El sector turístic a Barcelona Índex pàg. pàg.04 06 Barcelona, 10 raons centre per invertir mediterrani de a Barcelona la innovació pàg. 08 El sector turístic a Barcelona Edició Ajuntament de Barcelona Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Llacuna 162 08018 Barcelona www.bcn.cat/barcelonagrowth Amb la col·laboració de Turisme de Barcelona Disseny i maquetació: g.grafic Barcelona, octubre de 2014 2 El sector turístic a Barcelona pàg. pàg. 12 30 8 raons per invertir en el Enllaços sector turístic a Barcelona d’interès 13 01. Accessible i connectada amb l’exterior 16 02. Oferta d’allotjament turístic: nombrosa, diversa i de qualitat 18 03. Ciutat de fires i congressos 20 04. Capital humà competitiu 21 05. El turisme: oportunitats en diferents sectors d’activitat 24 06. Foment de l’activitat econòmica 26 07. Turisme responsable i sostenible 28 08. Barcelona, al bell mig d’una àrea amb gran interès turístic 3 El sector turístic a Barcelona Barcelona, centre mediterrani de la innovació Barcelona és la capital econòmica, cultural i administrativa de Catalunya i encapçala una àrea emergent d’activitat econòmica al sud d’Europa de 17 milions d’habitants i més de 800.000 empreses. Aquesta regió Barcelona, situada al nord-est d’Espanya euromediterrània, que inclou les Balears, València, Aragó i el sud-est i a la riba de la Mediterrània, és una de les de França, s’orienta preferentment a majors metròpolis europees i el centre nous sectors estratègics, competitius i internacionals, i es consolida a escala d’una extensa regió metropolitana de més mundial com una de les principals de 160 municipis, en la qual resideixen metròpolis europees. més de 4,8 milions d’habitants. Amb una àmplia tradició industrial i un dens teixit empresarial, Barcelona presenta una estructura econòmica molt diversificada. Els sectors més tradicionals conviuen amb els nous sectors d’activitat emergents, i es creen nous clústers de coneixement que prioritzen l’especialització i la compe- titivitat, s’orienten a la internaciona- lització i contribueixen a l’economia dinàmica i innovadora de la ciutat, tot impulsant el lideratge estratègic de Barcelona en aquests àmbits. El territori català acull més de 5.000 firmes internacionals i va rebre el 2013, 106 projectes, el 30% del total espanyol. 4 El sector turístic a Barcelona Localització Regió euromediterrània Catalunya Barcelona tants i despesa del turisme internacional i com a 5a ciutat europea i la 20a del món més visitada. A més, a Catalunya l’oferta formativa 5.000 Catalunya és, en el cas de la indústria, la relacionada amb l’àmbit del turisme comunitat autònoma amb major pes sobre destaca per la seva qualitat i el grau firmes el total espanyol (un 23,6%) i ocupa, res- d’especialització i garanteix la disponibili- internacionals pecte del sector serveis, la segona posició tat de capital humà qualificat. Any 2013 quant al valor afegit brut nacional generat. La col·laboració entre les Administracions L’activitat econòmica internacional de l’àrea i el sector professional ha contribuït a de Barcelona està especialment impulsada impulsar Barcelona com a destinació per la Fira, el Port, l’Aeroport, el Consorci de turística atractiva i competitiva. El foment la Zona Franca, el Consorci de Turisme de i el suport a les iniciatives empresarials 3a Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i els que milloren el desenvolupament de nous districtes d’innovació tecnològica. l’activitat turística a la ciutat en són bons ciutat europea exemples. D’altra banda, Barcelona és apreciada quant per la seva qualitat de vida. La creativi- a nombre tat, el cosmopolitisme i la innovació són de visitants valors que s’associen a la ciutat i que la fan molt atractiva per viure-hi, treballar-hi i despesa o visitar-la. Ofereix una gran diversitat de del turisme propostes gastronòmiques, culturals i d’oci, una àmplia oferta hotelera i un clima internacional envejable. Tot això l’ha convertit en una ciutat turística competitiva que es compara amb destinacions llargament consolidades com París, Roma i Londres. De fet, la ciutat apareix molt ben posicionada en els rànquings internacionals de turisme, 20a tant de negocis com d’oci. Per exemple, Barcelona se situa com a 3a ciutat d’Eu- ciutat del món ropa i 10a del món, quant a nombre de visi- més visitada 5 Més de El sector turístic a Barcelona 03. Motor d’una 10 gran àrea econòmica diversificadaBarcelona és centre d’una gran àrea econòmica, amb una dilatada raons per tradició industrial i un dens teixit empresarial. La ciutat aposta per l’economia i les activitats intensi- ves en coneixement, especialment invertir a els serveis avançats i les noves activitats econòmiques. La ciutat mostra una estructura Barcelona econòmica diversificada i disposa d’una oferta interessant d’empre-ses i proveïdors i també de possi- bles clients i col·laboradors. Barcelona ofereix elements molt diversos que la fan realment atractiva per viure-hi, per treballar-hi i per fer-hi negocis. La ciutat és 04. avui dia un emplaçament molt interessant per a noves activitats econòmiques. Algunes bones Inversió raons per invertir-hi així ho indiquen. estrangera d’èxit El territori català és la seu de més 01. 02. de 5.000 empreses estrangeres, de les quals el 90% es troben localitzades a l’àrea de Barcelona. Del total d’empreses estrangeres Localització Accessible i ubicades a Espanya, Catalunya concentra més del 50% de les privilegiada ben connectada empreses nord-americanes,japoneses, italianes, franceses, austríaques i suïsses, entre d’altres. La seva ubicació a la ribera del mar Barcelona és l’única ciutat del Segons l’European Attractiveness Mediterrani, al nord-est de l’estat sud d’Europa que concentra en Survey 2014 de la consultora Ernst espanyol, a dues hores de França 5 quilòmetres lineals un dels & Young, la regió catalana és una per carretera i ben connectada amb majors ports de la Mediterrània, de les més interessants per inver- les principals ciutats europees, una estació de tren d’alta velo- tir-hi, de fet, 85 projectes es van posiciona Barcelona com un dels citat, un aeroport internacional, implementar a Barcelona, un 38% destins preferents per a la inversió autopistes connectades a la xarxa del total espanyol. internacional al sud d’Europa. europea, el segon major recinte firal d’Europa i una de les zones logístiques més grans de la regió. 6 El sector turístic a Barcelona 07. Ambiciosos projectes de ciutat 05. La ciutat aposta per la millora cons-tant i els projectes amb grans opor- Sectors tunitats de futur. Per aquest motiu, Barcelona, fins i tot en temps estratègics difícils, sempre es troba immersa en una gran transformació urba- i tractors nística, amb importants inversions públiques i grans oportunitats per a la iniciativa privada. 09. A Barcelona s’estan desenvolupant amb intensitat diversos sectors econòmics lligats a les noves Excel·lent tecnologies i la sostenibilitat que ofereixen interessants oportunitats qualitat de negoci i inversió en els sectors TIC-Mobile, mobilitat elèctrica i smart cities. 