3 COL.LECCIÓ GUIES DE L’AGENDA 21 ESCOLAR 3  
En el camí de 
l’escola sostenible
Una nova guia per fer l’Agenda 21 Escolar
En el camí de l’escola sostenible GUIES DE L’AGENDA 21 ESCOLAR
 3          COL.LECCIÓ GUIES DE L’AGENDA 21 ESCOLAR
En el camí de 
l’escola sostenible
Una nova guia per fer l’Agenda 21 Escolar
BARCELONA, 2011
octubre de 2011
Edita: Ajuntament de Barcelona, Àrea de Medi Ambient, Departament d’Educació Ambiental
Continguts i redacció: Hilda Weissmann i Teresa Franquesa
Coordinació editorial: Pilar Rodriguez 
Col·laboradors: Mireia Abril, Laia Capdevila, Alba Castelltort, Margarida Feliu, Nacho Mercader, Clara 
Solé i Marta Vilar.
Fotografies: les imatges que apareixen procedeixen de diversos centres educatius que formen part del 
programa d’Agenda 21 Escolar de Barcelona i també de diferents particulars que ens han cedit el seu 
material  gràfic. A tots ells els donem les gràcies per fer possible la il·lustració dels conceptes presen-
tats en aquesta guia.
Disseny i maquetació: Faino comunicació, sl
Dipòsit legal:  B-11
2 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Sumari
Presentació 6
PRIMERA PART 9
Introducció 10
Presentació de les fases de l’A21E 20 
Desenvolupament de les fases de l’A21E 24
Fase de motivació 25 
Fase de diagnosi 38
Fase d’exploració d’alternatives i presa de decisions 68
Fase d’acció 84
Fase d’avaluació 106
SEGONA PART 121 
Transformant un projecte en un programa 122
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 140
Avançar en xarxa 156
A manera de conclusió 164 
Bibliografia i recursos 165 
3
A l’Elisenda Fusté,
que ens ha encomanat entusiasme 
per a no conformar-nos amb poc,
in memoriam.
4 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Ens plau molt presentar aquesta guia de les AMPA, s’han implicat en la recerca 
destinada a acompanyar els centres de solucions per millorar el medi ambient, 
educatius de Barcelona en el seu començant per la seva realitat quotidiana. 
camí cap a la sostenibilitat.  I ens plau es- Tots aquests infants i joves han estat apre-
pecialment perquè ja no es tracta d’una pro- nent a analitzar les situacions i a confiar en 
posta teòrica, com era la guia que va servir la pròpia capacitat creativa i de treball per 
per al llançament del programa Agenda 21 donar-hi respostes. 
Escolar, fa 10 anys, sinó que aquest d’ara és En moments de crisi com els que vivim, 
un llibre viu, nascut de les experiències re- la ciutat necessita més que mai la mena 
als dels centres i del diàleg entre els seus d’iniciatives que desenvolupen les escoles 
protagonistes. En efecte, teniu a les mans en aquest programa: projectes col·lectius, 
un text que no exposa idees abstractes, sinó impulsats per una visió compartida, duta 
realitats ben concretes. a terme per persones conscients del valor 
A través del Programa Agenda 21 Escolar de les accions de cadascú. Per això, com a 
l’Ajuntament estimula i dóna suport als cen- Ajuntament ens sentim orgullosos de la fei-
tres educatius per dissenyar, dur a terme i na que s’està fent a les escoles, i voldríem 
avaluar plans d’acció orientats a la millora de que aquesta guia, que és un instrument de 
l’entorn. En el període de funcionament del treball, fos també un reconeixement a tots 
programa, són un centenar de milers els nois els equips pedagògics que posen energia i 
i noies de Barcelona que, liderats pel seu pro- entusiasme en formar noves generacions 
fessorat i molt sovint acompanyats per mem- més responsables i més capaces de forjar 
bres del personal no docent i per les famílies una ciutat, un país i un planeta millors.
Joan Puigdollers i Fargas
Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans
5
Presentació
Un llarg viatge comença amb el primer pas 
Lao-Tsé 
(c. 570 - c. 490 aC)
A la cartellera de l’entrada de l’escola algú 
hi ha penjat un dibuix esquemàtic de l’es-
fera terrestre, unes mans que la sostenen 
o l’abracen: aquest curs, us heu compromès a fer 
la vostra Agenda 21 Escolar. 
I de què es tracta, doncs? La imatge ja ens en 
dóna una idea: la Terra, tenir-ne cura, responsa-
bilitzar-nos de la seva conservació... Sí. Però no 
pas d’una manera abstracta o retòrica, sinó amb 
un projecte molt concret i ben arrelat en l’entorn 
immediat. El pla és revisar la pràctica de l’escola 
amb criteris de sostenibilitat, identificar alguns 
aspectes en els quals volem millorar i fer-ho. Ben 
simple. I alhora ben complicat.
La guia que teniu a les mans és el resultat 
d’obrir camí en aquesta direcció. És fruit de deu 
anys d’implicació de 352 escoles i instituts de 
Barcelona en la transformació del mateix centre 
i del seu entorn. Del treball de milers de nens i 
nenes, de nois i noies i el seu professorat, de cui-
neres i jardiners, de personal d’administració i de 
neteja, de pares i mares, de directores i d’inspec-
tors, de tècnics de barri i de gestors municipals. 
6 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
També de l’equip d’educadores del programa, 
que els hem acompanyat en la trajectòria.
A les pàgines següents intentarem seduir-
vos perquè us enroleu també en aquest viatge. 
Exposarem quina és la finalitat d’embarcar-nos, 
quines fites ens marquem en el trajecte, amb 
quins recursos comptem... I, sobretot, us expli-
carem aventures ja viscudes, èxits i fracassos 
reals, experiències que ens han fet una mica 
més savis. I que tenim el plaer de compartir.
Perquè la bona notícia és que no caminem 
sols. Som moltes les persones que avancem 
aprenent les unes de les altres, en una xarxa 
de suport i d’intercanvi, d’estímul i de reconei-
xement.
Sigueu-hi molt benvinguts i benvingudes! 
Presentació 7
8 
Primera part
9
Introducció
Parlem de 
sostenibilitat
Una sola terra
La problemàtica fonamental es 
pot dir en quatre paraules: la Terra 
Fa  pocs centenars d’anys, la gran majo- se’ns fa petita, els recursos de 
ria de la gent naixia, vivia i moria sense 
tota mena s’esgoten i cada vegada 
moure’s gaire del mateix lloc geogràfic. El 
serà més difícil de tenir-los en 
món semblava molt gran; els horitzons, infinits. 
Aquesta idea encara es va reforçar amb les migra- abundància, el món es tanca i no és 
cions dels europeus cap a Amèrica: allà hi havia possible de continuar l’expansió a 
molt camp per córrer, territoris vastíssims, bos- què ens havíem acostumat. 
cos d’arbres gegants, nodrits ramats de bisons, 
recursos immesurables... I si parlem del mar, a la Ramon Margalef
1976
sensació d’indiscutible immensitat s’hi afegia la 
d’abundància il·limitada de peixos. 
Naturalment, la manera de pensar i de viure, 
el sistema econòmic inclòs, responia a aquesta 
percepció del món. No podia ser d’altra manera. 
Quan el 1776 Adam Smith va escriure La rique-
sa de les nacions –obra en la qual postula que el 
creixement pot ser infinit–, damunt la Terra hi 
havia 800 milions de persones i només Europa 
i el Sud-est d’Àsia eren regions intensament ur-
banitzades: Austràlia i Amèrica eren continents 
gairebé buits i a l’Àfrica el comerç d’esclaus havia 
fet estralls. 
10 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Avui, en canvi, la Terra se’ns fa petita. Ens 
movem d’un lloc cap a l’altre amb poques hores 
i veiem des de casa el que succeeix a l’altra pun-
ta del món. No hi ha territoris verges ni indrets 
per descobrir. De boscos gegants en queden 
només retalls. Els bisons van arribar al límit de 
l’extinció. Les pesqueres dels grans bancs estan 
pràcticament exhaurides. El nombre d’humans 
està a punt d’atènyer els 7.000 milions. Des de 
l’espai hem vist el planeta blau sobre l’espai ne-
gre, definitivament petit i limitat.
Neix en nosaltres la consciència del límit. 
Comencem a preocupar-nos pels recursos, es-
pecialment pels no renovables, i per la quali-
tat de vida. També per la pèrdua de la riquesa 
i de la bellesa que desapareix amb les espècies 
que s’extingeixen. Se’ns planteja el repte de fer 
compatible la conservació del medi ambient i 
la qualitat de vida per a tothom. cercar el progrés desitjat s’ha desentès de les 
D’aquí ve que parlem de sostenibilitat. Vo- conseqüències indesitjables. 
lem trobar la manera de viure sense destruir Ens cal posar en joc la nostra intel·ligència i 
les bases ni la diversitat de la vida, gestionant creativitat per generar noves idees, solucions so-
els recursos de tal manera que cobreixin les ne- cials i tecnològiques, individuals i col·lectives, 
cessitats de la població actual i siguin duradors per aprendre a progressar sense malbaratar 
per als qui vindran després. Volem aprendre a recursos, per evitar l’escandalosa iniquitat en 
viure sense negar-nos el futur. la distribució d’aquests recursos entre la pobla-
ció, i per prevenir disfuncions en els sistemes 
L’habilitat de ser sostenible naturals que, a la curta o a la llarga, repercutei-
xen sobre la salut i el benestar dels humans, ja 
sigui a escala local o global.
Què vol dir sostenibilitat? S’entén força bé si Tanmateix, canviar de mentalitat costa molt. 
girem la paraula: “l’habilitat de ser sostenible”. La nostra actual forma de vida recolza sobre ba-
És a dir, de durar, de viure bé sense fer malbé, ses filosòfiques i culturals àmpliament i sòli-
de no matar la gallina dels ous d’or. És una dament assumides, per més que comencem a 
habilitat que col·lectivament tenim poc desen- admetre que segurament són insostenibles. En 
volupada, ja que fins ara la nostra manera de són exemples representatius la concepció de 
Parlem de sostenibilitat 11
l’ésser humà com totalment independent del 
medi, l’assumpció que necessitem posseir cada 
dia coses noves –i com més millor– per assegu-
rar el nostre benestar, la convicció que no hi ha 
límits per al creixement, la visió de la tecnologia 
i la ciència com a instruments totpoderosos, o 
la seguretat que l’estil de vida occidental –basat 
en l’espiral producció-consum– representa l’es- El Compromís de Barcelona amb 
tadi més elevat de la civilització. 
Evolucionar cap a formes de vida que si- la Sostenibilitat
guin sostenibles requereix per força qüestionar 
aquests principis i treballar activament en el Fa gairebé vint anys, a Rio de Janeiro, els 
disseny d’una nova cultura que integri l’exis- estats de tot el món es van comprometre a fer 
tència de límits, que assumeixi que desenvolu- un pla d’acció que s’anomena Agenda 21. La 
pament humà no és només creixement, que en intenció era començar a fer els canvis necessa-
el pla material substitueixi l’opulència –entesa ris per iniciar el segle XXI amb bon peu i poder 
com energia que no sabem usar i consum que avançar cap a una manera de viure de la huma-
no convertim en satisfacció– per eficiència i nitat sobre la Terra que pugui durar i que sigui 
que, en el pla de les mentalitats, canviï prepo- millor per a tothom.
tència per prudència. Un aspecte molt important d’aquesta pro-
posta és que tothom està convidat a fer la seva 
Agenda 21, el seu propi pla per avançar cap a la 
sostenibilitat amb objectius de millora i propò-
sits per corregir els aspectes desavinents. 
Com milers de ciutats d’arreu del planeta, 
Barcelona ha plasmat en l’Agenda 21 local la 
Ens cal construir col·lectivament seva voluntat de fer canvis significatius en la 
una nova cultura de la sostenibili- transició cap a una ciutat més sostenible. El 
procés participatiu d’elaboració de l’Agenda 
tat i l’educació pot ser clau. 21 de Barcelona va culminar en l’adopció del 
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, un 
document que conté 10 objectius, i 10 línies 
d’acció.
12 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
ELS 10 OBJECTIUS
1 Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà.
2 Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qua-
litat.
3 Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.
4 Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat 
saludable.
5 Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables
6 Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilit-
zació i el reciclatge.
7 Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i 
de participació.
8 Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupa-
ment sostenible.
9 Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i 
la comunicació ambiental. 
10 Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la coope-
ració internacional.
Parlem de sostenibilitat 13
El Compromís és un document de referèn- La implicació de les escoles i 
cia per a tota la ciutadania. En el marc del Com- instituts
promís, tothom pot impulsar iniciatives per 
contribuir a assolir els deu grans objectius que 
compartim: cada ciutadà, cada empresa, asso- La primera edició del programa Agenda 
ciació i entitat, cadascú al seu nivell, pot fer el 21 Escolar es va convocar ara fa deu anys, pel 
seu pla d’acció per la sostenibilitat. Les escoles març de l’any 2001, el mateix mes que el Con-
també. Com qualsevol altra organització ciuta- sell Municipal de Medi Ambient i Sostenibili-
dana, és clar, però amb motius afegits en raó de tat presentava “Cap a l’Agenda 21 de Barcelona. 
la seva missió educativa. Document per al debat”, i iniciava el procés de 
participació ciutadana que conduiria, un any 
més tard, a l’adopció del Compromís Ciutadà 
Avui (2011) més de 700 organitza- per la Sostenibilitat. 
cions ciutadanes han signat el Com- El programa Agenda 21 Escolar concretava 
la idea d’un projecte educatiu, adreçat als cen-
promís, obligant-se voluntàriament no 
tres escolars de totes les etapes educatives, que 
sols a treballar per contribuir a assolir 
actués en consonància amb el procés d’elabora-
els objectius, sinó també a concretar ció de l’Agenda 21 de la ciutat. A través del pro-
aquesta contribució en un pla d’acció. grama, les comunitats educatives dels centres 
s’implicaven en un moviment ciutadà desti-
14 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Tsit! Vols que t’expliquem per-
què fem l’Agenda 21 al nostre 
centre?
Junts, a l’escola, aprenem a decidir el millor 
per conviure en pau amb les persones i el planeta, 
aprenem a gestionar els recursos i a fer millores 
concretes en el nostre entorn. Perquè sabem que un 
millor futur també depèn de nosaltres.
Des de fa ja 10 anys, les escoles i instituts de 
Barcelona treballem amb visió de futur
nat a diagnosticar, aportar solucions i assumir 
• perquè sabem que és intel·ligent asse-
compromisos per fer una ciutat més sosteni-
gurar la nostra pròpia qualitat de vida
ble, començant per l’entorn més immediat, és 
• perquè sabem que és solidari pensar en 
a dir, per la mateixa escola.
els que vindran després de nosaltres
Vèiem les escoles i els instituts com un ele-
• i també perquè imaginant un futur mi-
ment importantíssim de la vida ciutadana, no 
llor trobem maneres de viure millor des 
solament per la funció educativa que exerceixen 
d’ara.
sobre els alumnes, sinó també per l’efecte mul-
tiplicador i exemplar que tenen per a altres col- Volem assegurar-nos el futur perquè hi ha 
lectius de la comunitat educativa: famílies, per- coses que ens indiquen que no anem bé i que 
sonal no docent, subministradors, veïns, etc. podem anar pitjor si no rectifiquem:
Alhora, érem conscients que un procés am- Ω Consumim massa, malgastant recursos 
biciós de canvi i millora contínua de la institu- que es poden esgotar
ció escolar, com el que proposàvem, no es des- Ω Ens repartim malament els recursos i aug-
envolupa sense un gran esforç del professorat. menten les desigualtats entre les persones
Per això vam dissenyar un programa en el qual Ω Contaminem l’aire, l’aigua i la terra i po-
els elements adreçats a estimular i motivar es sem en perill la nostra salut
combinaven amb els destinats a fornir suport Ω Destruïm els hàbitats de moltes espècies 
sòlid al professorat. d’animals i plantes i també la bellesa del 
D’aquesta manera, a més d’una oportunitat nostre entorn.
d’implicació cívica, l’Agenda 21 Escolar esde- Per això ens cal canviar, per garantir-nos 
venia una eina per promocionar els projectes una Terra on es pugui viure i on valgui la pena 
innovadors d’educació ambiental que s’estaven viure. Conscients que el nostre benestar a llarg 
intentant desenvolupar, des de feia anys, en di- termini depèn de la manera com tenim cura de 
verses escoles de la ciutat. nosaltres, dels altres i de l’entorn.
Parlem de sostenibilitat 15
Fem l’Agenda 21 de l’escola
Barcelona, com 10.000 ciutats més d’arreu Sostenibilitat L’educació ambiental 
del món, ha fet la seva Agenda 21, concretada en per a la sostenibili-
els objectius i les línies d’acció del Compromís tat és un procés orientat a estimular l’interès 
Ciutadà per la Sostenibilitat. Moltes empreses, per les qüestions socioambientals i a enfortir 
associacions, gremis, sindicats, hospitals, co- la capacitat de les persones per treballar indi-
merços i altres col·lectius ciutadans també s’hi vidualment i col·lectivament en la solució dels 
han apuntat. I les escoles i els instituts ens hi problemes actuals i en la prevenció dels que 
hem implicat més que ningú! puguin venir.
Sabem que per fer possible el canvi cal que 
tots ens hi posem, que no hem d’esperar que Ciutadania L’Agenda 21 de l’esco-
els altres “facin els deures”. Tots hem de fer en la es configura alhora 
la mesura de les nostres possibilitats. Pensant com un projecte d’educació, de participació i 
globalment i actuant localment, com diu la ve- d’implicació cívica, que actua com a reconeixe-
lla màxima ecologista. ment, estímul i suport a la introducció de cri-
teris de sostenibilitat en el funcionament dels 
centres i és una nova oportunitat per reforçar 
els vincles entre escola i ciutat. 
Innovació En el marc de l’Agen-
da 21 de Barcelona, el 
programa Agenda 21 Escolar vol promocionar 
la innovació educativa en la línea de l’Educació 
per a la Sostenibilitat.
Transformació No es tracta d’una edu-
cació per comprendre 
i admetre, sinó per comprendre i actuar. Ente-
nent que l’escola és el primer “ambient”, que 
fem entre tots, el programa engresca les comu-
nitats educatives a “refer-lo” conscientment, 
per tal de millorar-lo a la llum dels objectius 
del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. 
16 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Flexibilitat El procés pren forma que l’alumnat en sigui protagonista i que, 
pròpia en cada cen- des de ben petits, els infants aprenguin pre-
tre, el qual dissenya el seu projecte i el concre- nent part en una experiència de canvi real, 
ta en allò que ell mateix decideix. Tanmateix, dissenyada i executada per ells mateixos amb 
totes les escoles del programa tenen en comú la col·laboració i l’orientació del professorat 
uns trets fonamentals: en totes desenvolupa i –si més no– amb la complicitat de la resta 
un procés participatiu de revisió dels planteja- de la comunitat educativa.
ments i de les pràctiques educatives, que pro-
voca canvis reals en els centres i en el mateix Aprenentatge A través de l’acció 
entorn. aprenem a aprendre. 
El procés en ell mateix és la principal lliçó. I, a 
Participació El caràcter participa- més, l’experiència positiva d’haver millorat el 
tiu del procés és es- nostre entorn ens farà sentir amb l’ànim neces-
sencial, perquè crear cultura de sostenibilitat sari i el control suficient per comprometre’ns 
vol dir dissenyar solucions amb les aportaci- de nou en l’acció conscient.
ons de tothom. D’una banda, cal posar a tre-
ballar la imaginació creadora de cadascú per Experiència Tenim el convenci-
fer aflorar alternatives noves i insospitades a ment que la millor 
la nostra manera de viure insostenible. D’una metodologia d’educació per la sostenibilitat és 
altra, canviar només és possible si la volun- la participació en projectes reals de transforma-
tat de fer-ho és compartida àmpliament. I tot ció de l’entorn que proveeixin els participants 
això és cert tant en el conjunt de la societat, de criteris i constitueixin en si mateixos una 
com en l’àmbit restringit de l’escola, en el experiència reeixida.
qual podem assajar processos i solucions a 
petita escala. Llarg termini No es una proposta 
d’acció puntual, sinó 
Protagonisme Per fer l’Agenda 21 que convida els participants (alumnat, profes-
Escolar no és obli- sorat, famílies i altres membres de la comuni-
gat que tota la comunitat educativa s’hi in- tat escolar) a implicar-se en un projecte a mitjà 
volucri des de bon començament, tot i que i llarg termini.
el propòsit és implicar a poc a poc tots els 
seus membres. Però resulta imprescindible 
Parlem de sostenibilitat 17
L’Agenda 21 escolar és:
Ω un projecte a mitjà i llarg termini
Ω de transformació de la mateixa escola o 
institut
Ω que parteix del desig de construir una es-
cola i una societat més sostenibles
Ω mitjançant la formació de persones que 
siguin capaces i se sentin capaces de 
transformar la seva realitat.
18 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Per això
Ω s’esforça en la progressiva comprensió i 
adopció de criteris de sostenibilitat
Ω suscita la participació de tots els compo-
nents del centre, en particular de l’alum-
nat
Ω organitza un aprenentatge participatiu, 
que estimuli en els nois i les noies el 
pensament crític, l’adopció de perspec-
tives múltiples, la deliberació i la nego-
ciació i que generi l’hàbit de la presa de 
decisions individuals i col·lectives
Ω atén amb cura el clima educatiu i està 
alerta als missatges del currículum 
ocult.
Aquesta escola 
Ω està oberta al món, sap que la classe va 
més enllà de las parets del centre, apro-
fita els recursos de l’exterior i es projec-
ta positivament al seu entorn al mateix 
temps que procura disminuir la seva pet-
jada ecològica.
Ω és conscient que ens queda molt per 
aprendre i cerca amb interès oportuni-
tats de formació professional
Ω desenvolupa procediments de segui-
ment, reflexió i avaluació que alimentin 
les seves accions futures: l’escola no és 
només el centre on es va a aprendre, és 
també una organització que aprèn.
Parlem de sostenibilitat 19
Presentació de les fases 
de l’A21E
El pecat més gran és no fer res perquè 
només pots fer ben poca cosa 
Edmund Burke 
(1729-1797)
Fer l’escola o l’institut més sostenible im-
plica una aproximació holística al centre 
educatiu que suposa, entre altres coses, 
establir una interrelació estreta entre els aspec-
tes educatius i els de gestió. Una aproximació 
que en cap cas no suposarà començar de zero, 
sinó avançar des del que ja s’està fent, consoli- Un pla de treball 
dant el que funciona i revisant allò que calgui El programa Agenda 21 Escolar proposa una 
per tal d’enfortir la coherència entre el discurs metodologia senzilla i flexible que pretén ser 
i la pràctica. El que sí que exigeix és estar dis- útil per ajudar a cada centre a fer el seu propi 
posats a canviar poc o molt les maneres de fer. camí, progressant cadascú al seu ritme, segons 
Un canvi que serà possible si l’escola, com a les seves característiques, possibilitats o nivell 
organització, se sent capaç d’aprendre. de compromís. No hi ha un ‘’llistó” predeter-
minat per superar. Cada centre ha d’analitzar 
el seu punt de partida i determinar els seus ob-
jectius i les seves accions, tenint en compte que 
no interessa tant el punt on s’arriba com el pro-
grés continuat. El resultat serà la síntesi entre 
el que és desitjable i el que és possible.
L’esquema de treball es basa en cinc fases que 
configuren un model d’anàlisi i d’intervenció. 
En algunes d’aquestes fases l’alumnat és el prin-
20 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
cipal protagonista; en d’altres, l’alumnat s’invo- entre els aspectes ambientals, econòmics i so-
lucra activament, però la responsabilitat recau cials, la relació entre les opcions que prenem i 
en el professorat amb la col·laboració estreta les seves conseqüències... Tot això fent possible 
d’altres col·lectius que conformen la comunitat que cadascú expressi i ampliï la seva percep-
educativa: les famílies, el personal de cuina, de ció. Aquest procés, tindrà com a resultat l’exis-
neteja i de manteniment, els educadors de lleu- tència d’un col·lectiu cada vegada més ampli, 
re i de menjador, les entitats del barri... disposat a participar en qüestions rellevants en 
l’entorn escolar, sobre alguna de les quals ens 
proposarem actuar.
Fase de motivació
El propòsit d’aquesta fase és suscitar i aug-
mentar l’interès i el compromís dels qui for- Fase de diagnosi
men la comunitat educativa, com més persones El propòsit d’aquesta fase és identificar i 
i més col·lectius millor. En aquest sentit, cal analitzar quins són els principals problemes 
trobar espais, ocasions i maneres d’interrogar- al centre i al seu entorn, quina dimensió te-
se sobre el nostre entorn –el nostre centre, la nen, descriure’ls amb detall per tal d’arribar a 
nostra ciutat, el nostre planeta–, què ens agra- comprendre’ls en profunditat i esbrinar-ne les 
da i què ens desagrada, quina responsabilitat possibles causes. Haurem d’observar, mesurar, 
hi tenim, perquè val la pena implicar-nos-hi, calcular, enquestar, investigar, comparar... per 
com ens agradaria que fos, què podem fer per establir punts forts i punts febles. Els aspectes 
millorar-lo... També es consideren les connexi- a diagnosticar poden ser molt variats i solen es-
ons entre l’escola i el món exterior, els vincles tar relacionats amb:
Presentació de les fases de l’A21E 21
• l’ideari del centre en relació amb la sosteni-
bilitat i com es manifesta en les pràctiques 
educatives
• què s’ensenya?, és a dir com s’integren en 
les programacions els continguts i les com-
petències vinculades amb els principis de 
sostenibilitat 
• la coherència entre el que es pretén ense-
nyar i com s’ensenya 
• la qualitat dels espais al centre i el seu en-
torn 
• la gestió dels recursos energètics i l’aigua, el 
consum de materials, la compra, l’alimenta-
ció, el tractament dels residus, la mobilitat, 
la biodiversitat, el confort acústic...
• el context social i el funcionament intern 
del centre 
• els aspectes socials vinculats als principis 
de la sostenibilitat: la participació, la comu-
nicació, la responsabilitat, l’autonomia, les 
actituds davant els canvis... S’hi contemplen:
• les relacions entre el centre i l’entorn proper • canvis d’infraestructura (obres, reparacions o 
i llunyà substitucions de l’equipament, etc.), 
• canvis organitzatius tant els que es vinculen 
més directament amb aspectes de gestió dels 
Fase d’exploració d’alternatives espais i dels recursos (control de la despesa 
i presa de decisions energètica, criteris de compra, canvis en la 
El proper pas és posar-nos d’acord en les co- neteja, el reg, l’ús o la reutilització de mate-
ses que volem canviar, i establir prioritats basa- rials, etc.) com els canvis organitzatius asso-
des tant en el que és més important com en el ciats als aspectes més pedagògics (gestió del 
que és més factible. A partir d’aquí instituir un temps, distribució i ús dels espais, etc.), 
pla que concreti fites, calendari i responsables. • canvis de comportaments de les persones i 
Identificar solucions per als problemes és un dels grups per millorar aspectes que depenen 
aspecte molt important del procés, ja que per- de l’acció de tots i de cadascú i que posen de 
met la formació de criteris i la pràctica de les relleu la importància de ser competent en la 
regles de joc democràtiques. dimensió social, interpersonal i personal.
22 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Fase d’acció Fase d’avaluació 
En aquesta fase ens proposem organitzar La fase d’avaluació és entesa com un 
i posar en pràctica l’acció programada amb procés dinàmic, continu i sistemàtic, mit-
la participació –segon correspongui– de di- jançant el qual verifiquem els èxits assolits 
versos col·lectius i membres de la comunitat i els aspectes poc reeixits en funció dels ob-
educativa. Donar oportunitats per aprendre el jectius que ens hem proposat. L’avaluació 
que convingui i posar el que aprenem (con- ens donarà informació per ajustar els objec-
tinguts factuals, conceptuals, procedimentals tius i les estratègies del nostre projecte. Ens 
i actitudinals) a la pràctica és fonamental. Pas- ha de permetre extreure’n aprenentatges i 
sar a l’acció fa que el procés no romangui un d’aquesta manera realimentar el procés i 
simulacre, sinó que esdevingui experimenta- continuar innovant, partint del model d’es-
ció real de les alternatives que hem bastit col- cola que hem imaginat.
lectivament. És fonamental donar a tota la comunitat 
educativa l’oportunitat d’expressar la seva per-
cepció sobre la marxa del projecte, sobre la 
pròpia participació, sobre el que ha canviat i el 
que falta canviar, sobre el que hem après....
Les fases que us hem presentat, lluny de 
ser enteses com un camí lineal, han de ser 
enfocades com un projecte en espiral, com 
una mena d’escala de cargol que desenvo-
luparà al llarg dels cursos escolars accions 
educatives i millores de gestió cada vegada 
d’una manera més àmplia i profunda, adap-
tada a les possibilitats i a les característiques 
de cada escola i de cada institut. 
L’experiència ens ha demostrat que mol-
tes de les iniciatives reixides acaben formant 
part de l’entramat institucional, queden in-
corporades al projecte d’escola. Però ens cal 
estar alerta, ja que es tracta d’un entramat 
dinàmic que ha d’anar al compàs dels nous 
requeriments socials i dels canvis que es 
puguin donar en el mateix centre.
Presentació de les fases de l’A21E 23
Desenvolupament de les 
fases de l’A21E Si busques resultats diferents, 
no facis sempre el mateix. 
Albert Einstein 
Com veurem en el capítol següent, les cinc de l’ordre o de la simultaneïtat de les fases que 
fases que proposem desenvolupar en les A21E cada projecte prevegi realitzar, suggerim que 
responen a propòsits i a estratègies diferents i es desenvolupin sempre i de manera contínua 
complementàries. objectius i accions: 
Tot i que la seqüència té una lògica inter- • per promoure i/o ampliar el compromís i la 
na, fàcil d’inferir, aquesta preveu un alt grau participació
de flexibilitat. Independentment de la selecció, • per avaluar els processos i els resultats.
24 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Quina és la raó que ens sorprenguem espontà-
niament davant d’un succés determinat? Aquesta 
sorpresa sembla sorgir quan una observació entra 
en conflicte amb el nostre model mental del món. 
El desenvolupament d’aquest model mental és, en 
Motivació certa manera, el resultat d’un camí que va de sor-
presa en sorpresa. És el que jo vaig experimentar en 
la meva infància, quan el meu pare em va mostrar 
una brúixola. El fet que la seva agulla assenyalés 
invariablement el nord va produir en mi una pro-
funda impressió. Estava convençut que, darrere del 
comportament de les coses, hi havia d’existir una 
causa oculta que jo necessitava descobrir. 
Albert Einstein
Un element clau per a l’èxit de qualsevol ini-
ciativa que vulguem emprendre a la institució 
escolar és comptar amb el suport i la complici-
tat de tants membres de la comunitat educativa 
com sigui possible: com més millor! Suport i 
complicitat que en el marc de l’Agenda 21 Es-
colar són expressió de l’interès per implicar-se 
en un procés de canvi. 
Per això, l’objectiu d’aquesta fase és suscitar 
i incrementar el compromís i la participació de 
més persones i de més col·lectius.
La motivació és l’impuls que inicia, guia i 
manté un comportament específic amb la fina-
litat d’aconseguir la fita desitjada: les ganes i 
la il·lusió que ens subministren l’energia per 
implicar-nos en l’acció.
Motivació 25
A les escoles i als instituts intervenen tinuada, al llarg de tot el procés, i no tan sols 
persones molt diverses i és natural que tro- en iniciar l’A21E.
bem en el professorat i en altres treballa- Per seleccionar i programar activitats que 
dors no docents un gran ventall d’actituds i ajudin a aquest propòsit és important iden-
de motivacions respecte a la conveniència o tificar quin és el punt de partida. Es tracta 
l’oportunitat d’involucrar-se en l’Agenda 21 de reconèixer els punts febles i els punts 
Escolar. forts, és a dir, qui podrien ser els còmplices 
És possible que inicialment la preocu- potencials i, si és possible, analitzar els mo-
pació per les problemàtiques socioambien- tius que generen actituds de desmotivació. 
tals i l’interès per generar canvis sorgeixin Fent aquesta mena de diagnosi de l’escenari 
de la iniciativa d’alguns membres o d’un on volem actuar escollirem aquelles accions 
col·lectiu, ja sigui de l’equip directiu, d’un que poden ser més adequades i tenir millor 
sector del professorat o potser de les famí- acollida.
lies. En altres casos, la motivació pot ser A l’hora de programar accions de moti-
compartida per la major part del claustre, vació, hauríem de trobar la manera d’evi-
fet que facilita el desenvolupament del pro- denciar la relació directa que existeix en-
jecte. tre les nostres accions més senzilles i la 
Sigui quina sigui la situació inicial, hem seva repercussió en l’ambient. Així l’A21E 
de considerar el fet que qualsevol centre no es veuria com la inclusió de noves te-
educatiu renova cada any una part de la seva màtiques en el projecte curricular, sinó 
població d’alumnat i de famílies i amb fre- com una forma diferent i millor de fer les 
qüència incorpora professorat nou. És per coses, que ha d’impregnar el nostre com-
això que emfatitzem la necessitat de pro- portament diari i conformar una autèntica 
moure accions de motivació de manera con- ètica.
26 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Es tracta d’organitzar accions engresca-
dores per generar diàleg, que donin opor-
tunitats per expressar opinions o fer sugge-
riments, per comparar punts de vista, per 
informar sobre el desenvolupament de les 
accions fetes o per fer, per donar a conèixer Recordem que:
les nostres inquietuds davant determinats 
fets que tenen lloc en el propi entorn, per Hem d’afavorir l’establiment d’un 
desenvolupar la capacitat de fer-se pregun- clima favorable, respectuós amb les con-
tes i el desig de trobar respostes o d’impli- cepcions i els temps personals i esperar 
car-se activament en la programació o l’exe- que d’aquesta manera i a poc a poc tot-
cució del projecte que hem decidit dur a hom es vagi interessant i sentint que té 
terme al centre. alguna cosa a dir i a fer i que les seves 
Les accions poden estar adreçades a tots actituds són valorades o, si més no, com-
els sectors o a un col·lectiu específic: alum- preses.
nat, famílies, professorat, personal no do-
cent, entitats vinculades al barri, al progra- El propòsit de la fase de MOTIVACIÓ és 
ma o a tot el centre en general. afavorir el compromís i la participació 
de la majoria dels membres o col·lectius 
de la comunitat educativa.
Motivació 27
Què fan les escoles?
A la recerca de suport
... finalment, ahir vam poder lliurar a les famílies els materials informatius 
sobre l’Agenda 21 Escolar per animar-los a apuntar-se a les diverses comissions 
que tenim al cole. Volem captar més gent perquè ens ajudi!! ...
... hola, torno a ser jo, la mestra coordinadora de la Comissió Verda: és per 
comunicar-vos que tenim tres nous vocals, dues mares i un pare, ara sí que 
serem imparables!!  
Motivar els desmotivats: quin repte!
La setmana passada ens vam reunir per analitzar les causes de la desmo-
tivació de bona part dels nostres companys i companyes amb l’esperança de 
trobar-hi alguna resposta. El nostre centre inclou diverses línies, des d’infantil 
a batxillerat. Som una bona colla de professors i professores, de fet hi ha gent 
amb la qual jo no he parlat mai. He convidat a tothom, però ha vingut només un 
petit grup. Els que han vingut ho fan de manera voluntària, sense cap imposició 
externa. Alguns es mostren il·lusionats i pregunten per on hauríem de comen-
çar, percebo una subtil impaciència. Volen veure resultats ... i aviat!
Tot just començada la reunió, se senten les primeres queixes:
- ... som molt pocs, els companys del meu cicle són absolutament indife-
rents als temes ambientals ... passen de tot ...
La Maria interromp i amb certa ironia planteja:
- Tens sort, a mi em diuen la “maniàtica per l’ecologia”, em fastigueja tant 
que acabo discutint-me amb qualsevol que es posi al meu camí... Afortuna-
dament amb els alumnes és diferent, ells són permeables a tot el que els 
proposo.
28 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Per a la Maria i per a la resta dels professors, resulta evident que el primer és 
aconseguir que els seus companys de treball vibrin en la seva mateixa sintonia. 
Estic d’acord amb ells. La pregunta és com aconseguir-ho.
Les respostes no es fan esperar:
- Cal motivar-los...
- Cal explicar la importància de participar-hi...
- Penso que els falta informació, no ho fan de mala fe...
Mentre suggereixen alternatives per millorar la informació, em pregunto: en 
quin tipus d’informació estem pensant?, és un problema de la quantitat o de la 
qualitat de la informació?, la possessió de coneixements és garantia de canvi?
No vull desanimar-los amb les meves preguntes, ja veurem què passa, més 
endavant.
