L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 101 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA L’HORT I EL JARDÍ ALS BALCONS I TERRATS ESCOLARS IMAGINAR NO TÉ LÍMITS En un entorn urbà com Barcelona, hi ha un inte- inesgotable per desenvolupar continguts de diverses rès i una necessitat d’apropar la natura o el verd àrees. Aquests espais conviden a observar i com- als centres educatius. Però què aporta a l’alumnat prendre el funcionament de la vida, a copsar el ritme aquest contacte amb la natura? Com podem aprofi- cíclic del temps, a despertar la curiositat, a identificar tar al màxim aquestes iniciatives per educar cap a la les relacions que s’estableixen entre els diferents sostenibilitat? éssers vius, a valorar la importància de la conservació de la biodiversitat, a reflexionar sobre allò que men- La introducció del verd als centres educatius esdevé gem i com afecta la nostra salut... és a dir, esdevenen una de les iniciatives més atractives a l’hora de fer entorns estimulants on aprendre o posar en pràctica visible el compromís del centre cap a la sostenibili- coneixements, alhora que es mobilitzen i s’incentiven tat. Impulsar petites accions d’enjardinament dels valors com la responsabilitat, el respecte i la coope- espais exteriors o interiors o fer un hort al balcó, al ració. terrat o al pati de ciment són una estratègia útil per desenvolupar la capacitat per actuar a favor del medi (ser i sentir-se capaç d’actuar i desitjar fer-ho) si es dóna l’oportunitat a l’alumnat d’ observar, proposar, A l’hora de dissenyar i desenvolupar una actuació és deliberar, decidir tant en el procés de disseny del important: projecte com en la seva realització i el seu seguiment o manteniment. • Concretar quines són les finalitats educatives que perseguim. Sovint el procés és el més enriquidor, independent- ment dels resultats obtinguts, ja que ens genera • Definir com promoure la participació de l’alumnat i il·lusions, aprenentatges, satisfaccions i contribueix a de la resta de la comunitat educativa. l’apropiació i corresponsabilització del bon estat dels espais escolars, tot posant en pràctica criteris ambien- • Identificar quins criteris ambientals es tindran en tals i desenvolupant habilitats i capacitats que són la compte en la gestió dels espais verds. base d’una societat sostenible. En aquest document hi trobareu un conjunt D’altra banda, disposar de petits espais verds al cen- d’informacions tècniques i suggeriments educatius tre no només afavoreix l’apropament de l’alumnat per orientar l’aprofitament d’aquestes actuacions des a la natura sinó que també és una font de recursos d’un punt de vista de l’educació per a la sostenibilitat. 102 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars INTRODUCCIÓ AL CULTIU EN RECIPIENTS Crear nous espais verds en els centres educatius El cultiu en recipients presenta diversos avantatges El cultiu de plantes en recipients requereix d’una sovint no és una iniciativa senzilla. Com ho podem ja que permet: atenció més continuada que no pas si aquestes crei- fer si tenim pocs espais lliures, si el pati és de ciment xen a terra. Aquest fet és degut principalment a que o de rajoles? Sovint la realitat ens posa uns límits, a) una major proximitat a les plantes: els testos que han de créixer amb un volum de terra limitat veient però si observem el nostre entorn i imaginem com tenim a dins de l’aula o del laboratori, les jardi- condicionat el desenvolupament de les arrels, la con- ens agradaria que fos, segur que podem trobar mil i neres o taules de cultiu en una terrassa o balcó servació de la humitat i l’accessibilitat als nutrients una propostes diferents. Per exemple, en funció de adjacent a l’aula, etc.; que les plantes han d’absorbir del sòl. com sigui el nostre pati, si tenim un balcó o un terrat, una bona solució és fer un hort o un jardí utilitzant b) la millora de les condicions ambientals del centre: També caldrà disposar d’un pressupost per a la recipients. el naturalitzem i el fem més verd tot reduint la compra o preparació dels recipients, el substrat (el visió del ciment, millorem les condicions microcli- material de drenatge i la terra per omplir els recipi- El cultiu en recipients esdevé una alternativa sòlida i màtiques (atenuant la calor estival i augmentant ents) i un sistema de reg si no es pot assegurar el reg efectiva per tenir un espai enjardinat o un petit hort la humitat ambiental) i creem un espai que actua manual en temporades llargues. en espais “grisos”. També és una alternativa útil per com a focus d’atracció de petits animals; fer més accessible el verd a l’aula, al laboratori o a l’alumnat amb mobilitat reduïda. c) un estudi més fàcil de la terra i del creixement de les arrels: podem observar les arrels preparant recipients especials amb una obertura lateral en forma de finestra, en recipients transparents o traient la planta del test; d) més accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda, si fem sistemes elevats de cultiu; e) més flexibilitat a l’hora de concebre l’espai: podem canviar de lloc els recipients i així disposar de més sol a l’hivern i més ombra a l’estiu (fins i tot podem fer sistemes amb rodes). 103 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE PER POSAR EN MARXA L’ACTUACIÓ? Per posar en marxa aquest projecte caldrà reflexio- nar i prendre decisions en relació a les següents qüestions: 1. Què volem fer? Per què? 2. Quins espais tenim disponibles i quins seran els més òptims? 