CAT 16 Muralla romana del baix Imperi Construccions s. xii-xiii Construccions gòtiques posteriors 1 Palau del Bisbe C. del Bisbe, 5 De la residència episcopal romànica establerta cap al 1160 3 Pintures de la Balmesiana en resten dues ales de tres plantes, disposades en angle i C. de Duran i Bas, 9 ROMÀNIC obertes al pati principal, amb galeries d’arcades i capitells 2 Torre de la casa del Degà Pintures extretes d’un casal enderrocat 4 Finestres de la Canonja i l’Almoina Palau Comtal dins el Palau Reial Major 23 esculturats al pis noble (final s. xii-xiii). Av. de la Catedral i pla de la Seu per a la construcció de la Fundació Av. de la Catedral i c. de la Tapineria 5 Capella de Sant Llàtzer Pl. del Rei i pati del Museu Frederic Marès S. XI-XIII / BCN Torre de la muralla romana, amb finestra Balmesiana, on ara s’exposen. Torre poligonal de la muralla romana amb finestra Pl. del Padró, 2 i c. de Sant Llàtzer, 1-7 de doble arcada romànica (s. xii-xiii). Mostren motius vegetals, animalístics Vestigis de la residència comtal del primer romànic integrats romànica de doble arcada (s. xii-xiii). El pany de muralla Capella d’un hospital de camí, probablement fundada a A les proximitats hi ha els finestrals i heràldics, i la simulació de teixits al Palau Reial. En resten les voltes de canó de la planta baixa GUIA D’HISTÒRIA annex es troba sobrealçat per un llenç que presenta un mitjan segle xii. Molt reformada i notablement restaurada, neoromànics de les torres del Bisbe i de de pallia rotata, amb cavallers i i les dues façanes longitudinals de dues plantes d’alçària, amb parell de finestres dobles romàniques (s. xi). Edifici alçat sobre la muralla romana URBANA consta d’una nau única i d’un absis semicircular amb l’Ardiaca, a la plaça Nova (s. xix-xx). falconers (final s. ). finestrals primitius (s. xi) i d’altres del romànic tardà (s. xiii) xiii 6 decoració de caràcter llombard avançat (s. - ). molt restaurats. Les pintures (mitjan o segona meitat s. xiii), Pl. de Ramon Berenguer el Gran xii xiii ara exposades al Saló del Tinell, procedien de la sala principal La capella de Santa Àgata aprofita un tram de tres torres de i, segurament, al·ludeixen a les campanyes del rei Jaume I. la muralla romana i una construcció romànica alçada sobre les dues arcades dels trams intermedis de les torres (s. xii-xiii). 7 23 3 7 Monestir de Sant Pere de les Puelles Pl. de Sant Pere 22 Capella de Santa Llúcia, antigament Santa Maria Monestir femení benedictí fundat el 945 i transformat en dels Malalts o Mesells parròquia (s. xix). L’església integra vestigis d’un temple C. de Santa Llúcia, 2 preromànic o del primer romànic, amb columnes i relleus (s. x-xi). El seu claustre (final s. xii) va ser desmembrat i n’hi Capella construïda durant la dècada del 1260 i inte- 1 2 4 ha elements al MNAC (Barcelona) i a l’Enrajolada Casa grada posteriorment al claustre gòtic de la seu. De nau Museu Santacana (Martorell). única, coberta amb volta apuntada i capçalera plana. 22 Portal d’arquivoltes en degradació amb capitells figurats i decoració romànica tardana. 8 21 5 6 9 21 Diversos elements de la Catedral Pas del claustre al temple: Portal gòtic del creuer occidental 19 que integra parts romàniques esculpides en marbre. Presenta arquivoltes molt treballades, capitells ricament figurats a l’esquerra (s. xiii) i amb motius vegetals a la dreta. Creuer oriental: Al costat del portal de Sant Iu hi ha parts 11 10 de construcció romànica tardana integrades a l’obra gòtica. 