Memòria de Gestió 1998-2002
at
Ajuntament de Barcelona Via Pública
Ajuntament de Barcelona - març 2003 Edició i coordinació: Impulsat pel Comissionat del Pacte per la Mobilitat de Barcelona
Sector de Via Pública Departament de Comunicació i Qualitat de Via Pública. Impressió: Lito-stamp I.G. S.A.
Secretaria Tècnica del Pacte per la Mobilitat. Disseny: Temas
Fotografia: Pere Selva i Oriol Campuzano
Dipòsit Legal: B-17.123 - 2003
01
Memòria de Gest ió 1998-2002
Introducció
Moure'ns més però sense malmetre l'entorn. Créixer més però garantint la qualitat de vida
urbana d'ara, i la del futur. Aquest és el dilema - aparentment irresoluble - que afronten les
grans ciutats metropolitanes. A Barcelona, on l'ús del territori i les necessitats de mobilitat són
intensives i creixents, aquest dilema entre mobilitat (creixement econòmic, per tant)  i qualitat
de vida, és encara més evident.
Només un acord entre tots els actors i usuaris de la mobilitat per compartir aquest espai comú
però finit, ha permès avançar cap a una mobilitat més sostenible a Barcelona.
La signatura del Pacte per la Mobilitat el juliol de 1998 va ser, en aquest sentit, un èxit de la
ciutat i per a la ciutat. Va funcionar, una vegada més, l'esperit de col·laboració i d'entesa entre
el govern local i els actors socials i econòmics a l'hora de consensuar un aspecte bàsic del
model de ciutat, com ho és la Mobilitat.
A banda de ser un exemple pioner de participació i consens, el Pacte per la Mobilitat ha permès
abordar amb mesures tangibles el creixement de la mobilitat i de l'ús del vehicle privat, sense
comprometre, però, un creixement econòmic que en aquests darrers cinc anys ha estat del
4%. El decàleg del Pacte, desenvolupat en mesures d'actuació, ha generat un inici de canvi
de tendència, passant del risc de congestió total a garantir una fluïdesa del trànsit - tant a
l'interior de la ciutat com als accessos - més que acceptable.
L'augment d'oferta de transport públic, l'increment d'espai per a ús dels vianants i dels ciclistes,
la reducció de l'aparcament lliure en superfície, la regulació de la càrrega i la descàrrega,
l'aplicació de les noves tecnologies a la gestió del trànsit i l'aposta per reforçar la disciplina
viària són polítiques que, en el marc del Pacte per la Mobilitat, hem portat a terme amb
fermesa durant aquests darrers anys. El resultat és que avui estem molt més a prop que fa cinc
anys de l'objectiu últim del Pacte: aconseguir una mobilitat més sostenible - més pacífica, més
raonable - i compatible amb el creixement econòmic de la ciutat.
Una de les premises més consensuades del Pacte per la Mobilitat va ser que no fos només una
declaració de bones intencions. Tanmateix, l'activitat dels grups de treball, la freqüència de
les sessions infomatives i plenàries i la capacitat de generar noves iniciatives demostren que
el Pacte és un instrument viu i útil per a la gestió conjunta de la Mobilitat. Cinc anys de Pacte
per la Mobilitat han donat, doncs, per fer molta feina en comú entre l'Ajuntament i els signants.
S'ha avançat molt, i ho continuarem fent amb el mateix objectiu comú: una Barcelona per a
moure's-hi bé i viure-hi millor.
Joan Clos
02
03
Memòria de Gest ió 1998-2002
Índex
1. Una gestió participativa de la mobilitat a la ciutat de Barcelona:
els orígens del Pacte. pàg. 04
2. El Pacte per la Mobilitat de Barcelona:
objectius, estructura i funcionament. pàg. 06
3. Memòria de les activitats 1998-2002. pàg. 13
1. Activitats dels grups de treball. pàg. 13
2. Sessions del Pacte. pàg. 46
3. El Premi del Pacte per la Mobilitat de Barcelona. pàg. 48
4. Les publicacions. pàg. 49
5. Web municipal «Moure’s per Barcelona». pàg. 50
6. Cicle de conferències «La mobilitat a les grans ciutats». pàg. 51
7. Relacions externes: la difusió del model del Pacte per la Mobilitat. pàg. 53
4. EPÍLEG. El futur del Pacte per la Mobilitat de Barcelona. pàg. 55
5. Directori de membres signants del Pacte. pàg. 59
04
1. Una gestió participativa de la mobilitat a la
ciutat de Barcelona: els orígens del pacte
La circulació en una gran ciutat com Barcelona és un aspecte complex, a causa de l'alt nombre
de gent involucrada, i a la vegada té un impacte decisiu en la qualitat de vida dels ciutadans.
Aquestes premisses han estat molt presents en la gestió de la mobilitat que ha dut a terme
l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta manera, la història del Pacte per la Mobilitat parteix de
la voluntat municipal de disposar de fòrums de trobada i debat en els quals s'escoltin tots els
sectors implicats.
Els orígens del Pacte es remunten, doncs, a l'any 1983, amb la creació del Consell Consultiu
de Circulació. Aquest organisme va aplegar les entitats i les associacions representatives dels
diferents sectors que incideixen en la circulació i el transport de la ciutat. El Consell tenia
encomanades les funcions següents:
• Actuar com a òrgan de caràcter consultiu de l'aleshores
Àrea de Transports i Circulació de l'Ajuntament.
• Estudiar els assumptes encomanats per l'Àrea i emetre'n informes.
• Promoure l'estudi, el debat i la difusió d'iniciatives relatives a la
circulació i la seguretat vial.
Es tractava, doncs, d'un organisme eminentment consultiu, d'anàlisi i estudi dels diferents
aspectes de la circulació. L'any 1989 es va fer un pas més en la voluntat d'impulsar la participació
d'associacions i entitats ciutadanes en la gestió del trànsit; naixia el Consell Municipal de
Circulació i Seguretat Viària, que heretava el bagatge del Consell Consultiu però amb atribucions
ampliades, una nova normativa de funcionament i la incorporació de nous membres.
05
Memòria de Gest ió 1998-2002
Aquest pas vers la participació ciutadana va ser avalat per la Llei municipal i de règim local
de Catalunya (8/1987), que reconeix la capacitat dels consistoris de crear òrgans de participació
ciutadana com a complement de l'organització municipal (article 46.2). A aquests òrgans els
corresponen les funcions següents (article 60):
A. Formular propostes per resoldre els problemes administratius
que els afecten.
B. Emetre informes, amb iniciativa pròpia o de l'Ajuntament,
sobre matèries de competència municipal.
C. Emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb
el funcionament dels serveis i els organismes públics municipals.
L'any 1993, el Consell canviava de denominació i passava a ser «de Circulació, Disciplina i
Seguretat Viària». Aquesta etapa, que es va estendre fins a l'any 1998 -quan se signa el Pacte
per la Mobilitat-, es va caracteritzar pels treballs d'estudi i elaboració de propostes, com ara
l'establiment del permís de conduir per punts o la possible retirada per part de l'alcaldia del
permís de conduir. Dues propostes que l'Ajuntament ha assumit com a pròpies, però que
encara no han trobat el lloc on puguin encaixar d'una manera legal.
06
2. El Pacte per la Mobilitat de Barcelona:
objectius, estructura i funcionament
La signatura del Pacte per la Mobilitat va significar la culminació del procés de participació
de les diferents entitats i associacions implicades en la millora de la mobilitat a la ciutat. Després
de tretze anys de funcionament dels successius consells municipals, el Pacte representa l'inici
d'una nova etapa basada en el compromís comú a l'entorn de deu objectius. Es tracta, doncs,
de la voluntat expressa de fixar uns criteris comuns sobre el model de mobilitat i consensuar
les accions que s'han de dur a terme per tal d'assolir-lo.
L'alcalde Joan Clos va manifestar, a finals del 1997, la necessitat d'un pacte per la mobilitat
que obligui «a pensar com ens movem i a reeditar constantment els pactes entre els vianants
i els que utilitzen el carrer». (1) La primera reunió sobre el Pacte va tenir lloc al Palau Reial el
9 de febrer de 1998. En aquella trobada es va posar de manifest la necessitat d'un acord que
comprometés els diferents actors que hi estan implicats i que defensen interessos a vegades
no coincidents i, fins i tot, contradictoris.
1. Joan Clos (1998), Balanç de la ciutat 1997. Projectant el futur. Ajuntament de Barcelona.
07
Memòria de Gest ió 1998-2002
Finalment, el 22 de juliol d'aquell mateix any, es va signar, al Saló de Cent de l'Ajuntament,
el Pacte per la Mobilitat en presència de Joan Clos, alcalde de la ciutat, i dels regidors responsables
Carme San Miguel i Francesc Narváez; el van subscriure trenta-set entitats i cinc experts del
sector que formaven part del Consell de Circulació, des de llavors s'han afegit setze entitats
més en el període 1998-2002. El procediment d'adhesió es formalitza mitjançant un escrit
signat pel president de l'entitat, amb la declaració expressa de compartir els deu objectius del
Pacte i la voluntat de col·laborar en el seu desenvolupament.
De la mateixa manera, hi ha tot un seguit d'empreses i institucions del sector públic que per
la seva activitat tenen una responsabilitat, un protagonisme i una incidència molt importants
en la mobilitat de la ciutat; és per això que assisteixen a les activitats del Pacte en qualitat
d'entitats convidades.
08
Els deu objectius del Pacte
per la Mobilitat
1. Aconseguir un transport col·lectiu de qualitat i integrat.
2. Mantenir les velocitats de recorregut i millorar
la velocitat del transport públic de superficie.
3. Augmentar la superficie i qualitat de la xarxa viària
dedicada als vianants.
4. Augmentar el nombre de places d’aparcament i
millorar-ne la qualitat.
5. Millorar la informació i la formació de la ciutadania,
i la senyalització de la via pública.
6. Aconseguir una normativa legal adequada a la
mobilitat de la ciutat de Barcelona.
7. Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris
i usuàries dels diferents modes de transport.
8. Promoure l’ús de carburants menys contaminants i el
control de la contaminació i el soroll causats pel trànsit.
9. Fomentar l’ús de la bicicleta com a mode habitual
de transport.
10. Aconseguir una distribució urbana de mercaderies
i productes àgil i ordenada.
09
Memòria de Gest ió 1998-2002
10
L'estructura primigènia del Pacte incloïa una sessió plenària extraordinària anual presidida per
l'alcalde de la ciutat i dues sessions plenàries, una per semestre. A partir d'aquests òrgans de
caire més institucional, el Pacte funciona amb les sessions monogràfiques i els grups de treball.
Les primeres són les sessions informatives per presentar algun tema d'especial interès o actualitat
relacionat amb la mobilitat i a les quals assisteixen tots els membres del Pacte.
Per la seva banda, els grups de treball són reunions de consulta i participació dels membres,
agrupades per temes sectorials i objectius. Actualment, existeixen els grups de treball següents:
A. Ordenació i Ús de l'Espai Viari. Tracta els temes relacionats amb la distribució de l'espai
viari per als diferents tipus de desplaçament i en consideració de les diferents demandes
(circulació, aparcament, carril bus, carril bici, vianants, etc.). De la mateixa manera, aborda
els temes relatius a la gestió de la circulació a la ciutat.
