Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 835
4 416 ORDRE PRE/672/2006, de 10 de març, per la establir per una ordre ministerial específica el període de 
qual s’estableix un període transitori per a la substitució esmentat.
substitució dels dipòsits auxiliars de distribu- En virtut d’això, a proposta dels ministres de l’Interior 
ció. («BOE» 60, d’11-3-2006.) i d’Indústria, Turisme i Comerç, disposo:
Article únic. Període transitori per a la substitució dels 
El Reglament d’explosius, aprovat pel Reial decret dipòsits auxiliars de distribució.
230/1998, de 16 de febrer, i modificat pel Reial decret 
277/2005, d’11 de març, estableix el règim jurídic aplicable Els polvorins a què es refereix l’article 190.2 del Regla-
a la fabricació, circulació, emmagatzematge, tinença i uti- ment d’explosius, aprovat pel Reial decret 230/1998, modifi-
lització d’explosius. cat pel Reial decret 277/2005, d’11 de març, han de ser subs-
Aquest Reglament constitueix un desplegament del tituïts pels nous models, d’acord amb el criteri tècnic aprovat 
que preveuen els articles 6 i 7 de la Llei orgànica 1/1992, per la Resolució de 24 d’agost de 2005, en el termini de sis 
de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, mesos a partir de l’endemà de la publicació de la present 
i va ser aprovat en exercici de la competència exclusiva de Ordre ministerial en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
l’Estat, reconeguda a l’article 149.1.26a de la Constitució, 
en matèria de règim de producció, comerç, tinença i ús Disposició final primera. Títol competencial.
d’armes i explosius.
D’altra banda, el Reglament general de normes La present Ordre ministerial es dicta a l’empara de 
bàsiques de seguretat minera, aprovat pel Reial decret l’article 149.1.26a de la Constitució, que atribueix a l’Estat 
863/1985, de 2 d’abril, i les seves instruccions tècniques la competència exclusiva en matèria de producció, 
complementàries, complementen les disposicions del comerç, tinença i ús d’armes i explosius.
Reglament d’explosius respecte de l’emmagatzematge i 
transport interior d’aquests productes en les explotacions Disposició final segona. Entrada en vigor.
mineres, l’execució de voladures amb riscos especials, 
i altres aspectes de seguretat industrial i laboral. La present Ordre ministerial entra en vigor l’endemà 
El Reial decret 277/2005, d’11 de març, va fer una de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
nova redacció del que disposa l’apartat 2 de l’article Madrid, 10 de març de 2006.
190, relatiu als dipòsits auxiliars de distribució. El nou 
text exigeix ara que aquests polvorins estiguin cons- FERNÁNDEZ DE LA VEGA SANZ
truïts en forma de caixa forta, amb un nivell de seguretat 
de grau VII, que s’ha de definir d’acord amb la instruc- Srs. Ministres de l’Interior i d’Indústria, Turisme i Comerç. 
ció tècnica complementària corresponent, ancorats al 
terreny mitjançant una coberta de formigó i amb doble 
pany de seguretat. També disposa que el polvorí ha de 
ser homologat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i 
Comerç, amb l’informe previ de la Intervenció Central 
d’Armes i Explosius. CAP DE L’ESTAT
D’altra banda, la disposició transitòria primera del 
Reial decret esmentat assenyala que aquests polvorins 
auxiliars de distribució s’han d’adaptar i han de complir 4 583 LLEI 1/2006, de 13 de març, per la qual es 
els requisits de seguretat que s’hi estableixen en un ter- regula el règim especial del municipi de 
mini d’un any a partir de l’endemà de la publicació Barcelona. («BOE» 62, de 14-3-2006.)
d’aquest Reial decret en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
No obstant això, del tenor de l’esmentat article 190.2 
és necessària l’aprovació de la instrucció tècnica comple-
mentària corresponent, mitjançant l’actualització de la JUAN CARLOS I
vigent instrucció tècnica número 18, relativa als dipòsits 
auxiliars, que forma part del Reglament d’explosius. L’ac- REI D’ESPANYA
tualització esmentada, de conformitat amb l’autorització A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.
que recull expressament la disposició final primera del Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat la Llei 
Reial decret 230/1998, de 16 de febrer, als ministres de següent i jo la sanciono.
l’Interior i d’Indústria, Turisme i Comerç, s’ha de realitzar 
per ordre ministerial. EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Tanmateix, fins que no es promulgui la norma tèc-
nica corresponent, per a l’aplicació de les previsions I
que conté aquest article 190.2 és imprescindible la 
definició de les condicions tècniques mínimes aplicables Barcelona, capital de Catalunya, ha estat sempre un 
als polvorins auxiliars de distribució, amb una capacitat símbol de llibertat i de progrés. Ciutat de convivència, 
unitària màxima de 50 quilograms d’explosius o 500 feta en la pluralitat i en la diversitat, ha projectat al món 
detonadors, que defineix l’article 190 del Reglament la seva capacitat d’iniciativa, la seva vocació de moder-
d’explosius. nitat i el seu compromís solidari amb la construcció d’un 
Les condicions tècniques esmentades van ser aprova- món en pau, basat en el respecte i la tolerància. 
des per la Resolució del director general de Política Ener-
gètica i Mines de 24 d’agost de 2005, que estableix els Barcelona, bressol de cultures, ha estat i vol ser un 
requisits tècnics necessaris en aplicació de les noves exi- exemple en la defensa dels drets humans i dels pobles.
gències de seguretat que estableix l’article 190.2 del A començaments del segle XXI, Barcelona es vol 
Reglament d’explosius. atorgar, partint de l’experiència de molts segles d’estatut 
L’ordre ministerial d’actualització de la instrucció tècnica propi, de gairebé vint-i-cinc anys d’autogovern democrà-
complementària hauria d’haver establert el termini de tic i d’acord amb el mandat del Parlament de Catalunya i 
substitució perquè la indústria consumidora d’explosius de les lleis de l’Estat, una Carta Municipal que reforci la 
pugui procedir a substituir els actuals dipòsits pels nous seva autonomia, al servei d’una gestió administrativa 
models, però fins que no es promulgui és convenient eficaç i pròxima a les ciutadanes i ciutadans, d’una des-
836 Dijous 16 març 2006 Suplement núm. 7
centralització més àmplia, d’una potenciació de les com- Les Corts Generals, en diverses ocasions, també han 
petències municipals en el marc d’una col·laboració ins- destacat la importància d’aprovar el règim especial que 
titucional positiva, i d’una millora de la qualitat dels s’instaura en aquesta Llei. En data 18 de març de 2003, el 
serveis de la ciutat que es correspongui amb les necessi- Congrés dels Diputats va adoptar la proposició no de llei 
tats i ambicions de tots els barcelonins i barcelonines. sobre les grans ciutats, les ciutats i les seves àrees d’in-
Una Carta que respongui als anhels de les ciutadanes fluència urbana, en què s’instava el Govern de la Nació 
i ciutadans que, a través de la seva participació i implica- perquè, a través del diàleg amb les entitats locals, les 
ció col·lectiva, han fet de Barcelona el que és. La Carta comunitats autònomes i buscant el més ampli consens 
aprofundeix els mecanismes de participació ciutadana, amb les forces polítiques presents a les Corts Generals, 
reforça la pràctica democràtica i estimula la cooperació doni compliment a la moció aprovada pel Senat en ses-
entre l’Ajuntament i el moviment associatiu i els agents sió de 19 de febrer de 2002, per la qual s’insta el Govern, 
socials, com a factor de progrés i cohesió. en el marc de les converses existents entre aquest i la 
Barcelona és el nucli central d’un continu urbà i d’un Comissió Mixta Generalitat de Catalunya-Ajuntament de 
territori que s’expressa en realitats municipals plurals i Barcelona, i dels acords que s’hi adoptin, a presentar, 
amb valor propi, però que, pel seu caràcter metropolità, com mes aviat millor, un projecte de llei que atorgui a 
requereix coordinació, entesa i l’aplicació de criteris l’Ajuntament de Barcelona les capacitats i competències 
comuns en àmbits diversos. que es recullen a la Carta Municipal de Barcelona.
El municipi de Barcelona disposa des de l’any 1960 La rellevància de Barcelona en els àmbits econòmic, 
d’un règim especial, aprovat pel Decret 1166/1960, pel social i cultural, així com la seva projecció europea i 
qual es regula el règim especial de Barcelona, en virtut internacional, motiva l’existència d’unes necessitats 
del qual es van introduir determinades singularitats rela- organitzatives i competencials que difereixen, en alguns 
tives a l’organització, administració i hisenda municipal 
en el municipi. Aquest règim especial va ser comple- aspectes, de les existents en altres municipis espanyols. 
mentat amb el Decret 3276/1974, de 28 de novembre, de Si una de les crítiques més reiterades per la doctrina en 
constitució i desplegament de l’Entitat Metropolitana de relació amb la regulació de les entitats locals ha estat la 
Barcelona i les seves disposicions concordants. relativa a l’uniformisme en el seu tractament, en metrò-
Posteriorment, la Llei 7/1985, reguladora de les bases polis com Barcelona és on resulta més acusada la neces-
del règim local, va mantenir vigent l’esmentat règim sitat d’articular alguna mesura que permeti als respon-
especial llevat del que s’hi oposi, la contradigui o hi sables municipals atendre de manera efectiva les 
resulti incompatible, en virtut del que estableix la seva demandes ciutadanes. A la voluntat de donar resposta a 
disposició addicional sisena. aquesta necessitat obeeix aquesta Llei, que constitueix, 
Però més enllà d’antecedents històrics, des de la juntament amb la Llei del Parlament de Catalunya 
dècada dels 80, l’Ajuntament de Barcelona ha plasmat, 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, la regulació 
en diversos documents, la seva inquietud per disposar del règim especial aplicable a aquesta ciutat.
d’una normativa que solucionés les deficiències que els 
responsables municipals es trobaven a l’hora de gestio- II
nar una ciutat de més d’un milió i mig d’habitants, però La Llei consta de 77 articles, distribuïts en quatre 
amb un anell metropolità que engloba gairebé tres mili- títols, quatre disposicions addicionals, una disposició 
ons de persones, i oferís solucions adequades per a l’òp- derogatòria i quatre de finals.
tima gestió de la ciutat. La fita més rellevant d’aquest El títol I recull les disposicions generals, en què 
procés la va constituir la promulgació pel Parlament de s’aclareix el règim jurídic que és aplicable al municipi de 
Catalunya, després de la seva aprovació pel Ple de 
l’Ajuntament de Barcelona per unanimitat el juliol de Barcelona i es consagra l’autonomia local que garanteix 
1997, d’un «Avantprojecte de Llei especial de Barcelona», la Constitució. D’aquesta forma, es fa ressò del principi 
de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Muni- de subsidiarietat, construït en el dret comunitari i plas-
cipal de Barcelona, norma autonòmica on es preveu un mat a l’article 4 de la Carta Europea d’Autonomia Local, 
règim especial per a aquesta ciutat pel que fa a diversos feta a Estrasburg el 15 d’octubre de 1985, i ratificada per 
aspectes referits en els seus títols, com són l’organitza- Espanya per l’Instrument de 20 de gener de 1988.
