B e n e s t a r  S o c i a l
Marc
Municipal
per a l’Acció
Comunitària
Bases conceptuals
i metodològiques
Marco
Municipal
para la Acción
Comunitaria
Bases conceptuales
y metodológicas
Conèixer
Barcelona

Presentació 5
Part  I
L’acció comunitària: serveis a les persones, ciutadania
activa i convivència
1. Introducció 9
2. Els compromisos del Pla d’Actuació Municipal 2004-2007 10
3. L’acció comunitària: elements d’un marc conceptual
i metodològic de referència 11
3.1 Comunitat i elements que caracteritzen l’acció comunitària       11
3.2 Tipologia d’accions comunitàries 13
3.3 Les accions comunitàries com a processos de transformació       14
3.4 Els processos comunitaris com a construcció de ciutadania        15
3.5 Les fases i el procés d’una acció comunitària 16
Part II
Els Plans de Desenvolupament Comunitari
4. Els Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) 20
4.1 El marc conceptual: què és i qui conforma un PDC 20
4.2 El marc metodològic: com es configura un PDC 23
Parte I

 Presentació
El Programa d’Actuació Municipal 2004-2007 explicita els objectius de l’Ajuntament
en matèria d’acció comunitària en l’àmbit del benestar social i, més en general, dels
serveis a les persones. El Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010 recull i
aprofundeix aquests objectius. La línia estratègica 5 del Pla formula el triple objectiu
de: a) elaborar de forma participativa el Marc Municipal per a l’Acció Comunitària;
b) posar en marxa plans comunitaris als 10 districtes de la ciutat; c) generalitzar de
forma progressiva altres programes d’acció comunitària (Bancs del Temps, Viure i
Conviure, Foment del Voluntariat Social...).
D’altra banda, el Departament de Benestar i Família de la Generalitat, per mitjà de
la Direcció General d’Actuacions Cíviques i Comunitàries, ha elaborat un document
per al desplegament al conjunt del país de Plans de Desenvolupament Comunitari
(PDC).
En compliment dels compromisos adquirits, s’ha intensificat el treball municipal en
matèria d’acció comunitària:
• S’ha elaborat, de forma participativa, el Marc Municipal per a l’Acció Comunitària,
amb la voluntat de dotar d'un marc referencial el conjunt de les dinàmiques
comunitàries que es desenvolupen als territoris i barris de la ciutat.
• L’Ajuntament i la Generalitat han coincidit en la necessitat i la voluntat política
d’enfortir l'acció comunitària en tant que terreny de síntesi i articulació de les
polítiques socials amb pràctiques de ciutadania responsable, civisme i convivència.
Aquesta voluntat s’ha traduït en un enfortiment dels PDC. L’any 2005 Barcelona
ha passat de 6 a 11 PDC, amb el correlatiu increment de recursos humans i
econòmics, cofinançats –al 50%– per la Generalitat i l’Ajuntament.
5

I.
L’acció comunitària:
serveis a les persones,
ciutadania activa
i convivència

 1. Introducció
Barcelona, com la majoria de metròpolis europees, viu una ràpida i profunda transformació
social. La ciutat és avui molt més complexa: multicultural, amb nous usos del temps,
intergeneracional, amb pautes molt diversificades d’inserció en els mercats de treball
i de l’habitatge, amb múltiples models de llar i de família, amb valors i identitats
personals emergents... L’escenari de la vida ciutadana també ha canviat. L’espai públic
és viscut des d’òptiques molt diverses i plurals; els seus usos es van configurant des
de múltiples processos d’implicació personal, grupal, associativa i institucional. L’esce-
nari de la governabilitat urbana incorpora un important nombre de xarxes ciutadanes.
Aquesta realitat complexa motiva l’Ajuntament a revisar i actualitzar les seves polítiques
en relació amb l’acció comunitària a la ciutat de Barcelona, voluntat reflectida en
el Programa d’Actuació Municipal (PAM) del present mandat. L’Ajuntament vol ser
un agent actiu de canvi en les formes del governament urbà; un canvi per enfortir
els processos de planificació i gestió comunitàries. Això implica abordatges integrals
i transversals, des de la proximitat, amb la participació i el protagonisme d’agents i
recursos diversos; amb coresponsabilitat, més que no pas segmentació; amb
interdependències, més que no pas jerarquies; amb lògiques de confluència, més
que no pas monopolis de decisió. Cada vegada més l’Ajuntament de Barcelona vol
operar des d’un sistema relacional de governament, compartit i participatiu, amb
l’objectiu de continuar la transformació dels nostres barris perquè assoleixin uns
nivells més elevats de benestar quotidià.
El Marc Municipal pretén donar cobertura i estructurar accions i pràctiques basades
en metodologies comunitàries, amb valors que tenen a veure amb la transformació i
la construcció de ciutadania. És a dir, amb la millora de la qualitat de vida als barris
i amb formes de treball basades en la proximitat, la quotidianitat, la confiança, la
deliberació, la innovació, la transversalitat i l’articulació de xarxes.
Aquest document pretén, doncs, ser el marc referencial, a escala de ciutat, de les
dinàmiques comunitàries que es desenvolupen als barris i territoris de Barcelona. Ha
estat redactat com a síntesi del treball conceptual previ elaborat des de diferents
instàncies1, i recull les aportacions fetes tant pels tècnics referents d’acció comunitària
dels districtes com per les persones i entitats en el marc del Consell Municipal de
Benestar Social.
1 La intervenció comunitària en el context dels Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona. Sector de
Serveis Personals, 2002; L’acció comunitària en els Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona: Criteris
per a elaborar un marc de referència compartit. Sector de Serveis Personals, 2004; Plans de Desenvolupament
Comunitari. Catalunya, comunitat i civisme. Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya,
2004; Projecte de suport a una estratègia d’acció comunitària als Serveis Socials de Barcelona. (Elaborat
per Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible per encàrrec de la Direcció de Benestar Social).
Sector de Serveis Personals, 2005. 9
 2. Els compromisos del Pla d’Actuació
     Municipal 2004-2007
Objectiu general
Dotar la ciutat d’un marc de referència compartit, tant estratègic com metodològic,
pel que fa a l’acció comunitària com a mecanisme generador de benestar en la vida
quotidiana. Avançar de forma clara en la concreció de plans comunitaris de barri i
en l’activació d’una xarxa d’equipaments de proximitat, on els centres cívics juguin
un paper referencial bàsic.
Objectius específics
• Elaborar de forma participativa un Programa Municipal d’Acció Comunitària en el
context de Serveis Personals que doti l’acció comunitària a Barcelona d’un marc
de referència estratègic, conceptual i metodològic compartit.
• Crear un Servei d’Acció Comunitària, format per un equip de tècnics i tècniques
comunitaris, amb l’objectiu d’impulsar i dinamitzar el desplegament del Programa
Municipal en tots els districtes de la ciutat. S’intentarà, tant com sigui possible,
que aquests equips de tècnics i tècniques siguin un reflex del mosaic cultural i
ètnic de la ciutat.
• Enfortir els plans i processos de desenvolupament comunitari ja existents a la ciutat.
Garantir l’aprovació i posada en marxa d’un mínim de 10 Plans Comunitaris. Els
Plans hauran d’implicar els diferents agents institucionals i associatius del territori
i la xarxa d’equipaments de proximitat. Aquests Plans Comunitaris comptaran amb
un marc de recursos establert i amb fórmules de finançament innovadores i creatives.
Hauran d’incorporar compromisos d’acció concrets, que podran plasmar-se en la
signatura d’Acords i Pactes de Barri.
• Impulsar la creació i la generalització a tots els districtes de programes i projectes
d’interacció comunitària (Bon Veïnatge, Prevenció i Alerta, Intercanvis de Coneixements
i Serveis, Bancs Solidaris i de Temps, entre altres) amb l’objectiu global de potenciar
la innovació, la creativitat social i les bones pràctiques.
• Promoure la creació de xarxes territorials d’acció social que facilitin les connexions
i els intercanvis entre entitats, grups i persones com a marcs comunitaris de foment
de la convivència intercultural, de la resolució de necessitats d’habitatge, de suport
a la dependència, o de viabilitat de projectes familiars emergents, entre altres
possibles objectius.
10
• Elaborar un Mapa d’Equipaments i Serveis de Proximitat com a marc de consolidació
i enfortiment de la xarxa d’acció comunitària (centres cívics, casals de barri, casals
de gent gran, casals i espais infantils i de joves, ludoteques...), en tant que
instruments indispensables de les polítiques territorials d’acció comunitària.
• Potenciar de forma específica la xarxa de centres cívics i la posada en pràctica de
sistemes de millora i innovació permanents d’aquests per tal que constitueixin el
recurs territorial bàsic per als programes d’acció comunitària i contribueixin així
de forma substancial al desenvolupament sociocultural i a potenciar les dinàmi-
ques de cohesió i inclusió socials des d’una perspectiva intergeneracional.
• Impulsar el desenvolupament i l’aplicació de sistemes d’avaluació de procés i de
resultats que permetin valorar l’impacte de les intervencions comunitàries i la seva
sostenibilitat en el temps.
 3. L’acció comunitària: elements d’un marc
     conceptual i metodològic de referència
3.1. Comunitat i elements que caracteritzen l’acció comunitària
La comunitat implica un cert tipus de realitat social en la qual són presents alguns
elements definitoris. Amb voluntat de síntesi, poden destacar-se’n els següents:
• Existència d’un col·lectiu humà al qual es reconeix la capacitat de ser subjecte i
protagonista d’accions i decisions amb voluntat d’incidir en el canvi i la millora de
les condicions de vida de les persones que en formen part.
