214 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
matrimonials subsistents o que formin una unió cialment. La resolució judicial pot disposar una de 30 de desembre, de cessió de tributs de l’Estat
estable de parella. indemnització a favor dels convivents més per- a les comunitats autònomes i de mesures fiscals
judicats a càrrec de l’altre o altres cotitulars. complementàries, les situacions de convivència
Article 3 d’ajuda mútua tenen, en relació amb l’impost de
Constitució i acreditació Article 7 successions i donacions i respecte a les adqui-
Les situacions convivencials que són objec- Compensació econòmica per raó del treball sicions mortis causa d’un dels convivents en l’he-
te d’aquesta Llei s’han d’acreditar per mitjà de Quan la convivència s’extingeix en vida dels rència de l’altre, l’assimilació als parents del III
l’escriptura pública o del document públic no- convivents, el que ha treballat per a l’altre o per Grup.
tarial en què es formalitza la convivència, a partir als altres, sense la contraprestació deguda, si per
dels quals té plena efectivitat, o pel transcurs aquesta causa s’ha produït una desigualtat eco- 2. A ls efectes del que estableix l’apartat 1,
d’un període de dos anys de convivència acre- nòmica que impliqui un enriquiment injust, té el convivent o convivents supervivents han
ditats mitjançant una acta de notorietat. dret a una compensació econòmica a càrrec del d’acreditar l’existència de la convivència d’aju-
beneficiat o dels beneficiats, que s’ha d’inten- da mútua mitjançant l’escriptura pública de for-
Article 4 tar fixar per acord dels afectats i, en el cas que malització de la convivència, atorgada, com a
Regulació no hi hagi acord, s’ha de fixar mitjançant arbi- mínim, dos anys abans de la mort del causant,
1. Els convivents poden establir verbalment tratge o judicialment, tenint en compte les cir- o bé mitjançant acta de notorietat de la convi-
o per escrit públic o privat els pactes reguladors cumstàncies següents: vència i del transcurs del període mínim de dos
de la convivència, els drets i els deures respec- a) Els pactes previs entre les parts. anys d’aquesta.
tius, compreses les causes i les normes de l’ex- b) La dedicació a l’altre o altres.
tinció d’aquesta. c) La durada de la convivència.
2. Els pactes poden modificar-se verbalment, d) Els mitjans econòmics de les parts. D ISPOSICIÓ  FINAL
en document privat o públic, segons el que es- Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’ha-
tableixin. Article 8 ver estat publicada en el DOGC.
Pensió periòdica en cas de defunció
Article 5 1. En cas d’extinció de la convivència per Per tant, ordeno que tots els ciutadans als
Extinció de la convivència defunció d’un dels convivents, el convivent o els quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al
1. Les relacions de convivència s’extingeixen convivents que sobrevisquin que eren mantin- seu compliment i que els tribunals i les autori-
per les causes següents: guts totalment o parcialment pel premort en tats als quals pertoqui la facin complir.
a) Per l’acord de tots els convivents. l’últim any de la convivència previ a la defun-
b) Per la voluntat unilateral d’un dels mem- ció i no tinguin mitjans econòmics suficients per Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 1998
bres. a mantenir-se tenen dret a una pensió alimen-
c) Pel matrimoni o l’establiment de relació tària, a càrrec dels hereus d’aquell, per un pe- JORDI PUJOL
de parella estable d’un dels convivents. ríode màxim de tres anys, que s’ha d’intentar President de la Generalitat de Catalunya
d) Per la defunció d’un dels convivents. fixar per acord dels afectats i, en el cas que no NÚRIA  DE G ISPERT I CATALÀ
e) Per les establertes pel pacte entre els con- hi hagi acord, s’ha de fixar mitjançant arbitratge Consellera de Justícia
vivents. o judicialment. Per a establir la quantia i la du-
2. En els supòsits de les lletres b, c, i d de rada s’ha de tenir en compte: (98.358.033)
l’apartat 1, la convivència pot continuar, amb les a) El cost del manteniment.
modificacions que calguin en els pactes regula- b) El temps en què fou mantingut o mantin-
dors, entre els convivents que no comparteixin guts. LLEI
la voluntat d’extingir-la, o, si és el cas, entre els c) El cabal relicte. La capitalització de la pen- 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal
no exclosos per l’article 2.3 i els sobrevivents. sió a l’interès legal del diner no pot excedir la de Barcelona.
Quan s’extingeixi la convivència, s’ha de revocar meitat del valor del cabal relicte si els hereus són
l’escriptura pública o el document públic notarial descendents, ascendents o col·laterals fins al EL PRESIDENT
de constitució. segon grau de consanguinitat del causant, llevat DE LA  GENERALITAT DE CATALUNYA
3. La continuïtat de la convivència en cap cas que siguin menors d’edat o discapacitats, en
no pot perjudicar els drets del convivent o dels aquest cas el límit ha d’ésser la cinquena part del Sia notori a tots els ciutadans que el Parla-
convivents que se n’hagin apartat ni els dels valor de l’herència. ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del
hereus del premort. 2. No correspon dret a pensió si s’ha pactat Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2
4. En els supòsits de les lletres a, b, c i d de així en el títol de constitució del règim de con- de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promul-
l’apartat 1, queden revocats els poders que qual- vivència, si n’hi ha. go la següent
sevol dels membres que s’aparti de la convivèn-
cia hagi atorgat a favor de l’altre o altres o tin- Article 9
gui atorgats al seu favor. Caducitat d’accions LLEI
Les accions per a l’exercici dels drets a què
Article 6 es refereixen els articles 7 i 8 caduquen al cap Preàmbul
Efectes de l’extinció respecte a l’habitatge d’un any a comptar del cessament de la convi- Barcelona, capital de Catalunya, ha estat
1. Si no hi ha pacte, i l’extinció es produeix vència.
en vida de tots els convivents, els que no siguin sempre un símbol de llibertat i de progrés. Ciutatde convivència, feta en la pluralitat i en la diver-
titulars de l’habitatge disposen de tres mesos per sitat, ha projectat al món la seva capacitat d’ini-
a abandonar-lo. D ISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
2. També en el cas que no hi hagi pacte, si ciativa, la seva vocació de modernitat i el seucompromís solidari en la construcció d’un món
l’extinció es produeix per defunció de la persona El temps de convivència transcorregut abans en pau, basat en el respecte i la tolerància. Bar-
propietària de l’habitatge, els convivents poden de l’entrada en vigor d’aquesta Llei dels mem-
continuar ocupant-lo durant sis mesos. bres de les situacions convivencials d’ajuda celona, bressol de cultures, ha estat i vol ésserun exemple en la defensa dels drets humans i
3. Si la persona morta era arrendatària de mútua s’ha de tenir en compte als efectes del
l’habitatge, els convivents tenen dret a subrogar- còmput dels dos anys a què es refereix l’article
dels pobles.
se en la titularitat de l’arrendament pel termi- 3, només si tots els convivents afectats i, si es- A les darreries del segle XX i partint de l’ex-
ni d’un any, o pel temps que manqui per a l’ex- cau, els hereus del difunt hi estan d’acord. periència de molts segles d’un règim propi, basat
piració del termini contractual, si aquest és en la seva tradició històrica i nacional, que té
inferior. com a referent de caràcter permanent i com a
4. Les situacions de cotitularitat s’han d’inten- D ISPOSICIÓ ADDICIONAL senyes d’identitat, pel que fa als símbols, la Creu
tar resoldre per acord dels afectats i, si hi manca, 1. Dins l’àmbit de competències assumides de Sant Jordi sobre fons blanc i les tradicionals
s’han de resoldre mitjançant arbitratge o judi- per la Generalitat en el marc de la Llei 14/1996, quatre barres vermelles sobre fons groc, la ciutat
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 215
de Barcelona vol assolir ara una Carta municipal d’avançar cap a la consolidació de l’autonomia 2. La ciutat de Barcelona gaudeix del règim
que reforci la seva autonomia, al servei d’una local. jurídic especial establert per aquesta Carta.
gestió administrativa eficaç i propera als ciuta- La Carta municipal neix amb el desig de do- 3. El terme municipal de la ciutat de Barce-
dans, d’una descentralització més forta, d’una nar resposta a la demanda de més proximitat que lona és l’actual en el moment d’entrar en vigor
potenciació de les competències municipals en fan les grans ciutats d’Europa; de donar prioritat aquesta Carta. A iniciativa de l’Ajuntament de
el marc d’una col·laboració institucional posi- al nivell d’administració més proper; de construir Barcelona, correspon al Parlament de Cata-
tiva, i d’una millora de la qualitat dels serveis de l’Europa de la subsidiarietat. lunya, mitjançant llei, l’alteració d’aquest terme
la ciutat que es correspongui amb les necessitats municipal.
i les ambicions de tots els barcelonins i barce- Barcelona accepta els reptes del segle XXI, per
lonines. a afrontar els quals necessita aquesta Carta. La Article 2
qualitat com a exigència cívica s’ha de traduir 1. L’A juntament de Barcelona ha de pro-
Una Carta que respon als anhels de la ciuta- en una millora efectiva dels serveis municipals, moure i dur a terme activitats d’interès comú
dania que, amb la seva participació i la seva en tots els camps, per a tothom, sense excepci- amb altres ciutats, especialment les adjacents,
implicació col·lectiva, ha fet de Barcelona el que ons ni discriminacions per raó de sexe, d’edat, amb les altres administracions públiques i amb
és. La Carta aprofundeix els mecanismes de de llengua, d’origen o de religió. E ls Usatges, institucions i organismes europeus i internaci-
participació ciutadana, reforça la pràctica demo- primer precedent de la Carta, ja establien, al onals, en l’àmbit de les competències que li atri-
cràtica i estimula la cooperació entre l’Ajunta- segle XIII, que a Barcelona no es retrauria a ningú bueixen aquesta Carta i la legislació general de
ment i el moviment associatiu i els agents socials, la seva religió i que tot acusat tenia dret a ésser règim local.
com a factor de progrés i de cohesió. defensat. Tothom hauria de sentir-se orgullós de 2. L’A juntament de Barcelona ha de pro-
La Carta reforça la voluntat descentralitza- la ciutat: aquesta és la servitud que han d’accep- moure que la ciutat sigui seu d’organismes de-tar els qui la vulguin honorar i millorar.
dora de Barcelona dotant els districtes de la pendents d’altres nivells d’administració i d’ins-
ciutat d’una personalitat forta, amb un ampli Una Carta al servei d’una administració àgil, titucions europees i internacionals.
nivell d’autogovern. Al servei d’aquesta descen- moderna, atenta i amable, que té l’ètica com a
tralització, la Carta anuncia, per mitjà del seu norma, sempre present, de la seva actuació. Una Article 3
desplegament reglamentari, un nou sistema de Carta que asseguri a tots els ciutadans i ciuta- 1. La ciutat de Barcelona ostenta els títols
composició i elecció dels consells de districte, i danes un urbanisme pensat per a ells i per a la que té atorgats en atenció a la seva història i la
obre les portes perquè aquesta elecció tingui lloc millora de la qualitat de vida en tots els àmbits seva tradició, i, en concret, el de “Ciutat Com-
en el mateix àmbit territorial i perquè es redu- de la ciutat, que afavoreixi una política pròpia tal”.
eixin els requeriments d’edat en l’esglaó inici- d’habitatge, que tingui en compte tant la cons- 2. El segell oficial de la ciutat s’inspira en el
al de la participació política. trucció com la rehabilitació dels barris envellits de Pere III el Cerimoniós.
i que doni una prioritat especial a les necessitats 3. La bandera oficial de la ciutat incorpora
Barcelona és el nucli central d’un continu d’habitatges assequibles i per a la joventut. sobre fons groc amb quatre barres vermelles, en
urbà i d’un territori que s’expressa en realitats
Una Carta que vol l’equilibri de la ciutat amb sentit vertical, el símbol de la ciutat.municipals plurals i amb valor propi, però que,
pel seu caràcter de conurbació, demana coordi- una prestació eficaç del servei de transports
urbans, que arribi a tots els ciutadans i ciutada- Article 4nació, entesa i l’aplicació de criteris comuns en
nes, visquin on visquin; una Carta que afavoreixi 1. El català, llengua pròpia de Catalunya, hoàmbits diversos.
una mobilitat que tingui el vianant com a des- és també de l’Ajuntament de Barcelona.
La voluntat de Barcelona és compartir amb tinatari més important. Una Carta innovadora, 2. L’Ajuntament de Barcelona ha de garan-
les ciutats del seu entorn metropolità formes es- que obri la ciutat a les noves tecnologies en el tir l’ús del castellà, dins el marc constitucional
pecífiques de col·laboració institucional en la camp de les telecomunicacions, que la facin més i estatutari. L’A juntament ha de fer possible
prestació de determinats serveis, que tinguin així competitiva, i que tingui el medi ambient com l’atenció als ciutadans i ciutadanes que perta-
en compte el pes específic de la Barcelona me- a prioritat per a l’acció del govern municipal. nyen a minories lingüístiques.
tròpoli, en el marc del desplegament regional de 3. L’Ajuntament de Barcelona ha de norma-Barcelona vol gaudir d’una sanitat de qualitat,
Catalunya. El planejament territorial i estratègic litzar l’ús del català en l’àmbit de les seves com-d’un sistema educatiu que sigui orgull de tothom
de l’àmbit regional, la planificació, la coordinació petències.i garantia d’igualtat i de promoció social; vol oferir
i la gestió del transport urbà, i la planificació, la 4. L’Ajuntament de Barcelona ha de fomen-a tots uns serveis socials que permetin el lliure
construcció, la coordinació i la gestió de les grans tar l’ús del català en l’àmbit de les relacions in-desenvolupament de la persona, especialment en
infraestructures de comunicacions i de promoció ternacionals, per a promoure i reforçar el mul-el cas de limitacions i mancances. Barcelona,
econòmica, i també les mediambientals, són ob- tilingüisme i la multiculturalitat en el marccapital de la cultura, vol una Carta que l’ajudi en
jectius que Barcelona comparteix amb el seu en- mundial.aquesta responsabilitat històrica.
torn.
Barcelona vol ésser una ciutat segura, que Article 5
La vitalitat de Barcelona es posa al servei de aspira a una justícia àgil, innovadora, propera En tot allò que no sigui previst en aquesta
tot el país, però de manera singular d’aquelles als ciutadans i ciutadanes, i també a gaudir d’un Carta són aplicables les normes generals sobre
ciutats que comparteixen amb la capital de Ca- règim financer adequat i suficient, que es cor- règim local i les normes reguladores dels dife-
talunya una mateixa problemàtica, que dema- respongui a les necessitats i les ambicions de la rents sectors de l’acció pública.
na solucions específiques per damunt de delimi- ciutat, d’acord amb les aportacions que Barce-
tacions administratives que molt sovint la realitat lona fa a Catalunya i a l’Estat. Article 6
social i urbana supera. És per això que, considerant la voluntat ex- Correspon a l’Ajuntament de Barcelona el
Aquesta és una Carta que recull les ambici- pressada per l’A juntament de Barcelona i la desplegament reglamentari d’aquesta Carta en
ons dels nostres ciutadans i ciutadanes, que es proposta de la Comissió Mixta, prevista per la els àmbits de l’organització, les obres, les acti-
vol amarada de civisme i de solidaritat, que vol disposició transitòria primera de la Llei 8/1987, vitats i els serveis municipals.
ésser un catàleg de drets, el respecte, la defen- de 15 d’abril, municipal i de règim local de Cata-
sa i el compliment del qual sigui un orgull per lunya, s’aprova la següent Article 7
a tothom. Barcelona, ciutat oberta, mira el fu- L’Ajuntament de Barcelona té legitimació per
tur esperançada i amb confiança. El fet viu de a recórrer directament davant el Tribunal Cons-
Barcelona vol descansar en l’orgull del barce- Carta municipal de Barcelona titucional contra les lleis i les disposicions amb
lonisme i de la catalanitat com a base de la seva força de llei de l’Estat i de la Generalitat de
projecció universal. Catalunya i, si escau, les disposicions de rang
TÍTOL PRELIMINAR inferior, quan contravinguin a l’autonomia lo-
Barcelona, històricament i recentment, manté cal, garantida per l’article 140 de la Constitució,
uns lligams molt estrets amb Europa, de la qual Article 1 d’acord amb el procediment i els termes esta-
forma part activa: un projecte que necessària- 1. La ciutat de Barcelona és la capital de blerts per la Llei orgànica del Tribunal Consti-
ment ha de tenir en compte les ciutats i que ha Catalunya. tucional.
