¢Núm. 69, Annex I / Pàg. 58¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2¢ 1 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
AJUNTAMENTS# Ajuntament, en sessió celebrada el dia 6 de Arenys de Munt, 12 de març de 2001.#
març de 2001, el projecte d’urbanització de La Secretària, M. Carmen Gómez i
Arenys de Munt la Rbla. Riera i Penya, redactat per l’arquitec- Muñoz-£ Torrero. #
#
te en Xavier Ros i Novell, per un import total
EDICTE 022001004748
# de 31.062.927 pessetes s’exposa al públic
per al seu coneixement i efectes oportuns. A
#
Aprovat definitivament pel Ple d’aquest
Barcelona# 1. Antecedents#
ANUNCI L’Ajuntament de Barcelona ha traçat un d’actuacions per millorar l’ambient acústic
#
Pla municipal de reducció del soroll (veure de la Ciutat. Dins les estratègies preventives,
ZONIFICACIÓ ACÚSTICA DE LA CIUTAT DE fig. 1), en el qual es contempla un conjunt es preveu la zonificació acústica del territori
BARCELONA 2001# urbà, que és l’objecte d’aquest document.#
Fig. 1. Pla municipal d’actuacions contra el soroll.#
La zonificació acústica de Barcelona s’ha zones s’establiran uns nivells de soroll guia.# els nivells guia corresponents.#
basat, principalment, en les definicions i cri- A manera de resum, les zones acústiques i L’Ordenança també especifica, a l’igual
teris de l’Ordenança del Medi Ambient Urbà, els seus nivells guia es llisten en la taula que en la Resolució del 30 d’octubre de
Títol III, i amb les dades de nivells acústics següent:# 1995 de la Generalitat de Catalunya, on es
obtinguts en la realització del mapa acústic proposa una ordenança municipal tipus,
de la Ciutat. Zona§Definició§ Dia 7£-22 h.§Nit 22£-7 h.#
# reguladora de soroll i vibracions, que en les
L’Ordenança del Medi Ambient Urbà va I§ Sectors del territori zones II i III, els nivells guia es veuran aug-
ser revisada l’any 1999 i publicada en el mes d’alt confort acústic§ 60 dBA§ 50 dBA# mentats en 5 dBA quan la intensitat mitjana
de juny del mateix any, amb l’objectiu d’es- II§ Sectors d’ús d’habitatge diària de vehicles sigui igual o superior a
tablir les normes i els criteris de bona qualitat i residencial§ 65 dBA§ 55 dBA# 25.000 vehicles dia, i que l’Ajuntament apli-
acústica de la Ciutat, garantir la correcció de carà mesures destinades a reduir el volum de
la contaminació per soroll i assegurar la III§ Sectors d’ús d’habitat- circulació en aquestes vies. Per últim, per a
deguda protecció a la població i al medi ge, residencial, comer- totes les zones acústiques, en aquelles àrees
urbà. cial i de serveis§ 70 dBA§ 60 dBA#
# on no puguin accedir els vehicles, el nivell
Dins aquest marc, l’article 45 preveu la IV§ Sectors d’ús industrial§ 75 dBA§ 65 dBA# guia corresponent al període nocturn serà de
zonificació acústica dels ambients exteriors, V§ Servituds acústiques§ - 45 dBA.#
£ § -£ #
citant expressament que l’Ajuntament ha de Els nivells guia són els valors que no es
dividir la Ciutat en cinc zones diferents de Les servituds acústiques es consideraran a poden sobrepassar. Per tant, no es podrà ins-
sensibilitat acústica, i que aquesta divisió es favor de sistemes generals de infrastructures tal·lar cap activitat que provoqui un incre-
durà a terme en base a la seva estructura de transport o altres equipaments públics que ment del nivell de soroll ambiental per sobre
urbanística, el coneixement dels nivells ho exigeixin, que siguin de nova creació, i del valor guia del sector. Per altre banda, el
sonors existents, les activitats instal·lades i la seran delimitades en cada cas concret per nivell guia per a l’interior de les vivendes és
població exposada. Per cada una d’aquestes l’Ajuntament, tant en la seva extensió com en el mateix a tota la ciutat, la qual cosa repre-
2¢ 1 / 3 / 2001 ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ¢Núm. 69, Annex I / Pàg. 59¢
¢#Administració Local¢
