BARCELONA FENT CIUTAT BARCELONA FENT CIUTAT Edició: Ajuntament de Barcelona Elaborat pel Gabinet Tècnic de Programació amb la col·laboració de tots els serveis municipals Edició i impressió: Imatge i Serveis editorials municipals Disseny: Endoradisseny © text: Ajuntament de Barcelona © fotos: Arxiu municipal d’Imatge. Fotografi es aèries, pàgines 6, 8-9,13, 32-33, 38, 41, 59 (Tavisa). Pàgines 12, 31, 68-69, 77 (Espai d’Imatge). Pàgina 4 (Pepe Encinas). Pàgina 29 (Fundació Barcelona Olímpica). Pàgina 37 (Istock Photo-Turisme de Barcelona). D.L. B-33.294-2009 Imprès en paper ecològic Primera edició: maig 2009 Segona edició: setembre 2009 Índex INTRODUCCIÓ 5 5.MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT 1.LA CIUTAT Un pas de gegant en transport públic 51 S’OBRE AL MAR El retorn del tramvia 52 Més de 4,6 km de platges 7 Transport metropolità integrat i accessible 54 El Port Vell: un nou espai ciutadà 10 156 quilòmetres de carril bici + bicing 56 El Fòrum estén la ciutat cap a Llevant 11 Alta velocitat a Sants i Sagrera 57 La Diagonal arriba al mar 12 Millors accessos a la ciutat 59 El Besòs: de claveguera a passeig 14 Més de 157 aparcaments públics 60 La Guàrdia Urbana i els Bombers sempre hi són 62 2.LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS 6.LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS Tots els barris són Barcelona 17 Hem rehabilitat més de 53.000 habitatges 19 30 anys de polítiques socials 65 Neta i Sostenible 20 Barcelona, capital cultural 66 Equipaments públics 21 L’habitatge social elimina el barraquisme 70 40 espais verds als interiors d’illa de l’Eixample 22 1.000 hectàrees de verd en parcs i jardins 71 Ciutat Vella és de nou el cor de la ciutat 23 La ciutat augmenta el seu patrimoni públic 74 Pacifi car el trànsit 25 Barcelona, ciutat educadora 75 Dipòsits subterranis contra les inundacions 27 Dos nous parcs metropolitans: Montjuïc i Collserola 76 3.ELS JOCS OLÍMPICS 7.L’AJUNTAMENT AL DIA El gran salt endavant 29 Els districtes: participació i proximitat 79 Instal·lacions esportives 30 La modernització de l’Ajuntament 81 Les Viles Olímpiques 31 Les rondes de Barcelona 34 INDICADORS 85 Barcelona solidària 35 LLISTATS DE REGIDORS 1979 - 2009 87 4.NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA L’aeroport aixeca el vol 37 Més de 6 milions de visitants: Barcelona oberta al món 38 El Pla Delta permet conviure natura i logística 40 La Fira s’amplia i obre 80 salons 42 Barcelona Activa: 50 línies de suport als emprenedors 44 Els mercats municipals i el comerç urbà es posen al dia 45 Aposta per la recerca científi ca 47 Objectiu 22@: 150.000 nous llocs de treball per a la innovació 48 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 4 Barcelona és una ciutat en permanent transformació. Una ciutat que ha sabut adaptar-se a les necessitats del seu temps fi ns esdevenir una gran capital medite- rrània i referència obligada en multitud de polítiques, siguin urbanístiques, econò- miques o socials. D’ençà de la recuperació de la democràcia local, són nombroses les fi tes que marquen aquest trajecte. No és una tasca senzilla resumir-les en tan sols quaranta conceptes. Darrera de cadascun d’aquests enunciats hi ha la feina ingent de nombrosos pro- fessionals del servei públic. I el lideratge polític de diferents generacions de polí- tics locals. I, sobretot, el suport i la complicitat del principal protagonista d’aquest projecte: el ciutadà de Barcelona. Res del que ha passat a Barcelona els darrers trenta anys es pot explicar sense el suport i la col·laboració dels barcelonins i les barcelonines, i sense un fort lideratge municipal que ha sabut revalorar la col·laboració amb el sector privat i la participa- ció ciutadana i conformar així un triangle que ha esdevingut model d’actuació per a moltes ciutats d’arreu del món. Amb tot, l’esplèndida realitat de la ciutat actual no ha d’amagar les enormes difi - cultats que molt sovint hem hagut de superar. Massa vegades Barcelona ha hagut de remar contracorrent, lluitant contra no pocs obstacles i de vegades alguns recels. Però la fortalesa de la ciutat sempre s’acaba imposant. La nostra és una ciutat sempre inacabada. Barcelona es projecta cap al futur des de la solidesa i la tranquil·litat de la feina feta. Superades les urgències ur- banístiques i socials a les quals calgué fer front en acabar la dictadura, i superat també el model de desenvolupament cíclic a cavall de grans reptes col·lectius, la ciutat enceta el segle XXI amb tranquil·litat i amb confi ança en el protagonisme col·lectiu de les noves generacions, les quals segur que sabran honorar aquells que s’enfrontaren al gran repte de l979. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona 5 1INFRASTRUCTURES I PROMOCIÓ ECON.ÒMICA LA CIUTAT S’OBRE AL MAR LA CIUTAT S’OBRE AL MAR Més de 4,6 km de platges Les platges de Barcelona han sofert una de les transformacions més prodigioses que ha experimentat la ciutat les últimes tres dècades. Els abocaments contami- nants, la indústria i la brutícia de fi nals dels anys setanta han deixat pas a un dels espais més utilitzats de la ciutat, freqüentat per dos milions de persones al llarg de l’any. El procés de recuperació es va iniciar amb el Pla de Sanejament Metropolità del 1980, la construcció del col·lector de Llevant i de l’estació depuradora d’aigües residuals de Sant Adrià del Besòs. Això va permetre tornar a gaudir dels banys de mar amb les garanties ambientals necessàries. La designació de Barcelona com a seu olímpica va aconseguir l’obertura de la ciutat al mar i va crear un nou paisatge de platges utilitzables, el Port Olímpic i una nova xarxa de col·lectors. En paral·lel, l’impuls olímpic va permetre encetar una am- biciosa reordenació urbanística del malmès front marítim barceloní, que va suposar una transformació radical de la costa. La reordenació estrictament urbanística impulsada pels Jocs es recolzava en tres premisses: el sanejament i consolidació del litoral, la retirada de les línies ferro- viàries i la construcció de la Ronda i del parc del Litoral. A partir de la consolidació d’aquests objectius, en pràcticament deu anys es va dur a terme el que feia dè- cades que estava pendent. Els barris marginals i les platges que actuaven com a abocadors de fàbriques es van convertir en barris integrats a la ciutat i en platges que han passat a formar part de l’espai d’ús públic. Avui, la ciutat disposa de 4,6 quilòmetres de platges. Es tracta de platges urbanes, és a dir, de grans espais oberts a l’ús ciutadà, fàcilment accessibles des de qualse- vol barri amb transport públic, i que disposen de serveis de qualitat, equipaments, personal i garanties ambientals. Com a espai urbà, la línia costanera ofereix unes possibilitats que van més enllà de la utilització estiuenca. Durant tot l’any a les platges de Barcelona s’hi organitzen activitats esportives, educatives, culturals i lúdiques. 7 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 8 LA CIUTAT S’OBRE AL MAR 9 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT El Port Vell: un nou espai ciutadà En un món globalitzat com l’actual, en el qual les mercaderies es traslladen d’una punta a l’altra de món de manera constant, els ports esdevenen les vertaderes portes d’entrada dels productes que consumim. Només en els últims cinc anys, el comerç mundial s’ha incrementat d’un 50%. Per a les ciutats portuàries, aquestes transformacions han signifi cat un augment de la demanda de sòl logístic i una voluntat de mantenir la connectivitat internacional. 10 LA CIUTAT S’OBRE AL MAR A Barcelona, les activitats de transport marítim de mercaderies s’han desplaçat de forma progressiva cap al sud. Aquesta tendència ha obert la possibilitat de dispo- sar de l’espai portuari encaixat entre Ciutat Vella i la Barceloneta per integrar-lo en l’estructura urbana. La transformació de l’antic port en un espai lúdic, cultural i comercial ha dinamitzat la zona, a la vegada que ha alliberat uns espais i els ha posat a disposició dels ciutadans, constituint un nou passatge urbà i establint un nou diàleg entre la ciutat i el mar. La creació de dos grans passejos (el Moll de la Fusta i Joan de Borbó) ha permès trencar les barreres que històricament s’havien interposat entre Barcelona i l’activitat portuària. Als molls de la Barceloneta i del Dipòsit es va remodelar el Palau de Mar per a activitats culturals (acull el Museu d’Història de Catalunya), d’ofi cines o de restaura- ció, i es va crear Marina Port Vell, que ha donat nova vida als passejos. A l’altre extrem, el moll de Barcelona acull el centre internacional de negocis World Trade Center i les estacions marítimes per als serveis regulars de passatgers. El Fòrum estén la ciutat cap a Llevant Limitat el seu creixement pels rius Llobregat i Besòs i per la serra de Collserola, Barcelona ha crescut els darrers anys cap a la zona de Llevant, sobre els terrenys guanyats al mar que van acollir el Fòrum Universal de les Cultures. Un dels elements més visibles del nou front de Llevant és la planta fotovoltaica de 10.000 metres quadrats que es va muntar sobre la plaça del Fòrum, sufi cient per abastir d’energia elèctrica un barri amb mil habitatges. També sota criteris de sostenibilitat i millora ambiental, s’hi va construir un dipòsit de regulació d’aigües pluvials o una central de climatització per a la producció de fred i calor que sub- ministra regulació tèrmica a l’edifi ci Fòrum, al Centre de convencions, als equipa- ments comercials del port esportiu i al campus universitari de Llevant. L’accessibilitat a tota la zona ha millorat amb la construcció dels laterals de la ron- da Litoral, així com de nous accessos i sortides, la remodelació del Pont sobre el carrer Taulat i la cobertura parcial de la ronda. 11 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Un altre objectiu ha estat la recuperació del territori per a usos públics, culminant l’històric procés de millora del litoral endegat per Barcelona a mitjan anys vuitanta. Entre les actuacions materialitzades, hi destaquen el parc dels Auditoris i el de Llevant, noves platges amb una zona de banys de dues hectàrees, la gran espla- nada de la plaça del Fòrum, la qual ha esdevingut un espai de reunió ciutadana dotat d’equipaments per celebrar-hi esdeveniments, o el port de Sant Adrià, que disposa de zones comercials i escoles de vela i submarinisme. Amb l’objectiu de dinamitzar econòmicament el Front de Llevant, s’ha combinat l’actuació pública amb la privada. La primera ha impulsat el Centre de Conven- cions Internacional (amb capacitat per a 15.000 assistents) i l’equipament socio- sanitari Centre Fòrum de l’Hospital del Mar. L’iniciativa privada ha complementat aquest impuls amb equipaments hotelers i d’ofi cines, el centre comercial Diagonal Mar i diverses promocions d’habitatges. La Diagonal arriba al mar 12 LA CIUTAT S’OBRE AL MAR L’avinguda Diagonal va ser concebuda per Ildelfons Cerdà i representa la via més signifi cativa del Pla de l’Eixample que l’urbanista va projectar a mitjan segle XIX. L’avinguda va ser construïda en fases successives des del centre de la ciutat i en la seva part de ponent, però va quedar incompleta en el tram de llevant. La prolon- gació de l’avinguda des de la plaça de les Glòries i fi ns a la rambla Prim ha permès a la ciutat culminar la trama urbana amb una via de més de deu quilòmetres de longitud que la travessa de cap a cap i amb un pendent uniforme, des de la part més alta, a tocar d’Esplugues, fi ns al mar. 13 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT L’obertura del nou tram de l’avinguda va permetre reordenar el creixement de gran part de Sant Martí i retornar a la plaça de les Glòries part de la centralitat que Cerdà li havia reservat. La Diagonal ha servit d’eix estructurador del teixit mixt del Poblenou. En aquesta zona es desenvolupa avui el projecte 22@, la transformació del teixit industrial tra- dicional en un nou escenari urbà que acull les activitats vinculades a la formació, la producció i les noves tecnologies. El nou tram, de 50 metres d’ample, combina espai per al transport privat motoritzat, el col·lectiu (tant d’autobús com una nova línia de tramvia), carrils bici i voreres amples. La reconstrucció de la trama urbana ha replicat la de la resta de l’Eixample, amb una vintena d’illes, zones verdes i equi- paments com l’antiga fàbrica de Ca l’Aranyó. Els marges dels nous carrers creats amb aquesta operació han deixat espai per a la construcció de més de 5.000 ha- bitatges, mentre que la reforma i obertura de nous vials s’ha aprofi tat per construir galeries de serveis i xarxes de recollida pneumàtica d’escombraries. El Besòs: de claveguera a passeig El Besòs ha estat tradicionalment un dels rius més contaminats de Catalunya. Es tracta d’una conca molt degradada, escanyada per l’enorme pressió que, sobretot en el decurs del segle XX, han exercit els creixements urbanístic i industrial de les comarques del Barcelonès i el Vallès Oriental. Per capgirar la situació de mar- ginalitat i degradació del tram fi nal del riu, les administracions locals van endegar un procés de recuperació de tot l’entorn fl uvial en el seu tram fi nal amb l’objectiu de recuperar-lo com a espai natural i procurar zones per al lleure ciutadà. Des del 1995, els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs han treballat de forma conjunta amb l’objectiu de recuperar l’equilibri perdut. El parc fl uvial del Besòs és, avui, una realitat. La zona accessible va ser inaugurada l’abril de l’any 2000. El projecte ha provocat un canvi radical en tot l’àmbit fl uvial i ha representat un model de restauració i recuperació d’espais fl uvials en àrees amb una elevada densitat urbanística. 