• Existència, entre les persones que integren el col·lectiu, de consciència de pertinença,
és a dir, d’un cert grau d’integració subjectiva en una identitat comunitària compartida.
• Existència de mecanismes i processos, més o menys formalitzats, d’interacció i
suport social, és a dir, de pautes de vinculació mútua i reciprocitat quotidiana.
• Existència i arrelament a un territori, a un cert espai compartit que articula agents,
instruments i continguts per a l’acció. Un espai físic, una geografia, que incorpora
significacions de pertinença.
En síntesi, l’acció comunitària adquireix sentit quan es desenvolupa a partir d’un
col·lectiu humà que comparteix un espai i una consciència de pertinença que genera
processos de vinculació i suport mutu, i que activa voluntats de protagonisme en la
millora de la seva pròpia realitat.
11
Més enllà d’aquesta primera constatació bàsica, els processos comunitaris es
caracteritzen per projectar-se en una doble dimensió:
• La dimensió substantiva, que opera com a conjunt de criteris rectors de les trans-
formacions comunitàries; i
• La dimensió relacional i metodològica, que opera com a conjunt de pautes de treball.
Els valors de l’acció comunitària es troben tant en la capacitat de generació de canvis
i millores socials, com en les formes de treball i interacció humana que preconitza.
Es tracta de satisfer necessitats i expectatives de qualitat de vida i desenvolupament
humà, sí; però es tracta de fer-ho per mitjà de relacions de respecte, confiança, diàleg,
creativitat o aprenentatge.
Expressat en tres paraules: transformar i construir ciutadania. L’acció comunitària
es justifica en tant que motor de transformació, de canvi tangible cap a territoris i
comunitats més inclusives. I planteja aquests canvis a partir de processos de
protagonisme col·lectiu, de ciutadania activa amb capacitat relacional i constructiva
Cal dir, per concloure aquest apartat, que l’acció comunitària, per tal de posar-se en
marxa i tirar endavant, presenta un doble requisit d’operativitat:
1. La legitimació del procés, fet que implica: a) l’impuls, l’aval i l’aprovació
política; b) el suport directiu i tècnic; i c) l’establiment dels acords i consensos
socials bàsics.
2. La capacitació, tant de les persones professionals com de totes i tots els
agents socials, cosa que implica l’aprenentatge de tècniques i l’activació i
posada en pràctica d’habilitats i capacitats diverses que dotin de solvència
l’acció comunitària en la seva doble perspectiva de forma de treballar i
d’orientació cap a resultats tangibles.
12
3.2. Tipologia d’accions comunitàries
Podem distingir diferents tipus d’accions comunitàries en funció de tres criteris
tipològics:
• L’origen o procés de sorgiment de l’acció comunitària.
• El nombre i el grau d’implicació dels diferents agents en l’acció comunitària.
• L’abast de les transformacions que proposa l’acció comunitària.
Origen de la iniciativa
Accions comunitàries impulsades des del Accions comunitàries amb presència
teixit associatiu o veïnal, on es pacten els institucional en el seu procés d'impuls,
papers a jugar per les institucions i els a partir del qual es van generant espais
serveis públics. d'implicació del teixit associatiu i veïnal.
Nombre i grau d’implicació dels agents
Accions comunitàries promogudes i Accions comunitàries amb una xarxa poc
desenvolupades per una xarxa àmplia extensa d’agents amb graus d’implicació
d’agents amb nivells elevats d’implicació desiguals entre ells. Per exemple, una
per part de tots ells (serveis públics de acció que es desenvolupa des d’un servei
proximitat, ciutadans i ciutadanes, concret del territori amb la col·laboració
moviment associatiu, agents econòmics puntual de la ciutadania.
i comercials...).
Abast de l'acció
Accions comunitàries d’abordatge global: Accions comunitàries amb un eix d’abor-
es parteix, per iniciativa ciutadana o datge concret: la iniciativa ciutadana o
institucional, d’una anàlisi i una visió institucional s’articula a partir d’un eix
global del territori, de caràcter multidi- que esdevé la línia de vertebració de
mensional i multitemàtic. l’acció comunitària. Eix que pot ser
temàtic o bé focalitzar-se en un grup de
població.
13
3.3. Les accions comunitàries com a processos de transformació
En el terreny de la millora de la qualitat de vida, el potencial de transformació cap
a nivells més elevats de cohesió social i benestar quotidià –objectiu estratègic de
qualsevol procés comunitari– depèn de forma molt directa de dues variables:
• La capacitat d’aplicar estratègies i projectes d’acció en múltiples dimensions (socials,
educatius, residencials, urbanístics, culturals, economicolaborals...) des de processos
d’autonomia i participació personal i associativa. És a dir, implicació social amb
voluntat d’actuar per transformar i millorar.
• La capacitat d’articular l’acció per la igualtat amb el  reconeixement de totes les
diferències; de la diversitat expressada i viscuda en positiu, com un valor compartit.
I d’articular aquesta diversitat amb l’establiment de pactes i marcs cívics i
convivencials sòlids.
Capacitat de convivència veïnal
des del reconeixement de les diferències
Baixa Alta
El territori com a espai de control El territori com a espai d’acció
social i de rebuig de la diversitat. social, d’inclusió i benestar, d’arti-
culació de xarxes, d’identitat i de
diferències.
El territori com a espai de tensió El territori com a espai d’indife-
cronificada amb tendència a la rència, persones autònomes però
segmentació i el conflicte. sense vincles ni reciprocitats
comunitàries.
14
Capacitat de transformació
des de la implicació  ciutadana
Baixa Alta
3.4. Els processos comunitaris com a construcció de ciutadania
L’instrumental metodològic, relacional i de formes de treballar de l’acció comunitària
presenta una elevada diversitat i riquesa. Dels elements més clarament vinculats amb
dinàmiques participatives i de construcció de ciutadania activa destaquen els següents:
Autonomia i responsabilitat
Els processos comunitaris requereixen la construcció conjunta de problemes i solucions:
les aportacions individuals esdevenen un component imprescindible. Es tracta
d’incorporar persones amb capacitat d’aportació, des de les seves pròpies subjectivitat,
autonomia i reflexivitat; en definitiva, incentivar actituds de responsabilització personal
tendents a la implicació en el procés comunitari compartit.
Confiança i respecte
Més enllà de les aportacions personals, els processos comunitaris requereixen de la
construcció de vincles i relacions de confiança i reciprocitat, i de reconeixement,
valoració i respecte per les funcions i els rols de les altres persones. La confiança
esdevé un factor clau per tal de generar percepcions i dinàmiques de coresponsabilitat.
Deliberació i transparència
La participació comunitària no sol articular-se a l’entorn de dilemes i dicotomies
simples; la construcció de projectes i alternatives requereix d’una deliberació de
qualitat amb una forta càrrega argumental. I amb el màxim possible de transparència
pel que fa a fluxos d’informació i coneixement.
Conflicte i innovació
En l’acció comunitària, el treball des de pautes cooperatives i la recerca de complicitats
i acords no implica negar l’existència de conflictes ni de desigualtats i asimetries en
les arrels d’aquests. Significa, això sí, l’aposta per la gestió del conflicte des del
diàleg com a principi regulador bàsic; i la consideració de les contradiccions com a
finestres d’oportunitat per a la creativitat i la innovació social.
Complexitat i articulació de xarxes
L’acció comunitària ha de contribuir a superar la tradicional "deconstrucció" dels
problemes des de lògiques sectorials. Ha de tendir a reconèixer el caràcter complex
i multidimensional d’aquests. La construcció de respostes requerirà la confluència
d’agents i l’articulació de xarxes sobre la base d’interdependències. Els processos
comunitaris han de tendir a superar els monopolis i les jerarquies rígides i generar
espais plurals de decisió i aliances per a l’acció partint del reconeixement encreuat
de capacitats i límits.
15
Dinamisme i aprenentatge
Els processos comunitaris impliquen la possibilitat oberta i permanent d’adquisició
d’habilitats i de la conversió d’experiències en aprenentatges. Requereixen de formes
de treball dinàmiques que superin la dicotomia planificació/gestió i que s’encaminin
cap a formes flexibles de revisió de processos i continguts en el marc de visions i
projectes estratègics sòlids.
Proximitat i dinàmiques sostenibles
La metodologia comunitària arrela en la proximitat i en la capacitat de desenvolupament
endogen del territori. Cal partir dels recursos ja existents i de la seva posada en valor
per tal de promoure’n la inclusió i l’adaptació al procés comunitari. Els processos
comunitaris s’han de sostenir en el temps, més enllà de l’aportació conjuntural de
recursos extraordinaris. En aquest sentit, és cabdal partir d’allò que ja existeix i
generar dinàmiques i recursos ben assentats en les capacitats comunitàries de fer-
los sostenibles.
3.5. Les fases i el procés d’una acció comunitària
Les fases de les accions comunitàries depenen molt del seu tipus d’origen, de l’abast
dels seus objectius, de la seva xarxa d’agents i protagonistes. Tanmateix, poden des-
tacar-se alguns elements característics de la seqüència d’una acció comunitària que
es reprodueixen en la majoria d’elles.