3. Quins recipients utilitzarem? 4. Com preparem el substrat del recipient? 5. Què i com plantarem? 6. Com obtindrem les plantes? 7. Com l’actuació pot contribuir a la conservació de la biodiversitat? 8. Com es garantirà el bon manteniment de l’espai? 9. Com s’integrarà l’actuació en el Projecte Educatiu i en el Projecte Curricular del centre? Les orientacions que trobareu en aquest document desenvolupen cadascun d’aquests punts amb l’ob- jectiu d’ ajudar a construir un projecte d’educació per la sostenibilitat a partir d’una actuació d’enjardina- ment o d’hort. 104 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 1.QUÈ VOLEM FER? PER QUÈ? És important dedicar un temps a imaginar què volem En relació a l’abast de l’actuació: fer, és a dir, definir l’abast de l’actuació que desitgem i identificar els motius educatius que ens animem a • Utilitzarem alguns testos aïllats? impulsar aquesta iniciativa. A continuació exposem algunes qüestions per orientar aquesta reflexió. • Posarem unes jardineres més o menys alineades de forma que constitueixin una mena de parterre de En relació als motius educatius: jardí? • Participarà l’alumnat en el procés de disseny de • Farem un enjardinament d’un pati o terrat? la proposta? Per què pensem que és important? Com es concretarà la participació de la comunitat • Farem un hort? educativa? • Utilitzarem el verd per ombrejar, entapissar, etc.? • Es portarà a terme alguna diagnosi prèvia (estímul a la capacitat d’observació i anàlisi, a l’esperit crític, de projecció...) dels possibles espais lliures abans de decidir la ubicació de l’actuació? • S’ha pensat si tenim alguna necessitat o limitació concreta com a col·lectiu? • Se seleccionarà la millor alternativa tenint en compte tots els condicionants i els límits que impo- sa l’entorn? • Ens interessarà crear espais per a l’experimenta- ció? Per enriquir el joc dels infants? Per crear nous espais de relació? etc. 105 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 2.QUINS ESPAIS TENIM DISPONIBLES? Abans de dur a terme una actuació d’enjardina- Exemple: Graella d’identificació dels espais ment o d’hort és recomanable estudiar les diferents opcions d’espais, les seves característiques i els seus Espai Superfície Material Orientació i Condicions Seguretat i Punt d’aigua Altres avantatges i inconvenients per poder escollir la més (m2) il·luminació ambientals accessibilitat avantatges o adequada: (humitat, inconvenients • Superfície disponible horitzontal: pati, terrats, temp., vent) aules, passadissos... • Superfície disponible vertical: parets, façanes, tanques... • Material del que està constituït: ciment, ferro, fusta... • Resistència del balcó o terrat: davant el desco- neixement de la capacitat de càrrega es recomana col·locar els testos o jardineres a les cantonades i a El resultat de la recerca facilita informació per escollir tocar de les parets mestres. l’espai o els espais més adequats on ubicar l’actua- • Orientació i il·luminació de l’espai: quantitat ció —fet que facilita, també, l’elecció de les plantes d’hores de llum solar directa, intensitat de la llum, més adequades a les característiques dels llocs elements construïts que ofereixen ombra sobre seleccionats. A partir d’aquí, dissenyarem l’actuació l’espai... relacionant les necessitats de les persones amb les • Condicions d’humitat de l’aire, temperatura i característiques de l’espai escollit i posant en pràc- vent. tica els principis de la sostenibilitat (reutilització de • Seguretat i accessibilitat: especialment en els ca- recipients, reg estalviador, reutilització de l’aigua, sos dels infants o persones amb mobilitat reduïda. reducció i gestió de residus orgànics, aprofitament • Punt d’aigua i desaigüe proper: per facilitar el reg. del compost, tractaments ecològics, familiarització • Possibilitat de recollida de les aigües pluvials. amb l’atzar i la indeterminació, etc.). • Costums i inquietuds de les parts involucrades. Aquesta recerca es pot dur a terme amb un grup- classe o amb el grup d’alumnes de la comissió coordinadora. Trobarem orientacions més concretes a l’apartat 2 del llibre L’hort escolar. Guia pràctica 1. Aquesta publicació es troba disponible a: d’horticultura ecològica1. http://www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/ 106 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 3. QUINS RECIPIENTS UTILITZAREM? Qualsevol recipient que pugui contenir terra és apte Tipus de recipients que podem utilitzar En aquests casos hem de fer forats a la base i també per al cultiu. Aquest és el principi bàsic a tenir en pels costats (en el cas de recipients de més volum) per compte a l’hora de buscar un contenidor per a la De compra: afavorir el drenatge de l’aigua. En el cas de caixes de plantació. • Testos i jardineres de fang fusta, els hi hem de fer un tractament protector amb • Testos i jardineres de plàstic oli de llinosa i a continuació folrar-les amb un geotèx- Actualment podem trobar recipients específics per al • Jardineres de fusta til. Amb les caixes de plàstic només cal folrar-les. cultiu de diferents materials (fang, plàstic, fusta, acer • Taules de cultiu metàl·liques (hort urbà) galvanitzat...) presentant cadascun uns avantatges El geotèxtil és un material tèxtil sintètic que té la i uns inconvenients que es detallen a continuació Reutilitzats: propietat de retenir adequadament la terra, amb una (veure