ció del govern municipal, els districtes, la potestat nor- Així mateix, aquest títol I regula una Comissió de col-
mativa municipal, la participació ciutadana i els drets laboració interadministrativa, configurada com a òrgan 
dels veïns, l’organització municipal executiva i, essen- de col·laboració entre les administracions estatal, auto-
cialment, les competències municipals (urbanisme, nòmica i municipal, que plasma els seus acords a través 
infraestructures, habitatge, transports, mobilitat, teleco- dels convenis que se subscriguin en les matèries d’inte-
municacions, medi ambient, salut pública, serveis soci- rès comú.
als, joventut, cultura, esports, educació, seguretat ciuta- El títol II recull les especialitats competencials de 
dana i protecció civil, entre d’altres). l’Ajuntament de Barcelona en una sèrie de matèries de 
La legislació estatal postconstitucional s’ha fet ressò directa incidència en la convivència ciutadana, com ara 
d’aquesta necessitat que les dues ciutats més poblades el port de Barcelona, el litoral, les telecomunicacions, la 
de la geografia espanyola disposin d’una sèrie d’espe- mobilitat o la seguretat ciutadana.
cialitats, justificades precisament en les dificultats que la La incidència de la planificació i de la gestió de les 
gestió dels assumptes municipals hi comporta. grans infraestructures del transport i de comunicacions 
Així, la disposició transitòria quarta de la recent Llei en general en els interessos de la comunitat veïnal muni-
57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la moder- cipal s’evidencia tant des del punt de vista de la seva 
nització del govern local, estableix que «mentre no qualitat de vida com des del de la seva promoció econò-
s’aprovi el seu règim especial, el títol X d’aquesta Llei no mica. En aquest sentit, la participació municipal en els 
és aplicable al municipi de Barcelona». esmentats àmbits és una materialització del principi 
Per la seva banda, l’article 161 del Reial decret legis- d’autonomia local.
latiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós En qualsevol cas, el caràcter de competència estatal 
de la Llei reguladora de les hisendes locals, disposa que no oculta la interrelació existent entre la planificació i la 
«El municipi de Barcelona té un règim financer especial, gestió de les infraestructures estatals i les competències 
del qual és supletori el que disposa aquesta Llei». estrictament municipals.
Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 837
La participació municipal que s’instaura en aquesta està motivat per diferents causes específiques, com-
matèria és compatible amb les disposicions normatives porta, com a conseqüència immediata, un declivi de 
que preveuen la intervenció municipal mitjançant infor- l’autoritat de l’alcalde i, consegüentment, un augment 
mes previs a les diferents resolucions a adoptar. A més de la indisciplina viària i una dificultat addicional per 
de l’anàlisi prèvia en el moment de l’informe, es consi- assolir l’eficàcia desitjable en la implantació de les 
dera convenient preveure la presència de representants mesures i accions de mobilitat empreses per l’Ajunta-
municipals que puguin col·laborar en l’adopció de deci- ment.
sions públiques i en la ponderació de la totalitat d’inte- En definitiva, només incrementant les facultats de 
ressos públics implicats. A aquesta finalitat respon la l’Ajuntament, del seu alcalde i dels seus agents en matè-
previsió que conté l’article 6.2, on es permet incrementar ria d’ordenació, vigilància i control del trànsit i les potes-
la representació que correspon a l’Ajuntament de tats corresponents, es pot aconseguir un augment del 
Barcelona en el Consell d’Administració de l’Autoritat nivell d’efectivitat de les diferents polítiques municipals 
Portuària del Port de Barcelona, ateses les característi- en matèria de mobilitat.
ques especials d’aquest port, on coexisteixen, juntament Finalment, el capítol VI versa sobre una altra matèria 
amb la seva activitat portuària principal, múltiples activi- d’indubtable incidència i importància en les metròpolis: 
tats lúdiques i d’oci. la seguretat ciutadana, que constitueix un dels aspectes 
És procedent fer similars consideracions en relació que més preocupa els ciutadans de les grans urbs, a 
amb la previsió de subscripció d’un Pla de gestió inte- causa de l’increment de les activitats delictives en aquest 
grada del litoral, com a fórmula de col·laboració entre 
l’Estat –a través del Ministeri de Medi Ambient–, la Gene- àmbit. L’objectiu de la regulació en aquesta matèria per-
ralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la segueix, d’una banda, incrementar l’eficàcia de les polí-
gestió dels béns de domini públic maritimoterrestre ubi- tiques dutes a terme mitjançant un reforçament de les 
cats al terme municipal. funcions d’autoritat de l’alcalde, i de l’altra, assegurar en 
El capítol II d’aquest títol introdueix algunes mesures aquesta matèria la participació ciutadana i de totes les 
destinades a facilitar la construcció d’habitatges subjec- institucions amb competències en matèria de seguretat 
tes a algun règim de protecció pública, per intentar pos- ciutadana en l’elaboració i el disseny de les estratègies 
sibilitar l’adquisició per part de l’Ajuntament d’immobles corresponents.
radicats al municipi, perquè es puguin dedicar a la cons- El títol III consolida l’existència de la denominada 
trucció d’aquesta tipologia d’habitatges. «justícia de proximitat», un nou esglaó judicial dirigit a 
Tal com s’ha assenyalat, la Llei s’incardina en un pro- resoldre els conflictes derivats de la convivència ciuta-
cés d’atribució d’una participació més àmplia dels ens dana, sense els inconvenients de formalisme i lentitud 
locals en competències que, malgrat definir-se i estruc- que de vegades pateix la justícia ordinària. No obstant 
turar-se com a competències exclusives de l’Estat, tenen això, i atès que l’article 122 de la Constitució reserva la 
repercussions importants en l’àmbit local; entre aques- regulació d’aquesta matèria a la Llei orgànica del poder 
tes, les telecomunicacions. Per aquesta raó, el capítol III judicial, es difereix la posada en marxa dels jutjats de 
es dedica a la regulació d’aquesta matèria, si bé seguint proximitat fins a l’aprovació de la modificació de la dita 
l’esquema de la recent Llei 32/2003, de 3 de novembre, Llei orgànica en aquest sentit.
general de telecomunicacions. Finalment, el títol IV aborda la regulació del règim 
El capítol IV es dedica a introduir una especialitat en financer especial de l’Ajuntament de Barcelona al qual fa 
els procediments de declaració de béns d’interès cultural referència l’article 161 de la Llei reguladora de les hisen-
sobre immobles radicats a Barcelona, i estableix un des locals, aprovada pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 
informe preceptiu de l’Ajuntament. 5 de març. L’esmentat règim especial recull les peculiari-
El capítol V es destina a la regulació d’un aspecte tan tats de l’Ajuntament de Barcelona que són necessàries 
capital a les grans ciutats com és la mobilitat. En gene- per l’elevada població del municipi, així com per les 
ral, els diferents articles que conté aquest capítol V del seves característiques singulars. Així, es regulen una 
títol II de la Llei estan motivats per la necessitat d’incre- sèrie de particularitats en relació amb els recursos tribu-
mentar i reforçar l’autoritat de l’alcalde i dels seus agents taris, com ara el tractament de les bonificacions, el pro-
en matèria de trànsit, circulació i seguretat viària a les cediment d’autoliquidació, el sistema de recursos o la 
vies urbanes i travessies que transcorren pel terme plasmació del Consell Tributari, òrgan existent actual-
municipal de Barcelona. ment en l’estructura orgànica de l’Ajuntament, el balanç 
El reforçament de l’autoritat es justifica per les carac- de funcionament del qual ha estat molt positiu, per la 
terístiques concretes que presenta el trànsit a Barcelona, qual cosa es vol incloure la seva regulació a la Llei, acla-
que al seu torn causen problemes de mobilitat impor- rint d’aquesta manera el règim jurídic d’un organisme 
tants que són específics i diferents dels que es poden que intervé en la resolució dels recursos interposats pels 
trobar en altres municipis espanyols. Entre aquestes cir- ciutadans en matèria tributària.
cumstàncies és d’una importància especial tenir en D’altra banda, s’introdueixen determinades especia-
compte els problemes provocats pels efectes de la cen- litats en la regulació pròpia de cadascun dels tributs
tralitat de Barcelona, especialment respecte als munici- –impostos, taxes i contribucions especials– amb la finali-
pis de l’àrea metropolitana, que, atenent la gran densitat tat de millorar-ne la gestió i el funcionament.
de població existent a l’àrea esmentada, té com a conse- El capítol III d’aquest títol regula la participació de 
qüència directa l’entrada i sortida constant d’una gran l’Ajuntament de Barcelona en els tributs de l’Estat, reco-
quantitat de vehicles provinents d’altres municipis. llint fonamentalment dues especialitats que singularit-
L’enfortiment de l’autoritat de l’alcalde i dels seus 
agents constitueix un pas important per incrementar el zen el municipi de Barcelona en relació amb altres de 
nivell d’eficàcia en la realització efectiva de les polítiques característiques equivalents:
municipals en matèria de mobilitat. Només cal tenir en El finançament d’institucions amb una àmplia projec-
compte, en aquest sentit, que Barcelona és una ciutat en ció i rellevància del municipi de Barcelona.
la qual s’imposen, anualment, més d’un milió sis-centes L’existència «de facto» de l’àrea metropolitana de 
mil multes de trànsit, de les quals amb prou feines se Barcelona. No obstant això, l’eventual finançament 
n’arriben a poder fer efectives un baix percentatge. d’aquesta es difereix a la necessitat que la mateixa 
Aquest reduït nivell d’efectivitat de les sancions, que Comunitat Autònoma, en ús de les seves competències 
838 Dijous 16 març 2006 Suplement núm. 7
en matèria de creació de les entitats locals no necessà- Barcelona el dret i la capacitat efectiva per ordenar i ges-
ries, procedeixi a la seva creació. tionar els assumptes públics que afectin els seus ciuta-
dans, en el marc de l’ordenament jurídic, sota la seva 
El capítol IV recull algunes particularitats en matèria 
de planificació econòmica, pressupost i despesa pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants.
pública. 2. Per a l’efectivitat de l’esmentada autonomia, 
La disposició addicional primera pretén aconseguir aquesta Llei atribueix a l’Ajuntament de Barcelona, 
l’objectiu, assenyalat per la Unió Europea, que les perso- d’acord amb la seva capacitat de gestió, competències 
nes amb discapacitat puguin estacionar a les zones en matèria d’infraestructures, domini públic maritimoter-
reservades a l’efecte, amb independència del lloc de pro- restre, telecomunicacions, patrimoni històric, mobilitat, 
cedència del discapacitat, i que es puguin acollir a seguretat ciutadana, justícia de proximitat i hisenda 
aquesta mesura tots els ajuntaments que emetin les municipal. Així mateix, i en compliment del que preveu 
esmentades targetes d’estacionament d’acord amb el l’article 2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les 
model establert en la Recomanació 98/376/CE del Con- bases del règim local, la legislació sectorial de l’Estat 
sell, de 4 de juny de 1988, sobre la creació d’una targeta atribueix, si s’escau, competències en l’àmbit dels ser-
per a les persones amb discapacitat. veis i infraestructures que siguin bàsics per al desenvo-
La disposició addicional segona concreta la legisla- lupament de la ciutat.
ció aplicable en matèria de finançament de l’àrea metro-
politana, per al supòsit que la Comunitat Autònoma la Article 3. Clàusula general de competències.
creï. Així mateix, aquesta part final conté altres concre-
cions, com el termini de subscripció del conveni al qual L ’Ajuntament de Barcelona pot promoure tota classe 
es refereix l’article 6.3, o la modificació de la Llei de d’activitats i prestar tots els serveis públics que contri-
règim del sòl i valoracions. bueixin a satisfer les necessitats dels ciutadans que no 
estiguin expressament atribuïts a altres administracions 
TÍTOL I públiques. Així mateix, pot portar a terme activitats i ser-
veis complementaris als que porta a terme l’Administra-
Disposicions generals ció estatal i autonòmica.
