QUÈ SÓN LES PLANTES CRASSES O SUCULENTES? Es defineix, generalment, com plantes crasses o també suculentes, a les plantes que, com conseqüència del medi sec on viuen, i on la pluviometria és molt escassa, han desenvolupat una sèrie de mecanismes que tendeixen a acumular aigua als seus teixits i a evitar que es perdi per transpiració. Són moltes les plantes que han adoptat aquestes característiques, destacant entre totes elles els cactus, plantes que pertanyen a la família de les cactàcies, caracteritzades per tenir teixits carnosos coberts d’espines. Aquestes espines són fulles transformades que tenen com a missió reduir la zona de transpiració i també protegir-les dels animals. Moltes altres espècies de plantes, pertanyents a famílies botàniques diferents a les cactàcies, han desenvolupat mecanismes semblants fins al punt de confondre’s, en alguns casos, amb els veritables cactus. Tots els cactus i moltes de les anomenades plantes crasses o suculentes, procedeixen del continent americà, on viuen en climes i condicions molt variades; la resta de plantes crasses procedeixen tant d’Amèrica com de la resta del mon, la majoria d’elles de zones àrides o semi àrides, havent- n’hi algunes originàries de zones muntanyoses fredes i d’altres nadiues de climes amb gran humitat. Els cactus i la majoria de plantes crasses poden suportar temperatures força elevades, tot i que hi ha alguns cactus originaris de zones altes de les muntanyes sud-americanes que toleren temperatures inferiors als 0º, la majoria d’elles comencen a patir amb temperatures més baixes de 5 – 6ºC. De tota manera cal tenir en compte que moltes espècies poden tolerar el fred, però el que no suporten és el fred i la humitat, doncs aquesta combinació produeix podridures segures. AVANTATGES DE LES PLANTES CRASSES COM PLANTES ORNAMENTALS Les plantes crasses presenten grans avantatges a l’hora de cultivar-les a casa si les comparem amb la resta de plantes ornamentals. Són plantes que disposen d’un sistema d’emmagatzematge d’aigua als seus teixits que els permet sobreviure durant els períodes de sequera o quan no se’ls pot proporcionar un reg regular. La dedicació i cura que requereixen és molt inferior que el de la majoria de plantes ornamentals. Les plantes crasses es poden utilitzar en aquells llocs on no es pot invertir en el manteniment de les plantes (espais públics, llocs de difícil accés) o en condicions especials (cobertes enjardinades, insolació forta, poca profunditat de sòl). També presenten un valor estètic important amb floracions molt vistoses i abundants. Son plantes poc exigents pel que fa als requeriments de sòl. Viuen en sòls pobres i sorrencs. Les crasses de port baix poden suportar vents forts i secs. També cal destacar les formes i textures tan diferents que ens ofereixen i la facilitat del seu conreu. CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES CRASSES I CACTUS Forma: Aquest tipus de plantes han sobreviscut a les condicions extremes en les que viuen gràcies a la seva capacitat d’adaptació, eliminant o reduït la presència de fulles per tal de disminuir la superfície de contacte amb l’exterior, i per tant evitar la pèrdua d’aigua, a l’hora que han desenvolupat teixits encarregats d’emmagatzemar-la. Els cactus presenten una gran varietat de formes: Cactus columnars(1) de figura simple, que amb el temps es poden ramificar(2). També trobem cactus que es poden ramificar des de la base (3). (1) (2) (3) Cactus de boscos tropicals i humits, de port enfiladís, per arribar a les zones altes ben il·luminades (4). (4) Tiges dividides en segments aplanats (5) Cactàcies que conserven l’estructura o cilíndrics (6). típica d’un arbre amb un tronc principal ramificat amb grans fulles (7). (5) (6) (7) Alguns tenen forma globosa (8) que creixen sols o d’altres que formen colònies (9). També els trobem en forma de barril, aïllats o en grups (10). (8) (9) (10) Les altres plantes crasses (que no pertanyen a la família de les cactàcies) també presenten gran diversitat de formes: Rosetes de fulles acabades en punta (11), arrodonides (12) o que creixen al final de branques o de petites tiges (13). (11) (12) (13) Plantes vivaces o arbustives amb fulles o tiges suculentes (14). (14) Plantes de port baix, compacte i molt reduït. (15-16). (15) (16) MANTENIMENT I CONREU 1. TEMPERATURA: Tot i que són plantes que poden suportar canvis de temperatures forts als seus llocs d’origen, quan les cultivem a casa hem de procurar oferir unes condicions el més homogènies possible. Els cactus i les altres plantes crasses es mostren molt sensibles a la temperatura: entren en fase de repòs durant l’hivern, aturant-se el creixement, i desenvolupant el màxim d’activitat durant l’estiu. A casa haurem de controlar on situem les nostres plantes: A l’hivern en estances on la temperatura no baixi dels 10 – 15ºC, entre la nit i el dia, perquè puguin mantenir el seu període de repòs. Durant els dies molt freds, separar les plantes de les finestres doncs al costat del vidres la temperatura pot ser molt baixa. Evitar els canvis sobtats de temperatura, ja que la planta no té temps d’adaptar-s’hi i entrar en estat de repòs. 