Sitges, 24 d’abril de 2010 (Palau Maricel) Celebració del 25è aniversari de la SCEA Altafulla, 13 i 14 de novembre de 2010 (Finca Tamarit) Fòrum d’Educació Ambiental 2000+10: Comunicació i acció Coordinació editorial Societat Catalana d’Educació Ambiental Recull i redacció Mariona Bigas i Montaner, secretaria tècnica de la SCEA Correcció lingüística Lea Feliu Pujol Fotografia Aitana Vidal Yago, secretaria tècnica de la SCEA Disseny Mapú Gràfic Muntatge de vídeos i edició del DVD Mapú Vídeo Aquesta publicació recull la fei- sum amb les principals conclusions. Impressió na feta i les principals conclusions El llibret està estructurat en 6 El Tinter sorgides del Fòrum d’Educació Am- àrees temàtiques: agroecologia, ges- Dipòsit legal ?? biental 2000+10, que aquest any s’ha tió de l’aigua, gestió territorial, mo- centrat en la “Comunicació i acció”. del econòmic, ciutadania i polítiques ISBN ?? El 2010 ha estat un any de celebra- públiques i model energètic. Per cada © dels articles dels autors cions, i aprofitant que la SCEA ha arri- temàtica es recull, d’una banda, un bat al seu 25è aniversari, s’ha donat banc d’experiències, accions i pràc- © de la present edició un aire renovat a la trobada fent un tiques que s’esvtan portant a terme SCEA Fòrum continu en el temps que ha per- arreu del territori i, de l’altra; els qua- Ecoedició, imprès en cartolina i paper mès recollir moltes més aportacions. tre reptes (dels àmbits educació, co- FSC i criteris ambientals. La primera jornada de treball va municació, professionalització i parti- tenir lloc durant la celebració dels cipació) per assolir en un futur proper Barcelona, abril 2011 vint-i-cinc anys a Sitges el 24 d’abril. i consensuats en grups de treball. Amb el suport Uns mesos després es va reprendre El DVD inclou un recull més ampli Generalitat de Catalunya, Departament la feina amb un espai de debat vir- i complet de tots els materials sor- de Medi Ambient i Habitatge / Obra So- cial “La Caixa”. tual i, finalment, el Fòrum va culmi- gits del Fòrum. Al menú d’inici hi ha nar els dies 13 i 14 de novembre amb dues carpetes, l’una de l’aniversari I la col·laboració les jornades presencials a Altafulla. i l’altra del fòrum, on s’hi recullen, Consell Assessor per al Desenvolupament La publicació inclou dos mate- respectivament, els documents, els Sostenible (CADS) / Associació Mediam- biental La Sínia. rials: un DVD extens amb el recull vídeos i les fotografies de les jornades. de tots els materials i un llibret re- PRESENTACIÓ d’en Ramon Arribas, director del Consell Assessor del CADS i un dels membres fundadors de la SCEA, que sense el seu suport no haguéssim pogut portar a ter- me aquesta trobada en aquest marc incomparable del Palau Maricel de Sitges, on va iniciar el camí la nostra entitat i també lloc referent de la història de l’EA a nivell estatal, i on sens dubte avui iniciem els propers vint-i-cinc anys de la nostra entitat. Amb complicitat, creativitat i il·lusió... arribarem tan lluny com puguem. Altafulla, 13 i 14 de novembre de 2010 La suma és la que reflecteix allò que és possible i desitjable des d’un punt de vista de la construcció i el manteniment d’una associació activa i participati- va. Treballem des de l’entitat per sumar estratègies amb voluntat de consolidar idees i accions. Per això ens plantegem nous projectes i nous reptes; aquests Sitges, 25 d’abril de 2010 darrers anys ens hem de congratular de les iniciatives i propostes endegades, i de la visualització d’una SCEA més present vers la resta de la comunitat. El Fòrum és l’espai que proposa l’entitat als seus associats i a tots els professionals Ahir uns companys, en aquest camp de l’educació ambiental, feien un porta interessats en l’EA per ser protagonistes i fer aportacions des del treball propi a porta, trucaven una colla de llars i els explicaven el següent: per així compartir-ho amb els altres i, sobretot, sumar per compartir i viure un “Miri, escolti, resulta que a partir d’ara se’ns demana que separem la part temps i un espai que ens és propi. orgànica de ... –i els veïns contestaven– sí, ja ho sé això del compost però... –i al Seguint el treball iniciat a Sitges, ens retrobem per treballar junts al voltant final les converses s’acabaven amb un ... d’una taula, la tercera part d’aquest Fòrum d’EA, que enguany i en motiu del doncs això... ho farem tan bé com puguem” 25è aniversari ha durat tot l’any. Tres moments: a Sitges a l’abril, virtualment al Mai tants tècnics i educadors han disposat de tanta informació, mai tants setembre-octubre i, presencialment, avui a Altafulla. polítics han desenvolupat tantes estratègies per visualitzar objectius i accions Seguirem el treball en base als quatre eixos. Quatre reflexions de persones que es porten a terme, però ara que parlem de durabilitat, mai hem estat tan significatives en cada un dels àmbits: educació (Michaela Mayer), comunicació segurs que no hi ha res segur. Aquesta és una època de canvi en què també (Ramon Folch), professionalització (Josep M. Llorach) i participació (Olga Con- l’educació ambiental ha d’evolucionar, i tot això passa quan ens plantegem més de). Entre tots se’ns plantegen preguntes que tot i saber-ne algunes respostes, que mai la seva necessitat i la incidència de l’educació ambiental en la societat aquestes ens porten a reescriure antics i nous objectius, que ens esperonen a actual. treballar-hi amb il·lusió i seriositat per augmentar vincles i aprofitar sinergies Per això és un goig i em congratulo que una bona colla, millor dit, una co- que ens han de servir per afrontar els reptes amb més garanties d’èxit. lla bona de professionals i representants d’institucions, catalanes i estatals, ens doncs per tot això depèn del compromís de tots fer-ho tan bé com puguem. trobem per seguir parlant i debatent sobre educació ambiental dins del marc del Fòrum d’EA 2000+10. Una doble satisfacció, ja que aquest any l’entitat compleix Lluís Pagespetit i Blancafort vint-i-cinc anys, amb noves incorporacions que li donen nous aires i nova vida. President de la SCEA Especialment agraïm la bona predisposició del Dr. Joandomènec Ros i sobretot ÍNDEX 10 El Fòrum d’Educació Ambiental: des dels inicis fins ara 12 Fòrum 2000+10: el procés 15 Programa 17 Reflexions a 4 bandes: paraules de Michela Mayer, Josep M. Llorach, Olga Conde i Ramon Folch 18 Agroecologia 23 Gestió de l’aigua 27 Gestió territorial 33 Model econòmic 39 Ciutadania i polítiques públiques 45 Model energètic 49 Més experiències d’Educació Ambiental 52 Altres activitats del cap de setmana de Fòrum 56 Valoracions 57 Llistat de participants 57 Agraïments Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció · 1985: Neix la SCEA · 1998- 20 de juny: En assemblea general s’aprova la posada en marxa EL FÒRUM D’EDUCACIÓ AMBIENTAL: del Fòrum 2000 d’Educació Ambiental. La iniciativa comença amb un debat DES DELS INICIS FINS ARA continuat al llarg de dos anys (d’octubre de 1998 a desembre de 2000) dividit en quatre etapes en què participen 500 persones. Les trobades per dinamit- El Fòrum 2000 d’Educació Ambiental és un procés d’àmplia zar el procés es realitzen a les 4 províncies catalanes per tal d’implicar agents participació i debat entorn de l’educació ambiental, els seus de tot el territori, cadascuna sota el signe d’un dels quatre elements segons reptes, agents i estratègies, que va iniciar la Societat Cata- els grecs clàssics: aigua, terra, aire i foc. lana d’Educació Ambiental amb la voluntat de contribuir a la · 1999- 27 i 28 de febrer: Trobada “Aigua” (Salt): consolidació de l’educació ambiental a les portes del segle “Nosaltres i el medi ambient” XXI. Se celebra cada dos anys i s’entén com una trobada de seguiment i revisió per seguir renovant l’educació ambiental · 1999- 2 i 3 d’octubre: Trobada “Terra” davant dels nous reptes de la sostenibilitat. (Lleida): “L’educació i l’educació ambiental” · 2000- 26 i 27 de febrer: Trobada · 2004- 19 i 20 de novembre (Cerdanyo- “Aire” (Cerdanyola del Vallès): “Els educa- · 2008- 21, 22 i 23 de novembre (Llançà, Girona) la del Vallès, Universitat Autònoma de Bar- dors ambientals i la nostra circumstància” “10 anys treballant per renovar l’educació ambiental da- celona): “L’educació ambiental en xarxa” vant dels reptes de la sostenibilitat” · 2000- 11 i 12 de novembre: Trobada “Foc” (Reus): “Reptes de futur” · 2000- 31 