30 anys 
treballant amb 
les persones 
amb discapacitat una ciutat 
per a tothom
BARCELONA
30 anys treballant amb 
les persones 
amb discapacitat
BARCELONA
una ciutat per a tothom

Barcelona ha estat sempre una ciutat
capdavantera en molts àmbits significatius per
millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i de
les seves ciutadanes. 
Això es fa palès en l’acció municipal que es du a
terme per aconseguir la integració social de les
persones amb discapacitat, perquè puguin gaudir
dels serveis i de l’entorn urbà en una ciutat per a
tothom. 
Amb aquest enunciat precisament “una ciutat per a
tothom” es presenta aquesta publicació de l’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat de
l’Ajuntament de Barcelona, impulsor de polítiques i
d’accions. Un llibre que informa de les iniciatives
dutes a terme i dels resultats de la col·laboració
entre els diversos departaments municipals i les
persones amb discapacitat.
Durant els darrers trenta anys d’ajuntaments
democràtics, aquest treball conjunt ha fet de
Barcelona una ciutat referent quant a l’aplicació de
mesures i a l’elaboració i la consolidació de
projectes perquè les persones amb discapacitat
puguin accedir, en igualtat de condicions, als
serveis, a les activitats, als espais i a la vida de la
ciutat, sempre respectant la diferència i comptant
amb la seva participació.
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona
A vegades, la celebració d’un aniversari té un to
nostàlgic. No és aquest el cas de la celebració de la
creació de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat (IMD) i dels trenta anys de treball amb
les persones amb discapacitat. Perquè en ocasió
d’aquest aniversari volem mostrar, per mitjà
d’aquesta publicació, el recull històric de les
principals actuacions dutes a terme a partir del
treball transversal que, des de l’IMD, s’ha impulsat
amb els diferents departaments municipals, amb
l’objectiu d’aconseguir aliances i sinergies per
millorar les polítiques socials i aconseguir fites
importants per a tota la ciutadania.
Les persones amb discapacitat, a partir de les
reivindicacions que es van fer en els anys en què no
hi havia ni tan sols unes lleis democràtiques que
emparessin els seus drets, i durant tots aquests
anys a través dels espais de participació ciutadana,
han contribuït a difondre com posar valor a les seves
diferències i les seves capacitats i com una millora
social per a elles podia representar també una
millora social per a tothom. En definitiva, com la
qualitat de vida col·lectiva s’enriqueix tenint en
compte el dret a la diferència de totes les persones.
La participació dels representants de les persones
amb discapacitat a l’Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat i la col·laboració amb la xarxa
d’entitats associatives i de serveis de persones amb
discapacitat també ha contribuït, i molt, a tot aquest
procés. Estem convençuts que aquesta
coresponsabilització en la presa de decisions i en les
actuacions que es duen a terme contribueix a
fomentar la consciència de democràcia participativa
tan necessària a la societat actual. En el sector de
les persones amb discapacitat, l’eslògan “Res per a
nosaltres, sense nosaltres” és un principi que
defineix amb contundència l’esperit que impregna
aquesta presa de decisions. Per part municipal, això
es plasma en la naturalesa dels òrgans de govern de
l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. 
Els continguts d’aquesta publicació ens mostren els
resultats del treball que dia a dia es du a terme per
aconseguir que siguin una realitat el principi de
normalització dels serveis per a tothom i el fet de
poder gaudir d’una ciutat que millora
progressivament en tots els àmbits de la vida
col·lectiva. Aquests objectius són els eixos
permanents del compromís municipal de continuar
treballant en les línies establertes al Programa
d’actuació municipal 2008-2011.
Ricard Gomà 
Tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania
President de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat

Índex
Marc històric  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Accessibilitat física i comunicativa . . . . . . . . . . . . 22
Acció social i salut  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Cultura  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Esport  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Estudis i recerca  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Habitatge  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Informació i divulgació  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
Participació i associacionisme  . . . . . . . . . . . . . . 142
Transport  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
Treball i formació ocupacional  . . . . . . . . . . . . . . 174
Membres del Consell Rector 
dels patronats i de l’Institut Municipal 
de Persones amb Discapacitat  . . . . . . . . . . . . . 191
7

Marc històric
Els antecedents històrics de l’Ajuntament de
Barcelona pel que fa a la integració social de les
persones amb discapacitat es remunten a l’any
1799, quan va cedir provisionalment una part del
Saló de Cent com a aula educativa per a infants
sords i es va fer càrrec, a més a més, de les
despeses de funcionament de l’aula. D’aquesta
manera va néixer la primera experiència
institucionalitzada d’educació d’alumnes sords a
l’Estat espanyol. Després de diversos episodis de
tancaments i reobertures, caracteritzats per la
continuada inestabilitat política de l’època i les
possibilitats de disposar de personal docent amb
voluntat de dedicar-se a l’ensenyament dels nois i
les noies sords, l’any 1843 s’obre definitivament
l’Escola Municipal de Sordmuts. L’Ajuntament
també va ser pioner en l’ensenyament a infants amb
discapacitats visuals amb la creació de l’Escola
Municipal de Cecs, el 1820. L’any 1856 s’uneixen
les dues escoles en un mateix espai de la ciutat i
sorgeix un nou centre amb el nom d’Escola
Municipal de Cecs i Sordmuts. L’any 1910,
l’Ajuntament de Barcelona
decideix d’assumir també
l’educació d’infants amb
discapacitat psíquica i crea
una nova secció de l’escola,
que d’aquesta manera
passa a anomenar-se
Escola Municipal de Cecs,
Sordmuts i Anormals. 
9
El 1917, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de
Barcelona aprova el desdoblament d’aquesta escola
en tres escoles especials: l’Escola Municipal de
Sordmuts, l’Escola Municipal de Cecs i l’Escola
Municipal de Deficients. A partir de llavors aquestes
escoles especials adopten noves línies
pedagògiques inspirades en els corrents més
innovadors i en noves tècniques de diagnòstic. El
1925, les tres escoles se separen i s’instal·len en
diferents indrets de la ciutat. L’escola de sordmuts
també acull a partir de llavors infants sords orfes.
Les persones amb discapacitat visual reben recursos
d’altres institucions, principalment del Sindicat de
Cecs de Catalunya creat durant la II República
espanyola.
A partir de 1939, l’empremta deixada en aquestes
escoles per l’etapa anterior permet de mantenir un
alt nivell en l’ensenyament dels infants amb
discapacitats durant els anys de la postguerra. 
Dels anys cinquanta als setanta es creen un gran
nombre d’associacions privades destinades a
atendre les necessitats de les persones amb
discapacitat, constituïdes per professionals i
familiars de persones amb discapacitat, la majoria
de les quals estan sota la
protecció de l’Església, i també es
creen serveis, escoles especials,
tallers, etc.
El 1970, l’Escola Municipal de
Sordmuts es consolida en un nou
centre amb el nom de Centre
Municipal Fonoaudiològic José
María de Porcioles, conegut
popularment com el “Fono”.
10
El 1972, l’Ajuntament crea l’escola bressol especial
Mont Tàber per a infants de fins a sis anys amb
discapacitat, la qual es
reconverteix més tard en una
escola bressol ordinària que alhora
inicia el procés d’integració
d’infants a les escoles bressol
municipals. El 1973, l’Escola
Municipal de Deficients adopta el
nom del lloc on està instal·lada,
Escola Municipal Vil·la Joana. El
1976, partint de la teràpia
horticultural, es crea l’Escola Castell Viver de Sant
Foix amb la finalitat d’aprofitar els avantatges i
beneficis del cultiu de les plantes per formar
professionalment joves amb dèficits de tipus psíquic
i proporcionar-los una sortida laboral en el món de la
jardineria.
11
Fins a mitjan anys setanta, l’Ajuntament de
Barcelona només disposa d’aquests serveis per a
les persones amb discapacitat. En definitiva, és una
època difícil, en la qual les persones amb
discapacitat són gairebé “invisibles” des del punt de
vista social. No obstant això, la imatge social de les
persones amb discapacitat comença a evolucionar a
poc a poc, impulsada per l’efecte del sorgiment d’un
important moviment associatiu i reivindicatiu de
les persones amb discapacitat. 
D’una banda, els professionals i familiars de les
persones amb discapacitat psíquica inicien
actuacions per presentar les seves demandes
davant de l’Administració. I, de l’altra, associacions
de pares i mares de menors d’edat i grups de
persones amb discapacitat física es manifesten
també, d’una manera més contundent, a la via
pública i en establiments de l’Administració per
sol·licitar que es resolguin els seus problemes.
12
• Les persones amb discapacitat psíquica
reivindiquen: prevenció de la disminució, atenció
precoç, escolarització adequada, tallers
ocupacionals, possible inserció laboral, activitats
de lleure i esport. 
• Les persones amb discapacitat física
reivindiquen: integració a l’escola ordinària,
supressió de barreres arquitectòniques a la via
pública, als edificis municipals i al transport, i
integració laboral.
13
El 1976 es fa la primera concentració de persones
amb discapacitat a la plaça de Sant Jaume de
Barcelona, promoguda per la Coordinadora de
Grups de Base de Disminuïts Físics i amb el suport
de les associacions de discapacitats. Al mes de juliol
d’aquest any es crea la Comissió Mixta
Ajuntament-Disminuïts Físics.
L’any 1977, a partir de la recuperació de la
democràcia, un grup nombrós de persones amb
discapacitat física i alguns col·laboradors i
col·laboradores es tanquen durant un mes i mig a
l’antic Servei de Rehabilitació de Minusvàlids
(SEREM), a Barcelona. Aquest fet té una
repercussió social molt important. Es fan arribar a
l’opinió pública les necessitats i reivindicacions
d’aquest col·lectiu i es força les administracions
públiques a atendre-les i a negociar. Nous espais
democràtics ho faciliten:
•  la creació de la Comissió Especial
del Congrés dels Diputats per a
l’estudi dels problemes de les
persones minusvàlides,
•  i l’audiència de l’alcalde de
Barcelona a representants del
col·lectiu.
És a partir d’aquests fets que
s’inicien les actuacions de
l’Ajuntament de Barcelona per donar
resposta a les reivindicacions
plantejades pel sector de persones
amb discapacitat. Amb l’objectiu de facilitar-ne la
participació, al mes de juliol de 1978 es crea el
Patronat Municipal de Disminuïts Psíquics i
s’inicien algunes actuacions municipals adreçades a
14
aquest col·lectiu. Les campanyes de sensibilització
ciutadana incorporen ja missatges com aquest: “El
dret del disminuït psíquic d’incorporar-se a la
societat amb la seva normalitat.” 
D’altra banda, les persones amb discapacitat física
–que estan duent a terme tot un seguit de
reivindicacions– aconsegueixen
que l’Ajuntament, aquest mateix
any, compri i posi en circulació els
primers cinc microbusos adaptats
per a persones amb dificultats
greus de mobilitat. Aquesta
actuació posa els fonaments per a
la creació del que posteriorment
serà el servei especial de
transport adaptat Porta a porta,
anomenat popularment “microbús”.
Una altra actuació pionera en
l’eliminació de barreres
arquitectòniques és la construcció
dels primers guals de vianants, l’any 1977, i la
primera rampa d’accés a un edifici municipal, el
1979. Amb la constitució dels ajuntaments
democràtics s’assoleix, finalment, que l’Ajuntament
de Barcelona estableixi un marc estable de relació i
treball amb els representants de les persones amb
discapacitat física amb la creació, l’any 1980, del
Patronat Municipal de Disminuïts Físics.
A partir d’aquest marc institucionalitzat constituït
pels dos patronats municipals es consolida l’objectiu
comú d’aconseguir la integració social de les
persones amb discapacitat. Les respectives juntes
rectores estan formades paritàriament per regidors i
regidores de l’Ajuntament de Barcelona i per
15
representants de les associacions i entitats de
persones amb discapacitat. És així, doncs, com
s’inicia la primera experiència rellevant de
participació ciutadana de l’Ajuntament de
Barcelona, basada en la col·laboració entre les
entitats, les federacions d’associacions de persones
amb discapacitat, els representants polítics i els
tècnics i les tècniques municipals. 
L’any 1982, quan s’aprova la Llei d’integració social
dels minusvàlids (LISMI), les actuacions municipals
prenen una nova embranzida i s’inicia una etapa en
què es consolida la voluntat municipal
d’assignar recursos per atendre les
demandes i necessitats de les persones
amb discapacitat. Això es fa palès al
setembre de 1982, quan els patronats
municipals contracten vuit tècnics auxiliars
de serveis socials i creen la figura del
tècnic auxiliar de serveis socials (TASS) per
treballar de manera descentralitzada, als
districtes municipals, en la promoció de la
integració de les persones amb
discapacitat als esplais, l’esport, les
escoles i la supressió de les barreres
arquitectòniques. Uns anys més tard, les
funcions d’aquests tècnics constitueixen el Servei
d’Atenció a Disminuïts (SAD). Els patronats
municipals també ofereixen altres serveis com:
transport especial Porta a porta; targeta de
tolerància d’aparcament; ajuda a domicili; informació,
assistència social i centre de dades; equip de suport
a la integració escolar i als esplais; suport en
l’adjudicació dels habitatges; comissions de treball i
material de divulgació i sensibilització. A partir
d’aquests anys, l’Ajuntament comença a desplegar
16
diverses accions
relacionades amb tots els
àmbits i les àrees de la vida
ciutadana a fi d’aconseguir
la integració social de les
persones amb discapacitat.
Per millorar el
funcionament i les
actuacions municipals que
es promouen des dels dos
patronats municipals, tot i
que ho fan de manera
conjunta, l’any 1989 es
considera que és més
adequat que es fusionin en
un sol organisme i es
constitueix l’Institut
Municipal de Disminuïts (IMD).
A partir d’aquest moment s’aprova l’elecció, per
sufragi directe de les persones amb discapacitat
física, psíquica, auditiva i visual de la ciutat, dels
seus representants en el Consell Rector de l’IMD. Al
desembre de 1989 es duen a terme les primeres
eleccions d’aquestes característiques. El Consell
Rector de l’IMD queda compost per vint membres,
la meitat dels quals són majoritàriament regidors i
regidores municipals i l’altra meitat representants
elegits per les persones amb discapacitat. Les
eleccions de representants s’organitzen cada quatre
anys, d’acord amb els estatuts de l’IMD. 
L’any 1997 es modifiquen els estatuts de l’IMD i,
entre altres canvis, es modifica la denominació de
l’Institut que passa a anomenar-se Institut
Municipal de Persones amb Disminució. En les
17
eleccions de representants que tenen lloc aquest
any s’incorpora un nou sector, el de persones amb
trastorn mental, que a partir d’aquest moment forma
part del Consell Rector. El 2005 s’adapta el nom de
l’IMD a la nova terminologia existent i passa a
anomenar-se Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat.
Eleccions de representants (1989).
18
Una ciutat per a tothom
Per continuar avançant en l’objectiu de fer de
Barcelona una ciutat inclusiva, integradora i
accessible per a tothom, des de l’any 2004 el
Programa d’actuació municipal (PAM) preveu línies
estratègiques específiques per a les persones amb
discapacitat, així com objectius en altres apartats. En
el PAM 2008-2011, les línies estratègiques concretes
són: 
1. Accessibilitat física i mobilitat: actuacions per
garantir l’accés i la utilització de l’espai urbà i de
tots els seus elements i del transport en
condicions de màxima autonomia i igualtat.
2. Accessibilitat comunicativa: actuacions per
garantir-la, en especial per a les persones amb
discapacitat sensorial.
3. Promoure habitatges
assequibles i accessibles.
4. Fomentar l’autonomia
personal i la vida
independent de les
persones amb discapacitat
per mitjà de serveis que
facin possible la vida
quotidiana, l’accés a
l’educació, a la feina, a la
salut, a la pràctica
esportiva i al lleure.
19
5. Promoure la participació ciutadana de les
persones amb discapacitat i donar suport a la
promoció de l’associacionisme vinculat a la
discapacitat.
6. Potenciar la recerca i el coneixement de la
realitat i dels problemes de les persones amb
discapacitat i vincular-los a l’impuls de projectes
innovadors.
Per impulsar el desenvolupament d’aquestes línies,
l’IMD treballa a partir dels eixos bàsics següents:
• Col·laborar amb els departaments municipals per
tal que els seus serveis i les seves actuacions
arribin a les persones amb discapacitat, com
també fomentar la participació ciutadana i
l’associacionisme.
• Prestar serveis específics.
• Estudiar necessitats, fonamentar propostes i
projectes de futur, i canalitzar-ne la resolució.
Presentació dels candidats de les eleccions de representants (2007).
20
Aquest marc de treball facilita l’impuls de polítiques
i accions transversals entre els departaments
municipals, la implicació dels professionals que hi
treballen i la participació de les entitats i de les
persones amb discapacitat a través de:
• L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat:
Consell Rector, Comissió Executiva, comissions
específiques per a temàtiques d’interès i grups de
treball.
• Els districtes municipals: consells, comissions i
taules d’entitats de persones amb discapacitat. 
• A escala de ciutat: consells sectorials. 
Les actuacions municipals més rellevants portades a
terme durant aquests 30 anys de treball amb les
persones amb discapacitat són les que es
descriuen en aquesta publicació commemorativa.
21
Accessibilitat En una primera etapa, l’accessibilitat
física i arquitectònica va ser un dret moltreivindicat per les persones amb
comunicativa discapacitat física. Amb el pas del temps,
les persones amb discapacitat sensorial
(auditiva i visual) van plantejar les seves
demandes amb relació a l’accessibilitat
comunicativa. I les persones amb discapacitat
intel·lectual que a més a més tenen dificultats de
mobilitat es van afegir a aquestes reivindicacions. 
L’accessibilitat és fonamental per assolir la igualtat
d’oportunitats i la màxima autonomia de les
persones amb discapacitat. Però també afecta la
resta de la població, atès que totes les persones
22
pateixen alguna dificultat de mobilitat temporal en
diferents circumstàncies de la vida. Pel fet que
afecta tota la ciutadania, l’accessibilitat ha estat
assumida per la majoria d’agents i ha anat guanyant
presència en tota l’estructura municipal. 
En una primera etapa, les actuacions es van centrar
en la supressió de barreres arquitectòniques (BA),
però més endavant s’hi va incorporar el concepte de
no-aparició de BA en les noves obres. Posteriorment
es va posar atenció en l’accessibilitat comunicativa i
es van anar incorporant els conceptes de disseny
per a tothom i de disseny universal. Actualment es
pretén que l’accessibilitat sigui imperceptible, de
manera que no sigui una actuació afegida sinó
integrada en el disseny del projecte.
En aquest apartat s’inclouen les actuacions
d’accessibilitat física i comunicativa als espais
públics (carrers, mobiliari urbà, edificis, parcs,
platges, etc.) i als diversos serveis i esdeveniments
(atenció al públic, actes, manifestacions culturals,
webs municipals, productes d’informació i de
comunicació, etc.). 
Alhora, s’han desenvolupat actuacions més enllà del
que estableixen les normatives, projectes pilot
innovadors, estudis de millores i accions de
sensibilització i de difusió.
Per tractar qüestions d’accessibilitat sempre s’ha
disposat de comissions de participació d’entitats i
persones expertes en la temàtica; des de 1982, la
Comissió d’Urbanisme i, més tard, la de
Comunicació i Informació. Així mateix, s’ha treballat
en els districtes a través d’espais de participació.
23
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1977
• Es construeixen els primers guals de vianants a
les voreres per tal de facilitar la mobilitat de les
persones amb cadira de rodes i altres problemes
de mobilitat.
1979
• Es construeix la primera rampa d’accés a un
edifici públic municipal, concretament a l’edifici
d’Estadística (plaça Pi i Sunyer), seu del Patronat
Municipal de Disminuïts Físics i actualment de la
regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament. 
• El Consell Plenari de 20 de març aprova
l’Ordenança municipal sobre supressió de
barreres arquitectòniques (BA) a la via pública.
Barcelona és la segona ciutat de l’Estat espanyol
que aprova una ordenança d’aquestes
característiques. Més tard, la Generalitat de
Catalunya aprova diverses normatives: Decret
100/1984 sobre supressió de BA, Llei 20/1991, de
promoció de l’accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques, i Decret 135/1995, de
desplegament d’aquesta llei i d’aprovació del codi
d’accessibilitat. El govern de l’Estat també ha
anant desenvolupant normatives en aquest sentit.
1981
• S’instal·la el primer semàfor sonor per a
persones amb discapacitat visual.
1982
• Coincidint amb la implantació dels centres de
serveis socials municipals, es crea el Servei
d’Atenció a Disminuïts (SAD), per donar suport i
24
assessorament a les persones amb discapacitat als Accessibilitat física i
comunicativa
districtes municipals i promoure la seva integració.
Una de les actuacions que comença a treballar el
SAD als districtes és la supressió de BA. 
• Es crea la Comissió de Participació
d’Urbanisme, que no ha deixat de funcionar fins
ara, formada per entitats de persones amb
discapacitat i tècnics municipals amb
competència en la matèria.
1984 
• Es crea el Servei Municipal
d’Assessorament Arquitectònic
per a la no-aparició de BA a les
obres municipals, que estudia
l’accessibilitat de les escoles
públiques i fa una proposta perquè
se n’adaptin dues o tres a cada
districte. S’inicia la construcció de
guals de vianants a la via pública i
de rampes en places i parcs, com
també la instal·lació d’ascensors
Museu de Zoologia.
en museus i seus de districte. Aquest servei
continua funcionant fins al 1993, quan es crea el
Consorci de Recursos i Documentació per a
l’Autonomia Personal (CRID), que assumeix
aquestes funcions.
1985 
• Als districtes de l’Eixample i de Sant Andreu es
crea el projecte I jo, per on passo?, per a la
sensibilització, l’assessorament i la promoció de
la supressió de BA a la via pública i als edificis. El
projecte preveu la creació d’itineraris practicables,
la promoció de la supressió de BA en edificis
25
IMD. 30 anys treballant amb públics i la no-aparició de BA en els nous
les persones amb discapacitat
projectes, el seguiment d’obres, la realització
d’estudis per conèixer el grau d’accessibilitat i de
campanyes de sensibilització i, alhora, la promoció
de la participació de persones usuàries. Aquest
projecte s’estén a tots els districtes municipals i
es desenvolupa fins a l’aprovació del Pla
municipal d’accessibilitat de Barcelona (1997-
2006).
1986
• S’inicien el disseny i l’execució d’itineraris
practicables a la via pública en molts districtes.
•  Es publica I jo, per on passo al
barri de Sants?
1987
•  S’unifica i es generalitza el
projecte I jo, per on passo? a la
majoria de districtes. 
•  Es fa un vídeo de sensibilització
sobre les barreres
arquitectòniques al districte
d’Horta-Guinardó.
1988-89
•  En el marc del projecte I jo, per
on passo?, i en col·laboració
amb el SAD, el Servei 
d’Assessorament Arquitectònic i els serveis
tècnics, s’augmenta la revisió de projectes
d’obres, de les propostes d’accessibilitat i de les
actuacions de sensibilització. Es fa el cens de
guals a tots els districtes. Les àrees i els
26
districtes assignen pressupostos específics per a Accessibilitat física i
comunicativa
obres d’accessibilitat a la via pública i als edificis
municipals (seus de districte, centres de serveis
socials, biblioteques, escoles, centres cívics, etc.).
• Es dissenya el gual deprimit, un model
de gual específic per als carrers
estrets, molt abundants al barri de
Gràcia, i progressivament es van
col·locant a les voreres estretes de la
majoria de districtes.
1989
Gual deprimit.
• S’accepten i assumeixen les propostes del
document L’urbanisme i les barreres
arquitectòniques a la ciutat de Barcelona, i
s’estableixen pautes de col·laboració amb les
àrees, els districtes i altres organismes
municipals a fi d’implantar programes d’actuació
per a la supressió de BA. Amb aquest acord
s’inicien actuacions com ara la contractació de
dos arquitectes especialitzats en accessibilitat als
departaments municipals de Projectes Urbans i
Disciplina Urbanística per assessorar sobre
qüestions d’accessibilitat. S’inicia un estudi sobre
l’estat de l’accessibilitat als edificis municipals.
• Per primera vegada, l’Ajuntament preveu en
els seus pressupostos una partida específica
per a la supressió de barreres
arquitectòniques.
