qual s’atribueixen la majoria dels efectes d’aquesta droga. I és el més addictiu. S’acumula als teixits grassos i es va eliminant lentament durant setmanes. w ww.aspb.es/quefem/docs/ informacio_sobre_cannabis_WEB.pdf www.drojnet.eu/sp/cannabis/index.htm 3 ¿Com actua el cànnabis sobre l’organisme? És una droga depressora del cervell, ja que interfereix en les capacitats per a recordar, per a aprendre coses noves, per a coordinar movi- ments i per a reaccionar. Per tant, altera les capacitats de raonament i coordinació. www.drojnet.eu/sp/cannabis/index.htm 4 ¿Quins són els efectes del consum de cànnabis a curt termini? Els efectes fisiològics són els següents: Augment de la gana (al començament l’estimula, però quan el consum és habitual, la inhibeix), sequedat de boca, enrogiment, brillantor de la còrnia, taquicàrdia, suor, analgèsia (reducció de 26 dolor) moderada, somnolència, descoordinació 8 ¿El cànnabis provoca dependència, motora i falta d’expressió mímica. enganxa? No produeix dependència física, però sí psíquica Els efectes psíquics subjectius duren entre una i una forta síndrome d’abstinència en consumi- hora i una hora i mitja en el cas de la inhalació, i dors habituals. I també genera tolerància. més estona si el producte és ingerit per via digestiva. Aquests efectes són els següents: www.drojnet.eu/sp/cannabis/index.htm sensació subjectiva d’eufòria i benestar, exaltació de la ment, relaxació, desinhibició i tendència al 9 Si fumes cànnabis el cap de setmana, riure fàcil, alteracions del temps o de la seqüència ¿el dilluns ja estàs bé? dels esdeveniments, despersonalització i alteraci- És una droga que triga molt a eliminar-se, i per això ons de la memòria de curt termini. els efectes en la memòria i la concentració poden durar tota una setmana. Si et fas una prova d’orina w ww.aspb.es/quefem/docs/ uns quants dies després d’haver-ne consumit, informacio_sobre_cannabis_WEB.pdf encara s’hi detectaran restes de la droga. 5 ¿Quins són els efectes del consum de www.drojnet.eu/sp/cannabis/index.htm cànnabis a llarg termini? El consum de cànnabis pot afavorir l’aparició de 10 ¿El cànnabis és una droga legal? càncer de pulmó. La continuïtat en la utilització El cànnabis no és pas una droga legal a Espanya, d’aquesta substància comporta la fase d’habitua- i la seva fabricació i distribució és prohibida. Tot i ció i el risc de desenvolupar una dependència. A que els ciutadans coneixen clarament la il·licitud mitjà termini i a llarg termini el cànnabis pot penal de conductes relacionades amb la produc- conduir a la síndrome amotivacional (apatia i ció i el tràfic de la substància, generalment no desinterès per les coses de la vida quotidiana). coneixen les sancions administratives, per exem- ple, per consumir-ne en llocs públics. El tràfic a w ww.aspb.es/quefem/docs/ gran escala està sancionat amb una pena màxima informacio_sobre_cannabis_WEB.pdf aplicable de sis anys i nou mesos de presó. I la multa per consumir cànnabis en un lloc públic és 6 ¿El fet de ser natural el cànnabis fa que de 300 euros. no sigui una droga? L’indicatiu de tota droga no és pas el fet de ser natural www.drojnet.eu/sp/cannabis/index.htm o no, sinó si produeix efectes nocius i addictius sobre la salut, i la marihuana o cànnabis, igual que el tabac (que també és una planta), sí que en produeix. www.drojnet.eu/sp/cannabis/index.htm 7 ¿El cànnabis cura malalties? El cànnabis no cura pas cap malaltia. Les malal-ties les curen certs medicaments que han estat elabo- rats amb determinades barreges de components naturals i/o artificials que han passat molt controls per provar-ne l’eficàcia. Aquesta confusió respecte al cànnabis es dóna pel fet que un dels seus components sí que pot contribuir a alleugerir certs símptomes de malalties com ara el càncer, determi- nades malalties neurològiques i d’altres. www.drojnet.eu/sp/cannabis/index.htm 27 UUnniittaatt ddiiddààccttiiccaa 22 ““TTaabbaacc,, aallccoohhooll ii ccàànnnnaabbiiss aavvuuii”” Pàgines web de consulta w ww.who.int/features/factfiles/tobacco/en www.sedet.es www.cnpt.es www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish w ww.cdc.gov/tobacco www.gencat.cat/salut/depsalut w ww.drojnet.eu www.msps.es/ciudadanos/proteccionSalud/adolescencia/alcohol http://kolokon.com/cas_accesible/alcohol.aspx w ww.elpep.info/drogues_alcohol w ww.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/ www.nida.nih.gov/MarijBroch/Spanish/Marijteens-sp.html VEGEU IDEES CLAU PÀG 33 Temporització Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material Abans del Reservar l’aula d’informàtica, o bé preveure la disponibilitat de Si calguessin, claus d’accés dia d’inici portàtils per a tothom a classe. als ordinadors. de la unitat didàctica 0-5 min Presentar els objectius i la metodologia de treball. 5-10 min Dividir el grup classe en grups de treball i assignar a aquests els Fitxa núm. 2 del quadern. blocs de preguntes. 15-40 min Cercar les respostes a les preguntes del bloc assignat. 40-55 min Posar en comú les respostes i resoldre els dubtes. Debat monitoritzat pel professor. 55-60 min Extreure les idees clau de la sessió. Pissarra. 28 PER A L’ALUMNATMATERIAL Fitxa de treball 2 Efectes del tabac , de l’alcohol i del cànnabis sobre la salut En aquesta activitat et proposem que facis una cerca en línia de respostes a les preguntes que et plantegem. Les preguntes estan classificades en quatre blocs, agrupades per temes. Al final de la unitat trobaràs una llista de pàgines web en les quals podràs trobar les respostes. També pots cercar en altres webs que coneguis o que trobis a internet. Per a aquesta activitat, la teva classe es dividirà en grups de quatre o cinc persones, i la cerca l’hauràs de fer juntament amb el teu grup. Un cop tindreu les respostes, les posareu en comú a l’espai de debat, en el qual podreu aclarir els dubtes que us hagin sorgit. malalties drogues 29 UUnniittaatt ddiiddààccttiiccaa 22 ““TTaabbaacc,, aallccoohhooll ii ccàànnnnaabbiiss aavvuuii”” Contesta les preguntes següents: BLOC: ¿? ¿? ¿? ¿? ¿? ¿? ¿? 30 BLOC: ¿? ¿? ¿? ¿? ¿? ¿? ¿? 31 UUnniittaatt ddiiddààccttiiccaa 22 ““TTaabbaacc,, aallccoohhooll ii ccàànnnnaabbiiss aavvuuii”” ¿? ¿? ¿? Pàgines web de consulta www.drojnet.eu w ww.who.int/features/factfiles/tobacco/en www.msps.es/ciudadanos/proteccion www.sedet.es Salud/adolescencia/alcohol w ww.cnpt.es h ttp://kolokon.com/cas_accesible/ w ww.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish alcohol.aspx www.cdc.gov/tobacco www.elpep.info/drogues_alcohol www.gencat.cat/salut/depsalut www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/ w ww.nida.nih.gov/MarijBroch/Spanish/ Marijteens-sp.html Has cercat informació en altres webs? A quines? 32 Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 El consum d’una droga es pot convertir en una necessitat diària, ja que tota droga crea dependència. 2 Totes les drogues tenen efectes indesitjables, independentment de la seva condició legal. 3 La nicotina continguda en el tabac pot causar addicció física i mental. 4 El consum de tabac és un dels principals factors de risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer. 5 L’alcohol és una droga que és socialment acceptada, però que pot comportar problemes greus, derivats de la intoxicació alcohòlica i/o la dependència. 6 El cànnabis és una droga depressora del cervell que redueix les capacitats de raonament, coordinació, reacció i memòria. 33 UUnniittaatt ddiiddààccttiiccaa 22 ““TTaabbaacc,, aallccoohhooll ii ccàànnnnaabbiiss aavvuuii”” 3 “No te la juguis” Unitat didàctica Activitat Títol Material professorat Material alumnat 1 Enquesta “Per què fumen Orientacions (pàg. 35-36) Fitxa núm. 3 del quadern els joves?” (pàg. 38-39) 2 Dades sobre tabaquisme Pàg. 36 actiu i passiu 3 El termòmetre del risc Orientacions (pàg. 35-36) Fitxa núm. 4 del quadern (pàg. 40-41) Objectius OBJECTIU GENERAL Sensibilitzar-se sobre les conseqüències del tabaquisme actiu i passiu a partir de l’anàlisi del que passa en un entorn fictici. OBJECTIUS ESPECÍFICS Conèixer els termes tabaquisme actiu i taba- quisme passiu. C onèixer les conseqüències que té el tabaquis- me tant per al fumador actiu com per al passiu. S ensibilitzar-se sobre els drets del no-fumador. R emarcar que el consum de tabac no és una conducta generalitzada, a diferència del que solen creure molts alumnes. 34 Correspondència entre objectius 4 Alumne fumador, amb pares fumadors i continguts i germans fumadors. 5 Alumne fumador, amb pares fumadors O BJECTIUS i germans no fumadors. Sensibilitzar-se sobre les conseqüències del tabaquisme actiu i passiu a partir de l’anàlisi del Cal que cap alumne no sàpiga que passa en un entorn fictici. què significa el seu número fins CONTINGUTS a la segona part de l’activitat. Coneixements sobre tabaquisme actiu i passiu. Identificació de situacions de tabaquisme passiu L’educador explicarà als alumnes que tot seguit en un entorn fictici. faran una activitat dividida en dues parts. Organització PRIMERA PART: “¿PER QUÈ FUMEN ALGUNS JOVES?” Activitat suggerida 1 Es divideix l’aula en quatre zones, que representen: Activitat d’identificació de riscos d’exposició al fum ambiental del tabac en un ambient L ’escola (espai sense fum), fictici U n bar o cafeteria (espai sense fum), V isitar, dins de l’aula, zones fictícies amb Una parada d’autobús (espai on es permet exposició a fum ambiental del tabac o sense. fumar), F er una petita enquesta a classe sobre “¿Per U n gimnàs (espai sense fum). què fumen alguns joves?”. Revisar les xifres reals de consum de tabac Cada espai ha d’estar representat amb un gomet dels joves al seu propi entorn i debatre sobre de color (per exemple, l’escola: gomet de color aquestes. blau). A cada zona de l’aula es pot deixar un C alcular l’exposició individual de cada alumne grapat de gomets perquè els alumnes els vagin a l’ambient fictici (“termòmetre del risc”). agafant durant l’activitat. Fer un debat final i extreure les idees clau de la unitat didàctica. Fins a la segona part no s’explicarà què representa Abans de començar l’activitat, l’educador ha cada zona. d’assignar a cada alumne un número de l’1 al 5, corresponent a una de les cinc categories en 2 El docent explica el joc: cada alumne ha de què es dividiran els alumnes per a la segona part preguntar a tres companys, cadascun d’una zona de l’activitat. Cada categoria fa referència, de diferent de la classe, per què creuen que manera fictícia, a l’estat de fumador o no fumador fumen alguns joves. Han d’anotar a la fitxa núm. del mateix alumne, dels seus pares i dels seus 3 la resposta de cada company i enganxar el germans. gomet de color corresponent a la zona que visita. A la fitxa hi ha un espai destinat a enganxar-hi el Les categories que cal assignar són les següents: gomet. 3 Una vegada anotades les respostes a la 1 Alumne no fumador, amb pares no fumadors fitxa, es comenten els resultats en grup. i germans no fumadors. 2 Alumne no fumador, amb pares no fumadors SEGONA PART: “EL TERMÒMETRE DEL RISC” i germans fumadors. A S’explica als alumnes què signifiquen els 3 Alumne no fumador, amb pares fumadors números que se’ls ha assignat al començament de i germans no fumadors. l’activitat i què representa el color de cada gomet. 