20 18 12 1ª fase 2ª fase 3ª fase 16 14 13 Construccions anteriors al s. xiii Fases constructives del s. xiii 8 Primer temple del convent de Santa Caterina Mercat de Santa Caterina 17 Convent de l’orde dels dominicans, establert cap al 1223 15 i completament enderrocat el 1837. Les excavacions han Museu d’Història de Barcelona posat al descobert restes d’una capella romànica (s. xi-xii), Plaça del Rei, s/n substituïda per un temple de tres absis i nau única, envoltat 08002 Barcelona de les primeres dependències monàstiques (s. xiii). Una part dels vestigis és visible dins del mercat. Informació i reserves: Tel. 93 256 21 22 20 Sant Pau del Camp reservesmuhba@bcn.cat C. de Sant Pau, 99 Temple documentat d’ençà del 985, convertit en monestir cap al 1117 i extingit el 1835 per esdevenir parròquia. Construït segons models llombards avançats (s. xii), en GUIES D’HISTÒRIA URBANA DEL MUHBA: destaca el portal esculturat i amb peces aprofitades de l’antiguitat tardana. Hi ha un claustre annex amb singulars 1. BARCINO/BCN 8. DEFENSA 1936-39/BCN obertures polilobulades i capitells figurats (mitjan s. xiii). 2. GAUDÍ/BCN 9. ORIENT/BCN 3. DIAGONAL/BCN 10. SEAT 1950-65/BCN 4. PARCS/BCN 11. POBLENOU/BCN Casal i torre de l’Acadèmia de Bones Lletres 5. GÒTIC/BCN 12. TEATRES/BCN C. del Sotstinent Navarro, 4-6 6. AIGUA/BCN 13. COOPERATIVES 1842-1939/BCN 18 Església de Sant Miquel 11 Tram de la muralla romana que integra un casal 7. BARRAQUES/BCN 14. INDIANES 1736-1847/BCN Pl. de Sant Miquel romànic amb façana sobre una gran arcada 15. REREGUARDA/BCN Temple documentat d’ençà del 951, la nau del qual va entre dues torres i vestigis alterats de dos grans aprofitar l’edifici del frigidari d’un conjunt termal romà finestrals (s. xii-xiii). pavimentat amb un mosaic amb figuracions de tema marí 12 Torre de la muralla romana amb una (s. ii). El temple va ser enderrocat el 1868 i s’hi va descobrir © de l’edició MUHBA 1 edició: gener 2015 sobreelevació romànica i finestres de doble arc ª un portal romànic. El mosaic en va ser extret i s’exhibeix al 14 Casal i pintures (s. ), molt restaurada. 9 Capella de Marcús o de la Mare de Déu de la GuiaC. de Lledó, 7 xiii AUTORIA: Eduard Riu-Barrera Museu d’Arqueologia de Catalunya. Cas únic a la ciutat de C. de Carders, 2 i placeta d’en Marcús transformació d’un edifici de l’antiguitat en temple medieval. Casal format a partir d’una ala romànica (s. xii-xiii) BASE PLANIMÈTRICA: Jaume Artigues Fundada pel burgès Bernat Marcús a mitjan s. xii, paral·lela a l’interior de la muralla romana, la qual integra vinculada a un hospital de camí. Les façanes segueixen PLÀNOLS DE SANTA CATERINA: Josefa Huertas, Jordi Aguelo i una torre. El pis inferior presenta una arcada i decoració models llombards avançats (s. xii-xiii) i l’interior és Judit Vico pintada amb motius geomètrics i vegetals d’adscripció totalment transformat. imprecisa (s. xii-xiv). DIBUIXOS DE RESTITUCIÓ: Magda Dalmau, Eduard Riu-Barrera COORDINACIÓ EDITORIAL: Marta Iglesias i Ana Shelly FOTOGRAFIA: Arxiu Capitular de Girona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Mas, 16 Pintures Biblioteca Balmesiana, Biblioteca d’El Escorial, 19 Banys Nous C. de Lledó, 4 Fototeca.cat-Rambol, Museu d’Història de C. dels Banys Nous i c. de la Boqueria Pintures (segona meitat s. xiii) exhibides al MNAC Barcelona, Mercè Marquès (Krom Restauració, SL), Banys documentats des del 1160 i enderrocats el 1834, procedents de la planta noble d’un casal d’origen Museu Nacional d’Art de Catalunya, Ramon Muro, que responien a un tipus de bany, o hammām, propi romànic, amb quatre registres sobreposats que Pep Parer, Jordi Puig, L. Plasencia, Eduard Riu- d’al-Àndalus (s. xii-xiii). De disposició en angle o colze, representaven escenes bíbliques i d’altres de difícil Barrera , Pere Vivas. la sala tèbia era quadrada, amb cúpula i columnes, i les atribució, religiosa o secular. Imatge de Coberta: Altar-reliquiari d’os, obrat a sales calentes i fredes eren naus amb voltes de canó. 17 Capella del Temple 10 Pintures de la conquesta de Mallorca Colònia i importat a Barcelona, c. 1200, MUHBA. Certs vestigis es conserven al MUHBA. C. d’Ataülf, 4 13 Pintures C. de Montcada, 15 