de desembre: Es redacta el document final base que proposa una sèrie d’objectius, línies estartègiques i projec- tes, agrupats en vuit àmbits temàtics, aprovat per consens i com a resum de totes les trobades · 2002- 16 i 17 de novembre a (Viladrau, Centre Cultural): “Projectes i realitzacions · 2006- 2 i 3 de desembre (Planes 2001 -2002: Primera trobada de seguiment de Son, Lleida): “Participació” i revisió de la feina feta col·lectivament” · 2010- 13 i 14 de novembre (Altafulla, Tarragona) “Comunicació i acció” · 2012: Proper Fòrum 10 11 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció FÒRUM 2000+10: EL PROCÉS Aquest any 2010 ha estat especial i, aprofitant la celebració del 25è aniversa- en sis àrees: agroecologia / gestió de l’aigua / gestió territorial / model econò- ri s’ha donat un aire renovat a la trobada. S’ha plantejat un Fòrum continu en el mic / ciutadania i polítiques públiques / model energètic. Per a cada temàtica es temps per permetre la possibilitat de recollir moltes més aportacions. El procés plantegen quatre reptes (dels àmbits educació, comunicació, professionalització ha tingut tres fases: i participació) assolibles en els pròxims 2 anys, i que són susceptibles de valo- ració. L’espai també serveix per deixar comentaris, fer aportacions, reflexions i • 24 abril – 1a fase intercanviar experiències. Celebració 25è aniversari SCEA / Palau Maricel de Sitges (70 assistents) • 13 i 14 de novembre – 3a fase Jornada de celebració i de treball, inaugurada amb la ponència marc del Dr. Fòrum presencial “Comunicació i acció” / Altafulla (40 assistents) Joandomènec Ros. Inclou un seguit d’actes emotius i commemoratius per re- memorar i festejar el recorregut fet per l’entitat, així com una sessió de treball Trobada de dos dies que culmina tot el procés de treball i debat previ. en grups al matí, en la qual es redacten notícies periodístiques pensant en un S’inicia amb una ponència enregistrada titulada “Reflexions a 4 bandes: parau- horitzó de futur de 25 anys. El document que en resulta és un diari imaginari de les de Michela Mayer, Josep M. Llorach, Olga Conde i Ramon Folch”. Les reflexions futur titulat TheGlobe.cat. d’aquests 4 experts permeten iniciar la feina posterior. En grups de treball es consensuen, per a cadascuna de les sis àrees temàtiques quatre reptes (un de • 18 octubre a 11 de novembre – 2a fase l’àmbit educació, un de comunicació, un de professionalització i un de participa- ció) per assolir en un futur proper des del col·lectiu dels educadors ambientals. A Fòrum virtual / accés a través de www.scea.cat (310 aportacions) partir de la votació dels companys dels altres grups, d’aquests quatre reptes se’n prioritzen dos i es concreta una acció per a cadascun d’ells, i una estratègia co- Espai participatiu de debat virtual que reprèn el treball fet a Sitges el 24 municativa a fi de portar-ho a terme. Es posa en comú a la plenària. També hi ha d’abril per reflexionar i enllaçar amb el treball que es farà al Fòrum presencial. Es temps per fer dos tallers relacionats amb la comunicació i activitats paral·leles parteix del document sorgit de la jornada TheGlobe.cat. Un cop feta una anàlisi lúdiques com la visita a l’equipament de l’Hort de la Sínia. i buidatge de les notícies ideals per al 2035, aquestes s’agrupen per temàtiques 12 13 Comunicació i acció Fòrum d’EA 2000 + 10 PROGRAMA Dissabte 13 de novembre de 2010 20.30h: 9-9.30h: Sopar Benvinguda i inscripcions 22.00h: 9.30-10h: Concert i ball. Festa Major Presentació. 12 anys de Fòrum d’Altafulla, Sant Martí 2010 d’EA, 25 de SCEA. Sr. Lluís Pages- Diumenge 14 de novembre de 2010 petit, President de la SCEA. 8.30h: 10-10.30h: Xarxa verda de contactes. “Fem Esmorzar Networking!” 9.30-11h: 10.30-11h: Tallers simultanis: Reflexions a 4 bandes: paraules de - Educació en comunicació” a càrrec Ramon Folch, Michela Mayer, Olga de FEMTICC i Transeducamundi Conde i Josep M. Llorach -“Creativitat i comunicació” a càrrec de Porcuatro 11-11.30h: Pausa-cafè 11.30-14h: Acció al territori: plantada a la pla- 11.30-14h: tja a prop de la desembocadura del Grups de treball: 6 àrees temàti- Gaià. ques, 4 reptes 14.00-15.30: 14-16h: Dinar de cloenda i comiat Dinar Activitats Paral·leles 16-16.30h: Cafè i galetes “Espai experiències”: projecció d’experiències d’EA d’arreu del te- 16.30-18h: rritori. També hi haurà un mapa on Grups de treball. “Com comuni- es podran localitzar i anar afegint al quem els reptes?” llarg del Fòrum. 18.00-18.30h: Pausa-cafè Banc de recursos”: espai d’ofertes i demandes. 18.30-20h: Sessió plenària 14 15 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció REFLEXIONS A 4 BANDES: PARAULES DE MICHELA MAYER, JOSEP M. LLORACH, OLGA CONDE i RAMON FOLCH Idees clau sorgides del vídeo inauguaral (es pot veure al DVD). Reptes a assolir en un futur proper: EDUCACIÓ AMBIENTAL / EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT. MICHELA MAYER 1- Construir aliances socials i crear vincles entre diferents tipus d’educadors per definir una base comuna i transversal. 2- Incorporar la variable del sistema econòmic a l’Educació Ambiental. 3- Investigar i incorporar l’Educació No Formal i Informal a l’Educació Am- biental. 4- Utilitzar els mitjans de comunicació per canviar els sistemes educatius. PROFESSIONALITZACIÓ. JOSEP MARIA LLORACH 1- Aconseguir que es pugui treballar en aquest camp amb un sou digne i amb la suficient estabilitat. PARTICIPACIÓ. OLGA CONDE 1- Fer una participació que vagi més enllà: que permeti analitzar quines són les causes originàries dels conflictes i tenir en compte diversos arguments o sa- bers ja existents. 2- Que la participació es tingui en compte en la presa de desicions i hi hagi una devolució a la ciutadania. 3- L’educació ambiental ha de ser una eina que faciliti la reflexió cap a un model capaç de donar resposta a la crisi socioambiental en què ens trobem. COMUNICACIÓ. RAMON FOLCH 1- Ser capaços d’establir relacions amb tots els agents socials, no únicament amb aquells que per convenciment manifesten interès per les qüestions am- bientals. 16 17 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció AGROECOLOGIA Intercanviem experiències. Accions i pràctiques que s’estan portant a terme arreu del territori · Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (www.escoltesiguies.cat), hi ha tres agrupaments que duen a terme projectes d’horts urbans: - Torrent de les Bruixes – Terrrassa (info@torrentdelesbruixes.org) -Jungfrau,Barcelona(http://personales.com/espana/barcelona/jung- frauonline/castors.html) - Sant Joan – Viladecans (aesantjoan.caps@gmail.com) · Xicòria: Associació, ubicada a Barberà de la Conca, que treballa en xarxa temes d’agroecologia mitjançant l’horta ecològica, temes d’educació ambiental i tallers de cuina, http://www.productesdelcamp.cat/on-comprar/cooperatives-de-produc- tors/associacio-xicoria/. · El Guaret: Cooperativa de consum ecològic ubicada al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Un dels seus objectius és difondre als veïns i veïnes del On som? Tres dades per conèixer la situació actual barri l’agricultura ecològica i el consum responsable, http://elguaret.wordpress. com/. · A Catalunya hi ha més de 30 associacions i cooperatives de consum so- · Quadern de ParticipAcció número 5 de l’Associació Illacrua: íntegrament lidari i ecològic que agrupen al voltant d’un miler de famílies. Gestionen uns dedicat a l’agroecologia, explica com fer una cooperativa de consum agroeco- 200 productes, des de fruites i verdures de temporada fins a cosmètics i sabó, lògic i facilita un llistat de grups de consum de tot el territori català, valencià passant per pa, oli, llegums o ous que adquireixen directament de gairebé 30 i balear, http://www.tucamonsocial.es/archives/0000/0063/Com_muntar_ proveïdors. una_cooperativa_de_consum_agroecologic.pdf. · Slow Food és un moviment d’àmbit mundial que defensa les tradicions cu- · Agenda 21 Escolar de Sant Cugat del Vallès: Moltes escoles estan portant linàries locals i aplega pels 5 continents gairebé 100.000 socis. S’ha convertit en a terme projectes d’horts escolars i agroecologia. L’escola Turó can Mates, per un autèntic motor econòmic que recupera varietats locals d’aliments i proces- exemple, ha realitzat una activitat puntual consistent en dur els seus productes sos artesanals que amb l’auge de la indústria alimentària global havien quedat d’hort escolar a una botiga a vendre’ls, www.oficinasostenible.santcugat.cat. oblidats. · El grup de treball “Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la Vida” · Un camp d’una hectàrea alimentarà 22 persones en un any si s’hi conreen (ESLV) s’estableix com a coordinador d’aquests projectes per tal que la gestió patates, 19 persones si s’hi conrea arròs, a 2 si s’usa per alimentar bens i només sigui participada. Està format per mestres i professors/es dels centres educatius a 1 si s’alimenten vedelles. de Sant Cugat (des de l’escola bressol fins a secundària), per educadors/es am- bientals del municipi i pel personal de la universitat (UAB) i l’Ajuntament. 