El valor de la comunicació: tenim una radio
Els nois i noies de 3r i 4t hem decidit fer una ràdio ambiental. Cada progra-
ma que s’emet es basa sobre un tema d’interès de l’ambient. Cada trimestre 
escollim un tema. Llavors investiguem i elaborem un guió on hi ha una breu 
explicació de la problemàtica, aspectes i consells per millorar i un conte que re-
presenti el nostre tema. Després busquem les músiques i assagem el muntatge 
del nostre programa de la Ràdio de les Tres RRR. Després anem al Centre de 
Recursos del nostre barri on hi ha una emissora i enregistrem el programa que 
s’emet en directe per Internet. 
Hem fet un programa sobre el tema del reciclatge i el pròxim serà sobre la 
contaminació. Al juny farem un programa de cloenda i presentarem un resum 
de totes les activitats de l’Agenda 21 escolar on també donarem uns consells 
ambientals de cara a l’estiu.
Motivació 29
Al començar el curs hem instal·lat una cartellera
Vam buscar un lloc ben visible a l’entrada de l’escola i vam començar a po-
sar informacions molt diverses sobre temàtiques socioambientals: retalls de 
premsa amb notícies i articles d’opinió, anuncis sobre cursos i conferències, un 
fulletó sobre bones pràctiques relacionades amb el consum de l’aigua, algun 
treball dels nostres alumnes...
Quan havia transcorregut un mes, vam començar a sospitar que la cartellera 
no tenia més entitat que la taca d’humitat amb la qual convivíem des de feia 
temps i que ningú semblava veure.
Ens vam reunir a prendre un cafè i a pensar que alguna cosa s’hauria de can-
viar. La Roser proposà compartir la nostra preocupació amb els seus alumnes i 
la primera resposta va ser decisiva:
- Quina cartellera?, va preguntar en Manel.
Ens tornem a reunir. Decidim començar per definir qui seran els destinataris 
de la cartellera: els alumnes? les famílies? els nostres companys i companyes? 
És evident que, si volem que la consultin els alumnes, no pot estar a l’alçada 
d’un adult. El destinatari definirà també el contingut de la informació, el llen-
guatge, la complexitat... Finalment algú suggereix que la cartellera podria ser 
gestionada pels mateixos alumnes i d’aquesta manera seria més probable que 
el seu interès per llegir-la augmenti.
Hem plantejat als grups de 5è i 6è la idea de formar un grup voluntari que 
coordini i es faci responsable de la cartellera. Els nens i les nenes s’entusias-
men i posen mans a l’obra. Decideixen que els càrrecs de responsables seran 
rotatius i duraran un mes, que hi haurà seccions fixes com al diari, que ells 
mateixos triaran els millors treballs del mes per posar-los a la cartellera, que hi 
haurà un racó d’informació per a les famílies i per als mestres i comentaris de 
llibres i pel·lícules i ....
Només cal pensar com animar a la gent a acostar-se a la cartellera i a llegir-
la...
30 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Del desànim a la confiança
Moltes vegades tenim la sensació de trobar-nos sols i ens preguntem si tots 
aquests esforços i tot el temps dedicat serveixen per a alguna cosa. La resposta 
la podem trobar en el moment menys pensat. Avui, al caseller de secretaria, 
m’he trobat un parell de CD amb una nota que deia: “Són per llençar, quan 
vindrà el Punt Verd Mòbil?”.
El pregó de Carnestoltes
El pare de la Sandra i en Ferran ens ho deia a cada reunió: està molt bé el 
que feu a l’escola: els tallers de natura, les activitats a l’hort, amb les tortugues, 
al bosc... 
- Però i el reciclatge?
Calia tractar el tema: els residus. La selecció d’escombraries i el reciclatge a 
l’escola d’una manera que ens impliqués a tothom: petits i grans. Calia també 
trobar una forma d’introduir la qüestió que fos entenedora, atractiva i engres-
cadora. Ens va semblar una bona idea iniciar la campanya a través de la festa de 
Carnaval: els alumnes de 6è, a classe de plàstica, abordarien el tema i confecci-
onarien un Carnestoltes fet de materials de rebuig. 
Per altra banda, el pregó tractaria sobre la selecció d’escombraries i en Car-
nestoltes, de forma irònica i divertida, ens “manaria” posar-nos a reciclar.
Aplaudiu, galifardeus, Si us explico que he nascut
que he sortit d’una galleda dintre d’un contenidor,
per venir a dir, com cada any: no us esvereu, poca-soltes.
De la gresca obro la veda! No us penseu que faig pudor!
Motivació 31
Estic fet de molts colors, I ara que m’heu escoltat;
d’objectes que algú ha llençat, Jo, escombriaire imperial,
de pots ampolles, de papers... el Rei de la Brossa Neta,
Jo sóc l’home reciclat! inauguro el CARNAVAL!
Tinc pulmons de tetrabrik, Feu el que us vingui de gust.
tinc la cara de bidó, Crideu ben fort i salteu,
músculs de llauna i de plàstic engegueu-ho tot a dida,
i la llengua de cartró. balleu fins que rebenteu.
He vingut a divertir-vos, “Pro”, sobretot, no oblideu
De tot vull que us en rigueu, El que acabeu de sentir.
“pro” també vinc a manar-vos: Que ningú no s’”escaquegi”.
vatua el món, recicleu! Vinga, tothom a obeir!
Que dins les escombraries Si no voleu portar el món
(no feu ganyotes de fàstic) a les seves acaballes,
hi ha gent que ho barreja tot Redimonis bufaruts!
tant si és orgànic, com plàstic. Seleccioneu les deixalles!!!
Pareu atenció al que us dic: No empastifeu el planeta!
Ho esteu tot contaminant volem la terra ben neta!!!
i a fer un món més sostenible cal que separem la merda!
ja us podeu anar afanyant! tots volem la terra verda!!!
El missatge va ser molt ben rebut per part de tota l’escola, la forma com 
s’havia introduït ho feia fàcil... i aquell any, per primer cop, no es va cremar el 
Carnestoltes, sinó que, seguint les seves consignes, es va desmuntar el ninot 
per poder-lo reciclar separant les seves parts segons els materials.
32 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Què més fan les escoles i els 
instituts?
Ω Vam organitzar una taula rodona adreçada 
a les famílies sobre “L’alimentació infantil”. 
Paral·lelament l’alumnat va fer un taller de 
cuina.
Ω Forma part de la nostra tradició organitzar 
dues vegades a l’any una xerrada, una confe-
rència o una taula rodona amb la participa-
ció de persones vinculades a un tema d’inte-
rès i d’actualitat: experts, usuaris, alumnat, 
organitzacions no governamentals, entitats, 
etc.
Ω Convidem companys d’altres centres del 
barri, perquè ens parlin dels seus assoli-
ments i de com superar els possibles obs-
tacles.
Ω L’alumnat organitza cada any un debat in-
Ω Regularment compartim amb els companys 
tern sobre un problema concret de l’entorn 
i companyes del claustre una experiència 
o del centre o d’una notícia periodística.
viscuda amb l’alumnat dins o fora del cen-
tre o una activitat realitzada amb un grup Ω L’alumnat de cicle superior fa una campa-
concret. nya breu però intensa sobre una temàtica 
d’actualitat o entorn d’un esdeveniment: dia 
Ω Intercanviem els materials, idees o suggeri-
sense cotxes, dia de l’arbre, dia de la solida-
ments recollits en un curs o seminari.
ritat, etc.
Ω Cada curs escolar organitzem una festa 
Ω Hem elaborat una enquesta d’actituds en-
aprofitant un esdeveniment, per exemple 
vers el medi ambient, la vam enviar a les 
el Dia del Medi Ambient, el Dia de l’Aigua, 
famílies, al professorat i a l’alumnat de se-
etc.
cundària, Finalment hem comunicat els re-
Ω El Dia Europeu sense cotxes, vam convi- sultats i les conclusions al web del centre. 
dar tota la comunitat educativa a una bici- Hem sabut que altres instituts fan accions 
cletada. semblants aprofitant la revista de l’institut.
Motivació 33
Ω Fem visites que promoguin l’interès sobre 
la problemàtica socioambiental, per exem-
ple: visita a una depuradora, a una instal-
lació d’energia solar, a una deixalleria, o fem 
un recorregut guiat per la ciutat o el barri, 
etc.
Ω Hem col·locat caixes decorades en totes les 
aules per tal de recollir papers usats per una 
cara perquè d’aquesta manera puguin ésser 
reutilitzats.
Ω Després d’una festa amb presència de 
l’alumnat i de les famílies, vam mesurar el 
pes i el volum d’algunes fraccions de resi-
dus (llaunes i envasos de plàstic) i vam re-
presentar en un mural l’impacte ambiental 
que suposa la utilització d’aquests envasos.
Ω Hem organitzat un taller de fabricació de 
joguines amb material de rebuig per a les 
mares i pares dels nostres menuts. Hem 
aprofitat l’ocasió per discutir criteris a l’ho-
ra de comprar joguines: criteris econòmics, 
ambientals i educatius.
Ω Freqüentment convidem les famílies –ma-
res, pares, avis o àvies–, a col·laborar activa-
ment en alguna de les accions programades 
en l’A21E: ajudar en feines relatives a l’hort, 
al jardí, transmetre vivències o records, etc.
Ω Realitzem una proposta d’intercanvi de 
llibres amb la participació de les famílies, 
amb altres centres educatius o entitats del 
barri i a propòsit del dia de Sant Jordi.
Ω L’alumnat va explicar les dades i conclusi-
ons de l’ecoauditoria del paper als cursos 
que no hi van participar.
34 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Reflexions sobre la pràctica
Al llarg d’aquests 10 cursos d’A21E hem ben segur aquesta resistència de vegades passi-
comprovat un creixement exponencial de la va (jo no hi participo) o activa (fomentar un cert 
motivació per les problemàtiques ambientals. malestar) té també altres causes que haurem 
La percepció de les problemàtiques ambien- d’intentar analitzar. Ara volíem centrar-nos en 
tals s’ha anat ampliant, del local al global, de la el paper que té la informació a l’hora d’ajudar a 
gestió dels recursos a la seva distribució, dels motivar els desmotivats.
símptomes a les causes. Alhora, ha anat crei- Resumint, ens preguntem: és necessari co-
xent la consciència que darrere els conflictes nèixer per canviar?, és suficient? 
ambientals n’hi ha de socioeconòmics i cultu- Moltes vegades la informació està disponi-
rals, i que tots els grans problemes –la pobresa, ble però no arriba al destinatari i això passa 
el consum dilapidador, la degradació ambien- amb l’alumnat, però també amb el professorat 
tal, el creixement de la població o els conflictes o amb la ciutadania en general. Què impedeix 
entre grups humans– estan íntimament inter- les persones apropiar-se del missatge?
connectats.
Aquest augment de la motivació explica en 
gran part el nombre d’escoles i d’instituts inte-
ressats a iniciar i continuar fent educació am-
biental i les actituds proactives d’un nombre 
gens menyspreable de membres de les comu-
nitats educatives.
Aprendre dels èxits és una estratègia que 
ens ha donat moltes satisfaccions, però també 
hem d’analitzar l’origen de les dificultats per 
ser capaços de modificar-ne les causes i no tan 
sols els símptomes.
Tal com insinuava una de les mestres dels 
exemples anteriors, sembla que la manca 
d’informació actua negativament a l’hora de 
convidar el professorat,  altres treballadors 
no docents, les famílies i fins i tot l’alumnat 
a involucrar-se en un projecte de canvi. “Tot 
no serveix per a res”, “això no és més que una 
moda”, “jo no ‘crec’ en aquestes coses”, són 
alguns dels arguments dels “desmotivats”. De 
Motivació 35
L’experiència docent ens ofereix nombrosos 
exemples de situacions en què es produeix una 
asintonia entre el que ensenyem i el que els 
alumnes aprenen. Les causes són múltiples.
Per exemple:
Ω la relació entre els continguts proposats, el 
desenvolupament cognitiu i els requisits per 
assimilar cadascun d’aquests continguts,
Ω les dificultats que sorgeixen a partir que 
l’alumnat interpreta la informació des de 
representacions diferents dels que planteja 
el professor,
Ω i també a causa de la manca de motivació.
És clar que no n’hi ha prou d’oferir infor-
mació. Hem d’aconseguir passar de la infor-
mació a la comprensió. Un possible camí és 
promoure un flux d’informació bidireccional, 
és a dir, generar un veritable procés comunica-
tiu. Escoltar, assabentar-se, donar “permís” per 
opinar... Potser aquesta sigui una de les claus 
per aconseguir que molta més gent comenci a 
apropiar-se de la informació disponible i aug-
menti la seva motivació.
Altres pautes per augmentar la motivació 
poden passar per:
Ω donar un marge de llibertat respectant els 
temps i l’autonomia personal,
36 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Ω tenir en compte les necessitats i prioritats 
de cada col·lectiu per tal d’adequar la temà-
tica o la proposta,
Ω afavorir l’intercanvi de parers per compartir 
objectius i creences comunes,
Ω suggerir accions originals, creatives, 
Ω incrementar la responsabilitat personal i 
col·lectiva,
Ω oferir informació transparent, actualitzada, 
contrastada i, molt especialment, no dog-
màtica.
Ω ajudar a pensar que hi ha bons motius per 
involucrar-se
Ω ajudar a descentrar-se, facilitar que es pu-
guin veure les coses des del punt de vista 
dels altres,
Ω destacar la importància de sentir-se compe- Recordem que:
tent,
Independentment de la temàtica esco-
Ω fer visibles els èxits assolits i agrair la par- llida per portar a terme la vostre Agenda 
ticipació o les propostes a les persones que 21 Escolar, tots els centres s’haurien de 
les han fet arribar. plantejar accions de motivació.
La motivació és, sense dubte, una con-
dició necessària, tot i que no suficient, per 
promoure en les persones la percepció 
i el desig d’un canvi positiu, és el motor 
que –si es donen les circumstàncies fa-
vorables– posarà en marxa un procés de 
transformació.
Motivació 37
Obro els ulls, veig l’espectacle del món i, és clar, 
me’n meravello.
Llavors, per pensar la meravella, considero les 
dues opcions que es presenten. Una: el món és un 
món de preguntes i la meva tasca és buscar les res-
Diagnosi postes. L’altra: el món és un món de respostes i a 
mi em toca descobrir de quines preguntes. Aquest 
camí condueix, més tard que no pas d’hora, al co-
neixement científic i a la investigació. La història 
de la ciència és la història de les bones preguntes. 
S’avança quan canvia la pregunta. La resposta és 
gairebé rutina. 
Jorge Wagensberg
L’objectiu d’aquesta fase és identificar i 
avaluar problemes socioambientals i les seves 
causes. Poden ser problemes que percebem al 
nostre centre, a l’entorn proper i, fins i tot, a la 
ciutat. 
Estar motivat i ser capaç de preguntar-se so-
bre els principals problemes socioambientals 
de la nostra escola o institut és, sense dubte, 
un bon començament. Però cal fer un pas més. 
Es tracta de descriure’ls, de determinar quina 
dimensió tenen i de tractar de comprendre qui-
nes són les causes que els provoquen. D’una al-
tra manera, estaríem temptats d’iniciar accions 
que suposen un canvi, però no deixaria de ser 
com treballar a cegues: no tindrem cap referèn-
cia sobre el punt de partida i, en conseqüència, 
38 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
tampoc no sabríem quin és l’impacte del nostre ons més que no pas aplicar-nos a dur a terme 
esforç. determinades pràctiques donades per bones. 
Aquest és un dels valors d’iniciar un nou Davant d’un nou problema, sabrem com cercar 
projecte fent una diagnosi, però n’hi ha un al- una alternativa adequada? O haurem d’esperar 
tre que encara és més important. Es tracta de sempre que algú ens digui què cal fer? Davant 
tenir present que la principal finalitat de l’A21E un comportament establert, sabrem canviar-lo o 
és educativa, és a dir, que el seu propòsit, és adaptar-lo quan aparegui una solució millor? 
promoure canvis en les persones i no tan sols Incorporar activitats que ajudin a establir 
en l’entorn físic del centre. quins són els punts forts i els punts febles 
Posar safates a les aules per aprofitar la reuti- suposa per a l’alumnat i per la resta de mem-
lització de paper, comprar i donar a cada alumne bres de la comunitat educativa una oportunitat 
un recipient per portar l’esmorzar (i d’aquesta d’aprenentatge que no hauríem de menysprear. 
manera eliminar l’ús del paper d’alumini), esta- Un aprenentatge que podran transferir a altres 
blir criteris d’estalvi en l’ús de la fotocopiadora àmbits i a altres situacions.
o qualsevol altra millora, no són accions gens Finalment, una diagnosi suposa fer dife-
menyspreables. Però tenen un valor educatiu re- rents activitats i aplicar un conjunt d’eines que 
latiu. Solen promoure canvis d’hàbits concrets, exemplificarem oportunament i que té moltes 
però no ajuden a un aprenentatge en el sentit coincidències amb el que s’anomenen les eco-
ampli. Ens interessa aprendre a cercar soluci- auditories.
Diagnosi 39
Què podem diagnosticar?  
Quan, com i qui ho pot fer?
Tal com hem indicat, els possibles aspectes 
que s’han de diagnosticar es diferencien no tan 
sols pels seu contingut, sinó també pels sectors 
i actors que actuen com a protagonistes reals 
i pel tipus d’activitats que s’adeqüen millor a 
cada cas.
Començarem a descriure en primer lloc 
quins aspectes corresponen diagnosticar al pro-
fessorat amb la inestimable participació d’altres 
membres de la comunitat educativa. 
ment de les persones que conformen la comu-
1. Diagnosi de l’ideari del centre en relació nitat educativa, en la tria del que consideren 
amb la sostenibilitat i com es manifesta en més important, en la manera de distribuir el 
les pràctiques educatives. temps o d’organitzar els espais, en la decisió 
L’objectiu d’aquesta diagnosi és analitzar d’utilitzar o no llibres de text únics, en les me-
quins valors, actituds, normes i comporta- todologies d’ensenyament, en la manera en 
ments en relació amb l’ambient formen part què viuen i gestionen la institució... 
del projecte educatiu. Es tracta de detectar tant Els documents escrits declaren l’ideari del 
els aspectes positius sobre els que es vol apro- centre, els objectius generals i les línies d’acció 
fundir com les possibles mancances i punts previstes, expressen què es vol fer. En canvi, la 
conflictius que es vulguin modificar. pràctica quotidiana és el que efectivament es 
Sovint l’ideari ambiental del centre es troba fa. Aquestes dues expressions de la filosofia 
expressament redactat en el seu Projecte Educa- ambiental del centre poden ser coherents entre 
tiu, tot i que no exclusivament. També es fa pre- si o es poden percebre contradiccions entre els 
sent en els cartells, fulletons o altres canals que valors desitjats i els comportaments observats.
contenen missatges on s’anuncia un esdeveni- Així mateix, pot ser que hi hagi una filosofia 
ment, s’informa sobre un fet puntual, es convi- compartida sense fissures per tota la comunitat 
da les famílies o altres membres de la comunitat educativa o, al contrari, es pot observar la pre-
a una reunió o a col·laborar en una iniciativa... sència de filosofies diverses i contradictòries. 
L’ideari ambiental del centre, o el que ano- Per exemple, dins el mateix claustre, entre el 
menem la seva filosofia ambiental, també es claustre i el personal no docent, entre el claustre 
pot llegir en la pràctica diària, en el comporta- i l’alumnat, entre el professorat i les famílies. 
40 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
En tot cas, hem de reconèixer que no hi cació escolar i la familiar?, com es manifes-
ha escoles neutrals, perquè, més enllà de les ten els acords i/o els desacords?
orientacions generals o de les normatives de 
l’administració, cada col·lectiu té unes caracte-
rístiques pròpies que conformen el seu ideari i 2. Diagnosi del clima social del centre i del 
té una manera particular de concebre i de rela- model organitzatiu per potenciar la participa-
cionar-se amb l’ambient. ció, la responsabilitat, l’autonomia, la coope-
Fer una diagnosi sobre l’ideari ambiental ració, la comunicació...
del centre hauria de ser una ocasió excepcional L’objectiu d’aquest segon aspecte va molt lli-
per “repensar l’escola que volem” i respondre a gat al de l’ítem anterior. En aquest cas es tracta 
aquestes preguntes i a d’altres de semblants: d’esbrinar si el clima social en el qual l’alum-
• Quina educació desitgem que rebin els nat aprèn, actua com un factor positiu en el 
nens, les nenes i els joves per poder desen- desenvolupament dels valors, actituds i com-
volupar-se en un món canviant i complex? portaments que formen part ineludible d’una 
• Quines competències destaquem com a fo- educació cap a la sostenibilitat. No podem es-
namentals? perar que els nois i les noies valorin allò que 
• Com es manifesta la filosofia ambiental en no es valora al centre ni es manifesta en la seva 
la vida escolar? organització interna. 
• Com s’expressen els principis de sostenibi- Cada escola i cada institut té una cultura do-
litat? minant que s’expressa –entre altres aspectes– en 
• Com perceben el claustre i les famílies l’estil d’interacció entre els diversos col·lectius 
l’ajust entre els valors que prioritzen l’edu- que formen part de la comunitat escolar.
Diagnosi 41
Interessa analitzar tots aquells aspectes de • si s’anima a la presentació d’iniciatives in-
la cultura escolar que creen una atmosfera novadores;
d’aprenentatge estimulant per a l’alumnat i no • si s’invita a debatre i a reflexionar sobre el ti-
tan sols per a ells, també per al professorat, per pus d’organització escolar que permeti una 
a les famílies i per a tots els membres de la co- vida harmònica entre les persones, i entre 
munitat escolar. Ens referim a: les persones i l’entorn; 
• el respecte a les diverses opinions i creences; • si s’estimula la col·laboració i la cooperació, 
• les oportunitats per prendre decisions i cosa que, entre altres aspectes, es manifesta 
compromisos. Si els diferents actors –prin- en el clima de confiança i d’obertura, o en la 
cipalment l’alumnat– compta amb temps i capacitat de demanar i oferir ajuda.
espais per suggerir, planificar, executar, ges-
tionar i avaluar les seves iniciatives; La presència o l’absència d’aquests aspec-
• si tothom té accés a una informació transpa- tes és la clau d’una educació cap a la sostenibi-
rent, comprensible i rigorosa; litat i requereix un debat profund per arribar 
• si existeixen mecanismes per assegurar pro- a acords consensuats entre tota la comunitat 
cessos de comunicació entre els diversos ac- escolar. Són processos lents ja que es tracta 
tors en un clima democràtic; d’identificar aspectes subtils i subjectius que 
• si es contribueix a fer que l’alumnat sigui depenen de l’escala de valors de les persones 
capaç d’analitzar, d’interpretar i de valorar implicades. L’experiència ens ha demostrat 
per si mateix la informació que rep; que una bona part de l’èxit a l’hora de diag-
• si es potencia la creativitat de les persones nosticar –i en fases posteriors d’introduir 
i els grups implicats en la recerca de nous canvis–, depèn de la capacitat de lideratge de 
models i solucions per assolir nou reptes; l’equip directiu. 
42 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
3. Diagnosi de les relacions entre el centre intercanvis d’experiències i de coneixements 
i l’entorn exterior (altres centres, entitats del amb altres centres educatius i diferents tipus 
barri i de la ciutat, organitzacions...) d’entitats crea lligams horitzontals i simètrics, 
L’objectiu de d’aquest tercer aspecte és diag- i es potencien processos comunicatius entre 
nosticar les relacions entre el centre i l’entorn, els diversos actors.
detectar els diversos tipus d’intercanvi que s’es-
tableixen, la seva finalitat i els seus continguts, Protagonistes de la diagnosi dels tres 
els actors que hi intervenen, l’origen, l’ampli- aspectes esmentats
tud i la intensitat d’aquestes iniciatives. La diagnosi de l’ideari del centre, del clima 
Factors d’origen divers, però molt associats social i dels vincles amb l’exterior són temàti-
a la percepció social que l’escola és un lloc més ques que tenen com a principal protagonista el 
segur que el carrer, la plaça, i en general que la claustre de professors i professores. Si el centre 
ciutat, han promogut en aquests darrers anys té una clara predisposició a considerar que es 
un fort rebuig o, si més no, por i reticències, a tracta d’aspectes sobre els quals tota la comuni-
sortir de l’escola o de l’institut. Tanmateix, les tat educativa hauria de poder participar, caldria 
recerques sobre la seguretat ciutadana conclo- convocar les famílies i també els treballadors no 
uen que la presència d’infants al carrer no no- docents del centre (secretaria, conserge, serveis 
més és un indicador de la seguretat que hi ha de cuina, neteja, manteniment, etc.). Segons la 
en aquest indret: s’ha demostrat que recuperar temàtica, es podrà convidar i/o consultar ins-
el carrer per a la infància actua en si mateix titucions o associacions vinculades al centre i 
com un factor apaivagador. al tema. A l’hora de recollir dades, té un valor 
Es tracta de recuperar l’esperit d’una esco- inestimable la consulta a l’alumnat.
la i d’un institut oberts, que constitueixi per 
a l’alumnat i el professorat una invitació per-
manent a implicar-se de manera activa en les 
preocupacions, les problemàtiques i les inici-
atives transformadores que hi ha en la realitat 
propera i llunyana. Un centre obert no sola-
ment permet que la realitat externa entri a les 
seves aules, també surt a buscar-la, amb una 
actitud solidària i compromesa. Quan l’alum-
nat surt de l’escola o de l’institut pot incor-
porar la comunitat local –incloses les famíli-
es– com un recurs per a l’aprenentatge. Els 
Diagnosi 43
Organització
Les exigències quotidianes de la feina a 
l’escola fan que el professorat es debati entre 
resoldre els temes urgents o s’ocupi dels as-
pectes importants. Per enfrontar aquesta di-
cotomia i arribar a un bon port amb eficiència 
es recomana escollir una coordinació de tot el 
procés, ja sigui una persona o un grup. Aques-
ta persona o ens coordinador ha de tenir un 
caràcter dinàmic i executiu, i ser capaç d’es-
tablir relacions positives i productives amb 
totes les parts implicades. Haurà de proposar 
un model d’organització que dependrà de qui-
nes i quantes persones hi participaran, de la 
tradició escolar pel que fa a la participació, del 
temps disponible, de la freqüència de les ses-
sions, etc.
Una proposta d’organització per abordar 
aquests temes és promoure reunions de discus-
sió que poden ser sectorials o intersectorials. 
És a dir, ens podem reunir per agrupaments 
naturals (per exemple: el claustre, el personal Recordem que:
no docent, les famílies o les institucions) o bé 
podem animar-nos a organitzar reunions in- Es tracta que s’impliqui la major part 
tersectorials en les quals participin diversos dels sectors. Cada centre determinarà 
sectors de la comunitat educativa. Segons es –en funció de les seves pròpies circums-
consideri adequat, es valorarà en quin moment tàncies– quins col·lectius participaran. És 
convé passar de les reunions sectorials a les in- molt important assegurar canals eficients 
tersectorials o viceversa. de comunicació, de manera que tothom 
tingui ocasió d’opinar i d’intervenir.
44 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Suggeriment d’activitats i eines per • Jornada “Com millorar la nostra escola”
fer la diagnosi dels tres aspectes es- • Congrés de la comunitat escolar
mentats • Lectura i anàlisi de documentació (projec-
Una bona estratègia per assolir els objec- tes, programacions, cartes, comunicacions, 
tius plantejats és trobar els recursos més adi- normatives, fulletons, cartelleres...)
ents. En el cas que ens ocupa, ens referim a • Enquestes adreçades a diferents col·lectius 
escollir les activitats més adequades a les nos- (inclòs l’alumnat) per recollir les seves per-
tres possibilitats i expectatives. Es poden dur cepcions sobre quins aspectes haurien de 
a terme: canviar, per què, com s’hauria de fer...
• Diàlegs, seminaris, debats, grups de discus-
sió, assemblees A la bibliografia, trobareu recursos que 
• Tallers de visió de futur presenten un conjunt d’activitats i de jocs 
• Consulta a experts (entrevistes, xerrades, molt apropiats per dinamitzar grups de refle-
taules rodones...) xió i d’anàlisi.
Recordem que:
És important dur un registre detallat 
de totes les sessions que s’utilitzaran per 
redactar una síntesi que tindrà, com a mí-
nim, dues finalitats:
comunicar a la comunitat educativa el 
resultat de les discussions i els acords per 
donar oportunitats de seguir pensant i de 
fer aportacions sobre aquests temes.
ajustar la redacció del PEC a partir dels 
acords als quals s’ha arribat.
Diagnosi 45
Què més pot diagnosticar el pro- 4. Diagnosi sobre com s’integren en les 
fessorat? programacions els continguts i les competèn-
cies vinculades als principis de sostenibilitat
L’objectiu d’aquesta diagnosi és identificar 
Els aspectes següents que s’han de diagnos-
en les diverses programacions la presència o 
ticar s’integren en el que són les tasques quo-
l’absència d’objectius, de competències bàsi-
tidianes del professorat: programar el que ha 
ques i de continguts vinculats als principis de 
d’ensenyar, com s’ha d’ensenyar i de posar en 
sostenibilitat. El seu propòsit és detectar el grau 
pràctica. 
de coherència entre el que es pretén ensenyar i 
Us suggerim analitzar la presència d’objec-
el que efectivament s’ensenya i s’aprèn.
tius, de continguts, d’estratègies metodològi-
En definir la finalitat de l’educació, els do-
ques i de recursos didàctics vinculats als prin-
cuments curriculars vigents per a les etapes 
cipis de sostenibilitat en els documents escrits 
d’educació obligatòria de la Generalitat de 
i en la pràctica diària. Això inclou l’anàlisi dels 
Catalunya resulten molt propers als planteja-
diferents tipus de programacions que es fan al 
ments de l’A21E i ens ofereixen un marc idoni 
centre, però també interessa trobar les simili-
per a l’anàlisi.
tuds d’enfocaments entre les vostres progra-
 Diuen expressament: La finalitat de l’edu-
macions i els materials didàctics que poseu a 
cació és aconseguir que els nois i les noies adqui-
l’abast de l’alumnat: llibres, material informà-
reixin les eines necessàries per entendre el món en 
tic, laboratoris, etc.
què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; 
 
posar les bases perquè esdevinguin persones capa-
ces d’intervenir activament i crítica en la societat 
plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat 
viure. A més de desenvolupar els coneixements, ca-
pacitats, habilitats i actituds necessaris (el saber, 
saber fer, saber ser i saber estar), els nois i les noies 
han d’aprendre a mobilitzar tots aquests recursos 
personals (saber actuar) per assolir la realització 
personal i esdevenir així persones responsables, 
autònomes i integrades socialment, per exercir la 
ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta 
de manera satisfactòria i ser capaços d’adaptar-se 
a noves situacions i de desenvolupar un aprenen-
tatge permanent al llarg de la vida.
46 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
zen efectivament. Aquesta diagnosi es pot fer 
simultàniament o posteriorment o a la que fem 
en relació amb els continguts i les competèn-
cies.
L’aprenentatge per saber expressar i defen-
sar les idees pròpies, escoltar les dels altres, 
formar-se opinions autònomes i raonades, 
interactuar cooperativament o participar en la 
presa de decisions i en la gestió de l’entorn, 
està relacionada amb la manera com s’ense-
nya. Si compartim el principi que l’educació 
ambiental no es limita a un conèixer per com-
prendre, sinó a comprendre per actuar, la diagno-
si d’aquests aspectes de la vida escolar haurà 
d’avaluar també quines oportunitats i estímuls 
rep l’alumnat per vincular-se de forma directa 
a l’entorn natural i social i per dur-hi a terme 
actuacions de millora i de prevenció. Interessa-
Així mateix la descripció de les competènci- rà esbrinar si s’organitzen grups de discussió, 
es transversals i específiques a les diverses àre- projectes de treball o metodologies de resolució 
es o matèries ens donen pistes per identificar de problemes, i quines oportunitats té l’alum-
aquelles que el centre, amb l’autonomia de què nat per involucrar-se en la programació i l’exe-
disposa, considera que s’haurien d’incloure. cució del seu propi projecte, per investigar, per 
analitzar temàtiques ambientals des de diver-
ses perspectives, etc.
5. Diagnosi sobre com s’ensenyen i s’apre- • Si s’organitzen assemblees o debats entorn 
nen els continguts i les competències vincu- d’assumptes ambientals o sobre conflictes 
lades als principis de sostenibilitat socials sorgits dins o fora del mateix cen-
L’educació ambiental suposa un estil d’ense- tre,
nyament i d’aprenentatge coherent amb la seva • si desenvolupen projectes amb la comunitat 
filosofia i els seus propòsits. És per aquest mo- local,
tiu que considerem imprescindible incorporar • si utilitzen l’entorn pròxim com a recurs 
una diagnosi sobre les metodologies d’ense- d’aprenentatge,
nyament que es programen i les que s’utilit- • si fan recerques sobre assumptes locals.
Diagnosi 47
Protagonistes de la diagnosi dels dos 
aspectes esmentats
Aquests dos últims apartats, què s’ensenya 
i com s’ensenya i s’aprèn en relació amb l’am-
bient i la sostenibilitat, són una tasca que ha de 
fer i coordinar el professorat. Tanmateix serà 
molt enriquidor donar la paraula a l’alumnat, 
escoltar-ne les opinions, com també les de les 
seves famílies i les dels treballadors no docents 
del centre. Aquests diàlegs, entrevistes, consul-
tes, enquestes, converses informals... no resten 
protagonisme ni treuen la responsabilitat al 
professorat; en canvi, oferiran altres mirades, 
inquietuds i expectatives que poden ser dife-
rents, però complementàries a les del claustre.
Organització
Una vegada heu decidit iniciar aquesta di-
agnosi, caldrà acordar qui hi participarà (tot el 
claustre?, alguns professors i professores?), si 
es donarà l’oportunitat de col·laborar o d’opi-
nar a l’alumnat, al Consell Escolar, a algunes fa-
mílies...; si s’organitzaran grups de treball. En 
qualsevol cas, és recomanable definir unes fites 
concretes, quina serà la dinàmica de treball, la 
durada i com es comunicaran els resultats i les 
produccions entre els grups de treball.
Segons les característiques del claustre, de 
la seva tradició en abordar projectes semblants, 
de la seva capacitat de diàleg i el grau d’auto-
nomia, es podran organitzar grups de treball 
coordinats per algun dels professors o profes-
sores o demanar un assessorament extern. 
48 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Suggeriment d’activitats i d’eines per nentatge de continguts ambientals en els 
fer la diagnosi dels dos aspectes es- diferents cicles, nivells o departaments del 
mentats centre i durant tot l’any.
• Definir amb claredat i buscar el màxim con- • Debatre entre els participants sobre els dife-
sens possible respecte a: què s’entén per rents punts de vista, interessos, inquietuds, 
ambient, como es relacionen els aspectes etc.
físics i socials, com es concreta en termes • Debatre sobre les metodologies més efecti-
de competències una educació per la soste- ves en el camp de l’educació ambiental.
nibilitat...
• Fer una lectura minuciosa dels documents 
curriculars de Catalunya corresponents a 
cada etapa educativa i usar-los com a refe-
Recordem que:
rent.
• Identificar continguts en els materials de Aquesta diagnosi serà la base per 
suport (llibres, dossiers, CD, etc.) que pu- ajustar i enriquir les vostres progra-
guin oferir pistes per reconèixer continguts macions ja siguin de centre, de depar-
rellevants, útils i motivadors i, molt especi- tament, anuals, d’aula...
alment, coherents amb el vostre enfocament 
didàctic. 
• Preguntar als col·legues sobre les oportuni-
tats que ofereixen al seu alumnat per l’apre-
Diagnosi 49
Què pot diagnosticar l’alumnat? Quan, en aquest apartat, parlem de fer una 
diagnosi del context on té lloc l’aprenentatge i 
l’ensenyament, ens referim específicament a 
6. Diagnosi del context on té lloc l’apre- avaluar els aspectes físics i funcionals del cen-
nentatge i l’ensenyament tre i del seu entorn proper i el tipus de gestió 
Finalment hem arribat a l’apartat que té com que es fa dels recursos. Tots ells contribueixen 
a principal protagonista l’alumnat i que està significativament en l’aprenentatge d’actituds i 
present en un nombre força freqüent de pro- de comportaments de cura cap a l’ambient.
jectes d’A21E, de totes les etapes educatives. Les temàtiques que solen escollir els centres 
L’educació ambiental està molt influenciada varien en funció de les característiques físiques 
per la qualitat del context en el qual l’alumnat del centre i del seu entorn. Les més habituals 
aprèn. Sens dubte, el desenvolupament d’acti- són:
tuds positives cap a l’ambient està relacionat • les característiques i l’estat general de l’edi-
amb el que se’ls ensenya i amb la forma en què fici: vinculació entre el disseny de l’edifici 
se’ls ensenya, però també amb el que s’aprèn i el projecte educatiu, orientació, aprofita-
fora del currículum formal a través de l’obser- ment passiu de l’energia solar, els materials 
vació i de les vivències que tenen lloc dins i fora de construcció i manteniment, les barreres 
de l’aula i del centre. arquitectòniques, el confort acústic...
