CANVIS CANVIS eN L’ADOLeSCÈNCIA, ALImeNtACIó I NUtRICIó, VALORACIó PeRSONAL, ImAtGe, SALUt I ACtIVItAt fíSICA PROFESSORAT Autores Agraïments Ariza, Carles (Agència de Salut Pública de Barcelona) Olga Juárez Armengou, Enric (ABB. Centre de Prevenció i Tractament Elia Díez de l’Anorèxia i la Bulímia)Ballestín, Manuela (Agència de Salut Pública de Barcelona) Bladé, Joan (Equip Salut Territorial Districte de Les Corts) Agència de Salut Pública de Barcelona Capdevila, Júlia (Unitat d’Adolescents i Pediatria. CAP Rec Comtal) Juny 2009 Castillo, Pilar (Servei Dietètica. Hospital St. Joan de Deu)Cervera, Pilar (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica. Universitat de Barcelona) Díez, Lorena (Institut d’Ensenyament Secundari El Calamot) Egea, Lourdes (Agència de Salut Pública de Barcelona) Fernández, Susanna (Àmbit Prevenció) El desenvolupament d’aquest programa es González, M. Pau (psicòloga assessora programes educatius) va finançar pel Sector de Serveis Personals Hernàndez, Antònia (Programa Coneixement de la Ciutat. Institut de l’Ajuntament de Barcelona. Municipal d’Educació)Jiménez, Conxita (Institut d’Ensenyament Secundari Barri Besòs) Liñán, M Dolors (Agència de Salut Pública de Barcelona) Losada, Anna (Equip Salut Territorial Districte de l’Eixample) Miralbell, M Eulàlia (Equip Salut territorial Districte de Sarrià- Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona St. Gervasi) 1a edició: Barcelona, març 2002 Muñoz, Enrique (Agència de Salut Pública de Barcelona) 2a edició: Barcelona, novembre 2003 Nebot, Manel (Agència de Salut Pública de Barcelona) 3a edició: Barcelona, desembre 2004 Novell, Jaume (Tècnic de gestió Salut Districte de Gràcia) 4a edició: Barcelona, gener 2006 Palau, Pilar (Equip Salut territorial Dte. Les Corts) 5a edició: Barcelona, juliol 2006 Puchal, Anna (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica. Universitat de Barcelona) 6a edició: Barcelona, setembre 2007 Raich, Rosa M (Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma 7a edició: Barcelona, setembre 2008 de Barcelona) Tiratge: 200 exemplars Riba, Glòria (Institut d’Ensenyament Secundari Milà i Fontanals) D.L.: B-31.543-2006 Sala, Josefina (Facultat de Ciències Educació. Universitat Autònoma Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació de Barcelona) Surís, Joan Carles (Unitat d’Adolescents. Institut Dexeus) Toro, Josep (Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil. Hospital Clínic Provincial) Villalbí, Joan Ramon (Agència de Salut Pública de Barcelona) Villamarín, Francesc (Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma de Barcelona) Tècnics de gestió i Equips de Salut Territorial dels districtes de Barcelona Centres escolars de Barcelona que van participar durant el curs es- colar 1999-2000: Sant Felip Neri, IES Parc de l’Escorxador, Escola Joan Pelegrí, Amor de Dios, Escola Virolai, Escola ‘Anna Ravell’, IES Montjuïc, Col·legi Josep Tous, IES Bosc de Montjuïc, Liceu Palcam, Escola Solc, Josep Comas i Solà, IES Miquel Taradell, Labouré, Col·legi Salesià de Sant Josep, Sant Ramon Nonat, Liceu Sant Jordi, Scuola Secondarie Italiane, Els Arcs, IES Vila de Gràcia, Sta. Teresa, IES Pau Clarís, Liceo Italiano, Príncep de Girona, Escola THAU Barcelona, IES Ausias March, IES Carrasco i Formiguera, Escola Sant Medir, Es- cola Tècnica Professional del Clot, Santíssima Trinitat, IES Josep Serrat i Bonastre, Immaculada Concepció, Mare de Déu de Montserrat, Centre d’Estudis Roca, Escola Guinardó SCCL, Col·legi Urgell, Ma- ristes la Immaculada, IPSI, Col·legi Sta. Teresa de Lisieux, IES Josep Pla, Sunion, Liceu Francès, Sagrat Cor Diputació, Escola Pia Sarrià, IES Barcelona-Congrès, Josep Salvat Papasseit, IES Milà i Fontanals, IES Consell de Cent, IES Eugeni d’Ors, IES Fort Pius, Joan Coromines, IES Francisco de Goya, Vedruna, Cor de Maria Sabastida, Escola Pia Calassanci, Arrels, St. Josep Teresianes, Acis-Artur Martorell, Proa. Equip d’assessors de l’edició de 2009 Carme Cortina. Salut Comunitària del districte de Ciutat Vella. Agència de Salut Pública de Barcelona. Dolors Roca. Salut Comunitària del districte de Sants-Montjuïc. Agència de Salut Pública de Barcelona. Elia Díez. Cap del Servei de Programes i Intervencions Preventives. Agència de Salut Pública de Barcelona. Olga Juárez. Servei de Salut Comunitària. Agència de Salut Pública de Barcelona. Gemma Salvador. Pla d’Activitat Física i Alimentació Saludable. Direcció General de Salut Pública. Departament de Salut. Marta Giralt. Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona. Núria Lozano. Institut Barcelona Esports. Santi Gómez. Associació CEPS. Associació per a la prevenció i la promoció de la Salut. Índex Presentació ............................................................................................................................................ 3 Introducció ............................................................................................................................................ 4 Objectius .................................................................................................................................................5 Aspectes que proposa treballar el programa .....................................................................................5 Intervenció al centre escolar ................................................................................................................6 Intervenció a l’aula ................................................................................................................................7 Marc teòric ............................................................................................................................................7 Metodologia ...........................................................................................................................................8 Suport per dur a terme el programa ...................................................................................................8 Material didàctic ....................................................................................................................................9 Canvis en l’adolescència Unitat01 Activitat: emplenar un qüestionari i discutir sobre situacions plantejades per l’alumnat ..............................9 Qüestionari alumnat: “Tot són canvis” .....................................................................................................10 Fitxa alumnat: “Estem canviant” ..............................................................................................................12 Idees clau ...............................................................................................................................................14 Unitat02 Activitat: presentar els resultats de l’anàlisi de l’enquesta administrada a l’aula i posterior discussió .........15 Informació per al professorat ..................................................................................................................16 Idees clau ...............................................................................................................................................19 Valoració personal Unitat03 Activitat: presentar breument la valoració personal, l’autoeficàcia i l’autoimatge i valorar individualment diferents aspectes personals. Reforçar positivament aspectes d’altres persones .................20 Informació per al professorat ..................................................................................................................21 Fitxa alumnat: “Ni millor ni pitjor, diferent” ..............................................................................................23 Idees clau ...............................................................................................................................................24 Unitat04 Activitat: emplenar una fitxa i discutir sobre com millorar la valoració personal de diferents aspectes .......25 Informació per al professorat ..................................................................................................................26 Fitxa alumnat: “Aprendre a estimar-me?” .................................................................................................28 Idees clau ...............................................................................................................................................29 Alimentació i activitat física Unitat05 Activitat: explicar conceptes bàsics d’una alimentació i una activitat física saludables i valorar aquests hàbits ...........................................................................................................................30 Fitxa alumnat: “Diari dietètic” ..................................................................................................................31 Fitxa alumnat: “Diari d’activitat física” .....................................................................................................32 Fitxa alumnat: “Els hàbits dels meus companys i companyes” ..................................................................33 Informació per al professorat ..................................................................................................................34 Idees clau ...............................................................................................................................................42 Unitat06 Activitat: analitzar i discutir sobre l’autoregistre “Diari dietètic” i “Diari d’activitat física” ..........................43 Fitxa alumnat: “Valorem la nostra alimentació”........................................................................................44 Fitxa alumnat: “Valorem la nostra activitat física” .....................................................................................45 Fitxa alumnat: “Cal reduir i/o moderar el consum de”, “Cal augmentar el consum de”, “També s’ha de tenir en compte” ...........................................................46 Fitxa alumnat: “Petits canvis en la meva dieta” .........................................................................................47 Fitxa alumnat: “Petits canvis per a un estil de vida actiu”, “Recomanacions generals per fer una bona tria de l’activitat física” .........................................................48 Idees clau ...............................................................................................................................................49 Publicitat Unitat07 Activitat: analitzar i discutir el recull de premsa .......................................................................................50 Fitxa alumnat: “Recull de premsa” ...........................................................................................................51 Idees clau ...............................................................................................................................................53 Unitat08 Activitat: explicar i discutir els anuncis de premsa ....................................................................................54 Informació pel al professorat ..................................................................................................................55 Fitxa alumnat: “Anem d’anuncis” .............................................................................................................57 Annex Xarxa hospitalària amb Unitat de Transtorns del Comportament Alimentari (UTCA) ..................................64 Tarda Jove - Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva .............................................................64 CJAS - Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat .......................................................................................65 Material complementari .........................................................................................................................65 Informació sobre TCA per al professorat ..................................................................................................67 Bibliografia recomanada .........................................................................................................................69 3 Presentació Aquesta vuitena edició del programa Canvis presen- de l’obesitat i aquesta nova edició la incorpora. D’al- ta modificacions adreçades a millorar-lo. Responen tra banda, ara hi ha proves evidents que l’excés de als suggeriments que durant anys hem anat recollint pes infantil presenta un patró social, vinculat al nivell del professorat que ha desenvolupat el programa, socioeconòmic de les famílies, i que també s’asso- l’alumnat que hi ha participat i els equips de salut cia a les dificultats que moltes famílies immigrades comunitària de l’Agència de Salut Pública de Bar- experimenten per mantenir una activitat física i una celona, com també a la voluntat d’incorporar nous alimentació equilibrades en les societats d’acollida. coneixements als continguts. Són nous reptes que cal abordar amb polítiques es- Per començar, el format vol ser més amable, amb pecifiques de ciutat i també des dels centres educa- colors i il·lustracions, però intentant mantenir la so- tius. Es tracta de treballar amb serenitat perquè els brietat, en termes econòmics, que ha de caracterit- estils de vida saludables del professorat, l’alumnat i zar les edicions de les administracions. En aquest les famílies siguin els més fàcils, els habituals. Algu- sentit, tot i que les autores hem pogut comprovar, nes escoles ja ho estan fent. En aquests centres els any rere any, que el professorat dóna més valor a la menús, els berenars i els esmorzars són cada vegada qualitat del contingut que als aspectes externs, una més saludables, hi ha facilitats reals per divertir-se nova maquetació es feia imprescindible. Quant a la amb l’esport i l’activitat física, el lleure és volguda- presentació, a partir d’ara s’editaran materials de ment actiu, es col·labora amb la comunitat del bar- treball per a l’alumnat, cosa que simplificarà nota- ri per estendre-hi les possibilitats, les actituds i els blement el treball del professorat. coneixements que afavoreixen la vida amb salut, i, també, es fan programes eficaços a les aules. Pel que fa als continguts, ha calgut actualitzar-los perquè en gairebé una dècada el nostre món ha Cap d’aquests propòsits i aquestes tasques no és canviat força. Alguns dels problemes de salut que fàcil, però som moltes persones treballant-hi ple- van motivar el desenvolupament del Canvis, com gades. Expressem a totes elles el nostre agraïment. ara els trastorns de la conducta alimentària, es co- Gràcies a les professores i professors que, voluntàri- neixen millor, se sap la importància que tenen els ament, dediquen temps i esforç a fer millor la seva components genètics, a més dels socials, en la seva feina i a les direccions dels centres que valoren el rol etiologia i se n’ha pogut delimitar l’abast. que la societat els atorga, gràcies al suport sostin- gut de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona Malauradament, l’altre problema de salut que vol i el Consorci d’Educació de Barcelona, gràcies als prevenir Canvis, l’obesitat infantil i adolescent, s’ha suggeriments i les propostes dels equips de salut convertit en una de les grans preocupacions socials comunitària que vetllen per la salut als barris de la a l’Estat espanyol, tant pel que fa a la prevalença ciutat i gràcies a l’esplèndid grup assessor que ha com a les previsibles conseqüències en la vida adulta. enriquit les pàgines següents. Aquests darrers anys, la promoció de l’activitat física ha adquirit una importància cabdal en la prevenció Les autores 4 Introducció En els últims anys, les administracions responsables Per intentar donar resposta a aquestes necessitats, de la salut pública de la ciutat, abans l’Ajuntament i seguint les línies dels materials preventius per a i ara l’Agència de Salut Pública de Barcelona, han l’escola secundària, un equip d’experts, amb la col- desenvolupat diferents programes preventius esco- laboració de professorat i de professionals de