taula 1). També hi ha l’opció de fabricar-los La reutilització de recipients és una opció molt vàlida gran capacitat de drenatge però que impedeix que reaprofitant altres materials. Però el més important i econòmica. Exemples de recipients que podem les arrels de les plantes el travessin. Es pot adquirir és la seva preparació, el substrat que utilitzem i les adequar com a recipients de cultiu: en cases especialitzades en instal·lacions de reg. plantes que hi cultivem segons el volum de substrat disponible per a cadascuna d’elles (veure apartat 4). • Recipients de plàstic diversos (garrafes d’aigua, galledes, bidons, gibrells, cossis...). Per orientar la presa de decisions en relació als reci- • Brics de 2 litres. pients tindrem en compte les característiques dels • Caixes de fusta o plàstic o porexpan de les que espais escollits, i també si es disposa o no d’un petit s’utilitzen en els mercats per al transport de la frui- pressupost. ta i verdura. 107 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Taula 1: Avantatges i inconvenients dels diferents recipients atenent als materials de què estan fets: FANG PLÀSTIC FUSTA METALL - És un material natural. - És més econòmic i lleuger que el fang. - És porós i, per tant, transpira i ac- - Té més resistència si és de qualitat - Permet fer recipients de tua com a regulador de la tempe- (un plàstic de poca qualitat s’esquerda - És un material natural. més grandària i superfície ratura. A l’escalfar-se el recipient es fàcilment i es trenca). i amb potes que poden produeix una evaporació a través - Conserva bé la humitat. portar rodes. AVANTATGES de les parets del test fent baixar la - Hi ha molta diversitat de formes i - Manté la temperatura de la terra - A l’escalfar-se amb el sol temperatura de la terra que hi ha mides. més constant evitant el refreda- a l’hivern permet un millor a l’interior. La conseqüència és que - A l’escalfar-se amb el sol a l’hivern per- ment a l’hivern i l’escalfor excessi- desenvolupament de les la terra conserva la humitat més temps. met un millor desenvolupament de les va a l’estiu. plantes. També afavoreix la plantes. També afavoreix la germinació germinació de les llavors. de les llavors. - Si es compren fetes resulten força - Sol ser un material més car i de cares, sobretot les que ja porten més pes que el plàstic. l’interior folrat. En podem trobar - A l’estiu s’escalfa molt amb el sol, pro- - Resulta bastant car. - És fràgil i es pot trencar si es de més econòmiques però les hem vocant una escalfor excessiva afavorint colpeja o cau. de folrar nosaltres mateixos amb INCONVENIENTS una gran pèrdua d’aigua per evapora- - A l’estiu s’escalfa molt un geotèxtil que es pot grapar a amb el sol. - Hi ha limitació pel que fa formes i ció a través de la superfície de la terra. la fusta. grandàries. Les plantes requereixen d’un reg més - N’hi ha que s’han tractat freqüent. - Cal fer un manteniment exterior amb pintura. -Si el recipient és gran pot arribar a de la fusta aplicant una capa d’oli pesar molt, sobretot si està humit. de llinosa aproximadament cada dos anys. 108 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 4. COM PREPARAR EL SUBSTRAT DEL RECIPIENT? 4.1.El drenatge En aquells espais en què el drenatge de l’aigua no es- tigui ben solucionat (balcons petits, espais interiors, Per permetre el correcte drenatge de l’aigua sobrant etc.) es recomana l’ús de plats o safates a sota els del reg o de la pluja és necessari que tots els recipi- testos o jardineres. En aquests casos és molt impor- ents disposin de forats a la base. En els recipients que tant que el gruix de la capa de material de drenatge comprem els forats normalment ja vénen fets, però superi l’alçada del plat o safata, per tal d’evitar que en algunes ocasions aquests només vénen marcats i l’aigua que quedi acumulada després del reg es reab- els hem de perforar amb un punxó, tisores o tornavís. sorbeixi per capil·laritat i ocasioni un excés d’humitat que podria implicar una asfíxia de les arrels i afectar Un cop practicats els forats, i abans d’omplir el recipi- negativament la transformació de la matèria orgàni- ent amb substrat, cal preparar una capa de material ca de la terra (veure figura 1). de drenatge. El material més adient és l’argila expan- dida, també anomenada arlita, que es ven en forma de boletes. Aquest és un material molt lleuger i porós Figura 1: Preparació del drenatge en test amb plat o test elevat que a més de fer les funcions de drenatge permet que la humitat de la terra es mantingui més temps i evita, en part, que els nutrients de la terra es perdin amb l’aigua de reg o de la pluja. El volum aproximat recomanat és del 15% del total del volum del test. S’aconsella mantenir una mica elevats els conteni- dors i que no estiguin en contacte directe amb el paviment, ja que d’aquesta manera afavorirem el drenatge de l’aigua i serà més fàcil netejar el terra. Amb aquesta finalitat podem utilitzar unes peces de fang especials que estan a la venda o també pales de fusta que serveixin de base col·locant-hi a sobre els recipients (veure figura 1). En aquest últim cas haurem de tractar la fusta perquè es conservi millor i, a més, tenim la possibilitat de fixar-hi unes rodes per utilitzar com a plataforma mòbil. 