• les característiques i l’estat dels espais exte-
riors (patis, jardins, horts, terrats, voreres): 
possibilitat d’introduir-hi millores i/o de 
diversificar-ne els usos, aprofitament per a 
l’aprenentatge...
• l’estat biofísic i social d’una plaça o parc 
proper
• el verd al barri 
• la biodiversitat a l’interior de l’edifici, al pati, 
al jardí, a l’hort
• la qualitat de l’aire, la relació entre el trànsit 
i la contaminació de l’aire
• l’estat, el manteniment i la utilització dels 
carrers i de l’equipament urbà
• el consum d’aigua i el grau de contaminació 
de l’aigua que es genera
50 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
• la prevenció, la generació i la gestió dels re-
sidus, la separació i el reciclatge
• la gestió de la mobilitat a la ciutat i a l’en-
torn proper, el camí escolar
• la qualitat acústica, la contaminació, les cau-
ses internes i externes...
• el consum energètic: electricitat, gas; les 
emissions de CO2, les mesures d’estalvi, 
l’aïllament tèrmic, l’energia solar, el canvi 
climàtic, la gestió de la il·luminació i la ca-
lefacció...
• l’alimentació: dieta sana i equilibrada, origen 
dels aliments, composició, transformació
• el consum de diferents tipus de materials: 
paper, plàstic, alumini, fusta...
• el consum: les joguines, els materials es-
colars, la reducció i la reutilització, la roba, 
la moda, les “marques” com a indicador de 
prestigi. greu, urgent a resoldre o potent quant a les 
possibilitats d’aprenentatge per part de l’alum-
La diagnosi d’aquestes temàtiques permet a nat i l’interès que pot arribar a despertar, aspec-
l’alumnat identificar i dimensionar la proble- te sobre el qual hem de ser molt cauts quan es 
màtica ambiental en un entorn concret i ajuda tracta d’adolescents. 
els nois i les noies a entendre les conseqüències 
de la seva manera de relacionar-se amb l’entorn 
i particularment de l’ús que fan dels recursos. Protagonistes de la diagnosi del context
Així mateix, facilita aprenentatges complexos a Tant l’estudi de la realitat com la posteri-
través de la indagació de contextos reals i cons- or elaboració de les dades poden ser fets per 
titueix una bona avinentesa per a la discussió l’alumnat, animats i ajudats pel professorat. 
de punts de vista i creences, i l’entrenament en Tanmateix, caldrà comptar amb la cooperació 
la construcció de consens democràtic. de les diverses persones que hauran de ser 
La selecció de la temàtica del nostre projecte consultades en funció de la temàtica escollida: 
depèn fonamentalment de la sospita o el con- secretaria, administració, serveis de manteni-
venciment de l’existència d’una problemàtica ment, neteja, cuina, etc.
Diagnosi 51
Organització
Una diagnosi ben organitzada i planificada nosi amb l’alumnat d’un o més grups classe. 
és una oportunitat valuosa d’integrar els con- La selecció de les eines per a la recollida de 
tinguts curriculars amb situacions reals de la dades està vinculada a cada matèria.
vida quotidiana escolar o de fora de l’escola. • El claustre d’educadores i educadors d’es-
Tornem a destacar el fet que el protagonis- coles bressol desenvolupa una diagnosi. Hi 
me és de l’alumnat, no tan sols perquè és qui participen les famílies i els treballadors no 
recull la informació i analitza les dades. Ser docents de l’escola. S’organitzen activitats 
protagonista significa que l’alumnat participa (no diagnòstiques) amb els menuts vincula-
en la discussió i la decisió de les estratègies, des al tema, de manera que es crea un “en-
formula hipòtesis, col·labora en l’organització torn monogràfic”. 
del treball grupal, analitza la informació, treu • Una comissió amb representants de tots 
conclusions, avalua el propi procés diagnòstic, els grups-classe o cicles fa la diagnosi. La 
etc. Recordem que, quan els adults no donem resta de l’alumnat participa omplint les en-
als alumnes l’oportunitat d’esbrinar, de decidir questes, buidant les dades, prenent algunes 
què fer i com fer-ho, estem instal·lant un mo- mesures en el mateix grup, etc. La comissió 
del de dependència que no afavoreix un apre- resumeix, analitza i difon els resultats.
nentatge en el sentit ampli i transferible a con- • En el marc d’un crèdit, un o més professors 
textos diversos. plantegen al grup la realització d’una diag-
Hi ha moltes maneres d’organitzar una di- nosi como a eix del crèdit.
agnosi, els motius poden ser diversos, però un • Finalment una diagnosi pot ser un repte 
parell de variables determinants són l’edat de molt motivador per ser inclòs en un treball 
l’alumnat i el nombre d’alumnes i professors de recerca.
que té el centre. 
Vegem alguns exemples:
• S’involucra tota l’escola. Cada grup-classe 
escull les eines que utilitzarà per a la reco-
llida de dades. Es comparteix la informació. 
Un grup d’alumnes sintetitza i difon els re-
sultats
• Es fan càrrec de la diagnosi alguns grups 
classe o un únic grup. Fan difusió dels re-
sultats a tota l’escola o institut
• Un grup de professors i professores d’insti-
tut de diferents matèries, organitza una diag-
52 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Recordem que:
Tota la informació recollida en 
aquesta fase diagnòstica s’hauria 
de sintetitzar i col·locar en un lloc 
públic. Però no n’hi ha prou de co-
municar, és igualment important 
recollir les opinions dels altres per 
incorporar-les a les discussions i/o 
les produccions dels grups de tre-
ball.
És possible que ara estigueu en 
condicions d’identificar quins can-
vis desitgeu introduir per tal de 
millorar la pràctica en relació amb 
el context on té lloc l’ensenyament 
Suggeriment d’activitats per fer la i l’aprenentatge.
diagnosi del context
Per tal de diagnosticar les característiques 
del context escolar i la gestió dels recursos, es 
poden utilitzar diversos procediments. Us pro- Orientacions per fer una síntesi de la 
posem triar aquells que, segons el vostre crite- diagnosi
ri, siguin més adequats en funció de l’aspecte En fer la síntesi hem de tenir en compte:
que voleu avaluar i de l’edat del vostre alumnat, • que quedi reflectit quins aspectes són pro-
per exemple: blemàtics i quins no
• organitzar discussions • que totes les problemàtiques detectades si-
• passar un qüestionari per tal de detectar guin degudament justificades. No es trac-
percepcions i sentiments ta simplement de recollir opinions, sinó 
• fer enquestes d’enunciar els problemes juntament amb 
• fer entrevistes les dades que els avalin.
• fer observacions i els corresponents registres • que s’avanci i s’aprofundeixi en la recerca 
• buscar informació escrita, telemàtica... de les causes que generen aquestes proble-
• prendre mesures i fer càlculs. màtiques.
Diagnosi 53
Què fan les escoles?
Quins materials fem servir a l’escola?
A la nostra escola bressol fem servir la “panera dels tresors” i el “joc heu-
rístic”. Tenim especial cura en la selecció dels materials que posem a l’abast 
dels menuts. Forma part del nostre projecte educatiu oferir materials d’origen 
natural en aquestes activitats. El plàstic no s’inclou, perquè ofereix una infor-
mació pobre des d’una perspectiva sensorial i ja n’hi ha prou amb el plàstic que 
tenen a casa i en altres entorns. Però cada any, després de Reis, les famílies ens 
“inunden” de joguines en desús: plàstic i més plàstic.
La idea de promoure un canvi d’estratègia ens va portar a pensar a iniciar 
una diagnosi de tots els materials que estan a l’abast dels infants: mobiliari, 
jocs i joguines, material de neteja personal, de la vaixella...
Vam començar a fer un inventari de tots els elements en cada espai, interior 
i exterior, especificant el material dominant amb què estaven construïts. En 
acabar, una petita comissió es va ocupar d’agrupar, de classificar i de bolcar en 
un gràfic els materials i la freqüència en què hi apareixien.
Quina sorpresa! La columna del plàstic s’escapava del full; en canvi, aparei-
xien amb freqüència molt menor el paper, la fusta, el metall, el suro, la goma, 
les teles, el vidre... No érem conscients que la diferència fos tan gran.
Va ser una tasca molt laboriosa, de fet ens va ocupar gairebé un curs escolar. 
Ara, un cop escrit un resum que vam incloure en el projecte educatiu, estem 
pensant com aprofitar la informació per definir la nostra política de compres 
i com compartirem amb les famílies el resultat de la diagnosi. Suposem que 
s’obre una etapa interessant de debat!  
Estudi comparatiu sobre hàbits de reciclatge
Des de fa molts anys, els nostres alumnes s’encarreguen de la recollida se-
lectiva de paper, plàstics i llaunes. Cada classe baixa el contingut del seu con-
54 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
tenidor blau (paper) quan és ple, hi ha contenidors grocs al pati (de plàstic i 
llaunes) i es va buidant periòdicament el del bar que també fa recollida selecti-
va. Tot això es porta al punt de recollida i cada 15 dies un grup amb el seu tutor 
ho buiden tot als contenidors que tenim a la porta de l’institut. La resta de 
materials, com les piles, bombetes, oli, cartutxos d’impressores i fluorescents 
els porten al Punt Verd. I al crèdit variable d’educació ambiental fan sabó amb 
una part de l’oli reciclat.
Amb els anys, aquest procés ha anat creant en l’alumnat consciència i hàbits 
de reducció, de reutilització i de reciclatge. Podríem dir que hem fet passos 
importants en aquest sentit i és per això que volíem contrastar-los amb altres 
centres on no s’ha portat a terme un treball d’aquest tipus. 
Vaig passar als meus alumnes un qüestionari sobre reciclatge fet a una mos-
tra de 1.710 estudiants de secundària de tot Catalunya. Ells van contestar i ana-
litzar estadísticament les dades. Va ser llavors quan van començar a pensar si 
podria haver-hi diferències significatives entre els resultats obtinguts per ells i 
els de la totalitat de la mostra en alguns aspectes referits al reciclatge.
D’on surten els temes?
... cada nen i nena va portar una fotografia del lloc on havia anat de vacan-
ces de Pasqua. Tothom va tenir temps per descriure les característiques del 
lloc i alguns van comentar que havien observat danys a la natura. Vam plan-
tejar hipòtesis i vam buscar informació sobre les possibles causes d’aquests 
danys. Després vam fer un ppt entre tots amb les fotos i els nens i les nenes 
hi van inserir altres imatges i textos sobre diferents propostes per millorar els 
ecosistemes. 
Els vaig preguntar com podríem compartir amb els altres grups de l’escola 
les nostres idees. Van suggerir fer una presentació el divendres següent, des-
prés de dinar.
Diagnosi 55
L’educació ambiental s’integra en la nostra programació
... vam estudiar el sistema digestiu i hem aprofitat per plantejar un projecte 
sobre l’alimentació i la dieta equilibrada. Una activitat que va agradar molt els 
nens i les nenes va ser analitzar amb molt de detall i al llarg de tota una setma-
na el menú de l’escola i tot el que menjaven a casa i en altres llocs (al carrer, a 
casa d’amics, els caps de setmana, a casa dels avis, en un restaurant...). Ens va 
resultar força complicat diferenciar entre: àpat, ingredient i component. Vam 
consultar bibliografia, hem fet experiments al laboratori per comprendre què és 
una proteïna, un greix i els hidrats i com reconèixer-ne les propietats.
Una activitat molt interessant va ser l’entrevista amb una mare metgessa 
que ens va respondre una llarga llista de preguntes que havíem elaborat entre 
tots. El projecte es va sintetitzar amb l’elaboració d’un joc interactiu tipus trivial 
amb preguntes i respostes, una carta a les famílies amb suggeriments sobre 
el tipus d’alimentació i peticions a l’AMPA per concertar una reunió i discutir 
aspectes conflictius dels menús que porta l’empresa de càtering.  
Planifiques una activitat i mai no saps fins on arribaràs...
La setmana passada vam fer una sortida a la plaça que hi ha molt a prop de 
l’escola per gaudir de la tardor, per reconèixer els canvis un cop ja ha passat 
l’estiu i aprofitar per recollir llavors. Volia que les poguéssim observar i classi-
ficar. De tornada a l’escola hem intentat buscar els noms dels arbres per poder 
identificar-les. 
Quina sorpresa, una bona part dels arbres eren d’origen africà o americà! Els 
nens i les nenes feien milers de preguntes: qui els havia portat des de tan lluny?, 
per què? i això, era bo o dolent? 
En fi, que vam decidir investigar de quina manera van arribar aquests immi-
grants al nostre país, que tan bona acollida van tenir. 
56 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Aprofitarem per fer un projecte sobre l’origen de tots els arbres de la plaça i 
els seus voltants i sobre el seu procés d’adaptació. No tinc idea fins on serem 
capaços d’arribar...
Tothom ha de participar en la diagnosi?
Des de fa més de dos cursos, estem implicats en la separació de residus. 
Abans de començar, vam fer una diagnosi molt àmplia i completa sobre els 
hàbits del professorat i de l’alumnat, observant, mesurant... D’aquella diag-
nosi va néixer el nostre pla de millora, del qual estem molt satisfets. Des de 
llavors una comissió d’alumnes fa un seguiment setmanal per enregistrar si 
arribem a les fites que ens hem fixat.
Un tema que hem discutit en les reunions de claustre és com aconseguir 
que el personal de cuina s’impliqui en la nostra manera de fer. Resulta molt 
contradictori que, a l’hora d’esmorzar o de dinar, l’alumnat no tingui la pos-
sibilitat pràctica de llançar cada fracció de residus de la mateixa manera que 
ho fem a les aules o als patis.
La Roser és una mestra que es va incorporar aquest any. Ella va conèixer tot 
el procés, perquè li vam donar a llegir el projecte educatiu i allà s’expressen 
els objectius, les fites i les estratègies.
Ingènuament pregunta: I la Pili (la cuinera) està al corrent d’això?
Doncs no!!!
La seva pregunta va generar un debat molt ric, que ens va ajudar a prendre 
consciència que la Pili, que és a l’escola des de fa ni més ni menys que 22 
anys, no havia estat consultada, només informada. 
Sabrà que per nosaltres ella és una part important de la nostra comunitat 
escolar?, com l’hi demostrarem?, com rectificar el fet de demanar la seva ad-
hesió sense haver-li donat l’oportunitat d’opinar?
Diagnosi 57
A més de pensar en com rectificar aquesta contradicció, el tema va generar un 
debat potent sobre com i qui ha de vetllar per la coherència del projecte educatiu.
La riquesa d’una diagnosi
Després de conèixer l’èxit que tenen els Mercats d’Intercanvi en d’altres 
instituts de l’A21E, hem pensat en la possibilitat d’organitzar amb l’alumnat 
un mercat per a la pròxima primavera. A la reunió de Departament hem plan-
tejat que seria molt interessant proposar-ho com a part d’un projecte més 
ampli vinculat al tema del consum. Ja sabem que aquest és un tema calent en 
la cultura juvenil. Ens vam posar mans a l’obra. 
En primer lloc vam proposar una sèrie d’activitats de manera que els de 3r 
i els de 4r poguessin expressar les seves representacions, teories, opinions... 
i per què no, els seus prejudicis, respecte al consum, les marques i la moda. 
Vam dissenyar unes activitats força atractives i lúdiques on, de manera indivi-
dual i després en grup petit i gran, van expressar les seves idees prèvies sobre 
aquests temes. La diagnosi es plantejaria partint de preguntes problemàti-
ques sorgides de les seves idees prèvies.
Va ser quan vam analitzar amb els col·legues la informació dels diversos 
grups, quan vam prendre consciència de les profundes diferències entre els 
plantejaments dels nostres alumnes nouvinguts i els dels joves de famílies 
catalanes de classe mitjana. Poder consumir és per als uns el que va donar 
sentit a l’emigració, per als altres és una opció. 
Quanta riquesa d’informació! Per nosaltres mateixos, va ser força sorpre-
nent. Les activitats que haurien d’haver sigut útils als alumnes a l’hora d’inici-
ar la diagnosi sobre el tema ens van deixar aclaparats i desconcertats!
Vam decidir generar amb els altres professors unes trobades per analitzar 
el tema i pensar com adequar el projecte a una realitat tan complexa.
58 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Per saber més, les escoles pregunten i es pregunten ...
Ens agradaria promoure entre el professorat i alumnat de l’escola el cos-
tum d’apagar les pantalles dels ordinadors quan no es fan servir. Sabem que 
el LED gasta molt poca energia, però tot i així és una despesa innecessària. 
Voldríem enviar a tothom, mitjançant la nostra plataforma digital, un missat-
ge impactant. Se’ns ha acudit fer un càlcul de l’energia que gasten els LED 
de tota l’escola per hora i comparar-ne l’estalvi amb alguna dada que cridi 
l’atenció. Com podem saber quanta energia gasta un LED?
Cursa de la mobilitat escolar
Avui, 180 persones, entre alumnat, professorat i mares i pares voluntaris, hem 
participat en la primera edició de la Cursa per la Mobilitat Escolar a Barcelona. L’acti-
vitat ha estat organitzada per l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) i pro-
moguda per l’Agenda 21 Escolar aprofitant que aquesta és la Setmana de la Mobilitat 
Sostenible i Segura i que s’iniciaven les celebracions dels 10 anys d’A21E.
De cada escola hem sortit en petit grups: a peu, en taxi, en cotxe, en metro 
i autobús, en moto i finalment en bicicleta. Malgrat que tothom volia arribar 
primer, es tractava de fer un mateix recorregut comparant, a més del temps 
emprat per a desplaçar-se, els costos directes que assumeix l’usuari (amortit-
zació del vehicle, assegurances, consumibles, aparcaments, etc.) i les exter-
nalitats que provoca en la societat en concepte d’impacte ambiental i social 
(canvi climàtic, contaminació local, accidents, etcètera). De tornada hem ana-
litzat les dades i hem tret conclusions.
A la Cursa per a la Mobilitat Escolar s’ha demostrat, una vegada més, que 
els mitjans més sostenibles són també els més econòmics.
Ha estat molt emocionant i hem après moltíssim... Esperem que sigui la 
primera cursa, però no l’última!
Diagnosi 59
Demanem ajuda
Hola, som estudiants de 4t d’ESO. Com a escola verda que som estem ideant un 
moviment d’implicació de les famílies de l’escola per promoure un ús ecològic del 
transport, és a dir, el que es pretén aconseguir és que la gent que viu al voltant de 
l’escola vingui a peu, i aquells que viuen una mica més lluny vinguin amb transport 
públic. Ens agradaria saber si vosaltres a la vostra escola també esteu fent algun 
tipus d’acció per tal de millorar el transport. Gràcies per la vostra col·laboració!
El camí per fer el camí
El camí escolar és una proposta que pretén millorar l’accés d’anada i tor-
nada a peu a l’escola, fent del carrer un espai acollidor, agradable i segur per 
als nens i les nenes, com també per a la resta de ciutadans que en fan ús.
En el nostre cas, la proposta va sorgir del districte, però ha estat possible 
gràcies a una comissió de pares i mares que s’han posat a fer la feina. No ha 
estat fàcil, i han calgut dos anys per tenir el document definitiu.
Una vegada ens vam adonar de la necessitat de fer més agradable i segur 
el camí per anar a l’escola, vam crear una comissió de pares i mestres.
El primer pas va ser confeccionar una enquesta per conèixer quins són els 
itineraris i els perills físics per anar i tornar de l’escola. Vam buidar l’enquesta 
i amb els resultats vam confeccionar un mapa amb els punts negres del camí 
i proposar les solucions possibles.
L’alumnat va col·laborar força durant el procés de diagnosi. Els nois i noies 
van ser protagonistes molt destacats a l’hora de dibuixar el seu itinerari i senya-
lar en el mapa tots els problemes que trobaven. L’Eloi va suggerir fer fotos de 
cada recorregut i la setmana següent ja teníem un mapa “il·lustrat”. Les fotos 
van resultar molt útils per analitzar i agrupar les diverses problemàtiques.
Després de fer el contactes amb les botigues del nostre itinerari per poder 
comptar-hi en cas de necessitat, vam elaborar el document per presentar-lo 
60 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
al districte, amb el qual hem començat a establir un diàleg per tal de trobar 
solucions per evitar els perills del nostre camí a l’escola.
Els problemes que més ens preocupen –grans i petits– són els comporta-
ments incívics dels conductors i dels vianants. Crec que valdria la pena orga-
nitzar un debat sobre el tema. Ho comentarem amb el claustre i l’alumnat, a 
veure què n’opinen...
Una escola sensible amb l’aigua
Un pou obté aigua del subsòl del Delta del Besòs i una canonada especial 
transporta l’aigua freàtica, filtrada i clorada, des d’un dipòsit fins als lavabos 
de la nostra escola. 
Hem pensat que calia aprofitar pedagògicament aquesta circumstància i 
hem organitzat una ecoauditoria sobre l’aigua. L’alumnat ha fet una àmplia 
recerca per comprendre d’on i com arriba l’aigua a l’escola, mesures diverses 
i un procés d’observacions i registre per conèixer de primera mà els nostres 
comportaments respecte a l’ús de l’aigua. 
Amb sorpresa hem descobert que amb aquest sistema s’estalvien diàri-
ament 12 metres cúbics d’aigua potable, uns 200 dies l’any. L’alumnat més 
gran ha aprofitat aquests càlculs i mesures per aprendre i interpretar el con-
cepte de volum. Ara volem esbrinar quanta aigua consumeixen a les seves 
llars, comparar-les amb el nombre d’habitants de cada casa i amb les dades 
de l’escola.
Una diagnosi en xarxa
En el marc del Pla de Desenvolupament Comunitari La Salut hi ha la comis-
sió Barri Educador, formada per les 6 escoles que envolten el Park Güell. La 
Diagnosi 61
comissió, preocupada per les actuacions incíviques que es donen en el parc 
del barri, va decidir elaborar un “Decàleg de bons usos i civisme” entre els 
nens i nenes de les escoles properes, amb l’objectiu de fer una mirada reflexi-
va al Park i redactar un document per difondre a les escoles i al mateix Park. 
La primera activitat va ser una sortida sobre el terreny per observar, foto-
grafiar, fer-se preguntes i valorar la situació de la realitat del Park. Cada escola 
va fer una posada en comú del treball de camp i una anàlisi de la realitat i les 
necessitats del parc.
Les pors que generen els canvis
El tema del nostre projecte de l’A21E d’aquest any és “el soroll’. L’hem 
escollit perquè la nostra escola és molt sorollosa. Estem convençuts que el 
soroll genera més soroll i, a la vegada, origina més tensió i ansietat.
Com a part de la diagnosi hem partit analitzant el grau de consciència de 
l’alumnat sobre el tema (els inquieta?, per què?, quins serien per a ells les 
causes?, etc.). Posteriorment vam fer infinitat de mesures amb l’ajuda del so-
nòmetre en tots els espais i a hores diverses. Quan es van analitzar les dades, 
els alumnes van descobrir que el lloc més sorollós no era el menjador (va ser 
la primera hipòtesi que ells van plantejar), sinó l’escala que va a les aules. 
Té lògica, són 400 nens i nenes que pugen i baixen al pati, a l’hora d’en-
trada i de sortida, per anar i tornar del menjador... no tenim idea de com 
solucionar-ho. 
Què es pot fer? Construir una altra escala? Impossible!, Reduir el nombre 
de persones que circulen a la mateixa hora? Horror, això suposa rectificar els 
horaris!!! 
En Pere, que és molt irònic, diu durant la reunió de la comissió, «crec que 
en aquesta escola serà més fàcil construir una segona escala que canviar els 
horaris!».
Ja veurem.... alguna cosa haurem de fer!
62 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Què més pot fer l’alumnat de les 
escoles i els instituts?
En iniciar una diagnosi l’alumnat hau-
rà d’estar disposat a obtenir i processar nova 
informació. És recomanable proposar activi-
tats que ajudin a posar en evidència les seves 
idees prèvies, per tal de descobrir –i prendre 
consciència– de les estructures d’acolliment a 
partir de les quals es podran introduir els nous 
coneixements. Per explicitar les idees prèvies 
suggerim: Ha arribat el moment de recollir la informa-
• Fer o interpretar un dibuix, esquema, esbós, ció, l’alumnat pot:
pla... • Observar 
• Analitzar imatges: fotografia, diapositiva, • Registrar la informació en taules, registres 
DVD... narratius, fotogràfics...
• Conversar en petit grup o col·lectivament, • Mesurar
debatre sobre un fet o problema • Calcular
• Analitzar o elaborar un relat, una notícia • Consultar dades en diverses fonts d’infor-
• Fer un joc (de simulació), dramatitzar una mació (llibres, factures, manuals, fonts tele-
situació màtiques...)
• Observar, explorar • Fer enquestes
• Formular un problema, preguntes, hipòte- • Fer qüestionaris amb preguntes obertes i/o 
sis, anticipacions tancades
• Respondre un qüestionari • Fer entrevistes
Ara, cal processar la informació. Suggerim:
• Comparar la informació obtinguda per di-
verses persones o amb diverses eines
• Representar la informació en taules, gràfics, 
dibuixos, maquetes, murals...
• Interpretar-la
• Sintetitzar i comunicar les conclusions
Diagnosi 63
Vegeu un exemple: 
Diagnosi en una escola primària
L’alumnat, animat pels mestres, està convençut de la necessitat d’intro-
duir canvis en un dels patis. El tema neix de les queixes contínues d’un grup 
de nenes. Diuen que el pati està ocupat quasi sempre pels nens que juguen 
a pilota. Elles voldrien un espai per gaudir d’altres tipus d’activitat durant el 
temps d’esbarjo, els nens dubten però reconeixen que la petició és vàlida.
Activitats per explicitar les idees prèvies:
• Responen en petits grups a les preguntes següents: Segons la vostra 
opinió, quina impressió rep un visitant quan arriba per primera vegada 
al pati?, Per què? Com qualificaríeu l’estat del pati? Si segons la vostra 
impressió hi ha deficiències, podríeu identificar-ne les causes? Què és 
el que us agrada fer (i no podeu fer) quan sortiu al pati? Què us ho 
impedeix?
• Posen en comú les respostes dels diversos grups, agrupen les respos-
tes, dissenyen col·lectivament un mapa conceptual per organitzar els 
temes i poder planificar la recerca.
• Formulen preguntes a partir dels temes clau i planifiquen entre tots les 
activitats que faran per recollir la informació.
Activitats per recollir informació (en petit grups)
• Registren fotogràficament el pati buit i el pati amb nens i nenes durant 
diversos períodes d’esbarjo (amb alumnat de diverses edats).
• Observen i registren en taules i en registres descriptius: quines activi-
tats fan els nens i les nenes. Valoren el nombre dels qui participen a 
cada joc
64 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
• Mesuren i fan un plànol del pati (prèviament han hagut d’aprendre el 
concepte d’escala, interpretació de plànols, etc.)
• Fan un inventari i descriuen la ubicació del mobiliari i la vegetació
• Dissenyen i apliquen un qüestionari a una mostra d’alumnes de 1r a 
6è. Buiden les respostes. Fan gràfiques amb els càlculs. Es busca reco-
llir els punts forts i els febles i les propostes de millora (infraestructura 
i organització de l’ús de l’espai)
• Demanen a l’alumnat de cicle inicial que facin dibuixos on puguin ex-
pressar amb quines coses juguen que no són per jugar
• Mesuren el soroll en diferents horaris
• Entrevisten una persona de l’equip directiu i una mestra de cada cicle. 
Volen escoltar la veu dels adults
• Visiten un parell d’escoles que tenen patis de disseny nou i ele-
ments no convencionals. Miren fotos de patis d’escola a Noruega 
i Alemanya
• Consulten catàlegs de mobiliari per a parcs i jardins
Activitats de síntesi
• Cada grup elabora un petit informe i adjunta el material amb annexos
• Es fa una assemblea per compartir les conclusions punt per punt i 
començar a organitzar la recollida de suggeriments de millora
• Elaboren una llarga llista on enumeren: què no voldríem canviar i què 
volen canviar
• Es decideix fer una segona presentació convidant les famílies. Pensen 
que els pares i mares els podrien donar algunes idees noves després 
d’escoltar els resultats de la diagnosi.
Diagnosi 65
Reflexions sobre la pràctica
En llegir els relats dels claustres de les es-
coles i els instituts que es plantegen fer una 
diagnosi o iniciar un debat que podria ser el 
germen que els conduirà a una diagnosi, po-
dem observar dos fets. L’un és que en cap cas 
es tracta de centres que estan en els seus ini-
cis d’A21E, sinó que ja tenen un recorregut fet. 
L’altre és que les iniciatives neixen d’un proble-
ma o d’una bona pregunta: d’una situació pro-
blemàtica que promou la necessitat de trobar 
una resposta.
Des d’una perspectiva teòrica, la lògica hau-
ria estat començar l’A21E fent una diagnosi de 
l’ideari del centre, dels aspectes curriculars o Per cert, aquesta és una generalització. No 
de la seva organització i clima social. Aquesta sempre és així: en ocasions les escoles o els 
seria la manera de comptar amb un cos con- instituts estan –des de l’inici– molt disposats a 
ceptual, discutit i, si fos possible, àmpliament revisar les seves pràctiques i estratègies educa-
consensuat, per començar –posteriorment– a tives per reorientar-les vers la sostenibilitat.
introduir canvis en aquells aspectes educatius Sovint, el professorat comença l’A21E pro-
i de gestió que s’hagin considerat els més im- gramant una revisió de la gestió dels residus o 
portants o els més greus o urgents. del consum d’alguns recursos –particularment 
Tanmateix, l’experiència ens diu que en una de l’aigua, de l’energia o dels materials. Altres 
gran part dels centres l’anàlisi d’aquests as- temàtiques molt freqüents giren al voltant del 
pectes requereix una primera fase en la qual desig d’acostar la natura al centre i aleshores 
el professorat comença programant accions di- s’instal·len horts o redissenyen patis i jardins. 
verses que responen a la seva manera personal Aquestes projectes permeten involucrar activa-
d’entendre què és l’educació ambiental, quina ment l’alumnat, però també poden arribar a fer 
és la seva finalitat i quines són les estratègies que es desencadeni en el professorat la neces-
més adequades per al seu centre. És en un se- sitat de revisar què i com s’ensenya i analitzar 
gon moment que el professorat compara i ava- la possibilitat de replantejar l’aprenentatge a 
lua les expectatives i els resultats assolits, que partir de l’acció directa sobre situacions reals; 
comença a reflexionar i a aprendre de la seva descobrir i intentar resoldre un problema real 
experiència i que està en disposició de fer-se representa un desafiament excepcional per a 
preguntes i buscar respostes. l’alumnat. És ben sabut que, perquè les per-
66 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
sones aprenguin, han d’estar motivades posi- mateixes un instrument educatiu. Perquè una 
tivament i han de trobar sentit en allò que els escola construïda i gestionada amb criteris de 
proposem aprendre. Desencadenar un procés sostenibilitat es converteix en un context que 
nascut d’una problemàtica del mateix entorn educa. Les experiències més reeixides d’A21E 
adquireix un significat especial per als infants són, en bona part, les d’aquells centres que 
i els joves. L’A21E està centrada en situacions aconsegueixen integrar amb un mateix enfoca-
reals i té com a propòsit identificar problemes ment la gestió i l’educació ambiental. 
i trobar solucions adequades des d’una pers- Finalment, és important reconèixer que dar-
pectiva ecològica, econòmica, social, organit- rere de la decisió de fer una diagnosi ens tro-
zativa, etc. Aquestes característiques són poc bem no tan sols amb la necessitat d’identificar 
freqüents en el món escolar on, generalment, i d’analitzar una problemàtica i d’esbrinar-ne 
les respostes a gairebé totes les preguntes són les causes. Un claustre que decideix iniciar una 
en els llibres de text. Però no es tracta només diagnosi dels aspectes més estructurals de la 
de trobar respostes. Els nois i les noies s’en- institució escolar, és un col·lectiu que enfronta 
frontaran a dades que també els obligaran a amb coratge el repte d’estar disposat a canviar. 
formular preguntes i a aprendre a preguntar. I canviar sempre costa. Ja no es tracta de me-
Les condicions de l’entorn –com il·lustren al- surar quanta aigua o electricitat es malbarata. 
guns dels exemples– són una font inesgotable Estem parlant d’aspectes que remouen actituds 
per al plantejament de preguntes. Preguntes de vegades molt arrelades en les persones o els 
que promouen la necessitat d’investigar, de col·lectius. Quan dèiem que un context educa, 
reelaborar, de reorganitzar els coneixements, no solament ens referíem als aspectes físics de 
de reconstruir sabers, d’apropiar-se de nova l’entorn. Una diagnosi ha de ser útil per identi-
informació, de discutir, d’haver de consensuar ficar aquells trets de la cultura social del centre 
idees i valors, de negociar propostes, de plante- que no són congruents amb el desig d’educar 
jar noves preguntes. Preguntes veritables, que cap una cultura democràtica, solidària, basada 
creen tensió i desperten interès per conèixer i en vincles de cooperació o que potenciï l’auto-
comprendre. nomia emocional, moral i intel·lectual de totes 
Posar l’èmfasi a considerar que un canvi en les persones de la comunitat escolar i molt es-
la gestió dels recursos es pot transformar en pecialment, de l’alumnat. 
un fet educatiu no vol dir desconèixer que, per Ens agrada dir que mai no és tard. Cada es-
promoure canvis significatius en les actituds i cola, cada institut ha de trobar el seu moment, 
els comportaments ambientals de l’alumnat, el seu temps. Més val tard que mai, ens hem 
del professorat i del personal no docent, a més d’enfrontar a la disjuntiva d’afegir noves pràc-
de desenvolupar accions educatives, és impres- tiques al que hem fet sempre o prendre la de-
cindible que les condicions del mateix edifi- cisió de canviar aquelles que ens permetran 
ci escolar i del seu entorn constitueixin en si acostar-nos a “l’escola que volem”.
Diagnosi 67
Exploració
Veus coses i dius, per què? Però jo somio 
d’alternatives coses que mai van ser i dic, per què no?
George Bernard Shaw
i presa de 
decisions
Aquesta fase se situa entre la diagnosi i la 
posada en pràctica d’un pla d’acció. 
Un cop hem recollit la informació neces-
sària per conèixer la dimensió dels problemes 
que són objecte d’estudi, l’hem analitzat i 
n’hem identificat les causes, arriba el moment 
de cercar les possibles solucions, decidir qui-
nes són les més abordables i, finalment, pren-
dre decisions que es formalitzen en un pla 
d’acció. 
Es tracta de posar-nos d’acord en què volem 
i podem canviar, establir prioritats basades tant 
en el que és més important com en el que és 
més factible, i establir una programació que 
concreti fites, calendari, responsables i recur-
sos necessaris. 
Identificar solucions per als problemes i 
consensuar un pla d’acció és un aspecte fona-
mental del procés, ja que permet la formació 
de criteris i la pràctica de les regles de joc de-
mocràtiques.
68 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Recordem que:
Un bon punt de partida és comptar 
amb el resum de la diagnosi ja que ens 
facilitarà establir l’ordre de prioritat 
dels problemes detectats.
Vegem-ne un exemple que segurament ens 
ajudarà a comprendre els criteris per prioritzar 
els nostres problemes. 
Al nostre centre hem finalitzat la diagnosi i 
hem detectat que:
• a l’escola s’utilitza més paper del que cor- • a les papereres s’han trobat papers barrejats 
respondria en funció del nombre d’alumnes, amb envasos, restes de menjar, etc.
professors i personal administratiu • les restes de papers de color que s’utilitzen 
• la quantitat de paper que es separa per al per a les activitats plàstiques, es llancen a la 
reciclatge és força petita en relació amb el paperera.
consum • només el 60% aproximat de les persones in-
• en general es fan fotocòpies per una sola volucrades en el consum de paper semblen 
cara del paper ser conscients d’estar davant d’una proble-
• des de la secretaria i des de l’AMPA s’envien màtica ambiental
a les famílies notes breus en fulls DinA4 • l’escola no té una normativa explícita res-
• un 32% del professorat prefereix que l’alum- pecte a la compra dels materials, els seu ús, 
nat presenti els seus treballs escrits impre- criteris de reutilització i com s’han de gesti-
sos per una única cara del paper. onar en cada cas els respectius residus.
Exploració d’alternatives i presa de decisions 69
Resulta evident que les problemàtiques de-
tectades són de diferent caràcter, complexitat i 
gravetat i que la responsabilitat dels problemes, 
i segurament de les solucions, recaurà de ma-
nera desigual en cada un dels col·lectius de la 
comunitat escolar: alumnat, professorat, equip 
directiu, secretaria, AMPA.