la psi- lars. D’acord amb la seva importància en el nostre cologia, la medicina i la infermeria, va desenvolupar entorn, els programes s’orienten a la prevenció del el programa Canvis l’any 2000. consum de tabac, d’alcohol i d’altres drogues (pro- grames PASE i Sobre Canyes i Petes, adreçats a 1r i Canvis és una proposta educativa adreçada a pro- 3r d’ESO, respectivament) i a la prevenció de la in- fessorat de 2n d’ESO. El programa vol facilitar la fecció pel VIH/sida, d’altres malalties de transmissió seva tasca amb l’alumnat amb relació als canvis que sexual i de l’embaràs adolescent, adreçat a l’alumnat s’esdevenen en l’adolescència i l’adopció de patrons de 4t d’ESO i 1r de batxillerat i cicles formatius (pro- més sans d’alimentació i d’activitat física, treballant grames PRESSEC i Parlem Clar). Aquests programes l’autoimatge, la valoració personal, la maduració, el es basen en plantejaments teòrics i experiències con- desenvolupament personal, la cura del propi cos i les trastades en els camps de les ciències de la conduc- relacions amb els altres. Canvis també inclou reco- ta, de l’educació i de la salut. manacions per fer de l’escola un espai saludable. La construcció de la identitat adulta i la percepció El programa Canvis pretén aportar un material fàcil dels canvis físics, psíquics i socials que s’esdevenen d’incloure en tutories o altres àrees i tracta alguns en la pubertat es relacionen amb l’adopció d’hàbits aspectes de la salut que el professorat, el jovent i els saludables o insans. Aquesta etapa vital, en una so- professionals de la salut consideren prioritaris actu- cietat que exigeix un cos prim i afavoreix alhora un alment al nostre medi. Es va avaluar l’any 2000 en consum desmesurat d’aliments i un lleure sedentari, 2.800 alumnes de 2n d’ESO de Barcelona, en un estu- pot desencadenar l’aparició de trastorns alimenta- di que va permetre comparar coneixements, actituds ris en l’adolescència en persones predisposades. Els i comportaments dels alumnes que feien el Canvis trastorns psiquiàtrics com l’anorèxia i la bulímia, amb els d’alumnes que no el feien. Amb el programa poc freqüents, però de pronòstic complicat, s’han l’alumnat millora de forma molt significativa els seus convertit en malalties presents en el medi escolar. coneixements nutricionals i, el que és més important, Així mateix, el sobrepès i l’obesitat són problemes millora les seves preferències alimentàries i, fins i tot, de salut presents i futurs en l’alumnat que també alguns hàbits. Si bé les propostes que s’han afegit per cal abordar en la pubertat, tot i que cal començar a augmentar l’activitat física i la pràctica esportiva no treballar en la petita infància. han estat avaluades mitjançant l’estudi experimental, es basen en estudis amb resultats comprovats i reco- manacions d’organismes nacionals i internacionals. 5 Objectius Promoure en l’alumnat de 2n d’ESO: 1. C omportaments més sans amb relació a l’alimentació mitjançant la millora de les actituds, els coneixements i les intencions, així com la facilitació de recursos a l’entorn. 2. U na valoració més positiva del propi cos i la pròpia personalitat en el període de canvis que es produeixen en l’adolescència. 3. C omportaments més sans amb relació a l’activitat física mitjançant la millora de les actituds, els coneixe- ments i les intencions, així com la facilitació de recursos a l’entorn. Aspectes que proposa treballar el programa Canvis tracta l’aparició d’esdeveniments espectacu- tar l’escolar per prendre decisions. Alhora, es cuida lars: els canvis físics, psicològics i socials que que el centre escolar tingui una política coherent es produeixen en l’adolescència. El programa amb el programa. pretén que l’alumnat reconegui i anticipi els canvis puberals per tal d’afavorir-ne l’adaptació personal. Tothom està subjecte a la potent influència de la Les unitats presenten recomanacions alimentàries i publicitat i, en el cas de la dieta, la valoració perso- d’activitat física per afrontar de manera saludable nal i algunes drogues gairebé sempre són pressions aquesta etapa plena de canvis sobtats. en la direcció contrària a la salut. Hi ha, en canvi, molt poca publicitat dirigida a promoure estils de La millora de la valoració personal s’intenta assolir vida sana. Un dels objectius del programa Canvis és mitjançant la pràctica d’autovaloracions d’aspectes reduir la influència de la publicitat en els nois i les personals concrets. Es proporcionen estratègies per noies, mitjançant la identificació dels interessos, les reforçar les apreciacions positives, modificar-ne algunes tècniques publicitàries i el reconeixement de percep- de negatives i acceptar les presumptes imperfeccions. cions errònies. Amb relació a l’alimentació, desitgem que amb El programa també proposa promoure un estil de el programa Canvis l’alumnat apreciï els beneficis vida actiu i facilitar oportunitats per fer realitat les de seguir una dieta més saludable i millori algun dues hores d’activitat física moderada o intensa que aspecte concret de la dieta. En aquest període, els requereixen els nois i les noies adolescents. adolescents comencen a decidir, en part, el seu consum alimentari. Es tracta de potenciar habili- Aquests aspectes es treballen en una intervenció a tats, afavorir una alimentació equilibrada i capaci- l’escola i en una intervenció a l’aula. 6 Intervenció al centre escolar La intervenció pretén crear condicions al centre que promoguin i facilitin l’activitat física i l’alimentació salu- dable de la comunitat escolar, incloent-hi l’alumnat, el professorat, el personal auxiliar i les famílies. La professora o professor que desenvolupi el programa Canvis pot liderar un conjunt d’accions que poten- ciaran els resultats del treball a l’aula. Les accions han de ser compartides amb altre professorat, la direcció i la resta de personal. Alguns elements com la participació de l’alumnat, la col·laboració de les famílies, una àmplia comunicació de la marxa de les accions i els resultats que se n’obtinguin i la interculturalitat ajuden a implementar els projectes de salut a l’escola. Accions concretes per promoure l’activitat física: Accions concretes per promoure l’alimentació saludable: – Tenir material esportiu a disposició de l’alumnat per a l’hora d’esbarjo: ping-pong, cordes, pilotes, – Lliurar a les famílies les programacions de menús. gomes, etc. – Fer revisar els menús per l’equip de salut comuni- – Procurar tenir material esportiu divers, de manera tària pel Departament de Salut. que cada adolescent pugui trobar aquell que resulti – Incloure en la programació de menús propostes més motivador per a la pràctica d’activitat física. gastronòmiques i aliments autòctons, així com re- També cal pensar en altres membres de la comu- ceptes d’altres cultures. nitat escolar, tant des del punt de vista de la seva – Fer festes en les quals l’alumnat pugui portar, si salut com pel rol de model que poden exercir. ho desitja, productes i preparacions dels països – Durant l’esbarjo, per evitar la monopolització de d’origen. l’espai per un sol esport, fer propostes de distri- – Recordar a l’alumnat i a les famílies que cal men- bució organitzada de l’ús lliure dels espais (cada jar, en cada àpat, verdura i fruita fresca utilitzant, pista per a un esport, una zona d’activitat lliure o si es desitja, el material Cinc moments al dia. assignar una activitat per dia) i proposar activitats – Promoure els entrepans o la fruita fresca per es- competitives d’esports diversos. morzar o berenar i desaconsellar la brioixeria in- – Facilitar l’accés a l’aigua i a espais ombrejats a les dustrial utilitzant, si es creu convenient, el material zones d’esbarjo. Cinc moments al dia. – U tilitzar els espais esportius per promoure activi- – Recordar a les famílies i a l’alumnat la importància tats esportives fora de l’horari lectiu. d’esmorzar a casa, utilitzant, si es creu convenient, – I nformar sobre les accions i els recursos que pro- el material Bon dia, esmorzem? porciona el Pla de l’esport en edat escolar i moti- – R ecordar a les famílies i a l’alumnat que el refrigeri var l’alumnat i les famílies a participar-hi. de mig matí i els berenars haurien d’estar consti- – Promoure el camí escolar i potenciar que els trajec- tuïts per fruita, fruita seca, entrepans o/i làctics. tes a l’escola es facin a peu o en bici en condicions – Procurar que a l’escola no hi hagi màquines expe- segures. nedores a l’abast de l’alumnat i, si n’hi ha, vetllar – E n els contactes amb famílies i individuals amb perquè es tinguin en compte les recomanacions l’alumnat, motivar-los per reduir el sedentarisme i nutricionals incloses en el document la visualització de pantalles superior a dues hores h ttp://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/expen- diàries. dedor2008.pdf – Tenir present l’activitat física en les sortides escolars. – Pactar amb la cafeteria que els aliments segueixin – Escoltar l’alumnat, les mares, els pares i els tutors recomanacions nutricionals: poca sal, pocs greixos, i treballar noves propostes. més verdures i fruites, poca carn i pocs embotits. – Extremar l’abast de les accions en barris desfavorits. – Mantenir unes normes higièniques estrictes, tant al menjador com a la cuina i també en excursions. – Penjar els pòsters de la piràmide de l’alimentació i l’activitat física al menjador i a les aules. – E xtremar l’abast de les accions en barris desfavorits. 7 Intervenció a l’aula Aquests aspectes es treballen en 8 unitats: Unitat01 Activitat: contestar el qüestionari “Tot són canvis” i discutir sobre situacions plantejades per l’alumnat. Fitxa per a l’alumnat: “Estem canviant”. Unitat02 Activitat: presentar els resultats de l’anàlisi de l’enquesta administrada a l’aula i posterior discussió. Unitat03 Activitat: explicar breument la valoració personal, l’autoeficàcia i l’autoimatge i valorar individualment diferents aspectes personals. Reforçar positivament aspectes d’altres persones. Fitxa per a l’alumnat: “Ni millor ni pitjor, diferent”. Unitat04 Activitat: emplenar una fitxa i discutir sobre com millorar la valoració personal de diferents aspectes. Fitxa per a l’alumnat: “Aprendre a estimar-me?” Unitat05 Activitat: explicar conceptes bàsics d’una alimentació i una activitat física saludables i valorar aquests hàbits. Fitxa per a l’alumnat: “Diari dietètic”. Fitxa per a l’alumnat: “Els hàbits dels meus companys i companyes”. Unitat06 Activitat: analitzar i discutir sobre l’autoregistre “Diari dietètic” i “Diari d’activitat física”. Unitat07 Activitat: analitzar i discutir el “Recull de premsa”. Fitxa per a l’alumnat: “Recull de premsa”. Unitat08 Activitat: explicar i discutir els anuncis de premsa. Fitxa per a l’alumnat: “Anem d’anuncis”. Marc teòric El programa s’ha desenvolupat segons un model El mateix model proporciona eines per canviar els teòric de canvi de conducta que considera que les comportaments, que són la base de les activitats es- actituds, la influència dels altres i la percepció de les mentades al paràgraf següent. pròpies capacitats determinen els comportaments. 8 Metodologia Al material es presenten activitats individuals i gru- El temps necessari per a l’aplicació del material oscil·la en- pals, que plantegen estratègies d’aprenentatge com tre vuit i deu classes. De fet, depèn de les característiques ara la pràctica guiada, el compromís públic, el reforç del grup d’alumnes i de les possibilitats i disponibilitat positiu, el compromís personal, l’anticipació de situ- del professorat que la porti a terme, però es recomana acions, l’autoobservació i la discussió de casos. dedicar com a mínim una hora a cada unitat. Suport per dur a terme el programa Servei de Salut Comunitària Institut de Serveis a la Comunitat Agència de Salut Pública de Barcelona C. Príncep d’Astúries, 63-65, 3r 3a 08023 Barcelona Tel.: 93 202 77 31 Fax: 93 292 14 43 afortuny@aspb.cat La inscripció anual per dur a terme el programa i rebre els materials i l’assessorament es formalitza a través de la pàgina web: http://www.aspb.cat/quefem/escoles/programes/ És recomanable que el professorat que desitgi fer el programa Canvis per primera vegada assisteixi a una sessió d’assessorament de tres hores de durada en la qual es lliura el material del docent. L’Agència de Salut Pública de Barcelona agraeix les aportacions o comentaris sobre el material, el desenvolu- pament a l’aula o l’avaluació. 9 Unitat01 Canvis en l’adolescència Activitat Emplenar un qüestionari i discutir sobre situacions plantejades per l’alumnat. Objectiu – Conèixer els canvis que es produeixen en l’adolescència. – Conèixer la importància d’una bona alimentació i de fer activitat física en aquesta etapa. Objectius específics – Identificar personalment els canvis físics, psicològics, emocionals i socials. – Percebre que la major part de les persones no es desenvolupen exactament en el mateix moment, sinó que cal esperar certa variabilitat. – S entir-se capaç de fer una valoració global positiva dels propis canvis i dels canvis en els companys o companyes. – Valorar com poden influir l’alimentació i l’activitat física en aquesta etapa. Àrees curriculars recomanades Ciències de la Naturalesa, Tutoria, Matemàtiques. Duració de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. On es fa l’activitat? A l’aula. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. El professorat administra el qüestionari adjunt “Tot són canvis”, que facilita als nois i noies la identificació dels canvis (físics, psicològics, emocionals i 10 socials) assolits i els que encara no han experimentat. El docent el recull i l’analitza després de la sessió. Anàlisi: percentatges i freqüències. Pre- 20 minuts sentem una taula per facilitar el registre de les respostes. Els resultats es 11 poden treballar posteriorment a l’àrea de Matemàtiques. 2. El professorat distribueix l’alumnat en petits grups per tal que discuteixi alguna de les situacions que es presenten a la fitxa de l’alumne/a “Estem canviant”. Recomanem que distribueixi un parell de situacions per grup. L’alumnat ha de respondre la pregunta plantejada en cada situació. Des- 12-13 25 minuts prés, en gran grup, es fa un debat en el qual cada grup comenta el que ha discutit. 3. Els nois i les noies, guiats pel docent, extreuen les conclusions de la unitat. 