B. Seguretat i Disciplina Viària. Analitza la sinistralitat, els plans de seguretat i l'educació viària,
el respecte entre els usuaris i les usuàries dels diferents mitjans de transport i, també, els
aspectes legals i operatius per millorar la disciplina viària.
C. Informació i Comunicació. Treballa aspectes de senyalització informativa a la via pública,
la informació a l'usuari a través de les noves tecnologies, actuacions pedagògiques,
publicacions i campanyes de comunicació.
D Distribució de Mercaderies. Tracta de l'anàlisi i l'evolució de la distribució de mercaderies,
dels problemes que planteja i les seves possibles solucions i de l'ordenació de les operacions
de càrrega i descàrrega a la via pública.
11
Memòria de Gest ió 1998-2002
E. Comissió Cívica de la Bicicleta. Estudia els temes relacionats amb les infraestructures i la
senyalització dels carrils bici, l'aparcament de les bicicletes i les actuacions per a la seva
promoció com a tipus de desplaçament habitual a la ciutat.
F. Motos i Ciclomotors. Analitza l'evolució de les motocicletes com a tipus de desplaçament
a la ciutat i estudia la millora de la convivència amb la resta de tipus de desplaçament, ja
que la presència de motos i ciclomotors a la ciutat és prou important.
G. Dia Europeu sense Cotxes. Coordina l'organització del Dia Europeu sense Cotxes, la Setmana
de la Mobilitat Sostenible i Segura i, també, de les activitats que generen aquests dos
esdeveniments.
L'any 2001, l'alcalde nomenà un comissionat pel Pacte que té com a objectiu principal dirigir
i impulsar l'activitat global del Pacte, amb la coordinació de les activitats i el suport administratiu
i de gestió necessari per al seu bon funcionament, a través de la secretaria del Pacte.
Sessió plenària extraordinària
Se celebra anualment, és presidida per l’alcalde de la ciutat i hi assisteixen tots els membres
del Pacte. Es presenta la memòria anual de Gestió i l’informe sobre l’evolució de la mobilitat
a la ciutat i el seguiment de cada un dels deu objectius.
Sessions plenàries Comissionat pel Pacte
Tenen una periocitat semestral i serveixen Nomenat per l’alcalde, té com a funcions
per donar compte dels temes i els acords la direcció i l’impuls del conjunt
presos pels diferents grups de treball. d’actuacions, com també la coordinació
dels diferents grups de treball.
Secretaria del Pacte
Grups Sessions Funcions d’arxiu, registre, gestió
de treball monogràfiques econòmica, convocatòries, etc.
12
Grup de treball Ordenació
i Ús de l’Espai Viari
• ACET Associació Catalana d’Empreses de Transports de Mercaderies
• ANESDOR Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas
• Barcelona Camina
• CCOO Barcelonès
• Consell de Gremis de Comerç i Serveis de Barcelona
• Defensa del Motociclista
• FAVB Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
• FECAV Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers
• Federació de Transports, Comunicació i Mar – UGT Catalunya
• FCC Federació Catalana de Ciclisme
• Gremi de Garatges
• Gremi Provincial de Transport i Maquinària de Construcció
i Obres Públiques
• Grup municipal CiU Convergència i Unió
• Grup municipal ERC+EV Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds
• Grup municipal  ICV Iniciativa per Catalunya-Verds
• Institut Metropolità del Taxi
• PTP Associació per a la Promoció del Transport Públic
• RACC Reial Automòbil Club de Catalunya
• SMASSA Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA
• STAC Sindicat del Taxi de Catalunya
• TMB Transports Metropolitans de Barcelona
• TRANSPRIME Associació Espanyola d’Empreses de Transport Privat
de Mercaderies
• UPTC Unió de Petits Transportistes de Catalunya - UGT 
13
Memòria de Gest ió 1998-2002
3. Memòria d'activitats 1998-2002
1. Activitats dels grups de treball
Grup de treball Ordenació i Ús de l'Espai Viari
El primer objectiu d'aquest grup ha estat la confecció d'un catàleg de les vies bàsiques per al
transport motoritzat de superfície. A partir d'estudis d'intensitat de trànsit, s'ha definit el conjunt
de vies i se n'ha prioritzat la importància, per tal d'atendre d'una manera raonable la demanda
bàsica de circulació. El catàleg, batejat amb el nom de Xarxa Bàsica de Circulació de Barcelona,
inclou una jerarquització dels carrers segons el nivell de servei: un element indispensable per
a la planificació i la gestió de la mobilitat.
Per tant, la Xarxa Bàsica estableix des d'una perspectiva global la mobilitat del transport
motoritzat de superfície de l'entorn metropolità amb la ciutat de Barcelona, les vies d'accés
amb els punts principals d'atracció a la ciutat i els principals punts d'atracció de la ciutat entre
si. Aquest instrument ha permès planificar la reserva d'espai necessari per a la circulació, els
esforços inversors en tecnologia per a la millora de la gestió del trànsit i la priorització de les
actuacions de disciplina viària a fi de mantenir les velocitats de recorregut en termes raonables.
Així mateix, el conjunt de vies no necessàries per cobrir la demanda bàsica de circulació queden
com susceptibles de pacificació progressiva segons les seves característiques.
La disposició de la Xarxa Bàsica de circulació ha permès el disseny d'un conjunt d'indicadors
que, a partir de les intensitats, les velocitats i la saturació diària i per franges horàries, permet
un millor coneixement del comportament i l'evolució del trànsit a la ciutat.
Un segon aspecte de debat i discussió dins d'aquest grup de treball ha estat la política
d'aparcament com a element bàsic per regular la mobilitat en vehicle privat. En aquest sentit,
s'ha presentat el Pla de construcció d'aparcaments fora de la calçada per al període 2000-
2003, amb una capacitat global de 8.000 noves places. El Programa d'actuació es basa en la
supressió progressiva de l'aparcament lliure al centre de la ciutat i la creació de noves places
d'estacionament regulat com a «zona blava», amb un increment net significatiu com a
conseqüència de l'aparició de noves zones comercials i de serveis. En aquest àmbit, el grup
de treball ha impulsat la creació de noves places d'aparcament regulat als xamfrans del centre
de la ciutat que tenen com a objectiu afavorir la rotació de vehicles i atendre la demanda de
gestions de curta durada. Això s'ha aconseguit amb unes tarifes més elevades per a aquest
tipus d'estacionament i un temps menor de permanència màxima del vehicle. En les tasques
de definició i consens entorn de la política d'aparcaments, cal assenyalar el protagonisme que
han tingut el Gremi de Garatges, el RACC i la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis.
14
En resum, els temes tractats pel grup de treball han estat:
A. Criteris per a la distribució de l'espai viari d'acord amb les característiques i la demanda
del carrer. Aprovació dels criteris i les fórmules per determinar, d'acord amb les caracterís-
tiques i la demanda del carrer, l'establiment de carrils de circulació, bus-taxi o aparcament
per a la millor ordenació de l'espai viari a la ciutat.
B. Aprovació de la Xarxa Bàsica de Circulació de Barcelona. Formada per les vies d'accés de
primer i segon nivell, constitueix un total de 263 km de carrers, que suposa el 20,6 % de
la longitud dels vials que absorbeixen el 68,58 % del volum del trànsit de la ciutat.
Garanteixen els accessos i les sortides de la ciutat i la connectivitat entre les vies d'accés i
els principals centres d'atracció o destinació. La resta de carrers (el 79,4 % de la xarxa
viària) poden ser, segons les seves característiques, susceptibles de transformar-se en zones
residencials.
C. Criteris de gestió de la Xarxa Bàsica de Circulació. D'acord amb la jerarquització que preveu
la Xarxa Bàsica, els projectes d'obra que afectin la seva capacitat hauran d'anar acompanyats
de l'estudi de mobilitat corresponent; els treballs que exigeixin ocupació de la calçada es
realitzaran prioritàriament de nit, en cap de setmana o en períodes i horaris de baixa
intensitat de trànsit; el paviment serà sonoreductor i es renovarà com a màxim cada vuit
anys; la pintura serà renovada cada dos, tres o quatre anys segons si la seva IMD és superior
a 28.000, entre 28.000 i 12.000 o inferior a 12.000 vehicles/dia, respectivament.
D. Programa d'Inversions sobre la Xarxa Bàsica de Circulació. Pla quadriennal per a la instal·lació
de noves estacions detectores de velocitat fins a la cobertura del 100 % de les rondes, les
vies d'accés i les vies de connectivitat de primer nivell; pla quadriennal per a la instal·lació
de noves càmeres de control del trànsit fins a arribar als 130 punts de control.
15
Memòria de Gest ió 1998-2002
E. Pla d'Ordenació de l'Aparcament de Motos, que ha permès la reducció de la presència de
motos a les voreres mitjançant la creació progressiva de reserves de places a la calçada,
l'ordenació de l'aparcament en superfície en zones d'alta ocupació i l'inici d'actuacions -
com ara el canvi de normativa per a la reserva de places d'aparcament subterrani als edificis
de nova construcció- encaminades a afavorir l'estacionament de motos fora de la calçada
a mitjà i llarg termini. Aquest Pla també inclou una campanya contra l'ocupació abusiva
davant dels tallers de venda i reparació.
F. Plafons d'informació variable a l'interior de la ciutat. Aprovació del projecte per a la
instal·lació de tretze plafons d'informació variable sobre la Xarxa Bàsica per informar en
temps real de l'estat del trànsit i de les obres, els actes o les incidències que afecten la
circulació.
G. Ordenació de l'aparcament als xamfrans del centre de la ciutat. Programa per a la supressió
progressiva de l'aparcament lliure als xamfrans del centre de la ciutat, a l'espai comprès
entre el carrer de Muntaner, l'avinguda Diagonal, el carrer de Roger de Llúria i la ronda
d'Universitat, i la seva substitució per zona d'aparcament regulat d'alta rotació. Execució
al llarg de l'any 2002, amb setanta-dos xamfrans i 360 noves places amb la denominació
d'A-1 i gestió per part de la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis.
H. Pla d'aparcaments municipals 2000-2003. Amb l'objectiu que tots els residents tendeixin
a disposar de plaça d'aparcament fora de calçada es preveu la construcció de trenta
aparcaments subterranis nous amb una capacitat total de 8.000 places noves.
I. Informe «El carril bus a Barcelona. 1999 - 2002». Informe sobre la situació dels 92,3 km
de carril bus que hi ha a Barcelona, en el qual es destaca que en el període 2000-2001
s'han construït 18,98 nous quilòmetres de carril bus, més del que s'havia construït en els
deu anys anteriors (1990-1999). Aquests tipus de carrils es classifiquen segons la longitud,
la tipologia, els horaris de funcionament i la senyalització. En el comparatiu europeu,
Barcelona és la segona gran ciutat europea, per darrere de París, que té el percentatge de
xarxa de bus coberta per carril bus més alt (l'11,48 %).