35 Unitat didàctica 3 “No te la juguis” B A continuació es pot explicar el percentatge Cal fer reflexionar els alumnes sobre les possi- real de joves fumadors i el de joves amb pares i bles fonts d’exposició al fum ambiental del tabac. germans fumadors. Cada alumne ha d’omplir la graella de la fitxa núm. 4. Per exemple, si ha anat a la zona que Tabaquisme actiu representa una parada d’autobús, ha estat El 2,3% dels alumnes de segon d’ESO són exposat al fum de tabac i, per tant, cal que fumadors diaris. marqui amb una creu la casella corresponent. Si El 6,4% dels alumnes d’aquest curs són fuma- té algun pare o germà fumador, cal que marqui la dors regulars (fumadors diaris més habituals) casella de “Casa/cotxe”. Cal recordar als alum- (dades presents a la fitxa núm. 3 de l’alumne). nes que es tracta d’una situació fictícia. Aproximadament el 25% dels alumnes diuen que el seu pare és fumador, i el 22%, que la D A continuació es compta el nombre de seva mare és fumadora. caselles que hi han marcades a la fitxa núm. 4 i El 16% dels alumnes diuen que tenen germans es calcula el percentatge d’exposició al fum de fumadors. tabac amb la fórmula indicada a la mateixa fitxa. I llavors aquest percentatge s’indica al “termòme- Tabaquisme passiu tre del risc”, que ens indica si el risc és baix, Aproximadament el 40% dels alumnes de mitjà o alt. segon d’ESO diuen que a casa seva fuma una o més persones. E Debat sobre on i com ens exposem al fum Més del 60% dels no-fumadors està exposat al ambiental del tabac, i com ens en podem prote- fum ambiental del tabac a casa i/o a la feina. gir. Per finalitzar la unitat didàctica, es poden N o hi ha cap nivell d’exposició segur, és a dir, repassar les idees clau. que l’única manera d’evitar els efectes perju- dicials del fum del tabac és no exposar-s’hi. Altres consideracions per al debat: L’educador també pot aprofitar aquesta unitat El fet d’estar-se vuit hores en un lloc tancat amb didàctica per a remarcar que el consum de tabac una alta densitat de fum de tabac, com ara una no és una conducta generalitzada i que moltes habitació on fumen unes quantes persones, persones grans no fumen; encara que a primera equival a fumar-se unes setze cigarretes. vista sembli que el més normal és fumar, això no és cert. Per tant, el fet de no fumar es correspon Totes aquestes dades corresponen a resultats de amb la conducta majoritària, i cal adonar-se que la darrera enquesta feta a la ciutat de Barcelona alguns fumadors fumen perquè volen, però que (2008), en el moment de redactar aquesta guia. d’altres ho fan perquè senten que no poden L’educador pot actualitzar-les en cada moment deixar de fumar. amb les darreres dades disponibles del darrer estudi dels Factors de risc en escolars de secundària (FRESC), que es fa periòdicament a VEGEU IDEES CLAU PÀG 41 la ciutat de Barcelona, a l’adreça: http://www.aspb.cat/quefem/documents_ enquestes.htm. C Les darreres dades de l’apartat anterior poden servir per a fer reflexionar els alumnes sobre les fonts d’exposició al fum ambiental del tabac i com ens podem protegir d’aquesta exposició. 36 Temporització Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material Abans del Preveure tenir a l’abast els gomets de diversos colors que Gomets de diversos colors. dia d’inici necessitarem per a la tasca del treball de la fitxa núm. 3. de la unitat didàctica 0-5 min Presentar els objectius i la metodologia de treball. Assignar els números als alumnes. 5-5 min Demanar als alumnes que es llegeixin la fitxa núm. 3 del quadern, Fitxa núm. 3 del quadern. on figuren les instruccions per a cercar la informació sobre “per què fumen alguns joves”.Repartir els alumnes en quatre grups per les quatre zones de diversa exposició al fum ambiental del tabac (FAT). 10-15 min Contestar, els alumnes, la petita enquesta de la fitxa núm. 3 Petita enquesta: movent-se per tres de les quatre zones en què ha quedat dividida “¿Per què fumen els joves?” la classe. Debatre les respostes en el petit grup. 25-10 min Explicar, l’educador, el significat dels números que els ha assignat Dades sobre tabaquisme actiu i el de les quatre zones d’exposició al FAT. Comentar la prevalen- i el passiu. ça real del tabaquisme dels joves i de l’exposició al tabaquisme passiu en el propi entorn (dades de la guia). 35-15 min Omplir, els alumnes, la fitxa núm. 4 calculant el termòmetre del Fitxa núm. 4 del quadern. risc a partir de les zones d’exposició visitades. 50-5 min Fer una reflexió final i extreure les idees clau de la unitat didàctica. Pissarra. 37 Unitat didàctica 3 “No te la juguis” MATERIAL PER A L’ALUMNAT Fitxa de treball 3 Per què fumen alguns joves? Sovint tenim la impressió de que molts dels nostres amics i companys ja han provat el tabac. I es que destaquen molt més aquells que ho fan que els que no han fan. En aquesta unitat mirem de saber millor què passa en la realitat. passiu tabaquisme actiu 38 ? Per què fumen alguns ? Breu enquesta als companys joves A continuació et proposem que facis aquesta pregunta a tres companys de diferents zones de la classe, i que apuntis aquí les seves respostes: Alumne/a 1 Enganxa el gomet aquí: Alumne/a 2 Enganxa el gomet aquí: Alumne/a 3 Enganxa el gomet aquí: La majoria de joves no fumen. Malgrat això, t’indiquen el nombre de fumadors habituals en alguns d’ells comencen a fer-ho a l’edat de una mostra representativa d’escolars de Barce- dotze o tretze anys. Les gràfiques següents lona feta l’any 2008. Fumadors habituals (que fumen almenys una et vegada a la setmana) Què en entre escolars de Barcelona suggere ix aqueste s % 60 dades? 50 40 33,1 30 26,1 Dades d’escolars fumadors habituals de Barcelona 20,4 20 (gràfic):15,8 10 6,2 4,5 0 14 anys 16 anys 18 anys Nois Noies Font: Estudi FRESC 2008. Agència de Salut Pública de Barcelona. 39 ? ? Unitat didàctica 3 “No te la juguis” TERIAL PER A L’AL UMNAT MA Fitxa de treball 4 El termòmetre del risc Tot seguit, en funció del número assignat a l’inici de l’activitat i de la zona de classe on has anat a preguntar als companys (gomets de colors), marca amb una creu el consum fictici (teu, de pare o mare, o de germans) i les fonts fictícies d’exposició al fum de tabac que hagis trobat. Per exemple: Números: Si t’ha tocat un número que representa que tu ets fumador, els teus pares no i els teus germans tampoc, has de marcar amb una creu només la casella “Tu fumador”. Gomets de colors: Si has fet la pregunta en un lloc on es permet fumar i en dos llocs on no es permet fer-ho, has de marcar amb una creu només la casella que correspon al lloc on estaries exposat al fum de tabac. Segons el número assignat Segons els gomets de colors Persones fumadores Llocs (llocs d’exposició al fum de tabac) Pare o Germà Casa / Bar o Parada Tu fumador mare Escola Gimnàs fumador cotxe* cafeteria d’autobús fumador * Si entre els pares i els germans hi ha almenys un fumador, marca aquesta casella. Ara, seguint la fórmula, calcula el percentatge Segons el percentatge resultant, identifica la teva d’exposició: exposició fictícia en aquesta activitat 0-33% Exposició baixa Nombre de caselles marcades × 100 % 34-66% Exposició mitjana = d’exposició 7 màxim 67-100% Exposició alta 40 Assenyala al termòmetre la teva exposició en que a la vida real tu pots prendre decisions aquesta activitat. Recorda que en aquest cas respecte a la teva exposició i, per tant, res- l’exposició és fictícia, ja que el resultat ha estat pecte a la teva salut. fruit de l’atzar (números i gomets de colors), però Què en La meva exposició al fum penses, de tabac en aquesta activitat ha estat del ...% d’aquest s resultat s? Exposició alta 67-100% Exposició mitjana 34-66% Exposició baixa 0-33% Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 El consum de tabac té conseqüències negatives per a la pròpia salut (tabaquisme actiu) i per a la salut dels altres (tabaquisme passiu). 2 E l fet de fumar no es correspon pas amb la conducta generalitzada. 3 H i han mesures legals per a protegir-se del fum ambiental del tabac. El no-fumador pot fer valer els seus drets. 41 ? Unitat didàctica 3 “No te la juguis” 4Unitat didàctica Activitat Títol Material professorat Material alumnat Primera hora de classe 1 Projecció d’una de les dues Orientacions (pàg. 43-46) Fitxa núm. 5 del escenes del DVD “La festa”: quadern (pàgs. 49-52) ¿Fumar ens fa ser més grans? o ¿I tu, què faries? del DVD “La festa”. 2 Projecció de la segona escena, Orientacions (pàg. 43-46) Fitxa núm. 5 del del DVD La pel·lícula del quadern (pàgs. 49-52) tabaquisme passiu Help 2007. 3 Debat en el gran grup. Orientacions (pàg. 43-46) Segona hora de classe 1 Treball individual o en grups Orientacions (pàg. 46-47) Fitxa núm. 6 del sobre els anuncis publicitaris. quadern (pàgs. 53-54) 2 Debat i comentari a classe Orientacions (pàg. 46-47) d’un anunci. Objectius OBJECTIUS GENERALS 1 Identificar el paper de les pressions socials en la gènesi del comportament humà. 2 Revelar els mecanismes pels quals opera la publicitat i la pressió del grup. 42 3 Preveure la pressió del grup en la iniciació al Captar les raons més comunes per les quals els consum del tabac i a l’experimentació amb altres adolescents comencen a fumar quan estan amb substàncies. amics (pel fet de pertànyer a un grup, etc.). 4 Identificar les tècniques utilitzades per la I dentificar la pressió externa (companys, publici- publicitat i copsar que el missatge publicitari pot tat, família) com l’origen principal de l’inici ser cert, o bé enganyós i fals. d’aquests hàbits, i també la possibilitat de resistir-hi. OBJECTIUS ESPECÍFICS I dentificar que l’objectiu principal de la publicitat Conèixer el mecanisme general de la pressió és augmentar les vendes influint en els hàbits de social (i de les normes). consum de les persones. Reconèixer una situació de tabaquisme passiu. I dentificar els temes més comuns que la publici- Reconèixer la influència directa i indirecta de la tat utilitza per pressionar els escolars a esdeve- pressió dels amics. nir fumadors (aventura, bon humor, fer amics, Adonar-se que no tenim per què acceptar estar tenir bon aspecte, etc.). exposats al fum dels altres. Correspondència entre objectius i continguts Objectius Continguts Identificar el paper de les pressions socials Pressió del grup per fer fumar o fer beure alcohol. en la gènesi del comportament humà. Altres experiències de pressió del grup en l’adolescència. Identificar la pressió externa (companys, Pressió dels amics en l’oferiment d’una cigarreta. publicitat, família) com l’origen principalde l’inici Pressió exterior per fer fumar o fer beure alcohol d’aquests hàbits, i la possibilitat de resistir-hi. (pares, amics, publicitat). Possibilitats de resistir-hi. Preveure la pressió del grup en la iniciació Assertivitat i exposició al fum del tabac. al consum del tabac i a l’experimentació amb Habilitats per a reconèixer les situacions altres substàncies. de pressió social.Raons per a no fumar. Revelar els mecanismes pels quals opera Tabac, alcohol i mitjans de comunicació social. la publicitat i la pressió del grup. Identificar les tècniques utilitzades per la publicitat La publicitat sobre el tabac i l’alcohol. i copsar que el missatge publicitari pot ser cert, o bé enganyós i fals. Organització Es proposa dividir aquesta unitat didàctica Activitat suggerida en dues classes d’una hora cadascuna. Activitat d’identificació de la pressió social PROPOSTA PER A LA PRIMERA CLASSE per fumar a partir d’imatges de situacions (UNA HORA) reals ajustades a la seva edat (DVDs). El Programa ofereix tres escenes com a material Visionar algunes escenes dels DVDs La festa per a treballar la pressió del grup en aquesta (5 minuts) i La pel·lícula del tabaquisme primera part de la unitat didàctica. Es pot triar una passiu Help 2007, de la campanya “Help! de les dues sobre el DVD La festa i també l’altra Per una vida sense tabac” (2 minuts). sobre tabaquisme passiu de la campanya “Help” F er treball individual i comentar-lo en petits 2007. És convenient, doncs, que l’educador hagi grups. decidit prèviament amb quines dues de les tres F er un debat sobre això. escenes treballarà. 43 Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” L ’activitat començarà amb la projecció de la La pressió per fumar l’anomenem primera escena. directa quan aquesta pressió s’origina directament des d’un El DVD La festa n’ofereix dues: individu vers un altre individu. Per exemple, quan algú concret A La primera, sobre la qüestió: “¿Fumar fa ser ofereix directament una cigarreta més gran?”, que és una de les raons més comuna- ment argüides pels escolars per a començar a a un altre sense saber si aquest fumar. Es pretén fer un treball de desmitificació és fumador o vol fumar. d’aquesta falsa creença. Immediatament després I indirecta quan la pressió no és de la visió de l’escena, d’uns 2 minuts de durada d’un individu sobre un altre, sinó (i que pot ser convenient veure un parell de cops), que la rep l’individu des del grup cal demanar als alumnes que llegeixin la fitxa núm. o des d’una situació ambiental 5 del quadern “¿A mi, em pressionen? ¿Qui em concreta. Per exemple, quan en pressiona?” i que responguin individualment les un grup tothom comença a fumar preguntes que hi ha a la fitxa referents a l’escena. Les preguntes plantejades són les següents: i, si tu no ho fas, et quedes sol fent el contrari dels altres. 