216 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
TÍTOL I h) Informar dels projectes del Pla territori- sell Municipal poden formular directrius, orien-
Organització del govern municipal al general, del Pla territorial parcial i de llurs re- tacions i recomanacions pròpies, de caràcter
visions o modificacions. general, de la forma que es determini per regla-
CAPÍTOL I i) Ordenar i imposar tributs, establir els preus ment. Qualsevol grup pot sotmetre al Consell
Òrgans municipals públics, no especificats per l’article 16.m, i apro- Municipal propostes d’acord sobre matèries de
var els pressupostos i els comptes. la competència d’aquest. El Reglament orgànic
Article 8 j) Aprovar de manera provisional el Pla ge- ha de regular aquest procediment.
E l govern municipal actua d’acord amb els neral i les seves revisions i modificacions, en 3. Cal el vot favorable de la majoria absoluta
principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, l’àmbit del seu terme municipal. del nombre legal de membres del Consell Mu-
desconcentració i coordinació. Han d’ésser cri- k) Aprovar de manera definitiva els plans nicipal per a adoptar els acords següents:
teris essencials de la seva organització diferen- parcials i especials, les ordenances i les altres a) Aprovar i modificar amb caràcter definitiu
ciar les funcions deliberants d’ordenació, pro- normes urbanístiques. el Reglament orgànic.
gramació i control de les executives de govern l) Exercir activitats econòmiques, constituir b) Aprovar l’organització territorial en dis-
i administració, i desenvolupar la descentralit- societats mercantils per a dur-les a terme, i par- trictes i aprovar amb caràcter definitiu el Regla-
zació i la desconcentració territorial i fomentar ticipar-hi, i crear altres ens d’interès municipal. ment de composició i elecció dels consells de
la participació ciutadana. m) Decidir sobre serveis reservats, d’acord districte.
amb el que estableixen l’article 86 de la Llei de c) Transferir funcions o activitats a altres
Article 9 bases de règim local i els articles 227, 228 i 229 administracions públiques.
El govern del municipi de Barcelona corres- de la Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de d) Alienar béns quan llur quantia excedei-
pon, en els termes d’aquesta Carta, als òrgans règim local de Catalunya. xi el 20%  dels recursos ordinaris del pressupost.
següents: n) Acceptar la delegació de competències e) Cedir a títol gratuït béns a altres adminis-
a) El Consell Municipal. feta per altres administracions. tracions o institucions públiques.
b) L’alcalde o alcaldessa. o) Exercir accions judicials contra membres f) Aprovar provisionalment els plans gene-
c) La Comissió de Govern. de la corporació. rals i llur revisió o modificació.
d) Els presidents i els regidors de districte, p) Adquirir béns i drets quan llur valor sigui g) Fer la concessió de béns o serveis per més
si escau. superior a dos mil cinc-cents milions de pesse- de cinc anys, sempre que la quantia excedeixi el
e) Els consells de districte. tes, i també fer les alienacions patrimonials en 20%  dels recursos ordinaris del pressupost.
els supòsits següents: h) Aprovar operacions financeres o de crè-
Primer. Quan es tracti de béns immobles, o dit si la quantia excedeix el 10%  dels recursos
de béns mobles que hagin estat declarats de ordinaris del pressupost, i també les operacions
CAPÍTOL II valor històric o artístic, i l’alienació no sigui de crèdit previstes per l’article 158.5 de la Llei
El Consell Municipal prevista pel pressupost. de l’Estat 39/1988, reguladora de les hisendes lo-
Segon. Quan, tot i ésser prevista pel pressu- cals.
Article 10 post, l’alienació superi les quanties indicades per i) Crear, modificar i dissoldre mancomuni-
1. El Consell Municipal és l’òrgan de màxi- a l’adquisició de béns. tats o altres organitzacions associatives, parti-
ma representació política dels ciutadans en el q) Transferir funcions, activitats o serveis a cipar-hi, i també aprovar-ne i modificar-ne els
govern de la ciutat. És format pels regidors i és altres administracions. estatuts.
presidit per l’alcalde o alcaldessa. r) Contractar obres i concessions de tota j) Imposar i ordenar els recursos propis de
2. E l sistema electoral és l’establert per la classe si l’import supera els dos mil cinc-cents caràcter tributari.
legislació general sobre eleccions municipals. milions de pessetes, i també si es tracta de con- k) Alterar la qualificació jurídica dels béns
3. Els estrangers gaudeixen del dret de sufra- tractes i concessions plurianuals d’una durada demanials.
gi en les eleccions municipals en els termes es- superior als quatre anys, o de plurianuals de l) Aprovar l’escut, el segell i la bandera de la
tablerts en les normes vigents. menys durada si l’import acumulat de les seves ciutat.
4. L’Ajuntament de Barcelona ha d’interes- anualitats és superior a la quantia damunt asse- 4. Les competències del Consell Municipal
sar els òrgans competents perquè legislin i ce- nyalada. són indelegables en l’alcalde o alcaldessa i en la
lebrin tractats internacionals que promoguin s) Acordar la participació en organitzacions Comissió de Govern, sens perjudici dels encàr-
els instruments adequats a fi que totes les per- supramunicipals. recs que, per a una concreció més adequada i
sones empadronades al municipi puguin gaudir t) Aprovar i concertar les operacions de crè- una execució millor dels seus acords, pugui fer
d’aquests drets. dit la quantia acumulada de les quals, dins de el Consell Municipal a qualsevol d’aquests òr-
5. Els estrangers empadronats poden parti- cada exercici econòmic, excedeix el 10%  dels re- gans de govern o a algun dels seus membres.
cipar en referèndums i altres procediments con- cursos ordinaris del pressupost, excepte les de
sultius que promogui l’Ajuntament. tresoreria, que li corresponen si l’import acumu- Article 12
lat de les operacions vives en cada moment su- 1. La creació de comissions correspon al Ple-
Article 11 pera el 15%  dels ingressos corrents liquidats en nari del Consell Municipal. El Reglament orgà-
1. El Consell Municipal té les atribucions se- l’exercici anterior. nic n’ha d’establir el nombre, l’àmbit d’actua-
güents: u) Cedir a títol gratuït béns a altres adminis- ció i el règim de funcionament, en tot allò que
a) Impulsar, controlar i fiscalitzar els altres tracions, institucions públiques o entitats priva- no estigui establert per aquesta Carta. En tot cas,
òrgans de govern. des, en els supòsits autoritzats per les normes és obligatòria l’existència de la Comissió d’Hi-
b) Aprovar el Codi ètic d’actuació de tot el reguladores del patrimoni municipal. senda, Pressupostos i Comptes.
personal al servei del municipi. v) Aprovar els expedients de municipalitza- 2. Corresponen a les comissions del Consell
c) Exercir la iniciativa per a alterar el terme ció. Municipal les funcions següents, en relació amb
municipal. w) Aprovar la plantilla de personal i la relació les matèries de llur àmbit d’actuació:
d) Aprovar l’escut, el segell i la bandera de de llocs de treball, determinar la quantia de les a) Les que els atribueixi o delegui el Consell
la ciutat. retribucions fixes i periòdiques dels funciona- Municipal. No són atribuïbles ni delegables les
e) Aprovar de manera definitiva el Regla- ris, i establir el nombre i el règim del personal funcions decisòries establertes per les lletres b,
ment orgànic, les ordenances i qualsevol altra eventual. c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, s, t, u, v, w, x i
norma local l’aprovació de la qual no sigui atri- x) Alterar la qualificació jurídica dels béns y de l’article 11.1, i per l’apartat 3 del mateix
buïda a cap altre òrgan municipal. de domini públic. article 11. Tampoc no és delegable la competèn-
f) Aprovar i modificar el Reglament orgànic y) Votar sobre la moció de censura a l’alcalde cia definida per la lletra r de l’article 11.1 si la
que regula la composició i l’elecció dels consells o alcaldessa i sobre la qüestió de confiança plan- concessió de béns i serveis és per a més de cinc
de districte. tejada per aquest, que es regeix per la legisla- anys, sempre que la seva quantia excedeixi el
g) Aprovar el Pla general d’acció municipal, ció electoral general. 20%  dels recursos ordinaris del pressupost.
del Programa d’actuació, el Pla d’inversions i el z) Les altres que aquesta Carta li atribueix. b) Aprovar inicialment els projectes de Re-
Programa financer. 2. Els grups municipals constituïts en el Con- glament orgànic, d’ordenances i d’altres normes
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 217
municipals, i també els plans i els instruments i) Aprovar l’oferta pública d’ocupació, d’acord Article 16
urbanístics l’aprovació definitiva dels quals o la amb el pressupost i la plantilla aprovats pel La Comissió de Govern té les atribucions se-
que posi fi a la tramitació municipal correspon- Consell Municipal; aprovar les bases de les con- güents:
gui al Plenari del Consell Municipal. vocatòries per a la selecció del personal i dels a) Exercir la iniciativa del govern municipal
c) Aprovar inicialment el pressupost. concursos de provisió de llocs de treball i distri- mitjançant l’aprovació dels projectes de les
d) Aprovar inicialment el Pla general d’ac- buir les retribucions complementàries que no normes i els instruments següents i proposar als
tuació municipal, el Programa d’actuació, el Pla siguin fixes i periòdiques. òrgans competents l’aprovació:
d’inversions i el Programa financer. j) Nomenar i sancionar el personal, incloses Primer. Dels reglaments orgànics i de les or-
e) Dictaminar sobre els assumptes que s’han la separació del servei dels funcionaris de la denances i les altres normes locals de la seva
de sotmetre al Plenari del Consell Municipal, corporació i l’acomiadament del personal labo- competència.
llevat dels assumptes de necessitat urgent que ral, de les quals disposicions ha de donar compte Segon. Del pressupost.
presenti l’alcalde o alcaldessa i sobre els quals al Plenari en la primera sessió que tingui. Tercer. Del Pla general d’actuació municipal,
el Plenari n’apreciï la urgència. k) Exercir accions judicials i administratives del Programa d’actuació, del Pla d’inversions,
f) Impulsar, controlar i fiscalitzar l’activitat per a la defensa jurídica de la corporació. del Programa financer i de llurs modificacions.
dels òrgans de l’Administració municipal exe- l) Adoptar personalment i sota la seva res- b) A provar els projectes d’urbanització i
cutiva. ponsabilitat, en el cas de catàstrofe o d’infortuni donar compte d’aquesta aprovació al Consell
3. L’ordre del dia de les comissions ha d’és- públic, o de risc greu d’aquests, les mesures Municipal.
ser elaborat pel president o presidenta de la necessàries i adequades, de les quals ha de do- c) Aprovar els instruments de gestió urbanís-
Comissió, en la forma que es determini per re- nar compte immediatament al Plenari o a la tica previstos pel planejament.
glament, i ha d’incloure obligatòriament els Comissió del Consell Municipal que sigui com- d) Declarar l’ocupació urgent en les expro-
punts que li trameti l’alcalde o alcaldessa o la petent per raó de la matèria. piacions a què es refereix l’article 72, i donar
Junta de Portaveus del Consell Plenari. m) Sancionar les faltes de desobediència a la compte d’aquesta declaració al Consell Muni-
4. Les sessions de les comissions poden és- seva autoritat i les infraccions d’aquesta Carta, cipal.
ser públiques. Ho han d’ésser en tot cas quan tin- de les ordenances municipals i d’altres disposi- e) Aprovar les formes de gestió dels serveis,
guin caràcter decisori, d’acord amb el que esta- cions, si així ho disposen. llevat dels supòsits de l’article 11.1.m i dels que,
bleix l’apartat 2.a. n) Disposar les contractacions i les conces- d’acord amb aquesta Carta, corresponen a al-
sions de tota classe que no superin els mil mi- tres òrgans municipals.
lions de pessetes, incloses les de caràcter pluri- f) Contractar i concedir tot tipus d’obres i
CAPÍTOL III anual si no tenen una durada superior als quatre serveis, subministraments, consultoria i assistèn-
L’alcalde o alcaldessa anys, sempre que l’import acumulat de totes les cia, serveis i treballs específics i concrets no
anualitats no superi l’esmentada quantitat. habituals, concedir béns si llur import és supe-
Article 13 o) Disposar l’adquisició de béns i drets si llur rior a mil milions de pessetes i no excedeix els
1. L’alcalde o alcaldessa és el president o pre- valor no supera els mil milions de pessetes, i dos mil cinc-cents milions de pessetes, sempre
sidenta de la corporació municipal. Té les atri- també l’alienació del patrimoni que no superi que no tinguin una durada superior als quatre
bucions següents: la quantitat indicada en els supòsits següents: anys i que l’import acumulat de totes les anua-
a) Dirigir el govern i l’administració muni- Primer. La de béns immobles, sempre que litats no superi l’esmentada quantitat.
cipals; impulsar i inspeccionar els serveis i les sigui prevista pel pressupost. g) Aprovar les normes específiques de cada
obres municipals, mitjançant les corresponents Segon. La de béns mobles, excepte els decla- convocatòria per a la selecció de personal, de les
instruccions generals i singulars. rats de valor històric o artístic l’alienació dels previstes en l’oferta pública d’ocupació, d’acord
b) Representar l’Ajuntament. quals no sigui prevista pel pressupost. amb les bases generals aprovades per l’alcalde
c) Convocar i presidir les sessions del Plenari p) Concedir llicències, si ho disposen les lleis o alcaldessa.
del Consell Municipal i de la Comissió de Go- i els reglaments. h) Autoritzar o denegar la compatibilitat del
vern. q) Ordenar la publicació, l’execució i el com- personal al servei de l’Ajuntament per a l’exer-
d) Organitzar l’administració municipal exe- pliment dels acords de l’Ajuntament. cici d’un segon lloc de treball o activitat.
cutiva i nomenar els tinents d’alcalde i els regi- r) Les altres que expressament li atribueixin i) Plantejar conflictes de competència amb
dors de districte. les lleis i les que aquesta Carta i la normativa altres entitats locals i altres administracions
e) Dictar decrets i bans i vetllar perquè es vigent assignen al municipi i no atribueixen a públiques, les quals accions ha de ratificar el
compleixin. altres òrgans municipals. Consell Municipal en la primera sessió que tin-
f) Dur la gestió econòmica d’acord amb el 2. Les atribucions de l’alcalde o alcaldessa gui.
pressupost aprovat; disposar despeses dins els enumerades en les lletres d i e de l’apartat 1 són j) Alienar béns, en els supòsits no reservats
límits de la seva competència; ordenar paga- indelegables. La resta d’atribucions poden és- al Consell Municipal.
ments i retre comptes; tot això de conformitat ser delegades o desconcentrades a la Comissió k) Acordar la cessió onerosa per qualsevol
amb el que disposa la Llei de l’Estat 39/1988, re- de Govern, als regidors i als òrgans i als càrrecs títol de l’ús dels béns patrimonials.
guladora de les hisendes locals, o l’específica que directius de l’Administració executiva. l) Adquirir béns a títol onerós si la despesa
s’aprovi per a Barcelona, d’acord amb el que és superior a mil milions de pessetes i no exce-
estableix l’article 142 de la dita Llei. Article 14 deix els dos mil cinc-cents milions de pessetes,
g) Concertar operacions de crèdit, amb ex- E ls tinents d’alcalde són nomenats per l’al- o a títol gratuït si hi ha condicions o càrregues.
clusió de les contingudes en l’article 158.5 de la calde o alcaldessa d’entre els regidors, i l’han m) Aprovar els preus públics dels serveis.
Llei de l’Estat 39/1988, reguladora de les hisen- de substituir, en cas d’absència, malaltia o va- n) Acordar la declaració de lesivitat dels ac-
des locals, o del que es legisli específicament per cant, de la manera que l’alcalde o alcaldessa de- tes de l’Ajuntament.
a Barcelona d’acord amb l’article 142 de l’es- termini. o) Les que li delegui l’alcalde o alcaldessa.
mentada Llei, sempre que les dites operacions
estiguin previstes pel pressupost, pel Pla general
d’inversions, pel Programa d’actuació o per les CAPÍTOL IV CAPÍTOL V
bases d’execució del pressupost, i llur import L a Comissió de Govern Organització i funcionament del Consell Muni-
acumulat, dins de cada exercici econòmic, no cipal
superi el 10%  dels recursos ordinaris, excepte Article 15
les de tresoreria que li corresponen si l’import 1. La Comissió de Govern és integrada per Article 17
acumulat de les operacions vives en cada mo- l’alcalde o alcaldessa, els tinents d’alcalde i els 1. El Consell Municipal funciona en Plena-
ment no supera el 15%  dels ingressos liquidats regidors que nomeni l’alcalde o alcaldessa, i ha ri i en comissions.
en l’exercici anterior. de donar compte al Consell Municipal d’aquests 2. El nombre de regidors que pot designar
h) Exercir la direcció superior de tot el per- nomenaments. cada grup municipal per a integrar les comissions
sonal de l’Administració municipal i la prefec- 2. També poden integrar la Comissió de Go- del Consell Municipal ha d’ésser proporcional
tura de la Policia Municipal. vern els regidors de districte. a la composició del Plenari. En les comissions
218 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
en què no es pugui garantir aquesta proporci- hi, sigui aconsellable que aquestes siguin dutes Desenvolupament del procés de descentra-
onalitat, s’ha d’actuar amb vot ponderat. a terme pels òrgans centrals. lització i participació.