Sorgiment i arrencada del procés
Les accions comunitàries poden néixer directament vinculades a un territori i una
xarxa veïnal, a un entorn basat en la continuïtat de les relacions entre agents i la
mútua interdependència. Però poden arrencar també en l’esfera dels serveis públics
de proximitat. En tot cas es crea la possibilitat d’articular un sistema d’agents
associatius i institucionals amb voluntat de compartir, més que no pas de monopolitzar,
decisions sobre diverses temàtiques dins d’un patró organitzatiu flexible i poc
jerarquitzat.
Estudi i diagnòstic participatiu
S’elabora un diagnòstic del territori i del ventall de realitats a millorar i transformar
amb la participació activa de tota la gamma d’agents (representants polítics, entitats
i moviments socials, personal tècnic i professionals dels serveis públics, del comerç i
altres agents econòmics, veïns i veïnes no organitzats). L’objectiu d’aquest diagnòs-
tic és destacar les fortaleses i les febleses del territori i de les temàtiques que seran
objecte de l’acció comunitària.
16
Disseny del projecte d’intervenció
S’elabora conjuntament un projecte d’abordatge global o bé a través d’un eix d’abordatge
concret, que pot ser temàtic (la convivència intercultural, la sostenibilitat...) o centrat
en un col·lectiu de població (les persones grans, els infants i adolescents...). En
aquest moment s’han de definir els objectius a assolir, i un sistema d’indicadors per
tal de facilitar els processos de seguiment i avaluació.
Organització i acció participativa
S’institueixen o es consoliden els equips i grups de gestió i participació necessaris
per al correcte desenvolupament del projecte. S’assignen tasques estratègiques
(disseny, priorització, seguiment i avaluació tant d’acció com d’impacte) i operatives
(comissions o grups de treball en funció de les línies d’acció). Es procura també
potenciar la gestió dels programes per part de les entitats del territori on s’actua.
Seguiment, avaluació i revisió
S’estableix l’espai de seguiment dels objectius i de les accions que es porten a terme.
S’avaluen els resultats d’acord amb els sistemes d’indicadors prèviament establerts.
Finalització
Un cop assolits els objectius definits al projecte, o davant d’un canvi que afecta les
línies estratègiques que el fonamentaven, o arribada la data acordada pels agents del
pla com el final apropiat de la intervenció, es presenta l’informe de gestió (resultats,
impactes, orientacions de futur), es fa el balanç comptable, es resolen els aspectes
financers i legals i es dóna per finalitzat el projecte.
17

II.
Els Plans de
Desenvolupament
Comunitari
 4. Els Plans de
Desenvolupament Comunitari (PDC)
4.1. El marc conceptual: què és i qui conforma un PDC
A. Què és un PDC
En el marc global de l’acció comunitària se situen, com a tipologia concreta, els PDC.
Tot el que s’ha anat desgranant fins ara –elements caracteritzadors, valors, mètodes,
fases...– dels processos comunitaris estableix un marc de referència d’aplicació directa
als PDC. Això no obstant, podem filar més prim i oferir una proposta de definició concreta
i acotada d’un PDC:
“Un procés públic d’acció comunitària, amb una forta dimensió en el terreny educatiu
i dels valors, que a partir d’una visió global persegueix un ventall de transformaci-
ons i millores d’un territori, amb la finalitat d’augmentar la qualitat de vida dels
seus ciutadans i ciutadanes. Un procés on la participació esdevé l’estratègia i l’element
metodològic bàsic per aconseguir els seus objectius.”
Desenvolupem ara aquesta definició:
• Es tracta d’un procés públic en el sentit més profund del terme, és a dir, un procés
que té lloc en l’esfera pública i a l’entorn d’una agenda temàtica de caràcter col·lectiu:
la salut, l’educació, l’atenció social, l’habitatge, l’urbanisme...
• La seva dimensió educativa fa referència a un procés on es treballa el canvi de
valors, en paral·lel i com a mitjà per a l’assoliment dels objectius de millora social.
• Visió global. Els PDC incorporen una dimensió de projecte de barri o de territori,
és a dir, de visió integral i articulada dels processos de transformació i millora
necessaris. L’abordatge concret serà flexible: des d’una actuació integral o a través
d’un eix de transversalitat potent.
• L’espai territorial, normalment el barri, és el marc que articula els PDC. El barri com
a espai de pertinença, de relacions socials de proximitat, de creació de capital social
i relacional comunitari. I el barri també com a espai amb significat polític, rellevant
per a la planificació i la prestació de serveis públics.
20
• Participació. Els PDC són un tipus d’accions comunitàries que promouen una alta
implicació de tots els agents relacionats amb el territori (serveis públics de proximitat,
veïns i veïnes, teixit associatiu, agents econòmics...) així com la possibilitat d’implicació
d’altres agents externs que poden aportar capacitats de reflexió i acció (universitats,
fundacions...).
Es pot afirmar, en síntesi, que els PDC són l’expressió més integrada  articulada de
les accions conformades a partir de principis i metodologies comunitàries. Impliquen
un cert pacte de barri, amb elements de diagnosi i acció compartida, entre els prin-
cipals agents del territori al voltant d’un conjunt de temàtiques clau.
En altres termes, els PDC expressen i cristal·litzen en un territori concret els valors
fonamentals de l’acció comunitària. Els PDC són iniciatives que fixen l’objectiu
d’assolir millores substantives en les condicions de vida dels barris (processos de
transformació); i els PDC són iniciatives que tracten d’enfortir la capacitat d’implicació
social i de convivència veïnal en la diversitat (processos de construcció de ciutadania).
B. Els agents dels PDC
La xarxa d’agents d’un PDC és variable i s’haurà d’anar concretant en cada cas.
Podem destacar, però, el ventall global d’agents cridats a implicar-se en un PDC per
tal que respongui a la filosofia de l’acció comunitària:
• Els serveis municipals de proximitat al barri.
• Els serveis d’altres administracions al territori.
• El teixit associatiu arrelat al barri.
• Les xarxes de suport, ajuda mútua i reciprocitat veïnal.
• La ciutadania, veïns i veïnes no organitzats.
• Els agents de l’activitat econòmica i productiva al territori.
Serveis
municipals
de proximitat
Xarxes al territori Serveis de
de suport, proximitat
d’ajuda mútua d’altres
i reciprocitat adminis-
veïnal tracions
Agents
de l’activitat Teixit
productiva associatiu
i econòmica arrelat al
al territori territoriVeïns, veïnes
i ciutadania
no organitzada
21
Aquest conjunt d’agents poden reagrupar-se en quatre grans tipus:
• Nivells de govern i administració pública.
• Professionals dels serveis públics del territori.
• Ciutadania i comunitat.
• Agents econòmics.
• NIVELLS DE GOVERN I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Governi qui governi, les administracions públiques tenen responsabilitats i competències
al territori. Disposen de recursos econòmics, humans i infraestructurals. Els serveis
públics de proximitat en depenen. Són un agent del procés.
• PROFESSIONALS DELS SERVEIS PÚBLICS DEL TERRITORI
Tenen i aporten formació i experiència en la intervenció des d’àmbits com la salut,
l’educació, l’atenció social, l’urbanisme, la cultura... Coneixen tècnicament la realitat
sobre la qual s’ha d’intervenir, en coneixen l’evolució, els protagonistes, les dinàmiques.
Tenen poder de canvi des de l’atenció directa a les persones. No es pot intervenir en
un territori sense reconèixer-los i incloure’ls en el procés.
• CIUTADANIA I COMUNITAT
Protagonista de la realitat quotidiana del barri, del territori. Coneix com són les coses
i aporta criteris vivencials de canvi. La comunitat és experta en vida quotidiana, i des
d’aquesta perspectiva aporta potencial per construir noves dinàmiques i noves
respostes.
• AGENTS ECONÒMICS
La realitat econòmica del territori és una variable clau per explicar aspectes com la
salut, l’educació, les oportunitats laborals, la gestió del temps, les dinàmiques
familiars..., predominants en aquell territori concret. La centralitat social de l’economia
i dels temps productius i laborals fa que els seus agents directes no puguin restar
al marge dels processos de transformació comunitària.
22
Els canvis i les millores socials no seran de caràcter comunitari (constructores de
ciutadania activa i convivència) si no s’articula la inclusió de tots els agents en el
procés. Això no vol dir que el procés hagi d’aturar-se per esperar la inclusió d’algun
d’aquests agents, ja que també aquesta inclusió és un procés en si mateixa. Però,
en tot cas, qualsevol intervenció social des de la metodologia comunitària ha d’incloure
aquests agents respectant-ne els ritmes i fent compatible el procés amb les seves
pròpies dinàmiques. En molts casos això significarà adaptar el PDC i els seus objectius
als temps i el grau de maduració de la xarxa d’agents. Malgrat tota la flexibilitat
necessària, serà important bastir una estructura organitzativa en la qual cada tipus
d’agent es trobi enquadrat en algun dels nivells d’aquesta. Aquesta estructura haurà
d’aportar elements de solidesa i certesa al procés del Pla.
4.2. El marc metodològic: com es configura un PDC
Els PDC es basen en una metodologia de procés: el propi caminar ens mostra el camí.
No la podem, per tant, emmarcar en un esquema purament lineal. En alguns moments
s’encavalcaran diferents fases del procés; o bé es duran a terme en un o altre ordre
depenent de la realitat social, del punt de partida, o de les capacitats i les voluntats
dels diferents agents implicats.
La construcció de relacions de confiança, la generació de coneixement compartit,
l’avaluació contínua de l’acció, la deliberació per a la reorientació de les accions, són
elements que podrem trobar de forma simultània en major o menor intensitat al llarg
del procés.