14 LA CIUTAT S’OBRE AL MAR S’han recuperat els últims nou quilòmetres del riu, des del pont de Montcada i Reixac fi ns a la desembocadura, a Sant Adrià del Besòs. La millora afecta tant la qualitat ambiental i paisatgística de la llera com la qualitat de l’aigua, que ha millo- rat gràcies a la depuradora de Montcada i Reixac i a la construcció d’unes zones humides a la sortida de la depuradora. S’ha aconseguit la garantia de la capacitat hidràulica del riu i s’ha naturalitzat tot el tram fi nal. La construcció de galeries de serveis en el subsòl ha permès desmantellar una cinquantena de torres d’alta ten- sió i part de la llera s’ha cobert de gespa que, per a la sorpresa dels veïns, des de fa uns anys es presta al lleure ciutadà. 15 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 2. LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS 16 LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS Tots els barris són Barcelona La situació dels barris al fi nal de la dècada dels setanta era crítica. Els dèfi cits d’equipaments i l’abandonament de l’espai públic mostraven un panorama ben difícil. Per tal d’afrontar la millora i, en algun cas, la reforma urbana necessària, es va recórrer al planejament especial, que prenia com a àmbit les unitats socials, funcionals i històriques dels barris. D’una banda, es tractava d’actuar al centre, on el procés de degradació era molt acusat, però de l’altra també de reduir dèfi - cits urbanístics acumulats en zones més perifèriques dotant-les d’equipaments signifi catius. 17 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT En un primer moment es va donar prioritat als barris que patien irregularitats ur- banístiques. D’aquesta primera etapa són els plans especials de reforma interior (PERI) del Carmel, la Taxonera i Llobregós, Torre Baró, Baró de Viver i Bon Pastor, com també altres a Ciutat Vella, Zona Franca o Gràcia. Juntament amb els plans sectorials per a equipaments, zones verdes i dotacions dels barris, aquestes actua- cions van permetre una recuperació global del teixit urbà de la ciutat. L’instrumental de planejament i gestió utilitzat al començament dels anys vuitanta va evolucionar per tal de millorar la seva efectivitat. L’etapa 1987-1991 va supo- sar un fort impuls a la rehabilitació, amb l’aprovació de 20 plans especials, entre els quals destaquen els de Sants-Hostafrancs, Poble Sec, Diagonal-Poblenou, la Prosperitat, les Roquetes, Vallbona, Sant Genís dels Agudells o Can Caralleu. L’actuació als barris, recolzada sobre aquests instruments, cobreix pràcticament tota la ciutat i ha facilitat les operacions de rehabilitació i millora de les unitats urbanes bàsiques de Barcelona. La Llei de barris, promulgada l’any 2004, ha servit per millorar la qualitat urbana i ambiental, així com la cohesió social de nou barris diferents de Barcelona. Les accions d’intervenció integral previstes a la Llei han estat cofi nançades a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat. 18 LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS Hem rehabilitat més de 53.000 habitatges Des de l’any 1986, l’Ajuntament ha invertit en la rehabilitació i reforma dels nuclis antics de la ciutat. La primera operació es va realitzar a Ciutat Vella, i posterior- ment, s’han declarat altres àrees de rehabilitació integral (ARI) que han signifi cat la posada al dia de nuclis que amb el pas del temps s’havien degradat. En el marc del Pla d’Habitatge 1992-1995 i dels convenis signats a l’empara d’aquest Pla entre l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya, es va con- tinuar amb la millora de la Barcelona antiga i es va actuar als nuclis històrics de Poble Sec i Gràcia, amb l’aportació de fons específi cs per subvencionar les obres privades que s’hi realitzaven. A aquestes tres zones, s’hi van afegir sis més l’any 2006 (el barri de la Prosperitat i els nuclis antics de Sants, Horta, Sant Andreu, Clot-Camp de l’Arpa i Poblenou), a més de dues en principi no previstes, Carmel i Sants-Badal. Els plans de reforma han atorgat 83 milions d’euros en subvencions, xifra que ha permès rehabilitar més de 53.000 habitatges. 19 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT La declaració d’una determinada àrea de la ciutat, habitualment un nucli antic, com a ARI permet realitzar actuacions integrals que fomenten la rehabilitació del parc edifi cat i un seguit d’obres diverses (col·locació d’ascensors, revisió de les instal·lacions, subministrament directe d’aigua o rehabilitació de terrats) que es tradueixen en la modernització dels edifi cis i la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Els barris declarats Àrea de Rehabilitació Integral es benefi cien de l’eliminació de la inseguretat que suposen els edifi cis amb patologies estructurals i de la col·locació en el mercat d’habitatges buits i/o procedents de la rehabilitació d’edifi cis amb usos obsolets. Els plans han anat acompanyats d’una tasca d’assessorament als ciutadans sobre l’abast de les ajudes existents i de la solució dels problemes per- sistents de caràcter econòmic i social característics dels nuclis antics. Neta i sostenible L’any 1979, la recollida d’escombraries a Barcelona encara es realitzava mit- jançant bosses deixades al carrer pels ciutadans, que eren recollides pels serveis municipals. Posteriorment, la implantació dels contenidors al conjunt de la ciutat va permetre disposar d’una xarxa prou extensa per garantir la recollida a tots els barris. No obstant això, la millora dels sistemes de recollida, amb l’eliminació de les molèsties de soroll i d’altres tipus que genera la recollida regular mitjançant camions, porta la ciutat a implementar de forma progressiva sistemes de recollida pneumàtica. De fet, aquestes xarxes formen part de totes les actuacions de refor- ma urbanística que es duen a terme als barris de la ciutat, siguin nous o antics. A banda de la millora i l’extensió dels sistemes de recollida, la principal motivació de les actuacions municipals al llarg dels darrers anys ha estat millorar els siste- mes de recollida selectiva, facilitant el reciclatge de totes les deixalles suscepti- bles de ser-ho. Així, a banda de l’extensió completa dels dipòsits de recollida de paper i cartró, plàstics, vidre i orgànica de forma separada, s’ha creat una xarxa de més de 100 punts verds (de zona, de barri i mòbils) que permeten recollir qualsevol tipus de deixalla reciclable amb totes les garanties. Gràcies a aquestes actuacions, a Barcelona es recullen selectivament una tercera part del total dels residus generats. 20 LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS Equipaments públics Un dels aspectes que exemplifi ca més i millor la transformació dels barris de la ciutat és l’ampliació dels equipaments i serveis de proximitat, tota una xarxa al servei dels veïns i les veïnes destinada a millorar la seva qualitat de vida i l’equilibri territorial. En aquest sentit, els centres cívics –els primers equipaments d’aquest tipus que es van posar en marxa– són una mostra de la Barcelona arrelada als barris i a la ciutat, i de la ciutat i la ciutadania activa i creativa. També són un exemple de la Barcelona que guanya espai per als ciutadans, específi cament per mitjà de la recuperació del patrimoni arquitectònic. A la xarxa de centres cívics s’impulsa la convivència i el diàleg, es potencia la creativitat i la innovació, es generen idees, es comparteixen projectes i es posen en pràctica iniciatives. S’ha fet també una gran inversió per dotar els barris de biblioteques, d’equipaments educatius i esportius, d’atenció social i sanitària, de casals i d’espais per a infants, per a joves i per a gent gran, on es fomenta la vida social i associativa. Aquests equipaments atenen les demandes i les necessitats de les persones, però, a més, creen veïnatge, fan barri, construeixen ciutat. 21 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 40 espais verds als interiors d’illa de l’Eixample L’Eixample és el districte més cèntric de Barcelona. Aquí es concentra la major oferta d’habitatge, comercial i de serveis, i alhora és aquí també on es registra una activitat ciutadana més gran. Com a contrapartida, aquesta zona ha estat històri- cament una de les que comptava amb menys espais per esbargir-se. Amb menys zones verdes, per exemple. Aquesta situació es va començar a corregir a partir de mitjan dècada de 1990. Com a part del pla de revitalització de l’Eixample, l’Ajuntament va potenciar els espais per a l’ús públic i va iniciar un procés de recuperació dels interiors d’illa com a zones verdes d’ús ciutadà. Aquesta línia d’actuació de l’empresa municipal ProEixample 22 LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS va recuperar la idea prevista per Ildefons Cerdà en el seu planejament urbanístic original. Amb anterioritat ja s’havia impulsat alguna acció en aquest sentit, com la de l’emblemàtic Jardí de la Torre de les Aigües. Però és amb aquest pla que la re- cuperació d’interiors d’illa pren un fort impuls. La fi nalitat del pla és que els ciutadans puguin gaudir d’espais verds de trobada, de descans i de tranquil·litat en mig de la densa trama urbana. Els interiors d’illa esdevenen alhora escenari de diverses activitats culturals i lúdiques que afavo- reixen la dinamització dels barris. La intenció del projecte és que tots els veïns de l’Eixample disposin d’una zona verda a menys de 200 metres de casa seva. S’ha previst un mínim d’un interior d’illa verda cada nou illes del districte. I amb aquesta mesura s’ha obtingut sòl per a nous equipaments, com biblioteques, escoles bres- sol o espais per a la gent gran. Fins ara s’han obert al públic 40 espais verds, com els Jardins de Paula Montal, la Carretera Antiga d’Horta, els Jardins de Flora Tristán o els Jardins de Lina Òdena. Ciutat Vella és de nou el cor de la ciutat Quan el primer govern municipal escollit a les urnes va prendre possessió de la Casa Gran, el casc antic de la ciutat era un espai insalubre i degradat, en el qual la pobresa i la falta d’oportunitats sovint abocaven els seus veïns a la marginalitat. Al principi dels anys vuitanta, l’Ajuntament es va plantejar la necessitat d’aplicar plans urbanístics que permetessin trencar amb aquesta dinàmica negativa. Un dels primers canvis que es van veure va ser el fet que la denominació Ciutat Vella a poc a poc arraconés la fi ns llavors molt estesa “barri xino”. El pla de reforma aprovat el 1986 va servir com a instrument per coordinar inver- sions publiques i incentivar la rehabilitació privada. Per tal d’executar les actuacions urbanístiques es va constituir l’empresa Promoció de Ciutat Vella SA (Procivesa), a la qual l’any 2001 va prendre el relleu Foment de Ciutat Vella. Les operacions de transformació més rellevants, com el Pla Central del Raval i la regeneració del Casc Antic, van comptar amb aportacions econòmiques de la UE. 23 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Durant aquests anys s’hi han dut a terme importants actuacions de millora. A ban- da de crear 37 noves places i espais públics, o de renovar 280 carrers només du- rant els primers tretze anys, es van realitzar actuacions d’envergadura amb efectes sobre la regeneració social i econòmica dels barris, com la nova rambla del Raval (pendent de completar-se amb l’illa Robadors) o l’avinguda Francesc Cambó. Les polítiques d’habitatge públic han representat la construcció, entre els anys 1985 i 2007, de 3.300 pisos, que han servit per acollir a famílies afectades pels projectes de reforma. A més de la millora de les condicions de vida i dels espais públics, la reforma de Ciutat Vella també ha inclòs la dotació al barri de grans equipaments de ciutat que s’han convertit en motiu d’atracció tant per a la resta de barcelonins com, en alguns casos, per als turistes. S’ha construït el Macba i el Centre de Cultura Con- temporània, s’han ampliat els museus Picasso i d’Història de la Ciutat, s’ha recons- truït i ampliat el Liceu, s’han reformat els mercat de la Boqueria, Santa Caterina i a Barceloneta, s’ha afavorit la instal·lació de noves universitats i s’han construït cinc nous centres cívics. En conjunt, s’han realitzat més de cinquanta actuacions en equipaments col·lectius públics. 24 LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS Pacifi car el trànsit L’Ajuntament ha fet una aposta clara i ferma per recuperar l’espai públic com a espai de relació i convivència. Aquest és un dels objectius del Pacte per la Mo- bilitat, signat el 1998, i un dels principis que inspiren l’Agenda 21 de Barcelona. L’acció política municipal està encaminada a promoure i desenvolupar actuacions en el camp de l’urbanisme, la mobilitat, la seguretat i l’accessibilitat. L’objectiu que es persegueix és reordenar i millorar l’espai públic per potenciar i afavorir els des- plaçaments a peu. S’ha posat especial èmfasi a mantenir i augmentar la mobilitat basada en els desplaçaments a peu, tot treballant per la seguretat viària, especialment la de les persones grans i els infants. L’actuació sobre la xarxa viària s’ha realitzat a través 25 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT d’instruments diversos. Entre les actuacions més destacades fi guren la pacifi cació de molts carrers o avingudes, la creació de zones de vianants, zones de prioritat invertida i zones 30. Addicionalment, s’ha actuat per disminuir l’impacte ambiental produït per les vies de gran circulació que donen accés o que travessen la ciutat. La concepció ori- ginal del primer cinturó plantejava unes condicions dures pel que fa a l’ús per als vianants i per als habitatges de les seves vores. La solució realitzada de cobrir trams importants va donar com a resultat la creació de nous espais lliures i en molts casos de nous aparcaments, a més de suprimir les molèsties ocasionades pel soroll i la contaminació. En el cas de la Gran Via en el sector de Sant Martí la solució ha combinat pantalles acústiques amb l’increment de l’espai públic. 