109 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 4.2 La selecció i la preparació del substrat Taula 2: Substrats més adients per a les diferents plantes El substrat que utilitzarem com a base per omplir els Tipus de plantes Tipus de substrat més adient nostres recipients és el que s’anomena terra d’ex- terior. Aquesta consta d’una part mineral (sorres i Compost Terra Fibra de Humus de Terra del argiles) a la qual s’hi ha afegit compost vegetal en un Sorra fet al d’exterior coco cuc pati 40-50%. A causa de la gran varietat de terres que es centre comercialitzen sota aquest nom us recomanem optar pels substrats ecològics2. Plantes de jardí Opció 1 100 % de tot tipus (de Amb aquesta base podem fer barreges amb d’al- temporada, tres materials per tal d’obtenir una preparació que vivaces i llenyo- ses), hortalisses i sigui òptima pel tipus de planta que volem conrear. Opció 2 50% 50%fruiters També podem preparar un substrat que contingui un 50% de fibra de coco (prèviament hidratada i esponjada) i un 50% d’humus de cuc, molt adient Plantes aromàti- Opció 1 75 % 25 % ques mediterrà- per cultivar plantes hortícoles en recipients de poca nies (farigola, fondària (veure taula 2). romaní, sàlvia, Opció 2 75 % 25 % etc.) En el cas que el centre disposi de compostador es pot utilitzar el compost madur per preparar el Plantes crasses o Opció 1 50% 50% substrat. En aquest cas tindrem l’opció de barrejar-ho cactus amb la fibra de coco o amb terra del pati (si pot ser Opció 2 90% 10% que no sigui molt sorrenca) en les proporcions que figuren a la taula. Aquest compost també serveix per mantenir la fertilitat de la terra. Plantes hortí- Opció 1 50% 50% coles cultivades La sorra pot ser sauló del pati tamisat per treure’n les en recipients de menys de 25 cm parts més grolleres o sorra de riu que podem com- Opció 2 50% 50%de fondària prar en un centre de jardineria. A la taula 2 exposem la composició del substrat reco- 2. A l’apartat Recursos del llibre L’hort escolar. Guia pràctica manat en cada cas i a la taula 3 hi trobem informació per l’horticultura ecològica trobareu referències de centres de sobre la relació volum de substrat per espècies. jardineria on adquirir substrats. 110 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 5. QUÈ I COM PLANTAREM? Taula 3: Quin volum de terra necessita cada planta? La correcta selecció de les espècies està condiciona- da pel tipus de projecte que hem definit (per exem- Capacitat del recipient o Planta d’hort substrat disponible per planta Planta de jardí ple, si es vol crear un jardí per atraure les papallones i fruiters és recomanable posar-hi, entre d’altres, plantes amb Planta de temporada de jardí petita (pensaments, clavell de moro, prímu- Rave flors de diferents colors i mides; per a un jardí per la, boixac, petúnia, etc.) Espinacs Enciam estimular els sentits caldrà comptar amb la presència 1-5 litres Planta vivaç i bulbosa petita (cintes, tulipa, jacint, etc.) Escarola d’aromàtiques; en un espai per gaudir de les formes All i els colors que ofereix la natura, prioritzarem les Planta aromàtica petita (alfàbrega, camamilla, farigola, espernallac, sajoli- Ceba da i poliol) Pastanaga espècies de floració vistosa...). Maduixa Planta aromàtica mitjana (marduix, orenga, menta, melissa i ruda) Pèsol Un aspecte clau per què les plantes es desenvolu- Fava pin correctament és escollir-les tenint en compte la 5-10 litres Planta vivaç i bulbosa mitjana (caputxina, ciclamen, alegria, falgueres, Api capacitat del recipient (veure taula 3). En el cas que geranis, galzeran, fulles, lliri, lliri africà, lliri d’aigua, gladiol, cactus / crasses, Julivert etc.) Porro diverses plantes comparteixin un mateix recipient Escarola de cultiu cal assegurar el volum de substrat que 10-15 litres Planta aromàtica gran (romaní, espígol, sàlvia i donzell) Mongeta necessita cada planta i també cal tenir en compte la 15-20 litres Planta arbustiva petita (boix, bruc d’hivern, estepa, margarida blanca o Pebrot distància que hem de deixar entre plantes, preveient groga, murtra, carolina, hortènsia, etc.) BledaTomàquet la mida que poden assolir (d’alçada i amplada) i tant de la part aèria com de la part subterrània. Cogombre 20-25 litres Planta arbustiva mitjana (hibiscus, pitospor, abèlia, evònim, boix grèvol, Colginebre, corona de núvia, forsítia, xeringuilla, budleia, coralet, roser, etc.) Coliflor L’experiència també ens anirà mostrant si hi ha Patata plantes que funcionen millor que d’altres, en funció Albergínia de la particularitat del nostre context. Es tracta d’un 25-50 litres Enfiladisses petites (pèsol d’olor, flor de la passió, gessamí comú, vidalba, Carbassóetc.) Carxofa procés viu que podem anar modificant en funció del Patata que es va observant o de la intenció que li vulguem Parra donar. De fet, es tracta de donar rellevància al procés Arbres de mida mitjana (pruner vermell, arbre de l’amor, troana, mimosa, Llimoner creatiu d’elaboració de propostes i no només al aladern, tamariu, etc.) Taronger resultat final. > 50 litres Magraner Es poden comprar en test de 50 litres però per al bon desenvolupament Nesprer necessitaran ser trasplantats a recipients més grans CodonyerKiwi Olivera 111 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA A continuació exposem alguns criteris per orientar la Valorar la possibilitat d’aprofitar l’espai vertical selecció de les espècies a plantar: (parets, murs, tanques...) plantant lianes o enfiladis- ses. En aquest sentit, hem de tenir en compte les di- A) Planta de jardí: ferents categories d’aquestes plantes en funció dels mecanismes que desenvolupen per fixar-se