1990 
• S’aprova el Programa especial per a la
supressió de traves i barreres
arquitectòniques dins del Programa per
a la millora del paisatge urbà, que preveu
27
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat
Accessibilitat a la 
Rambla de Catalunya.
subvencions i exempcions similars al programa de
millora de façanes Barcelona, posa’t guapa, per a
obres de supressió de BA en locals i establiments
de concurrència pública.
• Es porten a terme actuacions pilot d’accessibilitat,
com ara l’ordenació del mobiliari i dels elements
urbans i la implantació del gual de vianants 120,
conegut fora de la ciutat com el gual Barcelona,
que s’anirà implantant progressivament a tota la
ciutat. La primera actuació global més significativa
Gual de vianants 120. és la remodelació integral de la Rambla de
Catalunya. 
• Es crea una comissió de treball sobre la
comunicació de les persones amb discapacitat
sensorial auditiva, l’activitat de la qual se centra
en l’estudi dels sistemes de telèfon més adients
per a les persones sordes. 
1991 
• L’Ajuntament rep el Premi INSERSO 1991, atorgat
pel Ministeri d’Afers Socials, en reconeixement al
treball desenvolupat en la millora de
l’accessibilitat.
28
• Se celebra la jornada tècnica Els arquitectes Accessibilitat física i
comunicativa
municipals i l’accessibilitat a Barcelona, al Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya.
• Es presenta el nou sistema de
comunicació telefònica per videotext per
a les persones amb discapacitat
auditiva.
1992 
• Per primer cop en la història, els Jocs
Olímpics i els Jocs Paralímpics se
celebren a la mateixa ciutat, a les
mateixes instal·lacions olímpiques i a la
mateixa Vila Olímpica, sense barreres
arquitectòniques i amb transport adaptat. Entre
d’altres actuacions, s’edita un plànol de Barcelona
amb informació sobre accessibilitat.
• Es crea el Servei Cartogràfic d’Accessibilitat
(SCA), una base de dades amb informació
cartogràfica de l’accessibilitat dels
carrers, dels edificis municipals i
dels establiments de concurrència
pública.
• Es crea el Grup Municipal de
Treball per a la Millora de
l’Accessibilitat (GTMA), format per
representants de diversos àmbits
municipals, que té l’objectiu de
garantir el desenvolupament i
l’aplicació dels acords adoptats el
1989 sobre la no-aparició i supressió
de barreres arquitectòniques i de
comunicació. Representa un avenç
molt important en la normalització
de serveis i una de les seves
29
IMD. 30 anys treballant amb primeres tasques és l’elaboració del Programa
les persones amb discapacitat
municipal de supressió de barreres
arquitectòniques amb un pressupost específic. El
GTMA ha mantingut l’activitat fins ara. 
1993
• Es promou la creació del Consorci de Recursos i
Documentació per a l’Autonomia Personal
(CRID) –constituït oficialment el 1994– per part de
la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de
Barcelona, altres ajuntaments de la província de
Barcelona, les federacions d’entitats de persones
amb discapacitat i altres institucions del sector.
Es recondueix el Servei d’Assessorament
Arquitectònic de l’IMD cap als serveis que
prestarà el CRID, amb el qual se signen convenis
per a la gestió de serveis d’urbanisme i transport.
• S’implanta la fitxa tècnica d’accessibilitat
d’edificació per a la revisió i el control de
projectes i d’obra nova.
1994
•  Es col·labora en el disseny d’alguns
elements del mobiliari urbà perquè
siguin accessibles: el pal de parada,
l’andana del bus i l’escocell dels
arbres.
•  Es fan algunes actuacions
d’accessibilitat a les platges, les
quals es consideren practicables.
•  S’inicia l’edició dels Fulls
informatius de l’IMD en sistema
de lectoescriptura braille.
30
1995 Accessibilitat física icomunicativa
• En el marc del congrés europeu La ciutat i les
persones amb disminució, organitzat per l’IMD,
es fa l’exposició “La transformació de Barcelona:
la millora en l’accessibilitat de l’espai urbà”, que
posteriorment es mostra a tots els districtes. 
• S’edita un plànol d’accessibilitat de Barcelona.
• S’edita el llibre I jo, per on passo? Un projecte
de promoció i sensibilització dels serveis
d’assessorament per a l’atenció de les
persones amb discapacitat (SAD) als
districtes.
1996
• S’aprova el Pla d’accessibilitat de Barcelona
1997-2006 que afectarà la via pública, els
edificis municipals i els transports.
1997
• Es fa una prova pilot d’adaptació de dues
platges de Barcelona (Nova Icària i Sant Sebastià)
amb passeres que arriben fins a l’aigua, rampes
d’accés als lavabos públics adaptats, dutxes amb
paviment antilliscant i seients, reserves
d’aparcament i condicionament del paviment
d’aquestes. A la Nova Icària, els diumenges, les
persones voluntàries de l’Associació Barnataris
donen suport al bany a les persones amb
discapacitat.
• S’elabora el document Suggeriments de millora
de l’accessibilitat per a les persones amb
disminució sensorial (auditiva i visual) i
s’estudia incorporar-lo al Pla d’accessibilitat.
31
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1998 
• Les sis platges de Barcelona ja estan adaptades.
• S’instal·len 48 plataformes d’accés als
autobusos.
• Hi ha instal·lats 708 semàfors sonors (85 cruïlles)
amb un nou sistema que fa que s’activin només
que la persona amb discapacitat visual premi un
comandament a distància.
• Es doten de dispositius
telefònics per a persones amb
discapacitat auditiva (DTS) 17
serveis municipals d’atenció
telefònica a la ciutadania. El
2004 se substitueixen
aquests dispositius per un
telèfon que permet enviar i
rebre missatges curts de text, ja
sigui des d’un telèfon fix o des d’un de mòbil. 
1999
• El Plenari municipal aprova la mesura de govern
Criteris d’accessibilitat en l’organització
d’actes públics municipals. Foment de la
participació de les persones amb disminució.
S’edita un fullet informatiu sobre la mesura de
govern i se’n promou l’aplicació.
2000 
• Es va consolidant l’accessibilitat a les sis
platges de Barcelona, dues de les quals amb
serveis complementaris d’ajuts tècnics i de
servei de suport al bany amb voluntariat de la
Creu Roja. S’instal·la –per primera vegada i com a
prova pilot– una cabina vestidor per a persones
32
Accessibilitat física i
comunicativa
amb mobilitat reduïda a la platja de la Nova Icària.
En anys posteriors es van ampliant els ajuts
tècnics (cadires amfíbies, grua, cabines vestidor,
lavabos adaptats) i els dies i els horaris del servei
de voluntariat.
• Hi ha 1.508 semàfors sonors instal·lats en un total
de 174 cruïlles.
2001
• Es redacta el Pla d’accessibilitat de parcs i
jardins, que s’ha de posar en marxa i completar
durant els vuit anys següents.
• S’incorpora el servei d’intèrpret de llenguatge de
signes a 42 actes públics municipals, tant de
ciutat com de districte.
2002 
• L’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
inicia el Programa d’accessibilitat amb ajuts
econòmics i assessorament per eliminar BA en
edificis privats destinats majoritàriament a
habitatges: vestíbuls, escales i interiors
d’habitatges.
• Es fa l’adaptació sonora del butlletí Barcelona
Informació i alguns districtes el comencen a
distribuir entre les persones amb discapacitat
visual (Gràcia, Sant Andreu i Sants-Montjuïc).
33
IMD. 30 anys treballant amb • Es desenvolupa el projecte d’informació
les persones amb discapacitat
Barcelona Accessible. Es crea el web 
B-Accessible (www.bcn.cat/accessible) dins de
la xarxa municipal a internet, amb
un disseny accessible sense
obstacles visuals ni tecnològics
per al nombre més gran possible
de persones usuàries.
Progressivament s’hi va
incorporant informació de totes
les actuacions i esdeveniments
municipals relacionats amb les
persones amb discapacitat. 
2003
• Amb motiu de la celebració de l’Any del disseny i
de l’Any de les persones amb discapacitat, se
signa un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona,
el Comitè Català de Representants de
Minusvàlids (COCARMI) i el Foment de les Arts
Decoratives (FAD) per al foment del disseny per a
tothom.
• Es constitueix la Comissió de participació de
Comunicació i Informació de l’IMD.
• El Pla d’accessibilitat ja té els resultats següents:
- 354 edificis municipals accessibles (totalment o
parcialment) o practicables.
- 622,6 quilòmetres de via pública accessibles.
- 284 cruïlles amb semàfors sonors.
- I es continua fent el seguiment dels plans
d’accessibilitat als districtes i als col·legis
electorals.
34
• Es posa en marxa una campanya de Accessibilitat física i
comunicativa
sensibilització per a l’adaptació dels comerços al
districte de Sant Andreu.
• S’adquireixen emissores d’FM per a
l’accessibilitat comunicativa dels actes públics
municipals al districte de Sant Andreu.
• L’IMD col·labora en l’edició del
llibre Barcelona: del pla
d’accessibilitat a la ciutat per a
tothom, de Francesc Aragall. 
2004
• L’IMD publica el llibre Bon
disseny i per a tothom, amb la
col·laboració del FAD i el
COCARMI.
• El Fòrum de les Cultures Barcelona 2004
representa un impuls a l’aplicació de mesures
d’accessibilitat, sobretot pel que fa a
l’accessibilitat de la comunicació en les
exposicions, diàlegs i obres de teatre. L’IMD hi
col·labora a partir d’un grup de treball específic i
mitjançant un conveni per a l’accessibilitat dins
del programa Fòrum Ciutat. 
• S’elabora el document La comunicació amb les
persones amb disminució als serveis
municipals d’atenció al públic, amb la
col·laboració de les entitats que formen part de la
Comissió de Comunicació. Posteriorment, aquest
document es difon als diferents serveis que fan
atenció presencial.
• Es fa una prova pilot amb la instal·lació d’un
contenidor accessible de recollida selectiva de
vidre per a persones amb discapacitat física.
35
IMD. 30 anys treballant amb • S’inicia la instal·lació d’anells magnètics en
les persones amb discapacitat
sales municipals on es fan actes públics:
actualment 28 sales ja disposen de la instal·lació
d’anells magnètics.
• L’IMD adquireix quatre emissores d’FM.
• S’inicia l’edició del butlletí electrònic Gràcia
Accessible (BUGA).
2005
• Es continua l’aplicació de mesures
d’accessibilitat comunicativa per a persones
amb discapacitat auditiva en actes públics
municipals (intèrpret de llenguatge de signes i
transcripció escrita en pantalla). També es
promouen mesures d’accessibilitat física i
comunicativa a les festes majors dels districtes i
en actes públics rellevants.
• S’amplia la prova pilot d’instal·lació d’un
contenidor de recollida selectiva accessible als
contenidors de paper i plàstic.
• L’Associació d’Implantats Coclears d’Espanya
(AICE) concedeix el Premi AICE 2004 a
l’accessibilitat en la comunicació al Fòrum de les
Cultures Barcelona 2004. 
• L’Ajuntament rep un reconeixement especial per
la seva tasca en la millora de l’accessibilitat a la
ciutat, en el marc del lliurament de les distincions
Commitment to Design for All 2005, que atorga la
Design for All Foundation.
• Promoguda per l’IMD, s’incorpora una menció
especial de disseny per a tothom als Premis
DELTA que organitza l’Associació de Disseny
Industrial (ADI-FAD).
36
• El districte de l’Eixample
fa una campanya als bars
que tenen terrassa per
sensibilitzar-los que no
ocupin la línia de façana.
També crea un grup de
treball amb persones
amb discapacitat i
tècnics per assessorar
sobre accessibilitat i
vetllar per aquesta quan
Acte al Saló de Cròniques 
es fan obres a la via pública. amb mesures d’accessibilitat
comunicativa.
• S’obre la zona de bany del Fòrum amb
mesures d’accessibilitat: cadira elevadora, cadira
amfíbia, rampa d’accés a l’aigua, aparcaments
reservats i personal de suport. 
• Es continuen fent obres de millora de
l’accessibilitat en parcs i jardins.
• S’inicia l’estudi de l’accessibilitat de 23 espais
públics d’especial interès turístic en conveni
amb l’Institut ASPACE Fundació Privada i amb la
col·laboració de Turisme de Barcelona. Aquest
estudi acaba el 2007 i es pot consultar a
www.barcelonaturisme.cat.
• Barcelona Televisió (BTV) emet diferents
reportatges sobre discapacitat amb subtitulació i
traducció al llenguatge de signes a la secció Viu
els barris, del districte de Sant Andreu.
• L’Ajuntament promou i signa l’adhesió a la Carta
dels Drets dels Ciutadans en la Societat de la
Informació i del Coneixement. Entre altres punts,
fa referència a garantir l’accessibilitat a tots els
continguts electrònics de la funció pública i al dret
de tot ciutadà a accedir a continguts
independentment de les seves discapacitats.
37
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2006
• L’Ajuntament rep el premi de la Fundació GIMM
(Grup d’Invàlids de Mataró i Maresme) per la seva
tasca de millora de l’accessibilitat a la ciutat.
• El Grup de Treball Municipal per a la Millora de
l’Accessibilitat edita el Manual de bastides.
Mobilitat i accessibilitat, amb la col·laboració del
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el
d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i
l’Associació Catalana d’Empreses de Bastides. El
2007 se n’amplia el contingut i es reedita. 
• S’elabora un estudi sobre l’accessibilitat física de
les instal·lacions esportives públiques i es
formulen propostes de millora.
• En el marc de l’Any del comerç, s’inicia la
campanya de sensibilització per a
l’accessibilitat del petit comerç –el comerç de
proximitat–, fruit de la col·laboració entre l’Institut
Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida i
l’IMD. La campanya, que s’allarga fins al 2007, es
clou amb 37 demandes i 29 comerços acollits.
• S’incorpora el servei de préstec de cadira
amfíbia a la platja de la Nova Mar Bella, amb la
qual cosa ja hi ha quatre zones de bany (tres
platges i el Fòrum) amb serveis de suport.
•  A fi de donar suport per millorar l’accessibilitat
dels materials escrits i de difusió (fullets, tríptics,
etc.), s’elabora el document Millora per a
l’accessibilitat en la lletra impresa.
•  Es produeix el vídeo Les platges adaptades
de Barcelona.
•  Als districtes municipals es fan activitats
molt diverses d’informació i de sensibilització
38
sobre l’accessibilitat: xerrades, caminada a Accessibilitat física i
comunicativa
cegues, exposició fotogràfica “Segones versions”. 
• Barcelona Televisió (BTV) comença a subtitular
alguns espais informatius i introdueix la
traducció al llenguatge de signes en alguns
informatius.
• Se signa un conveni de col·laboració entre l’IMD i
la Càtedra d’Accessibilitat de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
• Es redacta un llibre d’estil de pàgines web per al
portal municipal www.bcn.cat que, entre d’altres
aspectes, recull l’accessibilitat.
2007
• La ciutat ja té 972 quilòmetres de via pública
accessibles, cosa que representa el 88% del total
del territori potencialment accessible.
• S’edita i es distribueix la Guia d’autobusos en
sistema de lectoescriptura braille.
• Hi ha 15.000 semàfors acústics que s’activen
amb un comandament a distància que porta la
persona amb discapacitat visual.
• Es continuen aplicant mesures d’accessibilitat
física i comunicativa en els actes públics i les
festes rellevants, estands, fires, etc. de ciutat i
dels districtes (intèrprets de llenguatge de signes,
transcripció escrita en pantalla, seients reservats,
lavabos portàtils adaptats, difusió de les mesures
d’accessibilitat a través del web B-Accessible,
etc.).
• Als districtes, es duen a terme actuacions com la
creació de comissions de tècnics i tècniques i
de persones usuàries per garantir
39
IMD. 30 anys treballant amb l’accessibilitat a la via pública quan es fan
les persones amb discapacitat
obres públiques (districte de Sants-Montjuïc),
estudis i propostes d’accessibilitat d’espais
diversos (accessibilitat de la zona Vallvidrera-les
Planes, cobertura de la Gran Via, plaça Rius i
Taulet, etc.).
2008
• S’organitza el Premi Comerç Accessible 2008 al
districte de Sant Martí.
• Es fan propostes d’accessibilitat i el posterior
seguiment d’aquestes en obres singulars com el
barri de la Marina (Zona Franca), el centre
comercial les Arenes, la plaça Lesseps, el barri de
Vallvidrera, la remodelació de centres cívics,
casals, etc.
• Hi ha 42.557 guals de vianants i 1.046
quilòmetres de carrers accessibles (la qual cosa
representa el 98% de la superfície total amb
possibilitat de ser-ho).
2009
• Es porta a terme la campanya Via lliure a
l’accessibilitat a tots els districtes, per
conscienciar els comerciants de la necessitat de
40
no ocupar la vorera, especialment la línia de Accessibilitat física i
comunicativa
façana. 
• L’Ajuntament de Barcelona rep el premi
Corporació local de la Confederació Espanyola de
Persones amb Discapacitat Física i Orgànica
(COCEMFE), per la seva tasca capdavantera en la
millora de l’accessibilitat, així com per altres
iniciatives. 
• S’inicia la dotació d’anells magnètics
portàtils i accés on line al servei d’intèrpret
de llenguatge de signes en els serveis
municipals que presten atenció
presencial a la ciutadania (IMD, OAC,
CSS, oficines d’habitatge, etc.). 
• Amb motiu de la commemoració dels
200 anys del naixement de Louis
Braille es fa un punt de llibre en
sistema de lectoescriptura braille,
diferents actes de sensibilització i una
exposició de material en braille, en
col·laboració amb entitats de
persones amb discapacitat visual.
• S’aprova el nou model de contenidors de
recollida selectiva, que es comencen a col·locar
a final d’any a tota la ciutat, de manera que ja
seran tots accessibles.
41
En l’àmbit de l’acció social i la salut, en
Acció social una primera etapa es va dur a terme la
i salut tasca d’aglutinar, posar en comú irecollir les preocupacions, necessitats i
propostes de les entitats, els professionals,
els familiars i les persones amb discapacitat
amb relació a les temàtiques de salut, autisme i
psicosi, discapacitat psíquica profunda, residències,
malalties orgàniques, etc. Aquestes problemàtiques
es van tractar en comissions de treball que van
definir propostes i les van presentar a les
administracions competents.
Amb el pas dels anys s’han creat nous grups de
treball i comissions per tractar necessitats
42
emergents, com ara la vida independent, l’aplicació
de la Llei de promoció de l’autonomia personal i
atenció a les persones en situació de dependència
(LAPAD), els equipaments de serveis socials o
l’atenció als immigrants amb discapacitat.
Actualment, l’IMD recull i estudia les necessitats,
però també en promou la resolució, sovint amb la
implicació d’altres departaments municipals, a través
de cinc funcions:
• Lideratge en la creació i gestió d’alguns serveis
socials especialitzats, com els equips d’atenció
precoç (EIPI), les residències Amílcar i Valldaura,
els pisos Casa Bloc, el Servei d’Atenció al Públic
(SAP), el Servei d’Atenció a Discapacitats (SAD),
els apartaments Vila Olímpica o el projecte Vida
independent, entre altres.
• Atenció a les persones amb discapacitat en els
serveis socials municipals: atenció social bàsica,
alarmes telefòniques, ajuda a la llar, aplicació dels
programes individuals d’atenció (PIA) de la
LAPAD, etc.
• Suport i col·laboració amb les entitats del sector
per dur a terme serveis i projectes.
• Informació i sensibilització de la població, creació
de grups d’afectats, etc.
• Presentació de propostes a les administracions
corresponents.
Moltes de les actuacions es duen a terme en
col·laboració amb el Departament d’Acció Social i
Ciutadania i amb el Departament de Treball de la
Generalitat de Catalunya i amb l’Àrea de Benestar
Social de la Diputació de Barcelona.
43
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1980-1990
• L’IMD promou la Comissió de Participació
d’Orgànics, formada per associacions de
persones que tenen malalties orgàniques
(malalties renals, hemofília, diabetis, etc.), i la
Comissió de Salut, formada principalment per
associacions de persones amb malalties
neurològiques (distròfia muscular, esclerosi
múltiple), genètiques, traumatismes
cranioencefàlics, problemes de creixement,
espina bífida, etc., amb l’objectiu d’analitzar les
demandes i les problemàtiques i canalitzar les
necessitats detectades a
les entitats competents.
L’Àrea de Salut municipal va
assumint compromisos i va
canalitzant les propostes
als organismes adequats,
principalment de la xarxa
sanitària.
1980-81 
•  Es posa en marxa la
campanya de sensibilització
ciutadana als antics
districtes IX (Sant Andreu) i
XII (Horta). 
1982
•  Es fa la campanya de
sensibilització per a la
integració social de les
persones amb discapacitat,
amb estands informatius, 
Campanya de sensibilització.
44
xerrades, una exposició, pòsters i el vídeo L’altra Acció social i salut
normalitat.
• Coincidint amb la implantació dels centres de
serveis socials municipals, es crea el Servei
d’Atenció a Disminuïts (SAD), un servei de
suport i d’assessorament per a l’atenció i
promoció de les persones amb discapacitat als
districtes, que alhora en promou la integració.
S’ubica als nou centres de serveis
socials (CSS) municipals
existents.
Actualment aquest
servei s’anomena
Promoció i Suport i les
seves funcions
s’amplien i són les
següents:
- Suport i assessorament
als professionals dels
centres de serveis socials
(actualment 34 centres) i a
les oficines d’atenció al
ciutadà.
- Impuls a actuacions i projectes per a l’atenció i
la integració de les persones amb discapacitat i
suport als professionals del districte en els
àmbits de salut, educació, lleure, esports,
laboral, habitatge, etc.
- Promoció de l’accessibilitat física i comunicativa.
- Promoció i foment de la participació ciutadana i
l’associacionisme.
• S’ofereixen els serveis d’ajuda a domicili a través
de l’IMD i el d’ajut a la llar polivalent de
l’Ajuntament.
45
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1983 
• Es redacta i edita el Calendari de
desenvolupament del nen de 0 a 18 mesos i
s’inicia la distribució a tots els pares dels nounats
el 1984. 
• S’inaugura la Residència Municipal Amílcar per
a persones amb discapacitat física greu; és la
primera residència pública. Els programes
d’actuació individualitzats preveuen el suport a les
activitats de la vida quotidiana i la salut, la
integració social i l’autonomia personal, mitjançant
una atenció permanent.
• Es creen dos equips d’integració de la petita
infància (EIPI) als districtes de Ciutat Vella i
Sants-Montjuïc; aquest darrer posteriorment es
trasllada al districte de Nou Barris. Els EIPI fan
tasques de prevenció, diagnosi i tractament
d’infants de 0 a 6 anys amb trastorns de la
maduració o deficiències i també donen suport a
Primer model Model actual de calendari.
de calendari (1983).
46
la integració en l’escola bressol. Són els primers Acció social i salut
serveis públics sectoritzats d’atenció precoç i
actualment formen part de la xarxa pública de
serveis d’atenció precoç de Catalunya. 
1984
• S’elabora i edita la Compilació
de recursos per a l’atenció al
disminuït psíquic.
1985 
• Es crea l’Equip
d’Assessorament Laboral
(EAL), que actualment està
registrat com un servei social
d’integració laboral (SSIL)
(vegeu l’apartat de Treball i formació ocupacional).
• L’IMD col·labora en el procés de
desinstitucionalització d’infants, joves i persones
adultes amb discapacitat, que fins llavors estaven
en institucions de la Diputació de Barcelona.
1986
• Es crea el servei Tots a tot arreu,
d’acompanyament en els desplaçaments urbans i
de suport a la integració en activitats de lleure.
• Es reestructura i consolida el Banc de dades de
persones amb discapacitat de la ciutat de
Barcelona. El 2009 aquest banc té registrades
més de 24.500 persones amb discapacitat. 
• Els EIPI, a banda de fer diagnòstic i tractament als
infants, estenen la seva activitat de prevenció i
47
IMD. 30 anys treballant amb detecció precoç, així com
les persones amb discapacitat
d’assessorament a la xarxa de
serveis socials, de salut i
educatius. Alhora, fan activitats
formatives a altres professionals.
Els EIPI impulsen grups
terapèutics de pares i
col·laboren activament en
grups de treball per a la
definició i consolidació dels
serveis d’atenció precoç a
Catalunya.