26 LA TRANSFORMACIÓ DELS BARRIS Dipòsits subterranis contra les inundacions La millora del clavegueram i la construcció de la xarxa de dipòsits de retenció ha estat possiblement una de les actuacions menys visibles que s’han dut a terme els últims anys, però segur que una de les més rellevants: han servit per evitar les inundacions que afectaven a algunes zones durant els episodis de pluja torrencial que la ciutat pateix de manera periòdica. Les actuacions realitzades al llarg dels darrers trenta anys s’han concentrat en la construcció i reforma de col·lectors en zones amb risc d’inundació, així com en la dotació d’una xarxa de dipòsits subterranis de regulació pluvial en diferents punts estratègics. Al principi dels anys vuitanta, la construcció de nous col·lectors va incidir especial- ment a les conques de la riera d’Horta, de la riera Blanca, els voltants de l’estació de Sants i els entorns de la plaça de les Glòries. També es van dur a terme obres de rehabilitació als grans col·lectors, el més signifi catiu dels quals és la Diago- nal, construït al fi nal del segle XIX per interceptar les aigües pluvials, i que amb l’actuació realitzada es va convertir en col·lector interceptor de residuals. Durant els anys previs als Jocs Olímpics, es va construir el col·lector troncal del front marítim del Poblenou, així com l’interceptor d’aigües residuals a les platges i els bombaments associats, o l’interceptor de rieres de la ronda de Dalt. També es van fer actuacions signifi catives a la Clota, el Raval, la Via Laietana, el Pas Sota Muralla, la Ribera, l’entorn de l’estació del Nord o l’Eix Tarragona. Les actuacions preventives de manteniment van continuar amb la col·locació de cubetes de gres vitrifi cat. Als anys noranta es va iniciar la construcció de dipòsits de retenció i els col·lectors associats amb una doble fi nalitat: evitar tant les inundacions com l’abocament d’aigües contaminades directament al mar. El primer d’aquests dipòsits va ser el d’Escola Industrial, però se n’han construït deu més, amb una capacitat total de 401.300 metres cúbics d’aigua. 27 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 3. ELS JOCS OLÍMPICS 28 ELS JOCS OLÍMPICS El gran salt endavant Acollir a Barcelona uns Jocs Olímpics era un vell projecte de la ciutat des de feia més de setanta anys. Recuperada la democràcia, el projecte olímpic formava part de l’estratègia urbana global. Els responsables municipals ambicionaven acon- seguir per a la ciutat un esdeveniment de la màxima magnitud internacional que servís d’excusa i revulsiu per dinamitzar la ciutat, per crear zones verdes dins de la trama urbana, impulsar plans integrals dirigits a barris concrets, reorganitzar la xarxa viària i crear noves àrees de centralitat. Dins d’aquest marc, la candidatura i posterior nominació per ser seu dels XXV Jocs Olímpics de l’era moderna va constituir un incentiu especialment signifi catiu. Va crear una conjuntura favorable per estimular, concentrar i impulsar en un curt període de temps una gran quanti- tat d’inversions, algunes de les quals feia temps que estaven aturades. La preparació de la ciutat per als Jocs va generar el volum d’inversió més gran que havia conegut la ciutat fi ns aquell moment. Això va permetre, per exemple, impulsar la construcció de les noves torres de telecomunicacions a Collserola i Montjuïc. En l’àmbit organitzatiu, els Jocs eren una oportunitat d’or. Permetien a Barcelona liderar un projecte esportiu de transcendència mundial i mostrar davant d’una audiència planetària la seva capacitat organitzativa i de compromís social. L’organització va es- devenir un èxit que va ser reconegut quasi sense excepcions. Barcelona va aconse- guir una projecció internacional que, amb el pas del temps, s’ha consolidat i ha tin- gut efectes benefi ciosos sobre múltiples sectors. A banda de triplicar el nombre de visitants respecte a les xifres de 1992, Barcelona ha guanyat una posició interna- cional en àmbits relacionats amb l’activitat econòmica i la cultura. 29 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Instal·lacions esportives Per a l’organització dels Jocs, va ser necessària una important inversió en noves i renovades instal·lacions esportives, com l’estadi Olímpic, amb capacitat per a 55.000 espectadors, o el palau Sant Jordi, la instal·lació de pista coberta més gran de la ciutat. A la mateixa anella Olímpica es va construir una nova seu per a l’INEFC, es van remodelar les piscines Picornell i es va reconstruir la piscina municipal de Montjuïc. Altres actuacions rellevants van ser la construcció del Port Olímpic, just al costat de la Vila Olímpica, el condicionament del velòdrom d’Horta o la remodelació de les instal·lacions esportives universitàries de la Diagonal. 30 ELS JOCS OLÍMPICS Les Viles Olímpiques La construcció de la Vila Olímpica del Poblenou va ser una de les operacions de transcendència ciutadana més importants. La renovació d’aquesta part de la ciu- tat, situada en una zona industrial degradada i obsoleta, va donar lloc a la creació d’un nou barri, de predomini residencial, però compatible amb usos comercials, d’ofi cines i de lleure. A més, va permetre la construcció d’una xarxa de col·lectors bàsics que reduïa el perill d’inundacions i feia possible un somni acaronat des de feia temps: l’obertura de Barcelona al mar. A la Vall d’Hebron, la construcció de les residències per als periodistes que cobrien la informació de l’esdeveniment esportiu va servir per transformar tot un barri. Aca- bats els Jocs, una part d’aquells pisos es van destinar a habitatge públic. 31 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 32 ELS JOCS OLÍMPICS 33 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Les rondes de Barcelona Trenta anys després de la seva planifi cació, la ronda de Dalt i la ronda Litoral es van obrir al trànsit coincidint amb la diada de Sant Jordi del 1992, tres mesos abans de l’inici dels Jocs Olímpics. És, sens dubte, l’obra fonamental de totes les realitzades des del 1979 a Barcelona en l’àmbit d’infraestructures viàries. Les rondes van introduir un concepte nou en la circulació per la ciutat. La línia recta va deixar de ser el camí més ràpid per anar d’un punt a l’altre. El cinturó viari permetria als vehicles de pas creuar la ciutat sen- se necessitat de circular pel centre. No oblidem que el 1979 els camions que es dirigien al port encara passaven pel carrer Aragó, amb totes les molèsties, en forma de fum, soroll o col·lapse, que això signifi cava. Les rondes van tenir un impacte im- mediat sobre els patrons de mobilitat barcelonina. Van facilitar els desplaçaments transversals i els interiors gràcies a la disminució dels nivells la congestió. El conjunt de la ronda Litoral i la ronda de Dalt, amb els seus accessos i les potes nord i sud, les quals en el moment de la inauguració no s’havien construït, suposa un total de 55 quilòmetres de xarxa viària de circumval·lació. Es tracta d’una infraestruc- tura integrada i en alguns trams es va cobrir per evitar la fractura que podia generar en entorns urbans d’alta densitat o entre la ciutat i el mar. La cobertura de les rondes permetia, allà on era possible, enllaçar barris i guanyar nous espais, sobre els quals es van construir equipaments i zones verdes. 34 ELS JOCS OLÍMPICS Barcelona solidària Coincidint amb la celebració dels Jocs, l’alcalde de Sarajevo va fer una crida des del Saló de Cent a la solidaritat amb una ciutat que, vuit anys després dels seus Jocs, estava sent bombardejada. Barcelona se’n va fer ressò i va demanar la Treva Olímpi- ca, convertint la ciutat en un dels motors del moviment solidari. La mobilització social contra la barbàrie va donar lloc a diverses iniciatives solidàries, i un primer comboi d’ajut humanitari va entrar a Sarajevo l’octubre de 1992. A partir del seu compromís amb Sarajevo, i la posterior creació del Districte 11 de la ciutat, Barcelona va assu- mir el deure de la solidaritat en una nova funció municipal, centrada en la cooperació directa, l’acció humanitària i el suport a les iniciatives ciutadanes solidàries. 35 4. NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA 36 NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA L’aeroport aixeca el vol L’aeroport de Barcelona ha experimentat al llarg dels darrers trenta anys diverses transformacions que li han permès passar de rebre uns sis milions de passatgers l’any 1979 a més de trenta milions el 2008. Avui, el Prat és una infraestructura aeroportuària de primer nivell, amb capacitat per proveir la ciutat i el seu entorn de centenars de connexions aèries, sobretot amb Europa. El 1992, es va concloure una primera gran transformació de l’aeroport. Amb mo- tiu dels Jocs Olímpics, van entrar en servei quatre mòduls d’embarcament que generaven una rambla interior que permetia enllaçar la terminal B (inaugurada el 1968) i la nova terminal A, inicialment destinada als vols internacionals. La millora era important, però les previsions sobre les necessitats del transport aeri de cara als anys següents ja indicaven que calia posar en marxa projectes més ambiciosos. Així va néixer el Pla Barcelona (1999-2003). Aquesta segona gran reforma incloïa la modernització de les instal·lacions, la construcció d’una tercera pista (va entrar en servei el 2004), d’una nova terminal i d’una nova torre de control, la dotació de nous accessos viaris i ferroviaris i la urbanització de 37 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT més de 300 hectàrees com a zona de serveis per al desenvolupament industrial i comercial de l’aeroport. El Pla Barcelona va ser una de les majors operacions d’infraestructura aeroportuària a Europa i al món. I es va haver de fer amb una especial cura pel medi ambient, atès que s’actuava sobre un territori sensible com és el delta del riu Llobregat. Des del 2003 es du a terme una tercera eta- pa, consistent en la modernització i amplia- ció de les instal·lacions, les quals permetran ampliar la capacitat de l’aeroport fi ns als 55 milions d’usuaris anuals. La peça clau de l’operació és la nova i espectacular terminal T1. La transformació es completarà amb un hangar de manteniment d’aeronaus comer- cials, impulsat per AENA i el Consorci de la Zona Franca, un centre de càrrega aèria, un parc industrial aeronàutic i la ciutat aeropor- tuària. Més de 6 milions de visitants: Barcelona oberta al món En pocs anys, Barcelona s’ha situat entre les primeres destinacions turístiques d’Europa. La projecció aconseguida per la ciutat amb els Jocs Olímpics ha derivat en un gran increment en l’afl uència de visitants i en la creació, l’any 1993, de Turisme de Barcelona de mans de la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Barcelona. El consorci va resultar una fi ta. Tot i que amb anterioritat, a través del Patronat Mu- nicipal de Turisme, ja s’havien desenvolupat alguns projectes turístics rellevants, com el pla d’hotels o la rendibilització dels Jocs per a la projecció internacional de la ciutat, el nou instrument ha permès un model de gestió publicoprivat que ha 38 INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA 39 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT evolucionat fi ns a aconseguir la participació de més de 700 empreses catalanes en el fi nançament dels programes als quals estan vinculats. Turisme de Barcelona s’ha convertit en referència internacional dins del sector. Durant els primers anys, el consorci va realitzar polítiques adreçades a segments específi cs, per situar la ciutat dins de la programació dels grans operadors turístics i va promo- cionar la ciutat com a port de creuers, àmbit en el qual Barcelona ha esdevingut un indiscutible líder europeu. Al mateix temps, s’han continuat les tasques de promoció del turisme de reunions, ja iniciades abans pel citat Patronat Municipal de Turisme. Avui, Barcelona s’ha consolidat en el top 5 mundial del turisme de reunions, amb èxits –entre molts altres– com la captació del Mobile World Congress, la fi ra EIBTM de turisme de reunions i les diferents convocatòries del Congrés de Cardiologia. Turisme de Barcelona ha creat diversos productes i serveis, la comercialització dels quals permet el seu fi nançament, dels quals el Bus Turístic és potser el més signifi catiu. El seu èxit ha permès a l’entitat multiplicar els seus ingressos, sense necessitat de recórrer al fi nançament públic. La promoció estratègica de Barcelona en clau cultural ha donat lloc a iniciatives com el colideratge de l’Any Internacional Gaudí 2002 i el lideratge i la coordinació de l’Any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia 2005-2006. Més recentment, Turisme de Barcelona ha liderat el procés de compra de l’aerolínia Spanair. El Pla Delta permet conviure natura i logística Convertir Barcelona en la gran porta del sud d’Europa era el principal propòsit del Pla Delta, signat l’any 1994. L’acord es proposava coordinar un seguit d’activitats logístiques i industrials en una zona d’interès natural i altament densifi cada com és el delta del Llobregat. Aquestes actuacions complementen les desenvolupades pel propi Port de Barcelona i pel Consorci de la Zona Franca. El Pla Delta, tècnicament conegut com Conveni de Cooperació en Infraestructu- res i Medi Ambient del delta del Llobregat, va ser subscrit pel ministeri d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya, el Consell Co- 40 NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA marcal del Baix Llobregat, la Mancomunitat de Municipis de l‘àrea metropolitana i els ajuntaments del Prat i Barcelona. L’acord preveia realitzar les inversions ne- cessàries per convertir la capital catalana en el principal centre distribuïdor del sud d’Europa. Entre els projectes previstos hi havia les ampliacions del port i l’aeroport, la construcció d’una gran plataforma logística, d’una nova depuradora d’aigües residuals i d’una àrea de tractament de residus, el desviament i condicionament de la desembocadura del riu Llobregat dos quilòmetres més al sud, la posada en funcionament d’una dessalinitzadora, la inversió en noves infraestructures viàries i ferroviàries i la gestió ambiental de les zones humides, així com la regeneració de la costa. Molts d’aquests projectes ja s’han fi nalitzat i s’han dut a terme mitjançant garanties de protegir els valors paisatgístic i mediambiental del territori deltaic. 