08. de vida Ciutat Barcelona és una de les 5 millors A la ciutat també hi ha molts avan- ciutats en qualitat de vida segons tatges competitius i oportunitats de UN-Habitat (State of World’s Cities negoci en els sectors de la logística emprenedora 2012-2013). i distribució, el turisme, el comerç i la indústria agroalimentària, entre i “business L’esperit cosmopolita, divers i d’altres. friendly” acollidor de Barcelona es posa de manifest en el fet que més del 17% dels seus residents són de nacio- Barcelona té una llarga tradició nalitat estrangera. empresarial i comercial i els barce- 06. lonins són persones emprenedo-res, responsables i serioses en el treball i estan obertes a fer negocis amb persones d’altres mercats. Pol d’atracció La ciutat de Barcelona genera i de talent atrau emprenedors i es consolida 10.com un centre europeu per a la creació d’empreses. Segons el Marca ciutat Barcelona disposa d’un capital Global Entrepreneurship Monitor, humà ben format. El 48% de la po- la taxa d’activitat emprenedora a que afegeix blació activa de la ciutat treballa en Catalunya és del 6,6%, una dada serveis intensius en coneixement. superior a la mitjana espanyola valor Barcelona ofereix especialistes i a la de països com França, en molt diversos camps. L’àrea de Alemanya, Itàlia i Finlàndia. Amb un prestigi merescut, reco- Barcelona aplega 8 universitats pú- negut internacionalment, diferents bliques i privades d’alt prestigi, que estudis i comparatives internacio- ofereixen excel·lents programes nals de consultores independents de grau i postgrau en una àmplia aposten per Barcelona i la situen gamma de camps. en les primeres posicions. A més, Barcelona disposa de dues escoles de negoci que es troben entre les 25 millors del món. 7 El sector turístic a Barcelona El sector turístic a Barcelona D’uns anys ençà, el creixement de l’activitat turística ha convertit Barcelona en una destinació internacional de primer ordre. Barcelona és, avui, una ciutat turística d’èxit, que gaudeix d’un ampli reconeixement i una excel·lent valoració internacionals i que és desitjada per molts i diversos tipus de públics. 8 El sector turístic a Barcelona Barcelona rep visitants de perfil molt plural, diversificats quant a origen i motivació. La formació, els negocis, la salut, l’esport o la investigació són alguns dels motius que atreuen l’estada de visitants a la capital. I és 27 que Barcelona és una ciutat creativa, vibrant, oberta i inspiradora. milions de visitants De fet, la ciutat apareix molt ben posicionada en Any 2012 els rànquings internacionals. En aquest sentit, segons Mastercard Index of Global Destination Cities de l’any 2013, Barcelona se situa com a 3a ciutat d’Europa –just al darrere de Londres i París– i 10a del món, quant a nombre de visitants i despesa del turisme internaci- onal. En la mateixa línia, l’informe Euromonitor 16 International de 2011 classifica Barcelona com la 5a ciutat europea i la 20a del món milions de més visitada. pernoctacions llargament consolidades com París, Roma i Any 2013 Igualment, Barcelona és la 5a ciutat del món Londres. (16.485.074) més atractiva per als turistes, segons Trip Advisor. La valoració dels visitants és alta- S’estima que l’any 2012 Barcelona va rebre ment positiva en la majoria d’aspectes de més de 27 milions de visitants, essent líder la ciutat. En destaquen àmbits tan diversos com en els segments com congressos, creuers i l’estil de vida, l’oferta cultural i d’oci, el llegat estades de city break, entre altres. arquitectònic i monumental, la planta hotelera, 7 l’oferta comercial i de restauració així com Aproximadament la meitat dels 27 milions de la vasta oferta d’equipaments i instal·lacions per visitants són turistes que pernocten com a mí- milions al turisme de fires, congressos i convencions. nim una nit a la ciutat –en allotjaments diversos de turistes com hotels, pensions, albergs, cases de familiars, Barcelona és apreciada per la seva qualitat de etcètera. L’altra meitat són excursionistes que en hotels vida. La creativitat, el cosmopolitisme i la vénen a passar unes hores a la ciutat, però que Any 2013 innovació són valors que també s’associen a no hi dormen. (7.571.766) la ciutat. Això fa que Barcelona sigui desitja- da com a ciutat tant per viure-hi com per treballar-hi. Turistes i pernoctacions en hotels Barcelona disposa d’icones turístiques tra- Font: Turisme de Barcelona dicionals i consolidades que gaudeixen d’un altíssim reconeixement internacional, com ara la Rambla, el Parc Güell, l’obra de Gaudí 18.000.000 16.485.074 i el conjunt de Ciutat Vella. Alhora, un gran 16.000.000 nombre de llocs d’interès estan disseminats en 14.000.000 els diferents districtes de la ciutat. 12.000.000 10.000.000 L’herència dels Jocs Olímpics del 1992, tant pel 7.571.766 8.000.000 que fa a la imatge de la ciutat com a les grans reformes urbanístiques que d’ençà s’hi han dut 6.000.000 a terme, ha impulsat l’atractiu general de Bar- 4.000.000 celona i ha contribuït al fet que sigui una de les 2.000.000 ciutats europees que, turísticament, més hagi 0 crescut en termes relatius en els darrers anys. Barcelona és avui una ciutat turística com- Turistes Pernoctacions petitiva que es compara amb destinacions 9 1990 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Més de Més de 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 El sector turístic a Barcelona L’efecte multiplicador del turisme a Barcelona Turistes en hotels segons nacionalitat en l’economia de la ciutat i de la província és (en milers) molt destacat: el 25% dels impactes reper- Font: Turisme de Barcelona cuteix en sectors no directament considerats turístics. 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 Estat espanyol Pel que fa a la demanda, la pluralitat de perfils és molt alta, fet que afavoreix la desestaciona- França lització de l’activitat durant tota la setmana i al Regne Unit llarg de tot l’any. Estats Units El turisme de Barcelona es caracteritza per la Alemanya gran diversitat de procedències geogràfi- Itàlia ques i per l’evolució del mercat internacional, que no ha parat de créixer: el 80% de la Països Nòrdics* demanda turística prové de l’estranger (2013). Països de l’Est** Japó El 2013 hi destaquen els mercats francès (8,4%), anglès (8,3%), nord-americà (8,3%), alemany (6,0%) i italià (5,9%), i els segueixen 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Rússia (3,1%) i els Països Baixos (2,8%). Cal * Suècia / Noruega / Dinamarca / Finlàndia ** Rússia / Polònia / República Txeca tenir en compte el pes que comencen a tenir els turistes que provenen dels països emer- L’any 2013 els hotels de Barcelona van rebre gents (a Barcelona ja s’hi detecta un augment 7.571.766 turistes (1,8% més que l’any anteri- significatiu del mercat rus i de l’incipient 3 or), que van representar un total de 16.485.074 mercat xinès).pernoctacions (3,5% més que el 2012). Una altra característica és la pluralitat de mo- milions de De fet, Barcelona ocupa la 4a posició euro- tivacions de viatge: un 50,6% dels visitants pea pel que fa al nombre de pernoctacions vénen a Barcelona de vacances, un 40,9% ho turistes a internacionals segons The European Cities fan per motius professionals i un 8,5% adduei- les comarques Marketing Benchmarking Report 2012-2013. xen motius personals (2013). de Barcelona Barcelona és també la porta d’entrada a una Any 2012 àrea econòmica que va més enllà dels límits de La gestió i promoció del turisme (3.653.707) la ciutat i aglutina 3,5 milions d’habitants. El fort impacte del turisme a la ciutat requereix Les comarques de l’entorn de la ciutat de d’una estratègia