Tanmateix, el procés necessita un cert marc metodològic que haurà d’incorporar
necessàriament dos tipus d’espais i temps: a) espais, moments i fases més oberts
que permetin sumar nous agents, noves opinions, nous recursos...; i b) espais i mo-
ments més estables, que permetin sintetitzar, negociar i acordar, construir reptes
compartits, dissenyar accions de forma conjunta, prioritzar i fixar esquemes organitzatius
per tal de poder-les dur a terme.
Destaquem quatre components que configuren l’entramat seqüencial i metodològic
d’un Pla de Desenvolupament Comunitari:
• El diagnòstic comunitari participatiu.
• L’acord per al desenvolupament comunitari.
• Els recursos humans i l’estructura organitzativa.
• Els recursos econòmics i infraestructurals del Pla.
23
• EL DIAGNÒSTIC COMUNITARI PARTICIPATIU
El diagnòstic comunitari, procés i document compartit pels agents implicats –polítics
i polítiques, tècnics i tècniques i ciutadania– configura el millor punt de partida per
a un PDC. Encara que no imprescindible, la diagnosi comunitària esdevé una eina
clau, tant pel document o producte final que s’obté com, sobretot, pel ventall
d’oportunitats relacionals i participatives que s’obren en el seu procés d’elaboració:
• La identificació dels agents presents al territori: el nombre i el tipus d’agents, la
densitat i la intensitat de les seves interaccions, els eixos d’afinitat o de conflicte,
i els espais i els moments clau de trobada en la vida del barri.
• La comunicació i la creació de noves pautes de relació entre la ciutadania, els
serveis de proximitat i les institucions. Si el PDC ha de ser un projecte participatiu,
la diagnosi comunitària pot assentar-ne les bases generant aquells primers espais
de comunicació i intercanvi que posteriorment hauran d’esdevenir espais compartits
per a l’acció.
• La construcció de coneixement de manera compartida sobre la situació de la
comunitat i el territori de referència, síntesi i interpretació el més acordada possible
de les dades i informacions socioeconòmiques i demogràfiques disponibles. La
construcció compartida i pluralista de coneixement permet acordar la definició de
problemes com a pas previ a la negociació de les respostes necessàries.
El diagnòstic comunitari ha de ser un procés a) incloent, amb voluntat de recollir
percepcions i opinions del màxim nombre possible d’agents; i b) fet a partir de criteris
rigorosos i de professionalitat: l’equip que dinamitza i coordina el procés de diagnosi
acumula un capital relacional i de coneixement que, posteriorment, haurà de projectar-
se sobre el desplegament del Pla.
• L’ACORD PER AL DESENVOLUPAMENT COMUNITARI
L’Acord per al Desenvolupament Comunitari és el document polític i contractual que,
signat entre els agents institucionals i associatius implicats en la fase inicial del PDC,
estableix els compromisos de cada part, formula els objectius i fixa els marcs
organitzatius de treball.
• És un document de compromís polític.
• És un document de caràcter contractual.
• És un document de referència tècnica.
• És un document de transparència i control ciutadà.
24
L’Acord és un document polític perquè recull les actuacions acordades, que seran
els eixos de treball de les institucions i entitats participants. Però incorpora una
important dimensió d’instrument de caràcter contractual: els acords esdevenen
vinculants i les parts signants adquireixen l’obligació de desplegar-los. Així, doncs,
queda reforçada la garantia que s’hi destinaran els recursos humans i materials
acordats. Més enllà d’això, l’Acord estableix el marc de referència organitzatiu del
Pla, que després s’haurà d’anar concretant i revisant. Finalment, l’Acord opera com
una eina que permet el seguiment i el control democràtic i ciutadà dels compromisos
i els acords presos.
• ELS RECURSOS HUMANS I L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
Per bé que no existeix un model únic i rígid d’estructurar l’organització d’un Pla
Comunitari, és important assenyalar i fixar els tres nivells d’intervenció presents:
El nivell d’impuls institucional
És un nivell d’integració i diàleg entre la gamma d’agents presents; d’impuls,
dinamització i promoció política del procés; d’establiment de directrius, objectius i
propostes generals; i de seguiment global del Pla.
Aquest nivell s’articula en la Comissió Institucional en tant que espai de treball,
instància que s’haurà de reunir com a mínim un cop l’any, i amb caràcter extraordinari
a sol·licitud de qualsevol de les parts que la conformen.
El nivell de direcció tècnica
És el nivell que impulsa i comanda el procés d’implementació del PDC. Dissenya el
pla de treball anual, en fa el calendari, incorpora propostes de les comissions de
treball, vetlla per la transversalitat i la subsidiarietat, dinamitza la participació social...
Aquest nivell es concreta en la Comissió Tècnica, on es reuneixen els responsables
tècnics de les administracions i els comunitaris, amb participació també de representants
de la xarxa associativa. Es reuneixen amb periodicitat trimestral.
El nivell de gestió operativa
És el nivell on es concreten i es fan tangibles les actuacions i els projectes del Pla
Comunitari. Hi participen el personal tècnic dels serveis públics i els comunitaris o
de procés. Està conformat per comissions de treball i equips de projecte, de naturalesa
variable en funció del mateix avenç del Pla.
25
Quadre resum dels nivells d’intervenció i l’estructura organitzativa
A B C
Impuls institucional Direcció tècnica Gestió operativa
- Teixit associatiu - Representants xarxa d’entitats - Representants
- DGACC (Generalitat) - Tècnic/a DGACC (Generalitat) de la xarxa d’entitats
- Consell de Districte - Referent dels SSPP Districte - Tècnics i tècniques
- Benestar Social (Sector) - Referent Benestar Social dels serveis públics
(Sector) - Tècnic/a
- Tècnic/a comunitari/comunitària
comunitari/comunitària
- Representants
de les Comissions de Treball
i els Equips de Projecte
- Impuls i coordinació - Dissenyar el pla de treball anual - Dur a terme les activitats 
institucional - Fer el calendari del procés programades en el pla
- Decidir les bases - Establir els paràmetres de treball
i els principis rectors i indicadors de control - Coordinar serveis al territori
- Establir fases i recursos - Gestionar els recursos i impulsar els Processos 
a través del Conveni per al del Conveni participatius
Desenvolupament Comunitari - Secretaria tècnica del Pla - Analitzar necessitats
- Aprovar informes de gestió i - Impulsar i dinamitzar i realitats socials
elements correctors, si s’escau, la participació social - Localitzar àrees de millora
a proposta de la Direcció - Supervisió de l’acció i vies d’actuació innovadores
- Valorar l’impacte de l’acció - Proposar elements correctors - Proposar accions
i el nivell de participació - Cercar jaciments de recursos
del Pla - Elaborar documentació
- Orientar la relació amb i informes
els mitjans de comunicació - Gestionar el pla de comunicació
- Vetllar per la transversalitat
de les accions
- Incorporar les propostes
dels equips gestors
- Comissió institucional - Comissió tècnica - Equips de projecte
- Comissions de treball
26
Espais Funcions Agents
• ELS RECURSOS ECONÒMICS I INFRAESTRUCTURALS DEL PLA
Més enllà del conjunt de recursos humans que, de forma exclusiva o compartida, les
administracions públiques vinculen a cada PDC, aquests han de comptar amb:
• recursos econòmics específics,
• recursos infraestructurals.
Pel que fa als recursos econòmics específics, el Govern de la Generalitat, a través
de la Direcció General d’Actuacions Cíviques i Comunitàries, i l’Ajuntament de
Barcelona, a través de cada districte implicat i de la Direcció de Benestar Social del
Sector de Serveis Personals, acorden les aportacions respectives a cada Pla Comunitari.
Aquestes aportacions es fan efectives per mitjà dels canals que cada institució té
establerts. Cada Pla, addicionalment, tindrà la seva pròpia estratègia d’obtenció de
recursos i de diversificació de les fonts de finançament, ja sigui per la via de patrocinis
o bé de subvencions per part d’entitats privades, fundacions o altres agents socials.
Pel que fa als recursos infraestructurals, cal establir les vinculacions necessàries
entre la xarxa d’equipaments públics de proximitat i les necessitats d’espais físics
dels processos d’acció comunitària. Els equipaments públics al servei dels PDC han
d’esdevenir veritables punts de referència, marcs físics que, d’una banda, satisfacin
els requeriments d’espai que comporta l’execució dels programes comunitaris i, de
l’altra, incorporin una certa dimensió simbòlica que identifiqui el procés de transformació
comunitària del barri, no tan sols per al col·lectiu de persones que hi està més
directament vinculat, sinó per al conjunt del teixit associatiu i dels veïns i veïnes del
barri.
27

Presentación ........................................................................................................................ 31
Parte  I
La acción comunitaria: servicios a las personas,
ciudadanía activa y convivencia
1. Introducción............................................................................................................................ 35
2. Los compromisos del Plan de Actuación Municipal 2004-2007 .............. 36
3. La acción comunitaria: elementos de un marco conceptual
y metodológico de referencia ........................................................................................ 37
3.1 Comunidad y elementos que caracterizan a la acción
comunitaria.................................................................................................................. 37
3.2 Tipología de acciones comunitarias ................................................................ 39
3.3 Las acciones comunitarias como procesos de transformación ......... 40
3.4 Los procesos comunitarios como construcción de ciudadanía......... 41
3.5 Las fases y el proceso de una acción comunitaria.................................. 42
Parte II
Los Planes de Desarrollo Comunitario
4. Los Planes de desarrollo Comunitario (PDC)......................................................... 46
4.1 El marco conceptual: qué es y quién conforma un PDC ..................... 46
4.2 El marco metodológico: cómo se configura un PDC .............................. 49
29

Presentación del Informe
El Programa de Actuación Municipal 2004-2007 explicita los objetivos del Ayuntamiento
en materia de acción comunitaria en el ámbito del bienestar social y, más en general,
de los servicios a las personas. El Plan Municipal para la Inclusión Social 2005-2010
recoge y profundiza en estos objetivos. La línea estratégica n.º 5 del Plan formula el
triple objetivo de: a) elaborar de forma participativa el Marco Municipal para la Acción
Comunitaria; b) poner en marcha planes comunitarios en los 10 distritos de la ciudad;
c) generalizar de forma progresiva otros programas de acción comunitaria (Bancos
del Tiempo, Vivir y Convivir, Fomento del Voluntariado Social...).