Article 1. Règim especial de Barcelona.
1. El municipi de Barcelona, capital de Catalunya, Article 4. Règim financer especial.
en virtut del que preveuen els articles 137 i 142 de la 
Constitució i per a la gestió efectiva dels seus interessos En aplicació del que preveu l’article 161 del text refós 
respectius, gaudeix de les especialitats que li reconeix de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel 
aquesta Llei en matèries de competència estatal. Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, aquesta Llei 
2. El règim especial del municipi de Barcelona s’in- estableix el règim financer especial del municipi de 
tegra pel que disposen aquesta Llei i la Llei del Parla- Barcelona. En tot el que no regula el títol IV d’aquesta 
ment de Catalunya 22/1998, de 30 de desembre, de la Llei, és aplicable la normativa estatal en matèria d’hisen-
Carta Municipal de Barcelona, en aplicació del que dis- des locals.
posa la disposició addicional sisena de la Llei 7/1985, de 
2 d’abril, de bases del règim local. Article 5. Comissió de Col·laboració Interadministrativa.
3. En matèria d’organització dels municipis de gran 
població, únicament són aplicables al municipi de Es crea una Comissió, integrada per representants de 
Barcelona les previsions següents del títol X de la Llei l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de 
7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim Barcelona, que té com a funció realitzar els estudis per 
local: articular millor el règim local de Barcelona, proposar 
a) La possibilitat de delegació de la convocatòria i criteris de desplegament i aplicació d’aquesta Carta 
presidència del Ple en un dels regidors, prevista a l’arti- Municipal i avaluar els projectes de col·laboració entre 
cle 122.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del les administracions representades així com la seva apli-
règim local. cació. En compliment d’aquests objectius, pot proposar 
b) La possibilitat de nomenar membres de la Junta formes de col·laboració per portar a terme mitjançant la 
de Govern Local o òrgan que la substitueixi persones subscripció dels convenis corresponents.
que no tinguin la condició de regidors, sempre que el 
seu nombre no superi un terç dels seus membres, exclòs 
l’alcalde, així com la previsió relativa al nombre de TÍTOL II
membres electes necessaris per a la seva constitució 
vàlida, prevista a l’article 126.2 de la Llei 7/1985, de 2 Competències de l’Ajuntament de Barcelona
d’abril, de bases del règim local.
4. L’atribució de competències a l’Ajuntament de CAPÍTOL I
Barcelona efectuada en aquesta Llei s’entén sense perju-
dici de les competències assignades amb caràcter gene- Participació en el control i la gestió de les infraestructures 
ral als municipis per la legislació bàsica sobre règim i del domini públic de l’Estat
local, així com per la legislació sectorial reguladora dels 
diferents sectors de l’acció pública. Article 6. Participació en la gestió d’infraestructures i 
serveis i béns de domini públic maritimoterrestre.
Article 2. Garantia de l’autonomia municipal.
1. L ’Ajuntament de Barcelona participa en la gestió 
1. D’acord amb l’autonomia garantida constitucio- dels serveis de transport i infraestructures que són com-
nalment als municipis, el que preveu l’Estatut d’autono- petència de l’Estat i afecten directament la ciutat i, parti-
mia de Catalunya i el que estableix la Carta Europea cularment, en el port de Barcelona, en els serveis ferrovi-
d’Autonomia Local, es reconeix a l’Ajuntament de aris estatals que afectin el seu terme municipal, i en 
Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 839
l’aeroport del Prat, d’acord amb el que estableixi la legis- sula de reversió a favor del cedent quan es desafecten de 
lació sectorial corresponent. l’ús o del servei que sigui causa de la cessió, encara que 
2. En el cas del port de Barcelona, per reglament es no s’hagi estipulat en els actes o acords en els quals 
pot establir, no obstant el que preveu amb caràcter gene- aquella s’ha formalitzat.
ral l’article 40.2 de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de 
ports de l’Estat i de la marina mercant, una representació Article 11. Instal·lació subterrània de les xarxes de ser-
de l’Ajuntament de Barcelona de fins al 20 per cent del veis públics i d’interès general.
total dels membres del Consell d’Administració de l’Au-
toritat Portuària, sempre que no es modifiqui el percen- 1. Totes les instal·lacions pròpies de les xarxes dels 
tatge de representació atribuït a l’Administració General 
de l’Estat en el Consell d’Administració esmentat. serveis públics de subministraments i d’interès general 
3. L ’Ajuntament de Barcelona participa en la gestió que discorrin pel terme municipal han de ser subterrà-
i control dels béns de domini públic maritimoterrestre nies i ajustar la seva ubicació i traçat al planejament 
del terme municipal, en el marc d’un Pla de gestió inte- urbanístic i, si s’escau, a les ordenances d’utilització del 
grada del litoral, que s’acorda mitjançant un conveni domini públic municipal. Només en cas de concurrència 
entre el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat de d’urgència o d’impracticabilitat tècnica o econòmica 
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. l’Ajuntament pot autoritzar la seva instal·lació en super-
fície o aèria.
2. Les instal·lacions ja existents quan entri en vigor 
Article 7. Gestió d’infraestructures i competències muni- aquesta Llei han de ser soterrades quan així ho disposi el 
cipals. planejament urbanístic o la corresponent ordenança 
La participació de l’Ajuntament de Barcelona en la d’utilització del domini públic municipal i en els terminis 
gestió d’infraestructures de titularitat de l’Administració que l’un i l’altra estableixin. La imposició del soterra-
General de l’Estat no impedeix que l’Ajuntament exer- ment només dóna lloc a la indemnització únicament per 
ceixi les seves competències pròpies en matèria de pla- l’import del valor de les instal·lacions existents que no 
nejament, gestió i disciplina urbanística, seguretat i s’hagin de considerar amortitzades en el moment en què 
policia local, protecció civil i prevenció i extinció d’incen- s’hagi de fer el soterrament.
dis, protecció de la salubritat pública, mobilitat i ordena-
ció del trànsit de vehicles i persones, medi ambient i CAPÍTOL III
qualsevol altra que així mateix correspongui a l’Ajunta-
ment. Telecomunicacions
Article 12. Autorització municipal per a la construcció de 
CAPÍTOL II xarxes de telecomunicacions.
Béns immobles La construcció, ampliació, reforma o alteració de xar-
xes de telecomunicacions a les quals sigui aplicable la 
Article 8. Expropiació de terrenys per a edificació d’habi- Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomuni-
tatges. cacions, que necessiti la utilització del domini públic 
municipal requereix l’obtenció prèvia de la corresponent 
No és procedent la reversió dels terrenys expropiats autorització municipal, encara que la nova connexió de 
si, en virtut d’una modificació o revisió del planejament servei que es faci utilitzi canalitzacions existents. Aques-
que alteri l’ús que va motivar l’expropiació, el nou ús tes autoritzacions s’han d’atorgar de conformitat amb el 
consisteix en la construcció d’habitatges subjectes a que estableix el planejament urbanístic. Quan l’esmentat 
algun règim de protecció pública. planejament no contingui les determinacions detallades 
oportunes, l’Ajuntament pot dictar les resolucions perti-
Article 9. Desafectació d’immobles de l’Estat. nents per optimitzar les canalitzacions i drets de pas 
existents per tal d’establir la seva utilització conjunta per 
Quan es produeixi la desafectació d’immobles radi- part de diferents operadors, en el marc del que estableix 
cats al municipi de Barcelona, propietat de l’Administra- la normativa estatal vigent en matèria de telecomunica-
ció de l’Estat, destinats a la prestació de qualsevol tipus cions.
de servei públic, incloses les xarxes d’instal·lacions i 
qualsevol altra infraestructura, es pot procedir mitjan- Article 13. Participació de l’Ajuntament de Barcelona en 
çant un conveni a la seva alienació preferent a favor de l’ordenació i desplegament de la xarxa. Instal·lació 
l’Ajuntament de Barcelona o, si s’escau, a les entitats de d’antenes.
dret públic que tinguin atribuïdes competències en 
matèria d’habitatge, sempre que es destinin a usos dota- L ’Ajuntament de Barcelona participa en l’ordenació 
cionals públics, a la construcció d’habitatges de protec- del procés de desplegament de la xarxa de telecomuni-
ció oficial de titularitat pública o a l’ús com a habitatge cacions en el seu terme municipal, i determina les àrees 
de titularitat pública per a lloguer. En el conveni s’esta- més òptimes d’emplaçament, concretant els punts ido-
bleixen les contraprestacions que derivin de l’alienació, nis d’ubicació mitjançant un estudi de detall, amb l’acord 
sense perjudici del que preveu l’article 145 de la Llei 
33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les adminis- previ amb els operadors. La instal·lació d’antenes de 
tracions públiques. qualsevol tipus està subjecta a llicència urbanística municipal. La concessió de les esmentades llicències 
s’ha d’ajustar al que preveuen el planejament urbanístic 
Article 10. Cessió de béns: reversió. i les ordenances municipals. L’establiment de xarxes 
civils en zones prèviament definides com de seguretat 
En la cessió de béns immobles entre l’Ajuntament i radioelèctrica requereix autorització prèvia del Ministeri 
l’Administració General de l’Estat s’entén inclosa la clàu- de Defensa.
840 Dijous 16 març 2006 Suplement núm. 7
Article 14. Accés pels ciutadans als serveis de teleco- amb la garantia de la seguretat viària, la mobilitat i fluï-
municacions. desa del trànsit, la protecció del medi ambient i la pro-
tecció de la integritat dels espais públics i privats.