Com continuar? 
El pas següent podria ser intentar agrupar 
els problemes segons la tipologia (problemes 
d’infraestructura, organitzatius o de comporta-
ments de les persones i dels grups) o bé agru-
par-los en funció del col·lectiu que hauria d’as-
sumir la responsabilitat de la seva solució.
Seguint amb el nostre exemple, imaginem 
que hem agrupat els problemes de la manera 
següent:
Categories de problemes Problemes
Gestió incorrecta de la fotocopiadora  
Organitzatius (de gestió del recurs) Malbaratament (missatges a les famílies)  
Separació incorrecta 
Normatives inadequades d’una part del professorat  
Organitzatius (de caràcter pedagògic)
Manca de normatives clares respecte al consum
Consum exagerat  
Comportament de les persones i grups
Manca de consciència de l’impacte ambiental
70 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Sigui com sigui, s’ha de treballar per esta-
blir un ordre de prioritats. 
L’ordre de prioritats pot estar influenciat 
per:
• la gravetat o la urgència del problema
• els interessos dels diferents col·lectius que 
hi participen
• la facilitat de les persones per involucrar-se 
en un determinat procés de canvi
• el cost econòmic
• l’esforç que requereix a causa de la comple-
xitat de la solució, el temps, etc.
Es probable que s’aprofiti la sessió de debat 
Suggerim organitzar una sessió en la qual per suggerir propostes de millora. Per exem-
puguem deliberar ordenadament entre tots so- ple, els participants poden plantejar que mal-
bre les prioritats d’actuació. Així mateix, acon- grat que el problema és molt greu les solucions 
sellem que les decisions quedin escrites per tal semblen –de moment– inviables a causa de la 
de garantir-ne la difusió. seva complexitat o del cost econòmic i és con-
venient deixar-ho per més endavant. O el grup 
que ha fet la diagnosi considera prioritari un 
canvi radical en el comportament de l’alumnat 
Estem d’acord que el nostres i del professorat, però incorporar una nova nor-
problemes ambientals són, per mativa sense considerar la poca disponibilitat 
ordre d’importància: al canvi sembla una estratègia difícil d’assolir. 
1. Pot ser interessant, doncs, fer una llista amb 
les solucions proposades. Una vegada s’ha fet un 
2. ordre de prioritat dels problemes i s’han recollit 
3. les propostes de millora, caldrà analitzar-ne la vi-
abilitat abans d’elaborar un pla d’acció definitiu. 
4.
La profunditat de l’anàlisi de les accions propo-
5. sades dependrà de l’edat de l’alumnat. Per als qui 
6. ja són a l’institut proposem la fitxa següent que els 
servirà per valorar-les i prendre decisions.
Exploració d’alternatives i presa de decisions 71
Descripció de l’acció:
Beneficis esperables:
Els beneficis poden ser:
Ambientals. Per exemple, es preveu que ajudarà a estalviar recursos naturals, a evitar o disminuir la contamina-
ció de l’entorn (aire, sòl, aigua, soroll), a reutilitzar o reciclar materials, a millorar l’estètica de l’entorn, etc.
Per a les persones. Per exemple, es preveu que ajudarà a promoure la participació, a capacitar en la resolució 
de problemes, a canviar comportaments ambientals, a prendre consciència respecte a un problema i la seva 
causa, a ser més solidari, tolerant i a treballar cooperativament, etc.
Període d’implantació:
Aquest és un factor important. No és el mateix una campanya puntual que una reforma en les canonades. 
Nombre de participants Persones disponibles: Tècnics o professionals a 
que es requereixen: També hem de saber quants contractar:
Per dur a terme aquesta acció estan veritablement dispo-  De vegades es necessitaran tècnics 
es poden requerir un nombre sats a participar-hi. o especialistes per a la realització de 
mínim de participants. tasques que no pugui fer l’alumnat, 
per exemple: reparar un determinat 
equipament o aparell.
Materials que es requereixen: Materials que s’han de comprar:
Recursos econòmics necessaris:
- Pressupost de materials: .....................................................................................¤
- Pressupost d’honoraris: ......................................................................................¤
- Total .....................................................................................................................¤
Disponibilitat de fer la despesa:
Beneficis i oportunitats:
Hem de considerar els beneficis i les oportunitats de caràcter personal (p.ex. aprofitar l’entusiasme de la 
comunitat educativa), les econòmiques (p.ex. aprofitar els operaris que estan fent alguna reforma), les con-
junturals (p.ex. és una bona època del curs escolar ja que no se superposa amb altres projectes), etc.
Dificultats:
Podem d’incloure les dificultats de caràcter personal (p.ex. el rebuig d’una part de la comunitat escolar), 
les econòmiques (p.ex. és molt costós) o les conjunturals (p.ex. no hi ha temps).
Prioritat:
Una vegada s’analitza cada acció, s’ha d’establir si la prioritat és: màxima, elevada, moderada o inferior, 
és a dir, no és prioritària.
72 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Ara sí que estarem en condicions d’elaborar • Cosa que significa decidir entre tots què fa-
un pla d’acció i en aquest sentit us suggerim rem.
d’incloure: • El calendari
• Els responsables i 
• Els objectius que volem assolir, és a dir, de- • Els recursos necessaris. 
cidir quins canvis volem i podem introduir 
a curt, a mitjà i a llarg termini Aquest és un exemple de pla d’acció fet des-
• Les accions més adients per aconseguir prés d’explorar les diverses alternatives que 
aquests objectius. s’havien plantejat.
Millorem la utilització del paper
Objectius: • Comprendre les problemàtiques de la fabricació i de l’ús • Promoure la reutilització de paper
indiscriminat de paper • Millorar la separació de paper brut per afavorir el reciclatge
• Canviar el comportament de les persones respecte a l’ús • Disminuir la despesa de paper.
del paper
.
Descripció de l’acció Responsables de l’execució i Col lectius implicats en Calendari de les 
seguiment l’execució  i el seguiment actuacions
Desenvolupament de treballs per projectes sobre Roser i Joan 
Alumnat d’infantil i primària Gener
el paper (professorat d’infantil i primària)
Desenvolupament de treballs de recerca sobre la Pere, Imma i Julian 
Alumnat de 2n d’ESO Gener, març i abril
producció de paper i el seu impacte ambiental (professorat d’ESO)
Campanya de difusió dels resultats de la recerca Maria i Kevin (alumnat de 2n d’ESO) Alumnat de 2n d’ESO Abril
Taller de producció de paper reciclat Roser i Laia (professorat de primària) Alumnat de primària Gener
Elaboració de normes sobre l’aprofitament de res- Claustre
Equip directiu Febrer
tes de papers Secretaria
Fabricació de llibretes amb paper utilitzat per una 
Alba i Clara (alumnat de 3r d’ESO) Alumnat de 3r d’ESO Març
cara
Equip directiu
Elaboració de normes d’ús de la fotocopiadora i Equip directiu Representants de l’AMPA
Febrer
dels missatges a les famílies Representants de l’AMPA Secretaria
Claustre
Projecte de seguiment de la correcta separació de 
Comissió Coordinadora Alumnat de 1r i 4t d’ESO Gener a Juny
paper
Exploració d’alternatives i presa de decisions 73
Posteriorment, cada equip respon- Recordem que:
sable de l’execució i del seguiment 
Hem de fer un esforç perquè s’hi in-
farà la seva programació detallada 
on inclourà les fites, les accions pas volucri tota la comunitat educativa.
a pas, els recursos i les estratègies i 
eines d’avaluació. Els canvis requereixen el consens i el 
compromís dels diversos col·lectius del 
centre i fins i tot de fora del centre.
Per construir aquest consens és ne-
cessari mantenir informada tota la co-
munitat educativa i garantir espais de 
comunicació.
74 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Exploració d’alternatives i presa de decisions 75
Què fan les escoles?
Les assemblees de delegats de primària
Els grans de l’escola, els de primària, són els responsables dels parterres, 
dels testos, d’altres zones enjardinades, de l’hort i del compostador.
En relació amb els espais exteriors, vam començar a pensar com podrien 
millorar-ho. Vam col·locar una bústia de suggeriments. Un cop per setmana, 
fem l’assemblea de delegats i obrim la bústia per discutir les diferents idees. Hi 
ha propostes referides als espais, al material de joc, suggeriments de repara-
cions, qüestions sobre les plantes, l’aigua, i alguns van dissenyar i proposar la 
construcció de cabanes...
Els nens i les nenes reivindicaven la possibilitat d’utilitzar el bosquet per al 
joc, sobretot des que ho feien els petits. Recordo que deien que no tenia sentit 
tenir aquell espai en una escola sense utilitzar-lo.
Realment, no solament per al joc, sinó que és un espai idoni per descobrir 
la natura. De seguida van descobrir que per posar-se d’acord, havien de saber 
exactament de quin espai parlaven. Per això necessitaven conèixer la ubicació, 
els noms dels arbres, arbustos o altres elements significatius que els servirien 
per entendre millor a quins espais es referien:
Cada proposta es debatia i a partir d’aquella en sorgien de noves o es modi-
ficaven i pensaven les possibilitats de portar-les a terme.
Recordo que els delegats expressaven insistentment la demanda que allò 
que diguessin i acordessin es portés a terme realment. A partir de tot un extens 
treball de recerca i de planificació vam començar a efectuar canvis. Alguns van 
ser immediats: la creació de l’hort, l’elaboració de compost, la plantada amb 
les famílies, la pintada de jocs a terra dels patis. D’altres no es van poder fer de 
moment però ens va quedar la inquietud de continuar el projecte. 
Un aspecte que ha quedat integrat a tota l’escola és l’estima i un millor co-
neixement d’aquests espais verds i la idea de no abandonar-los mai. 
76 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
De l’hort a la taula 
Els nens i les nenes de parvulari i nosaltres que som els més petits de primària 
tenim un hort en una “taula” que es diu “hort urbà”. Els grans el tenen una mica 
més lluny, als horts de Turull, on els avis també planten verdures i hortalisses.
Abans de sembrar i plantar, vam estudiar quines plantes necessiten molt o 
poc sòl, per escollir les que millor s’adaptaran a cada espai de l’hort. Entre tots 
vam organitzar com escolliríem els responsables del reg i del control de pla-
gues. També vam decidir que registraríem el creixement de les nostres plantes 
en un mural que tenim al passadís, d’aquesta manera tothom podria assaben-
tar-se del que va passant.
Al nostre hort, els enciams van créixer molt i un matí els vam collir i vam pre-
parar un esmorzar per a tots i també vam convidar els mestres. Eren entrepans 
de pernil dolç i formatge amb enciams i raves. Boníssims!
A nosaltres ens agrada tant aquesta experiència que la recomanem per fer 
a casa, al balcó o a la finestra. Es poden plantar enciams o qualsevol altra hor-
talissa i després es poden menjar i tenen moltes vitamines. La mestra ens ha 
explicat que les plantes purifiquen l’ambient i guarneixen els edificis. Això és 
molt important!!!
Pla d’acció energètic
La diagnosi es fa en el marc d’un taller trimestral que aplica la metodologia 
de resolució de problemes. Hi participa alumnat de 1r i 2n d’ESO. El coordi-
nador del taller és el professor de tecnologia, però puntualment s’incorporen 
professors d’altres matèries. En realitat estan alerta, si apareix un tema de la 
seva assignatura que l’alumnat necessita per avançar i que encara no domina, 
aquell professor es fa responsable d’ensenyar-lo o d’aclarir els aspectes fos-
cos. Tot això implica una organització perfecta. 
Exploració d’alternatives i presa de decisions 77
La temàtica d’enguany és “confort i consum energètic”, però després d’un 
seguit d’activitats motivadores, l’alumnat va escollir com a tema les proble-
màtiques al voltant de la calefacció. Parteixen d’un acord: quan arriba l’hivern, 
a l’institut tothom es queixa d’alguna cosa, ja sigui alumne, professor, conser-
ge o treballador de la cantina. Hi ha qui diu que l’aula sembla la Sibèria, d’al-
tres han d’obrir les finestres perquè fa una calor insuportable, per un tercer 
grup, no fa ni fred ni calor. 
Es tracta d’un problema subjectiu, de sensacions tèrmiques diverses? És 
cert que a l’institut conviuen simultàniament espais amb temperatures extre-
mes? És un problema funcional del sistema de calefacció, que és podria regu-
lar? Es un problema dels aparells (són inadequats, vells, o estan espatllats?) 
És un tema d’ubicació? O de quantitat d’aparells? O de la font d’energia?
Una vegada finalitzada la diagnosi vam fer un informe al voltant de les 
següents conclusions:
• En el 63% de les aules s’han d’obrir les finestres a ple hivern per les 
elevades temperatures del sistema de calefacció. En el 17% de les aules 
es pateix fred.
• En les aules ubicades sobre l’avinguda, resulta impossible obrir les fi-
nestres quan fa calor a causa del soroll extern que impedeix el desenvo-
lupament normal de les classes. 
• En el 100% dels radiadors no funciona cap sistema de regulació de la 
temperatura.
• En el 21% de les aules, la ubicació dels radiadors no respon a criteris 
correctes d’orientació.
• Tenim desacords respecte al calendari de funcionament de la calefacció.
Quan vam finalitzar l’informe de la diagnosi, vam fet un llistat de propostes:
• Que es facin les reformes necessàries per col·locar més radiadors on 
calgui i/o els canviïn de lloc 
78 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
• Solucionar la manca de sistemes de regulació de la temperatura en tots 
els radiadors
• Que es revisin totes les portes i finestres, ja que hem vist que no tan-
quen correctament i que es facin els arranjaments necessaris
• Que la persona responsable del manteniment reguli la caldera en funció 
de la temperatura ambient i no d’un calendari arbitrari
• Motivar a la comunitat escolar respecte a la necessitat d’un consum 
racional de l’energia
• Elaborar col·lectivament un llistat d’exemples de bones pràctiques per 
aprofitar la calor de la calefacció
Ara hem d’estudiar per on convé començar!!
El professorat de primària programa el seu pla d’acció
El nostre projecte d’A21E del curs escolar d’enguany té com objectiu oferir 
un enfocament ambiental en les programacions de tots els cicles de primària. 
Hem fet un primer pla d’acció de caràcter experimental. Les accions proposa-
des i consensuades són:
• Fer una reunió de treball setmanal per cicle i una reunió de claustre 
cada sis setmanes.
• Dissenyar un qüestionari per detectar què pensen i saben els alumnes 
en relació amb l’ambient.
• Aplicar el qüestionari.
• Analitzar les dades i extreure’n conclusions.
• Programar una unitat de programació a escala experimental que preve-
gi aquesta perspectiva.
• Posar en pràctica, avaluar i discutir per cicles i al claustre les conclusions.
• Estendre la proposta a altres unitats de programació.
Exploració d’alternatives i presa de decisions 79
Un pla d’acció per millorar la comuni-
cació
Fa temps que a molts de nosaltres ens preocupa la 
manca d’un vincle proper, distès i de mútua confiança 
entre el professorat i les famílies del nostre alumnat. 
Hem acordat com a objectiu millorar la comunicació 
eliminant mutus retrets i desqualificacions. Després 
de debatre durant dues intenses reunions, hem acor-
dat:
• Sol·licitar un assessor extern ja que tenim força 
dificultats per escoltar-nos i per arribar a con-
clusions compartides
• Crear un grup d’estudi per aprofundir en els 
factors que generen o estimulen la manca de 
comunicació
• Elaborar un pla d’acció a curt i mitjà termini 
que millori les relacions. Instal·lar cartelleres 
informatives
• Organitzar classes obertes, xerrades i debats
• Organitzar sortides amb alumnes i les seves fa-
mílies
• Implementar llibretes diàries de comunicació.
Tenir cura de l’aigua
El següent exemple és una anàlisi i avaluació 
d’una acció proposada en una escola primària:
80 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Descripció de l’acció: Els cartells es col·locaran al costat de cada cubell. 
Els cartells seran recordatoris i explicaran la impor-
Col·locar cartells i cubells al costat de tots els tància dels nous comportaments que es proposen: 
vàters i rentamans. estalviar aigua i disminuir-ne la contaminació.
Beneficis esperables:
• Sensibilització respecte al problema que es crea quan llencem residus sòlids i líquids tòxics als vàters i 
rentamans.
• Canvi dels comportaments de l’alumnat, professorat, monitors i personal no docent.
• Estalvi d’aigua potable
• No contaminació de les aigües residuals amb sòlids (papers satinats, rotllos de paper, restes de menjar, 
etc.) i líquids tòxics.
Període d’implantació:
A partir de la tercera setmana de gener. 
Nombre de participants Persones disponibles: Tècnics o professionals a 
que es requereixen: contractar:
 
Tot l’alumnat de 6è Tot l’alumnat de 6è 
cap
1 professor 1 professor
2 monitores de menjador 2 monitores de menjador
Materials que es requereixen: Materials que s’han de comprar:
21 cubells de plàstic (un per vàter) 21 cubells de plàstic (un per vàter)
26 cartolines plastificades, retoladors de colors, celo.
Recursos econòmics necessaris:
- Pressupost de materials: 357,00 ¤
- Pressupost d’honoraris:       —
- Total: 357,00 ¤
Disponibilitat de fer la despesa: Tenim els diners de la subvenció de l’A21E
Beneficis i oportunitats:
• Motivació de l’alumnat i professorat
• L’impacte esperat no és de caràcter econòmic dins l’àmbit escolar, però, si el canvi es produeix en una 
part més amplia de la població, els costos de potabilització i de depuració de les aigües haurien de dis-
minuir.
• Tenim diners per comprar els cubells
Dificultats:
Pensem que cap
Prioritat:
Elevada
Exploració d’alternatives i presa de decisions 81
Reflexions sobre la pràctica
Vivim en una societat en la qual el desig 
d’arribar a resultats visibles, verificables i rà-
pids promou a actuar sense donar-nos el temps 
per preveure quines estratègies poden ser les 
més adequades en funció dels objectius que 
hem formulat i programar-les. 
L’educació en el context escolar pot oferir 
a l’alumnat una oportunitat excepcional per 
aprendre el valor de participar en un procés de 
programació. Perquè n’aprenguin, res millor 
que donar-los l’oportunitat de programar.
Tal com hem destacat en la fase de la diag-
nosi, el fet d’aplicar els coneixements a un con-
text i situació real i coneguda –la de l’escola o la 
de l’entorn proper– incrementa la funcionalitat dològica enfront de l’ús gairebé exclusiu del 
de l’aprenentatge. L’alumnat pren consciència text únic. Els textos escolars solen presentar 
que el que ha après serveix per a comprendre i problemes i solucions senzilles; en el món real 
proposar solucions als problemes que ha iden- els problemes i les solucions són complexes i 
fificat. En lloc que el professorat busqui exem- plenes d’incerteses.
ples després d’ensenyar un determinat contin- Programar canvis als patis, o en el consum 
gut, els problemes ambientals que l’alumnat de l’aigua o de l’energia són bons exemples de 
ha identificat li provocaran la necessitat de situacions que ajuden a reconèixer que no hi 
construir un nou saber. El desig de mesurar la ha solucions simples ni espais exemps d’in-
quantitat d’aigua que perd una aixeta provoca certesa, perquè sempre suposen acceptar dife-
la necessitat d’aprendre el concepte i les mesu- rents punts de vista. L’alumnat ha de conèixer 
res de capacitat, així com mesurar la quantitat les relacions reals de poder –tant socials com 
de paper que hem separat per al reciclatge pot institucionals o econòmiques– per evitar la 
desencadenar l’aprenentage dels conceptes i falsa impressió que ells tot sols podran aca-
mesures de volum o de pes. bar prenent la decisió final. Vivim en un món 
Ensenyar i aprendre a partir de situacions complex, les relacions amb l’entorn són com-
reals també constitueix una alternativa meto- plexes de gestionar i necessitem pensaments 
82 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
errors comesos en el passat. La investigació i 
la planificació són una via per reduir els ris-
cos i controlar-los en la mesura de les seves 
possibilitats.
En aquesta fase hem emfatitzat el valor 
educatiu que té l’exploració d’alternatives i la 
presa de decisions per a l’alumnat, sigui quina 
sigui la seva edat. L’enfocament no varia, no-
més canvien les estratègies. Quan els pàrvuls 
d’un exemple anterior van haver de triar i pro-
gramar quines noves estructures col·locarien 
al seu pati, van haver d’analitzar i d’acceptar 
qüestions d’espai (no tot entrava al pati), de se-
guretat (un tècnic del districte els va exposar 
complexos per contrarestar la simplificació de algunes restriccions a causa de formes, alçàri-
moltes estratègies o tècniques tancades i de es, desnivells o materials perillosos), aspectes 
visió estreta. econòmics (no hi havia diners suficients i calia 
Sempre hi ha moltes i diverses opcions per escollir...). 
decidir quina és la millor solució. Si no com- Aquest és un exemple potent i interessant 
prenem l’existència de diferents alternatives i que va ser possible, perquè les educadores no 
possibilitats de futur, no hi haurà lloc per a la solament volien que els seus alumnes pro-
democràcia. gramessin les millores del seu pati. També 
Totes les decisions tenen conseqüències havien inclòs entre els seus objectius d’en-
per al futur. Intentar preveure i decidir quines senyament, ajudar que siguin nens i nenes 
són les conseqüències més desitjades ajuda els més dialogants i més tolerants davant la frus-
alumnes a implicar-se activament en la confi- tració de renunciar o postergar el seu desig. 
guració del futur de la societat i en conseqüèn- Pensem que situacions com aquesta i moltes 
cia de la seva vida quotidiana. altres que observem a les escoles i instituts 
Acceptar que és impossible eliminar el de l’A21E justifiquen plenament la inclusió 
risc i la incertesa forma part del seu apre- d’aquesta fase.
nentatge, com ho és també comprendre els 
Exploració d’alternatives i presa de decisions 83
Acció
Educar per a la sostenibilitat és capacitar per Un cop hem pres les decisions, arriba el 
saber fer bé les coses que cal fer. No es tracta de moment d’actuar. Com podrem percebre en els 
disminuir l’impacte de les coses insostenibles, sinó exemples d’aquest capítol, les accions es diferen-
de dissenyar processos sostenibles. cien no tan sols per la seva finalitat, sinó també 
per les estratègies que s’utilitzen, pel seu con-
Ramón Folch tingut i pels seus principals protagonistes. Tot 
seguit veurem com es manifesten en cada cas.
Pel que fa a les accions:
1. involucren tot el claustre o una part del 
professorat. Aquest és el cas d’accions que pre-
veuen –per exemple, i entre altres propòsits– 
l’ajust del projecte educatiu, la millora del pro-
jecte curricular o la introducció de canvis en el 
clima social del centre. Habitualment aquest ti-
pus d’accions sorgeixen com a continuïtat de la 
84 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
2. involucren el professorat i d’altres mem-
bres de la comunitat educativa. Aquest és el cas 
dels centres que comprometen el personal de 
cuina o de neteja, el conserge, etc. Les estratègi-
es per implicar-los en la planificació dependrà 
del seu grau de compromís, del temps que dis-
posin i d’altres factors. El que cal preveure és 
que aquestes persones puguin tenir algun es-
pai per expressar les seves opinions, per portar 
a terme noves accions o per introduir canvis en 
les ja existents. També es pot tractar d’accions 
conjuntes amb les famílies, amb l’AMPA, amb 
el Consell escolar o amb entitats del barri, de la 
ciutat o internacionals. En algunes d’aquestes 
accions només participen els adults, per exem-
ple els educadors i les famílies. En d’altres, en 
canvi, es pot involucrar activament l’alumnat. 
En aquests casos, val la pena destacar la im-
portància que suposa per als infants i els joves 
el fet d’implicar-se en accions que promou la 
fase de diagnosi. En aquests casos és possible ciutat o més concretament les entitats munici-
que el professorat hagi decidit dedicar algunes pals: una plantada en un parc públic, una festa 
reunions de cicle, de departament o de claus- o esdeveniment a propòsit de dates vinculades 
tre a portar a terme aquestes accions o bé que a temàtiques socioambientals, etc.
hagi acordat l’organització d’un grup de tre-
ball autogestionat o coordinat per un assessor 
extern. En ocasions poden ser accions en què 
participin professors i professores de diversos 
centres, com ara reunions d’intercanvi d’expe-
riències, jornades que convoca la Direcció de 
l’A21E, la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat 
de Catalunya o altres entitats. Si bé aquestes 
accions s’emmarquen en propostes de forma-
ció del professorat, la veritat és que són accions 
que acaben impactant en cada un dels centres 
que hi participen.
Acció 85
4. involucren una part de l’alumnat com a 
principals protagonistes amb la mediació del 
professorat. Aquest és un cas semblant a l’ante-
rior, però en lloc de participar l’alumnat de tota 
l’escola o de l’institut ho fa un equip format per 
nois i noies de diversos grups classe. És habi-
tual quan s’organitza una campanya o un es-
deveniment extraordinari: la Setmana cultural, 
una Jornada de portes obertes, la Setmana de 
la mobilitat sostenible, un Mercat d’intercan-
vi, etc. És important decidir prèviament si els 
membres de l’equip participaran com a perso-
nes autònomes o com a representants del seu 
grup classe. En ambdós casos s’ha de preveure 
com s’estableix la comunicació amb la resta de 
l’alumnat.
3. involucren tot l’alumnat com a principals 
protagonistes, amb la mediació del professorat. 
Aquest és el cas dels centres que organitzen 
–per exemple– un hort on tots els grups tenen 
la seva parcel·la, els que han acordat un pla de 
millora per a la gestió dels residus, per a l’estal-
vi d’energia o d’aigua o que introdueixen can-
vis en els patis o jardins. En tots aquests casos 
serà imprescindible:
• buscar la complicitat i l’acord del professorat 
i de l’alumnat involucrat.
• establir un bon sistema de coordinació a tra-
vés de delegats o dels responsables de cursos 
que hauran de recollir i transmetre la infor-
mació sobre la marxa de les accions.
• seleccionar una eina eficient de comunicació 
com ara crear una cartellera amb diversos 
espais on cada grup pugui trobar i col·locar 
informacions, recomanacions, avisos, canvis 
en l’organització, resultats, demandes, etc.
86 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
5. involucren un grup classe amb la dina-
mització d’un o més educador/a, mestre/a o 
professor/a. Aquest és el cas dels instituts que 
organitzen les accions en el marc d’una matè-
ria, dins del format d’un crèdit o d’un treball 
de recerca. 
Quan es promouen accions de canvi o mi-
llora des d’un grup classe d’una escola primà-
ria, també se solen integrar en una unitat de 
programació o en un projecte de treball. Cada 
vegada són més els mestres de primària i el 
professorat d’institut que troba que la meto-
dologia de resolució de problemes s’adapta de 
manera excepcional als projectes d’educació 
ambiental. 
Quan es tracta d’escoles infantils, és possi-
ble que les accions vagin lligades a una unitat 
de programació o a un treball per projectes. Les 
educadores solen escollir com a temàtiques les 
que afavoreixen el contacte amb la natura, amb 
la flora i la fauna o amb l’exploració de les propi-
etats dels materials o dels recursos com l’aigua 
o l’aire en moviment. Tal com hem esmentat 
en una fase anterior, també es trien temàtiques 
que ajuden no solament a l’observació o explo- Recordem que:
ració, sinó que es poden aprofitar per introduir 
els conceptes de conservació, d’estalvi i de con- En tots els casos s’ha de preveure 
sum responsable. que una part important del treball 
inclogui estratègies per comunicar els 
processos i els resultats i d’aquesta ma-
nera suscitar el compromís i la partici-
pació de tota la comunitat educativa
Acció 87
Què fan les escoles?
Comencem des de molt petits
Fruit de l’interès en el canvi de cultura escolar en relació amb l’educació per 
a la sostenibilitat, a la nostra escola bressol hem procedit a una ambientalitza-
ció del currículum a diversos nivells, des dels continguts i els procediments fins 
als valors.
L’eix que ha orientat l’ambientalització curricular aquests darrers anys ha 
estat la realització d’una ecoauditoria del centre per part de les treballadores, en 
què s’ha tractat un tema diferent cada any (aigua, residus, mobilitat, biodiversi-
tat). El treball que s’ha fet amb els infants s’ha basat en activitats relacionades 
amb l’estudi de la realitat escolar per a cada un dels capítols de l’Ecoauditoria:
Coincidint amb l’auditoria de l’aigua es van fer (i se segueixen fent) activitats 
d’exploració lliure, encaminades a descobrir i a posar en contacte l’infant amb 
l’element líquid, alhora que s’intenta transmetre la idea de no malbaratar-la; 
de reutilitzar-la: després de jugar, guardem l’aigua per regar; d’estalviar-la: tan-
quem l’aixeta, perquè no se’n vagi l’aigua.
Coincidint amb l’auditoria dels residus es van introduir materials de rebuig 
com a elements de joc i d’exploració per part dels infants. Per exemple es van 
aprofitar Tetra Briks com a peces de construcció, capses de cartró com a con-
tenidors per amagar-se, construcció d’objectes nous –com ara instruments 
musicals– (maraques amb llaunes o pots buits, guitarres amb capses i goma 
elàstica), paper reciclat, i també els més grans van fer la tria del paper i cartró 
reciclat i van dur-lo al contenidor blau.
Coincidint amb l’auditoria de la mobilitat s’ha fet un treball de descoberta 
del carrer de l’escola i voltants, amb els infants més grans, amb l’objectiu que 
esdevinguin futurs agents actius del seu entorn més proper. Vam observar els 
límits del carrer (evidenciar components de l’espai viari i estretor de les vore-
res), elements arquitectònics, mobiliari urbà, obstacles diversos, vivències...). 
L’activitat s’ha plasmat en dibuixos i maquetes de tots aquells elements que els 
infants han copsat o els han cridat més l’atenció, que finalment s’han enganxat 
en un gran mural, sobreposats a fotografies corresponents als detalls dibuixats. 
88 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Per Carnestoltes els infants més grans van sortir al carrer i van decidir de què 
es volien disfressar (cotxe, bus, bicicleta...); les famílies van col·laborar amb les 
treballadores per tal de guarnir l’escola tot simulant un carrer. Finalment a final 
de curs es va fer un joc sobre disciplina viària i transport públic en què cada 
infant dins una carcassa de cartró (cotxe) provava infructuosament d’accedir a 
un dels escassos aparcaments del pati i així poder gaudir del teatre de titelles 
i les “xuxes”; finalment i després d’una discussió productiva apareixia un gran 
autobús de cartró que conduïa tots els infants fins al recinte preuat. 
Millores als patis i jardins 
Un grup força nombrós d’educadores ens vam reunir per intercanviar experi-
ències que hem portat a terme a l’hora de introduir millores als espais exteriors de 
les nostres escoles respectives. En primer lloc vam fer diverses observacions amb 
els infants que els ha permès conèixer millor els nostres patis i jardins.
• Vam fer un circuit amb plantes, aromàtiques i flors de tota mena, utilitzant 
jardineres, parterres i rodes de cotxe. El circuit serveix per a caminar, anar 
amb tricicle, amagar-se, observar, olorar, experimentar... 
• Vam crear un túnel vegetal muntant enfiladisses en una malla metàl·lica.
• Vam crear espais d’ombra amb teles collades a les parets amb tensors. En 
algunes escoles els tensors van servir per posar-hi una cortina sonora o mò-
bils de fulles a la tardor. També vam crear un sostre vegetal amb espècies 
enfiladisses de fulla perenne i de fulla caduca. 
• Vam pintar de verd i plantar enfiladisses a les zones perimetrals i a les tan-
ques i així hem pogut amagar les reixes.
• Vam instal·lar taules i bancs per gaudir dels espais exteriors d’una manera 
tranquil·la, per esmorzar i per fer alguna activitat de classe a l’exterior quan 
fa bon temps.
Acció 89
• Vam crear un hort per apropar-nos al món rural, per conèixer millor d’on 
provenen els aliments i quina part aprofitem de cada planta i per observar 
el cicle de vida de les plantes.
• Vam dissenyar jardins dels sentits amb plantes aromàtiques i jardins amb 
plantes que atreuen les papallones per contribuir a la conservació de la bio-
diversitat en un entorn urbà, per gaudir del plaer sensorial que ens proporci-
onen les plantes aromàtiques, per crear entorns acollidors i agradables, per 
fomentar la responsabilitat en el seu manteniment.
Projectes que integren família i escola
L’Anna és professora d’una escola infantil de 0 a 3 anys. Un grup de mares 
i pares van crear una revista que gestionen amb la col·laboració de les edu-
cadores. A poc a poc s’ha convertit en un mitjà interessant per explicar a les 
famílies què aprenen els menuts a l’escola. D’aquesta manera intenten modi-
ficar la idea que molts tenen sobre la finalitat assistencial de l’escola bressol 
i van assimilant-ne el valor educatiu. 
Les mestres expliquen la finalitat de les activitats que proposen, les carac-
terístiques dels espais de joc, el significat dels materials que posen a disposi-
ció dels infants, com afavoreixen la socialització, la creativitat, com ajuden a 
alimentar la curiositat, per convertir-se en nenes i nens autònoms.
En l’edició del mes de novembre van incloure un article sobre les joguines. 
Les educadores expliquen –entre altres temes– els valors anticonsumistes 
que formen part del seu projecte educatiu i la importància que té des d’un 
punt de vista pedagògic i també ambiental oferir als petits objectes de la vida 
quotidiana, senzills i fets de materials naturals com a alternativa a les jogui-
nes de plàstic que solen inundar el mercat.
Els pares s’interessen per l’article ja que el consideren molt suggerent. 
Així, neix la idea de fer algunes sessions per analitzar amb més profunditat el 
90 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
tema i, si fos possible, convidar alguns professionals que puguin explicar, des 
de diversos punts de vista, aquesta visió. 
Juguem plegats
Juguem plegats és un projecte d’intercanvi i cooperació entre escoles de 
Barcelona i de Kedougou al Senegal.
Vam partir de l’estudi dels jocs als quals jugaven els nostres avis, àvies, 
pares i mares. Aquests jocs, que les escoles de cada un dels continents recu-
peraran de la memòria, és l’objecte de l’intercanvi. El projecte pretén acostar 
dos mons tan llunyans a partir dels seus jocs
Com a resultat d’aquest intercanvi s’editarà un llibre amb els jocs il·lustrats 
i tot de material que les escoles podran demanar per practicar aquests jocs.
Solidaritat
La nostra Escola es va adherir a la campanya Mobilitza’t per la selva que 
organitza l’Institut Jane Goodall i que ens ha ofert, de forma senzilla i gra-
tuïta, la possibilitat d’aportar telèfons mòbils en desús (en funcionament o 
no). Amb això hem contribuït a: reutilitzar terminals i reduir la insostenible 
demanda dels seus components, a reciclar elements útils i disposar adequa-
dament de materials tòxics evitant la contaminació del medi i recaptar fons 
per als programes d’educació, conservació i desenvolupament al Congo, 
com el del Centre de Recuperació de Ximpanzés de Tchimpounga. Per cada 
30 mòbils recollits es col·labora en la manutenció d’un ximpanzé d’aquest 
centre de recuperació. En el moment de concloure la campanya, hem recollit 
213 mòbils! 
Acció 91
El passat 16 de febrer, els alumnes de 3r de primària van assistir a una 
xerrada taller, organitzada per l’Institut Jane Goodall, en el decurs de la qual 
els alumnes van lliurar els mòbils recollits. El taller tenia l’objectiu d’introduir 
l’alumnat en el món dels primats, descobrint-ne la biodiversitat i les carac-
terístiques que compartim i que ens diferencien d’aquest grup d’animals i 
fent una aproximació a la història evolutiva de la nostra espècie. També es 
van explicar les activitats que es porten a terme als centres de recuperació de 
ximpanzés que gestiona l’Institut Jane Goodall.
Plantada al Park Güell 
La nostra escola ha tingut la possibilitat de participar en la replantada 
d’arbusts en una zona del Park Güell que es va veure afectada per la ventada 
de l’hivern passat. Nens i nenes del cicle mitjà vam anar a plantar llentiscles 
i agapants sota un dels viaductes del Park.
L’experiència va ser molt divertida, els jardiners ens guiaven en com i on 
havíem de plantar l’arbust. Ens vam sentir importants “repobladors/res del 
Park Güell” i ens il·lusiona poder anar a visitar la zona per veure com van 
creixent els nous exemplars.
Ara, a l’escola, podrem ampliar el nostre herbari digital amb dues espècies 
més: l’agapant —dita també lliri africà o flor de l’amor (Agapanthus africa-
nus)— i el llentiscle (Pistacia lentiscus). 
Els de 3r farem la fitxa de l’agapant i els de 4rt, la del llentiscle.