1) R ecorda l’escena en la qual en Pere diu que el tabac “ajuda” a ser més gran. ¿On passa A partir d’aquí es projecta l’escena que dura no l’escena? ¿Què li diu en Pere a en Joan? més de 2 minuts. Tot seguit es demana a tots els Fes un resum del què li diu. alumnes que contestin a la fitxa les dues prime- 2) Q uè comenten les noies respecte al tabac i res preguntes sobre un moment de l’escena del l’aparença sobre l’edat? Què diuen, respec- DVD en què es pugui identificar pressió per te a això, sobre els nois? Procura escriure fumar indirecta i un altre on es vegi la pressió per les seves paraules. fumar indirecta. A continuació, la fitxa els demana la seva opinió sobre si dir “no” a l’oferiment d’en Fet això i abans d’anar al debat, convé que Pere es pot entendre com “ser un rajat”. Tot l’alumne aclareixi la seva opinió: seguit, i potser fins i tot tornant a projectar l’escena, es demana als alumnes que tornin a ¿Quin és el teu parer sobre l’afirmació que fumar contestar als seus fulls el que ells dirien si fossin fa ser més gran i ajuda a ser més adult? presents a la festa i fossin interpel·lats pel Pere. La fitxa reserva un lloc perquè, acabat el debat, A partir d’aquí, en petits grups cal que contrastin manifestin i justifiquin al quadern el seu d’acord o les seves opinions amb les dels companys desacord amb l’afirmació que fumar fa ser més gran. comunicant la seva que acaben d’escriure i escoltant amb atenció les dels altres. B La segona escena del DVD La festa sobre la qüestió “¿I tu què faries?” o escena d’oferi- En qualsevol de les dues escenes, el vídeo ment directe de tabac del protagonista, en Pere, La festa ofereix alguns comentaris després de a la resta del grup. Igual que en el cas anterior, deixar temps per a la reflexió (quan acaba “Stop es dóna pas a una resposta activa per part dels vídeo”), durant el qual una veu en “off” ofereix uns alumnes a la segona part de la fitxa núm. 5 del comentaris a manera de síntesi que es poden quadern, “¿A mi em pressionen? ¿Qui em posar per marcar el final del temps del comentari pressiona?”. en el petit grup i passar a l’escena següent. Abans de la projecció de l’escena, cal llegir en La segona escena de l’activitat pertany al DVD veu alta la introducció que tenen a la fitxa sobre La pel·lícula del tabaquisme passiu Help 2007, la diferència entre pressió per fumar directa i de la campanya “Help! Per una vida sense pressió per fumar indirecta: tabac” (2 minuts). 44 En aquest cas, es vol introduir la noció que un cop acceptat que els DVDs presenten situa- també ens poden pressionar perquè fumem les cions reals, podem demanar als alumnes exem- persones grans i properes, com en aquest cas ples de situacions viscudes de pressió del grup: els pares de la noia protagonista. Les preguntes si algú ha viscut alguna situació semblant a les que es plantegen són: presentades i què va passar. 2 Convé preguntar a l’alumne com va reaccio- 1 El contrast de les primeres escenes del DVD, nar en aquella situació i si creu que hauria en què es veu la noia que juga amb les amigues al d’haver reaccionat d’una manera diferent. pati de l’escola i que camina amb elles de tornada 3 ¿Quina opinió ha de predominar en aquests de l’escola cap a casa (escenes positives i d’acti- casos: la del grup o la de l’individu? tuds saludables), amb l’escena que passa a casa, quan la noia troba els seus pares fumant al menja- Interessa destacar que per a determinades dor (en una habitació tancada). És bo que els opcions és apropiat adaptar-se a l’opinió del escolars contrastin aquestes dues realitats. grup (per anar al cinema, o bé en situacions en 2 La reacció de rebuig de la noia, que cal què cal prendre una decisió en comú, etc.), interpretar com la pressió que experimenta quan però en altres qüestions que es consideren veu fumar els seus pares. Es vol aprofitar aquesta importants o per a les quals tenim conviccions escena per abordar aquesta segona font de sòlides hem de refermar la nostra posició pressió. Es recomana tractar amb delicadesa personal. Convé identificar situacions en les aquest punt, tot evitant culpabilitzar els pares pel quals sense voler fer o dir alguna cosa acabem fet de ser fumadors, i més aviat portant el debat fent-la, aparentment per pròpia voluntat, però en cap al dret de tota persona a no estar exposat al realitat a disgust i pressionats per l’entorn. Ens fum dels altres. Es pot aprofitar, també, per a referim a situacions en les quals un fa alguna parlar de la dificultat de deixar de fumar i del fet cosa per ser com els altres o per destacar, però que molts dels seus pares fumadors segur ja ho que de fet li fan por, li fan sentir-se malament o han intentat més d’un cop, però que els costa no està d’acord a fer-la. molt aconseguir-ho. S’ha de constatar que és la pressió del grup la Una vegada hagin escrit les seves respostes a la que ens incita a actuar, aparentment de manera fitxa núm. 5 del quadern “¿A mi em pressionen? lliure, en contra de les nostres conviccions. Com ¿Qui em pressiona?”, les tornaran a comentar a exemples poden servir: una colla de nens que amb els companys en el petit grup. es burlen d’una persona, un grup d’amics que fan el brètol tots junts, algú que prova una cigarreta Immediatament després, i per acabar aquesta que li ofereixen dos amics, etc. És útil, també, primera hora de la unitat didàctica, cal iniciar un agafar situacions reals de tabaquisme passiu, de petit debat en el gran grup. les quals segur que els alumnes tenen experièn- cia i que, a més, serveixen per a augmentar més El professor ha de moderar el debat sobre la la consciència de no-fumador. Reflexionar sobre pressió del grup, directa o indirecta, que condicio- per què s’actua en contra del que es pensa i què na la conducta de les persones. Es comenten fer en el futur en situacions similars. diversos aspectes del que han apuntat a les fitxes i han comentat en els grups petits. És interessant Interessa remarcar que un no és pas adult comentar, també, altres exemples de la vida diària, perquè fa el mateix que els adults (conducta com ara les modes en el vestir, les pressions de d’imitació com la dels micos), sinó perquè les marques comercials, el fet d’anar a un concert decideix per si mateix la pròpia conducta després de música i el seguiment dels ídols musicals, etc. de valorar els pros i els contres. 1 Es vol generar un debat a l’aula, i també fora Heus aquí unes quantes idees que cal tenir d’aquesta, sobre les influències a l’hora de presents en el debat col·lectiu posterior al decidir la nostra conducta. Per això es creu que, visionament de les escenes dels DVDs: 45 Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” La pressió que exerceix el grup d’amics i els la llei i que possibilita assolir completament tots hàbits familiars per fer-te començar a fumar o els objectius de la descoberta que es proposa a fer-te beure alcohol. continuació. L a lluita per la conservació de la natura ha de començar pel propi cos, i per tant val més no La fitxa núm. 6 del quadern de l’alumne, “¡Tot fumar gens, beure molt poc alcohol i fer esport. per la pasta!”, servirà com a eina per a dirigir el C om s’assenyala al vídeo La festa, cal encorat- treball. S’aconsella que els alumnes treballin jar els alumnes (“¡sigues valent!”, “¡sigues d’una manera sistemàtica en l’anàlisi exhaustiva valenta!”) a no deixar-se enganyar, a no dei- d’un anunci en concret, que pot ser el mateix per xar-se enganxar. a tothom (per exemple, projectant-lo en pantalla gran i demanant als alumnes que segueixin la Nota: Al final de la unitat didàctica, i abans pauta de la fitxa), o bé que cada alumne treballi d’acomiadar els alumnes, cal demanar-los que, sobre un dels que hagi recollit a casa. Probable- per poder preparar el treball de la unitat didàctica ment, és preferible que primerament es treballi següent, cerquin anuncis publicitaris relacionats individualment o en petits grups amb un anunci amb l’alcohol en els elements de premsa que determinat, i que després se’n comenti un altre tinguin a l’abast (com ara els setmanaris que entre tots. publiquen els diaris els diumenges). En tots els casos, els alumnes s’han de guiar per PROPOSTA PER A LA SEGONA CLASSE les instruccions de la fitxa: (UNA HORA) 1 Com apareix el producte (nom, lloc que Activitat suggerida ocupa, mida, color, etc.). 2 Objectes i persones que apareixen a Activitat de desemmascarament de les l’anunci (edat, sexe, manera de vestir, estat tècniques publicitàries per a afavorir el d’ànim, etc.). consum (aplicació a les begudes 3 ¿Hi apareixen dones, homes, nens, joves? alcohòliques). (¿quin és el seu paper?). F er un taller sobre publicitat (observació 4 Situació que presenta l’anunci (descriu-la i anàlisi de missatges publicitaris). identificant la relació entre els personatges i els F er un debat sobre això. objectes). 5 Emocions i sensacions que tracta de provocar (relaxament, diversió, emoció, conflicte, Es pot introduir la unitat didàctica amb un co- erotisme, luxe, etc.). mentari breu sobre la publicitat. Cal remarcar que 6 Tipus de públic al qual va adreçat l’anunci. la publicitat fa servir les tècniques de comunica- 7 Reclam, atractiu o motivació de la imatge ció de masses, així com la influència que té sobre per al públic al qual s’adreça. la conducta humana. 8 Text o eslògan que s’hi utilitza com a missatge (classifica’l: èxit, seguretat, felicitat, Tot seguit, es comença el petit taller sobre aventura, poder, etc.). anunci publicitaris, amb la finalitat que els 9 Altres aspectes i comentaris (color, alumnes facin una descoberta dels principals muntatge, objectes, accessoris, etc.) recursos que fa servir la publicitat per influir sobre la nostra conducta. Al final de la unitat Posteriorment, cal fer un debat obert a tota la didàctica anterior s’ha d’haver demanat als classe en què els diferents grups vagin aportant alumnes que aportin anuncis publicitaris d’ele- els elements de la seva anàlisi. Per a aquest ments de premsa. Un cop reunits els anuncis, moment, s’aconsella, tal com s’ha dit més amunt, cal analitzar-los en petits grups de treball. És fer una retroprojecció d’un anunci que hagin recomanable que siguin anuncis sobre begudes analitzat tots els grups mentre es fa la posada en alcohòliques, una publicitat que és permesa per comú del treball fet per tots els grups. 46 En aquest moment, l’educador ha de tenir pre- Convé desemmascarar la fal·làcia publicitària que sents els aspectes següents: associa el tabac i les begudes alcohòliques amb els esports, l’alegria o l’èxit sexual. A Cal subratllar que, si existeix la publicitat, és perquè se sap que aquesta pot modificar la C Cal remarcar que sovint la publicitat ens nostra conducta. incita a adoptar una conducta determinada. B Cal comprovar que la publicitat associa deter- D És recomanable parlar dels interessos de minants productes amb missatges prefabricats: les empreses que ens fan la publicitat: aquestes comercien i treuen grans beneficis econòmics a a utomòbils: poder, èxit, aventura, sensació de costa de la salut dels escolars i de la resta de la llibertat. població a còpia d’incitar-los a consumir més detergents: enveja de les veïnes, estimació de substància. És únicament l’afany de lucre de les la família. indústries tabaqueres i alcoholeres allò que b egudes alcohòliques: diversió, festa, alegria, impulsa el consum massiu d’aquests productes. èxit amb l’altre sexe. VEGEU IDEES CLAU PÀGS 52 I 54 Temporització Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material Primera hora Abans del Preveure que hem de projectar les escenes de dos DVDs que Sala i estris de projecció. dia d’inici constitueixen el recurs fonamental de la primera part de la unitat de la unitat didàctica. Preparar la sala adient i els estris de projecció, didàctica i connectar-se en línia a l’adreça electrònica http://www.aspb.cat/quefem/escoles/pase.htm per obtenir les escenes dels dos DVDs. 0-5 min Revisar i preparar la fitxa núm. 5 del quadern. Presentar els objectius i la metodologia de treball. 