Les 67propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Propostes per afavorir la inclusió de les persones immigrades dins el marc de la llei d’estrangeria Juliol 2014 CONSELL MUNICIPAL D’IMMIGRACIÓ DE BARCELONA Presidència Ima. Maite Fandos i Payà, Quart Tinent d’alcalde de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Ajuntament de Barcelona. Vicepresidència Primera Sra. Carmen R. Bermúdez Bonilla (Asociación Casal Colombiano ASOCASCOL) Vicepresidència Segona Sr. Miquel Esteve Brignardelli, Comissionat d’Immigració i Acció comunitària Secretària Sílvia Serra Aranda Suport tècnic Alèxia Ballabriga i Fusta Coordinació tècnica del document: Pepa Gutiérrez Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Redactors en representació de les entitats: Maria Elena Aguilar AMIC - UGT Concha Par Associació Salut i Família Elisabet Ureña Càritas Diocesana de Barcelona Maria Helena Bedoya CCOO Catalunya - MIGRACIONS Gerard Català Creu Roja Raquel Prado Fundació FICAT Aitana Fernández Red Solidària Barcelona Josep Granados SOS Racisme (i en nom de la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 2 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat INDEX INTRODUCCIÓ pàg. 5 PRIMERA PART RECULL DE PROPOSTES pàg. 8 QUADRE RESUM (ACTORS IMPLICATS I PROPOSTES) pàg. 21 SEGONA PART PREÀMBUL pàg. 23 PROPOSTES DESENVOLUPADES pàg. 27 1. Accés a la regularitat pàg. 27 1.1. Arrelament pàg. 28 1.2. Doble imposició en l’emissió d’informes pàg. 31 1.3. Deutes en matèria tributària pàg. 32 1.4. Protecció de menors dins la unitat familiar pàg. 33 1.5. Unitat familiar pàg. 34 1.6. Registre estatal de parelles de fet pàg. 37 2. Renovació de les autoritzacions de residència temporal i treball per compte aliè pàg. 39 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de pàg. 43 residència i treball 3.1. De l’accés de la situació de residència per circumstàncies excepcionals a la pàg. 44 situació de residència i treball 3.2. Concreció dels requisits exigits per l’emissió de l’informe positiu de la CA pàg. 47 sobre l’esforç d’integració 3.3. Doble repercussió respecte a les taxes que graven l’emissió de l’informe pàg. 49 positiu de l’esforç d’integració 3.4. De l’accés de la situació de residència per circumstàncies excepcionals a la pàg. 50 situació de residència i residència i treball. Existència d’antecedents penals 4. Denegació de permisos de llarga durada pàg. 51 4.1. Autoritzacions de llarga durada pàg. 52 4.2. Familiars reagrupats dels residents de llarga durada pàg. 55 5. Persones indocumentades pàg. 56 5.1. De l’accés a la cèdula d’inscripció pàg. 57 5.2. De l’accés a la cèdula d’inscripció a persones que han passat per centres pàg. 59 penitenciaris 5.3. Facilitar l’accés a la sanitat pública pàg. 60 5.4. De la possibilitat de realitzar empadronaments sense domicili fix pàg. 61 5.5. Elaboració d’informes d’estrangeria pàg. 63 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers pàg. 64 6.1. Autorització de treball per a menors estrangers no acompanyats pàg. 65 6.2. Activitats de voluntariat i contribució al manteniment familiar de joves pàg. 67 estrangers 6.3. Protocol d’acollida als menors estrangers no acompanyats: no pàg. 70 criminalització 6.4. Sobre l’expulsió administrativa de menors i joves penats pàg. 73 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant pàg. 75 a les identificacions ètniques o racials 7.1. Sobre les detencions per conductes lleus pàg. 76 7.2. Sobre les identificacions i detencions per perfil ètnic pàg. 78 7.3. Sobre els centres d’internament d’estrangers (CIE) pàg. 80 7.4. Sobre la substitució de les condemnes per expulsió pàg. 81 8. Ciutadans comunitaris i els seus familiars pàg. 82 8.1. Ciutadans comunitaris pàg. 83 8.2. Familiars de ciutadans comunitaris pàg. 85 8.3. Família i dret a l’assistència sanitària pàg. 86 ANNEX pàg. 87 Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 3 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 4 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat INTRODUCCIÓ L’objectiu d’aquest document és presentar 67 propostes concretes en el marc normatiu vigent, per tal de facilitar la superació dels impediments en la tramitació dels expedients d’estrangeria, que poden portar moltes persones a situacions d’irregularitat sobrevinguda o la impossibilitat d’accés a la regularització. El 12 de desembre de 2013, en el marc del Plenari del Consell Municipal d’Immi- gració de Barcelona, es va aprovar un comunicat de denúncia de la greu situa- ció d’indefensió que comporta l’aplicació de la Llei d’estrangeria vigent a moltes persones i moltes famílies estrangeres pel que fa al manteniment de la seva si- tuació administrativa regular, o per accedir-hi, en el cas d’aquelles persones que es troben en situació irregular. També es va acordar organitzar un grup de treball en l’àmbit d’estrangeria amb nou experts juristes (majoritàriament d’entitats membres del Consell) per tal d’analitzar quines són les actuals limitacions que comporta el marc jurídic vi- gent i per tal d’elaborar un document amb possibles propostes i iniciatives que podrien contribuir a millorar l’aplicació de la Llei, amb l’objectiu de dignificar la situació d’aquestes persones. Volem destacar que el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona és un òr- gan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona compost volun- tàriament per entitats i associacions de col·lectius immigrants, entitats que treballen per a l’acollida, el refugi i l’asil, entitats veïnals, cíviques, culturals i sindicals representatives de la ciutat i els grups polítics municipals. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 5 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat INTRODUCCIÓ Es va crear l’any 1997 amb la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de contri- buir al compliment del mandat contingut en l’article 9.2 de la Constitució es- panyola i l’article 43.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Article 9.2 “Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la lliber- tat i la igualtat de les persones i dels grups en què s’integren siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud, i facilitar la participació dels ciutadans i ciutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social.” Article 43.1 “Els poders públics han de promoure la participació social en l’elabo- ració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.” El present document consta de dues parts. La primera inclou el recull de pro- postes i un quadre resum amb les diferents institucions que tenen competèn- cies en la matèria i les propostes que s’hi adrecen. La segona part es tracta del document desenvolupat amb tres apartats. Consta d’un preàmbul en què s’ha volgut emmarcar el context sociojurídic en què ens trobem actualment com a factor determinant en les condicions de vida de mol- tes persones estrangeres i que fa palès que aquest resultat depèn de la interpre- tació i de l’aplicació de la normativa. En aquest apartat també es recullen unes propostes o premisses prèvies des del punt de vista jurídic. El cos d’aquesta segona part comprèn la presentació del conjunt de propostes desenvolupades dirigides a les diferents institucions. S’ha estructurat per te- mes cada un dels quals consta d’una llista amb la normativa de referència, una argumentació i les propostes. Finalment, hi ha l’annex, en què es recopila i descriu normativa i jurisprudèn- cia que s’ha utilitzat per elaborar aquest document. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 6 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PRIMERA PART Les propostes RECULL DE PROPOSTES 1. Dirigida a la Subdelegació del Govern i al Accés a la regularitat Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Proposta 4 Que es pugui obtenir una autorit- zació de residència per arrelament social quan el treballador o treballa- 1.1. dora estranger hagi subscrit un con- Arrelament tracte com a Treballador Autònom Dependent (TAED) (per compte propi, Dirigides a la Secretaria General d’Immigració com traductors, intèrprets, correc- i Emigració i al Departament d’Empresa i tors literaris, delineants, dibuixants, Ocupació de la Generalitat de Catalunya. decoradors d’interiors, etc. epígrafs Proposta 1 fiscals segons AEAT) amb un empre- Que, en les autoritzacions per arrela- sari espanyol comunitari resident a ment social, vegin reconegudes totes Espanya o estranger resident legal les modalitats contractuals com el que tingui aquesta condició. contracte de treball de formació. Dirigides a la Secretaria General d’Immigració Proposta 2 i Emigració, a la Direcció General per a la Que, en les autoritzacions de residèn- Immigració de la Generalitat de Catalunya, a la PIMEC i a la Confederació de Comerç de cia per arrelament social, es flexibi- Catalunya. litzi la capacitat econòmica exigida als empresaris que formalitzen el Proposta 5 contracte de treball, així com la seva Que es promogui l’obtenció d’una au- acreditació documental, per exemple torització per arrelament social a tra- en els supòsits de contracte a temps vés de la figura de la cooperativa de parcial. treball associat. Proposta 3 Proposta 6 Que l’autorització per arrelament Que, per a l’obtenció de l’autorització amb exempció del contracte de tre- de residència de l’arrelament social ball serveixi per regularitzar supò- (compte propi), els informes de via- sits d’especial vulnerabilitat, tutelats bilitat del projecte empresarial no si- per entitats socials de solvència con- guin realitzats exclusivament per la trastada. UPTA i la CTAC i puguin ser emesos amb igual valor per la PIMEC i la Con- federació de Comerç de Catalunya. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 8 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 1.2. 1.4. Doble imposició en l’emissió Protecció de menors dins la d’informes unitat familiar Dirigida a la Direcció General per a la Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i Immigració de la Generalitat de Catalunya. Emigració. Proposta 7 Proposta 10 Que s’elimini la doble imposició que Que s’estableixin criteris clars sobre suposa el pagament de dues taxes per quina valoració es fa de les diferents a l’elaboració dels informes corres- ajudes i quines són suficients per a ponents que fa la Generalitat, la que les renovacions de familiars quan el es paga a l’Ajuntament en concepte cap de família del qual depenen (pare d’elaboració i la que es paga a la Ge- o mare) ha perdut la feina i es troba neralitat en concepte d’emissió. en alguna d’aquestes situacions: co- brant l’atur (quantitat i durada que es 1.3. valora), el subsidi o una altra ajuda, o Deutes en matèria tributària té un contracte de treball que no arri- ba a l’IPREM, perquè el té a mitja jor- Dirigides a la Secretaria General d’Immigració i nada, si cobra una pensió a favor del Emigració i a l’Agència Tributària. fill acordada per sentència (aquesta ajuda no es considera suficient per Proposta 8 renovar perquè es considera que no Que les oficines d’estrangeria puguin la percep la mare, tot i tenir un con- consultar a l’Agència Tributària l’ori- tracte a mitja jornada, perquè no pot gen del deute, per tal de veure que treballar a jornada completa per fer- aquest pugui venir d’una factura sa- se càrrec del fill). nitària a la qual no es pot fer front. Proposta 9 1.5. Que, en cas de deutes, sempre es re- Unitat familiar quereixi l’estranger que expliqui quin és l’origen dels deutes, els quals Dirigides a la Secretaria General d’Immigració en moltes ocasions es poden justificar i Emigració, a la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i a o com a mínim aclarir. l’Administració local. Proposta 11 Que, per a l’obtenció del permís de residència i treball, es valorin com a ingressos de la unitat familiar no només els del cònjuge sinó els del fills i ascendents a aquests efectes. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 9 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES Proposta 12 per la via de l’article 185 sense que si- Que, en la renovació de familiars rea- gui d’aplicació el criteri d’inadmissió grupats, quan hi ha canvi de domicili, a tràmit per reiteració de petició. no es valori, per a l’emissió de l’infor- me d’habitatge, quan la baixa s’hagi Proposta 17 sol·licitat i es constati que aquestes Que s’apliqui de forma sistemàtica i persones no viuen al domicili, fàcil- àmplia la minoració de quantia de les ment constatable en la inspecció ocu- autoritzacions de la residència inicial lar del domicili. de menors i les seves renovacions. Proposta 13 1.6. Que es fixin criteris més flexibles Registre estatal de per a la renovació de les mares que parelles de fet després de la baixa per MATERNITAT no tornen a ser contractades, si bé Dirigides a la Secretaria General d’Immigració i tenen el menor al seu càrrec i en al- Emigració i al Ministeri de Justícia. gunes ocasions cobren alguna ajuda (d’acord amb el dret a la conciliació Proposta 18 de la vida familiar i laboral). Que es constitueixi un REGISTRE D’UNIONS CIVILS d’àmbit estatal, Proposta 14 amb el benentès que s’interpreti de Que, en la valoració de les diferents manera més flexible l’incís: “a la pa- ajudes i quines són suficients per rella amb la qual mantingui una unió poder renovar, quan hi hagi menors anàloga a la conjugal inscrita en un a càrrec, es tinguin en compte per registre públic establert a aquests l’IPREM tant les rentes contributives efectes...”. com les no contributives, així com tots els ingressos d’altres parents que Proposta 19 formin part de la unitat familiar i Que es creï un registre estatal de pa- que puguin aportar aliments deguts relles de fet, amb drets i obligacions, a aquesta unitat. i un registre unificat de registre de parelles de fet, per tal que no sigui un Proposta 15 obstacle per a l’obtenció de l’autoritza- Que prevalgui sempre l’interès del ció de residència de familiar de la UE. menor davant els tràmits d’estrange- ria, per tal que aquest mai no quedi Proposta 20 en una situació administrativa irre- Que l’Oficina d’Estrangers no enviï gular a Espanya. les dades del registre a la policia, i en cas que hi hagi alguna sospita, aques- Proposta 16 ta s’articuli per mitjà de les denún- Que es permeti que els menors nas- cies oportunes als jutjats de guàrdia cuts a Espanya amb irregularitat so- corresponents. brevinguda tornin a regularitzar-se Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 10 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 2. Proposta 23 Renovació de les Que es faci una interpretació del con-cepte de “prestació per a la inserció autoritzacions de laboral” més d’acord amb la realitat residència temporal social, ja que el mateix Estat ha dis-minuït aquestes prestacions i és el i de treball per sector privat (a través de fundacions o altres figures) el que està cobrint compte aliè cada vegada més aquesta parcel·la assistencial. Proposta 24 Dirigides a la Comissió Tripartida Laboral del Que per a la renovació del permís de Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. residència i treball es valorin com Proposta 21 a ingressos de la unitat familiar no Que s’estableixin uns criteris més només els del cònjuge sinó els dels flexibles de manera que l’Administra- fills i ascendents a aquests efectes. ció pugui donar el tràmit processal adequat en cada supòsit de renovació, i que abans de resoldre de manera negativa pugui reconduir el tràmit, per exemple, donant un tràmit previ d’audiència o un simple requeriment perquè la persona interessada pugui continuar gaudint almenys de la resi- dència i no es converteixi en “irregu- lar sobrevingut”. Proposta 22 Que en la renovació de l’autorització de residència i treball per compte d’altri no s’utilitzi el criteri que gra- vi més per a la valoració dels supòsits d’activitat laboral mínima (dies d’ac- tivitat laboral, dies d’alta a la Segure- tat Social, dies de cotització). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 11 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 3. Proposta 27 Modificacions de Que es pugui accedir a una autorit-zació de residència inicial (o altres circumstàncies de les previstes en la normativa d’es- excepcionals i trangeria) quan la persona interessa-da no hagi pogut modificar o prorro- autoritzacions de gar l’autorització per circumstàncies excepcionals, sense aplicar-li així el residència i de residència supòsit d’inadmissió per reiteració i treball (seguint la recomanació del Defensor del Pueblo). 