Por otra parte, el Departamento de Bienestar y Familia de la Generalitat, por medio
de la Dirección General de Actuaciones Cívicas y Comunitarias, ha elaborado el
programa marco Cataluña: civismo y convivencia como contexto general para el
despliegue en el conjunto del país de Planes de Desarrollo Comunitario (PDC).
En cumplimiento de los compromisos adquiridos, se ha intensificado el trabajo
municipal en materia de acción comunitaria:
• Se ha elaborado, de manera participativa, el Marco Municipal para la Acción
Comunitaria, con la voluntad de dotar de un marco referencial al conjunto de las
dinámicas comunitarias que se desarrollan en los territorios y barrios de la ciudad.
• El Ayuntamiento y la Generalitat han coincidido en la necesidad y la voluntad
política de fortalecer la acción comunitaria en tanto que terreno de síntesis y
articulación de las políticas sociales con prácticas de ciudadanía responsable,
civismo y convivencia. Esta voluntad se ha traducido en un fortalecimiento de los
PDC. En 2005, Barcelona ha pasado de 6 a 11 PDC, con el correlativo incremento
de recursos humanos y económicos, cofinanciados –al 50%–  por la Generalitat y
el Ayuntamiento.
31

I.
La acción
comunitaria: servicios
a las personas,
ciudadanía activa
y convivencia

1. Introducción
Barcelona, como la mayoría de las metrópolis europeas, vive una rápida y profunda
transformación social. La ciudad es hoy mucho más compleja: multicultural, con
nuevos usos de los tiempos, intergeneracional, con pautas muy diversificadas de
inserción en los mercados de trabajo y de la vivienda, con múltiples modelos de hogar
y de familia, con valores e identidades personales emergentes... El escenario de la
vida ciudadana también ha cambiado. El espacio público se vive desde ópticas muy
diversas y plurales; sus usos se van configurando desde múltiples procesos de
implicación personal, grupal, asociativa e institucional. El escenario de la gobernabilidad
urbana incorpora un destacado número de redes ciudadanas.
Esta realidad compleja motiva al Ayuntamiento a revisar y actualizar sus políticas en
relación con la acción comunitaria en la ciudad de Barcelona, voluntad reflejada en
el Programa de Actuación Municipal (PAM) del presente mandato. El Ayuntamiento
quiere ser un agente activo de cambio en las formas del gobierno urbano; un cambio
para fortalecer los procesos de planificación y gestión comunitarias. Eso implica
enfoques integrales y transversales, desde la proximidad, con la participación y el
protagonismo de agentes y recursos diversos; con corresponsabilidad, más que con
segmentación; con interdependencias, antes que con jerarquías; con lógicas de
confluencia, más que con monopolios de decisión. Cada vez más, el Ayuntamiento
de Barcelona quiere operar desde un sistema relacional de gobierno, compartido y
participativo, con el objetivo de proseguir con la transformación de nuestros barrios
para que alcancen unos niveles más elevados de bienestar cotidiano.
El Marco Municipal para la Acción Comunitaria pretende dar cobertura y estructurar
acciones y prácticas basadas en metodologías comunitarias, con valores que tienen
que ver con la transformación y la construcción de ciudadanía. Es decir, con la mejora
de la calidad de vida en los barrios y con formas de trabajo basadas en la proximidad,
la cotidianidad, la confianza, la deliberación, la innovación, la transversalidad y la
articulación de redes.
Este documento pretende, pues, ser el marco referencial, en el ámbito de la ciudad,
de las dinámicas comunitarias que se desarrollan en los barrios y territorios de
Barcelona. Ha sido redactado como síntesis del trabajo conceptual previo elaborado
desde diferentes instancias,  y recoge las aportaciones hechas tanto por los técnicos
referentes de acción comunitaria de los distritos como por las personas y entidades
en el marco del Consejo Municipal de Bienestar Social.
1 La intervenció comunitària en el context dels Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona. Sector de
Serveis Personals, 2002; L'acció comunitària en els Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona: Criteris
per a elaborar un marc de referència compartit. Sector de Serveis Personals, 2004; Plans de Desenvolupament
Comunitari. Catalunya, comunitat i civisme. Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya,
2004; Projecte de suport a una estratègia d'acció comunitària als Serveis Socials de Barcelona. (Elaborado
por Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible por encargo de la Direcció de Benestar Social.) 35
Sector de Serveis Personals, 2005.
2. Los compromisos del Plan de Actuación
Municipal 2004-2007
Objetivo general
Dotar a la ciudad de un marco de referencia compartido, tanto estratégico como
metodológico, en lo tocante a la acción comunitaria como mecanismo generador de
bienestar en la vida cotidiana. Avanzar de forma clara en la concreción de planes
comunitarios de barrio y en la activación de una red de equipamientos de proximidad,
en la que los centros cívicos desempeñen un papel de referencia básico.
Objetivos específicos
• Elaborar de forma participativa un Programa Municipal de Acción Comunitaria en
el contexto de Servicios Personales que dote a la acción comunitaria en Barcelona
de un marco de referencia estratégico, conceptual y metodológico compartido.
• Crear un Servicio de Acción Comunitaria, integrado por un equipo de técnicos y
técnicas comunitarios, con el objetivo de impulsar y dinamizar el despliegue del
Programa Municipal en todos los distritos de la ciudad. Se intentará, en la medida
de lo posible, que estos equipos de técnicos y técnicas sean un reflejo del mosaico
cultural y étnico de la ciudad.
• Fortalecer los planes y procesos de desarrollo comunitario ya existentes en la ciudad.
Garantizar la aprobación y puesta en marcha de un mínimo de 10 Planes Comunitarios.
Los Planes tendrán que involucrar a los diferentes agentes institucionales y asociativos
del territorio y a la red de equipamientos de proximidad. Estos Planes Comunitarios
contarán con un marco de recursos establecido y con fórmulas de financiación
innovadoras y creativas. Tendrán que incorporar compromisos de acción concretos,
que podrán plasmarse en la firma de Acuerdos y Pactos de Barrio.
• Impulsar la creación y generalización, en todos los distritos, de programas y proyectos
de interacción comunitaria (Buena Vecindad, Prevención y Alerta, Intercambio de
Conocimientos y Servicios, Bancos Solidarios y de Tiempo, entre otros), con el
objetivo global de potenciar la innovación, la creatividad social y las buenas prácticas.
• Promover la creación de redes territoriales de acción social que faciliten las conexiones
y los intercambios entre entidades, grupos y personas como marcos comunitarios
de fomento de la convivencia intercultural, de la resolución de necesidades en
materia de vivienda, de apoyo a la dependencia o de viabilidad de proyectos
familiares emergentes, entre otros posibles objetivos.
36
• Elaborar un Mapa de Equipamientos y Servicios de Proximidad como marco de
consolidación y fortalecimiento de la red de acción comunitaria (centros cívicos,
casals de barrio, casals de gente de la tercera edad, casals y espacios infantiles y
de jóvenes, ludotecas...), como instrumentos indispensables de las políticas
territoriales de acción comunitaria.
• Potenciar de forma específica la red de centros cívicos y la puesta en práctica de
sistemas de mejora e innovación permanentes de éstos para que constituyan el
recurso territorial básico para los programas de acción comunitaria, y contribuyan
así, de forma sustancial, al desarrollo sociocultural y a potenciar las dinámicas de
cohesión e inclusión sociales desde una perspectiva intergeneracional.
• Impulsar el desarrollo y la aplicación de sistemas de evaluación del proceso y de
los resultados que permitan valorar el impacto de las intervenciones comunitarias
y su sostenibilidad en el tiempo.
3. La acción comunitaria: elementos
de un marco conceptual y metodológico
de referencia
3.1. Comunidad y elementos que caracterizan a la acción
comunitaria
La comunidad implica un cierto tipo de realidad social en la que están presentes
algunos elementos definitorios. Con voluntad de síntesis, pueden destacarse los
siguientes:
• Existencia de un colectivo humano al cual se reconoce la capacidad de ser sujeto
y protagonista de acciones y decisiones con voluntad de incidir en el cambio y la
mejora de las condiciones de vida de las personas que forman parte de él.
• Existencia, entre las personas que integran el colectivo, de conciencia de pertenencia,
es decir, de un cierto grado de integración subjetiva en una identidad comunitaria
compartida.
• Existencia de mecanismos y procesos, más o menos formalizados, de interacción
y apoyo social, esto es, de pautas de vinculación mutua y reciprocidad cotidiana.
• Existencia y arraigo en un territorio, en un cierto espacio compartido que articula
a agentes, instrumentos y contenidos para la acción. Un espacio físico, una geografía,
que incorpora significaciones de pertenencia.