1987
• Es desenvolupa el Programa de salut
maternoinfantil de Ciutat Vella, que porten a
terme els serveis de salut pública, amb la
col·laboració de l’EIPI, que al final dels anys
noranta s’integra en la xarxa normalitzada del
Servei Català de la Salut. Aquest programa
contribueix a reduir la mortalitat infantil del
districte. 
• Es fa un estudi de demandes i d’alternatives de
160 persones amb discapacitat intel·lectual
profunda, amb la col·laboració de professionals
d’atenció a aquest grup de població. En els anys
següents es treballa per aconseguir una
planificació de serveis per a aquestes persones.
• L’EIPI realitza el vídeo Atenció al nen en els
primers mesos.
1988
• Es consolida el servei Tots a tot arreu, a partir de
la signatura d’un conveni amb la Creu Roja de
Barcelona. És un servei de suport individualitzat
48
per afavorir i potenciar l’autonomia personal Acció social i salut
i la integració social de les persones amb
dificultats de mobilitat, comprensió o
orientació en l’entorn urbà i en activitats
concretes. El 1992 es transfereix aquest
servei a l’Àrea d’Afers Socials, atès que
atén altres grups de població a més de
les persones amb discapacitat (gent
gran, infants, etc.). 
• S’elabora el programa Petita infància
i s’inclou en el Pla global municipal
de petita infància.
• Arran de l’organització de la
sectorització dels serveis
d’atenció precoç de la ciutat,
l’EIPI del districte de Sants-
Montjuïc trasllada la seva activitat al
districte de Nou Barris i elabora els documents
Atenció a famílies en un grup de treball i Reflexió
sobre el canvi d’equip al districte 3.
• Es creen un grup de pares i mares al districte
d’Horta-Guinardó i una Escola de famílies a Nou
Barris.
• La Residència Amílcar continua la seva activitat
regular, alhora que promou la circulació social dels
residents i les residents i potencia la seva
assistència i participació en diverses activitats i
serveis de lleure, ocupacionals i culturals. També
imparteix formació a altres treballadors i
treballadores.
• S’inicia un treball de coneixement, suport i
extensió dels grups d’ajuda mútua (GAM)
d’entitats que hi ha a la ciutat a partir dels serveis
de salut pública, que més tard s’integra en els
serveis de promoció de la participació social.
49
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1989
• Es crea l’Aula de pares i mares al districte de les
Corts i l’Espai per a famílies a Sarrià.
• S’edita un vídeo sobre el servei Tots a tot arreu
per presentar-lo als premis HELIOS de la UE.
• S’elabora l’Estudi de les dades dels nens i
famílies atesos a l’EIPI de Ciutat Vella des del
1983 fins al 1987.
• Es crea la Comissió de Participació de Psicosi i
Autisme Infantil amb l’objectiu de conèixer la
realitat (recursos existents i demandes) i
fonamentar propostes que donin resposta a la
demanda del col·lectiu.
1990
•  S’inicia la concessió d’alarmes telefòniques
(SAT) a persones amb discapacitat.
•  L’IMD, conjuntament amb la Federació
ECOM i Mobility International, organitza la
Trobada internacional sobre vida
independent de les persones amb
disminució física. 
•  S’elaboren els documents Comunicat de
la Comissió de Profunds sobre la situació
del sector i Disminució psíquica profunda.
Anàlisi de la situació a la ciutat de
Barcelona.
1991
• Atès que els EIPI estan desenvolupant activitats
que van més enllà de l’atenció directa als infants,
defineixen i estructuren la seva activitat en cinc
eixos: a) prevenció i detecció, b) diagnòstic, c)
50
tractament, d) suport a l’ecolarització, i e) treballs Acció social i salut
d’estudi, docència, divulgació i col·laboració amb
altres serveis i entitats.
• L’IMD recull la demanda creixent d’habitatge i de
serveis residencials amb un total de 300
sol·licituds (165 d’habitatge adaptat, 35 de
residència per a persones amb discapacitat física i
100 per a residències o llars residència per a
persones amb discapacitat intel·lectual), que es
trameten a l’administració corresponent perquè
s’estudiïn solucions. 
• S’editen els fullets Què són les disminucions? i
Mecànica de l’ús de la cadira de rodes, en
col·laboració amb la Creu Roja.
• S’editen i difonen el fullet i el vídeo Utilització de
la cadira de rodes en col·laboració amb la Creu
Roja.
51
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1992 
• S’inaugura la Residència Pública Valldaura
(impulsada, dissenyada i gestionada per l’IMD),
per a 22 persones amb discapacitat intel·lectual i
amb trastorns en l’estructura de la personalitat.
Es defineix com a habilitadora-rehabilitadora i
inclou les disciplines: legal, mèdica, pedagògica,
laboral/ocupacional, lúdica/esportiva, social i
educativa.
• Per motius competencials, se cedeix la titularitat
de les residències públiques Amílcar i Valldaura a
l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
(ICASS), però l’IMD les continua gestionant.
• S’elabora el document Proposta de criteris i
metodologia a fi d’estimar les necessitats
d’equipaments per a persones amb disminució a
la ciutat de Barcelona.
• Es fan sessions informatives sobre la tutela i la
curatela de persones amb disminució en tots els
districtes amb la col·laboració de la Fundació
Catalana Tutelar ASPANIAS.
1993
• Els serveis de salut pública, en col·laboració amb
les maternitats de la ciutat, desenvolupen el
Registre de Defectes Congènits de la ciutat de
Barcelona. Aquest registre es manté operatiu i ha
donat lloc a diversos estudis, a més d’estar
vinculat al Registre Europeu.
• L’IMD crea el Servei d’Atenció al Públic (SAP)
per proporcionar atenció i informació
personalitzada sobre recursos i serveis per a les
persones amb discapacitat. Atén persones amb
discapacitat i les seves famílies, professionals,
52
entitats i institucions. Les seves funcions són: Acció social i salut
informar (incorpora informació del banc europeu
de dades sobre ajudes tècniques –HANDYNET – i
el Servei Cartogràfic d’Accessibilitat –SCA–),
recollir reclamacions i suggeriments, i tramitar les
sol·licituds de targeta d’aparcament i de la targeta
del servei públic de transport especial. 
• S’elabora el projecte Apartament adaptat per al
foment de l’autonomia personal a la llar, per dur-lo
a terme a la planta baixa de la Residència Amílcar. 
• Es posa en marxa el projecte Estudi pedagògic
per al foment de l’autonomia personal a la Llar
Residència Valldaura, amb la col·laboració de les
fundacions La Caixa i Bosch i Gimpera i la
Universitat de Barcelona.
• Es formalitza el dret a la targeta rosa per a les
persones amb discapacitat menors de 65 anys
i amb pocs recursos econòmics, que s’implanta el
1994.
• Als districtes es duen a terme projectes de
dinamització de grups com Ja anem sols
(Eixample), Tertúlies (les Corts), Lloc de trobada
(Sarrià) i Parlem de peticions (Gràcia).
1994
• Es fan els estudis Situació actual i perspectives de
futur dels centres ocupacionals i centres
especials de treball per a persones amb
disminució psíquica de la ciutat de Barcelona
(amb la col·laboració de l’Associació de Tallers de
Barcelona i el Reial Patronat de Prevenció i
Atenció a Persones amb Minusvalidesa) i
Necesitats d’equipaments per a pesones amb
disminució a la ciutat de Barcelona.
53
IMD. 30 anys treballant amb • L’IMD participa en el programa de la Comissió
les persones amb discapacitat
Europea HELIOS II d’acció comunitària per al
foment de la igualtat d’oportunitats i d’integració
de les persones amb disminució i, en concret, en
el grup d’habitatge i accessibilitat.
• Se signa un conveni de col·laboració amb l’ONCE
i la Fundació ONCE, de suport al finançament de
projectes d’accessibilitat, habitatge, ocupació,
publicacions, material esportiu, serveis socials,
etc.
• Se signa un conveni amb el Centre Estatal per a
l’Autonomia Personal i les Ajudes Tècniques
(CEAPAT) per al foment de projectes de recerca,
desenvolupament i avaluació d’ajudes tècniques. 
1995
•  S’edita la guia Recursos per a
persones amb disminució.
Tràmits per sol·licitar recursos
i relació de serveis (amb el
suport de la Diputació de
Barcelona). En anys posteriors,
s’edita en disquet informàtic i
s’incorpora a la web de
l’Ajuntament. Periòdicament
s’actualitza i s’hi introdueixen
nous recursos.
•  S’obren dos pisos tutelats a la
Casa Bloc per a persones
amb discapacitat intel·lectual
que provenen de la Residència
Valldaura.
•  S’edita el vídeo La residència
Valldaura.
54
• Es redefineix la Residència Amílcar com una Acció social i salut
residència sociosanitària, habilitadora/rehabilitadora
per a persones amb discapacitats físiques greus, i
s’estructuren els programes d’actuació en dos
eixos: a) allotjament i suport a les activitats de la
vida quotidiana, i b) programes individuals
estructurats en cinc disciplines: salut, educativa,
pedagògica/formativa, laboral/ocupacional,
esportiva/lúdica/cultural i social. 
1996
• Es publiquen els documents Valldaura, un nou
model per respectar i acceptar la diferència i
L’Equip d’Assessorament Laboral: XI anys
d’integració laboral.
1997
• S’elabora l’informe Les persones amb greus
trastorns en la seva estructura de la
personalitat associats, o no, a una discapacitat
o a diverses a la ciutat de Barcelona, que ha
suposat l’estudi de 503 persones i que es lliura al
Consorci Sanitari de Barcelona. S’inicia un marc de
col·laboració amb el Consorci Sanitari de
Barcelona per a la cobertura de serveis de llarga
estada de caràcter sanitari, per a persones amb
trastorns greus de la personalitat associats a una o
diverses discapacitats i que es troben en situació
social d’abandonament, orfandat o desprotecció
greu. El Consorci aprova el Programa d’especial
interès d’atenció i seguiment a la població amb
trastorns greus de l’estructura de la personalitat i
d’alt risc social.
55
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1998 
• Es reorganitza el Servei de Suport i
d’Assessorament per a l’Atenció de les Persones
amb Discapacitat (SAD), que passa d’estar ubicat
als districtes a estar centralitzat a l’IMD. Els
serveis que s’ofereixen són: a) suport a l’atenció
social primària municipal, b) consultoria i
seguiment de serveis municipals, i c) foment de
l’associacionisme i la participació ciutadana. L’any
2002 es torna a sectoritzar el SAD als districtes
municipals i els tres serveis es converteixen en
un servei únic, de manera que el suport tècnic de
l’IMD s’acosta més als districtes, sense deixar de
donar servei també a les àrees municipals.
• S’elabora i es difon als serveis i professionals
municipals el document Criteris d’actuació
Apartament domotitzat a la Vila Olímpica-Paralímpica.
56
municipal per a l’atenció i la consideració de les Acció social i salut
persones amb disminució a la ciutat de Barcelona.
1999
• S’inicia el servei residencial experimental Pisos
de la Vila Olímpica-Paralímpica per a persones
amb discapacitats físiques, que ofereix dotze
places, en sis apartaments domotitzats i amb
suport per a les activitats de la vida diària. 
• Se celebra el 15è aniversari de la creació dels EIPI
i s’organitzen les jornades Passat, present i futur
de l’atenció a la infància i l’adolescència.
2000
• En compliment del Decret 176/2000, de regulació
del Sistema Català de Serveis Socials, s’elaboren
els protocols d’actuació i indicadors de qualitat de
la Residència Amílcar, i es participa en l’avaluació
externa de la qualitat de les residències de
disminuïts físics de l’ICASS.
• Es promou la creació de l’Associació de Familiars i
Tutors de la Residència Valldaura.
• S’elabora el document La comunicació amb les
persones amb discapacitat als servei
municipals d’atenció al públic. Informació i
recomanacions tècniques per a l’atenció
presencial i se n’inicia la difusió als professionals
municipals que atenen el públic.
2001
• S’elabora l’estudi L’atenció de les persones amb
disminució des dels serveis socials d’atenció
primària municipal a la ciutat de Barcelona.
57
IMD. 30 anys treballant amb • L’IMD participa en l’europrojecte ECHANGE II-
les persones amb discapacitat
Prince: l’euro una moneda per a Europa, que
instrueix formadors per a l’aprenentatge de la
utilització de la nova moneda euro per part de
grups vulnerables.
• S’organitza un acte públic de reconeixement dels
voluntaris i voluntàries de la Creu Roja que han
donat suport al bany a les persones amb
discapacitat a les platges adaptades de Barcelona.
Aquest acte es repeteix els anys 2002, 2003,
2004 i 2005.
Acte públic de reconeixement dels voluntaris i voluntàries.
58
2002 Acció social i salut
• Es creen grups de treball per impulsar i fer el
seguiment de projectes concrets: Pla
d’equipaments de serveis socials, Vida
independent, 2003 Any europeu de les persones
amb discapacitat i l’Estudi de la situació
econòmica del greuge comparatiu de les
persones amb discapacitat. 
• Es redacta el Pla d’equipaments de serveis
socials per a persones amb disminució a la
ciutat de Barcelona 2002-2011 i es concreta el
pla d’equipaments dels districtes de Sants-
Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Martí.
2003
• En el marc de desenvolupament del Pla
d’equipaments de serveis socials per a persones
amb discapacitat, s’inicia una via per a la
creació de serveis amb la signatura d’un
conveni de col·laboració entre el Departament de
Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya,
l’Ajuntament (districte de les Corts i IMD) i la
Coordinadora d’Entitats Pro Persones amb
Disminució del districte de les Corts. El conveni
es concreta en la creació i posada en marxa d’un
centre ocupacional i l’Ajuntament cedeix l’ús del
local municipal del carrer Entença, 285 a la
Coordinadora d’Entitats de les Corts.
• S’edita el vídeo Viu la diferència sobre la vida de
les persones amb discapacitat al districte d’Horta-
Guinardó. 
59
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2004
• S’elabora l’estudi L’atenció domiciliària per a
persones amb disminució a la ciutat de Barcelona.
2005
• S’estableix un conveni de col·laboració entre el
Departament de Benestar i Família de la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona en matèria d’equipaments de
serveis socials, per a la posada en marxa de
nous equipaments d’atenció especialitzada a la
ciutat durant el període 2005-2007. Amb relació
als equipaments per a persones amb discapacitat,
es preveuen tres acords:
- Equipaments de titularitat pública: sis
residències amb un total de 285 places.
- Col·laboració amb entitats d’iniciativa social per a
la construcció d’equipaments concertats: dos
centres de dia i tretze centres residencials.
Residència al barri de la Marina.
60
- Col·laboració amb entitats d’iniciativa social per a Acció social i salut
la promoció de 368 places de llars residència.
L’Ajuntament, en la majoria dels equipaments,
cedeix solars o locals, s’estableix un protocol
específic per a les entitats col·laboradores i se
signa un conveni de col·laboració a tres bandes
entre les entitats, l’Ajuntament i la Generalitat.
• Es constitueix el grup de treball Violència de
gènere i discapacitat, amb l’objectiu de preparar la
taula rodona amb el mateix títol a les jornades
Circuit Barcelona vers les dones, programades
per al 2005.
• Per tal d’oferir un ventall de serveis d’atenció
domiciliària i d’assistència personal adequats a les
necessitats de les persones amb discapacitat
intel·lectual, se signen convenis amb la Federació
Catalana Pro Persones amb Retard Mental (APPS)
per al projecte de suport a les famílies de
persones amb retard mental i amb la Fundació
Catalana Síndrome de Down per a la promoció de
l’autonomia de les persones adultes amb
discapacitat intel·lectual i, en concret, per al
projecte Me’n vaig a casa.
• S’amplia la concessió del Servei de
Teleassistència a persones amb
discapacitat menors de 65 anys i el 2006
s’edita un fullet i les persones amb
discapacitat que reben aquest servei
passen de 34 el 2005 a 252 el 2006.
• Els EIPI participen en l’elaboració del
document Recomendaciones y técnicas
para el desarrollo de la atención
temprana, que edita el Reial Patronat
sobre Discapacitat.
61
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2006 
• S’inicia el Projecte per a l’autonomia personal i
la vida independent: nova opció perquè les
persones amb discapacitat
física puguin viure tan
autònomament com sigui
possible a la seva llar i
s’autogestionin l’ajuda personal
que necessiten a través de la
nova figura de l’assistent
personal. Es tracta d’evitar
l’ingrés en una residència, però
també d’aconseguir que la
família no hagi d’assumir tota
l’atenció. Un total de 14
persones amb discapacitat han
format part d’aquest projecte.
• Vuit persones usuàries del servei Residència Vila
Olímpica/Paralímpica passen a formar part del
projecte Per a l’autonomia personal i la vida
independent.
• 441 persones amb discapacitat menors de 65
anys reben el servei d’atenció domiciliària
municipal.
• S’edita el còmic Som capaços (districte d’Horta-
Guinardó) i es difon a centres educatius i
biblioteques, com a material informatiu i de
sensibilització sobre les capacitats de les
persones amb discapacitat. Posteriorment, el
reediten el districte de Nou Barris i l’IMD.
62
2007 Acció social i salut
• El projecte Jardí urbà permet que les persones
usuàries del Centre Ocupacional les Corts tinguin
cura d’un jardí.
• S’estableix un conveni de col·laboració amb
l’Associació Oficina de Vida Independent per al
desenvolupament del projecte pilot per a
l’autonomia personal i la vida independent.
• Quatre persones usuàries de la Llar Residència
Valldaura, després de dur a terme projectes de
promoció de l’autonomia personal, es traslladen a
viure als pisos de la Casa Bloc.
• Es crea la Comissió de participació de la Llei de la
promoció de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència (LAPAD) i
de la Llei de serveis socials. 
63
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2008
• S’inicia l’estudi Recomanacions per a la millora
de l’atenció social a les persones amb trastorn
mental a la ciutat de Barcelona, que té per
objecte identificar les necessitats de serveis
socials que tenen les persones amb trastorn
mental sever. Es presenta l’any 2009.
• Es fa el traspàs de la Residència Amílcar al
Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
• S’inicia la col·laboració amb el Centre de Vida
Independent per a l’estudi de la necessitat de
productes de suport i domotització d’habitatges.
• Es fa una sessió formativa als treballadors i
treballadores socials que elaboren els programes
individuals d’atenció (PIA) sobre la Llei de
l’autonomia personal i atenció a les persones en
situació de dependència.
• Com altres anys, a Ciutat Vella es tramiten ajudes
per al menjador escolar d’infants que assisteixen
a escoles d’educació especial d’altres districtes.
•  L’IMD col·labora, en aspectes
referents a la discapacitat, en un
projecte de millora de l’atenció a la
població nouvinguda.
•  Amb motiu del 25è aniversari
dels EIPI, s’organitza una
jornada científica sobre
l’evolució de l’atenció precoç i
el seu futur. 
•  Es fa l’exposició “Pla
d’equipaments de serveis
socials per a persones amb
discapacitat” a Sant Martí. 
64
2009
• L’IMD col·labora amb el Departament d’Acció
Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
en la planificació i concreció d’un nou Pla
d’equipaments.
• Es fa la cessió de parcel·les d’horts urbans a
deu entitats de persones amb discapacitat.
• S’elaboren conclusions i propostes del Projecte
per a l’autonomia personal i la vida independent a
fi d’aconseguir-ne la consolidació i ampliació.
65
La participació de les persones amb
Cultura discapacitat en els esdevenimentsculturals és cada cop més habitual
perquè s’entén que la cultura és un bé i
un dret per a tothom. Els darrers anys
s’han endegat diverses mesures
d’accessibilitat física i comunicativa, però també
queden reptes, tant per facilitar que les persones
amb discapacitat hi puguin accedir i gaudir-ne com a
espectadors, com perquè hi puguin participar
activament com a actors. 
66
Tot i que les infraestructures (biblioteques, teatres,
museus, sales d’actes, espais efímers on es fan
actuacions puntuals com ara concerts, festes
populars, etc.) cada cop estan més adaptades
arquitectònicament, l’accessibilitat comunicativa i les
mesures de suport a les persones amb discapacitat
sensorial no està tan desenvolupada. En aquest
sentit, cal remarcar que els darrers anys s’han fet
algunes actuacions que es recullen en aquest o en
altres apartats d’aquesta publicació, com ara el
d’accessibilitat física i comunicativa.
Cal assenyalar que la celebració del Fòrum de les
Cultures Barcelona 2004 va representar un punt
d’inflexió per fer possibles avenços en aquest camp,
atès que va ser un exemple de com les persones
amb discapacitat –amb les mesures adequades
d’accessibilitat i de suport– poden gaudir dels
esdeveniments culturals com la resta de la
ciutadania.
67
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1991
• Es recull informació i es publica la Guia
d’accessibilitat. Cinemes, museus i teatres,
amb la col·laboració de la Federació ECOM. 
1992
• A les rutes Visita la Barcelona del
93, destinades a donar a conèixer
les millores urbanístiques amb
motiu dels Jocs Olímpics,
s’inclouen mesures perquè hi
puguin participar les persones
amb discapacitat. 
1997
• S’estableixen canals de relació i col·laboració
entre l’Institut Municipal de Cultura (ICUB) i l’IMD
per a l’establiment de pautes a l’hora d’organitzar
actes i festes ciutadans i populars i garantir-hi
l’accessibilitat, i s’inicien les reserves d’espais per
a persones amb discapacitat al festival Grec, a les
festes de la Mercè i a la cavalcada de Reis.
1998
• Es doten de cadires de rodes sis museus
municipals: Tèxtil, de Geologia, de la Ceràmica,
Zoologia, Marès i d’Història de la Ciutat, amb la
col·laboració de l’ONCE.
• Es revisa l’accessibilitat de 36 espais on es fan
espectacles del Grec. Es reserven espais en
actes significatius de les festes de la Mercè i en
la cavalcada de Reis es fa una reserva d’espais i
s’ofereix interpretació en llenguatge de signes. 
68
1999 Cultura
• El Plenari municipal aprova la mesura de govern
Criteris d’accessibilitat en l’organització
d’actes públics municipals. Foment de la
participació de les persones amb disminució,
de la qual s’edita un fullet, amb la col·laboració de
la Diputació de Barcelona. Es promou l’aplicació
d’aquesta mesura de govern en diferents
activitats municipals (itineraris Barcelona et
sorprendrà, fires d’entitats, festival Grec, festes
de la Mercè, cavalcada de Reis, etc.).
• Es dota la Biblioteca Bonnemaison de material
tiflotècnic per facilitar la lectura a les persones
amb discapacitat visual.
2000
• Es promou que les persones amb discapacitat
puguin gaudir del servei de préstec domiciliari
de llibres de biblioteques.
• Es comença a incloure informació sobre
l’accessibilitat dels espais en les
campanyes informatives dels actes del
Grec.
• Es consolida la reserva d’espais per a
persones amb discapacitat en les
activitats més rellevants.
69
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2001
• El Museu Jardí Botànic es dota d’una cadira de
rodes tipus escúter, en col·laboració amb l’ONCE.
2002 
• Es creen grups de treball per impulsar i fer el
seguiment de projectes concrets: 2003, Any
Europeu de les Persones amb Discapacitat i
Fòrum de les Cultures 2004.
• El Jardí Botànic presenta el projecte L’olor, el
tacte i el gust del clima mediterrani, que facilita
el recorregut i la ubicació de les persones amb
discapacitat visual i disposa d’un plànol en relleu i
una audioguia.
• Al Museu de Zoologia s’habiliten diferents
espais perquè les persones amb discapacitat
visual puguin tocar algunes espècies i a
l’entrada es col·loca un plànol en relleu.
• S’estén l’aplicació de la mesura Criteris
d’accessibilitat en l’organització d’actes públics al
pregó de Santa Eulàlia, als actes del Centre de
Serveis a les Associacions Torre Jussana, al
Carnestoltes i a la celebració del 10è aniversari
dels Jocs Olímpics i Paralímpics.
2003
• Es promou el servei de préstec i lectura a domicili
a través de les biblioteques, en el marc del
programa La biblioteca a casa.
• S’incorpora la traducció al llenguatge de signes
(prèvia sol·licitud) al programa L’aventura de llegir i
s’adquireixen llibres amb lletra gran i de lectura
fàcil. 
70
• S’adquireix material d’accessibilitat (lupes de
sobretaula i de mà) per a 21 biblioteques
municipals de la xarxa.