18 19 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció PÒSTERS · Grup de Recerca en Educació per la Sostenibilitat, Escola i Comunitat (GRESC@): Grup reconegut per la UAB format per professors de diferents depar- TÍTOL AUTORS CONTACTE taments universitaris vinculats a la formació del professorat i a l’educació per a la sostenibilitat; dirigit a professionals del món de l’ensenyament i a profes- “Horterada”: projecte Arnau Amat, Mariona aamatv@gmail.com sionals que participen en activitats d’educació per a la sostenibilitat en l’àmbit d’hort escolar compartit Espinet i Escola Vall- local. Treballa temes d’agroecologia escolar, concretament en dos àmbits: l’hort deneu de Sant Martí de i el menjador, http://grupsderecerca.uab.cat/gresco/. Centelles. Gresc@ - UAB. Manco- · Bloc d’Horts ecològics escolars de Girona: Bloc on s’hi pot fer consultes, munitat la Plana opinar, suggerir i obtenir informació sobre temes relacionats amb els horts, http://hortdelacaseta.blogspot.com. L’Educació per la Soste- Germán Llerena (coord.) germanllerena@santcugat.cat nibilitat en la comunitat · Mercats: Gresc@ - UAB. Ajunta-i l’ocupació d’aturats/ - Lleida: Han posat una paradeta al mercat en la qual l’alumnat col·labora ment de Sant Cugat del des amb la pagesia per vendre els productes. Vallès També es fa el mercat De l’hort a taula, venda directa de productor/a a consumidor/a cada primer diumenge de mes a la Plaça Sant Joan, http://mer- catsiconsum.paeria.cat/ca/Mercats/MercatHortATaula/index.aspx. Cap a on volem anar? Consensuem quatre reptes per assolir en - Ulldecona: Mercat agrobiològic “Del camp a la taula” el tercer dissabte de un futur proper cada mes a la plaça de l’església, www.ulldecona.cat. A la mateixa localitat hi ha la Granja Laya amb productes ecològics i bio- dinàmics, www.granjalaya.org. EducacCió - Món Empordà: Associació que té com a objectiu protegir el producte local Impulsar la pràctica dels horts urbans, escolars,... agroecològics com a projectes i ecològic, recuperar els valors de la nostra terra i el respecte pel medi ambient. educatius per la població. Una de les accions que promouen són els Ecomercats a diferents municipis de l’Empordà cada cap de setmana, www.monemporda.org. ComunicacCió Establir diàlegs entre el món pagès, les escoles, els horts urbans i l’educació am- biental. ProfessionalitzacCió Definir el paper de l’educador/a agroecòleg com a figura mediadora. ParticipacCió Implicació de tota la comunitat a l’hort i al menjador escolar. 20 21 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Prioritzem dos reptes. Concretem accions GESTIÓ DE L’ AIGUA i estratègies comunicatives EDUCACIÓ: COMUNICACIÓ: Impulsar la pràctica dels horts ur- Establir diàlegs entre el món pa- bans, escolars,... agroecològics com a gès, les escoles, els horts urbans i projectes educatius per la població. l’educació ambiental. ACCIONS A LLARG TERMINI ACCIÓ - Definir la figura i les competències Connectar amb les ADV ecològiques de l’educador/a agroambiental com a (Associació de Defensa del món Vege- figura mediadora. tal) i cooperatives o grups de consum - Adreçar-se i contactar amb per fer treballs conjunts, participar en l’administració (Generalitat, munici- els fòrums i debats propis. pis, etc.) per desenvolupar projectes formatius i educatius en terres agríco- les municipals i altres. - Establir contacte amb els educa- dors socials dels municipis que tenen horts urbans i preparar una formació On som? Tres dades per conèixer la situació actual per tal que els criteris s’unifiquin. En aquest cas sí que es podria aconseguir · La legislació estableix que un detergent es pot anomenar biodegradable si un segell CCPAE. l’element tensioactiu (que fa l’efecte del sabó) perd el 90% d’aquesta propietat - Col·laborar amb les escoles per tal als 28 dies de ser abocat a l’aigua. La resta d’ingredients del detergent, que po- d’establir programes/projectes de den ser el 80%, acostumen a no ser-ho. continuïtat i compromís sobre horts i menjadors oberts a la comunitat. · Al mar, l’anomenada gran taca del Pacífic, una ingent massa de residus de plàstic de 3,5 milions de tones, ha multiplicat les seves dimensions per 10 cada dècada des de 1950. ESTRATÈGIA COMUNICATIVA · Les catàstrofes degudes a inundacions i esllavissades de terres s’han mul- Quins tipus de comunicació necessitem en aquest procés? tiplicat per 30 en mig segle, i els experts relacionen aquest fet amb la influència De tu a tu, cara a cara, de manera interpersonal, intergeneracional,continuada,u humana. tilitzant el guanyar-guanyar (quan hi ha dos punts de vista diferents, tots dos han de guanyar),amb el boca-orella, “aquí te pillo aquí te mato”, al bar, de passadís, de manera equilibrada. 22 23 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Intercanviem experiències. Accions i pràctiques que s’estan portant a terme arreu del territori Cap a on volem anar? Consensuem quatre reptes per assolir en un futur proper · Programa “De Font en Font, aprenem de l’aigua”: Proposta didàctica d’educació ambiental per redescobrir el patrimoni i el valor social de les fonts i EducacCió de l’aigua com a recurs. Està liderat per la SCEA, i la coordinació i realització tèc- Incloure el tema de la gestió de l’aigua - La vessant social, la funció ambiental i nica van a càrrec de viladraueducació.com i de membres del Consell de Centres les necessitats del consum - Més enllà d’educar en bones pràctiques. d’EA, com Cel Rogent a les terres tarragonines, www.defontenfont.cat. ComunicacCió · Joc “Els camins de l’aigua dolça” (SCEA): Conjunt de propostes didàctico- lúdiques que tracten sobre la distribució, disponibilitat, les principals proble- Tot projecte he d’incloure un pla de comunicació. màtiques i algunes solucions relacionades amb l’aigua dolça al món. El joc està a disposició a la seu de la SCEA pels socis i per les persones interessades, www. ProfessionalitzacCió scea.cat. Fomentar la formació continuada tant pel que fa als continguts com als mèto- des i tècniques. · Xarxa per a una Nova Cultura de l’Aigua: Associació formada per entitats i persones que treballa per posar a debat públic el model de gestió de l’aigua a ParticipacCió Catalunya, www.xnca.org . Implicar els diferents usuaris de l’aigua per fer-los protagonistes dels projectes · Projecte Rius: Iniciativa que porta a terme l’Associació Hàbitats i que té tot compartint responsabilitats. com a objectiu treballar per fomentar la implicació social en la millora de rius i en la preocupació per l’estat dels ecosistemes riparis. Els seus pilars fonamen- Prioritzem dos reptes. Concretem accions tals són l’educació ambiental, el voluntariat i la participació ciutadana, www. i estratègies comunicatives projecterius.org. · Plataforma en Defensa de l’Ebre: Plataforma social creada l’any 2000 per EDUCACIÓ: PARTICIPACIÓ: la implantació d’una nova cultura de l’aigua contrària a la política de transvasa- Incloure el tema de la gestió de l’aigua Implicar els diferents usuaris de ments. Actualment segueix lluitant per la defensa de l’aigua i el territoti, www. - La vessant social, la funció ambiental l’aigua per fer-los protagonistes dels ebre.net. i les necessitats del consum - Més enllà projectes tot compartint responsabi- d’educar en bones pràctiques. litats. · Programa “Movent-nos per l’aigua”, Creu Roja Joventut: Proposta educa- tiva destinada a infants de 6 a 12 anys amb risc d’exclusió social que té per objec- ACCIÓ ACCIÓ tiu sensibilitzar els nens de la importància de l’aigua com a recurs, de les proble- Fer un projecte adaptable a cada Recuperació de forma participativa màtiques relacionades i del seu bon ús i