5-2 min Fer la projecció d’una de les dues escenes escollides del DVD Escena “¿Fumar ens fa ser més La festa. grans?” o “¿I tu què faries?” del DVD La festa. 7-10 min Treballar, els alumnes, en la fitxa sobre el que acaben de veure. Fitxa núm. 5 delquadern. 17-5 min Intercanviar en petit grup el que han escrit. Participació. 22-2 min Fer la projecció de la segona escena, la del DVD Escena sobretabaquisme La pel·lícula del tabaquisme passiu Help 2007. passiu del DVD de la campanya Help 2007. 24-10 min Treballar, els alumnes, en la fitxa sobre el que acaben de veure. Fitxa núm. 5 del quadern. 34-5 min Intercanviar en petit grup el que han escrit. Participació. 39-11 min Debatre en el gran grup. Participació. 50-5 min Extreure les idees clau de la unitat didàctica. Pissarra. 47 Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material Segona hora 0-5 min Presentar els objectius i la metodologia de treball. 5-5 min Fer les primeres consideracions sobre la publicitat i la seva Pissarra. influència sobre la conducta humana. 10-20 min Treballar, els alumnes, individualment o en grups sobre els Fitxa núm. 6 del quadern. anuncis publicitaris. 30-20 min Debatre, el grup classe, un anunci amb les pautes de la fitxa Participació, pissarra núm. 6 “¡Tot per la pasta!”. i projecció. 50-5 min Extreure les idees clau de la unitat didàctica. Pissarra. 48 MNAT MATERIAL PER A L’ALU Fitxa de treball 5 A mi em pressionen? Qui em pressiona ? L’activitat es desenvolupa al voltant d’algunes escenes dels DVDs La festa i La pel·lícula del tabaquisme passiu Help 2007, de la campanya “Help! Per una vida sense tabac”. Mireu les escenes dels DVDs amb atenció. Com veureu, reflecteixen situacions de pressió del grup: es refereixen al consum de tabac i d’alcohol, però també podrien referir-se a altres situacions quotidianes, que poden donar-se en qualsevol grup de joves. De vegades està bé fer el que vol fer el grup, però altres vegades val més seguir el propi criteri. pressió publicitat 49 ? ? Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” La festa més gra n? ar fa ser La festaFum I tu, què faries? La pel·lícula del tabaquisme passiu Help 2007 1a. escena DVD La festa FUMAR FA SER MÉS GRAN? Per a poder fer un bon debat amb els companys respecte al vídeo que acabeu de veure, contesta abans, breument, aquestes preguntes: 1 ¿On passa l’escena? ¿Què li diu en Pere a en Joan? Fes un resum del que li diu. 2 ¿Què comenten les noies respecte al tabac i l’aparença sobre l’edat? ¿Què diuen, respecte a això, sobre els nois? Procura escriure les seves paraules. 3 ¿Quina és la teva opinió sobre l’afirmació que fumar fa ser més gran i ajuda a ser més adult? Contrasta ara les teves opinions amb les dels teus companys en el debat. Comunica la que acabes d’escriure i escolta amb atenció les seves. 50 2a. escena DVD La festa I TÚ, QUÈ FARIES? La pressió per fumar l’anomenem directa quan aquesta pressió s’origina directament des d’un individu vers un altre. Per exemple, quan algú concret ofereix directament una cigarreta a un altre, sense saber si aquest és fumador o vol fumar. I indirecta quan la pressió no és d’un individu sobre un altre, sinó que la rep l’individu des del grup o des d’una situació ambiental concreta. Per exemple, quan en un grup tothom comença a fumar i, si tu no ho fas, et quedes sol fent el contrari dels altres. Per a poder fer un bon debat amb els teus companys respecte a l’escena del vídeo que acabeu de veure, contesta abans, breument, aquestes preguntes: 1 Esmenta algun moment de l’escena del vídeo que exemplifiqui la pressió indirecta del grup per fumar. 2 Esmenta algun moment de l’escena del vídeo en què es pot veure la pressió directa per fumar. 3 ¿Creus realment que dir “no” a l’oferiment d’en Pere significa ser un “rajat”? Explica breument la teva resposta. 4 Digues amb sinceritat què hauries fet si haguessis estat a la festa de l’escena del vídeo. ¿Per què? 3a. escena DVD Campanya “HELP! Por una vida sin tabaco” LA PEL·LÍCULA DEL TABAQUISME PASSIU HELP 2007 Per a poder fer un bon debat amb els companys respecte a l’escena del DVD que acabeu de veure, contesta abans, breument, aquestes preguntes: 1 ¿Hi ha contrast entre les primeres imatges de l’escena del DVD i el que es troba la noia quan arriba a casa? ¿Quin, exactament? 51 Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” 2 ¿Per què creus que la noia reacciona d’aquesta manera quan veu els seus pares que fumen? 3 ¿Creus que en aquesta escena els pares pressionen la noia perquè fumi? Digues per què. Finalment, després del que s’ha analitzat en el debat respecte a la pressió que cadas- cú rep des de diferents persones i grups per fumar, ¿quina és la teva conclusió sobre aquest punt? ¿Estàs d’acord que tots rebem en un moment o altre pressió dels altres per començar a fumar? Hi estic d’acord Perquè Hi estic en desacord Perquè Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 L ’acte de fumar desperta curiositat, i quasi tothom comença a fer-ho perquè n’ha vist d’altres fent-ho. 2 Tot sovint les persones que no fumen són convidades per d’altres que fumen a començar a fer-ho també. 3 Quan una persona convida a fumar una altra que no fuma ni volia fer-ho, de fet la pressiona perquè fumi. 4 Quan una persona que no fuma ni volia fer-ho se sent obligada a fumar perquè els altres ho fan i ella no es vol sentir diferent, de fet el grup la pressiona perquè fumi. 52 AT MATERIAL PER A L’ALUMN Fitxa de treball 6 Tot per la pasta! Anàlisi d’anuncis publicitaris S’utilitzaran anuncis diversos sobre begudes alcohòliques que puguin aconseguir en les revistes dels diaris del cap de setmana o en d’altres revistes setmanals al seu entorn. Formulari per a l’anàlisi de l’anunci ¿Quina publicitat has analitzat? ¿Ha estat publicitat directa o encoberta? ¿La publicitat és a la televisió (anuncis, sèries) o a la premsa escrita? ¿Com apareix el producte? Objectes i persones que apareixen a prop del producte: Nom: Edat: Lloc que ocupa: Sexe: Mida: Manera de vestir: Color: Estat d’ànim: Paper de les persones que apareixen juntament amb el producte: Dones: Homes: Joves: 53 ! Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” Situació en la qual apareix el producte: Emocions i sensacions que l’anunci tracta de provocar: (relaxament, diversió, emoció, conflicte, erotisme, luxe, etc.) Tipus de públic al qual va adreçada la publicitat de l’anunci: Reclam, atractiu o motivació de la imatge per al públic al qual s’adreça: Text o eslògan que es fa servir com a missatge: (classifica’l: èxit, seguretat, felicitat, aventura, poder) Altres aspectes i comentaris: Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 S ovint la publicitat ens incita a adoptar una conducta determinada. 2 Per mitjà de missatges enganyosos, la publicitat associa el consum de tabac o de begudes alcohòliques amb el rendiment esportiu, l’alegria i l’èxit social. 3 Les indústries tabaqueres i alcoholeres, que utilitzen la publicitat per treure grans beneficis econòmics, impulsen el consum dels seus productes a costa de la salut dels escolars i de la resta de la població. 54 55 Unitat didàctica 4 “Per què de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volíem fer” 5 “El meu termòmetre del risc”Unitat didàctica Activitat Títol Material professorat Material alumnat 1 Autorregistre de Orientacions (pàg. 57) Fitxa núm. 7 del l’exposició al FAT. quadern (pàg. 59-61) 2 Càlcul de l’exposició individual Fitxa núm. 7 del al FAT a partir de les dades de quadern (pàg. 59-61) Fitxa núm. 7 del l’autorregistre i les claus de la quadern (pàg. 59-61) fitxa. 3 Debat sobre el seus resultats Orientacions (pàg. 57) en el gran grup-classe. Objectius OBJECTIUS GENERALS Identificar l’exposició personal al fum ambiental del tabac, i saber com protegir-se’n. Sensibilitzar-se sobre els drets dels no-fumadors. OBJECTIUS ESPECÍFICS A ugmentar la pròpia consciència com a no- fumador. Incrementar la pròpia consciència sobre els drets del no-fumador. P romoure la protecció dels espais lliures de fum, especialment els que es comparteixen amb els pares i germans (casa, cotxe). 56 Correspondència entre objectius i continguts Objectius Continguts Identificar l’exposició personal al fum ambiental - Situacions reals d’exposició al fum del tabac. del tabac, i saber com protegir-se’n. Valoració del risc personal. - E ls drets dels no-fumadors. Sensibilitzar-se sobre els drets dels no-fumadors. Els espais lliures de fum. Organització que estan exposats, perquè s’adonin que, com més creus dins d’una mateixa casella, més Activitat suggerida exposició. Autoregistre de l’exposició real de cada Amb la informació recollida a l’autoregistre i alumne al tabaquisme passiu. mitjançant el “termòmetre del risc”, es pot estimar Fer l’autoregistre: fer una anàlisi de les el nivell d’exposició al fum ambiental del tabac. situacions, els moments i la freqüència amb Individualment cada alumne ha de fer el càlcul què han estat exposats al fum ambiental del del percentatge d’exposició real al fum ambiental tabac durant la setmana anterior a la unitat del tabac segons el que ha recollit al seu autore- didàctica. gistre. Després ha d’assenyalar el percentatge Calcular el nivell d’exposició durant la setmana del propi risc al “termòmetre del risc”. (el termòmetre del risc). Fer un debat en el gran grup. És possible que no hi hagi cap alumnes que tingui un nivell d’exposició zero (que és l’únic reconegut com a segur per l’OMS). És conveni- Al final de la sessió anterior, cal haver avisat als ent posar èmfasi en aquest aspecte, juntament alumnes que agafin la fitxa núm. 7 del qua- amb el missatge que les lleis per fer front al dern, “Autoregistre de tabaquisme passiu”, tabaquisme són una forma de protegir-nos. perquè al llarg de la setmana hagin fet el registre de la seva exposició al fum ambiental Tot seguit, cal comentar els resultats en un debat del tabac. fet entre tot el grup classe. Durant el debat, el professor pot preguntar als alumnes què saben És important que els alumnes facin l’autoregistre de la Llei de mesures enfront el tabaquisme, i si amb l’ajut del pare, la mare o el seu responsa- s’han fixat si als llocs on acostumen a anar es ble per tal d’informar, sensibilitzar i implicar la respecta la Llei, etc. família en el desenvolupament del Programa. D’aquesta manera la família pot reflexionar sobre Convé relacionar aquesta activitat amb la que s’ha el missatge que transmet l’escola respecte al fet a la unitat didàctica 3, tot remarcant que en tabaquisme i oferir suport coherent en aquest l’activitat de la tercera unitat didàctica els camp al fill en qüestió. resultats eren ficticis, mentre que en la present treballen amb la seva pròpia exposició real. Cada alumne ha de fer una creu a la casella corresponent cada vegada que està exposat al És convenient que els alumnes facin arribar als fum ambiental del tabac. Per a poder calcular el seus pares l’estimació de la seva exposició real al percentatge al “termòmetre del risc”, els alum- fum ambiental del tabac per tal de poder-la nes han de comptar quantes caselles han comentar. omplert, independentment del nombre de creus que hi hagi a cada casella. Tot i això, és impor- tant que marquin amb una creu cada vegada VEGEU IDEES CLAU PÀG 61 57 Unitat didàctica 5 “El meu termòmetre del risc” Temporització Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material Abans del Assegurar-se que els alumnes vagin recollint durant tota una Autoregistre de l’exposició dia d’inici setmana, a la fitxa núm. 7 del material, l’autoregistre de la seva al FAT. de la unitat exposició al fum ambiental del tabac (FAT). didàctica 0-10 min Presentar els objectius i la metodologia de treball. Revisar com Fitxa núm. 7 del quadern. han emplenat els autoregistres. 