L ’Ajuntament de Barcelona ha de fomentar que els 2. Les ordenances que regulen el trànsit poden tipi-
ciutadans puguin disposar de serveis de telecomunica- ficar infraccions i determinar sancions per fer efectius 
cions de qualitat, que permetin la prestació de serveis els seus mandats, d’acord amb els criteris establerts per 
avançats i interactius, amb capacitat d’adaptació a l’evo- les lleis.
lució de les tecnologies i prestats en règim de competèn- 3. En especial, les ordenances estableixen els límits 
cia. Amb aquest fi ha de promoure que els cables, equips a partir dels quals es considera prohibida l’emissió de 
i instal·lacions que siguin necessaris per prestar-los pertorbacions electromagnètiques, sorolls, gasos i altres 
puguin arribar als domicilis en les condicions establertes contaminants, sobre les vies i espais a què fa referència 
per la normativa vigent. l’article 17 d’aquesta Llei. Les ordenances també esta-
bleixen els procediments i mecanismes precisos per 
Article 15. Xarxes pròpies de telecomunicacions. controlar i sancionar, si s’escau, els titulars i usuaris dels 
vehicles de motor i ciclomotors quan es faci un ús inde-
1. L ’Ajuntament de Barcelona, com a entitat presta- gut dels senyals acústics, emetin fums o gasos contami-
dora de serveis públics basats en infraestructures físi- nants o es produeixin sons molestos amb aquests vehi-
ques de caràcter continu, pot instal·lar xarxes pròpies de cles.
telecomunicacions diferents de les d’altres operadors. Quan els fets descrits siguin considerats greus i reite-
2. La utilització d’aquestes xarxes pot ser per a ús rats, sense perjudici de la imposició, si s’escau, de la 
propi o de tercers, amb subjecció, en aquest últim cas, sanció que correspongui, es pot establir mitjançant una 
als principis de neutralitat, transparència i no-discrimi- ordenança municipal la immobilització cautelar del vehi-
nació i al compliment dels requisits exigits per la norma- cle o ciclomotor, i la intervenció del permís o llicència de 
tiva estatal vigent en matèria de telecomunicacions. circulació d’aquest, i es concedeix al titular del vehicle 
un termini de cinc dies per solucionar les deficiències 
que motivin les pertorbacions esmentades en el parà-
CAPÍTOL IV graf anterior.
Patrimoni històric
Article 19. Ordenació, vigilància i control del trànsit. 
Article 16. Béns del patrimoni historicoartístic. Mesures cautelars.
En els procediments de declaració de béns d’interès 1. En l’àmbit de l’ordenació, vigilància i control del 
cultural, competència de l’Administració General de l’Es- trànsit corresponen al municipi de Barcelona, en tot cas, 
tat, relatius als immobles radicats al municipi de les competències pròpies següents:
Barcelona, és preceptiva l’emissió d’un informe per part 
de l’Ajuntament amb caràcter previ a la resolució que a) L’ordenació i el control del trànsit a les vies urba-
posi fi al procediment. nes de la seva titularitat, així com la seva vigilància per 
mitjà d’agents propis, la denúncia de les infraccions que 
CAPÍTOL V es cometin en aquestes vies i la sanció d’aquestes d’acord amb la legislació vigent.
Mobilitat b) La vigilància i control del trànsit, trànsit de pas i circulació de vehicles a les vies públiques urbanes i en 
travessies que tinguin la consideració de vies urbanes, 
Article 17. Àmbit material d’aplicació de les competèn- així com la denúncia de les infraccions i la sanció 
cies de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de d’aquestes, sense perjudici de les competències que cor-
mobilitat. responguin a la policia autonòmica pel que fa a vies 
interurbanes.
En els termes d’aquesta Llei i de la legislació sobre c) La col·laboració amb l’Administració competent 
trànsit, circulació i seguretat viària, l’Ajuntament de en la senyalització, gestió i regulació del trànsit en vies 
Barcelona exerceix les competències que té atribuïdes interurbanes, així com en travessies, mitjançant fórmu-
en matèria de trànsit, circulació i seguretat viària sobre les de cooperació o de delegació.
les vies urbanes i sobre les travessies, quan aquestes d) L’adopció de mesures d’estacionament limitat, 
hagin estat declarades vies urbanes, així com sobre amb la finalitat de garantir la rotació dels aparcaments, 
qualsevol espai obert a la lliure circulació de persones, prestant una especial atenció a les necessitats de les 
animals i vehicles, sense perjudici de les competències persones amb discapacitat que tenen reduïda la seva 
que per raons de seguretat ciutadana corresponguin a mobilitat i que utilitzen vehicles, tot això amb la finalitat 
altres administracions en els mateixos àmbits territo- d’afavorir la seva integració social.
rials. e) L’aprovació de plans de seguretat viària i de 
mobilitat per a tot l’àmbit territorial del municipi.
Article 18. Potestat normativa. Regulació del trànsit f) L’autorització de proves esportives quan discorrin 
mitjançant ordenances. íntegrament i exclusivament pel nucli urbà, exceptuades 
les travessies, llevat que aquestes tinguin la considera-
1. L ’Ajuntament de Barcelona regula mitjançant les ció de vies urbanes. Així mateix li correspon la vigilància 
ordenances municipals corresponents els diferents usos i protecció de les que autoritzi.
de les vies a què es refereix l’article 17, i estableix les L’informe, que és preceptiu, per a l’autorització de 
modalitats i procediments per a l’ordenació, vigilància, proves esportives quan discorrin en part del seu recorre-
control del trànsit de persones, animals i vehicles, amb gut pel terme municipal de Barcelona.
la finalitat d’harmonitzar els diferents usos, inclosos el g) L’adopció de les mesures necessàries per a la 
de vianants, el de circulació, el d’estacionament, l’espor- concessió de la targeta d’aparcament per a persones 
tiu i el lúdic, i fer-los compatibles de forma equilibrada discapacitades amb problemes greus de mobilitat o per 
Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 841
a tercers que tinguin reconeguda aquesta condició i per vehicles i prohibir-ne la circulació en els casos que supe-
a l’efectivitat dels drets que d’aquesta deriven, tenint en rin els nivells de gasos, fums i sorolls permesos per les 
compte la Recomanació del Consell de la Unió Europea ordenances municipals segons el tipus de vehicle, 
de 4 de juny de 1998 sobre creació d’una targeta d’esta- d’acord amb el que disposa l’article 18.3 d’aquesta Llei, 
cionament per a les persones amb discapacitat. mentre no siguin solucionades les deficiències que origi-
h) Qualsevol altra competència que li atribueixin nin les molèsties.
les lleis o que li siguin delegades per una altra Adminis- 2. Així mateix, poden ser immobilitzats els vehicles 
tració pública. en els supòsits d’incompliment de les normes sobre 
estacionament a què es refereix l’article 19 d’aquesta 
2. Correspon també a l’Ajuntament de Barcelona Llei.
adoptar les següents mesures cautelars tendents a 3. Els agents de l’autoritat poden immobilitzar un 
garantir la seguretat viària i el respecte de la normativa vehicle si comproven que no ha estat sol·licitada la reno-
que regula l’ordenació del trànsit a la ciutat: vació del seu permís de circulació, quan variï la titularitat 
a) La immobilització dels vehicles en vies urbanes d’aquell, dins el termini assenyalat amb aquesta finalitat 
quan no estiguin proveïts de títol que habiliti l’estaciona- per les normes establertes per reglament.
ment en zones limitades en temps o excedeixin de l’au- 4. Els agents de l’autoritat poden denunciar el titu-
torització concedida fins que s’aconsegueixi la identifi- lar del vehicle en cas que sigui resident a Barcelona si 
cació del seu conductor. La retirada dels vehicles de les incompleix l’obligació d’acreditar, juntament amb la 
vies urbanes i el posterior dipòsit d’aquests vehicles documentació preceptiva del vehicle, el document que 
quan obstaculitzin o dificultin la circulació o suposin un justifiqui el pagament o l’exempció, si s’escau, de l’im-
perill per a aquesta o estiguin incorrectament aparcats a post de vehicles de tracció mecànica a què es refereix 
les zones d’estacionament restringit, en les condicions l’article 23.2.
previstes per a la immobilització en aquest mateix arti-
cle. Igualment, la retirada de vehicles a les vies interur-
banes i el posterior dipòsit d’aquests, en els casos i Article 22. Retirada dels vehicles.
condicions que es determinin per reglament.
b) La realització de les proves, establertes per regla- 1. A més dels altres supòsits que preveu la Llei 
ment, per determinar el grau d’intoxicació alcohòlica, sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat 
per estupefaents, psicòtrops o estimulants, dels conduc- viària, els agents de l’autoritat han de procedir a la reti-
tors que circulin per les vies públiques en les quals té rada dels vehicles de les vies urbanes i travessies a què 
atribuïda la vigilància i el control de la seguretat de la es refereix l’article 17 i el posterior dipòsit dels vehicles 
circulació viària. esmentats quan obstaculitzin o dificultin la circulació o 
c) L’establiment de limitacions i restriccions tempo- suposin un perill per a aquesta o estiguin incorrectament 
rals o permanents a la circulació de determinats vehi- aparcats a les zones d’estacionament restringit.
cles, així com el tancament a la circulació de vies urba- 2. Els agents de l’autoritat poden ordenar la reti-
nes quan sigui necessari per preservar la seguretat rada de vehicles de forma remota mitjançant la constata-
viària, el medi ambient, o la protecció del patrimoni, en ció que concorren els supòsits previstos en la normativa 
els supòsits i forma que s’estableixin per ordenança aplicable, a través de fotografies, filmació digital o altres 
municipal. mitjans tecnològics.
3. L’Ordenança municipal pot recollir, d’acord amb 
3. La competència per imposar sancions que pre- la normativa vigent en la matèria, els requisits i garan-
veuen els paràgrafs a) i b) de l’apartat primer inclou, si ties que han de complir els aparells a través dels quals 
s’escau, la d’acordar la intervenció cautelar del permís s’efectuï la captació, transmissió d’imatges i la seva 
de circulació del vehicle. En els casos en què, d’acord incorporació a l’expedient administratiu.
amb la legislació aplicable, les sancions fermes puguin 4. Els agents de l’autoritat poden procedir a la reti-
suposar la suspensió del permís de conducció, l’Ajunta- rada i dipòsit d’un vehicle en els casos en què es com-
ment les ha de comunicar a l’Administració competent provi que circula sense estar proveït de la corresponent 
als efectes corresponents. assegurança obligatòria de vehicles, sense perjudici de 
les competències sancionadores que estableix la legisla-
Article 20. Exercici de la potestat sancionadora. ció específica.
1. D’acord amb la potestat d’autoorganització muni-
cipal, l’exercici de la potestat sancionadora per infrac- Article 23. Distintius dels vehicles.
cions a normes de circulació correspon a l’òrgan munici- 1. A fi d’acreditar el compliment de l’obligació d’as-
pal competent. Aquesta competència pot ser segurament del vehicle, l’Ajuntament pot crear i regular, 
desconcentrada o delegada. mitjançant la corresponent ordenança, un distintiu, per 
2. L’òrgan competent per a l’exercici de la potestat als que estiguin domiciliats al municipi de Barcelona, 
sancionadora per infraccions a normes de circulació ha perquè l’exhibeixin en el vehicle, sense perjudici del que 
de dictar resolució per escrit llevat que els òrgans admi- disposa l’article 22.4.
nistratius exerceixin la seva competència de forma ver- 2. Per als vehicles el titular dels quals sigui resident 
bal, cas en què el titular de la competència ha d’autorit- a la ciutat Barcelona es pot imposar l’obligació d’exhibir 
zar una relació de les que hagi dictat de forma verbal un adhesiu en un lloc visible del vehicle, amb la finalitat 
amb expressió del seu contingut, de conformitat amb el de justificar el pagament o l’exempció, si s’escau, de 
que preveu la legislació del procediment administratiu l’impost de vehicles de tracció mecànica. En tot cas, si 
comú. l’obligació no s’imposa, el titular del vehicle, quan sigui 
requerit per fer-ho pels agents de l’autoritat, ha d’acredi-
Article 21. Immobilització dels vehicles. tar el compliment de les seves obligacions fiscals en la 
matèria exhibint el justificant preceptiu.