• S’inauguren les obres d’adaptació del Teatre
Grec (ascensor, reserva d’espais a l’auditori,
lavabo adaptat i reserves d’aparcament).
• A la inauguració del festival Grec, es lliura el text
de l’obra de teatre a les persones amb
discapacitat auditiva. 
• Per primera vegada es fa la transcripció escrita
en pantalla del pregó de les festes de la Mercè,
al Saló de Cent. 
• Es fa la interpretació al llenguatge de signes dels
pregons de diverses festes majors de barri (Sant
Lupa TV i lector òptic. 
Antoni, Esquerra de l’Eixample, Sants-Montjuïc, Biblioteca Francesc Candel.
les Corts, Horta-Guinardó i Nou Barris), així com
en altres activitats culturals infantils (Ciutat Vella,
Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-
Guinardó i Sant Martí) i en els parlaments dels
Reis d’Orient en arrribar a la ciutat.
• Es posa en funcionament una audioguia per a
persones amb discapacitat visual al Museu de
Zoologia.
2004
• Es promouen mesures d’accessibilitat i
d’atenció personalitzada en els actes del
Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. El
Fòrum va suposar un impuls per a l’aplicació de
71
IMD. 30 anys treballant amb mesures d’accessibilitat tant física com
les persones amb discapacitat
comunicativa, però cal ressaltar sobretot
l’accessibilitat comunicativa aconseguida en els
diàlegs, les exposicions i les representacions
teatrals. Tot plegat va permetre que en gaudissin
moltes persones amb discapacitat. 
• Amb motiu del Fòrum, s’inicia l’adaptació
comunicativa d’obres de teatre per a persones
amb discapacitat auditiva o visual en diferents
teatres públics i privats de la ciutat, amb
audiodescripció, transcripció escrita en pantalla,
emissores d’FM, anells magnètics i també, en
algun cas, llenguatge de signes. En aquest sentit,
el 2004 s’adapten nou obres de teatre amb un
total de 16 sessions.
• L’IMD col·labora en la formació de voluntaris del
servei de préstec a domicili i del programa
L’aventura de llegir (Ciutat Vella, les Corts, Sarrià-
Sant Gervasi i Sant Andreu).
2005
• L’IMD col·labora amb el Consorci de Turisme per
millorar la informació sobre l’accessibilitat en
diferents espais d’interès turístic i sobre els
mitjans tècnics necessaris per facilitar la
comunicació directa amb les persones que visiten
la ciutat.
• A les Festes de la Mercè es porten a terme
diverses actuacions: interpretació en llenguatge
de signes de contes per a infants al Museu de
Zoologia, recorregut accessible de la Gimcana de
TMB, instal·lació de lavabos portàtils adaptats en
17 punts de la ciutat i aplicació de mesures
d’accessibilitat a l’exposició i les activitats de “La
ciutat de les persones” per afavorir la participació
72
de les persones amb discapacitat. A més, en la Cultura
difusió dels esdeveniments s’inclou informació
sobre l’accessibilitat, que també es pot
consultar a través d’un número de
telèfon específic i amb format accessible
per a les persones amb discapacitat
auditiva (SMS). També s’envia el
programa en format digital a les entitats
de persones amb discapacitat visual.
• Per Carnestoltes s’apliquen mesures
d’accessibilitat i es dóna suport a un
grup de joves amb discapacitat
intel·lectual perquè participin en la rua. Taller de braille a la carpa 
de l’IMD a “La ciutat de les
• Es promouen mesures d’accessibilitat física i persones”.
comunicativa a les festes majors i a les principals
festes populars dels districtes.
• El Sant Andreu Teatre instal·la un anell magnètic.
• El Festival Grec programa dues sessions de
teatre amb audiodescripció i una amb
subtitulació. 
2006
• S’inclouen llibres de lectura fàcil a l’estand de
Biblioteques de l’exposició “La ciutat de les
persones” amb motiu de les Festes de la Mercè.
• S’incorporen mesures d’accessibilitat
comunicativa a les biblioteques: anells
magnètics a les sales d’actes, material adaptat a
les aules multimèdia i millora de l’accessibilitat als
productes escrits de promoció de les
biblioteques.
• El Teatre Lliure, en la línia del Teatre Grec, ofereix
sessions de teatre accessible a la comunicació,
amb transcripció i audiodescripció.
73
IMD. 30 anys treballant amb • Se signa un conveni de col·laboració amb la
les persones amb discapacitat
Fundació ONCE per a la cessió de material
d’accessibilitat utilitzat durant el Fòrum de les
Cultures Barcelona 2004.
2007
• En col·laboració amb Turisme de Barcelona,
s’estudia l’accessibilitat de 23 espais turístics de
la ciutat i es difon a la web
www.aspace.cat/aspacet/turisme, que es tradueix
a l’anglès i al francès.
• S’elabora un “conte a cegues” a les biblioteques
del districte de les Corts. La Biblioteca Clarà, del
districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’afegeix al
programa de formació del voluntariat de les
biblioteques.
•  En col·laboració amb la taula d’entitats del
districte de l’Eixample, es dissenya i
s’elabora el material per a l’exposició
fotogràfica “Segones versions”, que es fa el
2008.
•  El Museu d’Història de la Ciutat
ofereix, prèvia sol·licitud, visites guiades
adaptades per a persones amb
discapacitat auditiva i visual, així
com préstec d’emissores d’FM.
2008
• Es van consolidant les sessions accessibles
d’obres de teatre, aquest any amb sis sessions
als teatres Grec i Lliure (audiodescripció i
transcripció en pantalla, i programes de mà
editats en sistema de lectoescriptura braille i en
lletra de mida i contrast adequats).
74
• La Biblioteca Clarà edita el llibre Qui dóna a qui?, Cultura
dins del programa de suport al voluntariat de les
biblioteques.
• S’inaugura l’exposició itinerant “Mira’ns, no
som invisibles”, sobre el moviment associatiu
de persones amb discapacitat de Sants-
Montjuïc.
• S’organitza la presentació del llibre Sords
profunds, però hi sentim i parlem!, de Marta
Capdevila, editat pel districte de l’Eixample.
• S’organitzen cinefòrums sobre la temàtica
de les discapacitats als districtes de
Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó,
espectacles infantils a Horta-Guinardó
(Junts podem) i contacontes a Sant
Martí (Les tres bessones).
• S’incorporen mesures d’accessibilitat física i
comunicativa a les festes de la Mercè, la mostra
“La ciutat de les persones”, la cavalcada de Reis,
la rua de Carnestoltes, Òpera a la platja, el Saló
de la Infància, l’Estiuàs de Sant Martí i actes i
festes dels barris i els districtes.
2009
• S’avança en l’accessibilitat a les
biblioteques amb la instal·lació
d’anells magnètics a les sales d’actes
de les noves biblioteques, espais
adaptats a les aules multimèdia
(programes Jaws, Zoomtex, Xtra 9.0
magnifier/Screen reader) i l’ampliació
de l’oferta de llibres en format sonor. Es dota
especialment la Biblioteca Francesc Candel i
també s’adapten les pàgines web de les diferents
biblioteques.
75
L’Ajuntament de Barcelona va iniciar el
Educació seu compromís amb l’educació delsinfants amb discapacitat fa més de dos-
cents anys, de manera que la seva
trajectòria en aquest àmbit té una llarga
tradició. A partir de la dècada dels setanta, i
seguint les tendències pedagògiques, va iniciar
experiències d’integració d’infants amb discapacitat
a les escoles bressol i a l’inici dels vuitanta, nens i
nenes sords assistien a l’escola ordinària obligatòria,
alhora que es donava suport a la integració escolar
d’infants amb altres discapacitats a partir d’un equip
especialitzat. Al mateix temps, es continuaven
gestionant algunes escoles especials (Vil·la Joana,
76
Castell de Sant Foix i Centre Fonoaudiològic), també
caracteritzades per les seves experiències
innovadores.
El Decret 117/1984, sobre l’ordenació de l’educació
especial per a la integració en el sistema educatiu
ordinari, i normatives aprovades posteriorment
s’apliquen a les escoles municipals en l’educació
dels nens i nenes amb discapacitat. Així, durant la
dècada dels vuitanta, l’Ajuntament, principalment a
través de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i
amb la col·laboració de l’Institut Municipal de
Persones amb Discapacitat (IMD), porta a terme
diversos projectes per impulsar la integració escolar.
Atès que aquest objectiu es va consolidant
progressivament, deixa de fer la funció d’impuls per
passar a atendre els nens i nenes amb discapacitat
en el marc normatiu establert.
Cal assenyalar que l’Ajuntament de Barcelona s’ha
singularitzat per la decisió d’assumir la titularitat
d’escoles públiques. Tot i que no és una funció
obligatòria per als ajuntaments, l’Ajuntament de
Barcelona ha volgut portar a terme aquesta iniciativa
i sempre s’ha fet càrrec de l’escolarització dels nens
i nenes amb discapacitat. 
Actualment, tant el Consorci d’Educació, a través del
qual es gestionen els centres educatius públics de
Barcelona, com l’IMEB, que gestiona les escoles
bressol, tenen cura de la inclusió en l’escola
ordinària. El Consorci d’Educació també gestiona
quatre centres d’educació especial de titularitat
municipal (Vil·la Joana, la Ginesta, Escola Viver
Castell de Sant Foix i Pont del Dragó).
77
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1980 
• L’Ajuntament de Barcelona crea la Coordinadora
d’Educació Especial, que té l’objectiu de
“millorar l’atenció educativa dels nens amb
disminució de Barcelona: integració dels dèbils
mentals i deficients auditius en l’escola ordinària, i
matriculació en les escoles municipals especials
dels nens amb disminucions més greus”. Al
mateix temps, crea l’equip multiprofessional
d’assessorament psicològic.
1980-81 
• Es creen coordinadores d’entitats d’educació
especial als districtes.
78
1981 Educació
• Es reorganitza el Centre Municipal
Fonoaudiològic, que amplia la seva oferta
educativa i inicia l’experiència d’integrar els
infants sords en escoles ordinàries, i es crea un
equip d’integració de nens i nenes sords a
l’escola ordinària. Alhora, l’Escola Bressol
especial Mont Tàber comença un procés
d’integració i passa a ser una escola bressol
ordinària amb infants integrats als diferents grups.
També s’inicien les primeres experiències
d’integració de nens i nenes amb discapacitats a
les escoles bressol municipals. Aquestes
experiències han estat capdavanteres i
estableixen pautes i models d’integració.
1983 
• Es fa i s’edita l’estudi
Situación del niño con
disminución física en la
escuela.
1984 
• El Centre Municipal
Fonoaudiòlogic es
transforma en una
escola ordinària oberta
al barri amb el nom
d’Escola Municipal
Tres Pins i integra
un o dos infants
sords a cada aula.
79

• S’elabora i publica l’auca Història de la Educació
marginació, història cap a la integració. 
• Es fa i publica l’Estudi sobre la integració a
l’escola bressol, en col·laboració amb l’Institut de
Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
• S’estudia l’accessibilitat d’una selecció d’escoles
públiques (amb una mitjana de 2-3 escoles per
districte) amb l’objectiu que es puguin adaptar
progressivament. 
1985-86
• S’elabora El nen amb disminució: anàlisi
d’experiències d’integració a l’escola bressol,
un treball realitzat en col·laboració amb diversos
professionals i que publica l’ICE.
1986
• L’IMD crea el Centre de Formació
Professional Ocupacional Pont del
Dragó per a joves amb discapacitat
física greu i especialitzat en disseny
gràfic, audiovisuals i informàtica. És un
centre pioner tant pels seus objectius
com per les funcions que
desenvolupa i és premiat per la
Unió Europea. L’any 1995 es
traspassa a l’Institut Municipal
d’Educació de Barcelona (IMEB).
• Es constitueix la Comissió
Ciutadana Prointegració Escolar
amb l’objectiu d’impulsar la
integració escolar a l’escola ordinària. El
1988 és assumida per la Federació ECOM. 
81
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1988
• S’engega el projecte De l’escola bressol a l’escola
ordinària, per tal d’acompanyar el pas dels infants
amb discapacitat des de les escoles bressol a
altres nivells educatius.
• Es posa en marxa el projecte La diversitat a
l’escola, per donar a conèixer recursos, tècniques
i experiències d’integració escolar a professionals,
pares i mestres.
• S’organitza el taller teoricopràctic Com respondre
a la diversitat dins de l’aula ordinària.
• Es crea una coordinadora d’escoles al districte de
Sarrià-Sant Gervasi per buscar alternatives a la
manca de recursos públics psicopedagògics.
• El caràcter innovador del Centre Pont del Dragó
significa un avenç en l’aplicació i l’ús de les noves
tecnologies com a ajudes tècniques per a la
millora de la comunicació i el control de l’entorn
per a les persones amb discapacitat física greu,
alhora que promou que aquestes persones iniciïn
activitats normalitzades en altres centres de
formació i ocupacionals. 
82
1989
• Fruit de la col·laboració entre l’Àrea d’Educació de
l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya, el Centre Municipal
Fonoaudiòlogic esdevé Centre de Recursos
Educatius per a Deficients Auditius de
Catalunya (CREDAC) Pere Barnils.
• L’IMD aconsegueix un premi HELIOS, atorgat per
la Unió Europea, per al Centre Pont del Dragó,
amb motiu del qual es realitza el vídeo Centre
d’FP Pont del Dragó. Aquest centre potencia la
funció de recerca, assessorament i difusió a
través de diverses activitats.
1990 
• Es promou un curs de català per a persones amb
discapacitat auditiva.
83
1991 
• Es publica el llibre Pont de Dragó. Centre de
formació professional ocupacional per a joves
amb grans disminucions físiques. 
1992
• El Centre Pont del Dragó, a més de les funcions
formatives, també desenvolupa l’Àrea de
Recursos, Investigació i Docència, que té un
paper d’impulsor i difusor d’ajudes tècniques, i
d’adaptacions de programes informàtics i aparells
o estris, i inicia la col·laboració amb el CEAPAT-
IMSERSO per al projecte de la xarxa europea
HANDYNET.
Així mateix, desenvolupa, en conveni amb el
CEAPAT, els projectes Estudi i implantació d’una
estació de teletreball per a joves amb discapacitat
físiques greus i Comunicació assistida per
ordinador, en col·laboració de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
84
1998 Educació
• El CREDAC inicia el Projecte d’agrupament i
sectorització de l’atenció d’alumnes sords a
Barcelona ciutat.
2001
• L’IMEB crea l’equip d’atenció als infants amb
discapacitat i amb necessitats educatives
especials de les escoles bressol municipals.
2002
• Es posa en marxa el projecte European Learning
Disability Access (ELDA), que preveu la creació
d’una comunitat virtual d’aprenentatge electrònic
especialitzada en formació adaptada per a
persones amb discapacitat i que és promogut per
l’IMEB amb la participació de l’IMD.
2003
• S’aprova la mesura de govern El compromís
municipal per a l’educació de l’alumnat amb
necessitats educatives especials. 
• S’inicien les sessions Espai de trobada,
d’informació i assessorament a pares i mares
d’alumnat amb necessitats educatives especials
integrat en escoles ordinàries. 
2004
• Es fa una campanya de coneixement de les
discapacitats al districte d’Horta-Guinardó
(xerrades i projecció d’un vídeo fet al districte) a
alumnes d’instituts. En els anys següents aquesta
iniciativa s’amplia a altres centres.
85
IMD. 30 anys treballant amb • En el marc de Camí escolar/Camí amic es
les persones amb discapacitat
proposen millores d’accessibilitat a Horta-
Guinardó i a Sant Andreu. A Horta-Guinardó, l’any
2005 es promou la col·laboració d’escoles
d’educació especial en aquest projecte.
• Es rep l’Orquesta SINAMUNE, del Sistema
Nacional de Música de Nens Especials de Quito
(Equador), i es fa un concert al Conservatori
Municipal de Música.
2005
• Al districte de Sarrià-Sant Gervasi, en coordinació
amb el Centre de Recursos Pedagògics i el
Centre de Salut Mental, es fa un taller de
sensibilització de les persones amb malaltia
mental a alumnes de secundària. 
2006
• En alguns districtes es fomenta la participació de
pares i mares de nens amb discapacitat i de les
AMPA de les escoles d’educació especial en
activitats del Consell Escolar, es fan activitats de
sensibilització sobre les discapacitats a les
escoles ordinàries i als IES, i es promou
l’acostament entre les escoles especials i les
ordinàries (les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-
Guinardó).
86
2007 Educació
• L’IMD s’incorpora al Projecte educatiu de ciutat 
de Barcelona. 
• Als districtes s’organitzen diverses activitats de
sensibilització sobre els infants amb
discapacitat i d’acostament de les escoles
especials i les ordinàries (Festa dels sentits,
taules rodones, projecció de vídeos, titelles
Companys de barri, etc.).
2008
• Es manté l’impuls a la participació de les escoles
d’educació especial en activitats d’altres serveis
de lleure, escolars, culturals i de sensibilització.
2009
• L’IMD s’incorpora a la Comissió Barcelona Ciutat
Educadora, que forma part de la xarxa
internacional de ciutats educadores.
87
Els darrers anys cal destacar la
Esport celebració de la competició olímpica de
1992 i, en especial, el que els Jocs
Paralímpics d’aquell any van representar.
Per primer cop els Paralímpics es van
celebrar a la mateixa ciutat seu dels Jocs
Olímpics, utilitzant les mateixes instal·lacions i en la
mateixa Vila Olímpica (sense barreres
arquitectòniques, amb transport adaptat), i alhora es
va aconseguir un gran èxit de públic en totes les
proves esportives. Aquests dos factors van
comportar l’augment del grau de sensibilització
88
social que hi havia a la ciutat i, al seu entorn, van
facilitar sens dubte que en les darreres dècades
l’accés a l’activitat física i esportiva de les persones
amb discapacitat hagi estat un objectiu més
assequible.
Barcelona, però, és una ciutat que té una llarga
tradició esportiva i que disposa d’una forta xarxa
associativa nascuda de la voluntat dels seus
ciutadans d’autoorganitzar-se i constituir clubs i
empreses esportives amb capacitat per promoure
l’esport, competir a un alt nivell i gestionar
instal·lacions esportives amb gran eficiència. 
En aquest context d’iniciativa social i competència
esportiva, la ciutat també ha tingut en consideració
l’activitat física de les persones amb discapacitat.
Diferents actuacions han permès afavorir-ne la
integració en determinades ofertes, donar cobertura
a projectes d’adaptació de diferents modalitats
esportives, aconseguir l’adaptació de les
instal·lacions esportives municipals i, darrerament,
treballar per consolidar el model inclusiu de les
persones amb discapacitat en la globalitat de les
ofertes d’activitat física del servei esportiu públic de
la ciutat.
89
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1983 
• S’engega, a tots els districtes, la campanya de
promoció esportiva Esport per a tots.
90
1984 Esport
• Se celebren les primeres jornades El disminuït
en l’esport.
1985
• Es fa un estudi sobre l’accessibilitat de les
instal·lacions esportives.
• S’inicia la promoció de cursos de natació per a
persones amb discapacitat.
91
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1986
• Es dóna suport a les federacions esportives i
entitats de persones amb discapacitat per tal que
duguin a terme activitats esportives,
principalment de foment de la pràctica esportiva i
de suport a la integració, per mitjà de conveni o
subvenció. Aquest suport es continua
proporcionant actualment.
• S’organitza la marxa Roda Barna sense fums, una
marxa amb qualsevol vehicle amb rodes, no
contaminant i no competitiu.
• Es dóna impuls a la integració esportiva a
través de les escoles d’iniciació esportiva (EIE)
de cada districte.
92
1987 Esport
• Augmenta el nombre de persones amb
discapacitat que practiquen activitats esportives
als casals esportius d’estiu, en cursos de natació,
en grups específics i a les EIE.
1988
• Es fa una campanya divulgativa sobre la integració
a les escoles d’iniciació esportiva dins del
programa municipal Fes esport com tothom,
s’implanta el projecte Esports i disminuïts i
s’inicia l’activitat dels animadors esportius
d’integració en tots els districtes (que es manté
fins al 1991).
• La Festa del joc i de l’esport i la Cursa
d’orientació són accessibles i hi participen uns
seixanta nens i nenes amb discapacitat. 
• S’inicia la pràctica del tennis en cadira de rodes
en col·laboració amb l’empresa Polimèdic.
1989
• Es dóna impuls a la promoció d’esports
adaptats: tennis en cadira de rodes, vela
adaptada, esquí adaptat, hípica, piragüisme, etc. 
• Es fa un estudi sobre la supressió de barreres
arquitectòniques en 25 instal·lacions
esportives municipals i s’inicien actuacions
d’adaptació d’algunes instal·lacions.
• Es fa el seguiment de les activitats de preparació
per als Jocs Paralímpics 92, així com de totes les
obres (Vila Olímpica i instal·lacions esportives)
amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
93
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1990
• Se signa un acord de col·laboració entre l’Àrea
d’Esports, l’IMD i la Unió Barcelonesa d’Activitats
Esportives (UBAE), que estableix que la UBAE
portarà a terme el programa d’informació i suport
per a la integració en les activitats d’iniciació
esportiva que es fan a tots els districtes.
• Es potencien les modalitats d’esport adaptat i
s’adquireixen piragües adaptades. Es promou la
pràctica esportiva de tir amb arc i esquí alpí per
a persones amb mobilitat reduïda i d’esquí de
fons per a persones amb discapacitat intel·lectual.
També es continuen els cursos de natació
específics i de suport a activitats esportives de
nens i nenes amb hemofília. 
• Es manté el suport i la col·laboració amb les
federacions i entitats que fan esport especial.
1991
• S’amplien les modalitats d’esport adaptat a
submarinisme, tennis de taula, esgrima,
ciclisme i bàsquet, que es practiquen amb la
col·laboració d’entitats de persones amb
discapacitat i de les federacions esportives
corresponents. Aquest any el nombre d’esports
adaptats ha arribat a tretze. Paral·lelament, es va
adquirint material esportiu i s’aconsegueixen
ajudes tècniques específiques.
1992 
• Se celebren els IX Jocs Paralímpics que, tal com
s’indica en la introducció, van suposar un gran
avenç pel que fa a la conceptualització,
l’accessibilitat i la màxima similitud possible amb
94
Esport
els Jocs Olímpics. Cal destacar-ne l’èxit de públic i
el grau elevat de sensibilització social que hi havia
a la ciutat i al seu entorn. 
• Amb motiu de la celebració dels Special
Olimpics 92 es dóna suport a diverses actuacions
logístiques: recorregut de la torxa, transport
adaptat i ús de les instal·lacions on es fan
activitats esportives. Així mateix, es dóna suport
al programa Hospiesport, per a la reinserció social
mitjançant la pràctica esportiva de persones en
procés de rehabilitació de traumes de l’aparell
locomotor.
95
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1993
• Es continua la promoció de l’esport adaptat, que
s’amplia amb noves modalitats (boccia,
atletisme) i amb la pràctica esportiva a les EIE
dels districtes. També continuen les subvencions
a entitats que promouen l’esport per a persones
amb discapacitat.
• Se celebra el primer campionat internacional
de bàsquet en cadira de rodes BCN Basket.
1997
• En el marc de l’adaptació progressiva de les
platges que s’inicia a Barcelona, i amb la dotació
d’ajudes tècniques (cadira amfíbia, grua
elevador…), materials (cabina vestidor, dutxes
amb cadires…) i voluntariat per donar suport al
bany a les persones amb discapacitat, es promou
la pràctica de la natació i l’activitat física al mar.
Platja de la Nova Icària.
96
1998 Esport
• Es van definint circuits accessibles en el
projecte Senders de rutes turístiques per ser
recorregudes a peu.
1999
• S’inicia el programa Esport per a tothom i es
proposen millores en les instal·lacions esportives
(accessibilitat, material adaptat, adaptació i
ampliació d’activitats i de la pràctica esportiva).
2000
• S’elabora, en col·laboració amb l’Escola
Universitària Blanquerna de Fisioteràpia i el
Servei de Rehabilitació de l’Hospital Vall
d’Hebron, la Guia bàsica d’atenció a
persones amb discapacitat, que es
distribueix als professionals de les
instal·lacions esportives municipals.
2001
• Es publica la Guia d’esports
d’activitats i serveis per a persones
amb discapacitat a les instal·lacions
esportives municipals i se’n fa la difusió. 