3.2. 3.1. Concreció dels requisits De l’accés de la situació de exigits per l’emissió de residència per circumstàncies l’informe positiu de la CA excepcionals a la situació de sobre l’esforç d’integració residència i treball. Dirigides a la Secretaria General d’Immigració i Dirigides a la Secretaria General d’Immigració Emigració i al Departament de Benestar Social i i Emigració i al Departament d’Empresa i Família de la Generalitat de Catalunya. Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Proposta 28 Proposta 25 Que es concretin els continguts i la Que es valori l’esforç d’integració càrrega horària de les accions forma- per a la concessió d’una autorització tives exigides per a la concessió de de residència temporal ordinària en l’informe positiu sobre l’esforç d’inte- aquells supòsits en els quals la pèr- gració. dua de la vigència de l’autorització de residència per circumstàncies excep- Proposta 29 cionals concedides no s’hi pugui ac- Que es dotin a les entitats dedicades a cedir per manca de compliment dels la integració, dels mitjans necessaris requisits establerts en l’article 202 per promoure activitats formatives del RELOEX. que reverteixin en la inclusió de l’es- tranger. Proposta 26 Que es permeti la pròrroga de les Proposta 30 autoritzacions per circumstàncies Que, per a la concessió de l’informe excepcionals quan, en el moment en positiu d’integració, es valori la si- què s’extingeixen, continuen veient- tuació física o mental de l’estranger se afectades per qüestions d’ordre quan aquesta dificulti o impossibiliti públic (menors...) o continuen supò- la seva participació activa en activi- sits de malaltia sobrevinguda, sem- tats formatives de qualsevol índole. pre que persisteixin les raons que van motivar la seva concessió. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 12 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES Proposta 31 3.4. Que es faci més difusió de les activi- De l’accés de la situació de tats formatives que es valoren per a residència per circumstàncies l’informe d’integració. excepcionals a la situació de residència i residència Proposta 32 i treball. Existència Que, per a l’obtenció d’un informe d’antecedents penals d’esforç d’integració favorable, es va- lori la realització del tràmit per l’ho- Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i mologació o convalidació d’ estudis. Emigració. 3.3. Proposta 34 Doble repercussió respecte a Que, per a la concessió de les autorit- les taxes que graven l’emissió zacions per circumstàncies excepcio- de l’informe positiu de l’esforç nals, només s’exigeixi la suspensió de d’integració la condemna en casos de penes priva- tives de llibertat. Aquesta suspensió no seria procedent, tal com ha mati- Dirigida al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i a sat la jurisprudència, en els casos de l’Administració local. penes menys greus, com els treballs al servei de la comunitat, les inhabi- Proposta 33 litacions per portar armes o les sus- Que no repercuteixi sobre els admi- pensions de la llicència per conduir. nistrats la càrrega per als acords de col·laboració entre administracions públiques, que a més no són volguts pel Reglament. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 13 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 4. Proposta 38 Denegació de permisos Que es promogui que, prèviament a la resolució desfavorable, es concedeixi de llarga durada un tràmit d’audiència per garantir a l’administrat l’accés a les dades exis- tents en la seva contra. 4.1. 4.2. Autoritzacions de llarga Familiars reagrupats dels durada residents de llarga durada Dirigides a la Secretaria General d’Immigració Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i i Emigració, al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Emigració. Social i al Ministeri de l’Interior. Proposta 39 Proposta 35 Que s’imparteixin instruccions a les Que, per a la sol·licitud d’autoritza- oficines d’estrangeria perquè es tra- cions de residència de llarga durada, mitin autoritzacions de residència de se cessi en l’ús indiscriminat d’un llarga durada als ciutadans reagru- concepte jurídic indeterminat com és pats que hagin tingut autorització de l’informe governatiu desfavorable. residència i el seu familiar sigui titu- Proposta 36 lar d’una de residència de llarga dura- Que, a la resolució desfavorable de la da (en el mateix sentit ha remès una sol·licitud d’autorització de residèn- recomanació el Defensor del Pueblo). cia de llarga durada, s’hi adjuntin els informes policials que obstaculitzen l’adquisició del seu estatut de resi- dència de llarga durada. Dirigides a la Secretaria General d’Immigració i Emigració i a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Proposta 37 Que es remeti una instrucció a la Secretaria General d’Immigració i Emigració sobre l’ús indiscriminat de ressenyes policials per motivar dene- gacions d’autoritzacions de residèn- cia de llarga durada. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 14 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 5. 5.2. Persones De l’accés a la cèdula d’inscripció a persones indocumentades que han passat per centres penitenciaris Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i 5.1. Emigració i al Ministeri de Justícia. De l’accés a la cèdula d’inscripció Proposta 43 Que s’habilitin mecanismes per tal que durant l’estada a presó se l’aju- Dirigides al Ministeri de Justícia i a la Secretaria General d’Immigració i Emigració. di a l’obtenció del passaport, o, si no és possible, se’l documenti amb una Proposta 40 cèdula d’inscripció que tramitin a Que es permeti obtenir una cèdula l’Oficina d’Estrangers o amb un do- d’inscripció en tots els casos en què cument en què el Ministeri de Justícia una persona estigui a Espanya i no acrediti la identitat de la persona. pugui acreditar la identitat per im- possibilitat d’aconseguir un docu- 5.3. ment identificatiu del país d’origen. Facilitar l’accés a la sanitat pública Proposta 41 Que les persones amb autorització de residència i amb passaport caducat o Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i Emigració, a l’INSS i al CATSALUT de la perdut, puguin renovar la seva auto- Generalitat de Catalunya. rització de residència –i que la Policia Nacional expedeixi la corresponent Proposta 44 TIE– únicament presentant un cer- Que altres documents oficials (cè- tificat del seu consolat que expliqui dules d’inscripció, documents con- la circumstància (o que amb aquest sulars, ressenyes policials, etc.) certificat l’Oficina d’Estrangers eme- serveixin per acreditar la identitat ti una cèdula d’inscripció en tant no d’aquestes persones a fi d’accedir a la té passaport). tramitació de la targeta sanitària co- rresponent. Proposta 42 Que si voluntàriament la persona in- documentada desitja posar les seves empremtes davant la policia, serveixi la cèdula d’inscripció per identifi- car-se. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 15 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 5.4. 5.5. De la possibilitat de realitzar Elaboració d’informes empadronaments sense d’estrangeria domicili fix Dirigides al Departament de Benestar i Família Dirigides al Departament de la Presidència de de la Generalitat de Catalunya. la Generalitat de Catalunya i a l’Administració local. Proposta 48 Que es permeti aportar informes Proposta 45 d’entitats socials, que acreditin el co- Que, en cas d’impossibilitat d’empa- neixement de la persona i la seva vin- dronament, els municipis habilitin la culació amb aquesta, per a l’obten- possibilitat de fer un empadronament ció dels informes dels quals parla la sense domicili fix. llei i el reglament d’acollida, quan la Proposta 46 persona no tingui documentació que Que, per a les persones que no tenen acrediti la seva identitat. passaport, i el seu país impossibiliti la Proposta 49 seva documentació i no es pugui tra- Que no es criminalitzin els actes in- mitar una cèdula d’ inscripció, s’ha- cívics en els informes d’arrelament biliti la possibilitat d’empadronar-se social. presentant un certificat emès per en- titats socials de reconegut prestigi. Proposta 47 Que, en cas que les persones hagin perdut el passaport o se’ls hagi cadu- cat, i el seu país impossibiliti la seva documentació i no es pugui tramitar una cèdula d’ inscripció, també pu- guin utilitzar un certificat emès per entitats socials de reconegut prestigi. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 16 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 6. 6.2. Accés a l’autorització Activitats de voluntariat i contribució al manteniment de residència i/o treball familiar de joves estrangers temporal dels menors i Dirigides al Ministeri de l’Interior, a la Secretaria joves estrangers General d’Immigració i Emigració, al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i al Departament d’ Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Proposta 51 6.1. Que es concedeixi simultàniament Autorització de treball per l’autorització de residència i la de tre- a menors estrangers no ball als joves de 18 i 21 anys que realit- acompanyats zen una funció familiar (en cas d’es- tar en família) i/o activitat voluntària Dirigida al Ministeri de l’Interior, a la Secretaria dins d’un programa que persegueixi General d’Immigració i Emigració, al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i al Departament l’interès general o el desenvolupa- d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de ment d’una política social, cultural, Catalunya i a la Direcció General d’ Atenció a la Infància i l’ Adolescència de la Generalitat de educativa o de qualsevol altre àmbit Catalunya. que desenvolupi polítiques públiques, com a alternativa a l’entrega d’oferta Proposta 50 i/o contracte laboral, en cas de trami- Es proposa la concessió simultània de tació (mitjançant l’arrelament social l’autorització de residència i la de tre- i, per tant, en virtut de la concessió ball als menors de 16 i 17 anys tutelats del certificat d’arrelament no lucra- per la Generalitat i, més concreta- tiu), renovació o modificació a auto- ment, per la Direcció General d’Aten- rització de residència i treball. ció a la Infància i l’Adolescència. Proposta 52 Que en els casos de residència no lu- crativa dels joves entre 16 i 21 anys, en base a la situació econòmica, es redueixi el percentatge de l’IPREM (100%) i s’equipari a la renda mínima d’inserció establerta per la Generali- tat, quantitat segons la qual es con- sideren cobertes les necessitats bàsi- ques (persona soltera). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 17 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 6.3. 6.4. Protocol d’acollida als Menors Sobre l’expulsió Estrangers No Acompanyats: administrativa de menors i no criminalització joves penats Dirigides a la Secretaria General d’Immigració Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i i Emigració i a la Direcció General d’Atenció a Emigració. la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya. Proposta 56 Proposta 53 Que es valori la naturalesa i la grave- Que l’entrega de l’infant als cossos tat dels delictes comesos, la duració policials deixi de ser una pràctica de la permanència en el país, el temps general i sistemàtica, i es produeixi transcorregut entre la comissió del només en cas que el menor no aporti delicte i l’expulsió, els vincles socials, documentació que l’identifiqui. culturals i familiars amb el país d’ori- gen i el d’acollida. Proposta 54 Que la realització de les proves mèdi- ques només es produeixi en casos en què no es presenti documentació amb la qual es pugui identificar el menor. I en cas de ser presentada aquesta do- cumentació, caldrà esbrinar si estem davant d’un document oficial del país d’origen del menor, ja que, si és així, prevaldrà l’edat exhibida en aquest, sempre que no s’iniciï un procés pe- nal per falsificació documental. Proposta 55 Que en el cas que les proves mèdiques realitzades acabin amb un decret de- claratiu de majoria d’edat del possible menor, i en el supòsit de presentar un procediment d’oposició contra la mateixa resolució, en base al principi de l’interès superior del menor, sol·li- citem el reingrés del menor al centre fins a l’obtenció de la resolució judicial. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 18 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 7. Proposta 59 Criminalització de Que es deixin de practicar detencions preventives per tal de comprovar la conductes atípiques situació administrativa de l’estran-ger, atès que són il·legals. i recomanacions del Defensor del Pueblo 7.3. Sobre els centres quant a les d’internament d’estrangers (CIE) identificacions ètniques o racials Dirigides al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Immigració i Emigració. Proposta 60 7.1. Que es deixi d’aplicar el procediment Sobre les detencions per preferent previst en l’article 63 de la conductes lleus Llei d’estrangeria de forma injustifi- cada, sense tenir en compte la concu- Dirigida al Ministeri de l’Interior, Secretaria rrència efectiva dels requisits. General d’Immigració i Emigració, a la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Proposta 61 Catalunya, i a la Regidoria de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona / Administració local. Que es garanteixin els drets i les con- dicions de vida de les persones que es Proposta 57 troben en els CIE (centres d’interna- Que la policia no denunciï ni detin- ment d’estrangers) en compliment de gui estrangers per conductes lleus les resolucions judicials dictades pels que han de ser abordades, si s’escau, jutges de control de l’estada. des de l’actuació municipal amb fina- litats de cohesió social i no crimina- 7.4. lització ni marginalització dels indi- Sobre la substitució de les vidus, basant-se en l’escassa gravetat condemnes per expulsió de les conductes realitzades. Dirigida a la Fiscalia General de l´Estat i a la 7.2. Secretaria General d’Immigració i Emigració. Sobre les identificacions i detencions per perfil ètnic Proposta 62 Que se cessi en la mecanització i l’automatització de les peticions de Dirigides al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Immigració i Emigració. substitució de les condemnes per ex- pulsió, les quals no tenen en la con- Proposta 58 sideració deguda la gravetat del de- Que els cossos de seguretat deixin licte o les circumstàncies personals de portar a terme identificacions per d’arrelament de l’acusat. perfil ètnic. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 19 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat RECULL DE PROPOSTES 8. 8.2. Ciutadans comunitaris Familiars de ciutadans comunitaris I els seus familiars Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i Emigració. 8.1. Proposta 66 Ciutadans comunitaris Que se cessi en les pràctiques ad- ministratives discriminatòries que impliquen la impossibilitat de docu- Dirigides a Secretaria General d’Immigració i Emigració. mentació de familiars de ciutadans comunitaris amb l’exigència de re- Proposta 63 quisits que suposin la vulneració dels Que s’evitin pràctiques que suposin principis de la Directiva i de la juris- deixar un ciutadà de la UE indocu- prudència del Tribunal Superior de mentat quan es trobi en situació de Justícia de la UE. desprotecció humanitària, i així evi- tar que el mateix quedi a pitjor dret 8.3. que un ciutadà d’un país tercer, ja que Família i dret a l’assistència el seu dret deriva del Tractat Consti- sanitària tutiu de la Unió Europea (art. 13 sobre el dret a la igualtat). Dirigida a la Secretaria General d’Immigració i Emigració, a l’ INSS i al CATSALUT de la Proposta 64 Generalitat de Catalunya. Que s’atorgui el certificat d’inscripció a aquells nacionals de la UE que acre- Proposta 67 ditin la seva condició de treballador Que es facilitin les eines per poder en situació assimilada a l’alta (ja que cobrir l’assistència sanitària dels as- això acredita la disposició mitjans cendents de familiars comunitaris econòmics). majors de 65 anys, i s’estableixin, en aquest sentit, acords amb les diverses Proposta 65 entitats asseguradores. Que s’arribin a acords amb consolats a l’efecte que es faciliti la documenta- ció necessària que acrediti la cober- tura sanitària del ciutadà de la UE en el seu propi país. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 20 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat QUADRE RESUM Actors implicats i propostes 1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 Secretaria General d’Immigració i Emigració 55 Ministeri de l’Interior 11 Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social 5 Comissió Tripartida Laboral 4 Ministeri de Justícia 7 Fiscalia General de l’ Estat 1 Agència Espanyola de Protecció de Dades 2 Agència Tributària 2 INSS 2 Subdelegació de Govern 1 Direcció General per a la Immigració Generalitat de Catalunya 10 Departament d’ Empresa i Ocupació Generalitat de Catalunya 10 Departament de Benestar Social i Família Generalitat de Catalunya 8 Direcció General d’ Atenció a la Infància i Adolescència Generalitat de Catalunya 4 CATSALUT Generalitat de Catalunya 2 Conselleria d’ Interior Generalitat de Catalunya 1 Departament de la Presidència Generalitat de Catalunya 3 Administració Local 12 PIMEC i Confederació de Comerç de Catalunya 2 Total propostes per actor implicat Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 21 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat SEGONA PART Desenvolupament de les propostes Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 22 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PREÀMBUL En la normativa actual en matèria d’estrangeria, per al control dels fluxos mi- gratoris, la possibilitat de la migració legal a Espanya queda reduïda bàsicament a dos supòsits: 1) entrada per treball i 2) reagrupació familiar. D’altra banda, les formes de reduir la irregularitat són 1) l’establiment de vies d’accés de la irregularitat a la regularitat, com són a) l’arrelament social, b) l’arrelament laboral i c) l’arrelament familiar. No obstant això, en el context de l’actual crisi econòmica, el risc d’irregularitat sobrevinguda posa en qüestió l’eficàcia dels actuals mecanismes si no es com- plementen amb un seguiment del procés d’inserció social que corregeixi la ten- dència. Són motius habituals de denegació els percentatges de l’IPREM, els criteris d’in- terpretació de les normes i el context actual. Els “criteris interpretatius” fixats per la Secretaria General d’Immigració i Emigració del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del govern d’ Espanya, en aquest cas continguts en els fulls informatius, no són normes d’obligat com- pliment, serveixen per homogeneïtzar el tractament de situacions similars en totes les oficines d’estrangeria a Espanya, però el seu compliment per part dels operadors jurídics en el cas concret, no pot ser la base de la interpretació exe- gètica d’un simple “full informatiu”. El full informatiu vincula l’aplicació de determinats articles del RD 557/2011 sense matisar què succeeix quan l’autorit- zació a modificar procedeix d’una situació comprovada de raons humanitàries, la persona interessada té familiars a càrrec inclosos fills menors, els menors són espanyols o altres situacions derivades del dret de família (aplicació de les normes de l’article 9 del Codi civil). És sabut que els criteris interpretatius de les normes es troben expressament acollits per l’article 3 del Codi civil, en el paràgraf 1r: “Les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules (criteri literal o gramatical), en relació amb el context (criteri sistemàtic), els antecedents històrics i legislatius (criteri històric), i la realitat social del temps en què han de ser aplicades (criteri sociològic), atenent fona- mentalment a l’esperit i finalitat (criteri lògic o teleològic) d’aquelles.” Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 23 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PREÀMBUL Com a conseqüència d’aquest conjunt d’elements d’interpretació, s’ha d’obtenir com a resultat la investigació del sentit de la norma. Aquest sentit, reduït a la seva formulació essencial, al criteri que presideix la norma, a la idea força que la inspira, es coneix amb el nom de ràtio o ratio legis. • Especial atenció mereix el que estableix l’article 3.1 del Codi civil segons el qual, en interpretar les normes, també s’ha d’atendre a “la realitat social del temps en què han de ser aplicades”. Si una norma nascuda en un context històric determinat s’ha d’aplicar en un moment diferent, pot produir un resultat indesitjable. • Potser es deu al fet que l’elaboració d’instruccions ja no es troba entre les funcions de la Secretaria General d’ Immigració i Emigració ( SGIE ). Ac- tualment, correspon a la Subdirecció General de Règim Jurídic l’elaboració d’instruccions de desplegament normatiu dirigides als òrgans perifèrics de l’Administració central de l’Estat, però no es fan públiques, la qual cosa con- travé l’esperit de l’article 9.3 de la Constitució. • Des de 2012, només s’han publicat instruccions sobre els treballadors roma- nesos i les seves famílies. • Mentre que abunden els criteris interpretatius o criteris de gestió, dirigits des de la Secretaria General d’Immigració i Emigració a les oficines d’es- trangeria i que només són coneguts per aquestes. Després de diverses reunions d’aquest grup de juristes, s’ha elaborat aquest document de propostes per al Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, el qual hauria de partir de les següents premisses o propostes jurídiques més bà- siques: 1. S’haurien de publicar totes les circulars i instruccions que tinguin a veure amb la legislació d’estrangeria, segons el que disposa l’article 9.3 de la Constitució espanyola, per tal de garantir la seguretat jurídica de tots els ciutadans i els actors jurídics que es mouen en aquest camp. “9.3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia norma- tiva, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la segure- tat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poder públics.” La seguretat jurídica, “encara que no es pugui erigir com un valor absolut (...) sí que protegeix, en canvi, la confiança dels ciutadans, que ajusten la seva conducta econòmica a la legislació vigent, davant canvis normatius que no siguin raonablement previsibles (...)”. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 24 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PREÀMBUL 2. Es demana la correcta motivació de tots els actes administratius, se- gons el que disposen els articles 51 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del proce- diment administratiu comú, a fi que tots els actes administratius dictats per l’Administració pública competent en matèria d’estrangeria seguei- xin el curs processal adequat. El Tribunal Suprem ha comminat el legislador a regular amb la necessària claredat i precisió el curs processal adequat en relació amb l’efectivitat de les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans. 3. Es recorda l’obligació que té l’Administració de dictar resolucions expres- ses en tots els procediments. La inadmissió només pot produir-se si hi ha motius de fons, perquè així des de l’inici i sense necessitat de més anàlisi ja es vegi que la persona sol·licitant no té raó en el que demana, ja sigui, en concret, perquè ni tan sols en Dret hi ha una regulació que preveu l’ator- gament del que demana, ja sigui perquè no hi ha cap base per al que de- mana. Però, llevat que hi hagi aquestes raons evidents com a motius de fons, la llei obliga l’Administració a conèixer les sol·licituds i resoldre-les expressament, ja sigui estimant-les o desestimant-les (article 89 consig- nat i article 42 LRJAPPC), amb la seva motivació corresponent en aquest últim supòsit (article 54 LRJAPPC). Segons la LRJAPPC, doncs, si bé podrà inadmetre una sol·licitud perquè clarament no es tingui dret al que s’hi demana, no es pot interposar en canvi aquesta inadmissió per raó del curs processal a través del qual es formula la sol·licitud. Al capdavall, el procediment no és un extrem que estigui tan sols sota l’àmbit de decisió de la persona interessada, qui sim- plement es limita a dirigir-se a l’Administració perquè aquesta tramiti de- gudament la sol·licitud, de manera que en tot cas correspon a la mateixa Administració donar el correcte curs per decidir sobre el fons del que se li demani. Així, resulta del deure d’aquesta última l’impuls d’ofici del pro- cediment, deure del qual es desprèn que davant una sol·licitud en què es demani (atès que la persona interessada només té capacitat per demanar el seguiment d’un determinat iter processal, però ni tan sols té ocasió per decidir sobre el mateix o aplicar per si) l’aplicació d’un procediment erro- ni, el procedent seria, d’acord amb la LRJAPPC, que l’Administració li doni el tràmit que realment li correspongui fins a desembocar en una resolu- ció final sobre el fons. Serveixi d’exemple, en aquest sentit, un supòsit expressament previst en la LRJAPPC, que en l’article 110, en referir-se a un tipus concret de sol·li- cituds, les impugnatòries o de recurs, s’adverteix que l’error en què pugui incórrer la persona interessada en identificar el tipus de recurs aplicable no és impediment perquè l’Administració ho tramiti, seguint el curs que Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 25 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PREÀMBUL realment correspongui, i sense que en cap cas escaigui la seva inadmissió de ple per aquest motiu formal processal. Que l’Administració, tenint en compte l’obligació de resoldre i el dret de participació dels interessats en el procediment, en comptes d’inadmetre una sol·licitud per raons merament formals, requereixi la persona inte- ressada a esmenar la sol·licitud o a millorar-la concedint-li tràmit d’au- diència. 4. No es pot parlar de política d’integració si es considera la immigració com un fet temporal i, per tant, no se cerquen mesures a llarg termini ni es pensa en les noves generacions de nous ciutadans. 5. Es proposa a totes les institucions a qui les lleis donen atribucions de con- trol en matèria d’estrangeria, que facin una aplicació raonable, huma- nitària i restrictiva de les disposicions limitadores de drets cap als es- trangers. 6. Es proposa que els canvis legislatius evitin conceptes jurídics indeter- minats i la concessió de graus importants de discrecionalitat a l’Admi- nistració, reforçant la seguretat jurídica i la tutela efectiva dels drets dels estrangers. 7. Es proposa la necessitat i l’obligació de respectar els Drets Humans i la legalitat en el control de fronteres, actuant conforme a la Llei orgànica d’estrangeria, posant les persones a disposició dels cossos i forces de se- guretat de l’Estat degudament formats, per tal d’incoar els procediments pertinents en matèria d’estrangeria, amb assistència lletrada i garantint que qui ho necessiti, també tingui accés a un procediment de protecció internacional. S’han d’aplicar les garanties efectives reconegudes en l’article 13 de la Carta Europea dels Drets Humans (CEDH) i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). 8. Les diferents decisions que es donen per part del Govern central en ma- tèria d’estrangeria haurien de tenir en compte la perspectiva més fle- xibilitzadora i humanitzadora que es desprèn de la diversa jurispru- dència dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem espanyol, atès que moltes vegades afecta persones que estan en una situació de vulnerabili- tat a les quals es pot causar un greu perjudici de difícil reparació. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 26 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 1. Accés a la regularitat Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 27 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.1. Arrelament Argumentació Norma estudiada El context actual de crisi econòmica exigeix considerar l’arrela- • Articles 31.3, 31.7 i ment conforme a la realitat social actual, seguint el criteri inter- concordants de la Llei orgànica 4/2000, d’11 pretatiu de les normes establert en l’article 3.1 del Codi Civil. de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva Propostes dirigides a integració social (legislació consolidada). La Secretaria General d’Immigració i Emigració i al Departament • Articles 47.1, 51, 61, 71, d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. 109, 150, 186.4 i 203.2.b) del RELOEX 557/2011. Proposta 1 Que, en les autoritzacions per arrelament social, vegin reconegudes totes les modalitats contractuals com el contracte de treball de formació. Proposta 2 Que, en les autoritzacions de residència per arrelament social, es flexibilitzi la capacitat econòmica exigida als empresaris que formalitzen el contracte de treball, així com la seva acreditació documental, per exemple en els supòsits de contracte a temps parcial. Proposta 3 Que l’autorització per arrelament amb exempció del contracte de treball serveixi per regularitzar supòsits d’especial vulnerabilitat, tutelats per entitats socials de solvència contrastada. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 28 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.1. Arrelament Argumentació Norma estudiada Tenint en compte que en la llei espanyola existeix la modalitat • Articles 31.3, 31.7 i del Treballador Autònom Dependent (TAED) (Llei 20/2007, d’11 concordants de la LO 4/2000 (legislació de juliol, regulada mitjançant RD 197/2009, de 23 de febrer), con- consolidada). siderem imprescindible que es creï un nou supòsit segons el qual • Articles 47.1, 51, 61, 71, quan el treballador estranger hagi subscrit un contracte TAED 109, 150, 186.4 i 203.2.b) (RD 197/2009, de 23 de febrer) amb un empresari espanyol co- del RELOEX 557/2011. munitari resident a Espanya o estranger resident legal que tingui • Llei 20/2007, d’11 de juliol, aquesta condició, pugui obtenir una autorització de residència regulada mitjançant el RD 197/2009, de 23 de febrer. per compte propi (per exemple, traductors, intèrprets, correctors literaris, delineants, dibuixants, decoradors d’interiors, etc. epí- • Reial decret 197/2009, de 23 de febrer, pel qual grafs fiscals segons AEAT). es desplega l’Estatut del treballador autònom en matèria de contracte Proposta dirigida a del treballador autònom econòmicament dependent La Subdelegació del Govern i al Departament d’Empresa i i el seu registre i es crea el Registre estatal Ocupació de la Generalitat de Catalunya. d’associacions professionals de treballadors autònoms. Proposta 4 Que es pugui obtenir una autorització de residència per arrelament social quan el treballador/a estranger hagi subscrit un contracte com a Treballador Autònom Dependent (TAED) (per compte propi com a traductors, intèrprets, correctors literaris, delineants, dibuixants, decoradors d’interiors, etc. epígrafs fiscals segons AEAT) amb un empresari espanyol comunitari resident a Espanya o estranger resident legal que tingui aquesta condició. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 29 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.1. Arrelament Argumentació A hores d’ara, parlar de la immigració com un dels motors de canvi i innovació de la societat catalana pot semblar una obvie- tat, perquè és evident que al llarg de la nostra història milers de persones, procedents dels orígens més diversos, s’han establert al nostre país i han contribuït amb el seu esforç i la seva capacitat de treball de manera notòria al creixement de l’economia. En aquest context, l’obertura de botigues, establiments comer- cials i negocis en general regentats per persones vinculades a processos migratoris que s’han anat instal·lant especialment a les nostres ciutats, destaca pel paper dinamitzador que té en la vida econòmica i social de molts barris i en la promoció d’una di- versificació comercial del petit comerç autòcton que estava es- tancat; a més, aquests negocis ètnics compleixen una funció com a espais d’integració i convivència. Propostes dirigides a La Secretaria General d’Immigració i Emigració, la Direcció Ge- neral per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, la PI- MEC, la Confederació de Comerç de Catalunya. Proposta 5 Que es promogui l’obtenció d’una autorització per arrelament social a través de la figura de la cooperativa de treball associat. Proposta 6 Que, per a l’obtenció de l’autorització de residència de l’arrelament social (compte propi), els informes de viabilitat del projecte empresarial no siguin realitzats exclusivament per la UPTA i la CTAC i puguin ser emesos amb igual valor per la PIMEC i la Confederació de Comerç de Catalunya. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 30 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.2. Doble imposició en l’emissió d’informes Argumentació Norma estudiada Les persones que han de presentar una sol·licitud d’autorització • Instrucció 1/2012 de la de residència per circumstàncies excepcionals d’arrelament so- DGI del Departament de Benestar Social i Família. cial amb informe d’arrelament social, han de pagar dues taxes per a l’elaboració dels informes que fa la Generalitat: la que es • Articles 31.3, 31.7 i concordants de la LO paga a l’Ajuntament en concepte d’elaboració, i la que es paga a 4/2000 (legislació la Generalitat en concepte d’emissió, quan resulta que només es consolidada). demana un sol informe, per la qual cosa es considera un proble- • Articles 51, 55, 61, 71, ma de l’Administració la gestió del que realment és un únic acte. 109, 124 i 202 del RELOEX 557/2011. • Article 138.1 de l’Estatut Proposta dirigida a d’autonomia de Catalunya. La Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya. Proposta 7 Que s’elimini la doble imposició que suposa el pagament de dues taxes per a l’elaboració dels corresponents informes que fa la Generalitat, la que es paga a l’Ajuntament en concepte d’elaboració i la que es paga a la Generalitat en concepte d’emissió. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 31 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.3. Deutes en matèria tributària Argumentació Norma estudiada Quant als deutes en matèria tributària, en els casos de renovació • LO 4/2000 (legislació de les autoritzacions que preveu l’article 51.5 del RELOEX, l’Ofi- consolidada); articles 51.5 del RELOEX 557/2011. cina d’Estrangeria podria valorar-ne la renovació si l’estranger argumenta l’origen del deute, ja que des de l’oficina només veuen • Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril. que hi ha un deute i podrien denegar la renovació a pesar que el deute tingui origen en l’impagament d’una factura per temes • Reial decret 1192/2012, de 3 d’agost. mèdics, en aplicació de les modificacions introduïdes pel Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per ga- • Instrucció CatSalut 10/2012, de 30 de rantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la setembre. qualitat i la seguretat de les seves prestacions. • Instrucció 04/2013, de 18 d’abril. Propostes dirigides a • Llei 58/2003, de 17 de desembre, general La Secretaria General d’Immigració i Emigració i l’Agència Tri- tributària. butària. Proposta 8 Que les oficines d’estrangeria puguin consultar a l’Agència Tributària l’origen del deute, per tal de veure que aquest pugui venir d’una factura sanitària a la qual no es pot fer front. Proposta 9 Que, en cas de deutes, sempre es requereixi l’estranger que expliqui quin és l’origen dels deutes, els quals en moltes ocasions es poden justificar o com a mínim aclarir. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 32 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.4. Protecció de menors dins la unitat familiar Argumentació Norma estudiada La casuística és àmplia en aquest sentit i la situació més flagrant • Articles 31.3, 31.7 i és quan han canviat d’adreça i viuen en un pis del qual no són concordants de la LO 4/2000 (legislació titulars del contracte d’habitatge i no es pot demanar l’informe consolidada). d’habitatge. • Articles 47.1, 51, 61, 71, 109, 150, 186.4 i Es produeixen problemes importants quan la família es canvia 203.2.b) del RELOEX de domicili i en l’habitatge nou encara hi consta la gent que s’hi 557/2011; article 10.2 de la Constitució espanyola. havia empadronat anteriorment. Des que se sol·licita la baixa fins que realment desapareixen de l’empadronament, el procediment • Articles del 16 al 18 bis, tots dos inclosos, de la triga uns sis mesos. S’han produït casos en què no s’ha pogut re- Llei orgànica 4/2000, novar la targeta per aquest fet. sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Proposta dirigida a • Articles del 52 al 56 i 186 del Reglament de la LO La Secretaria General d’Immigració i Emigració. 4/2000, aprovat pel RD 557/2011. • Article 186 del RD 557/2011, de 20 d’abril. Residència del fill no nascut a Espanya de resident legal. • Codi civil espanyol. Proposta 10 Que s’estableixin criteris clars sobre quina valoració es fa de les diferents ajudes i quines són suficients per a les renovacions de familiars quan el cap de família del qual depenen (pare o mare) ha perdut la feina i es troba en alguna d’aquestes situacions: cobrant l’atur (quantitat i durada que es valora), el subsidi o una altra ajuda, o té un contracte de treball que no arriba a l’IPREM, perquè el té a mitja jornada, si cobra una pensió a favor del fill acordada per sentència (aquesta ajuda no es considera suficient per renovar perquè es considera que no la percep la mare, tot i tenir un contracte a mitja jornada, perquè no pot treballar a jornada completa per fer-se càrrec del fill). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 33 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.5. Unitat familiar Argumentació Norma estudiada Hi ha la necessitat que el concepte d’unitat familiar previst en la • Declaració Universal dels normativa d’estrangeria sigui interpretat conforme a la regula- Drets Humans (1948). ció realitzada d’aquest concepte per la normativa tributària, pel • Conveni Europeu de Drets nostre dret civil i les normes de dret internacional privat. Humans. En la normativa tributària, les dues modalitats d’unitat familiar • Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989). reconegudes per la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) són: • Conveni Europeu de 1980 i el de l’Haia de 1980, amb 1r. La integrada pels consorts no separats legalment i els fills implicació d’UNICEF. menors de 18 anys, llevat que amb el consentiment dels pa- • Article 9, 142 i seg. del Codi res visquin independentment, i també els fills majors d’edat civil. incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorro- gada o rehabilitada. 2n. Unitats familiars monoparentals, formades pel pare o la mare i tots els fills menors no emancipats que convisquin amb un o altre. Una persona casada que no s’hagi separat, tot i que no convisqui amb el seu cònjuge, no podrà incorpo- rar-se a una unitat familiar monoparental encara que tin- gui fills al seu càrrec. El nostre dret civil exigeix l’aplicació de la llei personal i l’ordre públic, a més de sostenir un concepte extensiu de les obligacions alimentàries entre parents. Propostes dirigides a La Secretaria General d’Immigració i Emigració, la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya i l’Administració local. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 34 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.5. Unitat familiar Proposta 11 Que, per a l’obtenció del permís de residència i treball, es valorin com a ingressos de la unitat familiar no només els del cònjuge sinó els dels fills i ascendents a aquests efectes. Proposta 12 Que, en la renovació de familiars reagrupats, quan hi ha canvi de domicili, no es valori, per a l’emissió de l’informe d’habitatge, quan la baixa s’hagi sol·licitat i es constati que aquestes persones no viuen al domicili, fàcilment constatable en la inspecció ocular del domicili. Proposta 13 Que es fixin criteris més flexibles per a la renovació de les mares que després de la baixa per MATERNITAT no tornen a ser contractades, si bé tenen el menor a càrrec seu i en algunes ocasions cobren alguna ajuda (d’acord amb el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral). Proposta 14 Que, en la valoració de les diferents ajudes i quines són suficients per poder renovar, quan hi hagi menors a càrrec, es tinguin en compte per l’IPREM tant les rentes contributives com les no contributives, així com tots els ingressos d’altres parents que formin part de la unitat familiar i que puguin aportar aliments deguts a aquesta unitat. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 35 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.5. Unitat familiar Proposta 15 Que prevalgui sempre l’interès del menor davant els tràmits d’estrangeria, per tal que aquest mai no quedi en una situació administrativa irregular a Espanya. Proposta 16 Que es permeti que els menors nascuts a Espanya amb irregularitat sobrevinguda tornin a regularitzar-se per la via de l’article 185 sense que sigui d’aplicació el criteri d’inadmissió a tràmit per reiteració de petició. Proposta 17 Que s’apliqui de forma sistemàtica i àmplia la minoració de quantia de les autoritzacions de la residència inicial de menors i les seves renovacions. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 36 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.6. Registre estatal de parelles de fet Argumentació Norma estudiada Perquè se citen a entrevistes policials els cònjuges que van rea- • Article 2.a) del RD litzar en el seu moment un expedient previ matrimonial davant 240/2007. el Registre Civil, i fins i tot molts d’ells van ser entrevistats pel • Directiva 2004/38/CE, del jutge encarregat del Registre en tràmit d’audiència, i els expe- Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de dients van ser aprovats favorablement. La resolució favorable de 2004. la sol·licitud de residència de familiar de comunitari no es pot fer dependre d’un informe policial quan un Registre Civil ha aprovat un expedient matrimonial. Igualment, han de desaparèixer pràctiques com les que estan succeint recentment, en què se citen a entrevista policial perso- nes beneficiàries d’un règim de familiar comunitari (sigui matri- moni sigui parella de fet) i que en divorciar-se i separar-se con- serven aquest règim, i en renovar la seva residència, se les cita a entrevista policial per “haver pogut ser” el vincle ja dissolt un frau. Propostes dirigides a La Secretaria General d’Immigració i Emigració i el Ministeri de Justícia. Proposta 18 Que es constitueixi un REGISTRE D’UNIONS CIVILS d’àmbit estatal, amb el benentès que s’interpreti de manera més flexible l’incís: “a la parella amb la qual mantingui una unió anàloga a la conjugal inscrita en un registre públic establert a aquests efectes... “. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 37 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 1. Accés a la regularitat 1.6. Registre estatal de parelles de fet Proposta 19 Que es creï un registre estatal de parelles de fet, amb drets i obligacions, i un registre unificat de registre de parelles de fet, per tal que no sigui un obstacle per a l’obtenció de l’autorització de residència de familiar de la UE. Proposta 20 Que l’Oficina d’Estrangers no enviï les dades del registre a la policia, i en cas que hi hagi alguna sospita de simulació, s’articuli a través de les denúncies oportunes en els jutjats de guàrdia corresponents. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 38 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 2. Renovació de les autoritzacions de residència temporal i treball per compte aliè Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 39 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 2. Renovació de les autoritzacions de residència temporal i treball per compte aliè Argumentació Norma estudiada L’article 71 del Reglament té el seu origen en els acords assolits • Llei Orgànica 4/2000, d’11 l’any 2009 en el si de la taula de diàleg social sobre immigració, de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers després de constatar que la crisi econòmica afectava de forma a Espanya i la seva significativa el col·lectiu de treballadores i treballadors estran- integració social. Article 38. Autorització de residència i gers, per desenvolupar les activitats laborals en els sectors més treball per compte d’altri. afectats per la desocupació, així com per la major temporalitat • Reial Decret 557/2011, i precarietat que pateixen en la contractació. Com a resposta a de 20 d’abril, pel qual aquesta situació, el Govern va presentar unes propostes que van s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, ser elevades a norma reglamentària en el RD 557/2011. sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya Segons el Centre d’Estudis Demogràfics (CED), les raons fona- i la seva integració social, després de la seva reforma mentals de la caiguda de població són l’alentiment de la immi- per Llei orgànica 2/2009. gració i el retorn dels que van acudir a Espanya a la recerca de Article 71. Renovació de les autoritzacions de residència feina i que ara surten del país a causa de la manca d’expectatives temporal i treball per econòmiques i vitals. La població estrangera resident a Espanya compte d’altri. el 2009 era de 5.648.671, el 2011 era de 5.751.487 i l’1 de gener • Ministeri de Treball i del 2014 era de 5.000.258 (Font INE, Estadística del Padró Conti- Afers Socials, Ordre TAS/1713/2005, de 3 nu). Un percentatge d’estrangers, que no retornen als seus països de juny, per la qual es d’origen, han obtingut la nacionalitat espanyola, però continuen regula la composició, les competències i el règim convivint amb les seves unitats familiars compostes per perso- de funcionament de la nes estrangeres de tercers països. Comissió Laboral Tripartida d’Immigració (BOE de 10 de juny de 2005, núm.138). En la realitat, les persones estrangeres que viuen al nostre país i que han dut a terme projectes migratoris que no han obeït ni a ca- pricis ni a situacions conjunturals en els països rics, tenen altres al·licients per continuar al nostre país encara enmig de la crisi: la democràcia, la pau i la seguretat, que els permeten l’arrelament i el de les seves famílies en la nostra societat. Mentre no s’establei- xin mecanismes bilaterals o multilaterals amb tercers països, que garanteixin el “retorn sostenible” dels treballadors immigrats i les seves famílies (propostes en el Fòrum Global sobre Migració i Desenvolupament), és preferible que aquests continuïn en una situació de regularitat administrativa que els permeti incorpo- rar-se de nou al món laboral i necessitin menys esforç en l’accés al gaudi dels drets. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 40 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 2. Renovació de les autoritzacions de residència temporal i treball per compte aliè De tal manera, com bé afirma Eduardo Rojo Torrecilla (catedrà- tic DTSS UAB), que l’abast i el gaudi d’aquests drets no hauria de venir determinat només pel valor interpretatiu del sistema de garanties constitucional, sinó pel llenguatge comú de les normes internacionals reconeixedores dels drets fonamentals i de re- construir els drets fonamentals inespecífics “a partir del princi- pi de dignitat” (així, la doctrina constitucional a partir de la STC 236/2007) amb suport no només en el mateix text constitucional sinó també en les normes internacionals (incloses les Recomana- cions de l’OIT) i europees (directives). Cal recordar que l’article 38.6.b) i c) de la Llei orgànica 4/2000 estableix que: “L’autorització de residència i treball es renova quan expira: a) Quan per l’autoritat competent, d’acord amb la norma- tiva de la Seguretat Social, s’hagués atorgat una prestació contributiva per desocupació. b) Quan l’estranger sigui beneficiari d’una prestació econòmica assistencial de caràcter públic destinada a acon- seguir la inserció social o laboral.” A l’efecte, cal recordar que, des del punt de vista contributiu, lle- vat d’algunes excepcions en els règims especials (per exemple, incapacitat temporal i desocupació en el règim agrari compte propi i en el d’autònoms), l’acció protectora del sistema de la Se- guretat Social comprèn les prestacions següents: • Pensions, són prestacions econòmiques de meritació periòdica i de duració vitalícia o fins a arribar a una edat determinada. • Subsidis, prestacions de meritació periòdica i de duració temporal. • Indemnitzacions, prestacions econòmiques abonables per una sola vegada. • Altres prestacions, com les prestacions per desocupació i la protecció familiar de caràcter no econòmic. Propostes dirigides a La Comissió Tripartida Laboral del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 41 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 2. Renovació de les autoritzacions de residència temporal i treball per compte aliè Proposta 21 Que s’estableixin uns criteris més flexibles de manera que l’Administració pugui donar el tràmit processal adequat en cada supòsit de renovació, i que abans de resoldre de manera negativa pugui reconduir el tràmit, per exemple, donant un tràmit previ d’audiència o un simple requeriment perquè la persona interessada pugui continuar gaudint almenys de la residència i no es converteixi en “irregular sobrevingut”. Proposta 22 Que, en la renovació de l’autorització de residència i treball per compte d’altri, no s’utilitzi el criteri que grava més per a la valoració dels supòsits d’activitat laboral mínima (dies d’activitat laboral, dies d’alta a la Seguretat Social, dies de cotització). Proposta 23 Que es faci una interpretació del concepte de “prestació per a la inserció laboral” més d’acord amb la realitat social, ja que el mateix Estat ha disminuït aquestes prestacions i és el sector privat (a través de fundacions o altres figures) el que està cobrint cada vegada més aquesta parcel·la assistencial.està cobrint cada vegada més aquesta parcel·la assistencial. Proposta 24 Que per a la renovació del permís de residència i treball es valorin com a ingressos de la unitat familiar no només els del cònjuge sinó els dels fills i ascendents a aquests efectes. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 42 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 43 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball 3.1. De l’accés de la situació de residència per circumstàncies excepcionals a la situació de residència i treball Argumentació Norma estudiada L’exclusió social, la malaltia mental, la malaltia greu o altres • Articles 130.1 i 202 del qüestions d’ordre públic, com els menors d’edat, són circum- REOLEX. stàncies, entre moltes d’altres, que dificulten que les persones • Articles 31.7 de la LO puguin renovar o modificar aquestes autoritzacions. Molts cops 4/2000. s’escauen circumstàncies que impedeixen, per raons alienes a la seva voluntat, que la persona renovi a temps la seva autorització, malgrat que la patologia o dificultat persistirà sempre. La modificació de residència per circumstància excepcional a re- sidència no lucrativa o residència i treball no ha estat tractada pel legislador amb el mateix detall amb què es tracten les reno- vacions, la qual cosa fa necessari establir uns criteris ferms que permetin que la persona interessada pugui tenir seguretat jurí- dica en el moment de fer aquesta modificació. Més encara, en les residències concedides per circumstàncies ex- cepcionals, malaltia sobrevinguda, el RD 557/2011 tenia la possi- bilitat d’habilitar un procés de renovació o modificació específic per aquesta autorització tan peculiar i no ho va saber aprofitar. La Secretaria d’Immigració nega sistemàticament, per a aquestes autoritzacions, la possibilitat d’una pròrroga, malgrat que gene- ralment es mantenen les mateixes circumstàncies, i les oficines d’estrangeria es veuen abocades a donar respostes impossibles a situacions que reclamen solució. A la pràctica, i com a criteri in- tern, l’Oficina d’Estrangers de Barcelona ha acceptat modificar aquesta autorització de residència excepcional a una residència no lucrativa sempre que s’aporti un informe 03, molts cops de di- fícil obtenció per la pròpia patologia (malalties mentals o malal- ties molt greus no compatibles amb la formació). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 44 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball 3.1. De l’accés de la situació de residència per circumstàncies excepcionals a la situació de residència i treball Finalment, en la resta de residències concedides per raons hu- manitàries, o inclús en el mateix supòsit de malaltia greu, quan la malaltia ja ha cessat, molts cops no es reuneixen els requisits per a la modificació que estableix l’article 202 per accedir a una residència no lucrativa (manca del requisit econòmic del 400% IPREM) o a residència i treball (per manca d’oferta de feina d’un any de durada). Propostes dirigides a La Secretaria General d’Immigració i Emigració i al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Proposta 25 Que es valori l’esforç d’integració per a la concessió d’una autorització de residència temporal ordinària en aquells supòsits en què la pèrdua de la vigència de l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals concedides no s’hi pugui accedir per manca de compliment dels requisits establerts en l’article 202 del RELOEX. Proposta 26 Que es permeti la pròrroga de les autoritzacions per circumstàncies excepcionals quan, en el moment en què s’extingeixen, continuen veient-se afectades per qüestions d’ordre públic (menors...) o continuen supòsits de malaltia sobrevinguda sempre que persisteixin les raons que van motivar la seva concessió. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 45 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball 3.1. De l’accés de la situació de residència per circumstàncies excepcionals a la situació de residència i treball Proposta 27 Que es pugui accedir a una autorització de residència inicial (o altres de les previstes en la normativa d’estrangeria) quan la persona interessada no hagi pogut modificar o prorrogar l’autorització per circumstàncies excepcionals, sense aplicar-li així el supòsit d’inadmissió per reiteració (seguint la recomanació del Defensor del Pueblo). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 46 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball 3.2. Concreció dels requisits exigits per l’emissió de l’informe positiu de la CA sobre l’esforç d’integració Argumentació Norma estudiada Tres anys després de l’entrada en vigor del RD 557/2011, l’informe • Reial Decret 557/2011, de d’esforç d’integració continua sent un gran desconegut per man- 20 abril, articles 202, 51.6 i 71.6. ca de concreció. Malgrat ser una eina molt útil per a les renovacions de les auto- ritzacions de residència en general, sobretot si ho emmarquem en l’actual clima de crisi econòmica, la manca de formacions específiques de la tipologia que estableix el RD 557/2011 –valors constitucionals, valors estatutaris, drets humans, etc.–, o el des- coneixement respecte als límits tant de coneixements com d’ho- res d’aprenentatge que poden comportar, implica un alt grau d’inseguretat jurídica. Per altra banda, circumstàncies especialment vulnerables, com les malalties físiques o mentals, també requereixen una cura es- pecial per garantir que les persones que les pateixen puguin ac- cedir a aquest tipus d’informes i obtenir-los, i així es garantiria la modificació o la renovació de l’autorització de residència. Propostes dirigides a La Secretaria General d’Immigració i Emigració i al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Proposta 28 Que es concretin els continguts i la càrrega horària de les accions formatives exigides per a la concessió de l’informe positiu sobre l’esforç d’integració. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 47 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball 3.2. Concreció dels requisits exigits per l’emissió de l’informe positiu de la CA sobre l’esforç d’integració Proposta 29 Que es doti a les entitats dedicades a la integració, dels mitjans necessaris per promoure activitats formatives que reverteixin en la inclusió de l’estranger. Proposta 30 Que, per a la concessió de l’informe positiu d’integració, es valori la situació física o mental de l’estranger quan aquesta dificulti o impossibiliti la seva participació activa en activitats formatives de qualsevol índole. Proposta 31 Que es faci més difusió de les activitats formatives que es valoren per a l’informe d’integració. Proposta 32 Que, per a l’obtenció d’un informe d’esforç d’integració favorable, es valori la realització del tràmit per l’homologació o convalidació d’ estudis. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 48 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball 3.3. Doble repercussió respecte a les taxes que graven l’emissió de l’informe positiu de l’esforç d’integració Argumentació Norma estudiada A diferència d’altres informes regulats en la normativa d’estran- • Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, geria, el RELOEX va establir que l’emissió de l’informe positiu so- administratives, financeres i bre l’esforç d’integració fos una competència exclusiva de la CA del sector públic: article 96. no delegable a l’Administració local. La pràctica administrativa ha demostrat que és l’Ajuntament en què està empadronat l’es- tranger sol·licitant el que elabora el document proposta, en con- cepte del qual l’estranger ha de pagar una taxa al mateix Ajun- tament per, després, tornar pagar una nova taxa a la Generalitat per la validació del mateix informe i que ascendeix a 35 €. Proposta dirigida a El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i a l’Administració local. Proposta 33 Que no repercuteixi sobre els administrats la càrrega pels acords de col·laboració entre administracions públiques, que a més no són volguts pel Reglament. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 49 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball 3.4. De l’accés de la situació de residència per circumstàncies excepcionals a la situació de residència i residència i treball. Existència d’antecedents penals Argumentació Norma estudiada S’ha observat cert automatisme en les denegacions • LO 4/2000: article 31.7. d’aquestes autoritzacions davant l’existència d’antece- dents penals, sense que l’Administració hagi valorat el grau de compliment de la condemna o la seva suspensió, la qual cosa profana la Llei orgànica d’estrangeria i la ju- risprudència. Proposta dirigida a La Secretaria General d’Immigració i Emigració. Proposta 34 Que, per a la concessió de les autoritzacions per circumstàncies excepcionals, només s’exigeixi la suspensió de la condemna en casos de penes privatives de llibertat. Aquesta suspensió no seria procedent, tal com ha matisat la jurisprudència, en els casos de penes menys greus, com els treballs al servei de la comunitat, les inhabilitacions per portar armes o les suspensions de la llicència per conduir. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 50 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 4. Denegació de permisos de llarga durada Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 51 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 4. Denegació de permisos de llarga durada 4.1. Autoritzacions de llarga durada Argumentació Norma estudiada L’autorització de residència de llarga durada no és un permís, és • Directiva 2003/109/ CE del un estatut, un dret nuat a la residència legal i continuada durant Consell, de 25 de novembre de 2003, relativa a l’estatut cinc anys. La mera existència d’antecedents penals no pot afectar dels nacionals de tercers l’autorització de residència de llarga durada respecte de la qual països residents de llarga durada. no es preveu aquest supòsit com a causa de denegació. • Article 32 de la Llei Però, és més, en relació amb les ressenyes policials, l’Administra- orgànica 4/200, d’11 de gener, sobre drets i ció espanyola furga en el passat policial de l’estranger per trobar llibertats dels estrangers a un motiu de denegació no previst ni en la Directiva comunitària Espanya i la seva integració social. ni en la pròpia normativa d’estrangeria, sense que aquestes ma- teixes conductes durant els cinc anys anteriors fossin obstacle • Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual per conservar la residència temporal. s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/200, Es produeix un automatisme en la denegació de sol·licituds d’au- d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a torització de residència de llarga durada davant la mera exis- Espanya i la seva integració tència d’antecedents penals. L’Administració ha de tenir present social, després de la seva reforma per la Llei orgànica que ha de resoldre aquest tipus de sol·licituds aplicant el règim 2/2009. jurídic relatiu a l’estatut dels estrangers residents de llarga dura- da, integrat per la normativa d’estrangeria interna i la Directiva 2003/109/CE del Consell, de 25 de novembre de 2003, relativa a l’estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga dura- da, d’aplicació directa, que exigeix que la denegació de l’estatut de resident de llarga durada únicament escau quan concorren motius d’ordre públic o de seguretat pública. I aquesta decisió denegatòria requereix fins i tot que l’Administració prengui en consideració la gravetat o el tipus de delicte contra l’ordre públic o la seguretat pública, o el perill que representa l’estranger en qüestió, a més de la duració de la residència i l’existència de vin- cles amb Espanya. L’administració no està ponderant aquestes circumstàncies i procedeix a la denegació directa oferint recon- duir aquests tipus de situacions a través d’una sol·licitud de reno- vació de residència extraordinària, la qual no compta amb encaix normatiu amb la renúncia prèvia a la sol·licitud d’autorització de residència de llarga durada, la qual cosa provoca una reformatio in peius, contra legem. La mera existència d’antecedents policials o inclús ressenyes po- licials en procediments administratius d’autoritzacions de resi- Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 52 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 4. Denegació de permisos de llarga durada 4.1. Autoritzacions de llarga durada dència de llarga durada està provocant resolucions denegatòries, amb la qual cosa l’Administració profana l’article 18.4 de la Cons- titució espanyola (dret a la intimitat versus autodeterminació in- formativa), l’article 24 de la CE sobre la presumpció d’innocència, la Directiva comunitària 2003/109/ CE del Consell, de 25 de no- vembre de 2003, així com la normativa d’estrangeria. Propostes dirigides a La Secretaria General d’ Immigració i Emigració, al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i al Ministeri de l’ Interior. Proposta 35 Que, per a la sol·licitud d’autoritzacions de residència de llarga durada, se cessi en l’ús indiscriminat d’un concepte jurídic indeterminat com és l’informe governatiu desfavorable. Proposta 36 Que, a la resolució desfavorable de la sol·licitud d’autorització de residència de llarga durada, s’hi adjuntin els informes policials que obstaculitzen l’adquisició del seu estatut de residència de llarga durada. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 53 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 4. Denegació de permisos de llarga durada 4.1. Autoritzacions de llarga durada Propostes dirigides a La Secretaria General d’ Immigració i Emigració, i a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Proposta 37 Que es remeti una instrucció a la Secretaria General d’Immigració i Emigració sobre l’ús indiscriminat de ressenyes policials per motivar denegacions d’autoritzacions de residència de llarga durada. Proposta 38 Que es promogui que, prèviament a la resolució desfavorable, es concedeixi un tràmit d’audiència per garantir a l’administrat l’accés a les dades existents en la seva contra. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 54 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 4. Denegació de permisos de llarga durada 4.2. Familiars reagrupats dels residents de llarga durada Argumentació Norma estudiada Quan el reagrupant reagrupa disposant d’una autorització de • Article 58.3 del Reial decret llarga durada o llarga durada UE, la primera autorització de re- 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament sidència del reagrupat tindrà la vigència de l’autorització del seu de la Llei orgànica 4/200, reagrupant (autorització temporal) i la segona autorització de re- d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a sidència del reagrupat serà de llarga durada. Espanya i la seva integració social, després de la seva En aquests casos, la Subdelegació de Govern, a fi de concedir l’au- reforma per la Llei orgànica 2/2009. torització de llarga durada als reagrupats, sol·licita els requisits d’una renovació d’autorització de residència temporal i no de llarga durada. En aquest article queda exposat de forma clara que en un cas com el que ens ocupa l’autorització que correspon és de llarga dura- da. L’article no parla que tingui la vigència d’una autorització de llarga durada, sinó que la posterior autorització serà d’aquest ti- pus, i per tant la Subdelegació de Govern ha d’aplicar els requisits exigits per a l’autorització de llarga durada i no els de renovació d’una residència temporal, atès que no és el tipus d’autorització que va a obtenir. Proposta dirigida a La Secretaria General d’Immigració i Emigració. Proposta 39 Que s’imparteixin instruccions a les oficines d’estrangeria perquè es tramitin autoritzacions de residència de llarga durada als ciutadans reagrupats que hagin tingut autorització de residència i el seu familiar sigui titular d’una de residència de llarga durada (en el mateix sentit ha remès una recomanació el Defensor del Pueblo). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 55 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 5. Persones indocumentades Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 56 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 5. Persones indocumentades 5.1. De l’accès a la cèdula d’inscripció Argumentació Norma estudiada La manca de documentació que identifiqui la persona no pot ser • Article 34.2 LO 4/2000, una causa d’exclusió social. Una persona sense passaport, o sense d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a document vàlid, veu retallats els seus drets ja que tot el nostre Espanya i la seva integració sistema gira al voltant del padró i, sense ell, és impossible accedir social. a qüestions tan bàsiques com la sanitat pública. Obtenir un pas- • Article 211 RD 557/2011, de saport quan s’ha perdut no sempre és fàcil: la qüestió econòmica, 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de la LO la impossibilitat d’obtenir-lo sense desplaçar-se al país d’origen 4/2000. en alguns casos, la inexistència de representació diplomàtica a Espanya d’alguns països, o les simples traves administratives d’algunes representacions diplomàtiques. Tot plegat implica, so- bretot si s’uneix al fet que és una persona que es troba en situació irregular, l’inici de la fi d’un somni: deixar de tenir una targeta sanitària, ser donat de baixa al padró municipal o no poder-se empadronar (i les dificultats per acreditar la permanència per un arrelament), o tot un seguit d’accions habituals del dia a dia, com ara, acreditar-se davant qualsevol autoritat, obrir un compte bancari o simplement agafar en préstec un llibre. L’actual llei d’estrangeria només permet sol·licitar una cèdula d’inscripció quan, paral·lelament, vagi acompanyada d’una sol·li- citud de residència. Propostes dirigides a El Ministeri de Justícia i a la Secretaria General d’Immigració i Emigració. Proposta 40 Que es permeti obtenir una cèdula d’inscripció en tots els casos en què una persona estigui a Espanya i no pugui acreditar la identitat per impossibilitat d’aconseguir un document identificatiu del país d’origen. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 57 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 5. Persones indocumentades 5.1. De l’accés a la cèdula d’inscripció Proposta 41 Que les persones amb autorització de residència i amb passaport caducat o perdut, puguin renovar la seva autorització de residència –i que la Policia Nacional expedeixi la corresponent TIE– únicament presentant un certificat del seu consolat que expliqui la circumstància o bé que amb aquest certificat sigui suficient per a què l’Oficina d’Estrangers emeti una cèdula d’inscripció, en tant que no disposa de passaport). Proposta 42 Que si voluntàriament la persona indocumentada desitja posar les seves empremtes davant la policia, aquest document policial serveixi per identificar-se. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 58 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 5. Persones indocumentades 5.2. De l’accés a la cèdula d’inscripció a persones que han passat per centres penitenciaris Argumentació Les persones que surten de presó, molts cops després de múltiples petites condemnes que se su- men, en moltes ocasions surten amb el passaport caducat, perdut, o mai no n’han tingut durant l’estada a presó, caient de nou en l’exclusió més absoluta. Sense passaport, no hi ha possibilitat de rehabilitació. Proposta dirigida a La Secretaria General d’Immigració i Emigració i al Ministeri de Justícia. Proposta 43 Que s’habilitin mecanismes per tal que, durant l’estada a presó, se l’ajudi a obtenir el passaport o, si no és possible, se’l documenti amb una cèdula d’inscripció que tramitin a l’Oficina d’Estrangers o amb un document en què el Ministeri de Justícia acrediti la identitat de la persona. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 59 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 5. Persones indocumentades 5.3. Facilitar l’accés a la sanitat pública Argumentació Norma estudiada L’accés a la sanitat pública és un dret fonamental de les persones • Article 12 de la LO 4/2000, i un element indispensable per articular un procés d’integració i d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a de desenvolupament d’aquest col·lectiu. S’han de prendre les me- Espanya i la seva integració sures oportunes per assegurar a totes les persones l’accés efectiu social. a la sanitat pública, independentment de la seva situació admi- • Capítol I del Reial decret nistrativa. llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat En alguns casos, als estrangers se’ls limita l’accés a la sanitat pú- del Sistema Nacional de blica pel fet de no tenir passaport vigent o per la seva situació Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves administrativa a Espanya. prestacions. En aquesta línia, també volem destacar l’Informe sobre el dret • Instrucció CatSalut 10/2012, de 30 de dels estrangers a la protecció de la salut elaborat per l’Il·lustre setembre, i Instrucció Col·legi d’Advocats de Barcelona (consulteu-lo en l’annex). 3/2013, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans Proposta dirigida a estrangers empadronats a Catalunya que no tenen La Secretaria General d’Immigració i Emigració, a l’INSS i al la condició d’assegurats CATSALUT de la Generalitat de Catalunya. o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut. Proposta 44 Que altres documents oficials (cèdules d’inscripció, documents consulars, ressenyes policials, etc.) serveixin per acreditar la identitat d’aquestes persones a fi d’accedir a la tramitació de la targeta sanitària corresponent. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 60 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 5. Persones indocumentades 5.4. De la possibilitat de realitzar empadronaments sense domicili fix Argumentació Norma estudiada La negativa de la gran majoria d’ajuntaments a reconèixer als • Article 6.3 de la LO 4/2000, estrangers la seva condició de resident dels seus municipis, ig- d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a norant els seus problemes (en lloc de cercar solucions) i els seus Espanya i la seva integració drets, constitueix una inhibició de les seves responsabilitats i social. dificulta qualsevol procés d’integració. Els ajuntaments han de • Article 16 de la Llei 7/1985, tenir present que tots els residents dels seus municipis han de de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. ser tractats com a ciutadans i, per tant, és necessari que no posin dificultats en el seu empadronament i, que en cas necessari, fa- cin un empadronament sense domicili fix a través dels mateixos serveis socials del municipi, havent facilitat l’accés als diferents serveis municipals. Propostes dirigides a Al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i a l’Administració local. Proposta 45 Que, en cas d’impossibilitat d’empadronament, els municipis habilitin la possibilitat de fer un empadronament sense domicili fix. Proposta 46 Que, per a les persones que no tenen passaport, i el seu país impossibiliti la seva documentació i no es pugui tramitar la cèdula d’ inscripció, s’habiliti la possibilitat d’empadronar-se presentant un certificat emès per entitats socials de reconegut prestigi. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 61 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 5. Persones indocumentades 5.4. De la possibilitat de realitzar empadronaments sense domicili fix Proposta 47 Que, en cas que les persones hagin perdut el passaport o se’ls hagi caducat, i el seu país impossibiliti la seva documentació i no es pugui tramitar la cèdula d’ inscripció, també puguin utilitzar un certificat emès per entitats socials de reconegut prestigi. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 62 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 5. Persones indocumentades 5.5. Elaboració d’informes d’estrangeria Argumentació Norma estudiada El projecte de reglament de la llei d’acollida preveu vincular • Llei 10/2010, de 7 de maig, tota l’obtenció dels informes necessaris per a la residència dels d’acollida de les persones immigrades i de les estrangers a l’empadronament: aquest empadronament, en cas retornades a Catalunya. d’impossibilitat, s’hauria de poder substituir per certificats eme- • Ordenances municipals. sos per entitats socials que acreditin el coneixement de la perso- na i la seva vinculació amb l’entitat . Propostes dirigides a Al Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Cata- lunya. Proposta 48 Que es permeti aportar informes d’entitats socials, que acreditin el coneixement de la persona i la seva vinculació amb aquesta, per a l’obtenció dels informes dels que parla la llei i el reglament d’acollida, quan la persona no tingui documentació que acrediti la seva identitat. Proposta 49 Que no es criminalitzin els actes incívics en els informes d’arrelament social. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 63 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves extrangers Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 64 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.1. Autorització de treball per a menors estrangers no acompanyats Argumentació Norma estudiada Tal com estableix l’article 9 de la Llei 14/2010: • Articles 14 i 39 de la Constitució espanyola. “Article 9. No-discriminació • Article 10 de la Llei 1. Els poders públics han de garantir el principi d’igualtat i eli- orgànica 4/2000. minar qualsevol discriminació a infants o adolescents per raó • Article 9 de la Llei 14/2010, de raça, sexe, idioma, religió, opinió política o d’una altra índole, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la origen nacional, ètnic o social, posició econòmica, condicions fí- infància i l’adolescència. siques, psíquiques o sensorials, estat de salut, naixement, orien- • Reial decret legislatiu tació sexual o qualsevol altra condició personal o de llurs proge- 1/1995, de 24 de març, pel nitors o representants legals.” qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, articles 6 i 7. Tenen els menors de 16 i 17 anys la capacitat de contractar labo- ralment, en virtut dels articles 6 i 7 de l’Estatut dels treballadors. Es produeix una discriminació dels menors estrangers no acom- panyats, inclús quan són titulars d’una autorització de residència (però no de treball), ja que mentre la resta de menors gaudeixen del dret al treball amb l’única limitació de l’autorització dels seus pares o tutors a l’hora de contractar, en el cas dels MENA, tutelats o no per l’Administració, aquest dret no està reconegut. I encara en el cas que l’Administració els considerés virtualment titulars d’aquest dret, no permet el seu exercici i els imposa uns requisits i unes limitacions a l’hora de portar a terme l’aprenentatge d’un ofici, de cercar els seus propis mitjans de vida i, simplement, de gaudir de les mateixes oportunitats que la resta de menors, amb la qual cosa es trenca tant el principi d’igualtat recollit per l’arti- cle 14 de la Constitució espanyola, la igualtat com a valor superior de la vida a Catalunya establert així en el preàmbul de l’Estatut d’autonomia del 2006, com la igualtat recollida en l’article 9 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Considerant, a més, que en cas de comp- tar amb una oportunitat, el procediment és llarg i pot desmotivar l’oferent, i resta pendent de la decisió de l’Administració pública de concedir una autorització basant-se en uns requisits que difí- cilment un menor pot complir en el context actual de crisi. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 65 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.1. Autorització de treball per a menors estrangers no acompanyats Proposta dirigida a El Ministeri de l’Interior, a la Secretaria General d’ Immigració i Emigració, al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, al Depar- tament d’ Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya. Proposta 50 Es proposa la concessió simultània de l’autorització de residència i la de treball als menors de 16 i 17 anys tutelats per la Generalitat de Catalunya i, més concretament, per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 66 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.2. Activitats de voluntariat i contribució al manteniment familiar de joves estrangers Argumentació Norma estudiada En base a la possible concessió d’autorització de residència tempo- • Reial Decret 557/11, donada ral i/o treball al marge del Reial Decret 557/11, donada per la dis- per la disposició 1.4 i l’article 127 del mateix, i posició 1.4 i l’article 127 del mateix, i per analogia l’article 37.1.e) per analogia l’article 37.1.e). del RD 557/2011, concessió d’autorització d’estada per raó servei • Avantprojecte de llei del de voluntariat o, en el seu cas, certificat d’arrelament positiu per voluntariat, 13 de desembre tal de tramitar la seva autorització de residència independent. En de 2013. aquest sentit, i tal com estableix l’article 2 de la Llei 14/2010, del • Resolució EMO/496/2011, 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adoles- de 21 de gener. cència, la normativa catalana en matèria de protecció, promoció i • Decret 384/2001, de 30 participació dels infants i joves és aplicable a tots aquells menors d’agost, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de i joves extutelats domiciliats a Catalunya o que s’hi trobi even- juliol, de la renda mínima tualment. d’inserció. • L’article 2 de la Llei S’ha de tenir en compte la situació dels joves estrangers de 18 a 21 14/2010, del 27 de anys (menors i joves recollits en la Llei 14/2010) que resideixen a maig, dels drets i les oportunitats en la infància i Barcelona amb les seves famílies, o aquells que, després d’estar l’adolescència. sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Ado- lescència i en el marc dels Programes per la Transició a l’Autono- mia de la Generalitat de Catalunya, es troben amb moltes dificul- tats a l’hora de poder portar a terme una activitat formativa en el marc d’un contracte laboral per no poder transformar la seva autorització. Que tots aquells joves estrangers que portin a terme una funció familiar (en cas d’estar en família) i/o activitat voluntària dins d’un programa que persegueixi l’interès general o el desenvolu- pament d’una política social, cultural, educativa, o de qualsevol altre àmbit que desenvolupi polítiques públiques, tinguin consi- derada aquesta contribució com a alternativa a l’entrega d’oferta i/o contracte laboral, en cas de tramitació, renovació o modifica- ció a autorització de residència i treball. Es demana per a ells la concessió del certificat d’arrelament amb exempció de contracte de treball. En el cas de l’activitat de voluntariat, haurà de complir els requi- sits establerts per l’Avantprojecte de llei del voluntariat, aprovat Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 67 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.2. Activitats de voluntariat i contribució al manteniment familiar de joves estrangers pel Govern de la Generalitat en data 13 de desembre de 2013. En aquest sentit, hem de recordar que en el cas de Catalunya, hi ha una coincidència de competències perquè correspon a la Gene- ralitat de forma exclusiva tant la protecció pública del menor i el jove com la legislació respecte al voluntariat, i la concessió d’au- toritzacions de treball i del certificat de integració als estrangers que es troben en el seu àmbit territorial. Propostes dirigides a El Ministeri de l’ Interior, a la Secretaria General d’Immigració i Emigració, al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i al Depar- tament d’ Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Proposta 51 Que es concedeixi simultàniament l’autorització de residència i la de treball als joves de 18 i 21 anys que realitzen una funció familiar (en cas d’estar en família) i/o activitat voluntària dins d’un programa que persegueixi l’interès general o el desenvolupament d’una política social, cultural, educativa, o de qualsevol altre àmbit que desenvolupi polítiques públiques, com a alternativa a l’entrega d’oferta i/o contracte laboral, en cas de tramitació (mitjançant l’arrelament social i, per tant, en virtut de la concessió del certificat d’arrelament no lucratiu), renovació o modificació a autorització de residència i treball. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 68 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.2. Activitats de voluntariat i contribució al manteniment familiar de joves estrangers Proposta 52 Que, en els casos de residència no lucrativa dels joves entre 16 i 21 anys, en base a la situació econòmica, es redueixi el percentatge de l’IPREM (100%) i s’equipari a la renda mínima d’inserció establerta per la Generalitat, quantitat segons la qual es consideren cobertes les necessitats bàsiques (persona soltera). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 69 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.3. Protocol d’acollida als Menors Estrangers No Acompanyats: no criminalització Argumentació Norma estudiada Respecte al procediment d’acollida dels menors estrangers no • Article 5 de la Llei 12/2007, acompanyats, hem de recordar les obligacions que la normati- d’11 d’octubre, de Serveis Socials. va internacional i el marc jurídic de protecció a la infància, tant en l’àmbit estatal com autonòmic, imposen a les administracions • Article 110.1 de a Llei 14/2010 dels drets i les públiques. No és proporcional ni s’ajusta a la legalitat vigent el oportunitats en la infància i tractament que reben aquests menors, en base a un potencial l’adolescència. frau per part d’algun d’aquests menors. Recordem, per començar, que un cop s’ha identificat un MENA el primer pas és procedir a la seva protecció. I més encara si gaudeix d’un passaport expedit pel seu estat d’origen que compleix com a mínim les mateixes ca- racterístiques que els de la resta de ciutadans del mateix origen. Es tracta d’una pràctica que vulnera el dret a la igualtat entre infants, i el dret fonamental a la igualtat, perquè afecta només les persones d’una determinada franja d’edat. Si un jove es declara menor però està indocumentat, o hi ha dub- tes raonables sobre la seva edat, la Llei estableix que es poden realitzar les proves biomètriques que siguin necessàries. Aques- tes, com ha estat declarat per nombroses instàncies judicials i institucionals, no són rigoroses ni poden establir l’edat exacta dels joves. A dia d’avui es duen a terme les proves sistemàtica- ment a tots els membres d’aquest col·lectiu, la qual cosa suposa una criminalització innecessària dels joves, molts dels quals són menors atesa la no infal·libilitat de les proves. Els procediments indicats deixen els menors i joves en una situa- ció de precarietat i vulnerabilitat extrema, sense accés a molts dels drets dels quals són titulars d’acord amb la legislació i la nor- mativa de menors i joves, catalana i espanyola. És per això que demanem, com ja han fet nombroses institucions i organitzacions de caire privat, la priorització d’aquesta qües- tió, i l’elaboració amb urgència, però amb diligència i respecte per als drets dels infants i joves, que s’estableixi un Protocol Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 70 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.3. Protocol d’acollida als Menors Estrangers No Acompanyats: no criminalització d’Acollida i Protecció dels MENA elaborat i respectat per totes les administracions involucrades, i que aquest protocol sigui de caràcter públic per garantir la transparència i la seguretat jurí- diques. Propostes dirigides a La Secretaria General d’Immigració i Emigració i a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya. Proposta 53 Que l’entrega de l’infant als cossos policials deixi de ser una pràctica general i sistemàtica, i que es produeixi només en cas que el menor no aporti documentació que l’identifiqui. Proposta 54 Que la realització de les proves mèdiques només es produeixi en casos en què no es presenti documentació amb la qual es pugui identificar el menor. I en cas de ser presentada aquesta documentació, caldrà esbrinar si estem davant d’un document oficial del país d’origen del menor, ja que, si és així, prevaldrà l’edat exhibida en aquest, sempre que no s’iniciï un procés penal per falsificació documental. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 71 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.3. Protocol d’acollida als Menors Estrangers No Acompanyats: no criminalització Proposta 55 Que en el cas que les proves mèdiques realitzades acabin amb un decret declaratiu de majoria d’edat del possible menor, i en el supòsit de presentar recurs d’oposició contra la mateixa resolució, en base al principi de l’interès superior del menor, sol·licitem el reingrés del menor al centre fins a l óbtenció de la resolució judicial. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 72 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.4. Sobre l’expulsió administrativa de menors i joves penats Argumentació Norma estudiada Respecte a una possible expulsió administrativa de menors i jo- • Jurisprudència del Tribunal ves penats, hem de recordar que la jurisprudència del TEDH ha Europeu de Drets humans (TEDH). reiterat la seva interpretació limitativa respecte a aquestes pràc- tiques, sempre que vulnerin qualsevol dret fonamental recollit • Jurisprudència del Tribunal Suprem i Tribunal en la Carta o altres instruments internacionals. Constitucional relativa a l’expulsió d’estrangers de Encara que des de la interlocutòria del Tribunal Suprem espan- territori espanyol. yol de l’any 2007 en relació amb l’expulsió de menors no sembla que aquesta pràctica hagi tingut una continuïtat, no sembla ser així amb els joves, en relació amb els quals no es tenen en compte les obligacions de l’Estat i les comunitats autònomes vers la seva protecció i garantia del seu desenvolupament. En aquest sentit, i tal com estableix la CEDH, no és un comportament democràtic l’expulsió com a mesura punitiva en el cas de persones que han sofert una desprotecció per part del mateix Estat que no ha estat capaç de garantir el desenvolupament del jove i la seva integració en la societat. És molt important recordar que tot allò anteriorment exposat és extensible a l’expulsió de joves que han arribat a l’Estat espanyol abans dels 18 anys i han estat condemnats per qualsevol delic- te o falta, i que no els és aplicable en cap moment del procedi- ment l’article 89 del Codi penal en relació amb la commutació de la pena per expulsió (consulteu casos Moustaquim, Jakupovic, Nasri, Maslov, Boultif, Üner i altres del Tribunal Europeu de Drets Humans). Proposta dirigida a A la Secretaria General d’Immigració i Emigració. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 73 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 6. Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers 6.4. Sobre l’expulsió administrativa de menors i joves penats Proposta 56 Que es valori la naturalesa i la gravetat dels delictes comesos, la duració de la permanència en el país, el temps transcorregut entre la comissió del delicte i l’expulsió, els vincles socials, culturals i familiars amb el país d’origen i el d’acollida. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 74 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 75 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials 7.1. Sobre les detencions per conductes lleus Argumentació Norma estudiada Tenint en compte les repercussions que els antecedents policials • Articles 270, 274 i 623 del i penals tenen actualment en la denegació d’autoritzacions, la Codi penal. criminalització mitjançant la denúncia i detenció de conductes • Sentència del Tribunal d’escassa significació lesiva realitzades per persones en clara si- Suprem de 24/02/2003. tuació de necessitat, com podria ser el cas dels venedors ambu- • Sentència de l’Audiència lants, és contrària al principi jurídic d’intervenció mínima del Provincial de Barcelona de 08/02/2006. dret penal, que està integrat pel principi de subsidiarietat i per l’anomenat caràcter fragmentari del dret penal. Pel que fa al primer dels principis esmentats, l’Estat ha d’exhaurir els mitjans menys lesius abans d’acudir a la intervenció penal, la qual ha de ser l’últim mecanisme (ultima ratio) que ha d’operar sempre amb caràcter de subsidiarietat. És a dir, haurà de preferir-se en pri- mera instància la utilització de mitjans desproveïts de caràcter de sanció, com una adequada política social, a les quals seguiran a continuació les sancions no penals (civils/administratives), per, només quan els mitjans anteriors hagin esdevingut insuficients, poder utilitzar el recurs penal. Respecte al segon dels principis que integren la intervenció mínima, el caràcter fragmentari del dret penal comporta que aquest no ha de sancionar totes les con- ductes lesives dels béns que protegeix, sinó les modalitats més perilloses per a aquests béns. De la mateixa manera, la denúncia penal suposa també un atemptat contra el principi d’utilitat del dret penal, atès que la intervenció penal es configura com a legí- tima si es una intervenció útil. Si esdevé incapaç per evitar allò que pretén protegir, perd la seva legitimitat. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 76 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials 7.1. Sobre les identificacions i detencions per conductes lleus Proposta dirigida a: El Ministeri de l’Interior, a la Secretaria General d’Immigració i Emigració, a la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Cata- lunya i a la Regidoria de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona / Administració local. Proposta 57 Que no es denunciï ni detingui per part de la policia a estrangers per conductes lleus que han de ser abordades, si s’escau, des de l’actuació municipal amb finalitats de cohesió social i no criminalització ni marginalització dels individus, en base a l’escassa gravetat de les conductes realitzades. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 77 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials 7.2. Sobre les identificacions i detencions per perfil ètnic Argumentació Norma estudiada La LO 1/1992 sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana estableix • Article 20 de la Llei en el seu article 20.2 que els agents, per impedir la comissió d’un Orgànica 1/1992, sobre Protecció de la Seguretat delicte o falta, o a fi de sancionar una infracció, podran requerir Ciutadana. als qui no poguessin ser identificats a que els acompanyessin a dependències properes i que comptin amb mitjans adequats per realitzar les diligències d’identificació, a aquests sols efectes i pel temps imprescindible. La llei és clara: impedir la comissió d’un delicte o falta, o sancionar una infracció administrativa que obli- gatòriament ja s’ha d’haver produït. Així, d’aquell estranger del que no es coneix la seva situació administrativa quan és parat al carrer pels cossos de seguretat, no és possible saber-ne la seva condició o no d’infractor i, conseqüentment, si resultarà sancio- nat o no un cop identificat a comissaria. La detenció, per tant, no està contemplada per la llei. També ressaltar que les identificacions ètniques i les detencions preventives van en contra del sentit de dignificar la situació dels veïns i veïnes de Barcelona que veuen afectat el seu dia a dia. Aquestes suposen una estigmatització davant la resta de veïns de la ciutat, més enllà d’un evident contratemps en la vida quoti- diana d’estrangers amb o sense situació regularitzada, així com de catalans i espanyols que únicament pel seu color de pell son considerats subjectes sospitosos d’estar cometent una infracció administrativa. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 78 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials 7.2. Sobre les identificacions i detencions per perfil ètnic Propostes dirigides a Al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Immigració i Emigració. Proposta 58 Que els cossos de seguretat deixin de portar a terme identificacions per perfil ètnic. Proposta 59 Que es deixin de practicar detencions preventives per tal de comprovar la situació administrativa de l’estranger, atès que són il·legals. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 79 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials 7.3. SOBRE ELS CENTRES D’INTERNAMENT D’ESTRANGERS (CIE) Argumentació Norma estudiada L’aplicació del procediment preferent que suposa la pràctica de • Real Decret 162/2014, mesures cautelars com és l’internament de l’estranger al CIE de 14 de març, pel que s’aprova el reglament no té en consideració els requisits establerts per la mateixa Llei del funcionament i règim d’Estrangeria que ha d’acomplir l’estranger per tal d’aplicar-se-li interior dels centres d’internament aquest procediment, que són: a) el risc d’incompareixença, b) que l’estranger evités o dificultés l’expulsió, sense perjudici de les ac- • Article 63 de la LO 4/2000, sobre drets i llibertats dels tuacions en exercici dels seus drets, i c) que l’estranger represen- estrangers a Espanya i la ti un risc per a l’ordre públic, la seguretat pública o la seguretat seva integració social. nacional. Propostes dirigides a Al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Immigració i Emigració. Proposta 60 Que es deixi d’aplicar el procediment preferent contemplat a l’article 63 de la Llei d’Estrangeria de forma injustificada, sense tenir en compte la concurrència efectiva dels requisits. Proposta 61 Que es garanteixin els drets i les condicions de vida de les persones internes en els CIE (Centres d’Internament d’Estrangers) en compliment de les resolucions judicials dictades pels jutges de control d’estància. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 80 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials 7.4. Sobre la substitució de les condemnes per expulsió Argumentació Norma estudiada Les generalitzades sol·licituds realitzades per Fiscalia respecte a • Article 89 del Codi Penal la substitució de les condemnes per expulsió i les sol·licituds de trasllat al CIE del condemnat no tenen en consideració deguda la gravetat del delicte o les circumstancies personals d’arrelament de l’acusat. Proposta dirigida a La Fiscalia General de l’Estat i a la Secretaria General d’Immigra- ció i Emigració. Proposta 62 Que es cessi en la mecanització i automatització de les peticions de substitució de les condemnes per expulsió les quals no tenen en la consideració deguda la gravetat del delicte o les circumstancies personals d’arrelament de l’acusat. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 81 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat PROPOSTES DESENVOLUPADES 8. Ciutadans comunitaris i els seus familiars Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 82 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 8. Ciutadans comunitaris i els seus familiars 8.1. Ciutadans comunitaris Argumentació Norma estudiada Preocupa que els ciutadans comunitaris no puguin aconseguir el • Articles 7,8 i 9 del RD seu certificat de registre de ciutadans de la UE per no estar en 240/2007, de 16 de febrer. possessió d’un contracte de treball, no acreditar un mínim de • Article 9.3 de la Constitució. mitjans econòmics i cobertura sanitària. I cal destacar l’especial • Carta dels drets problemàtica que tenen les persones majors de 65 anys a l’hora fonamentals de la Unió d’aconseguir una assegurança mèdica privada. Europea. • Reial decret llei 16/2012, de 20 de abril, de mesures Propostes dirigides a urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema La Secretaria General d’Immigració i Emigració. Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions. Proposta 63 Que s’evitin pràctiques que suposin deixar un ciutadà de la UE indocumentat quan es trobi en situació de desprotecció humanitària, i així evitar que el mateix quedi a pitjor dret que un ciutadà d’un país tercer, ja que el seu dret deriva del Tractat constitutiu de la UE, del seu article 13 sobre el dret a la igualtat. Proposta 64 Que s’atorgui el certificat d’inscripció a aquells nacionals de la UE que acreditin la seva condició de treballador en situació assimilada a l’alta (ja que això acredita la disposició mitjans econòmics). Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 83 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 8. Ciutadans comunitaris i els seus familiars 8.1 Ciutadans comunitaris Proposta 65 Que s’arribin a acords amb els consolats a l’efecte que es faciliti la documentació necessària que acrediti la cobertura sanitària del ciutadà de la UE en el seu propi país. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 84 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 8. Ciutadans comunitaris i els seus familiars 8.2. Familiars de ciutadans comunitaris Argumentació Des del 25 d’abril de 2014 la Direcció General de Migracions està aplicant una nova instrucció en la tramitació de les sol·licituds de les targetes d’ascendents i descendents majors de 21 anys de fami- liars comunitaris relativa a l’acreditació del requisit de dependèn- cia econòmica d’aquests familiars. En virtut d’aquesta instrucció, en l’actualitat cal acreditar documentalment que la persona sol·li- citant es troba a càrrec del ciutadà nacional d’un estat membre de la Unió Europa, que necessita el suport material d’aquest últim per subve- nir a les necessitats bàsiques en l’estat d’origen o procedència; així com l’acreditació documental que el ciutadà europeu esmentat ha prestat el recolzament material esmentat. No cal dir que aquest tipus d’instruccions subjectives que impedeixen regularitzar familiars que conviuen a Espanya amb el ciutadà europeu des de fa anys, haurien de desaparèixer o, si escau, s’haurien establir uns requisits clars per regular-ho que no deixin lloc a la discreciona- litat. Proposta dirigida a La Secretaria General d’Immigració i Emigració. Proposta 66 Que se cessi en les pràctiques administratives discriminatòries que impliquen la impossibilitat de documentació de familiars de ciutadans comunitaris amb l’exigència de requisits que suposin la vulneració dels principis de la Directiva i de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la UE. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 85 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat 8. Ciutadans comunitaris i els seus familiars 8.3. Família i dret a l’assistència sanitària Argumentació Norma estudiada Hi ha un apartat important relacionat amb la FAMÍLIA I LA SA- • Reial decret llei 16/2012, de LUT, ascendents de familiars de comunitaris, als quals se’ls 20 d’abril. requereix una assegurança de salut privada i que a causa de • Reial decret 1192/2012, de l’edat (i l’estat de salut d’acord amb l’edat) o directament no se’ls 3 d’agost. admet en les assegurances privades o l’alt preu de la mateixa • Instrucció CatSalut impedeix al familiar poder pagar-la. La irregularitat i la manca 10/2012, de 30 de setembre, i Instrucció d’atenció sanitària no poden ser barrejades en cap cas. 04/2013, de 18 d’abril. Proposta dirigida a La Secretaria General d’Immigració i Emigració, a l’INSS i al CATSALUT de la Generalitat de Catalunya. Proposta 67 Que es facilitin les eines per poder cobrir l’assistència sanitària dels ascendents de familiars comunitaris majors de 65 anys, i s’estableixin, en aquest sentit, acords amb les diverses entitats asseguradores. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 86 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX ANNEX Aquest annex consta de la documentació complementària utilitzada en l’elabo- ració d’aquest document de propostes. 1. Accés a la regularitat 1.1. Arrelament • Situacions assimilades a l’alta: aplicació de la doctrina flexibilitzadora i humanitzadora de la Sala Social del Tribunal Suprem. Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 26 d’octubre de 1998 (RJ 1998, 9304), amb citació de les sentències anteriors de la mateixa Sala de 19 de novembre de 1997 (RJ 1997, 8616), 12 de març de 1998 (RJ 1998, 2565) i 27 de maig de 1998 (RJ 1998, 5700). • http://www.seg-ocial.es/Internet_5/Trabajadores/Afiliacion/Regimenes- Quieneslos10548/RegimenEspecialdeTr32825/index.htm • El Registre de Treballadors Autònoms de Contractes Econòmicament De- pendents (Registre TEAD) permet dur a terme telemàticament el procedi- ment de registre dels contractes per a la realització de l’activitat econòmica o professional del treballador autònom econòmicament dependent. Aquest Registre el poden efectuar el mateix treballador autònom dependent econòmicament, el client o els professionals col·legiats que actuïn en repre- sentació de terceres persones: https://sede.sepe.gob.es/contenidosSede/generico.do?pagina=proce_ciu- dadanos/info_TAED.html • ht t p://w w w.c a mbrabc n .or g /c /do c u ment _ l ibra r y/get _ f i le? uu i- d=3b082c20-5c3a-4658-a9b6-5b67aec42d69&groupId=1533402 • Llei de cooperatives http://civil.udg.edu/normacivil/cat/persona/pj/l18- 02.htm Cooperatives de Treball Associat: http://civil.udg.edu/normacivil/cat/persona/pj/l18-02.htm#T1C8S10 Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 88 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX 1.4. Protecció de menors dins la unitat familiar • Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitu- ció reconeix s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya (art. 10.2 de la Constitució espanyola). • Reial decret de 24 juliol de 1889, pel qual es publica el Codi civil. Legislació Consolidada Vigent: http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1889-4763&p=20121114&t- n=1#tvi • Article 142 S’entén per aliments tot el que és indispensable per a la manutenció, l’habi- tació, el vestit i l’assistència mèdica. Els aliments comprenen també l’educació i la instrucció de l’alimentat men- tre sigui menor d’edat i fins i tot després quan no hagi acabat la seva forma- ció per una causa que no li sigui imputable. Entre els aliments s’inclouen les despeses d’embaràs i part, si no estan co- bertes d’una altra manera. Art 143. Estan obligats recíprocament a donar-se aliments en tota l’extensió que as- senyala l’article precedent: 1r. Els cònjuges. 2n. Els ascendents i descendents. Els germans només es deuen els auxilis necessaris per a la vida, quan els ne- cessitin per qualsevol causa que no sigui imputable a l’alimentat, i s’estenen, si cal, als que necessitin per a l’educació. Doctrina jurisprudencial Tribunal Suprem: “Un dels problemes que es vénen suscitant en seu de procediments de crisis familiars, ja sigui en matrimonis o en parelles de fet en què hi ha descen- dència, resulten ser l’actitud dels tribunals a l’hora de fixar o no aliments per als fills majors d’edat. [... ] “Aquesta problemàtica pot suscitar per diferents motius, ja sigui per arribar a la majoria d’edat durant el procés matrimonial, en execució de sentència o fins i tot assolida tal majoria abans d’iniciar la crisi, però encara estigués sense emancipar del nucli familiar. La doctrina, a partir de la publicació de la Llei de 1981, va venir denunciant les insuficiències de l’article 93 del CC, per atendre totes les necessitats d’aquells fills que arribaven a la majoria d’edat en situacions com les esmen- tades. La problemàtica sobre els fills que arribaven a la majoria d’edat durant o després del procés entre els seus progenitors, va tenir cabuda en multitud de sentències de les diverses audiències resolent favorablement en el sentit de Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 89 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX considerar que la mera arribada pel temps a aquesta situació jurídica no era causa de l’extinció de l’acció que hagués iniciat un o altre progenitor. D’altra banda ja l’article 142 CC, preveu que l’educació i la instrucció de l’ali- mentat inclosa l’obligació d’aliments, subsisteix després de la majoria d’edat “quan no hagi acabat la seva formació per causa que no li sigui imputable”. [... ] El que en realitat ha passat, és que no ens trobem davant els típics aliments deguts per pàtria potestat, ni tampoc davant els aliments deguts entre pa- rents com a conseqüència del parentiu i en cas de necessitat. Els aliments deguts al major d’edat no han de tenir com a únic pressupost bàsic la necessitat, que és un dels elements a tenir en compte, sinó l’obligació de prestar assistència que correspon als pares envers els seus fills en virtut del que disposa l’article 39.3 de la Constitució.” 1.5. Unitat familiar • http://www.empleo.gob.es/es/Guia/texto/guia_1/contenidos/guia_1_5_2. htm • Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de la modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda no residents i sobre el patrimoni. http://www.boe.es/boe/dias/2006/11/29/pdfs/A41734-41810.pdf • L’equiparació de les parelles de fet al matrimoni a efectes tributaris per al- gunes comunitats autònomes. Efectivament, algunes comunitats autònomes (Andalusia, Catalunya, Ma- drid, Navarra i País Basc) han equiparat, en diversos graus i a l’efecte de di- ferents impostos, les parelles de fet als matrimonis. Això s’ha produït arran de l’aprovació per aquestes i per altres comunitats autònomes de normes reguladores de les parelles i unions de fet, normes que han permès dotar d’una certa formalització jurídica les parelles de fet i salvar així el principal obstacle que respecte de la seguretat jurídica i del principi de legalitat que la seva “pura” situació de fet plantejaven en dret tributari. • Constitució espanyola, article 10.2: “Les normes relatives als drets fona- mentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de con- formitat amb la Declaració universal dels drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”. Article 39 ibídem: “4. Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords interna- cionals que vetllen pels seus drets” Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 90 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX El bé jurídic protegit En aquest cas els drets fonamentals dels menors, normes de dret interna- cional privat : Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 (http://www2.ohchr.org/ spanish/law/crc.htm): Article 7: 1. “L’infant ha de ser inscrit immediatament després del seu naixe- ment i des d’aquest moment té dret a un nom, a tenir una nacio- nalitat i, fins on sigui possible, el dret a conèixer els seus pares i a ser pujat per ells. 2. Els estats membres han d’assegurar l’efectivitat d’aquests drets d’acord amb la seva legislació nacional i les obligacions concretes en virtut dels acords internacionals en aquest camp, especialment quan altrament l’infant mancaria de nacionalitat.” • LA SPINA, E., «La transformación de la esfera familiar desde el Derecho de extranjería español», REDUR 11, desembre 2013, pàgs. 35-54. ISSN 1695- 078X • RD de 24 de juliol de 1889, pel qual es publica el Codi civil. Legislació consolidada vigent: http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1889-4763&p=20121114&t- n=1#tvi 2. Renovació de les autoritzacions de residència temporal i treball per compte aliè • Sentència del Tribunal Suprem de 12 de març del 2013 (Id Cendoj 28079130032013100059) Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 91 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX 3. Modificacions de circumstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball • Sentència Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona, Sentència de 28 d’abril 2014. • Recomanació Defensor Pueblo. Exp. 14.003 4. Denegació de permisos de llarga durada • Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Palma de Mallorca de 15 de febrer de 2013. Concessió de residència de llarga durada amb ante- cedents penals. • Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Palma de Mallorca de 29 de gener de 2013. Autorització de residència de llarga durada. • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contencio- sa Administrativa. Secció 3ª) de 31 de maig de 2012. Estimació positiva de sol·licitud de residència de llarga durada. • Sentència Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Madrid de 20 de gener de 2012. Residència de llarga durada. • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó 462/2012, de 15 d’octubre. • Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 22 de Madrid de 10 de febrer de 2012. • Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa Administrativa. Secció 5ª) de 31 de març de 2014. Residència de llarga du- rada. Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 92 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX • Sentència núm. 311/2014 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribu- nal Superior de Justícia de Catalunya. 31 de març de 2014. • En el cas d’estrangers residents de llarga durada s’ha de procedir tal com indica la Directiva 2003/109/CE del Consell, de 25 de novembre de 2003, relativa l’estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga durada: “Artículo 12 3. Antes de adoptar una decisión de expulsión de un residente de larga duración, los Estados miembros deberán tomar en consideración los elementos siguientes: a) la duración de la residencia en el territorio; b) la edad de la persona implicada; c) las consecuencias para él y para los miembros de su familia; d) los vínculos con el país de residencia o la ausencia de vínculos con el país de origen.” A més d’aquestes circumstàncies, els és aplicable, evidentment, la mateixa jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol que a la resta de penats amb residència temporal. 5. Persones indocumentades 5.3 Facilitar l’accés a la sanitat pública • http://w w w.icab.es/files/242-33837 7-DOCUMEN TO/INFOR ME%20 GRUP%20TREBALL%20RD%2016%202012_III%20_29%2007__definitiu. pdf Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 93 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX 7. Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials 7.1 Sobre les detencions per conductes lleus • Sentència del Tribunal Suprem, Secció 2a, de 24 de febrer de 2003: “para determinar en que casos habrá de acudirse al derecho penal y qué conductas serán merecedoras de una mera sanción administrativa, ha de partirse del principio de intervención mínima que debe informar el Dere- cho penal en un moderno estado de derecho. Sólo ante los ataques más into- lerables será legítima el recurso al derecho penal”. • SAP de Barcelona, Secció 7a, de 8 de febrer de 2006: “Contra la venta callejera de estos productos ilegales, por medio de perso- nas, que sólo buscan una manera de ganarse la vida, ante la imposibilidad de otros medios más adecuados, la lucha no pasa por la aplicación del dere- cho penal, sino por la aplicación de normas de orden público, que impiden este tipo de ventas”. 7.2 Sobre les identificacions i detencions per perfil ètnic • Dictamen Comitè de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) de 27 de juliol de 2009. Comunicació Núm. 1493/2006, cas Rosalind Williams Lecraft. 7.4 Sobre la substitució de les condemnes per expulsió • Sentència del Tribunal Suprem 1116/2007, de 29 de novembre: “Dentro del expuesto marco normativo la Jurisprudencia de esta Salas se ha cuidado de remarcar dos vectores que principalmente inciden en la cues- tión que nos ocupa: a) la necesidad de respetar los derecho vinculados al proceso debido, como la motivación y la previa audiencia, y de ponderar Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 94 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat ANNEX otros derechos como los relacionados con el arraigo personal y familiar y b) la necesidad de atender a las diversas funciones de la pena en la política penal y penitenciaria”. 8. Ciutadans comunitaris i els seus familiars 8.3 Família i dret a l’assistència sanitària • Informe Grup de Treball RD-LEY 16/2012, Comissió d’Estrangeria de l’Il·lus- tre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB): http://w w w.icab.es/files/242-33837 7-DOCUMEN TO/INFOR ME%20 GRUP%20TREBALL%20RD%2016%202012_III%20_29%2007__definitiu. pdf Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona pàg. 95 Ajuntament de Barcelona / Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat