QUADERNS DE L’ESCOLA SOSTENIBLE Guia pràctica d’horticultura ecològica Agenda 21 Escolar L’ HORT ESCOLAR Guia pràctica d’horticultura ecològica L’HORT ESCOLAR Guia pràctica d’horticultura ecològica Primera edició 2006 Ajuntament de Barcelona. Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció de programes ambientals. Idea i textos: Joan Solé i Hilda Weissmann Equip de treball de l’Agenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann, Joan Solé, Alba Castelltort, Mireia Abril i Rocío Amparo. Disseny i maquetació: Faino Comunicació S.L. Il·lustracions interiors: Jordi Enériz i Paredes Fotografies: Parvulari Sant Marc de Sarrià, EB Sol Solet, CEIP Antoni Brusi, CEIP Eulàlia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall d’Hebron, IES Montjuïc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i l’Oriol, CEIP Baldiri Reixach. Impressió: Imatge i Producció Editorial Dipòsit Legal: B. 38.066-2006 ISBN: 84-7609-497-3 Imprès en paper ecològic  Introducció PRESENTACIÓ Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, un d’emprar un pati encimentat, a conviure amb un lloc central de l’escola. Un espai per a la relació, enjardinament, a tenir cura del jardí, i finalment a l’espontaneïtat, el joc, l’esplai físic, i el contacte amb conrear un hort que ens alimenta. l’aire lliure i amb un entorn més natural. El quadern que us presentem intenta respondre a És un fet conegut que les parts enjardinades dels la demanda creixent i a les consultes de professors centres escolars, en molts casos, s’havien anat enci- i professores que volen iniciar o estan realitzant un mentant i reduint. Els darrers anys, però, s’està veient hort a les seves escoles. la recuperació d’aquests entorns que es van fent més amigables, més suggerents i potents promotors La singularitat d’aquesta guia, però, prové del fet que d’aprenentatges. amplia la perspectiva integrant les feines pròpies d’un hort amb els aprenentatges que se’n poden En el marc de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, nois derivar a l’aula i als laboratoris. i noies de més de 150 centres educatius, animats i orientats pels seus professors i professores, partici- Ens agradaria que aquesta guia fos una aportació a pen en la diagnosi de la situació dels patis i jardins. un procés que possibiliti que la relació entre els nens Expressen i justifiquen la necessitat d’un nou disseny, i nenes de Barcelona i el seu entorn més immediat el porten a la pràctica, instal·len i gestionen horts s’enriqueixi amb tot allò que la natura els pot aportar. ... i van aprenent a ser més respectuosos, solidaris i De ben segur que l’experiència personal i directa de tolerants. contacte amb la terra i els seus fruits, realitzada a més de forma compartida, es convertirà en estimació De ben segur que ser co-protagonistes de la trans- pel nostre entorn. formació d’un espai de la seva escola els ajudarà a sentir-lo més seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podria Imma Mayol Montserrat Ballarín dir que hi ha un procés ben significatiu que va des Tercera Tinenta d’Alcalde Regidora d’Educació  Presentació CONTINGUTS > Introducció     O rganització de la plantació 1 Introducció a l’horticultura ecològica Calendaridesembra,trasplantamentirecol·lecció Què és l’horticultura ecològica Tauladecompatibilitatentreespècies P rincipis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic Sistemesd’associacióirotaciódecultius Quadrederequerimentdellum 2 O n i com instal·lar l’hort Passosquecalseguirperprogramarlaplantació Quèhemdesaberiferperadequarelnostreespai Complantar Passosquecalseguirperescollirl’espaimésadequat Consideracionsespecífiquespercadatipusdecultiu Actuacionsdemillora:comprepararl’entornidelimitarl’espai Manteniment:elreg     Dissenydel’espai:delimitaciódelesparcel·lesdecultiuideles zonesdepas 8 La salut de l’hort Prevencióitractamentdemalaltiesiplagues: 3 E ines i estris per treballar l’hort. Funcions i consideracionsprèvies característiques Accionsperprevenirigarantirelbonestatdesalutde esnostresplantes  L a terra Animalscol·laboradors Laterraalanatura:elfuncionamentdelsòlenunecosistema Plantesambaccióprotectora Laterraalnostrehort Trastorns,plaguesimalalties Lafertilitzacióorgànica.Productesfertilitzantsecològics Tractamentsfitosanitarisbiològics L’encoixinament(mulching) L’adobverd 9 S uggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori Seleccióireconeixementdel’espaidel’hortal’aulaiallaboratori  Fem compost Preparaciódelsòl P eraquèfercompost? Sembraiplantació Elcompostatge Creixementidesenvolupamentdelcultiu Compreparariomplirelcompostador    Collitaielaboraciódeproductes  6 Les plantes 10 Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès Lesplantesdel’hortielseuentorn   Principalsgrupsdeplanteshortícoles 11 Annexos Lareproducciósexual:sembraigerminació Lareproduccióomultiplicacióvegetativa  INTRODUCCIÓ El fet d’instal·lar un hort en l’àmbit d’una escola ur- a tenir-ne cura. És destacable l’interès i curiositat que bana pot tenir diversos propòsits i d’això dependran desperta, en alumnes d’un entorn urbà i d’edats molt les activitats i l’organització que es planifiquin. diverses, el fet de participar en les diferents tasques que al llarg de l’any s’han de realitzar a l’hort esco- D’una banda, l’hort pot ser concebut com una lar. És habitual que es tracti de nois i noies que no extensió de l’aprenentatge del coneixement del mantenen un contacte gaire freqüent amb entorns medi natural. Hem de tenir en compte que un hort naturals i solen connectar-se afectivament amb el fet és un ecosistema en què és possible aprendre gran d’ajudar a néixer i desenvolupar elements vius. part dels continguts de les ciències naturals. És un petit espai on els alumnes poden observar i explo- L’hort escolar és també una estratègia per incorpo- rar les característiques dels diversos elements que rar dins d’una proposta d’educació ambiental. És en formen part d’aquest ecosistema, experimentar, un projecte que permet adonar-se de la necessitat provocar canvis, registrar les seves conseqüències i d’integrar coneixements teòrics i solucions pràctiques inferir les interaccions entre els elements, els fenò- en la intervenció humana sobre els sistemes naturals, mens físics i els éssers vius (plantes i animals), així i reflexionar sobre l’ús i la conservació dels recursos. com els possibles impactes de l’activitat humana. A A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris més, l’hort ofereix oportunitats per realitzar activitats i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, al laboratori i comparar els resultats amb l’observació que adquireixen un sabor excepcional quan els ma- del que passa efectivament durant el cicle natural teixos alumnes són els responsables de la seva planta- del sistema. ció, creixement, collita i transformació a la cuina. També és un eix organitzador, ja que permet estu- Tanmateix, com en tot projecte d’educació ambien- diar i integrar sistemàticament cicles, processos, la tal, cal tenir ben present que tant o més important dinàmica dels fenòmens naturals i les relacions que que el producte resultant és el procés d’intercanvi i suposa aquest ecosistema. Dins d’aquest marc, es d’aprenentatge que ens permet enriquir la cultura pot abordar l’aprenentatge d’altres àmbits de conei- de sostenibilitat de l’escola. És cabdal que no se’ns xement com les ciències socials, les matemàtiques, en vagin tots els esforços en la realització concreta els llenguatges verbal o plàstic... de l’hort, sinó que sapiguem aprofitar les oportuni- tats educatives que ens brinda, donant-nos temps L’hort és a més un espai privilegiat per plantejar-se per reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolu- preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possi- par competències per a l’acció. Que no ens passi que bilita el tractament de problemes reals que s’origi- estem tan ocupats a fer l’hort que no tenim temps nen, desenvolupen i reformulen de manera natural, de millorar l’escola. i també la vivència d’experiències que poden ser compartides i analitzades. En aquest quadern, els professors trobaran una guia completa per realitzar un hort escolar i suggeriments Així mateix, és un context en el qual els alumnes per integrar cadascuna de les seves fases a la pro- poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre gramació d’aula. 1. Introducció a l’horticultura ecològica 1. Introducció a l’horticultura ecològica 9 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 1. INTRODUCCIÓ A • afavorir les interrelacions entre els diferents elements • no deteriorar l’entorn ni introduir substàncies L’AGRICULTURA ECOLÒGICA –vius i no vius- que configuren l’ecosistema de l’hort nocives per als vegetals, que podrien passar a les persones Per aconseguir… • protegir la salut de les persones Què és l’horticultura ecològica • mantenir una productivitat continuada del sòl (la • a favorir la diversitat d’espècies (biodiversitat) en els • És una pràctica agrícola que no preveu l’ús de pro- terra no s’esgota) cultius, en les plantes acompanyants (protectores i ductes químics de síntesi, com per exemple els ferti- útils) i en la fauna litzants químics, els pesticides i les fitohormones.1 • n odrir de manera constant i equilibrada les plantes L’horticultura ecològica es basa a... Principis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic • a portar adob orgànic a la terra; és a dir, fer una ferti- Element Característiques i necessitats Objectiu Mitjans lització orgànica per nodrir el sòl, respectant la seva estructura i fomentant els processos de transforma- ció natural La terra Ésunmediamborganismesimicroor- Respectarlasevaestructuraen Treballar-laambeinesque ganismes capes(horitzons) l’airegin(forquillaoescarificador) sensevoltejar-lanitrepitjar-la • r espectar els cicles naturals i els ritmes de creixe- ment de les plantes adaptades a les condicions Necessitaaigua,aireiaportacionsorgà- Manteniripotenciarlavidaala Ferunafertilitzacióorgànica, climàtiques i microclimàtiques de la zona niquesperpoderrealitzarelsprocessos terraambelsorganismesimicro- afavorir-nel’aireig(terraflonja)i vitalsdetransformaciódelamatèria organismespropisdelsòl cobrirlesnecessitatsd’aiguaamb • aplicar sistemes d’associacions i rotacions de cultius orgànica regmanualolocalitzat per afavorir la diversitat vegetal i un òptim aprofita- ment dels recursos nutritius i de l’espai Necessitaproteccióacausadelscanvis Mantenirlaterracoberta,sobre- Cobrir-laambrestesorgàniques detemperatura,delaradiaciósolar totquannohihacultiu sequesofresquessegonsels • i nstal·lar un entorn verd, com tanques i barreres intensa,del’acciódelventidel’aigua casos vegetals (perevitar-nel’erosió) 1 Calqueaportielsnutrients(salsmine- Mantenirlafertilitatdelaterra: Garantirunaaportacióanualde Anomenem: • f ertilitzants químics els compostos que serveixen de nutrients rals)quenecessitenlesplantesd’una aportemmaterialsorgànics fertilitzantorgànic:composto a les plantes maneracontinuada,equilibradaien perquèsiguintransformats altresadobsorgànics • pesticides els productes que s’utilitzen per combatre les pla- quantitatsuficient pelsorganismesiesdevinguin gues i malalties de les plantes nutrientsperalesplantes • fi tohormones les substàncies que acceleren processos com la floració, el creixement, l’arrelament o la caiguda de les fulles 10 1. Introducció a l’horticultura ecològica Element Característiques i necessitats Objectiu Mitjans La terra Ésunmediamborganismesimicroor- Respectarlasevaestructuraen Treballar-laambeinesque ganismes capes(horitzons) l’airegin(forquillaoescarificador) sensevoltejar-lanitrepitjar-la Necessitaaigua,aireiaportacionsorgà- Manteniripotenciarlavidaala Ferunafertilitzacióorgànica, niquesperpoderrealitzarelsprocessos terraambelsorganismesimicro- afavorir-nel’aireig(terraflonja)i vitalsdetransformaciódelamatèria organismespropisdelsòl cobrirlesnecessitatsd’aiguaamb orgànica regmanualolocalitzat Necessitaproteccióacausadelscanvis Mantenirlaterracoberta,sobre- Cobrir-laambrestesorgàniques detemperatura,delaradiaciósolar totquannohihacultiu sequesofresquessegonsels intensa,del’acciódelventidel’aigua casos (perevitar-nel’erosió) Calqueaportielsnutrients(salsmine- Mantenirlafertilitatdelaterra: Garantirunaaportacióanualde rals)quenecessitenlesplantesd’una aportemmaterialsorgànics fertilitzantorgànic:composto maneracontinuada,equilibradaien perquèsiguintransformats altresadobsorgànics quantitatsuficient pelsorganismesiesdevinguin nutrientsperalesplantes Les Plantes Lesplanteshandecréixerseguintels Respectarelritmenaturalde Seguiruncalendaridecultiu ritmesnaturals lesplantesutilitzantlesque adaptatalescondicionsclimàti- s’adaptenalclimadelazonai quesdelazonaimicroclimàti- microclimadel’espai(atenentla quesdel’espai llumilatemperatura) Lesplantesdestinadesalapro- Afavorirunfuncionamentmés Practicarl’associaciódecultius. duccióescombinenambd’altres ecològicdel’hortiasseguraruna Fertanquesibarreresverdesper d’acompanyants,protectoresiútils,per majordiversitatvegetal crearunentornverdinaturalal elaborartractamentsfitosanitarisocom nostrehort aadobverd–plantesqueserviranper fertilitzarlaterra 11 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 12 1. Introducció a l’horticultura ecològica 2. On i com instal·lar l’hort 13 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 2. ON I COM INSTAL·LAR - 250-300 mm a les zones més eixutes - l’orientació sud és la que rep més hores d’insola- L’HORT - 700-800 mm a les zones més humides ció i, per tant, la que suporta temperatures més - una mitjana de pluges de 400 - 600 mm altes a l’estiu. En climes més freds, les orientaci- ons ideals seran les que miren al sud, però en el Què hem de saber i fer per Tenint en compte el nostre clima, caldrà centrar cas de Barcelona ho hauríem de matisar adequar el nostre espai els esforços a superar l’època més desfavorable per a les plantes: l’estiu. Moltes vegades, els Exemple A: orientació sud llibres especialitzats dediquen molta atenció a la És una orientació molt favorable durant l’hivern per- > H em de conèixer el nostre el clima lluita contra el fred ja que és el principal proble- què dota l’espai d’un ambient primaveral ideal per al ma dels climes més continentals o septentrionals; cultiu. És especialment negativa a l’estiu, en particular Barcelona és a la vora del mar Mediterrani, que en el nostre cas no acostuma a ser així. quan hi ha elements artificials al voltant (un mur o n’influencia el clima, el qual porta aquest nom; una paviment) ja que, a ple estiu, és freqüent l’assoliment denominació que s’aplica també a d’altres zones de temperatures altíssimes, de fins a 40ºC - 45ºC, del planeta amb les mateixes característiques > C aracterístiques del microclima desfavorables per a la majoria de plantes si no és que climàtiques. del nostre espai adoptem les mesures pertinents per aconseguir pro- tegir-les. En el cas d’excés d’insolació, hem de crear A més de les característiques climàtiques generals de elements d’ombra: instal·lar-hi una malla ombradora i > C aracterístiques bàsiques del clima la nostra zona, cal fixar-se en les condicions microcli- protegir les parets que reben més sol. Hem de pensar mediterrani màtiques del nostre espai: aquelles que estan con- que, a més del sol directe, les parets van acumulant dicionades per l’orientació, la situació i la presència calor durant el dia i l’alliberen durant la nit, allargant • El clima mediterrani impera en el 90% de d’elements artificials al voltant: murs, paviment, etc. la calidesa de l’espai durant moltes hores. Catalunya a totes les terres situades per sota dels 800 – 1.000 m d’altitud. L’orientació és important però pot estar molt Exemple B: orientació est condicionada pels elements construïts del voltant, En zones litorals, l’orientació est és bona perquè • E s basa en la manca d’un període hivernal inten- que poden fer ombra sobre l’espai o que, en rebre rep el sol del matí quan encara no escalfa gaire i a sament fred i en l’existència d’un eixut estival insolació, creen un ambient més càlid. De tota partir del migdia arriba la marinada que refresca prolongat: manera, el que ens marcarà l’orientació serà la l’ambient. Aquest refrescament podria no pro- part de l’edifici més elevada i més propera a l’espai duir-se si l’espai és molt tancat. És una orientació - no hi ha cap mes glacial (amb temperatures de l’hort. bastant favorable tant a l’estiu com a l’hivern. mitjanes inferiors a 0ºC) - hi pot haver 2-3 mesos hivernals (amb tempe- Exemple C: orientació oest ratures mitjanes inferiors a 5ºC) > Orientació A l’estiu acostuma a ser més càlida que l’orientació - hi ha 2-4 mesos estivals amb temperatures est, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no rep mitjanes superiors als 20ºC Per conèixer l’orientació del nostre espai, hem de la influència dels vents de mar. - e l període estival és d’autèntica aridesa saber que: Exemple D: orientació nord • Les pluges hi tenen un ritme irregular (centrades - e l sol al migdia (hora solar) indica exactament L’orientació nord no és completament negativa en a la primavera i a la tardor): on es troba el sud el nostre clima i podríem dir que és molt favorable 1 2. On i com instal·lar l’hort durant els mesos de primavera i estiu. Les plan- > Actuacions de millora: com preparar l’entorn • Les tanques: una altra manera de delimitar tes reben llum i sol més que suficient i no han de i delimitar l’espai l’espai suportar temperatures tan altes. Les tanques són estructures verticals fetes de • L’entorn verd fusta o elements vegetals que podem situar en el Cal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i de perímetre del nostre hort. La seva finalitat és: Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plan- vida. Ja hem comentat que la diversitat d’espècies, tes més vigoroses i ufanoses es veuen en els bal- tant hortícoles com d’altres, és un dels fonaments - f er de barrera o separació entre dos espais: cons orientats al nord, que reben menys insolació dels horts biològics i ha de permetre un funciona- permeten incrementar l’altura d’una barana i que mantenen una temperatura òptima per al ment que s’apropi al dels ecosistemes naturals. metàl·lica o d’un mur o cobrir una xarxa metàl- seu desenvolupament. lica donant-los un aspecte més natural Quan ens situem en una ciutat, on l’espai horit- zontal és escàs, és important aprofitar al màxim - fer de suport a plantes enfiladisses (lianes) > Passos que cal seguir per escollir l’espai l’espai vertical; per tant, el nostre hort ha de pre- més adequat veure aquest aspecte mitjançant l’ús de tanques - protegir murs orientats al sud i que reben una per fer-hi créixer plantes enfiladisses per cobrir forta insolació. D’aquesta manera controlem 1. Sobre un plànol del pati del centre assenya- parets, baranes o reixes o bé plantant arbusts l’excés de temperatura, que és força negatiu leu els possibles espais per a la ubicació de amb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aques- per a la majoria de les plantes l’hort. tes actuacions, aconseguirem crear un entorn acollidor per a nosaltres, les plantes i els animals 2. F eu una ampliació a escala de cadascuna de les que ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostres • Materials adients per fer tanques zones. horts esdevindran autèntiques illes verdes enmig - G elosies: consisteixen en uns enreixats de de la ciutat. fusta o de plàstic, són molt tradicionals i 3. S obre cada plànol marqueu els punts cardinals s’usen molt freqüentment en els jardins. per saber l’orientació. Convé col·locar-les separades del mur • Beneficis que obtenim d’un entorn verd mitjançant uns llistons de fusta, així la paret 4. Feu un seguiment de la insolació que rep - M illora les condicions microclimàtiques: queda protegida i permet millor el creixe- l’espai. Marqueu a diferents hores (per exemple protegeix del vent, fa de regulador natural de ment de plantes enfiladisses cada hora) l’espai il·luminat i el que queda a la temperatura a l’estiu (les plantes transpiren l’ombra. Ho podeu fer en diferents èpoques de i augmenten la humitat ambiental refrescant - B ruc: la tanca està formada per moltes bran- l’any. l’ambient) i modera les diferències de tempe- ques seques de bruc (uns tipus d’arbusts de ratura entre el dia i la nit diferents espècies del gènere Erica molt ramifi- 5. V aloreu els aspectes positius i negatius de cada cats i amb tiges primes) unides amb filferro. És situació. - Regula l’absorció i retenció d’aigua al sòl de les que s’utilizen més, però té l’inconveni- - Contribueix a l’equilibri ecològic. Dota l’espai ent de ser embrutadissa, ja que constantment 6. E studieu la possibilitat d’escollir un o més espais d’un aspecte més natural i actua de focus se’n van desprenent les branquetes seques per fer l’hort (per exemple, l’un pot ser més ade- d’atracció d’insectes, ocells, petits mamífers i quat durant la tardor i l’hivern i l’altre, durant la altres animals que en alguns casos poden ser - V ímet: feta de branques d’un tipus de salze primavera i l’estiu). depredadors o perjudicials anomenat saulic (Salix purpurea). És la més 1 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA recomanable: és neta i dóna un aspecte molt natural. Està formada pels troncs del vímet, que són llargs i rectes i d’un color marró vermellós. La seva consistència també permet col·locar-les al mur mitjançant uns llistons de fusta. - T anca de fusta de jardí: és la tanca de jardí característica feta amb llistons de fusta. • Tanques arbustives (arbusts de diferents espècies que formen una Les tanques arbustives, també anomenades tanca vegetal o plantats de manera més aïllada) tanques vives, són barreres vegetals d’arbusts es poden deixar amb la inclinació pròpia del ter- que delimiten tot o una part del recinte de l’hort. reny per respectar-ne la forma natural i donar-hi Es tracta de plantacions d’arbusts més o menys un aspecte de bosquina. alineats en què es combinen diferents espècies: Les parts inclinades corren el risc d’erosionar-se - de diferent port i alçada i és important actuar-hi abans que sigui massa tard. - de fulla perenne i caduca Quines actuacions podem portar a terme per - amb diferent època de floració organitzar una zona inclinada?: - F er un plànol de l’indret i mesurar-ne el grau • C om adequar un terreny inclinat d’inclinació de diferents parts. Hi ha uns Moltes vegades no es disposa d’un espai prou pla aparells especials per fer-ho que s’anomenen per situar-hi les parcel·les de cultiu i hem d’apro- clinòmetres (també existeix la possibilitat de fitar terrenys inclinats que s’hauran d’adequar per construir-ne un de casolà), que ens permeten facilitar-l’hi. També cal considerar que aquelles mesurar els angles dels diferents pendents del parts que destinem a les plantes acompanyants terreny. 16 2. On i com instal·lar l’hort Com construir i utilitzar un clinòmetre > E n una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle on es representi un transportador d’angles. > E nganxeu-la sobre una altra fusta plana de ma- nera perpendicular, perquè li faci de base. > C laveu un clau al centre i lligueu-hi un cordill amb un pes a l’altre extrem. Funcionament > Col·loqueu la fusta damunt la superfície inclinada de manera que quedi disposada en paral·lel a la direcció del pendent. > El cordill es desplaça cap al costat del pendent • E scolliu aquelles zones amb un grau d’inclinació parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero de segons la línia de la gravetat. menor per preparar-les com a parcel·les de cultiu Segovia2, que destaca per la seva senzillesa i una i les de major pendent per plantar-hi arbusts execució molt fàcil. > Mesureu l’angle format respecte a la perpendi- (entorn verd). Assenyaleu-les en el plànol. El disseny que proposa es basa a delimitar zones cular del sòl: aquest és el grau d’inclinació del de cultiu molt estretes per tal de poder treballar pendent. • Corregiu el pendent a la zona on es cultivarà a l’hort sense trepitjar directament la terra on l’hort. creixen les plantes. Així protegim la terra al màxim i n’afavorim la fertilitat. Al mateix temps, queden • P repareu un sistema que us permeti la contenció perfectament definides les zones de pas i els espais de la terra. Podeu utilitzar troncs d’arbres que en- on es pot trepitjar. fonsareu en part a la terra i que aniran subjectats per una vareta metàl·lica d’acer; o bé travesses de Farem els passos següents: fusta que podreu apilar per fer murs de contenció més elevats. També es poden subjectar amb una - D ividirem la zona en 4 parcel·les (parades) de vareta d’acer. 150 cm d’amplada i amb la llargada que vulgueu, depenent de l’espai disponible. Les parades po- den anar una al costat de l’altre, si l’indret és més > D isseny de l’espai: delimitació de les parcel·les rectangular, o en forma de creu si és més quadrat. de cultiu i de les zones de pas - Entre elles es deixarà un espai de 50 cm de camí 2 A l’hora de fixar els límits dels espais de planta- de pas que es cobrirà de palla o de restes vegetals En trobareu la referència bibliogràfica a l’apartat de recursos. ció, proposem seguir el mètode anomenat de les seques (fulles, branquillons, restes de poda...). 