10-15 min Calcular l’exposició individual al FAT a partir de les dades de Fitxa núm. 7 del quadern. l’autoregistre i les claus de la fitxa. 25-20 min Debatre els resultats entre tot el grup classe (valoracions, Participació. interpretacions, regulacions, actituds personals, espais lliures de fum, drets del no-fumador, etc.) 45-10 min Extreure conclusions i les principals idees clau de la unitat Pissarra. didàctica. 58 MATERIAL PER A L’ALUMNAT Fitxa de treball 7 Autoregistre de tabaquisme passi u Se’t proposa que el que vas fer a la fitxa de treball núm. 4 per a una situació fictícia, ho facis ara per a la situació real de com estàs tu exposat al tabac al llarg de tota una setmana. alta baixa exposició 59 Unitat didàctica 5 “El meu termòmetre del risc” Autorregistre de la teva exposició al fum de tabac Fes una creu al lloc adequat de la graella cada vegada que hagis estat exposat al fum de tabac dels altres. Pots marcar tantes creus a dintre de cada casella com vegades recordis que aquell dia van fumar al teu voltant. Lloc d’exposició / dia Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge dia: dia: dia: dia: dia: dia: dia: A casa A casa d’altres familiars A casa d’amics Al cotxe A la parada de l’autobús Al carrer, davant de l’escola En un espectacle a l’aire lliure (futbol, etc.) Al carrer, davant o en una terrassa de bar o cafeteria En altres llocs: ............................. Calcula ara el percentatge d’exposició real al fum ambiental del tabac segons el nombre de caselles (no pas de creus) que has marcat al teu autoregistre. Utilitza la fórmula següent: 0-33% Exposició baixa Nombre de caselles marcades × 100 % 34-66% Exposició mitjana = d’exposició 7 màxim 67-100% Exposició alta 60 Assenyala al termòmetre Què en següent el teu percentatge es, real d’exposició al fum pens s ambiental del tabac d’aquest resultat s? Exposició alta 67-100% Exposició mitjana 34-66% Exposició baixa 0-33% Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 Hi han diferents fonts d’exposició al fum ambiental del tabac. 2 L’únic nivell segur d’exposició al fum ambiental del tabac és el “zero”. 3 E l no-fumador té dret a fer valer els seus drets. 4 L es lleis de control del tabaquisme ens permeten protegir-nos del fum ambiental del tabac gràcies als espais lliures de fum. 5 Deixar de fumar és difícil perquè el tabac crea addicció; per això val més no començar a fumar mai. 61 ? Unitat didàctica 5 “El meu termòmetre del risc” 6 “ Fes-ho!”Unitat didàctica Activitat Títol Material professorat Material alumnat Primera hora de classe 1 Activitat Fer front al tabaquisme Orientacions Fitxa núm. 8 passiu. Lectura i treball a la (pàg. 63-66) del quadern fitxa de la situació. (pàg. 71-72). 2 Activitat Fer front al tabaquisme Orientacions Fitxa núm. 8 passiu. Role-playing de la (pàg. 63-66) del quadern situació. (pàg. 71-72). Segona hora de classe 1 Activitat Com refusar una Orientacions Fitxa núm.9 cigarreta. Treball individual i en (pàg. 66-69) del quadern petits grups de les situacions (pàg. 73-75) 1, 2 i 3 sobre tipus de pressió de grup. 2 Activitat Com refusar una Orientacions Fitxa núm.9 cigarreta.Role-playing de la (pàg. 66-69) del quadern situació 4 o de la situació 5. (pàg. 73-75) Objectius OBJECTIUS GENERALS I dentificar els mecanismes amb què opera la publicitat i la pressió del grup. D esenvolupar habilitats per a no cedir a la pressió del grup. 62 ! OBJECTIUS ESPECÍFICS presència i presentant-los els arguments Reconèixer la influència directa i indirecta de la efectius pels quals creus que els altres no han pressió dels amics. de fumar al seu entorn. D istingir la pressió social lleugera de la pressió Refusar una cigarreta quan et sigui oferta (per la social intensa. família, pels amics i per altra gent) i defensar la R esoldre una situació de tabaquisme passiu teva elecció amb arguments sòlids i rellevants. demanant als altres que no fumin en la teva Correspondència entre objectius i continguts Objectius Continguts Identificar els mecanismes amb què opera la - Avantatges i inconvenients de fumar. publicitat i la pressió del grup. - Tabaquisme passiu i drets del no-fumador. - Habilitats per a reconèixer la pressió social. Desenvolupar habilitats per a no cedir a la pressió Habilitats per a refusar una cigarreta. del grup. Organització Començar una conversa Passar-ho bé Es proposa dividir aquesta unitat didàctica en Reduir els nervis dues classes d’una hora cadascuna. Evitar l’aïllament Per provar-ho P ROPOSTA PER A LA PRIMERA CLASSE (UNA HORA) A favor de no fumar o no beure Estalviar diners Activitat suggerida Estar en més bona forma física No fer pudor de tabac o alcohol Activitat de joc de rol sobre situacions No tenir les dents grogues· relacionades amb el tabaquisme passiu. No començar l’addicció Fer un entrenament d’habilitats amb tècni- No contaminar l’aire ques de joc de rol. F er un debat sobre això. En aquest moment es proposa començar l’entre- nament específic d’habilitats en una triple direcció: En forma de debat obert, en primer lloc cal A Per a ser capaços de defensar el nostre dret demanar als alumnes quins motius coneixen a de no-fumadors. favor i en contra de fumar o de beure alcohol. Es B Per a refusar l’oferiment d’una cigarreta. tracta d’esmentar no tan sols elws aspectes C Per a reforçar l’assertivitat. negatius, sinó també els positius que els fuma- dors pretenen trobar en l’acte de fumar. Dedi- Es proposen dues activitats per a escenificar: car-hi uns cinc minuts, anotar-los a la pissarra i l’una per a aquesta primera hora de classe, i aclarir cada aspecte amb l’ajuda dels alumnes. l’altra per a la propera. En la primera s’insisteix en la importància de saber sortir-se’n de manera Heus aquí uns quants arguments que poden adient en situacions de tabaquisme passiu. donar els alumnes a favor de cadascuna de les opcions en el cas del tabac: a) Activitat: Fer front al tabaquisme passiu (adaptada del Programa holandès “Smoking? A favor de fumar o beure Why should you?”, de l’organització STIVORO i Fer amics la televisió escolar Teleac/NOT) 63 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” La descripció d’aquesta activitat és a la fitxa El que es manifesta com a no-fumador dient núm. 8 del quadern de l’alumne, “Fer front al que li molesta el fum. tabaquisme passiu”. El fumador que encén la cigarreta. Tres amics que escolten música sense fumar. Heus aquí la situació plantejada: Crear un escenari senzill: Es poden utilitzar Aquesta activitat inclou una cadires i taules per muntar l’escenografia. En l’àmbit de la prevenció, és molt important que per escenificació. Imagina’t la a l’escenificació no es facin servir els elements situació següent: Tu i uns necessaris per a la conducta que volem evitar: quants amics sou a casa d’un ni objectes reals ni tan sols objectes que s’hi de vosaltres i escolteu música. relacionin. Per exemple, per a la conducta de Un d’ells treu un paquet de fumar, cal no utilitzar tabac, encenedor, etc. cigarretes i n’encén una. És una habitació petita, i al cap de pocs Activitat per als espectadors: L’educador (en minuts l’habitació és plena de absència de les persones que faran la representa-ció) decideix què ha d’observar la resta del grup, fum. Tu et sents realment molest i distribueix les categories que cal observar. Es pel fet d’estar envoltat de fum i poden repartir els espectadors en diferents grups decideixes dir-li al que fuma que per tal que cada grup observi un dels actors o un el fum et molesta. dels aspectes treballats anteriorment (arguments, estils de comunicació, etc.), tant els favorables a la Inicialment, cada alumne contesta a la fitxa dues conducta preventiva, com els que podrien millorar. formes per a dir que li molesta el fum. L’educador tractarà que en aquesta fase de l’activitat no es En la situació que es representarà es poden perdi gaire temps. diferenciar tres grans aspectes que convé observar: Tot seguit, l’activitat inclou una escenificació i la tècnica del joc de rol. El que diu la persona molesta pel fum: què diu i com ho diu. Preparació dels actors i els rols: En seleccio- L ’actitud i la conducta del fumador: com encén nar els actors es recomana que siguin volunta- la cigarreta, com reacciona davant el que li diu ris. Si això no és possible, l’educador seleccio- la persona molesta pel seu fum. narà els més extravertits. És important que els L’actitud de les altres tres persones: que o bé joves que representin el paper de consumidor és neutra, sense decantar-se per cap de les no siguin escollits perquè hagin consumit dues posicions; o bé més favorable al no-fuma- alguna vegada o perquè tinguin més interès per dor; o bé més favorable al fumador. fer-ho. Això podria reforçar un estat de precon- templació o contemplació de la conducta. Representació: La representació ha de ser com S’atribueix a cada actor un personatge perquè més realista millor. Si sorgeix algun imprevist o se’l prepari segons les instruccions de l’educa- problema, l’educador pot parar l’escenificació i dor. Els diferents actors no han de conèixer els reprendre-la posteriorment. personatges o rols dels altres. Cadascú coneix exclusivament el paper que li ha tocat fer. Debat: Al començament del debat, els actors L’educador recorda el temps de què disposen han d’explicar com s’han sentit durant la repre- per a preparar-se el paper i el temps que durarà sentació i quines dificultats hi han trobat. Tota la l’escenificació. resta del grup fa els comentaris que consideri oportuns, el que han anat observant i anotant (els En la situació que es representarà es poden aspectes positius i els millorables pels actors). diferenciar cinc rols o personatges: 64 Paper del coordinador: El coordinador, en Per tant, el primer que ha de fer l’educador, d’acord aquest cas l’educador que dinamitza el joc de rol, amb aquestes indicacions, és assignar el rol als ha de controlar que el tema, la situació i els actors i els aspectes que haurà d’observar la resta personatges de l’escenificació quedin ben del grup. Per a això, pot fer còpia de la pàgina delimitats. La base del joc està en el fet que cada següent i retallar el text de cada rol per la línia de actor es prengui seriosament el seu paper i el punts. Cal donar a cada actor únicament el text del representi amb la màxima sinceritat possible, tal seu rol, ja que cadascun d’ells ha de desconèixer el com ho faria en la vida real. És important que el rol dels altres. Cada actor ha de tenir dos o tres debat que es faci una vegada representada la minuts de temps per a preparar el seu paper (que situació, reculli tots els aspectes treballats normalment és molt senzill) i posar-s’hi plenament prèviament amb els alumnes: estils de conducta, (ser tímid, o prendre la iniciativa, o esperar la conducta assertiva, llenguatge assertiu, obsta- reacció d’un altres, etc.). Mentre els actors prepa- cles que pot presentar l’interlocutor i com afron- ren els rols, l’educador s’adreça als altres, els tar-los, conducta no verbal (contacte visual, llegeix la situació i els reparteix paperets amb els postura corporal, moviments, gestos), etc. aspectes que han d’observar. Protagonistes o rols (La informació de cada personatge és EXCLUSIVA per a l’actor corresponent) No-fumador molest pel fum: Ets molt amic del qui s’ha posat a fumar, però resulta que això és casa teva i ets molt conscient que els teus pares no volen que s’hi fumi, i encara menys que ho fem nosaltres. Tens molt clar que li vols dir que el fum et molesta, però penses una mica com li ho diràs. A més del fet que el fum et molesta, li diràs que apagui la cigarreta perquè els teus pares no volen que es fumi a casa teva. Fumador: Ets una persona molt activa i dinàmica. Tens un cert lideratge sobre els companys. Ets el més gran del grup. Malgrat que estàs a casa d’un altre, creus que aquest no s’enfadarà perquè fumis, i ni tan sols li demanes permís per a fer-ho. T’agrada fumar quan escoltes música, i la teva idea és continuar fumant durant el temps que passaràs amb els altres. Amic 1: Ets tan amic del fumador com de l’amfitrió, que ha dit que el fum li molestava. A tu també et molesta, però prefereixes callar perquè ja ho ha dit l’amfitrió i així no cal que diguis res i no t’arrisques a indisposar-te amb cap dels dos. Amic 2: A tu el fum no et molesta gens. De fet, a tu també t’agradaria fumar i ets conscient que si el fumador t’hagués ofert una cigarreta, potser l’hauries acceptada i hauries fumat com ell. Per tant, no només no li has dit que el fum no et molesta, sinó que mires molt com fuma i el que fa mentre fuma. I et fa la impressió que el fumador es troba bé amb la teva actitud d’admiració. Amic 3: Eres molt tímid i molt complidor en tot. La situació et posa una mica nerviós; però no tan sols perquè el fum et molesta, sinó també perquè creus que no s’ha de fumar dins la casa i que el fumador s’està passant molt. No dius res, però tens tanta tensió que els teus gestos sembla que vulguin convidar el fumador a apagar la cigarreta. Observadors (La informació és EXCLUSIVA per a cada grup d’observadors) Grup 1 (d’unes vuit persones): ¿Què diu la persona molesta pel fum? ¿Com ho diu (amb quin llenguatge, to de veu, expressió facial i corporal, etc.)