QUÈ SÓN LES PLANTES CRASSES 
O SUCULENTES?
Es defineix, generalment, com plantes crasses o també suculentes, 
a les plantes que, com conseqüència del medi sec on viuen, i on la 
pluviometria és molt escassa, han desenvolupat una sèrie de mecanismes 
que tendeixen a acumular aigua als seus teixits i a evitar que es perdi 
per transpiració. Són moltes les plantes que han adoptat aquestes 
característiques, destacant entre totes elles els cactus, plantes que 
pertanyen a la família de les cactàcies, caracteritzades per tenir teixits 
carnosos coberts d’espines. Aquestes espines són fulles transformades 
que tenen com a missió reduir la zona de transpiració i també protegir-les 
dels animals. 
Moltes altres espècies de plantes, pertanyents a famílies botàniques 
diferents a les cactàcies, han desenvolupat mecanismes semblants fins al 
punt de confondre’s, en alguns casos, amb els veritables cactus.
Tots els cactus i moltes de les anomenades plantes crasses o suculentes, 
procedeixen del continent americà, on viuen en climes i condicions molt 
variades; la resta de plantes crasses procedeixen tant d’Amèrica com de 
la resta del mon, la majoria d’elles de zones àrides o semi àrides, havent-
n’hi algunes originàries de zones muntanyoses fredes i d’altres nadiues de 
climes amb gran humitat.
Els cactus i la majoria de plantes crasses poden suportar temperatures 
força elevades, tot i que hi ha alguns cactus originaris de zones altes de 
les muntanyes sud-americanes que toleren temperatures inferiors als 
0º, la majoria d’elles comencen a patir amb temperatures més baixes de 
5 – 6ºC. De tota manera cal tenir en compte que moltes espècies poden 
tolerar el fred, però el que no suporten és el fred i la humitat, doncs 
aquesta combinació produeix podridures segures. 
AVANTATGES DE LES PLANTES 
CRASSES COM PLANTES ORNAMENTALS
Les plantes crasses presenten grans avantatges a l’hora de cultivar-les a 
casa si les comparem amb la resta de plantes ornamentals.
Són plantes que disposen d’un sistema d’emmagatzematge d’aigua 
als seus teixits que els permet sobreviure durant els períodes de 
sequera o quan no se’ls pot proporcionar un reg regular.
La dedicació i cura que requereixen és molt inferior que el de la 
majoria de plantes ornamentals.
Les plantes crasses  es poden utilitzar en aquells llocs on no es 
pot invertir en el manteniment de les plantes (espais públics, llocs 
de difícil accés) o en condicions especials (cobertes enjardinades, 
insolació forta, poca profunditat de sòl).
També presenten un valor estètic important amb floracions molt 
vistoses i abundants.
Son plantes poc exigents pel que fa als requeriments de sòl. Viuen 
en sòls pobres i sorrencs.
Les crasses de port baix poden suportar vents forts i secs.
També cal destacar les formes i textures tan diferents que ens 
ofereixen i la facilitat del seu conreu.
CARACTERÍSTIQUES DE 
LES PLANTES CRASSES I CACTUS
Forma:
Aquest tipus de plantes han sobreviscut a les condicions extremes en 
les que viuen gràcies a la seva capacitat d’adaptació, eliminant o reduït 
la presència de fulles per tal de disminuir la superfície de contacte amb 
l’exterior, i per tant evitar la pèrdua d’aigua, a l’hora que han desenvolupat 
teixits encarregats d’emmagatzemar-la.
Els cactus presenten una gran varietat de formes:
Cactus columnars(1) de figura simple, 
que amb el temps es poden ramificar(2). 
També trobem cactus que es poden 
ramificar des de la base (3).
(1) (2) (3)
Cactus de boscos tropicals i humits, 
de port enfiladís, per arribar a les zones 
altes ben il·luminades (4).
(4)
Tiges dividides en segments aplanats (5) Cactàcies que conserven l’estructura 
o cilíndrics (6). típica d’un arbre amb un tronc principal 
ramificat amb grans fulles (7).
(5) (6) (7)
Alguns tenen forma globosa (8) que 
creixen sols o d’altres que formen 
colònies (9). També els trobem en forma 
de barril, aïllats o en grups (10).
(8) (9) (10)
Les altres plantes crasses (que no pertanyen a la família de les 
cactàcies) també presenten gran diversitat de formes:
Rosetes de fulles acabades en punta 
(11), arrodonides (12)  o que creixen al 
final de branques o de petites tiges (13).
(11) (12) (13)
Plantes vivaces o arbustives amb fulles o 
tiges suculentes (14).
(14)
Plantes de port baix, compacte i molt 
reduït. (15-16).
(15) (16)
MANTENIMENT I CONREU
1. TEMPERATURA: 
Tot i que són plantes que poden suportar canvis de temperatures forts als 
seus llocs d’origen, quan les cultivem a casa hem de procurar oferir unes 
condicions el més homogènies possible.
Els cactus  i les altres plantes crasses es mostren molt sensibles a 
la temperatura: entren en fase de repòs  durant l’hivern, aturant-se el 
creixement, i desenvolupant el màxim d’activitat durant l’estiu.