• Hi ha 20 piscines municipals que disposen d’un
elevador hidràulic per entrar i sortir de l’aigua.
2002
• Es porta a terme una campanya de captació de
voluntaris i voluntàries per donar suport a les
persones amb discapacitat en la pràctica
esportiva a les instal·lacions municipals.
97
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2003-2004
• Es fa una enquesta d’hàbits esportius de les
persones amb disminució de la ciutat de
Barcelona, amb la col·laboració de l’Escola de
Fisioteràpia de la Universitat Ramon Llull, i es
presenta al desembre de 2004.
2003
• S’ofereix una sessió informativa i formativa sobre
la integració en les activitats de les instal·lacions
esportives.
2005
• S’elabora l’informe L’atenció a les persones amb
discapacitat a les instal·lacions esportives
municipals, que inclou propostes de millora per
optimitzar aquesta atenció. Es crea un servei
d’orientació i d’assessorament especialitzat per a
les persones responsables de les instal·lacions
esportives.
2006
• Es fa una exhibició de tennis adaptat a l’estand
d’esports de l’exposició “La ciutat de les
persones” amb motiu de les festes de la Mercè.
• S’organitzen dues jornades d’esports adaptats
dins de la campanya A l’escola fem esport, al
districte d’Horta-Guinardó.
2007
• Es fa un campus olímpic especial a Ciutat Vella.
• Es col·labora en moltes activitats d’esport adaptat
que organitzen entitats i serveis privats de
98
persones amb discapacitat i
les federacions de diferents
disciplines esportives
(rocòdrom accessible,
bàsquet, petanca, hoquei,
futbol sala…); s’adapten
curses i activitats esportives
perquè hi puguin participar
persones amb discapacitat.
2008
• Es posa en marxa el programa Per un esport
sense barreres, l’objectiu del qual és la inclusió
de les persones amb discapacitat en l’oferta
ordinària i la promoció d’esport adaptat; inclou
totes les instal·lacions municipals, personal i
persones expertes en esport adaptat i inclusió,
així com una comissió assessora. 
• Es manté la participació dels infants de sis a vuit
anys de les escoles d’educació especial en el
programa Aprèn a nedar.
• Es promouen esdeveniments de foment i pràctica
de l’esport tant especial com d’inclusió i es dóna
suport a entitats en l’adaptació de curses, el Cros
popular de Sants, l’Special Hockey (les Corts), A
l’escola fem esport (Horta-Guinardó), la Cursa
infantil, la Cursa adaptada popular, el Club de
bàsquet amb cadira de rodes i l’Esport en marxa
(Nou Barris) i la Cursa La Maquinista (Sant
Andreu).
• S’impulsa la posada en marxa del nou
equipament Espai de Mar a la platja de la
Barceloneta, que oferirà activitats esportives
relacionades amb la mar i tindrà especial cura de
la participació de persones amb discapacitat.
99
Estudis Tot i que en cada apartat d’aquestapublicació s’han inclòs els estudis i les
i recerca publicacions relacionats amb el tema,
s’ha considerat adequat dedicar un
apartat específic als estudis, la recerca i les
publicacions de l’IMD, atesa la rellevància que
l’Institut ha donat sempre a aquesta funció i perquè
ha estat i continua sent un dels seus eixos de treball
principals. 
100
L’estudi i la recerca són imprescindibles per poder
argumentar i sostenir una pràctica rigorosa, per
conèixer les necessitats i la manera de cercar
respostes, per justificar les futures actuacions, per
endegar noves iniciatives i per modificar, reorientar i
millorar les línies de treball i les actuacions en
marxa. 
Hi ha alguns estudis i publicacions que s’han fet en
col·laboració o amb el suport d’altres entitats, a les
quals l’IMD agraeix la col·laboració.
L’explicació breu d’alguns estudis es troba als
apartats corresponents segons la temàtica
(accessibilitat, cultura, treball i formació ocupacional,
etc.).
101
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1983 
• Es fa l’estudi Situación del niño con disminución
física en la escuela.
1984 
• Es fa l’Estudi sobre la integració a l’escola bressol
(en col·laboració amb l’Institut de Ciències de
l’Educació (ICE) de la Universitat Politècnica de
Catalunya).
1985
• S’elabora El nen amb disminució: anàlisi
d’experiències d’integració a l’escola bressol, un
treball fet en col·laboració amb diversos
professionals i que publica l’ICE.
1987
• S’inicien projectes amb la col·laboració del
Fons Social Europeu, principalment de foment
de l’ocupació; totes les accions sorgides
d’aquesta col·laboració tenen un component
d’estudi, recerca i experimentació. Alhora,
representa la introducció i promoció de les noves
tecnologies (ofimàtica) en les accions de formació
professional ocupacional (1987-89), la incorporació
de les persones amb malaltia mental, etc.
• Es fa l’Estudi de factibilitats sobre la mobilitat de
les persones amb disminució física, psíquica i
sensorial a la ciutat de Barcelona. 
• Es fa l’estudi Disminuïts físics i habitatge.
102
1988 Estudis i recerca
• Es col·labora en el grup de treball format pel
Centre Municipal Fonoaudiològic, la Federació
d’Associacions de Sords de Catalunya (FASC),
l’ONCE i l’IMD per estudiar la situació de les
persones sordes i cegues, i es coordinen les
Jornades de Treball sobre Sordceguesa.
1989
• S’edita el llibre Disminució i societat: una
aproximació a l’anàlisi sociològica de les
persones amb disminució a Barcelona ciutat.
1989-1992
• L’IMD participa en l’Europrojecte GEMINI, de
promoció d’iniciatives de creació i de disseny,
producció i comercialització d’ajudes
tècniques i, alhora, creació de llocs de treball
per a les persones amb discapacitat.
1990
• S’edita el document Disminució psíquica
profunda. Anàlisi de la situació a la ciutat
de Barcelona.
1991-1994 
• L’IMD participa en l’Europrojecte
Iniciativa HORIZON de la Comissió
Europea, amb l’objectiu de millorar
les condicions d’accés al mercat de treball
de les persones amb discapacitat. Els projectes
tenen els principis de transnacionalitat, innovació i
efecte multiplicador.
103
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1992
• S’edita el document Proposta de criteris i
metodologia amb l’objectiu d’estimar les
necessitats d’equipaments per a persones amb
disminució a la ciutat de Barcelona.
1993
• Es fa l’estudi Actitud de l’empresa privada
davant la integració laboral de les persones
amb disminució, en col·laboració amb la
Universitat de Barcelona.
• S’elabora l’Estudi pedagògic per al foment de
l’autonomia personal a la Llar Residència
Valldaura, amb la col·laboració de les fundacions
La Caixa i Bosch i Gimpera i la Universitat de
Barcelona.
1994
• S’elabora l’estudi Situació actual i perspectives de
futur dels centres ocupacionals i centres
especials de treball per a persones amb
disminució psíquica de la ciutat de Barcelona,
amb la col·laboració de l’Associació de Tallers de
Barcelona i el Reial Patronat de Prevenció i
Atenció a Persones amb Minusvalidesa.
• S’elabora el document Necessitats
d’equipaments per a persones amb disminució a
la ciutat de Barcelona.
• L’IMD participa en l’Europrojecte COMBAT (1994-
96) destinat a la creació d’un màrqueting
corporatiu per superar les barreres dels
teletreballadors i les teletreballadores amb
discapacitat.
104
1995 Estudis i recerca
• Es presenta el cas clínic El cos i el vincle afectiu
en la pràctica motriu.
• Es fa un estudi sobre la integració dels infants
amb deficiències en l’àmbit escolar.
• L’IMD participa en l’Europrojecte ESPOIR-
HERMES: desenvolupament de noves
tecnologies de la informació aplicades a l’àmbit
de la formació i la inserció laboral.
1996
• S’elabora el document Valldaura, un nou model
per respectar i acceptar la diferència.
1997
• Es redacta l’informe Les persones amb greus
trastorns de la seva estructura de personalitat
associats, o no, a una discapacitat o a diverses a
la ciutat de Barcelona (1996-97).
• S’elabora el document Suggeriments de millora
de l’accessibilitat per a les persones amb
disminució sensorial (auditiva i visual).
1998
• En el marc del projecte nacional I+D PITER, es
col·labora en el desenvolupament d’un prototip de
cadira de rodes d’exterior, per a qualsevol tipus de
terreny i que pot superar petits obstacles. L’entitat
pomotora del projecte és l’Associació Esclat i hi
col·laboren la Universitat Politècnica de Catalunya
i l’empresa Infranor (1998-2000).
105
IMD. 30 anys treballant amb • L’IMD participa en l’Europrojecte NEXUS (1998-
les persones amb discapacitat
99) d’iniciatives de formació ocupacional: itineraris
d’integració laboral per a persones amb malalties
mentals. Es crea una estructura flexible de suport
a la formació i a la inserció laboral (Aula Oberta).
1998-2000
• Es du a terme, amb el suport de la Direcció V de
la Comissió Europea i en col·laboració amb cinc
ciutats de països de la UE, l’europrojecte La ciutat
i les persones amb disminució, que conté sis
projectes: la difusió de la Declaració de Barcelona
(Barcelona), la creació d’un observatori urbà
europeu (Barcelona), la creació d’un banc de
projectes municipals de bones pràctiques
(Bolonya/Itàlia), l’estudi de l’impacte dels
projectes URBAN (Birmingham/Regne Unit), un
seminari sobre ocupació (Leeds/Regne Unit) i un
seminari sobre participació (Lisboa/Portugal).
L’europrojecte es coordina des de Barcelona.
1999
•  S’inicia la creació de l’Observatori
Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom
com a instrument per conèixer la situació
de les ciutats, informar-ne, promoure
l’intercanvi d’experiències en l’àmbit local
i potenciar la participació entre
l’administració local i les entitats en la
temàtica de les persones amb
discapacitat. 
106
• En anys següents, l’Observatori s’ha consolidat i Estudis i recerca
s’han fet les actuacions següents:
- 1999: inici, amb una prova pilot en 15 ciutats i
pobles.
- 2002: desenvolupament d’una web interactiva
amb indicadors de les ciutats i bancs de bones
pràctiques, i inclusió d’aquest observatori en
l’Observatori Social Barcelona.
- 2003: aprovació del reglament de funcionament i
designació de Barcelona com a secretària.
Posada en funcionament de la web
(www.bcn.cat/europeforall). S’introdueixen les
primeres cinc bones pràctiques.
- 2004: campanya de promoció de l’Observatori.
- 2006: organització de la Jornada de Bones
Pràctiques i assemblea general; edició de la Guia
de bones pràctiques, que recull 65 projectes.
- 2008: Assemblea General a Dublín,
amb la publicació d’un recull de
bones pràctiques sobre
accessibilitat comunicativa i el
tríptic de l’Observatori. Al final
del 2008 hi ha 65 ciutats
adherides, 18 entitats
col·laboradores i 92 bones
pràctiques recollides.
2001
• Es fa l’estudi L’atenció de
les persones amb
disminució des dels
serveis socials d’atenció
primària municipal a la ciutat de
Barcelona.
107
IMD. 30 anys treballant amb • L’IMD col·labora en el projecte Indicadors
les persones amb discapacitat
d’exclusió social de dones amb discapacitat (2001-
2002), que és promogut per l’IMSERSO,
l’Associació de Dones No Estàndards i el
Departament de Psicologia de la Salut i Social de
la Universitat Autònoma de Barcelona.
2002 
• Es redacta el Pla d’equipaments de serveis
socials per a persones amb disminució de
Barcelona 2002-11.
2002-2005
• L’IMD participa en l’europrojecte European
Learning and Disability Access (ELDA) i en el de
Passarel·les vers l’ocupació. 
2004
• Es fa una enquesta sobre els hàbits esportius de
les persones amb disminució de la ciutat de
Barcelona, en col·laboració amb l’Escola de
Fisioteràpia de la Universitat Ramon Llull.
• S’elabora l’estudi L’atenció domiciliària per a
persones amb disminució a la ciutat de Barcelona.
• Es crea el Consell Assessor i de Recerca de
l’IMD.
2005-2006
• Es fa l’estudi El greuge comparatiu econòmic
de les persones amb discapacitat de la ciutat
de Barcelona.
108
2005-2007 Estudis i recerca
• L’IMD participa en el treball d’investigació sobre
l’escala d’avaluació per a la detecció precoç de
problemes o trastorns de la relació pares-fills a les
consultes pediàtriques neonatològiques de
seguiment dels infants prematurs amb risc
biològic, en col·laboració amb la Facultat de
Psicologia de la Universitat Ramon Llull i el Servei
de Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil Vall
d’Hebron.
2008-2009
• Es fa l’estudi Recomanacions per a la millora
de l’atenció social a les persones amb trastorn
mental a la ciutat de Barcelona.
• Es fa l’estudi Servei de transport especial.
Funcionament, tendències i previsions.
109
En aquest apartat s’inclouen les
Habitatge actuacions relacionades amb l’habitatgeparticular, és a dir, l’habitatge on pot
viure una persona amb discapacitat, sigui
sola o amb el seu nucli de convivència
natural (família i/o amics). En aquest sentit, es
podrà constatar que durant molts anys les
actuacions han estat relacionades amb
l’accessibilitat arquitectònica i, per tant, adreçades a
les persones amb discapacitat física motriu. Va ser a
partir de l’any 2003 quan es van començar a aplicar
mesures que afectaven tots els tipus de
discapacitat. 
110
Els darrers anys s’ha constatat la necessitat de fer
un plantejament més global de l’abordatge de les
qüestions relatives a l’habitatge. Aquest canvi
d’enfocament està motivat, d’una banda, pels greus
problemes que ha d’afrontar la ciutadania en general
per obtenir un habitatge i, de l’altra, pels canvis de
perspectives de les persones amb discapacitat, que
cada cop necessiten i reivindiquen més viure tan
autònomament com sigui possible i tenir una llar
pròpia, de manera que no hagin d’ingressar en una
residència i puguin endegar processos de vida
independent. Aquesta nova conjuntura fa que s’hagi
ampliat i diversificat el ventall d’actuacions en
termes d’habitatge i s’hi hagin inclòs les persones
amb qualsevol tipus de discapacitat, com és el cas
de les persones amb discapacitat intel·lectual o
malaltia mental.
En aquesta línia, s’ha fet un pas endavant important
amb l’aprovació del Programa d’actuació municipal
(PAM) 2008-2011, que inclou l’objectiu de “Prioritzar
les actuacions dirigides a promoure habitatges
assequibles i accessibles, adaptats i amb la
incorporació de la domòtica i altres ajudes
tècniques”. Actualment, aquest és un dels objectius
prioritaris del Programa per a les persones amb
discapacitat de l’Ajuntament i, per la seva banda, el
Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 (aprovat el
2009) ha inclòs diferents actuacions en aquest
sentit, així com un apartat específic. Ara es planteja
el repte d’anar desenvolupant aquest nou Pla
d’habitatge. 
111
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1979
• Comença a funcionar la Comissió d’Habitatge
de Disminuïts Físics, l’activitat de la qual es
desenvolupa des de l’inici del Patronat de
Disminuïts Físics fins al 1999. El 2007 es torna a
crear una comissió d’habitatge que incorpora tots
els tipus de discapacitat.
1983
• S’adjudiquen els 17 primers habitatges
adaptats amb la col·laboració del Patronat
Municipal d’Habitatge en la promoció Renfe-
Meridiana. En anys posteriors i fins ara, continua
la construcció i adjudicació d’habitatges adaptats
en totes les promocions en què intervé
l’Ajuntament (Rio de Janeiro, Sasser, Maquinista,
la Capa, Bon Pastor, Llevant Sud, Baró de Viver,
Habitatges Joan Torres-Pessoa. etc.), així com en les darreres promocions de
Concili de Trento i Joan Torres-Pessoa. 
1986
• Es redacta el projecte d’habitatge per a persones
amb discapacitat física Apartaments amb serveis
comuns.
1986-87
• Es fa i publica l’estudi Disminuïts físics i
habitatge.
1988
• S’edita i es difon el tríptic de sensibilització sobre
la supressió de barreres arquitectòniques La
supressió de barreres a l’habitatge.
112
1989 Habitatge
• L’IMD aconsegueix tres premis HELIOS atorgats
per la Unió Europea pels treballs portats a terme
en col·laboració amb altres departaments
municipals. Un d’aquests treballs, referent a
l’adaptació d’habitatges, es presenta en el vídeo
La supressió de BA a l’habitatge:
un telèfon per dissenyar sense
marginacions. 
113
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat
1992
• En el marc del projecte GEMINI, es porta a terme
una prova pilot d’apartament adaptat, amb
mobiliari de cuina i bany també adaptat, a la
planta baixa de la residència Amílcar.
1994-96
• L’IMD participa en el programa de la Comissió
Europea HELIOS II d’acció comunitària per al
foment de la igualtat d’oportunitats i d’integració
de les persones amb disminució i, en concret, en
el grup d’Habitatge i Accessibilitat.
1998
• Es reserva el 7% d’apartaments adaptats en
les promocions d’apartaments dotacionals de
lloguer per a joves, els quals s’han anant
adjudicant a mesura que s’han construït. 
114
1999
• S’obre el nou servei residencial
experimental Pisos de la Vila Olímpica-
Paralímpica per a persones amb
discapacitats físiques greus, amb la
col·laboració de l’ONCE.
2002
• L’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
inicia el Programa d’accessibilitat, amb ajuts
econòmics i assessorament per eliminar barreres
arquitectòniques en edificis privats destinats
majoritàriament a habitatges: vestíbuls, escales i
interiors d’habitatges.
2003-2004
• Es construeixen com a novetat 23 apartaments,
de dues habitacions, per a gent gran que té un fill
o filla amb discapacitat a
càrrec seu. 
• En quedar vacants
apartaments adaptats per a
joves, es fa una nova
convocatòria oferint la
possibilitat que hi accedeixin
joves amb discapacitat sense
mobilitat reduïda, però atès
que són apartaments
adaptats sempre es dóna
prioritat a aquells que tenen
mobilitat reduïda.
115
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2004
• S’aprova l’augment de la bonificació de l’impost
sobre béns immobles (IBI) per a les famílies
nombroses quan algun membre té una
discapacitat.
2007
• Es crea la Comissió de Participació, Habitatge i
Domòtica, amb tres subcomissions: Habitatge i
Domòtica, Habitatge Accessible i Assequible, i
Accés a l’Habitatge per a persones amb
discapacitat intel·lectual i persones amb trastorn
mental.
• Se signa un conveni entre l’Ajuntament (Patronat
Municipal de l’Habitatge i els districtes de Sant
Andreu i de Sant Martí), la Generalitat i les
associacions de veïns i veïnes, per a la millora de
l’accés (col·locació d’ascensors) als habitatges
dels barris de Baró de Viver i Besòs-Maresme (el
procés s’inicia l’any 2009).
2008
• S’elabora el Programa d’habitatge per a
persones amb discapacitat, el qual preveu
propostes per donar resposta a la demanada
d’habitatge de les persones amb discapacitat de
la ciutat de Barcelona. El Programa té com a
objectiu que es considerin les necessitats
d’aquest sector de població en l’elaboració del Pla
d’habitatge de Barcelona 2008-2016.
• S’aconsegueix que els apartaments dotacionals
de lloguer per a joves que s’adjudiquin a persones
amb discapacitat puguin gaudir de pròrrogues
successives de dos anys sense limitació, sempre
116
que s’acrediti en cada període el compliment dels Habitatge
requisits econòmics i el manteniment de la
condició de discapacitat.
2009
• S’aprova el Pla d’habitatge de Barcelona 2008-
2016, el qual inclou, per primera vegada, un
programa específic transversal d’accés a
l’habitatge per a persones amb discapacitat i
planteja recursos i mesures adreçats a satisfer les
necessitats d’habitatge. Aquest programa promou
una política d’accés a l’habitatge dirigida al
conjunt de persones amb
discapacitat, més enllà
del percentatge dels
contingents especials de
reserva que estableix la
legislació per a persones
amb mobilitat reduïda.
117
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat Mesures més destacades del Pla
d’habitatge de Barcelona 2008-2016
• Accés a l’habitatge: dotació d’una reserva
d’habitatge protegit que s’aplicarà a les
diferents tipologies d’habitatge. Així mateix, a
partir de necessitats específiques com ara les del
col·lectiu de persones amb discapacitat
intel·lectual i trastorn mental, es preveuen
reserves també específiques amb accés a
través d’entitats del sector (en forma de
convenis) i es formula una proposta d’habitatges
tipus per a aquestes persones. 
Amb relació als requisits d’accés a l’habitatge
dotacional, cal destacar algunes mesures
destinades a compensar el greuge econòmic
comparatiu de les persones amb discapacitat,
com ara l’increment de la renda màxima d’accés
o la possibilitat de pròrrogues successives de dos
anys sense limitació acreditant que les seves
condicions econòmiques no han variat.
Es preveu l’elaboració d’un manual amb els
elements que garanteixin l’accessibilitat
integral i universal dels habitatges per a
persones amb qualsevol tipus de discapacitat i
118
l’establiment de determinades instal·lacions Habitatge
predomòtiques.
• Rehabilitació del parc d’habitatges mitjançant
un programa d’ajuts específic per a la
instal·lació d’ascensors, un programa destinat a
l’eliminació de barreres arquitectòniques per a la
millora d’accessos a l’edifici i als espais comuns, i
un programa per a l’adaptació de la mobilitat
interior de l’habitatge que permeti fer-ne ús.
• A través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona,
es promourà que la normativa general d’accés a
l’habitatge amb protecció prevegi la compensació
del greuge comparatiu econòmic en els requisits
d’accés a l’habitatge, tant en el nivell d’ingressos
màxims com en els mínims.
119
Informació La informació i la divulgació de lesactuacions municipals ha estat sempre
i divulgació un objectiu bàsic de treball atesa la
importància que té en el foment de la
sensibilització ciutadana amb relació a la
situació de les persones amb discapacitat. A
més, l’Administració pública té tant la responsabilitat
d’informar la ciutadania com de deixar constància
del que està fent i d’aportar la seva experiència
mitjançant publicacions, materials audiovisuals,
exposicions i espais de trobada i debat.
120
Actualment, aquesta tasca es porta a terme amb
l’objectiu d’avançar també en el camí de
l’accessibilitat comunicativa, perquè no només s’han
d’eliminar barreres físiques per millorar la qualitat de
vida de les persones amb discapacitat, sinó que
també s’han d’eliminar les barreres en la
comunicació. En aquest sentit, les noves
tecnologies hi estan ajudant molt.
121
1977
• L’Ajuntament de Barcelona inicia l’edició de
publicacions adreçades a les persones amb
discapacitat amb la publicació Guia urbana de
Barcelona per a disminuïts físics, elaborada per la
Federació ECOM, que ofereix informació sobre
l’accessibilitat d’alguns cinemes, museus,
restaurants, teatres i pàrquings.
1983
• S’edita el Calendari de desenvolupament del nen
de 0 a 18 mesos.
• Es publica la revista Voraviu, que s’edita fins al
1997, amb un total de 21 números publicats. 
Primer i últim número de Voraviu
(març-abril de 1983 i març de 1997).
122
• Es publica el llibre Situación del niño con Informació i divulgació
disminución física en la escuela.
• S’editen tres vídeos Un món que comença a
canviar, d’infants amb tres tipus de discapacitat
(física, intel·lectual i sensorial).
1984
• L’IMD edita la seva primera memòria d’activitat,
que des de llavors s’elabora cada any en format
paper i en els últims anys també en edició
electrònica (CD i internet).
• S’edita la Compilació de recursos per a l’atenció
al disminuït psíquic.
1986
• Se celebra la setmana cultural 1976-1986,
10 anys de reivindicacions a l’entorn de
les disminucions: passat, present i futur.
Es programa una exposició monogràfica amb
64 plafons, un concurs fotogràfic amb sis
premis, quatre taules rodones, una obra de
mim i un cicle de cinema amb onze
pel·lícules.
• S’edita i difon la revista monogràfica I jo, per
on passo al barri de Sants?
1987
• S’organitza la Setmana Cultural-Mobility
International a Barcelona, amb la
col·laboració de Mobility International i les
Federacions APPS i ECOM. 
123
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1989
• Se celebren les jornades La disminució a debat
(exposició i xerrades) al districte de Nou Barris.