Capella instituïda pels templers cap al 1246, que C. de Basea, 8-10 Casal gòtic que integra una ala romànica tardana al sud DISSENY I MAQUETACIÓ: Estudi Tere Moral després va formar part del Palau Reial Menor, de nau Pintures exhibides al MUHBA procedents de l’àmbit del pati, amb finestral de tres arcades (s. xiii). De la seva única i arcs de diafragma ocults per una volta gòtica 15 Casal superior de la torre d’un casal d’origen romànic. sala principal en procedeixen les pintures (mitjan o segona tardana que amaga també vestigis de pintura romànica C. del Correu Vell, 12-14 i c. de l’Hostal d’en Sol, 4 Decoraven dos llenços paral·lels d’una sala amb volta meitat s. xiii) exposades al MNAC, que representen la (s. xiii). La porta, molt retocada, que no es troba al lloc Casal senyorial molt transformat, que té una torre apuntada que representen una cavalcada de cavallers conquesta de Mallorca, el 1229, pel rei Jaume I. original, conserva arquivoltes i mènsules romàniques. romànica amb finestres de doble arcada (s. xiii). (final s. xiii). DIPÒSIT LEGAL: B.24697-2011 ISSN: 2014-8879 Barcelona s’acostuma a vincular al modernisme o al gòtic, però ben poc al romànic. Aquest estil, es diu, era una expressió artística rural i feudal, aliena als ambients Tot i la pressió exercida sobre la frontera amb al-Àndalus, l’avanç intensificar-se i l’organització parroquial va prendre cos amb els Art i arquitectura del preromànic al lles suburbanes de Marcús i Sant Llàtzer (núm. 9 i núm. 23), a urbans. La realitat és que a l’Europa meridional territorial barceloní fou lent fins a mitjan segle , moment en temples de Sant Jaume, Sant Miquel i Sants Just i Pastor. El peu de camí. Una peça única, situada fora de l’ambient romànic El relat geogràfic i històric sobre xii hi ha antigues ciutats que, igual que Barcelona, què, després d’afermar l’ocupació de Tarragona, es conqueriren sector de la seu va ser modificat per la renovació de la Cate- segle xiii i vinculada a l’arquitectura d’al-Àndalus, eren els desapareguts Barcelona en temps romànics esdevingueren, a partir l’any 1000, dinàmiques les ciutats de Tortosa i Lleida (1148 i 1149). Aquesta expansió va dral (c. 1035-1058) i la implantació de la canònica i d’hospitals. Banys Nous (núm. 19). Entre l’edificació residencial destaca el capitals de principats o repúbliques, i que presenten confirmar la puixança del casal de Barcelona, que en poc més També es va bastir un nou palau comtal, que va quedar voltat L’art romànic s’enceta a Catalunya a l’inici del segle xi amb el casal i la torre de l’Acadèmia de Bones Lletres (núm. 11 i 12), i L’atenció per Barcelona no sorgeix en la literatura geogràfica remarcables vestigis romànics indicadors de la seva de mig segle va passar de posseir un petit conglomerat comtal de tallers de pertrets militars i sumptuaris. A la porta Major el corrent itàlic, que fa que l’etapa es denomini, especialment en les dues ales del Palau del Bisbe (núm. 1), que constitueixen la fins al segle xii, en reconeixença de la seva incipient força puixança, com Pisa o Tolosa de Llenguadoc. Però a a dominar un gran reialme transpirinenc i a convertir-se en força mercat centrava el creixement suburbà que s’estenia pels volts arquitectura, primer romànic o llombard, la qual cosa posa en millor peça d’arquitectura domèstica del romànic català. mercantil i marítima. Al-Idrīsī, en l’Esbarjo de qui vulgui re- Barcelona els testimonis són força menys manifestos, marítima, en un procés determinat per la participació en l’empre- de la muralla i les vies que connectaven la ciutat. Cap a llevant evidència les relacions establertes amb Itàlia, que es manifesta- córrer el món, dedicat a Roger II de Sicília (c. 1154), es fixava bé per la desaparició d’algunes de les principals sa pisana contra les Balears (1114-1115), l’adquisició al Llengua- va