GUARNEIX EL NADAL AMB NATURA
A l’antiguitat, al voltant del solstici d’hivern, es feien  celebracions 
relacionades amb els cicles de l’agricultura, la fertilitat o 
l’astronomia, sent l’indicador dels canvis que es preparen i es 
manifesten a final de desembre.
Una d’aquestes festes antigues, originàries de l’Àsia Menor, és el 
culte a Mitra que celebrava la victòria de la llum del sòl sobre les 
tenebres. La cultura greco-romana va conservar i difondre aquesta 
tradició que va arribar fins a casa nostra on s’han trobat restes de 4 
temples a diferents localitats.  
Més tard els ciutadans de Roma celebraven per aquestes dates, 
el solstici d’hivern, les Saturnals -celebració de l’acabament de les 
feines del camp-  amb garlandes al voltant del coll, fent-se tot tipus 
de regals, guarnint les cases amb plantes i encenent-hi  espelmes. 
Materials molt naturals
Per confeccionar els ornaments de Nadal podem fer servir molts 
materials que trobem al mercat però també podem fer servir 
elements que ens brinda el jardí. Al podar els arbres i els arbustos 
podem seleccionar les branques més escaients per fer garlandes i 
corones de Nadal per ornamentar la casa o oferir als amics. També 
podem fer altres guarniments per acompanyar espelmes o  decorar 
la taula de Nadal.
Amb plantes com l’heura (Hedera helix) podem fer corones, sobre 
una base de branques, pintant algunes de les seves fulles de 
color daurat. També podem utilitzar branques d’arbustos com els 
cotoneàster (Cotoneaster ssp.) amb fruits vermells o taronja que 
apareixen a l’hivern.  Hi ha altres espècies decoratives pels seus 
fruits com els rosers silvestres (Rosa canina, Rosa sempervirens)  i 
els  de jardí de flor senzilla (Rosa moyesii, Rosa rugosa), l’arç blanc 
(Cratageus monogyna) que també podem emprar, però caldrà anar 
amb cura perquè tenen espines.
Les branques flexibles de molts arbres de jardí que perden les 
fulles, com les moreres (Morus alba), els til·lers (Tilia platyphyllos), 
els pollancres (Populus ssp.), els bedolls (Betula pendula) i també 
d’arbustos i algunes enfiladisses, serviran per fer la estructura de 
les corones i de les garlandes, sobre la que hi podem afegir fulles 
decoratives, fruits naturals i també ornaments manufacturats. El 
sarments, resultants de la poda dels ceps de vinya, són un material 
especialment preuat per fer aquests ornaments, són llisos i tenen 
una coloració rogenca molt atractiva.
Els arbres perennifolis com les coníferes de fulles espesses i 
fragants: pins (Pinus pinea, Pinus halepensis), l’avet blanc (Abies 
alba), el pinsap (Abies pinsapo), l’avet roig (Picea abies) són 
especialment adequats per realitzar tot tipus d’ornaments nadalencs 
i per completar les corones fetes amb l’estructura de branques. 
També tenen pinyes, que són un altre element molt interessant 
pels guarniments, podent guarnir paneres, corones o servir de 
complement  dels centres de taula o de les garlandes. 
També es poden utilitzar les fulles i les branques d’altres arbres 
perennifolis com la magnòlia (Magnolia grandiflora), l’alzina 
(Quercus ilex), l’eucaliptus (Eucaliptus globulus) i les d’arbusts com 
el llentiscle (Pistacia lentiscus)o el llorer-cirer (Prunus laurocerasus). 
Cada espècie té un valor decoratiu diferent que és interessant 
descobrir i experimentar. La textura de l’escorça, el perfum de les 
fulles o el color de les branques que canvia al assecar-se, són 
qualitats per explorar quan anem a fer els ornaments.
Els clàssics
També al mercat trobem molts materials que poden completar les 
branques, les fulles i els fruits que hem tret del jardí, alguns es millor 
utilitzar-los amb moderació o substituir-los per altres materials ja que 
cal protegir-los:
El boix-grèvol (llex aquifolium) és molt habitual, per ser  molt 
decoratiu, i cal assegurar-nos que no prové de boscos protegits, 
doncs és una espècie que en molts llocs es troba en perill i  serveix 
de refugi i d’aliment d’espècies animals durant l’hivern.
El vesc (Viscum album) és un paràsit d’alguns arbres i ja es 
considerava una planta protectora de la llar en les antigues cultures 
celtes.
El galzeran (Ruscus aculeatus) és una mata de creixement lent que 
té uns fruits esfèrics vermells a l’hivern i en molts llocs està protegit 
ja que té un creixement i una germinació molt lents.
Les diverses espècies de molses que s’utilitzen en pessebres i  
ornaments cal substituir-les per altres materials com sorra, grava 
o branques amb fulles, doncs són l’hàbitat de molt animals i creen 
l’ambient adequat per a la germinació de les plantes al bosc, 
posseint unes funcions importants en el medi natural i cal evitar-ne 
el seu ús.
Textos i il·lustracions: Carme Farré
Disseny i maquetació: Egg Design