1. A més dels altres supòsits que preveu la Llei 3. Els referits distintius, en el supòsit que siguin 
sobre trànsit, circulació de vehicles de motor, i seguretat implantats, els regula l’Ajuntament en les seves caracte-
viària, els agents de l’autoritat poden immobilitzar els rístiques i ús, i la seva possible substitució per altres 
842 Dijous 16 març 2006 Suplement núm. 7
mitjans, fins i tot digitals, que permetin als agents de diners en efectiu o en comptes oberts a les entitats de 
l’autoritat controlar, amb immediatesa, el compliment dipòsit es pot procedir a l’embargament del vehicle amb 
d’aquelles obligacions. el qual s’hagi comès la infracció objecte de la sanció, 
sense perjudici de seguir després l’ordre establert a les 
normes de recaptació corresponents.
Article 24. Personal auxiliar de la Guàrdia Urbana.
1. L ’Ajuntament pot nomenar personal auxiliar per Article 28. Despeses per immobilització del vehicle.
controlar l’adequada utilització de les parades i estacio-
naments a la via pública i denunciar les conductes con- Les despeses que s’originin com a conseqüència de 
tràries a les normes que regulin la seva utilització. la immobilització del vehicle són per compte del titular, 
2. Les denúncies realitzades per personal auxiliar, que ha d’abonar-les o garantir-ne el pagament com a 
sense perjudici de les formalitats i requisits de procedi- requisit previ a aixecar aquesta mesura.
ment exigits per la norma, són utilitzades com a element 
probatori per acreditar els fets objecte de les denúncies. Article 29. Col·laboració interadministrativa.
A l’expedient administratiu que es pugui instruir, s’hi ha 
d’incorporar una imatge del vehicle, ja sigui en fotogra- Les autoritats municipals competents per imposar 
fia, filmació digital o altres mitjans tecnològics, que per- les sancions de circulació poden sol·licitar d’altres auto-
metin acreditar els fets de la denúncia formulada. ritats d’altres administracions del mateix o de diferent nivell, d’acord amb el principi de col·laboració interad-
Ordenació del trànsit. ministrativa i els oportuns convenis, l’execució de les Article 25. ordres d’embargament que hagin tramitat respecte a 
infractors que hagin estat sancionats per l’Ajuntament 
1. Per a l’exercici de les funcions d’ordenar, senya- de Barcelona, sense perjudici del que estableix l’article 8 
litzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d’acord amb el del text refós de la Llei d’hisendes locals, aprovat pel 
que estableixen les normes de circulació, per acord del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
Consell Municipal es pot crear un cos de funcionaris, de 
conformitat amb l’autorització que conté l’apartat 3 de 
l’article 53 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de CAPÍTOL VI
forces i cossos de seguretat, afegit per la disposició 
addicional quinzena de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de Seguretat ciutadana
desembre.
2. Els esmentats funcionaris no s’integren en les Article 30. Competències de l’Ajuntament de Barcelona.
forces i cossos de seguretat i, en l’exercici de les seves 
funcions, tenen la consideració d’agents de l’autoritat 1. Correspon a l’Ajuntament de Barcelona col-
subordinats als membres de la Guàrdia Urbana de laborar amb les administracions competents en la pre-
l’Ajuntament de Barcelona. venció, manteniment i restabliment de la seguretat ciu-
tadana, i intentar garantir-la pel que fa als actes que 
Article 26. Notificació de les sancions. ocasionin molèstia social o danys sobre béns i persones a la via pública, sense perjudici de les competències que 
en aquesta matèria li atribueix la Llei de Catalunya 22/98, 
1. Les notificacions que s’hagin de practicar en la de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona i 
tramitació dels procediments sancionadors en matèria altra legislació vigent.
de trànsit es poden encomanar a personal auxiliar. En 2. Les ordenances municipals poden considerar 
els casos degudament acreditats en l’expedient adminis- infracció administrativa tant la prestació de serveis com 
tratiu en què aquest personal auxiliar hagi intentat la el subministrament de béns a l’espai públic sense llicèn-
notificació i no hagi estat possible el lliurament, en els cia municipal com la demanda o adquisició de tals ser-
quals es desconegui el domicili de l’interessat o aquest veis o béns. En garantia del compliment de les ordenan-
estigui absent del seu domicili, s’entén complert el trà- ces, els agents de l’autoritat poden decomissar els estris, 
mit mitjançant la publicació en el butlletí oficial de la gènere i diners, si s’escau, objecte de la infracció admi-
província i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament. nistrativa.
2. En tot cas, l’Ajuntament ha de fomentar que els 3. En la imposició de sancions per l’incompliment 
ciutadans puguin rebre, a més de la notificació efectuada de deures, prohibicions o limitacions que contenen les 
d’acord amb el que preveu la legislació reguladora del ordenances per resolució motivada de l’òrgan que resol-
procediment administratiu comú, comunicacions dels gui l’expedient sancionador, es pot substituir la sanció 
procediments sancionadors que els afectin a través de econòmica per treballs en benefici de la comunitat, l’as-
mitjans tecnològics, informàtics, de telecomunicacions o sistència obligatòria a cursos de formació, a sessions 
a través de la seva exposició pública a la seu municipal individualitzades o qualsevol altra mesura alternativa 
més pròxima al domicili de l’interessat. que tingui la finalitat de sensibilitzar l’infractor sobre 
quines són les normes de conducta a l’espai urbà o repa-
Article 27. Procediments de recaptació i embargament. rar el dany moral de les víctimes.
1. D’acord amb la potestat d’autoorganització muni- Article 31. Participació de l’Estat a la Junta Local de 
cipal, la competència per a la iniciació, tramitació i reso- Seguretat de Barcelona.
lució de procediments de recaptació executiva de les 
sancions de circulació correspon als òrgans municipals 1. La Junta Local de Seguretat de Barcelona exer-
competents. ceix les funcions que li atribueix la seva normativa regu-
2. La tramitació dels procediments de recaptació ladora.
executiva es realitza de conformitat amb les normes 2. En les sessions de la Junta Local de Seguretat de 
generals d’aplicació. S’exceptua d’aquestes regles l’or- Barcelona, hi poden participar com a vocals, d’acord 
dre que s’ha d’observar en l’embargament de béns del amb l’Administració de l’Estat, els comandaments de les 
deutor, supòsit en què immediatament després dels forces i cossos de seguretat de l’Estat que tinguin res-
Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 843
ponsabilitats funcionals al municipi, així com, si s’escau, TÍTOL IV
un jutge o magistrat designat per la Sala de Govern del 
Tribunal Superior de Justícia i un fiscal designat pel fis- Règim financer especial
cal en cap del Tribunal Superior de Justícia.
CAPÍTOL I
Article 32. Participació de membres del poder judicial i 
del ministeri fiscal en els òrgans consultius i de parti- Principis generals del règim financer especial
cipació ciutadana en matèria de seguretat ciutadana 
de l’Ajuntament de Barcelona. Article 38. Principis de la hisenda municipal de 
Barcelona.
En el supòsit que l’Ajuntament de Barcelona consti-
tueixi un òrgan consultiu i de participació en matèria de La hisenda municipal de Barcelona s’ajusta als prin-
seguretat ciutadana, la Sala de Govern del Tribunal cipis següents:
Superior de Justícia de Catalunya i el fiscal en cap del 
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya poden desig- a) Suficiència financera per a l’exercici de les funcions que la llei atribueix al municipi de Barcelona, d’acord 
nar representants en l’òrgan esmentat. amb el que preveu l’article 142 de la Constitució.
b) Autonomia per establir i exigir tributs i preus 
Article 33. Competències de l’alcalde de Barcelona en públics de conformitat amb la Constitució i les lleis.
matèria de seguretat. c) Equitat, capacitat econòmica, justícia, generali-
tat, igualtat, progressivitat i no-confiscatorietat.
L’alcalde de Barcelona, en matèria d’execució d) Solidaritat en el marc de la cooperació interna-
d’acords de la Junta Local de Seguretat, disposa de les cional.
competències que li atorga la legislació estatal i autonò-
mica. L’alcalde informa anualment el Ple sobre el segui- Article 39. Recursos de la hisenda municipal de 
ment dels acords de la Junta Local de Seguretat. Barcelona.
Article 34. La Guàrdia Urbana de Barcelona. La hisenda municipal de Barcelona està constituïda 
per:
La Guàrdia Urbana de Barcelona, sota la dependèn- a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i 
cia jeràrquica de l’alcalde de Barcelona, actua com a altres de dret privat.
policia administrativa, policia de seguretat i assistencial b) Els tributs propis, inclosos els de caràcter no fis-
i policia judicial, en els termes de la normativa estatal i cal que es puguin crear per Llei.
autonòmica aplicable. c) Les participacions en els ingressos de l’Estat i de 
la Generalitat de Catalunya, i, si s’escau, la cessió de tri-
Article 35. La Guàrdia Urbana de Barcelona com a poli- buts d’aquestes administracions.
cia administrativa i policia de seguretat. d) Les subvencions i transferències.
e) Els preus públics.
La Guàrdia Urbana de Barcelona com a policia admi- f) Els recàrrecs legalment previstos sobre els tributs 
nistrativa i de seguretat exerceix totes les competències de les comunitats autònomes o d’altres entitats locals.
que li atribueixen la normativa estatal i autonòmica apli- g) Els procedents d’operacions financeres i de crè-
cable. dit.
h) El producte de les multes i sancions.
TÍTOL III i) Les altres prestacions de dret públic.
Justícia de proximitat CAPÍTOL II
Els recursos tributaris
Article 36. L ’Administració de justícia a la ciutat de 
Barcelona. SECCIÓ I. NORMES COMUNES
El poder judicial i el servei públic de l’Administració Article 40. Normativa aplicable.
de Justícia a la ciutat de Barcelona els exerceixen els 
òrgans jurisdiccionals actualment determinats a la Llei L’aplicació de les disposicions en matèria tributària 
orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, 
aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, 
Article 37. Naturalesa de la justícia de proximitat. té lloc al municipi de Barcelona amb les especialitats 
recollides en el present capítol.
1. La justícia de proximitat es pot implantar al terme 
municipal de la ciutat de Barcelona de conformitat amb Article 41. Bonificacions en tributs locals.
el que disposi la Llei orgànica del poder judicial.