establir-se un sector d’urbanització planificada, o vila nova, ren en influxos posteriors de la mateixa procedència. La recepció L’ascens al rang reial dels comtes barcelonins va fer sorgir no- en el port i remarcava que la ciutat tenia “un raval i muralles de les primeres expressions romàniques va mesclar-se amb el realitzacions, bé per una certa desatenció cap a aquells doc i Provença d’importants senyories i, sobretot, l’obtenció del que arribava fins a la platja de Santa Maria del Mar. Per regar tables creacions per remarcar la seva nova dignitat. Cap al 1157 fortificades” on “viu el rei dels francs [catalans] perquè és la que en resten; una actitud que no es correspon amb regne d’Aragó (1137). l’entorn urbà i instal·lar-hi molins va crear-se, a mitjan segle, el procés de feudalització i amb la vigorosa renovació monumental i va iniciar-se una sèrie de segells regis d’alta qualitat plàstica, seva capital” i que “posseeix vaixells que comercien i fan ràt- rec Comtal, més tard integrat a la ciutat i generador d’una àrea artística que la seva consolidació va comportar. i entre el 1160 i el 1200 va confeccionar-se el Liber feudorum zies”. En el Llibre de viatges del jueu navarrès Benjamí de Tu-la combinació d’alt valor artístic i interès històric que Barcelona, que va assumir la pràctica capitalitat del nou reial- manufacturera. maior, una obra molt singular entre les produccions sumptuàri- dela (a. 1173) s’assenyalava que hi “arriben amb mercaderies sovint presenten. me, va esdevenir, alhora, motor i beneficiària de l’expansió. A es de les cancelleries de la seva època i que es troba ricament comerciants d’arreu: de Grècia, Pisa, Alexandria d’Egipte, l’entrada del segle xiii es va aturar de cop la dominació sobre miniada amb representacions cerimonials dels sobirans. de la terra d’Israel, d’Àfrica i de tots els confins”, alhora que Barcelona, de comtat carolingi a terres d’Occitània, a causa de la pressió militar del regne de s’anotava la presència d’“una santa comunitat [de jueus] amb França, en lluita contra els albigesos o càtars. En contraparti- La gran expansió urbana del segle xiii està feblement represen- homes savis i prudents”. regne mediterrani da, la monarquia barcelonina va orientar l’expansionisme vers tada en l’arquitectura, ja que han desaparegut les nombroses les illes del mar Balear, amb l’ocupació de Mallorca i Eivissa Liber iudicum popularis, compilat pel jutge Bonsom a Barcelona, 1011, i vigoroses cases de religiosos fundades llavors. Només en Si des de fora es remarcava l’activitat de la ciutat, aquesta Presa a l’emirat de Còrdova i incorporada a la frontera sud de (1229-1231), i cap al llevant peninsular, amb la conquesta de Biblioteca d’El Escorial-Photoaisa. resten la senzilla capella del Temple (núm. 17) o els vestigis ar- mateixa propiciava la presa de consciència urbana i convertia l’imperi de Carlemany el 801, Barcelona va quedar així histò- València (1232-1245). Aquesta progressió, que multiplicava queològics del primer convent de Santa Caterina (núm. 8). Les Barcelona en protagonista d’història i llegenda. “Cap i comen- ricament integrada a l’ordre carolingi en la seva evolució cap molt notablement el seus dominis, va seguir amb la conquesta si les obres de la Catedral documentades entre el 1035 i el 1058 millors creacions artístiques conservades d’aquest període són çament de Catalunya” fou anomenada en el Llibre dels reis al feudalisme. La tradició hispanogoda precedent al domini de Sicília (1282) i va obrir un fort conflicte amb el papat i la en substituïren la seu preexistent o només la reformaren. Tan- les pintures murals (núm. 3, 10, 13 i 16) d’importants residèn- (1277-1280), un tractat històric en el qual se n’explica la fun- cordovès pràcticament va extingir-se. Durant el segle ix fou guerra amb el reialme de França (1284-1285), que li