3. Els presidents de les comissions són nome- 3. El pressupost municipal ha de garantir que Estudi de les peticions i les iniciatives indivi-
nats pel Plenari del Consell Municipal d’entre cada any el 15%  dels seus recursos ordinaris, duals i col·lectives dels veïns, a l’efecte de tras-
els regidors que les integren. com a mínim, siguin gestionats pels districtes. lladar-les, amb l’informe corresponent, als òr-
gans municipals competents.
Article 18 Els pressupostos municipals.
1. Cada grup municipal designa el portaveu CAPÍTOL II g) El control i la fiscalització dels òrgans quan
que l’ha de representar en les seves relacions Organització dels districtes l’àmbit territorial d’actuació sigui el del districte.
amb tots els òrgans municipals. Cada grup pot 3. Els acords a què es refereixen les lletres c
designar també un portaveu adjunt. Article 22 i e de l’apartat 2 cal que s’adoptin per les ma-
2 . Els portaveus dels grups municipals cons- 1. El president o presidenta del Consell de jories establertes per l’article 11.4.
titueixen la Junta de Portaveus, que és presidida Districte és nomenat i separat per l’alcalde o
pel president o presidenta del Consell Munici- alcaldessa d’entre els regidors, a proposta del Article 24
pal o el tinent o tinenta d’alcalde en qui delegui. Consell de Districte, d’acord amb el que disposi L’alcalde o alcaldessa ha de delegar en un
3. Els acords de la Junta de Portaveus s’han el Reglament orgànic. regidor o regidora, que rep la denominació de
d’adoptar per vot ponderat. Correspon a cada 2. Correspon al president o presidenta del regidor o regidora de districte, les seves atribu-
portaveu un nombre de vots igual al del nom- Consell de Districte: cions perquè puguin ésser exercides en l’àmbit
bre de regidors del grup municipal que repre- a) Representar l’Ajuntament i el districte en territorial del districte, sens perjudici de les
senta. En cas d’empat, decideix el president o la demarcació del districte, sens perjudici de la corresponents als seus òrgans de govern. En
presidenta fent ús del vot de qualitat. funció representativa general de l’alcalde o al- aquest supòsit, li corresponen a aquest regidor
4. Correspon a la Junta de Portaveus deba- caldessa. o regidora, com a mínim, les atribucions se-
tre l’ordre del dia de les sessions ordinàries del b) Convocar i presidir les sessions del Con- güents:
Consell Municipal proposat per l’alcalde o al- sell de Districte i establir-ne l’ordre del dia. a) Dirigir l’administració del districte i exercir
caldessa i, si escau, modificar-lo. c) Sotmetre al Consell de Districte el projecte la direcció del personal adscrit.
de Reglament de funcionament intern del Con- b) Inspeccionar els serveis i les obres del dis-
Article 19 sell. tricte.
Correspon al Consell Municipal regular, mit- d) Sotmetre al Consell de Districte la propos- c) Disposar despeses dins els límits de la seva
jançant el Reglament orgànic, el seu funciona- ta del Pla i del Programa d’actuació perquè, si competència, autoritzar i ordenar el pagament
ment. En tot cas, aquesta regulació ha de garan- escau, l’aprovi. i retre comptes.
tir: e) Elevar als altres òrgans municipals les pro- d) Elaborar la plantilla orgànica del districte
a) La proporcionalitat en la composició de postes del Consell de Districte. i definir l’organització dels serveis.
les comissions del Consell Municipal i la reso- f) Fomentar les relacions de l’Ajuntament e) Vetllar per la protecció ciutadana al dis-
lució de les votacions mitjançant vot ponderat amb les entitats cíviques i culturals del distric- tricte i adoptar, en cas d’emergència, les mesures
en els supòsits en què no sigui possible aques- te i informar els administrats de l’activitat mu- necessàries de caràcter urgent per a la segure-
ta proporcionalitat. nicipal mitjançant els òrgans de participació tat de les persones i els béns, de les quals ha de
b) La constitució dels grups municipals i la corresponents. donar compte immediatament a l’A lcaldia, i
dotació dels mitjans materials, econòmics i per- g) Impulsar els serveis i les obres que es fa- establir la coordinació necessària, d’acord amb
sonals necessaris per a llur funcionament. cin en l’àmbit territorial del districte i donar-ne les directrius establertes per la Junta Local de
c) La constitució de la Junta de Portaveus, compte al Consell de Districte. Seguretat.
que ha d’ésser integrada per un representant de h) Convocar i presidir les sessions del Con- f) Assegurar la relació constant del distric-
cadascun dels grups municipals. sell d’Entitats i Associacions del Districte en els te amb els diferents sectors de l’Administració
d) Els actes d’intervenció dels regidors, in- supòsits que estableixin el Reglament orgànic municipal.
dividualment o integrats en els respectius grups, municipal i els altres òrgans consultius. g) Les altres que li delegui l’alcalde o alcal-
en el Consell Municipal. i) Les altres que li delegui expressament l’al- dessa.
calde o alcaldessa.
TÍTOL II Article 23 CAPÍTOL III
Els districtes 1. El Reglament orgànic municipal ha de re- Règim jurídic dels districtes
gular la composició dels consells de districte i
CAPÍTOL I l’elecció de llurs membres. Article 25
Principis generals 2. Correspon al Consell de Districte: 1. Els acords dels òrgans col·legiats del dis-
a) Aprovar, a proposta del president o pre- tricte s’han d’adoptar per majoria simple dels
Article 20 sidenta del Consell de Districte, el Reglament seus membres, llevat del que disposa l’article
Els districtes són òrgans territorials per a la intern d’organització i funcionament del dis- 23.3.
desconcentració de la gestió i la descentralització tricte. 2. Es pot recórrer davant l’alcalde o alcaldes-
de la participació ciutadana i per a l’aplicació b) Aprovar el Programa d’actuació del dis- sa contra els actes dels òrgans del districte que
d’una política municipal orientada a la correc- tricte i sotmetre ĺ al Consell Municipal. siguin definitius o que, tot i ésser de tràmit, de-
ció dels desequilibris i la representació dels in- c) Proposar als òrgans de govern municipal cideixin directament o indirectament el fons de
teressos dels diversos barris i zones del municipi. la inclusió d’assumptes en l’ordre del dia i tras- l’afer de manera que posin fi al procediment, o
L’actuació dels districtes s’ha d’ajustar als prin- lladar les propostes d’acord. bé que en suspenguin la continuació, o que cau-
cipis d’unitat de govern, eficàcia, coordinació i d) Elaborar estudis sobre les necessitats del sin indefensió.
solidaritat. districte.
e) Proposar a l’òrgan municipal competent
Article 21 l’aprovació d’instruments d’ordenació urbanís- TÍTOL III
1. Correspon al Consell Municipal acordar tica que afectin l’àmbit territorial del districte. Potestat normativa municipal
l’establiment de districtes, i també establir-ne el f) Emetre informe preceptiu en els procedi-
nombre i els límits territorials, l’organització i ments següents: Article 26
les funcions. Programa d’actuació municipal. 1. La potestat normativa municipal s’exerceix
2. L’organització en districtes s’estén a tot el Instruments d’ordenació urbanística que afec- en el marc i en desplegament d’aquesta Carta.
terme municipal. Transitòriament, mitjançant tin l’àmbit territorial del districte. 2. Les normes dictades per l’Ajuntament de
acord del Consell Municipal, es pot fer excep- Projectes d’equipaments del districte. Barcelona adopten les formes següents:
ció de les zones del municipi en què, per les Concessió d’habitatges en el territori del dis- a) Reglaments: les disposicions de caràcter
característiques especials de les actuacions a fer- tricte. general aprovades pel Consell Municipal en
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 219
exercici de la potestat d’autoorganització mu- 2. Les infraccions es classifiquen en lleus, a altres administracions públiques. La gestió cí-
nicipal, les manifestacions principals de la qual greus i molt greus. vica de competències municipals es pot utilitzar
són el Reglament orgànic del municipi i els re- 3. L’incompliment de les prescripcions con- per a les activitats i els serveis susceptibles de
glaments interns dels districtes. tingudes en les ordenances i les disposicions gestió indirecta, té sempre caràcter voluntari i no
b) Ordenances: les disposicions de caràcter generals municipals i les ordres individuals és lucratiu i s’adjudica mitjançant concurs públic
general aprovades, amb finalitat d’ordenació sancionable amb una multa municipal. Quan quan hi hagi diverses entitats o organitzacions
social, pel Consell Municipal en exercici de la l’ordenança municipal ho estableixi, d’acord amb característiques idèntiques o semblants.
potestat normativa inherent a l’autonomia mu- amb la llei o, si hi manca, amb el consentiment
nicipal, de valor i eficàcia reglamentaris. S’in- previ de la persona afectada, hom pot substituir Article 35
clouen en les ordenances les normes contingudes la multa pecuniària per treballs per a la comu- L’Ajuntament i cadascun dels seus districtes
en els plans urbanístics i les d’ordenació tributària. nitat. poden demanar l’opinió dels ciutadans en ma-
c) Decrets de la Comissió de Govern: les dis- tèria de la seva competència per mitjà de la
posicions de caràcter general aprovades, en l’àm- consulta ciutadana, la qual, dins el marc de la
bit de les seves competències, per la Comissió TÍTOL IV legislació pertinent, ha de respectar:
de Govern per a l’ordenació i el funcionament Participació ciutadana i drets dels veïns a) E l dret de tots els empadronats a ésser
de l’administració, les obres i els serveis muni- consultats.
cipals, en exercici de la potestat d’autoorganit- CAPÍTOL I b) El dret dels consultats a conèixer les so-
zació municipal i en el marc del Reglament orgà- Principis generals lucions alternatives amb el màxim possible d’in-
nic municipal i, si escau, dels reglaments interns formació escrita i gràfica.
dels districtes, i també per a l’ordenació soci- Article 30
al, en desenvolupament i compliment de les 1. L’Ajuntament de Barcelona garanteix la Article 36
ordenances. participació ciutadana, especialment en les ma- 1. Es crea el Consell de Ciutat, integrat pels
d) Decrets de l’Alcaldia: les disposicions de tèries que afecten més directament la qualitat representants de les entitats econòmiques, so-
caràcter general dictades per l’alcalde o alcaldessa de vida dels ciutadans. cials, culturals, professionals i de veïns més re-
en l’àmbit de les seves competències pròpies, tant 2. La participació ciutadana es regeix pel que presentatives, com a òrgan de debat del Progra-
de naturalesa organitzativa com d’ordenació s’estableix en aquest títol i informa el conjunt ma d’actuació, dels pressupostos municipals, dels
social, en aquest darrer cas, en execució dels re- de la Carta municipal. grans projectes de ciutat i dels indicadors dels
glaments i les ordenances aprovats pel Consell 3. Les normes de participació contingudes en resultats de la gestió municipal. Aquest Consell
Municipal. Quan sigui procedent, tenen la forma aquesta Carta es desenvolupen per mitjà de de Ciutat es reuneix, com a mínim, un cop l’any.
d’instruccions de l’alcalde o alcaldessa. disposicions reglamentàries aprovades per 2. S’han de determinar per reglament la com-
e) Bans: les disposicions de caràcter general l’A juntament de Barcelona. posició del Consell de Ciutat i la constitució dels
dictades per l’alcalde o alcaldessa en situacions consells sectorials i de districte.
excepcionals o de necessitat urgent, i també en 3. El Consell de Ciutat pot formular propos-
ocasió de circumstàncies o esdeveniments de CAPÍTOL II tes d’acord al Consell Municipal, que s’han d’in-
significació o rellevància especials, de les quals Instituts de participació ciutadana cloure en l’ordre del dia de les sessions que cor-
ha de donar compte al Plenari del Consell Mu- respongui.
nicipal en la primera sessió que tingui. Article 31
1. L’audiència pública és la forma de parti- Article 37
Article 27 cipació per mitjà de la qual els administrats pro- 1. A fi de facilitar la participació ciutadana,
1. La iniciativa per a l’aprovació dels regla- posen a l’Administració municipal l’adopció de s’ha de regular el Fitxer general d’entitats ciu-
ments i les ordenances municipals s’ha d’exer- determinats acords o reben informació en llurs tadanes com a instrument bàsic per a les rela-
cir d’acord amb el que estableix el Reglament actuacions. Es fa de forma oral, en unitat d’ac- cions de l’A dministració municipal amb les
orgànic, i correspon a: te i amb l’assistència dels ciutadans que ho de- entitats.
a) L’alcalde o alcaldessa. sitgin. 2. L’Ajuntament pot establir els criteris, els
b) Les comissions del Plenari, dins l’àmbit de 2. L’àmbit de l’audiència pública pot ésser de procediments i els efectes de la declaració d’en-
les respectives competències. ciutat o de districte. titat d’interès ciutadà.
c) La Comissió de Govern. 3. L’Ajuntament de Barcelona pot proposar
d) Els regidors. Article 32 a l’administració o administracions competents
e) El Consell de Districte. 1. Mitjançant la iniciativa ciutadana els ciu- que determinades entitats siguin declarades
f) Els consells sectorials, creats d’acord amb tadans sol·liciten a l’A juntament que dugui a d’utilitat pública o d’interès social.
el que disposa aquesta Carta. terme una determinada activitat d’interès pú- 4. Les entitats a què fa referència aquest ar-
g) La iniciativa ciutadana. blic i de competència municipal, i per a fer-la ticle poden formular al·legacions o propostes
2. La iniciativa per a l’aprovació del Regla- aporten mitjans econòmics, béns, drets o tre- sobre els assumptes inclosos en l’ordre del dia
ment orgànic i de les ordenances fiscals i preus ball personal. del Consell Plenari. L’alcalde o alcaldessa pot
públics, si escau, correspon exclusivament a l’al- 2. L’Ajuntament pot establir per reglament acordar, si així ho creu convenient i la importàn-
calde o alcaldessa, a la Comissió de Govern i als els procediments de col·laboració amb els ciu- cia de l’assumpte ho aconsella, que siguin llegi-
regidors. tadans en supòsits d’actuacions conjuntes, pro- des, escoltades totalment o de manera resumida
moció privada de projectes municipals o obli- les al·legacions o les propostes de les entitats,
Article 28 gacions pactades amb els propietaris o usuaris abans de passar a la votació de l’assumpte cor-
Pot exercir la iniciativa ciutadana per a pro- d’edificis o establiments en els quals incideixin responent.
posar a l’Ajuntament l’aprovació d’una dispo- obres o serveis municipals, o en situacions anà- 5. Les entitats ciutadanes poden exercir la
sició municipal de caràcter general un nombre logues. iniciativa ciutadana per a proposar a l’Ajunta-
mínim d’un u per cent dels empadronats més ment l’aprovació de disposicions de caràcter
grans de setze anys, o que representi més del tres Article 33 general, d’acord amb els requisits de procedi-
per cent d’aquesta població en tres districtes, Es reconeix la iniciativa per a l’aprovació de ment i de representació que estableixi el Regla-
com a mínim, de la ciutat. disposicions de caràcter general per als ciuta- ment orgànic.
dans, d’acord amb el que estableix l’article 28.
Article 29
1. Les ordenances han de tipificar exacta- Article 34 CAPÍTOL III
ment les obligacions l’incompliment de les quals Les entitats, les organitzacions i les associa- Drets dels veïns
sigui objecte de sanció. Aquesta tipificació s’ha cions ciutadanes sense ànim de lucre poden
de limitar a les matèries en què l’Ajuntament té exercir competències municipals o participar en Article 38
competència d’acord amb aquesta Carta o la llei nom de l’Ajuntament, en la gestió de serveis o 1. L’Ajuntament de Barcelona ha de vetllar
sectorial corresponent. equipaments la titularitat dels quals correspon perquè a la ciutat no es produeixin conductes
220 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
discriminatòries negatives per raó de raça, re- nacionals la interconnexió de les diferents ba- TÍTOL V
ligió, color, ascendència, edat, gènere, sexe, dis- ses de dades. En tot cas, cal especificar quina in- Organització municipal executiva
capacitat o lloc de naixement. formació és pròpiament municipal i quina és
2. La ciutat, els ciutadans i les ciutadanes de facilitada per altres organismes, persones o en- CAPÍTOL I
Barcelona han de fer extensiu el seu zel en la titats.  Formes d’organització per a la gestió dels ser-
defensa i la protecció d’aquests drets fonamen- 3. L’Ajuntament de Barcelona pot promoure veis i les activitats municipals
tals a totes les persones que es trobin a la ciu- tota mena de consorcis i associacions, i partici-
tat sense ésser-ne residents. par-hi, qualsevol que en sigui l’àmbit geogràfic, Article 45
amb la finalitat d’impulsar i estimular l’ús de les Les formes de gestió directa són les següents:
Article 39 noves tecnologies i el desenvolupament de nous 1) Gestió indiferenciada.