singular de la gestió turística Barcelona van rebre, durant el 2012, un total per part de l’Ajuntament de Barcelona i d’una de 3.653.707 turistes, un 3,2% més que l’any gran i estreta coordinació interdepartamental 37 anterior. Les comarques de costa van acollir la que garanteixi la coherència de les polítiques gran majoria d’aquests visitants (el 87%). Els de turisme. turistes que es van allotjar en hotels represen- milions d’euros ten el 84%; els que van pernoctar en càmpings Així doncs, l’Ajuntament de Barcelona disposa representen un 14% i els que es van allotjar en de la Direcció Operativa de Turisme i Esde- diaris d’impacte establiments de turisme rural, un 2%. veniments de Barcelona Activa que s’ocupa econòmic d’impulsar i coordinar les accions relacionades La magnitud d’aquestes xifres va associada a amb la gestió del turisme a la ciutat per tal que, Any 2012 una altra dada molt important: l’activitat turística mantenint la seva impor-tància econòmica, de Barcelona genera un impacte econòmic de millori la qualitat de vida dels ciutadans, així com més de 37 milions d’euros diaris en sectors tan de promoure l’atracció, l’aterratge i la fidelització diversos com l’allotjament, el comerç, la restau- a la ciutat d’esdeveniments d’interès econòmic. ració, el transport o els equipaments culturals i de lleure i crea més llocs de treball directes a Des de l’Ajuntament de Barcelona es posa Catalunya que la indústria química, la financera, l’accent en aspectes com la desconcentració la immobiliària o la d’automoció. territorial, el desenvolupament de l’activitat 10 El sector turístic a Barcelona Més de turística, la gestió dels efectes del turisme (regulació i control) i el suport a l’aterratge dels El turisme a Barcelona es esdeveniments a la ciutat, principalment, tot caracteritza per la gran en el marc de l’impuls de polítiques de Turisme responsables i sostenibles. diversitat de procedències geogràfiques i pel creixement D’altra banda, el consorci públic-privat Turisme de Barcelona actua com a agència de promo- sostingut del mercat ció turística de la ciutat. Aquest consorci, que internacional presideix l’alcalde de Barcelona, està format per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, és a dir, amb una participació a parts iguals de l’Administració local i del sector privat. Turisme de Barcelona treballa per atraure Estacionalitat dels turistes (en milers) activitat turística cap a la ciutat de Barcelona. Font: Turisme de Barcelona Cada any du a terme al voltant de 200 accions de promoció, seleccionades sobre la base de la segmentació de mercats, tant per països com 900 per tipologies turístiques. 800 Aquesta tasca s’emmarca dins de diferents pro- 700 grames d’actuació, en els que participen més 600 de 800 empreses, i entre els quals destaquen alguns com Barcelona Convention Bureau, 500 Comerç i Barcelona Shopping Line, Barcelona 400 Sports i Barcelona Sustainable Tourism. 300 A més, Turisme de Barcelona gestiona una 200 sèrie de serveis turístics, com el Barcelona Bus Turístic i la Barcelona Card, ambdós pensats 100 per facilitar el coneixement de la ciutat als visi- 0 tants. Així mateix, té en funcionament una xarxa GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES de 20 punts d’informació turística, distribuïts per tot Barcelona, al servei dels milions de persones 2008 2009 2010 2011 2012 2013 que cada any visiten la capital de Catalunya. 11 El sector turístic a Barcelona 8 raons per invertir en el sector turístic a Barcelona 12 El sector turístic a Barcelona 01 Accessible i connectada amb l’exterior Barcelona és una ciutat molt ben comunicada amb la resta del món, tant per terra, com per mar, com per aire. A això hi contribueix decididament la seva excel·lent ubicació, tocant a França i arran de la ribera Mediterrània. Les noves infraestructures de transport de Barcelona han significat un veritable canvi d’escala. Les contínues millores a l’aeroport i al port de Barcelona i l’arribada del tren d’alta Barcelona i la seva àrea d’influència estan velocitat han canviat les dimensions reals de la ben connectades per aire: l’Aeroport de ciutat, interconnectant-la als principals mercats Barcelona-El Prat se situa a 12 km de la emissors del món i eixamplant el seu mercat ciutat, al municipi del Prat de Llobregat. Els potencial. enllaços Barcelona-aeroport es poden fer amb 35 autobús, tren i taxi i està molt avançada l’obra El principal mitjà de transport utilitzat pels turis- per a la connexió amb la xarxa de metro. milions tes per venir a la ciutat és l’avió, seguit del tren, A l’aeroport hi ha dues terminals: la T1 i la T2, que de passatgers tal com s’indica en la taula següent: estan permanentment connectades mitjançant a l’Aeroport Barcelona- El Prat Mitjà de transport utilitzat (%) Any 2013 Font: Turisme de Barcelona 1990 2000 2010 2011 2012 2013 Avió 61,4 68,4 75,8 75,7 74,4 76,1 Ferrocarril 11,0 10,5 11,2 12,5 12,5 9,5 Cotxe 22,8 15,0 8,4 7,3 7,4 9,4 Autocar 2,8 3,8 3,8 4,3 5,5 4,7 Altres 2,0 2,3 0,8 0,2 0,2 0,3 13 El sector turístic a Barcelona el servei gratuït del Bus Trànsit. L’any 2009 es El port té una superfície terrestre de més de va inaugurar la terminal T1, amb capacitat per 1.000 hectàrees i més de 20 km de molls 2,6 a 30 milions de passatgers l’any. En aquesta i atracadors. Disposa de set terminals de terminal s’hi troba una àmplia zona comercial passatgers amb capacitat per acollir, simultà-amb més de 80 botigues, restaurants i diversos niament, fins a nou vaixells de creuer. serveis d’oci. A més, disposa de cinc oficines de milions de lloguer de cotxes, 11.000 places d’aparcament, Els ferris del port de Barcelona tenen passatgers caixers automàtics i sucursals bancàries. connexions directes i servei regular de trans- port de passatgers i vehicles a Gènova, Roma, de creuers L’any 2013 per l’Aeroport de Barcelona van Sardenya, Liorna i Tànger. Hi ha dues compa- Any 2013 passar-hi més de 35 milions de passatgers, nyies que operen el trajecte entre Barcelona i xifra que va suposar un 0,2% d’increment les Illes Balears. respecte a l’any anterior. Durant l’any 2013, més de 2,6 milions de 20 El 2013 l’Aeroport de Barcelona-El Prat oferia passatgers de creuers i 1 milió de passat-més de 200 destinacions, 29 de les quals gers en ferris van utilitzar les instal·lacions intercontinentals. De gener a novembre de del Port de Barcelona.2013 el trànsit aeri intercontinental superava km de molls els 2 milions de passatgers, un 10,3% més que Pel que fa a la connexió ferroviària inter- i atracadors el mateix període de l’any anterior. urbana, una extensa xarxa amb diverses estacions enllaça Barcelona amb altres per a ferris A 100 km al nord de Barcelona hi ha l’Aeroport poblacions de l’Estat espanyol i de la resta i creuers de Girona-Costa Brava, a 108 km al sud de la d’Europa. Actualment, hi ha nou estacions de capital, l’Aeroport de Reus i a 150 km a l’oest, ferrocarril a la ciutat. l’Aeroport de Lleida-Alguaire. L’aeròdrom de Sabadell, a 24 km, està destinat principalment a D’altra banda, des de l’any 2008 es pot fer el l’aviació general i a la formació de pilots. trajecte entre Barcelona i Madrid (659 km de distància) en un temps de 2 hores i 30 minuts El Port de Barcelona s’ha consolidat com amb l’AVE (Alta Velocitat Espanyola); que és el primer port de creuers europeu i de la la marca comercial utilitzada per la companyia Mediterrània i el quart del món; alhora, està ferroviària espanyola Renfe Operadora per als posicionat com a port base de les principals seus trens d’alta velocitat de gamma més alta. companyies de creuers. Són trens que circulen a una velocitat màxima 14 El sector turístic a Barcelona Evolució del transport turístic BBT+BCT Font: Elaboració pròpia a partir de dades cedides per Turisme de Barcelona i ATM Passatgers 3.000.000 2.801.959 2.500.000 2.328.717 2.045.836 2.000.000 de 350 km/h. El 2013 més de 3 milions de 1.500.000 passatgers van utilitzar la línia Barcelona- 1.000.000 Madrid, un 15% més que l’any anterior. 