? Grup 2 (d’unes vuit persones): ¿Què diu el fumador? ¿Com ho diu (amb quin llenguatge, to de veu, expressió facial i corporal, etc.)? (en dos moments ben diferents: quan encén la cigarreta, i quan reacciona davant el que li diu el no-fumador molest pel fum). Grup 3 (d’unes vuit persones): ¿Quina expressió facial i corporal adopten els altres tres amics? ¿Mostren una posició neutra o no? ¿És diferent en cada cas? ¿Diuen alguna cosa o romanen en silenci? 65 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” A continuació es fa la representació. I es repeteix alumnes aprenguin a distingir diferents nivells de un parell de cops, però canviant els actors i els pressió. L’objectiu és que s’adonin que la con- observadors. ducta individual és influïda per la del grup (pres- sió del grup) i que siguin capaços de dir als Tot seguit, es fa un debat entre tot el grup classe. fumadors que el seu fum els molesta. Primerament l’educador demana als actors que Per a la primera part de l’activitat, es reparteixen els diguin com s’han sentit en el rol que els ha tocat alumnes en grups de tres. Després de llegir amb representar. calma cadascuna de les tres situacions proposa- des, es demana als alumnes que escriguin a l’espai Després s’analitza cada personatge a partir de adient del full com reaccionarien davant de cadas- les aportacions dels observadors. L’educador pot cuna. És important que l’educador s’asseguri que aprofitar les opinions que van sortint sobre el que tothom escriu individualment les seves pròpies s’ha escenificat per a clarificar o introduir algun reaccions davant els tres tipus diferents de pressió. aspecte important que no hagi sortit o no hagi Cal que cada alumne se situï dins el rol que presen- quedat prou clar. ta cadascuna de les situacions. PROPOSTA PER A LA SEGONA CLASSE Si algú t’ofereix una cigarreta d’aquesta (UNA HORA) manera, ¿com reaccionaries (què diries)? Activitat suggerida Pressió lleugera (situació 1) Ets a la ciutat amb uns quants amics. Aneu a un Activitat de joc de rol sobre situacions bar a prendre alguna cosa, i una persona que és relacionades amb el tabaquisme actiu. a prop teu treu una cigarreta i et pregunta: “¿Vols F er un entrenament d’habilitats amb tècni- una cigarreta?” Com que no vols fumar, li dius: … ques de joc de rol. Fer un debat posterior. Si algú t’ofereix una cigarreta d’aquesta manera, ¿com reaccionaries (què diries)? Seguint l’esquema utilitzat en la sessió anterior, Pressió mitjana (situació 2) farem servir la mateixa tècnica per fer front a Ets a la ciutat amb uns quants amics. Altra algunes situacions concretes d’oferta de cigarre- vegada esteu prenent una beguda en un bar, i tes o tabaquisme actiu, i de com ser capaços de una persona que és a prop teu t’ofereix una refusar-les. cigarreta. Tu li respons que no vols fumar. La persona que te l’ha oferta et diu: “Oh, no siguis b) Activitat: Com refusar una cigarreta bleda; agafa’n una. Tothom fuma.” I tu li dius: … (adaptada del Programa holandès “Smoking, your choice”, de la Universitat de Maastricht) Si algú t’ofereix una cigarreta d’aquesta manera, ¿com reaccionaries (què diries)? Els alumnes tenen descrita aquesta activitat a la fitxa núm. 9 del seu quadern, “Com refusar una Pressió intensa (situació 3) cigarreta”. Ets a la ciutat altre cop amb uns quants amics teus i aneu a fer un beure en un bar. Una persona En aquesta activitat, els escolars han de ser del grup encén una cigarreta i n’ofereix una als capaços de refusar una cigarreta coneixent altres. Tots accepten. És el teu torn. Tu no vols la formes de fer-ho (tenint arguments clars) i por- cigarreta. Llavors els altres del grup diuen: “¿Per tant-les a la pràctica de amb la finalitat d’augmen- què no vols fumar? ¿És que els teus pares no tar la seva autoeficàcia. Aquestes vies de refús t’ho deixen fer?” o “¿És que tens por de fumar? ajudaran els adolescents a defensar la seva No agafaràs pas un càncer per una cigarreta”. opció de no fumar. També es pretén que els Però tu realment no vols fumar. I llavors dius: … 66 Després, cada membre del grup llegeix als altres La situació 4 permet l’exercitació del refús en dos el que ha escrit. Primerament els comunica boca de diferents persones. La situació 5, en la reacció davant la pressió lleugera, després canvi, planteja més aviat una situació de pressió davant la mitjana i, finalment, davant la intensa. molt intensa i les diverses actituds enfront de la pressió del grup en un dels seus grups d’amics, i És important que els alumnes refusin amb convic- serveix més per a fer l’anàlisi d’aquestes actituds ció, que siguin assertius. Cal tenir en compte de: enfront de la pressió en el debat posterior. dir clarament allò que un vol; Com a la sessió anterior, en aquesta cal dir als no ferir els altres amb el que un diu; alumnes que cadascun d’ells ha de representar n o dubtar a dir el que un vol dir; bé el seu rol i reaccionar davant el que li diu s er espontani; l’altre sense sortir-se gens del guió assignat m irar a la cara de la persona a qui es parla. (per exemple, ser tímid o bé pressionador) i independentment del que faria en la realitat. Heus aquí unes quantes vies de refús: Tothom ha de ser conscient que es tracta d’una escenificació i que el que convé és crear els 1 Mantenir-se ferm refusant (“No, gràcies”). personatges d’una acció que és fictícia a la 2 Refusar i donar una raó (un motiu o excusa classe, però que es pot assemblar a les que senzills). es trobaran a la vida real. 3 Refusar i discrepar de les raons que dóna el fumador. Per començar el joc de rol, igual que en el cas 4 Refusar i esperar que l’altre doni un nou anterior, cal fer sortir els qui faran d’actors, donar a argument (també ignorar l’oferiment o canviar cadascun el text del seu rol i deixar-los dos o tres el tema de conversa). minuts perquè el llegeixin i es posin en situació del 5 Invertir la pressió: si et diuen: “Vols fumar que hauran de representar. Són rols molt senzills i una cigarreta?”, contestar: “¿Que no ho saps, concrets, i cada actor el pot guarnir amb la seva que no fumo?” personal capacitat d’expressió i comunicació, però 6 Evitar els llocs o les situacions en què es sempre mantenint-se en el personatge que li toca fer. consumeix tabac o begudes alcohòliques. Després l’educador torna a l’aula i llegeix la L’educador ha de permetre que cada membre situació amb la resta del grup. Immediatament, del grup esculli una de les vies per a refusar. Cal assigna a cadascun dels tres grups d’especta- tenir present que cada membre ha de fer la seva dors l’aspecte que ha d’observar. A partir d’aquí, pròpia tria, però cal evitar que això suposi un entren els personatges i es representa la situa- temps excessiu. ció, que no ha de durar més de deu minuts. Tot seguit, es fa una ràpida posada en comú de Situació 5 manera que quedin recollides unes quantes formes i continguts de les diverses fórmules per a dir “no vull fumar”. El vostre grup esteu parlant so- bre els exàmens. En un moment A continuació, s’entra en la segona part de determinat, el líder ofereix una l’activitat. Es proposen les situacions 4 i 5, que cigarreta als altres. Un per un, la serveixen per a exercitar-se en el refús d’una cigarreta a través d’un joc de rol. refuseu. Feu-ho per mitjà d’algu- na de les formes que acabeu Recomanem escollir-ne una de les dues per a d’aprendre a l’exercici anterior: ser representada a classe. Potser per a decidir “No, gràcies…”. quina pot ser útil el que s’hagi dit a la posada en (adaptada del Programa holandès “Smoking, your choice”, de la comú de la primera part de l’activitat. Universitat de Maastricht) 67 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” Protagonistes o rols (La informació de cada personatge és EXCLUSIVA per a l’actor corresponent) No-fumador molest pel fum: Ets molt amic del qui s’ha posat a fumar i t’ofereix una cigarreta, i això et crea una pressió més gran. Tens clar que no vols fumar i que li diràs que no, però procures no ser el primer a dir-li-ho. Esperes que parlin abans almenys dos dels altres. Fumador: Ets una persona molt influent sobre els companys. Tens un cert lideratge, perquè ets amic de tots i força extravertit. No tens cap dubte d’oferir una cigarreta als altres, perquè per a tu és una manera de fer-los veure que comptes amb ells. Tampoc no segueixes un ordre per oferir-los-la, sinó que fas un gest general a tots alhora. No-fumador no molest pel fum: Ets més amic d’altres dos companys del grup que del fumador, però no et molesta el fum ni que els altres fumin. Únicament tens clar que no vols fumar perquè a casa teva no fuma ningú i fins ara no has sentit mai la necessitat de fer-ho. En canvi, sí que tens un oncle que ha tingut molts problemes de salut per culpa d’haver fumat durant molt de temps. No-fumador indiferent davant l’acte de fumar: T’ha sorprès que el teu amic, que aprecies força, fumi i que us hagi invitat a fumar d’aquesta manera tan evident. Estàs molt pendent del que saps que és el millor amic del fumador, per veure com reacciona, perquè tu no saps pas què fer. Si els altres li haguessin agafat la cigarre- ta, potser tu també ho hauries fet. No-fumador que té molt clar que no vol fumar: No tens cap problema a prendre la paraula el primer i dir-li al fumador que no vols fumar. Tot i que sou amics, sempre has tingut una certa rivalitat amb ell i et molesta que sovint vulgui ser tan protagonista. Observadors (La informació és EXCLUSIVA per a cada grup d’observadors) Grup 1 (d’unes vuit persones): Observeu què diu el fumador i com ho diu (amb quin llenguatge, to de veu, expressió facial i corporal, etc.) en dos moments ben diferents: quan ofereix la cigarreta, i quan reacciona davant el refús dels altres. ¿Intenta imposar-se i pressionar? Grup 2 (d’unes vuit persones): Observeu el conjunt dels no-fumadors i diferencieu els arguments que va donant cadascun per a refusar la cigarreta. Grup 3 (d’unes vuit persones): Observeu l’actitud dels no-fumadors: l’ordre en què parlen, si interaccionen entre ells, com funciona la pressió del grup entre ells, si n’hi han uns de més decidits que d’altres, si en alguna actuació influeix la por a parlar i significar-se en el grup, etc. Quan s’acaba l’escenificació, comença el debat, capacitat de defensar-se i ser assertiu que ens amb un ordre d’intervenció que ha de ser el mateix interessa que surti en aquesta unitat didàctica. que el proposat per a l’activitat anterior: primera- ment cadascun dels actors expressa com s’ha Situació 5 sentit en el rol que ha hagut de fer: ara és quan un pot diferenciar entre el que ha fingit i el que faria normalment. Per tant, pot afirmar, per exemple, que Sou en una cafeteria i parleu s’ha sentit malament havent de fer de fumador sobre música. El líder del grup pressionador si a la vida real no li agrada ser així. ofereix una cigarreta a algú, A continuació es va demanant a cada grup i la resta del grup creu que sí: d’observadors que digui el que ha observat de que aquella persona hauria de cada aspecte que tenia encarregat, i així es va fumar-se la cigarreta. Tot el grup aconseguint que apareguin totes les característi- la pressiona. Representeu la ques vinculades a la pressió del grup i a la persona que se sent pressionada. 