1. Els ciutadans tenen dret a ésser informats sistemes d’informació, posar en comú les bases 2) Gestió desconcentrada.
de les activitats municipals, a accedir als arxius de dades i d’informació municipals i facilitar-hi 3) Gestió funcionalment descentralitzada,
públics i a utilitzar tots els mitjans d’informació l’accés. mitjançant la creació de:
general que l’Ajuntament estableixi mitjançant 4. En el tractament específic de la informa- a) Organismes autònoms de caràcter admi-
l’ús de qualsevol de les tecnologies al servei de ció que es posi a disposició de qui la vulgui con- nistratiu o econòmic.
la comunicació, en els termes i les condicions i sultar i en la determinació dels procediments i b) Entitats de dret públic que han d’ajustar
amb l’abast que determini la legislació general protocols d’accés, cal tenir en compte la norma- llur activitat al dret privat.
sobre la matèria, el Reglament orgànic i les or- tiva que regula el caràcter privat de les dades c) Societats mercantils amb capital íntegra-
denances. personals. L’Ajuntament pot exigir la identifi- ment o majoritàriament aportat per l’Ajunta-
2. A fi d’assegurar la màxima participació, la cació prèvia del consultant i establir requisits ment, per algun dels organismes esmentats per
informació municipal es pot fer en les formes específics per a obrir l’accés a determinats fit- les lletres a i b o per altres societats amb parti-
següents: xers o bases de dades. cipació municipal exclusiva o majoritària.
a) Informació pública.
b) Informació pública individualitzada, que Article 42 Article 46
s’ha d’utilitzar en les actuacions urbanístiques 1. Tots els ciutadans tenen dret a ésser infor- 1. El Consell Municipal, l’alcalde o alcaldessa
de singular rellevància i en altres supòsits que mats de les dades que l’Ajuntament posseeix i la Comissió de Govern poden desconcentrar
s’estableixin per reglament. sobre les condicions ambientals en el terme i descentralitzar les competències respectives a
c) Consulta directa dels ciutadans, mitjançant municipal, especialment sobre les relatives als altres òrgans municipals o a regidors.
sistemes telefònics i telemàtics, de les bases de nivells de contaminació de l’aire, del sòl i de l’ai- 2. Els centres gestors són òrgans amb auto-
dades, fitxers i registres que l’Ajuntament dis- gua, i sobre la contaminació de caràcter acústic. nomia funcional i pressupostària, sense perso-
posi obrir a l’accés públic. L’Ajuntament ha de 2. En el marc de la Carta dels drets mediam- nalitat jurídica, les característiques dels quals són
regular els efectes de les comunicacions trameses bientals i de la legislació general sobre medi l’homogeneïtat o l’afinitat del producte, l’auto-
mitjançant correu electrònic. ambient, l’Ajuntament ha de desenvolupar la suficiència per a la producció de resultats i la
3. Els veïns tenen dret a ésser informats dels seva política mediambiental i exercir totes les gestió per objectius.
resultats de la gestió municipal. A fi de fer efectiu seves competències atenent la seva incidència
aquest principi de transparència, l’Ajuntament en la qualitat del medi ambient. Article 47
de Barcelona ha de definir un conjunt d’indica- 3. L’A juntament ha de fomentar l’ús del 1. Els organismes i les entitats autònomes i
dors d’activitat, costos, eficàcia, eficiència i transport públic davant el transport privat i l’ús les empreses i les societats municipals poden
qualitat, els valors dels quals han d’ésser publi- de vehicles no contaminants davant dels que pu- adoptar les formes previstes per la legislació de
cats anualment abans del 30 de març. Aquesta guin produir algun tipus de contaminació. Les l’Estat i de la Generalitat en matèria de socie-
informació és difosa pels mitjans i per les xar- mesures concretes d’aplicació d’aquesta norma tats estatals o empreses públiques.
xes de comunicació per a assegurar-ne el conei- s’han d’establir en les ordenances municipals. 2. Aquests ens es poden finançar mitjançant
xement general. 4. És principi general de la hisenda munici- taxes, preus públics o tarifes aprovades per
pal que les activitats o els béns que produeixin l’Ajuntament o bé per aportacions econòmiques
Article 40 contaminació o qualsevol altres tipus de molès- de la mateixa corporació municipal.
Per a l’exercici del dret de petició, s’ha de ties han d’ésser més intensament gravats que els
seguir el que disposen les lleis generals sobre que siguin innocus. En tot cas, els serveis mu- Article 48
aquesta matèria, amb les particularitats se- nicipals han de considerar com a prioritàries les L’Ajuntament de Barcelona pot gestionar les
güents: actuacions dirigides a restablir l’ordre mediam- activitats i els serveis per qualsevol de les formes
a) L’exercici del dret de petició pot ésser in- biental quan aquest sigui pertorbat. de gestió indirecta establertes per la normativa
dividual o col·lectiu. 5. L’Ajuntament ha de fomentar l’ús d’ener- vigent.
b) En l’exercici d’aquest dret sobre les ma- gies renovables en totes les seves instal·lacions
tèries que siguin competència dels districtes es i n’ha de promoure l’aplicació als habitatges i les Article 49
pot sol·licitar que tingui lloc un debat públic indústries del municipi. 1. Ordinàriament l’exercici de la iniciativa
previ a la seva resolució. En aquest cas són apli- municipal en l’activitat econòmica ha d’adop-
cables les normes que regulen l’audiència pú- Article 43 tar la forma de societat mercantil amb partici-
blica. 1. Els veïns de Barcelona tenen dret a ésser pació íntegra o parcial de l’Ajuntament, d’orga-
protegits per l’Ajuntament davant les compa- nismes autònoms, d’entitats i d’altres societats
Article 41 nyies públiques i privades prestadores de serveis municipals.
1. L’Ajuntament de Barcelona ha de prestar públics. 2. No obstant el que estableix l’apartat 1, i
el servei d’accés a la informació municipal i ciu- 2. Amb aquesta finalitat, i sens perjudici d’al- d’acord amb llurs estatuts, els organismes autò-
tadana per sistemes telemàtics. Aquest servei tres actuacions, els ciutadans poden fer ús del noms de caràcter econòmic, les entitats de dret
municipal pot ésser gestionat per qualsevol de procediment arbitral municipal regulat per l’ar- públic subjectes a dret privat i les societats mu-
les formes de gestió establertes per aquesta ticle 141. nicipals, a més de l’activitat principal de servei
Carta. públic, poden exercir activitats econòmiques de
2. En la prestació del servei a què fa referèn- Article 44 mercat relacionades amb aquella, sempre que
cia l’apartat 1, l’Ajuntament ha de vetllar per- 1. La ciutat de Barcelona ha de reconèixer compleixin les condicions següents:
què qualsevol persona, empresa, administració, les activitats, les realitzacions o les trajectòries a) Que l’activitat principal de servei públic
institució, organisme o entitat pugui accedir a de persones i entitats que ho mereixin. i l’activitat econòmica de mercat tinguin règims
la màxima informació sobre la ciutat, tant pel 2. L’Ajuntament de Barcelona pot exercir la econòmics separats.
que fa a aspectes generals com a qüestions es- funció d’administrar, si ho estableix la legisla- b) Que ni els recursos generals per a la ges-
pecífiques. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament ció civil, els béns objecte de disposicions testa- tió del servei públic ni les aportacions econòmi-
pot convenir amb altres administracions, orga- mentàries sense determinació de beneficiaris ques de l’Ajuntament no s’apliquin a l’activitat
nismes, institucions o entitats nacionals o inter- concrets. econòmica de mercat.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 221
Article 50 selecció del seu personal i la provisió de llocs de Funció Pública i en el Consell Rector de l’Es-
1. L’Ajuntament de Barcelona pot constituir treball dins l’Administració municipal. cola d’Administració Pública de Catalunya.
fundacions privades, que es regeixen per la le- 2. Les ofertes públiques d’ocupació, els anun-
gislació de Catalunya, en el que hi sigui aplicable. cis de convocatòria i les proves de selecció o
2. Les fundacions municipals tenen per ob- provisió de llocs aprovats pel Consell Munici- TÍTOL VI
jecte serveis públics que no impliquin exercici pal han d’ésser publicats en el Butlletí Oficial de Competències municipals
d’autoritat o bé activitats sense contingut eco- la Província (BOP), en el Diari O ficial de la
nòmic. Aquestes fundacions s’han d’inscriure en Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el Bo- CAPÍTOL I
el Registre de Fundacions de la Generalitat de letín Oficial del Estado (BOE). Pel que fa a la Normes generals
Catalunya. publicitat de les bases, les llistes d’admesos i
exclosos i el nomenament de personal en gene- Article 58
ral, la publicació a la Gaseta Oficial de l’Ajun- 1. Per a l’efectivitat de l’autonomia garantida
CAPÍTOL II tament substitueix, amb caràcter general, qual- constitucionalment i del règim de capitalitat
El personal al servei de l’A juntament sevol altra publicació. La publicació als diaris reconegut en aquesta Carta, i també per al com-
oficials es pot substituir per mitjans tecnològics pliment de les finalitats establertes per l’article
Article 51 que garanteixin als ciutadans la possibilitat d’ac- 2 de la Llei reguladora de les bases del règim
1. Les polítiques de personal es dirigeixen a cedir a la mateixa informació en els àmbits ter- local i en la Carta europea d’autonomia local,
garantir que l’Ajuntament estigui dotat de re- ritorials que cobreixin aquells. la legislació de l’Estat i la de la Generalitat de
cursos humans adequats per a la realització d’ac- 3. Pel que fa a la promoció interna, l’Ajun- Catalunya han d’assegurar al municipi de Bar-
tivitats d’interès municipal. tament de Barcelona pot reservar l’accés a de- celona l’atribució de les competències proce-
2. El personal professional de l’Ajuntament terminades subescales o categories professionals dents d’acord amb la seva capacitat de gestió,
de Barcelona es selecciona i s’ordena en aplica- al personal de la seva pròpia plantilla. i també la participació en la gestió dels serveis
ció dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit 4. L’Ajuntament de Barcelona pot establir, i els equipaments de l’Estat o de la Generalitat
i capacitat, i actua amb imparcialitat en el des- amb altres administracions publiques, acords de bàsics per al desenvolupament de la ciutat.
envolupament de les seves funcions. col·laboració pels quals els funcionaris munici- 2. La participació de la ciutat en la gestió dels
3. La planificació de personal té per objec- pals siguin destinats en comissió de servei a llocs serveis i els equipaments a què es refereix l’apar-
tiu articular-ne la gestió amb les altres polítiques de treball d’altres ens públics, o personal d’al- tat 1 s’ha de fer per mitjà de l’Ajuntament o de
municipals. L’Ajuntament ha de determinar per tres institucions sigui incorporat a llocs de tre- les entitats o associacions ciutadanes que aquest
reglament els supòsits de mobilitat funcional que ball de l’Administració municipal de Barcelona. designi, d’acord amb el que estableix el títol
millorin l’aprofitament dels recursos humans. Els acords concrets han d’establir el règim i la quart d’aquesta Carta.
durada de les comissions de servei. 3. En tot cas, l’A juntament pot promoure
Article 52 tota classe d’activitats i prestar tots els serveis
1. Integren el personal de l’Ajuntament: Article 55 públics que afectin l’interès general dels ciuta-
a) Els funcionaris de carrera i els funciona- L’A juntament de Barcelona pot crear un dans i que no estiguin expressament atribuïts a
ris interins. centre propi de selecció i formació de personal, altres administracions públiques. E n aquest
b) Els contractats laborals. els títols i els diplomes del qual poden ésser supòsit, l’Ajuntament pot fer activitats comple-
c) El personal eventual, nomenat per a des- homologats, dins l’àmbit de l’A juntament de mentàries de les pròpies d’aquestes administra-
envolupar llocs de confiança o assessorament Barcelona, amb el mateix valor que l’atorgat als cions.
especial, i també el personal eventual d’alta dels centres oficials de formació d’altres admi-
direcció que reuneixi les aptituds professionals nistracions públiques. Així mateix, en concert Article 59
corresponents. previ amb altres centres oficials de formació de El municipi de Barcelona té les competències
2. El nomenament i el cessament del personal funcionaris i de la corresponent homologació atribuïdes per aquesta Carta, les que li atribu-
eventual corresponen a l’alcalde o alcaldessa, el quan sigui procedent, es pot reconèixer als títols eixen les altres normes i les que li siguin dele-
qual n’ha de donar compte al Consell Munici- i als diplomes expedits pel Centre Municipal de gades per les altres administracions.
pal. Formació el mateix valor que els expedits per
3. E ls ciutadans dels estats membres de la aquells centres oficials. Aquestes funcions s’han Article 60
Unió Europea, com a conseqüència de la lliu- d’exercir sens perjudici de les competències de La cooperació, que té caràcter voluntari, es
re circulació de treballadors, poden participar l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, pot fer per mitjà dels instruments següents, a més
en les convocatòries per a cobrir les vacants que ha de tenir un representant en l’òrgan su- de tots els establerts per les normes vigents:
existents que no impliquin l’exercici de potes- perior rector del centre, i en un marc de coope- a) Conveni.
tats públiques o la responsabilitat en la cura dels ració entre les dues institucions. b) Consorci voluntari, entès com a ens asso-
interessos locals. L’Ajuntament ha de determi- ciatiu amb d’altres administracions o entitats
nar per reglament aquests supòsits. Article 56 privades sense ànim de lucre.
1. Les condicions de treball del personal la-
Article 53 boral de plantilla de l’Ajuntament de Barcelona Article 61
1. El Reglament orgànic ha d’establir el nom- són les derivades de la legislació laboral de ca- 1. E ls consorcis legals són ens associatius,
bre, la denominació, les funcions i el règim dels ràcter general, les normes i les resolucions de creats per llei, entre la Generalitat de Catalunya
llocs de treball ocupats per personal d’alta di- règim intern de la corporació i els pactes i els i l’A juntament de Barcelona, per a la gestió
recció. acords col·lectius negociats amb els òrgans de conjunta de funcions, activitats o serveis. En la
2. Quan els llocs de treball d’alta direcció si- representació del personal. A l’Ajuntament de seva qualitat d’ens que exerceixen competències
guin ocupats per funcionaris, aquests mantenen Barcelona no és aplicable cap norma que deter- generals en tot el territori municipal, els consor-
la situació administrativa de servei actiu, o pas- mini, pel que fa a les condicions de treball del cis poden exercir les potestats reglamentàries,
sen a la de serveis especials, segons que corres- personal, l’homologació amb règims específics planificadores i, si escau, sancionadores, en el
pongui en cada cas, d’acord amb el que estableixi establerts per al personal d’altres administraci- marc de les disposicions generals emanades de
el reglament que desenvolupi aquesta Carta. ons públiques. la Generalitat que siguin aplicables a tot l’àm-
2. El règim jurídic del personal laboral al servei bit territorial de Catalunya. També exerceixen
Article 54 dels organismes autònoms municipals és el de- la potestat programadora i d’organització en
1. En el marc de les normes bàsiques sobre rivat de la legislació laboral general, de les nor- relació amb les activitats i els serveis que els
la funció pública local, correspon a l’Ajuntament mes estatutàries i de règim intern de l’organisme, atribueix la llei de creació.
de Barcelona l’establiment de les bases, la de- i dels acords col·lectius que hi siguin aplicables. 2. Les lleis de creació d’aquests consorcis han
terminació de la composició dels tribunals o de determinar la majoria de representants o vots
òrgans anàlegs, i el contingut dels programes, els Article 57 en els òrgans de govern que corresponen a cada
barems de mèrits, els cursos selectius i les pro- L’Ajuntament de Barcelona gaudeix de re- Administració i que en cap cas no poden ésser
ves a què s’hagin d’ajustar els procediments de presentació pròpia en el Consell Català de la superiors a les tres cinquenes parts del total. Els
222 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
estatuts dels consorcis, dins el marc de la llei de 6. Els funcionaris i el personal laboral que si- general, els plans generals, en sòl urbà, han de
creació, han de determinar-ne el règim orgànic guin incorporats a les plantilles dels consorcis contenir les següents:
i funcional, en el qual cal tenir en compte, en tot i les entitats a què es refereix aquest article con- a) Delimitació del perímetre i assenyalament,
cas, les regles següents: serven tots els drets adquirits de què gaudeixin si s’escau, de l’àmbit de les operacions de refor-
a) L’Ajuntament, en relació amb els serveis en el moment de la incorporació, incloses les ma interior, millora urbana, rehabilitació o pro-
que gestioni en el moment de creació del Con- expectatives de promoció i mobilitat, i els altres tecció que s’estimin necessàries.