Hem tornat de Copenhaguen
Hola a totes! Abans de res volem donar-vos les gràcies pels esforços fets 
perquè les escoles catalanes puguem gaudir d’experiències tan maques i 
92 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
enriquidores com la que hem viscut nosaltres aquests tres dies a Copenha-
guen.
Us volem explicar que ens ho hem passat molt bé, han estat uns dies molt 
intensos en els quals ens hem impregnat de coneixements en tots els aspec-
tes. Als alumnes els ha encantat la ciutat, la manera de viure d’allà, l’intercan-
vi d’experiències, la manera d’ensenyar i d’aprendre d’allà, ni tan sols s’han 
queixat del clima! 
Tots els alumnes catalans s’han integrat la mar de bé, i això que eren de 
diferents edats. Allà vam coincidir amb un grup de 25 alumnes madrilenys i 
malgrat alguna fricció inicial... al final eren tots amics! L’escola de Madrid va 
guanyar un concurs que es basava en veure quina escola de la ciutat estalviava 
més en consum elèctric comparant les factures de juny a octubre del 2007 al 
2008. L’escola guanyadora ja sabia abans de l’estiu que havien d’anar a Co-
penhaguen i un dels seus professors es va dedicar en cos i ànima a estudiar 
anglès per poder gaudir de l’experiència a la capital de Dinamarca. 
Pla per reduir l’ús del paper d’alumini
Arran d’una xerrada que va organitzar la Comissió de Sostenibilitat amb 
tot el claustre, vam tractar el tema de la reducció de residus. Van sortir 
algunes propostes per aconseguir aquest objectiu i, a més de conscienciar 
l’alumnat, vam decidir passar a l’acció en un aspecte molt concret: reduir 
l’ús del paper d’alumini en el dinar d’una sortida. 
Vam parlar amb l’encarregat de la cuina i ens va suggerir un menú que 
ens podríem endur dins d’una carmanyola. L’alumnat de cinquè, a la sortida 
a Montserrat va menjar per dinar truita de patates, croquetes i una poma. 
Boníssim! Si cada entrepà són uns 30 cm aproximadament de paper d’alu-
mini i érem 56 persones, per dos entrepans cadascú, és fàcil calcular que 
vam estalviar més de 30 metres de paper d’alumini!
Acció 93
Més enllà d’una bona gestió a l’escola 
... des del setembre estem posant en funcionament un projecte de recolli-
da d’oli, a partir de l’experiència d’una altre escola de l’A21E, que el va iniciar 
el curs passat. 
Ens vam posar en contacte amb una empresa d’inserció social que ja té 
experiència en la recollida d’oli en diverses ciutats. Es va informar la comissió 
de delegats d’Agenda 21 de l’escola i el Claustre i, després d’aprovar-ho en 
Consell Escolar, vam iniciar els passos per organitzar-ho. 
El sistema és fer arribar un recipient de plàstic personalitzat per l’escola a 
cada família amb la informació del funcionament; quan la família té el recipi-
ent ple (pot trigar més o menys setmanes) saben que hi ha un matí que pot 
portar-lo a l’escola i un pare (més endavant ajudaran els alumnes de 6è) el re-
cull i els dóna un recipient buit. Els recipients plens van a un contenidor on es 
porta un seguiment de l’oli recollit per poder anar informant les famílies dels 
beneficis que representa per al medi ambient. Una entitat cívica fa la recollida 
i trasllat a l’empresa que ho farà arribar al centre de transformació. 
La idea és que tingui continuïtat en el temps.
Volem compartir
... aquest diumenge fem festa a l’escola i farem reciclatge de paper, enva-
sos i de la matèria l’ORGÀNICA!!! 
Farem una paella gegant i hem aconseguit que l’empresa “paellera” ens 
posi vaixella compostable en lloc de la de plàstic per un mòdic preu extra. 
Si alguna escola està interessada en el tema, que es posi en contacte amb 
nosaltres, els passarem tota la informació.
94 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Fent xarxa
L’institut va inaugurar l’escultura per la Convivència a la plaça Josep M. 
Folch i Torres. 
Aquesta inauguració culmina un procés comunitari al barri del Raval en el 
qual participen veïns, comerciants i usuaris de la plaça, com també el Casal 
Municipal de Gent Gran Josep Trueta i el mateix institut. 
L’escultura quedarà instal·lada durant dos anys a la plaça, envoltada de 
cinc torretes que representen els cinc continents, amb plantes i flors autòcto-
nes de cadascun d’aquests. 
Representants de veïns i col·lectius usuaris de la plaça mantenen el compro-
mís de vetllar per la cohesió de les cultures i generacions que conviuen al barri.
Cine fòrum, un bon recurs
A l’institut vam organitzar un cine fòrum per obrir un espai de reflexió i 
de debat sobre temàtiques que ens preocupen. Com que ens hem incorporat 
aquest curs a l’Agenda 21 Escolar, ens va semblar oportú començar per una 
pel·lícula sobre la Terra que planteja quines amenaces i quins reptes tenim 
al davant de cara al futur del nostre planeta.
A poc a poc, tothom s’integra
La Núria és professora d’informàtica d’un institut. Les propostes d’edu-
cació ambiental es desenvolupen amb força èxit des del departament de ci-
ències naturals. L’alumnat investiga en un hort gestionat per ells mateixos, 
han realitzat ecoauditories sobre la biodiversitat a l’escola i els seus voltants, 
Acció 95
mantenen un projecte d’intercanvi amb escoles de Senegal sobre els proble-
mes de la manca d’aigua potable.
Fa anys que la Núria vol col·laborar i no sap com. Durant el curs passat sorgeix 
la idea de crear amb un grup dels seus alumnes un “web verd”. Aquest va ser l’ini-
ci de l’experiència que avui els alumnes estan explicant a joves d’altres instituts.
Quan el web va quedar enllestit, es van trobar que havien de buscar infor-
mació per actualitzar-lo, ja que la que ells generaven no era suficient. Es van 
organitzar en parelles per parlar amb els diversos departaments. La consigna 
era explicar al professorat que buscaven qualsevol informació sobre temàti-
ques socioambientals. Valia tant un treball monogràfic sobre un recurs natu-
ral com explicar què feien els alumnes a classe de tecnologia o de química per 
desfer-se dels residus tòxics.
Alguns professors van rebre la proposta amb entusiasme i van demanar 
que fossin els mateixos alumnes els qui ho plantegessin als seus companys.
Ja han passat dos cursos, avui la Núria ens explica com a poc a poc el web 
es va omplint d’informació. El que més l’entusiasma és que, mentre que, en 
un principi, la tasca més penosa era “perseguir” professorat i alumnat perquè 
lliuressin treballs, avui són molts els qui els envien espontàniament i contro-
len que en un termini molt breu aparegui al web. Ara estan pensant a crear un 
espai interactiu on a partir d’una notícia d’origen local (de la mateixa escola) 
o externa, els alumnes puguin opinar i debatre. 
Ja saben quina serà la primera: volen posar un pàrquing de bicicletes al 
pati i hi ha gent que s’hi oposa ...
Vitamines per al nostre hort
Escriuen els nens i nenes de 1r de primària:
A la nostra escola tenim un compostador al costat de l’hort, on viuen els 
96 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
nostres cucs. Fa poc que vam tenir un petit accident, ja que una brigada de 
neteja va pensar que eren deixalles i va llençar els cucs, però des de ja fa un 
mes, tenim una nova família de cucs que ens han regalat des de l’A21E. Estem 
molt contents, ja podem tornar a fer adob!!
Hem investigat i ara sabem que els cucs s’alimenten de restes de fruites 
i de verdures del nostre menjador, no els agrada la llum, per això viuen ama-
gats sempre a dins la terra, per caminar s’arrosseguen, són llargs, prims i 
relliscosos, d’un color vermell i marró. Tenen 5 cors. Neixen dels ous, són 
mascles i femelles a la vegada, però necessiten parella per pondre els ous, 
en ponen molts a la vegada. Viuen en parella i poden viure 6 o 7 anys. No es 
posen mai malats. La seva feina és menjar i fer “caca”, aquesta caca es l’adob 
que fem servir com a vitamines per al nostre hort. 
Apropar-nos i apropiar-nos de la natura
Jugant, observant i explorant el nostre bosquet vam descobrir que, quan 
arriba el fred, als ocells els costa trobar menjar. Des d’aleshores els infants 
de parvulari s’encarreguen d’anar a posar-los aigua i menjar fins que arriba la 
primavera. Els piquem nous, avellanes i cacauets i de vegades en compartim 
algun. 
Els pares i les mares ens van ajudar a fer de fusters i vam construir caixes 
niu. Les hem posades dalt dels arbres perquè, si no, els gats podrien atrapar 
els ocells. Hi ha molts gats amagats pel bosquet. Cada any reconeixen els 
ocells més propers: la garsa de la cua llarga, el pit roig, el colom, les tórtores, 
la merla i les orenetes que inunden el cel de xiscles quan s’acosta l’estiu. I des 
de llavors tenim l’oportunitat de veure com els ocells pugen cap als nius amb 
cucs als becs per alimentar els petits. 
Cada sortida al bosquet és única i màgica.
Acció 97
Fer créixer un bosc: l’arrelament a la nova terra
Fa sis anys, vam estrenar l’aula d’acollida i per simbolitzar l’arrelament a la nova 
terra d’acollida, vam fer germinar pinyons i vam observar com al llarg de tot el curs 
creixia una planta, l’arrel de la qual cada cop era més llarga i més ramificada. 
Aquesta iniciativa ens va servir per reflexionar sobre el fet de l’arrelament 
de les persones al seu l’entorn. Vam parlar sobre els lligams afectius que te-
nim amb les persones (família, veïns, amics...) i a la terra, al país propi. Vam 
constatar que les arrels que cada nena i cada nen tenia eren molt profundes i 
que segurament les tindrien per tota la seva vida, però al mateix temps també 
vam observar, que, des del dia de la seva arribada a Catalunya, començaven a 
créixer noves arrels, en forma d’amics i amigues, companys i companyes, en 
forma de nous costums, nova llengua, nou territori... 
Ara, aquells minúsculs pins que vam fer créixer, ja són uns arbrets de més de 
mig metre d’alçada, amb unes arrels tan o més llargues que els respectius troncs. 
Durant el curs passat, se’ns va acudir que podria ser una bona pensada fer créixer 
un bosc amb la participació de totes les aules de l’escola, des de P-3 fins a 6è. El 
primer que vam fer va ser conèixer l’experiència d’una persona que tota sola va 
fer créixer un gran bosc a base de fer germinar pinyons i plantar-los en una terra 
erma. Després, cada classe va fer germinar pinyons i glans, pel procediment de 
tenir-los humits fins a poder-los plantar. Es van plantar i aquest curs ens tocarà 
trasplantar-los a testos més grans perquè puguin continuar creixent. 
Amb tots aquests arbrets el somni que tenim ara és el de fer créixer un bosc. 
Projecte voluntari
Som el Miquel i l’Elena de 1r d’ESO. Us enviem aquest missatge per tal d’en-
senyar-vos unes llibretes 100% reciclades. Les hem anomenat llibretes sosteni-
bles. Ha sigut un treball voluntari que ha valgut la pena. Tota la nostra classe té 
una llibreta feta per nosaltres per fer servir d’esborrany per estudiar.
98 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
També van col·laborar-hi uns alumnes de 1r de batxillerat. 
Els materials reciclats necessaris són: fulls blancs i de color utilitzats per 
una banda i per l’altra no, espirals reutilitzables, i tapa de plàstic que hi dóna 
més resistència. Un cop muntades les llibretes, cadascú l’ha decorat com ha 
volgut amb algun tema ambiental. 
Quan s’acabin els fulls tornarem a obrir l’espiral i l’omplirem amb més 
fulls reutilitzats.
No m’ho puc creure!!
Vet aquí que una vegada, a la nostra escola vam preguntar:
- D’on vénen les patates?
 A la qual cosa, una nena carregada de raons, va contestar:
- Del supermercat.
 Totes les professores i fins i tot el director van exclamar tots amoïnats:
- No pot ser!, això no és possible! Hem de fer quelcom perquè els nens 
coneguin com arriben les patates a la nostra taula.
El monitor de menjador de l’escola es va implicar de valent. Va començar amb 
un grup de nens i nenes,a cavar un tros del pati on poques vegades jugaven.
El director es va calçar una granota de color blau i va comprar unes eines i 
també es va posar a cavar en aquell racó del darrere on creixien moltes i mol-
tes herbotes, perquè poques persones hi trepitjaven.
I així, l’un rere l’altre, tots els nens i les nenes volien anar a treballar i van 
decidir que ho farien totes les classes que hi havia a l’escola.
Cada professora, amb la seva classe, des de P3 a 6è, prepararia llavors 
d’hortalisses i faria el seguiment de les plantes fins a la collita.
Van sembrar i plantar pèsols, patates, cols, cebes, pastanagues, escaroles, 
espinacs, faves, bledes, enciams, apis, raves, coliflors, tomàquets, pebrots i 
Acció 99
cogombres. Tots anàvem amb regadores i ampolles de plàstic, a regar el tros. 
A l’hora de la collita, tot i que va ser minsa, feien crits de joia:
- Aquesta és molt gran!
- Jo, vull agafar-ne més d’una!
Un dia la Maria, una nena de 5 anys, amb una cara rodoneta i unes cues 
molt ben pentinades, va anar a l’hort amb els seus companys i companyes. 
L’Elisa, la seva mestra, va dir:
- Ara agafarem les patates de l’hort ! Apropeu-vos!
- Arrenqueu-la, arrenqueu-la! Més fort! -deia l’Elisa.
La patatera es resistia i van començar a retirar la terra i la Maria, amb els 
ulls molt oberts, veia sortir una patata, i una altra, i una altra...
- No m’ho puc creure: les patates surten de dins de la terra!!
D’aquesta manera, els profes vam pensar que l’hort era molt més impor-
tant per l’educació dels deixebles del que havíem cregut en un principi. 
Calia treballar-hi més, era clar.
Per nodrir millor les plantes i, amb els residus del menjador, vam comen-
çar a fer compost.
Cada dia dos nens o dues nenes portaven les peles de les fruites i bocins 
de pa al compostador. Llençaven branques petites, fulles seques i les restes 
del jardí. i uns mesos després ja teníem compost per adobar les plantes.
Les tomaqueres creixien i es feien grosses. Van sortir les flors que van 
donar pas als primers tomàquets. Primer eren verds, però ben aviat van esde-
venir vermells. Vam fer un pa sucat amb tomàquet i oli, boníssim! 
Les faveres, també havien donat els seus fruits. Els de quart van buscar, 
amb l’ajut dels pares i mares, les receptes que podien fer. Va sortir un bon 
receptari. En van triar una i van fer les faves a la cuina de l’escola. Què bones 
van sortir!... Ens vam llepar els dits!
Us podria explicar més històries d’aquest hort, però us el deixo perquè 
vosaltres ho investigueu i ho practiqueu.
Conte, contat, però aquest conte no s’ha acabat. Altres el continuaran.
100 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Els ocells del nostre pati
Feia calor i la finestra era oberta. Barrejat amb el soroll de la classe sen-
tíem passar els cotxes i alguna sirena. De cop, vam sentir un refilar d’ocell 
molt a prop i es va fer el silenci. Vam deixar el que fèiem i, si no, els com-
panys van fer callar els que estaven despistats. El refilar va ser llarg i ens va 
enganxar, tant, que en pocs dies estàvem embrancats en una aventura: la 
de conèixer els ocells del nostre pati. La Lola ens portà un llibre que parla 
dels ocells que podem veure a Barcelona i ens escoltem el CD amb els seus 
cants. La veritat és que estàvem emocionats, però no vam saber identificar 
aquella refilada. Durant uns dies, obríem la finestra o sortíem tots a la ter-
rassa de la classe per escoltar, tot plegat sense gaire èxit. Però un dia, quan 
els nens i les nenes de menjador ja havien entrat i al pati només quedaven 
uns quants nens que van a dinar a casa, vam tenir una visita: una cuereta 
blanca passejant pel pati. 
- Mira!      
- Com mou la cua!       
- Sembla un pingüí petit! 
Quan tornen de casa a la tarda ho expliquen als companys i en pocs dies els 
ulls dels nens i nenes de la classe es transformen i ho miren tot de forma dife-
rent. Tothom vol veure la cuereta, el moviment de la seva cua és extraordinari i 
els té fascinats. Gràcies a la cuereta també comencem a parlar dels pardals i dels 
coloms i amb poc temps som uns experts per distingir els pardals mascles de les 
femelles, i dels coloms: que en dieu dels seus colors tornassolats al coll?
Ara ja tenim un costum, deixem que tothom torni a classe, ens asseiem a 
terra, en silenci i esperem. El dia que apareix la cuereta és un regal, hi ha molt 
de neguit, hi ha tanta emoció... ara hem portat binocles per observar-los de 
més a prop. L’Anna també ens ha penjat a la pàgina Web de l’escola els nos-
tres descobriments i ara tothom pot escoltar els sons dels ocells que estem 
observant.
Acció 101
Un projecte amb molta energia
Aquest curs hem desenvolupat un projecte sobre les energies. 
Hem investigat sobre les que són renovables i no renovables i de manera 
individual o en grup i de forma voluntària, hem dissenyat i construït un objec-
te, a poder ser accionat per una font d’energia renovable. 
Molts han assolit el seu objectiu, d’altres a causa de dificultats en l’obten-
ció de material, manca de temps, entrebancs atmosfèrics, no l’han acabat o 
han hagut de canviar l’energia solar (la més utilitzada en els projectes) per la 
tradicional pila “de petaca”. Hem fet cases solars, ventiladors, molins, cotxes 
i vaixells accionats per plaques solars, un generador eòlic... 
Mentre els fèiem ens hem divertit i hem après força coses sobre les ener-
gies. Una d’aquestes és que cal estalviar-les i utilitzar-les amb sentit comú. 
L’altra que no sempre és fàcil fer anar un invent amb energies renovables, 
perquè depenem molt del nostre voltant: vent, sol...
D’on surten dels cacauets?
Al llarg d’aquests anys hem sembrat i plantant diferents tipus d’hortalisses i 
verdures al nostre hort: enciams, alls, faves, raves, pastanagues... però una de les 
experiències que més ens va cridar l’atenció va ser la sembra i la recol·lecció de 
cacauets. Vam aconseguir uns cacauets de Castelló. El grup de primer amb molta 
cura i il·lusió els va sembrar en una jardinera. Va anar passant el temps i no en 
sortia res. Els alumnes anaven cada dia a visitar l’hort i esperaven algun indici de 
creixement de la planta. Quan ja havíem perdut l’esperança, vam veure amb mol-
ta expectació uns petits fils que sortien a la jardinera dels cacauets. L’alegria va 
ser desbordant. A partir d’aquest moment els nens i les nenes van dedicar temps 
i esforços perquè la planta tirés endavant: la regaven, la netejaven i la mimaven. 
Així cada vegada la planta es feia més bonica i amb més fulles. Passaven els dies 
i les setmanes i la planta creixia més i més, però no s’apreciava cap flor ni fruit. 
102 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Estàvem una mica decebuts en veure que no feia res. Així va acabar el curs i ens 
vam oblidar d’aquella planta que havíem cuidat i estimat tant.
Al setembre va començar un altre curs, ja érem a segon, érem “grans”. Ja 
no confiaven que aquella planteta encara hi fos. Es van organitzar els grups 
per condicionar l’hort, netejar les males herbes, remenar la terra... llavors 
van veure aquella planta que el curs passat havien tractat amb tanta cura, 
van estirar-la per tal de treure-la i EUREKA! van aparèixer els cacauets com si 
fossin grapats de grans de raïm. Els nens i les nenes no es podien imaginar 
que els cacauets que veien al supermercat poguessin sortir de sota de la 
terra. I tots cridaven: Surten com les patates! Un altra sorpresa la vam tenir 
a l’hora de menjar-los. Ni de bon tros tenien el gust que esperàvem, eren 
amargants!
La cuinera ens va explicar que calia torrar-los al forn per poder-los menjar.
Li vam demanar ajuda i... ara si!! Eren boníssims!! 
I, d’on surten les síndries?
A l’escola hem començat el curs amb una notícia sorprenent. 
Quan vam començar els mestres el dia 1 vam descobrir que havien crescut 
molt les plantes que tenien rec automàtic, però en canvi algunes plantes de les 
jardineres s’havien mort. Tanmateix, el dimarts 7, quan van sortir els alumnes 
al pati, van descobrir a les jardineres tres síndries!!! I ningú les havia deixat allí, 
estaven lligades a una planta llarga, llarga... 
Vam investigar amb l’alumnat de segon, que el curs passat feia el taller de 
jardineria i hort. Resulta que l’Adrià va plantar llavors negres de síndria al maig i 
no ho va dir a ningú. El 14 de setembre n’hem collit una que pesava 2.800 g i se 
l’han menjada els alumnes de tercer. Les altres dues síndries s’estan fent grans i 
seran per als alumnes de segon.
Acció 103
Reflexions sobre la pràctica
Una vegada més volem destacar que el prin-
cipal propòsit de les accions que s’emmarquen 
en l’A21E han de ser de caràcter educatiu, atès 
que l’alumnat n’és el principal destinatari.
Perquè aquest propòsit s’aconsegueixi és 
imprescindible el desplegament d’estratègies 
que assegurin en l’alumnat un aprenentatge 
en el sentit ampli, més enllà de l’adquisició 
de nous hàbits. Recordem que l’hàbit és un 
comportament que s’adquireix a partir de la 
pràctica regular d’una determinada conducta. 
Aprendre’l és relativament fàcil i requereix un 
petit o cap raciocini. No deixa de ser una con-
ducta rígida al marge de la crítica o del debat. 
Per una altra banda, quan un hàbit s’aprèn en cativa d’ensenyar aquelles competències que 
un determinat context –per exemple a l’escola constitueixen l’eix d’una educació ambiental: 
o en el marc del grup classe–, sol associar-se la capacitat de fer-se càrrec, d’assumir amb 
a aquest mateix context i excepcionalment es responsabilitat la part que a cadascú li perto-
generalitza. Aleshores no ens ha de sorprendre ca, de participar, de col·laborar i de treballar 
que l’alumnat no sigui capaç de transferir-lo a cooperativament, el desenvolupament d’una 
altres contextos. Això explica per què a l’escola moral i d’un pensament autònom i crític, entre 
els infants són capaços de llençar els residus altres. Tot això i més s’aprèn i són, sense dubte, 
al recipient que correspon a aquesta fracció i competències necessàries per entendre el món 
en canvi, tiren el mateix embolcall a la vorera, i esdevenir persones capaces d’intervenir acti-
sense donar mostres de conflicte. vament i crítica en una societat plural, diversa i 
No discutirem el valor dels hàbits ja que en en canvi continu. 
general impliquen una alta economia d’esforç, Quan aquestes finalitats educatives formen 
però en el marc de l’A21E ens interessa sobre- part del projecte educatiu d’una escola o d’un 
tot assolir canvis de comportaments que siguin institut i la pràctica quotidiana dóna mostres 
expressió d’una nova ètica, d’haver incorporat que el claustre i el personal no docent sintonit-
nous valors, que suposen comprendre per què za amb aquest ideari, la incorporació d’un pro-
fem el que fem. jecte com el de l’A21E flueix sense conflictes. 
Perquè això sigui possible ha d’haver-hi una Les dificultats sorgeixen quan les actituds del 
clara disposició per part de la institució edu- professorat en aquest aspecte no son homogè-
104 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Benvolguts/des mestres de la meva escola,
Amb tantes hores de vol... ja ens ho hem pogut 
dir tot... Només unes senzilles i sinceres paraules 
d’agraïment (que cadascú trobi les seves!)
Per recórrer junts laberints de sortida difícil.
Per deixar-vos la pell a les Festes de la Terra.
Per no dir mai “esteu carregats de manies.”
nies o quan una part de la comunitat educativa Per totes les llavors que guardeu per plantar.
es resisteix a introduir aquests canvis. Aquestes 
disfuncions poden crear malestar entre el pro- Per aprofitar els objectes i les idees.
fessorat i desconcert en l’alumnat, però quan el Per deixar-vos sorprendre.
grup que porta la coordinació del pla d’acció és 
respectuós amb la diversitat de ritmes, interes- Per deixar-vos ensenyar.
sos i estils del professorat i fa l’esforç de com- Per tants retalls de diari els dilluns al matí.
prendre les causes que motiven les diferències, 
el camí i els resultats són encoratjadors. Per traçar les coordenades.
En ocasions, els malentesos sorgeixen per 
desconeixement. Sorprèn la freqüència en què Per llançar pedretes a l’aigua i aconseguir que 
dialogant descobrim que col·legues que apa- facin cercles.
rentment no col·laboren, incorporen en les Per ser mares conscienciades.
seves classes objectius i estratègies clarament 
proambientals. Per no donar res per perdut.
L’Elisenda, l’ànima de l’A21E de la seva es- Per ser agraïts.
cola, expressa en aquest breu i suggerent mis-
satge el seu reconeixent a les actituds que –al Per somiar...
llarg dels anys– han pogut manifestar els seus 
companys i companyes.
Acció 105
Penses que perquè comprens “un” has 
de comprendre “dos”, atès que “un i un fan 
dos”. Però has de comprendre també “i”.
Avaluació Antic proverbi sufí
Hem arribat finalment a la fase d’avaluació. 
En termes generals, podem definir l’avaluació 
com una acció reflexiva que genera informació 
sobre un procés i els seus resultats. L’avaluació 
continuada representa un increment progres-
siu de coneixement, perquè ens permet posar 
de manifest aspectes que d’altra manera ro-
mandrien ocults i possibilita una aproximació 
precisa a la naturalesa de certs processos, als 
elements que hi intervenen, a les seves formes 
d’organització, als seus efectes i les seves con-
seqüències.
En el marc de l’A21E, promovem l’avaluació 
continua de les accions que es desenvolupen al 
llarg del curs i la realització d’una memòria al 
finalitzar cada projecte anual per saber si hi ha 
hagut canvis i fins a on s’han assolit els objec-
tius formulats. 
106 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Havent arribat a aquest punt, val la pena re-
cordar que qualsevol avaluació comprèn, com a 
mínim, les tasques següents:
• definir l’objecte de l’avaluació, és a dir explici-
tar quins són els aspectes que volem avaluar 
i formular-ne els propòsits. La participació 
de l’alumnat, la implicació de les famílies, la 
predisposició del professorat davant els can-
vis, són exemples d’objectes d’avaluació. Els 
propòsits poden ser: l’interès per quantifi-
car quantes famílies responen a les nostres 
convocatòries i comprendre les causes de 
l’escassa resposta; identificar en quin grau 
l’alumnat o el professorat és conscient del 
El seguiment del procés i l’avaluació dels re- significat de la introducció de noves normes 
sultats són fonamentals per identificar les pos- proambientals en la gestió del centre; etc.
sibles desviacions i fer els ajustos necessaris, in-
troduint millores en el pla d’acció. Més encara: • seleccionar els instruments més adients i re-
la pràctica habitual de l’avaluació també retro- collir la informació. Alguns dels instruments 
alimenta la formulació d’objectius i la selecció que suggerim són: registres narratius, qües-
d’estratègies i d’instruments, tant en el marc del tionaris, entrevistes, informes, portafolis, 
treball d’aula com a escala institucional. taules d’observació, diari de classe o de re-
El repte és promoure una reflexió col·lectiva unions, etc. Cada instrument té característi-
en la qual tothom que s’ha vist involucrat en ques pròpies que són complementàries. És 
l’A21E pugui expressar la seva percepció sobre habitual utilitzar més d’un instrument per 
la marxa del projecte, sobre la pròpia participa- ampliar o confrontar la informació.
ció, sobre el que ha canviat i el que falta canvi- • analitzar i interpretar la informació. La tas-
ar, sobre el que ha après, etc. En aquest sentit, ca més interessant a l’hora d’avaluar és la 
l’avaluació es transforma en una necessitat per d’interpretar la informació. Els propòsits 
sostenir la qualitat de l’A21E a la vegada que que hem formulat a l’inici ens serviran de 
genera un context de treball col·laboratiu i guia per escollir les dades més rellevants. 
d’aprenentatge. L’anàlisi i la posterior interpretació ens ofe-
Avaluació 107
rirà pistes per imaginar els ajustaments que Suggeriments d’apartats i con-
calgui. tinguts de la memòria
• prendre decisions, ajustar, actuar en conse-
Tots els centres que desenvolupen un pro-
qüència. No sempre caldrà fer ajustos. De 
jecte anual es comprometen a lliurar una me-
vegades, l’avaluació ens ajuda a emfatitzar 
mòria al finalitzar cada curs escolar. De la ma-
aspectes reeixits i en altres situacions ens 
teixa manera que cada escola i cada institut va 
anima a ampliar o aprofundir en una matei-
definir –en el seu moment– un projecte propi, 
xa línia d’acció. 
escollint les temàtiques, la metodologia, etc., 
• comunicar els resultats i les decisions que a l’hora de redactar la memòria ha de prendre 
s’han pres. Una comunicació permanent, moltes decisions sobre els continguts de cada 
àmplia, transparent, rigorosa, degudament apartat, l’estil, el format o l’extensió. Els se-
confrontada i justificada, a més del valor güents suggeriments són només orientatius.
intrínsec que té, es converteix en una estra-  
tègia per motivar i implicar més persones 
i més col·lectius. El coneixement atorga 1. Identificació de l’escola i institut i nom 
poder, l’ocultació paralitza. Es tracta de ge- del Projecte
nerar un diàleg i promoure la resposta dels Suggerim incloure una portada amb el nom 
nostres interlocutors. Es tracta de potenciar del centre, el logo si és el cas, l’adreça, el telè-
la capacitat de parlar i d’escoltar. fon, l’adreça de correu electrònic i l’adreça web 
si en teniu, com també el títol complet i defini-
tiu del vostre projecte.
2. Col.lectius que han participat
Recomanem que s’enumerin els col·lectius 
que han intervingut en el desenvolupament del 
programa, com també els que han participat en 
la comissió coordinadora. I també que s’avaluï 
el tipus i el grau de participació (és a dir, si han 
participat en la presa de decisions, en el disseny 
de les accions o en l’execució de les propostes 
del vostre programa, etc.) i els factors que han 
afavorit o dificultat aquesta participació. Si fa 
més d’un curs que sou a l’A21E, seria interes-
108 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
4. Evidències
Com que les memòries són consultades 
amb freqüència per diferents persones i ins-
titucions, resulta molt útil la inclusió d’exem-
ples que il·lustrin les iniciatives impulsades: 
fotografies, còpia de produccions de l’alum-
nat, programacions, informes, actes de reuni-
ons, etc.
5. Valoració de l’ajut i els recursos rebuts 
El fet de valorar els serveis i les activitats 
sant explicar les possibles raons de l’augment o ofertes al llarg del curs ens ajuda a programar 
disminució del nombre de participants i el seu el que us oferirem en el proper curs escolar:
grau d’implicació en el projecte. • formació rebuda: cursos, seminaris, tallers, 
xerrades, etc.
• assessorament al centre educatiu o a la se-
3. Descripció i valoració del procés i dels cretaria del Programa.
resultats • informació: atenció telefònica i telemàtica, 
Aquest és probablement l’apartat més im- Notícies, web, etc.
portant de la memòria. Suggerim que s’ana-
litzin els èxits i les dificultats trobades al llarg 
del desenvolupament del vostre programa, tot 6 Justificació de la subvenció rebuda
avaluant les causes i identificant possibles pro- Tots els centres que han rebut ajut econò-
postes de futur que permetin millorar. mic per desenvolupar el seu programa anual 
Recomanem la inclusió d’una avaluació dels han d’incloure a la memòria una relació de les 
objectius plantejats inicialment i dels objectius despeses fetes amb els diners rebuts i fotocò-
assolits, i una descripció de les activitats realit- pies de les factures. Els centres hauran de con-
zades per a cada fase del projecte (motivació, servar les factures originals a l’arxiu.
diagnosi, exploració d’alternatives i presa de 
decisions, acció i avaluació). En el cas d’haver Abans de redactar la memòria, cal decidir 
demanat i rebut recursos no hauria de faltar un qui avaluarà i com s’organitzaran els que ava-
apartat on es descriguin les accions educatives luïn. Us suggerim diverses alternatives que po-
derivades d’aquest suport. den ser complementàries.
Avaluació 109
Qui avalua Com es poden organitzar
Proposta 1. El professorat que forma part de la Si són dos o més, poden dividir-se la tasca assumint la 
Comissió Coordinadora redacció dels diferents apartats.
Proposta 2. L’alumnat que forma part de la Co- L’alumnat (depenent de la seva edat) pot encarregar-se 
missió Coordinadora. de:
escriure un text explicant quins canvis percep al centre 
degut a l’A21E
entrevistar a persones claus per identificar la seva valo-
ració i propostes de millora
elaborar una enquesta adreçada als seus companys i 
companyes
resumir les conclusions de l’enquesta i difondre-les
recollir propostes de futur
promoure en cada grup- classe un debat sobre què ha 
canviat, què s’hauria de millorar ... 
Proposta 3. Tots els membres de la Comissió Co- Les accions que han desenvolupat les famílies (per ex. 
ordinadora: famílies, personal no docent, educa- des de l’AMPA) haurien de ser avaluades per ells matei-
dors de lleure. xos. Suggerim proposar-los que les avaluïn i si és possi-
ble que afegeixin evidències: cartes, fulletons, actes de 
reunions, etc.
Una proposta semblant es pot fer als altres col·lectius.
Proposta 4: Donem la paraula a l’alumnat que no L’alumnat que està implicat en l’A21E però que no participa 
forma part de la Comissió Coordinadora en la CC, hauria de tenir ocasió de dir la seva. 
En el cas dels infants, se’ls pot suggerir fer dibuixos in-
dividuals o col·lectius sobre què els agrada més del que 
fan a l’A21E, el què menys, que expliquin les raons, etc.
Una reflexió que es pot proposar és indagar quin impacte 
ha tingut l’A21E en ells mateixos: debatre, per exemple, 
què pensen que han après, si consideren que ha canvi-
at la seva manera de pensar o d’actuar, si comparteixen 
aquests aprenentatges amb les seves famílies, si pensen 
que han ajudat a canviar maneres de fer a casa seva, 
quines, com... 
110 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Recordem que:
Ara que hem avaluat el treball realitzat, segur 
que tenim moltes i bones idees per introduir mi- Les fases que us hem presentat han 
llores, per iniciar noves accions i per compartir de ser enfocades com un projecte en 
amb altres persones i entitats el procés realitzat, 
espiral que desenvolupareu al llarg 
els nostres èxits i possibles dificultats. 
dels cursos escolars.
Accions educatives i millores de 
gestió a nivells cada vegada més amplis 
i profunds.
Accions adaptades a les vostres 
característiques, que seran el resultat 
d’una negociació entre el que és desit-
jable i el que és possible.
Avaluació 111
Què fan les escoles?
Ha arribat l’hora d’avaluar
Ja fa 5 anys que som una escola compromesa amb el medi ambient, tot par-
ticipant en el programa Agenda 21 Escolar de Barcelona. 
Durant aquests 5 anys, els alumnes, els mestres, el personal no docent, els 
monitors i monitores, els pares, les mares i les famílies, hem intentat que hi hagi 
un bon funcionament de l’escola, a partir del respecte mutu, actuant pel ben estar 
i el bon funcionament del dia a dia, el compliments dels acords presos, la partici-
pació en les festes, celebracions, sortides i altres activitats escolars. 
Aquesta manera de fer ens ha permès dur a terme tot un seguit d’actua-
cions: procurar tenir cura de la gestió dels materials i recursos, participar en 
programes de cooperació amb el Senegal, conjuntament amb altres escoles de 
la zona, amb la caravana solidària amb Diakha Madina, tenir cura de l’enjardi-
nament i la zona verda del pati, procurar una alimentació saludable i ecològica, 
i fins i tot mantenir un hort protector de llavors. 
Ara, però, volem revisar, avaluar i veure fins a quin punt fem bé aquestes ac-
cions que ja tenim força arrelades a l’escola. Ens cal mantenir i revisar, i per això 
hem vist la necessitat de crear formalment una comissió ambiental formada per 
vuit representants de l’alumnat, dos representants de l’AMPA, dos mestres, la 
conserge i un representant del menjador i dels monitors i monitores. 
Ens sentim molt contents d’haver fet la primera reunió formal de la comissió 
ambiental el passat divendres 20 de novembre. 
Avaluar i comunicar 
... hem començat a fer un petit vídeo amb l’alumnat de quart de primària, en 
el qual els nois i les noies expliquen aquest primer any de l’experiència de la soci-
alització dels llibres de text i valoren la seva participació i les vivències personals 
d’aquesta experiència...
112 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Hem après que... 