41 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT La Fira s’amplia i obre 80 salons El 1979, el concepte de fi ra de mostres que pretenia abraçar-ho tot començava a es- tar desfasat. Aquell any es van constituir els òrgans de govern de la Fira de Barcelona d’acord amb la nova realitat dels ajuntaments democràtics, i a partir d’aquell moment es va introduir una tendència que amb el pas dels anys s’ha accentuat. Les neces- sitats socials i empresarials reclamaven salons especialitzats, de manera que es va tendir a organitzar certàmens monogràfi cs, especialment de caire professional. És així com van néixer, entre d’altres, Construmat i Expominer (1979), Vehicle d’Ocasió (1980), Saló del Còmic (1981), Caravàning (1989), Saló Mediterrània (antecedent del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, el 1990), Sonimag foto (1991), Saló de la Piscina (1994), Maquitec (1996), Ecomed/Pollutec (antecedent d’Ecocity), Barcelona Meeting Point (1997) o el Saló Internacional de la Logística (1999). Al mateix temps, Fira de Barcelona va adoptar diverses mesures relacionades amb la creació de nous espais i la millora dels existents, com la remodelació del Palau de Congressos o la construcció del nou recinte de Gran Via, la primera fase del qual es va inaugurar el 1995. 42 NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA L’any 2000 es pot considerar el de la “refundació” de la Fira de Barcelona. La Generalitat de Catalunya es va incorporar als òrgans de govern– al costat de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç– i es va adoptar un sistema de gestió basat en la participació empresarial i una direcció professional i independent. El Pla Estratègic 2006-2015 estableix quines són les prioritats de futur: la captació de grans salons i congressos internacionals, així com la innovació, la qualitat i l’aposta per la internacionalització. Fruit d’aquesta política, Fira de Barcelona acull el Mobile World Congress, EIBTM o Carbon Expo, entre d’altres. Aquests esdeveniments són possibles gràcies a la inauguració de nous espais expositius el 2007. Des d’aleshores, el recinte fi ral barceloní disposa de 200.000 metres quadrats més de superfície al recinte Gran Via. Els 365.000 metres quadrats de què avui disposa Fira de Barcelona constitueixen una de les superfícies fi rals més grans d’Europa. Els tres milions i mig de visitants que passen cada any pels diferents salons que se celebren a la ciutat suposen una aportació estimada a l’economia local d’uns 2.500 milions d’euros i uns 55.000 llocs de treball. 43 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Barcelona Activa: 50 línies de suport als emprenedors L’any 1986, Barcelona patia, com la resta del país, el trasbals de la crisi i la recon- versió industrial. A la ciutat es registraven taxes d’atur superiors al 20% i alguns sectors de l’economia tradicional, els mateixos que un segle enrere l’havien im- pulsat a altes cotes de modernitat, semblaven haver tocat fons. Barcelona Activa va sorgir com a resposta a la difícil situació econòmica d’aquell moment. La seva missió fonamental era promoure activitats empresarials que servissin per crear ocupació. L’agència va ser tota una novetat: era una nova forma de desenvolupa- ment econòmic i de generació d’oportunitats. Més de vint anys després, Barcelona Activa és un referent a escala nacio- nal i internacional en el disseny i implantació de polítiques locals de suport a l’empresa i l’ocupació. Ha rebut el reconeixement d’institucions com el pro- grama Habitat de l’ONU, la Comissió Europea, l’OCDE, la xarxa Eurocities o el Banc Mundial. Així mateix, és l’entitat executora i coordinadora dels Pactes per a l’Ocupació quadriennals signats per l’Ajuntament i els principals agents socials de la ciutat. Barcelona Activa és una organització orientada al ciu- tadà, innovadora i promotora de canvis i progrés. En el seu si, hi ha nascut la incubadora Glòries, que cada any acull prop de 70 noves empreses innovadores. A més, també impulsa i gestiona el Parc Tecnològic Barcelona Nord, per a l’acceleració del creixement d’empreses de base tecnològica, l’espai per formar-se i créixer amb Internet, Cibernàrium o múltiples programes a mida d’accés a l’ocupació i de creació d’empreses. També s’hi destaquen el portal Barcelonetactiva.com, que va ser el primer viver virtual d’empreses d’Europa, l’espai d’orientació professional de darrera generació Porta22, o la iniciativa Activa’t per l’Ocupació, desenvolupada no fa gaire per atendre els nous contingents de persones sense feina que hi ha a la ciutat. 44 NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA L’agència municipal promou actualment uns 50 programes diferents en els àmbits de la creació d’empreses, el creixement empresarial, l’ocupació i el desenvolupa- ment del capital humà, complementant-se amb actuacions transversals de forma- ció i divulgació tecnològica i de promoció de la innovació i la creativitat. Els mercats municipals i el comerç urbà es posen al dia Barcelona disposa de la xarxa de mercats municipals més important d’Europa. Està integrada per quaranta mercats d’alimentació i sis d’especials, i en els darrers trenta anys ha sofert nombrosos canvis per adaptar-se als nous temps. L’Institut Municipal Mercats de Bar- celona, nascut ja amb la democràcia, ha estat el responsable que els nous mercats siguin més nets i espaiosos i que estiguin més ben il·luminats que els seus predecessors. Els ciutadans puntuen amb nota alta els mercats municipals, la qual cosa es relaciona amb el fort sentiment de pertinença i d’identifi cació que els veïns tenen amb el seu mercat i el seu barri. A més, els diferents eixos comercials de la ciutat complementen una àmplia oferta de distribució que arriba a tots els barris. El procés de rehabilitació d’un mercat es duu a terme amb l’acord i la participació activa dels comerciants afectats. Les reformes segueixen un model estàndard que preveu la recuperació del valor arquitectònic de l’edifi ci i dels elements artístics que pogués tenir, la redefi nició de l’oferta comercial, el soterrament de la logística, la construcció d’aparcaments i molls de descàrrega allà on sigui possible, com també la recollida selectiva de la brossa i el compromís ambiental. Entre les divuit actuacions realitzades destaquen les dels mercats de Canyelles (el primer mercat de nova creació, en resposta a demandes veïnals, el 1987), les rehabilitacions integrals del Clot, la Concepció, el Poblenou, Santa Caterina o la Barceloneta, la construcció de nous edifi cis amb altres equipaments a la Sagrada Família o Fort Pienc, i les rehabilitacions parcials de Lesseps, Ciutat Meridiana, 45 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Trinitat, Sant Gervasi, Felip II, Sant Martí, Hostafrancs, Sarrià o les Corts. La majoria de reformes han inclòs la incorporació d’un autoservei. En l’actualitat es troben en marxa, en diferents fases, vuit nous projectes. Barcelona gaudeix d’una oferta comercial àmplia i diversifi cada que es refl ecteix en les més de 35.000 llicències de comerç al detall. Històricament, el comerç ha estat molt important per a Barcelona, no només des del punt de vista econòmic, sinó també perquè confi gura un model urbà que suma una gran diversitat d’usos: una ciutat per viure, per treballar, per passejar, per gaudir del lleure... i també per comprar. Els comerços, i molt especialment les botigues de proximitat, són essèn- cia de ciutat, formen part de la vida dels barris, són espais de convivència i són indispensables per a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Per això l’Ajuntament ofereix el seu suport als establiments i al teixit associatiu comercial de Barcelona estructurat en federacions i eixos comercials. I també ho fa a través de campanyes com Barcelona, la millor botiga del món, que potencia la imatge de Barcelona com a ciutat de compres. 46 NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA Aposta per la recerca científi ca Barcelona s’ha situat al capdavant en la recerca d’alguns camps de la ciència. Tant l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS, constituït el 1984) com el ja existent (des del 1947) Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) han afavorit el desplegament d’una política de recerca basada en els hospitals muni- cipals. La incorporació a fi nals dels anys vuitanta de grups d’informàtica mèdica, d’epidemiologia i salut pública i de biologia cel·lular han constituït la base de l’actual estructura d’aquests instituts. Les darreres dues dècades s’han començat a veure alguns resultats de la tasca realitzada. Entre les fi tes científi ques aconseguides, hi destaca el descobriment de l’associació entre la descàrrega de soja al port de Barcelona i les epidèmies d’asma aguda –descoberta que va comportar un canvi de criteri en la gestió del transport d’aquest aliment a escala mundial–, o la participació en la visualització de les seqüències genòmiques de la Drosophila melanogaster (mosca del vina- gre) i del Genoma Humà. Fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, l’any 2006 es va inaugurar el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un projecte cientí- fi c innovador que aplega sis centres públics i que vol convertir Barcelona en una de les grans capitals de recerca biomèdica d’Europa. L’Ajuntament també promou una relació més intensa amb les universitats amb seu a Barcelona i a l’àrea metropolitana. El programa Barcelona, Recerca i In- novació té com a objectiu reforçar el posicionament internacional de Barcelona en el camp de la recerca, la innovació i l’atracció i retenció del talent. Un dels primers resultats tangibles del pla ha estat el Mapa de la Recerca i la Innovació. Es tracta d’una eina que de manera gràfi ca i interactiva permet conèixer els actius i agents en els camps de la recerca i la inno- vació amb què compta la regió metropolitana. 47 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Objectiu 22@: 150.000 nous llocs de treball per a la innovació El barri del Poblenou s’ha transformat. La petita indústria i les empreses de trans- port han deixat pas als edifi cis d’habitatges i a empreses vinculades a les noves tecnologies. La transformació va començar l’any 2001. L’aprovació d’un nou orde- nament urbanístic pretenia animar els propietaris de sòl a renovar l’obsolet teixit industrial existent per a activitats amb més projecció de futur. Es permetria als promotors que edifi quessin amb més densitat, mentre que l’administració es com- prometia a urbanitzar zones verdes i a construir habitatge social. Per poder tirar endavant els seus projectes, els propietaris havien de comprometre’s a substituir l’activitat industrial anterior per serveis i equipaments relacionats amb les noves tecnologies i el coneixement. Així va ser com la qualifi cació de sòl industrial exis- tent fi ns a aleshores (22a) passava a anomenar-se 22@. I d’aquí ve el nom del barri que avui coneixem. El projecte 22@Barcelona ha transformat 200 hectàrees de sòl industrial en un districte productiu innovador que és alhora un projecte de renovació urbana. El pla va incloure la reorganització dels 37 quilòmetres de carrers del districte amb modernes xarxes d’energia, telecomunicacions, climatització centralitzada i reco- llida pneumàtica selectiva de residus amb un projecte que vetlla per l’efi ciència energètica i la gestió responsable dels recursos. Avui el districte és un ecosistema òptim per a la concentració d’activitats intensi- ves en coneixement en cinc sectors estratègics: mitjans de comunicació, tecno- logies de la informació i la comunicació, energia, tecnologies mèdiques i disseny. 22@ ofereix l’oportunitat de crear sinergies: es converteix en l’espai urbà on la concentració de talent i coneixement generen moviment econòmic. La recerca i el treball en xarxa faciliten la creació d’empreses innovadores i productes i serveis amb un alt valor afegit. Fins al desembre del 2008 s’havien aprovat 110 actuacions de planejament, les quals han comportat l’ordenació de 2,8 milions de metres quadrats nous de sostre. Aquesta activitat urbanística ha facilitat la instal·lació de 1.400 empreses intensi- ves en coneixement i la creació de 42.000 llocs de treball. La taxa d’ocupació en els nous edifi cis supera el 90%. 48 NOVES INFRAESTRUCTURES I PROMOCIÓ ECONÒMICA 49 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 5. MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT 50 MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT Un pas de gegant en transport públic Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha complert els trenta anys de vida. L’empresa pública encarregada de gestionar les xarxes d’autobús i metro i el funi- cular i el telefèric de Montjuïc es va crear el 1979 per tal d’oferir un servei de trans- port públic amb xarxes de superfície i subterrània complementàries i integrades. La infraestructura del metro, depenent de la Generalitat des del principi dels anys vuitanta, s’ha expandit de forma notable amb una clara orientació barcelonina i metropolitana. Durant aquest període s’han inaugurat les línies L2 (1995) o L11 (2003), i nombroses estacions per extensió de les altres línies. 