disputava mateix, les notícies del sumptuós mobiliari litúrgic i de les tom- cies patrícies, bastides dins i fora del nucli murallat romà. S’hi dació per Hèrcules, amb un estol de nou barques vingudes de un petit nucli distant dels centres polítics de l’imperi, sense un la preponderància a l’occident mediterrani, on el casal reial de bes comtals o els treballs d’escultura incorporats al temple entre representaren majoritàriament imatges de cavallers o gestes Troia que li donarien el nom fabulós de Barca Nona. Segons paper eminent. El principal poder urbà era el bisbe, i la gover- Barcelona havia esdevingut una significada potència i ho seria Peça arquitectònica (imposta), segurament procedent de la Catedral els segles xii i xiii, com el portal de marbre del claustre, de talla militars contemporànies que exaltaven l’expansió del reialme i aquesta mateixa narració, un temps després, el cabdill got naren comtes de designació imperial dins d’amplis districtes, en els segles següents. romànica, segle xi, MUHBA. italianitzant (núm. 21), indiquen que la seu estotjava algunes de dels seus protagonistes, sempre amb gran qualitat, però també Cataló la poblaria amb els seus homes, els catalans. En ser estesos al sud i al nord del Pirineu. D’acord amb els canvis les millors obres romàniques del país. temes religiosos. Una peça major d’aquest gènere va presidir la conquerida als sarraïns per Lluís, fill de Carlemany, la ciutat en l’imperi, cap a la fi del segle la dignitat comtal va fer-se Debilitada la creixença a final del segle xi, Barcelona no va re-cuperar-se fins a mitjan segle següent, en un context diferent, sala principal del Palau Comtal o Palau Reial Major. fou dotada d’un nou ordenament per a l’establiment d’esglé-hereditària, i Barcelona, junt amb alguns territoris pròxims, va quan va erigir-se en capital del nou reialme, i a l’activitat agrí- sies i monestirs. L’antiga muralla seria donada als cavallers revertir al llinatge que va donar origen al casal comtal local. En suma, Barcelona aporta al romànic un seguit de pintures, mi- participants en la conquesta, mentre que a l’interior del recin- Aquest, malgrat reconèixer el monarca franc, va actuar de ma- cola va sumar-s’hi el desvetllament comercial i manufacturer. Durant el segle els canvis foren menors dins l’antic recinte niatures i obres arquitectòniques d’eminent valor artístic i també te s’hi establiria la gent de peu. Algunes d’aquestes llegendes nera gairebé sobirana i d’ençà del 950 va establir pactes amb xiimurat, on va consolidar-se el call o barri jueu. El teixit urbà va històric, especialment pel seu majoritari caràcter secular i per la tingueren una llarga supervivència. el califat cordovès, el qual combinava les aliances amb atacs afermar-se i dotar-se de trams planificats en diferents sectors seva vinculació als ambients comtals o reials i als seus entorns que culminaren amb l’assalt de la ciutat per Almansor el 985. d’extramurs, on progressaren les àrees especialitzades en pro- socials. Al tombant dels segles xiii i xiv les obres catedralícies i Segell de plom del comte rei Pere I el Catòlic, 1210, Arxiu Capitular de Girona. veïments i serveis, a més d’incorporar noves instal·lacions, com de la capella del Palau Reial Major significaren la substitució dels els banys. Arran de mar, entre el Regomir i Santa Maria del llenguatges romànics tardans per un de gòtic plenament format. Mar, va concentrar-s’hi l’activitat portuària i mercantil, que en Liber feudorum maior, representació del sobirà de Barcelona al capdavant de Creixement i transformació de la ciutat el segle immediat tindria un gran desenvolupament, amb la im- la seva cancelleria, c. 1160-1200, Arxiu Reial de Barcelona, ACA-Photoaisa. plantació de drassanes i alfòndecs per als mercaders. El segle x va significar el final del llarg procés desurbanitzador