1 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA - Dins de cada parada es marcaran dues feixes de cultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm i entre elles es deixarà un espai de 30 cm. - A les feixes de cultiu, s’hi posarà una capa de compost (adob orgànic) d’uns 3-4 cm de gruix que s’anomena crestall. - E ntre les dues feixes de cultiu d’una mateixa parada, hi col·locarem uns maons arrenglerats a uns 60 cm de distància entre ells, sobre els quals ens podrem situar i que ens permetran treballar a l’interior de les parades. - Entre maó i maó hi plantarem plantes beneficioses per als cultius (melissa, orenga, clavell de moro, boixac, alfàbrega, espígol i farigola). 18 1. Introducció a l’horticultura ecològica 3. Eines i estris per treballar l’hort 19 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 3. EINES I ESTRIS PER Pala de trasplantament: és una pala petita que Pala de Escombreta TREBALLAR L’HORT. FUNCIONS s’agafa amb una mà i serveix per remoure petites transplantament metàl·lica quantitats de terra (per exemple, per omplir un I CARACTERÍSTIQUES test) i, sobretot, per fer petits clots per fer el tras- plantament. També n’hi ha en versió gran i alesho- res s’anomena palafanga. També es fan servir per Eines bàsiques remoure la terra quan aquesta està molt dura (acció de fangar). Fanga o cultivador: són eines destinades a l’aireig de la terra sense voltejar-la i consten d’un mànec i una part amb pues, rectes o corbes. N’hi ha de totes Plantador: és una eina en forma de “L” amb la punta mides: de petites per treballar amb una mà o de més cònica que serveix per fer el forat per posar les lla- grans amb el mànec més llarg per treballar drets. Si vors o plantar una planta petita per fer, per exemple, l’eina és de mànec llarg i amb pues rectes i gruixudes, el primer trasplantament. Plantador aleshores s’anomena fanga. Escombreta metàl·lica: normalment s’utilitza per recollir fulles, però també ens pot anar bé per apla- Fanga de nar la terra o repartir el compost. doble mànec Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Si només hem de podar arbusts, que tenen branques de diàmetre petit, la triarem de fulla estreta i fina. Tisores de podar Fanga petita Cultivador Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la. 20 3. Eines i estris per treballar l’hort Estris Altres Tamís: per garbellar terres i treure’n les parts més Aspres: per aguantar i guiar les plantes quan són grolleres, per exemple, si es vol la terra més fina quan joves, adreçar un petit arbre que s’ha torçat, donar sembrem. També es pot fer servir per garbellar el Mesurador de suport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesole- compost. la humitat res...) o lligar les tomaqueres. Les canyes són les més Tamís utilitzades; si són de bambú, duren més. Cal anar amb compte a l’hora de lligar per intentar no estran- Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris o gular la tija. reforçants. Segons les nostres necessitats, n’escolli- rem la grandària i sofisticació: un simple polvoritza- dor o una fumigadora amb sistema de bombeig per Malla ombradora: és un teixit de plàstic negre, verd donar pressió. N’hi ha de totes mides, les més grans o gris clar que deixa passar la llum filtrada i evita es porten a l’esquena com si fossin una motxilla. l’excés d’insolació. És molt adient per a terrasses o patis pavimentats perquè protegeix les plantes de la forta exposició als raig del sol a les hores del migdia, Mesurador de la humitat de la terra: petit aparell ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llum que es clava a la terra i que disposa d’una agulla més que suficient i no pateixen tant les altes tempe- indicadora del nivell d’humitat. És molt útil per ratures. poder-ne definir les necessitats d’aigua i planificar el reg. Fumigadora Aspres Trituradora de branques. N’hi ha de petites, aptes per a horts escolars i que trituren branques de fins a 3-4 cm. Va bé si es tenen molts arbusts i es volen aprofitar els trossos de branques per incorporar com a material estructural al compost o com a mulching (coberta vegetal protectora del sòl). Malla ombrejadora Trituradora de branques 21 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 22 1. Introducció a l’horticultura ecològica . La terra 23 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA . LA TERRA primer que ens cal saber és que al sòl hi ha una part men fins a obtenir en primer lloc un producte de mineral i una part orgànica. color fosc, quasi bé negre, anomenat humus. És La terra a la natura: el com si la matèria orgànica, després de ser trans- formada pels microorganismes, s’hagués tornat funcionament del sòl en un > L a part mineral a organitzar i hagués produït aquesta substància ecosistema tan valuosa. Consta de partícules de diferent mida procedents d’una roca mare que ha patit durant milers d’anys La mateixa acció dels microorganismes ja allibera La terra és un element bàsic per al cultiu, però moltes un procés de disgregació a causa de processos de elements i compostos minerals que són directa- vegades no hi donem la importància que té. Si volem meteorització als quals s’ha afegit l’acció constant ment assimilables per les plantes (els anomenem preparar un cultiu ecològic, és a dir, amb mètodes i metòdica dels organismes vius. habitualment nutrients); d’altra banda, l’humus naturals, ens hem de fixar en la natura, en els seus format iniciarà un lent procés per acabar mine- mecanismes de funcionament, per tal d’apropar-nos- ralitzat i també contribuirà a la nutrició de les hi i aplicar aquest “model” en el nostre hort. > L a part orgànica plantes. Podem fer una volta pel bosc per observar-hi Té el seu origen en l’aportació superficial de totes diferents ambients, amb diferències quant al grau aquelles restes que hem esmentat abans. A partir > L ’humus estructura el sòl d’insolació (assolellat/obaga), el grau d’humitat i del moment que un residu orgànic es diposita so- la temperatura; podem trobar sòls més rocosos, bre el sòl, comença un llarg procés de transforma- Quan diem que la matèria orgànica en forma pedregosos i sorrencs o de més profunds amb terra cions: acaba convertit en sals minerals en el procés d’humus dóna estructura al sòl, ens referim al fet fosca i amb una capa superficial considerable plena que s’anomena de mineralització de la matèria que les partícules es mantenen unides, de manera de residus bàsicament vegetals (fulles, branquillons, orgànica. que té una aparença esponjosa, està solt i s’esmi- restes de fruits i llavors), però també restes animals cola fàcilment. Els espais que queden són capaços (plomes, residus d’esquelets, mudes, excrements...). de retenir l’aigua i els nutrients i permeten un bon És en aquestes zones on hi ha més fertilitat, és a dir > L a descomposició de la matèria orgànica aireig. Les arrels i els organismes del sòl són capa- on el sòl és més productiu i permet el desenvolupa- ços de moure’s a través d’aquest fàcilment, amb la ment de grans vegetals: d’arbres, arbusts o herbes. El procés de descomposició comença quan tota qual cosa en milloren l’aireig i aquelles tenen un Les plantes hi creixen sanes i resistents, broten amb una munió d’organismes macroscòpics (que es millor accés als nutrients. força, floreixen i fructifiquen. Del sòl en treuen tot veuen a ull nu) masteguen i mengen les restes el que necessiten: aigua en abundància i sals mine- orgàniques mortes; fan una feina disgregant: les rals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix de esmicolen, part d’aquestes són digerides i d’al- manera natural: és un sòl on no s‘ha fet cap tipus tres queden trossejades. Aquests organismes són d’intervenció, no se n’ha remenat la terra, no s’hi han invertebrats i hi trobem crustacis, miriàpodes, cucs aportat fertilitzants externs i funciona a la perfecció, i petits insectes. és autosuficient i es retroalimenta constantment. Les restes orgàniques es van degradant a mesura Què passa dins la terra? Quins són els mecanismes que entren en activitat els microorganismes des- que fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? El componedors (fongs i bacteris), que les transfor- 2 . La terra La terra al nostre hort > C om podem saber com és? Què li fa falta? Com l’hem de preparar? Ja hem comentat les característiques de la terra en Fullatge i altres restes un ecosistema natural, com funciona i com aporta vegetals i animals Capa de descomposició fertilitat per permetre un creixement i desenvolu- pament vegetal adequats. Nosaltres, però, tindrem Coberta del sòl Matèria orgànica en (encoixinat) un punt de partida molt diferent: una terra amb transformació amb petits organismes unes característiques que poden variar molt se- (crustacis, miriàpodes, gons els casos. insectes..) La matèria orgànica s’ha > Q uins passos hem de seguir per saber com és la Capa de formació transformat en humus, terra d’humus que es gràcies a l’acció de barreja amb partí- bacteris i fongs, que len- cules minerals tament es transforma en • La terra que tindrem com a punt de partida serà sals mineral (nutrients) bàsicament mineral amb continguts de matèria . Hi ha un alt nivell de orgànica pràcticament nuls. fertilitat que permet un bon desenvolupament del sistema radicular. • Si la terra on volem fer l’hort es trepitja, normal- ment estarà molt compactada i dura. Els cucs de terra exca- ven canals i airegen la terra. • Què passa quan plou? Si, a mesura que va caient l’aigua, aquesta es va infiltrant i desapareix Capa mineral amb ràpidament, és indicatiu que la terra té un bon Aporta sals minerals que partícules de dife- serveixen de nutrients drenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivell rent mida (grava, per les plantes. sorra, llim i argila d’aireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi. Però pot ocórrer que ràpidament s’assequi perquè no té gaire capacitat de retenció de l’aigua que ha caigut. Estarem parlant d’una terra molt sorrenca: Ha aportat la part mine- és el cas dels patis coberts amb una capa de sauló Roca mare ral del sòl (un tipus de sorra) que impedeix que es formi fang en ploure. Si observem el contrari, és a dir, que l’aigua no s’in- M. L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994) filtra i roman a la superfície formant bassals, és que 2 250 cm 20-30 cm 5 cm L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA la terra és argilosa, amb tendència a compactar-se • La capa de sauló és més gruixuda i la terra més La fertilització orgànica. i amb molt poca capacitat d’aireig. Això dificultarà argilosa es troba a més profunditat. Aleshores, d’entrada el creixement de les plantes. per anar bé, hauríeu de profunditzar més a l’hora Productes fertilitzants de remenar la terra i aconseguir barrejar la més ecològics Pot succeir que la capa superficial de sauló sigui argilosa amb el sauló. molt prima o s’hagi perdut per l’escorrentia i que a sota hi hagi una capa argilosa. • E l sauló és molt escàs i la terra és bàsicament El concepte de fertilització en l’agricultura biològica argilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hi és considerablement diferent del que es té en l’agri- sorra; la podríeu comprar en gran quantitat en cultura o jardineria convencional. Podem saber si una terra és argilosa o sorrenca. una casa especialitzada en la preparació de terres Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc a (vegeu la llista d’adreces) o també en comerços No consisteix només en el subministrament de nu- poc fins que us quedi una massa espessa. Inten- on venen material de construcció. La dosi podria trients, sinó també a crear unes condicions a la terra teu modelar la massa i amb les mans aneu fent ser d’uns 50 litres per metre quadrat. que afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrels un cilindre: com més prim pugui ser aquest, més creixin, que es desenvolupin i que absorbeixin els argilosa és la terra. nutrients. > L’esmena orgànica Com ja hem apuntat, quan fem una aportació or- Un cop preparada la part mineral de la terra (la que gànica a la terra no estem nodrint directament les Un cop realitzades aquestes observacions, caldrà tenim de punt de partida), cal dotar-la de la fracció plantes, sinó que estem mantenint i potenciant els fer un sondeig. Ajudats d’una eina tipus aixada, orgànica. Normalment es parla de fer una esmena sistemes de transformació de la matèria orgànica. pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm i orgànica en el sentit de proporcionar a la terra allò analitzarem la terra. que li falta. No hem d’oblidar, però, que nosaltres volem un sistema productiu i que hem de tenir en compte Aquesta matèria s’aplica en forma de compost que les plantes hortícoles han de fer el seu cicle de > Q uè ens hi podem trobar: (adob orgànic) a raó de 10 litres per metre quadrat, vida total o parcial en pocs mesos al cap dels quals que es barreja amb els primers 20 cm de terra, i hauran hagut de donar un producte per al nostre • Q ue hi hagi una capa de sauló superficial (5 una aplicació superficial en forma de capa de 2 cm consum. Amb això, volem dir que la fertilització -10 cm) i a sota una terra més argilosa. És una (20 l més per metre quadrat). de la terra ha de poder satisfer la demanda de les situació idònia com a punt de partida. Haureu de plantes hortícoles. En un hort aportem adob orgànic remenar intensament aquestes dues capes fins La terra ja es troba preparada per poder-hi plantar perquè així ja tenim feta tota la primera etapa de la obtenir una barreja de l’argila i la sorra i aconse- i començar a estructurar-se com si fos un sòl na- transformació: l’humus ja ha començat a mineralit- guir un bon comportament respecte a la capaci- tural. Per afavorir i garantir aquest procés, cal que zar i ho seguirà fent. Una fertilització orgànica ben tat d’aireig i a la de retenir aigua. És molt im- ningú la pugui trepitjar i mantenir-la amb un grau feta suposa una continuïtat en el subministrament portant que, un cop remenada la terra, aquesta d’humitat constant. de nutrients per a les plantes; aleshores aques- no es trepitgi: caldrà definir ja les zones de pas i tes presenten uns ritmes regulars de creixement aquelles que es destinaran al cultiu o a la plan- i esdevenen més resistents i sanes. Per contra, un tació. D’aquesta manera, la terra es començarà a adobament amb nutrients químics pot suposar convertir en sòl. desequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que 26 . La terra les plantes tinguin períodes de creixement extraor- > Productes fertilitzants • Evita la pèrdua d’aigua en superfície per evapo- dinari i d’altres de molt minvat. Això es tradueix en ració, es conserva millor la humitat i es redueix la una major debilitat i una més gran sensibilitat a ser Compost: producte resultant d’un procés de com- despesa d’aigua de reg. atacades per les plagues. postatge casolà, col·lectiu o municipal fet a partir de residus domèstics i de jardineria. S’hi aplica • Suavitza la temperatura del sòl: a l’hivern l’aug- directament o en forma d’infusió. menta i a l’estiu la disminueix. Com que s’hi > L a fertilització en un hort biològic. Cada quan conserva millor la temperatura, s’hi afavoreix una cal adobar la terra? En quines quantitats? Humus de cuc: així s’anomena el compost fet activitat més constant i homogènia. mitjançant el procés de vermicompostatge, una Les plantes tenen diferents necessitats nutritives modalitat de transformació feta pel cuc roig de • Evita la incidència directa de la radiació ultra- i aquestes s’han de satisfer; per tant, cal fer una Califòrnia. violada del sol, que podria destruir compostos previsió per tal que la terra no presenti un dèficit orgànics i afectar els processos de transformació de nutrients. Adob orgànic: amb aquest nom es comercialit- d’aquests. za un producte que sol contenir matèria vegetal La manera d’aportar l’adob a la terra pot variar descomposta a la qual s’hi ha afegit fems animals • Evita la compactació del sòl. segons el sistema d’organització dels cultius, de (normalment de cavall) també descompostos. com distribuïm les plantes, si apliquem un sistema • Disminueix l’acció del vent, que podria assecar la de rotació i associació, etc. Adob orgànic concentrat: es comercialitzen dife- terra en poc temps. rents productes fets amb restes d’animals (farines És important realitzar, amb les eines descrites ante- de peix, banyes de bestiar esmicolades, fems • L imita el creixement d’herbes no desitjades. riorment, un bon aireig de la terra abans d’adobar i de gallina, etc). Sempre cal comprovar que són Les llavors queden a una certa profunditat i en mantenir la premissa que cal airejar sense voltejar. productes autoritzats per la normativa europea germinar no arriben a veure la llum; aleshores el A continuació exposem uns exemples que acaba- d’agricultura ecològica. creixement no prospera i l’herba mor. rem de concretar quan parlem de l’organització de les plantacions: • La seva descomposició va enriquint el sòl d’hu- > L’encoixinament (mulching) mus i nutrients. • S i seguim el mètode proposat de les parades en crestall, partirem d’una fertilització anual que Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobri- anirem repetint per refer la capa de compost quan ment de la terra amb una capa de material orgànic fem la rotació de parcel·les. Com que aquest mè- o inorgànic amb una finalitat protectora. De fet tode agrupa i combina plantes de diferent reque- mulching ve de mulch que vol dir ‘jaç protector’. riment nutritiu, els nutrients s’aniran consumint També podem anomenar aquesta tècnica ‘encoixi- segons les necessitats de les plantes. nament’. • Si basem l’organització dels cultius agrupant les Quan aquesta capa està feta amb materials orgà- plantes segons la seva exigència nutritiva, farem nics, l’efecte és similar al mantell natural que hi una fertilització específica segons la parcel·la de ha en els boscos, que millora el sòl de la manera cultiu. següent: 2 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA > C aracterístiques i aplicació dels diferents materials destinats a l’encoixinament CAPACITAT DE MATERIALS GRUIX DE LA CAPA APLICACIÓ REPOSICIÓ OBSERVACIONS DESCOMPOSICIÓ Restesdepodatriturada, Azonesambplantes encenallsdefusta,taps Baixa 3-5cm arbustivesiescocells Anual desuro d’arbres Azonesambplantes Fullesiherbasequesi Espotbarrejarambles Mitjana 3-5cm arbustivesiescocells Cada6mesos esmicolades restesdepoda d’arbres Apliqueu-lessuperficial- Herbatendra,gespa Parcel·lesdecultiuhortí- Acadarenovació mentibarregeu-lesamb tallada,restesverdesde Alta 1cm coladeplantesexigentsi decultiu elsprimers5cmdeterraal l’hort arbresfruiters capde5-10dies.Espereu 15diesmésperplantar Ésidealperevitarelsefec- Zonesdepas,zonesde tesdel’excésd’humitat Palla Moltbaixa 2-3cm cultiuhortícolasobretota Quansiguinecessari alabasedelatija,molt l’estiu perjudicialperaquestes plantes Gravaoboletesd’argila Parterresdecactusicras- Nul·la 2-3cm Noésnecessària (Arlita) ses,zonesdepas 28 . La terra L’adob verd 4. D eixeu-les reposar. Deixeu les plantes triturades sobre la terra en forma de capa (com si fos un encoixinament) entre 3 i 5 dies perquè s’assequin Es tracta de portar a terme un cultiu que no té una una mica. finalitat productiva sinó una funció fertilitzant. Per a aquest tipus de cultiu s’utilitzen plantes de crei- 5. Incorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes ta- xement ràpid (normalment lleguminoses) i, just llades amb la capa més superficial de la terra (5-10 en el moment que inicien la floració, es tallen. Cal cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire. destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, és un moment d’elevada activitat metabòlica i riquesa Els avantatges que presenten les lleguminoses per a de compostos i nutrients màximes; per tant, serà el aquesta tècnica de fertilització són diversos: període idoni perquè aquest serveixi de fertilitzant. El procés que cal realitzar és el següent: • Necessiten pocs nutrients i creixen bé en sòls que ja estan bastant esgotats. 1. S embreu les lleguminoses. Aquesta sembra es realitza a finals de primavera o principis d’es- • T enen un creixement ràpid. tiu, per afavorir un creixement més ràpid de les plantes, en una parcel·la que volem preparar per • Desenvolupen un tipus d’arrel, anomenada fas- cultivar a l’inici de curs. Les espècies més fàcils de ciculada, poc profunda però molt ramificada en conrear són faves i pèsols (en sembrarem uns 25 petites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta, g de llavor per m2) o trèvol de prat (2 g de llavor es descomponen ràpidament a l’interior de la per m2). terra, airejant-la i aportant elements nutritius. • Les lleguminoses afavoreixen la presència i la pro- El trèvol de prat (Trifolium sp.) és una llegumi- liferació de la flora microbiana del sòl encarrega- nosa de mida petita que es ven com a llavor de da de degradar i mineralitzar la matèria orgànica. gespa; és fàcil de trobar i s’obté un bon resultat Per tant, les plantes milloren l’assimilació dels si es rega periòdicament. elements nutritius del sòl. • L es arrels estableixen una simbiosi amb uns bac- 2. Afavoriu el creixement de les plantes. És neces- teris especials anomenats fixadors de nitrogen sari regar amb certa freqüència per afavorir el o nitrificants. S’agrupen i s’enganxen a les arrels creixement ràpid de les plantes. amb la particularitat que transformen el nitro- gen atmosfèric en compostos nitrogenats que la 3. Segueu i talleu les plantes a l’inici de la floració. planta assimila ràpidament. No hem d’oblidar que És el moment idoni per tallar-les des de la base de els compostos de nitrogen, juntament amb els de la tija, arran de terra i sense treure les arrels. També fòsfor i potassi, són els principals nutrients per als s’aconsella esmicolar les plantes. vegetals. 