2. La seva naturalesa, constitució, competències, 1. L ’Ajuntament de Barcelona pot establir, mitjan-
demarcació, funcionament i finançament es regulen de çant una ordenança fiscal, una bonificació de fins a un 
conformitat amb el que determinin, si s’escau, la Llei màxim del 5 per cent en la quota líquida dels tributs 
orgànica del poder judicial i les respectives lleis sectorials. locals amb la finalitat de fomentar la col·laboració en la 
3. La llengua catalana s’utilitza en la justícia de pro- recaptació d’aquests tributs.
ximitat d’acord amb el que disposi la legislació vigent a 2. Igualment, l’Ajuntament de Barcelona pot esta-
Catalunya, en especial la Llei orgànica del poder judi- blir, mitjançant una ordenança fiscal, una bonificació de 
cial. fins a un màxim del 5 per cent en la quota líquida dels 
844 Dijous 16 març 2006 Suplement núm. 7
tributs locals amb la finalitat de fomentar activitats de Article 46. Recursos contra els actes d’aplicació dels 
contingut social, cultural, historicoartístic o de foment de tributs i ingressos de dret públic municipals.
l’ocupació prioritzades en el Pla general d’acció munici-
pal, si aquest així ho estableix expressament. Aquesta 1. Contra els actes de l’Administració municipal 
bonificació l’acorda el Consell Municipal, a sol·licitud del d’aplicació dels tributs locals i altres ingressos de dret 
subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple públic que siguin de competència municipal es pot inter-
dels seus membres. posar, en el termini d’un mes, un recurs d’alçada davant l’alcalde, i s’aplica el règim jurídic del recurs que regula 
l’article 14 del text refós de la Llei reguladora de les 
Article 42. L’autoliquidació en tributs locals. hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 
2/2004, de 5 de març.
1. El procediment d’autoliquidació es pot aplicar a 2. La resolució d’aquest recurs d’alçada posa fi a la 
tots els tributs i preus públics municipals, tant en el via administrativa i en contra només es pot interposar 
moment d’alta com en els pagaments anuals periòdics, recurs contenciós administratiu.
en els termes que estableixen les ordenances fiscals. 3. El recurs d’alçada a què es refereix aquest article 
2. Les ordenances també regulen els casos i el pro- s’entén sense perjudici dels supòsits en els quals la Llei 
cediment en què les dites autoliquidacions es puguin preveu la reclamació economicoadministrativa contra 
realitzar a través d’una única autoliquidació anual inte- actes dictats en via de gestió dels tributs locals.
grada.
Article 47. Consell Tributari.
Article 43. Especialitats en la recaptació dels tributs 
municipals. 1. El Consell Tributari és l’òrgan especialitzat al qual s’encomanen, en els termes que preveu el seu Regla-
ment orgànic, les funcions següents:
1. La recaptació en període voluntari dels tributs 
municipals es pot efectuar en un sol rebut, quan així ho a) Dictaminar les propostes de resolució de recur-
estableixin les ordenances fiscals. Si s’escau, l’Orde- sos interposats contra els actes d’aplicació dels tributs i 
nança fiscal pot establir que la quota resultant del rebut preus públics i altres ingressos de dret públic.b) Informar, amb caràcter previ a la seva aprovació 
únic s’ingressi per dotzenes parts a cadascun dels mesos provisional, les ordenances reguladores dels ingressos 
de l’any natural. de dret públic.
2. L ’Ajuntament de Barcelona pot refondre les c) Atendre les queixes i suggeriments que presen-
taxes, contribucions especials i preus públics que recai- tin els contribuents sobre el conjunt de l’activitat tributà-
guin sobre el mateix subjecte passiu i tinguin bases ria municipal.
imposables anàlogues. En cap cas la refosa pot implicar d) Elaborar estudis i propostes en matèria tributà-
un gravamen global d’import superior al del conjunt de ria, quan ho sol·licitin els òrgans municipals compe-
les exaccions refoses o unificades. tents.
3. Les ordenances reguladores de cadascuna de les 2. El funcionament del Consell Tributari es basa en 
taxes, contribucions especials i preus públics a què es criteris d’independència tècnica, objectivitat, celeritat i 
refereix l’apartat anterior es poden refondre en una de gratuïtat. La seva composició, competències, organitza-
sola que comprengui els diversos tributs refosos. ció i funcionament es regula, en el que no determina 
aquesta Llei, pel Reglament orgànic.
Article 44. Col·laboració amb l’Administració tributària. 3. El Reglament orgànic, d’acord amb la legislació 
tributària de caràcter general, pot regular la possibilitat 
Els funcionaris públics, inclosos els professionals de substituir la proposta de resolució del recurs d’alçada 
oficials, estan obligats a col·laborar amb l’Administració per procediments de conciliació o mediació, quan es 
tributària municipal subministrant tota classe d’informa- tracti d’impugnacions de bases imposables dels tributs 
ció amb transcendència tributària de la qual disposin, en locals.
els termes que estableixin les ordenances fiscals munici- 4. El Consell Tributari està constituït per un mínim de tres i un màxim de nou membres, designats per 
pals dins del que preveu la Llei 58/2003, de 17 de desem- Decret d’Alcaldia entre persones de reconeguda compe-
bre, general tributària. tència tècnica en la matèria que li és pròpia, escoltats els 
portaveus dels diferents grups municipals i donant-ne 
Article 45. Òrgan competent per a l’aplicació dels tri- compte al Consell Municipal.
buts i altres ingressos de dret públic municipals. 5. El mandat dels membres del Consell Tributari és 
de quatre anys, renovable per quatre més. La renovació 
1. La gestió, inspecció i recaptació dels tributs, s’ha de fer per meitats cada dos anys, després d’haver-se 
preus públics municipals, multes i altres ingressos de constituït el Consistori i a la meitat del període interelec-
dret públic es porten a terme per qualsevol de les formes toral. Durant el seu mandat els membres del Consell són 
de gestió directa per ens de dret públic establertes en les inamovibles.
lletres a) i b) de l’apartat 3 de l’article 45 de la Llei del 6. El Consell Municipal aprova el Reglament orgà-
Parlament de Catalunya 22/1998, de 30 de desembre, de nic del Consell Tributari i aquest es pot dotar de normes internes de funcionament, en el marc d’aquesta Llei i del 
la Carta Municipal de Barcelona. Per a la seva aplicació Reglament orgànic municipal.
s’estableixen serveis de col·laboració amb entitats de 
crèdit i d’estalvi. Article 48. Beneficis fiscals per raó de mecenatge.
2. La provisió de constrenyiment, així com els suc-
cessius actes posteriors fins a la finalització del procedi- Els beneficis fiscals establerts per a les donacions, 
ment de recaptació, són dictats per l’òrgan que porti a donatius i aportacions per raó de mecenatge són aplica-
terme les funcions expressades a l’apartat anterior. bles a les que es facin a favor de l’Ajuntament de 
Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 845
Barcelona i a les entitats sense fins lucratius en què d’un augment de valor dels seus béns, com a conse-
aquest participi, quan es compleixin els requisits que qüència de la realització d’obres públiques o de l’establi-
preveu la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fis- ment o ampliació dels serveis públics de caràcter local 
cal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius pel municipi de Barcelona.
fiscals al mecenatge. 2. Quan la realització de les obres o l’establiment o 
ampliació dels serveis suposin la millora, renovació o 
SECCIÓ II. IMPOSTOS rehabilitació d’una zona, s’ha d’aprovar un expedient 
previ de la seva delimitació, en el qual s’han d’incloure 
Article 49. Impost sobre béns immobles. tots els estudis, de caràcter urbanístic i econòmic, que 
acreditin la necessitat d’imposar les contribucions espe-
1. Correspon al municipi de Barcelona, en el seu cials en l’àmbit territorial de què es tracti.
àmbit territorial, la gestió tributària de l’impost sobre els 3. En el supòsit de l’apartat anterior, el subjecte 
béns immobles. passiu té l’opció de satisfer la quota que li correspongui 
En el marc de la normativa aplicable, correspon al en un sol o diversos pagaments durant el període d’exe-
municipi de Barcelona, en relació amb la gestió cadas- cució de l’obra o implantació del servei, o fraccionar-la 
tral, l’exercici de les funcions següents: en el màxim termini que estableix l’expedient d’imposi-
a) La notificació dels valors cadastrals. ció. En aquest últim cas, l’Ajuntament exigeix el paga-
b) Emetre informe sobre els recursos que s’interpo- ment dels interessos corresponents.
sin, davant l’Administració competent, contra l’aprova-
ció de les ponències de valors cadastrals. CAPÍTOL III
2. La resta de les funcions cadastrals, llevat de les Participacions, subvencions i transferències
que preveu el segon paràgraf de l’article 4 del text refós 
de la Llei del cadastre immobiliari aprovat pel Reial Article 54. Participació del municipi de Barcelona en els 
decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, poden ser exerci- tributs de l’Estat.
des per l’Ajuntament de Barcelona a través de les opor-
tunes fórmules de col·laboració, incloses les consorcials, 
que s’acordin amb l’Administració competent. 1. El municipi de Barcelona participa en els ingres-sos de l’Estat d’acord amb el que preveu el capítol tercer 
del títol segon del text refós de la Llei reguladora de les 
Article 50. Impost sobre construccions, instal·lacions i hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 
obres. 2/2004, de 5 de març, així com en el que disposa l’article 
161 de la dita Llei, tenint en compte les reformes que 
El pagament de la quota que resulti de la liquidació l’esmentada normativa pugui tenir en el futur, a través 
provisional de l’impost és condició necessària per a l’ob- d’un sistema de cessió i/o participació en els impostos 
tenció de la llicència d’obres. estatals.
2. El finançament d’institucions amb àmplia projec-
Article 51. Impost sobre l’increment del valor dels ter- ció i rellevància del municipi de Barcelona té lloc en els 
renys de naturalesa urbana. termes que preveuen els convenis a què es refereix l’ar-
ticle 5 d’aquesta Llei.
1. En els fets imposables d’aquest tribut el període 3. El finançament de l’àrea metropolitana de 
de generació del qual sigui inferior a l’any, a excepció de Barcelona es produeix d’acord amb el que estableix la 
les transmissions gratuïtes per causa de mort, la base disposició addicional segona.
imposable es troba aplicant al valor del terreny en el 
moment de la meritació, derivat del que disposen els 
apartats 2 i 3 de l’article 107 del text refós de la Llei regu- Article 55. Subvencions i transferències.
ladora de les hisendes locals, el percentatge d’increment 
que estableixi l’Ordenança fiscal, sense superar el límit L ’Ajuntament pot sol·licitar i, si s’escau, rebre sub-
del 5 per cent anual. vencions i transferències de programes de l’Administra-
2. El percentatge anual d’increment que aprovi l’Or- ció de l’Estat, de la Generalitat o d’altres administracions 
denança fiscal s’aplica en funció dels mesos complets incloses les europees, internacionals, públiques o ens 
durant els quals s’hagi generat l’increment gravat. privats, respectant en qualsevol cas les regulacions 
vigents.
SECCIÓ III. TAXES
CAPÍTOL IV
Article 52. Taxes.