senta que el nivell d’aïllament dels habitatges ambient acústic molt agradable.# zones protegides del trànsit, ocasiona que el
dependrà del nivell de soroll exterior. En S’havia de tenir present, però, que les percentatge de població, sotmès a un nivell
conseqüència, per a l’aplicació efectiva de dades de soroll que proporciona el mapa més elevat que en les zones protegides, sigui
l’Ordenança és imprescindible la zonificació acústic només donen informació sobre el sempre inferior al percentatge de carrers sot-
de la ciutat.# soroll ambiental en la superfície dels carrers, mesos al mateix nivell. D’aquesta forma,
El segon mapa acústic de BCN es va realit- però la dada d’interès és conèixer la propor- només un 2.7% està exposada a valors supe-
zar entre els anys 1995 i 1997, abarcant un ció de ciutadans que estan exposats a un riors a 75 dBA, mentre que el percentatge de
total de més de 4700 punts de mesura de determinat interval de nivells de soroll. població que gaudeix de bones condicions
curta durada i 100 punts de mesura de llarga Aquesta part del treball es va basar en estudis acústiques (exposada a nivells de LeqA infe-
durada. Les mesures de llarga durada van ser- estadístics, models de simulació i les mesures riors a 65 dBA) s’incrementa fins a un
vir per determinar la variabilitat dels nivells de soroll ambiental, i es va definir en funció 65.66%.#
diürns, i per establir la relació entre el nivell de diversos paràmetres, com l’alçada dels Finalment, les dades del mapa acústic van
equivalent diürn i nocturn.# edificis, amplada i perfil transversal del ser introduïdes en una base de dades de
Una particularitat pròpia de Barcelona és carrer, densitat de població, distribució en representació gràfica amb l’objectiu de poder
que moltes vivendes presenten la façana a illes etc.# actualitzar-£ lo amb facilitat en campanyes de
interiors de illes o zones restringides al trànsit A manera de resum, els resultats obtinguts mesures posteriors, que poden tenir origen
i que gaudeixen de unes excepcionals condi- demostraven que el 42.98% dels carrers de la tant en la periodicitat que requereix el man-
cions acústiques, per la qual cosa es van ciutat presenten valors de LeqA inferiors a 65 teniment de la informació del mapa, com en
prendre prop de 100 mesures també en dBA, i que només un 7.8% supera els 75 les comprovacions de l’efectivitat d’alguna
aquestes zones. El nivell de soroll mig mesu- dBA. Però l’elevat nombre de vivendes que acció o reforma en una zona concreta de la
rat va ser de 54.2 dBA, valor que certifica un presenten la façana a interiors de illes o Ciutat.#
Fig. 2. Percentatge de població exposada a diferents nivells de soroll (dades 1997).#
2. Objectiu# una vida urbana molt intensa, pugui ser con- com a zona IV. Això representa que els
L’objectiu de la zonificació, consisteix en siderada tota ella zona acústicament protegi- carrers que no estan dins de una zona indus-
determinar quins sectors de la Ciutat pertan- da, cosa que implicaria pràcticament anular trial, en els que s’ha trobat que el nivell de
yen a les zones acústiques previstes en l’Or- la circulació en la majoria de carrers. # soroll està per sobre de 70 dBA, que és el
denança, considerant tant les definicions i Així doncs, el mapa acústic, que és el nivell guia per la zona III, no han estat consi-
paràmetres que es donen en aquesta Orde- document que mostra la realitat acústica de derats com a zona IV, sinó que seguiran
nança , com els nivells acústics que realment la Ciutat, ha estat una referència important essent la zona que els correspongui segons
existeixen. # per dur a terme la zonificació, però és la defi- definició (comerç o habitatge) i nivell, amb la
3. Metodologia nició de les zones, donada per l’Ordenança, condició que seran zones que s’hauran de
# la que ha estat utilitzada com a primer criteri millorar acústicament. #
3.1. Criteris generals # a l’hora de zonificar. #