29 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 30 1. Introducció a l’horticultura ecològica . Fem compost 31 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA . FEM COMPOST matèria orgànica al final del procés de descomposi- exemple, restes de fruita i verdura, herba...) com en ció mineralitza) i fa que aquests s’assimilin millor. els secs (restes de poda, branquillons...). A més a Per a què fer compost? Se soluciona, d’aquesta manera, el problema de més, els microorganismes necessiten restes vege- l’excessiva producció de residus i al mateix temps es tals també fresques o residus animals que els apor- Les restes orgàniques produïdes en un ecosistema recuperen sòls pobres en nutrients i es redueix l’ús ten compostos rics en nitrogen i amb presència natural són reciclades in situ mitjançant els proces- de fertilitzants químics. La selecció i separació de la d’altres elements com el fòsfor i el potassi. Per tal sos de descomposició i es transformen en humus i matèria orgànica en origen és fonamental per a la que el procés funcioni correctament es necessita: sals minerals; d’aquesta manera aporten nutrients als seva recuperació i transformació en compost. vegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient. - Aire D’altra banda, en els ecosistemes urbans, és a dir - Aigua (humitat) als pobles i ciutats, els residus orgànics produïts per El compostatge - Temperatura adequada l’activitat diària s’acumulen en grans quantitats i cal gestionar-los correctament de manera que es puguin Seguint l’exemple de la natura, nosaltres també po- aprofitar per obtenir-ne compost (aproximadament dem fer d’una manera controlada, concentrada i ac- > Aire el 35% en pes de les nostres deixalles domèstiques celerada aquest procés. Mentre que en un sòl natural està format per residus orgànics). Moltes vegades, es realitza de manera lenta però continuada, en els L’aire permet la respiració dels organismes descom- però, encara van a parar a abocadors controlats o agrícoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquesta ponedors i, per tant, l’obtenció d’energia per fer els són cremats en incineradores; aquests tractaments capa orgànica rica en humus per assegurar així la nu- seus processos. Si no n’hi ha, i per tant manca l’oxi- impliquen una pèrdua d’aquests valuosos recursos i trició correcta de les plantes. Cal tenir en compte que gen (O2), es produirà la fermentació de les restes n’impedeixen la valorització en forma de compost. nosaltres exigim a la nostra terra un major rendiment orgàniques, amb la qual cosa es generarà amoníac, El procés que segueix la matèria orgànica per a la del que pot donar un bosc, per exemple. àcid sulfhídric i metà, fet que no interessa gens. La seva recuperació s’anomena compostatge. Es tracta fermentació no és el procés que estàvem perse- de la descomposició aeròbica (amb presència d’aire) guint en fer compostatge, i a més produeix pudors. mitjançant microorganismes i organismes inverte- > Com funciona el procés? Per això és molt important una barreja i disposició brats que fan els mateixos processos que es produ- correctes dels materials que cal compostar que, eixen a la capa superficial del sòl d’un bosc, però Per portar a terme el compostatge, haureu de juntament amb el recipient adequat, permetrà la d’una manera controlada, accelerada i concentrada. buscar les condicions més òptimes per afavorir circulació d’aire en el procés. D’aquesta manera, imitem la natura i retornem al sòl l’activitat dels organismes i, sobretot, l’activitat els materials orgànics. microbiana. Els microorganismes (fongs i bacteris) tenen un paper clau en la formació de l’humus i > A igua Aquest procés, que es pot fer a gran escala en instal- la capacitat d’actuar sobre dos components dels lacions municipals específiques (plantes de com- vegetals: la lignina i la cel·lulosa, compostos pre- Els microorganismes necessiten humitat per fer la postatge) o a escala particular o col·lectiva (escola, sents a les parets de les cèl·lules vegetals. Com més seva activitat, així que procurarem que la matèria comunitat de veïns, entitats...), dóna com a producte lignina i cel·lulosa hi ha, més humificació i, per tant, que s’ha de compostar sempre estigui humi- el compost, que servirà com a adob i que permet més formació d’humus. da però no xopa. La regarem lleugerament per millorar l’estructura de sòls per al cultiu hortícola o mantenir els nivells òptims d’humitat, sobretot la jardineria: manté el sòl esponjós i airejat, millora la Aquests compostos dels vegetals són rics en car- amb vista a l’estiu, que hi haurà més pèrdues per retenció d’aigua, aporta nutrients (recordem que la boni i estan presents tant en els frescos (com per evaporació. 32 . Fem compost > Temperatura adequada És molt millor trossejar o triturar el material abans Hem de destacar la importància del menú. Aquest d’incorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot les ha de ser equilibrat i variat: els microorganismes La mateixa activitat microbiana genera calor a restes de poda (d’aquesta manera el procés serà més necessiten una dieta completa per poder fer bé la causa dels processos d’obtenció d’energia dels ràpid i els microorganismes tindran més superfície seva activitat i això es traduirà en un compost més ric microorganismes. És important que aquesta calor de material per actuar), així com tenir una zona on i amb més capacitat fertilitzant. es conservi dins el compostador per accelerar poder acumular el material que s’ha de compostar. la descomposició. L’energia que necessiten els microorganismes, l’aporta el carboni (C), que està present sobretot a la cel·lulosa i a la lignina. Ús recomanat Materials compostables Al contenidor de Al compostador Observacions recollida selectiva escolar > F ases del compostatge orgànica De seguida que s’apila el material que cal compos- Restesdefruitai Millortrossejat.Modereul’aportacióde X X tar, si les condicions són les òptimes i iniciem el verduracrues restesdecítricsalcompostadorescolar procés amb una certa quantitat de matèria orgà- Restesd’amanides X Sicontévinagre,calmoderar-nel’ús nica, comença a pujar la temperatura de la pila, Frescos i rics amboli gràcies a l’activitat accelerada dels microorganis- en nitrogen Herbafresca(gespa) X mes, i pot arribar a uns 50ºC. Aquesta fase de més activitat es va repetint a mesura que omplim el Restesdecarnipeix X compostador. Femsd’animalsde X granja En una segona fase, disminueix l’activitat microbia- na, perquè tot allò fàcilment degradable ja ha estat Restesdepodai Calesmicolar-lesotallar-lesentrossosde consumit. La temperatura es manté al voltant dels X branquillons 2-3cm 30ºC, i durarà fins que el compost estigui madur. Hi Closquesdefruita apareixen cucs de terra. La duració total del procés X Esclafeu-les seca és d’entre 7 i 9 mesos. Pinyes X Esclafeu-les Secs i rics en > Menú del compostatge carboni Tapsdesuro X Talleu-losen2o3trossos Pinyols X El menú del compostatge ha de ser com més variat millor, sempre tenint en compte l’equilibri entre Encenallsdefusta material fresc, més ric en nitrogen, i material sec, (perexemple,els Calquenohagiestattractada,envernissa- X podemdemanaren daopintada més estructurant i ric en carboni. A continuació unafusteria) teniu una taula amb els materials compostables i l’ús que us recomanem que en feu. Serradures X 33 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Ús recomanat > Ús del compost Materials compostables Al contenidor de Al compostador Observacions Quan el compost ja és del tot madur i està llest per recollida selectiva escolar orgànica ser utilitzat, es caracteritza per l’olor de terra de bosc i de fongs. Calevitar,peralcompostatgeescolar,la Herbasecaipalla X X quetinguillavorsjaqueafavoriríemla Abans d’arribar a madurar, podem parlar de proliferaciód’herbesenmigdelconreu compost fresc i posteriorment a la seva madura- ció parlem de compost vell. Així doncs, en podem Fullesseques X Secs i rics en esmentar tres tipus: carboni Marrodecafè X • C ompost semimadur o fresc: 2-3 mesos. Ja s’hi ha Bossesd’infusions X (ésherbaseca) realitzat la fase més activa de la descomposició, però encara no s’ha estabilitzat en forma d’hu- Papericartró(paper Enpetitesquantitatsisinocontétinta decuinabrut, X mus. Aquest compost, aplicat en determinats ca- d’impressions oueres...) sos (plantes d’hort més exigents o arbres fruiters), suposa una aportació ràpida de nutrients, però no Calesmicolar-lesotallar-lesentrossosde és aconsellable utilitzar-lo de manera generalitza- Menjarcuit 2-3cm da ja que pot afectar les plantes quan són joves o Closquesd’ou X Esclafeu-les en pot fer avortar la germinació. Pairestesdepro- Mai no el posarem en contacte amb les arrels, sinó ductesdepastis- que l’utilitzarem de cobertura. Aquest material seria Secs i rics en semimadur, però, necessita oxigen, i, per tant, si carboni Ossos l’enterréssim es podriria i faria malbé les arrels. La millor època per aplicar-lo és a la tardor, i també Cabellsnotenyits X a l’estiu abans de plantar. Només és aplicable a arbres i arbusts fruiters o ornamentals, i a plantes Pelsd’animals d’hort altament exigents (cols, patates, porros...). Cendres X Enpocaquantitat Dosificació: capa de 1,5 cm (15 l/m2), remeneu-lo lleugerament amb la terra. Materials no compostables Compost madur: 7 - 9 mesos. És un material molt Fustatractada Vidre Papericartróimpresos Llaunesipaperd’alumini esponjós i lleuger, amb una densitat aproximada Piles Restesd’escombrar Plàsticsisafatesdeporexpan Burillesdecigarretes de 250 g/l; té un color marró fosc (quasi negre) i fa Brics Medicaments Roba olor de terra de bosc. El podeu aplicar a la super- fície o barrejar-lo amb la terra. Quan s’extreu del 3 . Fem compost compostador, cal passar-lo per un tamís de forat Per iniciar-se en el procés, us recomanem que com- petits, caldrà un accés elevat per accedir a la tapa gros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyoses preu un compostador qualsevol de la variada oferta superior. que, com que són més dures i seques, no s’hauran que hi ha al mercat. Es venen en funció del seu volum i descompost del tot. Aquestes restes que separem n’hi ha a partir de 200 o 300 litres. Podríem recomanar • Preparació del material i emmagatzematge: és hauran de tornar al compostador com a material adquirir-ne un de mida petita o mitjana i després un al- molt important proveir-se i emmagatzemar certa sec groller. tre de més gran quan ja tingueu el procés més contro- quantitat de material sec. Amb aquesta finalitat, lat. D’aquesta manera, podrem compostar de manera situarem al costat del compostador unes caixes Dosi inicial: barregeu-lo amb la terra remoguda contínua, tal com s’explicarà més endavant. ben airejades que es puguin apilar, com per a raó de 10 l/m2. En superfície: capa de 2-3 cm exemple les caixes de fruita de plàstic que utilit- (20-30 l/m2). Els compostadors que hi ha al mercat són recipients zen als mercats. de plàstic amb unes obertures en forma de forats si- Manteniment: en superfície, capa d’1 – 2 cm (10- tuats lateralment. Normalment no tenen base, estan S’aconsella separar el material sec més groller 20 l/m2). pensats per ser col·locats directament sobre la terra, i (branquillons, pinyes, taps de suro...) del més fi disposen d’una tapa. El fet que siguin de plàstic faci- (herba seca, fulles...). Posarem un rètol a cada Infusió de compost: compost + aigua a parts lita la conservació de la temperatura, al mateix temps caixa que identifiqui el tipus de material. El marro iguals (ens referim al mateix volum). Remeneu-ho que permeten l’aireig de l’interior. Hi ha alguns mo- del cafè també el podem guardar si l’hem assecat i deixeu-ho en infusió 24 h, filtreu-lo i regueu. Pot dels amb base, i que hi tenen els forats, que serien prèviament. La matèria orgànica fresca no es pot servir per regar les plantes més exigents o per a més idonis per ser col·locats sobre paviment. emmagatzemar i caldrà aportar-la regularment. les d’interior. • I nici del procés: tal i com s’observa en els • Compost vell: 1 any. El compost extret del com- > O rganització de la zona de compostatge esquemes que teniu a continuació, s’ha de postador i emmagatzemat continua una lenta diferenciar entre el compostador sobre ter- transformació que es tradueix en una disminució • Ubicació del compostador: cal dedicar una zona ra del de sobre paviment. En el primer cas, de la quantitat d’humus i un augment de les sals de l’hort al compostatge, preferiblement a sobre prepararem una capa de material sec groller, minerals. Això vol dir que aportarà més quantitat de la terra. Millor que sigui en un racó, i en una mentre que si tenim un compostador sobre de nutrients i que caldrà disminuir la dosi per zona amb sol i ombra. Cal decidir bé l’indret, ja paviment la capa serà de material inorgànic de evitar-ne l’excés que podria perjudicar les plantes; que no s’aconsella anar canviant el compostador drenatge. Seguint la disposició del material tal podríem dir que és un adob més concentrat. de lloc. i com està representat a la figura, es fa el que s’anomena la inoculació, és a dir, introduir els També hi ha la possibilitat de situar-lo a sobre del organismes i microorganismes que comen- Com preparar i omplir el paviment, però evitant-hi el contacte directe: el çaran a fer el procés. De fet, tot i que aquests podeu elevar amb uns suports, com per exemple organismes ja es troben a la terra, i si aquesta compostador un palet de fusta o unes totxanes. Aquest tipus de no està molt malmesa, i com que segurament compostador, és més senzill canviar-lo d’ubicació. ja es dirigiran cap al compostador, es recoma- Per fer el compostatge a l’escola, sempre es recomana na que se n’afegeixin, sobretot en el cas que disposar d’un recipient adequat i descartar el compos- És important garantir l’estabilitat del recipient tingueu el recipient a sobre de paviment. Una tatge en pila, que és el que es fa amuntegant els mate- amb alguna mena d’ancoratge o subjecció i manera senzilla de fer la inoculació és posar rials orgànics sense estar continguts en cap recipient. preveure que, si ha de ser utilitzar per infants compost ja fet o, encara millor, uns grapats de 3 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA terra de bosc que podem aconseguir nosaltres • S eguiment i control: és important mantenir el - Controlar el nivell d’humitat: la matèria que mateixos. Només serà necessari fer aquest pas ritme d’ompliment del compostador per afavorir s’està compostant sempre ha d’estar humida: a l’inici del procés. tots els processos de transformació i evitar que l’aigua és indispensable per als organismes s’alenteixin. Quan ja portem uns dies omplint-lo i compostadors i no hi pot faltar. Les restes • Ompliment: Cal una organització acurada i metò- els processos estiguin activats, observarem que el vegetals fresques ja proporcionen força quan- dica: volum va disminuint i la temperatura augmentant. titat d’aigua i l’aportació externa haurà de ser L’escalfor generada a l’interior fa que l’aire circuli en poca. Normalment només caldrà humitejar - D isposar d’un cubell d’uns 20 l de capacitat sentit ascendent i vagi sortint al mateix temps que una mica la matèria seca abans de posar-la a per preparar la barreja adient, seguint les en va entrant de nou pels forats de ventilació. dins; ho podeu fer amb una regadora petita proporcions que s’indiquen en els esquemes, que tiri l’aigua en forma de pluja. Per fer el abans d’abocar-la dins el compostador. control podem fer servir el mesurador d’hu- > Tasques a fer: mitat que clavarem a dins el compostador, si - Organitzar el proveïment de les restes veiem que marca molta sequedat hi tirarem fresques en coordinació amb els equips de - C ontrolar la proliferació de mosques: sovint aigua directament a dins; això sol passar a cuina, menjador i jardineria. També podem podrem observar l’anomenada mosca de la l’estiu, sobretot si el recipient està a ple sol. Si organitzar una recollida de materials fres- fruita, que és molt més petita que la comuna marca humitat excessiva, segurament també cos o secs de casa. Tindrem en compte que i viu dins del compostador perquè s’alimenta tindrem pudor i haurem d’actuar segons hem aquests no es poden guardar més de 2 o 3 de la matèria orgànica fresca; no és perjudicial explicat anteriorment. És important saber que dies ja que aleshores tindríem problemes però sí que molesta, sobretot quan s’obre el re- un excés d’humitat implica menys aireig i, per de pudors i mosques. Caldrà buidar aques- cipient i comencen a volar. Per controlar-les, és tant, disminució dels processos aeròbics i aug- tes restes al compostador 2 o 3 cops per important sempre deixar com a última capa la ment dels anaeròbics amb les conseqüències setmana. de restes seques grolleres cobrint les fresques corresponents de males olors. o bé cobrir-les amb una tela de sac. - A nirem fent les barreges i disposició del mate- • C om comptar el temps per saber que el compost rial seguint l’esquema. - Controlar les pudors: si el procés es porta a ja està madur terme correctament i seguim les instruccions No es pot precisar amb exactitud la durada del - Portar un registre amb el volum dels residus referents a la disposició dels materials, el com- procés. Hem de tenir en compte que: aportats al compostador. És molt senzill, no- postador no ha de fer mai pudor ja que queda més sabent el volum del recipient que usem garantida la circulació d’aire gràcies a la pre- - E ls processos naturals no entenen de terminis, i portant el compte sabrem exactament els sència de les capes de material groller sec que són processos continus que presenten dife- residus aportats. D’aquesta manera, podrem anem aportant periòdicament. Caldrà, però, rents fases i diferents ritmes de transformació. comparar aquest amb el del compost resul- controlar-ho fent-hi un sondeig regular (cada tant: ens sorprendrem de la reducció aconse- 15 dies): grateu cap al fons del compostador - En el nostre cas, l’ompliment és gradual: no guida! i oloreu, si sentiu pudor de putrefacció serà omplim de cop el compostador ni tampoc cal convenient remenar tota la matèria i afegir-hi que el buidem de cop. - C al tenir el compostador sempre tapat, així més material groller sec. Un cop tot barrejat a evitarem que es mulli quan plou o s’assequi dins mateix del compostador, continueu amb - Hem de donar uns terminis poc exactes però massa quan fa temps sec i calorós. el procés normal de disposició en capes. aproximats per poder-nos organitzar: 36 . Fem compost • A gafarem de referència el curs escolar: co- mençarem el procés a l’inici i seguirem un ritme d’ompliment de 2-3 cops per setmana. Procurarem omplir al màxim el compostador COMPOSTADOR SOBRE TERRA fins al mes de desembre i aleshores el clausu- rarem. N’haurem de fer sempre el control i el seguiment. D’aquesta manera, podrem buidar Material sec groller (3cm de gruix) el compostador al final de curs; seran 6 mesos des del desembre, però tenint en compte que Inoculació de compost o terra de bosc bona part dels residus ja porten 7, 8 o 9 mesos, també hem de saber que, com que s’apropa TAPA Barreja de material fi (10 cm de gruix) l’estiu el procés s’accelera considerablement. Material fresc esmicolat (3/4 parts) • Restes crues de verdura • Podem disposar d’un segon compostador, Aigua • Restes de fruita que serà de més grandària, per poder-lo om- • Gespa o herba fresca plir fins al mes de juny. Aleshores es clausura • Flors i, això sí, caldria situar-lo a l’ombra perquè no Material sec fi i altres (1/4 part) pateixi tanta calor durant l’estiu. Aquest po- • Herba seca dria estar a punt cap al mes de gener o febrer. • Palla • Restes d’infusions • Traiem el compost. Com l’apliquem? • Flors seques Ho fem ja sobre la terra. S’aconsella fer-ho en • Marró del cafè parcel·les sense cultivar amb la finalitat de prepa- • Closques d’ou esclafades rar-les pensant en el principi del nou curs. Abans • Cendres de fusta no tractada d’aplicar el compost, eliminarem les plantes exis- • Serradures tents: no cal arrencar-les del tot, sinó només tallar- • Paper i cartró (sense tintes) les per sota de la tija, airejar bé la terra i aplicar el compost superficialment. Posteriorment, caldrà Material sec groller (8cm de gruix) tapar-lo amb un mulching de palla. • Branquillons • Restes de poda triturada - G uardarem el compost en recipients airejats, Terra del jardí o hort • Encenalls tipus caixes de fruita de plàstic com les que • Trossets de fusta no tractada havíem comentat abans. També és important • Closques de fruita seca fer-ne un seguiment, sobretot els primers mesos • Taps de suro a trossos després d’haver-se tret del compostador, per tal d’assegurar-nos que està ben airejat: l’hem de remenar periòdicament. Passats 3 o 4 mesos el podríem ensacar. 3 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA COMPOSTADOR SOBRE PAVIMENT Material sec groller (3cm de gruix) Inoculació de compost o terra de bosc TAPA Barreja de material fi (10 cm de gruix) Material fresc esmicolat (3/4 parts) Aigua • Restes crues de verdura • Restes de fruita • Gespa o herba fresca • Flors Material sec fi i altres (1/4 part) • Herba seca • Palla • Restes d’infusions • Flors seques • Marró del cafè • Closques d’ou esclafades • Cendres de fusta no tractada • Serradures • Paper i cartró (sense tintes) Material sec groller (8cm de gruix) • Branquillons • Restes de poda triturada Paviment terrassa o pati • Encenalls • Trossets de fusta no tractada • Closques de fruita seca • Taps de suro a trossos Material de drenatge (grava o boletes d’argila cuita) 38 1. Introducció a l’horticultura ecològica 6. Les plantes 39 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 6. LES PLANTES > Els arbres fruiters xen llocs assolellats i càlids: farigola, romaní, espígol... També n’hi ha que viuen millor en Les plantes de l’hort • Segons les dimensions i característiques climàti- llocs ombrívols: melissa, menta... ques del nostre hort, hi podrem tenir algun arbre i el seu entorn fruiter. A diferència de les plantes hortícoles, - A questes plantes acostumen a estar en els aquests són vegetals llenyosos i viuen molt i cada horts ja que presenten molts avantatges: són Tal com hem anat dient, en un hort biològic no any donaran fruit. decoratives i fàcils de cultivar, tenen aplica- només hi fem créixer les hortalisses destinades a la cions medicinals i culinàries, poden afavorir producció, sinó que ha de ser un espai de diversitat • Cal tenir en compte que, perquè un arbre fruiter els cultius hortícoles i ens poden servir per fer amb plantes de diferents tipus. Podríem classificar- doni fruit, ha de ser adult, d’una edat que varia- preparats fitosanitaris o reforçants. les en els grups següents: rà segons les espècies, i a més és necessari que estigui empeltat per assegurar una fructificació - De plantes aromàtiques n’hi ha de molts tipus: adequada i de qualitat. de temporada, vivaces i també de llenyoses en > Les plantes hortícoles forma d’arbust o fins i tot d’arbre. • Són normalment de cicle anual; és a dir, que el seu Un empelt3 és una tècnica especial que con- • Els arbusts i les lianes temps de vida es redueix a uns quants mesos du- sisteix a unir dues plantes normalment de la Tal i com ja vàrem comentar a l’apartat de prepa- rant els quals les plantes germinen a partir d’una mateixa espècie però varietats diferents. Una fa ració i adequació de l’hort, l’existència d’un en- llavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor o la funció de patró receptor i l’altra de donador. torn verd és una de les característiques bàsiques el fruit per després morir. També les anomenem La planta resultant tindrà les característiques per a un veritable hort ecològic. “de temporada” fent referència a aquest cicle de aportades per la donadora mentre que el patró vida de pocs mesos. només aportarà les arrels i part del tronc. La - La presència d’arbustos i lianes dotaran l’hort finalitat d’aquesta tècnica és aconseguir exem- d’una gran diversitat vegetal que hi afavorirà • Segons quines siguin les plantes i l’ús que en plars amb un bon sistema radicular i una part la vida animal i en millorarà les condicions volem fer, aquest cicle vital es pot interrompre. aèria que garanteixi una adequada fructificació. microclimàtiques. Per exemple, en les que en volem aprofitar la fulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seu cicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari, > Les plantes acompanyants i útils ens n’interessa que fructifiqui, haurem d’esperar Principals grups de plantes que la planta floreixi, pol·linitzi i faci el fruit, que • Les plantes aromàtiques hortícoles collirem. - Són aquells vegetals que tenen essències en tot l’organisme. És a dir que tant les arrels, • C al tenir en compte que aquestes plantes s’hau- com la tija, les fulles i les flors desprenen olor, > Les hortalisses de bulb, rel i tubercles ran de renovar cada any ja que no poden viure normalment agradable per a nosaltres. dues temporades seguides. • Són aquelles plantes que es cultiven per aprofitar - E l clima de Barcelona permet cultivar una gran uns òrgans subterranis comestibles de naturalesa 3 A l’apartat de recursos trobareu una referència bibliogràfica sobre varietat de plantes aromàtiques; de fet moltes diversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, rels aquesta tècnica. en són autòctones. Majoritàriament preferei- engruixides o tubercles. 