Data d’inici: 2001
Paviment sonoreductor
Disminució del soroll del trànsit a la ciutat 15
Actors principals
Ajuntament de Barcelona
Sector de Manteniment i 
Serveis
objectius de Implantar un nou paviment asfàltic a les principals vies i eixos viaris de
l’actuació Barcelona que permeti la reducció del soroll del trànsit - tant el soroll exterior
com la percepció sonora des de l’interior del vehicle- i la disminució de les
vibracions en els automòbils.
A més de contribuir a millorar la qualitat sonora de la ciutat - ja que el trànsit
rodat és la principal font de contaminació acústica urbana-, incorporar actua-
cions que introdueixin criteris de reciclatge i recuperació de residus.
Impulsar la innovació tecnològica en la conservació i millora contínua de
paviments vials de la ciutat relacionats amb la sostenibilitat.
descripció de un programa de manteni- es preveu renovar progressi-
l’actuació ment i millora de la pavi- vament 1.080.000 m2 amb
mentació dels carrers de la aquest tipus de paviment i, a
ciutat amb aquest tipus finals de 2002, el 70% de la
Després d’unes primeres d’asfalt a través de dos xarxa bàsica de circulació de
experiències, iniciades l’any programes de caràcter Barcelona i el 28% dels
1996, en què s’han provat estratègic: el Programa carrers de tota la ciutat
les qualitats i viabilitat del Marc d’Actuacions per a la tindran aquest nou recobri-
paviment sonoreductor per Minoració de la ment asfàltic.
reduir l’impacte sonor del Contaminació Acústica de La inversió prevista per
trànsit, l’Ajuntament de la Ciutat i el Pla de Millores l’Ajuntament de Barcelona
Barcelona duu a terme de la Connectivitat Viària. en aquesta actuació és de
durant el bienni 2001-2002 Durant el període 2001-2002, 15,8 milions d’euros.
el soroll com d’altres ciutats euro- també, de l’ús, molt estès, d'altres alteracions que
ambiental pees de característiques del transport privat. pertorben la salut de les
similars, té uns nivells El soroll ambiental, produït persones.
apreciables de soroll bàsi- fonamentalment pel tràn- És un dels aspectes recollits
La contaminació acústica cament com a conseqüèn- sit, a més d'una molèstia, a l’Agenda 21 de Barcelona
és una de les variables que cia del tipus de teixit és una de les causes dels com una de les disfuncions
indiquen la qualitat de vida urbanístic, d’una alta trastorns del son i pot ambientals més importants
d’una ciutat. Barcelona, densitat demogràfica i, provocar fatiga, estrès i de la ciutat.
fitxes de sostenibilitat
15 Paviment sonoreductor
Disminució del soroll del trànsit a la ciutat
El paviment sonoreductor Resultats de millora acústica
És un aglomerat asfàltic (mescla d’àrids, betum i D’acord amb l’Agència Europea del Medi Ambient
pols mineral) que minimitza els dos factors bàsics (Europe’s Environment: The Second Assessment,
causants del soroll del trànsit rodat: les vibracions 1998), es consideren tolerables les àrees urbanes
del pneumàtic en entrar en contacte amb l’asfalt i amb un nivell de so entre 55 i 65 dB (A); cal evitar
el fenomen de la ressonància de l’aire "bombejat" que augmentin les que tenen un nivell entre 65 i
pel pneumàtic (compressió/expansió). En primer 75 dB (A) i millorar les que durant el dia sobrepas-
lloc, per les seves característiques superficials, ja sen els 75 dB (A).
que la seva textura minora les vibracions. En A Barcelona, les actuacions del període 2001-2002
segon lloc, per les seves característiques estructu- proritzen repavimentar les vies en funció de la
rals, ja que, en ser un paviment porós, els buits connectivitat viària i del nivell acústic actual:
redueixen aquest efecte de la ressonància.
A més a més, aquest nou tipus d’asfalt millora les Segons la connectivitat viària: % en 
prestacions superficials del paviment com ara superfície
l’adherència. s/total 
En carrers molt El nou asfalt és una mescla asfàltica discontínua actuació
(sense els àrids de mida intermitja) tipus “M” o “F”
transitats, la carrers de connectivitat interna de 1er nivell 32,4
-en funció de la tipologia dels espais-, amb porus carrers de connectivitat interna de 2on nivell 23,8
reducció del estructurals (12-14%), aplicada en capes de 2 a 3
carrers de connectivitat interna de 3er nivell
centímetres. 28,4
soroll ambiental carrers de la xarxa local o secundària 15,4
equival, en Segons el nivell acústic: % en 
impacte sonor, a superfície
s/total 
reduir a la mei- actuació
tat els cotxes carrers de nivell acústic superior a 75 dB (A) 23,4
carrers de nivell acústic entre 70 i 75 dB (A) 48,3
que circulen pel carrers de nivell acústic entre 65 i 70 dB (A) 17,9
vial. carrers de nivell acústic menor de 65 dB (A) 10,4
La reducció del soroll ambiental és de 2-3 decibels
(dB (A)) i pot arribar als 4-5 decibels en carrers de
volum de trànsit alt.
A més a més del nivell sonor (Leq: nivell sonor
continu equivalent dB (A)), el paviment sonore-
Paviment sonoreductor ductor també permet millorar la qualitat del
soroll, ja que és especialment eficaç  a l'hora de
Materials reciclats reduir les freqüències mitjanes i altes, les més
molestes (Loudness: pressió sonora; Sharpness:
Des del punt de vista experimental, també s’han contingut de freqüències altes; Índex
fet algunes actuacions amb cautxú triturat de d’Articulació: percentatge de la comprensió
pneumàtic per promoure el seu reciclatge (Pg. òptima de paraules en una conversa).
Bonanova) i amb àrids minerals provinents de la Amb aquest paviment es disminueix tant l’impac-
demolició d’asfalts vells (calçada lateral te acústic exterior (el soroll provocat pel trànsit)
"Llobregat" Rda. General Mitre, entre C/ Alta de com l’interior (percepció sonora des de dins del
Gironella i C/Tres Torres). vehicle).
Altres experiències Barcelona és una de les ciutats europees amb més tenen paviments semblants.
similars superfície de paviment sonoreductor. A Catalunya, i Alemanya i França lideren aquestes pràctiques dins
a la resta de l’Estat, diverses carreteres i autopistes l’àmbit europeu.
Si voleu més informació, adreceu-vos als actors citats o al Centre de Recursos Barcelona Sostenible
C/  Nil Fabra, 20 baixos 08012 Barcelona - Tel. 93 237 47 43 / 93 237 38 04       recursos@mail.bcn.es      
fitxes de sostenibilitat