Al llarg de la setmana passada tots els cursos de secundària i de primària 
hem estat fent diferents activitats sobre el problema de l’aigua a l’Àfrica i per 
fer-nos conscients de la necessitat de fer un ús responsable i sostenible d’un 
bé fonamental per tenir una vida saludable i justa per a tots els habitants del 
Planeta.
Uns hem après a diferenciar les necessitats dels desitjos i hem vist que les 
necessitats es corresponen amb els drets a la salut, a l’educació, a la llibertat 
d’expressió o culte; uns altres hem estudiat el Níger i hem comparat la vida 
d’una noia com nosaltres en aquell país amb la nostra; els més grans hem 
dissenyat campanyes per conscienciar-nos del problema de l’aigua al Níger i 
de les seves conseqüències en la vida de les persones.
Valoració del procés i resultats
Creiem que l’experiència en general ha estat positiva, tot i que han estat 
moltes les dificultats trobades pel camí. Tot i que tota l’escola ha participat, 
en algunes classes encara no es separa del tot bé, alguns alumnes continu-
en confonent el “paper de plata” i el Tetra Brik, que tiren a la paperera del 
paper. Fa una setmana vam discutir aquest tema durant l’assemblea de de-
legats. Alguns opinaven que hauríem de vigilar més, però l’Emma va dir que 
valdria la pena organitzar una petita campanya informativa: la seva hipòtesi 
és que molts alumnes no tenen prou informació i que hauríem d’explicar mi-
llor com s’ha de fer i per què. En Jordi va comentar que al bloc d’una escola 
de l’A21E va trobar una enquesta que podríem utilitzar per esbrinar per què 
no es fa correctament. Finalment hem acordat començar per l’enquesta i en 
funció dels resultats pensar si convé o no fer una campanya.
Avaluació 113
Què diuen els alumnes?
Una alumna de 3r d’ESO que va participar en la jornada d’intercanvi d’ex-
periències dels centres de secundària ens explica: “és una experiència nova i 
única, que mai no s’oblida perquè t’ho passes bé, aprens i t’adones que tu pots 
ajudar el medi ambient”. 
També comenta: “si no cuides el medi ambient i la natura, no et vols cuidar 
a tu mateixa, ja que és i forma part de nosaltres”.
Què diu el professorat? 
L’Agenda 21 Escolar requereix constància, sabem que hi ha punts febles que ens 
cal millorar però estem contents d’haver-la iniciat. 
A part dels resultats pràctics i tangibles, el treball ambiental ens ha ajudat a 
constatar allò que ja sabem però que està bé recordar: la societat la fem entre tots i 
els grans canvis col·lectius comencen amb les accions individuals.
Educar per tenir criteri, per responsabilitzar-se i per actuar, des d’una escola 
flexible, oberta i coherent. Una escola que cuidem, que ens estima i que es fa esti-
mar. Aquest és el repte.
Alumnat en xarxa 
L’alumnat de 5è de primària avalua l’experiència que va suposar assistir al 
Fòrum de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya.
Per nosaltres va ser una experiència fantàstica. Vam poder explicar el que fèiem 
a les nostres escoles per reduir, reutilitzar i reciclar. Ens va fer molta il·lusió poder 
explicar el projecte dels boscos que l’any passat havíem fet amb tota la classe. Els 
nens de les altres escoles feien coses molt interessants: mirar la llum que hi havia 
114 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
a cada classe, un aparell per veure el temps que farà, uns tenien un hort molt gran 
i un estany a l’escola, altres feien tallers per plantar plantes, etc. També vam fer 
una recollida de bons propòsits pel medi ambient amb la gent del carrer de Sant 
Boi. Ens va agradar molt formar part d’una R “erra” gegant humana. 
Benvolgudes tertulianes
Dieu que els primers apunts de la vostra petita llibreta, aquella on anoteu 
tot el que anem fent a les tertúlies ecològiques, porten data del 2003. I im-
mediatament a algú se li escapa un “però si sembla que va ser ahir!”. 
Des de llavors un cop al mes ens trobem abans de dinar per parlar de tot 
allò que creiem que ens podrà ajudar a viure i a ensenyar a viure d’una ma-
nera més sostenible i més coherent. La reunió comença: “A veure què tenim 
avui?” I apareix un article del diari, o les fotocòpies que algú ha retallat dels 
suplements de l’estiu, o fins i tot alguna pregunta a l’aire, que va sorgir se-
gurament després de veure amb uns altres ulls aquell anunci publicitari... 
I d’això ja fa cinc cursos. Ens trobem a la biblioteca, però quan fa molt fred, 
ens agrada més a la classe petita, més acollidora i, per altra banda, més d’acord 
amb l’ambient d’estar per casa que, volent-ho o no, hem anat aconseguint. 
Tenim el calendari de les reunions penjat a la sala de profes. Però, amb tan-
tes coses que sovint tenim al cap, és fàcil que se’ns passi per alt, així que he fet 
servir una senzilla tàctica que funciona de meravella: a primera hora del matí 
apareix un senyal d’atenció fet amb cartolina groc fluorescent, com aquells que 
envaeixen als aparadors en època de rebaixes, que diu “Avui tertúlia”. 
Un reclam obert a tothom... hi ve qui vol, i sense haver d’avisar... Una 
reunió distesa, com anar a fer l’aperitiu, a l’hora perfecta, per fer gana...
Vés per on, ara m’ha sortit un paral·lelisme que trobo força encertat: és 
ben clar. El que fem és un veritable aperitiu, un tast, una petita aproximació 
al tema que hem triat per parlar... i si el cuquet de la curiositat comença a 
Avaluació 115
burxar, ja trobarem la manera d’aprofundir... De vegades, quan el temps 
se’ns acaba i estem en el moment més interessant de la conversa, ens diem: 
“Ho mirem per al proper dia!...” I jo, que sóc de mena tossuda, arribo a casa 
i no me’n puc estar, i busco, llegeixo, remeno per aquí i per allà fins a trobar 
respostes o pistes a allò que m’inquietava. Unes vegades ha estat l’eficàcia 
dels fluorescents, o els colors en els aliments de la dieta, o els detergents, o 
els horaris del punt verd... o... i una cosa porta a l’altra.
S’ha acabat el temps, és hora de dinar. Baixem al menjador i els diàlegs 
entre les tertulianes, que som nosaltres, continuen, amb una mena de com-
plicitat, de picardia interessant que anima els altres profes a ficar-se en la 
conversa, a fer noves preguntes. I potser al final, decideixen que han de can-
viar de marca de sabó, o que val la pena substituir les bombetes de casa, o 
que dilluns baixaran al punt verd mòbil... i tot això perquè aquesta colla de 
tertulianes voluntàries han utilitzat una involuntària i seductora estratègia 
que ha pogut produir canvis i generar nous hàbits...
Sí, ja ho faig això, que penso en veu alta i d’una cosa vaig a l’altra. La veritat és 
que on volia anar a parar era fer-vos una proposta, una petita entremaliadura que 
ens mereixem després d’un recorregut de tants anys: i si portem unes olivetes i 
unes patates per picar? Digueu-me si us sembla bé, i si és que sí... començo jo el 
proper dimarts, que faig unes galetes salades que em surten delicioses!
Ens veiem pels passadissos. Per cert, de què podríem parlar la setmana que ve?
Què penses que ha canviat?
Desprès de vuit anys treballant per incrementar les bones pràctiques ambien-
tals, en el marc de l’A21E, hem decidit fer una enquesta per conèixer quina és la 
percepció de l’alumnat, del professorat i dels treballadors no docents sobre la feina 
feta i què pensen respecte al seu impacte en la vida quotidiana del nostre institut.
Vam penjar l’enquesta al web i vam fer una bona difusió, demanant que 
l’omplissin. Aquesta iniciativa va ser en si mateixa molt interessant. En pri-
116 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
mer lloc perquè va ser un curs d’alumnes en el marc de l’assignatura de 
llengua catalana els que la van redactar. Per fer-ho van haver de començar 
per definir els propòsits, l’estructura, el tipus de preguntes (obertes?, tanca-
des?), l’extensió, etc. Van analitzar els tipus de mostres més adients a l’ob-
jectiu abans de decidir i finalment vam acordar amb el professor de mate-
màtiques que en la seva classe farien l’anàlisi quantitativa de les respostes i 
aprofitarien per introduir alguns conceptes d’estadística. De moment estem 
rumiant com farem la difusió de les conclusions i com l’hauríem d’aprofitar 
per introduir millores en el marc d’un procés democràtic real.
Valorar la feina feta
Avui després de resumir la feina feta al jardinet de l’escola, he proposat 
al grup classe que expressi per escrit o dibuixant la seva valoració. Aquesta 
és una petita mostra dels seus comentaris. Demà dissenyarem un mural 
amb tots els seus pensaments, dibuixos i les fotografies que vam fer al llarg 
del curs escolar.
• Gràcies al nostre jardinet vam poder entrar en contacte amb la natura 
enmig d’un entorn urbà. 
• Valoro tenir un espai verd dins de la ciutat.
• He pres consciència de la importància d’una bona cura de les plantes.
• Ara soc capaç de reconèixer les plantes que tenim al jardinet i de dis-
tingir-ne les diverses olors.
• Que el nostre jardinet té una història i és important que la cone-
guem.
• Crec que ara som més responsables.
• Hem aprés a treballar en equip.
• Cal ensenyar als més petits que podem jugar al jardinet sense fer-lo 
malbé.
 
Avaluació 117
Reflexions sobre la pràctica
Molt probablement estem d’acord amb 
l’idea que una avaluació –feta a consciència– 
pot convertir-se en una ocasió d’aprenentatge 
si ens ho proposem. Aquesta afirmació hauria 
de ser vàlida per a la institució escolar i per a 
totes les persones que pertanyen a la comunitat 
educativa. 
Quan la institució escolar decideix iniciar 
un procés d’autoavaluació ha de ser conscient 
de certes condicions indispensables.
Què més fan les escoles i els 
instituts?
Cada vegada són més els centres que apro-
fiten les noves tecnologies per comunicar què 
fan, què han après, per avaluar i per convidar 
els companys i companyes d’altres centres a co-
nèixer les seves experiències. Al web de l’A21E, 
trobareu milers d’exemples de webs i blocs sug-
gerents, plens de bones idees al vostres abast. 
Val la pena compartir-les amb la canalla, ja que 
són una bona font d’inspiració!
Lluny de voler menysprear la riquesa dels 
avenços tecnològics, moltes educadores i edu-
cadors mantenen el savi costum de portar una 
petita llibreta a la butxaca. Allí apunten la frase 
d’un nen, el raonament d’una jove, el comen-
tari d’un company, una bona idea pròpia, la va-
loració d’una activitat al final de la jornada de 
treball... de vegades ens sorprenem de la seva 
utilitat i pertinència a l’hora de programar.
118 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
• Les persones implicades han d’estar interessa-
des i valorar-ne la participació, ja que són els 
aspectes afectius o actitudinals els que inicien i 
mantenen la consecució de l’èxit del procés.
• Hi ha d’haver una bona predisposició al canvi 
i a la innovació per part dels participants, in-
cloent un fort compromís per part de l’equip 
directiu. 
• S’han de facilitar les condicions que permetran 
la implementació de les millores (organitzati-
ves, de temps, d’espai, etc.).
• Hauríem de generar el compromís i la parti-
cipació de tota o de bona part de la comunitat 
educativa. Per exemple, fent públic el seu su-
port, informant que l’objectiu és la millora i no 
la sanció, demanant l’opinió crítica dels qui no 
estan directament implicats, etc.
• És important comunicar a la comunitat educa-
tiva quins són els objectius del procés i la for-
ma de treball.
Davant la nostra proposta d’autoavaluació, una 
escola o un institut pot trobar que aquest enfoca-
ment ja forma part de la seva cultura d’avaluació 
i no tan sols respecte a l’avaluació institucional, 
sinó també en la manera de proposar a l’alumnat 
l’autoavaluació dels seus aprenentatges. Si, al con-
trari, aquesta proposta es valora però no està con-
solidada ni és compartida per tothom, suggerim 
començar amb procediments senzills i de durada 
curta, ja que seran acceptats amb més facilitat. 
Una vegada es vegin els aspectes positius i millori 
la predisposició, es podran implementar procedi-
ments més complexos.
Avaluació 119
120 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Segona part
121
Transformant un projecte 
en un programa
– Bon dia – va dir el petit príncep.
– Bon dia – va dir el mercader.
Era un mercader de píndoles confeccionades 
que apaivaguen la set.
Se’n pren una per setmana i no se sent més la 
necessitat de beure.
– Per què vens això? – va dir el petit príncep.
– És una gran economia de temps – va dir el 
mercader. – Els experts han fet càlculs. S’estalvi-
en cinquanta-tres minuts per setmana.
– I què es fa amb aquests cinquanta-tres mi-
nuts?
– Es fa el que es vol...
– Jo, va dir-se el petit príncep, si tingués cin-
quanta-tres minuts per gastar, caminaria amb 
molta tranquil·litat cap a una font... 
El petit príncep 
Antoine de Saint-Exupéry
122 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
En finalitzar cada curs escolar l’Ajuntament millora en relació amb l’ambient i la sosteni-
de Barcelona convoca els centres educatius de bilitat. Quan un centre educatiu presenta un 
la ciutat a incorporar-se a l’A21E o bé a continu- projecte, té àmplia llibertat tant per escollir la 
ar-hi per ampliar o aprofundir el projecte inici- temàtica que considera més adient a les neces-
at en cursos anteriors. sitats i possibilitats de la seva escola o institut, 
Quan des del programa animem les escoles com per decidir quins dels diversos actors de la 
a iniciar una A21E, esperem que en un procés comunitat escolar hi participaran, l’estil de par-
lent, continu i reflexiu, la comunitat educativa ticipació i d’implicació, el nombre i la dimen-
comenci a imaginar una escola nova i transfor- sió dels compromisos que adquireix, l’ordre i el 
madora, que contribueixi a una ciutat i a un ritme. Tots els projectes expliciten la voluntat 
món més sostenible, solidari i en pau. No no- de generar canvis significatius cap a la sosteni-
més imaginar, també planificar, posar en pràc- bilitat en diferents àmbits del context escolar.
tica, avaluar i ajustar.
L’Agenda 21 Escolar és un procés participa- El capítol següent conté orientacions adre-
tiu de revisió dels plantejaments i de les pràcti- çades especialment als centres que es presen-
ques educatives i de compromís en accions de ten per primera vegada.
Transformant un projecte en un programa 123
L’Agenda 21 Escolar, pas a pas
1. Convocatòria i ajuda per a la presentació 2. I ara, què hem de fer?
de projectes Una vegada hem explicat a la comunitat 
Tots els centres de la ciutat de Barcelona educativa del centre els propòsits de l’A21E i 
d’educació infantil (0-3 i 3-6), primària, ESO, hem pres la decisió de participar-hi, hem:
secundària postobligatòria, cicles formatius i • d’elaborar un projecte en un formulari que 
d’educació d’adults reben una carta on se’ls es troba al web del programa. 
convida a assistir en una reunió informativa • d’obtenir el vistiplau de l’equip directiu
per conèixer l’esperit i l’estructura de l’A21E • de presentar el projecte i la documentació 
i saber què han de presentar i quines ajudes requerida abans de la data límit (al final del 
poden demanar les escoles interessades en curs escolar).
participar. Totes les escoles i els instituts que volen 
presentar un projecte poden demanar asses-
sorament presencial, telefònic o telemàtic a la 
Secretaria de l’A21E per aclarir dubtes o rebre 
orientació per a l’elaboració del projecte. Tam-
bé trobaran les orientacions fonamentals en el 
formulari de presentació de projectes. 
3. Ja podem començar?
Abans de les vacances totes les escoles i els 
instituts reben una carta en la qual se’ls confir-
ma que una comissió avaluadora ha aprovat el 
projecte que començaran al setembre. A l’inici 
de curs, els centres que han presentat un pro-
jecte per primera vegada són convidats a una 
formació que els forneix dels recursos necessa-
ris per posar fill a l’agulla.
El Projecte que heu presentat recull les 
vostres intencions i és una hipòtesi de treball 
que s’anirà enriquint i ajustant al llarg del curs 
escolar. Anomenem Programa el desenvolupa-
ment del vostre projecte, el procés i els resul-
tats que anireu assolint.
124 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
4.Primer repte: crear una Comissió Coor-
dinadora
La comissió coordinadora és l’equip que, 
dins cada centre: 
• coordina la planificació i el desenvolupa-
ment de les diverses accions de l’A21E
• coordina l’avaluació permanent i el segui-
ment del procés i dels resultats del progra-
ma
• garanteix un sistema de comunicació àm-
plia i transparent amb la resta de la comuni-
tat educativa
• actua com a interlocutor entre el centre i la 
direcció de l’A21E.
• detecta necessitats per a una millor marxa 
del programa i demana l’ajuda adequada: 
formació, recursos, etc.
Com que el punt de partida de cada centre 
Per arribar progressivament a assolir els ob- és molt divers, l’estructura i el funcionament 
jectius que hem formulat, la comissió coordi- de la comissió coordinadora també ho serà. En 
nadora: primer lloc, una comissió es pot formar:
• invita al debat i a la reflexió sobre el tipus • abans de l’elaboració del projecte: s’encarre-
d’organització escolar més adient per fo- ga de la redacció i posteriorment coordina el 
mentar una relació harmònica entre les per- desenvolupament del programa
sones i entre les persones i l’entorn • després de presentar-se el projecte: coordi-
• anima la presentació d’iniciatives na el desenvolupament del programa.
• vetlla per la coherència entre les iniciatives, 
els seus objectius i les accions que es porten Abans d’organitzar la comissió coordinado-
a terme ra, el claustre hauria d’haver decidit:
• potencia la participació, la responsabilitat, • l’estil de coordinació: serà centralitzat o des-
la cooperació i l’autonomia dels diversos ac- centralitzat?
tors • la composició: estarà formada per represen-
• engresca la comunitat educativa cap a una tants del professorat, alumnat, personal no 
actitud positiva i constructiva. docent, famílies...?
Transformant un projecte en un programa 125
• com s’escolliran els membres: voluntària-
ment, per votació, a l’atzar?
• com s’implicaran els diversos col·lectius 
que formen part de la comunitat educativa: 
l’equip directiu, el professorat, l’alumnat, el 
personal no docent, les famílies, les entitats 
de l’entorn proper...
Una vegada s’han pres aquestes decisions 
i s’ha format la Comissió, es recomana acor-
dar1: 
• qui serà el/la responsable i interlocutor 
(adult) amb la Direcció de l’A21E
• qui seran els responsables de la comunica-
ció telemàtica, en el cas d’haver decidit res-
ponsabilitzar l’alumnat en aquesta tasca. 
• la programació de les responsabilitats i les 
tasques: com es compartirà la informació 
dins i fora del centre? hi haurà algun sis-
tema que garanteixi la comunicació entre Recordem que:
l’alumnat, l’equip directiu, el personal no 
docent, les famílies, l’administració, la co- La comissió coordinadora ha d’afavo-
munitat local...? com es distribuirà la res- rir l’establiment d’un clima favorable, res-
ponsabilitat per a l’execució de les diverses pectuós amb les concepcions i els temps 
accions? personals i esperar que d’aquesta manera 
• la freqüència, l’horari i el lloc on es faran les i a poc a poc tothom es vagi interessant 
reunions de la comissió. i sentint que té alguna cosa a dir i a fer i 
que les seves actituds són valorades o, si 
més no, compreses.
1. A la web de l’A21E trobareu una fitxa que us serà 
d’ajuda per concretar aquesta informació
126 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
6. Què ofereix l’Ajuntament per desenvo-
lupar l’A21E?
Per garantir l’èxit dels programes, l’A21E 
ofereix als centres participants una sèrie de 
serveis, accions de suport i de dinamització 
que responen a la seva necessitat de rebre 
recursos i informació, de comunicar i de for-
mar-se. Són beneficiaris potencials d’aquests 
serveis tots els col·lectius que conformen la 
comunitat educativa. La utilització d’aquest 
serveis és voluntària però sens dubte els cen-
tres van descobrint els beneficis que els repor-
ta el seu aprofitament.
Els serveis que s’ofereixen són bàsicament 
de quatre tipus: 
5. Primera trobada amb escoles i instituts: 
Acte de Signatura del Compromís Ciutadà per Servei d’informació i de comunicació
a la Sostenibilitat • Els centres reben i poden demanar in-
De la mateixa manera que les empreses, uni- formació i fer consultes presencials a la 
versitats, col·legis professionals, associacions i secretaria del Programa, per correu elec-
sindicats signen el Compromís Ciutadà per la trònic i telefònicament.
Sostenibilitat en el marc de l’Agenda 21 Local, • La web de l’A21E conté informació àm-
les escoles de Barcelona ho fan en començar el plia i actualitzada
curs, en un acte solemne i es comprometen a • Quinzenalment s’edita un butlletí elec-
fer l’Agenda 21 al seu nivell. A l’acte assisteixen trònic (les “Notícies de l’Agenda 21 Es-
autoritats i tècnics municipals, alumnes i pro- colar”)
fessors que representen al seu centre escolar. • A més de facilitar als participants l’accés 
És un acte emotiu que reforça el sentiment de a informació tècnica, pedagògica, legal, 
pertinença a una xarxa real d’escoles semblants econòmica, etc., es promou la comunica-
o diferents a la pròpia, però amb un compro- ció entre els centres que participen en el 
mís comú: fer una escola més sostenible. programa.
Transformant un projecte en un programa 127
Servei de formació i d’assessorament ques i privades locals que estan vinculades als 
L’A21E ofereix formació teòrica i pràctica de propòsits del programa.
caràcter tècnic, psicopedagògic i didàctic sobre 
temàtiques diverses, amb un èmfasi especial en Servei de recursos
els temes escollits pels centres, les estratègies El programa ofereix recursos d’origen i fina-
per a la realització de la diagnosi i dels plans de litat diversa. Cal destacar molt especialment el 
millora, la dinàmica de grups, els enfocaments Servei de Documentació d’Educació Ambiental 
i les eines d’avaluació, les metodologies i els (SDEA) on els centres poden consultar les me-
instruments d’educació ambiental, les estratè- mòries que presenten anualment els centres de 
gies per millorar la participació i els processos l’A21E, o demanar en préstec llibres, revistes, 
interactius. També promou la reflexió teòrica aparells, models, artefactes, jocs de taula i Ma-
sobre la mateixa pràctica. Organitza cursos, letes amb una selecció acurada de recursos pel 
seminaris i grups de treball, xerrades, tallers i professorat i l’alumnat sobre: l’energia, l’aigua, 
dóna assessorament personalitzat. el consum i els residus, els sons i els sorolls.
Servei d’intercanvi intercentres i amb 
altres entitats
Des d’aquest servei es programen activitats 
d’intercanvi entre els centres participants per 2. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat 
impulsar vincles horitzontals entre els centres de Catalunya les escoles tenen l’ocasió d’intercanviar 
que participen en l’A21E de Barcelona, i també experiències, programar projectes compartits, etc.
2 3. Per exemple la Confint que agrupa escoles de l’A21E 
amb centres d’altres ciutats catalanes (XESC ), de diferents Comunitats Autònomes, europees i d’altres 
de l’Estat3 i estrangeres, i amb entitats públi- paisos i continents.
128 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
A la web de l’A21E trobareu les respectives 
Guies de suport amb orientacions i àmplia in-
formació. A més, les escoles rebran assessora-
ment i formació específica si escullen qualsevol 
de les dues propostes. 
Cal estar alerta!!! Any rere any sorgeixen 
nous projectes que són proposats a les escoles i 
representen una ajuda inestimable. De vegades 
són iniciatives de la mateixa direcció de l’A21E, 
d’altres són propostes d’entitats que voluntàri-
ament se sumen a l’enriquiment de recursos 
per a l’educació ambiental.
7. Hi ha altres recursos que podem aprofi-
tar: programes complementaris 8. I quan arriba el final del curs escolar, 
A més dels serveis als quals poden accedir tots què hem de fer?
els centres, l’A21E impulsa dos programes que les Quan s’acosta aquest moment, totes les 
escoles poden escollir com a eix del seu projecte o escoles són convidades a elaborar la memòria 
com a complementari d’una altra temàtica. Són: del curs escolar tal com hem explicat a la fase 
“Apropa’t als parcs” i “Fem campanya”. d’avaluació. Aquesta memòria resumeix i apro-
“Apropa’t als parcs” és un programa que con- fundeix el seguiment del procés i avalua els re-
vida els centres a dissenyar i a desenvolupar un sultats assolits per cada centre escolar. 
projecte en un parc concret proper a l’àmbit de Al començament del curs següent, tots els 
l’escola o de l’institut. Proposa repensar el parc centres reben una carta personalitzada amb 
com un espai educatiu, partint de la base que, l’anàlisi i la valoració de la seva memòria i del 
per fer un ús responsable de l’espai, cal enten- desenvolupament de la seva A21E.
dre’l, viure’l, gaudir-ne i, si és possible, fer-hi 
accions que el millorin.
“Fem campanya” engresca els centres educa-
tius a implicar-se en la prevenció i la separació Recordem que:
de residus, un repte que implica tota la ciuta-
dania i del qual les escoles i els instituts no en La memòria no és una avaluació per 
poden quedar fora. L’objectiu és que els centres retre comptes, ha de ser viscuda com una 
esdevinguin comunicadors actius i dissenyin, nova i excepcional oportunitat d’apre-
implementin i avaluïn una campanya de comu- nentatge.
nicació adreçada a la comunitat.
Transformant un projecte en un programa 129
Finalment, el curs escolar es tanca 
amb una altra trobada amb tots els cen-
tres que han participat en l’A21E. És un 
espai i un temps per celebrar i compartir, 
de reconeixement dels èxits i dels esfor-
ços realitzats, és un moment per seguir 
pensant a mantenir els vells compromi-
sos i somiar en els que encara queden 
per concretar.
130 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Què fan les escoles?
Comissió Ambiental: quan es desperta el desig de participar
...era un dilluns quan repartíem a tots els components de la Comissió Am-
biental les convocatòries de la primera reunió del nou curs en el qual donaríem 
la benvinguda als dos membres nous de 6è de Primària i en el qual comença-
ríem a perfilar el nostre treball per al projecte d’aquest curs. No van passar ni 
cinc minuts que una alumna de 4t d’ESO trucava a l’aula on jo era en aquell 
moment. Em deia des de la porta que era una qüestió urgent...Vaig sortir i el 
tema era que em demanava l’oportunitat de formar part de la Comissió Ambi-
ental com a representant de l’ESO. Acabava aquella classe i, tímidament, se 
m’acostava una alumna, aquest cop de 1r d’ESO, explicant-me que li faria molta 
il·lusió poder formar part de la Comissió. Em mirava als ulls demanant-me una 
resposta... Sí??? L’endemà, a primera hora del matí, la Samira, de 2n d’ESO, 
manifestava que a ella sempre li hauria agradat pertànyer a la Comissió. Em 
demanava també de poder començar aquest any... El Marc, de 2n, m’havia fet la 
mateixa pregunta el primer dia de curs!...
Fa cinc anys eren tot just 4 alumnes proposats pels mestres. Han passat cinc 
anys, i els alumnes, per iniciativa pròpia, es volen comprometre, volen ser els 
protagonistes... Ara ja són tretze els alumnes que, per iniciativa pròpia, treba-
llen a la Comissió Ambiental de l’escola.
Aquesta resposta ens exigirà una altra organització per aprofitar bé aquestes 
joves inquietuds. Nous reptes que assumirem amb coherència i imaginació i, so-
bretot, paciència, fent petits passos que segurament ens aniran canviant la vida.
Volem que t’impliquis 
Quan proposem una nova activitat als estudiants, tenim presents els ele-
ments que podran minvar-ne l’efecte; ja sigui per saturació de propostes que 
apareixen al llarg del curs, per la dedicació a cadascuna de les assignatures...
Transformant un projecte en un programa 131
L’alumnat està disposat a assumir nous reptes, però cal trobar l’escletxa que 
encara resta oberta i que ens permet accedir-hi a tots, a poc a poc i de puntetes ..
Amb l’alumnat que tria l’optativa de Medi Ambient constituïm una mena 
de comissió ambiental i els proposem utilitzar les mateixes eines dels mitjans 
de comunicació i de la publicitat per difondre missatges que ajudin la comu-
nitat educativa a prendre consciencia de temàtiques diverses i d’actualitat. 
La necessitat d’estalviar d’aigua de cara a l’estiu i la sequera que va centrar 
l’atenció dels mitjans de comunicació ens va portar a reflexionar sobre el paper 
de l’aigua en la nostra vida. Es van proposar abordar aquest tema i promoure 
una campanya en forma de pòsters. Van analitzar totes les temàtiques que aju-
darien a crear imatges i frases: hàbits de consum, grau de consciència, voluntat 
de canvi.... Una vegada realitzades les aportacions, la tria del disseny definitiu va 
transcórrer amb molt interès, sentit crític i amb una acurada valoració. 
El resultat va ser prou encertat, senzill i directe. 
Ja tenim el primer cartell! 
Una gota d’aigua i la fase “Cada gota al seu lloc”, d’aquest es van fer còpies 
que van estar repartides per tot el recinte, pels llocs de pas i a tots els indrets 
d’ús d’aigua. La bona rebuda els va animar a crear un nou producte per fo-
mentar l’estalvi d’energia elèctrica.
Apropa’t als parcs: una proposta per estimular sensorial-
ment els més petits. 
Les escoles bressol de Gràcia vam participar en el projecte: “Trencadís de 
sons i colors”, una proposta per estimular-los a partir d’activitats, tallers i sor-
tides sensorials. Els nens i les nenes participen envoltats de cançons populars 
infantils, dansa, música de vent, de corda i de percussió... i, sobretot, art i 
natura. Els menuts han sortit de les aules per conèixer la màgia del Parc Güell 
i els trencadissos de Gaudí començant per una visita musicada a la Cova, des 
132 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
de la qual si es fa silenci es pot sentir el pas de l’aigua. Després de veure el 
Drac, han gaudit de l’art del moviment de la dansa al porxo de 86 columnes 
de la plaça de la Natura i han fet un passeig pel jardí per descobrir les olors 
i els colors de les seves espècies vegetals i animals. La sortida ha estat una 
explosió de sensacions per als qui encara ho tenen tot per descobrir.
No em preguntin per què... 
...però durant els tres primers cursos no vam incloure cap alumne a la 
comissió coordinadora. Estava formada només per professores. Ens reuníem 
cada dijous al migdia. Dinàvem juntes i aprofitàvem per discutir i programar 
les accions de la setmana següent. Ens ho passàvem molt bé.
La setmana passada vam fer una activitat molt engrescadora. En una ma-
teixa hora tres alumnes de cada curs-classe van fer una activitat d’auditoria 
sobre els residus. Un d’ells va buidar la paperera de la seva classe: separava 
les deixalles, mesurava el pes i el volum de cada fracció, mentre un altre ho 
registrava tot en una taula i una tercera feia fotos de tot el procés. 
Van treballar tot sols, d’una manera tan autònoma i responsable, van sug-
gerir tants canvis i propostes en relació amb la nostra programació original, 
que ahir, dijous, vam comentar entre les companyes de la comissió la nostra 
sorpresa i satisfacció. No ens ho esperàvem. Vam decidir que era hora de 
convidar-los a formar part de la CC. 
Segueixo pensant per què hem trigat tant! Crec que tinc la resposta, ens 
feia por no tenir un control absolut del projecte. D’altra banda, a l’institut no 
recordo cap convocatòria d’aquest tipus, pot ser ha arribat l’hora de revisar 
els vincles que establim amb l’alumnat.
Transformant un projecte en un programa 133
Vam anar a l’acte de cloenda: una experiència inoblidable 
Aquesta setmana vam anar a la festa de tancament de l’A21E. Un grup de 
companys i companyes i jo mateixa vam presentar un audiovisual i vam expli-
car una part de les accions que hem dut a terme durant aquest curs. També 
vam escoltar altres instituts. Va ser molt emocionant. La gent escoltava en 
silenci absolut, després ens van fer preguntes que, per sort, vam saber con-
testar. El nostre professor no solament ens va felicitar: després, de tornada, 
vam anar a la sala de professors i ens va tornar a felicitar davant de tothom i 
ahir va fer una nota molt emotiva que va penjar al web. Crec que mai no havia 
estat tan feliç a la meva escola.
Petits gestos 
Hem decidit incloure aquesta anècdota a la memòria d’aquest curs. De vega-
des només avaluem accions que considerem molt importants i deixem de banda 
petit gestos que reflecteixen no solament canvis d’actitud, també com els mateixos 
alumnes es poden convertir en exemples que eduquen.
Un dia, a finals del curs passat, en acabar uns exàmens, un alumne va pre-
guntar a la responsable de les proves què s’havia de fer amb els fulls d’enun-
ciats. La noia va contestar que no s’aprofitaven i que es podien llençar.
Aquell alumne va treure les grapes i va posar els fulls escrits al contenidor 
de paper de l’aula. 
La resta de la classe va seguir-ne l’exemple.
Ara ha passat un any. A totes les aules hi tenim una safata amb paper per 
reutilitzar.
134 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Exemple de projecte d’una escola infantil i primària 
Cal destacar que el format i contingut dels Formularis va canviant. Aquest és 
només un exemple orientatiu.
Transformant un projecte en un programa 135
136 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Exemple de Fitxa omplerta per una escola en el moment de 
constituir la seva Comissió Coordinadora
Nom del Centre:  Adreça electrònica del programa: Web del centre: 
Institut El Roure roure_6@escola.com www.ieroure.com
Altres professors i professores: Assignatura  / nivell:
Coordinadora: 
•  Pere Sort •  Biologia – ESO
Professora Laura Vidart
•  Susana Vall •  Història  - ESO i Batx.
(Departament d’Informàtica)
•  Enric Fuster •  Matemàtiques  - ESO
Alumnes Responsabilitat Cicle o nivell al qual pertanyen
•  Susana F. i Isabel V. •  Comunicació 1r i 3r d’ESO
•  Seguiment  de les millores de la 
•  Marià P. i Jordi M. 2n i 4t d’ESO
qualitat acústica
•  Jaume N. i Beatriu R. •  Correu electrònic 1r i 2n de Batx.
Altres membres (no docents): Funció  dins el centre:
Xavier Belart Conserge
Toni Feu Cuinera
Agnès Alonso Secretària
Maria Pérez i Ramón Coll AMPA
Dates i horaris de les reunions de la Comissió Coordinadora:
Segon i quart dimecres  de cada mes, de 13.00 a 14.00h.
Tasques de la Comissió Coordinadora:
Comunicació: mantenir  actives les cartelleres. Programar la transmissió d’informació sobre l’ecoauditoria que 
començarem al mes de novembre. 
Seguiment de les millores de la qualitat acústica: planificar i fer noves mesures
Responsable del correu electrònic: revisar diàriament l’arribada de missatges i reenviar-los a qui correspon. 
Animar al professorat i alumnat a enviar petits resums de la feina feta per tal de comunicar-nos amb altres 
centres a través del butlletí de l’A21E.
Tasques comunes: programar els esdeveniments especials (Dia de la Terra) i la distribució de tasques de l’eco-
auditoria sobre la mobilitat. 
Nova guia per fer l’Agenda 21 escolar 137
Reflexions sobre la pràctica
El punt de partida de les escoles i els instituts 
que presenten un projecte per primera vegada 
pot ser molt divers. No totes s’acosten a l’A21E 
amb una informació àmplia sobre les caracterís-
tiques del programa i què pot representar quant 
a tasques i esforços. També són variades les si-
tuacions pel que fa al nombre de persones o de 
col·lectius inicialment compromesos. Pot ser 
tot el claustre, un nombre força significatiu de 
components o tot just un petit grup.
La diversitat no ha de representar un obstacle. 
Cada escola i cada institut rebrà el suport que ne-
cessiti segons quin sigui el seu punt de partida.
Quines són les preocupacions més fre- Des del nostre punt de vista, no es tracta 
qüents de les escoles i els instituts que inici- ni de sumar tasques, ni de fer curses. Hem 
en l’A21E? de ser capaços de visualitzar les concepcions i 
El temps els comportaments que volem canviar i fer-los 
La preocupació més comuna en l’entorn diferents. El temps és una restricció i tampoc 
escolar fa referència a la manca de temps. La no contradirem el fet que un canvi requereix 
percepció d’estar permanentment pressionat i esforç, però estem convençuts que la principal 
de no atènyer les expectatives pròpies i alienes dificultat és establir prioritats i adonar-nos que 
provoca una sensació d’ansietat i insatisfacció els canvis d’actituds i de valors no només són 
en bona part dels claustres. En l’imaginari soci- lents: han de ser lents. L’hora d’entrada i l’hora 
al, en educació, més és sinònim de millor: més de sortida de l’escola són fixos, però és la ins-
hores, més continguts, més fulls a la carpeta... titució qui ha de decidir si vol omplir aquest 
i la velocitat és una fita. O sigui que si assumim espai amb molts continguts i moltes activitats 
que la qualitat de l’educació és equivalent a fer en una clara aposta per la quantitat o, al contra-
més, només cal fer-ho en menys temps (profes- ri, si farà una minuciosa selecció i és decantarà 
sorat i alumnat). per la qualitat i la profunditat.