2. HUMITAT: Necessiten un ambient airejat, ja que el contrari pot afavorir la proliferació de plagues i malalties, sobre tot les de tipus fúngic. Ambients més humits per espècies originaries de les selves humides equatorials o de boscos muntanyosos. Ambients més secs per a plantes de zones àrides. 3. IL·LUMINACIÓ: Com a norma general podem dir que com més joves son les plantes més sensibles són a l’acció directa dels raigs de sol. Un lloc a mitja ombra és ideal, exposant-les poc a poc al sol a mesura que van creixent. En el cas dels cactus, les espècies densament cobertes de pels o espines suporten millor la exposició prolongada al sol. Cal no confondre exposició molt lluminosa amb assolellada a l’hora de situar les plantes a casa. 4. REG: Existeix la creença que les plantes crasses són plantes de zones desèrtiques i, per tant, quasi no els cal aigua. Això és un error, tot i que són plantes adaptades a passar llargs períodes de sequera que altres plantes no suportarien, per això compten amb sistemes d’emmagatzematge i retenció de l’aigua que els hi arriba. Haurem de regar sobre tot a l’estiu i anar disminuint a la tardor i eliminar durant l’hivern, ja que entren en repòs i la combinació de fred i humitat és probable que acabi produint podridures. Si tenim les plantes dins de casa durant l’hivern, amb calefacció i la temperatura no acostuma a baixar de 18 – 20ºC, les plantes no fan el repòs corresponent i caldrà fer un reg un cop al mes. És preferible fer pocs regs i abundants que molts i superficials, doncs en aquest últim cas l’aigua no arriba a la zona de les arrels, aprofitant-se poc i perdent-se per evaporació en la seva major part. No cal patir per la quantitat d’aigua dels regs, doncs si la planta té un bon drenatge s’elimina sense problemes el sobrant. 5. SUBSTRAT El substrat és fonamental pel desenvolupament de la planta, d’una banda és el seu suport físic i d’altra banda representa un paper essencial en la seva alimentació. El substrat ideal per a cactus i altres plantes crasses o suculentes haurà de tenir molt bona porositat, no retenir aigua en excés i tenir una lleugera tendència àcida. Una bona barreja és la que consisteix en terra vegetal ben descomposta i sorra de riu a parts iguals. Sorra: ha de ser de riu o estar rentada, per que no contingui impureses, sals minerals en excés ni elements fins que taponarien els porus del substrat, disminuint l’aireig i fent que l’aigua de reg s’entollés. Terra vegetal: ha d’estar ben descomposta, que no puguem identificar les restes vegetals de procedència. Ha de ser humida i esponjosa al tacte. 6. ADOB Els elements nutritius són els que asseguraran un bon desenvolupament del vegetal, tant en el creixement i coloració del fullatge, la qualitat de les espines, com en la qualitat de la floració. Al jardí farem un adobat anual amb matèria orgànica ben descomposta durant la primavera o principis d’estiu. En les plantes cultivades en test haurem de fer dues o tres aplicacions durant l’època de creixement, primavera-estiu, amb fertilitzants líquids, barrejats amb l’aigua de reg, especials per cactus o plantes crasses. 7. PLAGUES I MALALTIES En general són plantes poc propenses a patir atacs de plagues i malalties, sobre tot si tenim en compte unes poques indicacions com: Situar les plantes en llocs ben il·luminats. Utilitzar substrats lleugers que no es compactin. Evitar els regs durant l’hivern. Les plagues que poden afectar els cactus i les plantes crasses són els pugons i els cotonets i, pel que fa a malalties, les infestacions per fongs resulten les més habituals si no observem unes bones mesures de cultiu. CACTUS: Barrets de capellà (Astrophytum myriostigma), cua del diable (Cereus peruvianus), seients de sogra (Echinocactus grusonii), mantell de santa Rita (Nopalxochia ackermanii), figuera de moro (Opuntia ficus-indica), plomes de santa Teresa (Schlumbergera truncata). ALTRES PALNTES CRASSES: Àloe (Aloe vera), crespinell groc (Sedum acre), consolva (Sempervivum tectorum), llengües de gat (Crassula ovata), marabú (Euphorbia milii), kalanxoe (Kalanchoe blossfeldiana), flor de migdia (Lampranthus sp.) Textos: Mireia Rubio, Mireia Fernández i Teresa Garcerán Il·lustracions: Mireia Rubio. Mireia Fernández. Escola d’Art Floral de Catalunya Disseny gràfic: Egg-Design