37
En síntesis, la acción comunitaria adquiere pleno sentido cuando se desarrolla a partir
de un colectivo humano que comparte un espacio y una conciencia de pertenencia
que genera procesos de vinculación y apoyo mutuo, y que activa voluntades de
protagonismo en la mejora de su propia realidad.
Más allá de esta primera constatación básica, los procesos comunitarios se caracterizan
por proyectarse en una doble dimensión:
• la dimensión sustantiva, que opera como conjunto de criterios rectores de las
transformaciones comunitarias; y
• la dimensión relacional y metodológica, que opera como conjunto de pautas de
trabajo.
Los valores de la acción comunitaria se encuentran tanto en la capacidad de generación
de cambios y mejoras sociales, como en las formas de trabajo e interacción humana
que preconiza. Se trata de satisfacer necesidades y expectativas de calidad de vida
y desarrollo humano, sí; pero se trata de hacerlo por medio de relaciones de respeto,
confianza, diálogo, creatividad o aprendizaje.
Dicho en tres palabras: transformar y construir ciudadanía. La acción comunitaria se
justifica en tanto que motor de transformación, de cambio tangible hacia territorios
y comunidades más inclusivas. Y plantea estos cambios a partir de procesos de
protagonismo colectivo, de ciudadanía activa con capacidad relacional y constructiva.
Es preciso decir, para concluir este apartado, que la acción comunitaria, para ponerse
en marcha y avanzar, presenta un doble requisito de operatividad:
1. La legitimación del proceso, hecho que implica: a) el impulso, el aval y la
aprobación política; b) el apoyo directivo y técnico; y c) el establecimiento
de los acuerdos y consensos sociales básicos.
2. La capacitación, tanto de los profesionales como de todas y todos los agentes
sociales, cosa que implica el aprendizaje de técnicas y la activación y puesta
en práctica de habilidades y capacidades diversas que doten de solvencia
a la acción comunitaria en su doble perspectiva de la forma de trabajar y de
orientación hacia resultados tangibles.
38
3.2. Tipología de acciones comunitarias
Podemos distinguir diferentes tipos de acciones comunitarias en función de tres
criterios tipológicos:
• El origen o proceso de surgimiento de la acción comunitaria.
• El número y grado de implicación de los diferentes agentes en la acción comunitaria.
• El alcance de las transformaciones que propone la acción comunitaria.
Origen de la iniciativa
Acciones comunitarias impulsadas desde Acciones comunitarias con presencia
el tejido asociativo o vecinal, donde se institucional en su proceso de impulso,
pactan los papeles a desempeñar por las a partir del que se van generando espacios
instituciones y los servicios públicos. de implicación del tejido asociativo y
vecinal.
Número y grado de implicación de los agentes
Acciones comunitarias promovidas y Acciones comunitarias con una red poco
desarrolladas por una red amplia de extensa de agentes con grados de
agentes con niveles elevados de implicación desiguales entre ellos. Por
implicación por parte de todos ellos ejemplo, una acción que se desarrolla
(servicios públicos de proximidad, desde un servicio concreto del territorio
ciudadanos y ciudadanas, movimiento con la colaboración puntual de la
asociativo, agentes económicos y ciudadanía.
comerciales...).
Alcance de la acción
Acciones comunitarias de enfoque global: Acciones comunitarias con un eje de
se parte, por iniciativa ciudadana o insti- enfoque concreto: la iniciativa ciudadana
tucional, de un análisis y una visión global o institucional se articula a partir de un
del territorio, de carácter multidimensio- eje que deviene la línea de vertebración
nal y multitemático. de la acción comunitaria. Es un eje que
puede ser temático, o bien focalizarse en
un grupo de población.
39
3.3. Las acciones comunitarias como procesos
de transformación
En el terreno de la mejora de la calidad de vida, el potencial de transformación hacia
niveles más elevados de cohesión social y bienestar cotidiano –objetivo estratégico
de cualquier proceso comunitario– depende de forma muy directa de dos variables.
• La capacidad de aplicar estrategias y proyectos de acción en múltiples dimensiones
(sociales, educativos, residenciales, urbanísticos, culturales, económico-laborales...)
desde procesos de autonomía y participación personal y asociativa. Es decir,
implicación social con voluntad de actuar para transformar y mejorar.
• La capacidad de articular la acción por la igualdad con el reconocimiento de todas
las diferencias; de la diversidad expresada y vivida en positivo, como un valor
compartido. Y de articular esta diversidad con el establecimiento de pactos y marcos
cívicos y de convivencia sólidos.
Capacidad de convivencia vecinal desde
el reconocBiamjaiento de las diferenciasAlta
El territorio como espacio de El territorio como espacio de
control social y de rechazo de la acción social, de inclusión y
diversidad. bienestar, de articulación de redes,
de identidad y de diferencias.
El territorio como espacio de El territorio como espacio de
tensión cronificada con tendencia indiferencia, personas autónomas
a la segmentación y el conflicto. pero sin vínculos ni reciprocidades
comunitarias.
40
Capacidad de transformación
desde la implicación ciudadana
Baja Alta
3.4. Los procesos comunitarios como construcción
de ciudadanía
El instrumental metodológico, relacional y de formas de trabajar de la acción comunitaria
presenta una elevada diversidad y riqueza. Entre los elementos más claramente
vinculados a dinámicas participativas y de construcción de ciudadanía activa, destacan
los siguientes:
Autonomía y responsabilidad
Los procesos comunitarios requieren la construcción conjunta de problemas y
soluciones: las aportaciones individuales se convierten en un componente imprescindible.
Se trata de incorporar a personas con capacidad de aportación, desde su propia
subjetividad, autonomía y reflexividad; en definitiva, incentivar actitudes de
responsabilización personal tendentes a la implicación en el proceso comunitario
compartido.
Confianza y respeto
Más allá de las aportaciones personales, los procesos comunitarios requieren la
construcción de vínculos y relaciones de confianza y reciprocidad, así como de
reconocimiento, valoración y respeto por las funciones y los roles de las otras personas.
La confianza resulta ser un factor clave para generar percepciones y dinámicas de
corresponsabilidad.
Deliberación y transparencia
La participación comunitaria no suele articularse en torno a dilemas y dicotomías
simples; la construcción de proyectos y alternativas requiere una deliberación de
calidad con una fuerte carga argumental, y con el máximo grado posible de transparencia
en cuanto a flujos de información y conocimiento.
Conflicto e innovación
En la acción comunitaria, el trabajo desde pautas cooperativas y la búsqueda de
complicidades y acuerdos no implica negar la existencia de conflictos ni de desigualdades
y asimetrías en la raíz de éstos. Significa, eso sí, apostar por la gestión del conflicto
desde el diálogo como principio regulador básico, así como la consideración de las
contradicciones como oportunidades que den pie a la creatividad y la innovación
social.
41
Complejidad y articulación de redes
La acción comunitaria debe contribuir a superar la tradicional “deconstrucción” de
los problemas desde lógicas sectoriales. Tiene que tender a reconocer el carácter
complejo y multidimensional de éstos. La construcción de respuestas requerirá la
confluencia de agentes y la articulación de redes sobre la base de interdependencias.
Los procesos comunitarios deben tender a superar los monopolios y las jerarquías
rígidas y generar espacios plurales de decisión y alianzas para la acción partiendo
del reconocimiento mutuo de capacidades y límites.
Dinamismo y aprendizaje
Los procesos comunitarios implican la posibilidad abierta y permanente de adquirir
habilidades y de convertir experiencias en aprendizajes. Requieren formas de trabajo
dinámicas que superen la dicotomía planificación/gestión y que se encaminen hacia
formas flexibles de revisión de los procesos y contenidos en el marco de visiones y
proyectos estratégicos sólidos.
Proximidad y dinámicas sostenibles
La metodología comunitaria arraiga en la proximidad y en la capacidad de desarrollo
endógeno del territorio. Es preciso partir de los recursos ya existentes y de su puesta
en valor para promover su inclusión y adaptación al proceso comunitario. Los procesos
comunitarios se deben mantener en el tiempo, más allá de la aportación coyuntural
de recursos extraordinarios. En este sentido, es crucial partir de aquello que ya existe
y generar dinámicas y recursos bien asentados en las capacidades comunitarias de
lograr que sean sostenibles.
3.5. Las fases y el proceso de una acción comunitaria
Las fases de las acciones comunitarias dependen mucho de su origen, del alcance
de sus objetivos, de su red de agentes y protagonistas. Sin embargo, pueden destacarse
algunos elementos característicos de la secuencia de una acción comunitaria que se
reproducen en la mayoría de ellas.
Surgimiento y activación del proceso
Las acciones comunitarias pueden nacer directamente vinculadas a un territorio y
una red vecinal, a un entorno basado en la continuidad de las relaciones entre agentes
y la mutua interdependencia. Pero pueden arrancar también en la esfera de los
servicios públicos de proximidad. En todo caso, se crea la posibilidad de articular un
sistema de agentes asociativos e institucionales con voluntad de compartir, más que
de monopolizar, decisiones sobre diversas temáticas dentro de un patrón organizativo
flexible y poco jerarquizado.
42
Estudio y diagnóstico participativo
Se elabora un diagnóstico del territorio y del abanico de realidades que hay que
mejorar y transformar con la participación activa de toda la gama de agentes
(representantes políticos, entidades y movimientos sociales, personal técnico y
profesionales de los servicios públicos, del comercio y otros agentes económicos,
vecinos y vecinas no organizados). El objetivo de este diagnóstico es destacar los
puntos fuertes y débiles del territorio y de las temáticas que serán objeto de la acción
comunitaria.