J. Indicadors sobre l'estat i l'evolució del trànsit a Barcelona. En el marc del grup de treball
s'ha presentat el nou model d'indicadors sobre l'estat del trànsit a les vies d'accés, a l'interior
de la ciutat i a les rondes. La nova selecció d'indicadors informen sobre el volum de trànsit,
l'estat de saturació i els nivells de servei diari, setmanal i mensual i permeten una representació
gràfica de l'evolució al llarg de l'any i la seva comparació amb els mateixos períodes d'anys
anteriors.
K. Regulació de la circulació de vianants i vehicles. L'ordenaça municipal de circulació de
vianants i de vehicles aprovada el novembre de 1998 en el marc del Pacte per la Mobilitat,
va regular una nova senyalització dels passos de vianants amb control semafòric deixant
els anomenats passos zebra pels que no tenen semàfor.
16
Grup de treball Seguretat
i Disciplina Viària
• Amics de la Bici
• ANESDOR Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas
• Assistencial Club Conductors de Catalunya
• Barcelona Camina
• Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
• Defensa del Motociclista
• FCC Federació Catalana de Ciclisme
• FECAV Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers
• Gremi de Missatgeria de Catalunya
• Grup municipal CiU Convergència i Unió
• Grup municipal ERC+EV Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds
• Institut d’Estudis de la Seguretat
• Institut Metropolità del Taxi
• Instituto MAPFRE de Seguridad Vial
• P(A)T Prevenció d’Accidents de Trànsit
• RACC Reial Automòbil Club de Catalunya 
• STOP Accidents
• TMB Transports Metropolitans de Barcelona
• UCEAC-UNESPA Unió Catalana d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores
17
Memòria de Gest ió 1998-2002
Grup de treball Seguretat i Disciplina Viària
Les activitats d'aquest grup de treball s'han centrat en l'anàlisi de les dades principals sobre
sinistralitat i en l'estudi i el debat sobre les causes, per tal de determinar les prioritats d'actuació
i les possibles actuacions per a la disminució de l'accidentalitat de la ciutat. Un dels aspectes
que ha emergit amb més força ha estat la implicació de motocicletes i ciclomotors amb els
accidents de trànsit. La complexitat d'aquest fenomen i la multiplicitat d'actors implicats van
aconsellar l'any 2001 la creació d'un grup de treball específic.
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat davant d'aquest grup de treball els informes sobre
la sinistralitat corresponents als anys 2000, 2001 i 2002, que inclouen una descripció agregada
de les principals dades d'accidentalitat. Segons aquests informes, a Barcelona es produeixen
gairebé 12.000 accidents anuals. El nombre d'accidents i de lesionats ha començat a disminuir
lleugerament a partir de l'any 2000 i la taxa de mortalitat (morts per 1.000 lesionats) es manté
estable dins d'una tendència general a la disminució dels darrers set anys. El nombre més
elevat d'accidents que es produeixen a la ciutat són col·lisions de turismes i/o motos produïdes
a les cruïlles, però els accidents que causen lesions més greus estan relacionats amb atropellaments
o motocicletes.
Igualment, s'han avaluat els informes anuals sobre els punts de risc a la ciutat que analitzen
les cruïlles on hi ha hagut més accidents i les seves causes i s'estudia si es poden fer millores
a la via que ajudin a disminuir els accidents (regulació de semàfors, senyalització, ubicació
d'elements urbans o remodelació de la via).
Producte de tots els estudis i la planificació sectorial de l'Ajuntament en matèria de seguretat
viària s'ha elaborat el Pla de seguretat viària 2000-2003, que inclou una sèrie de programes
d'actuació que es realitzen coordinadament entre els sectors municipals que tenen competència
en la seguretat viària i en col·laboració amb els membres del Pacte que hi estiguin interessats.
Per al trienni 2000-2003, s'han previst cinc programes d'actuació que incideixen en la millora
de la seguretat de les vies i especialment dels punts de risc, l'educació per la mobilitat, les
campanyes d'informació i conscienciació, les mesures disciplinàries i les actuacions segons
col·lectius de risc.
18
A partir de l'estudi anual de l'accidentalitat s'estableixen les prioritats d'actuació, que per a
aquest període són: la protecció dels vianants, especialment pel que fa als atropellaments i la
gent gran; els joves i els vehicles de dues rodes; el control de l'alcohol en la conducció; l'excés
de velocitat a les vies de connectivitat o la velocitat inadequada a les vies internes; el respecte
dels semàfors, i la promoció de l'ús dels elements de seguretat el cinturó de seguretat i casc.
Altres estudis presentats en el marc d'aquest Grup de Treball
i als quals han participat entitats membres han estat:
A. Estudi sobre velocitats dels vianants als passos semafòrics. Per tal de determinar el temps
i la qualitat dels passos de vianants a les grans cruïlles de la ciutat, es va presentar un estudi
enquesta en el qual es van determinar les velocitats de pas a peu segons diversos grups
de població: gent gran, en cadira de rodes, amb cotxet o carro de comprar, etc., i es va
adoptar la velocitat de 0,9 m/s com l'estàndard mínim per determinar el temps dels passos
de vianants a les grans cruïlles.
B. Foto Rojo: Presentació del projecte pilot pel control de la disciplina als semàfors a 7 cruïlles
de la ciutat mitjançant fotografia digital. El sistema va ser posat en marxa el mes de maig
de 2002 i  consisteix en la instal·lació de càmara fotogràfica digital que és activada per
dues espires per carril connectades al regulador i que permet obtenir fotografies del vehicle
abans i després de passar-se el semàfor en vermell. Les fotografies són processades i
tramitades per la Guàrdia Urbana que les transforma en sanció.
19
Memòria de Gest ió 1998-2002
C. Radars pel control de velocitat a les Rondes: Presentació del projecte per a la instal·lació
de 8 radars homologats i 22 punts de preinstal·lació a les Rondes de Barcelona pel control
de l'excés de velocitat. Els equips són intercanviables i poden ser instal·lats en vehicles.
D. Estudi sobre l'eficàcia de l'ús del cinturó de seguretat a les vies urbanes. Es van presentar
tres informes: les dades sobre l'ús del cinturó de seguretat a Barcelona, on es va destacar
que el 90 % de les víctimes mortals que anaven en cotxe no duien el cinturó de seguretat
posat; l'enquesta d'opinió realitzada pel RACC sobre l'ús del cinturó de seguretat i les raons
per no posar-se'l; i la reconstrucció d'un accident de trànsit a una cruïlla de l'Eixample en
el qual els seus ocupants no duien el cinturó posat i va resultar el conductor mort i els tres
ocupants ferits greus. Com a conclusió cal destacar que l'ús correcte del cinturó de seguretat
redueix en el 50 % el risc de lesió greu o mortal, tant per als ocupants dels seients posteriors
com dels seients davanters.
E. Informe sobre els aspectes més rellevants de la nova Llei de seguretat viària. Es van pre-
sentar els aspectes que afecten més la mobilitat a les ciutats: prohibició de l'ús de mòbils,
immobilització de vehicles per circular sense casc, sense assegurança o amb excés de soroll
o fums, consideració de sanció molt greu (amb possibilitat de retirada de carnet de conduir)
per excedir en el 30 % el límit de velocitat, revocació de permís per acumulació de sancions
greus, externalitat del cobrament de multes i notificació posterior de les denúncies captades
per mitjans tecnològics.
20
21
Memòria de Gest ió 1998-2002
Pel que fa a l'educació per la mobilitat, s'ha informat de dos projectes nous realitzats
amb la participació dels centres d'ensenyament de la ciutat:
F. Enquesta sobre la mobilitat de l'alumnat d'ESO a Barcelona. La setena edició de l'audiència
pública per a les escoles sobre el tema «Com veiem la mobilitat a la ciutat?» va motivar
l'enquesta sobre la manera de desplaçar-se entre joves de 12 a 16 anys estudiants d'ESO
i diverses propostes per a la millora de la mobilitat a la ciutat des de les escoles. La iniciativa,
que va ser impulsada conjuntament amb l'Institut Municipal d'Educació, posa de manifest
que els joves entre 12 i 16 anys fan una mitjana de cinc desplaçaments diaris, i que el
mitjà de desplaçament més utilitzat per anar a l'escola és a peu, amb el 73,6 %, i en
transport públic, el 17,4 %.
G. El «Camí escolar». A partir d'una experiència italiana i a proposta de Prevenció d'Accidents
de Trànsit (P(A)T), entitat membre del Pacte, l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat aquest
projecte d'educació per a la mobilitat per millorar la seguretat dels nens en el seu trajecte
a l'escola. En el projecte del «Camí escolar», hi participa la comunitat educativa (mestres,
associacions de pares i els mateixos alumnes) en la definició del trajecte i la detecció de
millores que cal fer per a la seguretat del camí, els serveis tècnics municipals (de circulació
i del districte) en l'execució de les mesures en semàfors, senyalització, pavimentació, etc.,
i els comerciants i la Guàrdia Urbana, que vetllen per la seguretat dels nens quan fan els
seus desplaçaments sols pel camí escolar.
Durant el període 2000-2002 s'ha treballat en el desenvolupament de camins escolars als
barris de la Sagrada Família, l'Esquerra de l'Eixample, La Bordeta, Sant Andreu i Sant Martí.
22
Grup de treball Informació
i Comunicació
• AGBAR – ITV, SA  Aigües de Barcelona
• ANESDOR Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas
• ASTAC CONDAL Associació de Transportistes Agrupats Condal
• CCOO Barcelonès
• Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
• FCC Federació Catalana de Ciclisme
• Gremi de Missatgeria de Catalunya
• Gremi Provincial de Transports i Maquinària de la Construcció i Obres
• Grup municipal CiU Convergència i Unió
• Grup municipal ERC+EV Esquerra Republicana de Catalunya - Els Verds
• Instituto MAPFRE de Seguridad Vial
• P(A)T Prevenció d’Accidents de Trànsit
• PTP Associació per a la Promoció del Transport Públic
• RACC Reial Automòbil Club de Catalunya
• STOP Accidents
• UCEAC-UNESPA Unió Catalana d’Entitats Asseguradores
i Reasseguradores
23
Memòria de Gest ió 1998-2002
Grup de treball Informació i Comunicació
Al si d'aquest grup s'aborden els temes sobre la senyalització informativa a la via pública, la
informació a l'usuari, les actuacions pedagògiques, les campanyes de comunicació i les
publicacions.
Totes aquestes accions són competència de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la seva
política d'informació i comunicació ciutadanes. El Pacte per la Mobilitat és, però, un marc
immillorable per presentar les futures accions informatives i de comunicació amb la intenció
de recollir-ne opinions i noves orientacions per part dels col·lectius d'usuaris de la via pública.
Per tant, les tasques principals d'aquest grup de treball es basen en la presentació i la discussió
de les campanyes municipals en aquest àmbit.
Un exemple d'aquesta dinàmica ha estat la presentació
i la discussió de les campanyes següents:
A. Programa de senyalització informativa i direccional a la ciutat. Presentació del nou Pla
de senyalització informativa i direccional per a vehicles que, des dels diferents accessos i
prioritzant l'ús de la Xarxa Bàsica de Circulació, dirigeix els usuaris als vuit punts bàsics
d'atracció de la ciutat, els uneix entre si i afavoreix els itineraris, tant d'entrada com de
sortida de la ciutat.