51 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT En el cas de la xarxa d’autobusos, els objectius inicials van ser els de prestar millor servei als barris perifèrics, facilitant la seva connexió interior i amb la xarxa de metro. Al fi nal dels anys noranta es va estrenar el servei Bus de Barri, amb microbusos capaços de prestar servei a zones a les quals no arribava cap mitjà de transport públic. La renovació del material mòbil ha facilitat la plena accessibilitat, la provisió d’informació a l’usuari, la disponibilitat de tecnologies de comunicació i de regulació del trànsit, així com l’estalvi energètic o la millora ambiental. Han estat destacades les inversions destinades a la millora dels accessos a les estacions de metro amb ascensors i escales mecàniques, així com la integració tarifària de tots els mitjans de transport metropolitans, de manera que l’usuari pagués només un cop per cada trajecte, independentment dels mitjans de trans- port que utilitzés. L’extensió dels horaris nocturns del metro (dissabtes i vigílies de festiu) i la redefi nició del servei d’autobusos nocturns han permès atendre millor les necessitats dels ciutadans. El retorn del tramvia L’any 1971 es van suprimir les últimes línies de tramvia convencional de Barce- lona, i el Tramvia Blau va quedar com a únic i singular representant d’un mitjà de transport públic que durant més d’un segle havia servit per comunicar els diferents barris de la ciutat. Aquesta situació es va modifi car amb la posada en funciona- ment, el 2004, de les modernes xarxes Trambaix i Trambesòs, equiparables, en rapidesa i comoditat, al metro lleuger. El Trambaix té 15,1 quilòmetres de vies amb 29 parades i tres línies que connec- ten els municipis de l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern amb Barcelona per la Diagonal, i faciliten així la connexió amb els serveis de metro i autobús. El Trambesòs acompleix una funció similar amb Sant Adrià i Badalona, també amb tres línies al llarg de 14,1 quilòmetres i amb 27 parades. En aquest cas, els eixos d’accés a la ciutat són la Gran Via i la Diagonal, amb una connexió a Glòries que es perllonga fi ns a la Vila Olímpica. En tots dos casos, es tracta de xarxes projectades seguint eixos urbans, la qual cosa ha permès replantejar la distribució de l’espai facilitant l’accessibilitat dels vianants i del transport públic. En el cas del Trambesòs, l’extensió de la xarxa ha 52 MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT 53 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT implicat la construcció d’un nou pont sobre el riu, accessible per a vianants i tram- via. A totes les línies, la coordinació semafòrica garanteix una circulació fl uïda i velocitats comercials competitives. En el futur, és prevista la connexió de les xarxes del Trambesòs i del Trambaix en el marc del projecte de reestructuració de l’avinguda Diagonal. D’aquesta manera, el tramvia, a més de facilitar el trànsit urbà, continuarà mantenint un important paper en la millora del sistema de transport metropolità Transport metropolità integrat i accessible Des de la creació, el 1979, de l’entitat Transports Municipals de Barcelona, l’Ajuntament ha promogut millores en el transport públic amb la intenció de fer-lo accessible a tots els ciutadans i de garantir la complementarietat entre els dife- rents mitjans. L’any 2001 va entrar en servei el sistema tarifari integrat. L’objectiu era oferir un sistema de transport públic metropolità únic i cohesionat que facilités els des- plaçaments dels usuaris. Al mateix temps, es volia posar fi a una situació anòmala: l’existència d’operadors diferents que, tot i operar en un mateix territori (la regió metropolitana), tenien poca relació entre ells. Actualment, l’àmbit del sistema tarifari integrat abasta un territori amb 202 mu- nicipis i una població de 5,2 milions de persones. La seva implementació permet a l’usuari pagar un sol cop. D’ençà que es va començar a aplicar la mesura, la demanda del transport col·lectiu ha augmentat en un 24%. Pel que fa a les millores d’accessibilitat, l’Ajuntament ha treballat per facilitar els desplaçaments de tots els ciutadans. La celebració dels Jocs Paralímpics va supo- sar un punt d’infl exió en el disseny d’una política inclusiva. S’ha assolit l’accessibilitat total a les línies L2 i L11 de metro, així com a 84 estacions. Les 39 restants guan- yaran també facilitat d’accés al fi nal de 2011 gràcies al Projecte integral de refor- ma d’estacions, que rep fi nançament de la Generalitat. Per garantir l’accessibilitat 54 MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT a les estacions, s’hi han incorporat ascensors o escales mecàniques i dispositius que permeten salvar la distància entre el tren i l’andana, com també elements que garanteixen la seguretat en l’obertura i el tancament de portes. A més, s’ha facilitat l’accessibilitat de les persones amb discapacitat visual i auditiva. La fl ota d’autobusos, integrada per 1.080 vehicles, s’ha adaptat a les persones amb mobilitat reduïda, les quals compten també amb un servei adaptat de trans- port porta a porta. 55 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 156 quilòmetres de carril bici + bicing L’any 1979, l’ús de la bicicleta a la ciutat era quasi anecdòtic. Barcelona s’havia projecte pensant en el trànsit motoritzat i eren poques les persones que s’atrevien a posar-se a pedalejar pel carrer. La metròpoli no estava preparada per a la circu- lació dels fràgils vehicles de dues rodes i sense motor. Fins que, a poc a poc, la si- tuació va començar a canviar, a mitjan dècada de 1980. Les primeres accions van consistir a donar suport a les entitats relacionades amb la bicicleta i a començar a reservar espai per a la seva circulació. La xarxa de carrils bici, inexistent en els primers anys de govern democràtic, va debutar amb un primer tram a la Diagonal, entre la plaça Francesc Macià i la zona universitària. Avui, la ciutat compta amb 156 quilòmetres de carrils reservats, que arriben a tots els districtes i permeten recórrer la major part del casc urbà. 56 MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT Els darrers anys s’han intensifi cat les mesures tendents a potenciar els mitjans de transport no contaminants i a pacifi car el trànsit. S’ha implantat la zona 30 a la xarxa local de circulació, s’han pacifi cat algunes vies ràpides i s’ha actualitzat l’Ordenança de circulació de vianants i de vehicles. A més, des de l’any 2000 se celebra la Setmana de la bicicleta, organitzada conjuntament amb la Comissió Cívica de la Bicicleta, per tal de promoure i difondre els avantatges de moure’s per la ciutat a cop de pedal. L’augment del nombre de desplaçaments en bicicleta ha requerit ordenar l’espai viari amb el doble objectiu d’integrar aquest vehicle a la mobilitat urbana i, alhora, garantir la seguretat dels usuaris. El Pla Estratègic de la Bicicleta, aprovat el 2006, inclou les principals accions que s’han emprès i que s’emprendran: la millora dels carrils reservats i els aparcaments, el registre de bicicletes, la creació de l’Ofi cina de la Bicicleta, la promoció i difusió del seu ús i la creació del Bicing per als des- plaçaments de mobilitat obligada. El nou servei ha tingut un èxit espectacular: en dos anys ha arribat als 189.000 abonats, que realitzen uns 35.000 desplaçaments cada dia, o 12 milions l’any. La xarxa actual compta amb 400 estacions i 6.000 bicicletes. Alta velocitat a Sants i Sagrera L’arribada, al principi de 2008, del tren d’alta velocitat ha estat la primera etapa de la integració de la ciutat dins de la xarxa ferroviària europea d’alta velocitat. L’èxit de demanda que ha registrat l’AVE entre Barcelona i Madrid durant el primer any de funcionament posa de manifest la necessitat d’aquest mitjà de transport per a la ciutat i el seu entorn. Una nova línia que travessa tota la ciutat constitueix un repte per adequar la mobi- litat ferroviària de Barcelona i implica el desenvolupament d’importants operacions de transformació al voltant de les seves dues estacions, Sants i Sagrera. En el cas de Sants, on fi nalitza actualment la línia, s’ha dut a terme la cobertura de les vies al llarg del barri de Sants, de tal manera que s’han generat nous espais públics. A més, l’estació ha estat remodelada i serà la base d’un projecte urbanístic global que la transformarà en un potent centre de serveis. 57 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT A la Sagrera, la construcció de la nova estació és molt més que una terminal fe- rroviària. Les instal·lacions associades al tren d’alta velocitat i tota l’operació que s’estructura al seu voltant constitueixen un gran projecte de transformació urbana. El conjunt de l’actuació comprèn una superfície de 164 hectàrees i suposa la cobertura de 38 hectàrees de superfície ferroviària. La inversió, sense comptar l’edifi cació d’habitatges, equipaments, comerços, ofi cines o hotels, assoleix els 2.000 milions d’euros. La nova estació és comparable en dimensions a la nova terminal de l’aeroport del Prat, la Sagrera acollirà un trànsit superior als 100 mi- lions de viatgers anuals. La nova estació facilitarà la transformació urbana d’una part important dels barris de Sant Andreu i La Sagrera. El cobriment de les vies unirà uns barris fi ns ara se- parats i permetrà el desenvolupament urbanístic al voltant d’aquest gran corredor central d’infraestructures. 58 MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT Millors accessos a la ciutat Les obres realitzades en la xarxa viària interna han combinat les operacions de pacifi cació i prioritat de l’accessibilitat per als vianants amb importants projectes de connexió interior i exterior adreçades a la millora del trànsit rodat. El túnel de la Rovira es va obrir al trànsit a mitjan dels anys vuitanta per connectar els barris de Gràcia, l’Eixample i el Clot amb Horta, el Carmel i el Guinardó. La difícil topografi a del sistema dels Tres Turons, que forma una carena paral·lela al mar, difi culta extre- mament les connexions mar-muntanya. L’obertura del túnel de la Rovira va aportar una solució tècnica avançada per a la seva època que encara avui manté els nivells de seguretat exigits. L’eix viari disposa de dos túnels independents, un per a cada sentit de circulació, de manera que es redueix de forma notable el risc d’accident. 59 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Les millores a la xarxa viària que s’han dut a terme no han estat únicament les de les rondes o les vies interiors. La mobilitat ha adquirit de forma creixent un cai- re metropolità, tant pel que fa al transport de persones com de mercaderies. Per aquesta raó, les obres que s’han realitzat al conjunt metropolità són rellevants per facilitar els desplaçaments dels ciutadans. Entre les vies que s’han completat o mi- llorat a escala metropolitana destaquen l’autovia del Baix Llobregat, fonamental per facilitar l’accés de vehicles pesants a la plataforma logística del Delta; l’autopista Pau Casals, que connecta l’àrea metropolitana amb el Garraf, o els túnels de Vallvi- drera, una nova porta d’accés al Vallès Occidental i al Bages. Més de 157 aparcaments públics Barcelona té un parc mòbil de gairebé un milió de vehicles, 608.000 dels quals eren el 2008 turismes. L’augment del parc de vehicles (un 40% des del 1979) ha provocat la necessitat de buscar solucions que permetessin gestionar millor l’estacionament. Les actuacions al llarg dels darrers trenta anys han anat dirigides tant a la regulació integral de l’aparcament en superfície com a la construcció de places soterrades. La voluntat d’endreçar l’aparcament i de treure els vehicles de la calçada han estat eixos centrals de la política municipal de mobilitat. L’Ajuntament ha promogut la construcció d’aparcaments públics. Els barris amb més demanda eren aquells en els quals els edifi cis no disposaven d’espai per deixar-hi vehicles. En nuclis antics com Ciutat Vella s’han aprofi tat zones o equi- paments en remodelació per construir-hi aparcaments. I a Gràcia, s’ha estrenat un nou model de recinte pensat de forma específi ca per guardar-hi motocicletes i ciclomotors. Actualment, Barcelona disposa de 157 aparcaments públics (57 dels quals s’han construït els darrers deu anys), amb un nombre de places que s’apropa a les 54.000. A fi nals de 2008 es trobaven en construcció o en projecte quinze nous aparcaments, amb més de 4.000 noves places. Tot i que alguns aparcaments subterranis s’han destinat únicament a residents, la majoria té caràcter mixt, de manera que una part de l’aparcament es reserva per a rotació. 60 MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT A més, al carrer s’ha promogut l’estacionament de curta durada i la dotació d’espais per càrrega i descàrrega, aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda i bici- cletes. Les àrees blaves i verdes faciliten la rotació amb gairebé 10.000 places en el primer cas i 27.000 en el segon. A banda de permetre un ús prioritari per part dels veïns, la instauració de les zones verdes ha causat reduccions de la circulació de vehicles de fi ns al 13% a les àrees regulades. 