El municipi de Barcelona pot exigir taxes per la utilit- Planificació econòmica, pressupost i despesa pública
zació privativa o l’aprofitament especial del domini 
públic local, així com per la prestació de serveis públics SECCIÓ I. PLANIFICACIÓ ECONÒMICA
o la realització d’activitats administratives de competèn-
cia local que es refereixin als subjectes passius, els afec- Article 56. Sistema de planificació de l’Ajuntament de 
tin o els beneficiïn de manera particular, en els casos que Barcelona.
estableixen les disposicions de règim comú.
1. El sistema de planificació de l’Ajuntament de 
SECCIÓ IV. CONTRIBUCIONS ESPECIALS Barcelona comprès en el present article pot ser desple-
gat a través del corresponent Reglament orgànic munici-
Article 53. Contribucions especials. pal, i comprèn els instruments següents:
1. Constitueix el fet imposable de les contribucions a) El Programa d’actuació municipal.
especials l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o b) El Pla d’inversions.
846 Dijous 16 març 2006 Suplement núm. 7
c) El Pla financer. a) La separació de la fiscalització de la gestió del 
d) Els pressupostos generals del municipi. sistema comptable.
e) El Pla de tresoreria. b) El sistema comptable es basa en els principis 
comptables generalment acceptats i la seva organització 
2. El Programa d’actuació municipal, proposat per s’ajusta a les normes que aprovi el Ministeri d’Economia 
l’equip de Govern i aprovat pel Ple, amb una vigència i Hisenda.
igual a la del mandat, comprèn els objectius i polítiques c) El pressupost és l’àmbit en què es realitza la fis-
que es preveu portar a terme en els quatre anys del man- calització i el control de legalitat pressupostària.
dat electoral en les diferents activitats i serveis realitzats d) El seguiment dels costos dels serveis.
per l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats i socie- e) L’establiment de l’auditoria externa dels comptes 
tats mercantils dependents. Durant la seva vigència el individuals i consolidats de l’Ajuntament i dels seus 
Pla pot ser objecte de modificació o revisió. organismes autònoms locals, entitats públiques empre-
El Programa d’actuació municipal té naturalesa de sarials i societats mercantils, d’acord amb els principis 
directriu i com a tal ha de ser seguit per tots els òrgans comptables d’acceptació general. L’auditoria està a dis-
de govern municipals en relació amb les finalitats i 
objectius que estableixi. posició del Consell Municipal abans de l’aprovació dels 
3. El Pla d’inversions, proposat per l’equip de comptes generals.
Govern i aprovat pel Ple, incorpora els projectes d’inver- f) L’assignació de recursos, d’acord amb els princi-
sió que es preveuen realitzar en els quatre anys del man- pis d’eficàcia i eficiència, s’ha de fer en funció de la defi-
dat. Aquest Pla és objecte de revisió anual, i cada pro- nició i el compliment d’objectius.
jecte d’inversió que s’hi inclou l’ha d’aprovar l’òrgan 
competent municipal, en funció de la seva quantia i SECCIÓ II. COMPTABILITAT
durada, i s’ha d’incorporar en els pressupostos anuals 
de la Corporació. Article 59. Sistema d’informació comptable: estruc-
4. El Pla financer, aprovat per l’òrgan competent de tura.
l’Ajuntament, estableix els objectius i polítiques econo-
micofinanceres que es porten a terme en els quatre anys 1. El sistema d’informació comptable de l’Ajunta-
del mandat municipal, de manera que integren les diver- ment de Barcelona està integrat pels subsistemes 
ses accions previstes en el Programa d’actuació munici- següents:
pal i en el Pla d’inversions i realitzen una previsió del seu a) Comptabilitat pressupostària.
finançament. D’aquest Pla, se n’ha de donar compte al b) Comptabilitat patrimonial.
Ple i ha de ser objecte de revisió anual. c) Comptabilitat analítica.
5. Els pressupostos generals del municipi constitu- d) Consolidació de comptes.
eixen l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les 
obligacions que, com a màxim, poden reconèixer l’enti- 2. L ’Ajuntament de Barcelona i els seus organismes 
tat i els seus organismes locals i dels drets que prevegin autònoms locals queden sotmesos al règim de compta-
liquidar durant l’exercici corresponent, així com de les bilitat pública. Les societats mercantils en el capital de 
previsions d’ingressos i despeses de les entitats públi- les quals tingui participació total o majoritària l’Ajunta-
ques empresarials i de les societats mercantils depen- ment de Barcelona estan sotmeses al règim de compta-
dents del municipi. bilitat pública en els termes de l’apartat 2 de l’article 200 
6. Per tal de donar compliment al principi de solida- del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, 
ritat recollit a l’article 38.d) d’aquesta Llei, en els pressu- aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
postos generals del municipi de cada any es concreta, a 
través d’un procés de cooperació ciutadana, l’assignació Article 60. Comptabilitat patrimonial.
de crèdits, d’acord en cada moment amb les recomana-
cions dels organismes internacionals. La comptabilitat patrimonial s’ha de fer d’acord amb 
7. El Pla de tresoreria aprovat per l’òrgan competent els principis comptables generalment acceptats i permet 
municipal preveu els cobraments i pagaments de l’Ajun- determinar el resultat economicopatrimonial.
tament de Barcelona en el corresponent exercici pressu-
postari, i, com a conseqüència, els excedents i dèficits Article 61. Comptabilitat analítica.
transitoris de Tresoreria, amb el propòsit d’administrar 
els fons de manera que permetin satisfer puntualment La comptabilitat analítica posa de manifest i permet 
les obligacions de pagament, i s’ha de recollir la prioritat el control dels costos i rendiments de les activitats i ser-
de les despeses de personal i de les obligacions contre- veis municipals.
tes en exercicis anteriors. El Pla s’ha de revisar mensual-
ment en funció de l’evolució pressupostària. Article 62. Consolidació comptable.
Article 57. Administració dels sistemes de planificació. La consolidació comptable integra els comptes de 
l’Ajuntament de Barcelona, dels seus organismes autò-
L’administració dels sistemes de planificació és com- noms locals, les entitats públiques empresarials i les 
petència de l’òrgan especialitzat que determini el Regla- societats mercantils dependents.
ment orgànic municipal.
Article 63. Sistema d’informació comptable: procedi-
ments.
Article 58. Principis que informen la gestió economico-
financera. 1. El sistema d’informació comptable es desenvo-
lupa en suports informatitzats que incorporen els princi-
Els principis que informen la gestió economicofinan- pals avenços tecnològics en matèria de transmissió, 
cera són els següents: tractament de dades i gestió d’expedients.
Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 847
2. L’organització i els procediments administratius i ingressos de mercat, de noves operacions de crèdit a 
de control s’adapten a les característiques tecnològiques llarg termini, en qualsevol de les seves modalitats, no es 
del sistema. requereix cap autorització externa sempre que es 
compleixin les condicions següents:
Article 64. Sistema comptable, comptes anuals i a) Que dels estats financers que reflecteixin la liqui-
compte general. dació dels pressupostos, els resultats corrents i els resul-
tats de l’activitat ordinària de l’últim exercici, se’n 
L’administració del sistema comptable i la formulació ded ueixi un estalvi net positiu. A aquests efectes s’entén 
dels comptes anuals i del compte general són competèn- per estalvi net el definit en el paràgraf 2 de l’article 53.1 
cia de l’òrgan especialitzat sota la responsabilitat de del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, 
l’òrgan de gestió que estableixi el Reglament orgànic aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
municipal, sense perjudici de les funcions de fiscalitza- b) Quan el volum total del capital viu de les opera-
ció del compte general per part de la intervenció que els cions de crèdit vigents a curt i a llarg termini, inclòs el 
rendeix davant la Comissió de Comptes. risc dels avals i l’import de l’operació projectada, sigui 
igual o inferior al 110 per cent dels ingressos corrents 
SECCIÓ III. OPERACIONS DE CRÈDIT I TRESORERIA liquidats o meritats en l’exercici immediatament ante-
rior, segons les xifres deduïdes dels estats comptables 
Article 65. Tresoreria. Gestió de la recaptació. consolidats de l’Ajuntament de Barcelona i dels ens 
esmentats anteriorment. A aquests efectes, se segueixen 
1. Constitueixen la Tresoreria de l’Ajuntament tots els criteris de còmput que preveu l’article 53.2 del text 
els recursos financers, siguin diners, valors o crèdits, refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, apro-
tant per a operacions pressupostàries com no pressu- vat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
postàries. c) Quan es compleixi el principi d’estabilitat pressu-
2. Les disponibilitats de la tresoreria i les seves postària que estableix la Llei 18/2001, de 12 de desem-
variacions queden subjectes a intervenció i al règim de bre, general d’estabilitat pressupostària.
comptabilitat pública. En cas que no es compleixi alguna de les condicions 
esmentades, l’Ajuntament de Barcelona ha de sol·licitar 
Article 66. Finançament. Crèdit públic i privat. autorització als òrgans competents del Ministeri d’Eco-
nomia i Hisenda o de la Generalitat de Catalunya, segons 
Per al finançament de les inversions, així com per a la correspongui d’acord amb el text refós de Llei regula-
substitució total o parcial d’operacions preexistents, dora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret 
l’Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autò- legislatiu 2/2004, de 5 de març.
noms, els seus ens dependents i societats mercantils Els òrgans competents del Ministeri d’Economia i 
que prestin serveis o produeixin béns que no es financin Hisenda i de la Generalitat de Catalunya han de tenir 
majoritàriament amb ingressos comercials, poden recór- coneixement de les operacions de crèdit que no reque-
rer al crèdit públic i privat a llarg termini, en qualsevol de reixin autorització, en la forma en què per reglament 
les seves formes. s’estableixi. En qualsevol cas, es facilita la informació 
necessària per a la verificació del compliment de les con-
Article 67. Deute públic. dicions anteriorment esmentades.
L’apartat 5 de l’article 53 del text refós de Llei regula-
El deute públic de l’Ajuntament de Barcelona i els dora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret 
títols valors de caràcter equivalent emesos per aquest legislatiu 2/2004, de 5 de març, és aplicable al municipi 
gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que el de Barcelona.
deute públic emès per l’Estat, en els termes que esta-
bleix l’article 49 del text refós de la Llei reguladora de les Article 70. Reglament orgànic i funcions financeres.
hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 
2/2004, de 5 de març. El Reglament orgànic municipal determina l’òrgan o 
òrgans especialitzats als quals correspongui l’exercici de 
Article 68. Informe de la Intervenció. les funcions següents:
La concertació o modificació de qualsevol operació a) La direcció financera de la Corporació.
s’han d’acordar amb l’informe previ de la Intervenció en b) El pagament de les obligacions, quan aquestes 
què s’analitza, especialment, la capacitat de l’entitat siguin fermes.
local per fer front, en el temps, a les obligacions que en c) La concertació d’operacions de tresoreria, 
derivin. d’acord amb les bases d’execució del pressupost i el Pla 
financer aprovat, amb els límits establerts a l’article 51 
Article 69. Concertació d’operacions de crèdit a llarg del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, 
termini. aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.d) L’administració dels excedents de Tresoreria.