A casa haurem de controlar on situem les nostres plantes:
A l’hivern en estances on la temperatura no baixi 
dels 10 – 15ºC, entre la nit i el dia,  perquè puguin 
mantenir el seu període de repòs. 
Durant els dies molt freds, separar les plantes de les 
finestres doncs al costat del vidres la temperatura 
pot ser molt baixa.
Evitar els canvis sobtats de temperatura, ja que la 
planta no té temps d’adaptar-s’hi i entrar en estat de 
repòs.
2. HUMITAT:
Necessiten un ambient airejat, ja que el contrari pot afavorir la proliferació 
de plagues i malalties, sobre tot les de tipus fúngic.
Ambients més humits per espècies originaries 
de les selves humides equatorials o de boscos 
muntanyosos.
Ambients més secs per a plantes de zones àrides.  
3. IL·LUMINACIÓ:
Com a norma general podem dir que com més joves son les plantes més 
sensibles són a l’acció directa dels raigs de sol. Un lloc a mitja ombra és 
ideal, exposant-les poc a poc al sol a mesura que van creixent. En el cas 
dels cactus, les espècies densament cobertes de pels o espines suporten 
millor la exposició prolongada al sol. Cal no confondre exposició molt 
lluminosa amb assolellada a l’hora de situar les plantes a casa. 
4. REG:
Existeix la creença que les plantes crasses  són plantes de zones 
desèrtiques i, per tant, quasi no els cal aigua. Això és un error, tot i que 
són plantes adaptades a passar llargs períodes de sequera que altres 
plantes no suportarien, per això compten amb sistemes d’emmagatzematge 
i retenció de l’aigua que els hi arriba. Haurem de regar sobre tot a l’estiu i 
anar disminuint a la tardor i eliminar durant l’hivern, ja que entren en repòs i 
la combinació de fred i humitat és probable que acabi produint podridures.
Si tenim les plantes dins de casa durant l’hivern, amb calefacció i la 
temperatura no acostuma a baixar de 18 – 20ºC,  les plantes no fan el 
repòs corresponent i caldrà fer un reg un cop al mes.
És preferible fer pocs regs i abundants que molts i superficials, doncs 
en aquest últim cas l’aigua no arriba a la zona de les arrels, aprofitant-se 
poc i perdent-se per evaporació en la seva major part. No cal patir per la 
quantitat d’aigua dels regs, doncs si la planta té un bon drenatge s’elimina 
sense problemes el sobrant.
5. SUBSTRAT
El substrat és fonamental pel desenvolupament de la planta, d’una banda 
és el seu suport físic i d’altra banda representa un paper essencial en la 
seva alimentació.
El substrat ideal per a cactus i altres plantes crasses o suculentes haurà 
de tenir molt bona porositat, no retenir aigua en excés i tenir una lleugera 
tendència àcida. Una bona barreja és la que consisteix en terra vegetal 
ben descomposta i sorra de riu a parts iguals.
Sorra: ha de ser de riu o estar rentada, per que no contingui impureses, 
sals minerals en excés ni elements fins que taponarien els porus del 
substrat, disminuint l’aireig i fent que l’aigua de reg s’entollés.
Terra vegetal: ha d’estar ben descomposta, que no puguem identificar les 
restes vegetals de procedència. Ha de ser humida i esponjosa al tacte.
6. ADOB
Els elements nutritius són els que asseguraran un bon desenvolupament 
del vegetal, tant en el creixement i coloració del fullatge,  la qualitat de les 
espines, com en la qualitat de la floració. 
Al jardí farem un adobat anual amb matèria orgànica ben descomposta 
durant la primavera o principis d’estiu. 
En les plantes cultivades en test haurem de fer dues o tres aplicacions 
durant l’època de creixement, primavera-estiu,  amb fertilitzants líquids, 
barrejats amb l’aigua de reg, especials per cactus o plantes crasses.
7. PLAGUES I MALALTIES
En general són plantes poc propenses a patir atacs de plagues i malalties, 
sobre tot  si tenim en compte unes poques indicacions com:
Situar les plantes en llocs ben il·luminats. 
Utilitzar substrats lleugers que no es compactin.
Evitar els regs durant l’hivern.
Les plagues que poden afectar els cactus i les plantes crasses són els 
pugons i els cotonets i, pel que fa a malalties, les infestacions per fongs 
resulten les més habituals si no observem unes bones mesures de cultiu. 
CACTUS:
Barrets de capellà (Astrophytum myriostigma), cua del diable (Cereus 
peruvianus), seients de sogra (Echinocactus grusonii), mantell de santa 
Rita (Nopalxochia ackermanii), figuera de moro (Opuntia ficus-indica), 
plomes de santa Teresa (Schlumbergera truncata).
ALTRES PALNTES CRASSES: 
Àloe (Aloe vera), crespinell groc (Sedum acre), consolva (Sempervivum 
tectorum), llengües de gat (Crassula ovata), marabú (Euphorbia milii), 
kalanxoe (Kalanchoe blossfeldiana), flor de migdia (Lampranthus sp.)
Textos: Mireia Rubio, Mireia Fernández i Teresa Garcerán
Il·lustracions: Mireia Rubio. Mireia Fernández. Escola d’Art Floral de Catalunya
Disseny gràfic: Egg-Design