500.000 El desembre de 2013 es va inaugurar el tram 0 2010 2011 2012 entre Barcelona, Girona i Figueres, que con- necta Barcelona amb el tren de gran velocitat Barcelona Bus Turístic Barcelona City Tour (TGV) francès. Així finalitzava l’esperada conne- xió amb França i actualment ja és possible anar de Barcelona a París en 6 hores i 30 minuts. No menys important és la connexió per carre- tera en autocar. Barcelona disposa d’un total Mobilitat interna dels turistes allotjats en hotels de 10 línies regulars internacionals, 12 línies Font: Turisme de Barcelona interurbanes de llarg recorregut (dins l’Estat espanyol) i 17 línies interurbanes (dins % 100 Catalunya). A la ciutat hi ha tres estacions d’autobusos: Barcelona Nord, Barcelona Sants 80 i Fabra i Puig. 61,9 60 56 58,3 57,7 53,955,552 43,1 40 Extensa xarxa 20 de transport intern 0 Barcelona i la seva àrea d’influència disposen 2010 2011 2012 2013 d’una excel·lent xarxa de transport públic Bicicleta: 2% Autocar: 1% urbà. L’àmbit geogràfic del Sistema Tarifari Metro Taxi Bus públic Bus turístic Vehicle propi Integrat, que permet als usuaris combinar dife- rents mitjans de transports amb un sol bitllet, comprèn 253 municipis. La ciutat està connectada per una extraordi- La ciutat també disposa d’un servei de tramvia nària xarxa de ferrocarrils urbans subterranis. amb el modern Tram, accessible i ecològic, que Hi ha vuit línies de metro, que recorren més contribueix a fer més sostenible la circulació. de 100 km a través de 140 estacions, i són Hi ha sis línies de tramvia: tres del Trambaix (a complementades per tres línies urbanes dels diferents poblacions del Baix Llobregat) i tres 3 Ferrocarrils de la Generalitat. El metro, del Trambesòs (a Sant Adrià de Besòs). que és el transport més utilitzat pels turistes, milions de i el ferrocarril amplien la connexió amb altres A Barcelona hi ha una flota d’11.000 taxis i passatgers poblacions catalanes properes. 10 serveis de ràdio taxi. de la línia El servei de busos turístics de la ciutat, que A més, a la ciutat hi ha altres transports ur- Barcelona- ofereixen cinc rutes per tot el municipi, és bans singulars, que presten diferents serveis Madrid d’alta valorat amb un 8,6 sobre 10 pels usuaris. específics: Funicular de Montjuïc, Funicular del Actualment, hi ha dues companyies que Tibidabo, Golondrinas, Portbús, Telefèric de velocitat realitzen aquest servei: Barcelona Bus Montjuïc, Tibibús, Tramvia Blau i el Transborda- Any 2013 Turístic i Barcelona City Tour. dor Aeri del Port. La xarxa d’autobusos inclou més de També és possible llogar diversos mitjans de 1.000 vehicles que connecten tots els barris transport privats com motocicletes, patins i al- barcelonins. Els vehicles estan adaptats per tres vehicles elèctrics, bicicletes i cotxes petits, a persones amb mobilitat reduïda. cotxes de cavalls, helicòpters i avionetes. 15 Més de El sector turístic a Barcelona 02 Oferta d’allotjament turístic: nombrosa, diversa i de qualitat Barcelona posa a l’abast dels Des de la dècada de 1990, la planta hotelera visitants una àmplia i moderna de Barcelona no ha deixat de créixer. En poc més de vint anys, el nombre de places ofertes gamma d’allotjaments: hotels, s’ha més que triplicat i ha passat de menys de aparthotels, pensions, albergs 20.000 a les 68.065 places que hi ha el juny de joventut, residències per de 2014. a estudiants i habitatges d’ús turístic. Bona part dels establiments es troben al centre de la ciutat: Ciutat Vella i l’Eixample. L’oferta hotelera a la resta de barris de la La planta hotelera de la ciutat és variada ciutat està augmentant gràcies a l’excel·lent pel que fa a les categories, la distribució mobilitat amb el transport públic de la ciutat geogràfica i els serveis. Així, s’hi poden trobar i, també, pel creixent interès dels visitants a hotels clàssics, moderns, minimalistes, amb un conèixer altres àrees de Barcelona. 369 estil propi, dotats dels darrers avenços tecnolò- gics per a clients de l’àmbit dels negocis, lúdics Al districte de Ciutat Vella, l’Ajuntament de establiments (sala de condicionament físic, centre termal...) i Barcelona ha aprovat un pla d’usos que en hotelers també hotels per passar-hi vacances familiars. limita el creixement i hi posa condicions I tots, amb l’aval d’un servei altament professio- urbanístiques, per tal de garantir l’equilibri a la ciutat nal i un tracte afable que convida a tornar-hi. entre l’activitat turística i la residencia i evitar Juny 2014 Evolució de l’oferta d’allotjament hoteler Font: Gremi d’Hotels i Turisme de Barcelona 68.065 80.000 70.000 places 60.000 hoteleres 50.000 Juny 2014 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1990 1995 2000 2005 2009 2010 2011 2012 2013 Habitacions Places 16 El sector turístic a Barcelona 10.265 18.569 15.076 27.988 16.551 31.338 25.355 49.235 30.933 60.331 31.776 61.942 32.419 63.457 33.352 65.100 34.453 67.567 40.000 places en habitatges d’ús turístic Juny 2014 un deteriorament de la qualitat de vida dels seus habitants. El 67,9% dels establiments hotelers pertanyen a cadenes nacionals, el 23,3% són establi- 7.657 ments hotelers independents i el 6,7% formen places en part de cadenes internacionals. 84 albergs L’estada mitjana dels turistes augmenta any Juny 2014 rere any. El 2013 l’estada mitjana en hotels va ser de 2,18 nits, un 1,87% més que el 2012 i un 3,81% més que el 2011. Pel que fa als altres allotjaments, al juny de 2014 a Barcelona hi havia 84 albergs, amb un total de 7.657 places, i 9.612 habitatges d’ús turístic, amb una oferta de gairebé 40.000 llits disponibles. Els habitatges d’ús turístic esdevenen, cada cop més, una opció complementària per visitar la ciutat, tot fent ús dels serveis de proximitat com un veí més. La província de Barcelona, excloent-ne la Establiments hotelers per categoria (juny 2014) capital*, disposa al 2013 d’una oferta global Font: Gremi d’Hotels i Turisme de Barcelona d’allotjament turístic de 1.213 establiments i 111.215 places, distribuïda en l’àmbit territorial Categoria Hotels Habitacions Places de tres marques turístiques: Costa Barcelona, 5★★★★★ GL 16 2.937 5.825 Paisatge Barcelona i Barcelona Pirineus. 5★★★★★ 10 1.736 3.412 Les destinacions a l’àrea de Costa Barcelona ★★★★ concentren més del 80% del total d’aquesta 4 S 22 3.004 6.118 oferta. 