14 15 minuts Orientacions didàctiques És important emfasitzar l’anonimat del qüestionari i explicar que les dades seran analitzades únicament pel professorat i discutides en general a la sessió següent. També cal que el/la professor/a transmeti la idea que aquests canvis no s’assoleixen en el mateix moment en totes les persones i que tampoc no són iguals entre els nois i les noies. Si durant la discussió apareix alguna situació plantejada per l’alumnat, és aconsellable treballar-la a classe. Quan a la fitxa apareix la paraula “dieta”, cal assenyalar que no fa referència a règim, sinó que es refereix a la quantitat i tipus d’aliments que menja una persona. Unitat01 10 QÜESTIONARI AlumNAT TOT SóN cANvIS Durant l’adolescència es van produint canvis físics, psicològics i socials. No totes les persones canvien de la mateixa manera i els canvis tampoc no són els mateixos en els nois que en les noies. Et presentem un petit qüestionari que concreta aquests canvis. Si us plau, contesta les preguntes següents de la manera més sincera possible. Aquest qüestionari és anònim. Només has d’assenyalar la teva resposta amb una creu. 1. Sexe 13. Sento que les relacions amb la família Noi Noia han canviat Sí No 2. Últimament he notat canvis en el pes Sí No 14. Sento que les relacions amb els professors i professores han canviat 3. Últimament he notat canvis en l’alçada Sí No Sí No 15. Sento que les relacions amb els amics i amigues han canviat 4. He començat a sentir atracció física per una altra persona Sí No Sí No 16. em preocupa molt la meva imatge 5. D e vegades poso en qüestió la manera Sí No de viure de les persones adultes i algunes de les seves normes 17. e m preocupa molt el que pensen de mi Sí No les altres persones Sí No 6. Vull tenir més llibertat i autonomia Sí No 18. He tingut canvis a nivell físic (vellositat corporal, pell, cuixes, pit, etc.) 7. D e vegades em sento molt sol/a Sí No Sí No 19. Quina importància creus que té en aquest moment per a tu mantenir una 8. Per a mi, els amics i les amigues són alimentació saludable? el més important Sí No 9. M’agrada buscar informació sobre diferents temes Sí No 20. Quina importància creus que té en 10. A vegades passo ràpidament de l’alegria aquest moment per a tu fer activitat a la tristor física? Sí No 11. M’agradaria ser ja una persona adulta Sí No 12. De vegades m’agradaria ser petit/a Sí No Unitat01 11 TAulA pEl REgISTRE dE RESpOSTES dEl QÜESTIONARI nÚM. I PreguntA reSPOStA ALuMneS Que COnteSten tOtAL % Noi 1. Sexe Noia Sí 2. Pes No Sí 3. Alçada No Sí 4. Atracció física No Sí 5. Poso en qüestió adults No Sí 6. Llibertat i autonomia No Sí 7. Sol/a No Sí 8. Amics/amigues No Sí 9. Informació No Sí 10. Alegria/tristor No Sí 11. Persona adulta No Sí 12. Ser petit No Sí 13. Relacions familiars No Sí 14. Relacions professorat No Sí 15. Relació amics/amigues No Sí 16. Imatge No Sí 17. Altres persones No Sí 18. Canvis físics No Les preguntes 19 i 20 són obertes, raó per la qual no s’inclouen en la taula. canvis Unitat01 12 FITXA AlumNAT ESTEm cANvIANT Escolliu quatre de les situacions següents i discutiu en petits grups si es poden donar entre joves del vostre en- torn. Si us plau, contesteu les preguntes que es plantegen. Després farem una discussió amb tota la classe. Situació 1 Tinc un problema important, surto amb una altra persona i no suporto que parli amb ningú més. Això és normal? Situació 2 Darrerament m’estic engreixant una mica. No sé si només es tracta que estic canviant o que menjo massa per a l’activitat física que faig. A qui puc preguntar? Situació 3 Des de fa un temps tinc tota la cara plena de grans. He provat alguna crema però no m’ha servit de res. Què puc fer? Situació 4 Tinc 14 anys i em costa molt parlar amb els altres, sobretot si m’atreuen. Hi ha una persona a la classe que m’agrada molt i no he pogut dir-li res. Sempre que ho he intentat m’he posat a tremolar i finalment m’he tallat. Això no pot ser normal! Situació 5 Penso que estic una mica per sobre del meu pes. La meva mare diu que és cosa de l’edat, que estic canviant i que ja em passarà. De totes maneres, voldria saber si el meu pes és correcte i la meva dieta és la més adequada per a la meva edat. On puc informar-me’n? Unitat01 13 FITXA AlumNAT ESTEm cANvIANT Situació 6 Tinc 15 anys i quan miro la televisió, tots els que hi surten són alts, macos, prims, simpàtics… Quan surto al carrer no veig gent així. He nascut en una ciutat equivocada o hi ha poques persones tan perfectes com ens venen a la tele? Situació 7 A l’escola tinc companys i companyes que sempre porten roba de marca. Jo crec que hi ha gent totalment incapaç de venir a classe un sol dia amb roba sense marca. Això és una mania, una moda o què? Situació 8 La meva amiga Marta fa un temps que no fa gens d’exercici. Prefereix quedar amb altra gent per parlar i veure en Joan... Com la puc convèncer que és important per a la nostra salut? Situació 9 Tinc 12 anys i, comparant-me amb la gent de la meva edat, crec que m’he desenvolupat massa. No sé si hauria d’anar al metge. Què en penseu? canvis Unitat01 14 IdEES clAu Durant l’etapa adolescent es produeixen canvis físics, psicològics i socials. no totes les persones assoleixen aquests canvis en el mateix mo- ment. A quests canvis són diferents en els nois i les noies perquè el de- senvolupament puberal depèn de les hormones sexuals, que són diferents en els dos sexes. De vegades costa adaptar-se als canvis i podem sentir inseguretat. t ots aquests canvis en l’adolescència porten a una nova etapa de la vida i són positius, encara que, de vegades, no resulta fàcil experi- mentar-los. en aquesta etapa és molt important alimentar-se de forma saluda- ble i fer exercici físic. Les dues coses ens ajuden a estar millor des del punt de vista físic, psíquic i social. Davant qualsevol dubte sobre la salut, el més aconsellable és acudir a un centre sanitari o parlar-ne amb la mare, el pare, els tutors o un professor o professora. Unitat01 15 Unitat02 Canvis en l’adolescència Activitat Presentar els resultats de l’anàlisi de l’enquesta administrada a l’aula i posterior discussió. Objectiu – Afavorir l’adaptació als canvis que experimenten els nois i les noies adolescents. – Promoure actituds positives amb relació als hàbits alimentaris i d’activitat física saludables. Objectius específics – Percebre que la major part de les persones no es desenvolupen exactament en el mateix moment, sinó que cal esperar certa variabilitat. – Sentir-se capaç de fer una valoració global positiva dels propis canvis i dels canvis en els companys o companyes. – Percebre que una alimentació saludable i l’activitat física ens poden ajudar a sentir-nos millor des del punt de vista físic, psíquic i social. Àrees curriculars recomanades Ciències de la Naturalesa, Tutoria, Educació Física. Durada de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. Cal que el professorat prepari una anàlisi de l’enquesta feta a la unitat 1 abans d’aquesta sessió. On es fa l’activitat? A l’aula. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. El professorat presenta els resultats de l’enquesta feta a la unitat 1 i explica, segons les necessitats dels joves, els canvis que es produeixen en l’adoles- cència (físics, psicològics i socials). Incorporem informació bàsica sobre els 16-18 45 minuts continguts tractats en aquesta unitat. El professorat pot fer ús d’aquesta informació de la manera que cregui convenient. 2. L’alumnat, amb el suport del/de la professor/a, extreu les conclusions de la sessió. 19 15 minuts Orientacions didàctiques És important que el professorat destaqui que no totes les persones canvien alhora i que els canvis entre els nois i les noies tampoc no són iguals. Es recomana que, durant la sessió, el docent adopti una actitud dia- logant i oberta a les preguntes dels alumnes, i també que ell mateix plantegi preguntes per discutir amb el grup. Se suggereix donar més importància als canvis psicològics i socials, ja que els físics són més coneguts pels joves. Unitat02 16 cARAcTERíSTIQuES dE l’AdOlEScèNcIA En l’evolució de les persones, l’adolescència és un període que comença cap als onze anys i es prolonga fins als disset o divuit. Durant aquests anys es produeixen canvis importants. Habitualment les noies arriben abans a aquesta etapa, ja que la seva maduració hormonal acostuma a ser més precoç que la dels nois. – Període de canvis físics, psicològics i socials profunds. – E tapa de transició en la qual els canvis es produeixen molt ràpidament i exigeixen readaptacions continuades: • De l’adolescent. • De la resta de les persones amb l’adolescent. • De les noves formes de relació. – Període en el qual les persones es fan més autònomes amb relació a la família i a les institucions educatives, sovint marcant distàncies respecte a la moral i la ideologia rebudes. – È poca en la qual es planteja per primer cop un projecte de vida. cANvIS FíSIcS Com a conseqüència de processos biofisiològics, neurològics, hormonals i morfològics, té lloc una àmplia transformació de la figura corporal sexuada. La imatge corporal mediatitza les relacions amb la resta de per- sones en la mesura que és un dels factors que influeixen decisivament en la valoració personal i en l’equilibri emocional. Entre els principals canvis cal destacar que: – S’adquireixen el pes i l’alçada de la persona adulta. – Maduren els òrgans genitals i s’inicia la capacitat reproductiva. – Apareixen l’ejaculació en els nois i la menstruació en les noies. – I nici de l’atracció, el desig sexual, l’excitació sexual i l’enamorament. – A parició dels caràcters sexuals secundaris. • Noies: les mames van creixent, les cuixes i la pelvis s’eixamplen, apareix vellositat a la zona del pubis, les axil·les i les cames, la pell es torna més greixosa i aspra i pot aparèixer acné. • Nois: augmenta la grandària del penis i els testicles, apareix vellositat a la zona del pubis, s’eixamplen les espatlles, les cames es tornen més musculoses, creix la barba, apareix pèl al pit i pot aparèixer acné. – Progressa la maduració del sistema nerviós, que no es completa fins molt després. Unitat02 17 cANvIS pSíQuIcS – Necessitat d’allunyar-se psicològicament de la família per trobar-se a si mateix o a si mateixa. – Es posen en qüestió les normes imposades per les persones adultes i la seva manera de viure. – À nsia de llibertat i d’autonomia. – S entiment de solitud. – Reflexió sobre la justícia, l’amor, etc. – I mportant influència del grup i dels amics i amigues. Sentiment de pertinença i identificació amb el grup. – E tapa de grans variacions emotives. – Els canvis psíquics comporten alhora modificacions intel·lectuals: s’adquireix la capa- citat d’utilitzar idees abstractes en comptes de representacions concretes i augmenta la pròpia consciència d’identitat. cANvIS SOcIAlS – Es viu entre el desig de ser una persona adulta i, per tant, de gaudir dels avantatges dels adults (independència, relacions adultes, reconeixement social) i l’enyorament de la infantesa (poca responsabilitat, més temps de joc, etc.). – C anvis en la relació amb la família. – Canvis en la relació amb el professorat. – Canvis en la relació amb les persones de la mateixa edat. – Preocupació per la imatge. Unitat02 18 cANvIS SOmàTIcS I pSIcOSOcIAlS ASSOcIATS A l’AdOlEScèNcIA recomanacions dietètiques per a aquesta etapa evolutiva CAnVIS SOMÀtICS CAnVIS PSICOSOCIALS reCOMAnACIOnS DIetètIQueS Creixement en alçada i puberal Recerca d’identitat Tenir cura de les aportacions necessàries Diferències importants entre Importància del grup d’amics nois i noies i amigues Dieta variada Increment de la massa magra (més en els nois) Rebuig d’hàbits familiars No saltar-se dinars Increment de la massa greixosa Influència TV, publicitat Evitar l’abús de dolços(més en els noies) Activitat física i exercici físic Hàbits irregulars Evitar el consum d’alcohol Maduració sexual Activitat física Reconeixement de la imatge corporal Acceptar la imatge corporal Adaptació de Juárez O. i Díez E. sobre text d’Aranceta J i Pérez C. Consumo de alimentos y estado nutricional de la población escolar de Bilbao. Guías alimentarias para la población escolar. Bilbao: Ayuntamiento de Bilbao, 1996. lA ImpORTàNcIA dE l’AcTIvITAT FíSIcA I uNA bONA AlImENTAcIó pER A lA SAluT INFANTOjuvENIl 1. Beneficis físics, mentals i socials per a la salut durant la infància i l’adolescència – Contribueix positivament al desenvolupament adolescent. – Millora la salut mental i el benestar psicològic. – Millora l’autoestima. – Millora les percepcions sobre la imatge corporal i el nivell de competència. – Millora el funcionament cognitiu. – Redueix l’estrès i l’ansietat. – Redueix el risc de depressió. 2. E ls beneficis de la salut derivats de l’activitat física i una alimentació saludable en la infància es transfereixen a l’edat adulta – Reducció de la probabilitat de convertir-se en una persona obesa a l’edat adulta. – Reducció de la morbiditat i la mortalitat derivades de malalties cròniques en l’edat adulta. – M illora de la massa òssia, fet que redueix la probabilitat de patir osteoporosi en etapes tardanes de la vida. – Reducció del risc de patir accidents cardiovasculars i de la mortalitat associada a malalties cròniques en l’edat adulta. 3. I ncrement de les possibilitats de convertir-se en una persona adulta activa i mantenir una alimentació sa- ludable fins a l’edat adulta Salut en la infància i l’adolescència L’activitat física i una bona alimentació en la infància Activitat física en l’etapa adulta i l’adolescència Salut en l’etapa adulta (prevenció de l’obesitat i el sobrepès) Adaptació de Ministerio de Sanidad y Consumo. Ministerio de Educación y Ciencia. Actividad física y salud en la infancia y la adolescencia. Guía para todas las personas que participan en su educación. http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/ adultos/actiFisica/docs/ActividadFisicaSaludEspanol.pdf Unitat02 19 IdEES clAu Durant l’adolescència es produeixen canvis físics, psicològics, emo- cionals i socials, però no totes les persones els assoleixen en el ma- teix moment i de la mateixa manera. A quests canvis són diferents en els nois i en les noies. n o totes les persones s’adapten fàcilment a aquests canvis. C om que canvien moltes coses alhora (físiques, de relació amb els altres i amb si mateix) es poden experimentar canvis d’humor sob- tats. De vegades, ens pensem que el que està passant no és normal. Sovint ens comparem amb els altres. tots aquests canvis en l’adolescència porten cap a una altra etapa de la vida i són positius, encara que de vegades no resulta fàcil ex- perimentar-los. u na alimentació saludable i un estil de vida actiu contribueixen po- sitivament al desenvolupament dels/de les adolescents. Unitat02 20 Unitat03 Valoració personal Activitat Presentar breument la valoració personal, l’autoeficàcia i l’autoimatge i valorar individualment diferents aspectes personals. Reforçar positivament aspectes d’altres persones. Objectius – Valorar diferents aspectes personals. – Reforçar positivament aspectes d’altres persones. – Identificar en quins aspectes uns hàbits alimentaris i d’activitat física saludables ens poden ajudar a valorar-nos més positivament. Objectius específics – Saber descriure què és la valoració personal, l’autoeficàcia i l’autoimatge. – Reconèixer els factors que influeixen en la valoració personal. – Percebre que fa coses molt bé. – Percebre que una alimentació saludable i l’activitat física ens pot ajudar a valorar-nos millor en els aspectes físic, psíquic i social. Àrees curriculars recomanades Tutoria, Educació Física. Durada de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. On es fa l’activitat? A l’aula. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. El professorat presenta, segons les necessitats dels joves, què s’entén per valora- ció personal, autoeficàcia i autoimatge i com ens influeixen les altres persones. 21-22 10 minuts 2. L’alumnat emplena individualment la fitxa “Ni millor ni pitjor: diferent” per va- lorar aspectes personals. 23 15 minuts 3. El professorat reparteix als alumnes targetes de paper en blanc, tantes com alumnes hi ha a l’aula (per exemple, 25 targetes a cada noi o noia en una classe de 25). Explica que han d’escriure almenys dos aspectes positius de cadascun dels companys i companyes indicant-ne el nom i el cognom. El procés es pot agilitzar llegint la llista d’alumnes de la classe. El professorat recull i revisa les targetes per tal d’assegurar-se que tots els aspectes indicats per l’alumnat són positius. Si apareixen aspectes negatius o comentaris inapropiats s’han d’elimi- 25 minuts nar. Després dóna les targetes amb els qualificatius dels companys i companyes a cada alumne de forma individual. Si, per manca de temps, no és possible fer l’activitat d’aquesta manera, es pot dividir la classe en dos grups. Un dels grups escriu aspectes positius de les persones de l’altre grup. També es pot fer en grups més reduïts. El professor pot donar les targetes de cada alumne a l’inici de la sessió següent, un cop depurades. 4. Els alumnes i les alumnes, amb el suport del docent, extreuen les conclusions de la unitat. 