138 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Famílies i professorat
Una altra preocupació força arrelada a l’es-
cola és la sensació que els valors familiars no 
sempre acompanyen els que l’escola valora. 
Aquest sentiment pot ser viscut com un con-
flicte entre el professorat i la família o bé com 
un repte a l’hora de gestionar la diversitat de 
cultures, d’escales de valors, de realitats. La pre-
gunta podria ser: estem disposats a gestionar la 
heterogeneïtat o a forçar l’homogeneïtat? 
Si observem els infants, veurem que des de 
ben petits són capaços de conviure amb perso-
nes i contextos molt diversos i a actuar sense 
donar mostres de viure-ho com un conflicte. 
Saben que hi ha coses que estan permeses a 
casa dels avis, però a casa no, utilitzen un llen-
guatge amb els amics i amigues molt diferent 
del que utilitzen amb la gent gran o a l’escola 
i també han de ser capaços d’aprendre i d’ac-
ceptar que hi ha determinades actituds que 
són valuoses a l’escola, al món del treball o en 
determinats contextos socials que no responen 
necessàriament a les pautes familiars. Tornem 
a emfatitzar el fet que no estem parlant de l’ad-
quisició d’hàbits, sinó de valors i d’actituds 
envers l’ambient. No es tracta de plantejar una 
competència entre esquemes de valors, més 
aviat, una idea de relativitat cultural.
Una escola oberta que potencia relacions 
horitzontals amb les famílies i les anima a par-
ticipar en el desenvolupament de projectes co-
muns i compartits ajudarà a teixir una xarxa de 
complicitats i voluntats de canvi.
Transformant un projecte en un programa 139
Han passat 5 cursos d’A21E... 
i més coses!
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Antonio Machado 
140 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Abans de prendre una decisió, els claustres 
dels centres convidats solen fer un debat in-
tern. Una escola decideix iniciar una nova eta-
pa quan percep que l’A21E els ha ajudat a:
Ω incrementar el nombre de col·lectius i de 
persones participants i a aconseguir un pro-
tagonisme més gran per part de l’alumnat
Ω millorar el clima social del centre quant a la 
coresponsabilitat i cooperació entre les per-
sones
Ω fer una diagnosi sobre els temes escollits i 
Quan l’escola o l’institut està finalitzant el desenvolupar progressivament accions de 
seu 5è curs d’A21E, oferim la possibilitat d’ini- millora des d’una perspectiva sostenible
ciar una nova modalitat de participació, una Ω formar part activa d’alguna xarxa amb altres 
“nova etapa” dins la continuïtat per enfortir i centres o amb entitats de la comunitat pro-
expansionar el programa. Per una banda, cada pera.
quinquenni brinda una bona oportunitat per Ω aconseguir més coherència entre el seus 
celebrar el procés, per visualitzar la xarxa d’es- propòsits i la seva pràctica. 
coles treballant per la sostenibilitat a Barcelona Ω fer ajustos curriculars des d’una perspectiva 
i per fer un reconeixement dels progressos. ambiental.
D’altra banda, una nova etapa comporta nous Ω promoure estratègies d’avaluació contínua 
reptes, noves línies de treball, nous compromi- per assegurar la coherència interna del pro-
sos amb un impuls renovat. grama.
Els centres que accepten iniciar aquesta 
nova etapa han de fer una memòria dels pri- Aquest llistat és orientatiu. No vol dir que 
mers cinc cursos i posteriorment elaborar un sigui condició necessària haver assolit tots 
projecte triennal. aquests canvis per estar en condicions de pre-
En acabar cada un dels primers cinc cursos sentar una avaluació del quinquenni. De vega-
escolars heu fet una memòria. Habitualment des als centres tenen lloc canvis imprevisibles, 
incloïa una descripció de les accions portades a que provoquen desajustos: ha marxat aquell o 
terme i la seva valoració. Ara es tracta de fer un aquella professora que coordinava l’A21E i no 
esforç d’anàlisi i de síntesi global de tot el perío- s’ha pogut trobar una figura amb la mateixa 
de partint del model d’escola que vàreu imaginar empenta, s’ha modificat el perfil dominant de 
i dels resultats que heu aconseguit any rere any. l’alumnat, se’ns presenten noves exigències i 
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 141
sentim que no arribem a tot el que ens haví- d’indicadors d’èxit, de manera que totes les es-
em proposat... En tot cas, l’avaluació del quin- coles es poden veure reflectides. Aquesta eina 
quenni suscita una mirada àmplia i una refle- us serà útil per definir en quin punt del desen-
xió global que ens ajudarà a trobar pistes per volupament us trobeu i així poder identificar la 
fer, en els pròxims tres cursos, els ajustos més direcció cap a la qual voleu i esteu disposats a 
adients. avançar.
Per elaborar la memòria del quinquenni te- En primer lloc, us presentem l’instrument d’au-
niu un instrument amb un conjunt de criteris toavaluació i, a continuació, desenvoluparem els 
d’avaluació i una escala qualitativa i descriptiva aclariments necessaris per poder omplir-lo.
142 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Orientacions per fer la memòria
Per fer la memòria us suggerim: Per facilitar el procés d’autoavaluació, per a 
a) Senyalar amb una creu la casella que cor- cada criteri d’avaluació trobareu una seqüència 
respongui a cadascun dels criteris d’ava- progressiva d’indicadors, de menys a més (de l’1 
luació. al 5). Després de llegir-los i comentar-los heu de 
b) Avaluar els assoliments, èxits, obstacles, decidir en quin nivell considereu que es troba el 
etc. vostre centre i posar una creu on correspongui. 
c) Seleccionar i organitzar les evidències Si penseu que –en un determinat ítem– esteu 
(annexos) seguint els títols dels criteris entre l’1 i el 3, heu de senyalar l’intermedi, és a 
d’avaluació. dir el número 2. Si esteu entre el 3 i el 5, heu de 
marcar amb una creu el número 4.
Els criteris i indicadors d’avaluació han es- Com que els criteris d’avaluació són una eina 
tat concebuts per definir el nivell d’assoliment per valorar el nivell assolit dels vostres objectius 
dels objectius de la vostra Agenda 21 Escolar. en funció del vostre punt de partida (cinc anys 
A causa de la complexitat i la diversitat d’es- enrere), el fet de trobar-vos en un nivell baix o 
tratègies per desenvolupar l’A21E hem escollit mitjà us ha de servir com a referent per a la for-
aquells criteris més significatius d’acord amb mulació dels objectius de la vostra propera eta-
la filosofia del programa i els hem organitzat pa. No són criteris de classificació, ni s’utilitzen 
en cinc apartats: Projecte Educatiu; Projecte per establir comparacions entre centres.
Curricular; Gestió dels recursos i millora de A la casella on diu avaluació, us propo-
l’entorn; Clima social i funcionament intern; sem fer una reflexió acurada dels vostres as-
Relacions amb l’exterior del centre. soliments, és a dir, de tots aquests resultats o 
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 143
processos que considereu que han tingut èxit 
i també les dificultats que heu trobat en cadas-
cun dels apartats. Probablement és la part més 
rellevant de la memòria, la que us ajudarà a fer 
créixer la vostra A21E. Es tracta d’explicar – si 
ho sabeu– o d’imaginar les possibles causes 
que fonamenten la vostra anàlisi.
Les evidències són aquells documents, actes 
de reunions, fotografies, cartes, fulletons, dia-
ris de classe, treballs fets per l’alumnat o altres 
que hagueu arxivat al llarg dels anys i que reten 
compte del que efectivament s’ha anat fent al 
llarg dels 5 cursos que esteu avaluant. Si anne-
xeu aquest material, us proposem d’organitzar-
lo seguint els títols dels criteris d’avaluació. 
Altres aspectes que cal considerar
• És fonamental donar l’oportunitat a tots els 
col·lectius implicats en l’A21E d’expressar 
la seva percepció sobre el funcionament del 
projecte. Tingueu en compte que és molt 
significatiu per a un lector de la vostra me-
mòria saber quins són els col·lectius i/o les 
persones que l’han elaborat i/o que la sig-
nen, és a dir, que estan d’acord amb els con-
tinguts d’aquest document.
• Si al llarg dels cinc cursos no heu formulat 
cap objectiu i tampoc no heu desenvolupat 
accions sobre algun/s dels apartats d’aquest 
instrument, podeu explicar-ne els motius ja 
que us serviran de base per elaborar el pro-
jecte triennal.
144 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
• L’instrument per fer la memòria se sol ajus- Breu presentació del formulari per fer 
tar amb certa freqüència; a l’hora d’iniciar un projecte triennal
el procés d’elaboració, trobareu al web del Tots els centres que han fet una memòria 
programa l’última versió. Si teniu qualsevol quinquennal o triennal han de presentar un 
dubte, és recomanable demanar informació projecte en el formulari que us presentem a 
o assessorament a la Secretaria de l’A21E. Els continuació. Com veureu, l’estructura segueix 
centres interessats poden participar en un els mateixos apartats de la memòria, ja que 
grup de treball per rebre i compartir infor- aquesta és la base per imaginar el camí futur i 
mació amb altres centres que estan elaborant per seleccionar quins compromisos assumireu 
igualment la seva memòria. en els tres cursos següents. Tot dependrà de la 
vostra percepció i valoració. Això no implica 
Quan ja han passat 8 cursos o més que tots els aspectes que heu assenyalat com 
“millorables” hagin de ser inclosos en el pro-
Una escola o un institut que ha fet la memò-
jecte, però s’ha de percebre una coherència en-
ria del quinquenni i ha finalitzat el seu projecte 
tre el que heu avaluat i les iniciatives que voleu 
triennal rebrà una breu enquesta que té com a 
portar a terme durant el període següent.
propòsit indagar la seva disponibilitat a conti-
nuar aprenent i a canviar maneres de pensar 
i de decidir, a consolidar les bones pràctiques 
en relació amb l’ambient i la sostenibilitat al 
centre i el seu entorn. Quan la resposta és afir-
mativa, el centre és convidat a presentar una 
memòria del trienni i tornar a presentar un al-
tre projecte per als propers tres cursos.
Els centres que considerin que per a ells no Recordem que:
és encara el moment adequat per començar 
Un projecte és una hipòtesi de 
una nova etapa, poden continuar presentant 
treball. Més endavant tindreu l’opor-
projectes anuals fins que arribi el moment més 
tunitat de revisar –curs per curs– la 
adient per acceptar-ho.
programació i ajustar les accions i la 
I així any rere any continuem l’espiral que re-
seva temporització.
presenta el recorregut de l’A21E, una espiral que té 
un itinerari personal dissenyat per cada escola i 
que serà cada vegada més àmplia, més profunda i 
plena dels matisos que cada comunitat escolar hi 
imprimeix.
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 145
146 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Què fan les escoles?
Aquests textos han estat extrets de memòries quinquennals o triennals de diversos centres i 
de projectes per als tres cursos següents.
La consciència socioambiental autogestionada
Som un col·lectiu de nois i noies de tots els cursos de secundària que, de 
forma totalment voluntària, amb el suport i l’assessorament dels professors de 
l’escola, però de forma autogestionada i amb l’aprenentatge i superació con-
següents de dificultats que això comporta, duem a terme tot tipus d’activitats 
(campanyes, actuacions, sortides, exposicions, xerrades...) relacionades amb 
l’ambient, la sostenibilitat i la solidaritat en general, amb una visió plural, àm-
plia i oberta tant pel que fa al camp d’actuació com als seus continguts. 
Ens adrecem a tota la comunitat escolar amb l’objectiu clar de formar-nos 
com a nois i noies perquè, com a ciutadans lliures que som, de la manera més 
autònoma possible, potenciem i adquirim una especial sensibilitat per a l’ambi-
ent i per les qüestions socials, alhora que aprenem a organitzar-nos, a gestionar 
els nostres propis recursos i a programar objectius.
Avaluem una dècada de canvis 
Mentre els nostres alumnes i nosaltres mateixos anem interioritzant noves 
maneres d’actuar a favor d’un manera de viure més sostenible, ens adonem 
que aquest treball, en un principi adreçat a la conscienciació per la conservació 
de l’ambient, ha anat molt més enllà dels objectius inicials i que, amb el seguit 
d’activitats i de treballs realitzats, hem anat assentant actituds individuals que 
són bàsiques en el creixement de les persones: la responsabilitat, l’autonomia, 
el compromís personal, el pensament crític, la implicació amb el grup, la presa 
de decisions, la coherència... 
Han estat necessaris petits canvis interns de funcionament, que hem 
hagut d’assumir: afavorir la flexibilitat horària, el treball globalitzat entre 
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 147
àrees, la relació interclasses, l’autonomia de moviment per l’espai de l’es-
cola... 
Si mirem enrere, quasi una dècada, ens adonem que el canvi que hem fet, tant 
d’hàbits com de mentalització, és molt gran. Hem iniciat un ventall d’accions, de 
possibilitats i de reptes que no té fi. Cada curs sorgeixen nous objectius i nous 
compromisos que assumim des del col·lectiu, tot experimentant el gust i la il·lusió 
d’encetar projectes nous. A partir d’aquest treball, els adults ens hem trobat fent la 
nostra feina juntament amb uns infants motivats, que es veuen a si mateixos com 
unes persones capaces i útils, que funcionen autònomament, satisfetes de poder 
ajudar, de contribuir a millorar l’escola i l’entorn i d’ensenyar als més petits. Un 
alumnat que és part activa de la petita societat que és la seva escola, que espera 
resultats, que veu com les seves propostes s’escolten i com algunes, fins i tot, es 
poden arribar a dur a terme. Nois i noies que pensen... que parlen... que contras-
ten criteris... que actuen i que aprenen que allò que no funciona es pot modificar. 
És una tasca que requereix constància, sabem que hi ha punts febles que ens 
cal millorar però estem contents d’haver-la iniciat. A part dels resultats pràctics 
i tangibles, el treball a l’A21E ens ha ajudat a constatar allò que ja sabem, però 
que està bé recordar: la societat la fem entre tots i els grans canvis col·lectius 
comencen amb les accions individuals. 
Educar per tenir criteri, per responsabilitzar-se i per actuar, des d’una escola 
flexible, oberta i coherent. 
Des de la nostra escola que cuidem, que ens estima i que es fa estimar. 
Aquest és el repte.
Els primers passos del nostre hort 
Quan fa 10 anys ens van oferir la possibilitat d’iniciar un projecte sobre l’hort 
escolar, malgrat que a l’escola no disposàvem d’un espai adient, ja que l’únic 
espai disponible era un petit pati ombrívol i amb el terra de ciment, sense pen-
sar-nos-ho ens van posar mans a l’obra i vam presentar el projecte. 
148 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Amb l’ajuda rebuda vam començar a posar els fonaments del nostre hort. 
Vam comprar algunes jardineres i un petit compostador per fabricar adob a 
partir de les restes de matèria orgànica de la cuina i el menjador. A poc a poc, 
en els cursos següents, el vam poder ampliar. Es van substituir els materials 
inicials per uns materials més adients. 
Avui el nostre “Hort Escolar” és l’orgull dels nois i les noies que el treballen 
i de la gent que passeja pel carrer, que es queda bocabadada en veure com, en 
aquest espai, hi poden créixer plantes i hortalisses tan frondoses. Nosaltres 
també ens en sentim orgullosos! Però, a més, l’hort també surt del petit pati i 
arriba a la cuina on fem tallers amb els productes de la collita: amanides d’en-
ciam i pastanagues, sucs de llimona o de maduixa...
Avaluació sobre la gestió dels recursos 
L’elaboració dels projectes que s’han executat en els cinc primers anys ens 
ha facilitat l’ampliació de la nostra visió d’una realitat propera, i fins ara desco-
neguda, per la major part de la comunitat educativa.
L’elaboració de projectes ambientals ens ha brindat una eina de treball des-
tacada, ja que s’han experimentat in situ els pros i els contres de l’actuació 
ambiental. L’estudi i diagnòstic previ a l’elaboració de cada projecte ens ha 
aportat informació de la nostra realitat i una metodologia per poder abordar-
la i canviar-la. Ens ha plantejat qüestions respecte a la sostenibilitat, que fins 
ara eren totalment desconegudes pels nostres alumnes. Volem destacar que 
cadascun dels projectes posats en marxa al nostre centre han estat utilitzats 
com un eix transversal que ha vinculat tots els usuaris. De la mateixa manera, 
i amb l’ànim de potenciar la difusió d’aquests projectes, s’han complementat 
amb visites, jornades, xerrades, exposicions i inclusió de nous continguts, i de 
la seva modificació en el PCC.
En tot moment i gràcies a la comissió de l’Agenda 21 Escolar s’ha buscat 
millorar la sostenibilitat dels recursos existents en el nostre centre, com el 
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 149
reciclatge d’aigua, paper, material orgànic, residus tòxics (piles, olis, pintu-
res...), etc.
Un dels objectius principals que s’han plantejat ha estat l’enfocament de la 
gestió de recursos, complementar l’educació rebuda pels nostres alumnes en 
matèria ambiental i dotar-los d’una aptitud cívica que els pugui ajudar a respec-
tar l’ambient i, amb això, una adequada convivència en societat.
Reflexions i compromisos d’una escola bressol 
El nostre nou projecte és escriure tot el que estem fent. Hem iniciat un camí 
que cada dia s’ha anat enriquint, que comença a tenir uns principis i una co-
herència i volem que en quedi constància i  sigui útil per tothom que passi per 
l’escola o tingui ganes de conèixer-ho.
Durant aquests propers tres anys volem recollir de forma escrita com anem in-
troduint materials naturals en cada grup de nens i com utilitzem els diversos espais 
exteriors de joc. També de quina manera ajudem a establir una interrelació entre els 
espais de dins i de fora introduint petits racons de natura o activitats en les quals hi 
ha molts elements que portem dels nostre jardí. Tot el col·lectiu de l’escola hi està 
implicat i entre tots volem definir una manera de treballar coherent amb tots els prin-
cipis que ens han anat fent de guia durant aquests darrers cinc anys. 
Estem convençuts que, si desvetllem aquesta sensibilitat, els nostres infants 
seran respectuosos i vetllaran per un món més sostenible.
En relació a l’ideari de l’escola 
Des de fa justament cinc cursos, la nostra escola ha estat objecte d’una 
sèrie de canvis representatius del que entenem per una comunitat d’aprenen-
150 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
tatge. Això ha suposat que canviï el nostre PEC, pel qual tenim redactades 
una sèrie d’idees bàsiques que representen l’escola que volem i per la qual 
estem lluitant. Això ha fet que el nostre màxim repte hagi estat, i sigui, afavo-
rir la igualtat educativa i social per aconseguir una societat de la informació 
per a tots i totes. El nostre ideal de PEC està lligat a un projecte social de 
l’entorn.
Sobre l’estudi i l’observació de l’entorn més proper de 
l’escola 
A primer, segon i tercer s’ha continuat fent classe al jardí o al bosc que en-
volta l’escola. S’ha aprofitat del desdoblament dels grups per tal que tots els 
alumnes gaudeixin d’aquestes sessions fora de l’aula.
En els tres nivells, a part de les feines pròpies de jardineria, s’ha ampliat 
l’estudi i l’observació de les herbes aromàtiques, les diferències entre plantes, 
arbusts i arbres, i el nom de les plantes. A poc a poc es van establint unes 
línies generals del currículum integrades en la descoberta del nostre entorn 
natural.
En el grup de primer s’ha iniciat l’estudi monogràfic en grups cooperatius 
d’alguns dels animals característics del bosc de Collserola. Els treballs resul-
tants s’han exposat a la classe acompanyats d’algun reportatge cinematogrà-
fic. Aquesta iniciativa seria interessant que s’estengués als altres grups per tal 
d’anar creant una petita bibliografia infantil feta pels mateixos alumnes que 
tingui l’objectiu de fer conèixer als nens i nenes de l’escola la vida dels animals 
que volten pel bosc més proper. Així mateix, caldrà anar fent una petita col-
lecció de reportatges i d’audiovisuals sobre aquests animals.
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 151
En l’exemple següent podem percebre la relació entre el text Reflexions finals que correspon a 
la memòria i l’apartat que hem extret del projecte.
Reflexions finals
Certament, s’han dut a terme noves propostes que han funcionat molt satisfactòriament, però, per man-
ca de temps, d’altres han quedat pendents. Mancaria el fet d’assumir el projecte com una cosa comuna a 
tota la comunitat educativa. Potser no tothom s’ha implicat tant com s’esperava o des de la comissió no 
s’ha pogut fer més partícips les famílies, l’alumnat i el personal no docent.
Pensem que cal:
• Implicar al personal de cuina.
• Implicar les famílies i l’alumnat d’una forma més directa.
• Fer arribar la idea que el projecte és cosa de tot el claustre.
5.7. Clima social i funcionament intern del centre: participació
Incrementar les oportunitats i millorar els processos de participació
CURS OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS
- Convidar les famílies a fer accions conjuntes (tallers, 
- Implicar les famílies d’una forma més participar de visites, fer una bicicletada)
directa
- Difondre la informació a les noves famílies que arri-
- Transmetre les línies de treball a les fa- ben a l’escola (web, cartellera, convidar-les a entrar a 
2010/2011 mílies nouvingudes al centre l’escola)
- Garantir el traspàs d’informació: millorar la lectura de la 
- Incrementar la participació de l’alumnat cartellera, donar temps per tal que els representants de la 
 comissió puguin debatre idees, iniciatives, propostes
- Implicar el personal de cuina
- Convidar-les a formar part de la comissió
L’exemple a la pàgina següent correspon a una escola que presenta per segona vegada el seu 
projecte triennal. Estan satisfets de les millores i en l’apartat següent del projecte plantegen 
objectius i accions per garantir la continuïtat dels canvis i introduir-hi algunes millores.
152 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
5.5. Gestió dels recursos 
Diagnosticar, millorar i fer el seguiment de la gestió dels recursos energètics i l’aigua 
i/o el consum de materials i aliments i/o la compra responsable i/o el tractament dels 
residus...
CURS OBJECTIUS ESPECÍFICS ACCIONS
2009/2010 Mantenir les bones pràctiques sobre la re- •  Fer un estudi de la despesa que representaria utilitzar 
2010/2011 ducció, la reutilització i el reciclatge el paper reciclat en l’àmbit de secretaria
2011/2012 •  Mantenir la ubicació dels contenidors de recollida se-
lectiva del menjador i nomenar encarregats per abocar 
les restes orgàniques al compostador i també recollir 
setmanalment, de cada classe, el paper i el plàstic i por-
tar-los als contenidors corresponents del carrer sota la 
supervisió d’un adult encarregat
•  Continuar les activitats d’acció tutorial adreçades a la 
conscienciació de l’alumnat sobre la necessitat de reci-
clar, reduir i reutilitzar
•  Continuar l’activitat “Ajudants ecològics” a l’hora de 
l’esbarjo.
2009/2010 Continuar amb la conscienciació de la co- •  Els encarregats verds també recolliran l’aigua que so-
2010/2011 munitat educativa sobre la necessitat de bra al menjador per utilitzar-la per regar
2011/2012 reduir el consum d’aigua del centre
•  Recollir aigua de pluja i utilitzar-la per regar 
2009/2010 Mantenir la campanya a favor de l’esmor- •  Continuar la campanya “ els dimecres fruita” que ja es 
2010/2011 zar més sa EI i CI) i ampliar-ho als cicles va portar a terme en alguns dels nivells i anar-la ampli-
2011/2012 mitjà i superior ant a més cursos
•  Continuar la campanya a favor de l’entrepà
2009/2010 Aconseguir la Implicació de les famílies Fer campanya sobre la conveniència de no utilitzar pa-
2010/2011 en el projecte de reciclatge de residus or- per d’alumini per embolicar els entrepans
2011/2012 gànics, plàstic i paper
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 153
Reflexions sobre la pràctica
Les escoles pioneres que han començat 
l’A21E fa cinc cursos escolars o més no cen-
tren els esforços a parlar de la necessitat de 
millorar, sinó que els centren a actuar per mi-
llorar. Professorat, alumnat i altres membres 
de la comunitat educativa constaten que, quan 
s’atreveixen a mirar, avaluar, proposar, decidir 
i actuar conjuntament, tenen la possibilitat de 
viure una experiència de millora de l’entorn 
d’èxit, que els fa sentir amb l’ànim necessari i 
el control suficient per comprometre’s de nou 
És difícil transmetre la quantitat i la rique- en l’acció conscient. 
sa d’accions pro ambientals que són capaços Per això, el professorat centra els seus esfor-
d’imaginar i de dur a terme els instituts i les ços a organitzar situacions actives d’aprenen-
escoles que formen part de la xarxa Agenda 21 tatge davant de problemes concrets, de manera 
Escolar. adient perquè els infants o els joves els puguin 
afrontar. La forma de treballar és diversa, com 
ho són els centres, l’alumnat i les seves circum-
stàncies, i en cada cas la intervenció s’adapta a 
les necessitats i les possibilitats concretes, però 
Recordem que: es tracta sempre de participar en experiències 
reals de transformació de l’entorn.
Al Servei de Documentació d’Edu- Llegint les memòries dels centres més vete-
cació Ambiental trobareu les memò- rans trobem que comparteixen moltes caracte-
ries que han presentat els centres, rístiques comunes.
podeu consultar-les, de ben segur us Un tret significatiu és comptar amb un equip 
serviran com una font inesgotable directiu molt compromès amb el programa, fins 
d’inspiració i us animaran a contactar al punt de formar part de la Comissió coordina-
amb altres centres per veure i escol- dora o si més no, dedicant part del seu temps i 
tar de primera mà les iniciatives que responsabilitats a accions de gestió i d’educació 
us han sorprès. ambiental. Aquests centres relacionen la partici-
pació de l’equip directiu i el model organitzatiu 
154 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
que imprimeixen amb la coherència entre els da per alumnes; per nosaltres és molt impor-
plantejaments pedagògics del centre i l’educa- tant que s’impliquin en l’avaluació...
ció per la sostenibilitat. Així, l’A21E impregna ... hem creat una comissió especial per a 
àmbits d’una immensa diversitat. Això es ma- l’hort. Esta integrada per nens, nenes i mes-
nifesta en la importància d’una educació per a tres. Ens reunim setmanalment també amb 
l’autonomia i la responsabilitat, en el manteni- els dos avis que ens ajuden, amb la cuinera i 
ment de vincles forts entre el professorat i les el conserge que és el tutor del reg... Tothom té 
famílies, en la previsió de mecanismes per a la dret a suggerir propostes, plantejar problemes, 
inclusió permanent de canvis creatius orientats debatre les possibles solucions...
a la millora de les accions, en la preocupació per 
la participació de l’alumnat en la vida escolar i a Quan aquestes escoles parlen de participa-
l’hora de prendre decisions, etc. ció no es refereixen al fet d’actuar. Estan par-
De totes aquestes característiques, volem lant d’intervencions que els alumnes decidei-
destacar alguns textos de les memòries que fan xen dur a terme per contrarestar els problemes 
referència explícita a la participació: que han analitzat; accions que impliquen, per 
tant, reflexió sobre la pròpia acció. El procés és, 
... el nostre alumnat, des de ben petit, té en ell mateix, la principal lliçó. 
llibertat per planificar i gestionar les seves ini- Quan l’alumnat intenta resoldre un proble-
ciatives. ma, són èxits rellevants els que fan referència 
... quant a la comissió, ens reunim sempre al procés educatiu i no tant els resultats con-
a la sala de mestres, allà tenim una cartellera crets, que poden ser més o menys reeixits. 
i un prestatge per deixar el nostre material. Quan aprenem a caminar, tot caminant, im-
Hem acordat reunir-nos el primer i tercer di- porta més aconseguir fer-ho amb desimboltura 
vendres de cada mes a mitja tarda. Tenim un que no pas arribar a un indret determinat. Ara 
responsable rotatiu que prepara el berenar per bé, quan assolim una petita fita amb l’esforç de 
a grans i petits. tothom, llavors val la pena posar de relleu els 
... per nosaltres la participació de l’alum- resultats obtinguts, celebrar-los i, òbviament, 
nat és viscuda com una victòria. Vam haver posar energies a mantenir-los. 
de superar moltes inèrcies ... pròpies. Ara Aquesta és la raó per la qual els centres que 
podem afirmar que es prenen acords i com- inicien un projecte triennal, reben en un acte 
promisos tenint en compte les propostes de tot simbòlic un premi en metàl·lic, un diploma i 
l’alumnat... ells no tan sols proposen, també una placa que els identifica –davant la seva co-
planifiquen i executen les seves iniciatives. munitat– que han estat qualificats com “Escola 
Una bona part de la memòria va ser redacta- + Sostenible”.
Han passat 5 cursos d’A21E... i més coses! 155
Avançar en xarxa
Cap de nosaltres és tan intel·ligent 
com tots nosaltres 
Ken Blanchard
Per estimular el treball dels centres i donar-
hi suport, el programa Agenda 21 Escolar posa 
a disposició de les escoles un seguit d’elements 
diversos. Sens dubte, el primer element fona-
mental és el marc de referència que aporta el 
Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, els 
objectius del qual tots compartim. Disposar 
d’aquest paraigua permet que tots plegats sen-
tim que formem part d’una empresa col·lectiva 
en la qual hi ha enrolats centres educatius de 
tots els nivells i també altres actors ciutadans 
(empreses, universitats, associacions, sindi-
cats, etc.). Les escoles valoren aquesta oportu-
nitat d’implicació ciutadana, que les ajuda a no 
sentir-se franctiradores. Des de l’organització 
es dóna cos i visibilitat a aquest marc comú 
a través dels actes solemnes de signatura del 
compromís –a l’inici del curs– i d’exposició 
dels treballs realitzats als centres i lliurament 
de memòries –al final–, de l’organització de 
visites entre centres i també a través del but-
lletí electrònic quinzenal Notícies de l’Agenda 
21 Escolar i del lloc web. Tots aquests esdeve-
niments i instruments de comunicació són al-
156 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
hora oportunitats d’intercanvi d’experiències i 
d’aprenentatge mutu. Xarxa de xarxes
Any rere any, els centres participants han 
anat augmentant, amb un índex de continuïtat 
molt elevat. La majoria són públics, però també L’any 2009 es formalitza una nova xarxa, la 
n’hi ha de concertats i de privats. Hi ha escoles XESC, nascuda d’intercanvis informals davant la 
especials, escoles bressol, centres d’infantil i necessitat de compartir experiències entre escoles i 
primària, instituts de secundària i centres amb municipis que desenvolupaven programes diversos 
més d’un d’aquests nivells d’ensenyament. d’educació ambiental, però que manifestaven un 
L’A21 és una xarxa rica, diversa i potent, que esperit de canvi molt semblant.
acull les escoles sota un marc comú de treball, 
La Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de 
anima a la creació de vincles horitzontals i con-
vida de manera sistemàtica a la transferència Catalunya (XESC) està formada per la xarxa d’Es-
de coneixements i a l’intercanvi d’experiències. coles Verdes (Generalitat de Catalunya) i les xarxes 
Això també és possible per l’actitud generosa d’Agendes 21 Escolar de diversos municipis catalans. 
de les escoles que senten que compartir és una Barcelona hi és present des dels seus inicis.
manera de créixer. Els principals propòsits d’aquesta iniciativa són:
Quan en una escola o en un institut hi ha 
un sector del professorat innovador i creatiu • avançar en la conceptualització de l’educació 
que no troba prou ressò entre la resta dels seus per a la sostenibilitat
col·legues, neix un sentiment de solitud. Un • organitzar espais d’intercanvi d’experiències i de 
fenomen similar pot ocórrer en el si d’un cen- formació
tre educatiu que no troba comprensió o suport 
per a les seves demandes o propostes. • compartir recursos educatius
Formar part d’una xarxa com l’A21E és una • promoure la recerca i l’avaluació 
manera efectiva de compartir informació i re-
cursos, d’aprendre de l’experiència dels altres, • col·laborar en la formació de noves xarxes locals, i
d’evitar la duplicació del treball, de compartir • establir lligams amb xarxes d’altres comunitats 
iniciatives i, tal com ho diuen molts companys autònomes, europees o internacionals.
i companyes, animar-nos en descobrir que no 
estem sols!!
Avançar en xarxa 157
Què fan les escoles?
Un mestre preocupat pel desenvolupament de les arrels. 
De les plantes o dels nens?
Un dia qualsevol, rebem un missatge de GS, mestre jubilat, que ens diu: 
Actualment estic portant un taller d’hort en una escola del barri del Bon Pastor. 
Tenim germinant unes cent sureres i alzines. Encara tenen només uns pocs centí-
metres d’arrel i algunes comencen a fer tija. Tan sols unes deu les tenim en testos 
individuals, la resta són en caixes de porexpan. Voldria saber on anar a buscar els 
recipients adequats, perquè tinguin correctament desenvolupada l’arrel a l’hora de 
trasplantar. També voldria saber si hi ha la possibilitat que els nens que participen 
en aquest taller, al final del curs, em puguin acompanyar fins a dipositar-les en algun 
viver, perquè d’aquesta manera puguin servir per reforestació i, si hi som a temps, 
participar en alguna activitat de reforestació.
Els nens estan molt il·lusionats en aquests temes i penso que això mereix que 
tingui continuïtat, i que ells ho vegin.
També voldria, si no és massa abusar de tu, que ens trobessis la manera de penjar 
les caixes niu que estan fent el alumnes d’aquesta escola. 
Per cert, que em va sorprendre moltíssim que els nanos em suggerissin la idea 
de veure si aquestes caixes eren utilitzades pels ocells col·locant un micròfon com 
els que es fan servir pels nadons. A mi ja se me’n va anar el pensament directe a la 
possibilitat d’observar-los a través d’una càmera web; com es va fer l’any passat amb 
els falcons de les torres de la Sagrada Família. 
La meva imaginació de seguida es va posar a treballar ... . 
Una salutació de tot cor! GS 
Compartim emocions 
Està nevant molt al nostre cole des de les 11 del matí i hem fet fotos de l’hort 
nevat. Voleu veure els enciams, pèsols, alls, cebes i el llimoner tot ple de neu?? 
Us enviem unes fotos, estem molt contents!! 
      Francisco, Vanessa i Mercè
158 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
L’hort com a element integrador 
Quan vaig arribar a l’escola era el mes de desembre. Els primers dies no van ser 
gaire fàcils per mi: el canvi de casa, de clima, de gent, d’amics... Venia d’un altre 
país, d’una altra part del món, d’altres realitats. Tot era molt estrany: una llengua i 
uns costums també diferents. 
Em va sobtar molt un tronc que menjava i després “donava” regals, en deien 
tió. Era la festa de Nadal i tothom estava content i es felicitava. 
Jo sentia una nostàlgia inexplicable, una buidor, un neguit. 
Les mestres eren molt amables, però tots em preguntàvem: Com et dius? No 
sabia què contestar, em quedava com paralitzada. Els meus companys em mi-
raven com un extraterrestre que acabava d’aparèixer a la classe... bé, tots no. Hi 
havia una nena que em va ajudar des del principi. Quan la mirava, em somreia i 
em feia companyia al pati. Com que no ens enteníem parlant, ella feia gestos que 
em feien molta gràcia i així ens comunicàvem. 
El tercer dia d’escola vaig anar en un lloc que em va fer trobar millor. Vam anar 
a l’hort de l’escola. Era un espai petit, però ple de vida. Hi havia verdures i fruites 
que jo coneixia perfectament: els enciams, les cols, les bledes, els espinacs, els 
pebrots fins i tot tenien un llimoner. Al meu país la meva família tenia un hort i jo 
ajudava els meus pares. 
La mestra ens va ensenyar les verdures i vaig poder entendre que volia que en 
dibuixessin una. Em va sortir força bé i em va felicitar. A partir d’aquell moment, 
em vaig sentir millor. Anàvem a l’hort cada setmana i fèiem tasques com regar, 
sembrar, podar, treure les fulles seques, escombrar i, el millor de tot, recollir els 
fruits. Vam poder fer una amanida amb els enciams i les pastanagues. De seguida 
vaig aprendre el nom de les verdures en català tot fent llimonada amb les llimones, 
amanides amb enciams i pastanagues, truites de faves, sandvitxos...
Avançar en xarxa 159
Més enllà de l’escola
La comissió coordinadora ha proposat a les famílies participar en un grup de 
consum de fruita i verdura ecològica. 
El dimarts, coincidint amb l’inici de curs, els pares, mares i mestres que en 
formem part hem rebut la nostra primera cistella ecològica. 
L’objectiu del grup de consum és proveir-nos de productes frescos, ecolò-
gics, locals i de temporada, adquirits directament al productor, sense interme-
diaris, del camp a la taula. 