gestió. Es realitza des de l’any 2009, i a cas per les escoles verdes o d’agenda d’un ecosistema aquàtic degradat. l’edició 2010 s’han creat dos recursos didàctics: un conte i un joc, ambdós de gran 21 per fer un sistema participatiu format. Els recursos es deixen en préstec a les diferents oficines locals de Creu d’utilització d’aigües pluvials i grises. Roja de tot Catalunya, www.creurojajoventut.org. 24 25 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció GESTIÓ TERRITORIAL ESTRATÈGIA COMUNICATIVA ESTRATÈGIA COMUNICATIVA Què es vol comunicar? Què es vol comunicar? - L’aigua és un recurs limitat i impres- - L’aigua és un recurs limitat i impres- cindible per viure cindible per viure - És responsabilitat comuna, la nostra - És responsabilitat comuna, la nostra acció és important acció és important - L’aigua de pluja i la grisa són recur- - L’espai tindrà un ús social sos que podem utilitzar - No és suficient el consum responsa- A qui va dirigit? ble sinó que cal pensar com estalviar Regants , agricultors, ciutadans , veïns, administració pública, indústria, enti- A qui va dirigit? tats, escoles, etc A escoles verdes o d’agenda 21, a tota la comunitat educativa (alumnes, pro- De quins recursos es disposa? fessors, personal que hi treballa, etc), ajuntament i altres entitats públiques Els protagonistes, la gent Quin missatge es vol transmetre? Campanya – eslògan: Entre tots, participant-hi, podem com- El riu també vol aigua On som? Tres dades per conèixer la situació actual partir l’aigua de forma responsable De Quins recursos es disposa? · La legislació estableix que un detergent es pot anomenar biodegradable si - Assessorament en educació i partici- l’element tensioactiu (que fa l’efecte del sabó) perd el 90% d’aquesta propietat pació per part de la SCEA als 28 dies de ser abocat a l’aigua. La resta d’ingredients del detergent, que po- - La comunitat educativa: alumnes, den ser el 80%, acostumen a no ser-ho. professors... · Al mar, l’anomenada gran taca del Pacífic, una ingent massa de residus de Campanya – eslògan: plàstic de 3,5 milions de tones, ha multiplicat les seves dimensions per 10 cada L’aigua és cosa de tots dècada des de 1950. · Les catàstrofes degudes a inundacions i esllavissades de terres s’han mul- tiplicat per 30 en mig segle, i els experts relacionen aquest fet amb la influència humana. 26 27 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Intercanviem experiències. Accions i pràctiques que s’estan portant a terme arreu del territori · Plans Territorials: Són els diferents instruments del govern per dur a ter- · Portal “Viulaterra.cat”: Portal web adreçat a persones interessades en me la seva política de planejament territorial, que cada cop té més en compte conservar la natura i els paisatges del nostre país a través de la custòdia del te- els criteris de “ciutat compacta”. El Pla territorial general de Catalunya, així com rritori, www.viulaterra.cat. els Plans territorials, els Plans directors urbanístics, els Plans comarcals de mun- tanya i els catàlegs del paisatge es poden consultar a www.gencat.cat dins el · Programa “Natura i Ciutadania” de DEPANA: Eina per promoure i aco- Departament de Territori i Sostenibilitat. llir diferents iniciatives per defensar, estudiar i conservar el patrimoni natural, www.depana.org. · Cartes del paisatge: - Vall de Camprodon: http://www.vallcamprodon.cat/paisatge.html · Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (www.escoltesiguies.cat): Sovint - Penedès: www.ccapenedes.com els agrupaments fan activitats de coneixement i implicació en polèmiques te- rritorials. · Observatori del Paisatge: Ens d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. Estudia el · Plataforma Salvem l’Empordà: Plataforma de defensa del patrimoni natu- paisatge, elabora propostes i impulsa mesures de protecció, gestió i ordenació ral canalitzada a través de la IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi del paisatge de Catalunya, en el marc d’un desenvolupament sostenible, www. i Defensa de la Natura), que és una entitat ecologista amb molta història que catpaisatge.net. es dedica a tasques reivindicatives i a fer campanyes i projectes en defensa del territori, www.iaeden.cat. · Xarxa de Custòdia del Territori (xct): Organització constituïda per enti- tats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la · No fem el CIM: Plataforma creada el 2003 en contra del futur Centre custòdia del territori al nostre país. Vol capacitar la societat civil perquè pugui d’Intercanvi de Mercaderies (CIM) que es vol fer al Penedès. La Plataforma està tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori, www.xct.cat. organitzada en 5 grups de treball que funcionen de forma autònoma i de mane- ra coordinada. Organitzen diferents accions i mobilitzacions, www.nofemelcim. · Programa escolar “Viu el Parc al Montseny. Actuem al nostre territori”: org. Programa educatiu que forma part d’un programa cultural i lúdic més global, · Plataforma Salvem els Muntanyans: Plataforma cívica que té com a ob- gestionat per l’entitat FUSIC. Fa 10 anys que es desenvolupa i es visualitza amb jectiu la preservació de la zona anomenada Muntanyans II. Aquests terrenys són l’edició de l’agenda escolar. La finalitat és afavorir que els escolars participin pràcticament la darrera oportunitat de connectar paisatgísticament i ecològica- en la creació d’un material propi, que els serveixi per tenir un coneixement ment l’espai protegit anomenat oficialment “platja de Torredembarra i Creixell” més global del Parc Natural al qual el seu municipi hi té territori, tant a nivell amb els camps i boscos protegits de l’interior, http://muntanyans.gepec.org/. d’història natural com social. Està coordinat pel centre Santa Marta CIEP de Vi- ladrau, www.viuelparc.org. 28 29 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció PÒSTERS Prioritzem dos reptes. Concretem accions TÍTOL AUTORS CONTACTE i estratègies comunicatives Programa “El Ripollès Centre d’Educació info@alt-ter.org EDUCACIÓ: PARTICIPACIÓ: convida!” Ambiental Alt Ter Educar per una visió més global del Extreure models de participació òp- territori que motivi la implicació en la tims i permanents Un tomb per Banyeres: Limonium, Equip educacioambiental@ presa de decisions Paisatges d’Educació Ambiental limonium.org ACCIONS ACCIONS - Definir o treballar com la SCEA entén - Crear un document/guia de crite- Metodologies i materials LaVola xbenito@lavola.com el concepte de territori. Model de gestió ris/recomanacions per elaborar pro- inclusius per al pro- Xavi Benito, Núria del territori a nivell de la SCEA. Per pau- cessos participatius. grama “Coneguem els Solé, Marta Lacruz, tar-ho i poder elaborar conjuntament - Com a educadors ambientals nostres Parcs” Anna Gómez i Arantxa criteris necessitem més informació: so- creiem que hem de facilitar les eines Arnaiz bre què s’està fent de gestió territorial, per fomentar processos participatius a on, etc. Cal trobar sinèrgies/aliances o en temes de decisions sobre el territo- buscar interrelacions amb altres agents ri. En concret, quan muntem un procés Cap a on volem anar? Consensuem quatre reptes per assolir en i professionals. Per definir aquests con- participatiu, hem de tenir en compte un futur proper ceptes, per tant, es podria treballar amb diversos factors a l’hora d’organitzar- grups externs. lo: cal focalitzar-lo en un objectiu i Educa Ció - Proposta per al pròxim Fòrum: con- una motivació inicial, no ens podem c vidar agents experts/sinèrgies amb al- deixar ningú, hi ha d’haver represen- Educar per una visió més global del territori que motivi la implicació en la pre- tres projectes que treballin en temes de tació de tots els agents, cal eliminar sa de decisions territori. Crear espais de debat per aglu- prèviament els filtres que poden alen- tinar els professionals en aquest tema. tir el procés, és molt important tenir ComunicacCió Es podrien començar a relacionar les en compte la durada, etc. sortides de la SCEA del 2011 en diver- Podem realitzar petits processos Definir eines i mecanismes vàlids de comunicació sos territoris i conèixer la seva realitat, evocats a l’èxit per aprendre a parti- que ens expliquin els seus models de Professionalitza Ció cipar, per perdre la por a participar,... c participació (ex: Priorat, carta de Cam- implicar la gent, familiaritzar-la amb Connexió/cohesió entre els professionals que es dediquen a la gestió del territori prodon, etc). Comparar models i conèi- una metodologia. xer gent que ens ajudi a definir el marc ParticipacCió conceptual de gestió territorial. Tot això per elaborar un document Extreure models de participació òptims i permanents marc amb el recolzament d’altres entitats. 