sorci, pot optar entre integrar-los al Consorci inherents a llur situació funcionarial o laboral. b) Assignació d’usos detallats del sòl, vol i
amb la forma de gestió que aquest acordi, o bé 7. Es creen els consorcis d’Habitatge, de Ser- subsòl corresponents a diferents zones.
que el Consorci creï un ens personalitzat d’acord veis Socials i d’Educació i s’estableix la creació c) Delimitació dels espais lliures i zones ver-
amb el que estableix la lletra b, sense que en cap d’un ens personalitzat de Salut Pública depen- des destinats a parcs i jardins públics i a zones
cas no s’alteri el sistema de finançament dels dent del Consorci Sanitari de Barcelona. E ls esportives, d’esbarjo i d’esplai.
consorcis establert per aquesta Carta. Els esta- capítols III, X, XV i IX, respectivament, d’aquest d) Els emplaçaments reservats per a centres
tuts han de recollir, necessàriament, l’opció títol els regulen específicament, d’acord amb el docents, públics i privats, assistencials i sanita-
decidida per l’Ajuntament. marc general que estableix aquest precepte. El ris, temples, grans instal·lacions hoteleres, ga-
b) Als efectes del que estableix la lletra a i Consorci Sanitari de Barcelona es regeix per les solineres, equipaments de medi ambient i altres
amb l’objectiu de preservar els interessos com- seves normes de creació i, supletòriament, per serveis o activitats públiques o privades per a les
petencials de l’Ajuntament, quan no tingui ma- les contingudes en aquest article. quals calgui reservar sòl per raons de desenvo-
joria en el Consorci li correspon la majoria de lupament economicosocial, cultural, d’oci, o
representants o vots en els òrgans de govern dels Article 62 altres d’interès general. Així mateix, es poden
ens personalitzats. 1. La coordinació de l’activitat de l’Ajunta- reservar sòl i edificacions per a ús exclusiu d’ha-
c) Les lleis de creació dels consorcis han d’es- ment amb la de l’Administració de l’Estat i amb bitatges sotmesos a algun dels règims vigents de
tablir, així mateix, les regles relatives a llur finan- la de l’A dministració de la G eneralitat es fa protecció pública o a les noves modalitats de
çament, sens perjudici de pacte en contrari de només si les formes de cooperació voluntària no promoció que es puguin definir per a Barcelona.
les administracions consorciades. En qualsevol garanteixen els objectius perseguits. e) Traçat i característiques de la xarxa viària
cas, les aportacions han d’ésser, com a mínim, 2. E ls instruments de coordinació han de i previsió d’aparcaments amb assenyalament
iguals a les pressupostades amb aquesta finali- consistir en òrgans de col·laboració o en plans d’alineacions i rasants per a la totalitat o part
tat en l’exercici anterior per al desenvolupament sectorials formulats amb l’audiència de l’Ajun- d’aquest sòl, garantint l’accessibilitat al trans-
de les respectives competències, llevat de les tament de Barcelona. port públic.
derivades d’actuacions excepcionals. El mateix f) Reglamentació detallada de l’ús del vol i
Consorci ha de determinar per reglament la Article 63 del subsòl, volum i condicions higienicosanitàries
programació, els sectors d’inversió o els requisits Els contractes programa han de garantir el dels terrenys i les construccions, i també de les
d’aplicació de les taxes o tarifes, si escau, de les finançament complert dels programes d’actuació característiques estètiques de l’ordenació, de
activitats o els serveis que dugui a terme. corresponents. l’edificació i del seu entorn.
3. Les administracions consorciades poden g) Ordenació i racionalització de l’ús del sub-
suspendre l’exercici de llurs competències per sòl públic, característiques i traçat de les gale-
mitjà del Consorci, en els supòsits següents: CAPÍTOL II ries i xarxes de proveïment d’aigua, clavegue-
a) La no-inclusió per l’altra administració en Urbanisme ram, energia elèctrica, residus sòlids urbans,
els seus pressupostos de les aportacions mínimes recollida pneumàtica i, si s’escau, altres serveis
legalment establertes. Article 64 que estableixi el Pla.
b) La no-aportació al Consorci, per l’altra L’Ajuntament de Barcelona participa en l’or- h) Avaluació econòmica de la implantació
administració, de les subvencions o els ajuts de denació del territori, mitjançant: dels serveis i de l’execució de les obres d’urba-
qualsevol naturalesa d’altres entitats públiques a) L’informe preceptiu dels projectes de Pla nització.
o privades perquè siguin destinades a finalitats territorial general, dels plans territorials secto- 3. Correspon a l’Ajuntament de Barcelona
contingudes en l’objecte del Consorci o dels seus rials i de llurs revisions o modificacions. la delimitació de les unitats d’actuació a l’efecte
ens personalitzats. b) La intervenció directa en l’elaboració dels de la cessió obligatòria i gratuïta del sòl amb des-
c) L’exercici de competències o el desenvo- plans territorials parcials, territorials sectorials tinació a espai viari, jardins, places, centres
lupament d’activitats la naturalesa de les quals i directors de coordinació que afecten el muni- docents i assistencials. Els acords corresponents
sigui igual o anàloga a l’objecte del Consorci o cipi de Barcelona, i també llurs revisions i mo- s’han de remetre a la Subcomissió d’Urbanisme
dels seus ens personalitzats al marge o en paral·- dificacions. Aquesta intervenció s’ha de dur a de Barcelona, perquè en tingui coneixement.
lel a aquests. terme mitjançant el nomenament de represen- 4. Corresponen a l’Ajuntament de Barcelona
d) La no-creació d’ens personalitzats amb el tants en els òrgans de seguiment i en els òrgans l’elaboració i l’aprovació inicial i provisional del
contingut, la forma o els terminis establerts per tècnics encarregats de la redacció dels plans. Pla general d’ordenació, en l’àmbit del seu terme
la Llei. municipal.
e) L’incompliment d’obligacions essencials Article 65
per l’altra Administració o el reiterat incompli- 1. E l Pla general d’ordenació municipal o Article 66
ment de qualsevol altre tipus d’obligacions. supramunicipal, en l’àmbit del terme municipal 1. Es crea la Subcomissió d’Urbanisme del
f) L’acord adoptat per una administració de de Barcelona, conté les determinacions següents: Municipi de Barcelona, presidida pel president
suspendre l’exercici de les seves competències a) La classificació del sòl amb expressió de o presidenta de la Comissió d’Urbanisme de
per mitjà del Consorci ha d’ésser immediata- les superfícies assignades a cadascun dels tipus Barcelona i integrada per deu vocals designats,
ment executiu i se n’ha de donar compte al Par- i categories de sòl adoptades. per meitat, pel conseller o consellera de la Ge-
lament de Catalunya. b) L’estructura general i orgànica del terri- neralitat de Catalunya competent per raó de la
4. La dissolució dels consorcis s’ha de dur a tori, integrada pels elements determinants del matèria i per l’alcalde o alcaldessa de Barcelona.
terme per llei. desenvolupament urbà i, en particular, pels es- 2. A les sessions de la Subcomissió d’Urba-
5. La creació i la dissolució dels ens persona- pais lliures destinats a parcs públics i zones ver- nisme de Barcelona, hi pot assistir un represen-
litzats dependents del Consorci a què es referei- des, i pels equipaments comunitaris i per a cen- tat de l’Estat, amb veu i sense vot, que ha d’és-
xen els apartats 1, 2, 3 i 4 corresponen al Con- tres públics. ser designat pel delegat o delegada del Govern
sorci d’acord amb el que estableixin les lleis de c) Els sistemes generals de comunicació i les a Catalunya.
la seva creació i a proposta de l’Administració seves zones de protecció, quan transcorrin per 3. Correspon a la Subcomissió d’Urbanisme
consorciada titular de les competències que en sòl urbà. de Barcelona l’aprovació definitiva del plane-
constitueixen l’objecte, tenint en compte, en tot d) Les mesures per a la protecció del medi jament general, i també de la revisió o la modi-
cas, el que estableix l’apartat 2. A quests ens ambient, la conservació de la natura i la defensa ficació corresponents, en l’àmbit del terme mu-
poden tenir naturalesa pública o privada, i el del paisatge, els elements naturals i els conjunts nicipal de Barcelona. Les aprovacions inicial i
Consorci és propietari de llurs accions en aquest urbans històrics i artístics. provisional, en el mateix cas, corresponen a
darrer supòsit. 2. A més de les determinacions de caràcter l’Ajuntament de Barcelona.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 223
4. En el tràmit d’aprovació definitiva, quan 4. Els instruments d’ordenació aprovats de- les aportacions de les càrregues o les cessions
la Subcomissió d’Urbanisme imposi modifica- finitivament per l’A juntament de Barcelona urbanístiques.
cions al Pla provisional aprovat per l’Ajunta- són immediatament executius des del moment 2. El Patrimoni Municipal d’Urbanisme pot
ment de Barcelona, aquestes s’han de seguir en d’haver estat publicats. Els acords d’aprovació ésser gestionat per totes les formes admeses en
allò que afecti els interessos supralocals i, pel que s’han de trametre a la Generalitat de Catalu- l’àmbit del dret públic. La transmissió o la cons-
fa als interessos locals, quan es tracti d’aspectes nya, d’acord amb el règim de comunicació dels titució de qualsevol dret real es pot fer mitjan-
reglats del Pla i quan les modificacions derivin acords establert per l’article 130 de la Llei mu- çant concurs.
de les exigències del principi constitucional d’in- nicipal i de règim local de Catalunya. 3. En el desenvolupament del planejament
terdicció de l’arbitrarietat dels poders públics. 5. Els òrgans competents per a l’aprovació urbanístic en el sòl urbà de la ciutat, l’Ajuntament
5. L’aprovació definitiva de plans que com- inicial dels instruments de planejament poden pot delimitar polígons i unitats d’actuació desti-
porti una modificació de zones verdes o espais acordar, amb la finalitat d’estudiar-ne la forma- nades a la formació de patrimoni municipal. Per
lliures correspon a la Subcomissió d’Urbanisme ció o bé la reforma, la suspensió de l’atorgament a la seva gestió es pot utilitzar qualsevol dels sis-
de Barcelona, amb l’informe previ de la Comis- de llicències de parcel·lació dels terrenys, d’edi- temes establerts per la normativa vigent.
sió d’Urbanisme de Catalunya i de la Comissió ficació, reforma o rehabilitació, d’enderroca-
Jurídica Assessora de la Generalitat, que, en ment, d’instal·lació o ampliació d’activitats o Article 75
aquest darrer cas, té caràcter vinculant. No s’en- d’usos concrets. L’acord que s’adopti ha de de- A l’efecte de la declaració de determinades
tenen com a modificació de zones verdes o es- terminar l’abast de la suspensió. zones de la ciutat com a zones turístiques o altres
pais lliures els ajustos en llur delimitació que no amb un tractament equivalent des dels punts de
n’alterin la funcionalitat, la superfície ni la lo- Article 69 vista fiscal, urbanístic, comercial o d’altres, el
calització en el territori, sempre que es justifi- 1. L’aprovació dels projectes d’urbanització municipi de Barcelona no ha d’ésser considerat
qui en la memòria del Pla. correspon a la Comissió de Govern. És potes- com una unitat d’actuació integral. L’Ajuntament
tatiu sotmetre a informació pública aquests és competent per a fer aquestes declaracions.
Article 67 projectes, llevat dels que comportin expropia-
1. La tipologia de plans especials és l’establer- ció, i també els que determinin les normes in- Article 76
ta per la normativa vigent. A més, s’admeten els vocades per l’article 70. L’ordenació del subsòl es fa mitjançant plans
plans d’usos, integrals, de reforma interior, de 2. L’aprovació dels projectes d’obres ordinà- especials específics que han de fixar, en tot cas,
millora urbana, de protecció, de rehabilitació, ries correspon a l’alcalde o alcaldessa. l’aprofitament urbanístic de què és susceptible,
de subsòl i de telecomunicacions. 3. És obligatori, en tot tipus de projectes, atenent les determinacions que hagi establert,
2. E ls plans especials d’usos tenen com a l’elaboració d’una memòria que justifiqui l’exe- si escau, el Pla general.
objectiu ordenar la incidència i els efectes urba- cució de les obres i un estudi detallat sobre la
nístics, mediambientals i sobre el patrimoni urbà mobilitat de la zona afectada. Article 77
que les activitats produeixen en el territori, La cessió de béns immobles propietat de
mitjançant la regulació de la seva intensitat i les Article 70 l’Ajuntament de Barcelona a d’altres adminis-
condicions físiques del seu desenvolupament en En l’elaboració dels instruments d’ordena- tracions públiques s’ha de fer sota la condició
funció de les distàncies, el tipus de via urbana ció i dels projectes d’urbanització i d’obres de reversió en favor de l’Ajuntament quan es
i les circumstàncies anàlogues. s’ha de fomentar la participació ciutadana per desafectin de l’ús o del servei que sigui causa de
3. Es poden aprovar plans especials integrals, mitjà dels procediments regulats en el títol IV. la cessió.
entesos com els plans especials que defineixen E l Reglament del Consell Municipal ha d’es-
i comprenen operacions desenvolupades a es- tablir els supòsits en què sigui obligatori, a més Article 78
cala de projecte arquitectònic i també de regu- del tràmit d’informació pública, si s’escau, el 1. Els propietaris de les corresponents super-
lació d’usos en operacions de rehabilitació in- seguiment d’altres procediments de participa- fícies de sòl tenen, en els termes de la legislació
tegral. ció ciutadana. urbanística aplicable, els aprofitaments urbanís-
tics que el planejament urbanístic municipal
Article 68 Article 71 atribueix al subsòl.
1. Per a l’aprovació dels plans parcials i es- L’autorització d’instal·lació i d’obertura d’ac- 2. El subsòl que tingui atribuït aprofitament
pecials i dels estudis de detall s’ha de seguir el tivitats, indústries i establiments de tot tipus urbanístic susceptible d’apropiació privada està
procediment següent: requereix, en tot cas, l’autorització de l’Ajun- sotmès a les servituds administratives necessà-
a) Aprovació inicial per l’alcalde o alcaldessa. tament de Barcelona. Aquest ha d’assumir tam- ries per a la prestació de serveis públics o d’in-
b) Informació pública durant el període d’un bé, per delegació, el tràmit de qualificació i l’in- terès públic, sempre que aquesta utilització si-
mes. forme de l’activitat. gui compatible amb l’ús de l’immoble privat
c) Aprovació definitiva pel Consell Munici- servent. En cas que no sigui compatible, s’ha de
pal. Article 72 procedir a l’expropiació, d’acord amb les deter-
2. La competència de l’Ajuntament de Bar- Correspon a l’Ajuntament de Barcelona la minacions del planejament.
celona per a l’aprovació de plans s’estén als declaració d’ocupació urgent dels béns i els drets 3. La realització d’obres, la materialització
àmbits territorials del terme municipal, l’admi- afectats en els supòsits d’expropiacions per raons d’aprofitaments i el desenvolupament d’usos o
nistració i la gestió del qual correspon a altres urbanístiques d’iniciativa municipal. activitats en el subsòl requereixen l’ordenació
administracions públiques. Amb aquesta fina- prèvia d’aquest pel pla especial pertinent.
litat, en el període d’informació pública, el Pla Article 73
s’ha de sotmetre a informe de les administraci- 1. Per a la gestió urbanística en general i, en Article 79
ons afectades. Quan els plans incloguin infraes- particular, per al repartiment de les càrregues 1. Les companyies de serveis públics les ins-
tructures de l’Estat o de la Generalitat, l’informe urbanístiques, s’admet la reparcel·lació discon- tal·lacions de les quals estiguin emplaçades to-
és vinculant en allò que afecti directament la tínua de parcel·les urbanes. En aquest cas, cal talment o parcialment en el subsòl han d’elabo-
infraestructura, sens perjudici dels requisits més l’aprovació d’un pla especial que ho justifiqui, rar i lliurar a l’Ajuntament, si aquest ho demana,
específics que pugui establir, si escau, la legis- sens perjudici del que disposa l’article 66.4. un plànol de situació de les esmentades instal·-
lació sectorial corresponent. En el cas d’actua- 2. La transferència de sostre edificable entre lacions, que s’ha d’actualitzar regularment.