24 10 minuts Orientacions didàctiques És important reforçar en els alumnes els aspectes positius i els seus avanços personals que assoleixen. Unitat03 21 lA vAlORAcIó pERSONAl – É s la valoració que fa cadascú de la seva persona. – Es forma a partir de les pròpies experiències i de les valoracions fetes per persones importants per l’individu (la família, els amics i amigues, els companys i les compa- nyes, els líders socials). – Es va formant des de la infància. l’AuTOEFIcàcIA – É s l’avaluació que fa un mateix de les seves capacitats. – Una persona es pot considerar molt eficaç (molt capaç de fer una activitat o com- portar-se d’una manera determinada) o sentir-se poc eficaç (poc capaç de fer una altra activitat o tenir un altre comportament). l’AuTOImATgE – É s la representació mental que es fa la persona amb relació a la seva aparença física, la seva cara i el seu cos. – L a comparació amb els amics, les amigues i els models socials del moment fa que els defectes propis o allò que s’allunya de la imatge ideal es vegi a través d’una lent d’augment. D’aquesta manera, pràcticament ningú no està content amb el seu aspecte. – La moda imposa uns criteris de bellesa artificiosos que indueixen a valorar més l’as- pecte físic que la resta de qualitats personals. Unitat03 22 cOm ENS INFluEIXEN lES AlTRES pERSONES? – A mb freqüència, les persones que ens envolten manifesten verbalment les seves satisfaccions, desgrats i actituds amb relació als atributs estereotipats i no respecte a les competències autèntiques. – A quests judicis socials poden influir en l’avaluació que els receptors fan d’ells ma- teixos. – U na persona es classifica segons que pertanyi a un grup valorat o devaluat en funció dels seus antecedents ètnics, de raça, sexe o característiques físiques. – A quells i aquelles que tinguin característiques menyspreades socialment i que ac- ceptin les avaluacions estereotipades de les altres persones es tindran en baixa con- sideració a sí mateixos, malgrat el talent que puguin tenir. Unitat03 23 FITXA AlumNAT NI mIllOR NI pITjOR: dIFERENT A continuació presentem diferents aspectes personals. Fes una valoració de tu mateix/a assenyalant amb un signe (+) aquells aspectes que t’agradin de la teva persona i valoris de forma positiva, i amb un signe (-) aquells aspectes que t’agraden menys de la teva persona. D’aquests últims concreta que és el que no t’agrada i per què (per exemple: la boca, tinc dents de conill). ASPeCte FíSIC L’alçada El coll Les ungles El pes Les cames La musculació La cara Les cuixes Les espatlles La pell La boca La cintura Els cabells Les mans Els malucs La roba que porto Altres: reLACIOnS SOCIALS FunCIOnAMent MentAL Sé escoltar La lògica Parlo amb fluïdesa La creativitat Tinc dificultats de comunicació La rapidesa mental Sóc divertit/divertida La curiositat Altres: Altres: PerSOnALItAt HÀbItS SALuDAbLeS Sóc responsable La higiene bucal Sóc actiu/iva La higiene corporal Sóc ordenat/da L’alimentació Sóc detallista L’activitat física Sóc imaginatiu/iva Sóc divertit/da Altres: Sóc tímid/a Altres: ALtreS QüeStIOnS La rapidesa renDIMent ACADèMIC La fortalesa L’habilitat La comprensió L’agilitat L’expressió oral L’energia L’expressió escrita La memòria Altres: Sóc estudiós/osa Altres: DIFERENT Unitat03 24 IdEES clAu H abitualment resulta més fàcil identificar les nostres limitacions o els nostres aspectes menys positius que les nostres virtuts. L a valoració d’un mateix depèn sobretot de les pròpies experiències i de les valoracions que fan els altres de la nostra persona. L ’estima que té una persona per si mateixa es pot millorar. tothom té aspectes positius i aspectes que es poden millorar. É s important acceptar els defectes propis per modificar-los, però també les capacitats per potenciar-les. M illorar la valoració personal o la de les altres persones no és feina d’un dia. S’ha d’anar treballant durant un cert temps i de forma constant. u na alimentació saludable i fer activitat física ens pot ajudar a va- lorar-nos millor en aspectes físics, psíquics i socials. Unitat03 25 Unitat04 Valoració personal Activitat Emplenar una fitxa, i discutir sobre com millorar la valoració personal de diferents aspectes. Objectiu Millorar la valoració personal de diferents aspectes. Objectius específics – Creure que es pot millorar la valoració de la pròpia estima. – Creure que ningú no posseeix totes les qualitats. – Percebre que algunes persones joves se senten poc contentes amb algun aspecte personal. – Sentir-se capaç de millorar algun aspecte personal. – Sentir-se capaç de potenciar les pròpies qualitats. Àrees curriculars recomanades Tutoria. Durada de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. On es fa l’activitat? A l’aula. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. A l’inici de la sessió, el professorat pot tornar a les targetes amb els aspectes positius que han expressat els companys de cadascun dels joves. 10 minuts 2. El professorat presenta, segons les necessitats dels alumnes, com pot millorar la valoració que fa una persona de si mateixa (informació per al professorat). 26-27 10 minuts 3. Els alumnes emplenen individualment la fitxa “Aprendre a estimar-me?”. A la columna de l’esquerra han d’escriure els aspectes que han considerat negatius en l’activitat del dia anterior (tal com els han expressat en l’activitat). A la co- lumna central han d’escriure aquests aspectes negatius, però sense utilitzar un llenguatge pejoratiu i intentant concretar i precisar més; també han d’intentar 28 30 minuts trobar les excepcions a l’aspecte negatiu, si n’hi ha. A la columna de la dreta han d’escriure aquelles coses que poden fer per tal de millorar cadascun dels aspectes o acceptar-los si no són modificables. S’ha de tenir present que hi ha aspectes més fàcils de millorar que d’altres. 4. L’alumnat, amb el suport del docent, extreu les conclusions de la unitat. 29 10 minuts Orientacions didàctiques Cal recordar que per desenvolupar aquesta sessió es necessita la fitxa que els alumnes han fet a la unitat anterior. Unitat04 26 ESTRATègIES pER mIllORAR lA vAlORAcIó pERSONAl En aquesta sessió volem proporcionar eines a les persones joves per tal que puguin millorar la seva valoració personal. En la sessió anterior s’han identificat alguns aspectes personals que ells valoren de manera positiva. Aquests i altres aspectes han estat reforçats pels companys i les companyes. Treballarem, en primer lloc, aquells aspectes que els alumnes i les alumnes han valorat de manera negativa, és a dir, aspectes personals que no els agraden gaire i que possiblement voldrien modificar. Estem davant un tema important ja que a aquesta edat, i també més endavant, hi ha aspectes de nosaltres que no ens agraden gens i que difícilment podrem modificar. Altres aspectes sí que poden millorar o ser compensats reforçant característiques que tant els altres com nosaltres mateixos valorem de manera positiva. És important transmetre als joves que és positiu voler millorar diferents condicions de la pròpia persona i re- lacionar aquest tema amb la importància que té actualment el físic en la nostra societat. En les dues últimes unitats es treballarà més a fons la publicitat i la influència que exerceix en els nostres gustos, costums i hàbits de consum. Hem de transmetre als adolescents i les adolescents que no hi ha cap persona al món que sigui per- fecta. tothom voldria modificar o millorar algun aspecte. Reconèixer les nostres pròpies limitacions no és cap defecte, sinó, ben al contrari, una virtut. El problema rau en la forma en què utilitzem les nostres debilitats, limitacions o aspectes que valorem de manera negativa; segons com els utilitzem ens podem fer molt de mal. Per millorar la valoració personal hem de tenir en compte que: – L a basada en la incompetència real requereix el treball de les habilitats i de criteris realistes d’assoliment. – La que es produeix com a conseqüència de les avaluacions socials menyspreadores requereix experiències socials noves que refermin la pròpia vàlua. – Q uan la baixa valoració personal deriva d’un menyspreu de les pròpies competències, cal treballar les habi- litats, reforçar positivament els èxits i revaloritzar les competències que menys es tenen. – Q uan prové de diferents fonts es necessiten mesures correctores diverses, com ara la inducció a apreciar les pròpies característiques personals i, alhora, el cultiu de competències que generin una eficàcia personal elevada i resistent. Val la pena per valorar amb cura l’actual frivolització de la cirurgia estètica. – Per afavorir una millor valoració personal és recomanable que les persones recordin cada dia les seves expe- riències positives, les quals, habitualment, queden difuminades en la memòria. – P er modificar els criteris d’execució que creen desànim i un sentiment de manca de competència personal, les persones han d’adoptar objectius parcials explícits i assolibles en les seves activitats diàries. – Per substituir les pròpies respostes devaluadores, cal aprendre igualment a recompensar-se i elogiar-se un mateix els propis èxits, així com acceptar els elogis dels altres. A la pàgina següent presentem informació que us pot servir per treballar amb l’alumnat aquest tema. Unitat04 27 ESTRATègIES QuE ENS pOdEN AjudAR A mIllORAR lA vAlORAcIó QuE FEm dE NOSAlTRES mATEIXOS – N o utilitzar un llenguatge pejoratiu: Dir “sóc una persona falsa amb els amics o les amigues” o “tinc dents de cavall” fa que la nostra valoració personal es redueixi i el concepte sobre nosaltres sigui més negatiu. – Utilitzar un llenguatge precís: S i en comptes d’utilitzar aquestes expressions en fem servir d’altres com “em costa molt expressar el meu ressentiment als amics i amigues” o “tinc les dents promi- nents” continuarem expressant alguna cosa que ens agradaria modificar però de forma més raonable i sense infravalorar-nos personalment. – No generalitzar. – Reconèixer les nostres qualitats. – R eforçar els nostres aspectes positius. – P remiar-nos d’alguna manera quan tenim un èxit. – Allunyar-nos de persones que no ens respectin o ignorar-les. – Trencar el diàleg interior autocrític. Unitat04 28 FITXA AlumNAT ApRENdRE A ESTImAR-mE? A la columna de l’esquerra, escriu aquells aspectes que en l’activitat anterior has considerat negatius (tal com els has expressat en l’activitat). A la columna central, escriu aquests aspectes negatius, però tenint en compte el següent: no utilitzis un llenguatge pejoratiu (tinc les dents de conill, tinc els cabells com una escarola) intenta concretar què és el que no t’agrada, fes-ho amb precisió, no generalitzis, busca les excepcions a l’aspecte negatiu si no el tens sempre (tinc les dents una mica més grans que la majoria, els cabells se m’arrissen molt quan surto de casa amb els cabells molls). A la columna de la dreta, escriu aquelles coses que pots fer per millorar cada aspecte. Has de tenir present que hi ha aspectes més fàcils de millorar que altres i que moltes vegades pots millorar-los reforçant altres aspectes o altres capacitats (puc anar al dentista per saber si puc fer alguna cosa, podria allisar-me els cabells o intentar no sortir amb els cabells molls). ASPeCteS VALOrAtS De FOrMA exPreSSAr eLS ASPeCteS PrOPOSteS Per MILLOrAr negAtIVA (tAL COM eLS tenIeS negAtIuS AMb LeS eStrAtègIeS CADA ASPeCte O Per en LA ACtIVItAt AnterIOr) AnterIOrS (nO utILItzAr ACCePtAr-LO SI LLenguAtge PejOrAtIu, nO ÉS MILLOrAbLe buSCAr exCePCIOnS, etC.) Unitat04 29 IdEES clAu no hi ha cap persona al món que sigui perfecta. r econèixer les nostres limitacions és una virtut, no un defecte. H i ha estratègies que ens poden ajudar a millorar la nostra valoració personal. n o tots els aspectes d’una persona són fàcilment millorables, però poden ser compensats reforçant-ne uns altres. És important reconèixer els propis defectes per modificar-los, però també les nostres capacitats per a potenciar-les. Unitat04 30 Unitat05 alimentació i activitat física Activitat Explicar conceptes bàsics d’una alimentació i una activitat física saludables i valorar aquests hàbits. Objectiu Valorar l’estil d’alimentació i activitat física de persones pròximes a l’alumnat. Objectius específics – D istingir entre alimentació i nutrició. – Conèixer els nutrients segons la funció que exerceixen en el metabolisme. – Conèixer les característiques i necessitats diàries d’hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals i aigua. – C onèixer la piràmide de la salut (alimentació i activitat física). – Conèixer les característiques i necessitats diàries d’activitat física. Àrees curriculars recomanades Ciències de la Naturalesa i Tutoria. Durada de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. Per desenvolupar-la és necessari el treball previ dels alumnes durant la setmana anterior a la realització d’aquesta activitat. On es fa l’activitat? La part prèvia a casa i l’activitat a l’aula. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. L’alumnat ha de fer un autoregistre dels aliments que menja durant una setmana (l’anterior a la de la sessió) al “Diari dietètic” i de l’activitat física que fa al “Diari d’activitat física” en el mateix període de temps. El professorat ha de recollir l’auto- 31-32 (setmana registre dels alumnes a l’inici d’aquesta sessió per treballar-lo a la següent. D’aques- anterior) ta manera, si un alumne se l’ha oblidat, encara el pot portar a la sessió següent. 2. Els nois i les noies han de discutir en petits grups la fitxa “Els hàbits dels meus companys i companyes”, que presenta els diferents hàbits alimentaris i d’acti- vitat física d’un grup de joves, i han de valorar fins a quin punt les dietes són 33 20 minuts equilibrades, tenint en compte també l’activitat física. 3. El/La professor/a pot introduir durant la discussió, segons les necessitats de l’alum- nat, explicacions sobre les substàncies nutritives, l’alimentació equilibrada i l’ac- tivitat física recomanada. Per facilitar-ne l’exposició vegeu la informació per al professorat. En aquest material es pot trobar la piràmide dels aliments i l’activitat física sobre la qual ens basem a l’hora de proposar millores en la conducta alimen- tària i d’activitat física. Suggerim que el professorat, si ho creu oportú, compari la 34-41 30 minuts piràmide proposada amb les que plantegen certes empreses alimentàries com Bim- bo, Danone, etc. Pensem que és important veure les diferències ja que cada empre- sa intenta promocionar els seus productes. Aquesta activitat es pot relacionar amb les últimes que estan centrades en la influència dels mitjans de comunicació. 4. L’alumnat, amb el suport del/de la professor/a, ha d’extreure les conclusions de la unitat. 42 10 minuts Orientacions didàctiques Quan es desenvolupi aquesta sessió, els alumnes haurien d’haver emplenat els fulls de registre de tota la set- mana anterior. Es pot començar pel dia de la setmana que toqui: de dijous a dimecres si la sessió és dijous, per exemple. Unitat05 31 FITXA AlumNAT dIARI dIETèTIc Durant una setmana, registra tots els aliments de qualsevol tipus que mengis i apunta’ls a la taula següent. ALIMentS COnSuMItS (SòLIDS I LíQuIDS) DILLunS DIA: DIMArtS DIA: DIMeCreS DIA: DIjOuS DIA: DIVenDreS DIA: DISSAbte DIA: DIuMenge DIA: Esmorzar Entre àpats Dinar Entre àpats Berenar Entre àpats Sopar Abans d’anar a dormir Unitat05 32 FITXA AlumNAT dIARI d’AcTIvITAT FíSIcA Durant una setmana, registra el temps d’activitat física que fas i apunta’l a la taula següent. ACtIVItAt FíSICA reALItzADA DILLunS DIA: DIMArtS DIA: DIMeCreS DIA: DIjOuS DIA: DIVenDreS DIA: DISSAbte DIA: DIuMenge DIA: Pujar i/o baixar escales Anar caminant a diferents llocs Anar amb bici Anar a passejar Fer tasques de la llar Ballar Fer algun esport o activitat física fora del centre escolar. Indica quin. Altres: Unitat05 33 FITXA AlumNAT ElS HàbITS dElS mEuS cOmpANYS I cOmpANYES Llegiu els comentaris que fa aquesta persona sobre el que mengen alguns companys i companyes. Discutiu en petits grups si l’alimentació d’en Pere, l’Anna, en Ferran i la Marta és o no és equilibrada, tenint en compte la seva activitat física habitual i les seves preferències. Penseu en les conseqüències (positives i negatives) que pot tenir cada tipus d’alimentació i l’activitat física en la seva salut física i mental. Preneu nota dels vostres comentaris perquè després els posarem en comú. Ara us presentaré els meus amics i amigues. Com veureu, cadascun té el seu estil i les seves preferències. La veritat és que som ben diferents... però això no importa, som col·legues. en Pere La Marta En Pere és un bon tio, és molt tranquil, mai no La Marta és una tia molt maca i una mica el veureu córrer. Tinc la sensació que mai no es tímida. És esportista, forma part d’un equip posa nerviós, ni tan sols quan tenim exàmens... de natació de fora de l’escola i participa en De vegades penso que se li han acabat les piles. competicions. Va a entrenament dues tardes la A educació física sempre arriba l’últim quan setmana i, seguint els consells de l’entrenador, fem curses, és l’últim de canviar-se, de dutxar- vigila la seva alimentació. La Marta controla se, sempre l’últim... Li