B. Programa complementari de retolació i numeració de carrers. Noves plaques amb els noms
dels carrers i la seva numeració col·locades a les entrades de les cruïlles, per millorar la
localització de punts de destinació i, d'aquesta manera, evitar temps i desplaçaments
innecessaris.
C. Senyalització especial per a vianants a l'entorn del Parc Güell, amb motiu de l'Any Gaudí.
A partir de les estacions i les parades de transport públic de l'entorn, permet guiar els
visitants cap al Parc Güell amb indicació dels itineraris i les distàncies, tant d'anada com
de tornada.
24
D. Plafons d'informació variable a les Rondes. Informació del temps de recorregut fins a les
sortides més significatives als vint-i-dos plafons d'informació variable que hi ha a la ronda
de Dalt i a la ronda del Litoral en el terme municipal de Barcelona.
E. Plafons d'informació variable a les entrades i les sortides de la ciutat. Presentació del
projecte d'informació sobre temps de recorregut, en col·laboració amb el Servei Català
de Trànsit, a les entrades i les sortides de la ciutat per l'avinguda Diagonal i l'avinguda
Meridiana, a través de la instal·lació de plafons d'informació variable.
F. Plafons d'informació variable a l'interior de la ciutat. Informació sobre l'estat del trànsit
en temps real, les obres, els actes i les incidències que afecten la circulació, mitjançant la
instal·lació de tretze plafons d'informació variable als punts estratègics de la Xarxa Bàsica
a l'interior de la ciutat.
G. Campanya de comunicació «Fem-ho bé». Campanya per fomentar actituds de convivència
respectuosa i cívica entre els diferents usuaris de la via pública, un espai comú que hem
de compartir necessàriament en les millors condicions possibles. Amb referència i missatges
específics sobre la promoció de l'ús del transport públic, l'excés de soroll a les motocicletes,
l'estacionament il·legal en doble fila o sobre la vorera i la disciplina semafòrica.
25
Memòria de Gest ió 1998-2002
H. Campanya de comunicació «A peu és més a prop». Campanya específica de comunicació
al carrer, amb la col·laboració i l'esponsorit-zació de Camper, per a la promoció dels
desplaçaments a peu. La campanya es basa en la informació a través de banderoles, opis
i fullets del temps de recorregut pels principals trajectes de la ciutat.
I. Campanya de comunicació sobre vehicles abandonats. Amb l'eslògan «No aparquis els
problemes» es va presentar la campanya per conscienciar la ciutadania perquè no deixi
el cotxe vell abandonat al carrer i evitar, d'aquesta manera, la degradació de la qualitat
ambiental dels carrers i el deteriorament del paisatge urbà de la ciutat.
J. Campanya «Operació Nadal». Campanya que afavoreix l'ús del transport públic i restringeix,
durant unes hores determinades del dia, l'accés dels vehicles privats a les zones de centralitat
més importants de la ciutat. Tot això, per fer possible l'accés a les zones comercials en uns
termes de mobilitat acceptables, amb les màximes garanties de seguretat i amb un nivell
elevat de confort per als vianants.
26
27
Memòria de Gest ió 1998-2002
Un altre àmbit de treball del grup ha estat la informació i els recursos telemàtics
referents a la mobilitat a la ciutat. L'instrument principal d'aquesta estratègia ha estat
la pàgina web «Moure's per Barcelona», un aplicatiu virtual que integra recursos
informatius sobre les diverses modalitats de desplaçament urbà:
A. Web del trànsit, amb temps de recorregut. Informa sobre el temps de recorregut en temps
real i la previsió en quinze minuts en seixanta-un trams o itineraris, considerats com els
més significatius de la ciutat per als desplaçaments en vehicle privat.
B. Web d'obres i actes que afecten la circulació. Informa sobre la previsió de les diferents
obres, manifestacions, actes lúdics o esportius que afecten la circulació i n'indica el dia,
les hores i, si s'escau, els itineraris alternatius.
C. Web «Moure's a peu». Un apartat específic per als desplaçaments a peu amb temps
aproximats de recorregut entre punts significatius i segons l'origen i la destinació, com
també altres informacions i enllaços d'interès.
D. Web «Moure's en Bicicleta». Per completar la informació sobre les diverses modalitats de
desplaçament s’ha posat en marxa dins de la pàgina web de mobilitat de Barcelona una
pàgina específica per als usuaris de la bicicleta, en la qual s'informa sobre els carrils bici,
els punts de lloguer de bicicletes, les normes recollides en les ordenances, la seguretat en
la conducció, les passejades i altres temes d'interès per desplaçar-se en bicicleta per la
ciutat.
28
Grup de treball Distribució
de Mercaderies
• ACET Associació Catalana de Transports i Mercaderies
• AECOC Associació Espanyola de Codificació Comercial
• AEM Associació Espanyola d’Empreses de Missatgeria
• AGTC Associació General de Transportistes de Catalunya
• ASTAC CONDAL Associació de Transportistes Agrupats Condal
• CEDAC Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya
• Consell de Gremis de Comerç i Serveis de Barcelona
• Gremi Provincial de Transport i Maquinària de la Construcció
i Obres Públiques de Barcelona
• Grup municipal CiU Convergència i Unió
• Grup municipal ERC+EV Esquerra Republicana de Catalunya - Els Verds
• Humet, Jacint
• RACC Reial Automòbil Club de Catalunya
• SMASSA Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA
• TRANSCALIT Federació Catalana de Transports de Barcelona
• TRANSPRIME Associació Espanyola d’Empreses amb Transport Privat
de Mercaderies
• UPTC-UGT Unió de Petits Transportistes de Catalunya
29
Memòria de Gest ió 1998-2002
Grup de treball Distribució de Mercaderies
La transformació de la ciutat en un important centre de comerç i serveis atorga un protagonisme
especial a la distribució urbana de mercaderies. Ordenar i planificar la distribució de mercaderies
és un dels reptes fonamentals que té plantejat la ciutat. Algunes dades demostren la importància
creixent d'aquesta activitat: el parc de vehicles comercials (furgonetes i camions) augmenta
el 5 % cada any, mentre que el parc d'automòbils roman estable. Actualment, un de cada deu
vehicles matriculats a Barcelona és de tipus comercial i el 17 % dels desplaçaments en vehicle
privat que es fan a l'interior de la ciutat són de vehicles comercials. A aquestes dades quantitatives
cal sumar-hi un conjunt d'aspectes qualitatius que requereixen un tractament diferenciat
respecte de la resta de vehicles privats: mentre que els desplaçaments en automòbil tenen
alternativa en el transport públic, els desplaçaments comercials no en tenen i, en conseqüència,
les solucions aplicades a l'automòbil no serveixen per als desplaçaments vinculats a l'activitat
comercial.
Conscients de la importància i la necessitat d'ordenar els desplaçaments comercials i les
operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies, el Pacte disposa des de la seva creació
d'un grup de treball específic per a aquest aspecte de la mobilitat. Les tasques d'aquest grup
s'han centrat en l'anàlisi de les dades disponibles sobre el comportament de la distribució de
mercaderies, que ha servit per dimensionar el problema i començar, a partir de mesures més
senzilles i immediates, a dissenyar una política pròpia amb un horitzó més ampli.
30
Entre els treballs que s'han dut a terme destaca el consens entorn de la millora del funcionament
de les places reservades a càrrega i descàrrega en la via pública, per mitjà de l'ampliació del
nombre de places -fins a 7.500- i de l'horari d'habilitació, el reforçament de la vigilància,
l'alliberament de la presència de turismes i la limitació del temps de permanència, per a la qual
cosa s'ha recuperat el vell disc de control horari. En segon lloc s'ha impulsat el projecte dels
denominats carrils multiús en aquells carrers de gran circulació i sense xamfrans per dotar-los
amb una franja horària àmplia i un espai funcional dedicat a càrrega i descàrrega. Aquests
carrils es troben ja en funcionament als carrers de Balmes, Mallorca i Muntaner, al passeig de
Fabra i Puig i a la travessera de Gràcia, amb una longitud total de 4.250 metres i 705 places
de càrrega i descàrrega.
Totes aquestes mesures han estat seguides i valorades al si del grup de treball a través de les
dades aportades periòdicament per la Guàrdia Urbana. Igualment, ha estat important la
participació de la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, SA, en el disseny, l'aplicació i la
vigilància del nou sistema de control de zones de càrrega i descàrrega.
Actualment, el grup es troba en procés de reflexió entorn dels pesos màxims autoritzats tant
per a les zones ja pacificades com per a la resta de ciutat que ha de permetre simplificar i
racionalitzar la complexa situació actual heretada del passat, tot estudiant les possibles
excepcions en consideració a les característiques de l'activitat. Finalment, i en una perspectiva
de futur, s'està estudiant la viabilitat de crear plataformes logístiques que agrupin diverses
activitats de distribució a l'interior de la ciutat.
31
Memòria de Gest ió 1998-2002
Entre les iniciatives i els temes tractats per aquest grup de treball, amb l'activa
participació de les associacions de distribuïdors i transportistes, destaquen
els següents:
A. Estudi i anàlisi dels problemes de la distribució de mercaderies a Barcelona. Evolució del
parc de vehicles comercials i dels desplaçaments per la distribució de mercaderies en el
període 1995-2001; distribució mensual, diària i horària de les operacions de càrrega i
descàrrega de mercaderies; durada de les operacions; problemes de la distribució urbana
de mercaderies; ocupació de les places de càrrega i descàrrega per turismes, llargues
estades i indisciplina vinculada a les operacions del transport i del lliurament de mercaderies.
B. Aprovació del sistema de control del temps de permanència a les zones de càrrega i
descàrrega, mitjançant un disc horari obligatori amb un temps màxim de permanència
de trenta minuts i una vigilància especial per a les zones de càrrega i descàrrega per part
de personal habilitat específicament per a aquesta funció.
C. Implantació del sistema d'ordenació mitjançant disc horari obligatori. La primera fase
(març-octubre de 2001) inclou l'espai delimitat entre l'avinguda Diagonal, la ronda de
Sant Pere i els carrers d'Urgell i Nàpols i inclou 1.650 places. La segona fase -iniciada
l'octubre de 2001- preveu l'ampliació de places fins a 3.525 places i inclou tot el districte
de l'Eixample.
32
33
Memòria de Gest ió 1998-2002
D. Presentació de l'estudi sobre comportament als xamfrans després de l'aplicació del nou
sistema. En aquest estudi es comprova que el nombre de places lliures s'ha doblat i el
nombre de turismes s'ha reduït de 4,7 -abans- a 1,1 -després.
E. Presentació de la prova pilot de control automàtic del temps de permanència al carrer de
Trafalgar. Instal·lació de tòtems per al control del temps d'estada mitjançant espires a setze
places de càrrega i descàrrega al carrer de Trafalgar. Tanmateix, es presenta la reordenació
de les places de càrrega i descàrrega a l'entorn del carrer de Trafalgar.
F. Ampliació dels horaris de càrrega i descàrrega als xamfrans del centre de l'Eixample. Estudi
de la demanda al centre de l'Eixample i ampliació dels horaris de càrrega i descàrrega de
8.00 a 20.00 hores als xamfrans d'alta demanda.
G. Presentació dels carrils multiús al carrer de Muntaner (entre la plaça d'Adrià i l'avinguda
Diagonal) i al carrer de Balmes (entre la ronda del General Mitre i la plaça de Molina).