Barcelona no mostra, en els dos segles que seguiren la conques- que Barcelona experimentava des de la desaparició de l’Imperi En el segle xiii va cristal·litzar la nova forma urbana, que impe- ta carolíngia, una especial vitalitat, i fins passat l’any 1000 no hi d’Occident. Llavors encara estava plenament activa l’antiga raria fins força segles després. L’antic recinte es va soldar als ha obres significatives. D’època preromànica, els únics vestigis muralla romana, que donava a la ciutat el valor de fortalesa. barris extramurs per constituir un sol cos d’extensió multiplica- que es mantenen dempeus es troben al temple monàstic de Sant Moneda d’or barcelonina (mancús) del comte Berenguer Ramon I, A l’interior del seu recinte, una senzilla i discontínua edificació da. Això va fer obsoleta la vella muralla i va portar a protegir el Pere de les Puelles, la datació dels quals és insegura, entre els 1023-1024, MUHBA. convivia amb espais agrícoles, notables vestigis monumentals conjunt ciutadà amb un recinte fortificat més extens, consolidat segles x i xi. En les arts plàstiques destaca la rica ornamentació El desmembrament del califat, passat l’any 1000, va deixar romans i les dues peces eminents de l’autoritat urbana. Aques- d’ençà del 1285. Enmig del creixement encerclat per la nova d’estil carolingi, datada l’any 1011, del manuscrit Liber iudicum la iniciativa militar a mans dels barcelonins, que pressionaren tes eren la seu episcopal, d’origen antic, i el Palau Comtal, vin- murada hi havia les cases de religiosos mendicants i merce- popularis, obra jurídica de caràcter secular sorgida d’un escriptori Detall de la portalada romànica de marbre del claustre de la Catedral de l’al-Àndalus i, a canvi, obtingueren considerables compensa- culat a l’ordenament franc. D’ençà de mitjan segle, a extramurs Barcelona, segle xiii.daris i d’ordes militars implantats al llarg del segle. També s’hi local. cions o paries. Aquestes aportacions activaren els intercanvis es poblava el suburbi o burg, que acollia el mercat i el port. trobaven les noves residències patrícies, així com un nombre i permeteren als comtes excepcionals encunyacions de mo- creixent d’instal·lacions mercantils i artesanes. La ciutat s’havia De l’arquitectura del primer romànic se’n conserven importants Bona part de l’arquitectura religiosa dels segles xii i xiii segueix neda d’or o mancusos. L’acceleració de la feudalització de L’assalt d’Almansor, el 985, devia retardar el desenvolupament convertit en un gran centre econòmic i polític, que sobrepassa- testimonis d’edificis laics de caràcter residencial, però cap tem- els models evolucionats de romànic llombard, amb la incorpo- la societat va engendrar forts conflictes dins de l’aristocràcia urbà, però no va interrompre’l. Conseqüència d’això i del procés va l’àmbit català i del mateix reialme, per adquirir una dimensió ple. Els més remarcables són els del Palau Comtal (núm. 5), que, ració d’escultura. Hi pertany el temple del monestir suburbà i l’Església, de resultes dels quals el comte de Barcelona va de feudalització fou la conversió en castells de les portes de la mediterrània. En aquest segle els sectors dedicats al comerç per la seva gran entitat, constitueix una excepcional mostra d’ar- de Sant Pau del Camp (núm. 20), que, avançat el segle xiii, va imposar-se als grans vassalls i va estendre la seva preponde- muralla, a inici del segle xi, sota control del bisbe i del vescomte. marítim es dotaren d’organització pròpia, o consolat (1258), quitectura palatina d’aquesta època a escala continental. En són dotar-se d’un claustre d’originals obertures. En canvi, el desa- rància sobre la majoria de comtats catalans, independents, de Gradualment les seves torres i els seus llenços es transfor- mentre que els principals estaments urbans obtingueren del coetanis els