0 6. Les plantes • N ecessiten sòls tous per poder desenvolupar els • P lantes d’arrels comestibles seus òrgans subterranis; per tant, és indispensable Ceba (Allium cepa) Ens referim a aquelles que desenvolupen òrgans una terra ben airejada i flonja. Planta biennal de la família de les liliàcies de fins subterranis en forma d’arrels que han acumulat a 1 m. Fulles semicilíndriques que neixen del substàncies de reserva. També n’hi algunes que • U na bona fertilització de base és fonamental per bulb subterrani, proveït d’arrels superficials. Tija s’utilitzen en jardineria: dàlia, ciclamen, tulipes, a un desenvolupament correcte dels òrgans sub- dreta que habitualment s’origina en el segon algunes begònies... terranis. Si la terra és pobra i es fa una fertilització any (o temporada) de maduració de la planta, més ràpida quan la planta creix, desenvoluparem portadora al seu extrem d’una umbel·la de flors Les que habitualment plantem a l’hort són: molt la part aèria i poc la subterrània. blanques o rosades. En aquest cas, i a diferència de l’all, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant, Rave (Raphanus sativus) • S i el reg es pot regular, és millor regar més sovint al no pot esdevenir perenne. S’anomena biennal Planta herbàcia que forma part de la família de principi i menys quan el creixement de la planta està perquè fa el seu cicle en dues fases: una primera les crucíferes, igual que les cols, que fa flors amb més avançat. D’aquesta manera també afavorirem per formar el bulb i una altra per fer la floració a quatre pètals en forma de creu. És anual, de un desenvolupament correcte de la part subterrània. partir de les reserves acumulades. Malgrat aques- cicle molt ràpid: en 1-2 mesos pot arribar a florir. ta característica, el cicle complet no acostuma a Forma una arrel gruixuda de color vermellós que • P lantes que fan bulbs durar dos anys, sinó uns pocs mesos depenent n’és la part comestible. Un bulb és un òrgan ordinàriament subterrani del clima. constituït per una tija curta i engruixida, amb Pastanaga (Daucus carota) una gemma destinada a originar la tija aèria Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes envoltada de fulles carnoses i riques en reserves. • P lantes que fan tubercles (fa les flors agrupades en una inflorescència que Moltes plantes bulboses s’utilitzen en jardineria: Un tubercle és una tija subterrània engruixida pren forma d’umbel·la). És bianual; n’aprofitem tulipa, jacint, narcís, assutzena, clívia, etc. i rica en substàncies de reserva. La patata és el l’arrel abans que la planta floreixi. tubercle comestible més conegut, però n’hi ha d’altres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantes All (Allium sativum) que tenen altres tipus de tiges subterrànies en- > L leguminoses i hortalisses de fruit És una planta perenne de la família de les lilià- gruixides, com per exemple les canyes (de forma cies de fins a 1,5 m d’altura (si la deixem florir). més allargada i que tenen com a nom ‘rizoma’) o • Són aquelles plantes que cultivem pel seu fruit Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb els gladiols (de forma arrodonida, que s’anome- comestible. Algunes el fan en forma de llegum i -anomenat popularment cabeça- té un embolcall nen ‘corm’). d’altres en formes diverses de fruits carnosos. blanc dins del qual es troben diversos bulbets (els grans d’all). Les flors són verdoses o blan- Patatera (Solanum tuberosum) • H i trobem plantes de naturalesa diversa: algunes quinoses, a vegades rosades, i sobresurten amb La patatera és una planta de la família de les so- en forma de lianes (enfiladisses) i de consistència el seu llarg peduncle per sobre del bulb. És un lanàcies que té les fulles compostes, amb folíols més herbàcia (totes les lleguminoses); d’altres, de planta perenne perquè sola pot anar subsistint grans que s’intercalen amb petits. Les flors són port més arbustiu i de consistència semillenyosa, a partir dels bulbets que va formant, encara que blanques o violàcies. Els tubercles comestibles és a dir, que sense ser arbusts pròpiament dits, des del punt de vista productiu hortícola no inte- són la seva part més característica. n’agafen la forma i presenten una tija quasi bé ressa, ja que anirà fent alls cada cop més petits. tan dura com si fos llenyosa (l’alberginiera o la pebrotera, per exemple). També n’hi una d’espe- 1 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA cial: la maduixera, planta perenne que es repro- aspres amb un element ramificant perquè s’hi en- planta enfiladissa, com que té molta capacitat de dueix per estolons (brot lateral prim que neix a ganxin els circells i la planta quedi subjecta. creixement, la tija esdevé rèptil. Per facilitar-ne el la base de la planta i que creix horitzontalment cultiu, normalment es lliga en un aspre vertical: damunt el sòl). Favera (Vicia fava) per si mateixa no té capacitat d’enganxar-se al Planta herbàcia anual, de tiges erectes i poc suport. • Tot i que es cultiven anualment, algunes podrien ramificades, fulles alternes, compostes de dos a viure més temps i fins i tot rebrotar (és el cas de la quatre parells de folíols ovats i enters, i fruits (les Cogombre (Cucumis sativus) tomaquera, de l’alberginiera i de la pebrotera). faves) en llegum. Liana herbàcia anual amb circells que creix rep- tant o sobre aspres. És de la família de les cucur- • Requereixen un sòl ben drenat, ja que, si queda Mongetera (Phaseolus vulgaris) bitàcies (la mateixa que la dels melons, síndries, aigua entollada vora la planta, les pot perjudicar Liana herbàcia anual, de tiges volubles i fulles carbassons...). Les flors són de color groc i poden greument. compostes dividides en tres folíols, de flors blan- ser hermafrodites o unisexuals. Presenta unes ques o purpúries en raïms i de fruits en llegum. fulles grans en forma de cor en què es distingei- • El reg serà abundant al principi; el reduirem, però, xen tres lòbuls, de color verd fosc i plenes d’una quan apareguin les primeres flors en les espècies fina vellositat. El fruit és molt carnós i ple d’aigua. de fruit i l’incrementarem en el cas de llegums. • Plantes que fan fruits carnosos Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat, De les que fan fruit i tenen un port erecte i ramifi- afecta el desenvolupament de la planta. • Plantes de fruit: necessiten calor per poder des- cat (semblant a un arbust) hi tenim: envolupar les seves llavors i fruits. Alberginiera (Solanum melongena) • Hortalisses de fulla i flor • Plantes que fan el fruit en forma de llegums Planta anual semillenyosa de la família de les S’inclouen dins aquest grup les que es cultiven Cal destacar que totes aquestes plantes perta- solanàcies; la tija i les fulles són piloses i les flors per consumir-ne la part aèria, normalment les nyen a la mateixa família, la de les lleguminoses o blanques o blaves. L’albergínia és un fruit gruixut fulles, però també les tiges i a vegades les flors. papilionàcies, i es caracteritzen per un flor peculi- i allargat de color quasi negre amb tons violacis. ar, que té forma de papallona. Totes fan el fruit en Floreix a l’estiu. D’aquestes plantes ens interessa un ràpid desen- forma de llegum. A part de les que típicament es volupament, ja que així es mantenen tendres i no conreen pels seus fruits comestibles, també n’hi Pebrotera (Capsicum annuum) es tornen fibroses. ha moltes d’ornamentals que s’utilitzen en jardi- Planta anual semillenyosa de la família de les so- neria, com el pèsol d’olor (molt semblant al pèsol lanàcies, de fulles ovades i enteres, flors blanques comestible) o arbres com la robínia, la tipuana o i solitàries i fruits en baia buida, grossos, anome- Api (Apium graveolens) l’arbre de l’amor. nats pebrots. L’api pertany a la família de les umbel·líferes i és una planta bianual. Té una arrel pivotant, potent i Pesolera (Pisum sativum) Tomaquera (Solanum lycopersicum) profunda, amb d’altres de secundàries superfici- Liana herbàcia anual, amb circells, fulles amb Planta semillenyosa de la família de les solanà- als. Del coll de la principal brollen tiges herbàcies folíols el·líptics, flors blanques o purpúries en cies, amb fulles compostes molt dividides, flors que assoleixen de 30 a 80 cm d’altura. Les fulles raïms, fruits en llegum i llavors rodones i verdes: grogues i fruits molt sucosos, de figura globosa, són grans i broten en forma de corona; el pecíol els pèsols. Per facilitar el creixement, cal posar-hi els tomàquets. Malgrat no ser estrictament una és una penca molt gruixuda i carnosa que es 2 6. Les plantes prolonga en gran part del limbe. En el segon any, segons les varietats poden formar pinya al centre. de la coliflor, en la qual els rudiments de les flors emet la tija floral, amb flors blanques o morades. La forma del limbe i el marge d’aquest és molt estan representats per petites aspreses en la part La floració en l’api està motivada principalment variable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixem superior donant la imatge tan característica que per l’acció de temperatures baixes durant un florir, veurem els capítols florals de color groc tots coneixem. Hi ha força diferències segons les quant temps i quan la planta ja té una certa mida. agrupats en raïms. Les llavors estan proveïdes varietats: en trobem de gra molt atapeït, que són d’un plomall per ser transportades pel vent. més resistents a la pujada de la flor, mentre que Bleda (Beta vulgaris) d’altres són de tipus mitjà amb relació a aquest Planta herbàcia de grans fulles, lluents i ondu- Escarola (Cichorium endivia) caràcter o bé de gra gairebé solt que formen una lades, fent roseta basal i amb un pecíol ample i Planta anual o bianual de la família de les com- superfície menys granulosa, com apelfada. pla. En el moment de la floració, la planta s’estira postes amb les fulles que surten en roseta i molt formant una gran inflorescència en què les flors arran de terra; algunes varietats tenen moltes fu- Porro (Allium porrum) poden agrupar-se en glomèruls de 2 a 8 flors. lles que, com que queden atapeïdes, esdevenen Planta bianual de la família de les liliàcies (com Generalment tenen l’arrel carnosa. És una planta blanques; en altres casos, normalment es lliga la l’all o la ceba). Encara que forma bulb, com que que freqüentment podrem trobar subespontània planta quan té una certa mida durant 15 dies per és molt allargassat, s’acostuma a incloure dins a la vora dels camins i als marges dels conreus. tal de blanquejar la part interior. Si no la collim, la el grup de les plantes de fulla. El porro consta planta emetrà una tija floral ramificada formant de tres parts ben diferenciades: fulles llargues Espinac (Spinacia oleracea) uns capítols florals de color blau. (lanceolades de color verd blavós i planes que Planta herbàcia anual de la família de les queno- es van inserint al bulb subterrani), bulb allargat podiàcies que en una primera fase forma una ro- Col (Brassica oleracea) blanc i brillant i nombroses arrels petites que van seta basal de fulles de durada variable segons les Planta herbàcia perenne o bianual de la famí- unides a la base del bulb. En conjunt, fa aproxi- condicions climàtiques i que, passat un temps, lia de les crucíferes que pot arribar als 300 cm madament uns 50 cm d’altura i de 3 a 5 cm de emet una tija dreta que fins i tot pot ramificar-se. d’altura si la deixem fer tot el seu cicle vital. A la gruix. La inflorescència de forma esfèrica es pro- Hi ha plantes masculines, femenines i també amb primera fase, presenta una tija molt curta i les dueix en umbel·les i totes formen una superfície els dos tipus de flors. Les femenines donen millor fulles imbricades que van formant pinya. Hi ha plana de flors blanques o rosades que produiran resultat pel fet que tarden més a espigar-se i fan varietats de fulla més llisa i d’altres amb les fulles nombroses llavors de color negre. El bulb i part més fulles basals. Les fulles de color verd fosc bollades. Més endavant, la planta estira la seva de les fulles constitueixen la part comestible de tenen el pecíol còncau que presenta color ver- tija fins que floreix. Forma flors amb 4 pètals de la planta. mellós a la base. Si la deixem florir, observarem color groc agrupades en raïms poc compactes. les diferències entre les flors masculines (amb N’hi ha moltes varietats, que poden ser plantades Carxofera (Cynara scolymus) 4-5 pètals i 4 estams formant inflorescències en en diferents èpoques de l’any. Planta vivaç de la família de les compostes, molt forma d’espigues) i les femenines reunides en vigorosa, que pot considerar-se com a bianu- glomèruls a les axil·les de les fulles (amb la corol- Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis) al o triennal, fins i tot vivaç (en cultius molt la dentada i un pistil). La coliflor és una varietat de la col amb la carac- abandonats i amb notable decreixement de la terística principal de formar una inflorescència producció). Presenta forma de mata amb tiges Enciam (Lactuca sativa) prematura hipertrofiada. Les ramificacions florals, dretes, gruixudes, acanalades longitudinalment L’enciam és una planta anual de la família de les gruixudes, blanques, més o menys atapeïdes i i ramificades, amb més d’un metre d’altura, que compostes amb les fulles formant una roseta que molt tendres, formen una massa que és el cap acaben en un gros capítol floral, format per 3 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA d’altres de més petits amb un receptacle gruixut i • Floreix en branques noves, el maig-juliol, i es brots: llenyosos (només amb borrons que carnós que, juntament amb les bràctees (fulletes recol·lecta a finals d’estiu. donen fulla), els fructífers falsos (només tenen externes en forma d’esquames), formen la part • És autofèrtil. botons florals) i els fructífers veritables (amb comestible de la planta. Presenta un rizoma molt fulles i botons florals). desenvolupat, en què s’acumulen les reserves Codonyer (Cydonia oblonga) • C al potenciar els brots amb fulla i fruit deixant alimentàries que elabora la planta. Les fulles són • Fruiter caducifoli i port petit, força apte per ser 6-8 borrons (poda llarga). llargues, pubescents, grans (fins a 1 m de llarg) cultivat en recipient • Escurceu a 3-5 borrons els llenyosos i a 1-2 bor- de color verd clar per sobre i d’aspecte cotonós • Poda de formació durant 2 o 3 anys; després, de rons els que porten només flor, també podem per sota. Els nervis centrals estan molt marcats i manteniment molt lleugera. És un arbret de poc eliminar totalment aquests brots florals. el limbe està dividit en lòbuls laterals. S’acostu- vigor. • É s autofèrtil. men a reproduir per divisió de mata utilitzant els • Floreix a principis de la primavera sobre fusta de rebrots joves de la base. 2-3 anys; per tant, tardarà uns anys a produir. Nesprer (Eriobotrya japonica) • És autofèrtil. • A rbre fruiter de port petit, de fulla perenne, força adequat per a cultiu en recipient. • E ls arbres fruiters Albercoquer (Prunus armenaica) • N o necessita poda de formació ni de manteni- Algunes consideracions sobre la poda i la fructi- • Fruiter caducifoli de port mitjà. ment. ficació: • Cal fer una poda de formació i una de regular • És autofèrtil. de rejoveniment cada 3-4 anys deixant els brots Cirerer (Prunus avium) bastant curts. Pruner (Prunus domestica) • Fruiter de fulla caduca. Poda de formació durant • Floreix i fructifica al final de l’hivern; és sensible • Fruiter de fulla caduca de port mitjà-gran. 3 anys. a les gelades, tant sobre els brots nous com en • Feu poda de formació. • Se’n pot fer una d’aclariment i manteniment els de 2-3 anys. Cal regar abundantment. • Feu-ne una de regular per limitar-ne el creixe- per regular l’excés de branques després de la • És autofèrtil. ment, que es pot fer tant a l’hivern com a l’estiu fructificació. (poda en verd). • E scorça molt sensible: si es malmet pot produir Cítrics (Citrus sp.) • Acostumen a ser autofèrtils. la mort de la branca. • Fruiters de fulla perenne de port petit-mitjà. • F loreix i fructifica al final de l’hivern sobre fusta • C al fer una adequada poda de formació i una de de 2-3 anys, a partir de 6-8 anys de vida. molt lleugera de manteniment a finals d’hivern. • É s bàsicament autoestèril i, per tant, necessitarà • Al cap d’uns anys, se’n pot fer una de rejoveni- • L es plantes acompanyants i útils: les aromàti- company de pol·linització. ment més severa. ques Magraner (Punica granatum) Presseguer (Prunus persica) Sàlvia (Salvia officinalis) • F ruiter de fulla caduca i port petit, força apte • Fruiter caducifoli que requereix una adequada És una mata de tiges llenyoses a la base i herbàci- per ser cultivat en recipient. poda de formació. es a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses i • Poda de formació durant 2 o 3 anys; després, • En requereix una altra de més complexa anome- grises, sobretot les més velles. Flors bilabiades de cal fer-ne de manteniment per alleugerir-lo de nada de fructificació que cal realitzar cada any. color blau violaci disposades en raïm. Vol indrets branques. • S ’ha de diferenciar entre diferents tipus de assolellats i terres poc fertilitzades.  6. Les plantes Romaní (Rosmarinus officinalis) dues bràctees liles al capdamunt, i L. dentata que humitat. És originària de Xile, però el seu cultiu Arbust llenyós molt dens, de fins a 1,5 m d’al- es distingeix pel marge dentat de les fulles. Volen s’ha estès per tot Europa. Les fulles es cullen a çada, de fulles perennes, dures, linears i marge indrets secs i assolellats. Floreixen a finals de pri- l’estiu i a la tardor. revolut; són de color verd fosc per l’anvers i mavera i durant gairebé tot l’estiu estan en flor. blanquinoses pel revers. Les flors van del color Ruda (Ruta graveolens) rosat al blau pàl·lid. Vol indrets assolellats i terres Melissa o tarongina (Melissa officinalis) És una mateta de la família de les rutàcies, de sorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasi Planta herbàcia perenne, que assoleix els 30- base semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80 tot l’any. N’hi ha una varietat reptant útil pel seu 70 cm d’altura. Les fulles són dentades i molt cm. Les fulles perennes i compostes, d’un color efecte entapissant. rugoses amb una olor molt forta de llimona, i verd grisenc, són de mida petita i abundants. Fa d’un color verd molt viu. La tija està recoberta les flors grogues amb els quatre pètals en forma Sajolida (Satureja montana) de vellositats i les petites flors són blanques o de caputxa i amb pèls al marge. Tota la planta, Petita mata semillenyosa que a l’hivern pràctica- rosades. Creix bé en llocs humits i ombrívols. i especialment les fulles, desprèn una intensa ment s’asseca, però rebrota a la primavera. Fulles Floreix des del mes de maig i durant tot l’estiu. A olor penetrant i inconfusible. Creix bé en llocs petites i estretament lanceolades, amb glàndules l’hivern s’asseca la part aèria i torna a rebrotar a secs i assolellats, però també en tolera de més translúcides plenes d’essència. Flors blanques o la primavera. Es reprodueix per divisió de mata i ombrívols i humits. Floreix a finals de primavera i lleument rosades. Prefereix indrets secs i assole- s’estén ràpidament a través de rizoma. durant l’estiu. llats, sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a la tardor. Orenga (Origanum vulgare) Espernallac (Santolina chamaecyparissus) Planta semillenyosa molt aromàtica, que fa un Petita mata molt aromàtica de la família de les Farigola (Thymus vulgaris) rizoma subterrani perenne del qual surten les compostes, molt ramificada des de la base, de Mata aromàtica espessa, de talla petita i tiges lle- tiges dretes i ramificades de 40-60 cm d’altura; fulles perennes, retallades, petites i estretes de nyoses, d’entre 10 i 30 cm d’altura. Les fulles són a l’hivern la part aèria s’asseca. La tija i les fulles color verd grisenc. Flors tubulars agrupades perennes, molt petites i nombroses i es troben són lleugerament pubescents. Les fulles són poc en capítols solitaris de color groc intens (sense al llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses, o molt ovades amb el marge llis o lleument den- pètals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix per són petites i blanquinoses. Prefereix sòls molt tat. Les flors, blanques o vermelloses, s’agrupen Sant Joan i se’n recol·lecten els capítols florals a sorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocs juntament amb unes bràctees florals liloses, en l’estiu per assecar-los i guardar-los. molt assolellats; tolera bé el fred. Cal compra-la inflorescències terminals. Creix bé en llocs frescos de viver i no arrencar-la mai de la muntanya. i una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix a finals d’estiu i principis de tardor. Espígol (Lavandula latifolia) Petit arbust de base llenyosa que presenta les Marialluïsa (Lippia triphylla) fulles perennes, de color verd grisenc, estretes Arbust llenyós de fulla caduca, de la família de i allargades. Les flors liles s’agrupen en inflores- les verbenàcies. Pot arribar a fer 2 m d’alçada, cències formant una espiga terminal. N’hi ha de fulles lanceolades verticil·lades amb olor de unes altres tres espècies: L. angustifolia o espígol llimona, d’un color verd molt viu. Les flors de ver [???] de fulles més estretes; L. stoechas o cap color lila pàl·lid o blanc es reuneixen en espigues. d’ase, amb una inflorescència compacta amb Es planta als jardins, horts, torretes, i necessita  L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA La reproducció sexual: Algunes espècies presenten flors unisexuals que La reproducció sexual implica intercanvi genètic i sembra i germinació poden ser presents a la mateixa planta (carbassó, variabilitat, de manera que els descendents no seran avellaner, alzina, pins...), aleshores s’anomenen mai idèntics a cap dels progenitors. Aquest fet ha monoiques, o en plantes diferents, aleshores tin- permès l’evolució de les espècies i que funcionin els Els vegetals tenen la particularitat de poder-se divi- dríem exemplars masculins i exemplars femenins mecanismes de selecció natural al llarg de la història dir tant de manera sexual com asexual. d’una mateixa espècie (llorer, palmera, boix grèvol, de la vida a la Terra. Per contra, en un sistema com morera, llentiscle, teix, kiwi...) i s’anomenen espècies el d’un hort ens convé controlar la naturalesa de la El primer tipus de reproducció es porta a terme a dioiques. reproducció sexual per tal de garantir l’obtenció de partir dels òrgans sexuals de la planta, situats a la plantes de qualitat i productives. flor. Els estams són els masculins que produeixen N’hi ha d’altres que poden presentar flors unisexuals pol·len i el pistil és el femení, on està situat l’ovari. i hermafrodites a la mateixa planta (cogombre, gar- Aconsellem l’adquisició de llavors ecològiques La majoria d’espècies vegetals presenten les flors rofer): parlem de polígames, o espècies amb plantes (procedents de cultius ecològics i que no han estat hermafrodites, és a dir, que tenen a la mateixa flor la masculines, plantes femenines i plantes amb flors tractades). part masculina i la femenina. dels dos sexes (espinac). La sembra Flors unisexuals Flor hermafrodita • Tipus de sembra: Pistil Estams - S embra directa: és aquella que realitzem Pètal Estam directament sobre la terra on les plantes faran tot el seu procés vital fins a la recol·lecció. Es fa Pistil amb aquelles espècies les llavors de les quals germinen amb molta facilitat i no presenta problemes. També amb les que són difícils de trasplantar encara que posteriorment s’hagi de fer una selecció de les plàntules. Bràctea - S embra en sementer: ens referim a la que es fa primer en un recipient i, quan la llavor ha germinat i les plàntules tenen ja una mida mínima, es planten en el lloc definitiu. Sèpal • P reparació d’un recipient de sembra (sementer): Tàlem • Sembra en safata: Peduncle - Escolliu un recipient de poca fondària (n’hi ha prou amb uns 10-12 cm) en forma de safata. 6 6. Les plantes Pot servir qualsevol recipient reutilitzat: una - Escampeu-hi la llavor. Es pot fer de diverses - Ompliu els recipients. garrafa de plàstic tallada, una safata de por- maneres: podeu marcar unes línies fent uns expan, brics, recipients d’hortalisses o fruites petits solcs, separats uns 5 cm; si aquella és - Sembreu i cobriu la llavor lleugerament amb (maduixes o cabdells de Tudela). molt petita la barrejarem amb sorra i l’escam- sorra. parem sobre la terra. - Feu-hi forats per al drenatge correcte de • Preparació de la terra de sembra l’aigua. Les llavors estan en estat de letargia i presen- • S embra en multipot o recipients ten un metabolisme molt baix. Quan s’enterren - Ompliu la safata d’un substrat adient per independents: és important garantir l’aireig del substrat per- sembrar. què també necessiten respirar; per tant, aquest - E n els comerços especialitzats venen unes haurà de ser lleuger i esponjós al mateix temps - Comprimiu lleugerament la terra de manera safates amb petits recipients incorporats que que permeti el drenatge correcte de l’aigua que s’assenti bé i agafi consistència. s’anomenen multipots. També podem utilitzar sobrant. El procés és delicat i la plàntula no ha altres objectes com pots de iogurt o oueres de trobar resistència per sortir i començar a - Regueu-la bé i deixeu drenar l’aigua. de plàstic. créixer.  