o enfi- Prioritzem la diversitat d’espècies donant preferència lar-se (volubles, amb circells, amb arrels caulinars, a les plantes autòctones ja que s’adapten millor a les amb ventoses o que simplement fan les tiges molt condicions climàtiques i microclimàtiques de l’espai. llargues, que queden penjant i les podem orientar perquè s’enredin en una estructura concreta). Tinguem en compte una adequada combinació i distribució d’espècies atenent els següents criteris: Podem trobar més informació sobre les plantes de jardí a l’Annex i a l’apartat 2 del llibre L’hort escolar. > Requeriment de llum. Podem diferenciar entre: Guia pràctica d’horticultura ecològica i a la Guia de • espai molt assolellat i càlid jardineria sostenible. • espai que combina hores de sol amb hores d’ombra • espai sempre a l’ombra però ben il·luminat i B) Planta d’hort: • espai ombrívol i poc il·luminat. Els criteris per planificar l’hort vénen condicionats > Categoria de les plantes. Atenent al seu cicle de per la temporalitat dels diferents cultius i el sistema vida i a altres característiques podem classificar-les de rotació i associació que apliquem. Per tenir infor- en: plantes de temporada, vivaces, vivaces bulboses, mació més detallada al respecte podem consultar cactus i crasses, llenyoses (arbustos o arbres), de fulla l’apartat 6 i 7 del llibre L’hort escolar. Guia pràctica caduca o perenne. d’horticultura ecològica. > Floració: combinar espècies que es destaquen per la seva floració amb d’altres de floració menys vistosa tenint en compte també l’època de floració (és inte- ressant que sempre puguem tenir alguna espècie en flor a les diferents estacions de l’any). 112 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 6. COM OBTENIR LES PLANTES? Un cop tenim la llista d’espècies, és el moment de concretar com obtenir les plantes: • de llavor: per a algunes espècies és pràctic com- • d’esqueix: és una opció molt vàlida per obtenir prar la llavor i fer una sembra directa. És ideal per noves plantes. Les plantes que es reprodueixen planta de temporada de jardí (clavells de moro, millor per esqueix són les vivaces (gerani, begònia, petúnies, boixacs, alfàbrega...), per a alguna vivaç plantes crasses, alegria) i les llenyoses (mates, ar- com la caputxina i per a hortalisses com el rave, la bustos i arbres). Algunes plantes ornamentals, com fava, el pèsol, la mongeta o la pastanaga. > el gerani, són molt fàcils de reproduir per esqueix. • de bulb: hi ha espècies tant de jardí com d’hort que desenvolupen diferents tipus d’òrgans subter- ranis i que serveixen per tornar a obtenir una nova planta. Parlem per exemple dels tubercles (patata), rels tuberoses (moniato, cintes, dàlia, algunes be- gònies, lliri africà, ciclamen), rizomes (lliri d’aigua, canyes, iris, fulles), corms (gladiol, crocus) o bulbs pròpiament dits (ceba, all, tulipa, jacint, narcís). Es pot comprar directament el bulb. • de planter: en d’altres espècies és aconsellable ob- tenir directament una planta arrelada i posterior- ment fer-ne el trasplantament. S’aconsella sempre comprar plantes no gaire crescudes per facilitar així A l’apartat 6 del llibre L’hort escolar. Guia pràctica una millor adaptació al lloc on viuran. En el cas de d’horticultura ecològica tenim més informació sobre l’hort, també tenim aquesta opció anant a comprar la reproducció de plantes mitjançant esqueixos i a el planter en un comerç especialitzat. > l’apartat 7 informació relativa a la sembra i al planter. 113 > > > L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA A l’hora de fer el trasplantament d’una planta ja Figura 2: Trasplantament arrelada d’un test petit a un test de mida més gran, Pel que fa a l’època per fer el trasplantament, tin- s’aconsella seguir els següents passos: drem en compte les següents consideracions: • Disposar d’un test més gran del que té la planta Planta llenyosa de fulla caduca: l’hivern és la millor que hem de trasplantar. Inicialment ha de doblar època ja que la planta està en parada vegetativa. Es el seu volum preveient que en el futur potser en fa durant el desembre o gener i la planta pot mani- necessitarà un altre (veure figura 2). pular-se sense terra (a arrel nua). • Preparar el fons del test amb el material de drenat- Resta de plantes: es pot fer a qualsevol època de ge (veure apartat 4). l’any intentant evitar l’època de floració i evitant que el pa de terra es desfaci. • Omplir aproximadament la meitat del test amb el substrat. • Treure la planta del test i observar les arrels. Si aquestes estan molt recargolades cal retallar-les una mica per desfer-les. • Col·locar la planta, omplir els costats i comprimir lleugerament la terra. És important deixar el nivell de terra arran del coll de la planta, sense enterrar part de la tija principal ni deixar enlaire les arrels. • Regar abundantment després del trasplantament i posteriorment quan sigui necessari. És conveni- ent controlar el grau d’humitat de la terra amb un sensor per saber les necessitats de reg. Tant l’excés com la manca d’aigua poden perjudicar greument la planta trasplantada. 