30 31 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció MODEL ECONÒMIC ESTRATÈGIA COMUNICATIVA ESTRATÈGIA COMUNICATIVA La SCEA ha de comunicar la feina que Es podrien estipular uns criteris. Fer fa més enllà dels espais de Fòrum a una guia de criteris/suggeriments/in- Fòrum. dicacions, a partir d’un buidatge dels Com a SCEA, el que sortís del Fòrum, processos participatius que s’han rea- s’hauria d’explicar a llocs (buscar al- litzat fins ara (Priorat, Penedès, Cam- tres fòrums, jornades, conferències, prodon), tenint en compte a qui s’ha trobades d’ambientòlegs, reunions, avisat, durada del procés, grau de sa- congressos...). Dues o tres persones tisfacció, retorn, etc. Aquesta possible podrien anar pel territori a explicar- guia serviria per capacitar els tècnics ho i donar-ho a conèixer. Que no que- a gestionar processos participatius. di només en una publicació. Comuni- car els reptes i línies de treball que es marca la SCEA. On som? Tres dades per conèixer la situació actual · Triodos bank és el referent de la banca ètica a Europa, amb presència a Holanda, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya i Espanya, des del 2004. Aquesta banca promou l’estalvi i el finançament responsable, tot invertint els diners dels seus clients només en empreses i organitzacions que treballen en el sector cultural, el social i l’ambiental. · El decreixement, per a Serge Latouche (principal ideòleg), és una possibi- litat d’atrevir-se a pensar un món diferent i, sobretot, de sortir de l’economia, ja que la forma de vida actual i el model econòmic que en resulta no són ni soste- nibles, ni desitjables. Una bona definició tracta el decreixement com una gestió individual i col·lectiva basada en la reducció del consum total de matèries pri- meres, despesa energètica i reducció de les ocupacions especulatives del territo- ri; tot defensant una disminució conscient i responsable de la febre consumista. · La Coordinadora Estatal de Comerç Just neix el 1996 amb la finalitat de potenciar el Comerç Just a Espanya. En formen part 35 organitzacions no gover- namentals, importadores i botigues. 32 33 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Intercanviem experiències. Accions i pràctiques que s’estan portant a terme arreu del territori · Cooperativa Integral Catalana: Té per objectiu construir un entramat de relacions econòmiques cooperatives i solidàries entre persones i empreses so- cials, que surti de les regles del mercat i que no sigui controlat per l’estat. Un exemple d’acció que vol portar a terme és el de reduir les nostres despeses en euros i ajudar a créixer les monedes socials de les ecoxarxes, http://cooperativa. ecoxarxes.cat/. · EcoXarxa del Montseny: Associació de ciutadans units de forma conti- nuada per crear espais econòmics complementaris a l’economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de soste- nibilitat ecològica, proximitat i solidaritat. PÒSTERS Fan ús d’una moneda local o social lliure, “l’Eco Seny”, per permetre el fun- TÍTOL AUTORS CONTACTE cionament d’un sistema d’intercanvis multirecíprocs a la regió, sense fer ús del diner, www.ecoseny.net. “El Cederrón didáctico Ecologistas en acción consume@letra.org de ConsumeHastaMorir” · REAS: Xarxa de xarxes d’economia alternativa i solidària a escala estatal, www.economiasolidaria.org. Mercat de les 3R Escola Andersen de Vic. dsegales@xtec.cat David Segalés i Dolors mfontarn@xtec.cat · Un Col·legi pel Comerç Just: Projecte educatiu que s’inscriu dins el progra- Fontarnau ma europeu Ciutat pel Comerç Just, coordinat per IDEAS (Iniciatives d’Economia Alternativa i Solidària), que ofereix a les escoles assessorament tècnic sobre el “La xocolata és dolça Escola del Consum de nbanque@gencat.cat comerç just. Durant el curs 2009-2010 es va impulsar aquest projecte a quatre per a tothom? Una Catalunya (ECC). josep.bonil@uab.cat escoles de Barcelona www.ciudadjusta.org. experiència per treballar Neus Banqué, Josep gcalafell@gencat.cat el consum solidari a Bonil i Genina Calafell · Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor de l’Alt Camp: Cada any, l’aula”. amb motiu de la Setmana del Comerç Just i la Banca Ètica, es desplaça a escoles, instituts, casals de la gent gran i sales de conferències per explicar què és el co- Fiare Banca Ètica, parti- Fiare. Albert Gasch info@ projectefiare.cat merç just i la banca ètica. Es fan jocs infantils sobre comerç just, jocs sobre banca cipa del canvi Hurios. ètica per a adolescents, i xerrades i tallers dirigits a adults www.altcamp.cat. Finances Ètiques Setem vmaeso@setem.org · FETS: Associació dedicada a promoure les finances ètiques i solidàries. Porten a terme el projecte educatiu “Portem a l’escola la reflexió sobre l’ús dels Xarxa d’Economia Xarxa d’Economia Soli- xavi@xes.cat diners”, als centres de secundària de Barcelona. Al web s’hi troben recursos edu- Solidària dària (XES) catius com “el preu dels diners”, www.fets.org. 34 35 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Cap a on volem anar? Consensuem quatre reptes per assolir en ACCIONS ACCIONS un futur proper - Crear una xarxa de socialització 1. Crear rutes o camins sostenibles i d’intercanvi d’accions i de bones a les ciutats o pobles. Els recorreguts EducacCió pràctiques relacionades amb models senyalitzarien i farien visibles els econòmics alternatius o disfuncions comerços amb productes de comerç Aprendre des de l’acció a treballar transversalment, tot implicant el màxim del model econòmic actual. Un exem- just i consum responsable, les escoles d’agents des de la seva formació. ple podria ser socialitzar un bé comú, verdes, els restaurants ecològics, les com per exemple l’aigua, com a con- entitats relacionades amb la sosteni- ComunicacCió cepte de vida. bilitat, les banques ètiques, etc. Seria Ser capaços de comunicar models i processos econòmics alternatius d’una ma- - Crear assignatures entre els dife- un recurs educatiu per a la ciutadania nera creativa, imaginativa, positiva i realista. rents departaments amb criteris de i un assessorament per a comerciants, sostenibilitat i innovació educativa. que ajudaria a identificar els criteris de ProfessionalitzacCió És a dir, no crear assignatures que no- sostenibilitat dels productes (produc- més incorporin continguts ambien- tes locals, lliures de transgènics, proce- Definir col.lectivament unes pautes de treball que clarifiquin la feina dels edu- tals, sinó incloure aquets continguts dents d’agricultura ecològica, etc) cadors/es ambientals (temporalització, sou, condicions laborals, concursos, cri- a totes les assignatures de manera 2. Crear una campanya comunica- teri dels plecs,...) transversal. tiva amb l’objectiu de sensibilitzar la - Crear un institut d’educació am- població que contempli buscar solu- ParticipacCió biental per recollirquè hi ha de forma- cions alternatives als models econò- La participació ha de ser la base de la presa de decisions polítiques i socials, que ció i què hi hauria d’haver. mics actuals. L’acció seria reivindica- s´han de transformar en accions concretes. - Treball conjunt entre educació for- tiva contra les comissions que cobren mal i no formal. els bancs als seus clients. Es podria dir Les comissions porten cua o No em demanis comissions, i consistiria en reunir moltes persones davant d’un Prioritzem dos reptes. Concretem accions banc o caixa i fer cua per reivindicar- i estratègies comunicatives se: fins que no suprimeixin les comis- sions, no ens mourem. Prèviament es crearia una llista EDUCACIÓ: COMUNICACIÓ: d’operacions en què et poden cobrar Aprendre des de l’acció a treballar Ser capaços de comunicar models comissió. transversalment, tot implicant el i processos econòmics alternatius màxim d’agents des de la seva forma- d’una manera creativa, imaginativa, ció. positiva i realista. 