L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Podem preparar nosaltres mateixos una terra assolellat i tapar el sementer amb un plàstic si la dueixen per reproducció vegetativa (all, patatera, de sembra de manera senzilla, barrejant a parts temperatura baixa de 10ºC. A l’estiu sempre po- maduixera, carxofera...). iguals fibra de coco, sorra i compost. La sorra pot sarem el sementer a l’ombra: el sol podria cremar ser sauló del pati, que haurem tamisat per tal que les plantetes. quedi ben fina. Tipus de reproducció • La reproducció o multiplicació vegetativa La fibra de coco és un material orgànic fibrós que Consisteix a produir una nova planta a partir • D ivisió de mata s’extreu de la closca dels cocos i es ven triturat, d’una part vegetativa de la que és la mare. Una Es pot realitzar en plantes que desenvolupen dessecat i comprimit. Actualment s’utilitza molt part vegetativa és aquella que no té una finalitat diverses tiges des de l’arrel. És força senzill i en jardineria i horticultura i només cal hidratar-la reproductiva per si mateixa. A diferència de la re- només cal separar una o més tiges amb arrel de abans de fer la barreja. producció sexual, la vegetativa aconsegueix plan- la planta mare. Es fa principalment a la tardor o tes idèntiques a la donadora ja que estem fent a principis de l’hivern. Algunes de les plantes a una clonació. Si la planta donadora és de qualitat, les quals es pot aplicar són les següents: algunes • La germinació resistent i floreix amb abundància, la resultant de vivaces o semillenyoses com cintes, falgueres, Quan la llavor resta dins la terra, es comença a d’un esqueix d’aquesta tindrà les mateixes bones esparregueres, galzeran, menta, melissa, orenga, activar el procés de la germinació. Dos són els característiques. marduix i també en alguns arbustos com el lilà, factors bàsics que cal controlar: la humitat i la el llorer, el saüc, l’olivera... temperatura. Aquest tipus de reproducció ens anirà bé per fer un petit viver de plantes que acompanyaran el • Esqueixos o estaques Cal mantenir la terra sempre humida sense que nostre hort i ajudaran a crear l’entorn verd. Cal Les parts que s’utilitzen són fragments de tija, això impliqui un negament, ja que n’impediria recordar que algunes hortalisses també es repro- que han de tenir bona salut i han de ser de la l’oxigenació i produirira l’asfixia i la mort de la brotada de l’últim any. planta. En regar, caldrà anar amb compte per evitar que quedi la llavor desenterrada. També es pot submergir el recipient en un altre ple • T ipus d’esqueixos d’aigua durant uns minuts i treure’l posterior- ment. Estaques sense fulles: ens referim als esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca. La temperatura òptima per a la germinació es troba entre 18ºC i 28ºC; si la temperatura bai- Exemples: saüc, roser, tamariu, lilà, maria lluïsa, xa, el procés s’alenteix, i, si és massa elevada xeringuilla... en germinar la llavor, el creixement es fa molt ràpidament i la tija no té prou consistència per Època: a l’hivern quan ja ha caigut la fulla. aguantar-se dreta. Podem fer la germinació a l’interior, on tenim aquestes temperatures, i un Metodologia: cop hagin germinat haurem de situar les plàntu- - A gafeu branques llargues i rectes que han cres- les a l’exterior perquè necessiten més llum. Si es cut l’ultima temporada, se solen descartar les fa a l’hivern, haurem de buscar un lloc arrecerat i puntes perquè són massa primes. 8 6. Les plantes - Talleu-les en trossos d’uns 15-20 cm de longi- trossos de 7 a 15 cm aproximadament amb 2 la transpiració obliga a absorbir més quantitat tud. El tall superior perpendicular i separat 0,5-1 nusos com a mínim. En alguns casos d’arbustos d’aigua i l’esqueix no ho podrà fer fins que hagi cm del nus; el tall inferior en bisell sota un nus petits, com els aromàtics (sàlvia, romaní, esper- arrelat. a 0,2 cm aproximadament. L’estaca inclourà, nallac), els nusos estan molt junts i un esqueix doncs, 2 nusos com a mínim. pot tenir 8 o 10 nusos. El tall superior ha d’estar - Planteu els esqueixos en una jardinera poc uns mil·límetres per sobre del nus i l’inferior a profunda (10-15 cm) a una distància d’uns 5 cm - Es poden guardar en un recipient amb sorra uns mil·límetres per sota. entre ells. humida en un lloc fresc durant uns dies. - Elimineu les fulles de la meitat inferior de l’es- - Manteniment: eviteu els llocs secs i assolellats, - Enterreu-les fins a 1/3 de la seva longitud, a queix estirant-les amb una estrebada cap avall. sobretot a l’estiu; manteniu una certa humitat l’exterior, en una terra estovada i lleugerament A la part superior, deixeu-les-hi, però talleu ambiental polvoritzant amb aigua les fulles per fertilitzada; és millor situar-les a l’ombra. Cal algun brot lateral que surti de l’axil·la de les reduir-ne la transpiració; regueu periòdicament respectar la polaritat, és a dir, fixar-se a no fulles originàries. sense excedir-vos. L’esqueix ha d’haver arrelat posar l’esqueix de cap per avall. en 2-3 mesos i aleshores ja es pot trasplantar. - Si són molt grans, com les del llorer o el marfull, Les fulles sempre han d’estar verdes: si s’asse- - M anteniu la terra humida i procureu que no es talleu-les per la meitat. Les fulles són necessà- quen, vol dir que no ha prosperat. En trasplan- compacti. ries per mantenir viu l’esqueix, però no convé tar-les, cal allunyar-les momentàniament del - E ls esqueixos, en primer lloc, arrelaran; a la deixar brots joves o molta massa foliar perquè sol, si es fa a l’estiu. primavera, brotaran, creixeran, i a la tardor, els caurà la fulla. - E s trasplanten aquells esqueixos vius que hagin Tall superior brotat amb força. Podeu manipular-los sense inclinat terra. Retalleu-los les arrels a la meitat abans de plantar-los en el lloc definitiu. 0,5-1cm Estaques amb fulles Exemples: qualsevol arbust o arbre de fulla pe- renne (consulteu la llista de l’annex). Època: tot l’any, però segons el tipus d’esqueix serà diferent. A la primavera, farem esqueixos tendres; a l’estiu, semillenyosos, i a la tardor-hi- 15 cm vern, llenyosos. 4 (nusos) Metodologia: - Escolliu branques del mateix any, sanes i 0,5-1cm vigoroses, crescudes a la llum que tallareu en 9 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 0 1. Introducció a l’horticultura ecològica . Organització de la plantació 1 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA . ORGANITZACIÓ sió que anomenarem rotació, ja que les del nostre va des del trasplantament fins a la recol·lecció. DE LA PLANTACIÓ hort aniran retornant periòdicament a un espai on Hi trobarem només una xifra en dos casos: en ja havien estat cultivades anteriorment. aquelles plantes que es reprodueixen habitual- ment de manera vegetativa (carxofa, maduixa) A l’hora de plantejar la planificació dels cultius des Per organitzar la plantació, haurem de tenir en compte: i en aquelles de les quals s’acostuma a fer una d’una perspectiva ecològica, també ens hem de fi- sembra directa i no hi ha trasplantament (bleda, xar primer en els mecanismes de la natura. Les plan- - Calendari de sembra i plantació fava, mongeta...). tes que creixen de manera espontània al camp no ho fan agrupades per espècies sinó que en un espai - Quadre de compatibilitat entre espècies • Marc de plantació: també consta de dues xifres, determinat n’hi conviuen diverses i es distribueixen la primera per referir-se a la distància entre plan- per l’indret segons el seu port i sistema radicular - Sistema de rotació de cultius tes i la segona a la que hi ha d’haver entre fileres. (hi ha arrels més profundes i pivotants i d’altres de Són distàncies orientatives per tal que tinguin més superficials i ramificades), les seves necessitats - Quadre de requeriment de llum espai suficient per desenvolupar-se. Aquelles que nutritives, les de llum i la compatibilitat entre elles. en necessiten més són normalment les de cicle Parlem, doncs, d’associacions vegetals, de diversi- més llarg i n’hi podem intercalar d’altres de més tat d’espècies en un mateix espai que afavoreixi un petites i de cicle més curt optimitzant i rendibilit- correcte funcionament de l’ecosistema de manera Calendari de sembra, zant al màxim l’espai (seguint, això sí, els criteris autosuficient. trasplantament i recol·lecció d’associació i rotació de cultius i atenent les necessitats de llum). Dins d’aquesta variabilitat que observem, en certs > E xplicació, funcionament i usos del calendari moments hi haurà plantes de tot tipus: anuals, vivaces i llenyoses. En el cas de les primeres, que Hi observem dues llistes de plantes: les hortícoles • Les èpoques de sembra, trasplantament i recol- com ja hem dit fan els seu cicle en pocs mesos, i les acompanyants (aromàtiques i d’altres). Per a lecció: aniran canviant segons la temporada o l’època de cada planta s’especifica: l’any, segons les característiques microclimàtiques - C ada planta disposa de tres franges, quan la de l’indret. També es pot donar el cas que algunes • Si és anual, bianual, vivaç o llenyosa. primera està ombrejada estem a l’època de espècies hi desapareguin perquè han canviat les sembra; quan ho està la segona, a la de tras- condicions ambientals (qualitat del sòl, il·luminació, • Temps de germinació: aquell transcorregut des plantament i, quan ho està la tercera, a la de temperatura...) i n’hi apareguin d’altres. Parlem, en que posem la llavor a la terra fins que en surt la recol·lecció. aquests casos, d’una variabilitat en el temps que plàntula a la superfície. s’anomena successió. - Són períodes més o menys adaptats a la clima- • P rofunditat de la llavor: en depèn la germinació i tologia del litoral mediterrani, però es poden Aquests processos naturals també tenen la seva desenvolupament correctes de la plàntula. modificar segons les condicions microclimàti- traducció en el nostre conreu biològic, amb les cor- ques de cada espai (per exemple, en un indret responents diferències, perquè nosaltres volem un • D urada del cicle: consta de dues xifres, la pri- urbanitzat i molt assolellat podrem avançar sistema molt més productiu que el que tenim a la mera es refereix al temps transcorregut des de els períodes de sembra i trasplantament de natura. Parlem, aleshores, d’establir uns mecanismes la sembra fins a la recol·lecció (ja sigui del fruit, les plantes d’estiu, com els pebrots, les alber- d’associacions de plantes i d’un sistema de succes- de la fulla, de la rel o del bulb); la segona, al que gínies i els tomàquets; si l’indret és ombrívol i 2 .Organització de la plantació fred, haurem de retardar algun període, si les consideri una sembra, encara que no sigui de - En algunes plantes aromàtiques, el període plantes necessiten sol). llavor. de trasplantament també coincideix amb l’època més favorable per fer la reproducció - E ls períodes de trasplantament també es refe- - En els casos en què no hi ha marcat el període vegetativa (esqueixos, divisió de mata, tiges reixen a l’època que podem trobar el planter al de trasplantament, és pel fet que són plantes amb arrel). La recol·lecció d’aquestes plantes comerç, si ens hem saltat la sembra. de sembra directa i que, per tant, no es tras- es fa amb finalitats medicinals, decoratives o planten. culinàries. - E n el cas de l’all i la patata, l’anomenada sem- bra és en realitat una plantació a partir d’un - Si no hi ha marcat el període de sembra, vol dir òrgan vegetatiu de la planta (bulb i tubercle). que són plantes que es reprodueixen vegeta- El fet d’anar enterrat fa que popularment es tivament. Calendari de sembra, transplantament i recol·lecció Alberginia A 15 1-2 135/90 40X40 All A 10 4 180 10x15 Api B 20-25 0,2 120/75 25x25 Bleda A 9 2-3 90 25x40 Bròquil A 6 0,5-1 120/90 40x40 Carbassó A 8 2-3 75 80x80 Carxofa V X X 90 80x80 Ceba A 10 0,5 180/120 10x25 Cogombre A 5-8 1-2 60 40x100 Cold’estiu A 6 0,5-1 120/90 40x40 Cold’hivern A 6 0,5-1 120/90 40x40 Coliflord’hivern A 6 0,5-1 150/90 40x40 Enciam A 7 0,5 90/60 25x30 Llegenda: Sembra| Transp.| Transp.oesqueixos| Recol·lecció A>Anual|B>bianual|V>vivaç|Ll>llenyosa 3 Plantes de l’hort Temps germinació (dies) profunditat sembra(cm) Duradadel cicle Marcde plantació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Calendari de sembra, transplantament i recol·lecció Escarola A 10 0,3 90/60 20 Espinac A 7 1-3 90 10x20 Fava A 15 4-6 180 30x40 Maduixa V X X – 30x30 Mongeta A 7 2-5 90 30x40 Pastanaga B 10-18 0,1 75 5x20 Patata A X X 120 30x40 Pebrot A 10-12 0,5 120-75 30x40 Pèsol A 5-10 3 120 20x40 Porro A 13 0,3 210/150 10x25 Rave A 5 2 40 10x20 Tomàquet A 5-8 0,5-1,5 145/75 40x50 Afàbrega A – 0,2 Boixac A – 0,2 Camamilla A – 0,2 Caputxina A – 0,5-2 Clavelldemoro A – 0,2 Espígol LI – 0,1 Farigol LI – 0,1 Julivert V 25 0,5-1 Menta V – 0,2 Llegenda: Sembra| Transp.| Transp.oesqueixos| Recol·lecció A>Anual|B>bianual|V>vivaç|Ll>llenyosa  Plantes aromatiques i altres Plantes de l’hort Temps germinació (dies) profunditat sembra(cm) Duradadel cicle Marcde plantació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre .Organització de la plantació Calendari de sembra, transplantament i recol·lecció Orenga V – 0,2 Poliol V – 0,2 Romaní LI – 0,2 Sajolida V – 0,2 Sàlvia LI – 0,5 Tarongina V – 0,2 Llegenda: Sembra| Transp.| Transp.oesqueixos| Recol·lecció A>Anual|B>bianual|V>vivaç|Ll>llenyosa Taula de compatibilitat Aquesta taula recull les interaccions observades entre espècies entre diferents plantes de l’hort i algunes del jardí. Per indicar una associació favorable, es representa amb el signe (+): quants més n’hi ha, més favorable És important tenir en compte la compatibilitat entre és l’associació; per indicar una associació negativa, les plantes. Algunes espècies s’afavoreixen entre ho farem amb el signe (-): com més negativa, més elles mentre que d’altres es perjudiquen. A part de la signes. Si és neutra, el requadre d’intersecció apareix competència que s’hi pot establir, de vegades deter- en blanc. minades substàncies excretades per les arrels poden produir certs efectes negatius sobre altres plantes o Es pot observar que en alguns casos hi ha signes (+) i de vegades aquests poden ser positius. (-) al mateix requadre. Això indica que alguns entesos consideren que hi ha una interacció negativa i d’al- Durant molt de temps s’han fet observacions sobre tres de positiva, per tant la relació no és clara. el comportament de les plantes de diferents espècies quan aquestes comparteixen un mateix espai i s’han També cal entendre que el creixement i el desen- establert grups afins: direm aleshores que s’associen volupament correctes d’una planta depèn de molts favorablement, i d’altres que són incompatibles i, per factors i aquest n’és un de més, que pot influir, però tant, l’associació entre elles és negativa. tampoc és determinant pel que fa a l’èxit o al fracàs.  aromatiques i altres Temps germinació (dies) profunditat sembra(cm) Duradadel cicle Marcde plantació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Associació de cultius Albergínia + + + + + + Alfàbrega + + + All + – + – – +++ + ++++ -- ++ + --- – + +++ Api + +++ + + +++ +++ ++ – ++ – – +++ +++ Bleda + + + + + Boixac + + Broquil – +++ + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++- Camamilla + + + + + + + Caputxina + + + + Carbassó + + ++ + --- + Carxofa – – Ceba + ++- + + ++ ++- ++- +++ + +++ -- ++ --- + + -++ Clavelldemoro ++ + + Cogombre + + + ++ + + ++ – ++ --- +++ + -+ – Col – +++ + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++- Col-i-flor – +++ + ++- + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++- Enciam +++ ++ ++ +++ ++ ++ ++ +++ ++ ++ + ++ +++ +++ Escarola + + + Espinac ++ ++ ++ ++ + +++ + + + + +++ + Fava + +++ Julivert – + +++ Maduixa ++++ --- +++ --- --- --- +++ +++ + +++ + Menta ++ ++ ++ + + Associaciófavorable| Associaciófavorableodesfavorablesegonsopinionsdelsexperts| Associaciódesfavorable    6 Albergínia Alfàbrega All Api Bleda Boixac Bròquil Camamilla Caputxina Carbassó Carxofa Ceba Clavelldemoro Cogombre Col Col-i-flor Enciam Escarola Espinac Fava Julivert Maduixa Menta Mongeta Pastanaga Patata Pebrot Pèsol Porro Rave Romani Roser Sajolida Sàlvia Tomàquet .Organització de la plantació Associació de cultius Mongeta + + -- ++ ++ + - -- ++ ++ ++ ++ + + + + - - ++ + -+ Pastanaga + - + + ++ + + ++ + +++ +++ +++ + + +++ Patata + + - +++ + + --- ++ -- +++ +++ + +++ + + +- + --- Pebrot Pèsol --- ++ + --- --- +++ ++ ++ + + - +++ +- - +++ +- Porro +++ + + + + + + ++ + + + ++ - +++ + - + Rave - + ++ + -+ ++ ++ +++ ++ + ++ +++ +++ + Romaní + Roser + + Sajolida + + Salvia + Tomàquet + +++ +++ + ++- + -++ + - ++- ++- +++ + ++ + -+ +++ --- +- + + Associaciófavorable| Associaciófavorableodesfavorablesegonsopinionsdelsexperts| Associaciódesfavorable    Sistemes d’associació i exemple, si comencem a plantar a l’inici de curs, dividir l’espai en 4 parcel·les tenint en compte que anirem canviant de cultiu segons l’època de l’any sempre quedin ben delimitades tant les zones de pas rotació de cultius i al curs següent tornarem a començar fent altres i de treball com les de cultiu, per tal de no trepitjar la cultius i així successivament. Hi ha diferents mè- terra on creixen les plantes. Aplicant un sistema de rotació juntament amb una todes de complexitat molt variada i que podem associació correcta de les espècies, optimitzareu tant trobar de manera detallada en diferents publica- Cada parcel·la tindrà el seu número i establirem les l’ocupació de l’espai (moltes vegades escàs en un cions especialitzades (en trobareu referències a la plantacions seguint el període del curs escolar. Cada medi urbà) com l’aprofitament dels recursos de la bibliografia). Aquí ens centrarem en dos d’aplica- inici de curs es procedirà a la rotació; és a dir, els terra. ció fàcil. cultius que s’havien fet a la parcel·la 1 es faran a la 2, els de la 2 a la 3, els de la 3 a la 4 i els de la 4 a la 1. La De fet, són sistemes que en certa mesura apli- Per fer una rotació, hem de tenir dividit l’espai en rotació completa durarà 4 anys i, per aquest motiu, quem moltes vegades sense adonar-nos-en: per parcel·les de cultiu. Com ja hem explicat , va bé parlem de rotació quadriennal.  Albergínia Alfàbrega All Api Bleda Boixac Bròquil Camamilla Caputxina Carbassó Carxofa Ceba Clavelldemoro Cogombre Col Col-i-flor Enciam Escarola Espinac Fava Julivert Maduixa Menta Mongeta Pastanaga Patata Pebrot Pèsol Porro Rave Romani Roser Sajolida Sàlvia Tomàquet L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA > Sistema de rotació 1: per famílies botàniques fer una plantació a l’any ja que són plantes de Funcionament de la rotació fruit i per tant de cicle més llarg. Aquest sistema és el que proposa el mètode de les parades en crestall i reparteix el cultiu de les dife- • Parcel·la 2: podrem fer, per exemple, 2 o 3 co- rents famílies de la manera següent: llites de pastanagues ja que són de cicle més UMBEL·LÍFERES curt; 1 o 2 de cebes, i 1 de la resta de plantes. SOLANÀCIES LILIÀCIES Parcel·la 1 • Parcel·la 3: a principi de curs, podrem sembrar • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia els espinacs i les bledes; hi podem plantar enciams cada 2 o 3 mesos i, cap al bon temps, Parcel·la 2 els cogombres i els carbassons. LLEGUMINOSES COMPOSTES • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert • P arcel·la 4: sembrarem les faves i els pèsols a CRUCÍFERES QUENOPODIÀCIES • Liliàcies: cebes, porros, alls principi de curs, i també les cols i les coliflors; CUCURBITÀCIES d’aquestes, també se’n podran plantar més Parcel·la 3 endavant les varietats d’estiu. • Compostes: enciams, escaroles • Quenopodiàcies: bledes i espinacs • Cucurbitàcies: cogombres i carbassó Any 1 Any 2 Any 3 Any  Parcel·la 4 Compostes Lleguminoses Umbel·líferes Parcel·la 1 Quenopodiàcies Solanàcies Crucíferes Liliàcies • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves Cucurbitàcies • Crucíferes: cols, raves, bròquil, cols, coliflor… Compostes Umbel·líferes Lleguminoses Quenopodiàcies Liliàcies Solanàcies Crucíferes • Per iniciar aquest mètode, seguirem els passos Parcel·la 2 Cucurbitàcies següents: Compostes - Delimiteu les parcel·les Umbel·líferes Lleguminoses Parcel·la 3 Quenopodiàcies - Prepareu la terra tal i com s’explica a l’apartat 4.2 Liliàcies Solanàcies Crucíferes Cucurbitàcies - Planteu seguint el calendari de cultiu: • P arcel·la 1: no tocarà plantar fins al mes de Compostes Lleguminoses Umbel·líferes febrer-març, però deixarem la terra preparada Parcel·la  Quenopodiàcies Crucíferes Liliàcies Solanàcies Cucurbitàcies perquè es vagi fertilitzant, i coberta amb un encoixinament. En aquest cas només podrem 8 .Organització de la plantació > Sistema de rotació 2: segons el grau d’exigència nutritiva Quadre de requeriment de llum Totes les plantes necessiten llum per créixer i desen- Plantes altament exigents Plantes de baixa exigència volupar-se. En el cas de l’hort, tant les que cultivem Plantes mitjanament exigents (molt consumidores de (poc consumidores i com les acompanyants necessiten força llum. (consumidores mitjanes) nutrients) milloradores del sòl) Si fóssim a un camp de conreu hortícola, diríem que Espàrrec Albergínia Escarola totes les plantes la reben uniformement i normal- Bleda Espinac Mongeta ment totes, les mateixes hores de sol o d’ombra. En Api Enciam Llentia un medi urbà, la cosa canvia i ho hem de tenir en Col/coliflor Pebrot Pèsol Cogombre Meló Fava compte, tal i com dèiem al principi del quadern. Carbassa All Sajolidadejardí Tomàquet Pastanaga Sajolidadebosc(P) Si tenim un espai amb zones amb poca insolació Carxofa Rave Romaní(P) directa, més ombrívoles, haurem de cultivar prefe- Maduixa Ceba Farigola(P) rentment plantes que tolerin l’ombra; aquestes, però, Porro Caputxina Espígol(P) també creixeran bé al sol. Això ho haurem de tenir en Patata Marduix Sàlvia(P) Julivert Orenga(P) compte especialment durant el període hivernal. Melissa(P) Menta(P) A l’estiu, moltes vegades l’excés d’insolació implica Alfàbrega un augment considerable de la temperatura i això pot afectar negativament les plantes. En aquest cas, Necessitenmoltadoborgànicisuporten Prefereixenunadoborgànicmoderata quedaran més afectades les que toleren l’ombra (i aportacionsorgàniquesparcialment basedecompostbenmadurat. que suporten pitjor les temperatures elevades). descompostes(compostfresc,adob verd). (P):plantaperenneovivaç:noparticiparanenlarotació Sol Ombra parcial Ombra Any 1 Any 2 Any 3 Any  All Pebrot Escarola Bleda Parcel·la 1 AE ME BE Adobverd Bròquil Tomàquet Pèsols Api Carbassó Julivert Faves Col Parcel·la 2 ME BE Adobverd AE Carxofa Espígol Patates Coliflor Ceba Romaní Porros Espinac Parcel·la 3 BE Adobverd AE ME Cogombre Sàlvia Melissa Enciam Maduixa Alfàbrega Orenga Porro Parcel·la  Adobverd AE ME BE Mongeta Marduix Menta Rave Pastanaga Albergínia AE:Plantesaltamentexigents|ME:Plantesmitjanamentexigents|BE:Plantesdebaixaexigència 9 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Passos que cal seguir per 1. Escollir un sistema de rotació 4. Fer un llista de les plantes adients a l’època de programar la plantació 2. Dividir l’hort en parcel·les l’any i omplir la taula següent tal i com veiem en 3. Mirar el calendari de cultiu el exemple que hi ha a continuació: PERÍODE SETEMBRE-DESEMBRE Espècie Família Grup Sembra direc- Exigència Sol/ombra Associacions favorables/desfavorables Durada del cicle Marc de ta /planter nutritiva amb plantes d’aquesta època de l’any plantació (+)enciam,escarola,maduixera,roser All Liliàcies Bulb S(bulb) Mitjana Sol 180 10x15 (-)col,pèsol,rave Bleda Quenopodià-cies Fulla SoP Alta Ombra (+)col,pastanaga,rave 90 25x40 (+)bleda,enciam,espinac,menta,pasta- Bròquil Crucíferes Flor P Alta Ombra naga,pèsol,rave 120/90 40x40 (-)all,maduixera Carxofa Compostes Flor P Alta Sol (-)pèsol 75 80x80 (+)bleda,enciam,espinac,pastanaga, Col Crucíferes Fulla P Alta Ombra 120/90 40x40 pèsol,rave (+)bleda,enciam,espinac,pastanaga, Coliflor Crucíferes Flor P Alta Ombra 120/90 40x40 pèsol,rave (+)all,col,maduixera,pastanaga,pèsol, Enciam Compostes Fulla P Mitjana Ombra 90/60 25x30 rave Escarola Compostes Fulla P Baixa Sol (+)all 90/60 20x35 (+)col,fava,maduixera,mongeta,patata, Espinac Quenopodià-cies Fulla S Mitjana Ombra 90 10x20 pèsol,rave Fava Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol (+)espinac 180 30x40 (+)all,bleda,col,enciam,pèsol,rave, Pastanaga Umbel·líferes Rel S Mitjana Sol 75 5x20 romaní,sàlvia (+)col,enciam,espinac,pastanaga,rave Pèsol Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol/ombra 120 20x40 (-)all,carxofa (+)bleda,col,enciam,espinac,maduixa, Rave Crucíferes Rel S Mitjana Ombra pastanaga,pèsol 40 10x20 (-)all 60 .Organització de la plantació 5. Fer un plànol a escala de les parcel·les - Utilitzeu el plantador. - Regueu-les sovint per afavorir la germinació; 6. Distribuir les plantes segons el sistema de rota- cal fer-ho amb cura per evitar desenterrar les ció escollit (per famílies o per nivell d’exigència - Marqueu una línia amb retolador permanent al llavors. nutritiva) plantador, per assenyalar la fondària a la qual va 7. A cada parcel·la, fer la combinació adient tenint la llavor. - Un cop germinades, feu-ne l’aclarida i deixeu en compte: aquelles que han crescut amb més força, bo i - M arqueu a la terra els punts on posarem la llavor, mantenint la distància aproximada que ens mar- - l a compatibilitat amb d’altres espècies adients respectant el marc de plantació (es pot fer, per ca el marc de plantació. a l’època exemple, amb una mica de farina). - e l port de la planta (combinar plantes de port - Feu els clots i aneu-hi posant la llavor. Sovint es > De planter més baix i ample, com l’enciam, per exemple, posen 3 o 4 llavors per forat, per tal que es formi amb d’altres de port més alt i estret com és el una planta en forma de mata amb diferents - Q uan compreu el planter, us el donaran sense cas de l’all i que, a més, són compatibles) tiges, amb la qual cosa s’aprofita millor l’espai test, però amb el pa d’arrels embolicat amb pa- i es proporciona més consistència a la planta. per de diari perquè conservi la humitat. - l’exigència pel que fa a la insolació: distribuir És habitual aquest sistema en faves, pèsols i les plantes en funció de si hi ha una zona més mongetes. - E l podeu conservar dos o tres dies abans de assolellada que d’altres o també preveure la plantar-lo, sempre que el mantingueu humit i en possibilitat que unes estiguin a l’ombra d’altres - Assenyaleu amb uns bastonets els punts exactes un lloc fresc. on s’han dipositat les llavors. - v eure quines plantes de llavor (sembra directa) i - Regueu la terra el dia anterior per tal que quedi quines de planter (fet prèviament per nosaltres - Regueu sovint per afavorir la germinació. ben assentada i permeti fer el forat. o comprat) Reproducció de la 8. Representar la distribució de les plantes al plànol Per a llavor petita maduixera mitjançant l’estoló de la parcel·la tenint-ne en compte la mida per - R egueu la terra el dia anterior, per tal que quedi representar l’espai que ocuparan be assentada i permeti fer el forat. 