La filosofia general de la zonificació es Per exemple, la zona IV es defineix com a
podria identificar amb la que va regir la revi- zona d’ús industrial, per la qual cosa tots els
sió de l’Ordenança: la d’aconseguir un docu- carrers que estan així qualificats han estat
ment realista que fos una eina de treball vàli- considerats com zona IV, independentment
da que permeti ajudar a definir la política de del nivell de soroll que presenten. I també al
gestió municipal del soroll. No és realista revés, només aquells sectors del territori des-
pensar que una ciutat com Barcelona, amb tinats a ús industrial han estat considerats
¢Núm. 69, Annex I / Pàg. 60¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2¢ 1 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
Fig. 3. Exemple de mapa acústic (esquerra) i exemple de zonificació (dreta). Es pot observar
l’homogeneïtzació dels carrers, amb nivells acústics diferents, i l’aparició de les zones interiors
de les illes.#
Pel que fa referència a la resta del territori, carrer en diferents zones, sempre que la lon-
cal tenir present que la gran majoria de gitud del mateix ho permetés. Si per contra,
carrers de Barcelona presenten activitat la longitud d’aquest no era significativa, s’ha
comercial, lúdica o de serveis, així que, per qualificat com a zona única.#
definició, gran part de Barcelona hauria de La zonificació s’ha desenvolupat districte a
ser qualificada com zona III, De totes formes, districte, tenint especial cura amb els carrers
i aquí és on s’han considerat les dades del limítrofs entre districtes, homogeneïtzant els
mapa acústic, l’objectiu de la zonificació ha valors per evitar diferències de zonificació
estat el restringir al màxim el nivell guia, i si entre un districte i un altre.#
el ambient acústic existent ho permet, s’ha 3.2. Trànsit#
considerat com a zona II carrers que, per
definició, podien haver estat zona III. La nova Ordenança de soroll de BCN en
#
Per contra, els carrers emplaçats en zones l’annex III.1 contempla que els carrers que
industrials han estat considerats sempre zona tinguin un trànsit superior a 25.000 vehi-
IV, de forma independent al nivell mesurat cles/dia veuran incrementat el seu valor guia
en el carrer. De totes formes, en els carrers en 5 dBA, tal i com es proposa a la l’Orde-
que limiten entre zones industrials i d’habi- nança municipal tipus de la Generalitat de
tatges, el factor determinant ha estat el nivell Catalunya. Per a la zonificació de la Ciutat
mesurat en el carrer, qualificant generalment s’ha tingut en compte els valors de IMD (
aquests carrers com a zona III o inferior. intensitat mitjana de vehicles per dia ), sub-
#
El nivell de soroll en el carrer acostuma a ministrats per Via Pública i que estan repre-
variar si aquest té una certa longitud. En sentats en l’anomenada aranya de trànsit, que
general, si el soroll està ocasionat bàsicament és el mapa de la representació gràfica dels
pel trànsit, aleshores un canvi en el flux de IMD i que es mostra en la figura 4.#
vehicles, variacions en l’amplada del carrer,
diferències en el perfil transversal o longitudi-
nal (pendents) etc. poden provocar canvis en
els nivells mesurats al llarg del carrer. La
presència de certes activitats també pot oca-
sionar variacions locals del nivell de soroll.
Tenint present aquestes consideracions, es
freqüent que al llarg d’un sol carrer es trobin
valors mesurats que podrien situar-£ lo dins de
diferents zones. En aquesta situació, el criteri
que s’ha seguit ha estat de homogeneïtzar els
carrers envers les zones acústiques. És a dir,
si un carrer, per definició o per valors mesu-
rats, podia ser zona II o zona III alternativa-
ment, s’ha intentat evitar que quedés transfor-
mat en una successió alternant de diferents
zones, sinó que mantingués uns sectors molt
definits (veure fig. 3). Aquesta homogeneïtza-
ció s’ha desenvolupat, sempre que ha estat
possible, a favor de la reducció de zona.