4★★★★ 137 15.659 30.942 3★★★ 114 8.067 15.471 2★★ 36 2.014 3.896 1★ 34 1.286 2.401 ( * ) La marca Barcelona correspon a la comarca del Barcelonès. Total 369 34.703 68.065 17 Més de El sector turístic a Barcelona 03 Ciutat de fires i congressos Barcelona se situa en les primeres posicions dels rànquings internacionals de turisme de negocis. Segons la International Congress and Convention Association (ICCA), Barcelona és la 1a ciutat del món en nombre de delegats i la 3a en nombre de congressos internacionals organitzats en el període 2008-2012. L’Ajuntament de Barcelona s’ha especialitzat a gran fira de turisme de reunions EIBTM, amb atraure grans congressos i ha arribat a establir una assistència de més de 20.000 persones. acords amb altres ciutats per presentar candi- datures conjuntes amb alternança de les seus Per tal de donar resposta a la demanda a ambdues ciutats. constant d’informació i ajuda, el consorci 2.039 Turisme de Barcelona disposa del programa L’any 2013 Barcelona va acollir 2.039 reunions, “Barcelona Convention Bureau” (BCB), que reunions de les quals el 74% van ser trobades interna- s’ajusta a les necessitats dels organitzadors de celebrades a cionals, i 583.956 delegats, el 83% dels quals congressos, convencions, viatges d’incentiu i eren estrangers. tot tipus de reunions i grans actes. Barcelona Any 2013 Majoritàriament se celebren convencions (més (el 74% internacionals) del 82%), en segon lloc, congressos (10%) Espais firals i de congressos i el 8% són jornades i cursos. El 53% de les pernoctacions de turistes de negocis són per Fira de Barcelona-Montjuïc convencions i incentius, el 44% ho són de Fira de Barcelona, amb gairebé 100 anys turistes de congressos i el 3%, de turistes de d’experiència, és la primera institució organit- jornades i congressos. zadora de salons industrials i professionals d’Espanya i una de les cinc primeres d’Europa. A Barcelona se celebren grans congressos Fira de Barcelona és una infraestructura amb una important assistència i repercussió crucial per la celebració d’esdeveniments a internacional com el Mobile World Congress, la ciutat. A més de la gestió de l’espai, l’equip que concentra més de 85.000 participants, o la tècnic de Fira de Barcelona està absolutament 18 El sector turístic a Barcelona implicat en les estratègies de la ciutat relacio- Al CCIB s’hi han dut a terme més de nades amb l’atracció d’esdeveniments. 600 esdeveniments i han passat per les 85.000 seves instal·lacions 2.800.000 delegats. El recinte de Montjuïc ocupa una superfície Ha estat l’escenari de grans cites com la de 224.000 m2 i disposa d’instal·lacions i de Cimera Euromediterrània de Caps d’Estat, participants al serveis òptims per celebrar-hi més de el Congrés Mundial de la Natura (UICN) o el 60 fires i salons l’any. Al mateix recinte hi ha Congrés de Cardiologia Euro PCR, i s’hi han Mobile World el Palau de Congressos de Barcelona, celebrat esdeveniments de grans corporacions Congress especialitzat en la gestió i organització de locals i internacionals.reunions i congressos. L’àmplia capacitat Any 2014 logística li permet acollir grans congressos Palau de Congressos de Catalunya internacionals de més de 25.000 persones. Situat a l’avinguda Diagonal de Barcelona i envoltat pels magnífics jardins de l’Hotel Rey Fira de Barcelona-Gran Via Juan Carlos I, el Palau de Congressos de 3 El recinte de Gran Via de la Fira de Barce- Catalunya disposa d’un total de 35 sales i d’un lona és un dels més grans i moderns espais auditori amb capacitat per a 2.027 persones, firals d’Europa. Disposa d’una superfície sala d’exposicions de 2.050 m2 i espais per a d’exposició de 198.500 m2 distribuïda en vuit banquets amb capacitat per a fins a grans centres pavellons i un ampli espai d’aparcament per a 3.000 persones. de convencions més de 5.000 automòbils. D’altra banda, la majoria dels hotels de la situats en El Centre de Convencions Gran Via ciutat disposen de sales de reunions per els principals està situat al pavelló 8, en dues plantes de celebrar-hi actes i convencions.13.000 m2, i està equipat amb multiespais per a pols d’activitat conferències, amb una capacitat variable entre econòmica de 100 i 3.000 assistents, que permet la celebra- la ciutat ció de diversos actes. El centre ofereix tots els serveis i tot el suport operatiu i logístic necessari per organitzar qualsevol tipus d’esdeveniment. Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) El Centre de Convencions i l’Auditori Fòrum, units per una rambla subterrània, són els dos edificis que formen l’oferta del CCIB, integrat a Diagonal Mar, la nova façana marítima de la ciutat, al districte 22@. 19 El sector turístic a Barcelona 04 Capital humà competitiu A Catalunya l’oferta formativa Quant a màsters oficials, les universitats catala- relacionada amb l’àmbit nes inclouen més de deu titulacions relaciona-des amb l’àmbit turístic. En aquest cas, destaca del turisme destaca per la formació en temàtiques com ara la direcció la seva qualitat i el grau d’empreses o instal·lacions, la innovació en la d’especialització i garanteix gestió o l’especialització en tipologia de turisme, la disponibilitat de capital com el cultural o el relacionat amb l’esport. humà qualificat. L’ampli En la pàgina 31 d’aquesta publicació hi ha una ventall de nivells i tipologies relació de les diferents universitats catalanes de formació permet capacitar que ofereixen formació de graus i màsters diversos perfils i categories oficials en l’àmbit del turisme. professionals. L’oferta es distribueix territorialment Formació professional en les quatre províncies catalanes, buscant la Pel que fa a formació professional reglada, l’oferta inclou cicles formatius de grau mitjà i de proximitat a algunes de les grau superior, que fan una especial incidència 20 principals àrees turístiques. en la part pràctica de la formació. A més, hi ha programes de qualificació professional inicial i altres tipus de cursos d’iniciativa privada de Actualment, hi ha dos nivells de formació regla- temes relacionats amb el turisme. titulacions da: la formació professional i l’oferta universi- oficials de tària de graus i màsters oficials. Aquesta oferta grau i màster es complementa amb altres tipus de formació no reglada. Quant a la formació universitària, relacionades s’ofereixen doctorats i títols propis no oficials, amb el turisme tots relacionats en l’àmbit del turisme. La Formació s’imparteixen a Professional les universitats Formació universitària ofereix recorreguts catalanes Barcelona disposa d’una àmplia oferta univer- en diferents sitària de graus i màsters oficials adaptats a l’estructura d’educació universitària de l’Espai vessants del sector Europeu d’Educació Superior (EEES).(1) del turisme Per al curs 2014-2015 nou universitats cata- lanes ofereixen més de deu titulacions de grau oficials. Una d’elles, fins i tot, imparteix la mo- dalitat de formació en línia i facilita, així, l’accés a la formació des de qualsevol àmbit territorial, (1) a través de la connexió a Internet. Tots aquests L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) s’ha organitzat d’acord amb uns principis de qualitat, mobilitat, graus inclouen, en el seu pla d’estudis, assigna- diversitat i competitivitat, i orientat a dos objectius: afavorir, tures obligatòries o optatives centrades en una d’una banda, l’augment de l’ocupació a la UE i, de l’altra, la o més llengües estrangeres, com a competèn- conversió del sistema europeu de formació superior en un pol d’atracció per a estudiants i professors d’altres parts del cia clau per afavorir la competitivitat dels futurs món. Aquesta denominació de graus i màsters substitueix professionals del sector turístic. l’anterior de diplomatures i llicenciatures. 