9. A conseguir les llavors o planter de cada espècie 10. P ortar a terme la plantació - Utilitzeu el plantador. - M arqueu amb la punta del plantador una o diver- Com plantar ses línies fent petits solcs i deixant una distància entre elles segons el marc de plantació. > D e llavor (sembra directa) - Repartiu de manera homogènia les llavors en el Per a llavor grossa (fava, pèsol, mongeta) solc i tapeu-lo. Com que es tracta de llavors peti- - R egueu la terra el dia anterior, per tal que la terra tes, sempre n’hi posem més que les que corres- [Ø] quedi ben assentada i permeti fer el forat. pondrien segons el marc de plantació. 61 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA - F eu el forat amb el plantador, clavant-lo a la terra Consideracions específiques si veieu que surt la tija florífera, que s’haurà de i fent-lo girar; així fareu el forat més ample. per a cada tipus de cultiu tallar, si no voleu que el bulb disminueixi de mida. Per acabar d’assecar la planta, doblegueu-ne les - Fiqueu la planta dins el clot de plantació per fulles. comprovar que s’ajusta al forat fet. És important > Les hortalisses de bulb, rel i tubercles que no quedi un espai buit a sota del pa d’arrels. Patata (Solanum tuberosum) All (Allium sativum) Per obtenir la patatera, cal sembrar patates grilla- - P oseu la planta dins el forat de manera que quedi Sembrarem els bulbets més sans i grossos; és des o trossos de patata amb grill. També és acon- el pa d’arrels i el primer cm de la tija en contac- millor que els adquiriu en un lloc especialitzat en sellable comprar-ne de seleccionada, especial per te directe amb la terra; cal que la comprimiu al llavors i planter. No és aconsellable utilitzar els sembrar. La collita de patates es fa quan la planta voltant per subjectar bé la planta, que les arrels destinats al consum ja que han perdut facultats i comença a assecar-se. Des que apareixen les quedin en contacte íntim amb la terra i que la tija en sortirien plantes de poca qualitat. En plantar- primeres fulles, s’han d’anar recalçant les plantes quedi ben dreta. los, cal deixar la punta cap a fora. per evitar que la llum incideixi sobre els tubercles. Aquesta planta no es cultivarà en les parcel·les on - R egueu amb cura. Ceba (Allium cepa) es fa la rotació de cultius i s’hi dedicarà un espai N’existeixen moltes varietats, de formes i colors especial. diversos. Si voleu cebes tendres, recol·lecteu-les quan les fulles són encara verdes; però, si les voleu Rave (Raphanus sativus) per conservar, haureu d’esperar que s’assequi la És una hortalissa de cultiu molt fàcil i de creixe- planta. Heu d’anar amb compte i aturar la floració ment ràpid. És important que no pateixi per man- ca d’aigua, ja que això comportaria que el rave esdevingués llenyós i fibrós. És per això que va bé Entutorat de les mongeteres cultivar-lo a l’ombra d’altres plantes i mantenir-lo ben regat. Pastanaga (Daucus carota) N’existeixen diferents varietats de llargada variada. És una planta exigent pel que fa a l’aigua. Cal anar recalçant les arrels per evitar que els toqui la llum. Podem comprovar-ne la mida per saber quan co- Entutorat de les mates llir-la destapant lleugerament la base de la planta. de pèsols > Lleguminoses i hortalisses de fruit Albergínia (Solanum melongena) Els regs seran abundants al principi, reduint-ne la freqüència quan apareguin les primeres flors: així 62 .Organització de la plantació afavorireu la formació del fruit. Sovint cal posar llavors de cop, així la planta agafarà forma de mata desenvolupar-se i madurar. És molt sensible a aspres a la planta ja que es pot torçar i trencar, so- i tindrà més consistència. les gelades. Cal enterrar part de la tija quan es fa bretot quan fa els fruits. En recollir el fruit, talleu-lo el trasplantament, col·locar aspres (per exemple sense arrencar-lo ja que, si no, ferireu la planta. Mongeta (Phaseolus vulgaris) canyes) per anar lligant la principal i eliminar les Convé no deixar-lo madurar gaire perquè es torna De la mongetera se n’obté la mongeta tendra secundàries per afavorir abans la formació de flors dur i més àcid. (consum en fresc) i la mongeta seca, per a la qual i fruits. Se’n fa una collita esglaonada a mesura cal deixar assecar el fruit a la planta. N’hi ha varie- que van madurant els fruits. Quan la planta floreix, Maduixa (Fragaria vesca) tats nanes i d’altres que necessiten aspres perquè s’ha de regar poc i amb mesura per afavorir millor Suporta bé el fred i necessita regs abundants quan s‘hi entortolliguin les tiges (normalment s’utilitzen la formació del fruit en detriment del creixement fa calor, ja que no tolera la sequera. Les maduixe- canyes). Prefereixen ambients assolellats, i no vegetatiu. res es reprodueixen per estoló. Cal vigilar que els tolera gaire el fred. Sembra de llavors: cal esperar fruits no estiguin en contacte amb la humitat del que la temperatura sigui de 15ºC com a mínim. La sòl perquè es podririen. No tindreu aquest proble- mongeta seca, colliu-la tota de cop, quan la planta > Hortalisses de fulla ma si hi ha un encoixinament de palla al voltant s’ha assecat. La tendra, l’heu d’anar collint esglao- de la planta. Com que és perenne, no participarà nadament, cada dos o tres dies. És important que Bleda (Beta vulgaris) en les rotacions, però sí que haureu de tenir cura el sòl no quedi mai sec: sempre ha de tenir un cert Ben adaptada a climes suaus i humits, la sequera de fertilitzar-la sovint: és força exigent. grau d’humitat. fa tornar les fulles més fibroses i perden tendresa; cal garantir, doncs, un reg permanent. Es poden Pèsol (Pisum sativum) Cogombre (Cucumis sativus) sembrar tot l’any, amb temperatura mínima de N’existeixen gran diversitat de varietats, segons Planta enfiladissa amb circells. Necessita calor i 10ºC. Quan la planta ja ha crescut, pot suportar la forma, el color, l’altura, la temporada de recol- regs abundants. Per fer la sembra de llavors, cal temperatures més baixes. Convé anar recollint lecció, etc. Són plantes que es ramifiquen molt i esperar que la temperatura sigui de 15ºC com a les fulles de la planta a mesura que van creixent. fan circells, per la qual cosa requeriran un aspre mínim. Cal posar aspres a les plantes i la tempera- Quan hi ha canvis de temps, la planta es pot espi- ramificat o una malla metàl·lica de galliner per tura ideal de cultiu serà de 20ºC. Pinceu els brots gar. subjectar-les. No toleren la calor ni la sequera: per obtenir-ne una bona producció. cal estar pendent del reg quan ja estan formant Espinac (Spinacia oleracea) el fruit, així serà més tendre. Milloren les propie- Pebrot (Capsicum annuum) Planta que resisteix els hiverns freds, i que pre- tats del sòl ja que són fixadores del nitrogen. Es Prefereix indrets assolellats i calor per portar a ter- fereix clima fresc i humit. Si fa molta calor o el poden utilitzar com a adob verd. me un bon desenvolupament. Hi ha varietats de terreny és excessivament sec, pot passar que es pebrot verd i d’altres que, en madurar, passen del desenvolupi la flor (s’espiga). Germina a partir de Fava (Vicia fava) verd al groc o al vermell. Quan la planta faci entre 8ºC. Planta molt resistent i adaptable que tolera baixes 15 i 20 cm d’altura, col·loqueu-hi aspres, i talleu-ne temperatures i que no vol calors excessives. Convé la tija principal per estimular el creixement lateral. Enciam (Lactuca sativa) treballar-les amb cura, per tal de no malmetre’n Si el temps és molt sec, es recomana ruixar les Sòls frescos, ben drenats i amb prou humitat. les arrels ja que són molt delicades. Per sembrar fulles amb aigua escalfada al sol unes hores. N’existeixen moltes varietats, adaptades als dife- les llavors, feu-ho directament sobre el terreny rents climes, i també de formes i aspectes dife- de cultiu i a la profunditat adient perquè les tiges Tomàquet (Solanum lycopersicum) rents. També hi ha el perill que s’espiguin amb els quedin subjectes per la terra. Va bé sembrar 3 o 4 N’existeixen moltes varietats, i necessita calor per canvis de temps o quan fa massa calor. 63 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA El manteniment: el reg Per planificar el reg manual, comenceu regant bé Exemple de reg localitzat la terra i fent un seguiment diari amb el mesura- en un arbre fruiter > P rogramar el reg dor d’humitat durant una o dues setmanes: cal- drà veure quan els nivells d’humitat s’acosten a És important garantir sempre uns mínims d’humi- la part baixa del mesurador (marca vermella) per tat a la terra per garantir [assegurar] un bon estat decidir quan cal tornar a regar. Això ens permetrà de les plantes i mantenir els processos de transfor- definir la freqüència de reg durant un període de mació de la matèria orgànica a un bon ritme. temps amb unes mateixes condicions meteorolò- giques; per exemple, una programació per a cada L’aigua és necessària per dissoldre els nutrients mi- estació de l’any. També hem de preveure que si nerals i així poder ser absorbits per les arrels de les hi ha pluges la programació variarà. plantes. La manca d’aigua implica la disminució de l’absorció, l’alentiment dels processos fisiològics i, per tant, del creixement, de la floració, de la fructi- • E l reg localitzat ficació i provoca, a més, un estrès a la planta que la És aquell que es fa amb un sistema de conducció fa més vulnerable a patir malalties. de l’aigua fins a la mateixa planta. És la manera més còmoda de regar sempre que la instal·lació • Cada quan cal regar? es faci acuradament, que estigui adaptada al No es pot contestar aquesta pregunta en ter- tipus de cultiu i que es programi d’acord amb les Per a arbustos i arbres, és més adient el sistema mes temporals ja que les necessitats d’aigua necessitats. El sistema més senzill és el de la mà- per emissors (també anomenats degotadors). d’un cultiu depenen tant de factors ambientals nega traspuadora. Està feta d’un material porós Una mànega recorre la zona plantada i, a cada (temperatura i grau d’humitat de l’aire) com que permet la sortida d’aigua a través de la seva planta, s’hi fa derivar un o dos tubets amb un també del tipus i de la mida de les plantes. superfície, amb la qual cosa proporciona una emissor al final, dels quals, n’hi ha de molts tipus, També variarà segons el sistema de reg, si es humitat constant i uniforme a la terra. És adient segons el cabal d’aigua que hi surt per hora; fa manualment o amb un sistema localitzat i per al tipus de cultiu que nosaltres fem a l’hort i també, de regulables, que es poden obrir i tancar automatitzat. És aconsellable portar un control és força fàcil d’instal·lar.4 segons les necessitats. del grau d’humitat de la terra: el podeu fer de manera senzilla utilitzant un mesurador d’hu- Exemple de reg localitzat en un hort La programació del reg es pot fer manualment mitat i programant el reg en funció de l’estat o de manera automàtica amb un programador. d’humitat de la terra. També seguirem els mateixos paràmetres que en el reg manual, però amb una diferència: el loca- • E l reg manual litzat permet regar amb molt poca aigua i això fa El tipus de cultiu que nosaltres fem no permet aconsellable fer-ho amb més freqüència. Per tant, regar amb molta quantitat d’aigua ja que aques- caldrà regular-ne la freqüència i el temps que ta se’ns escaparia i s’emportaria el compost i aquest està funcionant. l’encoixinament que tenim sobre la terra. Heu de regar, doncs, en forma de pluja i procurar mullar 4 P odeu trobar-ne la instal·lació detallada al llibre L’hort ecològic més la terra que no les plantes. escolar i familiar de G. Caballero de Segovia. 6 1. Introducció a l’horticultura ecològica 8. La salut de l’hort 6 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 8. LA SALUT DE L’HORT - excés/defecte d’aigua a la terra - Alguns agents patògens aprofiten ambients més humits per atacar (sobretot els fongs). Procureu Prevenció i tractament - temperatures massa altes o baixes no mullar les parts aèries de les plantes i regar de manera regular, evitant que la terra s’assequi de malalties i plagues: - humitat ambiental inadequada totalment. consideracions prèvies - excés de fertilització - O bserveu-les minuciosament, sobretot pel revers de les fulles que és on comencen a aparèixer En els ecosistemes, la diversitat d’espècies animals Potenciant la salut de les plantes, en millorem molts dels problemes. (les que poden causar dany a les plantes i les que no) l’autodefensa. Un estrès de la planta produït per un i els múltiples predadors que hi conviuen regulen desequilibri ambiental fa que aquesta es debiliti i - Doneu preferència a les mesures preventives i als constantment la proliferació massiva de qualsevol sigui més susceptible d’emmalaltir. mitjans mecànics de lluita i protecció (trampes, ésser viu concret. xarxes protectores, eliminació manual...). Quan volem cultivar plantes forçant els seus cicles de La presència de malalties forma part indissoluble de la desenvolupament o en unes condicions ambientals que - Manteniu el sòl lliure d’herbes no desitjades. vida i, moltes vegades, esdevé un mecanisme de selecció no són les idònies, els vegetals creixen més dèbils i són natural que contribueix a l’evolució de les espècies. Les més vulnerables a emmalaltir o a patir atacs de plagues. malalties ataquen aquelles plantes més dèbils (queden > A nimals col·laboradors les més fortes) o que pateixen algun tipus d’anomalia d’origen genètic, fet que les fa més vulnerables. > Accions per prevenir i garantir un bon estat - L es marietes i les seves larves són devoradores de salut de les nostres plantes de pugons, cotxinilles i altres insectes, també L’ús massiu de productes químics crea desequilibris, controlen l’oïdi ja que es mengen les espores. la qual cosa ocasiona que les plagues siguin més - A favoriu-ne la diversitat (tant de les hortícoles Les libèl·lules i els pregadéu (Mantis) devoren freqüents i devastadores. com de les acompanyants) i apliqueu associa- insectes i petites erugues. També s’alimenten cions i rotacions de cultius. Les tanques verdes o d’insectes els dragons i les sargantanes. Les formes resistents a paràsits acostumen a provocar bardisses són els refugis idonis per a tota classe plagues més agressives. Els plaguicides comencen a ser d’insectes i animals en general. - L es xinxes són predadors de pugons, trips i àcars inactius i cal buscar noves composicions. (tenen una trompa que els perfora i els succiona). - Garantiu una bona fertilitat de la terra per afa- Les plantes sanes són més resistents. vorir una disponibilitat equilibrada de nutrients - Els estafilínids (escarabats negres) s’alimenten de i per evitar malalties fisiològiques produïdes per llimacs i de petits insectes. Quan detectem un problema en una planta, moltes excés o defecte d’aquests. Les plantes amb ca- vegades el primer que ens plantegem és buscar la rències nutritives o excés són més vulnerables a - L es tisoretes són caçadors nocturns de petits in- solució més ràpida al problema, sense analitzar-ne malalties. sectes, també poden menjar plantes, fruits i flors. les causes. - Respecteu-ne els cicles biològics naturals i afavo- - Els ratpenats s’alimenten de papallones, aranyes Sovint una planta emmalalteix per culpa d’unes con- riu unes condicions ambientals idònies perquè i mosquits. Els eriçons, de cargols, cucs i erugues dicions ambientals no adequades: creixin més sanes. del terra. 66 8. La salut de l’hort - E ls àcars perjudicials com l’aranya roja poden ser eliminats per altres de carnívors. - E ls centpeus s’alimenten de petits insectes del sòl i no causen cap dany a les plantes. Àcar Libèl·lula Marieta Tisoreta Centpeus Escarabat 6 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA > Plantes amb acció protectora NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC ACCIÓ PROTECTORA Alfàbrega Ocinumbasilicum Repel·lentdemosquesimosquits.S’associabéambelspebrotsielsprotegeixdelspugons. All Alliumsativum Protegeixelsfruiters,lesmaduixeresielsrosersdemalaltiesfúngiques. Api Apiumgraveolens Repel·lentdepugonsierugues. Boixac Calendulaofficinalis Esconsideraunaplantaprotectoraiafavoreixelscultiusengeneral. Borraina Boragoofficinalis Protegeixeltomàquetdelscucs. Camamilla Matricariacamomilla Afavoreixelcultiudelacolilaceba.Polvoritzeu-neperreforçarlesplantes. Repel·lentdelspugonsdelsfruiters.Lespolvoritzacionsprotegeixenelscultiusdelspugonsi Caputxina Tropaeolummajus augmentenlaresistènciageneraldelaplanta. Ceba Alliumcepa Protegeixlapastanagadelamosca.Allunyaelsconills. Clavelldemoro Tagetepatula Contraelsnematodesdelsòl:l’arrelsecretaunasubstàncianematocida.Repel·lentdelsinsectes. Repel·leixlesarnes,lamoscadelapastanaga,lapapallonadelacol.Protegeixdelrovell(malaltia Donzell Artemisiasp. fúngica). Espernallac Santolinachamaecyparissus Repel·leixlapapallonadelacolielsinsectesdelsfruiters. Espígol Lavandulasp. Repel·lentdelesarnesdelsarmarisidelesformigues. Farigola Thymusvulgaris Repel·lentdelapapallonadelacol. Menta Menthasp. Repel·lentdelapapallonaielssaltironetsdelacol.Tambérepel·leixlesformigues. Romaní Rosmarinusofficinalis Repel·lentdelamoscadelapastanagaidelapapallonadelacol. Ruda Rutagraveolens Repel·lentdemosquesimosquits.Lespolvoritzacionsserveixenpercombatreelspugons. Sajolida Saturejahortensis Repel·lentdelpugónegredelesmongeteres. Sàlvia Salviaofficinalis Repel·lentdelamoscadelapastanagaidelapapallonadelacol. Tomaquera Lycopersiconesculentum Repel·lentdelssaltironetsdelescolsenassociacióocobrintelsòl. 68 8. La salut de l’hort > Trastorns, plagues i malalties TRASTORNS CAUSATS PER FACTORS AMBIENTALS Factor Problema Causes Simptomes/danys Prevenció/solució Escassetat regatge -marcimenttemporal -terraambunaretenciód’aiguaadequada irregular -marcimentpermanentimort -cobriulaterraperevitarpèrduesperevaporació -pocdesenvolupamentifloracióescassa -eviteul’excésd’insolació -regatgegradualiconstant excés regatge -a sfíxiadelesarrelspermancad’aireig.Podrimentcausat -terraambunaadequadacapacitatdedrenatged’aigua irregular perfongs -reguleuadequadamentelreg -c lorosidelesfulles(esgrogueïment),especialmentdels -prepareuadientmentelrecipientdecultiusiesposaplatasota nervis -caigudadeborronsiponcelles -clivellatdefruits -marcimentgeneral alta excés -aflonjamentdelesfulles(perdenturgència) -situeulesplantesal’ombra d’insolació -margesipuntesdelesfullessecs -protegiuelsmursorientatsalsudambtanquesienfiladissesper perentorn millorarlescondicionsmicroclimàtiques construït baixa -aflonjamentiennegrimentdelesfulles -s itueulesplantesenunllocresguardatoprotegiu-lesambun -espotgelarlaterraiafectarlesarrels plàstic -elgelpotactuarcomaprotectorjaqueimpeixquelatemperatura baixide0ºCilesfullesnoesgelin -danysfísics -danyscausatsperlasequedatqueprovoca(laplantadema- namésaiguaperquètranspiramés) Excés -esgrogueïmentdelesfulles -minvadeldesenvolupament -floracióafectada Defecte -estiramentiinclinaciódelestiges -desenvolupamentalterat -floracióafectada 69 Il·luminació Vent Temperatura Aigua L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA MALALTIES Malaltia Propagació Factors que afavoreixen Simptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectades el seu desenvolupamet Gotesaiguai -Sòliarrelsseques,ambient Vellositatspolsoses,blanquinosesogrises, Primaveraseca, Bonaventilació,regregular, Rosers,begònies,pèsol,codo- correntd’aire humit alesfulles.Marcimentdefullesiponcelles, estiuitardor humitatalsòlconstant,sòl nyer,pensament,hortènsia, Oïdi podrimentdefruitsoplantasencera lliuredemalesherbes margarites Retirarfullesafectades Gotesaiguai -Ambienthumit Taquesdescoloridesal’anversdelesfullesi Totl’any Bonaventilació,sòllliurede Enciam,cols,geranis,ceba, correntd’aire -Aireestancat d’aspecteblanquinósalrevers malesherbes pensaments,dàlies,violetes... -P artsdelaplantamalme- Retirarfullesafectades Míldiu sesperferides -Podesmalrealitzades Gotesaigua, -A mbienthumit,càlidiaire Pústulesverrucosesdecolorataronjatalre- Estiuhumiti Bonaventilació, Rosers,mongeteres,codonyers, correntd’aire, estancat,humitatales versdelesfullesialestigestendres.Provoca tardor Retirarfullesafectades clavells,pruneres Rovell animals fulles pèrduadecolor,marcimentimort. PLAGUES Plaga Factors que afavoreixen Simptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectades el seu desenvolupamet Calorfortaiseca,excésde Fullesmotejadesdecolorclar,esgrogueïment Estiusecs Mantenirlahumitatdelsòl Fruiters,tomaqueresrosers,clavells, nitrogen posterioricaiguda Polvoritzarambaigualesfulles arbresengeneral. Àcars (aranya Aranyesvisiblesambunalupa roja o groga) (fan0,5-1mm) Fantelesembolicadessedoses Airesec,excésd’adob Fullesdeformadesienganxoses.Transmeten Primavera Combatreeficaçmentdesdel Totes elfonganomenatnegrilla.Picadesenelsbrot iestiu momentdel’aparició joves. Controlarlapresènciadeformi- Pugons gues 0 8. La salut de l’hort PLAGUES Plaga Factors que afavoreixen Simptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectades el seu desenvolupamet Ambienthumititempera- Fullespicadesidescolorides. Totl’anyen Respectantelpredadors Totes turesaltesiestables Esrefugienalreversdelesfulles.Tambépro- climestem- Mosca blanca dueixenmelassesqueafavoreixenlatransmis- perats siódelanegrilla Ambientssecs.Excés Apareixenenformad’escutblancomarronde Totl’any Controlarelreversdelesfulles Bàsicamentplantesllenyosesovivaces deramificacióifullatge 4mmalreversdelesfullesitigesjoves.També sobretoten Combatreeficaçmentdesdel dejardí. tendres secretenmelassaquevacaientalesfullesde els momentdel’aparició Cotxinilla sota. canvisde Afavoreixlanegrilla. temps Lesfullesesgrogueeixenicauen. Erugues minado- Capenconcret Penetraalimbefoliarproduintunadeforma- Finalsdel Controlarelreversdelesfulles Col,rosers,pastanaguesporros,tomà- res o devoradores ció.S’observenlesgaleriesexcavadesdinsles hiverni Combatreeficaçmentdesdel quet,pomera,olivera de fulles (larves fulles. primavera momentdel’aparició d’insectes com Fullesrosegadesdesdelmarge mosques, arnes, Fruitsperforats papallones, esca- rabats..) Tractaments fitosanitaris que deixi passar l’aire. Remeneu diàriament per • I nfusió oxigenar la barreja durant 14-16 dies. El procés Trossegeu les plantes i escaldeu-les amb aigua biològics acaba quan el líquid és obscur i no fa escuma en bullint. Tapeu i deixeu en infusió durant 12 hores. sacsejar-lo. Filtreu, diluïu i apliqueu. Filtreu, diluïu i apliqueu. >Mètodes per preparar productes fitosanitaris • Purí en fermentació El procediment és igual que el del purí fermen- > Observacions generals • M aceració tat, però se n’atura el procés al cap de pocs dies. Trossegeu les plantes i deixeu-les en maceració Filtreu, diluïu i apliqueu. L es dosis indiquen sempre la quantitat de la planta amb aigua freda durant uns dies. Filtreu, diluïu i per litre d’aigua per obtenir un preparat concen- apliqueu. • D ecocció trat. Aquest s’haurà de diluir; les dilucions s’indi- Deixeu en remull les plantes trossejades en aigua quen en %. Si la dilució ha de ser del 10%, voldrà • Purí fermentat freda durant 24 hores. Després bulliu-les durant dir que per preparar 10 l de preparat final diluirem Trossegeu les plantes i poseu-les en remull en un 20 minuts i deixeu-les refredar amb el recipient 1 litre de concentrat en 9 l d’aigua. En alguns casos recipient de plàstic amb una tapa no hermètica, tapat. Filtreu, diluïu i apliqueu. s’aplicarà sense diluir. 