agrada molt menjar, molt tot això de les proteïnes i els hidrats especialment patates fregides, hamburgueses, de carboni i, com ella diu, porta una dieta ous ferrats, entrepans de beicon, de llom, de equilibrada. No us penseu que es priva de res, llonganissa. La veritat és que quan es posa a encara que hi ha coses que només pren de menjar no l’atura ningú. vegades. L’Anna L’Anna és molt trempada, simpàtica i intel·ligent. És de les primeres de la classe i aquest curs n’és la delegada. Es cuida molt (penso que massa). Diu que vol ser actriu quan acabi d’estudiar i que per fer això no es pot ser grassa. Mai no menja dolços, ni pastes, ni begudes amb sucre. Des del matí, quan es lleva, fins a l’hora de dinar només menja una poma (quina gana deu passar!). en Ferran En Ferran és realment divertit, sempre té ganes de fer alguna cosa amb nosaltres: quedar per estudiar, anar al cine, sortir a fer un volt... Quan mengem junts mai no tasta les verdures i diu que això és per als animals. Mai no l’he vist menjar enciam, verdura ni fruita. Unitat05 34 l’AlImENTAcIó – És l’acte de proporcionar aliments al cos i l’acció d’ingerir-los. – És un procés voluntari i conscient. Per tant es pot modificar, “és un procés educable”. lA NuTRIcIó – És el conjunt de processos fisiològics pel qual l’organisme rep, transforma i utilitza les substàncies químiques que contenen els aliments. – És una acció involuntària i inconscient, que depèn de processos corporals com la digestió, l’absorció i el transport dels nutrients dels aliments fins als teixits. ElS NuTRIENTS – P er dur a terme tots els processos que ens permeten estar vius, l’organisme humà necessita un subministrament continu de materials que hem d’ingerir: són els nu- trients. – N o s’ingereixen directament, sinó a través dels aliments. Unitat05 35 HIdRATS dE cARbONI O glÚcIdS – S ón els nutrients que el nostre organisme requereix en més quantitat com a principal font d’energia. – E s troben als cereals, els llegums, les patates, les fruites, la llet, el sucre, etc. classificació Midons o fècules – Són els carbohidrats més abundants i fonamentals de la dieta dels éssers humans. – Són presents als cereals, llegums, patates, etc. Sucres – Són els glúcids més senzills (fàcils de digerir i assimilar). Es caracteritzen pel sabor dolç. – Es troben a les fruites (fructuosa), a la llet (lactosa), al sucre blanc (sacarosa), a la mel (glucosa més fructuosa), etc. – Poden ser: • M onosacàrids (cadenes d’una sola molècula): s’absorbeixen a l’intestí sense ne- cessitat de digestió prèvia, motiu pel qual són una font ràpida d’energia. Són la glucosa, la fructuosa i la galactosa. • Disacàrids (cadenes de dos molècules): han de ser transformats en sucres senzills (monosacàrids) abans de ser assimilats. Són la sacarosa i la maltosa. Fibres – S ón hidrats de carboni de cadenes molt complexes. – E s troben principalment a les fruites, verdures, fruita seca, cereals integrals i llegums sencers. – S ón molècules tan complexes i resistents que no es poden digerir i arriben senceres al budell, per la qual cosa no s’absorbeixen. – No aporten energia. UUnniittaatt0055 36 gREIXOS O lípIdS – També són una font important d’energia per a l’organisme, tot i que tenen altres funcions, com ara facilitar l’absorció d’algunes vitamines (les liposolubles) i la síntesi d’hormones. També fan de material aïllant i de farciment dels òrgans interns; formen part de les membranes cel·lulars i de la matèria que cobreix els nervis. classificació segons l’origen D’origen vegetal – Es troben als olis d’oliva, de blat de moro, de gira-sol, de cacauet, etc., en les llavors i fruites seques. – Són rics en àcids grassos no saturats (mono i polinsaturats). D’origen animal – Són presents al greix animal (llard, mantega, greix de carn o de peix, greix de la llet i derivats, etc.). – E l greix animal és ric en àcids grassos saturats, però el del peix és principalment greix no saturat (greix de les sardines, tonyina, verat, és a dir peix blau). – En els aliments que mengem normalment trobem combinacions d’àcids grassos saturats i àcids grassos no saturats. Els més favorables per a la salut són els àcids grassos insaturats (mono i poliinsaturats) és a dir, els procedents d’aliments d’origen vegetal o del peix blau. UUnniittaatt0055 37 pROTEÏNES – Tenen moltes funcions i importants especialment estructurals: • Formen part de l’estructura bàsica dels teixits (músculs, tendons, pell, ungles). Les necessitats de proteïnes augmenten durant els períodes de creixement. • Tenen funcions metabòliques i reguladores (assimilació de nutrients, transport d’oxigen i de greix a la sang, inactivació de materials tòxics o perillosos, etc.). • Participen en la definició de la identitat de cada ésser viu, ja que són la base de l’estructura del codi genètic (ADN) i dels sistemes de reconeixement d’organismes estranys al sistema immunitari. classificació segons l’origen D’origen vegetal – S ón presents a les fruites seques (nous, ametlles, avellanes, festucs, etc.), a la soja i als llegums, i en menor proporció als cereals especialment si són complets (amb germen). D’origen animal – Són presents a les carns, al peix, als ous i als lactis en general. – La qualitat biològica d’una proteïna és més gran com més semblant és la seva com- posició a la de les proteïnes del nostre organisme. – E n general, les proteïnes d’origen animal tenen més valor biològic que les proteïnes d’origen vegetal. vITAmINES – Són substàncies nutritives molt importants en els processos metabòlics que tenen lloc en la nutrició dels éssers vius. Tenen una funció principalment reguladora. – E s denominen mitjançant una lletra majúscula, de vegades seguida d’un número i d’una abreviatura del seu nom químic (per exemple vitamina B1 o tiamina). – N o aporten energia, però sense les vitamines l’organisme no pot aprofitar els ele- ments constructius i energètics subministrats per l’alimentació. – A mb una dieta equilibrada i abundant en productes frescos i naturals es disposa de totes les vitamines necessàries i no es necessita cap aportació addicional. classificació segons la solubilitat • Liposolubles (A-retinol, D-calciferol, E-tocoferol, K-antihemorràgica). Es dissolen en greixos i olis. • H idrosolubles (C-àcid ascòrbic, H-biotina i el complex B). Es dissolen en aigua. Unitat05 38 mINERAlS – P er a una bona regulació de les funcions de l’organisme també necessitem petites quantitats de substàncies minerals com calci, fòsfor, potassi, sodi, ferro, fluor i iode, entre d’altres. – U na alimentació variada i equilibrada proporciona tots els minerals necessaris. – Calci: és el mineral més abundant a l’organisme, ja que forma part principalment dels ossos i les dents. – Fòsfor: és essencial, juntament amb el calci, per formar l’estructura dels ossos i les dents. – Potassi: intervé en el manteniment de la pressió osmòtica, especialment a l’interior de les cèl·lules, i la transmissió nerviosa. – Sodi: participa en el manteniment de la pressió osmòtica. – F erro: forma part de l’hemoglobina (la proteïna que transporta l’oxigen a la sang) i de la mioglobina (que ho fa al múscul). – Fluor: forma part de l’estructura de les dents i dels ossos, encara que n’és un ele- ment estrictament essencial. – Iode: és un component de les hormones tiroïdals. AIguA – És el nutrient més important de tots els que s’han comentat fins ara. L’aigua és im- prescindible. Forma part de tots els processos que es produeixen a l’organisme. – E s pot prendre en forma d’aigua potable, però també n’hi ha a les fruites, a la llet, a d’altres begudes i a tots els aliments. Unitat05 39 NEcESSITATS ENERgèTIQuES dIàRIES I NuTRIENTS – L’energia que l’organisme requereix per funcionar s’obté dels nutrients procedents dels aliments. Aquesta energia es mesura en calories i kilocalories (kcal), és a dir 1.000 calories. L’energia que cada organisme requereix depèn de factors com l’edat, la talla, el sexe, la complexió, la quantitat d’activitat física que es fa, etc.). – Carbohidrats o glúcids: un gram de carbohidrats proporciona quatre kcal d’ener- gia. Del total de l’energia ingerida, es considera que un 55%-60% ha de procedir dels hidrats de carboni. Es recomana consumir-ne una quantitat mínima d’uns 100 grams diaris. – greixos o lípids: un gram de greix proporciona aproximadament nou kcal d’energia. Es recomana que del total de l’energia ingerida, entre el 30% i el 35% de les necessi- tats energètiques diàries siguin proporcionades pels greixos. Un terç haurien de ser d’origen animal i dos terços d’origen vegetal, preferiblement d’oli d’oliva. – Proteïnes: un gram de proteïnes proporciona unes quatre kcal d’energia. Durant el creixement, l’embaràs o la lactància augmenta la necessitat de proteïnes. Han de constituir entre el 12% i el 15% de la ingesta energètica total. Es recomana que un adult sa en consumeixi uns 40 o 60 grams al dia. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que se’n prenguin 0,8 grams per quilogram de pes i dia. – Vitamines: no és fàcil estimar les necessitats de cada vitamina, ja que depenen de factors com ara l’edat, el pes, la situació fisiològica i la influència d’altres compo- nents de la dieta. La deficiència greu de vitamines produeix malalties per carència. Tal com ja s’ha comentat, si l’alimentació és força variada es cobreixen els reque- riments de vitamines, excepte en situacions especials de malalties i/o d’activitats esportives molt intenses. – A igua: les necessitats normals d’aigua s’estimen en uns 2,5 litres per dia. Això aug- menta si s’incrementa la suor. Cal prendre una quantitat abundant d’aigua al llarg del dia, especialment quan es fa esport i durant l’època estival. No és recomanable substituir l’aigua per begudes ensucrades (sucs, begudes refrescants, etc.). AlImENTAcIó EQuIlIbRAdA I AlImENTAcIó SAludAblE Una alimentació equilibrada i saludable és la que proporciona a l’organisme aliments ben variats (que contenen diverses substàncies nutritives) i en les quantitats adequa- des. Aquestes quantitats depenen de les característiques de cada persona (edat, sexe, activitat física, malalties, etc.). Cal dir que l’alimentació no es contraposa a la bona cuina, l’art gastronòmic o el plaer de menjar bé. Una alimentació sana implica menjar de tot, de forma moderada i gaudint del procés alimentari. Unitat05 40 pIRàmIdE dE l’AlImENTAcIó SAludAblE I l’AcTIvITAT FíSIcA Unitat05 41 TAulA dE RAcIONS cORRESpONENT A lA pIRàmIdE dE l’AlImENTAcIó SAludAblE I l’AcTIvITAT FíSIcA Unitat05 42 IdEES clAu e ntre d’altres coses, l’estat de salut d’una persona depèn de la qua- litat de la seva alimentació i l’activitat física que fa. els nutrients són indispensables per portar a terme els processos que ens permeten estar vius. els nutrients no s’ingereixen directament, sinó que formen part dels aliments, per la qual cosa hem de tenir cura de la nostra alimentació. una dieta equilibrada implica menjar de tot, és a dir, aliments de tots el grups. L’activitat física contribueix positivament al desenvolupament dels adolescents i les adolescents, millora la salut mental i el benestar psicològic, millora l’autoestima, millora les percepcions sobre la imatge corporal i el nivell de competència, millora el funcionament cognitiu, redueix l’estrès i l’ansietat i redueix el risc de depressió. els beneficis per a la salut derivats d’una activitat física adequada i una alimentació saludable en la infància es transfereixen a l’edat adulta. Unitat05 43 Unitat06 alimentació i activitat física Activitat Analitzar i discutir els autoregistres “Diari dietètic” i “Diari d’activitat física”. Objectiu Valorar l’alimentació i l’activitat física pròpies i millorar-ne algun aspecte per tal que totes dues siguin més saludables. Objectius específics – I dentificar aspectes correctes i aspectes millorables de la seva pròpia alimentació i la seva activitat física. – P ercebre que els hàbits saludables en alimentació i activitat física són una elecció personal diària. – Sentir-se capaç de proposar petits canvis assolibles en l’alimentació i l’activitat física pròpies. Àrees curriculars recomanades Ciències de la Naturalesa i Tutoria. Durada de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. On es fa l’activitat? A l’aula. Cal que els alumnes facin un treball previ a casa. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. Cada alumne analitza individualment el seu diari alimentari i d’activitat física (autoregistre). 44-45 20 minuts 2. Partint de la fitxa “Valorem la nostra dieta i la nostra activitat física”, el professo- rat inicia una petita discussió preguntant als alumnes quants pensen que la seva alimentació es podria considerar equilibrada i per què i si la seva activitat física és l’adequada o aconsellable i per què. Seria interessant que la valoració de la dieta 25 minuts i l’activitat física pròpies (autoregistre) arribés als pares de l’alumnat. Els joves, de forma individual, identifiquen aquells aliments que podrien afegir a la seva dieta per millorar-la i aquells que n’eliminarien o reduirien (sempre tenint en compte les freqüències recomanades en l’activitat). De la mateixa manera, identifiquen quines activitats físiques podrien incorporar a la seva vida i quines 46-48 15 minuts haurien de reduir. Es tracta de proposar-se petits canvis que es puguin aconseguir fàcilment. 3. L’alumnat, amb el suport del professorat, extreu les conclusions de la unitat. 49 10 minuts Orientacions didàctiques Revisant l’autoregistre, els alumnes han de valorar la seva dieta i la seva activitat física tenint present la fre- qüència d’ingestió dels grups d’aliments i l’activitat física recomanada. Respecte a la fitxa “Valorem la nostra dieta i la nostra activitat física”, és important que pensin en aliments i activitats que hi puguin incorporar o reduir fàcilment i que estiguin al seu abast. Les millores plantejades per aconseguir una alimentació i una ac- tivitat física més saludables s’han de fer sobre l’autoregistre, assenyalant en quin àpat/moment incorporarien les modificacions, de quin tipus i quins dies de la setmana. El paper del professorat és facilitar el treball dels alumnes fent indicacions i suggeriments. Cal proposar objectius molt petits i assolibles. Al llarg del curs, els professors han d’interessar-se pels avenços i reforçar molt positivament els èxits. Si es dóna el cas que algun alumne no tingui l’autoregistre o no l’hagi emplenat del tot, el professor pot fotocopiar el d’un altre alumne perquè sigui valorat de forma anònima. Si el docent ho creu oportú, pot emplenar el seu propi autoregistre i donar-lo als alumnes que no hagin portat el seu perquè el valorin. És important ressaltar el que és una ració per a cada aliment, ja que els alumnes no ho saben exactament. Unitat06 44 FITXA AlumNAT vAlOREm lA NOSTRA AlImENTAcIó Analitzant el que has registrat al teu diari alimentari, valora la teva dieta tenint present la freqüència amb què menges cadascun dels aliments següents: ACtIVItAt / ALIMentS QuAntItAt FreQüènCIA VALOrACIó ACTIVITAT – F er esport, activitats dirigides, caminar, Mínim 60 minuts Cada dia Insuficient FÍSICA pujar escales... Correcte Excessiu Insuficient AIGUA – Inclou infusions sense sucre 1 got gros De 4 a 8 gots cada dia Correcte Excessiu PA – Blanc, integral, torrat 2 llesques o 1 tortita de – S’inclou pita, pa àrab i tortitas blat de moro; 1/3 tortita de blat o 1/4 de pa àrab – Patates equival a 1/4 de yuca o platano macho 1 patata gran o 2 petites PATATES – Bullides, al forn 1/4 de platano macho Insuficient – S i són fregides menys quantitat 1/4 yuca Entre tots 4-6 al dia Correcte Excessiu ARRÒS, PASTA – Macarrons, espaguetis, sopa, arròs, cuscús, blat 1 plat I ALTRES de moro... CEREALS – Cereals d’esmorzar: muesli i flocs – Mongetes, carxofes, pebrots, espàrrecs, espinacs, VERDURES col, coliflor, albergínies, bolets... 1 plat I – Enciam, tomàquets, pastanaga, ceba, cogombre HORTALISSES – A manida, bullides, al vapor, sofregides, planxa i forn – Fresques o congelades, de tant en tant en llauna – G rosses: meló, síndria, pinya, papaya, mango... 1 tall (fruites grans) Entre tots 5 al dia Insuficient – Mitjanes: pera, poma, taronja, préssec, plàtan... 