20 El sector turístic a Barcelona 05 El turisme: oportunitats en diferents sectors d’activitat Barcelona enamora per la seva diversitat de propostes gastronòmiques, culturals i d’oci; també hi contribueix el fet de disposar d’una àmplia oferta hotelera i d’un clima El sector cultural envejable. Barcelona té, a més, elements diferenciadors que El llarg bagatge cultural i artístic de Barcelona, Els plans de la fan especial i única en de més de 2.000 anys d’història, ha llegat turisme de a la ciutat un ric patrimoni arquitectònic i alguns àmbits com els esports monumental que va des de les restes romanes districte posen i la salut. fins a les tendències més agosarades de en valor els l’art contemporani. Les nombroses activitats culturals que s’organitzen a la ciutat donen atractius Barcelona és diversa ja que està formada per peu al desenvolupament de diverses iniciatives culturals i moltes Barcelones: són els nuclis històrics turístiques, moltes de les quals incorporen les dels barris de la ciutat, antics municipis que noves tecnologies. patrimonials s’hi annexionaren fa poc més d’un segle, que dels diferents conserven la seva identitat i són l’escenari de L’oferta musical de Barcelona enquibeix tots barris de la rica vida als barris. els gèneres. Els principals auditoris de la ciutat són el Gran Teatre del Liceu; el Palau de la la ciutat Música Catalana i L’Auditori, seu de l’Orquestra Plans de turisme de districte Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalu- nya (OBC) i del Museu de la Música. Al llarg de Amb l’objectiu de facilitar la desconcentració l’any se celebren més de 140 festivals entre del turisme, l’Ajuntament de Barcelona ha de- els que destaquen especialment el SÓNAR senvolupat l’any 2013 els plans de turisme de i el Primavera Sound. Ambdós treballen districte, a través dels quals s’ha dibuixat un intensament per complementar la seva oferta 140 «nou mapa turístic» de Barcelona ple de punts musical amb una programació professional d’interès. orientada a l’activitat econòmica. festivals de música a l’any Això representa un procés innovador amb el El teatre té una gran rellevància en el panora- qual el sector públic tracta d’identificar noves ma cultural barceloní. La Ciutat del Teatre, el oportunitats de negoci per tal que les empre- Barcelona Teatre Musical, el Teatre Nacional ses relacionades amb l’activitat turística puguin de Catalunya i el Grec Festival de Barcelona, aprofitar-les i invertir en el desenvolupament i a l’estiu, han contribuït a augmentar l’oferta l’explotació dels nous atractius. teatral que Barcelona ofereix tot l’any. 21 Més de El sector turístic a Barcelona 5 km de platges a Barcelona 40 ports esportius El sector marítim i el turisme campanyes i activitats d’educació ambiental. als 580 km nàutic Avui es pot dir que Barcelona té les millors de la costa platges urbanes de la Mediterrània. Durant Un dels grans atractius de la ciutat és el mar. l’any 2012, al voltant de 3,7 milions de turis- catalana Barcelona és l’única capital europea que té prop tes van gaudir de les platges de Barcelona. de 5 km de platges amples i poc profundes, (4 ports esportius són a la ciutat de Barcelona) de sorra fina i daurada, amb aigua neta, dotades A la ciutat de Barcelona hi ha quatre ports de tots els equipaments i serveis necessaris esportius: el més antic, que comprèn el Reial (Wi-Fi inclòs) i ben comunicades amb el centre Club Marítim i el Reial Club Nàutic, ubicat mitjançant la xarxa de transport públic. al moll d’Espanya, al final de la Rambla; la Marina Port Vell, a la zona de l’antic moll de L’any 2014 les 9 platges de la ciutat han pescadors; el Port Olímpic i, finalment, el Port obtingut la Bandera Blava, un distintiu de Fòrum, el de creació més recent, que s’ha la Fundació Europea d’Educació Ambiental incorporat a la zona del litoral urbà. Al llarg (ADEAC-FEEE) que certifica la qualitat am- dels 580 km de la costa catalana hi ha biental de les platges i que valora la netedat més de 40 ports esportius, fet que obre la de l’aigua i la sorra, la facilitat d’accés, els perspectiva al desenvolupament d’activitat serveis i la senyalització i la realització de econòmica entorn al turisme nàutic. 22 El sector turístic a Barcelona El sector de l’esport i la salut Barcelona és una ciutat referent en els àm- bits de l’esport i la salut gràcies a la qualitat de les instal·lacions, el prestigi dels professio- nals i les bones comunicacions dins la ciutat. Les possibilitats de celebrar-hi esdeveni- ments esportius són innombrables: estadis de futbol, pistes d’atletisme, un velòdrom per al ciclisme, pistes d’hípica i de patinatge sobre herba i sobre gel, piscines olímpiques, circuits esportius urbans i marítims... De fet, Barcelona és a la segona posició, d’entre 50 ciutats competidores, segons l’últim Índex de les Ciutats Esportives 2013 establert per l’entitat Around the Rings en Comerç col·laboració amb la consultora suïssa TSE Consulting, que valora l’acollida de grans La capital catalana té l’eix comercial més esdeveniments esportius, les instal·lacions gran d’Europa, de 5 km de longitud, que esportives i la població activa i saludable de vertebra tot el centre de la ciutat. Barcelona, les ciutats. amb un total de 35.000 botigues, presumeix d’alguns dels millors carrers comercials d’Eu- Aquestes instal·lacions es complementen ropa. L’informe Globe Shoppers Cities Index amb d’altres de poblacions properes a la 2011, elaborat per The Economist Intelligen- ciutat: el Canal Olímpic, a Castelldefels, per ce Unit, situava Barcelona com la segona a la pràctica del rem i el piragüisme; el Centre ciutat de compres europea més atractiva per d’Alt Rendiment Esportiu (CAR), a Sant Cugat als consumidors internacionals. del Vallès; el Circuit de Barcelona-Catalunya, a Montmeló; camps de golf de la rodalia, Els 19 eixos comercials de Barcelona i moltes opcions més. aporten una oferta basada en la combinació del comerç tradicional d’origen familiar, grans A Catalunya es pot practicar l’esquí a les marques internacionals i comerç innovador. 35.000 estacions d’hivern situades als Pirineus, que disposen d’instal·lacions de qualitat tant pel botigues a que fa l’esquí alpí com a l’esquí nòrdic. La Restauració majoria de les estacions es troben a dues Barcelona hores de Barcelona. La capital catalana s’ha situat en el primer pla internacional gràcies als seus restaurants Barcelona té una prestigiosa oferta mèdica i als grans noms de la seva cuina, fet que li que atrau molts visitants tot l’any. La medicina ha servit per ser la primera ciutat no francesa catalana gaudeix d’un reconegut prestigi distingida com a «Gourmande» i ocupar la internacional i ha estat pionera en diversos vicepresidència de la xarxa de ciutats camps científics, com ara els trasplantaments gastronòmiques «Délice Cities». La prova és 5 renals, la cirurgia oftalmològica, l’oncologia, que els restaurants de Barcelona acumulen la cirurgia toràcica i cardíaca, i també en 20 estrelles Michelin. km del centre tècniques innovadores en cirurgia plàstica o de la ciutat, en cirurgia ortopèdica. l’eix comercial Barcelona Centre Mèdic és l’associació més gran que promou Barcelona com a destinació de turisme mèdic. És el resultat de la voluntat i d’Europa l’esforç dels centres d’atenció mèdica més acreditats de Barcelona, compromesos en un projecte de responsabilitat social corporativa. 23 El sector turístic a Barcelona 06 Foment de l’activitat econòmica La col·laboració entre les Administracions i el sector privat ha contribuït a impulsar Barcelona com a destinació turística atractiva i competitiva. El foment i el suport a les iniciatives empresarials que milloren el desenvolupament de l’activitat turística a la ciutat en són bons exemples. Foment de l’emprenedoria i la La dinàmica turística ha incidit de forma molt professionalització significativa en el creixement econòmic de la ciutat per la gran connexió existent entre Mitjançant un projecte d’acompanyament i fo- L’Ajuntament diversos sectors econòmics i el turisme. És ment de l’emprenedoria, conjuntament amb els de Barcelona innegable que aquest fet beneficia un ampli serveis d’empresa que ofereix Barcelona Ac- segment de població, alhora que implica un tiva a través de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa dóna suport, fort dinamisme cultural, ja que propicia la po- (OAE), es dóna suport a la creació d’empreses mitjançant sada en valor d’una gran diversitat de recursos en l’àmbit del turisme. diferents i patrimonis locals. També amb Barcelona Activa es coordinen diver- actuacions, L’atractiu turístic de Barcelona impulsa el sos programes d’orientació, formació, capacita- al desenvo- creixement de les infraestructures d’accessibi- ció professional i foment de l’ocupació en l’àmbit litat i la millora de serveis que ajuden a fer més del turisme. Destaquen els cursos dedicats a la lupament còmoda la vida urbana, tant per a residents tecnologia i les aplicacions dirigides als professi- d’activitats com per a visitants. La gran atracció de talent, onals del turisme a l’espai Cibernàrium. econòmiques creativitat i innovació no deixa de ser resultat i alhora causa de l’interès turístic que desperta relacionades Barcelona. Suport a la indústria amb el turisme Des de l’Àrea d’Economia, Empresa i El suport a la indústria consisteix a facilitar Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona les gestions i assessorar empreses que ofe- s’impulsa un seguit d’actuacions que tenen reixen productes o serveis turístics amb la vo- per objectiu afavorir el desenvolupament luntat de promoure l’excel·lència en la gestió de la vessant econòmica de l’activitat del entre les empreses turístiques, especialment turisme a la ciutat. pel que fa la seva relació amb l’Administració. 24 El sector turístic a Barcelona Impacte en l’ocupació En els darrers anys les activitats econòmi- ques vinculades al turisme han anat guanyant protagonisme dins del model productiu de la Amb aquesta voluntat destaca la permanent ciutat, tant en termes relatius com absoluts. intermediació entre el Gremi d’Hotels de Aquestes activitats engloben tant els serveis Barcelona i els districtes per a gestions clàssics d’allotjament i acollida dels relacionades amb la seva activitat. També visitants com molts d’altres vinculats al existeix una estreta relació i interlocució amb transport i a les activitats que desenvo- les associacions professionals del sector lupen els visitants durant la seva estada, com l’Associació d’Apartaments Turís- tant les relacionades amb els consums bàsics tics (APARTUR), l’Associació Catalana com a la despesa en restauració, lleure, com- d’Albergs Turístics (ACATUR) i l’Asso- pres, lloguers o visites a centres culturals, ciació Catalana d’Agències de Viatges i entre d’altres. Unió d’Agències de Viatges Emissores (ACAV-UCAVE). Les darreres dades disponibles, correspo- nents a finals de 2013, informen que dels Els professionals, que s’organitzen i s’asso- 970.000 treballadors afiliats a la Seguretat cien per millorar el sector, contribueixen a Social, uns 72.000 –un 7,7% del total– impulsar la ciutat, juntament amb les adminis- estan ocupats en els sectors de l’hoteleria i tracions, com a destinació turística competiti- la restauració. va mitjançant els seus projectes empresarials. Cal fer esment també a la col·laboració amb el conjunt de projectes empresarials que Les TIC i el relacionen l’àmbit de les TIC i el turisme, amb iniciatives com les següents: turisme, un nou camp d’activitat Impuls conjunt amb la Mobile World Capital que ja té en del programa MTourism per relacionar el sector turístic cultural amb les empreses de marxa diversos noves tecnologies. projectes Dinamització del Grup de Treball del Clúster TIC de Bdigital. empresarials Coordinació continuada entre l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) i la Direcció Operativa de Sectors Estratègics de Barce- lona Activa (Ajuntament de Barcelona). Col·laboració amb el Fòrum TurisTIC orga- nitzat per Bdigital en el marc del Saló Inter- nacional de Turisme de Catalunya (SITC). 72.000 Assessorament a diversos projectes d’emprenedoria i empresa. afiliats a la Seguretat Social en Afiliats al règim de la SS del sector de l’hoteleria els sectors de Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya l’hoteleria i la SS: Seguretat Social restauració 64.000 Any 2013 62.000 60.000 58.000 56.000 54.000 52.000 50.000 I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV 2010 2011 2012 2013 25 El sector turístic a Barcelona 07 Turisme responsable i sostenible El Turisme Responsable significa posicionar la ciutat com a destinació turística líder, innovadora en responsabilitat i sostenibilitat. Implica fer de la sostenibilitat un producte turístic en si mateix i un element diferencial del model turístic de la ciutat. El 20 de desembre de l’any 2010 l’Ajuntament de Barcelona, l’Instituto de Turismo Respon- Carta de sable (ITR) i la UNESCO signaren la Carta de Turisme Turisme Responsable. Mitjançant aquest Responsable, document la ciutat feia un reconeixement públic de la necessitat d’avançar cap a un nou signada el model de desenvolupament turístic basat en els 2010 per principis de la sostenibilitat, la diversitat cultural i la responsabilitat social. l’Ajuntament de Barcelona, ITR Del compromís voluntari adquirit per l’Ajunta-ment de Barcelona per orientar l’activitat turísti- i UNESCO ca de la ciutat cap a un model de desenvolupa- ment turístic sostenible va sorgir la col·laboració amb l’Instituto de Turismo Responsable (ITR) L’octubre de 2013 se signà «La visió pel per obtenir la certificació Biosphere World Turisme Responsable de Catalunya 2020: Class Destination, d’acord amb els criteris del La declaració de Barcelona» en la qual els Global Sustainable Tourist Council (GSTC), el sectors públic i privat relacionats amb el turisme juny de 2011. van acordar criteris, directrius i compromisos que s’hauran d’implementar en el futur desenvolupa- La implantació del Sistema de Turisme Respon- ment del turisme, en pro de l’impuls de «millors sable a la ciutat va implicar haver de treballar llocs per viure-hi, millors llocs per visitar», tot amb un concepte global, integrador i transver- valorant el resident, l’entorn i el ciutadà en trànsit. sal de sostenibilitat turística, la qual cosa va significar la necessitat d’involucrar en el procés Així doncs, Barcelona impulsa actuacions en les diferents àrees de gestió municipal i altres els àmbits de la gestió i l’estratègia turística, entitats vinculades al turisme de la ciutat. el desenvolupament social i econòmic de 26 El sector turístic a Barcelona la destinació i la comunitat local, i també en El repte de qualsevol