Data de realització: a partir de 1998
Reg de zones verdes amb aigua 12
freàtica de Barcelona
Actors principals
Ajuntament de Barcelona
Sector de Manteniment i Serveis
Institut Municipal de Parcs i
Jardins
Clavegueram de Barcelona, SA
(CLABSA)
Transports Metropolitans de
Barcelona (TMB)
Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC)
Departament d’Enginyeria del
Terreny i Cartogràfica
Generalitat de Catalunya
Direcció General de Ports i
Transports
objectius Fer un ús més racional i eficient dels recursos hídrics a la ciutat, substituint
la utilització d’aigua potable per aigua del subsòl en aquells casos que no
requereixin la qualitat de l’aigua per al consum humà, com és el reg de
l’arbrat i dels parcs i jardins de Barcelona. A més, l’aprofitament de l’aigua
subterrània per a aquest i altres usos ajuda a controlar localment la pujada
del nivell freàtic per reduir-ne les filtracions a la xarxa del metro i a diverses
instal·lacions i subterranis d’edificis de la ciutat.
L’aigua freàtica darrera actuació impor- la seva sobreexplotació l’aqüífer. A partir de finals
a la ciutat tant en l’àmbit municipal per a usos industrials, el dels 70, va recuperant el
és la construcció del nivell freàtic disminueix seu perfil natural d’equili-
Dipòsit de les Aigües del fins a situar-se per sota el bri i comencen a aparèixer
L’aigua del subsòl de Parc de la Ciutadella a nivell del mar en gairebé greus problemes de
Barcelona ha estat explo- finals del segle XIX. tot el front litoral, amb la filtracions especialment
tada des dels romans. La Els anys 60-70, a causa de conseqüent salinització de en el metro de la ciutat .
descripció de necessitat d’utilitzar l’ai- ció i els parcs i jardins de entorn d’uns punts de
l’actuació gua d’altres ecosistemes la ciutat. captació, la majoria dels
naturals com el Llobregat, quals són a l’entorn de la
el Ter o l’Ebre. Altres usos municipals són xarxa del metro i de les
Des de 1998, a través del - controlar el nivell freàtic la neteja de carrers i clave- cisternes per a la neteja
Pla per a l’aprofitament de en alguns indrets de la gueram, i l’alimentació de dels dipòsits de regulació
l’aigua del subsòl de ciutat, en la mesura del fonts ornamentals i làmi- d’avingudes produïdes pels
Barcelona, l’Ajuntament possible. nes d’aigua. A més, també aiguats.
està impulsant un ús es contemplen altres usos
sostenible de les aigües El Pla d’actuació municipal mediambientals, i l’impuls
subterrànies, destinat a: 2000-2003, amb una del seu consum per indús-
- promoure la seva utilitza- inversió superior als 500 tries i particulars.
ció per a usos no destinats milions de pessetes, pre-
al consum humà i que, per veu que el 12% del consum La utilització d’aquesta
tant, no requereixen un municipal d’aigua provin- aigua requereix l’execució
procés de potabilització. gui del subsòl, destinant la d’una xarxa secundària de
- aprofitar els recursos majoria de la qual al reg distribució basada en Un dels hidrants on es
hídrics locals, reduint la de l’arbrat de nova planta- petits sistemes articulats carreguen els camions cisterna
fitxes de sostenibilitat
12 Reg de zones verdes amb aigua
freàtica de Barcelona
Zones verdes - A partir d’una xarxa: Parc del Palau de Tres Pins, on es carreguen els camions cisterna,
que es reguen Pedralbes, Turó Parc, parcs del Front Litoral  i es reguen els arbres dels carrers.
Parc de Diagonal Mar. Entre les actuacions en curs, es preveu per al
amb aigua - A partir d’antigues mines i pous: Parc del juny del 2002 que el 40% del consum d’aigua
Laberint d’Horta, Parc de l’Oreneta, Viver de de la muntanya de Montjuïc i el 100 % del
freàtica Tres Pins, Can Cadena, Can Mestres. parc de la Ciutadella per als serveis municipals
- A partir de 7 hidrants i el dipòsit del Viver de provingui també del subsòl.
Parc del Laberint d’Horta Parc del Palau de Pedralbes
Sistemes d’aprofitament d’aigües freàtiques
El volum anual
d’aigua del subsòl
que el 2003 es
destinarà al reg
de zones verdes és
equivalent a 1 illa
de l’Eixample de
21 pisos d’alçada.
Xarxes, dipòsits, bombes i hidrants en funcionament Xarxes, dipòsits, bombes i hidrants projectats
Fitxa tècnica Volum màxim d’aigua utilitzable per fer una - 20% dels 0,5 hm3/any per a la neteja dels
explotació sostenible i mantenir el nivell freàtic carrers
a les cotes actuals: 10 hm3/any (1140 m3/hora) - 0,35 hm3/any per a les fonts ornamentals i
làmines d’aigua 
Previsions per a 2000-2003 - 0,025 hm3/any per a la neteja del clavegue-
Consum dels serveis municipals: 1,1 hm3/any ram, bàsicament en els dipòsits de regulació
(10% de l’aigua freàtica utilitzable)
- 17,5% dels 3,6 hm3/any utilitzats per al reg de Consum total: 4,1 hm3/any (40% de l’aigua
zones verdes de la ciutat freàtica utilitzable)
Altres experiències A Catalunya, diversos ajuntaments de l’àrea A l’Estat Espanyol, cal ressaltar l’experiència de
similars metropolitana de Barcelona estan duent a Múrcia. En l’àmbit europeu, destaca la xarxa
terme actuacions similars. secundària de distribució de París.
Si voleu més informació, adreceu-vos als actors citats o al Centre de Recursos  Barcelona Sostenible
C/  Nil Fabra, 20 baixos 08012 Barcelona - Telf. 93 237 47 43 / 93 237 38 04          recursos@mail.bcn.es
fitxes de sostenibilitat