Només en el cas de que els nivells mesurats
es desviessin massa dels nivells guies esta-
blerts per cada zona, s’ha optat per dividir el
2¢ 1 / 3 / 2001 ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 61¢
¢#Administració Local¢
Fig. 4. Aranya de trànsit de la ciutat de Barcelona. El gruix dels vials és proporcional al cabal
de trànsit.#
Amb aquest mapa s’han localitzat els tegides al trànsit que han estat denominades, de zones de baixa exposició acústica, encara
carrers en qüestió i s’ha introduït un factor de en general, com a zones de baixa exposició que en el mapa de zonificació han estat sen-
correcció per el trànsit en els nivells de soroll acústica.# yalades en forma d’àrees poligonals simples.#
mesurats per adaptar-£ los a l’Ordenança.# Els patis d’interior d’illa als que no pugin La grandària de l’illa ha de ser prou signifi-
De tota manera , s’observa que els carrer accedir els vehicles i les zones protegides al cativa com per que hi hagi cases, la façana
amb aquest cabal de trànsit es troben en la trànsit en general, es poden assimilar a Zona de les quals només doni al pati interior de l’i-
seva gran majoria en el rang de 65 a 75 dBA I, però amb nivell guia en període nocturn de lla en qüestió, quedant exclosos els patis de
i que en conseqüència només es ponderen 45 dBA.# llums i similars. Un pati d’interior d’illa es
carrers de la zona III.# La metodologia emprada ha estat definir i considera una zona de caràcter comunitari i
3.3. Patis interiors i zones assimilables# localitzar els espais susceptibles de ser incor- restringit al trànsit, amb edificacions de cap,
Per una major protecció de la població porats a aquest grup i integrar-£ hi les dades i un, i fins a dos nivells d’alçada més terrat o
envers el soroll , s’ha considerat necessari conclusions extretes del mapa sònic. Així coberta, i que estigui envoltada d’edificis més
zonificar els patis d’interior d’illa i zones pro- doncs, hi ha diferents configuracions d’illa alts que ella.#
que permeten la consideració de l’existència
Fig. 5. Exemple de zona de baixa exposició acústica. Illa tancada.#
També es consideraran zones de baixa ment envoltat per edificis, aquest estigui de la zona sigui prou gran com per fer-£ la una
exposició si n’hi ha illes prou grans, en les apantallat acústicament per els edificis exis- zona de baixa exposició.#
que tot i que el pati interior no estigui total- tents i/o la distància des del vial fins l’interior
¢Núm. 69, Annex I / Pàg. 62¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2¢ 1 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
Fig. 6. Exemple de zona de baixa exposició acústica. Illa oberta.#
Les zones verdes, parcs i platges també es tal.# nou sistema ens permet generar mapes de
poden considerar com a zones de baixa Cal tenir present que tant el mapa sònic zonificació i mapes de comparació entre els
exposició sonora.# com la zonificació van lligats i que com a nivells Leq de soroll existents i els nivells
No s’han considerat com a zones de baixa eines bàsiques de gestió i consulta mediam- guia corresponents amb facilitat, o fins i tot,
exposició acústica ni les zones industrials, biental, han de ser sistemes oberts que reflec- es poden realitzar mapes d’altres temes rela-
que seran qualificades com a zona IV, ni els teixin els canvis de la Ciutat.# cionats amb el soroll. En la present zonifica-
patis de cases particulars, que no afecten més És de desitjar que els canvis esmentats es ció s’han integrat les dades de trànsit amb les
que els propietaris i no a una comunitat.# puguin reflectir sense haver d’esperar a fer dades acústiques, per tenir en compte les
Per a la localització d’aquests espais s’ha una nova rezonificació total de la ciutat, sinó toleràncies previstes a l’Ordenança en
estudiat illa per illa de tota la Ciutat, i per a la que es puguin realitzar actuacions puntuals aquells carrers en el que es supera un deter-
seva determinació s’ha utilitzat la guia de la en zones concretes i veure els resultats d’una minat flux de vehicles.#
Ciutat i, fonamentalment, el programa forma ràpida. És a dir: després d’una actuació A més, l’actualització de dades necessària,
informàtic “Vista”, de l’Institut Municipal urbanística o de l’aplicació d’alguna mesura tal com preveu l’Ordenança i que s’ha justifi-
d’Informàtica. Aquest programa mostra un correctora, s’hauran de fer les mesures de cat en el punt 3.4., es veu també simplificada
mapa amb les alçades dels edificis de Barce- soroll corresponents i rezonificar, si s’escau, amb un estalvi significatiu de temps. Les