1 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Els preparats es filtren per evitar l’obturació dels E ls tractaments no es faran a ple sol amb algunes aparells de polvorització. Els filtres han de ser fins, excepcions (per exemple, els tractaments amb cua per exemple de cotó. de cavall o amb all). Utilitzeu sempre que es pugui aigua de pluja o destil·lada. >Tractaments a base de plantes PLANTA/DOSI MÈTODE DE PREPARACIÓ DILUCIÓ APLICACIONS All Infusió 20% Malalties fúngiques, àcars i pugons. Polvoritzeu a ple sol tres dies seguits: també ruixeu el terra al Grans: 50 g/l voltant de la planta. Ceba Purí en fermentació (7 dies) 10% Malalties fúngiques. Polvoritzeu tres dies seguits. També ruixeu el terra al voltant de la planta. Bulbs: 100 g/l 5% Repel·leix la mosca de la pastanaga (polvoritzeu preventivament les plantes en procés de creixement). Camamilla Infusió 10% Per reforçar les plantes contra les malalties. Flors seques: 50 g/l Polvoritzeu preventivament durant l’etapa de creixement cada 15 dies. Caputxina Infusió 5% Repel·lent dels pugons i la mosca blanca. Planta fresca: 100 g/l Donzell Purí fermentat 20% Repel·lent de pugons, erugues, formigues i altres insectes. Polvoritzeu sobre les plantes Planta fresca: 150 g/l afectades. Planta seca: 15 g/l Decocció 20% Repel·leix la mosca de la col. Polvoritzeu preventivament. Infusió 20% Contra els àcars i el rovell (malaltia fúngica). Contra els llimacs i els cargols (ruixeu el terra). 2 8. La salut de l’hort PLANTA/DOSI MÈTODE DE PREPARACIÓ DILUCIÓ APLICACIONS Ortiga Purí fermentat 5% Per reforçar les plantes contra plagues. Planta fresca: 100 g/l Polvoritzeu plantes i sòl. Purí en fermentació (4 dies) + 2% Contra la clorosi dels fruiters. Polvoritzeu durant la brotada. decocció de cua de cavall (0,5 l de concentrat per litre de con- Contra pugons i àcars (aranya roja). centrat d’ortiga) Maceració 24 h Sense Contra els pugons. diluir Ruda Maceració 15 dies 20% Contra els pugons. Fulles fresques: 15 g/l Saüc Decocció Sense Contra els pugons. Flors: 50 g/l diluir Tomaquera Purí 12 dies Sense Prevenció contra l’arna de la ceba i el porro i els saltironets de les crucíferes. Brots de la poda. diluir Purí: 50 g/l Tintura. Deixeu macerar 8 dies. 3% Contra la mosca del porro i contra els pugons. Premseu i filtreu Tintura: 500 g/l d’alcohol Tabac Decocció amb 8 g/l de sabó 25% Contra els pugons, els minadors i la mosca blanca. 60 g/l Tramús Tritureu les llavors i emulsioneu- Impedeix que les formigues pugin pels troncs. les amb oli. Impregneu-ne draps i lligueu-los al voltant dels troncs. 3 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA > Tractaments amb productes no vegetals PRODUCTE MÈTODE DE PREPARACIÓ APLICACIONS Sabódepotassa Dissoleu20g/ldesabóenpastao50ml/lde Contraelspugons,lescotxinilles,elstripsila sabólíquid. moscablanca. Dissoleu20g(o50ml)desabóen1ld’aigua. Contraleserugues.Polvoritzeusobrelesplan- Afegiu50mld’alcoholdecremar,unacullera- tesafectades. detadecalçiunadesal. (*)Ésmoltinteressantl’acciódelsabópotàssicjaquepermetcontrolarlesplagues,sobretotsis’agafenatemps.Ésunsabó naturalfetambolisreciclatsipotassaiespotutilitzartambéperalahigienecorporal(perrentar-selesmans);lasevaaplicacióés totalmentinofensivaenlespersones.Aquestsabóespottrobarenalgunesdrogueriesoespotdemanardirectamentafàbrica (vegeulallistaderecursos,apartatadreces). > Altres mètodes • Contra cargols i llimacs - Recipients enterrats amb cervesa. - Teules o totxanes que serveixin d’amagatall en les hores de sol. • C ontra les formigues - Trampes enterrades d’aigua i mel. • Productes comercials biològics Existeixen en el mercat tot un seguit de productes autoritzats per al control de malalties i plagues aptes per usar-los en cultius ecològics (cal mirar específicament l’etiquetatge).  1. Introducció a l’horticultura ecològica 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori  L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Selecció i reconeixement de l’espai de l’hort El treball a l’hort comença amb la caracterització de l’indret que hi destinarem. S’han de tenir en compte els elements següents: el sol, el sòl, el pendent, l’aigua, la vegetació existent i els animals que hi viuen o el visiten. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Sol Elsolésundelsfactorslimitadorsdel •Quinaésl’orientaciómésapropiadapersituarl’hort? •R ealitzarunplànoldelllocidefinir:elrecorregutdelsolal creixementidesenvolupamentdeles •Enl’hemisferisudesmantéaquestamateixaorientació? llargdeldia(ambl’ajudad’ungnòmon),elspuntscardinals,la planteshortícoles.Sensesolnohiha quantitatd’horesdesoldiàries... •Perquèdeterminadesespècieshortícolessesembrendurantla hort. tardorialtresalaprimavera? •C ompararaquestesmesuresamblesdedistintesestacions. •Enunentornurbàunexcésd’insolaciópotteniralgunefectesobre •Registrarlatemperaturamitjanadiària(ladelpronòsticme- lesplantes? teorològicolaregistradaal’escola). •Registrarl’ombraqueprojectensobrel’hortelsarbresoelsedificis propersadistinteshoresdeldiaialllargdelesestacionsdel’any. Sòl Leshortalisses,enlasevagranmajoria, •Quinescaracterístiques,amésdeserfèrtil,hadetenirunsòlperal •Investigarsielsòlonesfaràl’hortésarenós,argilós,sité requereixensòlsfèrtils. bondesenvolupamentdelesplanteshortícoles? pedres,sis’inundadesprésd’unapluja. •Perquèespracticalarotaciódecultiusenunhortecològic? •Observarsil’aiguadeplujas’hiacumulai,sical,capaonva. •Observariregistrarsielsòlestàcobertpervegetacióodespullat. Pendent Éslainclinaciódelasuperfíciedelsòl. •P erquèestéencompteelpendentenelmomentdedecidir •M esurarelpendentambl’ajudad’unclinòmetre l’orientaciódelsbancalsenzonesagrícolesdependentspronunciats? (%d’inclinaciódelterreny). •Quinesserienlesconseqüènciesdenoconsiderar-lo? •D issenyarladistribuciódelsbancalsal’horttenintencompte ladirecciódelpendent. Aigua L’aiguaésunaltredelsfactorslimita- •Toteslesespècieshortícolestenenelsmateixosrequerimentshídrics? •E studiardiferentsprocedimentspertransportarl’aiguafinsa dorsperalcreixementidesenvolupa- •Q uinssónelssistemesderegadiuqueutilitzenelshortsquepro- l’hort. mentdelesplanteshortícoles.Sense veeixenverduresalatevaciutat? •Estudiarelsrequerimentsd’aiguadediferentsplantes. aiguanohihahort. •Ienaltreszonesdelpaís? •B uscarinformaciósobrelacontaminaciódelesaigüessuperfi- Ésnecessariconsiderarlapresència •D ’onobtenenl’aigua? cialsisubterràniesacausadel’úsdepesticidesifertilitzants. d’unafontd’aiguaproperaal’hort. •Quinéselsistemaméseficient?,ielméseconòmic? •R ealitzarregularmentmesuresdelsgrausd’humitatdelaterra ilasevaevolució. •Compodemdefinirlafreqüènciadelreg?Seràlamateixaduranttot l’any?Dequinsfactorsdependrà? •Comreduïmlacontaminaciódelesaigüesenunhortecològic? 6 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Vegetació Sovint,l’espaidestinatal’hortestà •Quèésunaplantallenyosa? •Dissenyarladistribuciódelssolcstenintencomptelainfluèn- rodejatplantesllenyoses(arbresiar- •Q uèésunaplantaherbàcia? ciadelsarbres. bustos)ielseusòlcobertpervegetació •E nquèesdiferencien? •R egistrarelscanvisquesofreixlavegetacióherbàciaalllarg herbàcia. delesestacionsdel’any. •P erquèalgunesespèciesherbàciessónverdesenunmomentde Lescaracterístiquesdelavegetació, l’anyidespréss’assequen? •R eservarunpetitsectordel’hortsensetreballarpercontinuar queresponenaundeterminatmoment lesobservacionsduranttotl’any. delseucicledevida,esmodifiquenal •D ’onsurtelcolorgroc,vermellomarród’unafullaverdaque llargdelesestacionsdel’any.Alguns s’assecaalatardor? •E xtreurelaclorofil·ladelafulla(plantesdefullescaduques)ia travésd’unacromatografiaidentificaraltrescomponentsque arbresperdenlessevesfullesdurantla •Comhanarribatlesplantesherbàciesal’hortdel’escola? hisónpresents tardorid’altreslesconservendurant totl’any. Animals Al’hort,hiviuen(oésvisitatper) •C ompodràinfluirlapresènciad’animalssobreeldesenvolupament •Identificarenelllocrastresdelasevapresència. animalsdomèstics(gossosigats),aus, normaldel’hort? •O bservaralgunacaracterísticadelseucomportament:sisolen insectes... •Q uinsanimalspodenafavorirlacollitaiquinspodenperjudicar-la? veniramenjarenaquestlloc,quèmengen,etc. •Q uinesrelacionss’estableixenentreelséssersviusdel’hort? •Classificarelsanimalsenútilsoperjudicialsperlesplantes. •Compodemafavorirlabiodiversitatdel’hort? Clima Elclimainflueixenelcreixementides- •Q uinsfactorsclimàticspodranafavoriroperjudicarlesplantesde •C onstruir,instal·lariutilitzaralgunsinstrumentsmeteorològics: envolupamentdelesplantes. l’hort? •Pluviòmetre(volumd’aiguarecollida). •E lvent,l’excésomancadesoli/od’humitat...? •Anemòmetredecassoletes(velocitatdelvent). •Elclimainflueixdelamateixamaneraenl’hortdel’escolaqueenels •P enell(direcciódelvent). campsd’unagricultor? •Sesuggereixcompraruntermòmetredemàximaimínima •Quinessónlesconseqüènciesdelsfactorsclimàticssobre perrealitzarlesmesuresdetemperatura. l’agricultura,elconsumil’alimentacióalspaïsosrics?Ialspaïsos pobres? •Registrarfenòmensmeteorològics. •D escriurelescaracterístiquesdelmicroclimaonestrobael centreil’horticomparar-loambeldelaciutat. •Cercarinformaciósobreelsefectesdelclimaenl’agricultura.  L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Preparació del sòl L’activitat d’aquesta etapa comença amb la neteja del terreny: treure les pedres i la vegetació existent. Pos- teriorment es delimiten els taulons (espais destinats al cultiu) i es remou el sòl. Finalment s’aporta matèria orgànica descomposta (compost) i en alguns casos es cobreix el sòl amb una capa de material vegetal sec o fresc (palla, fulles seques, virosta, herba fresca...). CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Gènesi del sòl. Roques i minerals Les roques i minerals que cobrien la •Coméselprocésdeformaciód’unsòl? •Observarexcavacionsd’edificisenconstrucció. capa superficial de la terra van sofrir •Q uinaéslainfluènciadelsfactorsformadorssegüents:lesroques,el •Observarl’efectedelesarrelsenelsmursd’edificisvells, una sèrie de modificacions (físiques i clima,lavegetació,elrelleuil’activitathumana? clavegueres,voreres,etc. químiques) que donaren origen a un •Q uèsónlesroques? •R eproduirambguixillavorsl’efectedel’erosió. material no consolidat. •Quinéselseuorigen? •Organitzarunacol·leccióderoques. El sòl és el producte de la interacció d’aquest material amb el clima i els •Comesdeuenhaverformat? éssers vius, especialment la vegetació, •Sóntotesiguals? del lloc. •Canvienambelpasdeltemps? •Quinssónelspossiblesagentsqueenprodueixeneltrencamentde lesroques? Horitzons Alsòl,s’hidiferenciencapes,méso •T otselssòlstenenelmateixperfil? •Realitzarunpouoobservarl’excavaciód’unedificiencons- menysparal·lelesalasuperfície,amb •Quinaéslaraódelsdiferentscolors? truccióiidentificarlescapesqueformenelperfildelsòl. característiquesvariables(textura, •C omhipenetrenlesarrels? •Observarimesurarelgruixdecadahoritzó. color,espessor...),querebenelnom •Comhanarribatelsfòssilsfinsallà? •Descriureelscolorsdelesdiferentscapes. d’‘horitzons’. •Observarfinsonarribenlesarrelsilahumitat. •E xplorarlapresènciad’animals(orestesd’animals)ide fòssils. •Analitzarsisónd’origenanimalovegetal. 8 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Composició del sòl Alsòlespotdistingir:unapartsòlida •Q uinéselcomponentqueestrobaenmajorproporcióenuna •Investigarlacomposiciódelsòldel’hort. (constituïdaperunafracciómineral mostradesòldel’hort? •Compararambdiferentsmostres. iunaaltrad’orgànica)iespaislliures (quepodenestarocupatsperaigua oaire).Lafracciómineralpresenta partículesdediversesgrandàries:sorra (fracciómésgruixuda),llim(fracció intermèdia)iargila(fracciómésfina). Propietats físiques: textura i plasticitat Texturaéslaproporciódesorra,llim •Q uinapossibilitattédesermodelatelsòldel’hort? •D efinirlasensacióaltacte(textura)quedeixenlesmostres iargilaquecontéunadeterminada •Coméslasevatexturaiplasticitat? humidesalterra,presesadiferentsprofunditats. mostradesòl. •Determinarquinaéslamésilamenyssuau. Plasticitat: és la capacitat del sòl per ser •Modelariposteriormentdeterminarsil’objectemantéla modelat. sevaforma;si,quans’eixuga,estornadur,esclivellaoes L’argilahumidaésl’únicmaterialplàs- descompon. ticenelsòl. Propietats físiques: color Larocamare,elcontingutdematèria •Quinespropietatstéunsòlsiésmarrófosc,grisovermell? •Registrarelcolordelsòldel’hort. orgànicailacondiciódeldrenatgesón •B uscarinformacióperexplicarlespropietatsd’unsòlapartir propietatsdelsòlqueestanrelaciona- delseucolor. desambelseucolor. Aigua del sòl •E nunhort(A),ambunsòlpredominantmentsorrencienunaltre •M esurarlavelocitatdepenetraciódel’aiguaenlesmostres Infiltració hort(B),ambunsòlpredominantmentargilós,esdesenvolupen desòlenlesqualsvaserdefinidalasevacomposició. cultiusdepastanagues.Enambdóscauunaplujatorrencial.Al’hort Éslavelocitatdepenetraciódel’aigua •Formularhipòtesissobreelspossiblesmotiusquecausen A(ambsorra)se’ncullen40tn/haial’altre(B),argilós,5tn/ha.Quina enelsòl. quelesvelocitatssiguindiferents. podriaserlacausadeladiferènciaderendiment? •Esbrinarcominflueixaquestacaracterísticasobrelafreqüèn- •Quinessónlescaracterístiquesidealsquehauriadetenirunsòl ciaderegadiu. destinatalcultiudepastanagues? •Cercarmajorinformacióentextossobreeltema. •Ilesdeldestinatalcultiudebledes? 9 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Erosió eòlica i hídrica L’erosióésl’acciódegradantdelventi •Desprésdefortsvents,enquinsòlestrobaranmésevidènciesdela •D issenyarunaexperiènciapersabersis’erosionadela del’aiguaalaqualestansubjectesels sevaacció:enund’argilósoenunsòlambméssorra?(Considerar mateixamaneraunsòldespullatqueunambvegetació.Per sòlssensevegetaciói/oambpendents igualtatenlarestadelsfactorsambientals.)Perquè? exemple:col·locarenunasafataterrasolai,enunaaltra,una pronunciats. •Q uèpassariaenelsmateixossòlssicaiguésunaplujatorrencial? porciódeterraambvegetació.Regarabundantmentamb unamateixaquantitatd’aiguaiaunaalturasimilar.Descobrir •Q uinafunciócompleixlacobertavegetalcol·locadasobreelsòlde quinadelesduessafatestindràforatsmésprofunds. l’hortdesprésd’haver-loremogut. •Compararlaquantitatielcolordel’aiguarecollidaenamb- •S ielterrenytéunpendentpronunciat,comespodriaatenuarl’acció dóscasos. delventi/odel’aiguasobreelsòl? •E sbrinarquèpassasiesmodifical’angled’inclinaciódeles safates. •Dissenyarunaexperiènciapercomprovarelsefectesde l’erosióeòlica. •Suggerimentsperalmodel:omplirlessafatesambterraso- rrenca.Sembrarescarolaosègol.Col·locarunventiladoroun assecadordecabellsdemaneraqueladirecciódelventsigui horitzontal.Treureconclusions. Matèria orgànica del sòl Lamatèriaorgànicadelsòlestàcom- •Q uèvoldircompostar? •Descriureelprocés. postapermicroimesoorganismes, •Q uinsmaterialsespodencompostar? •F eruncontroldelesdiferentsvariables. arrelsdeplantes,totmaterialprovinent •Q uinéselprocésquesucceeixdinsd’uncompostador? •Registrarlesdades. d’organismesmortsielsseusproduc- tesdetransformació,descomposiciói •Q uinsfactorssóndeterminantspercompletarelcicleques’inicia •R epresentar-lesgràficament. resíntesi.Lamatèriaorgànicaestàdes- amblamatèriaorgànicaifinalitzaambl’adob? •E xtreureconclusions compostaperacciódelsmicroorganis- •C ombeneficiaalesplantescréixerenunsòlricencompost? mesiprodueix,d’unabanda,elements mineralsi,del’altra,humuscomplexos. Aquestscompostos,d’estructuramolt complexaiestable,esdescomponen, peròmoltméslentamentquelama- tèriaorgànicafresca. 80 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Animals del sòl Alsòlhiconviuendiferentsinverte- •Q uinéselcicledevidadelsartròpodes?,ieldelsmoluscs?,ieldels •D efinirelllocenquèse’lstroba:capessuperficials,capesmés brats:artròpodes,moluscsianèl·lids. anèl·lids? profundes,sotalesfulles,protegitssotaunapedra. •D equès’alimentenencadaestadi? •Registrarlescaracterístiquesdellloc:humit/sec,protegit/ •S is’alimentendematerialvegetalviu,se’lshauràdecombatre? desprotegit,fosc/lluminós. •P erquèicomesfarà? •O bservarsiestrobasoloambaltresindividusdelamateixa espècieoambaltresespècies;siviuenaquestllocohivaper •Quisen’alimenta? cercaralimentopercapturarunapresa. •D eterminarlasevareaccióimmediataenelmomentenquè se’lvisualitza:fuig,esfaelmort,emetsons,ésagressiu... •Observaridescriurelessevescaracterístiquesexternes. •Identificar-loambajudad’unaclaudedeterminació d’organismesdelsòl. •Reproduirelseuhàbitat. 81 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA SEMBRA I PLANTACIÓ Una vegada conclosa la preparació del sòl, se sembren i planten diverses verdures i hortalisses. En aquesta etapa es poden estudiar les distintes formes de reproducció, la formació de nous individus. Aquesta es pot dur a terme de diferents maneres: a partir de llavors -reproducció sexual- o a partir d’òrgans vegetatius (tiges, fulles, arrels) -reproducció asexual-. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Llavors Característiques externes i estructura •Q uinaéslafuncióquecompleixcadaunadelespartsdelallavor? •Agruparllavorssegonsdiferentscriteris:duresa,grandària, interna •C ompodemcontribuiraconservarlesvarietatsautòctones? color,forma,textura... Les llavors varien de grandària, des •P erquèésimportantlaconservaciódelesvarietatsautòctones? •T allarllavorsperlameitat,observariregistrarcomsónper de gairebé invisibles fins a alguns dins. •Compotinfluirlaintroducciódellavorstransgèniquessobrelabio- centímetres. Les parts essencials diversitatlocal?Ieneldesenvolupamentsocialieconòmiclocal? •F ormularhipòtesissobreelcreixementd’unaplanta. són el tegument, l’embrió i el teixit •R elacionarlesdiferentspartsd’unallavorielcreixement d’emmagatzematge de substàncies de d’unaplanta. reserva.. •Experimentarambtècniquesdedeshidratacióiconservació dellavors. •Cercard’informaciósobreconservaciódelpatrimonigenètic. •Organitzarundebatsobreelstransgènics(organismesmodi- ficatsgenèticament). Germinació Éselprocéspelquall’embrióreprèn •Quinaéslaseqüènciad’apariciódelesdistintespartsd’unaplanta? •Anticipar,desquesesembra,elscanvisquesofreixenles elseucreixementfinsquelaplàntula plantesderavesalllargdelseucicledecreixementidesen- s’estableix. volupament(desdellavorallavor). Enlesetiquetesdelsenvasosdellavors, •Representargràficamentaquestaanticipació. hifiguraladatadevenciment. •C ompararaquestregistreambelrealitzatamblesplantesde ravesdel’hortalllargdelcicledecreixementidesenvolupa- ment. •Fergerminadors:registrarlaseqüènciad’apariciódeles distintespartsd’unaplantaicaracteritzar-les. 82 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Condicions requerides per a la germinació Lesllavorsrequereixendeterminades •Q uinespràctiquesagrícolesespodenrealitzartantperevitarcom •Dissenyarexperimentspercorroborarlainfluènciadels condicionsambientalspergerminar. percontrolaraquestefecte? factorsambientalsenelprocésdegerminació:llum,aigua, •Q uinainfluènciatésobrel’emergènciadelesplàntules? substrat,temperatura... •A ls5diesd’haversembratunsobrederaves,varenemergirnomés duesplàntules.Quinespodrienserlescauses? USOS Lesllavorspodenserutilitzadescoma •Quinesllavorssónutilitzadescomaaliment? •Cercarinformacióaenvasosdediferentsproductesper aliment,peral’obtenciód’olisindus- •Iperal’obtenciód’olisindustrials,comestiblesidetintures? esbrinarsis’elaborenambalguntipusdellavor. trialsicomestibles,enlafabricacióde tintures,etc. DISPERSIÓ Elvent,l’aigua,elsanimals,l’homei •D urantlaprimaveravarenaparèixercardsitrèvols.Aquèesdeu? •Dissenyariconstruirmodelsdefruitsollavorsquesuren l’oberturaexplosivad’algunsfruitssón al’aigua,ques’adhereixinalanostrarobaoalapelld’un elsmecanismesdedispersiódefruitsi animal,quesiguintransportadespelvent,quesiguindisper- llavors. sadesperl’explosiód’unfruit,quesiguinmenjadesperun animalidesprésexcretades... REPRODUCCIÓASEXUAL •Comesreprodueixenlesmaduixes,l’all,lapatatailescarxofes? •C ol·locarenaiguadiferentstiges,arrels,fulles,etc.iobservar •L esplantesqueenvoltenl’hortespodentambéreproduirdeforma elsseuscanvis. asexual? •F erunpetitviverutilitzantdiferentstècniquesdereproduc- cióasexual(divisiódemata,esqueixos,rizomes,...) 83 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DEL CULTIU Després de treballar intensament en la preparació del sòl i en la sembra, comença una llarga etapa en la qual les activitats a realitzar són: regar, abonar, eliminar males herbes, esclarissar... Durant el cicle de creixement i desenvolupament, les plantes sofreixen canvis morfològics i fisiològics. En aquesta etapa, es poden estudiar els diferents requeriments de les plantes, alguns processos -fotosíntesi-, la seqüència del cicle vital, les carac- terístiques de les comunitats, les relacions entre elles, etc. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Aigua Les plantes requereixen aigua. •Siuncultiud’enciamscreixenunsòlpredominantment •Portaralgunesmalesherbesihortalissesdel’hort.Com- L’aigua hi circula pel xilema -teixit de conducció-, desorraiunaltrecultiuidèntichofaenunsòlmolt pararladensitat,laprofunditatil’extensiódelesarrels s’evapora pels espais intercel·lulars de la fulla i es difon predominantmentargilós,quindelsdoss’haderegar d’unesialtres.Treureconclusions. com a vapor d’aigua, a l’atmosfera, a través dels esto- ambmésfreqüència? •Inventarunaplantaquepuguiextreureaiguaa50cm mes. •Aquèpotserdegutqueaquestafreqüènciasiguidife- delasuperfíciedelsòl,unaaltraquepuguiviureenun La quantitat d’aigua que flueix depèn de la seva dis- rental’hivernial’estiu? desert,unaaltraquepuguiviureenunlloconfacimolta ponibilitat en el sòl, de les característiques de la planta •Q uinessónlesbarreresquetenenlesplantesper caloriploguipoc. (desenvolupament radicular, presència d’espines, teixits evitarlatransferènciadevapord’aiguadelafullaa •Fercréixerdiferentstipusdeplantesenrecipientsque amb capacitat per acumular-ne, cutícules gruixudes, l’atmosfera? tinguinunacaratransparentquepermetiveureeldes- etc.) i de les condicions atmosfèriques (temperatura, •Detotal’aiguaqueabsorbeixunaplantaquin% envolupamentdelesarrels. velocitat del vent, concentració del vapor d’aigua, entre s’alliberaatravésdelafullaiquin%s’utilitzaenels d’altres). processosmetabòlics? Les plantes utilitzen l’aigua per poder realitzar tots els seus processos metabòlics. Així, per completar l’aportació d’aigua realitzada per les pluges i mantenir el sòl amb un nivell d’humitat adequat, es rega. 8 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Nutrients Lesarrelsdelaplantaabsorbeixenaiguaisubstàncies •Perquènoésrecomanablerealitzarelmateixcultiu •Fabricarcompostapetitaescala. mineralsdissoltes.Aquestessubstànciesmineralsprove- enelmateixlloc,demaneraconsecutiva(perexemple, •Discutirquèsucceiriaenunecosistemasinoexistissin nenfonamentalmentdeladescomposiciódelamatèria “enciamsobreenciam”)? elsdescomponedors orgànica,peracciódelsmicroorganismes.Nomésuna •C oméselprocésdedescomposiciódelamatèriaorgà- petitapartdelafracciómineraldelsòlésaprofitada. nica? Unerrorfreqüentésconsiderarquelesplantespoden •Dequinesmaneresdiferentsespotfertilitzarunsòl? prendreperellesmateixeslessubstànciesorgàni- quesdelsòl.Noméselsmicroorganismessóncapaços •Quinssónelsavantatgesielsinconvenientsdelsdife- d’utilitzarlamatèriaorgànicacomafontdematèriai rentsmètodes? energia.Amés,perquèelsnutrientssiguinprofitosos peralsvegetalshandepresentar-seenformaiònica:el nitrogencomanitratiamoni;elfòsforcomafosfat;etc. Aquestselementsmineralsabsorbitsperlaplantasón utilitzatsendiferentsprocessos:elnitrogenenlasíntesi deproteïnes;elfòsforenlatransmissiódel’energia;el potassienlaregulaciódelafotosíntesis,entrealtres. Lesverduresqueescultivenal’horttenendiferents requerimentsnutritius.Algunessónmésexigents,com l’espinac,l’enciamilapastanaga,ialtresmenys,comels pèsols. Enelshorts,unamanerahabitualdefertilitzarelsòlés agregant-hicompost.Lasevafabricacióconsisteixasot- metreresidusorgànicsaunprocésdedescomposició. 