Diseño del proyecto de intervención
Se elabora conjuntamente un proyecto de enfoque global, o bien a través de un eje
de enfoque concreto, que puede ser temático (la convivencia intercultural, la
sostenibilidad...) o centrado en un colectivo de población (las personas mayores, los
niños y adolescentes...). Llegados a este punto, se deben definir los objetivos a
alcanzar, así como un sistema de indicadores para facilitar los procesos de seguimiento
y evaluación.
Organización y acción participativa
Se instituyen o se consolidan los equipos y grupos de gestión y participación necesarios
para el correcto desarrollo del proyecto. Se asignan tareas estratégicas (diseño,
priorización, seguimiento y evaluación tanto de la acción como del impacto) y operativas
(comisiones o grupos de trabajo en función de las líneas de acción). Se procura
también potenciar la gestión de los programas por parte de las entidades del territorio
donde se actúa.
Seguimiento, evaluación y revisión
Se establece el espacio de seguimiento de los objetivos y de las acciones que se
llevan a cabo. Se evalúan los resultados de acuerdo con los sistemas de indicadores
previamente establecidos.
Finalización
Una vez conseguidos los objetivos definidos en el proyecto, o ante un cambio que
afecta a las líneas estratégicas que lo fundamentaban, o llegada la fecha acordada
por los agentes del plan como el final apropiado de la intervención, se presenta el
informe de gestión (resultados, impactos, orientaciones de futuro), se perfila el balance
contable, se resuelven los aspectos financieros y legales, y se da por finalizado el
proyecto.
43

II.
Los Planes de
Desarollo
Comunitario
4. Los Planes de
Desarrollo Comunitario (PDC)
4.1. El marco conceptual: qué es y quién conforma un PDC
A. Qué es un PDC
En el marco global de la acción comunitaria se sitúan, como tipología concreta, los
PDC. Todo cuanto se ha ido desgranando hasta ahora –elementos caracterizadores,
valores, métodos, fases...– de los procesos comunitarios establece un marco de
referencia de aplicación directa a los PDC. Sin embargo, podemos hilar más fino y
ofrecer una propuesta de definición concreta y acotada de un PDC:
“Un proceso público de acción comunitaria, con una fuerte dimensión en el terreno
educativo y de los valores, que a partir de una visión global persigue una serie de
transformaciones y mejoras de un territorio, con la finalidad de aumentar la calidad
de vida de sus ciudadanos y ciudadanas. Un proceso en que la participación constituye
la estrategia y el elemento metodológico básico para conseguir sus objetivos.”
Desarrollamos seguidamente esta definición:
• Se trata de un proceso público en el sentido más profundo del término, es decir,
un proceso que tiene lugar en la esfera pública y en torno a una agenda temática
de carácter colectivo: la salud, la educación, la atención social, la vivienda, el
urbanismo...
• Su dimensión educativa hace referencia a un proceso en el que se trabaja el cambio
de valores, en paralelo y como medio para la consecución de los objetivos de mejora
social.
• Visión global. Los PDC incorporan una dimensión de proyecto de barrio o de territorio,
esto es, de visión integral y articulada de los procesos de transformación y mejora
necesarios. El abordaje concreto será flexible: desde una actuación integral o a
través de un eje de transversalidad potente.
• El espacio territorial, normalmente el barrio, es el marco que articula los PDC. El
barrio como espacio de pertenencia, de relaciones sociales de proximidad, de
creación de capital social y relacional comunitario. Y el barrio también como espacio
con significado político, relevante para la planificación y la prestación de servicios
públicos.
46
• Participación. Los PDC son un tipo de acciones comunitarias que promueven una
alta implicación de todos los agentes relacionados con el territorio (servicios públicos
de proximidad, vecinos y vecinas, tejido asociativo, agentes económicos...), así
como la posibilidad de implicación de otros agentes externos que pueden aportar
capacidades de reflexión y acción (universidades, fundaciones...).
Se puede afirmar, en resumidas cuentas, que los PDC son la expresión más integrada
y articulada de las acciones conformadas a partir de principios y metodologías
comunitarias. Implican un cierto pacto de barrio, con elementos de diagnosis y acción
compartida, entre los principales agentes del territorio en torno a un conjunto de
temáticas clave.
En otros términos, los PDC expresan y cristalizan en un territorio concreto los valores
fundamentales de la acción comunitaria. Los PDC son iniciativas que fijan el objetivo
de alcanzar mejoras sustanciales en las condiciones de vida de los barrios (procesos
de transformación); y los PDC son iniciativas que tratan de fortalecer la capacidad
de implicación social y de convivencia vecinal en la diversidad (procesos de construcción
de ciudadanía).
B. Los agentes de los PDC
La red de agentes de un PDC es variable y se deberá ir concretando en cada caso.
Podemos destacar, no obstante, el abanico global de agentes llamados a implicarse
en un PDC para que responda a la filosofía de la acción comunitaria:
• Los servicios municipales de proximidad al barrio.
• Los servicios de otras administraciones en el territorio.
• El tejido asociativo asentado en el barrio.
• Las redes de apoyo, ayuda mutua y reciprocidad vecinal.
• La ciudadanía, vecinos y vecinas no organizados.
• Los agentes de la actividad económica y productiva en el territorio.
Servicios
municipales
de
Redes proximidad Servicios
de apoyo, de en el territorio de proximidad
ayuda mutua de otras
y reciprocidad administra-
vecinal ciones
Agentes
de la actividad Tejido
productiva y asociativo
económica asentado en
en el territorio Vecinos, el territorio
vecinas y
ciudadanía
no organizada
47
Este conjunto de agentes pueden reagruparse en cuatro grandes tipos:
• Niveles de gobierno y administración pública.
• Profesionales de los servicios públicos del territorio.
• Ciudadanía y comunidad.
• Agentes económicos.
• ADMINISTRACIONES PÚBLICAS
Gobierne quien gobierne, las administraciones públicas tienen responsabilidades y
competencias en el territorio. Disponen de recursos económicos, humanos e
infraestructurales. Los servicios públicos de proximidad dependen de ellas. Son un
agente del proceso.
• PROFESIONALES DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS
Tienen y aportan formación y experiencia en la intervención desde ámbitos como la
salud, la educación, la atención social, el urbanismo, la cultura... Conocen técnicamente
la realidad sobre la que se tiene que intervenir, conocen su evolución, sus protagonistas,
sus dinámicas. Tienen poder de cambio desde la atención directa a las personas. No
se puede intervenir en un territorio sin reconocerlos e incluirlos en el proceso.
• CIUDADANÍA Y COMUNIDAD
Protagoniza la realidad cotidiana del barrio, del territorio. Sabe cómo son las cosas
y aporta criterios vivenciales de cambio. La comunidad es experta en vida cotidiana,
y desde esta perspectiva aporta potencial para construir nuevas dinámicas y nuevas
respuestas.
• AGENTES DE LA ACTIVIDAD ECONÓMICA
La realidad económica del territorio es una variable clave para explicar aspectos como
la salud, la educación, las oportunidades laborales, la gestión del tiempo, las dinámicas
familiares, etc. predominantes en aquel territorio concreto. La centralidad social de
la economía y de los tiempos productivos y laborales hace que sus agentes directos
no puedan quedar al margen de los procesos de transformación comunitaria.
48
Los cambios y mejoras sociales no tendrán un carácter comunitario (constructoras
de ciudadanía activa y convivencia) si no se articula la inclusión de todos los agentes
en el proceso. Eso no quiere decir que el proceso tenga que detenerse para aguardar
la inclusión de alguno de estos agentes, ya que también esta inclusión es en sí misma
un proceso. Pero, en todo caso, cualquier intervención social desde la metodología
comunitaria tiene que incluir a estos agentes respetando sus ritmos y haciendo
compatible el proceso con sus propias dinámicas. En muchos casos eso significará
adaptar el PDC y sus objetivos a los tiempos y el grado de maduración de la red de
agentes. Pese a toda la flexibilidad necesaria, será importante construir una estructura
organizativa en la que cada tipo de agente se encuentre encuadrado en alguno de
los niveles de ésta. Esta estructura tendrá que aportar elementos de solidez y
certidumbre al proceso del Plan.
4.2. El marco metodológico: cómo se configura un PDC
Los PDC se basan en una metodología de proceso: el propio caminar nos muestra el
camino. Por tanto, no la podemos enmarcar en un esquema puramente lineal. En
algunos momentos se solaparán diferentes fases del proceso; o bien se llevarán a
cabo en uno u otro orden en función de la realidad social, del punto de partida, o
de las capacidades y las voluntades de los diferentes agentes implicados.
La construcción de relaciones de confianza, la generación de conocimiento compartido,
la evaluación continua de la acción, la deliberación para la reorientación de las
acciones, son elementos que podremos encontrar de forma simultánea, en mayor o
menor intensidad, a lo largo del proceso.
No obstante, el proceso requiere un cierto marco metodológico que deberá incorporar
necesariamente dos tipos de espacios y tiempos: a) espacios, momentos y fases más
abiertos que permitan sumar nuevos agentes, nuevas opiniones, nuevos recursos...;
y b) espacios y momentos más estables, que permitan sintetizar, negociar y acordar,
plantear retos compartidos, diseñar acciones de forma conjunta, priorizar y fijar
esquemas organizativos para poder llevarlas a cabo.
Destacamos cuatro componentes que configuran el entramado secuencial y metodológico
de un Plan de Desarrollo Comunitario:
• El diagnóstico comunitario participativo.