1990
• S’edita el primer Full informatiu de l’IMD, del
qual fins ara se n’han editat 59 números sense
interrupció. El 2005 se’n renova el disseny, es
presenta amb el nom Donant pas i s’edita també
en CD d’àudio. A partir del 1995 s’edita en
sistema de lectoescriptura braille i es tramet per
correu electrònic a les entitats associatives de
persones amb discapacitat visual, a les
biblioteques públiques i a les persones usuàries
amb discapacitat visual que ho demanen.
Full informatiu 1 
(abril de 1990) i 
Donant pas 53 i 59 
(maig-juliol de 2007 i 
juliol de 2009).
124
• L’Ajuntament presenta un estand al Saló Minusval Informació i divulgació
90 de Lleida amb informació de les actuacions
municipals per a les persones amb discapacitat.
Torna a ser present en aquest saló els anys 1992 i
1994.
• S’editen els tríptics: Institut Municipal de
Disminuïts, Tots a tot arreu. Tots hem de participar
i Centre d’FP Pont del Dragó.
• Es fa l’exposició “Premis
Helios 1988-1991: el
reconeixement internacional
a l’IMD”, una mostra itinerant
que visita tots els districtes de
la ciutat.
1991
• S’edita la Guia d’accessibilitat.
Cinemes, museus i teatres
amb la col·laboració de la
Federació ECOM. 
• Es publica el llibre Pont del
Dragó. Centre de formació
professional ocupacional per a
joves amb grans disminucions
físiques. 
• Es publica el llibre L’equip
d’assessorament laboral (EAL)
per a la integració de persones Voraviu núm. 18, 
amb disminució. desembre de 1990.
• S’editen els fullets Què són les disminucions? i
Mecànica d’ús de la cadira de rodes, en
col·laboració amb la Creu Roja.
125
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1992 
• S’edita un plànol de Barcelona amb informació
sobre accessibilitat.
1994
• S’edita un vídeo sobre l’EAL.
1995
• S’edita el llibre I jo, per on passo?, un projecte de
promoció i sensibilització dels serveis de suport i
d’assessorament per a l’atenció a les persones
amb discapacitat (SAD) als districtes, amb la
col·laboració de la Fundació ONCE.
• Es publica la Guia de recursos per a persones
amb disminució. Tràmits per sol·licitar recursos i
relació de serveis. Primer s’edita en paper,
després en disquet informàtic i actualment està
penjada al web municipal i
s’actualitza periòdicament. 
•  S’organitza el congrés
europeu La ciutat i les
persones amb disminució,
amb tres conferències
plenàries (Jocs Paralímpics
Atlanta 96, Política
comunitària d’integració i
lluita contra l’exclusió social
i Vers una cultura urbana: la
ciutat de tothom) i sis taules
rodones entorn dels temes
següents: tres sobre una
ciutat accessible (via
pública, edificis i transport), 
126
la participació, viure a la ciutat, i la informació al Informació i divulgació
ciutadà. Cal destacar com a intervenció
innovadora la presentació d’una ponència i una
comunicació per part de
dues persones amb
discapacitat intel·lectual.
En el marc del congrés
també es fa:
- L’exposició “La
transformació de
Barcelona: la millora en
l’accessibilitat de l’espai
urbà”, que posteriorment
s’exposa als districtes de
Barcelona, a la Fira
Minusval de Lleida i al
Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya.
- L’edició del plànol d’accessibilitat de Barcelona.
- Una exposició de material adaptat de telefonia.
- Un punt d’informació multimèdia amb
informació del congrés, d’accessibilitat i
turística, adaptat per a tot tipus de
discapacitat.
Alhora, es fa la Declaració de Barcelona
“La ciutat i les persones amb
disminució” i s’inicia el procés de recollida
d’adhesions per part de les ciutats
europees.
1996
• Es promou la Declaració de
Barcelona “La ciutat i les persones
amb disminució”, que es tradueix a set
127
IMD. 30 anys treballant amb idiomes i es presenta en diferents fòrums
les persones amb discapacitat
europeus i de Catalunya. El 2009 hi ha adherides
358 ciutats europees i dues d’Israel; aquesta
informació es pot consultar a www.bcn.cat/ciutat-
disminucio.
• S’edita el llibre Les empreses davant la integració
laboral de persones amb disminució.
• Es realitza el vídeo sobre els cursos de recerca
activa d’ocupació (CRAO) duts a terme per l’EAL.
1997
• S’edita el llibre autobiogràfic Retazos de mi
memoria, d’Eugeni Pérez Sánchez, que va
destacar en la lluita per la integració de les
persones amb discapacitat a la ciutat de
Barcelona i va ser promotor de l’IMD.
1998
• S’elabora un vídeo sobre la jornada de votacions
per renovar els representants i les representants
de les persones amb discapacitat en el Consell
Rector de l’IMD. 
1999
• S’edita el llibre Projectes europeus per a la
integració social de persones amb disminució
(amb la col·laboració de la Diputació de
Barcelona).
• S’editen els fullets informatius Criteris
d’accessibilitat en l’organització d’actes públics i
Serveis municipals amb dispositiu telefònic
adaptat per a les persones amb disminució
auditiva o dificultats de comunicació.
128
• Es promou que en els materials Informació i divulgació
informatius de l’Ajuntament (Guia de la
ciutat, servei 010, audiotext, etc.) es
vagi incorporant informació sobre
l’accessibilitat dels establiments.
2000
• S’edita la Guia d’entitats
d’atenció a les persones amb
disminució de Sant Andreu. 
2001
• Es publica la Guia d’esports,
activitats i serveis per a persones amb
discapacitat a les instal·lacions esportives
municipals. 
2003
• Se celebra l’Any europeu de les
persones amb discapacitat. Amb un
objectiu de transversalitat i de
participació, es creen una comissió
municipal amb participació de deu
regidors i regidores i un/a representant
de les persones amb discapacitat i una
comissió de treball amb representació
de deu departaments i serveis.
S’organitza l’exposició “Barcelona,
ciutat per a totes les persones”, on
es divulga el model de treball
transversal mostrant les actuacions
que es fan per a les persones amb
discapacitat en 15 departaments i
serveis municipals.
129
•  S’edita la Guia d’entitats que
treballen per a persones amb
discapacitat i malalties
cròniques del districte de Gràcia,
que s’actualitza i reedita el 2007.
2004
•  Es publica Barcelona: actuacions
municipals per a les
persones amb discapacitat, que s’actualitza i
reedita el 2007.
• S’edita la Guia per a la contractació de persones
amb discapacitat.
• S’edita la Guia d’entitats de l’Eixample per a
persones amb disminució.
• Es publica Bon disseny i per a tothom, en
col·laboració amb el FAD i el COCARMI.
• S’edita el vídeo Model de transport de
Barcelona, que exposa el model de transport
públic accessible format pel transport regular i
l’especial.
130
2005 Informació i divulgació
• L’Ajuntament promou i signa l’adhesió a la Carta
dels Drets dels Ciutadans en la Societat de la
Informació i del Coneixement. Entre d’altres
punts, fa referència a garantir l’accessibilitat a tots
els continguts electrònics de la funció pública i al
dret de tota la ciutadania a accedir a continguts
independentment de les seves discapacitats.
2006
• S’activa el portal municipal Barcelona
accessible (www.bcn.es/accessible) per informar
de notícies relacionades amb: l’IMD, educació,
equipaments i serveis, lleure i esport,
publicacions, serveis socials, transport, treball i
formació i via pública.
• La carpa de l’IMD a la mostra “La ciutat de les
persones” durant les Festes de la Mercè
informa i sensibilitza sobre les persones amb
discapacitat. A partir d’aquest any, l’IMD inclou
anualment un racó de contes que tracten temes
de discapacitat i jocs de sensibilització.
131
IMD. 30 anys treballant amb • S’edita la Guia de bones pràctiques de
les persones amb discapacitat
l’Observatori Europeu Ciutat i Pobles per a
Tothom.
•  S’edita el còmic Som capaços!
Aprenem a conèixer les
discapacitats.
•  S’edita el Manual de bastides.
Mobilitat i accessibilitat. El
2007 se n’amplia el contingut i
es reedita. El Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya, el
d’Aparelladors i Arquitectes
Tècnics de Barcelona i
l’Associació Catalana
d’Empreses de Bastides hi
col·laboren. 
• Es produeix el vídeo Les platges adaptades de
Barcelona.
2007
• S’organitza un acte públic de presentació de la
Convenció Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat.
• Es publica l’estudi El greuge comparatiu
econòmic de les persones amb discapacitat de la
ciutat de Barcelona i es fa una jornada tècnica. 
• S’edita la Guia d’entitats i serveis per a
persones amb discapacitat de les Corts. 
• S’edita la Guia d’autobusos en sistema de
lectoescriptura braille.
132
• S’editen un fullet informatiu del Servei d’Atenció Informació i divulgació
al Públic de l’IMD i un de l’Equip d’Assessorament
Laboral (EAL) i el dossier de presentació de l’EAL
davant de les empreses.
2008
• Es publica Accessibilitat comunicativa. Recull de
bones pràctiques.
• S’edita el fullet divulgatiu de l’Observatori
Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom.
• S’organitzen activitats i actes als districtes
entorn del Dia internacional de les persones
amb discapacitat.
133
La participació activa dels infants, joves i
persones adultes amb discapacitat en
Lleure activitats lúdiques i d’esbarjo es valora
molt positivament perquè aquestes
constitueixen espais de socialització i de
convivència i, en general, contribueixen a
millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu.
Al final dels anys setanta i començament dels
vuitanta hi havia poques oportunitats de lleure per a
les persones amb discapacitat i les activitats
estaven organitzades entorn de les entitats de
persones amb discapacitat o associacions de
voluntariat que prestaven serveis especialitzats.
L’any 1982, l’Ajuntament va apostar per la integració
dels infants i joves amb discapacitat i amb el pas
134
dels anys aquelles experiències s’han consolidat i formen
part de manera normalitzada i normativitzada (activitats
d’estiu) de l’oferta municipal.
Paral·lelament, s’ha anat desenvolupant l’oferta d’activitats
especials, adreçada a infants i a persones joves i adultes
que, a causa de la gravetat de la discapacitat que els
afecta, es considera més adequat que participin en
activitats específiques. L’oferta, en aquest cas, prové de
les entitats o serveis que atenen persones amb
discapacitat i, en molts casos, amb el suport econòmic de
les diferents administracions. Aquestes activitats s’han
anat normalitzant i es fan en petits grups, utilitzant i
compartint l’oferta d’activitats, espais i recursos de la
població en general (espectacles, cine, teatre, turisme,
discoteques, albergs, etc.).
L’Ajuntament ha anat consolidant, d’una banda, la
campanya d’estiu, que té com a objectiu oferir activitats
lúdiques i de qualitat per a nois i noies fins als 17 anys i
que és organitzada per entitats de lleure, mitjançant un
procés d’homologació i un conveni de col·laboració. En
aquesta campanya la integració és un requisit i
l’Ajuntament dóna ajuts econòmics en els casos en què
valora que es requereix un monitor de suport addicional, ja
sigui per la situació i el grau de discapacitat/dependència
del nen o nena, o per les característiques o dificultat de
l’activitat. D’altra banda, l’Ajuntament ofereix serveis propis
i estables de lleure durant tot l’any: les ludoteques, els
casals infantils i juvenils, els centres cívics, etc., i ha anat
refermant el suport a la integració d’infants i joves amb
discapacitat en aquests serveis i equipaments.
Així, s’ha anat configurant una oferta de ciutat, diversa i de
qualitat, d’activitats i espais de lleure per a les persones
amb discapacitat que té l’objectiu de satisfer una
necessitat i un dret per a tots els ciutadans i ciutadanes.
135
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1982
• S’inicien les experiències d’integració de nens i
nenes amb discapacitat a les colònies d’estiu
de l’Àrea de Joventut. Uns vuitanta infants amb
discapacitat participen en aquestes colònies. La
iniciativa es continua portant a terme i actualment
està consolidada a través de la campanya d’estiu
que promou l’Ajuntament amb un procés
d’homologació de les entitats que organitzen les
activitats. L’Ajuntament dóna suport a la integració
subvencionant, si el cas o l’activitat ho
requereixen, un monitor de suport addicional.
• S’edita el vídeo Un dia de colònies d’estiu, i
se’n fa difusió.
1984 
• S’impulsa la integració en activitats de lleure
estables, sobretot als esplais, amb el suport i
l’assessorament d’un monitor especialitzat a cada
districte municipal. 
• Es promou un lleure per a tothom a través de
diverses activitats com la incorporació de la
temàtica de les persones amb discapacitat als
programes de formació de monitors, debats amb
les entitats de persones amb discapacitat i de
lleure, xerrades, reserva de places en albergs
de joventut (en col·laboració amb la
Generalitat), etc.
•  Alguns esplais especials es reconverteixen
en esplais per a tots els infants.
•  S’edita l’adhesiu Juguem!
136
Lleure 
• Es crea el joc Reoca sense barreres i es posa en
pràctica a les festes de la Mercè i al Festival de la
Infància.
1985
• Es promou que algunes persones amb
discapacitat s’integrin en camps de treball. Voraviu núm.6,
També s’ofereix algun maig-juny de 1984.
camp específic per a
persones amb
discapacitat.
1986
• S’inicien projectes i
activitats de lleure
amb petits grups de
joves i adults amb
discapacitat
intel·lectual o
discapacitat física
greu. Es fan activitats
normalitzades i amb
137
IMD. 30 anys treballant amb monitors, tant als districtes com a escala de
les persones amb discapacitat
ciutat, com ara el projecte Cap jove sense
vacances, Estiu per a tots (1988) i Tots fem
vacances (1990 i anys successius), entre altres.
Les federacions ECOM i APPS col·laboren en
aquests projectes, que són organitzats per
l’Ajuntament durant uns anys i posteriorment les
entitats n’assumeixen l’organització.
• Es promou el projecte Handiquè?, de
sensibilització i integració de persones amb
discapacitat en camps de treball del Servei Civil
Internacional (SCI).
1987
• Es continua la integració en camps de treball i
alhora se’n fan quatre d’específics (Residència
Amílcar, Institut Guttmann, Pere Mitjans i districte
de Nou Barris).
• Durant la resta de la dècada dels vuitanta es
continua fent promoció de la integració a través de
la formació de monitors, en col·laboració amb
l’Institut Municipal d’Animació i Esplai (IMAE),
xerrades de sensibilització i donant suport o
promovent directament projectes concrets com,
per exemple, els dels districtes: Joves, joves, joves
i Estiu a Sarrià, Travessera i Amalgama a Gràcia, o
Sol solet a Nou Barris. El 1989 l’IMD es fa soci de
Mobility International. El Projecte Jove municipal té
en consideració els joves amb discapacitat.
1998
• Es col·labora en l’organització de casals d’estiu
especials per a persones amb discapacitat
intel·lectual profunda i pluridiscapacitades.
138
1999 Lleure 
• Les publicacions municipals d’activitats d’estiu
d’infants i joves comencen a incorporar
informació sobre la integració i l’accessibilitat
dels espais on tenen lloc.
• Puntualment, i en el marc de la campanya d’estiu,
s’homologuen activitats especials (casals i
colònies) adreçades a persones amb discapacitat. 
• Es continua treballant en la integració mitjançant
activitats de lleure de tot l’any, impulsant accions
noves i donant suport a casals infantils i de joves,
esplais, colònies, ludoteques, centres cívics, etc.
Així mateix, a la campanya Tria’t l’estiu, es
continua donant suport amb un monitor a
aquells infants amb discapacitat que el
necessiten.
2005
• S’instal·la la primera àrea de jocs infantils
integradora i accessible al parc de la Ciutadella. Parc de Joan Miró.
139
IMD. 30 anys treballant amb El 2007 s’instal·len nou àrees de jocs infantils
les persones amb discapacitat
accessibles en un parc o jardí de cada districte,
de manera que actualment ja n’hi ha una a cada
districte de la ciutat.
2006
• S’inclouen joguines adaptades a la “Mostra de
Joguines” als districtes de l’Eixample i d’Horta.
• Es constitueix un grup de percussió (tabalers) de
nois i noies amb discapacitat al districte de Sant
Andreu.
2007
• Es promou que les escoles d’educació especial i
els nens i nenes amb discapacitat gaudeixin de
les ludoteques (Sants i Sarrià-Sant Gervasi).
140
2008-2009 Lleure 
• S’organitzen activitats de lleure per a joves i
persones adultes amb discapacitat intel·lectual a
les Corts i Sant Andreu. 
2009
• A la campanya Vacances d’estiu per a infants i
adolescents, s’atorguen recursos econòmics per a
la contractació de monitors de suport
per a 174 nens i nenes amb
discapacitat per a un total de 599
torns, que representen 2.884 dies
d’activitat.
141
Participació i La participació és l’eix principal de lespolítiques i actuacions municipals per a
associacionisme les persones amb discapacitat i, en una
primera etapa, va ser impulsada
principalment pels dos patronats de
discapacitats, que van constituir una de les
experiències de participació ciutadana més
rellevants d’aquest ajuntament. A partir de 1989 va
continuar aquesta tasca l’IMD, i alhora s’ha anant
reforçant amb la creació de consells, comissions i
taules d’entitats de persones amb discapacitat als
districtes.
D’altra banda, Barcelona té una llarga i forta tradició
associativa, com es va fer palès en els moviments
142
reivindicatius dels anys setanta. L’associacionisme
ha anat creixent quant a nombre d’entitats i
actualment hi ha unes tres-centes associacions de
persones amb discapacitat que tenen la seu a la
ciutat. Aquest moviment ha estat i és un valor molt
rellevant de Barcelona. L’Ajuntament gaudeix de la
col·laboració de moltes d’aquestes associacions i
federacions en els espais de participació ciutadana.
Certament, sense les seves aportacions no tindríem
el model de ciutat actual, que es caracteritza pel
respecte a les persones amb discapacitat i les seves
diferències, per potenciar la seva participació i, en
definitiva, per promoure’n l’autonomia personal.
L’Ajuntament va apostar fa trenta anys –i avui encara
ho fa– per la participació a través de diferents
espais: el Consell Rector, la Comissió Executiva, les
comissions específiques i els grups de treball de
l’IMD, i els consells de districte i de ciutat. Per tant,
els canvis produïts a la ciutat en aquests trenta anys
en l’àmbit de les persones amb discapacitat són fruit
de l’activitat de tots els agents implicats: les
persones amb discapacitat i el seus representants,
els professionals de les entitats i de les
administracions i els polítics. 
Aquest apartat està organitzat en tres blocs: 
a. Òrgans de govern de l’IMD.
b. Participació d’entitats de persones amb
discapacitat en espais de participació de ciutat i
territorial als districtes, així com en debats i
consultes participatives. 
c. Suport i col·laboració amb les entitats
associatives de la ciutat.
143
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat A. ÒRGANS DE GOVERN DE L’IMD
El Consell Rector i la Comissió Executiva de
l’IMD s’han singularitzat pel fet d’estar formats
per un 50% de persones amb discapacitat.
1978
• A la Junta Rectora del Patronat Municipal de
Disminuïts Psíquics hi ha sis representants
d’entitats de pares i mares de persones amb
discapacitat intel·lectual i tècnics i tècniques
dedicats a aquesta temàtica. Els representants i
les representants són elegits per les entitats. 
1980
• A la Junta Rectora del Patronat Municipal de
Disminuïts Físics hi ha set representants de
l’assemblea de persones amb discapacitat física i
de pares i mares d’infants amb discapacitat física
menors d’edat. El sector de persones amb
discapacitat sensorial també està representat en
aquest patronat. Els representants són elegits per
les entitats.
1989 
• Amb la fusió dels dos patronats en
un sol ens, l’Institut
Municipal de
Disminuïts (IMD),
144
els representants de les persones amb Participació i 
associacionisme
discapacitat són elegits per sufragi directe de
les persones amb discapacitat de la ciutat, en lloc
de fer-ho les entitats associatives. A partir d’aquest
any, cada quatre anys s’han convocat eleccions per
renovar la representació de les persones amb
discapacitat del Consell Rector. Fins ara, s’han fet
cinc eleccions (1989, 1993, 1998, 2002 i 2007).
1997 
• L’IMD incorpora la representació del sector de
persones amb trastorn mental.
B. PARTICIPACIÓ D’ENTITATS DE
PERSONES AMB DISCAPACITAT EN
ESPAIS DE PARTICIPACIÓ
En l’àmbit de ciutat
1982
• Hi ha una gran diversitat de comissions de treball
en els patronats, un total de 24, formades per
tècnics i tècniques municipals i de les entitats,
pares i mares i persones amb discapacitat, que
tracten temes distribuïts en cinc blocs:
- Per a persones amb discapacitats físiques:
barreres arquitectòniques, habitatge i residència,
transport accessible i ajut a domicili.
- Per a persones amb malalties orgàniques:
aspectes socials i de salut de les malalties
orgàniques.
- Per a persones amb discapacitats sensorials:
aspectes escolars, de serveis socials, etc., de
les persones sordes i cegues.
145
IMD. 30 anys treballant amb - Per a persones amb discapacitats psíquiques:
les persones amb discapacitat
centres de dia i residències, transport escolar,
escoles d’educació especial, escola de vida, i
psicosi i autisme.
- Comuns a diferents tipus de discapacitats:
detecció i diagnòstic precoç, integració a l’escola
bressol, integració escolar, esplai i lleure,
esports, treball, ordenances, revista, videoteca,
biblioteca i sensibilització.
Amb el pas dels anys es van reduint i es van
concretant en temàtiques de competència o
incidència municipal. Les comissions de
participació de l’IMD que han funcionat durant
més temps han estat: educació, laboral,
habitatge, urbanisme i transport (aquestes dues
darreres s’han mantingut durant tots aquests
trenta anys). També hi ha hagut les de lleure,
cultura i esport. I, amb diferents fases d’obertura i
tancament, s’han anat constituint grups de treball
i comissions de comunicació.
1990
• Es crea la Comissió de treball de Comunicació
a l’IMD, per tal de tractar la comunicació de les
persones amb disminució
sensorial. Amb una
dinàmica fluctuant, el 2003
es consolida com a
Comissió de Participació de
Comunicació.
1995
•  En l’organització del congrés
europeu La ciutat i les
persones amb disminució, 
146
com a intervenció innovadora, dues persones Participació i 
associacionisme
amb retard mental presenten una ponència i una
comunicació.
2002 
• Es creen grups de treball per impulsar i fer el
seguiment de projectes concrets i amb una
durada determinada: Fòrum de les Cultures 2004,
Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a
Tothom, Pla d’equipaments de serveis socials,
Vida independent, 2003 Any europeu de les
persones amb discapacitat i Estudi del greuge
comparatiu econòmic de les persones amb
discapacitat. 
2004
• Es constitueix el grup de treball Violència de
gènere i discapacitat, amb l’objectiu de preparar la
taula rodona amb el mateix títol a les jornades
Circuit Barcelona vers les dones, que se celebren
el 2005.
• S’incorporen entitats de persones amb
discapacitat al Consell de Ciutat.
2005
• Se celebra una jornada de treball
amb tres ponents i grups de
treball entorn dels nous
projectes legislatius que estan
en marxa i amb la finalitat de
recollir propostes: l’Estatut de
Catalunya, les bases de la Llei
de serveis socials i el Llibre
blanc de la dependència.
147
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2007
• L’IMD crea dues noves comissions de
participació: la d’Habitatge i Domòtica (amb
tres subcomissions: Habitatge i Domòtica,
Habitatge Accessible i Assequible, i Habitatge per
a Discapacitats Intel·lectuals i Malalts Mentals) i
la de la Llei de promoció de l’autonomia
personal i atenció a les persones en situació
de dependència (LAPAD) i la Llei de serveis
socials. També es crea un grup de treball per
tractar la normativa d’ús del servei de transport
especial.
• Es crea la Subcomissió de Teatre Accessible, que
elabora un document de bones pràctiques.
• Es fa una sessió participativa amb les entitats per
donar-los informació i recollir propostes per al
Programa d’actuació municipal (PAM) 2008-2011.
• Es crea el Consell d’Habitatge Social de
Barcelona, amb la participació d’un representant
de les persones amb discapacitat del Consell
Rector de l’IMD.