1 peça (fruites mitjanes) o més Correcte – P etites: prunes, kiwi, mandarines, albercocs... 2 peces (fruites petites) Excessiu – Molt petites: cireres, raïm, maduixes... 1 bol (fruites molt petites) FRUITES – Fruita assecada: panses, orellanes, prunes, dàtils... – F resques, de tant en tant cuites, o en llauna en el seu suc – Peces de fruita senceres, en macedònia o en suc 1 got petit de suc – No s’hi inclou la melmelada – S’hi inclou la llet i les begudes de soja enriquides 1 tassa grossa o bol LÀCTICS amb calci Insuficient – També s’inclou el iogurt, la quallada i el formatge 2 unitats o un tros 3 al dia Correcte – No s’hi inclou mantega ni nata Excessiu Insuficient LLEGUMS – Cigrons, llenties, mongetes, frijoles, dhal... 1 plat 3-4 a la setmana Correcte Excessiu – Peix blanc: llobarro, daurada, bacallà, rap, llenguado, lluç... PEIX I – Peix blau: salmó, seitó, sardina, verat, sorell, Insuficient MARISC tonyina... 2 talls o unitats 3-4 a la setmana Correcte– També s’inclou musclos, sèpia, calamar, gambes... Excessiu – S’hi inclou peix congelat i en llauna: tonyina, bonítol, anxoves, sardines OUS – Passats per aigua, en truita, ferrats, al forn, Insuficient remenats... 1-2 ous 3-4 a la setmana Correcte Excessiu CARN BLANCA – P ollastre, gall d’indi, conill Un quart 3-4 a la setmana Insuficient – Porc, vedella, bou, be 1 tros o bistec (blanques i vermelles) CorrecteCARN VERMELLA – S alsitxes, hamburgueses, botifarres 2 salxitxes o 1 hamburgesa Excessiu – Inclou pernil cuit i curat talls per entrepà – P referentment d’oliva tant per cuinar com per 1 cullerada 3-5 cada dia OLI I FRUITA amanir Insuficient SECA – F ruita seca: nous, avellanes, ametlles, cacauets... 1 grapat 3-7 a la setmana Correcte – Fruita seca: torrada o crua Excessiu Unitat06 45 FITXA AlumNAT vAlOREm lA NOSTRA AcTIvITAT FíSIcA Analitzant el que has registrat al teu diari d’activitat física, fes una valoració en funció de la freqüència amb què fas activitat i el tipus. tIPuS D’ACtIVItAt FíSICA teMPS VALOrACIó Pujar i/o baixar escales Insuficient Correcte Anar caminant a diferents llocs Insuficient Correcte Anar amb bici Insuficient Correcte Passejar Insuficient Correcte Realitzar tasques de la llar Insuficient Correcte Ballar Insuficient Correcte Fer algun esport o activitat física fora del centre escolar. Insuficient Indica quin Correcte Altres: Insuficient Correcte Unitat06 46 FITXA AlumNAT cAl REduIR I/O mOdERAR El cONSum dE – Begudes ensucrades. – L laminadures, dolços, brioixeria i pastisseria. – Postres amb molt de sucre i greix. – E mbotits. – Mantega, margarina, nata i aliments que contenen aquests productes en gran quantitat. – No s’han de prendre mai begudes alcohòliques. Font: Ajuntament de Reus. Menjars saludables. cAl AugmENTAR El cONSum dE – Pa. – A igua. – Verdures. – Amanides. – F ruites. – Peix. – Llet, iogurts, formatge. – O li d’oliva. – Fruita seca. Font: Ajuntament de Reus. Menjars saludables. TAmbé S’HA dE TENIR EN cOmpTE – Mastegar bé. – Evitar la monotonia: tastar presentacions diferents i gaudir-ne. – Donar a l’acte de menjar la importància que es mereix. – Vigilar la higiene general i la manipulació dels aliments. Unitat06 47 FITXA AlumNAT pETITS cANvIS EN lA mEvA dIETA – Puc esmorzar abans de sortir de casa i prendre coses com ara torrades, cerals, pa amb tomàquet… – Quan tingui set, puc passar de refrescs amb gas i beure aigua. – I ntento menjar una fruita sencera al dia i, si no, almenys un suc de fruita. – Puc triar amanides com a acompanyament en comptes de patates fregides. – Puc menjar verdures que no m’agraden en truites, sopes i guisats. – P er esmorzar o berenar a l’escola portaré entrepans variats (formatges, tonyina, i no sempre embotits) en comptes de pastes, donettes, croissants o ensaïmades. – Val la pena reduir les llaminadures o no prendre. Partint de les propostes que havies fet per millorar la teva dieta, reflexiona i tria una o dues idees del quadre, o bé comenta amb el professor o professora alguna proposta nova. No deixis de parlar-ne amb el pare i la mare. De segur que t’ajudaran a aconseguir-ho. A continuació escriu què vols canviar durant un període de temps (per exemple, durant la pròxima setmana penso beure cada matí, abans de sortir de casa, un suc de fruita). Vull millorar la meva dieta i em proposo: Unitat06 48 FITXA AlumNAT pETITS cANvIS pER A uN ESTIl dE vIdA AcTIu – Utilitzo les escales, camino per fer encàrrecs, vaig al centre escolar amb bicicleta, utilitzo el transport públic... – Faig alguna activitat física fora de l’horari lectiu, ja sigui al centre educatiu, en un equipament esportiu o en una entitat o club. – Participo en els esdeveniments esportius que m’ofereix la ciutat: festa de la bici i dels patins, caminades Barnatresc, curses populars, etc. – Utilitzo els espais públics de la ciutat per fer activitat física, passejar, caminar... – Tinc present que un estil de vida actiu requereix una hora diària d’activitat física. Per tant, aprofito les sessions d’educació física i hi participo activament. – El cap de setmana i les vacances escolars són una bona oportunitat per conèixer noves modalitats o opcions de pràctica esportiva. – De tant en tant, faig una autoavaluació per ser conscient dels meus progressos. – Tinc present que la pràctica d’activitat física regular millora l’humor i ajuda a veure la vida amb més optimisme. Partint de les propostes que havies fet per millorar la teva activitat física, reflexiona i tria una o dues idees del quadre, o bé comenta amb el professor o professora alguna proposta nova. No deixis de parlar-ne amb els pares. De segur que t’ajudaran a aconseguir-ho. A continuació escriu què vols canviar. Vull millorar la meva activitat física i em proposo: REcOmANAcIONS gENERAlS pER FER uNA bONA TRIA dE l’AcTIvITAT FíSIcA – Considerant que el 88% dels escolars afirma que el principal motiu per fer activitat física és la satisfacció de fer el que fan, és important que escullis l’activitat que et ve de gust portar a terme sense sentir-te pressionat per l’opinió de la teva família ni per l’opinió dels companys i companyes. – V alora les possibilitats reals de pràctica que tens (temps que hi vols dedicar, compa- ginació amb altres activitats...). – P er aconseguir una millora de la teva salut cal esforç i constància. Unitat06 49 IdEES clAu S egons diferents estudis, en el nostre entorn l’alimentació dels ado- lescents presenta aquest patró: nutrients resultats observats recomanacions energia Adequar les quantitats en funció de les necessitats individuals Lípids Aportació de calories d’origen reduir els greixos, especialment lipídic massa alta els d’origen animal (carns grasses, embotits, brioixeria, etc.) Consum elevat de sucres reduir els sucres simples, les begudes ensucrades, les llaminadures, els dolços, la brioixeria, els aliments ensucrats Hidrats de carboni Consum insuficient de Augmentar el consum de pa carbohidrats complexos i fibra i productes integrals Augmentar la quantitat de fruites, verdures, llegums i fruita seca Proteïnes Aportació excessiva de proteïnes reduir la freqüència i la mida d’origen animal de les racions de carns i embotits Calci Consum insuficient Augmentar els lactis bàsics, la llet, els iogurts i els formatges Basat en: Catalan Ministry of Health. Trends in Nutritional Status in Catalonia, Spain (1992-2003). Public Health Nutrition. Special Issue. Serra L., Ribas L., García R., Pérez-Rodrigo C., Peña L., Aranceta J.: Hábitos alimentarios y consumo de alimentos en la población infantil y juvenil española (1998-2000): variables socioeconómicas y geográficas. En: Alimentación Infantil y Juvenil. Estudio Enkid. Serra L., Aranceta J. (ed.). Masson, 14-28. Barcelona, 2002. Unitat06 50 Unitat07 Publicitat Activitat Analitzar i discutir del “Recull de premsa”. Objectiu Aclarir creences errònies sobre l’alimentació i l’activitat física afavorides, de vegades, per la publicitat. Objectius específics – Identificar informacions correctes i informacions errònies. – Percebre que no tot el que surt als mitjans de comunicació és cert. – Sentir-se capaç d’analitzar críticament els anuncis de premsa relacionats amb l’alimentació i l’activitat física. Àrees curriculars recomanades Activitat interdisciplinària. Es pot desenvolupar des de qualsevol àrea o des de totes a la vegada. Durada de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. On es fa l’activitat? A l’aula. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. Es proposa que l’alumnat analitzi críticament, en grups petits, la fitxa “Recull de premsa”. Es tracta d’un conjunt d’articles, cartes i anuncis de diferents revistes adreçats als joves. L’alumnat ha de llegir i discutir si afavoreixen comportaments saludables o no i per què. Aquesta activitat es pot portar a terme amb el material 51-52 45 minuts que presentem o amb anuncis buscats pels joves a les revistes que llegeixin ha- bitualment. Una altra possibilitat és utilitzar material audiovisual (gravar anuncis de TV, fer una observació d’una sèrie juvenil, etc.). 2. Els alumnes, amb suport docent, extreuen les conclusions de la unitat. 53 15 minuts Orientacions didàctiques Per complementar aquesta activitat es recomana que l’alumnat revisi la premsa que tingui a l’abast i porti a classe anuncis, articles, etc. relacionats amb l’alimentació per analitzar-los de la mateixa manera que els ante- riors. Sempre que els docents ho creguin oportú i l’escola disposi dels mitjans necessaris, els alumnes poden treballar el tema amb anuncis de televisió, gravar-los, comentar-los després de visionar-los o pensar i crear un anunci per vendre un producte determinat a un públic determinat, etc. Utilitzar mitjans audiovisuals pot resultar més atractiu per als joves que l’ús de material escrit, però la decisió queda en mans del professorat. Unitat07 51 FITXA AlumNAT REcull dE pREmSA Llegiu i discutiu en grups les preguntes i respostes, anuncis i comentaris següents, recollits de diferents re- vistes. Els mitjans de comunicació poden facilitar que les persones adoptin hàbits saludables, els mantinguin o també que els deixin de banda. Comenteu cadascun dels textos següents i valoreu si promociona o no comportaments saludables i per què. Cartes i respostes aparegudes en diferents publicacions És cert que si beus aigua durant els menjars t’engreixes? No és cert, malgrat que s’ha escrit molt sobre això i hi ha qui basa en aquesta qüestió les seves esperances d’aprimar-se. No hi ha res de cert perquè l’aigua no aporta ca- lories, que és el que importa per perdre pes. Ben al contrari, beure una mica d’aigua durant els menjars facilita la masticació i la digestió dels aliments. Beure aigua durant els àpats o fora d’aquests és molt beneficiós perquè ajuda a hidratar l’organisme i a eliminar els residus. em podeu dir quina és la diferència entre el peix blanc i el blau? La diferència és que el peix blanc no té greix, o en té en quantitats inapreciables, i el blau sí que en conté. Però el greix del peix blau és bo per a l’organisme. Hi ha algun aliment que contingui totes les vitamines? Hi ha aliments més rics que altres en valor nutritiu, però cap no conté tots els nutri- ents necessaris per a l’organisme (excepte la llet materna). Cada aliment aporta alguna vitamina, per la qual cosa la varietat és la clau d’una alimentació sana. És veritat que fumar aprima? No, no aprima. L’alcohol engreixa? Si, totes les begudes que porten alcohol o sucre engreixen. De fet, l’alcohol és un dels líquids amb més calories per gram: és sucre fermentat. Per què diuen que menjar molt de pressa o menjar pel carrer engreixa? Quan menges de pressa no mastegues suficientment els aliments i això fa que la di- gestió sigui més lenta i t’inflis més fàcilment. D’altra banda, si menges ràpidament et sents menys ple i tens ganes de menjar més. Respecte a menjar pel carrer, en general, es tracta d’un tipus de menjar, com ara entrepans, snaks, etc., que treuen la gana mo- mentàniament però que fan que mengis durant tot el dia. A més a més, normalment són rics en calories, raó per la qual també engreixen més. Unitat07 52 FITXA AlumNAT ARTIclES ApAREguTS EN publIcAcIONS dIvERSES Costums sans Esmorzar muesli és una manera molt sana de començar el dia. La barreja de cereals, fruites i fruita seca coneguda com a muesli proporciona una gran quantitat de vitami- nes i minerals. I més encara si l’acompanyem d’un bol de llet. També té altres propie- tats: és eficaç en casos de restrenyiment, calma la gana i ajuda a mantenir la línia. Cinc bones raons per menjar o beure lactis Proporcionen gran quantitat de proteïnes, són molt importants per a la majoria de funcions vitals de l’organisme, són una font de calci excel·lent, la qual cosa assegura unes dents i uns ossos sans i forts. Pel seu contingut de calci, els lactis també són adequats per mantenir la salut del cor, el sistema nerviós i les defenses. Els formatges frescs i el iogurt contenen la major part dels nutrients que es troben a la llet completa, però el seu contingut de greix i calories és inferior; aporten vitamines del grup B, que ajuden a combatre el cansament i a prevenir l’anèmia i la depressió. Menjar bé i fer esport Combinar una alimentació saludable i exercici és el millor mètode per posar-se en forma. Els dos aspectes van junts i són imprescindibles per aconseguir un cos més sa. Si no es menja bé, els efectes de l’exercici no es perceben de la mateixa manera i la imatge que es reflecteix al mirall no és la que es desitja. Menjar bé no significa no menjar, sinó donar al cos el material de construcció que realment necessita. Fruita, que no en falti! Ha saltat l’alarma: els espanyols cada dia consumeixen menys fruita. Mentre renun- ciem a la fruita, una font barata de vitamines, cada cop consumim més preparats de vitamina C. Si és el teu cas, compte!, la fruita fresca és insubstituïble perquè prevé moltes malalties i manté la pell jove. Quanta n’hem de consumir? El més recomanable és menjar-ne dues o tres peces al dia. Unitat07 53 IdEES clAu L a publicitat intenta influir en els nostres hàbits alimentaris i d’ac- tivitat física. L a publicitat pot afavorir que adoptem hàbits saludables, que els mantinguem o que els deixem de banda. És important menjar de tot: només així seguirem una dieta equili- brada. És important fer activitat física de manera regular, constant i ade- quada a les nostres característiques. L a publicitat pot afavorir creences correctes, però també creences errònies. Unitat07 54 Unitat08 Publicitat Activitat Explicar i discutir els anuncis de premsa. Objectiu Reduir la influència de la publicitat en l’adopció o el manteniment de conductes poc saludables. Objectius específics – Descriure els mecanismes de la publicitat sobre les conductes. – Conèixer les principals tècniques del llenguatge publicitari. – Conèixer la publicitat directa i la indirecta. – Reconèixer els interessos de les empreses anunciants i de les empreses publicitàries. – Percebre que la publicitat influeix en la valoració de l’aspecte físic i la sexualitat. – Sentir-se capaç de desenvolupar una actitud crítica davant aquells missatges publicitaris que promouen conductes poc saludables. Àrees curriculars recomanades Activitat interdisciplinar. Es pot portar a terme en qualsevol àrea o en totes a la vegada. Durada de l’activitat Una hora lectiva aproximadament. On es fa l’activitat? A l’aula. Procediment FASeS A SeguIr MAterIAL De teMPSSuPOrt (PÀg.) reCOMAnAt 1. El professorat presenta, segons les necessitats del grup, com poden influir els mitjans de comunicació i la publicitat en la nostra conducta. Vegeu Informació 55-56 15 minuts per al professorat. 2. L’alumnat fa la fitxa “Anem d’anuncis”. Ha de discutir, en grups reduïts, un conjunt d’anuncis de diferents mitjans de comunicació relacionats amb alguna conducta de salut. Aquesta activitat es pot fer amb el material que presentem o amb anuncis buscats pels joves a les revistes que llegeixin habitualment. Una 57-63 30 minuts altra possibilitat és utilitzar material audiovisual (gravar anuncis de TV, fer una observació d’una sèrie juvenil, etc.). 3. Una vegada els/les alumnes han treballat en grups reduïts, es proposa fer una discussió en grup gran dirigida pel professorat. 