cions no previstes en el planejament general són diverses parcel·les no pot incrementar l’edifica- 2. L’Ajuntament ha de determinar els supò-
aplicables les previsions generals establertes per bilitat global del municipi de Barcelona ni reduir sits en què els diferents serveis s’han d’instal·-
la normativa urbanística. els espais destinats pel planejament a parcs i lar obligatòriament en galeries d’utilització
3. Per a cadascun dels plans aprovats defini- jardins urbans i a equipaments en cadascun dels conjunta per les diferents companyies subminis-
tivament per l’Ajuntament de Barcelona es pot districtes municipals. tradores.
crear una comissió de seguiment de la seva exe-
cució, amb la participació de les entitats i les Article 74 Article 80
organitzacions cíviques, econòmiques, socials i 1. El Patrimoni Municipal d’Urbanisme ha Amb caràcter general, les instal·lacions de les
professionals de la ciutat. d’incloure un fons de sòl o econòmic que rebi companyies de serveis públics són subterràni-
224 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
es en tot el terme municipal i transcorren pel lloc pais per a aquesta finalitat, sempre que tècnica- Article 91
establert pel Pla o per altres disposicions urba- ment sigui possible. Les funcions del Consorci són les següents:
nístiques o municipals. Només poden transcór- 2. La reserva d’espais per a habitatge de pro- a) La planificació de les infraestructures del
rer en superfície amb l’autorització prèvia ex- tecció pública ha de legitimar-ne l’expropiació. transport públic de viatgers en el seu àmbit ter-
pressa de l’Ajuntament. 3. Cal vetllar perquè les promocions d’habi- ritorial.
tatge siguin respectuoses amb el medi ambient b) La planificació dels serveis i l’establiment
Article 81 i propiciïn la implantació de sistemes i materi- de programes d’explotació per a tots els orga-
Per a l’execució forçosa dels actes adminis- als que no li siguin lesius. nismes i empreses que els presten.
tratius en matèria d’intervenció i ús del sòl s’ad- c) L’elaboració d’un marc de tarifes comú.
met la imposició de multes coercitives reitera-
des per un import màxim, cadascuna, de cent mil CAPÍTOL IV Article 92
pessetes. L a iniciativa pública municipal en l’activitat eco- El Consorci es finança per mitjà dels recur-
nòmica sos següents:
Article 82 a) Les aportacions de la Generalitat de Ca-
Els propietaris d’edificis, a més de les obliga- Article 87 talunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat
cions que els atribueixen les normes aplicables, 1. L’Ajuntament, mitjançant expedient en el Metropolitana del Transport i de les altres ad-
han de mantenir les façanes visibles des del qual s’acrediti la conveniència i l’oportunitat de ministracions que posteriorment s’incorporin al
domini públic en bon estat de conservació, tant la mesura, pot exercir la iniciativa pública per Consorci.
per a mantenir-ne la bona imatge com per a a l’exercici d’activitats econòmiques, de confor- b) Els convenis de finançament o contractes
evitar qualsevol perill per als usuaris de les vies mitat amb el que preceptua l’article 128.2 de la programa subscrits entre qualsevol administra-
públiques. Les ordenances municipals poden Constitució. ció o institució i el Consorci.
regular aquestes obligacions, inclosa la d’acre- 2. La iniciativa municipal en activitats eco- c) Les subvencions, les aportacions o les do-
ditar, periòdicament, la seguretat de l’immoble nòmiques s’exerceix sempre en règim de lliure nacions d’entitats de dret públic o privat.
i l’existència d’una pòlissa d’assegurança de concurrència i en el marc dels principis de lliber- d) Les cessions del producte d’impostos fi-
l’edifici que sigui suficient per a cobrir aques- tat d’empresa i economia de mercat, reconeguts nalistes.
tes contingències. L’Ajuntament de Barcelona per l’article 38 de la Constitució i els articles 92 e) Els ingressos obtinguts per la prestació de
ha de vetllar pel compliment de les normes es- i 93 del Tractat de Roma i altres normes de dret serveis i pel rendiment del seu patrimoni.
tablertes sobre conservació i rehabilitació dels comunitari. f) Qualsevol altre que li pugui correspondre
immobles. d’acord amb les normes aplicables.
Article 83 CAPÍTOL V
La potestat sancionadora de l’alcalde o al- Gestió dels serveis i de les infraestructures estra- CAPÍTOL VII
caldessa, pel que fa a la quantia de les multes, tègiques per al municipi Mobilitat
pot arribar al màxim permès per les normes
aplicables relatives a les infraccions urbanísti- Article 88 Article 93
ques. La participació que correspongui a l’Ajunta- 1. És competència pròpia de l’Ajuntament de
ment de Barcelona en la gestió d’infraestructu- Barcelona l’ordenació del trànsit de persones i
Article 84 res de titularitat d’altres administracions és sens vehicles, i això inclou la vigilància i la sanció de
Correspon al Consell Municipal actualitzar perjudici de les funcions de planejament, gestió les infraccions a totes les vies urbanes.
les quanties de les sancions i les multes coerci- i disciplina urbanística, policia local, servei d’ex- 2. L’Ajuntament ha de determinar per regla-
tives. tinció d’incendis, policia sanitària, mobilitat, ment, tenint en compte els nivells de circulació
protecció i millora del medi ambient i les altres i morfologia de la ciutat, els supòsits en què els
que corresponen a l’Ajuntament quan afectin vehicles obstaculitzin o dificultin la circulació
CAPÍTOL III l’àmbit territorial del terme municipal de Bar- dels altres vehicles o de les persones o creïn
Habitatge celona. problemes de seguretat viària, a fi d’aplicar les
mesures cautelars i les sancions establertes per
Article 85 Article 89 les normes corresponents.
1. La planificació, la programació i la gestió L’Ajuntament de Barcelona té una represen-
de l’habitatge públic, en règim de propietat i de tació en els òrgans de govern de les caixes d’es- Article 94
lloguer, en el terme municipal de Barcelona talvis amb seu a la ciutat, en els termes que es- 1. La sanció per infraccions a normes de cir-
corresponen exclusivament al Consorci creat per tableixi la legislació vigent. culació comeses en vies urbanes correspon a
l’article 61.7, en el marc de les disposicions ge- l’alcalde o alcaldessa.
nerals establertes pel Govern de la Generalitat 2. L’alcalde o alcaldessa pot desconcentrar o
en relació amb aquest àmbit sectorial. CAPÍTOL VI delegar l’exercici d’aquestes competències en els
2. En els òrgans de govern del Consorci, la Transports urbans de viatgers termes de la legislació bàsica de règim local i
Generalitat de Catalunya gaudeix de les tres d’aquesta Carta.
cinquenes parts de representants o vots i l’Ajun- Article 90 3. Els actes de l’alcalde o alcaldessa de Bar-
tament de Barcelona de les dues cinquenes parts 1. La coordinació del servei de transports celona en matèria de sanció d’infraccions de
restants. urbans de viatgers correspon al Consorci Auto- normes de circulació posen fi a la via adminis-
3. El Consorci es finança amb les aportaci- ritat del Transport Metropolità, integrat per la trativa.
ons de les administracions consorciades segons G eneralitat de Catalunya, l’A juntament de
el que estableix l’article 61.2. Barcelona i l’Entitat Metropolitana del Trans- Article 95
4. En la seva actuació, el Consorci ha de te- port. També s’hi poden incorporar l’Adminis- Les ordenances municipals han de regular els
nir en especial consideració el pes poblacional tració de l’Estat i les altres administracions ti- mecanismes necessaris per a controlar i sanci-
i les especificitats derivades de la centralitat i la tulars de serveis públics de transports col·lectius onar els propietaris o els usuaris de vehicles de
diversitat social dins la ciutat. que pertanyin a l’àmbit format per les comar- motor que facin un ús indegut dels senyals acús-
5. El Consorci, mitjançant reglament, ha d’es- ques de l’A lt Penedès, el Baix Llobregat, el tics, emetin fums o produeixin sorolls molestos
tablir els criteris de selecció i d’accés a l’habitatge Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès amb els seus vehicles.
públic. Occidental i el Vallès Oriental.
2. El Consorci té com a objecte articular la Article 96
Article 86 cooperació entre les administracions públiques L’Ajuntament de Barcelona disposa de per-
1. El Pla general ha de reservar espais per a titulars dels serveis i de les infraestructures del sonal auxiliar de la Guàrdia Urbana per a con-
l’habitatge de qualsevol règim de protecció transport públic col·lectiu de l’àrea de Barce- trolar la utilització adequada dels aparcaments
pública. Els plans especials han de reservar es- lona. en la via pública i denunciar les conductes con-
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 225
tràries a les normes que en regulen la utilitza- tric que afecti la ciutat de Barcelona han d’és- a) La inspecció dels productes i els serveis per
ció. ser comunicades a l’Ajuntament. a comprovar-ne l’origen i la identitat, el compli-
3. Tots els ciutadans de Barcelona tenen dret ment de la normativa vigent en matèria de preus,
Article 97 a gaudir d’un servei de telecomunicacions de d’etiquetatge, de presentació i de publicitat i la
L’Ajuntament ha de facilitar als ciutadans qualitat, que permeti la prestació de serveis resta de requisits o signes externs que fan refe-
l’accés a les formes de notificació d’infraccions avançats i interactius, amb capacitat d’adapta- rència a les seves condicions d’higiene, sanitat
de trànsit en les vies urbanes pels mitjans tec- ció a l’evolució de la tecnologia i prestat en rè- i seguretat.
nològics de telecomunicacions. gim de competència. El reconeixement d’aquest b) L’exercici directe de la inspecció tècnica
dret comporta el dret que els cables, els equips o tecnicosanitària i dels corresponents controls
Article 98 i les instal·lacions que calguin per a prestar-lo i anàlisis, en la mesura que comptin amb mit-
En el marc de les relacions de col·laboració puguin arribar a cada domicili en les condicions jans per a fer-los, o promoure i facilitar-ne
i coordinació de les administracions públiques, establertes per la normativa vigent. Són nuls per l’exercici per altres entitats i organismes, i col·-
les empreses concessionàries del servei d’ins- contraris a la llei els acords de les comunitats de laborar-hi.
pecció tècnica de vehicles (ITV) han d’exigir propietaris que limitin o impedeixin l’exercici c) L’adopció de les mesures urgents i els re-
als usuaris l’acreditació del pagament de l’im- d’aquest dret. queriments de les col·laboracions necessàries en
post de vehicles de tracció mecànica i posar en els supòsits de crisi o emergències que afectin
coneixement de l’Ajuntament les dades dels ti- la salut o la seguretat dels consumidors.
tulars de vehicles que no acreditin aquest pa- CAPÍTOL IX Tercer. En relació amb la salut pública:
gament. Medi ambient, salut pública, consum i sanitat a) E l control sanitari de la distribució i el
subministrament d’aliments i begudes i altres
Article 99 productes, directament o indirectament relaci-
1. Els vehicles abandonats i fora d’ús tenen Article 102 onats amb el consum humà, i també els mitjans
el caràcter de residus sòlids, d’acord amb la L’Ajuntament de Barcelona, dins l’àmbit de de transport.
normativa mediambiental, i poden ésser desba- les seves competències i amb un compromís de b) El control del compliment de les regla-
llestats, competència que correspon a l’Ajunta- ciutat sostenible, ha de formular i mantenir mentacions tecnicosanitàries en relació amb els
ment. polítiques dirigides a la preservació, la restau- productes de les vendes no sedentàries.
2. Els vehicles es consideren abandonats si ració i la millora del medi ambient urbà i na- c) El control sanitari dels centres d’alimen-
no han estat reclamats per llurs propietaris un tural i, en particular, a assegurar la bona qua- tació.
cop practicada la notificació en la forma esta- litat de l’aigua i de l’aire; l’adequat nivell de d) El control sanitari en l’àrea d’higiene ali-
blerta per la normativa. soroll, segons les recomanacions internacionals; mentària, escorxadors i indústries del terme
la qualitat de l’espai urbà; el manteniment i la municipal, i també en relació amb els animals
Article 100 promoció de la salut pública; la minimització, domèstics i la zoonosi.
1. L’Ajuntament de Barcelona ha d’elaborar la reutilització, la recollida selectiva, el reciclatge e) El control sanitari de proveïment d’aigües
els plans de seguretat viària per a tot l’àmbit i el tractament de residus municipals; l’estalvi i i la vigilància de la utilització obligatòria d’ai-
territorial del municipi. E ls plans han d’ésser l’ús eficient i eficaç de l’energia; la gestió efici- gua depurada per al consum i el reg.
aprovats pel Consell Municipal i se n’ha de fer ent dels recursos naturals, i també la defensa i f) El control sanitari d’edificis i llocs d’habi-
una divulgació àmplia del contingut, el qual ha la protecció dels animals. tatge i convivència humana, inclosos els campa-
de tenir cinc blocs sistemàtics: ments turístics i les àrees d’activitats fisicoespor-
a) La informació sobre els accidents i la re- Article 103 tives i d’esbarjo.
cerca de les causes. Es consideren àrees d’actuació en matèria de g) La informació sanitària, la promoció de la
b) L’educació viària i la divulgació preven- medi ambient, defensa dels usuaris i consumi- salut i la prevenció de la malaltia, d’acord amb
tiva. dors, salut pública i sanitat les següents: les disposicions vigents.
c) Les millores de la via i la moderació de la Primer. En relació amb el medi ambient: Quart. En relació amb la sanitat: la participa-
circulació. a) El control sanitari del medi ambient. ció en la planificació, la gestió i l’avaluació dels
d) L’auxili sanitari als ferits en accidents. b) L’adopció de mesures de prevenció, con- centres, els serveis i els establiments, instal·lats
e) La protecció escolar. trol i correcció de la contaminació atmosfèrica. a la ciutat, dependents del Servei Català de la
2. L’Ajuntament de Barcelona ha d’estar re- c) La gestió de l’evacuació i el tractament de Salut o l’organisme que desenvolupi les mateixes
presentat en els òrgans de direcció del trànsit a les aigües residuals. funcions.
Catalunya. d) La intervenció en l’avaluació de l’impacte
ambiental en relació amb els projectes d’obres Article 104
i en tota classe d’activitats que es facin en el 1. El Consorci Sanitari de Barcelona és un
CAPÍTOL VIII terme municipal. ens públic de caràcter associatiu, constituït per
Telecomunicacions e) El control sanitari d’indústries, activitats la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
i serveis, transports, sorolls, vibracions i radia- Barcelona, amb la finalitat de dirigir i coordinar
Article 101 cions. la gestió dels centres, els serveis i els establiments
1. La construcció, l’ampliació, la reforma o f) El control sanitari i la recollida, el trans- d’atenció sanitària, sociosanitària i els de pro-
l’alteració de xarxes de telecomunicacions que port i el tractament dels residus urbans i indus- moció i protecció de la salut de la regió sanità-
necessiti la utilització del domini públic reque- trials. ria del municipi de Barcelona.
reixen obtenir prèviament l’autorització mu- g) La regulació de les condicions d’insono- 2. El Consorci Sanitari de Barcelona s’ha de
nicipal corresponent, encara que la nova estesa rització interior dels edificis i de les mesures d’es- dotar dels òrgans de govern i de gestió necessaris
que es faci utilitzi canalitzacions existents. talvi i ús eficient de l’energia i de recursos na- per a dur a terme les seves finalitats, d’acord amb
L’Ajuntament pot planificar i ordenar l’esta- turals. el que disposin els seus estatuts, que han de res-
bliment o la instal·lació de noves xarxes de te- h) E l control dels immobles en mal estat, pectar, en tot cas, el que estableix l’article 103.4.
lecomunicacions en un determinat àmbit o sec- estiguin o no edificats. 3. La participació en l’exercici de funcions
tor de la ciutat. En aquests casos, l’Ajuntament i) El foment de la minimització dels residus sanitàries en l’àmbit territorial de la regió sani-
pot dictar les resolucions pertinents per a opti- i la recollida selectiva. tària de Barcelona que qualsevol disposició atri-
mitzar les canalitzacions i els drets de pas exis- j) El control de les emissions lumíniques. bueixi a entitats o òrgans locals supramunicipals
tents a l’objecte de permetre’n la utilització con- Les competències de recollida, tractament i correspon, exclusivament, a l’A juntament de
junta pels diferents operadors. reciclatge de tota mena de residus, i les establer- Barcelona.