2008
• Es posa en marxa el grup de treball de seguiment
de l’estudi Recomanacions per a la millora de
l’atenció social a les persones amb trastorn
mental a la ciutat de Barcelona, i es mantenen el
del conveni del Pla d’equipaments de serveis
socials i el del projecte Per a l’autonomia personal
i la vida independent. 
2009
• Funcionen cinc comissions: Comunicació,
Habitatge, Urbanisme, Transport i Llei de serveis
148
socials i LAPAD. En són membres més de 75 Participació i 
associacionisme
entitats diferents (algunes participen en més
d’una comissió) i vuit vocalies de persones amb
discapacitat de les associacions de veïns.
• Entitats de persones amb discapacitat formen
part de consells de ciutat com el de Ciutat, el de
Benestar Social, el de Dona o el d’Habitatge.
En l’àmbit dels districtes
1985-2009 
• Progressivament, es van creant grups de treball
de persones amb discapacitat als districtes i en
Difusió de les eleccions 
molts s’han consolidat a partir de l’IMD (2007).
de l’aprovació de consells o
comissions d’accessibilitat o de
persones amb discapacitat.
També es potencia la
participació de les entitats en
els òrgans corresponents
d’altres espais dels consells de
districte. Els grups específics
que s’han creat o als quals s’ha
donat suport han estat, entre
altres:
- 1985. Primers grups de treball
als districtes de Sants-
Montjuïc, les Corts, Gràcia,
Horta-Guinardó i Sant Andreu. 
- 1987. Grup de Disminuïts de
Sants-Montjuïc i Grup de Base
de Nou Barris.
- 1988. Coordinadora d’Entitats
Especials de Nou Barris.
149
IMD. 30 anys treballant amb - 1989. Grup de Relació d’Horta-Guinardó,
les persones amb discapacitat
Comissió de Disminuïts de Nou Barris, Celobert:
espai de participació de persones amb accident
vascular cerebral de Sant Andreu, i Informa’t i
decideix, a Sant Martí.
- 1991. Raval Roda, a Ciutat Vella.
- 1993. Grup de Pares de les Corts i de Gràcia.
- 1994. Grup de Persones amb Discapacitat de
Sarrià i Sense Traves d’Horta-Guinardó.
- 1995. Grup d’ajuda mútua Sol Ixent i Espai
d’Entitats de Sarrià-Sant Gervasi.
- 1996. Grup de Joves de Gràcia.
- 1998. Vocalia de Disminuïts de l’Associació de
Veïns d’Horta.
- 2002. Hi ha cinc espais de participació als
districtes: els consells sectorials de persones
amb discapacitat de Sants-Montjuïc i d’Horta-
Guinardó, les comissions d’accessibilitat de
Gràcia i Sant Martí i la Taula d’Entitats de Sarrià-
Sant Gervasi. El 2003 es creen la Comissió
d’Accessibilitat de les Corts i la Taula d’Entitats
de l’Eixample. El 2004 es crea la Comissió
d’Accessibilitat de Ciutat Vella. També es creen
grups de treball per tractar temes específics (Pla
d’equipaments, Dia internacional de les
persones amb discapacitat).
- 2004. Grup de treball del Dia internacional de les
persones amb discapacitat a l’Eixample, Sants-
Montjuïc i les Corts, i del Pla d’equipaments a
Sants-Montjuïc i a les Corts.
- 2005. Grups de treball de la Mostra d’entitats de
l’Eixample, d’accessibilitat de l’avinguda de Roma
i del Pla d’equipaments de Sants-Montjuïc.
150
• També s’han establert col·laboracions amb les Participació i 
associacionisme
vocalies de persones amb discapacitat de les
associacions de veïns i veïnes.
• El 2009 als consells de districte municipals hi
ha els espais de participació següents:
- Ciutat Vella: Comissió d’Accessibilitat.
- Eixample: Taula d’Entitats.
- Sants-Montjuïc: Consell de Persones amb
Disminució i Comissió d’Accessibilitat.
- Les Corts: Consell Sectorial.
- Sarrià-Sant Gervasi: Taula d’Entitats i serveis de
persones amb disminució.
- Gràcia: Comissió d’Accessibilitat.
- Horta-Guinardó: Consell de Persones amb
Discapacitat.
- Nou Barris: Taula d’Entitats i Serveis.
- Sant Andreu: Comissió d’Entitats de Persones
amb Discapacitat.
- Sant Martí: Comissió d’Accessibilitat.
A més, cinc districtes tenen grups de treball per
projectes específics (Dia internacional de les
persones amb disminució, equipaments,
divulgació, etc.).
• Un total de 238 entitats formen part de tots
aquests espais de participació. 
151
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat C. SUPORT I COL·LABORACIÓ AMB LES
ENTITATS ASSOCIATIVES DE LA CIUTAT
Durant aquests trenta anys, l’Ajuntament ha donat
suport a les entitats de persones amb discapacitat a
través de diferents vies com:
• La cessió de sales i espais per a activitats
específiques (reunions, jornades, exposicions,
assembles, etc.) i la col·laboració en l’organització
d’actes (jornades, festes, etc.).
• La cessió de solars i locals per a la prestació de
serveis socials especialitzats (centre d’atenció
diürna, centres ocupacionals, residències, llars
residències, etc.). N’ha cedit més de quaranta a
entitats de persones amb discapacitat. 
• La concessió de subvencions de ciutat i de
districte, en el marc de les convocatòries anuals
de subvencions municipals. 
• La col·laboració concreta i extraordinària amb
motiu d’alguna activitat singular o rellevant com
ara l’organització d’un congrés, l’edició d’algun
document o la celebració d’un aniversari
significatiu.
• Les ordenances fiscals de l’Ajuntament han
anat regulant exempcions i bonificacions (IAE,
IBI, IVTV i ICIO) a les entitats de persones amb
discapacitat.
1990
• S’estructura, amb un fitxer informatitzat, un banc
de dades d’entitats de persones amb
discapacitat. Aquest fitxer s’ha anat completant i
s’actualitza permanentment. El 2005 s’adapta a la
base de dades general de l’Ajuntament (ASIA) i la
informació pot ser consultada a través de la
152
pàgina web de l’Ajuntament. El 2007 s’introdueix Participació i 
associacionisme
un nou camp d’informació sobre l’accessibilitat de
les entitats. El 2009 es disposa d’un registre de
tres-centes entitats de persones amb discapacitat
que presten més de quatre-cents serveis. 
• Es dóna suport a l’organització de la Reunió Anual
de la Plataforma Europea d’Associacions
d’Esclerosi Múltiple i a la creació de l’Associació
Catalana de Persones amb Accident Vascular
Cerebral (AVECE).
1992
• L’IMD col·labora en l’organització de la
commemoració del XX Aniversari de la Federació
ECOM, les segones jornades de l’Associació
Catalana d’Atenció Precoç, la jornada Ètica i
atenció precoç, organitzada per Nexe Fundació, i
el congrés internacional L’exercici de la tutela de
les persones disminuïdes psíquiques.
1996
• S’estableix un conveni amb l’Associació de Dones
No Estàndards per al projecte Dones de
Barcelona, guanyador de la X Edició del Premi 8
de març M. Aurèlia Capmany.
• L’IMD col·labora amb el projecte Aura, de la
Fundació Síndrome de Down, en l’organització del
III Simpòsium Internacional d’Ocupació amb
Suport. 
1997
• S’estableix un conveni amb l’Associació Esclat per
a l’estudi, la promoció i el desenvolupament
d’iniciatives per al foment de l’autonomia personal
153
IMD. 30 anys treballant amb i la millora de la qualitat de vida de les persones
les persones amb discapacitat
amb discapacitat i, en especial, per a les
afectacions més greus.
1998
• Se signa un conveni amb l’Associació Catalana per
a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS),
per a la col·laboració en el foment de la integració
laboral de les persones amb discapacitat auditiva.
• L’IMD col·labora en l’organització del 25è
aniversari de l’entitat Obra Social d’Ajuda al
Disminuït Psíquic (OSAS).
• Es desenvolupa el projecte IMD-Sarajevo, en el
marc del programa Barcelona Solidària 98. S’acull
una delegació d’entitats de persones amb
discapacitat de Sarajevo amb l’objectiu de
promoure l’intercanvi d’experiències entre entitats
i associacions de Sarajevo i de Barcelona.
1999
• L’IMD col·labora en el 20è aniversari de la
Federació de Sords de Catalunya.
2000
• L’IMD col·labora amb entitats en l’organització
dels actes següents: Congrés Nacional de
Familiars de Persones amb Retard Mental
(Federació APPS), jornada La construcció social de
la discapacitat manifesta de la dona (Associació
de Dones No Estàndards), exposició Jo també
sobre salut mental (Federació Catalana de
Familiars de Malalts Mentals, FECAFAMM),
benvinguda de la torxa dels jocs VI Special
Olympics.
154
• Se signa un conveni amb la Federació de Sords Participació i 
associacionisme
de Catalunya (FESOCA) per al foment de
l’eliminació de barreres de comunicació als actes
públics significatius.
• S’edita la Guia d’entitats d’atenció
a les persones amb disminució de
Sant Andreu. 
2002
• L’IMD col·labora en el Dia Mundial
de la Salut Mental, organitzat per
la FECAFAMM.
2003
• S’edita la Guia d’entitats que
treballen per a persones amb
discapacitat i malalties cròniques de Gràcia
(s’actualitza i reedita el 2007).
2004
• Se signa un conveni amb l’Associació Espanyola
d’Ocupació amb Suport (AESE), per col·laborar en
l’organització del 7è Congrés Europeu de Treball
amb Suport.
• S’augmenten del 25% al 95% les
bonificacions en la quota de l’impost
de construcció, instal·lacions i obres
(ICIO) quan les entitats demostrin
que les obres que fan comporten un
benefici general per a la ciutat.
• S’edita la Guia d’entitats de
l’Eixample per a persones amb
disminució.
155
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2005
• L’IMD col·labora en l’organització de l’Assemblea
General Anual de l’European Disability Forum a
Barcelona, en el 5è Congrés Europeu de Salut
Mental i Retard Mental i en el 7è Congrés
Europeu de Treball amb Suport.
• L’Ajuntament entra a formar part del Patronat de
la Fundació Institut Guttmann.
2006
• Es dóna suport a la FESOCA per a l’organització
del Dia internacional de les persones sordes, i a
l’Associació de Dones No Estàndards per a
l’organització de la Convenció Europea vers les
Dones amb Discapacitat.
• L’IMD entra a formar part del Consell Social i de
Participació de l’Institut Guttmann.
2007
•  S’edita la Guia d’entitats i serveis de
persones amb discapacitat de les Corts.
•  Es col·labora en l’exposició “Expolupa”,
organitzada per l’Associació Catalana de
Cecs i Disminuïts Visuals (ACCDV).
2008
•  Es dóna suport al III Congrés
d’Accessibilitat en els Mitjans
Audiovisuals per a Persones amb
Discapacitat, al XXV Congrés ASEM i
a la Fundació Catalana Síndrome de
Down per a la publicació Su hijo con
síndrome de Down de la A a la Z.
156
• Se signa un conveni de col·laboració amb la Participació i 
associacionisme
FECAFAMM.
2009
• Se cedeixen parcel·les d’horts urbans a deu
entitats de persones amb discapacitat.
• Es concedeixen 235 subvencions relacionades
amb projectes d’acció social, cultura, dones, drets
civils, esport, joventut,
participació i salut (120
d’àmbit de ciutat i 115 als
districtes) i a 148 entitats
diferents (130 de
persones amb
discapacitat i 18 de
genèriques amb
projectes per a
persones amb
discapacitat).
157
Les actuacions relacionades amb el
Transport transport adaptat a les persones amb
discapacitat es van iniciar els anys 1975-
1976, arran de l’auge del moviment
associatiu i reivindicatiu de les persones
amb discapacitat física de Barcelona. Una de
les reivindicacions inicials va ser la supressió de les
barreres arquitectòniques dels transports públics i,
mentre això no s’aconseguia, es va promoure la
posada en funcionament d’una petita flota de
microbusos especials adaptats. 
158
En aquests anys, les actuacions més rellevants s’han
orientat a aconseguir que el transport regular
(autobús, metro i tramvia) sigui accessible per a les
persones que tenen dificultats de mobilitat. Per això
s’ha treballat en dues línies d’actuació:
• Suprimir les barreres arquitectòniques de les
infraestructures antigues. 
• Garantir l’accessibilitat a les infraestructures
noves. 
Cal destacar que moltes de les actuacions que s’han
portat a terme s’han fet fins i tot abans que hi
hagués normatives específiques, com és el cas del
servei públic de transport especial (1978) i
l’adaptació dels autobusos (1992).
L’any 1992 es va començar a treballar per garantir
l’accessibilitat informativa i comunicativa als mitjans
de transport per a les persones amb discapacitats
sensorials.
Paral·lelament a les actuacions en l’àmbit del
transport públic, també s’han portat a terme altres
iniciatives, com ara en l’aparcament amb vehicle
particular per a les persones amb discapacitats
(targeta i reserva d’aparcament), les bonificacions de
les tarifes de transport públic (targeta rosa) o el
passi metropolità d’acompanyant. 
Durant aquests trenta anys, i sense interrupció, les
actuacions que s’han dut a terme han estat
tractades a la Comissió de Participació de Transports,
i més endavant també s’han treballat aspectes
d’accessibilitat de comunicació a la Comissió
d’Informació i Comunicació de l’IMD.
159
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1978
• L’Ajuntament aprova la compra de cinc
microbusos per a persones amb discapacitat
física. Així, es posen en circulació els primers
microbusos adaptats per a persones amb
dificultats de mobilitat greus i es crea el servei
públic de transport especial Porta a porta, que
depenia de l’Entitat Metropolitana del Transport
(EMT) i fins al 1992 és gestionat per l’empresa
municipal Transports de
Barcelona, SA. El 2009
aquest servei continua
existint i s’ha anant
adequant als usuaris
que actualment
l’utilitzen i a les millores
d’accessibilitat del
transport regular i de la
via pública.
1980
•  El servei de transport
especial Porta a porta fa
73.243 viatges i disposa
de cinc microbusos.
1982
•  S’inicia la concessió de
targetes de
permissibilitat
d’aparcament per a
vehicles que porten
persones
discapacitades amb
mobilitat reduïda.
160
1985
• Es posa en marxa el projecte de sensibilització
Acompanyants de carrer als districtes de
l’Eixample i de Gràcia, que consisteix en
l’acompanyament de persones amb mobilitat
reduïda al transport públic per reivindicar-ne
l’adaptació.
1989
• L’IMD aconsegueix tres
premis HELIOS,
atorgats per la Unió
Europea, pels treballs
fets en col·laboració
amb altres
departaments
municipals. Un
d’aquests premis és per
al projecte L’autonomia
personal i el transport.
Hoja del Lunes, 
19 de maig de 1980.
161
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1990
• Es reglamenta l’estacionament gratuït a les
zones blaves d’aparcament per als vehicles de
persones amb discapacitat amb targeta
d’aparcament.
• S’aprova la subvenció de l’impost de circulació
per a persones amb discapacitat usuàries de
vehicles de més de 12 CV.
1991 
• Es posa en circulació el primer taxi adaptat. 
1992
• Amb motiu de l’organització dels IX Jocs
Paralímpics, s’articula una xarxa de transport
públic adaptat que inclou dues línies de
circumval·lació, quatre línies de llançadora i el
servei Porta a porta. Es posen en circulació les
primeres línies d’autobusos regulars adaptats
amb vehicles de plataforma baixa amb rampa: en
dues línies diürnes de Transports Municipals de
162
Barcelona (TMB), a l’aerobús (Transports Ciutat Transport
Comtal-TCC) i en altres línies interurbanes
(TUBSAL). A partir d’aquest moment, cada any es
van posant en circulació noves unitats
d’autobusos de plataforma baixa amb rampa.
• Es crea el Grup Municipal de Treball per a la
Millora de l’Accessibilitat (GTMA), format per
representants de diversos àmbits municipals. És
l’instrument que garanteix el desenvolupament i
l’aplicació dels acords quant a la no-aparició i la
supressió de barreres arquitectòniques i de la
comunicació. També es crea el Grup de Treball
sobre el Transport de Persones amb Mobilitat
Reduïda i dues comissions tècniques, la d’Estudi
de Millores de l’Accessibilitat en el
Transport Públic Urbà i la
d’Accessibilitat per a Persones amb
Deficiència Visual.
• S’inicia la gestió del Servei Públic
de Transport Especial adaptat
per part de l’empresa TCC.
Aquest servei està finançat a
parts iguals per l’EMT i
l’Ajuntament de Barcelona, el
qual delega en l’IMD
l’acreditació de la condició
de persona usuària del
servei i l’elaboració de la
normativa d’ús, entre
altres aspectes. Es
renova la flota de
microbusos amb
l’adquisició de deu unitats
noves. 
163
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1993 
• Fruit de les negociacions amb l’IMD, el
Departament de Benestar Social de la Generalitat
de Catalunya assumeix el transport especial als
centre propis i el Departament d’Ensenyament
comença a assumir el transport escolar en
centres d’ensenyament especial. 
• Es fan proves per a la incorporació d’una osca a
les targetes de metro i autobús a fi de facilitar-
ne la validació a les persones invidents. Des
del 1994 s’incorpora als títols pretallats i des del
2000 a les bobines per als títols de les màquines
expenedores automàtiques.
•  S’inicia la implantació de
millores d’accessibilitat
comunicativa als
autobusos per a les
persones amb
discapacitat visual.
1994
•  Es posa en marxa el
projecte pilot Servei
d’Informació sobre el
Transport per a 
Persones amb Problemes de Relació amb
l’Entorn (SITPRE), un servei d’informació
telefònic sobre l’accessibilitat dels transports
públics, amb el suport de la Direcció VII de
Transports de la Unió Europea.
• Es modifica la normativa de concessió de la
targeta rosa de transports, a la qual ja es poden
acollir persones amb discapacitat menors de 65
anys que compleixin els requisits econòmics.
164
1995 Transport
• S’inaugura la línia 2 del metro de Barcelona,
totalment adaptada.
1996
• S’aprova el Pla d’accessibilitat de Barcelona
1997-2006, que afectarà la via pública, els edificis
municipals i els transports, amb una dotació
pressupostària d’uns 7,2 milions d’euros durant
els primers quatre anys.
• Es crea el passi metropolità d’acompanyant de
persona amb discapacitat en el transport
públic.
• S’adapten cinc estacions de metro i el
funicular de Montjuïc. 
1997
• Es crea la Comissió Tècnica de Discapacitats
Sensorials i s’elabora el document Suggeriments
de millora de l’accessibilitat per a les
persones amb disminucions sensorials
(auditiva i visual).
1998 
• Es reorganitza el servei públic de
transport especial Porta a porta per a
persones amb mobilitat reduïda severa i
entra en funcionament la normativa que
regula dos tipus de serveis, els fixos i els
esporàdics i, alhora, potencia l’ús del
transport públic regular adaptat.
• S’instal·len 48 plataformes d’accés als
autobusos.
165
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1999
• S’inicien negociacions amb l’Autoritat del Transport
Metropolità (ATM) per tal que el Servei de
Transport Especial s’inclogui en els pressupostos
generals de transport com una línia més de
transport regular i, per tant, en el contracte
programa. També es proposa que el servei
s’ampliï a tot l’àmbit metropolità.
• 18 estacions de metro ja disposen d’ascensor del
carrer a l’andana.
2000
• La Generalitat de Catalunya aprova el Pla director
d’infraestructures 2001-2010, que inclou un
Programa d’adaptació de les estacions de metro
de Barcelona.
2001
• S’aprova el passi que eximeix de validar el títol de
transport a les persones que van amb cadira de
rodes en els autobusos
de plataforma baixa.
•  S’instal·la la primera
màquina expenedora
de bitllets de
transport accessible.
•  S’estableix la subvenció
en l’impost de vehicles
de tracció mecànica
(IVTM) dels vehicles
adaptats per a persones
discapacitades amb
mobilitat reduïda i que
no són conductores.
166
2002 Transport
• El transport especial s’incorpora com una
modalitat de transport gràcies a l’acord assolit
entre l’EMT i l’ATM.
2003
• Amb l’objectiu d’avançar cap a un transport
especial adaptat que actuï en tot l’àmbit
metropolità, l’IMD organitza la jornada de treball
Transport especial adaptat. Model actual i futur, a
la qual convida regidors i regidores i tècnics i
tècniques de tots els municipis i entitats de
persones amb discapacitat de l’àmbit metropolità
de Barcelona.
2004
• Es desenvolupa el Programa
d’adaptació de parades del
metro, que preveu
l’adaptació de 42 estacions
en el període 2004-2005.
• Es crea un grup de treball
per estudiar l’accessibilitat
de les parades d’autobús i
s’elabora el document Pla
de parades de Barcelona.
Diagnòstic exhaustiu per al
transport regular de superfície
amb autobús. Prova pilot per a la
línia 59.
• S’elabora el vídeo Model de transports de
Barcelona, que exposa el model de transport
públic accessible format pel transport regular i
l’especial.
167
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2005
• S’elabora el Pla de reserves públiques
d’aparcament per a vehicles amb targeta
d’aparcament a l’Eixample, que servirà de model
per a la resta de districtes, i s’executa i
divulga l’any 2006.
•  S’apliquen diverses millores en el
servei públic de transport especial:
ampliació de l’horari, ampliació de la
cobertura territorial a cinc municipis
més de l’entorn de Barcelona
(Badalona, Esplugues de Llobregat,
l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià
de Besòs i Santa Coloma de
Gramenet), renovació i ampliació
de la flota de minibusos de 10 a
19 unitats, renovació i ampliació
de la flota de taxis adaptats a
39 unitats, reducció del temps
de permanència en els microbusos, etc. 
2006
• En acabar l’any, el transport públic col·lectiu de
superfície és accessible: el 100% de les unitats
de la flota d’autobusos de TMB és de
plataforma baixa amb rampa, així com el
tramvia (plataforma i altres mesures).
• El metro disposa de 65 estacions amb ascensors
entre el carrer i les andanes, xifra que representa
el 53,7% del total de 121 estacions.
• TMB fa una activitat d’animació sobre
l’accessibilitat en el transport públic al seu estand
de “La ciutat de les persones” durant les festes
de la Mercè.
168
2007 Transport
• Els minibusos del bus del barri, el bus turístic, el
funicular i el telefèric de Montjuïc són
accessibles.
• Es posa en marxa el
sistema d’informació
a l’usuari (SIU) als
autobusos, que
anuncia de manera
visual i sonora la
propera parada.
Aquest sistema
pretén facilitar l’ús
dels autobusos a les
persones amb
discapacitat auditiva o
visual. S’ha instal·lat
en 350 vehicles repartits en 17 línies i es preveu
que el 2010 s’hagi estès a tota la flota. 
• Es comencen a instal·lar altaveus a l’exterior
dels autobusos (al costat de la porta del davant),
que s’activen amb un comandament a distància
que porta la persona amb discapacitat visual i que
informen sobre quina línia és. 
• L’accessibilitat al metro es millora amb diverses
actuacions:
- Màquines expenedores de bitllets. Les noves
màquines tenen un localitzador acústic que
s’activa amb el comandament a distància i un
navegador que, a través de veu i de sistema
braille, guia les persones amb discapacitat visual
a l’hora de comprar el bitllet. El moble és
ergonòmic i permet comprar el bitllet a les
persones amb cadira de rodes o d’estatura baixa.
169
IMD. 30 anys treballant amb - Encaminaments podotàctils (rugositats al
les persones amb discapacitat
paviment) per orientar les persones amb
discapacitat visual. 
- La majoria de combois disposen d’espais
reservats per a cadires de rodes i els nous
incorporen indicadors lluminosos de
tancament imminent de portes, que informen
les persones amb discapacitat auditiva. 
- Es fan proves pilot per solucionar la separació
horitzontal i vertical entre l’andana i el vagó
del metro per tal de facilitar l’entrada i sortida
dels usuaris. Es proven diverses solucions
tècniques com ara alguns models de rampes o
l’aixecament d’andanes.
170
Transport
2008
• S’instal·len pantalles amb informació a l’usuari
(PIU) en 18 parades d’autobús, amb un nou
sistema d’informació amb veu (que s’activa
mitjançant un comandament a distància) que
informa del temps d’espera.
• S’inicien els plans de reserves públiques
d’aparcament als districtes municipals de Sants-
Montjuïc, les Corts, Sant Andreu, Nou Barris i
Sarrià-Sant Gervasi. Posteriorment, se n’editen
fullets informatius.