68 Protagonistes o rols (La informació de cada personatge és EXCLUSIVA per a l’actor corresponent) No-fumador pressionat per fumar: Ets tímid i normalment t’agrada passar desapercebut en el grup. I avui l’amic que té més influència sobre el grup s’ha ficat amb tu per oferir-te una cigarreta que sap que no vols. No saps què dir-li, et poses vermell i molt nerviós, i esperes que el teu millor amic t’ajudi, però veus que aquest no diu res. Líder fumador que pressiona per fer fumar: Ets molt actiu. T’agrada prendre la iniciativa perquè els teus amics ho accepten bé. Has pres a la teva germana un paquet de cigarretes mig començat que saps que fa dies que no toca, i has decidit oferir-ne una a la persona del grup que saps que no en voldrà però també que no sabrà dir que no, i creus que la situació serà divertida i que riuràs una estona. Quan menys s’ho espera, li ofereixes la cigarreta posant-la-hi al davant. No-fumador 1 que pressiona per fer fumar: Et portes molt bé amb el líder del grup i t’agrada la manera que té de relacionar-se amb els altres. Et diverteixes molt amb ell, sobretot quan es fica amb el més tímid de la colla. Per això avui, amb una cosa nova com una cigarreta, decideixes ajudar-lo quan pressiona l’altre perquè fumi. No-fumador 2 que pressiona per fer fumar: Ets el més amic d’aquell a qui el líder i els altres pressionen perquè fumi. Veus que està molt nerviós i que espera que l’ajudis a desfer-se d’una pressió tan intensa, però no t’acabes d’atrevir a fer-ho i et quedes callat mirant de dissimular. No contribueixes a la pressió sobre ell, però tampoc no el defenses, i això et fa sentir malament i una mica culpable. No-fumador 3 que pressiona per fer fumar: T’ha agafat per sorpresa el que passa avui perquè no havien sortit mai cigarretes en el grup. No t’agrada que el grup es fiqui sempre amb la persona més tímida, però tampoc no et vols enfrontar ni al líder del grup ni al seu millor amic. Per tant, optes pel que és més còmode, que és seguir el joc, i t’afegeixes a les pressions i les rialles. Creus que cadascú ha d’aprendre a defensar-se per si mateix. Observadors (La informació és EXCLUSIVA per a cada grup d’observadors) Grup 1 (d’unes vuit persones): Observeu la persona pressionada: com reacciona, què diu, què no diu i com es mou. Intenteu analitzar com es deu sentir. Grup 2 (d’unes vuit persones): Observeu el líder fumador: què diu, quan ho diu i com ofereix la cigarreta. Com continua pressionant la persona tímida i què fa amb les altres persones del grup. Intenteu esbrinar amb quina intenció crea aquesta situació. Grup 3 (d’unes vuit persones): Actitud de les altres tres persones (si hi ha diferència entre elles, si diuen alguna cosa o romanen en silenci, si creieu que tenen una posició neutra o no, com interaccionen entre elles, quina actitud tenen vers el líder i quina vers el pressionat, etc.) Al llarg de les representacions, cal no fer servir mai en les escenificacions, ja que, si hi fossin, ni tabac ni productes relacionats amb aquest subliminalment farien de facilitadors que s’interio- (succedanis que representin cigarretes). ritzarien en el cas dels alumnes que dubten si En l’àmbit de la prevenció és una norma molt provar-los o no. De fet, aquest és un dels recur- clara que els elements necessaris per a prevenir sos de motivació que utilitza la indústria als seus la conducta en qüestió no han de ser presents missatges publicitaris. VEGEU IDEES CLAU PÀG 75 69 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” Temporització Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material Primera hora: Fer front al tabaquisme passiu 0-5 min Presentar els objectius i la metodologia de treball. Triar una de les dues activitats en funció del grup. 5-5 min Fer les primeres consideracions sobre avantatges i inconvenients de Pissarra. fumar o de beure alcohol. 10-15 min Fer la lectura i el treball de la primera situació. Respondre a la fitxa Fitxa núm. 8 sobre com dir que els molesta el fum de tabac. del quadern. 25-5 min Assignar els rols de la situació que cal representar. Joc de rol. 30-5 min Fer la lectura de la situació i assignar els aspectes que cal observar. Joc de rol. 35-10 min Escenificar la situació. Joc de rol. 45-10 min Fer un debat sobre el que s’acaba d’escenificar. Joc de rol. Segona hora: Com refusar una cigarreta 0-15 min Dividir el grup classe en grups de tres i iniciar el treball individual i en Fitxa núm. 9 petit grup sobre com reaccionar davant de situacions de pressió del del quadern grup lleugera, mitjana i intensa. 15-5 min Assignar els rols de la situació 4 o 5, segons la que s’hagi triat. Joc de rol. 20-5 min Fer la lectura de la situació i assignar els aspectes que cal observar. Joc de rol. 25-10 min Escenificar la situació. Joc de rol. 35-15 min Fer un debat sobre el que s’acaba d’escenificar. Joc de rol. 50-5 min Extreure les principals idees clau de la unitat didàctica. Pissarra. 70 LUMNAT MATERIAL PER A L’A Fitxa de treball 8 Fer front al abaquisme passiut Escenificació: molest pel fum d’una cigarreta Aquesta activitat inclou una escenificació. Imagina’t la situació següent: Tu i uns quants amics sou a casa d’un de vosaltres i escolteu música. Un d’ells treu un paquet de cigarretes i n’encén una. És una habitació petita, i al cap de pocs minuts l’habitació és plena de fum. Tu et sents realment molest pel fet d’estar envoltat de fum i decideixes dir-li al que fuma que el fum et molesta. “NO, gràcies” 71 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” Activitats 1 Cadascú de vosaltres pensa dues maneres de dir que el fum li molesta: Opció 1: Escolta, jo… Opció 2: Escolta, ¿podries… 2 Ara pot començar l’escenificació. Tu ets un dels amics de l’habitació. El líder del grup és el fuma- dor o fumadora. Repetiu l’escenificació de manera que diferents membres del grup puguin dir al fumador que estan molestos pel seu fum. Expresseu la vostra queixa en una de les formes que hàgiu preparat prèviament a l’exercici anterior. (adaptada del Programa holandès “Smoking? Why should you?”, de l’organització STIVORO i la televisió escolar Teleac/NOT) Situació triada El ROL que m’ha tocat preparar... Els aspectes que m’ha tocat OBSERVAR... 72 LUMNAT MATERIAL PER A L’A Fitxa de treball 9 Com refusar una cigarreta Pressió sobre el tabac Aquesta activitat tracta de la pressió directa que els altres exerceixen perquè fumis. Es descriuen a continuació tres situacions en les quals una cigarreta és oferta per tres camins diferents. En la primera s’utilitza una pressió lleugera; en la segona, una pressió mitjana, i en la tercera, una pressió intensa sobre tu per aconseguir que fumis. Si algú t’ofereix una cigarreta d’aquesta manera, ¿què li respondries o com reaccionaries? PRESSIÓ LLEUGERA (situació 1) Ets a la ciutat amb uns quants amics. Aneu a un bar a prendre alguna cosa, i una persona que és a prop teu treu una cigarreta i et pregunta: “¿Vols una cigarreta?” Com que no vols fumar, li dius: … PRESSIÓ MITJANA (situació 2) Ets a la ciutat amb uns quants amics. Altra vegada esteu prenent una beguda en un bar, i una persona que és a prop teu t’ofereix una cigarreta. Tu li respons que no vols fumar. La persona que te l’ha oferta et diu: “Oh, no siguis bleda; agafa’n una. Tothom fuma.” I tu li dius: … PRESSIÓ INTENSA (situació 3) Ets a la ciutat altre cop amb uns quants amics teus i aneu a fer un beure en un bar. Una persona del grup encén una cigarreta i n’ofereix una als altres. Tots accepten. És el teu torn. Tu no vols la cigarreta. Llavors els altres del grup diuen: “¿Per què no vols fumar? ¿És que els teus pares no t’ho deixen fer?” o “¿És que tens por de fumar? No agafaràs pas un càncer per una cigarreta”. Però tu realment no vols fumar. I llavors dius: … 73 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” Activitats 1 Escriu en un full com reaccionaries (què diries) davant de cadascuna de les tres situacions: PRESSIÓ LLEUGERA (situació 1) PRESSIÓ MITJANA (situació 2) PRESSIÓ INTENSA (situació 3) 2 Cada membre del grup llegeix als altres dos el que ha escrit. Sit J uo acc ió d tri C e adao rm ol u : r n ea f uc si ag ra rreta El ROL que m’ha tocat preparar... Situació 4 El vostre grup esteu parlant sobre els exàmens. En un moment determinat, el líder ofereix una cigarreta als altres. Un per un, la refuseu. Feu-ho per mitjà d’alguna de les formes que acabeu d’aprendre a l’exercici anterior: “No, gràcies…”. Situació 5 Els aspectes que m’ha tocat OBSERVAR... Sou en una cafeteria i parleu sobre música. El líder del grup ofereix una cigarreta a algú, i la resta del grup creu que sí: que aquella persona hauria de fumar-se la cigarreta. Tot el grup la pressiona. Representeu la persona que se sent pressionada. (adaptada del Programa holandès “Smoking, your choice”, de la Universitat de Maastricht) 74 I les conc d lue ss ip or né ss disc de la Situació Bu c sl sa is ós e a só Principals conclusions n... Situació A Principals conclusions Situació C Principals conclusions Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 Cal defensar el dret de ser no-fumador expressant sense agressivitat allò que ens molesta. 2 Aprendre a ser assertiu suposa la capacitat de dir el que un pensa o vol fer, però sense enfadar-se ni enfrontar-se als altres. 3 Ningú no hauria de fer res que realment no vulgui fer. 4 Hi han formes diverses per a dir el que un realment vol fer sense necessàriament haver d’enfrontar-se als altres. És possible entrenar-s’hi i agafar-hi seguretat, a mesura que un es va trobant en situacions que li demanen resposta. 5 Hem d’evitar pressionar els altres amb maneres amb les quals no voldríem que ningú ens pressionés a nosaltres. 75 Unitat didàctica 6 “¡Fes-ho!” 7 “ I tu què faràs?”Unitat didàctica Activitat Títol Material professorat Material alumnat 1 Redacció sobre arguments a Orientacions (pàg. 77) Fitxa núm. 10 favor de fumar i en contra de del quadern fer-ho. (pàg. 79-81) 2 Discussió en grup: lectura Orientacions (pàg. 77) Fitxa núm. 10 de redaccions i clarificació del quadern d’arguments i opinions. (pàg. 79-81) Objectius OBJECTIUS GENERALS Clarificar els propis valors i actituds en relació amb les substàncies que poden causar depen- dència. D efinir les pròpies expectatives de comporta- ment futur. OBJECTIUS ESPECÍFICS R econèixer que fumar és una addicció i que es converteix en un hàbit. Clarificar els propis valors i actituds respecte al fet de consumir tabac. Conèixer els avantatges de no fumar. Definir el propi comportament futur respecte al consum de tabac. 