Carrils d'ús variable segons la demanda horària: de 8.00 a 10.00 hores, circulació; de 10.00
a 17.00 hores, càrrega i descàrrega; de 17.00 a 21.00 hores, circulació, i de 21.00 a 08.00
hores, aparcament per als residents. Amb senyalització variable.
H. Presentació del nou carril multiús al passeig de Fabra i Puig. Carril bus, càrrega i descàrrega
i aparcament segons la demanda horària amb senyalització fixa, amb 400 metres de
longitud i seixanta-cinc places d'aparcament. Posada en marxa el maig de 2001.
I. Presentació del nou carril multiús a la travessera de Gràcia. Carril bus, càrrega i descàrrega
i aparcament segons la demanda horària amb senyalització variable. Tram comprès entre
els carrers de Casanova i Balmes, amb 520 metres de longitud i seixanta-nou places
d'aparcament. Posada en marxa el maig de 2002.
J. Presentació del nou carril multiús al carrer de Mallorca. Carril de circulació, carrega i
descàrrega i aparcament segons la demanda horària amb senyalització fixa. Comprèn el
tram entre l'avinguda Meridiana i carrer Independència, amb 500 metres de longitud i
setanta places d'aparcament. Posada en marxa el 22 de setembre de 2002.
K. Presentació de l'estudi sobre la distribució urbana de mercaderies. Estudi sobre la distribució
urbana de mercaderies elaborat per l'Institut Gaudí de Logística i Distribució en el qual, a
partir de l'anàlisi de l'oferta, la demanda, les actuacions de les administracions i les
experiències a altres països, formula propostes d'actuació per a les administracions i els
transportistes.
34
Grup de treball Comissió Cívica
de la Bicicleta
Ajuntament de Barcelona
• Manteniment i Serveis • Un Cotxe Menys
• Parcs i Jardins • Unió de Consumidors de Catalunya
• Proeixample • Universitat Politècnica de Catalunya
• Serveis Personals
• Urbanisme Institucions
• Via Pública • Barcelona Regional
• Districtes • Consell Comarcal del Barcelonès
• IMEB Institut Municipal • Consell Comarcal del Baix Llobregat
d’Educació de Barcelona Entitat Metropolitana del Transport
• Servei Català de Trànsit
Entitats (Generalitat de Catalunya)
• Amics de la Bici
• BACC
• Barcelona Cicloturisme
• BH
• Biciclot
• Consell de la Joventut de Catalunya
• Consorci de Recursos i de
Documentació per a l’Autonomia
Personal
• FAVB Federació d’Associacions
de Veïns de Barcelona
• Federació Catalana de Ciclisme
• Gremi de Comerciants de Bicicletes
de Catalunya
• Missatgeria Trèvol
• Monty
• Orbea
• Probike
35
Memòria de Gest ió 1998-2002
Grup de treball Comissió Cívica de la Bicicleta
Aquest organisme de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona aplega les principals
entitats de promoció de la bicicleta, com també representants de diversos àmbits de l'Ajuntament
i altres organismes relacionats amb aquesta modalitat de transport. Les seves activitats s'integren
als objectius del Pacte i s'hi alineen. Per tant, la Comissió rep el tractament de grup de treball.
Les tasques de la Comissió Cívica se centren en la proposta de mesures per incrementar els
carrils bici a la ciutat, com també la promoció d'aquest mitjà de transport mitjançant edicions
de guies, celebracions d'esdeveniments ciclistes, convenis amb les entitats i mesures de govern
destinades a incrementar la seguretat i l'extensió de l'ús de la bicicleta.
36
37
Memòria de Gest ió 1998-2002
Les principals activitats de la comissió han estat:
A. Elaboració la xarxa de carrils bici de Barcelona, que unifica el conjunt de carrils bicicleta
ja existents i incorpora més carrils verticals, per millorar-ne la mobilitat i assegurar la
connectivitat amb altres municipis limítrofs. Aquest pla preveu incrementar en 83 km la
longitud global de carrils bici, fins a arribar als 195 km els propers anys.
B. Presentació del projecte de «Ronda Verda». Elaborat pel Consell Comarcal del Barcelonès,
constitueix un xarxa de 60 km de carril bici que envoltarà l'àrea metropolitana de Barcelona
el 2005. A partir del carril bici ja existent a la vora del riu Besòs, la ronda continuarà per
la carretera de les Aigües, l'Hospitalet, Montjuïc i la façana marítima. El projecte integra
vint-i-nou trams de carrils bici, dels quals cinc ja estan creats i la resta s'aniran fent en el
transcurs dels pròxims anys fins al 2005.
C. Projecte 22@. El disseny del projecte de la nova zona del Poblenou batejada com a 22@
preveu que tots els carrers de la xarxa secundària tinguin carril bici. Per motius de seguretat
i simplificació de les cruïlles es tracta de carrils unidireccionals, en el mateix sentit que el
trànsit. Es proposa completar la xarxa amb carrils bidireccionals en el grans eixos com ara
el front litoral, la Gran Via, l'avinguda Diagonal i el carrer de Pere IV.
D. Presentació del projecte contra el robatori de bicicletes a Barcelona. Presentació del projecte
de marcatge de les bicicletes amb número d'identificació i creació de la base de dades
corresponent per dificultar el robatori i facilitar la seva recuperació.
E. Comptadors de bicicletes. Prova pilot d'instal·lació de comptadors de bicicletes als carrils
bici de Provença i Tarragona, per tal de disposar de dades quantitatives sobre els desplaçaments
en bici segons franges horàries, dies de la setmana i mesos de l'any.
F. Aprovació del projecte per a l'elaboració del Pla estratègic de la bicicleta. Discussió i
aprovació del plec de condicions i concurs per a l'adjudicació del Pla estratègic de la
bicicleta a Barcelona, que ha de permetre millorar tots els elements relacionats amb aquest
mitjà de transport i promocionar-ne l'ús durant els propers anys.
G. Organització de la Setmana de la Bicicleta. Celebrada per primera vegada entre els dies
21 i 26 de maig de 2002, és un pas més en la línia ja encetada al seu dia per la Festa de
la Bicicleta -integrada dins de la Setmana per la Mobilitat- i, a banda dels actes lúdics i
festius o de la presentació de diversos projectes amb la bicicleta com a fil conductor, és
una crida a moure's pedalejant i una invitació a comprovar-ne els avantatges.
38
Grup de treball Motos i Ciclomotors
• AGBAR – ITV, SA Aigües de Barcelona
• ANESDOR Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas
• CCOO Barcelonès
• Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
• Defensa del Motociclista
• FAVB Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
• Federació Provincial d’Autoescoles de Barcelona
• Federació de Transports, Comunicació i Mar – UGT Catalunya
• Gremi de Missatgeria de Catalunya
• Guàrdia Urbana de Barcelona
• Institut Estudis de la Seguretat
• Instituto MAPFRE de Seguridad Vial
• MPS Assistencial Club Conductors de Catalunya de Previsió Social
• P(A)T Prevenció d’Accidents de Trànsit
• RACC Reial Automòbil Club de Catalunya
• Reial Moto Club de Catalunya
• STOP Accidents
• UCEAC-UNESPA Unió Catalana d’Entitats Asseguradores
i Reasseguradores
39
Memòria de Gest ió 1998-2002
Grup de treball Motos i Ciclomotors
Barcelona té un parc de més de 237.000 motocicletes i és la segona ciutat europea, per darrere
de Roma, en nombre de motos. Els últims cinc anys el parc ha augmentat el 15 %, mentre
que el d'automòbils ha romàs estable; en el volum global de trànsit motoritzat aquests
desplaçaments suposen el 15 % del total en la ciutat. Aquestes dades permeten afirmar que
la motocicleta s'ha consolidat com una alternativa a l'automòbil per als desplaçaments urbans,
amb una tendència al creixement en el futur.
Aquesta presència tan important ha justificat la creació d'un grup de treball específic dins del
Pacte, amb l'objectiu de millorar la convivència amb les altres maneres de desplaçament i fer-
la compatible amb la qualitat de vida ciutadana. És un dels grups de treball en què participen
més entitats, entre les quals hi ha els distribuïdors, les asseguradores, els conductors, les
associacions veïnals i de prevenció d'accidents, educadors, psicòlegs, etc.
Els principals problemes vinculats als ciclomotors que han emergit del debat i la discussió
d'aquest grup de treball han estat: la sinistralitat en general i entre els joves en particular, la
contaminació ambiental i sonora, l'aparcament, els preus de les assegurances, les característiques
dels vehicles, la llicència de conducció i el segon passatger. La complexitat i la interrelació de
molts d'aquests aspectes han evidenciat la necessitat i l'oportunitat d'abordar un Pla estratègic
específic per a aquest tipus de vehicles en l'horitzó 2010.
40
Entre els temes tractats en el grup de treball destaquen els següents:
A. Anàlisi de les dades disponibles sobre les motocicletes a Barcelona. Evolució del parc de
motos i ciclomotors, dels desplaçaments i la sinistralitat (segons el sexe, l'edat, el tipus de
vehicle, les causes i les lesions) per al període 1996-2001. Segons aquestes dades, en el
57,2 % dels accidents a la ciutat de Barcelona hi està implicat algun vehicle de dues rodes
i, del total de motociclistes lesionats, el 56 % anava en ciclomotor.
B. Vídeo curs de seguretat per als missatgers i els repartidors de pizzes a domicili. De quaranta
minuts de durada, està dividit en tretze capítols en els quals experts conductors de
motocicletes com ara Sito Pons, Àlex Crivillé, Albert Puig, Àlex Barros i Marc Colomer
presenten d'una manera amena i entenedora, amb gran profusió d'exemples pràctics, les
claus de la conducció de motos, tant des del punt de vista de la normativa que ha de
complir el vehicle com els consells bàsics i les precaucions que s'han de seguir a l'hora
d'emprendre un viatge.
C. Estudi de viabilitat per a la implantació de motos elèctriques a Barcelona. En el marc del
programa europeu E-TOUR es va presentar l'estudi de mercat sobre l'oferta i la demanda,
els avantatges i els inconvenients d'aquest tipus de motos a la nostra ciutat.
41
Memòria de Gest ió 1998-2002
D. Pla d'aparcaments de motos en calçada als districtes de l'Eixample, Les Corts i l'entorn de
la Via Laietana. Presentació dels estudis de la demanda d'aparcament de motos en vorera
per trams de carrer. Basant-se en aquest estudi es va elaborar una proposta d'actuació
prioritària per a la creació de places d'aparcament de motos en calçada a ambdós districtes.
Aprovació de la proposta d'ordenació de l'aparcament en superfície amb l'establiment de
625 places a l'entorn de la Via Laietana. La nova ordenació va entrar en funcionament el
dia 20 de setembre de 2002 amb motiu del Dia de l'Ús Responsable de la Moto, dins del
programa de la Setmana de la Mobilitat Sostenible.
E. Reserva de places per a motos en els aparcaments privats de nova construcció. Aprovació
de la modificació de la normativa recollida en el PGM per establir l'obligació de la reserva
de places per a motos en els aparcaments dels edificis de nova construcció dedicats a
oficines, centres comercials, lúdics i d'oci i centres d'ensenyament. La relació serà d'una
plaça d'aparcament de motos per cada tres d'automòbil.