36 37 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció CIUTADANIA I POLÍTIQUES PÚBLIQUES ESTRATÈGIA COMUNICATIVA 1. Fer una senyalització amb panells, pintura al terra, etc. dels camins amics de la sostenibilitat de models econòmics alternatius. Aquests camins serien semblants als camins escolars i recorrerien tot el municipi. A més de marcar les rutes, es donaria un distintiu sostenible a les botigues, entitats, escoles, etc, per poder ser identificades fàcilment. També es marcarien els productes més soste- nibles seguint alguns criteris com per exemple, que cada botiga pogués posar una etiqueta marcant quin tipus de producte és (procedència, producte ecològic, sense transgènics...). 2. La campanya podria ser Les comissions porten cua i vol arribar a tota la po- blació, fins i tot aquella que a priori no està sensibilitzada en temes ambientals i no s’hi implicaria. L’estratègia tindria una part mediàtica rellevant, ja que a més, es deixaria al- gun adhesiu o algun motiu que fes adonar la gent sobre la necessitat de protes- tar i buscar alternatives. L’acció caldria que, a més, disposés d’un espai web o bloc a internet amb un nom com ara reclamemelscentims.com amb tots els continguts, conceptes i On som? Tres dades per conèixer la situació actual missatges més profunds per a qui volgués ampliar la informació, i incloure un espai per aportacions i experiències. · La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) va néixer l’any 1988 i és una organització sense ànim de lucre que coordina 677 associa- cions i 28 federacions veïnals. · El primer cop que es va sentir a parlar d’Agendes 21 locals va ser l’any 1992. Actualment, a nivell internacional, 6.416 autoritats locals de 111 països diferents ja estan compromeses en el procés, i d’aquestes, unes 5.292 són d’Europa. A Ca- talunya hi ha cinc milions d’habitants vivint en 230 municipis que ja han fet, o estan en procés d’Agenda 21 Local, essent així el 79% de la població catalana. · El programa d’educació per a la ciutadania a les escoles té per objectiu pro- moure el desenvolupament dels valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans i l’educació per la pau i la solidaritat, tot impulsant la partici- pació i el compromís dels joves a la societat. 38 39 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Intercanviem experiències. Accions i pràctiques que s’estan · Pressupost participatiu a Santa Cristina d’Aro: Elaboració del pressu- portant a terme arreu del territori post municipal de manera participativa, des de les propostes que fan els ciu- tadans/es a les assemblees dels barris i establiment de temàtiques per decidir · Pla Estratègic d’Educació Ambiental del Parc Natural del Montseny: directament en què es gasten els diners de l’ajuntament. Aquesta iniciativa Procés iniciat el 2010 per elaborar l’estratègia d’educació ambiental del parc. Es es va impulsar el 2003, i des del 2005 s’hi han incorporat els nens i nenes de tracta d’un procés de participació inclusiu que dóna resposta als reptes plante- l’escola del poble, el CEIP Pedralta, tot portant a terme el pressupost participatiu jats durant la fase de diagnosi (2008). S’està redactant el document marc amb la infantil, www.santacristina.net/pressupostos. participació dels agents relacionats amb l’educació i la divulgació que actuen en el territori (equipaments, mestres, educadors, ajuntaments, etc). Està coordinat · Democràcia inclusiva: Proposta per construir una nova forma per l’Equip Alteris i la SCEA (Tosca i viladraueducació.com), www.scea.cat. d’organització social basada en l’autonomia, la comunitat i la reintegració amb la natura. Aquest projecte té dos grups d’estudi a Barcelona i un grup d’acció a · Projecte “Mataró Educació i Sostenibilitat”: El 2008 la SCEA va fer escala catalana que duu a terme xerrades, seminaris, actes públics, trobades i l’assessorament extern d’aquest projecte consistent en una estratègia d’educació publicacions de diferents aspectes del projecte, www.democraciainclusiva.org. per al desenvolupament sostenible de la ciutat. Un dels fruits d’aquest projecte és l’obertura d’un nou equipament de ciutat per a la sostenibilitat, la Casa Capell, · Plans Educatius d’Entorn: Un PEE és una iniciativa oberta i de cooperació www.mataro.cat. educativa que vol donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels infants i joves més enllà de l’àmbit escolar, i per això intenta · Agenda 21 Barcelona: El 2010 ha realitzat la segona convenció de signants implicar el màxim d’agents locals. Actualment 80 municipis ja desenvolupen del compromís ciutadà per la sostenibilitat, que definia 10 objectius i un perío- el seu propi PEE, www20.gencat.cat/portal/site/Educacio. de per desenvolupar-los: 2002-2012. L’objectiu ha estat avaluar col·lectivament l’Agenda 21, donar visibilitat a la feina feta per la xarxa de signants i detectar ne- · Programa “Quiero mi barrio” (Xile): Programa de recuperació de barris, cessitats emergents, noves tendències, i planificar la feina per als propers anys. que té com a objectiu la millora de la qualitat de vida en barris deteriorats a Ha estat un procés de llarga durada, iniciat al maig de 2010 i finalitzat el 14 de través de polítiques combinades, que millorin l’entorn urbà i promoguin la par- gener de 2011, www.bcn.cat/agenda21. ticipación social. El programa busca generar un model de regeneració urbana que aconsegueixi combinar diversos criteris: la integralitat de la intervenció, · Projecte de Gestió Participada riera de Vallvidrera: Procés de participació intersectorialitat i sinergia amb la xarxa d’institucions públiques i privades ciutadana entorn dels rius, amb implicació dels tres ajuntaments dels munici- existents al territori. És un programa participatiu que incorpora els veïns com a pis per on passa la riera de Vallvidrera. Es fa una reunió de treball conjunt de actors rellevants en el procés, per això és innovador en l’aplicació de polítiques l’administració i entitats locals entorn d’un projecte de gestió comú i es redacten públiques de responsabilitat compartida amb la comunitat, www.minvu.cl. propostes de millora amb accions concretes. El grup impulsor del projecte el for- men el Consorci del Parc de Collserola, la Universitat de Barcelona i l’Associació · “Promoción del Medio Ambiente Saludable” (Santiago de Xile): Progra- Hàbitats-Projecte Rius, http://rieravallvidrera.projecterius.org/. ma de política local d’infància. 40 41 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció PÒSTERS Cap a on volem anar? Consensuem quatre reptes per assolir en un futur proper TÍTOL AUTORS CONTACTE “Busquem arbres amb TOSCA amb el suport a r b re s @ t o s c a . c a t EducacCió història de la Garrotxa” del Parc Natural de la http://arbresambhis- Repensar la manera com orientar l’educació ambiental per tal que sigui cons- Zona Volcànica de la toria.blogspot.com truïda col.lectivament entre tots els agents implicats en un procés educatiu con- Garrotxa (PNZVG) cret. Els joves tenim cura SCEA, Xarxa d’Escoles scea@scea.cat ComunicacCió del planeta. Conferèn- per al Desenvolupament Buscar estratègies per democratitzar i/o reapropiar-se dels mitjans de comu- cia Internacional de Sostenible de Catalunya, nicació. joves. Departament de Soste- nibilitat i Territori de la ProfessionalitzacCió Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barce- Formació en polítiques públiques i processos participatius pels educadors am- lona, Vincles Fundació i bientals Unescocat ParticipacCió Buscar estatègies perquè tota la ciutadania tingui la possibilitat de participar en totes les etapes d’una política pública local (des de la definició de l’agenda, fins al seguiment i avaluació del projecte). 