L’alcalde pot concertar les operacions de crèdit a llarg e) La gestió del deute municipal i en general de les 
termini previstes en el pressupost l’import acumulat del operacions financeres.
qual, dins de cada exercici econòmic, no superi el 10 per 
cent dels recursos de caràcter ordinari previstos en l’es- SECCIÓ IV. FISCALITZACIÓ I AUDITORIA
mentat pressupost. Una vegada superat aquest límit, 
l’aprovació correspon al Ple del Consell Municipal. Article 71. Sistema de fiscalització i auditoria.
Per a la concertació per l’Ajuntament de Barcelona, 
els seus organismes autònoms, entitats públiques i El sistema de fiscalització i auditoria de la gestió eco-
soc ietats mercantils dependents que prestin serveis o nòmica i financera de l’Ajuntament de Barcelona es des-
produeixin béns que no es financin majoritàriament amb envolupa en un triple vessant:
848 Dijous 16 març 2006 Suplement núm. 7
a) Funció de control de la legalitat. seves entitats públiques empresarials i de les societats 
b) Funció de control financer. mercantils, sense perjudici de les funcions que corres-
c) Funció de control d’eficàcia. ponguin a l’interventor.
Article 72. Control de legalitat. Article 75. Control d’eficàcia.
1. La funció de control de la legalitat té per objecte 1. La funció de control d’eficàcia té per objecte la 
fiscalitzar els actes que donin lloc a: comprovació periòdica dels objectius, així com l’anàlisi 
del cost de funcionament i el rendiment de les activitats 
a) Modificació de crèdits inicials. i serveis i inversions municipals.
b) Reconeixement de drets i obligacions de contin- 2. La seva execució és competència d’òrgans espe-
gut econòmic. cialitzats, encarregats del control de la gestió, que deter-
c) Cobraments i pagaments. mini el Reglament orgànic municipal.
2. La finalitat de la fiscalització és la comprovació 
que la gestió i la comptabilització pressupostària s’ajus- Article 76. Tresoreria municipal.
ten a les disposicions legals aplicables en cada cas.
3. L’exercici de la funció de fiscalització s’ajusta al 1. Són competències de la Tresoreria municipal:
que disposa el text refós de Llei reguladora de les hisen-
des locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 a) La formalització mensual de les actes d’arqueig 
de març, i entre d’altres funcions, comprèn: de fons dipositats en caixes d’efectiu i en comptes ban-
a) La intervenció crítica prèvia de tot acte que impli- caris i la seva conciliació amb els saldos comptables de 
qui la modificació de crèdits inicials. Tresoreria.
b) La comprovació de la legalitat pressupostària, b) La custòdia de valors i efectes dipositats en la 
mitjançant tècniques de mostreig, dels actes que donin Tresoreria, el seu arqueig anual i conciliació amb els res-
lloc al reconeixement de drets i obligacions de contingut pectius saldos de la comptabilitat economicofinancera.
econòmic. c) L’autorització, juntament amb l’ordinador de 
c) La presa de raó en comptabilitat, que consisteix pagaments i l’interventor, de les ordres de pagament 
en la comprovació que els sistemes d’informació estan que es girin contra els comptes oberts en les entitats de 
elaborats de tal manera que garanteixin que: dipòsit.
Tota operació sigui registrada en la comptabilitat 2. Els moviments interns de fons que impliquin 
pressupostària d’acord amb les regles predeterminades, traspassos entre comptes corrents o comptes financers 
sota la responsabilitat de l’òrgan competent de la comp- de col·locació d’excedents de tresoreria, i que s’efectuïn 
tabilitat. mitjançant transferències o ordre bancària interna, 
Els controls incorporats siguin efectius i no permetin requereixen una sola signatura d’entre les indicades en 
el registre de despeses amb crèdit insuficient, ni el paga- el punt c) anterior.
ment indegut d’obligacions. 3. Els dipòsits i fiances que garanteixin el compli-
El procés d’agregació comptable permeti accedir a ment d’obligacions de naturalesa tributària, urbanística, 
cada operació individual original. expropiatòria o de serveis i contractes de titularitat 
municipal són constituïdes davant la Tresoreria del 
mateix Ajuntament de Barcelona. Els dipòsits en metàl-
Article 73. Funcions de la Intervenció General de l’Ajun- lic o valors no retirats pels seus titulars una vegada pas-
tament. sats vint anys del compliment efectiu de l’obligació 
1. La Intervenció General de l’Ajuntament és l’òrgan garantida són declarats, amb l’avís previ a l’interessat, 
encarregat de la fiscalització, i comprèn les funcions en abandonament, i s’apliquen al pressupost d’ingres-
recollides a l’apartat 2 de l’article 214 del text refós de la sos de l’Ajuntament.
Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial 
decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.
2. La disconformitat de l’òrgan interventor en el Article 77. Fiscalització del Tribunal de Comptes i de la 
fons o en la forma dels actes de fiscalització prèvia dóna Sindicatura de Comptes.
lloc a la formulació d’objeccions per escrit abans de 
l’adopció de l’acord o resolució. D’aquestes objeccions, El Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes 
se n’ha de donar compte a la Comissió Especial de de la Generalitat de Catalunya exerceixen les seves com-
Comptes. petències en matèria de fiscalització externa dels comp-
3. Les actuacions de fiscalització realitzades amb tes i de la gestió econòmica, d’acord amb la normativa 
posterioritat i les comprovacions relatives a la presa de d’aplicació general.
raó dels sistemes d’informació donen lloc a un informe 
escrit sobre les conclusions obtingudes i recomanacions 
proposades que s’han de traslladar a la Comissió de Disposició addicional primera. Targetes d’estaciona-
Comptes del Ple. ment per a persones amb discapacitat.
Article 74. Funció de control financer. Les targetes d’estacionament per a persones amb 
discapacitat emeses per les autoritats municipals d’acord 
La funció de control financer té per objecte compro- amb el model establert en la Recomanació 98/376/CE del 
var el funcionament economicofinancer dels serveis i Consell, de 4 de juny de 1998, sobre la creació d’una tar-
s’ha de portar a terme mitjançant auditoria externa als geta d’estacionament per a persones amb discapacitat, 
comptes anuals individuals i consolidats de l’Ajunta- tenen validesa en tot el territori estatal, amb indepen-
ment, dels seus organismes autònoms locals, de les dència del municipi de procedència del titular.
Suplement núm. 7 Dijous 16 març 2006 849
Disposició addicional segona. Finançament de l’àrea sòl i valoracions, i queda redactat en els termes 
metropolitana de Barcelona. següents:
«c) Que el nou ús consisteixi en la construcció 
Quan per Llei de la Comunitat Autònoma sigui cre- d’habitatges subjectes a algun règim de protecció 
ada l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Administració pública.»
General de l’Estat ha de contribuir al seu finançament en 
la forma que estableix el paràgraf b) de l’apartat 1 de Disposició final tercera. Títols competencials.
l’article 153 del text refós de la Llei reguladora de les 
hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 1. Aquesta Llei es dicta a l’empara dels següents 
2/2004, de 5 de març. títols competencials de l’Estat:
A l’empara de l’article 149.1.4a de la Constitució, el 
Disposició addicional tercera. Regulacions específi- precepte següent: la disposició addicional tercera.
ques. A l’empara de l’article 149.1.5a de la Constitució, els 
preceptes següents: els articles 32, 36 i 37.
La gestió i alienació dels béns immobles, les instal- A l’empara de l’article 149.1.14a de la Constitució, els 
lacions, les telecomunicacions i els serveis tècnics del preceptes següents: els articles 39 a 55 i 67.
Ministeri de Defensa i els seus organismes públics, radi- A l’empara de l’article 149.1.18a de la Constitució, els 
cats a la ciutat de Barcelona, es regeixen per la seva preceptes següents: els articles 1 a 5; 8 a 11; 38; 56 a 66; 
legislació específica. 68 a 77; disposició addicional segona i disposició final 
segona.
A l’empara de l’article 149.1.20a, 21a i 24a de la Cons-
Disposició addicional quarta. Impost sobre l’increment titució, el precepte següent: l’article 7.
de valor dels terrenys de naturalesa urbana. A l’empara dels articles 149.1.20a i 21a de la Constitu-
ció, el precepte següent: l’article 6.1 i 2.
En el termini d’un any s’estudia la modificació de la A l’empara de l’article 149.1.21a de la Constitució, els 
base imposable de l’impost sobre l’increment del valor preceptes següents: els articles 12 a 15; 17 a 29, i dispo-
dels terrenys de naturalesa urbana. sició addicional primera.
A l’empara de l’article 149.1.29a de la Constitució, els 
preceptes següents: els articles 30, 31 i 33 a 35.
Disposició addicional cinquena. Recurs d’alçada contra 
actes dels districtes. 2. Els articles 6.3, 16 i disposició final primera són 
aplicables únicament a l’Administració General de l’Es-
Són objecte de recurs en alçada davant l’alcalde o tat.
alcaldessa les resolucions i els actes de tràmit emanats 
dels òrgans de districte que decideixin directament o Disposició final quarta. Entrada en vigor.
indirectament el fons de l’assumpte, determinin la 
impossibilitat de continuar el procediment, produeixin Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos de la 
indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
legítims. Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, 
Disposició derogatòria única. Derogació normativa. que compleixin aquesta Llei i que la facin complir.
Queden derogades totes les disposicions del mateix Madrid, 13 de març de 2006.
rang o inferior que s’oposin al que disposa aquesta Llei 
o la contradiguin i, en particular, les següents: JUAN CARLOS R.
a) El Decret 1166/1960, de 23 de maig, pel qual es 
regula el règim especial per a Barcelona. El president del Govern,
b) El Decret llei 5/1974, de 24 d’agost, pel qual es JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO 
crea l’entitat municipal metropolitana.
c) El Decret 3276/1974, de 28 de novembre, d’orga-
nització i funcionament de l’entitat municipal metropoli-
tana.
d) La disposició transitòria quarta de la Llei 57/2003, MINISTERI 
de 16 de desembre, de mesures per a la modernització 
del govern local. D’INDÚSTRIA, TURISME I COMERÇ
Disposició final primera. Pla de gestió integrada del 
litoral.  4584 ORDRE ITC/683/2006, de 9 de març, per la qual 
es regula el control metrològic de l’Estat sobre 
En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor els sistemes per al comptatge i control d’afluèn-
d’aquesta Llei, s’ha de subscriure el conveni al qual es cia de persones en locals de pública concur-
refereix l’article 6.3. rència. («BOE» 62, de 14-3-2006.)
Disposició final segona. Modificació de la Llei 6/1998, La Llei 3/1985, de 18 de març, de metrologia, esta-
de 13 d’abril, de règim del sòl i valoracions. bleix el règim jurídic de l’activitat metrològica a Espa-
nya, règim al qual s’han de sotmetre en defensa de la 
S’afegeix un nou paràgraf c) a l’apartat segon de seguretat, de la protecció de la salut i dels interessos 
l’article 40 de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, de règim del econòmics dels consumidors i usuaris, els instruments