• El acuerdo para el desarrollo comunitario.
• Los recursos humanos y la estructura organizativa.
• Los recursos económicos e infraestructurales del Plan.
49
• EL DIAGNÓSTICO COMUNITARIO PARTICIPATIVO
El diagnóstico comunitario, proceso y documento compartido por los agentes implicados
–políticos y políticas, técnicos y técnicas, y ciudadanía–  constituye el mejor punto
de partida para un PDC. Aunque no es imprescindible, la diagnosis comunitaria resulta
ser una herramienta clave, tanto por el documento o producto final que se obtiene
como, sobre todo, por el abanico de oportunidades relacionales y participativas que
se abre en su proceso de elaboración:
• La identificación de los agentes presentes en el territorio: el número y tipo de
agentes, la densidad y la intensidad de sus interacciones, los ejes de afinidad o
de conflicto, y los espacios y los momentos clave de encuentro en la vida del barrio.
• La comunicación y la creación de nuevas pautas de relación entre la ciudadanía,
los servicios de proximidad y las instituciones. Si el PDC debe ser un proyecto
participativo, la diagnosis comunitaria puede asentar sus bases generando los
primeros espacios de comunicación e intercambio que, posteriormente, habrán de
convertirse en espacios compartidos para la acción.
• La construcción compartida de conocimiento sobre la situación de la comunidad
y el territorio de referencia, síntesis e interpretación lo más consensuada posible
de los datos e informaciones socioeconómicos y demográficos disponibles. La
construcción compartida y pluralista de conocimiento permite consensuar la
definición de los problemas como paso previo a la negociación de las respuestas
necesarias.
El diagnóstico comunitario debe ser un proceso a) inclusivo, con voluntad de recoger
percepciones y opiniones del mayor número posible de agentes; y b) elaborado a partir
de criterios rigurosos y de profesionalidad: el equipo que dinamiza y coordina el
proceso de diagnosis acumula un capital relacional y de conocimiento que,
posteriormente, deberá proyectarse sobre el despliegue del Plan.
• EL ACUERDO PARA EL DESARROLLO COMUNITARIO
El Acuerdo para el Desarrollo Comunitario es el documento político y contractual que,
firmado entre los agentes institucionales y asociativos implicados en la fase inicial
del PDC, establece los compromisos de cada parte, formula los objetivos y fija los
marcos organizativos de trabajo.
• Es un documento de compromiso político.
• Es un documento de carácter contractual.
• Es un documento de referencia técnica.
50 • Es un documento de transparencia y control ciudadano.
El Acuerdo es un documento político porque recoge las actuaciones acordadas, que
serán los ejes de trabajo de las instituciones y entidades participantes. Pero incorpora
una importante dimensión de instrumento de carácter contractual: los acuerdos se
vuelven vinculantes y las partes firmantes adquieren la obligación de desplegarlos.
Así pues, queda plenamente garantizado que se le destinarán los recursos humanos
y materiales acordados. Más allá de eso, el Acuerdo establece el marco de referencia
organizativo del Plan, que después se deberá ir concretando y revisando. Finalmente,
el Acuerdo opera como una herramienta que permite el seguimiento y el control
democrático y ciudadano de los compromisos y acuerdos tomados.
• LOS RECURSOS HUMANOS Y LA ESTRUCTURA ORGANIZATIVA
Si bien no existe un modelo único y rígido de estructurar la organización de un Plan
Comunitario, es importante señalar y fijar los tres niveles de intervención presentes.
El nivel de impulso institucional
Es un nivel de integración y diálogo entre la serie de agentes presentes; de impulso,
dinamización y promoción política del proceso; de establecimiento de directrices,
objetivos y propuestas generales; y de seguimiento global del Plan.
Este nivel se articula en la Comisión Institucional en tanto que espacio de trabajo,
instancia que se deberá reunir como mínimo una vez al año, y con carácter extraordinario
a solicitud de cualquiera de las partes que la conforman.
El nivel de dirección técnica
Es el nivel que impulsa y dirige el proceso de puesta en práctica del PDC. Diseña el
plan de trabajo anual, elabora el calendario, incorpora propuestas de las comisiones
de trabajo, vela por la transversalidad y la subsidiariedad, dinamiza la participación
social...
Este nivel se concreta en la Comisión Técnica, en la que se reúnen los responsables
técnicos de las administraciones y los comunitarios, con participación también de
representantes de la red asociativa. Se reúnen con una periodicidad trimestral.
El nivel de gestión operativa
Es el nivel en el que se concretan y se hacen tangibles las actuaciones y los proyectos
del Plan Comunitario. Participan en él el personal técnico de los servicios públicos
y los comunitarios o de proceso. Está integrado por comisiones de trabajo y equipos
de proyecto, de naturaleza variable en función del mismo avance del Plan.
51
Cuadro resumen de los niveles de intervención y de la estructura organizativa
A B C
Impulso institucional Dirección técnica Gestión operativa
- Tejido asociativo - Representantes red de - Representantes de la red de
- DGACC (Generalitat) entidades. entidades
- Consejo de Distrito - Técnico/a DGACC (Generalitat) - Técnicos y técnicas de los
- Bienestar Social (Sector) - Referente de los SSPP. Distrito servicios públicos
- Referente Bienestar Social - Técnico/a
(Sector) comunitario/comunitaria
- Técnico/a
comunitario/comunitaria
- Representantes de las
Comisiones de Trabajo y los
Equipos de Proyecto
- Impulso y coordinación - Diseñar el plan de trabajo anual - Llevar a cabo las actividades
institucional - Elaborar el calendario del programadas en el plan de
- Decidir las bases y los proceso trabajo
principios rectores - Establecer los parámetros e - Coordinar servicios en el
- Establecer fases y recursos a indicadores de control territorio e impulsar los
través del Convenio para el - Gestionar los recursos del procesos participativos
Desarrollo Comunitario Convenio - Analizar necesidades y
- Aprobar informes de gestión - Secretaría técnica del Plan realidades sociales
y elementos correctores, si - Impulsar y dinamizar la - Localizar áreas de mejora y vías
procede, a propuesta de la participación social de actuación innovadoras
Dirección - Supervisión de la acción - Proponer acciones
- Valorar el impacto de la acción - Proponer elementos correctores
y el nivel de participación del - Buscar yacimientos de recursos
Plan - Elaborar documentación e
- Orientar la relación con los informes
medios de comunicación - Gestionar el plan de
comunicación
- Velar por la transversalidad de
las acciones
- Incorporar las propuestas de
los equipos gestores
- Comisión institucional - Comisión técnica - Equipos de proyecto
- Comisiones de trabajo
52
Espacios Funciones Agentes
• LOS RECURSOS ECONÓMICOS E INFRAESTRUCTURAS
Más allá del conjunto de recursos humanos que, de forma exclusiva o compartida,
las administraciones públicas vinculan a cada PDC, éstos deben contar con:
• recursos económicos específicos,
• recursos infraestructurales.
En cuanto a los recursos económicos específicos, el Gobierno de la Generalitat, a
través de la Dirección General de Actuaciones Cívicas y Comunitarias, y el Ayuntamiento
de Barcelona, a través de cada distrito implicado y de la Dirección de Bienestar Social
del Sector de Servicios Personales, acuerdan las aportaciones respectivas a cada Plan
Comunitario. Estas aportaciones se hacen efectivas por medio de los canales que
cada institución tiene establecidos. Cada Plan, adicionalmente, tendrá su propia
estrategia de obtención de recursos y de diversificación de las fuentes de financiación,
ya sea por medio de patrocinios, o bien de subvenciones por parte de entidades
privadas, fundaciones u otros agentes sociales.
En cuanto a los recursos infraestructurales, es preciso establecer las vinculaciones
necesarias entre la red de equipamientos públicos de proximidad y las necesidades
de espacios físicos de los procesos de acción comunitaria. Los equipamientos públicos
al servicio de los PDC deben convertirse en verdaderos puntos de referencia, marcos
físicos que, por una parte, satisfagan los requerimientos de espacio que comporta
la ejecución de los programas comunitarios y, por otra, incorporen una cierta dimensión
simbólica que identifique el proceso de transformación comunitaria del barrio, no
sólo para el colectivo de personas que está más directamente vinculado a él, sino
para el conjunto del tejido asociativo y de los vecinos y vecinas del barrio.
53
Consell Editorial de l’Ajuntament de Barcelona
Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Victor Gimeno, Màrius Rubert,
Joan Conde, M. Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo
Marc Municipal per a l’Acció Comunitària
Bases conceptuals i metodològiques
Document presentat i informat per la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
4 d’octubre de 2005
© Ajuntament de Barcelona
Edició: Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Benestar Social
Disseny gràfic: La Factoria dels Anuncis
Assessorament lingüístic i traducció: Polyglota, SL
Impressió:
DL
Imprès en paper ecològic
www.bcn.cat/publicacions
Consejo Editorial del Ayuntamiento de Barcelona
Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Victor Gimeno, Màrius Rubert,
Joan Conde, M. Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo
Marco Municipal para la Acción Comunitaria
Bases conceptuales y metodologicas
Documento presentado e informado por la Comisión de Cultura, Educación y Bienestar Social
4 de Octubre de 2005
© Ayuntamiento de Barcelona
Edición: Ayuntamiento de Barcelona. Concejalía de Bienestar Social
Diseño gráfico: La Factoria dels Anuncis
Asesorament lingüístico y traducción: Polyglota, SL
Impresión:
DL
Impreso en papel ecológico
www.bcn.cat/publicacions