F. Un acord per actuar contra els sorolls excessius de les motos. Les denuncies de la Guàrdia
Urbana es condicionen al control per part de la ITV. Forma d'actuació acordada entre la
Dirección General de Tráfico, RACC, Gremi de Tallers de Reparació d'Automòbils, ECA-
ITV.SA i ANESDOR.
Presentació per part de la Guàrdia Urbana del balanç de les actuacions dutes a terme per
lluitar contra el soroll excessiu a les motocicletes, evitar la circulació sobre voreres i promoure
l'ús del casc a la ciutat de Barcelona.
42
43
Memòria de Gest ió 1998-2002
G. Debat sobre l'edat mínima per a la conducció de ciclomotors, la llicència per conduir
ciclomotors i el segon passatger. A la vista de les dades sobre sinistralitat i disciplina dels
conductors dels ciclomotors menors d'edat, el grup de treball va obrir un debat entorn
de la idoneïtat dels catorze anys com a edat mínima per poder conduir un vehicle motoritzat.
Es van considerar insuficients les exigències per a l'obtenció de la llicència per conduir
ciclomotors per als menors de 18 anys i, en conseqüència, es proposa millorar la formació
teòrica i pràctica, per tal que sigui suficient i adequada a les condicions de la circulació
urbana. Sobre la base de criteris de seguretat viària, es qüestiona també la normativa
vigent que permet portar un segon passatger a partir dels 16 anys i es proposa elevar-ho
als 18 anys.
H. El problema de les assegurances dels ciclomotors. Sessió informativa sobre el problema dels
elevats preus de les assegurances amb la participació dels representants dels conductors,
dels fabricants i de les asseguradores, per recollir els diferents punts de vista i les possibles
propostes de solució de cadascuna de les parts.
I. Pla estratègic de la moto a Barcelona. Aprovació del document base per a l'elaboració del
Pla estratègic de la moto a Barcelona que estableixi les principals línies d'actuació per crear
una política integral per a les motocicletes amb l'horitzó del 2010.
J. Celebració del IX Fòrum Barcelona de Seguretat Viària «Moto i ciutat». Organitzat pel Reial
Automòbil Club de Catalunya (RACC), l'Associació per a la Prevenció dels Accidents de
Trànsit (P(A)T), l'empresa asseguradora AXA i l'Ajuntament de Barcelona. La jornada es va
centrar en la reflexió i el debat entorn de l'accidentalitat de motos i ciclomotors. Es van
analitzar des dels aspectes legals fins als problemes entorn de les assegurances, la formació
i la sensibilització.
44
Grup de treball
Dia Europeu sense Cotxes
Ajuntament de Barcelona
• Manteniment i Serveis
• Serveis Personals
• Via Pública
• ICUB Institut de Cultura de Barcelona
• IMEB Institut Municipal d’Educació de Barcelona
Entitats
• ACET Associació Catalana d'Empreses de Transports de Mercaderies
• Amics de la Bici
• CCOO Barcelonès
• FAVB Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
• FECAV Federació Empresarial Catalana d'Autotransport de Viatgers
• Gremi de Garatges
• Gremi Provincial de Tallers de Reparació d'Automòbils
• Grup Municipal ICV Iniciativa per Catalunya - Verds
• PTP Associació per a la Promoció del Transport Públic
• Reial Moto Club de Catalunya
• SMASSA
• TMB Transports Metropolitans de Barcelona
• TRANSPRIME Associació Espanyola d'Empreses de Transport Privat
de Mercaderies
45
Memòria de Gest ió 1998-2002
Grup de treball Dia Europeu sense Cotxes
(«A ciutat, sense el meu cotxe!»)
En el marc del Pacte per la Mobilitat, el desembre de 1998 es va constituir un grup de treball
per consensuar i organitzar el Dia de l'Autoreflexió a Barcelona. Des d'aleshores, els treballs,
les reflexions i les activitats d'aquest grup de treball han servit per a l'extensió de la cultura
de la mobilitat sostenible.
Seguint l'exemple de la ciutat francesa de La Rochelle, Barcelona va organitzar, juntament
amb altres municipis catalans, el primer Dia de l'Autoreflexió l'any 1999. Amb aquests dos
precedents, l'any 2000 la Comissió Europea va convocar el Dia Europeu sense Cotxes («A
ciutat, sense el meu cotxe!»). L'any 2001, a més de sumar-se a les celebracions del Dia Europeu,
Barcelona va llançar la idea de la Setmana del Transport Públic i la Mobilitat Sostenible, a
proposta de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, que es va celebrar el mes de
novembre d'aquell any. Aquesta iniciativa fou recollida pel Comitè Conjunt de Ciutats
Coordinadores «A ciutat, sense el meu cotxe!» (coordinat pel Ministeri de Medi Ambient i
l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia, IDAE) i per les instàncies comunitàries i,
a partir del 2002, la Unió Europea adopta el model de la Setmana de la Mobilitat Sostenible.
Durant la setmana -que és de caràcter voluntari per a totes les ciutats i els pobles europeus-
es dedica un dia a diferents aspectes de la mobilitat. Finalment, l'any 2002 Barcelona convoca
la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i incorpora els aspectes de la seguretat vial al
conjunt d'actes i celebracions.
La Comissió Europea ha reforçat el Dia Sense Cotxes amb la recerca de compromisos permanents
per part de les autoritats locals. D'aquesta manera, i a través de la signatura del compromís
ciutadà «A ciutat, sense el meu cotxe!», es condiciona l'adhesió dels municipis al Dia sense
Cotxes al compliment de mesures permanents que afavoreixin un nou model de mobilitat
més sostenible i segura.
46
2. Les sessions del Pacte
A. Sessions Plenàries. Com s'ha dit, les sessions del Pacte consisteixen en una reunió del
conjunt de membres, en les quals es passa revista a l'activitat desenvolupada. Les sessions
plenàries se celebren semestralment, als mesos de juny i novembre, i serveixen per donar
compte de les reunions mantingudes, els temes tractats i els acords adoptats pels diferents
grups de treball.
B. Sessions Plenàries extraordinàries. Aquestes sessions se celebren anualment i representen
el punt de trobada institucional de totes les entitats signants del Pacte. Des de la signatura
del Pacte s'han celebrat sessions plenàries el 16 de març de 2000, el 28 de març de 2001
i el 4 d'abril de 2002.
Sota la presidència de l'alcalde de la ciutat, en aquestes sessions la Regidoria de Seguretat
i Mobilitat presenta un informe de l'evolució dels principals indicadors sobre la mobilitat
a la ciutat i fa un repàs dels fets més destacats i les tendències observades al llarg de l'any.
En segon lloc, el Comissionat pel Pacte presenta un informe de gestió en el qual es repassen
les fites principals desenvolupades en l'exercici anterior.
El tercer punt comú de l'ordre del dia el constitueix el torn obert de paraula, durant el qual
tots els membres del Pacte tenen l'oportunitat de plantejar al plenari qüestions, comentaris
o opinions sobre tot el que s'ha exposat o sobre nous àmbits de desenvolupament i treball.
Aquest és un bon moment per prendre la temperatura sobre l'estat del Pacte; d'aquesta manera,
per exemple, en la sessió corresponent a l'any 2000 es va posar de manifest la necessitat de
potenciar les tasques dels grups de treball i el debat al si del Pacte. Fruit d'aquestes consideracions,
l'Alcaldia va creure convenient crear la figura del comissionat del Pacte, amb la missió de donar
un impuls operatiu al conjunt del Pacte per la Mobilitat.
47
Memòria de Gest ió 1998-2002
C. Sessions Informatives. A l'efecte informatiu i consultiu, i amb convocatòria a tots els membres
del Pacte, es presenten per part dels màxims responsables tècnics i institucionals les
actuacions urbanístiques i d'infraestructures que afecten o poden afectar d'una manera
significativa la mobilitat de la ciutat. Les principals obres estivals que afecten la circulació
en eixos bàsics de la ciutat o aquells esdeveniments extraordinaris, com va ser la Cimera
de Caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, són presentats amb antelació, per al
coneixement i la consideració de les entitats i les associacions presents al Pacte i protagonistes
de la mobilitat urbana.
La relació de sessions informatives celebrades ha estat la següent:
A. Presentació de l'estudi de mobilitat per al projecte urbanístic 22@
B. Presentació del Pla de mobilitat per l'obertura del nou centre
comercial de La Maquinista
C. Informe sobre el traçat de l'AVE al seu pas per Barcelona
D. Presentació del Pla de mobilitat per l'obertura del nou centre
comercial de Diagonal Mar
E. Presentació del projecte de remodelació de la plaça de Lesseps i cobertura
de la Travessera de Dalt, entre els carrers d'Escorial i Sardenya
F. Informació sobre les mesures i les afectacions al trànsit previstes amb
motiu del Consell de Caps d'Estat de la Unió Europea a Barcelona,
els dies 14, 15 i 16 de març de 2002
G. Sessió monogràfica sobre el servei de Rodalies RENFE a Barcelona
H. Sessió monogràfica sobre el servei d'autobusos de TMB
I. Sessió informativa sobre el Pla director d'infraestructures 2000-2010
J. Sessions monogràfiques sobre les obres d'estiu que afecten la circulació
48
3. El Premi del Pacte per la Mobilitat
    de Barcelona
Durant la sessió plenària del març de 2001, el Pacte per la Mobilitat va prendre la iniciativa
de crear el Premi del Pacte per la Mobilitat de Barcelona, com a reconeixement públic dels
seus membres a les entitats que s'hagin distingit més per les seves iniciatives, treballs o
trajectòries a favor de la mobilitat sostenible.
El Premi és atorgat anualment per la Comissió del Premi del Pacte per la Mobilitat sota la
presidència de la Regidora de Seguretat i Mobilitat i està formada per quatre entitats membres
del Pacte per la Mobilitat elegides pel Plenari i pel Comissionat de la Mobilitat, que actua com
a secretari. Les entitats membres de la Comissió del Premi es renoven cada dos anys.
El primer Premi del Pacte per la Mobilitat de Barcelona va correspondre a les empreses Cinemes
Lauren i Cinemes Verdi, per la seva decidida aposta a favor del cinemes de barri com a element
afavoridor del model de desplaçaments sostenibles a la ciutat.
En la seva segona edició, el Premi ha estat atorgat a l'Associació de Comerciants Barnacentre,
per haver estat la primera zona comercial pacificada a la nostra ciutat, haver servit d'exemple
i haver ajudat a la progressiva extensió del model als diferents districtes.
49
Memòria de Gest ió 1998-2002
4. Les publicacions
Una acció important que ha dut a terme el Pacte ha estat l'edició de materials que reflecteixen
el conjunt d'activitats i aspectes tractats en les diverses sessions de treball. Com es pot
comprovar, el conjunt de publicacions atenen tant a raons de divulgació general sobre el Pacte
com a aspectes puntuals de la gestió de la mobilitat a la ciutat de Barcelona, a més de materials
pedagògics, cívics o culturals.
EL PACTE PER LA MOBILITAT DE BARCELONA
Exposició de motius, text íntegre del Pacte, objectius i línies d'actuació
per a la seva consecució.