114 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 7. COM L’ACTUACIÓ POT CONTRIBUIR A LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT? Les actuacions que es posin en marxa també poden esdevenir bons exemples per afavorir la conservació de la biodiversitat. En són exemple les iniciatives com: • Els jardins de papallones: espais creats amb la presència de determinades espècies vegetals per atraure a les papallones tot proporcionant les con- dicions necessàries per afavorir la seva reproducció i desenvolupament3. • Els horts ecològics: espais de producció que segueixen els principis que defineixen l’agricultura ecològica. • Els espais de recuperació de llavors: espais creats per reproduir varietats de llavors tradicionals locals, especialment de varietats de productes d’horta, i actuar com a protectors d’aquest patrimoni de la humanitat4. • Els jardins dels sentits: espais creats principalment amb plantes aromàtiques autòctones que oferei- xen una gran varietat d’olors i colors. 3. Per ampliar la informació sobre aquesta iniciativa consulteu Aquestes iniciatives seran una font inesgotable de el document Un jardí per a les papallones diürnes disponible a recursos per fer-se preguntes i realitzar recerques per • L’autocompostatge: permet gestionar part dels www.parccollserola.net aprofundir en el coneixement dels cicles vitals i les residus orgànics generats al centre per transfor- 4. Per a més informació consultar el programa per la protecció funcions que desenvolupen els éssers vius, les seves mar-los en un recurs per fertilitzar les plantes. de recursos genètics domèstics al web www.abcd1000ef.com. interaccions i el seu paper en els ecosistemes. 115 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 8. COM ES GARANTEIX EL BON MANTENIMENT DE L’ESPAI? Definir com es garantirà el manteniment de l’espai, 8.1 La fertilització és a dir, qui se’n responsabilitzarà, com ho farà i amb quina freqüència, etc., serà important per acostumar- Pel fet de ser un cultiu ecològic la fertilització es farà nos a tenir cura dels espais col·lectius i a vetllar pel a partir de compostos orgànics. Quan omplim el seu bon estat. recipient amb la terra adequada, aquesta ja està prou fertilitzada per poder garantir unes bones condicions Cada planta té les seves necessitats concretes pel pel creixement de la planta durant uns mesos. Passat que fa al tipus i volum de substrat, fertilització, poda, aquest període inicial haurem de fer aportacions possibles problemes sanitaris i reg. En aquest sentit regulars de manteniment i potenciació de la fertilitat pot ser d’utilitat elaborar una fitxa per a cada planta i, com a norma general, aplicarem una capa d’1 o 2 o grup de plantes amb necessitats similars, per esta- cm de compost un cop l’any (es fa habitualment a blir unes pautes per al seu correcte manteniment. la tardor) i afegirem algun tipus d’adob concentrat sòlid o líquid a l’inici del període de màxima activitat Els aspectes clau referents al manteniment seran la de la planta (quan es prepara per florir i fructificar). El fertilització, la poda, la salut de les plantes i el reg. compost el podem elaborar nosaltres mateixos esco- llint el mètode que creiem més convenient (compos- tatge convencional o vermicompostatge). Als apartats 4 i 5 de la Guia de l’hort escolar trobareu informació detallada sobre la fertilització de la terra i el compostatge. 116 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 8.2 El reg d’aquests sistemes tenen una base comuna: un dipòsit d’aigua (una ampolla de plàstic, una galleda Pel que fa al reg hi hem de prestar especial atenció. o d’altres pensats més específicament per a aquesta Quan es cultiva en recipient és difícil fixar una perio- finalitat) i un material (cotó o fang) que permet el dicitat de reg per a les diferents èpoques de l’any moviment de l’aigua per capil·laritat de forma lenta ja que la influència de les condicions ambientals és però continuada. Prèviament a la instal·lació de qual- molt determinant: podem tenir situacions amb una sevol d’aquests sistemes haurem de regar bé la terra. humitat ambiental molt baixa i vent molt sec que requereix, fins i tot a l’hivern, que el reg hagi de ser A títol d’exemple us proposem dos sistemes molt molt freqüent o d’altres situacions de condicions senzills: inverses que fan que no haguem de regar durant uns dies. Disposar d’un sensor d’humitat pot ser una • Una ampolla d’aigua de plàstic de cap per avall, amb bona estratègia per orientar el control de les necessi- el tap foradat i un cotó atapeint el broc. L’ampolla ha tats de reg. de quedar mig enterrada en posició vertical. També cal preveure el reg de les plantes durant els • Una galleda d’aigua que quedi elevada respecte períodes de vacances, especialment a l’estiu, en el els recipients de cultiu i del qual surten cordons cas que ningú pugui fer-se’n càrrec. Les plantes de cotó tipus metxa que queden enterrats pel seu crasses o els cactus poden passar molts dies sense extrem oposat a prop de la tija de les plantes. Per reg però la resta d’espècies han de ser regades (amb reduir la pèrdua d’aigua per evaporació s’aconsella reg automàtic o manual). Aquesta pot ser una bona tapar la galleda. ocasió per implicar algun col·lectiu vinculat o proper al centre a compartir la cura de l’espai (famílies, veïns, Un altre tema a tenir en compte és l’ús d’aigua de avis, etc.). pluja o reutilitzada. Sovint, amb petites intervencions a nivell d’infraestructura, podem instal·lar un sistema Una altra alternativa per garantir el reg durant uns de recollida d’aigua de pluja provinent d’una teulada dies és utilitzant sistemes casolans o d’altres de o terrat que quedi a un nivell superior de la super- senzills i econòmics que es troben en els comerços fície que volem regar. Cal tenir en compte que els especialitzats. L’estudi d’aquests sistemes pot servir dipòsits de recollida han de ser de plàstic opac, han per iniciar un procés de recerca i prova per veure’n el de portar tapa i una aixeta que faciliti el buidat. En seu funcionament i la seva eficiència tot relacionant- els comerços especialitzats en trobem de molts tipus, t’ho amb el comportament de l’aigua. La majoria adaptats a totes les necessitats. 