76 ? Correspondència entre objectius i continguts Objectius Continguts Clarificar els propis valors i actituds en relació - A cceptació que el tabac és una droga, i fumar, amb les substàncies que poden causar una addicció. dependència. - Clarificació individual sobre el fet de fumar. Definir les pròpies expectatives - A vantatges de no fumar. de comportament futur. - P redicció sobre la conducta futura pel que fa a fumar o no. Organització Cal recordar que convé obtenir una clarificació individual sobre aquesta qüestió i, en molts casos, Activitat suggerida el compromís personal i públic de no fumar. En aquest sentit, aquesta activitat té un clar efecte Activitat de síntesi i de declaració pública de preventiu. Diversos estudis demostren que com- la intenció quant a la conducta fumadora. prometre’s en públic a fer una cosa és un condicio- Fer una redacció, cada alumne, que reculli nament poderós per al comportament futur. arguments a favor de fumar i d’altres en contra de fer-ho. Tot seguit, quan els alumnes hagin acabat les Fer un debat de grup per a aclarir els argu- seves redaccions, se’n poden llegir a classe unes ments a favor i en contra. quantes, bé en petits grups comunicant cadascú als altres del grup el que ha escrit, bé en el gran grup. En aquest segon cas, potser és millor que L’educador demana als alumnes que facin una prèviament els alumnes s’intercanviïn els qua- redacció sobre el contingut següent: derns, a fi i efecte de conservar l’anonimat de l’autor de la redacció. A Els arguments a favor de fumar i en contra de fer-ho segons el que han assimilat de tot el que L’última part de la unitat didàctica, que correspon s’ha tractat en les unitats didàctiques anteriors; també als darrers minuts del Programa, s’han B Si creuen que fumaran o no quan seran d’utilitzar per debatre i clarificar els arguments grans i per què. Potser en aquest punt es pot que hagin anat sortint en la lectura i el debat demanar als alumnes que diferenciïn entre el futur previ de les redaccions. En la mesura del que més immediat (els propers mesos, el proper any) i sigui possible, convé arribar a petites conclusi- el que passarà d’aquí a uns quants anys. Això pot ons sobre què significa fumar. ajudar alguns a fer ara una declaració negativa que podria quedar emmascarada per la incertesa del que passarà d’aquí a un quant temps. VEGEU IDEES CLAU PÀG 81 Per ajudar al desenvolupament d’aquesta activi- tat, s’ofereix la fitxa núm. 10 del quadern de l’alumne, que preveu un espai per aquesta petita redacció. 77 Unitat didàctica 7 “¿I tu què faràs?” Temporització Temps Desenvolupament de la unitat didàctica Mètode/material 0-5 min Presentar els objectius i la metodologia de treball. 5-20 min Escriure, els alumnes, la seva petita redacció sobre arguments a favor Fitxa núm. 10 de fumar i en contra de fer-ho. del quadern. 25-20 min Fer la lectura de les redaccions i la clarificació d’arguments i opinions Pissarra i participació. (debat en grup). 45-10 min Extreure conclusions sobre el Programa. Pissarra i participació. 78 MATERIAL PER A L’ALUMNAT Fitxa de treball 10 Aquesta és la darrera fitxa de treball del programa i el moment de treure conclusions sobre el que has après i t’has aclarit al llarg de les diferents unitats didàctiques. fuma r a és uncció!addi 79 Unitat didàctica 7 “¿I tu què faràs?” Val la pena fumar? Fes una redacció en què expliquis els arguments a favor de fumar i en contra de fer-ho després de tot el que has après i de tot el que heu debatut al llarg del Programa. Després, digues si creus que fumaràs quan seràs gran i per què. Tot seguit es poden llegir a classe algunes redaccions (tot mantenint-ne l’anonimat) i fer comentaris entre tots. Aprofiteu per a anar clarificant en grup els arguments a favor i en contra. Apunta algunes de les idees que han dit els companys que t’ajuden a formar la teva opinió final sobre el consum de tabac. 80 Idees clau d’aquesta unitat didàctica 1 F umar és una addicció. 2 És fàcil enganxar-se al tabac i molt difícil deixar-lo. 3 El fum ambiental del tabac és perillós per a la salut, i tenim el dret de no haver de respirar-lo. 4 Sovint la publicitat i els altres ens pressionen perquè comencem a fumar o a consumir begudes alcohòliques o cànnabis. 5 Hi han normatives públiques que ens protegeixen del fum ambiental del tabac. 6 Podem desenvolupar l’assertivitat que ens faci capaços de rebutjar el consum de tabac, d’alcohol o de cànnabis si no volem consumir-ne. 81 Unitat didàctica 7 “¿I tu què faràs?” Referències A) Programes o estratègies preventives B) Recursos audiovisuals 1 Educació per a la salut a l’escola. Prevenció FERRÉS I PRATS, J. Com veure la TV?, III. La de drogodependències. Proposta didàctica publicitat. Barcelona: Consell de l’Audiovisual (modalitat de tipus crèdit). Ajuntament de Barce- de Catalunya (CAC), 1998 (n’hi ha guia didàcti- lona, 1999 (Documents de l’Institut Municipal de ca). Salut Pública). Institut Municipal de Salut Pública, Ajuntament 2 Prevenció de drogodependències. Departa- de Barcelona. La festa (DVD), Barcelona,1998 ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalu- (n’hi ha guia didàctica). nya, 1995 (Quaderns d’Educació per a la Salut a l’Escola). S ÁNCHEZ MARTOS, J. (dir.). El repte per la llibertat. La prevenció de les drogodependènci- 3 Prevenció de l’abús de substàncies a es (Vídeo sobre la publicitat). Programa de l’escola (Programa PASE) Guia per a educadors. Mitjans Audiovisuals. Departament d’Ensenya- Servei de Promoció de la Salut. Agència de Salut ment de la Generalitat de Catalunya, 1997 (n’hi Pública de Barcelona, 2001. ha guia didàctica). 4 Programa “Be smart, don’t start”. Nova C ampaign “Help! (For a life without tobacco)”. Zelanda: Cancer Society of New Zealand. Mi- La pel·lícula del tabaquisme passiu (DVD). nistry of Health, 1994. European Commission, 2007. 5 Programa “If that isn’t great”. Bèlgica: KKAT, 2000. 6 Programa “Respir.net”. Barcelona: Institut Català d’Oncologia, Agència de Salut Pública de Barcelona, 2006. 7 Programa “Smoking? Why should you?”. Països Baixos: STIVORO & Teleac/NOT, 2003. 8 Programa “Smoking, your choice”. Països Baixos: Universitat de Maastricht, 2000. 9 Programa “What you can expect of tobacco”. Països Baixos: Netherlands Institute on Alcohol and Drugs (NIAD), 1994. 82 Annex Valoracions de la PUNTUACIÓ TOTAL aportacions del Programa que ara comença. És important que hi participi i estigui ben receptiu. Menys de 90: Convé identificar si alguna de les tres parts (tabac, alcohol o altres drogues) és De 66 a 98: Algunes de les opinions de la pitjor que les altres. Si més no, el fet que algú persona en qüestió sobre el tabac requereixen obtingui una puntuació tan baixa fa pensar que el revisió a còpia de més informació. Convé que Programa PASE li pot ser molt útil per a tenir més repassi quines seccions del qüestionari té més informació sobre les drogues, refermar l’opinió fluixes i quines unitats didàctiques del programa pròpia sobre la perillositat que comporta consu- la poden ajudar a millorar aquests aspectes. mir-ne, i ajustar la pròpia conducta a aquestes opinions i coneixements. De 99 a 132: Aquest alumne parteix d’unes opinions i unes actituds sobre el tabac molt favora- De 90 a 150: Pot ser que a l’alumne en qües- bles a la salut que li permetran participar en els tió li quedin alguns dubtes per resoldre, o potser debats amb molt profit per als companys del grup. ja ha tingut algun contacte amb aquestes dro- gues, sense tenir una opinió ben formada sobre Les qualificacions que el Programa ofereix a el risc que comporten per a la salut, tant la pròpia l’alumne sobre les diferents seccions són les com la dels altres, així com per a la personalitat. següents: nivells “satisfactori”, “irregular” i “baix”. El programa servirà per a fer front a totes aques- tes qüestions. A continuació, si cliquen sobre “següent”, els alumnes obtenen les seves puntuacions particu- De 151 a 192: La formació inicial sobre les lars sobre les BEGUDES ALCOHÒLIQUES. drogues que té aquesta persona és força apre- ciable. En tractar-se d’un programa amb molts Valoracions sobre el bloc de les moments d’intercanvi i debat amb els companys, BEGUDES ALCOHÒLIQUES és molt interessant que participi i doni la seva opinió als altres. Les sessions 2 i 4 del programa Igualment, el Programa dóna una puntuació, una seran útils per a completar la informació, i la 6 i la valoració global i una qualificació de cadascuna 7, per a assajar les capacitats de rebuig i mante- de les tres seccions. nir-se ferm com a no consumidor. Interpretacions i valoracions de la puntuació A partir d’aquí, quan cliquen sobre “següent”, els global: alumnes accedeixen a les puntuacions particulars sobre el TABAC. Menys de 17: Les actituds d’aquest alumne davant de l’alcohol a la seva edat són un xic Valoracions sobre el bloc del TABAC preocupants. Convé estimular-lo a estar ben atent a les sessions del Programa que presenten El Programa dóna una puntuació, una valoració els riscos de l’alcohol per a tothom, i en especial global i una qualificació de cadascuna de les set per a les persones d’aquesta edat. seccions. De 17 a 30: La persona en qüestió té algunes Interpretacions i valoracions de la puntuació idees sobre el risc que comporta consumir global: alcohol per als joves de la seva edat. Malgrat tot, potser el consumeix en alguna ocasió, i per això Menys de 66: Les opinions d’aquest alumne cal que conegui més bé els efectes nocius d’una sobre el tabac requereixen aclariments i noves droga com aquesta. Cal aconsellar-li que pari una 83 atenció especial a les unitats didàctiques 2 i 4 Les qualificacions sobre les diferents seccions del Programa. són les mateixes que per al tabac i l’alcohol, és a dir: nivells “satisfactori”, “irregular” i “baix”. De 31 a 40: Les precaucions que adopta respecte al consum d’alcohol són força adients, Valoracions de les diverses SECCIONS i potser només li cal millorar un xic els coneixe- del qüestionari ments sobre aquesta substància i el risc que s’associa a consumir-ne. Convé que revisi també Aquesta tasca té sentit quan el professor ajuda alguna de les seves opinions i que les compartei- individualment l’alumne a revisar el seu qüestio- xi amb els companys. nari. A continuació s’informa de les unitats didàctiques del Programa que estan relacionades Les qualificacions sobre les diferents seccions amb cada secció. són les mateixes que per al tabac, és a dir: nivells “satisfactori”, “irregular” i “baix”. Secció A: sessions relacionades 2, 3 i 4 Secció B: sessions relacionades 4 i 7 Finalment, quan tornen a clicar sobre “següent”, Secció C: sessions relacionades 5, 6 i 7 accedeixen a les puntuacions particulars sobre Secció D: sessions relacionades 4 i 6 les ALTRES DROGUES, que és la darrera Secció E: sessions relacionades 4 i 6 pantalla de l’aplicació informàtica. Secció F: sessions relacionades 4 Secció G: sessions relacionades 5, 6 i 7 Valoracions sobre el bloc d’ALTRES Secció H: sessions relacionades 2 i 4 DROGUES Secció I: sessions relacionades 2 i 4 Secció J: sessions relacionades 2, 4 i 6 Menys de 10: Cal que l’alumne en qüestió Secció K: sessions relacionades 2 i 4 recordi que el risc associat a les drogues consis- Secció L: sessions relacionades 2 i 6 teix a no ser conscient del perill que suposa consumir-ne, és a dir, no tenir una opinió ben formada. Li convé aprofitar el Programa per a informar-se i preguntar tot allò que no conegui o no entengui; cal que identifiqui el que desconeix, ja que això el pot ajudar a canviar d’opinió. De 10 a 16: És molt probable que el Programa pugui ajudar aquest alumne a aprendre més coses sobre els efectes de les drogues no legals i el motiu pel qual no estan legalitzades, i també que el fet que una droga sigui legal (tabac, alcohol) no implica que no sigui perjudicial per a la salut. És important que descobreixi els interes- sos que mouen el mercat de les drogues. De 17 a 20: Les opinions que té la persona en qüestió sobre el risc associat a l’ús de drogues són força bones. I és convenient que les compar- teixi amb els companys participant activament en les diverses sessions del Programa. 84 Aquest programa ha rebut finançament parcial al llarg de les diverses edicions pel Fons d’Investigacions Sanitàries de la Seguretat Social (Exp. 88/1401, 89/0663 i 92/0684), per la Comissió Europea (Reg (EC) 2427/93) i per la Fundació La Marató de TV3 (Exp. 040830). Autors d’aquesta edició: Carles Ariza, Olga Juárez, M. Salut Ferrer i Francesca Sánchez-Martínez Col·laboració: Grup Assessorament sobre Drogues (L. Álvarez, A. Bes, C. Cortina, C. Cruz, A. Fernández, M. González, N. Hortal, M. Miranda, P. Palau, A. Portella, P. Ramos i N. Sagarra) Servei de Salut Comunitària i Agència de Salut Pública de Barcelona Programa PASE.bcn: 1a edició, octubre del 1989 2a edició, juny del 1997 3a edició, octubre del 2000 4a edició, setembre del 2011 Disseny i producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació Tiratge: 300 exemplars Dipòsit Legal: B-36.587-2011 Paper Offset ecològic certificat pel Professor_Guia_CS5_portada_lomo7mm_cmyk.indd 2 14/10/2011 11:49:54 pase.b cn al professoratr Guia didàctica pe Prevenció de les Addiccions a Substàncies a l’Escola Professor_Guia_CS5_portada_lomo7mm_cmyk.indd 1 14/10/2011 11:49:54