• Edició en català, castellà i anglès
MOURE'S A PEU
Mesures, iniciatives i actuacions fetes a favor del vianant i per promoure
els desplaçaments a peu a Barcelona.
• Edició en català i castellà
A BARCELONA, SENSE EL MEU COTXE
Dossier per al professorat sobre la mobilitat sostenible a Barcelona.
• Edició bilingüe (català i castellà)
EL CAMÍ ESCOLAR
Recull de l'experiència sobre la creació del camí escolar a Barcelona
• Edició en català, castellà i anglès.
LA XARXA BÀSICA DE CIRCULACIÓ A LA CIUTAT DE BARCELONA
Catàleg de les vies bàsiques que defineix la jerarquia funcional dels carrers segons el nivell
de servei, els usos de les diferents modalitats de mobilitat i la distribució de l'espai viari.
• Edició en català, castellà i anglès
MEMÒRIA DE GESTIÓ 1998-2002
Estructura i funcionament del Pacte, activitats realitzades i temes tractats
en els seus anys de funcionament.
PROPERES PUBLICACIONS
• Accidentalitat dues rodes • 10 anys Fòrum Barcelona de Seguretat Viària
• Pla de Seguretat viària • Ens movem per Barcelona
50
BARCELONA I EL COTXE, CENT ANYS D'AMOR I ODI
Amb l'objectiu de reflexionar sobre el paper que té l'automòbil en la mobilitat de la ciutat
es va editar el llibre.
• Història de l'automòbil i la ciutat al llarg del segle XX.
• Edició en català, castellà i anglès
5. Web municipal «Moure's per Barcelona»
www.bcn.es/mobilitat
El Pacte per la Mobilitat disposa d'un espai propi dins de la pàgina. Aquí s'hi pot trobar tota
la informació institucional referent al Pacte, com també un calendari d'activitats, les diferents
publicacions editades i els documents de seguiment.
51
Memòria de Gest ió 1998-2002
6. Cicle de conferències «La mobilitat a les grans ciutats»
La mobilitat és un element bàsic en el disseny del futur urbà de les grans metròpolis del món.
Així mateix, les ciutats més grans s'enfronten al repte de conjugar el creixement econòmic,
que implica més mobilitat, amb la qualitat de vida dels seus habitants, i això fa que ens trobem
en un procés de canvi i transformació en la cultura dels desplaçaments urbans.
És en aquest context que el Pacte per la Mobilitat va considerar oportú debatre, amb els
responsables de les polítiques de transport i circulació d'altres grans metròpolis, les diverses
línies d'actuació aplicades a problemes semblants de mobilitat urbana. Amb aquest objectiu
i amb la voluntat de promoure el debat públic, al si del Pacte es va organitzar el cicle de
conferències «La mobilitat a les grans ciutats». Al cicle hi van participar gestors de la mobilitat
urbana d'arreu del món.
LA MOBILITAT A BERLÍN
• 6 de maig de 2002
Ponent: Sra. Maria Krautzberger.
Secretaria d'Estat de Transport i Medi Ambient del govern de Berlín.
- Noves tecnologies Siemens aplicades a la gestió del trànsit.
- Noves infraestructures viàries a Berlín.
- Pla de desplaçaments de bicicleta.
- Tramvia.
LA MOBILITAT A ROMA
• 3 de juny de 2002
Ponent: Sr. Maurizio Tomassini.
Director de l'Agència de Mobilitat de Roma.
- Sistemes de gestió de la demanda: control d'accés del trànsit en diferents zones.
- Transport públic: integració tarifària i ampliació del servei.
- Gestió de la mobilitat: nous park'n'ride, participació en projectes de la UE per compartir vehicles.
- Medi ambient: nous vehicles de transport col·lectiu nets, incentius per als vehicles nets.
LA MOBILITAT A LONDRES
• 14 d'octubre de 2002
Ponent: Sr. Dave Wetzel.
Vicepresident de Transports de Londres.
- Estat actual del trànsit a Londres.
- Mesures de pacificació del trànsit i seguretat viària.
- Implantació del peatge urbà al centre de Londres.
- Mesures de millora del transport col·lectiu.
- Experiències amb modalitats de transport netes.
52
LA MOBILITAT A BOSTON
• 4 de novembre de 2002
Ponent: Sra. Andrea d'Amato.
Comissionada de Transport i Medi Ambient de la ciutat de Boston.
- Desafiament de la mobilitat a la ciutat de Boston.
- Autoritats implicades.
- Actualització del Centre de Control de Trànsit.
- Programa de millores del trànsit.
- Campanya de seguretat del vianant.
LA MOBILITAT A NOVA YORK
• 20 de gener de 2003
Ponent: Sra. Iris Weinshall.
Comissionada del Departament de Transports de la ciutat de Nova York.
- Problemes de la càrrega i descàrrega de mercaderies a Manhattan.
- Peatge en els ponts de l'Est River.
- Nou sistema d'Autobusos exprés.
- Carril bici a Greenway: un passeig per bicicletes als voltants de Manhattan.
LA MOBILITAT A BARCELONA I LES GRANS CIUTATS
Taula rodona de l’acte de cloenda del Cicle de Conferències
• 3 de març de 2003
Presidida per la Sra. Carme San Miguel i Ruibal
Regidora Presidenta de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Intervenen:
- Sra. Neus Petreñas
Responsable de Mobilitat de la Federació d’Associacions de Veïns de Bracelona
- Sr. Joan Font
Vicepresident del Gremi de Garatges
- Sr. Pau Noy
President de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic
- Sr. Joan Torres
Coordinador del Reial Automòbil Club de Catalunya
53
Memòria de Gest ió 1998-2002
7. Relacions externes: la difusió del model
del Pacte per la Mobilitat
El Pacte per la Mobilitat de Barcelona ha estat una experiència pionera de gestió participativa
de la mobilitat d'una gran ciutat. Aquest fet, juntament amb el cabal d'experiència acumulada
durant els primers cinc anys, ha requerit el desplegament d'una intensa activitat de promoció
exterior del Pacte. A escala internacional s'ha presentat l'experiència en els principals fòrums
de gestió de la mobilitat. I en el nostre entorn més proper, el Pacte ha servit de model inspirador
per a experiències similars.
D'aquesta manera, trobem un seguit de municipis que ja han signat el seu propi pacte per la
mobilitat: Donostia, l'any 1999, Terrassa i Mataró, el 2000, Burgos, el 2001 i Màlaga, el 2002.
En el cas de la ciutat de Madrid, la redacció del pacte està enllestida però no està signat.
Igualment, hi ha tot un altre grup de municipis catalans que es troben en alguna de les diverses
fases de implementació del seu propi model de pacte: l'Hospitalet de Llobregat, Vilanova i la
Geltrú, Granollers, Reus, Lleida, Manresa, Sabadell, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans i Caldes
de Montbui.
En la línia de fomentar i facilitar la creació de pactes per la mobilitat en el context local català,
la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha redactat un model de Pacte per la Mobilitat
i ha creat un grup de treball amb els municipis interessats en la implementació del Pacte de
Mobilitat. L'Ajuntament de Barcelona en forma part en la seva qualitat de pioner.
54
Presentacions internacionals del Pacte per la Mobilitat de Barcelona
París / 2000 MOBICITY
Chicago  / 2000 NACTO – Amèrica del Nord
Praga / 2000 15ª Reunió Anual POLIS
Göteborg / 2001 5ª Conferència d’IMPACTS-Europa
Berlín / 2001 6ª Conferència Intercontinental d´IMPACTS
París / 2001 Fòrum Internacional de Desenvolupament Urbà
Roma / 2001 16ª Reunió Anual POLIS
Brussel·les / 2001 Conferència Internacional sobre E-Government
Londres / 2002 6ª Conferència d´IMPACTS-Europa
Amsterdam / 2002 INTERTRÀFIC
Lió / 2002 Jornades CERTU
Brussel·les / 2002 Information Society Tecnologies – Comissió EU
Washington / 2002 NACTO - Amèrica del Nord
Brussel·les / 2002 17ª Reunió Anual POLIS
Barcelona / 2003 7ª Conferència d’IMPACTS-Europa
Presentacions i iniciatives a altres ciutats
Barcelona / 2000 Federació Catalana de Municipis
Lekeitio / 2001 Federació Espanyola de Municipis
Lleida / 2001 Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
L’Hospitalet / 2001 III Assemblea Xarxa de Ciutats i Pobles S.
Madrid / 2002 IX Congrés de Seguretat Vial
Donostia / 2002 III International Walk 21’
Madrid / 2002 II Foro Nacional del Transporte
55
Memòria de Gest ió 1998-2002
4. EPÍLEG. El futur del Pacte per la Mobilitat
El Pacte per la Mobilitat va néixer del convenciment i la necessitat de cercar un nou model
de desplaçaments, capaç de fer compatible la demanda creixent de mobilitat amb els criteris
de sostenibilitat i millora de la qualitat de vida que tots volem per a la nostra ciutat.
El balanç d'aquests anys de funcionament, recollit en aquesta publicació, permet afirmar que
hem estat fidels als objectius que ens vam fixar i hem consolidat una nova manera de treball
basada en la consulta i la participació, que ens ha permès donar a la mobilitat el protagonisme
que mereix i obrir al debat ciutadà les noves maneres i modalitats de desplaçar-se per la ciutat.
Els objectius del Pacte han estat acceptats pels ciutadans, la manera i el mètode de treball a
poc a poc s'han anat consolidant i les mesures i els canvis que comporten s'han produït sense
conflictes significatius. Però això és només el començament d'un llarg camí, d'una aventura
col·lectiva que exigeix perseverança, imaginació i treball per cobrir les successives etapes.
L'experiència acumulada i el camí recorregut en aquest període ens estimulen i ens obliguen
a obrir una nova etapa de consolidació.
Vam dir que necessitàvem més i millor transport públic i hem estat capaços d'acordar un
ambiciós Pla director d'infraestructures que ens ha de permetre, en l'horitzó del 2010, disposar
d'una nova línia de metro de circumval·lació -la línia 9- que juntament amb la resta d'actuacions
previstes en aquest Pla ampliaran la longitud de xarxa en més de 120 km. En un proper futur
és prevista la inauguració de les noves línies de tramvia pel costat Llobregat i Besòs que suposen
l'inici d'una novedosa forma de transport públic metropolità. Pertoca al Pacte vetllar per
l'execució puntual i correcta del Pla.
Pel que fa als desplaçaments a peu, hem après a estudiar-los i valorar-los com allò que són,
els desplaçaments més importants, eficaços, saludables, econòmics i sostenibles a la gran
ciutat. Alguns dels reptes que el Pacte afronta amb decisió són: promocionar els desplaçaments
a peu, ampliar i fer més segur l'espai dedicat als vianants, reduir obstacles a la via pública,
senyalitzar els punts d'interès ciutadà dels seus itineraris i parar l'atenció que la gent gran
reclama i mereix.