117 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Pel que fa a l’ús d’aigua reutilitzada, molt centres ja 8.3 La poda ho estan duent a terme. Es tracta de detectar punts possibles de recollida: la font del pati (un recipient a En algunes plantes és convenient realitzar algun sota recull l’aigua sobrant), la cuina (aigua de rentar tipus de poda de forma més o menys regular. Hem fruites i verdures), etc. L’aigua que recollim haurà de de tenir en compte com a principi bàsic que la poda ser transportada a recipients del tipus com els que no és una necessitat per a les plantes i que quan es comentàvem abans. fa és responent a un objectiu concret (formació, sa- nejament, aclariment de branques i estimulació de la Trobareu més informació sobre el reg a l’apartat 7 de floració i fructificació). Aconsellem buscar informació la Guia de l’hort escolar. específica per a cada espècie per saber si cal podar- la, com fer-ho i quina és la millor època. 118 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars 8.4 La salut de les plantes Vetllar per la bona salut de les plantes és també una de les tasques importants a fer. Sempre que estigui dins les nostre possibilitats hem de garantir unes bones condicions de vida de les plantes perquè estiguin sanes (ben nodrides, aigua suficient, condi- cions ambientals adequades) i puguin afrontar millor possibles atacs de plagues o de fongs. És important fer inspeccions periòdiques i de forma curosa de les fulles i de la tija, per detectar possibles proble- mes incipients per poder actuar de forma efectiva. Els tractaments fitosanitaris que podem aplicar els podem dividir entre els reforçants o preventius, els curatius de contacte i els curatius sistèmics (aquells els efectes dels quals perduren durant un temps). Els productes que aplicarem seran sempre naturals i tenim l’opció de preparar-los de forma casolana o escollir entre la nombrosa oferta que hi ha actual- ment al mercat. Per obtenir més informació podeu consultar l’apar- tat 8 de la Guia de l’hort escolar o consultar algunes referències de l’apartat de recursos al final d’aquest document. 119 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 9. COM S’INTEGRA L’ACTUACIÓ EN EL PROJECTE EDUCATIU I EL PROJECTE CURRICULAR DEL CENTRE? En el moment en què comencem a definir l’actuació Això pot afavorir en l’alumnat el desenvolupament que es durà a terme, cal definir també la seva finalitat de les competències bàsiques, el treball cooperatiu i educativa i identificar les possibles activitats que s’hi la posada en pràctica de metodologies i continguts poden desenvolupar. de diferents àrees curriculars de forma transversal. Al llarg dels capítols hem anat suggerint possibilitats Com s’ha comentat, els jardins i horts escolars, tot didàctiques; algunes de les accions lligades al currí- i ser de petites dimensions, són espais que poden culum, a tall d’exemple, poden ser: ajudar a construir coneixement, a créixer amb valors que permetin conviure i habitar en el món. Serà • Quan iniciem l’hort o l’enjardinament cal prendre doncs la gestió que en fem, com ho fem i per a què, mesures, fer càlculs sobre el substrat que necessi- el que ens permetrà introduir o aplicar els continguts tem, fer una previsió del pressupost, etc. És a dir, de les àrees curriculars i ens animarà a iniciar pro- és una bona ocasió per utilitzar els coneixements jectes interdisciplinaris o projectes compartits sobre apresos a matemàtiques. l’educació per a la sostenibilitat. • Seleccionar les espècies en funció de les caracte- rístiques de l’espai (la lluminositat, la humitat, etc.) i adquirir criteris per gestionar els espais verds de manera sostenible. Fer un seguiment del creixe- ment d’allò que hem plantat, estudiar la biodiversi- tat de l’espai, la manera com determinades espè- cies desenvolupen les seves funcions (de nutrició, de reproducció, de relació). Tots ells són continguts més relacionats amb l’àrea de ciències naturals. • A l’hora d’escollir el sistema de reg més adient podem estudiar comparativament els diferents mo- dels i el comportament de l’aigua en cadascun d’ells i així desenvolupar un treball d’experimentació. 120 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars • Des de l’àrea de llengües, es poden realitzar cer- Tal i com s’ha anat apuntant, recordem que des d’un ques bibliogràfiques o a Internet per trobar infor- punt de vista de l’educació per a la sostenibilitat, mació sobre allò que hem plantat, així com endevi- l’interès rau en fer partícip a l’alumnat del procés de nalles, poemes o textos sobre els horts o jardins o transformació del verd del centre, i en establir un bé cercar informació per resoldre un problema que procés participatiu on poder treballar conjuntament ens hagi sorgit. També es pot compartir amb la res- tots els col·lectius en un ambient de respecte mutu ta de la comunitat educativa allò que estem duent i on cadascú pugui aportar quelcom a la iniciativa. a terme, comunicant els canvis que s’han produït ja Per