42 43 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Prioritzem dos reptes. Concretem accions MODEL ENERGÈTIC i estratègies comunicatives En aquest cas només se n’ha prioritzat un. COMUNICACIÓ: Buscar estratègies per democratitzar i/o reapropiar-se dels mitjans de comunicació. ACCIONS a) Promocionar nous mitjans de comunicació lliures i participar-hi com a col·lectiu d’educació ambiental. b) Aconseguir que els mitjans convencionals siguin més participatius: cons- truir els continguts entre tots. c) Crear una xarxa d’intercanvi de coneixements entre experts en comunicació (periodistes...) i entitats dedicades a l’educació ambiental. d) Buscar un mitjà local (diari, ràdio, televisió...) permanent, on es reservi un espai per tractar temes d’educació ambiental. Que aquests temes provinguin de tota la comunitat que tingui accés al mitjà (escoles, ciutadans, veïns, etc). e) Crear un espai/plataforma que fomenti la reapropiació dels mitjans de comunicació locals, mitjançant una xarxa que faci visible a quins mitjans es On som? Tres dades per conèixer la situació actual pot accedir, que assessori, fomenti i interconnecti ciutadania amb mitjans per promoure’n la participació. · Instal·lar un sistema geotèrmic en un habitatge unifamiliar pot costar entre 18.000 i 25.000 euros segons la dificultat de perforació del subsòl, aix la ESTRATÈGIA COMUNICATIVA inversió es rendibilitza en menys de 10 anys. - A qui volem que arribin aquestes accions i que compleixin els reptes? Col·lectiu d’educadors ambientals, administració, etc. L’objectiu és que arribi a · Un viatge d’anada i tornada a París en tren, emet 52 kg de CO2, mentre tothom, per a una participació col·lectiva. que si fem aquest trajecte en avió emetrem 933 kg de CO2. Gairebé 20 cops més. - Hi hauria un logo visual i permanent que es mostrés en qualsevol petita acció que es fes i una web per fer-ne difusió: “activemelsmitjansdecomunicació.com”. · A Catalunya el 52% de l’electricitat que es consumeix és d’origen nuclear. 44 45 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció Intercanviem experiències. Accions i pràctiques que s’estan Cap a on volem anar? Consensuem quatre reptes per assolir en portant a terme arreu del territori un futur proper El nombre d’inscrits en aquesta temàtica no va ser suficient per formar un grup · “La Maleta de l’Energia” (SCEA): Conjunt de recursos materials i escrits de treball al Fòrum presencial. És per això que no es van poder consensuar els adequats a l’educació infantil i primària per a l’ensenyament i l’aprenentatge de quatre reptes durant la trobada a Altafulla. A continuació es presenten els reptes continguts sobre el tema de l’energia. Es pot demanar en préstec al SDEA, http:// proposats al Fòrum virtual i les valoracions i comentaris corresponents. Per tan, www.scea.cat/maletaenergia.htm. aquesta àrea temàtica no es pot considerar finalitzada, ja que només s’ha realitzat el debat virtual, i faltarien encara concretar accions i estratègies comunicatives. · “Llars verdes”: Programa de participació ciutadana i d’aprenentatge col·lectiu, dirigit a llars sensibles en l’impacte ambiental i social. A través d’aquesta iniciativa s’acompanya els participants en un procés de canvi cap a EducacCió una gestió més responsable dels recursos energètics i d’aigua, del consum de Reformar els equipaments i centres d’educació ambiental per tal que fossin més productes i de la neteja de les llars, http://llarsverdes.blogspot.com/. eficients energèticament i utilitzar les pròpies instal.lacions com a recurs edu- catiu. · Al Parc Agroecològic de l’Empordà hi ha una proposta d’activitats desti- “Això hauria d’assolir-se a més llarg termini per ser viable, bàsicament per raons nades a treballar l’ús de les energies renovables amb grups escolars, www.par- econòmiques i de finançament”. cagroecologic.com. “Les inversions són un impediment però, si més no, es poden introduir totes les · BACC (Bicicleta Club de Catalunya): Entitat que representa els interessos millores que no suposin una gran despesa. Alguns exemples d’actuacions poc tec- dels ciclistes, elabora campanyes de promoció i proposa solucions a les ciutats nològiques, però molt eficients: obrir claraboies i xemeneies solars per aprofitar la i pobles que volen introduir la bicicleta a la mobilitat urbana pel transport i el llum natural, posar plaques solars tèrmiques, aïllar bé finestres i portes”. lleure, www.bacc.info. ComunicacCió · Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP): ONG que treballa Reduir a la meitat la difusió dels fòrums, actes i jornades, mitjançant el correu per una mobilitat més sostenible i segura en base a la millora del transport pú- postal tradicional. Potenciar més les eines virtuals com a eines de comunicació, blic col·lectiu, http://transportpublic.org/. per tal de reduir energia en el procés productiu i en el transport. • Euronet 50/50: Projecte recolzat per Energia Inteligent Europa que pretén “Això a poc a poc es comença a fer, però encara es veuen moltes bústies plenes de involucrar centres educatius d’arreu d’Europa amb l’objectiu comú de reduir el papers comercials i moltes campanyes en què es reparteix informació pel carrer consum energètic i incrementar els nivells de coneixement i conscienciació en en format paper. Si la proposta és pels centres d’educació ambiental, d’acord. Si és aquest aspecte. Això pot suposar una reducció significativa d’emissions de CO2 per a la societat en general és més utòpic”. contribuint a l’objectiu fixat per la Unió Europea: 20% menys de gasos d’efecte “Hem d’aprendre a treure el màxim profit de les noves tecnologies i de la gran hivernacle pel 2020, www.euronet50-50.eu varietat d’opcions de comunicació que ens ofereixen. I veure també, que és una oportunitat per arribar a un públic més ampli”. 46 47 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció ProfessionalitzacCió MÉS EXPERIÈNCIES El reconeixement de la professió d’educador ambiental ha d’incloure qualse- D’EDUCACIÓ AMBIENTAL... vol persona que educa per l’ús de les energies renovables i els models eficients energèticament. “No és suficient. A més, ara per ara el reconeixement significa tan poc que potser un enginyer/a no vol ser considerat/da educador/a ambiental”. “Si qualsevol persona inclou tècnics, enginyers... no crec que sigui la seva feina la d’educar, però sí que poden exercir de col·laboradors per als educadors ambientals a l’hora de raonar el perquè o el funcionament d’aquests models energètics”. ParticipacCió Promoció per part de les grans ciutats de campanyes de participació ciutada- na per col.laborar col.lectivament a subministrar la demanda energètica de la població. “Primer s’ha d’establir la tecnologia per col·laborar col·lectivament a subministrar la demanda energètica. Encara estem molt verds en això... Hi ha exemples a països nòrdics de cooperatives de ciutadans que han instal·lat centrals eòliques al mar, davant de la ciutat. Altres exemples són les experiències de cogeneració, en què un Calaix de sastre: experiències, programes, campanyes i recur- barri escalfa les seves calefaccions amb la calor residual d’una indústria propera…”. sos d’educació ambiental que es desenvolupen arreu del terri-tori català i que no s’han pogut incloure en cap de les sis te- “Quan es diu promoció per part de les grans ciutats, estem pensant en l’administració. màtiques treballades. No cal que sempre esperem que sigui l’administració qui faci les coses. Estem dient participació ciutadana, per tant, pot ser perfectament una iniciativa ciutadana”. · Guia de criteris de Qualitat d’Activitats d’EA (SCEA): Projecte que va po- sar en marxa el Consell de Centres d’Educació Ambiental a finals del 2008 i que veurà la llum a la primavera del 2011. Es tracta d’una guia que definirà 30 cri- teris de qualitat i recollirà activitats que tinguin en compte aquests criteris i, que serveixin de model metodològic per ser usades a diferents entorns i agents educatius, www.scea.cat. · Projecte “L’Erola. Acord de custòdia per la rehabilitació d’un espai comú”: Proposta que porta a terme la Fundació Vincles. Es tracta d’un acord de custòdia patrimonial amb la parròquia de Viladrau i el Bisbat de Vic, i compta també amb la col·laboració del Parc Natural del Montseny. Es basa en la rehabi- 48 49 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció litació de la masoveria de l’ermita per mitjà d’aprenentatge, servei i camps de PÒSTERS treball, amb la finalitat d’utilitzar-la com a refugi i fer-hi petites estades, amb TÍTOL AUTORS CONTACTE programes pedagògics d’educació socio-ambiental, en què hi tinguin prioritat Creativitat + sosteni- Agenda 21 Escolar de agenda21escolar@bcn. infants i joves en situació de risc d’exclusió social, www.vinclesfundacio.cat. bilitat = participació al Barcelona. Mireia Abril. cat Drap-Art’10 · El Montseny, recurs educatiu”: Programa pilot per crear un recurs com a Programa “El Molí dels Centre d’Educació Am- info@alt-ter.org servei pedagògic i educatiu de resposta als dubtes, propostes i curiositats formati- Ocells” biental Alt Ter ves de mestres i alumnes. Les preguntes s’envien a un espai web esperant ser res- Coneguem