lona, en el que es veuen clarament la localit- l’àrea estudiada. Amb això s’aconseguirà variacions de nivells de soroll ambiental que
zació dels interiors d’illa i espais susceptibles actualitzar el mapa sònic i la zonificació vagin produint-£ se en el temps seran introduï-
de ser qualificats com zones de baixa exposi- d’una forma paral·lela a mida que es pro- des en el sistema desenvolupat, de tal forma
ció acústica. A més, en tot moment es con- dueixin els canvis.# que un canvi en qualsevol dada portarà asso-
trasta aquesta informació amb la fotografia De tota manera, aquest fet no exclou la ciat una nova representació gràfica, simultà-
aèria de Barcelona, per tenir una visió mes necessitat d’actualització total i periòdica de niament per tots els mapes involucrats: mapa
fidel a la realitat. # totes les dades necessàries que conformen el acústic, de zones acústiques, de comparació
Els nivells guia de les zones de baixa soroll ambiental de Barcelona, per tal de de nivells de soroll, de trànsit etc.#
exposició acústica s’han assimilat a la zona I conèixer, entre d’altres, l’evolució del soroll El sistema també permet l’ampliació de la
(< 60 dBA ). Aquesta qualificació es justifica al llarg del temps i comprovar l’efectivitat informació relacionada amb els nivells de
per un estudi exposat en el mapa sònic de dels plans d’actuacions adreçats a lluitar con- soroll ambiental, així com l’anàlisi de l’evo-
BCN, en el que s’arriba a la conclusió de que tra el soroll a la Ciutat.# lució del soroll en successives actualitzacions
el nivell mig de soroll en el interior d’illes es Per tant, i d’acord amb la OGMAU, quan que es facin.#
de 54.2 dBA, amb una fiabilitat superior al els serveis tècnics de l’Ajuntament ho consi-
90%. Aquest nivell mig permet la qualifica- derin oportuns, es realitzaran les accions
ció d’aquestes àrees com a zona I, que per corresponents per a l’actualització parcial o
definició inclou als sectors del territori d’alt total.#
confort acústic, com efectivament són les Els criteris que es tindran en compte seran:#
àrees així considerades.# -£  Canvis urbanístics significatius;#
3.4. Reforma de zones# -£  Modificacions de la normativa urbanísti-
La fesomia canviant de la ciutat de Barce- ca aplicable;#
lona és una mostra del dinamisme cultural i -£  Altres modificacions estructurals del
econòmic de la comunitat que l’habita. La clima acústic de la ciutat.#
important reestructuració de la ciutat i el 3.5. Sistema Informàtic#
canvi d’ús d’alguns espais existents fa difícil En la presentació i tractament de dades
que l’actualització de dades sigui immediata, s’ha optat per utilitzar el mateix sistema
i és necessari esperar a la finalització d’al- informàtic que en el seu dia es va fer servir
guns canvis projectats per tenir una avaluació per l’elaboració del mapa sònic. Per tal de
definitiva. Com és d’esperar aquests canvis millorar el tractament de dades i la generació
varien la distribució dels fluxos del trànsit i de mapes s’han introduït varies modifica-
els hàbits dels ciutadans, i conseqüentment, cions al programa per que aquest ho faci
repercuteixen en els nivells de soroll ambien- automàticament. Per posar un exemple, el
¢21 / 3 / 2001 ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 63¢
¢#Administració Local¢
N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 64¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2¢ 1 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
¢21 / 3 / 2001 ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 65¢
¢#Administració Local¢
N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 66¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2¢ 1 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
¢21 / 3 / 2001 ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 67¢
¢#Administració Local¢
N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 68¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2¢ 1 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
¢21 / 3 / 2001 ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 69¢
¢#Administració Local¢
N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 70¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2¢ 1 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
¢21 / 3 / 2001 ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 71¢
¢#Administració Local¢
N¢ úm. 69, Annex I / Pàg. 72¢ ¢BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ¢21 / 3 / 2001
¢#Administració Local¢
Barcelona, març de 2001.#
022001004646
A