• Es posa en marxa un estudi sobre el servei públic
de transport especial per saber si aquest està
responent al model actual de servei
complementari al transport regular accessible o
cal introduir-hi modificacions. Així mateix, amb la
finalitat d’atendre les queixes presentades, es
posen en funcionament dispositius per conèixer
les dificultats personals i les queixes
d’accessibilitat.
171
IMD. 30 anys treballant amb • El servei de transport especial Porta a porta fa
les persones amb discapacitat
253.750 viatges i disposa de 24 microbusos, 53
taxis adaptats i també ofereix serveis amb taxis
no adaptats.
2009 
• Fruit de les propostes del grup de treball creat el
2004, el Pla d’actuació municipal 2008-2011 inclou
l’execució del Pla d’accessibilitat de parades
d’autobús. A l’octubre de 2009 ja són
accessibles 1.400 de les 2.000 parades d’autobús
existents.
• S’inicia la renovació dels minibusos del bus del
barri amb la incorporació d’unitats més
accessibles que disposen de plataforma baixa. 
172
• El 70% de les estacions de metro disposen
d’ascensor entre el carrer i les andanes (87 de
les 123 estacions). També s’han implantat altres
mesures d’accessibilitat física i comunicativa a
la xarxa de metro. 
• Hi ha 71 taxis adaptats.
• Es comencen a treballar les propostes que
suggereix l’Estudi del servei de transport
especial. Funcionament, tendències i
previsions per tal de millorar el model de
transport públic adaptat de Barcelona i introduir
modificacions en el servei de transport especial.
173
Treball i El treball és una activitat fonamental per 
formació a la integració social pel que suposad’equiparació amb la ciutadania en
ocupacional general. El fet de treballar no només
implica percebre un sou, sinó també 
sentir-se útil.
El treball per a les persones amb discapacitat té dos
vessants: la inserció en el món laboral ordinari i el
treball protegit. Sempre que sigui possible, les
polítiques d’ocupació han de promoure la inserció en el
món laboral ordinari i, en el cas de les persones amb
discapacitat que no puguin exercir una activitat laboral
en les condicions habituals, hi ha el treball protegit a
través dels centres especials de treball (CET).
174
Arran de la Llei 13/1982, d’integració social del
minusvàlid (LISMI), que dóna prioritat a la integració
en el mercat laboral ordinari i obliga les empreses
amb més de cinquanta treballadors a tenir
contractats un 2% de treballadors amb discapacitat,
i en resposta a les reivindicacions del sector de
persones amb discapacitat física que demanaven la
integració laboral i que constataven que hi havia CET
però no hi havia cap servei que donés suport a la
integració, l’Ajuntament va crear l’Equip
d’Assessorament Laboral (EAL) l’any 1985.
Principalment a través de l’EAL, però també des
d’altres departaments municipals, es van anar
desenvolupant diverses actuacions, sobretot a partir
de 1989, des de l’Àrea de Desenvolupament
Econòmic i Social (ADES) i actualment a través de
Barcelona Activa. També s’han dut a terme accions
des de les àrees i serveis municipals que intervenen
en la contractació de personal.
Un altre fet significatiu, que es va iniciar amb la
incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Europea,
és el suport rebut del Fons Social Europeu (FSE) a
través de diferents iniciatives que, a més de
proporcionar finançament, també han permès
desenvolupar projectes innovadors. 
Les principals actuacions de l’Ajuntament en aquest
àmbit han estat encaminades sobretot a la inserció
de les persones amb discapacitat dins l’entorn
laboral ordinari. L’Ajuntament també ha donat suport
a iniciatives del CET i ha col·laborat amb entitats
associatives del sector de persones amb
discapacitat, universitats i altres agents.
175
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 1980
• Es crea la Comissió Laboral, que desenvolupa la
seva activitat fins al 2000.
1984
• Es dóna suport a entitats de persones amb
discapacitat per a la creació de cooperatives de
treball mixtes (treballadors i treballadores amb i
sense discapacitat).
1985 
• Es crea l’Equip d’Assessorament Laboral (EAL),
que té com a objectiu la integració de les
persones amb discapacitat en el món laboral
ordinari (empreses i administració). Les seves
funcions són: valoració i orientació professional i
laboral; formació ocupacional, borsa de treball i
col·locació; seguiment i suport a la formació i a la
inserció laboral, i assessoria juridicolaboral.
Actualment està registrat com un servei social
d’integració laboral (SSIL) extern. 
176
Cal remarcar la rellevància de l’EAL per diversos Treball i 
formació ocupacional
motius: 
- Va ser el primer servei d’aquestes
característiques a tot l’Estat espanyol i va ser
regulat oficialment el 1990, quan el Departament
de Benestar Social de la Generalitat de
Catalunya va aprovar l’Ordre d’1 de març de
1990, que instituïa els serveis socials de suport
a la integració laboral de les persones amb
disminució (SSIL). 
- Ha estat impulsor de la figura de l’educador de
suport en la inserció laboral, és a dir, del “treball
amb suport”, concepte i funció actualment
estesos a tot arreu com a figura i funció clau per
a la inserció de molts treballadors i treballadores
amb discapacitat, sobretot per als que
necessiten un suport d’acompanyament laboral
per poder portar a terme de manera positiva el
procés d’inserció i arribar a consolidar-lo.
- Ha dissenyat nous projectes i actuacions, com
l’experiència formativa de cursos a mida (1993) i
l’Aula Oberta (1998).
1987
• S’inicien projectes cofinançats pel Fons Social
Europeu (FSE). El finançament de l’FSE permet
al Centre de Formació Professional Ocupacional
Pont del Dragó ampliar places formatives, un
millor assoliment dels objectius pedagògics
mitjançant noves tecnologies i organitzar un curs
de formació professional en les especialitats
d’imatge i so i disseny gràfic. A partir del suport
de l’FSE i durant els anys següents (1988 i 1989),
es duen a terme cursos de formació en noves
tecnologies (operadors d’ordinador, iniciació a la
177
IMD. 30 anys treballant amb informàtica, edició i muntatge de vídeo, disseny
les persones amb discapacitat
gràfic, etc.).
• L’EAL estableix un conveni de col·laboració amb
l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM) per
promoure actuacions destinades a la integració de
treballadors i treballadores amb discapacitat.
1989
• S’inicia la col·laboració entre l’IMD, l’Àrea de
Desenvolupament Econòmic i Social (ADES) i el
servei Animador de Desenvolupament Local
(ADL) als districtes per a la integració laboral i a la
reserva de places en els plans d’ocupació.
• Es desenvolupa el projecte Posa’t a treballar al
districte de Nou Barris.
• S’inicia una campanya informativa sobre el
compliment del 2% d’integració en l’empresa
178
ordinària. Hi col·labora la Inspecció de Treball i Treball i 
formació ocupacional
Seguretat Social i, l’any 1990, s’afegeixen al
projecte CC.OO. i Recursos Humans de
l’Ajuntament.
1990
• S’estableix un conveni amb l’Institut de Treball
Social i Serveis Socials (INTRESS) per col·laborar
en el disseny i assessorament del Centre de
Formació Ocupacional Jaume Cuspinera i donar
suport a la integració laboral de l’alumnat. 
• S’engega l’europrojecte GEMINI, cofinançat per
l’FSE, entre els ajuntaments d’Aarhus (Dinamarca)
i Barcelona. L’objectiu del projecte és promoure
iniciatives de creació, disseny, producció i
comercialització d’ajudes tècniques i alhora crear
llocs de treball de persones amb discapacitat.
També hi col·labora l’associació ASPAYM-
Catalunya.
• Atesos els objectius i funcions de l’EAL, el
Departament de Benestar Social de la Generalitat
equipara l’EAL als serveis socials d’integració
laboral (SSIL) externs i des de llavors col·labora en
el seu finançament. 
1991 
• Es consolida la col·laboració amb la Unió Europea
amb la posada en marxa de projectes de la
iniciativa HORIZON (integració laboral de les
persones amb discapacitat), per al foment de la
formació i l’ocupació. 
• S’edita el llibre L’Equip d’Assessorament Laboral
(EAL) per a la integració de persones amb
disminució.
179
IMD. 30 anys treballant amb • Es dissenya el Pla de col·laboració amb les
les persones amb discapacitat
empreses municipals per a la integració de
treballadors i treballadores amb discapacitat,
el contingut del qual s’impulsa en diferents
serveis municipals: 010, Parcs i Jardins, Societat
d’Aparcaments, Patronat de Guarderies, Zoo, etc.
1993
• S’implanta la nova experiència formativa de
cursos a mida: formació per a persones amb
discapacitat, d’acord amb les necessitats de
cobrir llocs de treball per part de les empreses i
amb garantia de contractació d’entre un 60% i un
80% dels alumnes.
• Es fa l’estudi Actitud de l’empresa privada
davant la integració laboral de les persones
amb disminució, amb la col·laboració del
Departament de Psicologia Social de la
Universitat de Barcelona.
• S’inicia el Pla experimental d’integració laboral
a l’empresa ordinària de persones amb
discapacitat intel·lectual, amb el suport del
Departament de Treball de
la Generalitat, que ha
continuat al llarg
d’aquests anys.
•  Se signa un conveni amb
la Universitat de
Barcelona per a la
detecció d’estudiants amb
discapacitat en el procés
de matriculació i per a la
col·laboració amb la borsa
de treball a fi de facilitar-
los la integració laboral.
180
• En el marc del projecte HORIZON de la Unió Treball i 
formació ocupacional
Europea, es duen a terme cursos de telemàtica,
de formació-treball a distància i de formació a
distància per a l’autoocupació en l’àmbit de
l’ergonomia i l’accessibilitat.
1994
• Es fa l’estudi Situació actual i perspectives de
futur dels centres ocupacionals i centres
especials de treball per a persones amb
disminució psíquica de la ciutat de Barcelona,
amb la col·laboració de l’Associació de Tallers de
Barcelona i el finançament del Reial Patronat per a
la Prevenció i Atenció de les Minusvalideses. 
• S’aprova i inicia el projecte COMBAT (màrqueting
corporatiu per superar les barreres dels
teletreballadors i les teletreballadores amb
discapacitat), de la iniciativa TIDE (tecnologia de
la informació per a
persones amb
discapacitat i d’edat
avançada). El projecte
COMBAT, que es
porta a terme entre
els anys 1994 i 1996,
té l’objectiu de crear
una estructura
d’empresa de
teletreball d’atenció
telefònica,
telemàrqueting i
serveis d’agenda.
181
IMD. 30 anys treballant amb • S’amplia el Projecte HORIZON, amb dos nous
les persones amb discapacitat
cursos de formació (a distància, informàtica, vídeo
i disseny).
•  Es constitueix la Xarxa ESPOIR
d’intercanvi i col·laboració amb
nou països sobre projectes
HORIZON i, concretament, de
suport a persones amb
discapacitat per a l’ocupació en
l’àmbit de la tecnologia de la
informació. 
•  S’edita un vídeo informatiu
sobre l’EAL.
• Fruit de la col·laboració entre l’Àrea de Promoció
Econòmica i d’Ocupació (APEO) i l’EAL, els plans
d’ocupació continuen preveient la reserva de
places per a persones amb discapacitat, es
desenvolupa el Pla especial per a persones amb
discapacitat física greu, s’imparteixen cursos de
formació ocupacional i es tramiten i gestionen
projectes europeus.
1995
• S’aprova el projecte europeu ESPOIR-HERMES
(1995-97) de la iniciativa HORIZON per al
desenvolupament de noves tecnologies en els
àmbits de la valoració, l’orientació, la formació
i la inserció laboral de les persones amb
discapacitat, i per afavorir les oportunitats
d’ocupació en l’àmbit de la tecnologia de la
informació. El projecte, que és coordinat per
l’IMD, es porta a terme a través d’una xarxa
europea integrada per entitats de quatre estats. A
Barcelona es fa un curs per a professionals sobre
182
multimèdia i utilització de bases de dades, un Treball i 
formació ocupacional
recull de programaris per a formació i dos cursos
per a persones amb discapacitat. També es crea
la base de dades Hermes-data, amb informació
de cursos de formació de formadors, programari
de formació, un directori de recursos i informació
relativa a la recerca de feina.
• L’EAL s’integra en la xarxa d’entitats
col·laboradores del Servei Català de Col·locació.
• Es desenvolupa el Projecte d’investigació per al
desenvolupament d’estacions de teletreball per a
joves amb discapacitat física, amb el suport del
Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes
Tècniques (CEAPAT).
1996
• S’edita un vídeo sobre el Curs de recerca activa
d’ocupació (CRAO), amb la col·laboració de
l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV).
1998 
• S’inicien les accions del projecte NEXUS de la
iniciativa HORIZON III de la Unió Europea sobre
noves iniciatives de formació ocupacional: Aula
Oberta i itineraris d’inserció laboral per a persones
amb malaltia mental.
• L’Aula Oberta de Formació inicia l’activitat com
a espai d’autoformació amb ordinadors i du a
terme formació en ofimàtica, telemàtica i idiomes.
És una aula flexible pel que fa als continguts,
nivells i horaris. Se signa un conveni amb el
Consorci per a la Normalització Lingüística de
Barcelona per a la formació en llengua catalana a
l’Aula.
183
IMD. 30 anys treballant amb • Es produeixen materials per a l’assessorament, la
les persones amb discapacitat
formació i l’ocupació amb suport multimèdia.
• Se signa un conveni de col·laboració entre l’IMD-
EAL i l’Associació Catalana per a la Promoció de
les Persones Sordes (ACAPPS) per al suport i la
col·laboració mútua en la inserció laboral de les
persones amb discapacitat auditiva.
1999
• S’elabora el document Política municipal
d’inserció laboral de treballadors/es amb
disminució (PMILTAD). 
• Es publica el llibre Projectes europeus per a la
integració social de persones amb disminució.
Aula Oberta de l’EAL (1998).
184
• Dins de l’europrojecte NEXUS (de la iniciativa Treball i 
formació ocupacional
HORIZON III de la UE), i en col·laboració amb cinc
entitats de ciutats europees, l’IMD continua
l’activitat de l’Aula Oberta. Es fan actuacions de
formació i inserció laboral per a persones amb
malaltia mental i es desenvolupen programes de
validació de competències formatives i una base
de dades de professions. S’organitzen la jornada
Noves Oportunitats per a la Igualtat (NEXUS) i el
seminari final del projecte Nous jaciments
d’ocupació i les persones amb disminució.
2000
• Es consolida l’Aula Oberta de Formació, gràcies
al finançament del Departament de Treball de la
Generalitat de Catalunya.
Aula Oberta de l’EAL (2009).
185
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2002
• S’aprova la mesura de govern Foment de
l’ocupació i es constitueix la Comissió per a
l’Aplicació de les Clàusules Socials en els
Processos de Contractació Pública Municipal, per
tal de facilitar l’accés al mercat de treball de
persones amb dificultats d’inserció especials. 
2002-2005
• L’IMD participa en l’europrojecte Passarel·les
vers l’ocupació (iniciativa comunitària EQUAL),
promogut per Barcelona Activa, que pretén
eliminar els obstacles d’accés a ofertes de treball
de persones en atur. 
2003
• L’Ajuntament (amb el suport del l’Institut
Municipal d’Educació, el districte de Sarrià-Sant
Gervasi i l’IMD), cedeix l’ús de tres pavellons i un
ampli jardí al barri de Vallvidrera a l’entitat Icària
Iniciatives Socials per a la creació de l’Alberg
INOUT, que és gestionat a través d’un CET on
treballen persones amb discapacitat.
2004
•  En el marc del projecte Passarel·les vers
l’ocupació de la iniciativa EQUAL, es fa un
curs pilot per a persones amb malaltia
mental i s’edita la Guia per a la
contractació de persones amb
discapacitat (en col·laboració amb
ECOM, Tres Turons, CC.OO. i UGT).
186
• Se signa un conveni de col·laboració entre Treball i 
formació ocupacional
Barcelona Activa, l’IMD i l’Associació Espanyola de
Treball amb Suport per impulsar mesures per a la
inserció de persones amb discapacitat en el món
del treball ordinari, mitjançant el VII Congrés
Internacional de Treball amb Suport que
s’organitza a Barcelona el 2005.
• L’Ajuntament cedeix un solar, al carrer Coronel
Monasterio, 6-16 (Sant Andreu) al Taller Escola
Barceloneta (TEB) per a la reubicació del centre
especial de treball (CET) i el centre ocupacional
(CO) de l’entitat.
• S’acompleix la reserva del 5% en l’oferta pública
municipal a fi d’aconseguir com a mínim el 2%
de contractació de persones amb discapacitat.
• La formació ocupacional de l’EAL obté la
certificació de qualitat de la norma UNE-EN-ISO
9001:2000.
2006
• El Servei d’Assessorament Legal i Administratiu
de l’EAL obté el certificat de qualitat ISO
9001:2000. 
187
IMD. 30 anys treballant amb
les persones amb discapacitat 2006-2007
• Es posa en marxa el programa de la iniciativa
EQUAL Barcelona Emprèn en igualtat, promogut
per Barcelona Activa per fomentar la iniciativa
emprenedora dels col·lectius amb dificultats
especials per accedir al mercat de treball,
mitjançant la identificació de nínxols de mercat, la
promoció de microcrèdits, l’autoocupació i la
creació d’empreses.
• Es crea la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de
Barcelona (XISL) en el marc de l’Acord Ciutadà
per una Barcelona Inclusiva, on participen
entitats de col·lectius vulnerables entre les
quals n’hi ha de persones amb discapacitat.
Actualment, la XISL s’emmarca dins el marc
del Pacte per a l’Ocupació de Qualitat 2008-
2011. Els objectius de la xarxa són compartir,
amplificar i reorientar estratègies d’inclusió
sociolaboral dels col·lectius amb dificultats
d’integració en el mercat laboral. 
•  L’IMD col·labora en el Pla estratègic
2008-2010 d’inserció laboral de persones
amb discapacitat de la Generalitat de
Catalunya.
2008
• El Plenari municipal aprova la mesura de govern
Contractació responsable: nou impuls de la
contractació social i ambiental, que inclou la
reserva de determinats contractes administratius
d’obres, subministraments o serveis per a
centres d’inserció laboral de persones amb
discapacitat, empreses d’inserció sociolaboral i
entitats d’integració laboral i/o social de persones
188
amb risc d’exclusió social. El Pacte per a Treball i 
formació ocupacional
l’Ocupació de Qualitat acorda una mesura per la
qual l’Ajuntament de Barcelona fomentarà la
qualitat de l’ocupació de responsabilitat pública
garantint que les empreses que accedeixen a les
contractacions públiques compleixen les
obligacions socials derivades de la normativa
vigent i, d’altra banda, contribuirà, en el marc de
les seves possibilitats, a una millora de
l’estabilitat i la qualitat de l’ocupació.
• Es fa un estudi sobre el grau d’integració laboral
de les persones amb discapacitat que treballen a
l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i s’elabora
un pla d’atenció i seguiment individual.
189

Membres del Consell
Rector dels patronats 
i de l’Institut Municipal de
Persones amb Discapacitat
Les persones que han estat membres dels consells
rectors dels patronats de discapacitats i de l’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) al llarg
dels últims trenta anys han estat les següents:
Representants de l’Ajuntament 
de Barcelona
Pere Alcober i Solanas Joan Clos i Matheu
Carmen Andrés i Añón Frederic Corominas i Beret
Josefa Bas i Martí Josep Cruz i González
Albert Batlle i Bastardas Josep Ignasi Cuervo i Argudín
M. Rosa Batllia Joan Albert Dalmau i Balagué
Santiago Benito Rosa Domènech i Ferrer
Margi Bernad i Margarit Josep Espinàs i Xibillé
Emili Boig Ricard Fayos i Molet
M. Aurèlia Capmany i Farnés Juanjo Ferreiro i Suárez
Núria Carrera i Comas Glòria Figuerola i Anguera
Borja Carreras-Moysi Ignasi Fina i Sanglas
Jordi Casanovas i Berdaguer Joaquim Forn i Chiariello
Xavier Casas i Masjoan Eugeni Forradellas i Bombardó
Antoni Castelltort Ramón Garcia-Bragado i Acín
191
Juli García i Ramón Josep M. Raya i Cobo
Núria Gispert i Feliu Isabel Ribas i Seix
Adolf Goday i Valls Maravillas Rojo i Torrecilla
Ricard Gomà i Carmona Antoni Santiburcio i Moreno
Ciriaco Hidalgo i Salgado Hermínia Serra i Cabré
Carolina Homar i Cruz Albert Serra i Martín
Mercè Homs i Molist Eduard Spagnolo i de la Torre
Sara Jaurrieta i Guarner Agustí Soler i Regàs
Epifanio Llamazares i Alas Marina Subirats i Martori
Antoni Luchetti i Farré Joan Antoni Torner i Peralta
Josep Martí i Valls Joan Torres i Carol
Glòria Martín i Vivas Enric Truñó i Lagares
Dolors Martínez i Gesa Carme Turró i Vicens
Francesca Masgoret i Llardent José Ignacio Urenda i Bariego
Marta Mata i Garriga Pilar Vallugera i Balañà
Imma Mayol i Beltrán Roser Veciana i Olivé
Lluís Maria Mestres Josep M. Vegara i Carrió
Imma Moraleda i Pérez Manel Villalante i Llauradó
Francesc Narváez i Pazos Eulàlia Vintró i Castells
Josep M. Pascual i Esteve
192
Representats de les persones 
amb discapacitat de Barcelona
Enric Arqués i Martí Francesca Llorens i Albiñana 
Imma Arriaga i Guillén Just Martínez i Guri
Pascual Balañá i Crespo Francesc Martínez de Foix
Alfons Banda Jordi Miralpeix i Clausi 
Vicenç Bernabeu i Ferràs Antoni Molina i Vall-Llobera 
Joan Bofill i Tauler Joan Manel Moscat i Martínez
Xavier Bonet Arantzazu Olaortua i Ugalde
Immaculada Bonet i Pedrol Conchita Paricio i Carrasco
Guillem Carles i Gonell Francesc Pelach i Bussom
Francesc Coll i Munné Eugeni Pérez i Sánchez
Xavier Comín i del Castillo Josep Pujol i Rojo
Joan Anton Coterillo M. Carme Riu i Pascual 
Mercedes Cruz i Pérez Joan Roca i Miralles
M. Pilar Díaz i López Roser Roca i Ricart
Miquel Durán i Campos Maite Rodríguez 
Benito Durán i Sánchez Paulino Rodríguez i Ruiz
Antoni Fábregas i Oliván Enric Rovira-Beleta i Cuyàs 
Josefa Ferrando i Madrigal Pere Rucabado
Aniceto García Blay Sanjosé
Manuel Gil i Emeterio Pilar Sàrrias i Batista
Belén González i Herrero Pedro Serra i Rodríguez
Rita Granada i Molins Xavier Trabado i Farré
Antoni Guillén i Martínez Jordi Tudela i Fernández
Víctor Hernández i Serrano M. José Vázquez i Arias 
Imma Josa Campoamor Alicia Vélez i Ortiz
Vicente Lahiguera i Moreno Marisol Vidal
Flor Lara i Barragán Ramon Vives i Vives
193

Agraïments
L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat agraeix la
col·laboració rebuda per part de serveis municipals, entitats i
persones que han participat en el recull de fotografies.
Edició
Ajuntament de Barcelona. 
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Continguts
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat amb la col·laboració
dels departaments municipals següents: Agència de Salut Pública de
Barcelona, Àrea d’Acció Social i Ciutadania, Barcelona Activa,
Consorci d’Educació de Barcelona, Grup de Treball per a la Millora de
l’Accessibilitat, Institut Barcelona Esports, Patronat Municipal de
l’Habitatge i Transports Metropolitans de Barcelona.
Realització: Hores extraordinàries
Disseny gràfic: Estudi Vilageliu
Fotografia de coberta: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials.
Ajuntament de Barcelona. Autor: Vicente Zambrano
Impressió: Gràfiques Ortells, SL
© Ajuntament de Barcelona
DL: B-36.733-2009
Imprès en paper ecològic
Novembre de 2009
Aquesta publicació es troba a internet a: 
www.bcn.cat/imd 
www.bcn.cat/accessible 
www.bcn.cat/publicacions