8 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Fotosíntesi Elprocésfotosintèticésunconcepteteòricicomplexque •Cominflueixenenelcreixementieldesenvolupament •S embrarunbancald’enciamsquerebi6horesdesol, noespotaprendremitjançantl’observacióempírica. d’unaplantalallumilatemperatura? iunaltrequeenrebinomés1horadiària.Compararla Tenintunhortal’escola,suggerimprestaratencióala •Perquèescobreixelsòlperalcontroldemalesherbes? grandàriadelesplantesenelmomentdecollir. influènciadelsol,l’aigua,elsnutrientsilatemperatura •Quinsserienelsinconvenientsdenodescobrirelbancal •U tilitzantelsregistresestacionalsdelaquantitatd’hores sobreelcreixementidesenvolupamentdelesplantes. sembrat? desoldiàriesilatemperaturamitjanadiària,comparar: Lespartsverdesdelsvegetalstransformenl’energia •Elritmedecreixementdelesfullesd’enciamd’uncultiu solarenenergiaquímicaenincorporaralessubstàn- sembratalmaigil’altreal’octubre. ciesquejasóndinsdelaplantaeldiòxiddecarboni •Eltempsfinsalacollitad’uncultiuderavessembraten queprenendel’atmosfera.Sintetitzenaixíhidratsde lesmateixesdates. carbonisimples,iapartird’aquestsprodueixenlaresta •Treureconclusions. demolèculesorgàniquescomplexes.Aquestprocésestà regulattantperfactorsexternscominterns:temperatu- •Determinarquantpesaunaplantad’enciamalcapde ra,intensitatdelallum,disponibilitatd’aiguainutrients, dosmesosd’haverestatsembrada,ienelmomentdela distribuciódelesfulles,quantitatdepigmentsfotosintè- collita. tics,entrealtres. Lesmolèculesorgàniquescomplexesesdistribueixen entreelsòrgansdelaplanta(fulles,tiges,arrels,florsi fruits)segonsl’espècie,l’etapadecreixement,eldesen- volupamentenquèestrobenilescondicionsambien- tals. Unapràcticadel’agriculturaorgànicaconsisteixacobrir ambunacapadematerialvegetallasuperfíciedelsòl desprésdesembrar.Unavegadaemergideslesplàntu- les,esdescobreixen. Seqüència flor - fruit - llavor Alafloresprodueixlafecundaciódelsòvulspelsgrans •Quinapartdelaplantaensmengem? •Realitzarunavisitaalmercatoportarunaàmpliavarie- depol·len.Elsòvulsfecundatsmadureniestransformen tatdevegetals. enllavors.Alavegada,l’ovarimadur,quecontéelsòvuls •Observar,descriure,classificar. fecundats,donaràorigenalfruit(angiospermes). •Reconèixersielquemengemésunfruit,unaflor,llavors, fulles... 86 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS CARACTERÍSTIQUESDELACOMUNITAT Percomprendrecomésicomfuncionalacomunitatbiò- •Q uinescaracterístiquesdelesplanteshortícoless’han •Registrarlaformadelesprimeresfullesidelesfulles ticadel’hortcalreconèixer-la,delimitar-laidescriure-la. dereconèixerpereliminarlesmalesherbes? vertaderesdelesverduresdel’hort. Composició •Quinssónelspassosquecalseguirperconèixersiimpli- •Definirlacomposicióvegetaldel’hort(incloureplantes caalgunriscenelcreixementidesenvolupamentdels hortícolesimalesherbes). Perdefinir-laésnecessariconèixerlesespèciesvegetals vegetalslapresènciadelarves,pupes,ous,etc.? •Identificarlapresènciadelarvesipupes. cultivadesiespontàniesi/olesespèciesanimalsquehi podemobservar.Responalapreguntaquèhiha? •Esbrinardequès’alimenten. Ésindispensableidentificar-lesendiferentsèpoquesde l’any,jaquelescomunitatspresentenaspectesesta- cionalsdiferents:estatdellavor,vegetatiu,floració;ous, pupes,larvesd’insectes,individusadults,etc. Estratificació Fareferènciaaladistribucióensentitverticaldelsindivi- •Quinsiquantssónelsestratsqueespodenidentificara •Esquematitzarelsestratsaerisdel’hortalaprimavera. dusd’unacomunitat,tantaèriacomsoterrània. l’hort? •Esquematitzarelsestratssoterranisdel’hort. Abundància •L’abundànciademalesherbesperjudicaràlesplantes •E nunasuperfícieaproximadade50x50cm,determinar Fareferènciaalnombred’individusd’unapoblacióen hortícoles? l’abundànciadeverduresidemalesherbes. unllocdeterminat. •Serànecessaricombatre-les? •Establirelpercentatged’unesid’altres. ALGUNESRELACIONSENTREINDIVIDUS D’UNAOMÉSESPÈCIES Competència Elcreixementieldesenvolupamentdelesplantesdel’hort •Quinessónlescaracterístiquesmorfològiquesdeles •Compararelcreixementdelesplantesd’unbancal potdisminuirencompetirentreellesperrecursosescassos. plantesd’espinacsqueexigeixenuncontrolrigorósde d’espinacsesclarissats(onladistànciaentreplantesés Elsfactorspelsqualscompeteixensónl’aigua,elsnutrients, lesmalesherbesperobtenirunrendimentadequat? de25cm)iunaltresenseesclarissar. lallum,elsagentspol·linitzadors,l’espai,entrealtres. •P erquèenunhortecològicespractical’associacióde •Justificar. Així,perexemple,quansembremravesdemaneramolt cultiusiquinarelaciótéamblacompetència? densa,algunsnoarribenaformar-se;lesfullesdelsencia- msquecreixenmoltjuntessónpetitesigroguenques... Unapràcticacomunaenl’horticultoraéseliminarles plantesenexcés. 8 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Simbiosi Ésunarelacióenquèduesespèciesesveuenafavorides •Enquinsaltresindividusesprodueixenrelacionssim- •D etectarenlesplantesdepèsolsdel’hortcomesmani- comaresultatdelasevacoexistència.Perexemple,les biòtiques? festalarelaciópèsol-Rhizobium. plantesdepèsolssolenrelacionar-seambunmicroorga- •Investigaraltrescasosderelacionssimbiòtiques. nismedelsòl(Rhizobium).Aquestbacterihabitaenl’arrel delspèsols.Enaquestarelació,elspèsolssubministren hidratsdecarbonialsbacterisiaquestsproveeixenla plantadelessubstànciesnitrogenades.Així,elspèsols podencompetirmésfavorablementamblesmales herbes,jaque,entenirunsubministramentextrade nitrogen,podrantenirunmajorritmedecreixement. Parasitisme Éslarelacióques’estableixquanunindividud’unaespè- •Quinessónlesrelacionsdeparasitismequepoden •Detectarlapresènciadeparàsitsenlesplantesdel’hort. cieviutotalasevavidaogranpartd’aquestaacostao donar-seenunhort? •Investigaraltrescasosdeparasitisme. alimentant-sed’unindividud’unaaltraespècie,causant-li •C omse’lspotidentificar? danys,peròsensequenecessàriamentelmati. Depredació Éslarelacióques’estableixquanunindividud’una •Quinssónelsavantatgesielsinconvenientsd’un •Detectarlapresènciadedepredadors. espèciematai/odevoraindividusd’altresespècies, mètodedecontrolbiològicid’unaltredequímic,per •Esquematitzarlacadenaalimentàriadel’hortelmesde demaneratotaloparcial.Elsdepredadorsquecausen controlarlesplaguesdel’hort? junyicomparar-laambladelmesdenovembre. majorsdanysalesplantesdel’hortsónlesformiguesi elsllimacs;tambéelvisitendepredadorsbenèficscomla marieta,laxinxaid’altresques’alimentend’animalsque sónperjudicialsperalscultius. Les etapes necessàries per al funcionament del “sistema ecològic hort” són: 1) recepció d’energia i matèria; 2) producció de matèria orgànica pels productors; 3) consum d’aquesta matèria pels consumidors i la seva pos- terior elaboració; 4) descomposició de la matèria orgànica en els seus components inorgànics, i 5) transfor- mació d’aquests en formes aprofitables per a la nutrició dels productors. Però quina és la recepció d’energia i matèria necessàries perquè el “sistema hort” funcioni? L’ENERGIA SOLAR, L’ESFORÇ CORPORAL, ELS ADOBS, LES LLAVORS, L’AIGUA, ELS PESTICIDES ORGÀNICS… 88 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori COLLITA I ELABORACIÓ DE PRODUCTES Després de molts mesos de feina intensa, arriba el moment de la collita i de les possibles transformacions dels productes. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Collita •Enquinmomentdelcicledecreixementidesenvolupa- •Investigarentextoselsmotiusdelesdiversesestratè- Lacollitaconsisteixarecol·lectarelsfruitsoaltresparts mentesfalacollitadelesdiversesplantesdel’hort? giesdecollita. d’unaplanta,quantenenunamaduresaodesenvolupa- •Perquèescullenendiferentsmoments? •Compararlalongituddelciclefinsalmomentdecollita mentapropiatsperserconsumits. •Comagruparíemlesplantesqueesconsumeixense- delsdiferentsvegetals. Hihadiferentsmètodesdecollita.Perexemple,quanes gonsaquestsmètodesdecollita? •T enirencompteaquestesdadesenlaplanificaciódel cullenravess’arrencalaplantasencera;enelspèsols,es calendarianualdecollita. cullennoméselsfruitsmadurs,i,enelcasdeljulivert,es tallenlesfulles. Comercialització Éselcircuitquerecorrenelsproductes,desdelproduc- •D’onvénenionescomercialitzenelsproductesque •Esbrinarelprocésdecomercialitzacióalavostraciutat. torfinsquearribaalconsumidorfinal. consumim? •Indicarleszonesproductoresdeverduresihortalisses. Enelprocésdecomercialitzaciódelsproductesde •Quinssónelsavantatges(econòmics,socials,ambientals, •Investigarirepresentarenungràficlesvariacionsesta- l’hort,hipodenintervenirdiferentsagents. sobrelasalut…)deconsumirproducteslocalsiecolò- cionalsenelpreudeltomàquetod’altresproductes(es gics? podenobteniraquestesdadesalesbotiguesdelbarri). •C omespodenreconèixerelsproductescultivatsde •P ensartresraonsperlesqualsesprodueixenaquestes formaecològica? variacionsestacionals. •Q uinadiferènciahihaentrel’agriculturaecològicaila •C ompararelspreusdelsproductesquevénend’horts integrada? ecològicsid’altresqueutilitzentècniquesconvencio- nals.Justificarlescauses. •Entrevistarproductorsd’hortsqueutilitzentècniques diversesianalitzarelsseusarguments. 89 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Industrialització Perpreservarelsalimentss’utilitzendistintestècniques •Q uinsprocessosindustrialsesrealitzenpertransformari •Elaborartomàquetsenconserva. detransformacióid’emmagatzematge. conservarelsproductesdel’hort? •Investigardiferentstècniquesdeconservació. Existeixunareglamentacióqueobligaaincorporar •Enquinsenvasosse’lspotcomercialitzar? •R ealitzarconservesutilitzantsal,vinagre... enelsenvasostotaunasèried’informaciórelativaal •Quinainformacióofereixenelsdiferentsenvasosde •A nalitzarlainformacióquedonenelsdiferentsenvasos. producte(ingredients,informaciónutricional,datade producteselaborats? caducitat,procésd’elaboració...)ialfabricant •Investigarl’impacteambientalqueprovocalafabricació •Quinsmaterialss’utilitzenperemmagatzemarelspro- iutilitzaciód’envasosdecartró,tela,metall,fusta,plàstic, Eltransportmoltesvegadestambéformapartd’aquest ductes? bric... procés,ambelconseqüentconsumenergèticqueaixò •Quinsavantatgesiinconvenientspresentendesd’una representa. •Investigarl’impacteambientalquerepresentateniral perspectivasostenible? mercatduranttotl’anytotselsproducteshortícoles Consum Ladisponibilitatdeproductesqueprovenendelshorts •Perquèésimportantincorporarverduresaladieta •Cuinarverduresutilitzantreceptesdediferentscultures. ésàmpliaivariada,perònototsesconsumeixenen diària? •Elaboraruncalendaridecollites. lamateixaquantitat.L’anomenadacuinamediterrània •P erquèésimportantincorporarproductesvariatsde •Elaborarreceptesdecadaestaciósegonselsproductes incorporamoltsproducteshortícoles. l’hortaenladieta? delatemporada. •Quinésl’origendelsproducteshortícolesqueesconsu- meixenaEuropa? 90 1. Introducció a l’horticultura ecològica 10. R ecursos: bibliografia, webs i adreces d’interès 91 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA RECURSOS: BIBLIOGRAFIA, WEBS Jardineria i coneixement de la vegetació mediterrània I ADRECES D’INTERÈS • AUTORS DIVERSOS (1996). Un mar de boscos. Programa educatiu Bibliografia internacional sobre els boscos mediterranis. Madrid: WWF/Adena. • CAPDEVILA, R.; BALLART, E. Juguemos con las plantas. Barcelona: Destino, c1994 [???] . 43 p. Horticultura • DEL CARMEN, LM. La recerca al sòl. Barcelona: Teide, 1984. • BUENO, M. El huerto familiar ecológico: la gran guía práctica del cultivo natural. Barcelona: RBA, 1999. 415 p. • P ALMINTERI, F. Cómo proyectar y realizar un jardín. Barcelona: De Vecchi, 1998. 95 p. • BUENO, M.; ARNAU, J. Agenda del huerto y el jardín ecológicos. Barcelona: RBA Integral, 2003. 95 p. • WILKES, A. El meu primer llibre de jardineria. Barcelona: Molino, 1992. 48 p. • CABALLERO DE SEGOVIA, G. El huerto ecológico fácil. Palma de Mallorca, 2002. Per adquirir el llibre: www.culturadecamp.net. Webs d’interès • C EIDA. Eskola baratzea = Huerto escolar. Comunidad Autónoma del Horticultura i compostatge País Vasco. Departamento de Ordenación del Territorio, Vivienda y Medio ambiente., 1998. 68 p. - w ww.agrariamanresa.org: web de l’Associació d’Amics de l’Escola Agrària de Manresa que està especialitzada en agricultura ecològica. Hi ha molta • “ Es Corralet”: una aplicació didàctica d’horticultura ecològica. Palma de informació i també, una xarxa d’intercanvi de llavors ecològiques. Mallorca: els autors, 2002. 288 p. - A ssociació Vida Sana. Clot, 39. Tel.: 93 245 06 61. Organitzen cursos a • M . L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994). distància i postgraus d’agricultura biològica. La seva web és molt interessant • M ASSANÉS, R.; MIRALLES, J. “Conreem l’escola”. Perspectiva ambiental. 1999, (www.vidasana.org ), disposa de la secció “Secretos del Hortelano” en què es núm. 15, p. 19-24. troben molts consells pràctics. També hi ha bibliografia que es pot sol·licitar per Internet. • ROMERO, J.; MIRALLES, J. Permacultura. Perspectiva ambiental. 2001, núm. 21. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, Fundació Terra, 1995-. - www.ccpae.org: web del consell català de la producció agrària ecològica. [Suplement de la revista Perspectiva Escolar]. - www.compostadores.com web d’una empresa de Castelldefels dedicada • ROMERO, J. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. Fundació exclusivament al compostatge. Són a l’av. de la Pineda, núm. 40, de Terra (2002). T. 936 011 636. Castelldefels. Telèfon 93-6650160. Hi podeu trobar informació sobre el procés i tenen una gran varietat de compostadors a bon preu. • La fertilidad de la tierra (revista trimestral d’agricultura biològica). Tel.: 948 70 37 02. - www.culturadecamp.net: web dedicada al mètode de les parades en crestall. 92 1. Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès - w ww.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de tots Herbaris virtuals fets per escoles: els quaderns d’educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF (els números 15, dedicat a l’agricultura, i el 21, dedicat a la permacultura, parlen - w ww.fundaciocollserola.es/herbari: herbari virtual creat pels alumnes de les de l’agricultura ecològica). També hi ha un apartat de publicacions i se’n pot escoles d’aquesta fundació. descarregar el llibre El rebost de la ciutat. - w ww.xtec.es/ceiplarouredasabadell: aquesta escola de Sabadell ha realitzat un - www.gencat.net/darp: web del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. herbari amb els arbres i les plantes del pati del centre. Té un apartat dedicat a la producció agrària ecològica. - w ww.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola: web amb herbari virtual creat per - w ww.horturba.com: web per conèixer el sistema de taules de cultiu amb reg aquesta escola. També ens permet accedir a altres herbaris virtuals. incorporat i amb informació general sobre els cultius [conreus]. - www.infoagro.com: web específicament agrícola de caràcter més tècnic per Adreces d’interès trobar informacions més específiques sobre tot tipus de cultiu. - BAUHAUS. Pg. de la Zona Franca, 99-105. Tel. 93 223 19 23. Tenen molta - www.productosflower.com: empresa dedicada als productes fitosanitaris varietat d’eines i complements, compostadors i dipòsits per acumular aigua. que ha desenvolupat una gamma de productes biològics autoritzats per la No és gaire adequat si hi voleu comprar terra. reglamentació de la Unió Europea. - B ordas Plantes i Flors. Av. del Metro s/n (al costat de la parada de metro - www.terra.org: web dedicada a temes d’ecologia que té una ecobotiga on es Sta. Eulàlia, L1), Hospitalet de Llobregat. Tel.: 93 331 43 92. Tenen planter poden adquirir, entre d’altres coses, compostadors a bon preu. d’hortalisses i tota mena de material. - Burés, SA. Sant Boi de Llobregat. Tel.: 93 640 16 08. Empresa especialitzada en Jardineria i coneixement de la vegetació mediterrània terres i adobs naturals. Per a grans quantitats. - w ww.bcn.es/parcsijardins: web de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de - Ca l’Agustí. Pere IV, 429-431. Barcelona. Tel.: 93 266 07 57. Tenen planter Barcelona. i llavors d’hortalisses i tota mena de material de jardineria (adobs, terra, testos...). Informen sobre temporades de sembra i plantació. Té l’avantatge de - w ww.elsafareig.org: web creada per uns mestres que recull [aplega] temes de tenir un petit aparcament per al cotxe. jardineria i coneixement de la natura. Té un recull d’experiències d’escoles. - C ereals i pinsos Martí. Major, 102. Molins de Rei. Tel.: 93 668 20 29. S’hi pot - w ww.infojardin.com: web amb informació completa sobre jardineria i amb un comprar palla per cobrir la terra (mulching). apartat d’horticultura (no és específica de cultiu ecològic). - Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix. Aquest centre educatiu està dedicat a la jardineria, participa en l’Agenda 21 Escolar i té un viver de plantes que es venen a molt bon preu. Per demanar pressupost a l’Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix, contacteu amb Nicolau García (responsable d’obra externa) o bé amb Cristina Broquetas (coordinadora pedagògica). 93 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Tel.: 93 570 70 02, fax: 93 593 42 08. Adreça: camí Can Girona s/n, Santa Maria - Mayolas. Via Laietana, 57. Barcelona. Tel.: 93 317 39 92. Casa especialitzada en de Martorelles. Web: www.bcn.es/castellsantfoix (hi ha un plànol de situació). instal·lacions de reg i cultius ecològics. Hi trobareu les eines necessàries, adobs naturals, productes fitosanitaris biològics, taules de cultiu i llavors ecològiques. - Hivernacle, Centre de Jardineria. Melcior de Palau 32-36, 08028 BCN. Tel.: 93 Podeu obtenir descomptes per ser escoles. 491 21 78. info@hivernacle.net, www.hivernacle.net. Tenen plantes de tot tipus (aromàtiques també); realitzen projectes. - S ADNACO, SAT. Serra Barona, s/n. Sentmenat (Barcelona). Tel.: 93 715 22 72. Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats. - Horticultor Isart. Ctra. de Vallvidrera, s/n. Sant Just Desvern. Tel.: 93 371 83 64. És un bon lloc per comprar-hi plantes per al jardí: bon assortiment de planta - S uministros ILAGA. Passeig de Sant Joan, 12. Barcelona. Tel.: 93.232.74.11. mediterrània i arbres fruiters. Tenen tota mena de material i equipament de jardineria, també compostadors, així com una gran varietat de llavors. Tenen una àmplia gamma d’eines, terres i - Kanda flors. República Argentina, 91-93. Tel. 93 291 81 50. Tenen força varietat contenidors. Si factureu com a escola, us fan descompte. de terres i contenidors. - La Industrial Jabonera. Tortosa. Tel.: 977 44 02 28. Fabriquen sabó potàssic per fer tractaments fitosanitaris. Els podeu fer comandes, que serveixen a domicili: surt molt econòmic i a més pot servir com a sabó natural per rentar-se. - LEROY MERLIN. Centre de bricolatge i jardineria. Tenen bon assortiment d’eines, tanques de vímet, terres, compost i altres complements. www. leroymerlin.es Centre Comercial Sant Boi Parc Comercial Montigalà Av. de la Marina, 17 Av. de la Comunitat Europea s/n. 08830 Sant Boi 08917 Badalona Tel.: 936 548 830 Tel.: 933 412 000 9 1. Introducció a l’horticultura ecològica 11. A nnex 9 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA > Arbustos mediterranis o adaptats. Característiques bàsiques. NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC TIPUS FLORACIÓ PORT PETIT PORT MITJÀ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUM Sol ombra Callistemon rigidus ap E • • Lilà Syringa vulgaris ac E • • Escallonia sp. ap E • • Llorer Laurus nobilis a/A p P • • • Buddeleja davidii ac E-T • • Tamariu Tamarix sp. a/A c P-E • • • Saüc Sambucus nigra a/A c P • • • • Pyracantha sp ap E • • Forsythia sp. ac H • • • Xeringuilla Philadelphus coronarius ac H-P • • Corona de núvia Spiraea sp. ac E • • Aladern Rhamnus alaternus a/A p E * • • • • Coralet Berberis sp. ap P • • • • Maria Luïsa Lippia citriodora ac E • • • Cotoneaster sp. ap E • • • • Boix Buxus sempervirens ap P* • • • Cubana Aucuba japonica ap P* • • Portulacaria afra ap E* • • • Prunus laurocerasus a/A p P • • • Estepa Cistus sp. ap E • • Sàlvia Salvia officinalis ap E • • Lantana sp. ap P-E • • Espígol Lavandula sp. ap P • • Espernellac Santolina chaecyparissus ap E • • 96 1. Annex NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC TIPUS FLORACIÓ PORT PETIT PORT MITJÀ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUM Sol ombra Euryops sp. ap E-T • • • Donzell Artemisia arborescens ap E-T • • Galzeran Ruscus aculeatus Ruscus hipoglossum ap P* • • Ruda Ruta graveolens ap E • • • Bruc Erica sp. ap P • • Marfull Viburnum tinus ap T-H-P • • • Murta Myrtus communis ap P • • Llentiscle Pistacea lentiscus ap P* • • Euonymus sp. ap P* • • Fatsia japonica ap T* • • Coronil.la Coronilla valentina ssp. glauca ap P • • Gessami groc Jasminum mesnyi ap enredadera P • • Gessamí Jasminum officinale al sp/c voluble E-T • • • Buguenvil.lea Bougainvillea sp. al sp/c enredadera E • • Vinya verge Parthenocissus quinque- ac folia amb circells P* • • • Gessamí blau Plumbago auriculata al p enredadera E-T-H • • Lligabosc Lonicera implexa lp voluble E-T • • • Campsis sp. ac enfiladissa E-T • • Hibiscus rosa-sinensis ap E • • • Hibiscus syriacus ac E-T • • • Medicago arborea ap H-P • • a=arbust A=arbrep=fullaperenne s/p=semiperennec=fullacaduca l=liana Floració:E(estiu),T(tardor),H(hivern),P(primavera) (*)lafloraciópassamésomenysdesapercebuda(nodestacaperlasevafloració) 9 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC FORMA DE REPRODUCCIÓ Esqueixos semilleny. a l’estiu Esqueixos tendres a l’estiu Esqueixos llenyosos a la tardor Esqueixos llenyosos a l’hivern Llavor Callistemon rigidus • Lilà Syringa vulgaris • Escallonia sp. • Llorer Laurus nobilis • Buddeleja davidii • • Tamariu Tamarix africana • • Saüc Sambucus nigra • Pyracantha sp • Forsythia sp. • • • Xeringuilla Philadelphus coronarius • • Spiraea sp. • • Aladern Rhamnus alaternus • • Coralet Berberis sp. • Maria Luïsa Lippia citriodora • • Cotoneaster sp. • Boix Buxus sempervirens • Cubana Aucuba japonica • Portulacaria afra • Prunus laurocerasus • Estepa Cistus sp. • • Sàlvia Salvia officinalis • Lantana sp. • Espígol Lavandula sp. • Espernellac Santolina chaecyparissus • Euryops sp. • Donzell Artemisia arborescens • • Galzeran Ruscus aculeatus Divisió • Ruda Ruta graveolens • • Bruc Erica sp. • Marfull Viburnum tinus • Galzeran Ruscus aculeatus Divisió • Ruda Ruta graveolens • • Bruc Erica sp. • Marfull Viburnum tinus • 98 1. Annex NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC FORMA DE REPRODUCCIÓ Esqueixos semillenyosos Esqueixos llenyosos Esqueixos llenyosos Tipus de fulla Esqueixos tendres a l’estiu Llavor a l’estiu a la tardor a l’hivern Murta Myrtus communis P • Llentiscle Pistacea lentiscus P • • Euonymus sp. P • Fatsia japonica P • Coronil.la Coronilla valentina ssp. glauca P • Gessami groc Jasminum mesnyi P • Gessamí Jasminum officinale Sp/c • Buguenvil.lea Bougainvillea sp. Sp/c • Vinya verge Parthenocissus • quinquefolia C • Gessamí blau Plumbago auriculata P • Lligabosc Lonicera implexa P • • Campsis sp. C • • Hibiscus rosa-sinensis P • • Hibiscus syriacus C • • 99 ISBN 84-7609-497-3 9 788476 094976