els ocells del CEIP l’Estany, Ullastret b7003941@xtec.cat postes per l’equip coordinador del programa, viladraueducació.com. Es tracta d’un nostre entorn (Girona). Teresa Díez, Margarita instrument pedagògic de coneixement del medi, www.viladraueducacio.com. Ballart, Raquel Heras, Marc Marí. · Programa “Sàtiva”: Proposta didàctica d’educació ambiental que porta a ter- Ascó recicla Limonium, Equip educacioambiental@ me viladraueducació.com per conèixer, divulgar i participar en la preservació dels d’Educació Ambiental limonium.org castanyers i redescobrir el seu valor natural i social www.viladraueducacio.com. Programa municipal Limonium, Equip educacioambiental@ d’Educació Ambiental a d’Educació Ambiental limonium.org Salou · Projecte “Mis Parques Cheveres. Juntos prevenimos los residuos”: Projec- te de l’Associació Barnamil que es desenvolupa als parcs de Trinitat, Poble Nou i La sostenibilitat no és Minyons Escoltes i Guies boletsostenible@gmail. un bolet (monogràfic de Catalunya – Demar- com Montjuïc de Barcelona. L’objectiu és sensibilitzar els seus usuaris sobre la neces- d’educació i servei cació de Tarragona sitat de reduir la generació de residus i millorar la recollida selectiva. Es fa amb ambiental) un equip d’agents ambientals formats en educació ambiental i residus, a través Conversem per avaluar Pere Grau i Mariona Pere.Grau@uab.cat Ma- d’una campanya que busca apropar-se a la gent i educar en les bones pràctiques, en Educació per a la Espinet riona.Espinet@uab.cat http://bcn-misparquescheveres.blogspot.com/. Sostenibilitat (Sant Cugat del Vallès) Gresc@- UAB · Campanya “Cuida Campclar”: S’emmarca dins del pla Integral de Camp- Fem Campanya per a la Àrea de Medi Ambient femcampanya@bcn.cat clar, promogut per l’Ajuntmanet de Tarragona, amb l’objectiu de promoure recollida de l’orgànica de l’Ajuntament de Barcelona, Agenda 21 l’educació ambiental i el civisme en aquest barri. S’han dut a terme cursos on Escolar i SCEA veïns/es del barri tenien la possibilitat de formar-se com a educadors ambien- L’oli no és aigua viladraueducació.com ambiental@viladrauedu- tals. De tots els participants, cinc persones van ser les encarregades de portar cacio.com a terme la campanya. Les principals actuacions han estat: activitats d’educació Pirineus Vius / Educa- Xarxa d’educació am- contact@pourdespyre- ambiental als centres escolars, tallers de creació sostenible, activitats al carrer i tion Pyrénées Vivantes, biental (coordinadors: neesvivantes.fr per una xarxa trans- Gwenaëlle Plet i Philip- fronterera d’educació pe Serre) ambiental Agenda Escolar Europea Xarxa de Ciutats i agendaescolar@diba.cat del Medi Ambient Pobles cap a la Soste- nibilitat, Diputació de Barcelona 50 51 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció ALTRES ACTIVITATS DEL CAP DE SETMANA DE FÒRUM Les bruixes d’Altafulla Antigament hi havia tantes bruixes al poble d’Altafulla que més d’un, quan es casava, ho feia amb alguna d’elles. Això mateix li succeí a un pagès. Al cap de poc temps de casat, la seva dona s’escapolia cada nit a casa de la que tenia DISSABTE més fama, la Xoxona. Una d’aquestes nits la va seguir, i comprovà que les seves temences eren realitat. L’esperà darrere la porta i li donà una gran pallissa, sense · Xarxa verda de contactes. FemNetworking! que ella se’n sentís gens. Abans de la pausa-cafè d’esmorzar es va realitzar aquesta dinàmica per tal Veient que les pallisses no donaven resultat, ho consultà amb el curande- que els assistents es coneguessin millor els uns als altres. La sessió consistia en ro del poble. Aquest li digué: “Una nit de lluna plena, quan surti la teva dona, un cara a cara on els participants tenien un minut per presentar-se i explicar segueix-la i quan es trobi en un lloc on la lluna li toqui plenament, pega-li fort on treballaven a la persona que tenien al davant. Cada minut es canviava de amb una vara de freixe. parella. Així ho va fer. Aquest fet va provocar grans crits a la bruixa. Tot i així, el re- · Passejada nocturna per Altafulla mei fou tan saludable que mai més la seva dona no va tenir ganes de sortir, ni de Visita nocturna a Altafulla amb el guiatge d’un soci del territori, en Joan tenir contactes amb les altres companyes del poble. Vives, que va explicar la història del castell i alguna llegenda: Pere Sadurní i Vallès Folklore del Penedès 52 53 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció DIUMENGE · Tallers simultanis: “Educació en comunicació” i “Creativitat i comunicació” · Visita a l’equipament Hort de la Sínia i acció al territori: plantada a la Es van realitzar dos tallers simultanis dinamitzats per col·laboradors ex- platja, a prop de la desembocadura del Gaià terns a la SCEA. Al migdia es va fer l’acció al territori de la mà d’en Joan Vives. Una camina- El taller “Educació en comunicació”, conduït per la Patrícia Agüera de FE- da des de la casa fins a l’equipament de l’Hort de la Sínia, on es va recollir tot el MTICC, va aprofundir en eines i recursos virtuals que es poden utilitzar en material per fer la plantada. Arribant a la platja de la desembocadura del Gaià l’educació ambiental per tenir una comunicació sostenible. Es va parlar de blocs, es va realitzar la plantada de gavó (Ononis natrix) a les dunes de la platja. De tor- comunitats virtuals i mediabases. nada, mentre el camí deixava descobrir el paisatge, es va fer una parada a l’Hort El taller “Creativitat i comunicació”, dinamitzat per en Marcel Juan i en Jofre de la Sínia, on en Joan va ensenyar les instal·lacions i va fer una pinzellada dels Sanfeliu de Porcuatro disseny gràfic, va aprofundir en què consisteix el procés projectes que duen a terme. de brainstorming que utilitzen els dissenyadors i publicistes. Sota el títol “Fem una campanya en una hora” es va treballar amb un exemple concret, sobre com hauria de ser la campanya de comunicació i difusió, per tal que al proper Fòrum 2012 hi assisteixi més gent. 54 55 Fòrum d’EA 2000 + 10 Comunicació i acció VALORACIONS LLISTAT DE PARTICIPANTS · ASPECTES A MANTENIR: - La combinació de xerrades de professionals amb el treball en petits grups, els tallers, l’intercanvi d’experiències, la visita a un centre d’EA i les activitats lúdiques. - L’estructura de petits grups per afinitats temàtiques (agroecologia, territo- ri, aigua, etc.) i no pas amb afinitats d’àmbits d’acció com altres anys (educació formal, educació no formal, etc.), permet que les aportacions siguin des de dife- rents punts de vista i més enriquidores. · ASPECTES A MILLORAR: - Canviar de dates. Per feina d’alguns equipaments aniria millor al desem- bre, gener o febrer. - Incorporar un espai per presentar accions concretes. - Millorar la capacitat de convocatòria. Augmentar i millorar la difusió ex- terna (no socis, entitats i institucions amb potencial de difusió en cascada). Re- forçar la difusió interna. - Penjar més informació al web - Proper fòrum més pràctic i/o concret i no tant en clau de reptes de fu- tur. Més compromís i tallers d’eines/metodologies per avançar en els reptes de AGRAÏMENTS l’educació ambiental. Agraïm a les entitats col·laboradores (CADS i Associació mediambiental la - Fer la trobada d’un sol dia per reduir la dispersió. Sínia) i a les entitats patrocinadores (Obra Social “La Caixa” i Generalitat de Ca- - Augmentar l’atractiu de l’oferta, especialment per als no socis i per als so- talunya, departament de Medi Ambient i Habitage) el seu suport i ajuda,a la cis amb perfil d’usuari: més formació, tant de temes nous com d’aquells que Finca Tamarit per l’allotjament i el tracte rebut, al grup de treball del Fòrum sempre tenen èxit, més ponències de persones que no es té l’oportunitat de sen- (Lluís Pagespetit, Màrian Navarro i Dèlia Bate) per la feina feta, als dinamitza- tir cada dia, més visibilitat de les oportunitats d’intercanvi i col·laboració, més dors dels grups de treball (Germán Llerena, Marina Ràfols, Maria Oliver, Júlia projecció del que es fa a la trobada... Mérida, Anna Añó i Margarida Feliu) per la seva participació il·lusionada, i a tots - Plantejar si ja és hora de canviar Fòrum 2000+... per un altre nom per a les i totes els qui heu assistit o participat d’alguna manera en aquest Fòrum. trobades. Obrir una reflexió sobre si volem fer trobades sense sentir-nos lligats Gràcies a tots i a totes per fer-ho possible! al Fòrum 2000. 56 57