61 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT La Guàrdia Urbana i els Bombers sempre hi són La instauració d’un model de seguretat i el desenvolupament del cos de bom- bers han requerit una adaptació constant als canvis que en cada moment exigia una ciutat gran i dinàmica com Barcelona. El model de seguretat barceloní es va defi nir l’any 1983 amb l’anomenada Comissió Socías, que establia la necessitat d’abordar el tema des d’una òptica multidisciplinària i amb la col·laboració de totes les institucions implicades. El desplegament dels Mossos d’Esquadra, l’any 2005, va redefi nir el model sobre la base de l’estreta col·laboració dels diferents cossos policials. Un exemple n’és la Sala Conjunta, un model innovador on s’atenen les incidències i emergències dels Mossos, la Guàrdia Urbana i els bombers. La col·laboració també s’ha fet palesa en el model de descentralització (iniciat per la Guàrdia Urbana i seguit pels Mossos d’Esquadra), el principi d’intervenció mínima obligada (qualsevol agent ha de donar resposta davant d’una petició ciutadana, independentment del cos al qual pertanyi) o la prioritat per donar resposta als fets que afecten la convivència. A més, la política d’actuació de la Guàrdia Urbana està estretament lligada al Pla Municipal de Proximitat, que situa la proximitat, l’oferir un servei preventiu i el tenir una visibilitat més àmplia al carrer com les màximes prioritats. El cos de Bombers de Barcelona ha demostrat al llarg dels darrers trenta anys la seva capacitat d’adaptació als escenaris de risc d’una ciutat en constant procés de canvi. Ho ha aconseguit treballant per al compliment dels aspectes preventius (cada any es fan una mitjana de 2.000 informes sobre nous projectes i 4.000 consultes tècniques), el coneixement de l’entorn d’intervenció per incrementar les condicions de seguretat i amb la incorporació de la Divisió de Protecció Civil. Al- tres fi tes destacades d’aquest període són el manteniment dels indicadors bàsics d’efi càcia i seguretat a les intervencions, la implantació de 6 parcs autosufi cients, la inversió en renovació de tot el parc mòbil, els nous equips de protecció indivi- duals, la defi nició dels estàndars de plantilla adaptats a la nova xarxa, la incorpo- ració de noves tecnologies i un nou Pla de Formació específi ca. 62 MÉS TRANSPORT I AUGMENT DE LA SEGURETAT 63 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 6. LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS 64 LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS 30 anys de polítiques socials Les polítiques socials han tingut un gran impuls des de l’arribada dels primers ajuntaments democràtics. Ja l’any 1979 es va constituir l’Àrea de Serveis Socials, dotada d’àmplies competències, professionals i de recursos. Des del seu inici, els criteris inspiradors de la política social van ser la universalització del servei; la supressió del caràcter repressiu i marginador que havia tingut durant les dècades anteriors, i el reconeixement que l’assistència és un dret bàsic del ciutadà, que s’ha de proveir amb personal tècnic escaient. Al mateix temps, es va iniciar un desple- gament de centres socials pel territori, fi ns a arribar a completar una xarxa capil·lar que avui estén els seus fi ls per tots els districtes de la ciutat. En trenta anys, s’han posat en marxa els serveis d’atenció domiciliària; s’han enge- gat programes adreçats a sectors específi cs de població (infants, joves, gent gran o dones) i serveis de promoció i lleure, com els casals, les activitats de vacances o la dinamització sociocultural. Els vuitanta van ser anys d’ampliació de la xarxa d’equipaments i d’una participació més intensa de les entitats socials en la pres- tació dels serveis. Avui les necessitats són unes altres. Els canvis socials, econòmics i culturals que s’han esdevingut al llarg de tres dècades d’ajuntaments democràtics han reorien- tat les prioritats dels serveis socials. La immigració, els canvis en les estructures 65 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT familiars o el progressiu envelliment de la po- blació són alguns dels fenòmens més difícils de tractar ara mateix, sense deixar de banda totes aquelles persones que els darrers mesos s’han vist afectades per la crisi econòmica. En l’àmbit de la sanitat i la salut pública, s’ha desenvolupat un sistema d’atenció sanitària en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, que ha donat lloc a la creació d’entitats com el Consorci Sanitari de Barcelona o l’Agència de Salut Pública, per tal de proveir un servei de qua- litat al conjunt de la ciutat. Pel que fa a les polítiques sobre immigració, davant d’un repte tan important per al segle XXI, la clau ha estat el consens entre tots els grups polítics i la defi nició d’un model propi, caracteritzat per una interculturalitat basada en la interrelació de les cultures que conviuen a la ciutat. Un consens que també ha estat present en les actuacions en matèria de drogodependències, un assumpte important pel que fa a la convivència i la salut pública de la ciutat i sobre el qual s’ha actuat de manera global i transversal a través del Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona. Barcelona, capital cultural La cultura ha estat un dels pilars de la transformació recent de Barcelona. Des de la recuperació de manifestacions artístiques i culturals fi ns a l’impuls de la projec- ció internacional, la cultura ha estat situada en el centre del projecte de ciutat que ha engegat l’Ajuntament. Aquest suport a les manifestacions culturals s’ha fet evident ja des de les expres- sions més populars i festives. El carrer ha recuperat celebracions com la Mercè, Santa Eulàlia i les festes populars, amb un èxit de públic que resultava inimagina- ble l’any 1979. La xarxa de biblioteques ha passat de 10 a 34 equipaments, que s’han convertit en veritables centres culturals de proximitat. Alhora, s’ha desenvo- lupat una política de promoció de la lectura i de creació de nous festivals literaris impulsats, de manera molt particular, durant l’Any del Llibre i la Lectura 2005. 66 LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS Barcelona es caracteritza per la possessió d’un patrimoni cultural tradicional i po- pular molt important, el qual no solament ha de ser conservat, investigat i recone- gut, sinó també dinamitzat i renovat. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament de Barcelona ha donat suport a les entitats que mantenen viu aquest patrimoni a través de la potenciació del calendari festiu que fa visible la riquesa cultural de la tradició i també a través d’equipaments que faciliten la conservació i difusió de la cultura popular, com la Casa dels Entremesos. També s’ha apostat pel suport a la creació, com el circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris, els tallers d’artistes de l’Hangar i festivals com l’Alternativa o el Primavera Sound. L’Institut de Cultura ha continuat aquesta tasca posant en marxa les Fàbri- ques per a la Creació. Pel que fa als grans equipaments, s’ha impulsat la reconstrucció del Liceu, la cons- trucció de l’Auditori, del nou Teatre Lliure o la renovació del Palau de la Música. La política de museus s’ha concretat en el suport a la Fundació Joan Miró i al MNAC, la creació de la Fundació Tàpies, el CCCB, el MACBA, el DHUB o l’ampliació del Museu Picasso i del d’Història de la Ciutat. També s’ha recuperat el patrimoni i la memòria de la ciutat al recinte del Born o el llegat arquitectònic del modernisme, fet que ha tingut una de les seves màximes expressions en la celebració de l’Any Gaudí (2002). Els resultats han estat el fruit d’un treball de llarga durada fonamentat en moltes complicitats que han donat projecció internacional als artistes barcelonins, com les establertes amb el Festival Grec, el Mercat de les Flors (convertit en el nou Centre Nacional de les Arts del Moviment compartint veïnatge amb la nova seu del Teatre Lliure), Barcelona Plató (que gestiona 1.300 rodatges l’any) o la línia de suport als locals de música en viu. A més, Barcelona ha atresorat una privilegiada col·lecció d’art als seus carrers i espais públics. Al llarg dels darrers 30 anys, el patrimoni s’ha incre- mentat de 300 peces. Si durant una primera etapa es va tendir a restaurar monuments emblemàtics i a recuperar elements de la memòria col·lectiva, tam- bé es va entendre la necessitat d’anar més lluny, introduint elements contemporanis a l’espai públic que s’han convertit en peces identifi cadores. 67 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 68 LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS 69 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT L’habitatge social elimina el barraquisme A principis dels anys vuitanta, a Barcelona encara hi havia més d’un miler de bar- raques censades, fruit del creixement urbanístic que havia experimentat la ciutat en les dues dècades anteriors. Paral·lelament a l’eradicació dels últims nuclis de barraques, fi nalitzada el 1990, el primer Ajuntament democràtic va iniciar una po- lítica que pretenia resoldre els problemes de patologies estructurals que patia una part dels habitatges dels barris de la perifèria urbana construïts durant els anys cinquanta i seixanta. El 1986 es va llençar la campanya “Barcelona, posa’t guapa”, un ambiciós projecte de transformació i millora de la ciutat mitjançant la rehabilitació que va tenir un efecte molt important entre la ciutadania, gràcies a la millora de façanes i la quali- tat dels habitatges. Aquestes actuacions van ser continuades per l’Institut Munici- pal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, creat el 1997, el qual ha desplegat un ampli ventall de programes de rehabilitació i millora. 70 LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS Durant els anys vuitanta i noranta, diverses promocions van permetre iniciar les remodelacions de barris, reallotjar els afectats pels diversos planejaments i reubi- car els afectats per les infraestructures olímpiques. Al fi nal de la dècada de 1990, el PMHB va iniciar una nova etapa en què es va consolidar una arquitectura de qualitat que tenia com a objectiu fer ciutat i aportar solucions que s’integressin en l’entorn. Es van introduir noves tipologies d’habitatges que responien a una nova realitat demogràfi ca i social, però també a una nova concepció en la manera de construir basada en criteris sostenibles i en el respecte al medi ambient. També el PMHB va fer un salt quantitatiu en la promoció d’habitatge protegit i en l’ampliació del parc públic de lloguer. La gestió urbanística i de sòl ha permès proporcions d’habitatge protegit superiors al 30%, amb una activitat important tant dels opera- dors públics com dels socials i cooperatius. Actualment, l’Ajuntament es troba en la defi nició d’una política integral d’habitatge en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Es plantegen nous reptes de tipus social i de gestió, defi nits en el nou Pla de l’Habitatge de Barcelona 2008-2016. 1.000 hectàrees de verd en parcs i jardins Els darrers trenta anys, Barcelona ha més que duplicat els seus espais verds, passant de 437 hectàrees a 1.075. Històricament, la ciutat ja disposava d’alguns parcs, com el de la Ciutadella o els que es van fer als anys setanta. Però és so- bretot a partir dels vuitanta quan es produeix el gran salt endavant. Aprofi tant el trasllat fora de la ciutat d’algunes activitats industrials, i amb el paper determinant dels veïns, es van recuperar espais per a parcs com els de l’Escorxador, les fàbri- ques Pegaso i Espanya Industrial o els tallers de la Renfe. La celebració dels Jocs Olímpics va suposar una ampliació de la ciutat urbanitzada i va permetre estrenar parcs com els del litoral, Migdia o de la Vall d’Hebron. Pos- teriorment, es van recuperar jardins com el de La Tamarita i es van crear nombro- sos jardins de barri i de butxaca, petits però que els veïns de les zones properes utilitzen de forma intensiva. 71 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT La història més recent de la ciutat deixa parcs com ara el de Diagonal Mar, dels Auditoris, el Central de Nou Barris, el del Centre del Poblenou o el de la Prima- vera. Acompanyant aquestes grans obres s’han fet petits jardins de barri, com el jardí dels Drets Humans, la Vil·la Florida o la recuperació dels interiors d’illa de l’Eixample. 72 LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS Un dels espais verds més singulars de Barcelona és el Parc Zoològic, situat dins del Parc de la Ciutadella. El Zoològic de Barcelona s’ha anat transformant en un pro- cés en què la dignifi cació de les condicions de vida dels animals ha estat l’objectiu primordial. El Parc Zoològic de Barcelona du a terme activitats d’investigació i col·labora en diferents programes internacionals de reproducció i manteniment d’espècies en perill d’extinció. Però és en particular l’educació allò que dóna sentit a un Zoològic i per això es programen activitats en què els visitants aprenen a respectar i estimar els animals, i també es fan conscients que cal participar en la salvaguarda de la vida salvatge i en la protecció de la natura. Amb el futur Zoo Marí, al front litoral del Besòs, el Parc Zoològic ampliarà les seves instal·lacions i en desdoblarà algunes per recrear l’hàbitat de les espècies marines i avançar en el concepte de Zoo al servei de la preservació de la biodiversitat. Els criteris de gestió dels parcs també han evolucionat. L’adopció de l’Agenda 21 de Barcelona promou criteris sostenibles que tenen a veure amb el tractament del verd i aspectes com l’ús social i la participació. S’ha potenciat la biodiversitat, la selecció d’espècies vegetals mediterrànies, l’optimització del consum d’aigua, la producció de compost, l’ús de tractaments biològics contra les plagues o la reintroducció d’espècies animals. A més, les activitats participatives han apropat els ciutadans als espais verds. S’ha promogut una xarxa d’horts urbans, l’adaptació a les necessitats de les persones amb mobilitat o visió reduïdes o la celebració d’actes com la Festa de la Primavera i el Concurs Internacional de Roses Noves. 