empresa del sector turístic la conservació i millora del patrimoni hauria de ser generar desenvolupament posant cultural i la conservació ambiental. en valor els recursos, creant rendibilitat per a tots els protagonistes i preservant els valors Introduir la sostenibilitat en les organitzacions essencials del territori. del sector turístic esdevé un interès estratègic, ja que la sostenibilitat ha de ser vista com Sens dubte, la sostenibilitat serà el nou a element de competitivitat turística per a estàndard de qualitat dels propers 10 anys, la ciutat i les empreses de Barcelona. fent que aquelles empreses que no l’integrin en el seu funcionament perdin competitivitat. El turisme és una activitat molt important per a la ciutat i cada dia es fa més evident que els darrers canvis en els quals estem immersos (tecnològics, socials, econòmics, ambientals...) poden representar una oportunitat per al La Declaració de Barcelona turisme sostenible en el marc de les smart- cities, concepte que engloba sostenibilitat, del 2013 uneix el sector públic qualitat i tecnologia. i el privat en el compromís per desenvolupar el Turisme Responsable 27 El sector turístic a Barcelona 18 espais turístics a la demarcació de Barcelona Barcelona és un actiu turístic i per això s’insis- teix en la col·laboració mútua entre la ciutat de Barcelona i el conjunt del seu territori d’influèn- 08 cia, fonamentada en un esquema win-win que reporta beneficis per a ambdues parts. Des d’aquesta perspectiva «orientada al Barcelona, al client», que tan bé entenen els empresaris del sector turístic a la ciutat, es continua avançant bell mig d’una i aprofundint en la competitivitat turística de Barcelona. àrea amb gran La marca turística Costa Barcelona, Demarcació de Barcelona interès turístic que engloba les comarques del Maresme, CatalunyaBaix Llobregat, Garraf i Alt Penedès, és per a la ciutat de Barcelona una oportunitat de futur per continuar construint junts –administracions, Barcelona és una de les consorcis de promoció i sector privat– la Desti- principals destinacions nació Barcelona. turístiques urbanes del món. La seva capacitat d’atracció fa de motor turístic del Barcelona, conjunt d’un territori molt més Enoturisme Barcelona18 espais turístics ampli i contribueix a la seva i molt més dinamització. A Barcelona li correspon exercir com a 01 Platges de Costa Barcelona capital de Catalunya i de la Mediterrània. Per al visitant 02 Parcs naturals de Barcelona, la destinació 03 Sitges representa tot un conjunt 04 Terrassa i el modernisme d’atractius i d’oferta turística 05 Castells que pot visitar des del lloc on Pirineus Barcelona 06 s’allotja. Rupit, Tavertet i Vall de Sau Paisatges Barcelona 07 Circuit de Barcelona-Catalunya Costa Barcelona 08 Cardona i la muntanya de sal L’àrea d’influència de Barcelona és un ric suma- 09 tori de referències turístiques que la configuren Colònies industrials del Llobregat Parc natural com un poderós referent internacional dotat 10 Vic d’excel·lents infraestructures que actuen al Oficina d’informació 11 servei d’un ampli territori. Cripta Gaudí de la Colònia Güell Aeroport 12 Monestir de Sant Cugat Port I és que Barcelona és molt més que la ciutat. 13 La seva província ofereix un món de possibilitats Granollers Platges per gaudir de l’oci, de la cultura i de la natura. 14 La Roca Village Les tres marques turístiques de la província de 15 Barcelona –Costa Barcelona, Paisatge de Bagà i Pedraforca Rutes del Catalunya Barcelona i Barcelona Pirineus– Bus Turístic: 16 Montserrat i els seus divuit espais turístics inclouen mar 17 Montserrat i la Colònia i platges, paisatges d’interior, art i patrimoni Enoturisme Barcelona Güell de Gaudí cultural i enoturisme, a més de la riquesa 18 Sant Benet Vi i cava d’un important passat industrial, de tradicions i d’activitat comercial, entre molts altres. 28 El sector turístic a Barcelona Pirineus Bagà i Pedraforca 15 02 EL BERGUEDÀ 02 Berga C-37 OSONA 06 Rupit, Tavertet i la vall de Sau C-26 C-16 09 Colònies industrials del Llobregat 10 Vic 02 08 C-25 Cardona i la muntanya de Sal C-25 C-55 Girona C-17 EL BAGES Aeroport 32 km Enoturisme Barcelona 17 C-59 02 Sant Benet 18 C-25 C-35 Manresa 02 EL VALLÈS ORIENTAL 02 C-16 C-61 C-55 C-32 AP-7 L’ANOIA EL VALLÈS Montserrat 16 C-37 OCCIDENTAL Granollers 13 EL MARESME02 01 02 Circuit de Barcelona-Catalunya C-60 07 Terrassa i el modernisme 04 Igualada Terrassa 14 La Roca Village Sabadell 02 17 Mataró05 C-15 C-58 C-33 Enoturisme Barcelona Castells 12 Monestir de Sant Cugat 01 C-37 02 L’ALT PENEDÈS AP-2 EL BARCELONÈS AP-7 EL BAIX C-15 LLOBREGAT BarcelonaEnoturisme Barcelona 17 N-340 Sant Feliu 05 Castells de Llobregat Vilafranca del Penedès Cripta Gaudí de la Colònia Güell 11 02 C-32 C-31 El Prat C-15 EL GARRAF 02 01 C-31 M A R M E D I T E R R A N I 03 Sitges 01 Reus Aeroport 80 km Vilanovai la Geltrú 29 El sector turístic a Barcelona Turisme de Barcelona - Estadístiques http://professional.barcelonaturisme.com Diputació de Barcelona - Barcelona és molt més www.barcelonaesmoltmes.cat Port de Barcelona www.portdebarcelona.cat Enllaços 02.Organismes d’interès autonòmics Direcció General de Turisme - Generalitat de Catalunya www20.gencat.cat/turisme Generalitat de Catalunya Turisme - Normativa www20.gencat.cat/tirusme/normativa Generalitat de Catalunya Turisme - 01. Estadístiqueswww20.gencat.cat/turisme/estadistiques Organismes locals Ajuntament de Barcelona Turisme 03. www.bcn.cat/turisme http://inspira.barcelona.cat Organismes Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona estatals www.turismebcn2015.cat Aeroport de Barcelona-El Prat Turisme Responsable - Pla Estratègic www.aeropuertobarcelona-elprat.com de Turisme de la Ciutat de Barcelona www.turismebcn2015.cat Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.com Barcelona Convention Bureau - Turisme de Barcelona http://professional.barcelonaturisme.com 30 El sector turístic a Barcelona Facultat de Turisme i Geografia (Vila-seca)-URV 04. www.ftg.urv.catInstitut Nacional d’Educació Física de Catalunya-UB Centres www.inefc.cat educatius Universitat Oberta de Catalunya-UOCwww.uoc.edu Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (Cerdanyola del Vallès)-UAB www.eutdh.cat Escola Universitària de Turisme CETA-UdG 05. www.cetaedu.es Escola Universitària de Turisme Organitzacions Euroaula-UdG www.euroaula.com empresarials Escola Universitària de Turisme Cambra de Comerç, Indústria Mediterrani-UdG i Navegació de Barcelona www.mediterrani.com www.cambrabcn.org Escola Universitària de Turisme Fundació Barcelona Comerç Sant Ignasi-ESADE-URL www.eixosbcn.org www.tsi.url.edu Gremi d’Hotels de Barcelona Escola Universitària de Turisme www.barcelonahotels.org Sant Pol de Mar-UdG www.santpol.edu.es Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona Escola Universitària del Maresme-UPF www.apartur.com www.tecnocampus.cat Acatur - Associació Catalana d’Albergs Escola Universitària d’Hoteleria Turístics i Turisme-CETT-UB www.acatur.cat www.cett.es Acav-Ucave Escola d’Estudis Superiors www.acave.travel i Universitaris Formatic Barcelona-UdG www.formatic-barna.com School of Business & Social Science-ESERP-UVic http://es.eserp.com Facultat de Dret i Economia (Lleida)-UdL www.fde.udl.cat Facultat de Turisme (Girona)-UdG www.udg.edu/ft 31 El sector turístic a Barcelona bcn.cat/ barcelonagrowth