La bicicleta i el seu ús habitual és, probablement, la imatge més representativa del nou model
de desplaçament urbà que fomenta el Pacte per la Mobilitat de Barcelona. Continuar amb
fermesa la promoció d'aquesta modalitat de transport fins a doblar el nombre d'usuaris en els
propers quatre anys és un objectiu possible i realitzable. Facilitar-ne el seu ús, millorar la
seguretat en els seus trajectes, ampliar l'oferta d'aparcaments segurs, aplicar les mesures per
dificultar i dissuadir el seu robatori i executar l'ambiciós projecte de la Ronda Verda són, entre
d'altres, objectius inexcusables i engrescadors per a tots en un proper futur.
56
Sabem que la distribució urbana de mercaderies és un dels principals reptes de futur a totes
les grans ciutats. L'augment del parc de vehicles comercials en el 25 % en els últims cinc anys
i l'augment anual del 3,5 % en els desplaçaments vinculats a les activitats comercials ho
corroboren. Disposem d'estudis suficients sobre el seu comportament i els problemes que
planteja. D'acord amb les associacions i les entitats implicades, hem posat en marxa les primeres
iniciatives per aconseguir una distribució àgil i ordenada de les mercaderies, que garanteix el
desenvolupament normal d'aquesta activitat econòmica. Si entre tots som capaços de continuar
en aquesta línia de concertació aconseguirem la consolidació de Barcelona com una gran
capital del comerç i que els serveis siguin compatibles amb els altres usos i modalitats de
desplaçament de la ciutat.
L'augment significatiu de les motocicletes és també un fenomen rellevant. Amb un parc superior
als 230.000 vehicles l'any 2002, la motocicleta es reafirma com a alternativa a l'automòbil en
els desplaçaments urbans. Caldrà estar amatents als reptes que això suposa i continuar treballant
per resoldre els problemes derivats de la seva important presència a la ciutat i, sobretot, millorar
la seguretat en el seu ús. Ens cal, en definitiva, configurar una política pròpia i integral per a
la motocicleta a Barcelona.
57
Memòria de Gest ió 1998-2002
La seguretat i la disciplina viàries són també un tema important present, que apunta amb
força al nostre horitzó. La Unió Europea ha marcat l'ambiciós objectiu de reduir el 50 % la
sinistralitat en l'horitzó del 2010 i, aconseguir-ho, pel seu caràcter multidisciplinari, exigirà
una especial voluntat política, un esforç pressupostari, una acció coordinada de totes les
administracions i un compromís ciutadà que només el Pacte pot garantir a la nostra ciutat.
Tanmateix, la irrupció amb força de les noves tecnologies i la seva aplicació en la gestió
intel·ligent del trànsit, en la millora de la seguretat viària i en la seva vessant informativa i
en temps real sobre l'estat de la circulació constitueix per si mateixa tota una línia de treball.
Aquests i altres temes que apunten al futur són els reptes als quals haurà de fer front el Pacte
per la Mobilitat de Barcelona. En aquesta nova fase, el Pacte convida a fer una relectura del
Pacte signat el 1998, per redefinir-ne o actualitzar-ne els objectius i adequar-los als canvis
que s'han produït, i a cercar noves fórmules de funcionament que garanteixin la flexibilitat
i l'agilitat necessàries per continuar donant resposta a les noves demandes quantitatives i
qualitatives de mobilitat a la nostra ciutat.
La il·lusió, la participació i el compromís de tots són la millor garantia de futur del Pacte per
la Mobilitat de Barcelona i només el decurs del temps dirà si hem pogut i sabut aprofitar el
seu potencial.
Pere Navarro, comissionat del Pacte per la Mobilitat
58
Directori de membres integrants
del Pacte
Ajuntament de Barcelona
Pl. Sant Jaume / 08002 Barcelona
Grup municipal Partit Socialista de Catalunya
Pl. Sant Jaume / 08002 Barcelona
Grup municipal Convergència i Unió
Pl. Sant Jaume  / 08002 Barcelona
Grup municipal Partit Popular
Pl. Sant Jaume / 08002 Barcelona
Grup municipal Esquerra Republicana de Catalunya - Els Verds
Pl. Sant Jaume / 08002 Barcelona
Grup municipal Iniciativa per Catalunya Verds
Pl. Sant Jaume / 08002 Barcelona
ACET Associació Catalana d'Empreses de Transports de Mercaderies
Via Laietana, 28, 6è D / 08003 Barcelona
AECOC Associació Espanyola de Codificació Comercial
Ronda General Mitre, 10 / 08017 Barcelona
AEM Asociación Española de Empresas de Mensajería
Av. Brasil, 4, esc. 4, pis 11 C  / 28020 Madrid
AFAVIT Associació de Familiars i Víctimes de Trànsit
C/ Josep Capdevila, 15 / 08389 Palafolls
AGBAR - ITV, SA Aigües de Barcelona
C/ Bergara, 3, àtic / 08002 Barcelona
AGTC Associació General de Transportistes de Catalunya
C/ Aragó, 9, 6è / 08015 Barcelona
Amics de la Bici  (Agrupació d'Usuaris i Usuàries)
C/ Demòstenes, 19 / 08028 Barcelona
ANESDOR Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas
C/ General Ibáñez Ibero, 5-B, E- 1, 3r C / 28003 Madrid
Assistencial Club Conductors de Catalunya de Previsió Social
C/ Provença, 173 / 08036 Barcelona
Associació del Pla Estratègic de Barcelona
C/ Ausiàs Marc, 7-14 / 08010 Barcelona
ASTAC Associació de Transportistes Agrupats Condal
C/ Sardenya, 69-73, entl. / 08018 Barcelona
59
Memòria de Gest ió 1998-2002
AUDICA Associació d'Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya
C. Mare de Déu del Coll, 52-54 / 08023 Barcelona
Barcelona Camina, Associació per als Drets del Vianant
Rambla Catalunya, 29, 4t 2a / 08007 Barcelona
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Av. Diagonal, 452 / 08006 Barcelona
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Gran Via de les Corts Catalanes, 751, A, 2n 1a / 08013 Barcelona
CCOO Barcelonès
Via Laietana, 16, 3 / 08003 Barcelona
CEDAC Consell d'Empreses Distribuïdores Alimentació de Catalunya
Via Laietana, 32-34, 2n, despatx 64 / 08003 Barcelona
Consell de Gremis de Comerç i Serveis de Barcelona
C/ Sabino Arana, 26, 2n / 08028 Barcelona
Defensa del Motociclista
Rambla de Catalunya, 91-93, 3r 3a (Motorpress Ibérica)/ 08008 BCN
FAVB Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
C/ Obradors, 6-8, baixos / 08002 Barcelona
FECAV Federació Empresarial Catalana d'Autotransport de Viatgers
C/ Diputació, 315, pral. 1a / 08009 Barcelona
FCC Federació Catalana de Ciclisme
C/ Fontanella, 11, 3r 1a / 08010 Barcelona
Federació Provincial d'Autoescoles de Barcelona
C/ Mineria, 62-64, loc. 1-B / 08038 Barcelona
Federació de Transportes, Comunicació i Mar - UGT Catalunya
Rambla de Santa Mònica, 10, 3r / 08002 Barcelona
Foment Nacional del Treball
Via Laietana, 32 / 08003 Barcelona
Gremi de Garatges
Rambla de Catalunya, 41, 1r / 08007 Barcelona
Gremi de Missatgeria de Catalunya
C/ Antoni Ricardos, 14, baixos / 08027 Barcelona
Gremi Provincial de Tallers de Reparació d'Automòbils
Pl. Doctor Letamendi, 37, 6è 3a / 08007 Barcelona
Gremi Provincial de Transport i Maquinària de Construcció i Obres Públiques de Barcelona
C/ Mare de Déu del Coll, 52-54, baixos / 08023 Barcelona
Institut Català de Logística, Fundació ICIL
Moll Edifici World Trade Center, Edif. Est, 3r / 08039 Barcelona
60
Institut d'Estudis de la Seguretat
Passeig de Gràcia, 50, 5è / 08007 Barcelona
Institut Metropolità del Taxi
Carrer 62, núm. 18, edifici B, Zona Franca / 08040 Barcelona
Instituto MAPFRE de Seguridad Vial
Ctra Antigua de Ajalvir s/n, Polígono 30-C / 28806 Alcalá de Henares
C/ Marina, 16-18, 33è  / 08005 Barcelona
Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya
Av. República Argentina, 29, 1r / 08023 Barcelona
Pacte Industrial per a la Regió Metropolitana
Av. Josep Tarradellas, s/n
Can Masover. Parc Can Boixeras / 08906 L'Hospitalet de Llobregat
P(A)T Prevenció d'Accidents de Trànsit
Rambla de Catalunya, 29, 4t 1a / 08007 Barcelona
PIMEC SEFES Comerç
C/ Viladomat, 174 / 08015 Barcelona
PTP Associació per a la Promoció del Transport Públic
Rambla Catalunya, 29, 4t / 08007 Barcelona
RACC
Av. Diagonal, 687 / 08028 Barcelona
Reial Moto Club de Catalunya
C/ Muntaner, 81, baixos / 08011 Barcelona
STAC Sindicat del Taxi de Catalunya
C/ Marina, 82 / 08018 Barcelona
STOP Accidents
Gran Via Corts Catalanes, 736 / 08013 Barcelona
TRANSCALIT Federació Catalana de Transports de Barcelona
Av. Meridiana, 350, 2n / 08027 Barcelona
TRANSPRIME
Associació Espanyola d'Empreses amb Transport Privat de Mercaderies per a servei
propi o particular complementari i grans usuaris del transport públic de mercaderies
Av. Diagonal, 392, 3r 1a (Quarter Trade) / 08037 Barcelona
TRÈVOL Missatgers
C/ Antoni Ricardos, 14, baixos / 08027 Barcelona
UCEAC-UNESPA Unió Catalana d'Entitats Asseg. i Reasseg.
Rambla de Catalunya, 53, 3r / 08007 Barcelona
UPTC-UGT Unió de Petits Transportistes de Catalunya
Passeig Colom, 23, pral. 2a /08002 Barcelona
61
Memòria de Gest ió 1998-2002
Comissionat del Pacte per la Mobilitat
Plaça Carles Pí i Sunyer, 8-10, 4ª planta / 08002 Barcelona
Secretaria Tècnica del Pacte per la Mobilitat
Plaça Carles Pí i Sunyer, 8-10, 4ª planta / 08002 Barcelona
Experts
Humet i Palet, Jacint
Parés Bausa, Xavier
Pérez Serrahima, Josep M.
Thorson, Ole
Torres Carol, Joan
Entitats Convidades
Entitat Metropolitana del Transport
Carrer 62, núm. 420, sector A / 08004 Barcelona
Prefectura Provincial de Trànsit
Gran Via Corts Catalanes, 184 / 08004 Barcelona
Rodalies RENFE
Pl. dels Països Catalans, s/n / 08014 Barcelona
SABA
Av. Diagonal, 458, 5è / 08006 Barcelona
Servei Català de Trànsit
Via Laietana, 69, 5è / 08003 Barcelona
SMASSA
Gran Via Carles III, 85 bis / 08028 Barcelona
TMB Transports Metropolitans de Barcelona
Carrer 60, núm. 21-23, sector A / 08040 Barcelona
62
63
Memòria de Gest ió 1998-2002
64
Memòria de Gest ió 1998-2002

www.bcn.es/mobilitat
Ajuntament de Barcelona