Són propostes senzilles que ajuden motivar i a implicar no tan sols el pro-
fessorat, també les famílies. 
Reutilització de llibres 
Conscients de la despesa que suposa per a les famílies la compra de llibres 
de text i la situació econòmica poc favorable de gran part del nostre alumnat, va 
sorgir del claustre una primera iniciativa de creació d’un banc de llibres, ara fa 
sis anys. L’objectiu era aprofitar els llibres de text que al final de curs es trobaven 
en bon estat. 
Els tutors/res dels alumnes de les famílies que ho sol·licitaven gestionaven 
el préstec quan començava un nou curs. Durant el curs 07/08, l’AMPA del cen-
tre transmet al Consell Escolar la proposta de creació d’un projecte de reutilitza-
ció i socialització de llibres.
Els valors de la responsabilitat i l’ús compartit dels llibres, el de la seva con-
servació per a una posterior reutilització i el de la disminució de la quantitat de 
residus, en consonància amb els criteris ambientals, són principis inherents 
a l’exercici d’una educació en qualitat. Amb aquest projecte de reutilització i 
socialització de llibres de text pretenem sensibilitzar el màxim nombre de repre-
sentants de la comunitat educativa sobre la utilització del llibre de text com a 
160 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
recurs pedagògic i ètic. D’altra banda, no cal oblidar l’estalvi econòmic familiar 
que representa per a les famílies aquest projecte que, sens dubte, ajuda a fer 
una mica més sostenible l’educació pública.
Som conscients que tots els inicis són difícils, per això emprenem aquest 
projecte de forma tímida, però amb el propòsit que, progressivament, se’n pu-
gui ampliar l’abast i es pugui normalitzar entre la majoria de l’alumnat.
Barcelona participa en la Conferència Internacional de 
Joves “Tinguem cura del planeta” 
La conferència és un procés global impulsat pel Govern brasiler, que convida 
els joves d’arreu del món a reflexionar i actuar per millorar el planeta. Durant el 
curs 2009-2010 es van organitzar activitats a les escoles per debatre i consen-
suar les responsabilitats i les accions que els joves volen assumir. 
Al juny del 2010, la Marta, el Gerard i la Mireia vam viatjar a Brasília per 
participar com a delegació catalana en la conferència internacional “Cuidem el 
planeta”. Durant cinc dies, més de 350 joves de 53 països del món van participar 
en tallers, seminaris i activitats per debatre sobre les problemàtiques socioam-
bientals i el canvi climàtic, i fer propostes d’accions conjuntes per millorar el 
planeta. Vam redactar conjuntament una Carta Internacional de Responsabili-
tats. Aquesta Carta proposa 9 responsabilitats i un seguit d’accions per cuidar 
el planeta i afrontar els canvis socioambientals. 9 eines dels joves per construir 
un món més sostenible des de les accions individuals, les escoles, les ONG, les 
empreses i els governs.
Què diuen els joves?
• No estem sols, hi ha molta gent a molts països que estan treballant
• Veus gent molt diferent, i amb idees també molt diferents, però totes amb un 
únic objectiu: intentar salvar el món.
Avançar en xarxa 161
• Et dóna una visió més general de les Què més fan les escoles i els 
coses. Abans només pensaves, ostres 
casa meva, la meva escola, que tam- instituts?
bé és important! Però ara penses en 
general i dius, d’acord casa meva i la Algunes xarxes han nascut a partir de con-
meva escola, però què afectarà això? vocatòries que es fan des del mateix programa 
• Anar al Brasil m’ha fet prendre molta A21E, altres des d’organitzacions i entitats lo-
més consciència, m’he reafirmat en el cals i internacionals i un nombre important 
meu camí. van sorgir de manera espontània de petits 
grups o d’escoles amb una filosofia comuna o 
• Si tens l’oportunitat d’assistir en bé amb objectius compartits, i evolucionen cap 
qualsevol conferència no te la perdis, a estructures més complexes i madures amb 
perquè és una ocasió única de treba- acords explícits de col·laboració, d’organitza-
llar pel que t’estimes i de canviar el ció, de trobades i de projectes compartits.
món.
La continuïtat del procés és una 
realitat i ja tenim nous reptes i confe-
rències en l’horitzó català (tardor 2011 
a Barcelona), estatal (gener 2012 a 
Vitòria), europeu (març de 2012 a Co-
penhaguen) i internacional a la Cimera 
de la Terra de Rio + 20 (maig 2012).
162 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Reflexions sobre la pràctica
El treball en xarxa suposa teixir complici-
tats i fortaleses fins a tenir constituït un espai 
comú, obert i diversificat, en el qual es puguin 
anar sumant noves iniciatives, propostes i es-
forços
Impulsar una dinàmica i un esperit d’apre-
nentatge mutu implica estar disposat a com-
partir el que cadascú sap, però també escoltar 
per aprendre del que altres saben, aprofitant 
les diversitats. És important, per això, una ac-
ció reflexiva crítica i autocrítica sobre la pròpia 
pràctica, que ens possibiliti no només intercan-
viar descripcions de les experiències personals, 
sinó compartir els aprenentatges que aquestes 
experiències ens deixen. Aquesta tasca és fona-
mental per construir un pensament compartit, 
a partir de les aportacions de cadascú. Constru-
ir consensos no ens ha d’impedir el fet de co-
nèixer i processar les divergències, basant-nos 
en el criteri que ningú té tota la veritat ni tot 
l’error. No hi ha treball en xarxa possible, si no Recordem que:
es basa en la confiança mútua. Però la confian-
ça també es construeix com a part d’una relació El treball en xarxa implica una 
i disposició a la crítica. cultura de treball col·laboratiu, fo-
namental en la formació cívica dels 
infants i dels joves.
Avançar en xarxa 163
A manera de conclusió
Molta gent petita, en llocs petits, fent 
petites coses, pot canviar el món 
Proverbi africà
És innegable que en la breu història de tre-
ball conjunt en el programa Agenda 21 Escolar 
els centres han fet molta feina, tant en termes 
de processos com de resultats. S’han posat no-
ves idees en circulació, s’han incorporat bones 
pràctiques, s’han creat i reforçat lligams entre 
escoles i també entre escola i ciutat, s’ha en-
fortit el treball transversal i multidisciplinari, 
ha augmentat la coherència entre el discurs i 
la pràctica. Probablement molt més. Però és 
que a tot això cal afegir, encara, l’impacte que 
aquesta tasca està tenint més enllà de l’alum-
nat i del professorat. En efecte, les Agendes 21 
de les escoles s’han escapat de les aules, cap 
als menjadors, cap a les cuines, cap als serveis 
de neteja, cap a les oficines i els patis. I també 
se n’han anat amb els infants i joves cap a casa 
seva, als seus esplais, a les seves associacions. 
I han saltat cap al carrer, a les places veïnes, 
a les entitats del barri. I han aconseguit tocar 
la inspecció, els CRP, els tècnics dels diversos 
departaments i fins els gerents dels districtes o 
dels instituts municipals... No és això, estendre 
la cultura de la sostenibilitat?
164 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Bibliografia
i recursos
165
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS La quantitat d’organitzacions que ofereixen programes i recursos d’edu-
cació ambiental és quasi infinita. Aquest llistat inclou un nombre seleccionat 
de fons d’informació, de recursos didàctics, d’idees, de projectes... que us ani-
mem a descobrir i a utilitzar.
Webs d’organitzacions
Agenda 21 de Barcelona Center for Ecoliteracy amb la comunitat escolar sobre els reptes so-
www.bcn.es/agenda21 http://www.ecoliteracy.org/ cioambientals contemporanis. Trobareu infor-
El web de l’A21 de Barcelona ofereix informa- El Center for Ecoliteracy és una empresa líder mació sobre la realització de les conferències 
ció sobre el procés, documents de referència, en l’educació per la sostenibilitat. Es troba a Ber- a les escoles, a les comunitats autònomes, als 
relació dels membres de la xarxa d’actors, agen- keley, Califòrnia. Ofereix llibres, guies d’ensenya- països i, finalment, sobre la conferència que es 
da d’activitats i també notícies, enllaços d’inte- ment, seminaris de desenvolupament professio- porta a terme a escala internacional.
rès, convocatòries de subvencions i d’altres. nal, una acadèmia de lideratge de la sostenibilitat, 
presentacions i serveis de consultoria. Edita un Eco-Schools
Agenda 21 Escolar de Barcelona butlletí electrònic. http://www.eco-schools.org.uk/
http://www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/ Eco-Escoles és un programa que guia les es-
El web de l’A21E de Barcelona és el marc vir- Centre UNESCO de Catalunya. coles del Regne Unit, proporcionant un marc 
tual del programa. Ofereix una àmplia informa- UNESCOCAT per ajudar a integrar els principis de la sosteni-
ció per a les escoles que formen part de la xarxa http://www.unescocat.org/ca/ bilitat en el projecte educatiu de l’escola. Al web 
A21E i també per a les que, sense ser-hi, volen El Centre UNESCO de Catalunya - UNESCOCAT trobareu informació força interessant.
conèixer la dinàmica del programa. és un referent en la divulgació i l’impuls dels 
drets humans, la cultura de la pau, la pluralitat Ecodes. Ecología y Desarrollo
Alianza por el Agua cultural, la biodiversitat i el diàleg entre les cul- http://www.ecodes.org/
http://alianzaporelagua.org/ tures. Edita un butlletí electrònic. ECODES és una organització sense ànim de 
L’Aliança per l’Aigua és una iniciativa que lucre i independent que actua a favor del des-
vincula administracions públiques, empreses Centro Nacional de Educación Ambien- envolupament sostenible en la seva dimensió 
proveïdores d’aigua, centres de recerca i opinió, tal CENEAM econòmica, social i mediambiental. Edita un 
entitats socials i ciutadans, en una unió d’ampli http://www.marm.es/es/ceneam/ butlletí electrònic: http://www.ecodes.org/bole-
abast per impulsar el dret humà a l’aigua i al El Centre de Documentació del CENEAM re- tin-ecodes/boletin-ecodes
sanejament de la població en el marc dels Ob- cull principalment informació sobre educació 
jectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Edita ambiental, però també materials de temàtica Environment and School Initiatives 
un butlletí electrònic: http://alianzaporelagua. ambiental com a energia, canvi climàtic, resi- (ENSI)
org/boletines-alianza-por-el-agua.html dus, contaminació, recursos naturals, gestió http://www.ensi.org/ 
ambiental, espais naturals, conservació, dret ENSI és una xarxa internacional que té per 
Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament ambiental, fauna, flora, etnologia, etc. objecte donar suport al desenvolupament edu-
de Barcelona catiu i pedagògic a través de la investigació i l’in-
http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/ Conferencia Internacional Infanto-Juve- tercanvi internacional d’experiències, promoure 
El  web de l’Àrea de Medi Ambient ofereix infor- nil sobre Medio Ambiente (Confint) la idea d’aprenentatge per al desenvolupament 
mació dels següents àmbits i serveis ambientals http://confint-esp.blogspot.com/p/confint_ sostenible, les formes actives d’aprenentatge i 
municipals: Cicle de l’Aigua, Energia i Qualitat 05.html ensenyament, així com d’educació per a la ciu-
Ambiental, Espais Verds, Neteja i Gestió de Re- Bloc de la Confint per a l’Estat espanyol. La tadania. Publica estudis de referència.
sidus, Educació Ambiental, Espai Vial i Animals Conferència Internacional Infantojuvenil –Cui-
i Biodiversitat. dem el Planeta– mobilitza i compromet els jo-
ves (entre 12 i 14 anys) en l’anàlisi i els debats 
166 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Fundació Ersília Slow Food és una organització ecogastronò- (2005-2014). Hi trobareu molts recursos i enlla-
http://www.ersilia.org/ mica sense ànim de lucre. Defensa la biodiver- ços organitzats per temàtiques.
La Fundació Ersília ha sorgit de la voluntat sitat en l’oferta alimentària, impulsa l’educació 
d’impulsar el coneixement interdisciplinari i la del gust i posa en contacte productors d’ali- Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de 
comunicació interactiva mitjançant eines de si- ments de qualitat i coproductors a través de Catalunya (XESC)
mulació i continguts multimèdia. El web conté múltiples iniciatives. El  web ofereix informació http://www.xesc.cat/xesc/index.php
recursos didàctics, simuladors, jocs, vídeos, sobre les diverses campanyes, contactes, etc. La  Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de 
projectes de recerca, etc.  molt valuosos tant Catalunya (XESC) és la xarxa d’escoles verdes, 
per a l’alumnat com per al professorat. Societat Catalana d’Educació Ambiental programes A21 Escolars i altres xarxes locals 
(SCEA) que promouen programes d’educació per a la 
International Union for Conservation of http://www.scea.cat/ sostenibilitat. La XESC és una xarxa de xarxes.
Nature (IUCN) La Societat Catalanad’Educació Ambiental és El  web ofereix informació sobre les xarxes 
http://www.uicn.org/ una associació creada per tal d’impulsar una que formen part de la XESC i les seves activitats, 
La UICN contribueix a trobar les solucions educació renovada que contempli la problemà- espais d’intercanvi, publicacions, recursos, etc.
pragmàtiques als problemes ambientals més tica socioambiental i que contribueixi alhora 
urgents i els reptes del desenvolupament. Dóna a formar ciutadans capaços d’analitzar-la i de Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sos-
suport a la investigació científica, gestionant pro- donar-hi respostes. Impulsa projectes de tre- tenibilitat
jectes de camp arreu del món i reuneix governs, ball compartits, interdisciplinaris i distribuïts  http://www.diba.es/xarxasost
organitzacions no governamentals, organismes per tot el territori català. Agrupa professionals La xarxasost és una associació de munici-
de les Nacions Unides, empreses i comunitats i persones interessades en el món de l’educa- pis compromesos amb el medi ambient per 
locals per desenvolupar i implementar políti- ció ambiental, de perfils i àmbits laborals molt avançar cap a un desenvolupament sosteni-
ques, lleis i millors pràctiques. El  web ofereix diversos i amb l’objectiu comú de treballar per ble. Constitueix una plataforma de cooperació 
informació sobre recursos, publicacions, etc. la sostenibilitat des de l’educació. El  web ofe- i d’intercanvi on els municipis troben un marc 
reix informació sobre els seus projectes, publi- adequat per discutir els seus problemes, les 
North American Association for Envi- cacions, esdeveniments, enllaços, etc. Edita un seves inquietuds, les seves necessitats, les se-
ronmental Education butlletí electrònic mensual. http://www.scea. ves experiències i per promoure i dur a terme 
http://www.naaee.net/ cat/bulletins.htm projectes d’interès comú. El web ofereix àmplia 
La NAAEE és una associació americana que informació sobre les activitats i publicacions de 
reuneix persones que ajuden a altres a aprendre The European Wind Energy Association la xarxa.
sobre l’ambient: educadors, periodistes, tècnics http://www.ewea.org/
de gestió ambiental d’entorns públics o privats. L’European Wind Energy Association (EWEA) 
Al web trobareu, a més d’informació, publicaci- és la veu de la indústria eòlica, que fomenta 
ons, anuncis de conferències i congressos, etc. activament la utilització de l’energia eòlica a 
Europa i arreu del món. EWEA organitza nom-
Parc de Collserola brosos esdeveniments regulars: conferències, 
http://www.parcnaturalcollserola.cat/ exposicions, llançaments, seminaris i tallers, 
La serra de Collserola s’alça com a talaia en- intercanvi d’experiències internacionals sobre 
mig de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un l’evolució de la política, les finances i l’última 
magnífic massís, proper, familiar i valuós, que tecnologia. El web ofereix informació sobre pu-
esdevé un privilegi per a la gran població que blicacions, esdeveniments, novetats, etc.
hi viu al voltant. El Parc Natural de la Serra de 
Collserola també és un espai de descoberta i UNESCO i la Dècada de l’Educació per 
d’aprenentatge, de trobada i de lleure. El web al Desenvolupament Sostenible
ofereix informació sobre programes d’educació http://www.unesco.org/new/en/education/
ambiental, activitats, itineraris, etc. themes/leading-the-international-agenda/edu-
cation-for-sustainable-development/ 
Slow Food España Aquest web de la UNESCO difon els princi-
http://www.slowfood.com/about_us/esp/ pis, accions, agenda, etc. sobre la Dècada de 
welcome_esp.lasso l’Educació per al Desenvolupament Sostenible 
Bibliografia i recursos 167
Recursos
Ambientech Catàleg del Servei de Documentació mena l’obsolescència programada, la reducció de-
http://www.ambientech.org/ d’Educació Ambiental liberada de la vida d’un producte per incrementar-
El programa Ambientech és un portal educa- http://crbs.lavola.net/index.php ne el consum. Des de llavors, els fabricants han 
tiu que pretén difondre i facilitar l’aprenentatge El Servei de Documentació d’Educació Ambi- dissenyat els seus productes per fallar. La realit-
de les ciències, la tecnologia i el medi ambient ental (SDEA) és un centre especialitzat en infor- zadora Cosima Dannoritzer (‘’Si les escombraries 
als alumnes d’ESO, Batxillerat i cicles forma- mació i recursos d’educació ambiental adreçat parlessin’’) es fa ressò en aquesta pel·lícula docu-
tius. a persones i entitats interessades en el treball mental d’una de les pràctiques que s’han conver-
educatiu per la sostenibilitat, especialment en tit en la base de l’economia moderna.
Cambiando los paradigmas de la educa- l’àmbit urbà. A més d’oferir aquest catàleg vir-
ción tual, es pot visitar la seva seu que es troba al Eco Portal.net
http://www.youtube.com/watch?v=E4KxFcvj carrer Nil Fabra, 20 baixos de Barcelona. Tel. http://www.ecoportal.net/
yto&feature=related 932 562 592 A/e: documentacioambiental@bc EcoPortal.net s’ha convertit en el principal 
Sir Ken Robinson és un líder reconegut a n.cat. Consultar horaris d’atenció. portal d’Internet en castellà dedicat al medi am-
nivell mundial en el desenvolupament de la bient, la natura, els drets humans i la qualitat de 
creativitat, la innovació i els recursos humans; Ceneam. Materiales Educativos vida. Va ser creat al començament de l’any 2000 
descriu les deficiències en el sistema educatiu http://www.marm.es/es/ceneam/recursos/ amb l’objectiu d’esdevenir una eina de consulta i 
dels Estats Units, característiques comunes en pag-web/materiales-educativos/ espai informatiu i educatiu en la seva temàtica. 
alguns països d’Europa i d’Amèrica Llatina. El web del CENEAM ofereix una interessant 
varietat de publicacions que es poden  descar- EDU365.CAT
Camí escolar regar en versió PDF. http://www.edu365.cat/index.htm
http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHome- Materials elaborats per la Generalitat de 
LinkPl/0,4022,1013010310_1019218158_1,00. Children & Nature Catalunya o el MEC i les comunitats autònomes 
html http://www.marm.es/es/ceneam/recursos/ o portals segurs per a Primària i ESO, classifi-
Camí escolar, camí amic: Pretén que els nois pag-web/materiales-educativos/children-natu- cats en tres blocs:
i les noies de la ciutat guanyin autonomia per- re.aspx 1. Materials curriculars de gran extensió, 
sonal i qualitat de vida mentre van i vénen sols Children & Nature Network (C & NN) és una integrats per un nombre elevat de propostes, 
a l’escola, passegen pel parc, van al casal o a xarxa que treballa per construir un moviment unitats didàctiques, material informatiu divers i 
fer esport... promovent alhora un compromís que “reconnecti els infants amb la natura”. aplicatius per a treball col·laboratiu a l’aula.
de participació de la comunitat. El  web  ofereix Partint de la idea que actualment els nens i les 2. Activitats curriculars composts per una o 
publicacions i recursos didàctics. nenes pateixen d’un dèficit de naturalesa en la diverses seqüències didàctiques amb exercicis i 
seva vida quotidiana, aquest portal ofereix re- activitats. 
Camps d’aprenentatge cursos disponibles en PDF: notícies, treballs 3. Enllaços d’interès a portals o pàgines web 
http://www.xtec.es/cda/ d’investigació, estratègies, experiències, etc. externes amb materials de qualitat didàctica i 
Els camps d’aprenentatge (CdA) són una interactiva acceptable, susceptibles de ser utilit-
xarxa de serveis situats en contextos singulars Comprar, tirar, comprar zats a l’aula i per a l’alumnat en tasques escolars 
que donen suport al professorat per tal que http://www.youtube.com/watch?v=ugiJz_ o de lleure.
l’alumnat assoleixi objectius d’aprenentatge HXXIg&feature=related
relacionats amb l’estudi del medi a partir de Fa molt de temps, els productes de consum Hàbitat. Guia d’activitats per a l’educa-
projectes que es desenvolupen en estades massiu es fabricaven per durar. Però cap a la dè- ció ambiental
al camp d’aprenentatge, en activitats a l’en- cada de 1920, un grup d’empresaris es van adonar http://80.33.141.76/habitat/
torn o al centre mateix. Adreça de contacte: que, com més duraven els seus productes, menys Hàbitat és una guia d’activitats per a l’edu-
cda@xtec.cat diners guanyaven ells. I així va néixer el que s’ano- cació ambiental. La guia s’estructura en cinc 
168 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
blocs temàtics, destinats a l’ensenyament i cativa, que es basa en la participació ciutadana, Sostenible.cat, és la revista en línia portaveu 
l’aprenentatge d’una selecció de conceptes, la planificació estratègica i la coresponsabilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteni-
procediments i valors que considerem útils per social en l’educació formal, no formal i infor- bilitat impulsada per la Diputació de Barcelona. 
a fomentar la transició cap a una societat més mal. En el marc del PEC els agents socials es Sostenible.cat centra la seva atenció en les nove-
sostenible. reconeixen com a agents educatius i es plante- tats que genera l’actiu món local català respecte 
gen col·lectivament quins són els grans reptes a la sostenibilitat, tot tenint cura de destacar les 
La historia de las cosas de l’educació a la ciutat. Aquesta xarxa educa- principals polítiques aplicades pel Govern català, 
http://www.youtube.com/watch?v=ykfp1WvV tiva ciutadana elabora una diagnosi i proposa estatal i europeu. Hi trobareu també interessants 
qAY&feature=related un compromís ciutadà en el qual les entitats es articles d’opinió. 
Des de la seva extracció fins a la seva venda, comprometen a actuar de manera intencional i 
ús i disposició, totes les coses que hi ha a les articulada en el desenvolupament de projectes i Una verdad incómoda
nostres vides afecten les comunitats. La Història accions educatives. http://www.youtube.com/watch?v=8HHEKs
de les Coses és un DVD entretingut, dinàmic i 7b2E4&feature=related
carregat de dades, que descriu en 20 minuts el SCEA. Catàleg de Monografies d’Educa- Una verdad incómoda (An Inconvenient 
costat ocult dels nostres patrons de producció i ció Ambiental Truth) és un documental nord-americà conduït 
de consum. La Història de les Coses exposa les http://scea.cat/monografies.htm per l’antic vicepresident dels Estats Units du-
connexions entre una gran quantitat de proble- Monografies d’Educació Ambiental és una rant el mandat de Bill Clinton, Al Gore, sobre 
mes ambientals i socials, i fa una crida perquè col·lecció de llibres editada conjuntament per la els efectes de l’escalfament global generat per 
ens unim per crear un món més sostenible i just. SCEA, la SBEA i Editorial Graó. La col·lecció va l’activitat humana sobre el planeta Terra.
Ens ensenyarà, ens divertirà i potser canviarà per néixer l’any 1997 amb la voluntat de ser rellevant 
sempre la visió que tenim sobre les coses. dins el panorama de l’educació ambiental. Es 
troben a llibreries i a la seu de l’entitat: c. Aragó 
Programa d’activitats escolars (PAE) 281, 1r 1a Barcelona telèfon 93 488 29 79.
http://w10.bcn.es/APPS/wprpae/general/
homeInit.do?method=cargar SDEA. Recull de recursos
El Consell de Coordinació Pedagògica de http://www.scea.cat/recullrecursos.htm
Barcelona (CCP) és una xarxa educativa integra- Els “reculls de recursos” són una eina molt 
da per entitats ciutadanes que ofereixen als cen- útil i pràctica a l’hora d’iniciar el treball sobre 
tres educatius l’oportunitat que el seu alumnat qualsevol temàtica d’EA, ja que ens presenten 
pugui accedir, amb la col·laboració del profes- una selecció de documents i de recursos peda-
sorat, a experiències significatives que formen gògics centrats en una temàtica concreta. Les 
part del currículum educatiu. Aquestes entitats temàtiques són moltes i variades, i en cadas-
contribueixen, amb la seva oferta d’activitats, a cuna el contingut està classificat en diversos 
la formació d’una ciutadania activa, responsa- apartats: lectures bàsiques; lectures d’aprofun-
ble i crítica. Un pou de recursos! diment; llibres per a infants i joves; materials 
didàctics; vídeos, jocs i material multimèdia; 
Projecte Educatiu de Ciutat. Barcelona webs; activitats i visites; exemples de com po-
(PEC) sar-s’hi i altres adreces d’interès. 
http://w3.bcn.es/V45/Home/V45HomeLinkP
l/0,3698,60797962_60807355_1,00.html Sostenible. Revista de la xarxa de ciutats 
El Projecte Educatiu de ciutat de Barcelona i pobles cap a la sostenibilitat
(PEC B) és un instrument de governança edu- http://www.sostenible.cat/
Bibliografia i recursos 169
Les experiències escolars que hem inclòs en els diferents capítols corresponen a fets 
reals reescrits per les autores a partir de les memòries dels mateixos centres o d’obser-
vacions realitzades pels formadors de l’A21E.
 
Agraïm molt l’entusiasme i el compromís del professorat, de l’alumnat, de les famíli-
es, del personal no docent i de totes les persones dels centres educatius que han compar-
tit amb l’A21E tots aquests anys: sense elles aquesta Guia no tindria sentit.
Escoles A21E 2001-2011: CE Valldaura, CEE Associació Centre Pedralbes, CEE Escola de Vida Montserrat 
(ACIDH), CEE Josep Pla, CEE Mare de Déu de Montserrat, CEE Sant Joan de la Creu, CEE Sants Innocents, CEEM 
La Ginesta, CEEM Vil·la Joana, Centre d’EE Nadís, Centre d’Estudis Montseny - Poblenou, Centre d’Estudis Roca, 
Centre d’Estudis Stucom, Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet, Centre Educatiu i Terapèutic L’Alba, Centre Edu-
catiu Projecte, Centre Escolar San Francisco, Centre FP Arco, CFA Canyelles, CFAM Francesc Layret, CM Pont del 
Dragó, CMEV Castell de Sant Foix, Col·legi Canigó, Col·legi Cardenal Spínola, Col·legi Casp - Sagrat Cor de Jesús, 
Col·legi Claret, Col·legi Cor de Maria, Col·legi Cor de Maria Sabastida, Col·legi Immaculada Vedruna, Col·legi La 
Merced, Col·legi Mare del Diví Pastor, Col·legi Maristes La Immaculada, Col·legi Maristes Sants - Les Corts (ESO), 
Col·legi Maristes Sants - Les Corts (I i P), Col·legi MM Concepcionistes, Col·legi Montserrat, Col·legi Sagrada 
Família - Sant Andreu, Col·legi Sagrat Cor - Diputació, Col·legi Sagrat Cor - Sarrià, Col·legi Sant Gabriel, Col·legi 
Sant Josep - Carmelites Missioneres, Col·legi Sant Josep Teresianes, Col·legi Sant Lluís, Col·legi Santa Caterina de 
Siena, Col·legi Santíssima Trinitat, Col·legi Sil, Col·legi St. Ramon Nonat, Col·legi Stel·la, Col·legi Urgell, Col·legi 
Verns, EB Galtufas-3, EB Nexe Fundació, EB Sol Solet, EBM Albí, EBM Can Bacardí, EBM Canigó, EBM El Bressol 
del Poblenou, EBM El Cargol, EBM El Parc de la Pegaso, EBM El Putget, EBM El Tren, EBM El Tren de Fort Pienc, 
EBM El Vent, EBM Esquitx, EBM Gràcia, EBM Guinbó, EBM La Fontana, EBM La Mar, EBM La Muntanya, EBM La 
Verneda de Sant Martí, EBM L’Arboç, EBM Les Quatre Torres, EBM L’Esquirol, EBM Londres, EBM Manigua, EBM 
Montserrat, EBM Niu d’Infants, EBM Palomar, EBM Ralet, EBM Sant Medir, EBM Trinitat Nova, EBM Tris-Tras, 
EBM Valldaura, EBM Xiroi, EEI L’Airet, Escola Acàcies, Escola ACIS Artur Martorell, Escola Àgora, Escola Aigua-
marina, Escola Alexandre Galí, Escola Àngels Garriga, Escola Antaviana, Escola Antoni Balmanya, Escola Antoni 
Brusi, Escola Arc Iris, Escola Arrels, Escola Auró, Escola Ausiàs March, Escola Baldiri Reixac, Escola Baloo, Escola 
Barcelona, Escola Barcelona, Escola Bàrkeno, Escola Baró de Viver, Escola Barrufet, Escola Bernat de Boïl, Escola 
Betània - Patmos, Escola Bogatell, Escola Bon Pastor, Escola Bosc de Montjuïc, Escola Brasil, Escola Calderon de 
la Barca, Escola Can Clos, Escola Can Fabra, Escola Carlit, Escola Casas, Escola Catalònia, Escola Ciutat Comtal, 
Escola Concepció Arenal, Escola Coves d’en Cimany, Escola d’EE ASPACE, Escola d’EE ASPASIM, Escola d’EE 
Fàsia Eixample, Escola d’EE Fàsia Sarrià, Escola d’EE Gavina, Escola d’EE Lexia, Escola d’EE Rel, Escola d’EE Taiga, 
Escola del Mar, Escola dels Encants, Escola Diputació, Escola Dolors Monserdà - Santapau, Escola Dovella, Escola 
Dr. Ferran i Clua, Escola Drassanes, Escola El Carmel, Escola El Polvorí, Escola El Sagrer, Escola El Turó, Escola Els 
Arcs, Escola Els Horts, Escola Els Llorers, Escola Els Pins, Escola Els Xiprers, Escola Emili Juncadella, Escola Enric 
Granados, Escola Especial Ntra. Sra. De Montserrat, Escola Estel - Guinardó, Escola Estel Vallseca, Escola Eulàlia 
Bota, Escola Ferran Sunyer, Escola Ferrer i Guàrdia, Escola Fluvià, Escola Font d’en Fargas, Escola Fort Pienc, Esco-
la Francesc Macià, Escola Frederic Mistral / Tècnic Eulàlia, Escola Fructuós Gelabert, Escola Fundació EIR El Niu, 
Escola Gaudí, Escola General Prim, Escola Gravi, Escola Grèvol, Escola Grimm - Virolai, Escola Guinardó, sccl, 
Escola Heura, Escola Ignasi Iglesias, Escola Infant Jesus, Escola Infantil Magnòlia, Escola Infantil Simphonie (ZAL 
i Mercabarna), Escola Institució Montserrat SCCL, Escola Internacional Benjamin Franklin, Escola Itaca, Escola 
Jaume I, Escola Jesús Maria Claudina Thévenet, Escola Joan Miró, Escola Joan Pelegrí, Escola Joan Roca, Escola 
170 En el camí de l’escola sostenible. Una nova guia per fer l’Agenda 21 escolar
Joan Roca - Guipúscoa, Escola Joaquim Ruyra, Escola Josep Maria de Sagarra, Escola Josep Maria Jujol, Escola 
Jovellanos, Escola La Farigola de Vallcarca, Escola La Farigola del Clot, Escola La Llacuna del Poblenou, Escola La 
Maquinista, Escola La Mar Bella, Escola La Muntanyeta, Escola La Palmera, Escola La Sedeta, Escola Labouré, 
Escola Laia (primària), Escola Laia (secundària), Escola L’Arc de Sant Martí, Escola Lavínia, Escola L’Esperança, 
Escola L’Estel, Escola Lleó XIII, Escola L’Univers, Escola Lys, Escola Magòria, sccl, Escola Mallorca, Escola Mare 
de Déu de la Mercè, Escola Mare de Déu de Montserrat, Escola Mare de Déu del Coll, Escola Mare Nostrum, 
Escola Marillac, Escola Marinada, Escola Mas Casanovas, Escola Menéndez Pidal, Escola Mercè Rodoreda, Escola 
Mestre Enric Gibert i Camins, Escola Mestre Morera, Escola Miquel Bleach, Escola Miralletes, Escola Montseny, 
Escola Mossèn Jacint Verdaguer, Escola N-2 de Pràctiques, Escola Nabí, Escola Nausica, Escola Nen Déu, Escola 
Nostra Senyora de Lourdes, Escola Orlandai, Escola Oscus, Escola Parc de la Ciutadella, Escola Parc del Guinardó, 
Escola Pare Poveda, Escola Patronat Domènech, Escola Patufet, Escola Pau Casals - Gràcia, Escola Pau Casals 
- Horta, Escola Pau Romeva, Escola Pau Vila, Escola Pegaso, Escola Pere IV, Escola Pere Vila, Escola Pia de Sant 
Antoni, Escola Pia de Sarrià - Calassanç, Escola Pit-Roig, Escola Poeta Foix, Escola Pompeu Fabra, Escola Proa, Es-
cola Prosperitat, Escola Provençals, Escola Ramon Casas, Escola Ramon Llull, Escola Ramon y Cajal, Escola Reina 
Violant, Escola Rius i Taulet, Escola Sadako, Escola Sagrada Família - Eixample, Escola Sagrada Família - Gràcia, 
Escola Sant Antoni Maria Claret, Escola Sant Felip Neri, Escola Sant Francesc d’Assís, Escola Sant Gregori, Escola 
Sant Joan Baptista, Escola Sant Joan de Ribera, Escola Sant Jordi, Escola Sant Josep Oriol, Escola Sant Josep Oriol, 
Escola Sant Marc de Sarrià, Escola Sant Martí, Escola Santa Anna, Escola Seat, Escola Shalom, Escola Solc, Escola 
Splai, Escola Sta. Teresa de Lisieux, Escola Súnion, Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja, Escola Tàber, Escola 
Tabor, Escola Tibidabo, Escola Timbaler del Bruc, Escola Torrent de Can Carabassa, Escola Torrent d’en Melis, 
Escola Tres Pins, Escola Tresfonts, Escola Turó Blau, Escola Turó del Cargol, Escola Vedruna - Àngels, Escola Ve-
druna - Gràcia, Escola Víctor Català, Escola Vila Olímpica, Escola Virolai, Escola Virrei Amat, Escola Zürich, Espai 
Familiar Erasme Janer / Raval, IFPS Roger de Llúria, Institut Àusias March, Institut Barcelona - Congrés, Institut 
Bonanova, Institut Collserola, Institut Dr. Puigvert, Institut Emperador Carles, Institut Ferran Tallada, Institut Flos 
i Calcat, Institut Francisco de Goya, Institut Front Marítim, Institut Gal·la Placídia, Institut Jaume Balmes, Institut 
Joan Boscà, Institut Joan Brossa, Institut Joan d’Àustria, Institut Joan Fuster, Institut Joan Salvat Papasseit, Institut 
Josep Pla, Institut Josep Serrat i Bonastre, Institut Juan Manuel Zafra, Institut La Guineueta, Institut La Sedeta, 
Institut L’Alzina, Institut Lluís Vives, Institut Lluïsa Cura, Institut Mare de Déu de la Mercè, Institut Menéndez y 
Pelayo, Institut Milà i Fontanals, Institut Miquel Tarradell, Institut Mitjans Audiovisuals, Institut Montjuïc, Institut 
Montserrat, Institut Narcís Monturiol, Institut Narcís Monturiol, Institut Pablo Ruiz Picasso, Institut Pau Claris, 
Institut Pere Bosch i Gimpera, Institut Príncep de Girona, Institut Príncep de Viana, Institut Rambla Prim, Institut 
Roger de Flor, Institut Rubió i Tudurí, Institut Sant Andreu, Institut Sant Josep de Calassanç, Institut Sant Martí 
de Provençals, Institut Secretari Coloma, Institut Vall d’Hebron, Institut Valldemossa, Institut Verdaguer, Institut 
Vila de Gràcia, Institut XXV Olimpiada, Institut-Escola Costa i Llobera, Institut-Escola Oriol Martorell, Parvulari La 
Salle Horta, Parvulari Sant Marc de Sarrià, SES Bosc de Montjuïc, SES Cristòfol Colom.
171

3 COL.LECCIÓ GUIES DE L’AGENDA 21 ESCOLAR 3  
En el camí de 
l’escola sostenible
Una nova guia per fer l’Agenda 21 Escolar
En el camí de l’escola sostenible GUIES DE L’AGENDA 21 ESCOLAR