4. Els alumnes, amb suport docent, extreuen les conclusions de la unitat. 15 minuts Orientacions didàctiques: Els alumnes poden treballar qualsevol anunci de premsa escrita, de TV, etc. Sempre que els docents ho creguin oportú i l’escola disposi dels mitjans necessaris, els alumnes poden treballar el tema amb anuncis de televisió, gravar-los i comentar-los després de visionar-los. Utilitzar mitjans audiovisuals pot resultar més atractiu per als joves que l’ús de material escrit, però la decisió queda en mans del professorat. També proporcionem adreces d’Internet per facilitar la feina de trobar anuncis. Unitat08 55 lA publIcITAT, pER Què? – L a publicitat pretén transmetre missatges i fer conèixer i vendre productes i idees. Els anuncis constitueixen el seu gran suport. En els anuncis s’utilitzen representacions impactants i de gran imaginació, amb imatges i textos agosarats, però també, al contrari, s’hi descriuen situacions habituals de la vida diària amb les quals l’audièn- cia s’identifica. – D arrere de tot això hi ha equips de professionals que analitzen el producte que cal anunciar (les seves característiques i la manera més adequada de presentar-lo...). Els publicistes estudien com és el públic al qual va dirigit l’anunci i quin és el missatge que cal destacar. – Molt sovint, les imatges que serveixen de fons a les campanyes publicitàries mostren només homes i dones de gran atractiu i bellesa. – S olen assignar rols estereotipats, com que el manteniment de la llar és una feina de do- nes, o que la bellesa i la cura del cos són, exclusivament, preocupacions femenines. – En el cas dels homes, els valors fonamentals solen ser els de domini, força i inde- pendència. En el cas de les dones, es destaquen valors com la bellesa, la capacitat d’ocupar-se dels altres o de mantenir la casa. Valors que, tots plegats, fomenten actituds i comportaments sexistes. Davant d’aquest panorama, cal saber interpre- tar la publicitat i veure si les idees i els valors que ens transmet concorden amb els nostres. mEcANISmES dE lA publIcITAT SObRE lES cONducTES dE SAluT Mecanismes directes Són els que produeixen un efecte immediat de les diferents tècniques de màrqueting en els consumidors actuals i potencials. La publicitat i el màrqueting poden portar les persones de totes les edats a: – Adoptar alguns hàbits poc saludables. – Augmentar els hàbits o comportament més sans. – Disminuir la motivació per mantenir determinades conductes saludables. Utilitzen tècniques com la identificació amb persones desitjables (que tenen poder, bellesa, intel·ligència, amistats, lideratge, harmonia familiar, amor, sexe...); l’anticipació de resultats exagerats o falsos; la sensació que aquella conducta és majoritària i que els qui no es comporten així són estranys, o desacreditar els qui no adopten el model proposat (són lletjos, antipàtics, tenen poc reconeixement social, són bruts, avorrits...), i, algunes vegades, utilitzen la por. Tot això expressat amb humor, música i bellesa, com a suport agradable per afavorir l’impacte emocional. Una altra clau publicitària és la repetició dels missatges, que fa que una marca o un producte que s’ha sentit anomenar diverses vegades es consideri conegut, tal com passa després d’haver vist un cert nombre de vegades l’anunci. Mecanismes indirectes Influeixen en el comportament d’institucions com, per exemple, els mitjans de comunicació, que poden de- pendre del finançament d’empreses de tabac o d’aliments de règim. Unitat08 56 ANuNcIS, ANuNcIS… – E l gran nombre i la gran diversitat d’indústries alimentàries en els països desenvo- lupats fan necessària la publicitat per posar en contacte el/la consumidor/a amb el producte i fer que el tasti i el compri. – P er arribar al públic, la publicitat dels productes alimentaris utilitza els mateixos mitjans i les mateixes estratègies que els altres productes de consum. Molt sovint, per a la promoció de productes alimentaris es fan servir lemes o missatges que els relacionen amb la salut i recorren a imatges de joves de gran atractiu físic, esveltesa, alçada, bellesa... – E l nostre entorn social ens pressiona des de molts fronts i ens presenta certs ideals de bellesa femenins o masculins, tal com podem veure a la televisió, les pel·lícules, les revistes, els diaris... Aquesta pressió pot fer que hi hagi joves, nois i noies, que acabin patint problemes de salut per l’afany d’aconseguir un cos com el dels models que surten als mitjans de comunicació. La por d’engreixar-se, el consum de produc- tes dietètics… poden causar problemes importants de salut en algunes persones. La millor forma de tenir un aspecte saludable en l’adolescència és menjar de forma variada i passar-s’ho bé fent exercici o esport. – É s important mantenir sempre una visió crítica davant els missatges que ens arriben a través dels mitjans de comunicació. I cal, també, posar en evidència la contraposi- ció entre els nostres interessos i els interessos econòmics dels anunciants. – Cal analitzar els anuncis amb què les empreses i els mitjans de comunicació pre- tenen influir en nosaltres per tal d’evitar pretensions perfeccionistes, impossibles i innecessàries. Unitat08 57 FITXA AlumNAT ANEm d’ANuNcIS Presentem un recull d’anuncis que us poden agradar. Trieu un dels anuncis següents i analitzeu-ne els aspectes que assenyalem a continuació: Producte que vol vendre Població a la qual s’adreça Imatge Hi apareix la imatge del producte que es vol vendre (lloc que ocupa, mida, colors)? Hi apareixen persones (edat, sexe, forma de vestir, aspecte, estat d’ànim)? Apareixen objectes a l’anunci? Hi apareix una dona (aspecte, paper que hi fa)? Hi apareix un home (aspecte, paper que hi fa)? Hi apareixen nens o nenes (aspecte, paper que hi fan)? Quines emocions i sensacions tracta de provocar-nos? text Eslògan de l’anunci (que inclou o no el producte que vol vendre) Unitat08 58 FITXA AlumNAT Unitat08 59 FITXA AlumNAT Unitat08 60 FITXA AlumNAT Unitat08 61 FITXA AlumNAT Unitat08 62 FITXA AlumNAT Unitat08 63 FITXA AlumNAT Unitat08 64 annex Xarxa Hospitalària amb Unitat de trastorns del Comportament alimentari Hospital de bellvitge Feixa Llarga, s/n, 08907 l’Hospitalet de Llobregat 93 260 79 22 Majors de 18 anys Hospital germans trias i Pujol (Can ruti) Carretera de Canyet, s/n, 08916 Badalona 93 497 88 14 Majors de 18 anys Hospital Clínic Villarroel, 170, 08036 Barcelona 93 227 99 70 Fins a 18 anys Hospital Sant joan de Déu Pg. Sant Joan de Déu, s/n, 08950 Esplugues de Llobregat (08034 Barcelona) 93 280 40 00 Fins a 18 anys Hospital de Sant Pau Sant. Antoni M. Claret, 167, 08026 Barcelona 93 291 94 75 Majors de 18 anys Mútua de terrassa Pl. Doctor Robert, s/n, 08221 Terrassa 93 736 50 50 Majors de 18 anys Hospital Sant jaume (Hospital de Mataró) Camí Ral, 214, 08301 Mataró 93 758 28 26 Fins a 18 anys tarda Jove - Programa d’atenció a la Salut Sexual i Reproductiva PASSIr geStIó Centre ADreÇA teLèFOn tArDA jOVe ESQUERRA ICS CAP Numància C. Numància, 23, 3a pl. 934 393 421 Dt. 15-19 h DRETA ICS CAP Pare Claret C. St. Antoni M. Claret, 19-21, 3a pl. 934 761 376 Dl. 17.30-20 h ICS CAP Rio De Janeiro Av. Rio de Janeiro, 83-91, baixos 932 769 910 Dj. 17.30-20 h MUNTANYA ICS CAP Sant Andreu Av. Meridiana, 428, 6a pl. 932 745 516 Dt. 17.30-20 h ICS CAP Sant Rafael Pg. Vall Hebron, 107-117 934 289 541 Dl. 17.30-20 h IMAS CAP Drassanes Av. Drassanes, 17-21 934 431 864 Dj. 16-19.30 h LITORAL IMAS CAP Ramon Turró C. Ramon Turró, 337 934 465 702 Dl. 16-19.30 h LES CORTS Consorci Clínic CAP Les Corts C. Mejia Lequerica, s/n 932 275 590 Dj. 16-17.30 h Els joves hi poden acudir en aquest horari sense necessitat de demanar hora. URGÈNCIES: de dilluns a divendres en l’horari de funcionament del centre. annex 65 CJaS – Centre Jove d’anticoncepció i Sexualitat C. la Granja, 19-21 08024 Barcelona 93 415 10 00 http://www.centrejove.org Horari d’atenció: de dilluns a dijous de 12 a 19 h i divendres de 10 a 14 h. L’horari d’estiu és del 15 de juny al 15 de setembre de dilluns a dijous de 10 a 17 h i els divendres de 10 a 14 h. Material complementari Cinema Amo tu cama rica Belle époque Corazón indomable Cyrano de Bergerac Erin Brokovich Fresa y chocolate Full Monty La boda de Muriel La chica de la batería Las amistades peligrosas Las cenizas de Ángela Las mujeres de verdad tienen curvas Los peores años de nuestra vida Quiero ser como Beckham DVD La rebelión de las hormonas El repte per la llibertat Web educació en comunicació http://www.aulamedia.org/ Espai que ofereix al professorat estudis, reflexions i recursos didàctics sobre l’educació en comunicació. Campanya per a la bellesa real http://www.campaignforrealbeauty.com/home_films_evolution_v2.swf Ofereix material al professorat per discutir a l’aula com la publicitat i els mitjans de comunicació poden fer- nos veure allò que en realitat no és. Fundació per a l’autoestima http://www.dove.us/#/features/videos/default.aspx[cp-documentid=8354359]/ Ofereix material al professorat per discutir a l’aula com la publicitat i els mitjans de comunicació poden fer- nos veure allò que en realitat no és. Consell europeu d’Informació sobre l’Alimentació http://www.eufic.org/index/es/ Ofereix informació al professorat sobre seguretat alimentària i qualitat, nutrició, salut i estil de vida, malalties relacionades amb l’alimentació, etc. Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2622/paas.pdf Ofereix estratègies al professorat per a la promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable com a resposta a l’epidèmia d’obesitat en els àmbits educatiu, del sistema de salut, comunitari i laboral. annex 66 estratègia nAOS http://www.naos.aesan.msps.es/naos/estrategia/que_es/ Estratègia per a la Nutrició, l’Activitat Física i la Prevenció de l’Obesitat (Ministeri de Sanitat i Consum i Agèn- cia Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre el problema que l’obesitat representa per a la salut i impulsar totes les iniciatives que contribueixin a aconseguir que els ciutadans, i especialment els nens i els joves, adoptin hàbits de vida saludables, principalment a través d’una alimentació saludable i de la pràctica regular d’activitat física. Programa PerSeO http://www.perseo.aesan.msc.es Ofereix als centres escolars un conjunt d’intervencions senzilles dirigides a l’alumnat de 6 a 10 anys. També implica les famílies i actua simultàniament sobre el menjador i l’entorn escolar per facilitar l’elecció de les op- cions més sanes. Té l’objectiu de promoure l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables i estimular la pràctica d’activitat física regular entre els escolars per prevenir l’aparició d’obesitat i altres malalties. Obesitat i sobrepès (OMS) http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/es/index.html Ofereix al professorat una base de dades mundial sobre l’obesitat i el sobrepès. Associació contra l’Anorèxia i la bulímia (ACAb) www.acab.org Associació de lluita contra l’anorèxia, la bulímia i altres trastorns del comportament alimentari. Fa intervencions de sensibilització i prevenció. Academy of eating Disorders www.aedweb.org En anglès. Professionals dedicats a la investigació, el tractament i la prevenció dels trastorns alimentaris. Agència de Salut Pública de barcelona (ASPb) www.aspb.cat Enquesta de Salut de Barcelona 2006 i enquesta FRESC 2008 www.aspb.es/quefem/documents_enquestes.htm Enquestes periòdiques a mostres d’estudiants de secundària sobre aspectes com el tabac, l’alcohol, les dro- gues i altres factors relacionats amb la seva salut. Es basen en qüestionaris validats desenvolupats a l’ASPB. Els resultats han servit per construir i avaluar programes educatius d’intervenció com el CANVIS. Ajuntament de barcelona www.bcn.cat Jove BCN www.bcn.cat/joventut Portal web de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, un projecte que neix amb l’objectiu d’oferir un espai virtual on poder trobar tota la informació, els recursos i els serveis adreçats a la gent jove de la ciutat. Institut Barcelona Esports www.bcn.es/institutbarcelonaesports Ofereix als ciutadans i les ciutadanes informació sobre la pràctica esportiva a Barcelona i és un mitjà de co- municació eficaç per a tots els agents del sector esportiu. Federació espanyola d’Associacions d’Ajuda i Lluita contra l’Anorèxia i la bulímia nervioses www.feacab.org Està formada per les associacions de diferents províncies o comunitats autònomes d’Espanya i agrupa més de 20.000 persones afectades per l’anorèxia i la bulímia nervioses, així com els seus familiars. Els objectius de l’entitat són: promoure l’existència de solucions sociosanitàries i educatives adequades i su- ficients per a la prevenció i el tractament d’aquestes malalties; promoure codis de bones pràctiques tant per a les associacions com per a altres col·lectius; sumar els esforços de prevenció que ja estan fent cadascuna de les associacions. annex 67 generalitat de Catalunya. Departament d’educació www.gencat.cat/educacio Té com a objectiu facilitar un accés àgil i directe a totes les informacions i serveis relacionats amb el Depar- tament: informació general sobre l’organització del sistema educatiu, la normativa que l’ordena, els estudis i centres educatius, les beques i els ajuts que es convoquen. generalitat de Catalunya. Secretaria general de joventut www.gencat.cat/joventut Organisme encarregat de definir, coordinar i impulsar les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya. generalitat de Catalunya. Departament de Salut www.gencat.cat/salut Ofereix informació als professionals sanitaris i professionals sanitàries i als ciutadans i ciutadanes. Llibres El libro rojo de la publicidad. Lluís Bassat El diari violeta de Carlota. Gemma Lienas Bitllet d’anada i tornada. Gemma Lienas Alimentació, model estètic femení i mitjans de comunicació. Com formar alumnes crítics en educació secundària. Raich, Rosa M; Sánchez, David; López, Gemma informació sobre trastorns de la conducta alimentària d’interès per al professorat Els hàbits alimentaris es consideren implicats en la patogènia de l’obesitat, alguns dèficits nutricionals selec- tius, l’arteriosclerosi, el restrenyiment, les intoleràncies digestives i les intoxicacions i toxiinfeccions. A més, una alimentació desequilibrada afavoreix l’aparició i condiciona l’evolució d’alguns tipus de diabetis. Un altre aspecte que cal destacar és que les relacions que s’estableixen a l’entorn de l’alimentació poden conduir a problemes psiquiàtrics anomenats trastorns de la conducta alimentària (TCA). L’augment dels trastorns de la conducta alimentària durant les últimes dècades és un fet recollit àmpliament en la bibliografia mèdica i psicològica. La nostra societat ha esdevingut opulenta, alimentàriament consumista, molt automatitzada i sedentària, responsable en gran manera de l’augment de l’obesitat en nens, adolescents i adults i, encara que sembli contradictori, afavoridora de forma paradoxal de l’increment de l’anorèxia i la bulímia. Altres factors relacionats amb aquest creixement dels trastorns són les transformacions que durant les últi- mes dècades s’han produït en els models estètics dels països occidentals. Les influències socioculturals han potenciat que els valors positius estètics de les persones es trobin associats gairebé de forma exclusiva a una imatge de primesa i han generat, especialment en la dona, una gran pressió per arribar a posseir una figura prima, esvelta i atlètica. Tot això predisposa a l’aparició de nous casos d’anorèxia i bulímia nervioses així com de persones amb sobrepès angoixades per aprimar-se. Tot i que presenten manifestacions molt diferenciades, l’obesitat, l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa tenen punts comuns importants. La població més afectada són les dones, moltes de les quals es mostren insatisfetes per la forma i la grandària del seu cos, sovint presenten estats emocionals negatius (bàsicament ansietat i depressió) i, en general, manifesten el desig d’aprimar-se. A més, tenen una autoestima baixa a conseqüència de les dificultats per controlar el seu pes. A banda de les assenyalades, hi ha altres alteracions de la conducta alimentària, anomenades trastorns de la conducta alimentària no especificats (TCANE), que