73 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT La ciutat augmenta el seu patrimoni públic La voluntat de transformació urbanística i de donar més i millors serveis al ciutadà ha comportat una intensa política d’adquisició de sòl i immobles per construir-hi habitatge i equipaments. Durant els primers anys de la democràcia es van realitzar grans operacions d’adquisició d’espai públic a l’Espanya Industrial, Can Ensenya, Can Dragó i Renfe Meridiana o el Parc de Sant Martí, com també d’edifi cis singulars com la Fundació Tàpies, el centre cívic La Sedeta, la Casa Golferichs o el Pati Llimona. Posterior- ment, i vinculada als Jocs Olímpics, es va produir una nova etapa de gran activitat d’adquisició que va incloure el Port Olímpic, el pavelló de la Mar Bella, el Centre Municipal de Tennis o el Pavelló de la República. L’obertura de la ciutat al mar i la transformació del Poblenou van propiciar actuacions al parc Diagonal Mar, l’Estació del Nord o el Clot de la Mel. Altres operacions dels anys noranta inclouen la zona forestal de Can Cuyàs, Piscines i Esports, la caserna de Sant Agustí, l’Illa Diagonal, La Tamarita o El Sortidor, on s’han ubicat centres de serveis socials, es- coles, biblioteques, centres cívics o casals. Cal destacar també l’adquisició de les cases del Turó de la Peira afectades per aluminosi, que es van enderrocar amb el propòsit de construir-hi habitatge social per als veïns afectats. A partir de l’any 2000, s’ha consolidat la transformació de la ciutat amb interven- cions als espais urbans vinculats al Fòrum i a parcs com el Central del Poblenou. També ha continuat l’adquisició d’edifi cis per destinar-los a habitatges socials i equipaments. Així s’ha fet amb l’antiga fàbrica Fabra i Coats, les Cotxeres Borbó, la fi nca d’Ideal Flor, la Sala Cibeles, la Vil·la Florida o l’adquisició completa del conjunt del Fort Pienc. Cal destacar que l’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona es va fer càrrec, a través del grup B:SM, del Parc d’Atraccions del Tibidabo, amb l’objectiu de recuperar-lo i que tornés a ser l’espai de referència per al lleure barceloní, especialment el fa- miliar, que havia estat en el transcurs de la seva història. Això ha permès instal·lar- hi noves atraccions i desenvolupar-hi programes educatius, com també jornades socials i de solidaritat. D’altra banda, s’ha de destacar l’obertura del camí del Cel del Tibidabo, un passeig de lliure accés obert tot l’any. 74 LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS Barcelona, ciutat educadora L’Ajuntament de Barcelona compta amb una llarga tradició d’actuació en el sec- tor educatiu. Al llarg d’aquests 30 anys, aquesta tradició s’ha vist reforçada per una política educativa completa, planifi cada en funció de la provisió dels serveis educatius i la col·laboració amb les administracions competents a cada nivell. Així, s’ha impulsat la construcció de la xarxa d’escoles bressol gestionades per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, la qual ha doblat la seva dimensió al llarg d’aquests anys. En l’àmbit de l’ensenyament primari i secundari, la política municipal no s’ha limitat a la provisió de sòl per a la construcció de nous centres, o a la gestió dels propis, sinó que l’Ajuntament i la Generalitat han creat el Con- sorci d’Educació de Barcelona per tal de col·laborar a tots els àmbits d’aquests nivells. Barcelona també ha vist com durant aquests anys es reforçava el seu 75 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT paper de ciutat universitària i de recerca, amb la creació de noves universitats i la ubicació de moltes de les seves facultats a nous campus urbans, com els del Raval, Ciutadella, Montbau, Llevant o l’expansió del de la Diagonal. Per a la ciutat de Barcelona, l’educació és molt més del que s’ensenya a les au- les. A partir de la formulació, el 1990, del concepte de ciutat educadora, sobre la idea principal de la corresponsabilitat social en l’educació, es va desenvolupar posteriorment el Projecte Educatiu de Ciutat. Aquest, concebut com a instrument de governança educativa basat en la refl exió, la participació, la planifi cació estra- tègica i la corresponsabilitat social en l’educació, proposa un compromís ciutadà per a una educació transversal al servei de la cohesió. Dos nous parcs metropolitans: Montjuïc i Collserola Montjuïc s’ha convertit en un veritable contenidor de natura i d’activitat cultural i esportiva, que ha vist reforçada la seva atracció gràcies a les inversions que s’hi han fet les últimes dècades. El patrimoni verd de Montjuïc ha augmentat amb els jardins Joan Brossa o el jardí d’Escultures de la Fundació Miró, però també amb la recuperació de la Font Florida o el fossar de la Pedrera, entre d’altres. S’ha construït el viver nou de Tres Pins i s’han restaurat els jardins Miramar. Al parc també s’han creat recorreguts nous, i nou Jardí Botànic, amb 4.000 espècies, que va ser traslladat muntanya amunt. La cultura ha trobat un nou impuls amb la seu del MNAC al restaurat Palau Nacional, el CaixaFòrum a l’antiga fàbrica Casaramona o els nous museus Arqueològic i Olímpic i de l’Esport. A banda de l’Anella Olímpica, les instal·lacions esportives han experimentat una notable millora al llarg d’aquest període amb el nou estadi de beisbol, el rocòdrom i camps de futbol o hoquei. La muntanya ha guanyat també nombrosos espais públics per al lleure ciutadà i ha recuperat, al seu cim, el Castell, que en un futur pròxim es convertirà en Centre de la Pau. 76 LES POLÍTIQUES SOCIALS I CULTURALS ESDEVENEN CENTRALS En el cas de Collserola, l’èmfasi d’aquests 30 anys ha estat aconseguir una millor protecció per al seu conjunt. L’Ajuntament, a través de la Corporació Metropolita- na de Barcelona, va impulsar la protecció que va donar lloc l’any 1987 a la creació del Parc Metropolità de Collserola. Això ha permès a la ciutat disposar d’un dels espais naturals periurbans protegits més grans d’Europa. Les intervencions han protegit els ecosistemes i la biodiversitat, i han lluitat contra els incendis forestals, però al mateix temps han creat una oferta de lleure i de gaudi de la natura per als ciutadans. S’ha protegit el patrimoni històric, com el Pantà de Vallvidrera, s’han divulgat els valors de la Serra al Centre d’Informació de Vil·la Joana, i s’ha facilitat l’ús cívic amb la creació del Passeig de les Aigües o els innombrables miradors i itineraris de passejada. Tota aquesta feina ha permès que Collserola formi part de la xarxa europea Natura 2000, i estigui en tràmit de ser declarada Parc Natural. 77 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 7. L’AJUNTAMENT AL DIA 78 L’AJUNTAMENT AL DIA Els districtes: participació i proximitat La descentralització territorial, com a instrument per potenciar la participació i aproximar la gestió municipal als ciutadans i ciutadanes, és un dels aspectes que, de manera més evident, representa el canvi profund de l’Ajuntament de Barcelona en les darreres dècades. El 1979, el primer govern municipal democràtic va aprovar el Reglament dels Con- sells Municipals de Districte, òrgans que tenien funcions informatives, consultives i de participació. Però es va veure que era necessari seguir avançant cap a una nova divisió territorial que permetés millorar la gestió i, tenint en compte criteris no només demogràfi cs, sinó també històrics, la identifi cació ciutadana. El 1980, es va encarregar a un equip de geògrafs i economistes que estudiés una nova divisió dels districtes amb la fi nalitat d’elaborar un projecte que va comptar amb les apor- tacions de les entitats barcelonines i de les altres administracions. El 18 de gener de 1984 es va aprovar per unanimitat la nova divisió en deu dis- trictes. Aquest consens és la clau de l’èxit d’un model a través del qual es millora la interrelació entre Ajuntament i ciutadania, es refl ecteix el pluralisme polític, es racionalitza l’administració, s’intensifi ca el coneixement del territori i es reforça la rapidesa en la detecció de necessitats i la resolució de problemes. A través de la proximitat, a més, es poden oferir més i millors serveis municipals, adequats a les demandes ciutadanes, i es cohesiona la ciutat socialment i territorialment. D’altra banda, la descentralització i la participació són dos aspectes intrínsecament lligats. Les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana, de 1986, recullen aquest lligam, el qual també es plasma en la Carta Municipal. S’hi creen meca- nismes i òrgans de participació, com l’audiència pública, la iniciativa ciutadana, els procediments d’informació pública, el referèndum i la consulta ciutadana, com també els consells consultius i sectorials. La participació ha comptat amb la impli- cació del teixit associatiu de Barcelona, que, des d’una actitud no exempta de críti- ca, ha aportat els seus esforços per contribuir a la transformació de l’Ajuntament. 79 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT La Barcelona dels Barris s’emmarca en la voluntat de fer un pas més en la millora de la gestió de la proximitat i la participació. A través de l’aprovació de la delimi- tació i de la denominació dels 73 barris que integren la ciutat, i de la creació de noves eines per reforçar els seus equipaments i serveis, els barris assumeixen plenament el seu paper com a unitats d’identitat i de convivència ciutadanes. Així, doncs, es continua aprofundint un model basat en la bidireccionalitat ciutadania/ administració municipal, en el sentit de pertinença i d’identitat, en l’enxarxament i en la modernització de la gestió, és a dir, en la millora de la ciutat i de la qualitat de vida ciutadana. Els 10 districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí 80 L’AJUNTAMENT AL DIA La modernització de l’Ajuntament La proximitat al ciutadà, els serveis de qualitat i el rigor fi nancer han estat els tres pilars bàsics de la gestió pública municipal des de la recuperació de la democràcia. En una primera etapa, el govern barceloní va posar l’èmfasi en la resolució dels problemes d’organització de l’administració heretada del franquisme. Les princi- pals actuacions es van centrar en la creació d’un nou organigrama que tenia per missió racionalitzar la plantilla, solucionar els endarreriments en la gestió dels ex- pedients i posar en marxa mecanismes informatius a tots els nivells. 81 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Una vegada assolits els primers objectius, a mitjan anys vuitanta es van dur a terme dues reformes de gran abast: l’inici de la descentralització territorial, que signifi cava que l’administració municipal passava a organitzar-se tenint en compte els districtes creats l’any 1984, i la funcional, que creava els instituts i empreses mixtes com a forma de fl exibilitzar la prestació de serveis. Després de l’èxit dels Jocs Olímpics, l’Ajuntament va articular plans de contenció i disminució del deute (amb modernitzacions de sistema comptable, elaboració pio- nera de balanços i comptes de resultats, i millora dels serveis d’Hisenda), mentre duia a terme una reforma ambiciosa a partir d’un procés que intentava separar les funcions polítiques de les que són estrictament de gestió. Un element clau de la transformació de la Casa Gran ha estat l’orientació creixent cap a la qualitat del servei, concebuda a partir del servei al ciutadà des de la proximitat i amb transparència, amb un paper fonamental del Programa d’Actuació Municipal com a element de concreció de les polítiques, dels sistemes d’execució i de control, però també amb provisió d’informació a través de les OAC o el web municipal. La millora de la qualitat del servei es pot veure en aspectes com el transport, la mobilitat, l’atenció a les persones... i en altres tan inseparables de la vida ciutadana com els serveis funeraris, en els quals s’ha fet un gran esforç d’ampliació i millora dels cementiris històrics, i especialment dels tanatoris (nou recinte funerari de Collserola, nous tanatoris de les Corts i Sant Gervasi...). El projecte Barcelona 2.0, actualment en fase d’implementació, dóna continuïtat a la modernització començada fa trenta anys. Durant tot aquest període, la participació ciutadana ha estat un dels trets característics de l’acció de govern i font d’impuls constant per la millora de la ciutat. 82 L’AJUNTAMENT AL DIA 83 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT INDICADORS 84 INDICADORS 2009 1979 Centres de Serveis Socials 34* 10† Serveis d’atenció domiciliària i teleassistència - Llars ateses 10.393* 0 - Persones ateses 11.640* 0 Teleassistència - Usuaris 41.750* 0 - Alarmes 32.200* 0 Espais infantils i ludoteques 50 6† Casals, espais per a joves i punts d’informació juvenil 19 5† Viatges del servei de transport adaptat 253.750* 0 Benefi ciaris de la Targeta rosa 253.691* 0 Espais de gent gran municipals 58 0 Escoles Bressol municipals 64 34 Biblioteques municipals 34 10 Col·legis d’Educació Infantil i Primària (CEIP) 181 118 Instituts d’Educació Secundària (IES) 80 26 Centres d’Atenció Primària (CAP) 53 44‡ Centres Cívics 51 5‡ Mercats Municipals 40 36 Centres esportius municipals 36 10 Consells sectorials de participació - De ciutat 18 0 - De districte 76 0 Verd urbà (Ha) 1075* 475* Parcs urbans (Ha) 559,3† 349 Arbres al carrer 153.746† 80.382 Xarxa de clavegueram (km) 1.563† 1.008† Recollida selectiva d’escombraries (% s/total residus) 33,6% 0 Deixalleries 8 0 85 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT 2009 1979 Punts verds de barri 11 0 Punts verds mòbils 96 0 Dipòsits subterranis de retenció pluvial - Unitats 11 0 - Capacitat (m3) 401.300 0 Xarxa de metro (km) 88,4 47,5 Xarxa tramvia metropolità (km) 29,1 0 Xarxa de bus urbà (km) 915,2* 423,5 Línies de bus del barri 22 0 Carril bus (km) 113,5* 26,1 Carrils bicicleta (km) 156 0 Estacions bicing 390 0 Aparcaments municipals - Unitats 157 11 - Places 53.032† 7.482 Notes: * 2008, 1980. † 2007, 1981. ‡ 1982. Dades acumulades Barcelona Activa (des de 1986) - Projectes empresarials acompanyats 14.460 - Empreses creades 8.500 - Cursos de formació 2.148 - Empreses incubades per al creixement 617 - Índex de supervivència al 4t any d’empreses incubades 84% - Índex d’inserció en programes per a l’ocupació 72% “Barcelona posa’t guapa”. Actuacions (des de 1986) 37.929 Habitatges protegits construïts (PMHB, Regesa i Procivesa) (des de 1979) 10.800 86 RELACIÓ DE REGIDORS Llistats de regidors 1979 - 2009 E leccions Locals 1979 R elació de regidors per partits i coalicions P artit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Centristes de Catalunya - UCD (CC-UCD) Excm. Sr. NARCÍS SERRA I SERRA (Alcalde) I m. Sr. CARLES GÜELL DE SENTMENAT Im. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Im. Sr. JOSÉ MARÍA PUJADAS I PORTA Im. Sr. FRANCESC MARTÍ I JUSMET Im. Sr. JOSEP MIRÓ I ARDÉVOL Im. Sr. JOSEP IGNASI URENDA I BARIEGO Im. Sr. JOSEP MARIA COMALRENA DE SOBREGRAU Im. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO Im. Sr. FRANCESC BLANCH I TERRADAS Im. Sr. FELIP SOLÉ I SABARIS Im. Sr. JORGE GUILLÉN I MONTENEGRO Ima. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Im. Sr. SANTIAGO SÁNCHEZ I PRADELL Im. Sr. CÉSAR LÓPEZ I VERA Im. Sr. CARLES SOLDEVILA I RODRÍGUEZ Im. Sr. LLUÍS REVERTER I GELABERT Im. Sr. JOSÉ OCTAVIO I FABREGAT Partit Socialista Unifi cat de Catalunya (PSUC) Im. Sr. GONZALO CRESPO I PRIETO I m. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE Ima. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Im. Sr. JUSTINIANO MARTÍNEZ I MEDINA Im. Sr. PAU CERNUDA I BARRIOS Im. Sr. AGUSTÍ DE SEMIR I ROVIRA Im. Sr. JACINT HUET I PALET Im. Sr. JORDI CONILL I VALL Im. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Im. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS Im. Sr. RAIMON MARTÍNEZ I FRAILE Ima. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Im. Sr. MIQUEL BONILLA I RUIZ C onvergència i Unió (CIU) Im. Sr. RICARD BOIX I JUNQUERA Im. Sr. XAVIER MILLET I TUSELL Im. Sr. FRANCESC REGUANT I FOSAS Im. Sr. JOSEP MARIA CULLELL I NADAL Im. Sr. FRANCESC BORRELL I MAS Equerra Republicana de Catalunya (ERC) Im. Sr. ALBERT SERRATOSA I PALET I m. Sr. JOAN HORTALÀ I ARAU Im. Sr. ANTONI COMAS I BALDELLOU Im. Sr. FREDERIC RAHOLA I AIGUADÉ Im. Sr. ALBERT PONS I VALON Im. Sr. RAMON MARTÍNEZ I CALLEN Im. Sr. IGNASI THIÓ DE POL 87 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Eleccions Locals 1983 Relació de regidors per partits i coalicions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) C onvergència i Unió (CIU) Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA (Alcalde) I m. Sr. RAMON TRÍAS I FARGAS Im. Sr. ANTONI DALMAU I RIBALTA Im. Sr. FRANCESC SEGURA DE LUNA Ima. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Im. Sr. FRANCESC BORRELL I MAS Im. Sr. JORDI PARPAL I MARFA Im. Sr. ANTONI COMAS I BALDELLOU Ima. Sra. AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS Ima. Sra. JOAQUIMA ALEMANY I ROCA Im. Sr. RODOLF GUERRA I FONTANA Im. Sr. JOSEP BUENO I ESCALERO Im. Sr. JUAN JOSÉ FERREIRO I SUAREZ Im. Sr. JOSEP MIRÓ I ARDÉVOL Im. Sr. RAIMON MARTÍNEZ I FRAILE Im. Sr. JOSEP THIÓ DE POL Im. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMÉNEZ Im. Sr. FELIX AMAT I PARCERISA Im. Sr. PAU CERNUDA I BARRIOS Im. Sr. ANTONI FABREGAT I FABREGAT Im. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Im. Sr. SEBASTIÀ ALEGRE I ROSELLÓ Ima. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Im. Sr. ENRIC VILA I ANDREU Im. Sr. GERMÀ VIDAL I REBULL Im. Sr. JORDI BONET I AGUSTÍ Im. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ Im. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Partido Popular (PP) Im. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Im. Sr. ALEXANDRE PEDRÓS I ABELLO Im. Sr. JOSEP ESPINÀS I XIVILLÉ Im. Sr. EUDALD TRAVÉ I MONTSERRAT Im. Sr. JOSÉ ANTONIO GARCÍA I ESPAÑA Im. Sr. JORGE FERNÁNDEZ I DIAZ Im. Sr. JOAN TORRES I CAROL Im. Sr. JOSÉ MARÍA BASCOMPTE I SOLÀ Im. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Im. Sr. JOSÉ MARÍA PUJADAS I PORTA Im. Sr. JOAN CLOS I MATHEU I niciativa per Catalunya (IC) Im. Sr. JORDI SOLÉ I TURA Im. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Im. Sr. JORDI CONILL I VALL 88 RELACIÓ DE REGIDORS Eleccions Locals 1987 Relació de regidors per partits i coalicions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Convergència i Unió (CIU) E xcm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA (Alcalde) Im. Sr. JOSEP MARIA CULLELL I NADAL Im. Sr. LLUÍS ARMET I COMA Im. Sr. ANTONI COMAS I BALDELLOU Im. Sr. JORDI PARPAL I MARFA Im. Sr. JOSEP MARIA AINAUD I LASARTE Im. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Im. Sr. ENRIC VILA I ANDREU Ima. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Ima. Sra. SARA MARIA BLASI I GUTIERREZ Ima. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Im. Sr. JOSEP MARIA FARGAS I FALP Im. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Im. Sr. PERE MIRÓ I SELLES Im. Sr. JUAN JOSÉ FERREIRO I SUAREZ Ima. Sra. TERESA PERELLÓ I DOMINGO Im. Sr. RAIMON MARTÍNEZ I FRAILE Im. Sr. ARTUR MAS I GAVARRÓ Im. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Im. Sr. JOSEP BUENO I ESCALERO Im. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Im. Sr. FELIX AMAT I PARCERISA Im. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Im. Sr. JAUME ALSINA I OLIVA Ima. Sra. AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS Im. Sr. JORDI BONET I AGUSTÍ Im. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ Im. Sr. JOAN PUIGDOLLERS I FARGAS Im. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Im. Sr. ANTONI MARCET I ROCABERT Im. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Im. Sr. EDUARD CARDONA I ROMEU Ima. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Im. Sr. DANIEL FABREGAT I LLORENTE Im. Sr. JOAN TORRES I CAROL Im. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Alianza Popular (AP) Im. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Im. Sr. ENRIQUE LACALLE I COLL Im. Sr. JOSÉ ANTONIO GARCÍA I ESPAÑA Im. Sr. ANTONI ALBESA I VILALTA Im. Sr. JOSÉ ALBERTO FERNÁNDEZ I DIAZ Iniciativa per Catalunya (IC) Ima. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Im. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ 89 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Eleccions Locals 1991 R elació de regidors per partits i coalicions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) C onvergència i Unió (CIU) Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA (Alcalde) Im. Sr. JOSEP MARIA CULLELL I NADAL Im. Sr. LLUÍS ARMET I COMA Im. Sr. JOSEP CAMINAL I BADIA Im. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Im. Sr. ARTUR MAS I GAVARRÓ Ima. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Im. Sr. JOSEP MARIA SAMARANCH I KIRNER Im. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Ima. Sra. SARA MARIA BLASI I GUTIERREZ Im. Sr. JUAN JOSÉ FERREIRO I SUAREZ Im. Sr. JORDI BONET I AGUSTÍ Im. Sr. JOAN TORRES I CAROL Im. Sr. JOAN COLLDECARRERA I ORTIZ Im. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Ima. Sra. TERESA PERELLÓ I DOMINGO Im. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Im. Sr. FELIX AMAT I PARCERISA Im. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Im. Sr. ANTONI MARCET I ROCABERT Im. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Im. Sr. DANIEL FABREGAT I LLORENTE Im. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Im. Sr. MODEST BATLLE I GIRONA Im. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA Im. Sr. JOAN PUIGDOLLERS I FARGAS Ima. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Im. Sr. JOAN ANTONI AUDET I NOVELL Ima. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Im. Sr. JOSEP LLUÍS OLMEDO I LÓPEZ Im. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Im. Sr. JAUME ALSINA I OLIVA Im. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Im. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN P artido Popular (PP) Im. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Im. Sr. ENRIQUE LACALLE I COLL Im. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Im. Sr. ALEIX VIDAL-QUADRAS I ROCA Im. Sr. JOSÉ ALBERTO FERNÁNDEZ I DIAZ Im. Sr. EMILIO ALVAREZ I PÉREZ Iniciativa per Catalunya (IC) Ima. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Im. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ Im. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT 90 RELACIÓ DE REGIDORS E leccions locals 28 maig 1995 R elació de regidors per partits i coalicions P artit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Partido Popular (PP) E xcm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA (Alcalde) Im. Sr. ENRIC LACALLE I COLL Im. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Im. Sr. ANTONIO AINOZA I CIRERA Ima. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Im. Sr. JOSÉ ALBERTO FERNÁNDEZ I DÍAZ Im. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Im. Sr. EMILIO ALVAREZ I PÉREZ Ima. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG Ima. Sra. MARTA VILA I FLORENSA Ima. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Im. Sr. JORDI CORNET I SERRA Im. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Im. Sr. JOSÉ RAMÓN TOBÍA I GALILEA Im. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Im. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Ima. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Iniciativa per Catalunya - Els Verds (IC-EV) Im. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Ima. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Im. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Im. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Im. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Im. Sr. JOSEP PUIG I BOIX Im. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Im. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Im. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Ima. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ Im. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS C onvergència i Unió (CIU) Im. Sr. MIQUEL ROCA I JUNYENT Im. Sr. ARTUR MAS I GAVARRÓ (1) Im. Sr. FRANCESC HOMS I FERRET Im. Sr. JOSEP M. SAMARANCH I KIRNER Im. Sr. JOAN GRANADOS I DURAN (2) Ima. Sra. M. CARME SERVITJE I MAURI Im. Sr. JOAN PUIGDOLLERS I FARGAS Im. Sr. VICENÇ GAVALDÀ I CASAT Im. Sr. ANTONI MARCET I ROCABERT Im. Sr. DANIEL FABREGAT I LLORENTE Ima. Sra. ANNA PAREDES I RODRÍGUEZ Im. Sr. MANUEL J. SILVA I SÁNCHEZ Im. Sr. JAUME CIURANA I LLEVADOT (1) P er renúncia, substituït per l’Im. Sr. ANTONI MIQUEL I CERVERÓ (2) P er renúncia, substituït per l’Im. Sr. MIQUEL LLONGUERAS I CAMPAÑÀ 91 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT Eleccions Locals 13 juny 1999 R elació de regidors per partits i coalicions P artit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Partido Popular (PP) E xcm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU (Alcalde) Im. Sr. SANTIAGO FISAS I AYXELÀ Ima. Sra. NÚRIA CARRERA I COMES Im. Sr. ANTONIO AINOZA I CIRERA Im. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Ima. Sra. M. ÁNGELES TRESERRA I SOLER Ima. Sra. MARINA SUBIRATS I MARTORI Im. Sr. EMILIO ALVAREZ I PÉREZ Im. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Im. Sr. JORDI CORNET I SERRA Ima. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Ima. Sra. EMMA BALSEIRO I CARREIRAS Im. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Im. Sr. FERRAN MASCARELL I CANALDA Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds Im. Sr. JOSÉ IGNACIO CUERVO I ARGUDÍN (ERC-EV) Im. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Im. Sr. JORDI PORTABELLA I CALVETE Im. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Im. Sr. JESÚS MAESTRO I GARCÍA Ima. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Ima. Sra. ROSER VECIANA I OLIVÉ Ima. Sra. CATALINA CARRERAS-MOYSI I CARLES-TOLRÀ Ima. Sra. M. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ I niciativa per Catalunya-Verds (IC-V) Im. Sr. CARLES MARTÍ I JUFRESA Ima. Sra. IMMACULADA MAYOL I BELTRÁN Im. Sr. FRANCISCO A. DE SEMIR I ZIVOJNOVIC Im. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Im. Sr. MANUEL PÉREZ I BENZAL Im. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Im. Sr. JORDI HEREU I BOHER Im. Sr. FERRAN JULIÁN I GONZÁLEZ Convergència i Unió (CIU) Im. Sr. JOAQUIM MOLINS I AMAT Ima. Sra. MAGDALENA ORANICH I SOLAGRAN Im. Sr. JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL Ima. Sra. JOANA MARIA ORTEGA I ALEMANY Im. Sr. JOAN PUIGDOLLERS I FARGAS Im. Sr. JOAQUIM FORN I CHIARIELLO Ima. Sra. TERESA MARIA FANDOS I PAYÀ Ima. Sra. SÒNIA RECASENS I ALSINA Im. Sr. JAUME CIURANA I LLEVADOT Im. Sr. ORIOL PUJOL I FERRUSOLA 92 RELACIÓ DE REGIDORS Eleccions Locals 25 maig 2003 R elació de regidors per partits i coalicions P SC-PM PP Excm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU (alcalde) Im. Sr. ALBERTO FERNÁNDEZ I DÍAZ Im. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Ima. Sra. ÁNGELES ESTELLER I RUEDAS Ima. Sra. MARINA SUBIRATS I MARTORI Im. Sr. JORDI CORNET I SERRA Ima. Sra. NÚRIA CARRERA I COMES Ima. Sra. EMMA BALSEIRO I CARREIRAS Im. Sr. JOSÉ IGNACIO CUERVO I ARGUDÍN Ima. Sra. M. CARIDAD MEJÍAS I SÁNCHEZ Ima. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Im. Sr. XAVIER BASSO I ROVIRALTA Im. Sr. FERRAN MASCARELL I CANALDA Im. Sr. ALBERTO VILLAGRASA I GIL Im. Sr. JORDI HEREU I BOHER Ima. Sra. ASSUMPTA ESCARP I GIBERT ERC-AM Im. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Im. Sr. JORDI PORTABELLA I CALVETE Im. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Im. Sr. JAUME OLIVERAS I MARISTANY Ima. Sra. CATALINA CARRERAS-MOYSI I CARLES-TOLRÀ Ima. Sra. PILAR VALLUGERA I BALAÑÁ Ima. Sra. M. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Im. Sr. XAVIER FLORENSA I CANTONS Im. Sr. CARLES MARTÍ I JUFRESA Im. Sr. RICARD MARTÍNEZ I MONTEAGUDO Ima. Sra. MONTSERRAT BALLARÍN I ESPUÑA ICV-EA-EPM CIU Ima. Sra. IMMACULADA MAYOL I BELTRÁN Im. Sr. XAVIER TRIAS I VIDAL DE LLOBATERA Im. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Im. Sr. JOAN PUIGDOLLERS I FARGAS Im. Sr. RICARD JOSEP GOMÀ I CARMONA Ima. Sra. SÒNIA RECASENS I ALSINA Ima. Sra. ELSA BLASCO I RIERA Im. Sr. JAUME CIURANA I LLEVADOT Im. Sr. IGNASI FINA I SANGLAS Ima. Sra. MAGDALENA ORANICH I SOLAGRAN Im. Sr. JOAQUIM FORN I CHIARIELLO Ima. Sra. JOANA MARIA ORTEGA I ALEMANY Ima. Sra. TERESA MARIA FANDOS I PAYÀ Im. Sr. EDUARD GARCIA I PLANS 93 BARCELONA. 30 ANYS FENT CIUTAT E leccions Locals 27 maig 2007 R elació de regidors per partits i coalicions P SC-PM PP Excm. Sr. JORDI HEREU I BOHER (alcalde) lm. Sr. ALBERTO FERNÁNDEZ I DÍAZ lm. Sr. CARLES MARTÍ I JUFRESA lma. Sra. ÁNGELES ESTELLER I RUEDAS lma. Sra. GEMMA MUMBRÚ I MOLINÉ lm. Sr. JORDI CORNET I SERRA lm. Sr. JORDI WILLIAM CARNES I AYATS lma. Sra. EMMA BALSEIRO I CARREIRAS lma. Sra. ASSUMPTA ESCARP I GIBERT lm. Sr. XAVIER MULLERAS I VINZIA lm. Sr. RAMÓN GARCÍA-BRAGADO I ACÍN lm. Sr. ALBERTO VILLAGRASA I GIL lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ lma. Sra. GLORIA MARTÍN I VIVAS lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS lma. Sra. ITZIAR GONZÁLEZ I VIRÓS ICV-EUIA-EPM lma. Sra. SARA JAURRIETA I GUARNER lma. Sra. IMMACULADA MAYOL I BELTRÁN lma. Sra. MONTSERRAT SÁNCHEZ I YUSTE lm. Sr. RICARD JOSEP GOMÀ I CARMONA lma. Sra. MONTSERRAT BALLARÍN I ESPUÑA lma. Sra. ELSA BLASCO I RIERA lm. Sr. GUILLEM ESPRIU I AVENDAÑO lm. Sr. JOAQUIM MESTRE I GARRIDO lma. Sra. CARMEN ANDRÉS I AÑÓN ERC-AM CIU lm. Sr. JORDI PORTABELLA I CALVETE lm. Sr. XAVIER TRIAS I VIDAL DE LLOBATERA lma. Sra. ESTER CAPELLA I FARRÉ lm.Sr. JOAQUIM FORN I CHIARIELLO lm. Sr. XAVIER FLORENSA I CANTONS lma. Sra. SÒNIA RECASENS I ALSINA lm. Sr. RICARD MARTÍNEZ I MONTEAGUDO lm. Sr. JOAN PUIGDOLLERS I FARGAS lma. Sra. TERESA MARIA FANDOS I PAYÀ lm. Sr. JAUME CIURANA I LLEVADOT lm. Sr. GERARD ARDANUY I MATA lm. Sr. ANTONI VIVES I TOMÀS lma. Sra. MERCÈ HOMS I MOLIST lma. Sra. FRANCINA VILA I VALLS lm. Sr. RAIMON BLASI I NAVARRO lm. Sr. EDUARD GARCIA I PLANS 94