vestigis de construccions (núm. 4) alçades sobre paregut claustre de Sant Pere de les Puelles (núm. 7) seguia els Pintura del Palau Comtal, o Palau Reial Major, que representa una cam- fet, del regne franc. maren en residències patrícies. Dins del recinte, l’edificació va monarca el govern municipal entre els anys 1270 i 1280. l’antiga muralla romana, a la Pia Almoina i la Canonja. No se sap models convencionals, com també ho feren les senzilles cape- panya militar del sobirà barceloní, mitjan segle xiii, MUHBA. Gerreta importada a Barcelona procedent de Síria, segle xiii, MUHBA. 950-1050 Dominis sota senyoria 1050-1150 Dominis sota senyoria 1150-1280 Dominis sota senyoria del casal de Barcelona del casal de Barcelona del casal de Barcelona Territoris feudataris Territoris feudataris Principals referents urbans documentats en aquest període, subdividit en Principals referents urbans documentats de nou en Principals referents urbans documentats de nou en aquest període, afegits als de l’etapa dos per l’assalt d’Almansor el 985, ja que separa una etapa d’escassa infor- aquest període, afegits als de l’etapa anterior. anterior, que finalitza amb la construcció d’una nova muralla, imposada pel rei Pere el mació escrita d’una de posterior progressivament abundosa. Gran el 1285, la qual va significar la fixació d’una forma urbana nova. Abans del 985 22. Molins de Soler 36. Portal d’en Campderà 1. Monestir de Sant Pere de les Puelles 23. Molins de Sant Pere 37. Capella de la Mare de Déu de la Guia i capella de Sant Sadurní 24. Molins de Mar o de Marcús 2. Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia 25. Desviació del Merdançar 38. Convent de Santa Caterina 3. Palau Comtal 26. Vilanova o sector de 39. Portal del Born 10 4. Església dels Sants Just i Pastor 1820 nova urbanització 40. Convent de Santa Clara 59 5. Església de Sant Miquel, 27. Palau Comtal Menor 41. Alfòndecs antigues termes romanes 28. Hospital i dormitori canonical 42. Convent hospitaler de Sant Joan 43 29. Església del Sant Sepulcre 32 de Jerusalem 55 Després del 985 30. Palau del Bisbe 22 43. Convent de Santa Maria de Jonqueres 1 44. Drassanes 6. Església de Sant Cugat del Rec 31. Cases de la milícia del 45. Capella de les Onze Mil Verges i via Francisca Temple 57 7. Església de Santa Maria del Mar 32. Monestir i vil·la del Sant 27 o de Santa Llúcia 54 48 Sepulcre, anomenat més 23 46. Capella de Santa Maria del Palau Reial Major8. Carrer de Santa Maria 11 42 endavant de Santa Anna 47. Comanda del Temple i capella de 49 9. Mercat 33. El Cagalell Santa Maria del Palau 5610. Torrent del Merdançar 12 34. Monestir de Sant Pau 28 48. Portal del Pou d’en Moranta 58 36 11. Burg dels Arcs Antics 19 6 49. Portal de les Cases de Berenguer 38 12. Torre de la Seu de l’Ardiaca 2 3 del Camp 29 45 35. Call jueu Vilarjoan 53 13. Castell Vell i porta Major 46 3735 14. El Miracle i cementiri del 15 14 13 30 25 50. Banys Nous i Call Menor 50 17 24 51. Convent de la MercèParadís 9 52. Convent de Sant Francesc 15. Castell Nou i porta Nova 21 5 4 34 Muralla romana (c. s. iv) 53. Portal de la Boqueria16. Porta, castell i burg del Regomir. Sector del Alazins o Aladins i 8 Aqüeducte romà (s. i ) 26 54. Porta Ferrissa 47 39 Riera o torrent 31 55. Portal de Santa Anna 40de la torre Ventosa 16 7 56. Hospital d’en Colom 17. Església de Sant Jaume Vies i camins principals 41 Àrea edificada 57. Hospital de Sant Llàtzer18. Pou de Moranta i Cogoll 58. Palau del Bisbe 19. Església i burg de Santa Maria del Pi Àrea d’edificació feble 44 59. Portal de Jonqueres 20. Areny o riera Maresmes i estanys 51 21. Església de Sant Pau del Camp 33 Església o monestir 52 Palau Sitjar Rec Comtal Portal Temple romà (s. i) Molí Instal·lació portuària (Segons E. Riu-Barrera) Portes de la muralla i castell (Segons E. Riu-Barrera) (Segons E. Riu-Barrera) Banys