2. Per a la instal·lació d’antenes de qualsevol tes per les lletres c i g s’exerceixen de manera
tipus, s’ha de seguir el que estableixen les orde- coordinada amb l’entitat o l’organisme metro- Article 105
nances municipals. En tot cas, les concessions polità legalment establert. 1. El Consorci Sanitari de Barcelona ha de
i les autoritzacions atorgades per l’administra- Segon. En relació amb la defensa dels usua- crear l’Agència de Salut Pública i Medi Ambi-
ció competent per a utilitzar l’espai radioelèc- ris i els consumidors: ent de Barcelona, amb naturalesa d’organisme
226 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
autònom, que ha d’exercir les competències re- e) Coordinar la prestació de serveis socials cilitin la inserció professional dels joves, i també
lacionades en els apartats 1, 2 i 3 de l’article 103 corresponents al segon nivell amb els del mateix la participació d’aquest sector en la vida ciuta-
en l’àmbit territorial de Barcelona i a la qual cor- nivell prestats per institucions d’iniciativa social dana, i ha de prestar una atenció especial al des-
respon la direcció i la gestió dels centres i els o mercantil, d’acord amb les normes de coor- envolupament de fórmules de voluntariat i de
serveis de salut pública a la ciutat de Barcelona. dinació que siguin dictades pel Govern de la manteniment de la xarxa associativa juvenil.
2. E n els òrgans de govern de l’A gència, Generalitat, per a assolir les previsions de la 2. L’Ajuntament de Barcelona exerceix, per
l’Ajuntament de Barcelona gaudeix de les tres planificació general, tot respectant el principi delegació o en règim de cooperació amb la Ge-
cinquenes parts de representants i la Generalitat d’autonomia de les entitats privades. neralitat de Catalunya, la gestió de tots els equi-
de Catalunya, de les dues cinquenes parts res- f) Programar, prestar i gestionar els serveis paments públics destinats a la infància i la joven-
tants. socials d’atenció primària a què es refereix l’ar- tut, en el camp de la prevenció, la promoció i el
3. L’Agència és presidida per l’alcalde o al- ticle 11.a del Decret legislatiu 17/1994, i també lleure, situats en el seu terme municipal.
caldessa de Barcelona o la persona en qui de- fer-ne la zonificació i la instal·lació. 3. Sobre la base del principi de reciprocitat,
legui. g) Coordinar la prestació dels serveis socials l’Ajuntament de Barcelona participa en els òr-
4. Les administracions integrants del Consor- corresponents al primer nivell amb els del ma- gans competents per a la planificació de la po-
ci Sanitari de Barcelona li han de transferir les teix nivell prestats per institucions d’iniciativa lítica de joventut i ha d’ésser informat de les
assignacions necessàries per a desenvolupar les social o mercantil, d’acord amb les normes de sol·licituds relatives a l’atorgament de subven-
seves competències en els sectors a què es refe- coordinació que siguin dictades pel Govern de cions d’entitats juvenils i infantils que actuïn en
reix aquest capítol. la Generalitat, amb la finalitat d’assolir les pre- el municipi.
visions de la planificació general, tot respectant
Article 106 el principi d’autonomia de les entitats privades.
L’Agència és competent per a l’exercici de la h) Organitzar la informació als ciutadans i CAPÍTOL XII
potestat sancionadora i la imposició de les cor- proporcionar el suport informatiu, d’avaluació Dona
responents sancions, i també per a l’adopció de i estadístic a les tasques ordenadores i planifi-
mesures cautelars de suspensió d’activitats, pel cadores dels serveis socials. Article 112
que fa a les infraccions en matèria mediambi- 1. L’A juntament de Barcelona ha de pro-
ental, de salut pública i de defensa dels consu- Article 108 moure totes les accions i tots els serveis que fa-
midors, llevat de les infraccions qualificades de 1. La gestió dels serveis socials a l’àmbit re- cilitin la integració i la participació de la dona
molt greus; respecte a aquestes darreres infrac- gional de Barcelona, relacionats en els apartats en la societat i evitin la discriminació per raó de
cions, l’Agència és competent, en tot cas, per a a, b, c i h de l’article 107.3, s’ha de dur a terme sexe.
tramitar el procediment sancionador i elevar a mitjançant el Consorci creat per l’article 61.7. 2. L’Ajuntament de Barcelona exerceix, per
l’Administració de la Generalitat les correspo- 2. En els òrgans de govern del Consorci de delegació o en règim de cooperació amb la Ge-
nents propostes de sanció. Serveis Socials, la G eneralitat de Catalunya neralitat de Catalunya, la gestió de tots els equi-
gaudeix de les tres cinquenes parts de represen- paments públics destinats a la dona, situats en
tants o de vots i l’Ajuntament de Barcelona de el seu terme municipal.
CAPÍTOL X les dues cinquenes parts restants. 3. L’Ajuntament de Barcelona participa en
Serveis socials 3. Les funcions relacionades en els apartats els òrgans competents per a la planificació de la
d, e, f i g de l’article 107.3 corresponen a l’Ajun- política de la dona i ha d’ésser informat de les
Article 107 tament de Barcelona. sol·licituds relatives a l’atorgament de subven-
1. L’activitat de prestació dels serveis socials cions d’entitats de promoció de la dona que
ha de contribuir a fer real i efectiva la igualtat Article 109 actuïn en el municipi.
garantint i facilitant a tots els ciutadans l’accés 1. El Consorci de Serveis Socials i l’Ajunta-
als serveis que tendeixin a afavorir un desenvo- ment de Barcelona, en l’àmbit de les competèn-
lupament lliure i ple de la persona i dels col·- cies respectives, han de promoure la coopera- CAPÍTOL XIII
lectius dins la societat, especialment en cas de ció de les entitats i els col·lectius socials i l’acció Cultura
limitacions i mancances. S’ha de promoure la privada ciutadana per a la realització d’activi-
prevenció i l’eliminació de les causes que me- tats de serveis socials. Article 113
nen a la marginació i aconseguir la integració de 2. El Consorci de Serveis Socials ha d’eme- 1. L’Ajuntament ha de proporcionar ofertes
tots els ciutadans afavorint la solidaritat i la tre informe pel que fa a les sol·licituds relatives culturals d’interès per als ciutadans, ha de posar
participació. a l’atorgament de subvencions i convenis formu- un èmfasi especial en la promoció d’iniciatives
2. La gestió dels serveis socials en l’àmbit lats per la Generalitat de Catalunya o l’Ajun- culturals als districtes i als barris i ha d’estimu-
territorial del municipi de Barcelona es coordi- tament de Barcelona amb l’Estat o altres enti- lar els projectes internacionalment competitius.
na, en allò que sigui possible, amb els serveis tats públiques o privades que afectin el municipi Barcelona ha de promoure espais de relació i de
d’assistència sanitària. Amb aquesta prioritat, Barcelona. col·laboració amb les principals ciutats del ma-
el municipi de Barcelona es constitueix en sector Article 110 teix domini lingüístic, amb la finalitat de poten-
regional als efectes del que disposa el Decret El Consorci de Serveis Socials i l’Ajuntament ciar i desenvolupar les indústries de la cultura.
legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, en ma- de Barcelona, en l’àmbit de les respectives com- 2. L’activitat de l’Ajuntament en el sentit a
tèria d’assistència i serveis socials. petències, exerceixen la potestat sancionadora què es refereix l’apartat 1 es dirigeix a:
3. Les funcions en matèria de serveis socials pel que fa a les infraccions administratives le- a) Donar suport a la iniciativa ciutadana i
que es desenvolupen en l’àmbit municipal de galment establertes en relació amb els serveis cívica.
Barcelona són les següents: socials que es presten en el municipi de Bar- b) Crear, gestionar i mantenir el patrimoni
a) Elaborar la planificació general, l’aprova- celona, llevat de les infraccions qualificades de artístic, científic, tecnològic, natural i documen-
ció de la qual correspon al Consell Executiu de molt greus. Pel que fa a aquestes darreres infrac- tal.
la Generalitat de Catalunya. cions, el Consorci i l’Ajuntament són compe- c) Difondre la cultura pels districtes i barris.
b) Proposar al Govern de la Generalitat la tents per a tramitar el procediment sancionador d) Impulsar les activitats de sectors culturals
reglamentació de les entitats, els serveis i els i elevar a l’Administració de la Generalitat les sense ànim de lucre, i potenciar-ne el diàleg in-
establiments, públics i privats, que presten ser- propostes de sanció corresponents. terdisciplinari.
veis socials en el municipi de Barcelona. e) Incentivar la presència a la ciutat d’indús-
c) Programar, prestar i gestionar els serveis es- tries culturals i dels equipaments d’ús cultural.
pecialitzats corresponents al tercer nivell a què es CAPÍTOL XI f) Informar de totes les activitats culturals
refereix l’article 11.c del Decret legislatiu 17/1994. Joventut que es desenvolupen a la ciutat.
d) Programar, prestar i gestionar els serveis g) Participar en l’impuls de les grans infra-
socials especialitzats corresponents al segon Article 111 estructures de titularitat de l’Estat, de la Ge-
nivell a què es refereix l’article 11.b del Decret 1. L’A juntament de Barcelona ha de pro- neralitat o concurrent, radicades en el muni-
legislatiu 17/1994. moure totes les accions i tots els serveis que fa- cipi.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 227
Article 114 Article 119 Article 122
Es consideren àrees d’actuació en matèria de Per a conservar i fomentar el patrimoni cultu- En el contingut econòmic dels concerts entre
cultura les següents: ral en el terme municipal de Barcelona, en el l’administració educativa i les entitats privades
a) La creació i la gestió dels museus de titu- pressupost de tota obra pública que hi dugui s’ha de valorar l’acceptació del que estableix
laritat municipal. a terme la Generalitat de Catalunya, l’Ajunta- l’article 121.
b) La creació i la gestió de biblioteques i ar- ment de Barcelona o qualsevol altra adminis-
xius municipals. tració territorial de Catalunya s’ha d’incloure
c) La creació i la gestió de teatres, auditoris una partida equivalent a l’1%  d’aquest pressu- CAPÍTOL XV
musicals i qualsevol altre tipus d’equipament post amb la finalitat de finançar els treballs Educació
cultural municipal. d’enriquiment o de conservació del patrimo-
d) La conservació i la custòdia dels béns in- ni esmentat. Article 123
tegrants del patrimoni històric, artístic, cientí- Es consideren àrees d’actuació en matèria
fic, tecnològic i natural, compresos en el terme d’educació als efectes d’aquesta Carta les se-
municipal de Barcelona. CAPÍTOL XIV güents:
e) L’adopció de les mesures oportunes per a Esports a) La programació i la distribució territorial
evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels centres docents compresos en les lleis d’or-
dels béns culturals. Article 120 denació educativa vigents, llevat dels universi-
1. L’Ajuntament ha de promoure i facilitar taris, d’acord amb el que estableix l’article 61.
Article 115 l’accés a l’esport i la seva pràctica individual i b) La creació, en el marc de la planificació ge-
1. El Consell del Patrimoni Cultural de Bar- col·lectiva, com a factor fonamental del desen- neral, la construcció i les obres de reforma, d’am-
celona és un òrgan de coordinació integrat pari- volupament integral de la persona. pliació i millora dels centres docents públics,
tàriament per representants de la Generalitat de 2. Les competències municipals pròpies són: llevat dels universitaris, d’acord amb el que es-
Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. a) L’elaboració i l’aprovació de plans espe- tableix l’article 61.
2. Són funcions del Consell: cials d’instal·lació i equipaments esportius. c) La conservació, el manteniment i la vigi-
a) Coordinar l’exercici de les competències b) La construcció d’instal·lacions i equipa- lància dels edificis destinats a centres docents
de les administracions respectives en matèria de ments esportius i la gestió, si no hi ha conveni, públics d’educació secundària obligatòria i pos-
biblioteques, arxius, museus, arqueologia i pa- dels que tinguin caràcter públic en l’àmbit ter- tobligatòria, educació primària, educació infan-
trimoni arquitectònic. ritorial del municipi de Barcelona. til, educació d’ensenyaments de règim especi-
b) Estudiar i acordar, si escau, la possible 3. Correspon també a l’Ajuntament de Bar- al i educació d’adults.
gestió conjunta d’equipaments culturals de re- celona: d) La gestió de tots els centres públics d’edu-
lleu nacional. a) Promoure, per si mateix o en cooperació cació infantil, d’educació primària, d’educació
amb altres administracions o entitats, progra- secundària obligatòria i postobligatòria.
Article 116 mes, activitats i competicions esportives. e) La gestió dels programes de garantia so-
Correspon al Consell del Patrimoni Cultural b) Subministrar els elements necessaris per cial, de la formació professional específica, dels
de Barcelona l’aprovació de plans especials del a establir les determinacions del Pla director centres de règim especial i de l’educació de
subsòl l’objecte dels quals sigui la determinació d’instal·lacions i equipaments esportius de Cata- persones adultes.
de zones arqueològiques i la regulació del seu lunya. f) L’educació complementària i extraescolar.
ús. En aquests plans s’ha de determinar si n’hi c) Participar en l’elaboració i l’execució dels g) La creació, en el marc de la planificació
ha prou amb un plànol de la zona arqueològi- programes de la Generalitat que tenen per ob- general, i la gestió de centres pedagògics i de
ca, situar els objectes de valor arqueològic per- jecte finançar la construcció, l’ampliació i la recursos, de serveis de suport, assessorament i
què siguin dipositats en un museu o en un altre millora de les instal·lacions i els equipaments investigació psicopedagògica i la formació del
lloc d’emmagatzematge o investigació o, si es- esportius públics de la ciutat. personal docent.
cau, que es resituïn en el seu lloc original. Per 4. En el marc dels principis generals que ins- h) L’execució dels programes d’educació
a l’aprovació d’aquests plans s’ha de seguir el piren les relacions interadministratives, l’Ajun- compensatòria.
procediment establert per als plans especials. tament de Barcelona i les altres administracions i) La vigilància del compliment de l’escola-
públiques competents en matèria d’esport s’han ritat obligatòria.
Article 117 d’informar recíprocament sobre les subvencions j) La reglamentació i la gestió del transport,
En el cas del patrimoni històric, artístic, cien- atorgades a entitats situades a la ciutat de Bar- del menjador i d’altres serveis escolars.
tífic, tecnològic i natural, la declaració de béns celona per a activitats o actuacions inversores k) L’aplicació a Barcelona de la normativa
culturals i altres qualificacions anàlogues la ti- esportives. de matriculació d’alumnes i qualsevol altra
tularitat de les quals pertoqui a altres adminis- d’anàloga que necessiti una adaptació específica.
tracions públiques, correspon a l’Ajuntament de Article 121
Barcelona informar, preceptivament, de la in- Les instal·lacions esportives de les escoles Article 124
clusió o la desafectació d’un bé al patrimoni públiques i concertades s’han de projectar i 1. La competència sobre les activitats i els ser-
esmentat, i també exercir la iniciativa per a la construir de manera que se’n faciliti la utilització veis relacionats en l’article 123 correspon al
incoació dels expedients corresponents. polivalent i es puguin posar a disposició de la Consorci creat per l’article 61.7, llevat de les
comunitat i de les associacions esportives, tot contingudes en l’apartat c de l’article 123, que
Article 118 respectant el desenvolupament normal de les s’han d’exercir en funció de l’administració a la
En relació amb els museus la titularitat dels activitats docents pròpies del centre escolar, que qual correspongui la titularitat patrimonial del
quals correspongui a altres administracions tenen caràcter prioritari. En tot cas, la gestió de centre, sens perjudici dels acords que es puguin
públiques que no tinguin la naturalesa de grans les instal·lacions esportives escolars públiques establir en el futur.
infraestructures culturals, correspon a l’Ajun- correspon a l’Administració municipal, que l’ha 2. Corresponen també al Consorci, en el
tament de Barcelona: d’exercir: marc de la legislació aplicable, les funcions se-
a) Participar en l’ens o l’òrgan col·legiat de a) D irectament, quan la gestió del centre güents:
la Generalitat de Catalunya competent per a pla- escolar estigui encomanada a l’Ajuntament de a) Instar l’actuació de la inspecció tècnica
nificar, crear o assessorar els museus situats al Barcelona. educativa, informant preceptivament en tots els
municipi de Barcelona. b) En altres casos, assegurant un determi- expedients instruïts en l’àmbit del municipi de
b) Ésser representat en els òrgans de govern nat horari d’obertura i d’utilització per al pú- Barcelona.
dels museus nacionals de Catalunya i dels altres blic, mitjançant l’aprovació de les propostes b) Emetre informe preceptiu de les sol·lici-
museus públics que hi ha al terme municipal de que li sotmetin els centres, la vigilància de llur tuds relatives a l’establiment de centres concer-
Barcelona. contingut i, si escau, prestant la col·laboració tats a la ciutat de Barcelona.
c) Informar preceptivament sobre la creació que s’estimi pertinent, econòmica, tècnica o de 3. En els òrgans de govern del Consorci, la
de nous museus en el terme municipal de Bar- personal, per a l’efectivitat de la utilització mu- Generalitat de Catalunya ha de tenir les tres
celona. nicipal. cinquenes parts de representants o vots i l’Ajun-
228 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999
tament de Barcelona, les dues cinquenes parts d’animals s’ha de sancionar d’acord amb el que Article 134
restants. estableix la Llei 3/1988, del 20 d’abril, de pro- La G uàrdia U rbana de Barcelona, com a
tecció dels animals. policia d’autoritat, vetlla, a partir de les instruc-
Article 125 d) Fer actes i produir aldarulls com a conse- cions generals i les ordres emanades de les au-
L’Ajuntament de Barcelona ha de tenir un qüència de conductes incíviques, vandàliques o toritats municipals, especialment de l’alcalde o
representant en els consells socials de les uni- a causa d’embriaguesa en la via pública, o en alcaldessa, pel compliment de les ordenances,
versitats que tenen la seu social dins del seu instal·lacions i béns de domini públic, sempre els bans i altres disposicions municipals.
terme municipal i en el consell social de la Uni- que no constitueixin delicte. Quan aquests ac-
versitat Autònoma de Barcelona, sens perjudici tes es produeixin a l’exterior de locals de con- Article 135
de la representació que correspon a les corpo- currència pública, l’ordenança ha de regular la La Guàrdia Urbana de Barcelona exerceix les
racions locals d’acord amb la legislació sectorial responsabilitat dels propietaris dels establi- funcions següents:
que sigui aplicable. ments. a) Protegir les autoritats de l’Ajuntament, i
e) Tenir comportaments incívics, de contin- també els edificis i les instal·lacions municipals.