tant, són importants les ocasions on proposar, sigui a través d’un article a la revista, un blog o un deliberar, dialogar, decidir i no només actuar. Aquest diari de classe. procés és tan interessant com les intervencions que es realitzen en l’espai. • Un entorn d’aquestes característiques també ens pot permetre reflexionar sobre què mengem, on Finalment, a l’hora d’avaluar caldrà buscar un tipus comprem, quins productes escollim, quins criteris d’avaluació que no tingui en compte exclusivament utilitzem en l’elecció, etc. les “mesures” sinó que també posi atenció a les “emergències”, és a dir, en allò que ha anat passant o Trobareu propostes més detallades al capítol “Sug- emergint fruit del procés i que no s’havia previst. So- geriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori” del vint, el procés és més enriquidor o va molt més enllà llibre “L’hort escolar. Guia pràctica per l’horticultura que el propi resultat final d‘aconseguir un hort o jardí ecològica”. al terrat o jardineres als passadissos i aules. 121 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA RECURSOS BIBLIOGRÀFICS, A INTERNET I ADRECES D’INTERÈS Bibliografia AJUNTAMENT DE BARCELONA. L’hort escolar. Guia CABALLERO DE SEGOVIA, G. Parades en Crestall: el pràctica d’horticultura ecològica. Publicació huerto biológico fácil; Balcón y terraza comesti- gratuïta, disponible a http://www.bcn.cat/agenda21/ ble. Palma de Mallorca, 2002. www.gasparcaballero- a21escolar/. desegovia.net AJUNTAMENT DE BARCELONA. Recull de Recursos ROMERO, J. El rebost de la ciutat. Manual de per- sobre Biodiversitat. Publicació gratuïta, disponible macultura urbana. Fundació Terra (2002). Publicació a www.bcn.es/agenda21. gratuïta, disponible a www.ecoterra.org (apartat publicacions). AJUNTAMENT DE BARCELONA. Guia de jardineria sostenible (Col. Guies d’educació ambiental, núm. VALLÈS, J.M. L’hort urbà. Manual de cultiu ecològic 14). Publicació gratuïta, disponible a www.bcn. als balcons i terrats. Barcelona: Ediciones del Serbal, es/agenda21. 2007. ESCUTIA, M. L’hort escolar ecològic. Barcelona: VALLÈS, J.M. La meva primera guia sobre l’hort Graó, 2009. urbà. Guia infantil i juvenil sobre el cultiu d’hortalis- ses en recipients (a partir de 10 anys). Barcelona: La Galera, 2008. 122 L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars Webs Adreces d’interès www.horturba.com www.esporus.org Mayolas. Via Laietana, 57. Barcelona. Casa especi- Per conèixer el sistema de taules de cultiu i amb in- Centre de conservació de la biodiversitat cultivada. alitzada en instal·lacions de reg i cultius ecològics. formació general sobre els cultius. Tenen una botiga Per conèixer les varietats autòctones de fruites i Tenen eines, adobs naturals, productes fitosanitaris virtual amb una gran varietat de productes (llavors verdures. biològics i llavors ecològiques. T. 93 317 39 92. ecològiques, planter, fitosanitaris naturals, fertilit- zants...). www.abcd1000ef.com Suministros Ilaga. Ali Bei, 27, Barcelona. Tenen Web del programa per a la protecció dels recursos tota mena de material i equipament de jardineria, www.gasparcaballerodesegovia.net genètics domèstics i la recuperació social de la cultu- compostadors, així com una gran varietat de llavors. Per conèixer el mètode de cultiu ecològic anome- ra agrícola. T. 93 232 74 11. nat parades en crestall que també s’ha adaptat per a balcons i terrats. Ca l’Agustí. Pere IV, 429-431. Barcelona. Tenen plan- ter i llavors d’hortalisses i tota mena de material de www.asocoa.com jardineria (adobs, terra, testos...). T. 93 266 07 57. Empresa de productes fitosanitaris i fertilitzants que disposa d‘una àmplia gama de productes ecològics Bauhaus. Pg. Zona Franca, 99-105. Tenen eines i per a l’hort i jardí que es poden adquirir des de la complements, compostadors i dipòsits per acumular web. aigua. T. 93 223 19 23. www.hortacasa.com Leroy Merlin. Centre de bricolatge i jardineria. Tenen Per conèixer un sistema de taules de cultiu modular eines, tanques de vímet, terres, compost i altres com- que es pot adaptar segons l’espai. plements. www.leroymerlin.es www.elvergeldelashadas.com Futur ecològic. CanCabassa (Viladecavalls). Ctra. de Centre de sensibilització ambiental, formació i des- Terrassa a Viladecavalls, Km 3,5. Empresa dedicada a envolupament rural sostenible. Es poden encarregar la jardineria que prepara terra ecològica. llavors ecològiques i productes fitosanitaris produïts T. 93 788 82 42. per ells mateixos. 123 L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA L’hort i el jardí als balcons i terrats escolars Gener de 2010 Ajuntament de Barcelona Edita: Àrea de Medi Ambient Departament d’Educació Ambiental Autors: Joan Solé, Alba Castelltort, Laia Capdevila, Mireia Abril Col·laboració: Hilda Weissmann, Teresa Franquesa, Margarita Parés, Margarita Fuertes Disseny i maquetació: Faino comunicació, SL Fotografies: CEIP Aiguamarina, CEIP Barcelona, CEIP Diputació, CEIP Drassanes, CEIP Enric Granados, CEIP Farigola Vallcarca, CEIP Jaume I, CEIP Josep Maria de Sagarra, CEIP La Llacuna, CEIP Orlandai, CEIPM Patronat Domènech, CEIP Pau Casals Gràcia, CEIP Provençals, CEIP Sagrada Família, CEIP Seat, Centre Cívic Sagrada Família, EBM Esquitx, EBM La Mar, EBM Montserrat, EBM Les Quatre Torres, EBM Valldaura, Escola Laia, Escola Nostra Senyora de Lourdes, Escola Vedruna Àngels, IES Joan d’Àustria, IES Sant Andreu, IESM Juan Manuel Zafra Dipòsit legal: B-38.066-2006