no compleixen els criteris estrictes que caracteritzen l’anorèxia i la bulímia, però que en comparteixen moltes característiques. Algunes dades És important tenir ben present el nombre de persones afectades pels diversos problemes esmentats de la conducta alimentària, el més prevalent dels quals és l’obesitat, seguit de molt lluny per la bulímia nerviosa i, en darrer lloc, l’anorèxia nerviosa. annex 68 ObESITAT – L’obesitat es un excés de pes atribuïble a un excés de teixit adipós. – L ’obesitat és la malaltia metabòlica més prevalent del món occidental. Als països occidentals, l’obesitat augmenta progressivament. Espanya presenta una situació intermèdia respecte als països de l’entorn. Entre els adults de Barcelona majors de 15 anys, un 11% presenta obesitat. – A Europa, l’obesitat infantil ha augmentat moderadament. Segons l’estudi EnKid, a l’Estat espanyol l’obesitat és present en un 13,9% dels nens i adolescents de 2 a 24 anys. L’excés de pes, incloent-hi l’obesitat, arriba al 26,3%. Segons l’estudi Perseo de 2009, el 19,5% dels nens i el 15% de les nenes de diverses comunitats autònomes espanyoles són obesos. – Això és atribuïble al que s’ha anomenat ambient obesogènic, que afavoreix l’augment del sedentaris- me, i al canvi de la dieta mediterrània quant a la qualitat, la composició i la quantitat dels aliments. – L ’ambient obesogènic està influït pels excedents alimentaris propis de les societats postindustrials i el model de ciutat, que pot afavorir o dificultar la vida activa de les persones que hi viuen. bulímIA NERvIOSA – És un trastorn caracteritzat per episodis repetitius d’afartament seguits de conductes purgatives (vòmits autoinduïts, utilització de laxants i/o diürètics i pràctica excessiva d’exercici físic) per contrarestar la gran quantitat d’aliments ingerits i controlar el pes. – A proximadament el 90% dels bulímics són dones, tot i que la prevalença exacta d’aquest trastorn és desconeguda a causa de les grans dificultats que presenta detectar-lo. Es calcula que entre un 0,1% i 1% de les dones joves pateixen bulímia nerviosa. ANORèXIA NERvIOSA – Es caracteritza per una pèrdua de pes exagerada pel fet de seguir dietes extremadament restrictives i, en un percentatge molt elevat dels casos, utilitzar conductes purgatives, ja sigui excés d’exercici físic, vòmits induïts i/o abús de laxants. – És un trastorn que afecta bàsicament les dones, sobretot adolescents, encara que també es dóna en una petita proporció de nois, aproximadament un per cada deu dones. S’estima que entre el 0,14% i el 0,69% de les adolescents el pateixen. TRASTORNS dE lA cONducTA AlImENTàRIA NO ESpEcIFIcATS (TcANE) – Els trastorns de la conducta alimentària no especificats són formes incompletes o de baixa intensitat i freqüència de l’anorèxia i la bulímia. – E s poden establir diversos tipus de TCANE com, per exemple, l’anorèxia sense amenorrea, l’anorèxia amb pes normal, la bulímia en què les persones afectades presenten els símptomes de la bulímia però amb una freqüència més baixa i la masticació i ingesta ansiosa de grans quantitats de menjar que el o la pacient escup sense arribar a empassar-se per por del sobrepès. – A fecten entre un 3,5% i un 4,5% de les dones de 12 a 21 anys. annex 69 Bibliografia recomanada Albert Bandura. Pensamiento y acción. Fundamentos sociales. Martínez Roca, 1987. Aranceta J, Serra L, Foz M, Moreno B. Prevalencia de obesidad en España. Med Clin 2005; 125:460-6. Azjen I, Fishbein M. Understanding attitudes and predicting social behavior, Englewood Cliffs, NJ: Prentice- Hall, 1980. Bartholomew LK, Parcel GS, Kok, G. Gottlieb N. Intervention Mapping: Designing theory and evidence based health promotion programs. Mountain View, CA: Mayfield, 2001. Becker MH. The health belief model and personal health behavior. Health Educ Monographs, 1974; 2. Brown T, Summerbell C. Systematic review of school-based interventions that focus on changing dietary intake and physical activity levels to prevent childhood obesity: an update to the obesity guidance produced by the National Institute for Health and Clinical Excellence. Obes Rev. 2009;10:110-41. Castro J, Toro J. Anorexia Nerviosa. El peligro de adelgazar. Barcelona: Morales i Torres Editors, 2004. Cervera M. Riesgo y prevención de la anorexia y la bulimia. Madrid: Pirámide, 2005. Colomer C, Álvarez-Dardet C. Promoción de la salud y cambio social. Barcelona: Masson, 2001. Cruz Roja Juventud. La Salud es una buena opción. Material para el monitor o la monitora, 1996. Doak CM, Visscher TL, Renders CM, Seidell JC. The prevention of overweight and obesity in children and ado- lescents: a review of interventions and programmes. Obes Rev. 2006;1:111-36. Edmundson E, Parcel GS, Feldman HA, Elder J, Perry CL, Johnson CC, Williston BJ, Stone EJ, Yang M, Lytle L, Webber L. The effects of the Child and Adolescent Trial for Cardiovascular Health upon Psychosocial Determi- nants of Diet and Physical Activity Behavior. Prev Med 1996;25:442-54. Flynn MAT, McNeil DA, Maloff B, Mutasingwa D, Wu M, Ford C, Tough SC. Reducing obesity and related chronic disease risk in children and youth: a synthesis of evidence with ‘best practice’ recommendations. Obes Rev. 2006:7-66. Gielen AC, McDonald EM. The PRECEDE/PROCEED planning model. A: Health behavior and health education. Theory, research and practice. Glanz K, Lewis FM, Rimer B (ed.). San Francisco: Josey Bass Publishers, 1997. Glanz K, Lewis FM, Rimer B. Health behavior and health education. Theory, research and practice. San Fran- cisco: Josey Bass Publishers, 1997. Glanz K, Rimer B. Theory at a glance. A guide for health promotion practice. National Institutes of Health, 1995. Goodstadt MS, Hyndman B, McQueen DV, Potvin L, Rootman I, Springett J. Evaluation in health promotion: synthesis and recommendations. WHO Reg Publ Eur Ser 2001;92:517-33. Green LW, Kreuter MW. Health promotion planning: an educational and environmental approach. Mountain View, California: Mayfield, 1991. Heaney C, Israel B. Social networks and social support. A: Health behavior and health education. Theory, re- search and practice. Glanz K, Lewis FM, Rimer B (ed.). San Francisco: Josey Bass Publishers, 1997. Hoelscher DM, Evans A, Parcel GS, Kelder SH. Designing effective nutrition interventions for adolescents. J Am Diet Assoc 2002;102:52-63. annex 70 International Union for Health Promotion and Education. La evidencia de la eficacia de la promoción de la salud. Configurando la salud pública en una nueva Europa. Un informe de la Unión Internacional de Promo- ción de la Salud y Educación para la Salud para la Comisión Europea. Versión española. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 2000. Kamath CC, Vickers KS, Ehrlich A, McGovern L, Johnson J, Singhal V et al. Behavioral interventions to prevent childhood obesity: a systematic review and metaanalyses of randomized trials. J Clin Endocrinol Metab 2008; 93:4606-15. Katz DL, O’Connell M, Yeh MC, Nawaz H, Njike V, Anderson LM, Cory S, Dietz W. Task Force on Community Preventive Services. Public health strategies for preventing and controlling overweight and obesity in school and worksite settings: a report on recommendations of the Task Force on Community Preventive Services. MMWR Recomm Rep. 2005;54:1-12. Kok G, Van den Borne B, Mullen PD. Effectiveness of health education and health promotion: meta-analyses of effect studies and determinants of effectiveness. Patient Educ Couns 1997;30:19-27. Kotler P, Andreasen A. Strategic marketing for non-profit organisations. Englewood Cliffs: Prentice-Hall, 1987. Leal Jiménez A. Gestión del marketing social. Madrid: McGraw Hill, 2002. Lytle LA, Stone EJ, Nichaman MZ, Perry CL, Montgomery DH, Nicklas TA, Zive MM, Mitchell P, Dwyer JT, Ebzery MK, Evans MA, Galati TP. Changes in nutrient intakes of elementary school children following a school-based intervention: results from the CATCH Study. Prev Med 1996;25:465-77. Marmot MG, Wilkinson RG. Social determinants of health. Oxford, UK: Oxford University Press, 1999. Martínez Vizcaíno V, Salcedo Aguilar F, Franquelo Gutiérrez R, Solera Martínez M, Sánchez López M, Serrano Martínez S, López García E, Rodríguez Artalejo F. Assessment of an after-school physical activity program to prevent obesity among 9- to 10-year-old children: a cluster randomized trial. Int J Obes. 2008;32:12-22. McGinnis M, Williams-Russo P, Knickman J. The case for more active policy attention to health promotion. Health Affairs, 2002. McGuire W. Theoretical foundations of campaigns. A: Public communication campaigns. Rice RE i Paysley WJ (ed.). Beverly Hills: Sage Publications, 1981. Oakley A. Experimentation and social interventions: a forgotten but important history. BMJ 1998: 317:1239-4. Oenema A, Brug J, Lechner L. Web-based taylored nutrition education: results of a randomized controlled trial. Health Educ Res 2001;16:647-60. Oldenburg B, Hardcastle D, Kok G. Difussion of innovations. A: Health behavior and health education. Theory, research and practice. Glanz K, Lewis FM, Rimer B (ed.). San Francisco: Josey Bass Publishers, 1997. Beltran, P. Tutoria 2. Crèdit variable. Barcelona: Castellnou Edicions, 1996. Prochaska J, Redding C, Evers K. The transtheoretical model and stages of change. A: Health behavior and health education. Theory, research and practice. Glanz K, Lewis FM, Rimer B (ed.). San Francisco: Josey Bass Publishers, 1997. Raich RM. Imagen corporal. Conocer y valorar el propio cuerpo. Madrid: Ediciones Pirámide, 2000. Robinson TN. Reducing children’s television viewing to prevent obesity: a randomized controlled trial. JAMA 1999; 282:1561-7. Rocío Fernández-Ballesteros. Evaluación conductual hoy. Un enfoque para el cambio en psicología clínica y de la salud. Barcelona: Pirámide, 1994. annex 71 Rogers E. Difussion of innovations. Nova York: The Free Press, 1995. Simons-Morton BG, Greene WH, Gottlieb NH. Needs assessment and planning. A: Introduction to health education and health promotion. Simons-Morton BG, Greene WH, Gottlieb NH (ed.). Prospect Heights, Il: Waveland Press Inc, 1995. Speller V, Learmonth A, Harrison D. The search for evidence of effective health promotion. BMJ 1997; 315: 361-3. Stretcher V, Rosenstock I. The health belief model. A: Health behavior and health education. Theory, research and practice. Glanz K, Lewis FM, Rimer B (ed.). San Francisco: Josey Bass Publishers, 1997. Tannahill A. What is health promotion? Health Educ Journal 1985; 44:167-8. Tilford S. Evidence-based health promotion. Health Educ Res. 2000;15:659-63. Toro J. Riesgo y causas de la anorexia nerviosa. Barcelona: Ariel Psicología, 2004. US Department of Health and Human Services. Making health communication programs work. A planners guide. Bethesda: National Cancer Institute, 1992. Van Duyn MA, Kristal AR, Dodd K, Campbell MK, Subar AF, Stables G, Nebeling L, Glanz K. Association of awareness, intrapersonal and interpersonal factors, and stage of dietary change with fruit and vegetable consumption: a national survey. Am J Health Promot 2001;16:69-78. Van Empelen P, Kok G, Schaalma HP, Bartholomew LK. An AIDS risk reduction program for Dutch drug users: an intervention mapping approach to planning. Health Promot Pract 2003;4:402-12. Villamarín F, Álvarez M. Modelos sociocognitivos en promoción de la salud: un análisis conceptual. Psicolo- gemas 1998;12:161-204. World Health Organization. The Ottawa Charter: Principles for health promotion. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe, 1986 annex Autores Agraïments Ariza, Carles (Agència de Salut Pública de Barcelona) Olga Juárez Armengou, Enric (ABB. Centre de Prevenció i Tractament Elia Díez de l’Anorèxia i la Bulímia)Ballestín, Manuela (Agència de Salut Pública de Barcelona) Bladé, Joan (Equip Salut Territorial Districte de Les Corts) Agència de Salut Pública de Barcelona Capdevila, Júlia (Unitat d’Adolescents i Pediatria. CAP Rec Comtal) Juny 2009 Castillo, Pilar (Servei Dietètica. Hospital St. Joan de Deu)Cervera, Pilar (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica. Universitat de Barcelona) Díez, Lorena (Institut d’Ensenyament Secundari El Calamot) Egea, Lourdes (Agència de Salut Pública de Barcelona) Fernández, Susanna (Àmbit Prevenció) El desenvolupament d’aquest programa es González, M. Pau (psicòloga assessora programes educatius) va finançar pel Sector de Serveis Personals Hernàndez, Antònia (Programa Coneixement de la Ciutat. Institut de l’Ajuntament de Barcelona. Municipal d’Educació)Jiménez, Conxita (Institut d’Ensenyament Secundari Barri Besòs) Liñán, M Dolors (Agència de Salut Pública de Barcelona) Losada, Anna (Equip Salut Territorial Districte de l’Eixample) Miralbell, M Eulàlia (Equip Salut territorial Districte de Sarrià- Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona St. Gervasi) 1a edició: Barcelona, març 2002 Muñoz, Enrique (Agència de Salut Pública de Barcelona) 2a edició: Barcelona, novembre 2003 Nebot, Manel (Agència de Salut Pública de Barcelona) 3a edició: Barcelona, desembre 2004 Novell, Jaume (Tècnic de gestió Salut Districte de Gràcia) 4a edició: Barcelona, gener 2006 Palau, Pilar (Equip Salut territorial Dte. Les Corts) 5a edició: Barcelona, juliol 2006 Puchal, Anna (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica. Universitat de Barcelona) 6a edició: Barcelona, setembre 2007 Raich, Rosa M (Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma 7a edició: Barcelona, setembre 2008 de Barcelona) Tiratge: 200 exemplars Riba, Glòria (Institut d’Ensenyament Secundari Milà i Fontanals) D.L.: B-31.543-2006 Sala, Josefina (Facultat de Ciències Educació. Universitat Autònoma Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació de Barcelona) Surís, Joan Carles (Unitat d’Adolescents. Institut Dexeus) Toro, Josep (Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil. Hospital Clínic Provincial) Villalbí, Joan Ramon (Agència de Salut Pública de Barcelona) Villamarín, Francesc (Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma de Barcelona) Tècnics de gestió i Equips de Salut Territorial dels districtes de Barcelona Centres escolars de Barcelona que van participar durant el curs es- colar 1999-2000: Sant Felip Neri, IES Parc de l’Escorxador, Escola Joan Pelegrí, Amor de Dios, Escola Virolai, Escola ‘Anna Ravell’, IES Montjuïc, Col·legi Josep Tous, IES Bosc de Montjuïc, Liceu Palcam, Escola Solc, Josep Comas i Solà, IES Miquel Taradell, Labouré, Col·legi Salesià de Sant Josep, Sant Ramon Nonat, Liceu Sant Jordi, Scuola Secondarie Italiane, Els Arcs, IES Vila de Gràcia, Sta. Teresa, IES Pau Clarís, Liceo Italiano, Príncep de Girona, Escola THAU Barcelona, IES Ausias March, IES Carrasco i Formiguera, Escola Sant Medir, Es- cola Tècnica Professional del Clot, Santíssima Trinitat, IES Josep Serrat i Bonastre, Immaculada Concepció, Mare de Déu de Montserrat, Centre d’Estudis Roca, Escola Guinardó SCCL, Col·legi Urgell, Ma- ristes la Immaculada, IPSI, Col·legi Sta. Teresa de Lisieux, IES Josep Pla, Sunion, Liceu Francès, Sagrat Cor Diputació, Escola Pia Sarrià, IES Barcelona-Congrès, Josep Salvat Papasseit, IES Milà i Fontanals, IES Consell de Cent, IES Eugeni d’Ors, IES Fort Pius, Joan Coromines, IES Francisco de Goya, Vedruna, Cor de Maria Sabastida, Escola Pia Calassanci, Arrels, St. Josep Teresianes, Acis-Artur Martorell, Proa. Equip d’assessors de l’edició de 2009 Carme Cortina. Salut Comunitària del districte de Ciutat Vella. Agència de Salut Pública de Barcelona. Dolors Roca. Salut Comunitària del districte de Sants-Montjuïc. Agència de Salut Pública de Barcelona. Elia Díez. Cap del Servei de Programes i Intervencions Preventives. Agència de Salut Pública de Barcelona. Olga Juárez. Servei de Salut Comunitària. Agència de Salut Pública de Barcelona. Gemma Salvador. Pla d’Activitat Física i Alimentació Saludable. Direcció General de Salut Pública. Departament de Salut. Marta Giralt. Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona. Núria Lozano. Institut Barcelona Esports. Santi Gómez. Associació CEPS. Associació per a la prevenció i la promoció de la Salut. CANVIS CANVIS eN L’ADOLeSCÈNCIA, ALImeNtACIó I NUtRICIó, VALORACIó PeRSONAL, ImAtGe, SALUt I ACtIVItAt fíSICA PROFESSORAT