Article 126 guts xenòfobs, racistes i sexistes. b) Ordenar i dirigir la mobilitat i l’ús de la via
En tots els centres docents a què es refereix f) Fer comerç ambulant, neteja de vidres i pública en el terme municipal, d’acord amb el
aquest capítol i dins el marc de l’ordenació cur- altres activitats a la via pública sense permís. que estableixen les normes de circulació.
ricular, s’ha de prestar una atenció especial a g) Vendre productes alcohòlics i tabac a me- c) Instruir atestats per accidents de circula-
l’ensenyament de continguts referits als drets nors. ció dins el terme municipal.
humans reconeguts i protegits en normes inter- d) Prestar auxili en els supòsits d’accident,
nacionals i en la Constitució, i també a l’orga- Article 130 catàstrofe o calamitat pública, i participar, en la
nització i l’activitat de les organitzacions inter- 1. L’Ajuntament ha de tenir coneixement de forma establerta per les lleis, en l’execució dels
nacionals l’objectiu principal de les quals sigui les sol·licituds i les propostes de manifestacions plans de protecció civil.
el foment de la pau, la cooperació i la solida- públiques que es presentin davant l’administra- e) Efectuar diligències de prevenció i les ac-
ritat. ció competent i ha d’emetre informe preceptiu tuacions que tendeixin a evitar la comissió d’ac-
sobre el recorregut proposat, si així ho estableix tes delictius en el marc de col·laboració establert
Article 127 la normativa corresponent. en la Junta Local de Seguretat.
El Consell Escolar Municipal de Barcelona 2. L’Ajuntament pot retirar els objectes di- f) Vigilar els espais públics i col·laborar amb
és presidit per l’alcalde o alcaldessa de la ciutat positats en la via pública per les companyies i les les forces i els cossos de seguretat de l’Estat i
i, pel que fa al funcionament i a les competèn- empreses de servei públic, si aquests poden ésser la Generalitat en la protecció de manifestaci-
cies, es regeix pel que l’ordenament aplicable utilitzats per a provocar desordres en actes o ons i el manteniment de l’ordre quan sigui re-
estableix en relació amb els consells escolars manifestacions públiques. Pot dirigir-se la cor- querida.
territorials. Amb la mateixa finalitat, el règim responent exigència de responsabilitat contra les g) Cooperar en la resolució dels conflictes
dels consells escolars de districte és el que l’or- companyies que, havent estat requerides, no privats quan se li demani.
denament esmentat estableix per als consells hagin adoptat les disposicions pertinents per a h) Captar, rebre i analitzar totes les dades que
escolars municipals. evitar l’ús inadequat dels seus materials. tinguin interès per a l’ordre i la seguretat en els
espais públics i estudiar, programar i executar
Article 131 els mètodes i les tècniques de prevenció de la
CAPÍTOL XVI 1. Corresponen a la Junta Local de Segure- delinqüència que atempti contra aquella segu-
Seguretat ciutadana tat de Barcelona les funcions següents: retat.
a) Elaborar les polítiques i els plans de segu-
Article 128 retat ciutadana i de prevenció del delicte, dins
1. Correspon a l’Ajuntament de Barcelona: l’àmbit municipal. CAPÍTOL XVII
a) Col·laborar en la funció de policia de se- b) Elaborar els programes de coordinació, Protecció civil
guretat ciutadana, d’acord amb el que estableix col·laboració i cooperació de les forces i els cos-
la Junta Local de Seguretat. sos de seguretat que operin en la ciutat, adop- Article 136
b) Sancionar en les ordenances municipals tar les decisions pertinents en aquesta matèria, 1. L’objecte principal de la protecció civil
els actes contraris a l’ordre i la seguretat ciuta- fer-ne el seguiment i executar-les. municipal és garantir la protecció física de les
dana en l’àmbit de les relacions de veïnatge, tot c) Intercanviar informació entre les diferents persones i els béns en situació de greu risc col·-
respectant els drets i les llibertats fonamentals. forces i cossos de seguretat per a un millor com- lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordi-
c) Exercir les atribucions que en matèria d’es- pliment de les funcions respectives. nària en què la seguretat i la vida de les perso-
pectacles estableix la legislació sectorial vigent. 2. L’alcalde o alcaldessa, en qualitat de pre- nes puguin perillar o sucumbir massivament.
2. Aquestes competències i funcions muni- sident de la Junta Local de Seguretat, té la ca- 2. L’objecte complementari de la protecció
cipals en matèria de seguretat són desenvolupa- pacitat executiva necessària per a garantir el civil municipal és minimitzar els efectes derivats
des per la Guàrdia Urbana de Barcelona, sens compliment dels acords de la Junta pels seus dels riscs naturals, antròpics i tecnològics que
perjudici de les que corresponguin a altres forces membres. puguin afectar el conjunt de la població, els ser-
i cossos de seguretat. veis bàsics i el funcionament normal de la ciu-
tat i el seu entorn metropolità.
Article 129 Article 132
L’Ajuntament de Barcelona regula, mitjan- 1. L’alcalde o alcaldessa de Barcelona té la Article 137
çant ordenança municipal, les conductes cons- condició d’autoritat competent en matèria de 1. A  l’A juntament de Barcelona li corres-
titutives d’infracció administrativa greu se- seguretat, quan actuï en l’exercici de les compe- pon, dins el marc de les seves competències,
güents: tències atribuïdes al municipi en aquesta matè- elaborar, aprovar i implantar els seus plans de
a) Produir desordres i danys greus a perso- ria. protecció civil, ja siguin plans territorials, es-
nes i als béns de domini públic, espais o establi- 2. L’alcalde o alcaldessa pot imposar, dins pecials o específics, amb excepció dels de risc
ments públics, si no constitueixen delicte. l’àmbit de les competències municipals en ma- bèl·lic o de central nuclear de potència, i per
b) Practicar, a la via pública, tota mena de tèria de seguretat, les sancions establertes per a tots els riscs que disposen o han de disposar
jocs d’atzar no autoritzats, amb finalitat lucra- la llei. de directriu bàsica aprovada per l’E stat. E ls
tiva o mitjançant aposta. plans municipals han d’ésser homologats per
c) Posseir animals que puguin causar alar- Article 133 la Comissió de Protecció Civil de la Genera-
ma, molèsties i danys a les persones, sense La Guàrdia Urbana de Barcelona actua com litat de Catalunya.
haver obtingut les autoritzacions corresponents, a policia d’autoritat, policia de seguretat i assis- 2. La competència en matèria de protecció
d’acord amb els requisits que s’estableixin per tencial i policia judicial, en els termes d’aques- civil de l’Ajuntament de Barcelona s’estén a tot
reglament, i sense donar compliment a les con- ta Carta i de les lleis orgàniques i processals el seu territori, i correspon a l’alcalde o alcaldes-
dicions de seguretat i higiene exigibles. L’abandó aplicables. sa o la persona en qui delegui.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya      Núm. 2801 – 8.1.1999 229
3. L’alcalde o alcaldessa de Barcelona forma çant l’impuls, la investigació i la resolució d’ofici neralitat en l’àmbit de l’estadística, que li atorga
part del Comitè de Direcció en els plans espe- de totes les reclamacions que li siguin sotmeses. l’article 9.33 de l’Estatut d’autonomia. La Llei
cials de la Generalitat i els tècnics municipals establia amb periodicitat quadriennal el Pla
especialistes formen part del Comitè Assessor estadístic de Catalunya, i el definia com l’instru-
d’aquests plans. D ISPOSICIÓ  ADDICIONAL ment d’ordenació i planificació de l’estadística
Per a la revisió d’aquesta Carta municipal, de la Generalitat i de les entitats públiques, i
Article 138 s’ha d’aplicar el mateix sistema que estableix la preveia uns programes anuals d’actuació esta-
1. La planificació i el control de la protecció disposició transitòria primera, apartat 2, de la dística que donessin compliment als plans esta-
civil són exercits per la Comissió de Protecció Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim dístics.
Civil municipal. local de Catalunya. Des de l’entrada en vigor de l’esmentada Llei,
2. L’actuació en matèria de protecció civil s’han aprovat dos plans estadístics per llei del
s’estructura d’acord amb el repartiment de fun- Parlament: el Pla estadístic 1992-1995 i el Pla
cions de l’organització municipal. D  estadístic 1997-2000, i set programes anuals d’ac-ISPOSICIONS TRANSITÒRIES
tuació estadística. Al llarg d’aquests anys tam-
Article 139 Primera bé s’han aprovat altres normes que han afectat
La tipologia i l’abast dels plans d’emergència Les disposicions d’aquesta Carta que compor- el contingut de la Llei 14/1987. En l’àmbit de la
de competència municipal són: ten una adaptació especial per a l’Ajuntament funció estadística pública, s’ha aprovat la Llei
a) Plans d’autoprotecció: conjunt sistemàtic de Barcelona del règim general d’organització de l’Estat 12/1989, de 9 de maig, de la funció
d’actuacions que el titular d’un risc determinat i funcionament municipal entraran en vigor i estadística pública; en l’àmbit de la protecció de
ha de fer per a garantir-ne la pròpia seguretat seran aplicables, quan s’escaigui, d’acord amb dades de caràcter personal, s’han aprovat la Llei
i el seu entorn des de la prevenció i la coordi- el que determini la Llei de bases de règim local. orgànica 5/1992, de regulació del tractament
nació operativa en les situacions d’emergència. automatitzat de les dades de caràcter personal,
b) Plans d’emergència interior: estableix el Segona i la Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu
conjunt sistemàtic d’actuacions que el titular Mentre l’Ajuntament de Barcelona no aprovi i del Consell, del 24 d’octubre de 1995, i, en l’àm-
d’un risc tecnològic ha de fer per a la seva prò- el desplegament reglamentari establert per l’ar- bit de dades de població, s’ha aprovat la Llei de
pia seguretat i la del seu entorn en cas d’una ticle 6, és aplicable el Reglament d’obres, acti- l’E stat 4/1996, de 10 de gener, per la qual es
emergència. vitats i serveis dels ens locals, aprovat pel De- modificava la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases
c) Plans d’acció: estableix el conjunt sistemà- cret 179/1995, o la disposició que el substitueixi, de règim local.
tic d’actuacions que els serveis municipals han que, en tot cas, és aplicable en els aspectes no A aquest nou marc normatiu cal afegir els
de fer en cas d’emergències que siguin cobertes regulats per les disposicions municipals. canvis propis de l’àmbit estadístic, com són,
pel mateix servei. entre altres, la consolidació del sistema estadístic
d) Plans específics: estableix el conjunt sis- català, el creixent pes de la informació estadística
temàtic d’actuacions que diversos serveis mu- D ISPOSICIÓ  FINAL en la definició dels projectes públics i privats, i
nicipals i altres externs han de fer coordinada- les noves tecnologies de tractament i difusió
ment en situacions de riscs específics. Sens perjudici del que estableixen els articles d’informació. És en aquest marc en el qual cal
e) Pla bàsic: estableix el conjunt sistemàtic 6 i 30.3 d’aquesta Carta, s’autoritza el Govern entendre el manament legal perquè el Govern
d’actuacions que tots els serveis municipals i de la Generalitat perquè dicti les disposicions presenti al Parlament un projecte d’adequació
altres administracions han de fer coordinada- necessàries per a desplegar per reglament aques- de la Llei 14/1987, de 9 de juliol, d’estadística,
ment en totes les situacions d’emergència en la ta Llei. que apareixia en la disposició addicional primera
ciutat. de la Llei 9/1996, de 15 de juliol, del Pla estadístic
de Catalunya 1997-2000.
Article 140 Per tant, ordeno que tots els ciutadans als Amb la nova Llei d’estadística es dóna com-
1. L’Ajuntament de Barcelona ha de poten- quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al pliment a aquest manament legal i s’incorporen
ciar la participació de tots els ciutadans en la seu compliment i que els tribunals i les autori- disposicions que han de permetre tant l’adequa-
reducció dels riscs que la mateixa societat genera tats als quals pertoqui la facin complir. ció normativa a l’actual realitat estadística de
i en les tasques preventives d’emergències, per Catalunya com els mecanismes per a anar ajus-
a augmentar la coresponsabilitat social. Palau de la Generalitat, 30 de desembre de 1998 tant el sistema estadístic de Catalunya als can-
2. L’Ajuntament de Barcelona ha d’impul- vis que tindran lloc els propers anys.
sar el desenvolupament de programes de cultura JORDI PUJOL La nova Llei d’estadística amplia el nombre
de l’autoprotecció en la població i en les activi- President de la Generalitat de Catalunya d’institucions, òrgans i entitats que poden ela-
tats econòmiques i socials. XAVIER  TRIAS I VIDAL DE LLOBATERA borar estadístiques oficials, incloent-hi les cam-
3. L’autoritat de protecció civil municipal, Conseller de la Presidència bres de comerç, indústria i navegació, les uni-
d’acord amb el principi de legalitat constituci- (98.363.029) versitats, els centres de recerca i les entitats deonal, pot mobilitzar els béns i els drets de per- dret públic. En la nova Llei s’estableix un siste-
sones i ens jurídics que consideri imprescindi- ma de revisió tècnica que ha d’assegurar la fi-
bles per a atendre les situacions d’emergència. abilitat i la validesa de tots els projectes estadís-
LLEI tics de caràcter oficial.
23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Cata- El text legal reforça la disponibilitat i la gratuï-
TÍTOL VII lunya. tat de les dades fonamentals de Catalunya i fixa
Procediment arbitral en matèria de consum unes condicions estrictes per a garantir la pri-
EL PRESIDENT vacitat de les dades dels ciutadans. A més d’una
Article 141 DE LA  GENERALITAT DE CATALUNYA regulació més acurada del secret estadístic, la
1. La Junta Arbitral de Consum de Barce- nova Llei incorpora una fórmula oral i escrita
lona té la finalitat d’administrar el sistema ar- Sia notori a tots els ciutadans que el Parla- que permet que el ciutadà o ciutadana conegui
bitral de consum en l’àmbit territorial del mu- ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del quins són els seus drets i els seus deures abans
nicipi de Barcelona. Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de respondre a una estadística oficial.
2. La Junta Arbitral de Consum és un òrgan de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promul- Durant la vigència de l’anterior Llei d’esta-
especialitzat de l’organització municipal execu- go la següent dística, s’ha fet evident la utilitat de disposar de
tiva que ha de sotmetre la seva actuació a les lleis dades actualitzades de demografia, d’economia,
reguladores de la defensa dels consumidors i LLEI socials i similars, tant per a portar a terme ac-
usuaris, de l’arbitratge, i també a les disposici- tuacions com per a poder elaborar previsions.
ons que aprovi el Consell Municipal. Preàmbul La nova Llei impulsa la creació del Registre de
3. La Junta Arbitral compleix les seves fun- La Llei 14/1987, de 9 de juliol, d’estadística, Població de Catalunya, en el qual haurien de
cions amb independència i objectivitat, mitjan- desenvolupà la competència exclusiva de la Ge- figurar les dades dels habitants de Catalunya, i