ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 22 de març de 2016 
 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 22 de març de 2016, s’hi reuneix 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sota la presidència de l’Ima. Sra. Montserrat 
Benedí i Altés. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Ortíz Castellví, Mercedes 
Vidal Lago, Laura Pérez Castaño, Josep Maria Montaner Martorell, Maite Fandos i Payà, 
Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Marilén Barceló Verea, Koldo Blanco 
Uzquiano, Montserrat Benedí i Altés, Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Carmen Andrés Añón, 
Àngeles Esteller Ruedas, Maria Rovira Torrens, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Teresa 
Ordónez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. 
 
Excusa la seva absència l’Im. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot. 
 
També hi són presents els Ims. Srs. Daniel Mòdol i Deltell, Xavier Mulleras i Vinzia i la Ima. 
Sra. Francina Vila i Valls. 
 
Igualment hi són presents les Sres. i el Sr.: Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, comissionada 
d’Esports; Berta Sureda Berna, comissionada de Cultura, Gemma Tarafa Orpinell, 
comissionada de salut i Miquel Àngel Essomba Gelabert, comissionat d’Educació. 
 
S’obre la sessió a les 9h.37’ 
 
Abans de començar, la Sra. BENEDÍ demana un minut de silenci per les víctimes de l’accident 
de trànsit a Freginals i també per les víctimes dels atemptats de Brussel·les. 
 
I) Aprovació de les actes de les sessions de 16 i 25 de febrer de 2016. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ demana que s’esmeni o bé s’elimini de l’acta de 25 de febrer de 2016 una 
referència seva al Sr. Mòdol sobre els anys setanta. En tot cas, com que el Sr. Mòdol no és 
present, s’ofereix a esperar-lo per decidir què fan finalment. 
 
S’aprova l’acta de 16 de febrer i es fan observacions a l’acta de 25 de febrer. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
 En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (50002/16) Districte de Sarrià-Sant Gervasi 
 Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2016, que adjudica a ABD Asociación Bienestar y 
Desarrollo el contracte per a la gestió, dinamització i coordinació de les activitats de l’espai 
Petit Drac, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 181.987,04 euros. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 1 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
 
2.-  (20162001) Districte de Gràcia 
 Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2016, que adjudica al Sr. Antonio Herrero Martínez el 
contracte per a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria de la biblioteca Jaume Fuster, i 
fixa un cànon a abonar de 21.012,00 euros. 
 
3.-  (196/2015) Districte d’Horta-Guinardó 
 Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2016, que adjudica a la Fundació Pere Tarrés el 
contracte per a la gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, que es prestaran als 
casals de gent gran del Districte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2016-2018, i per un import 
de 478.647,00 euros. 
 
4.-  (20161000) Districte de Sant Martí 
 Del gerent municipal, de 24 de febrer de 2016, que adjudica a Integración Social de 
Minusválidos el contracte per al servei auxiliar i d’informació del CC de Can Felipa i CC de 
San Martí, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 277.173,00 euros. 
 
5.-  (2067/2015) Districte de Sant Andreu 
 Del gerent municipal, d’11 de març de 2016, que adjudica a Serveis a les Persones Encís, SCCL 
el contracte de servei d’informació i dinamització Centre Cultural Popular Sant Andreu, per als 
exercicis 2015-2018, i per un import de 194.922,13 euros. 
 
6.-  (20162001) Districte de l’Eixample 
 Del gerent municipal, d’11 de març de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia 
l’expedient per a la contractació de la gestió del projecte de dinamització dels adolescents i 
joves "Eix Jove" del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2016-2017, i per un import de 
58.509,00 euros. 
 
 Acord de la Comissió de Govern d’11 de febrer de 2016: 
 
7.-  (20150497) ADJUDICAR el contracte núm. 15003162, que té per objecte la gestió del Servei 
de Traducció i Mediació Intercultural, amb la finalitat de foment de l’ocupació de persones amb 
dificultats particulars d’inserció al mercat laboral, durant el termini d’un any a partir del dia 
següent al de la formalització del contracte, per un import de 494.995,30 euros, import exempt 
d’IVA, del pressupost del 2016, de conformitat amb la proposta de valoració continguda en 
l’expedient a ABD, Asociación Bienestar y Desarrollo, amb NIF núm. G59435180, i d’acord 
amb la seva proposició, en ser l’única oferta presentada i admesa. DISPOSAR a favor de 
l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec al pressupost i la partida indicats en el document 
comptable. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, 
sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de 
la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 Acord de la Comissió de Govern de 10 de març de 2016: 
 
8.-  (20150634) ADJUDICAR el contracte núm. 15004033, que té per objecte la prestació del servei 
relatiu a les tasques necessàries per procedir a l’elaboració de les propostes dels Informes sobre 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 2 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
el grau d’arrelament social, necessàries per a l’autorització de residència temporal per raons 
d’arrelament, que se sol·licita davant de la Generalitat de Catalunya i oferir informació i 
assessorament sobre qüestions específiques, relatives a la tramitació dels informes d’arrelament 
social i altres qüestions relacionades en matèria d’estrangeria, per un import de 646.226,78 
euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l’expedient a Progess Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF núm. B-59960526, i 
d’acord amb la seva proposició, en ser l’única oferta presentada sotmesa a la condició 
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. 
DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida i als 
pressupostos que s’indiquen en el document comptable, amb el següent desglossament: 
534.071,72 euros de pressupost net i 112.155,06 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 
21%. REQUERIR l’adjudicatari per a la formalització del contracte en el termini màxim de 5 
dies naturals, a comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment 
per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la 
notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui 
suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR compte 
d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 Acords de la Comissió de Govern de 17 de març de  2016: 
 
9.-  (20150760) ACCEPTAR la designació realitzada per la Federation International de Roller 
Sports (FIRS) el 21 de febrer de 2015, per la qual es designa a la ciutat de Barcelona com la 
ciutat que acollirà l’edició del World Championship Roller Games de l’any  2019. APROVAR 
el protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, la Federació Internacional de 
Patinatge, la Real Federació de Patinatge i la Federació Catalana de Patinatge. ENCARREGAR 
a l’Institut Barcelona Esports l’exercici de totes les accions necessàries que se’n derivin per a 
l’acompliment de la designació que s’accepta i que inclou l’aprovació del conveni de subvenció 
de caràcter excepcional de l’IBE a l’organitzador, que s’adjunta i consta a l’expedient, tot això 
de conformitat amb l’art. 3.1 dels seus estatuts. NOTIFICAR aquest acord a l’Institut Barcelona 
Esports per al seu coneixement i efectes. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
 
10.-  (20160002) INICIAR l’expedient per a la contractació de la realització de les tasques 
necessàries per a la gestió del Programa Noves Famílies a la ciutat de Barcelona: 
acompanyament al reagrupament familiar per a persones estrangeres, amb la finalitat de foment 
de la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió, durant els anys 2016 i 2017, d’acord 
amb les previsions del plec de prescripcions tècniques, amb núm. de contracte 15003326, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost 
total de licitació de 700.693,95 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques 
reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR 
l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en el 
document comptable, amb el següent desglossament: 636.994,50 euros de pressupost net i 
63.699,45 euros en concepte d’IVA al tipus impositiu del 10%, condicionada a l’existència de 
crèdit adequat i suficient en els pressupostos corresponents. DONAR compte d’aquest acord a 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
 
 
 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 3 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
b)   Mesures de govern 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Projecte IMPULSEM! Un procés de reflexió i acció sobre l’atenció social bàsica dels Centres 
de Serveis Socials. 
 
La Sra. ORTIZ exposa que el projecte «Impulsem!» neix de la necessitat de reflexionar sobre 
l’atenció als centres de serveis socials bàsics. També assenyala que cal repensar com es treballa 
des dels centres de Serveis Socials, ja que el model d’atenció social bàsica de Barcelona és la 
base de l’estat de benestar local i el nexe per articular tant el treball comunitari destinat a 
millorar l’atenció de les emergències socials com els canvis estructurals per assolir 
l’apoderament dels barcelonins en matèria de drets. 
Tot seguit, explica que la mesura aborda dues qüestions. D’una banda, la necessitat d’entendre i 
diagnosticar què passa. En aquest sentit, comenta que els centres de Serveis Socials han de fer 
front a unes necessitats que es multipliquen, amb un empobriment generalitzat i cronificat, i 
adaptar-se a aquests canvis en un context de retallades generalitzades. De l’altra, el fet que les 
modificacions legislatives han multiplicat els tràmits burocràtics. 
A parer seu, cal veure què s’ha implementat del model del 2009 i, a continuació, pensar com 
adaptar-lo al nou context i enfortir-lo. A més, constata que s’han multiplicat el nombre de 
persones ateses, el nombre d’ajuts tramitats i les necessitats, i que, en canvi, la plantilla 
estructural és la mateixa. Afegeix que, malgrat que el nombre d’educadors ha augmentat, encara 
està lluny del que s’estableix a la Llei de serveis socials. 
Per tot això, proposa, d’una banda, ampliar els recursos i, de l’altra, iniciar un procés en què 
s’involucrin tant els treballadors dels centres de Serveis Socials com els usuaris i les xarxes, 
l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i les entitats socials de base comunitària que han 
de treballar amb vincles amb els centres de Serveis Socials. 
 
La Sra. FANDOS recorda que aquest procés és un debat que ja s’havia iniciat fa temps i 
subratlla que en els darrers anys, més enllà de l’atenció assistencialista, també s’havia iniciat un 
procés de prevenció lligada, entre altres coses, a l’apoderament. En aquest sentit, recorda que 
des dels Serveis Socials es van posar en marxa programes com el Làbora, el Proper o el Pils o 
les ampliacions dels PQPI. Per això, valora positivament que es faci aquesta reflexió després 
d’aquestes experiències i creu que cal seguir en aquesta línia. 
Admet que la plantilla estructural no es va ampliar, però subratlla que la plantilla d’educadors 
socials sí que es va ampliar amb 14 incorporacions i que els darrers anys es van fer contractes 
d’interinatge que van permetre ampliar, amb set treballadors socials i tres administratius, un 
equip que es va posar en marxa el 2011 i que el 2014 es va ampliar amb nou treballadors més i 
un reforç de suport tècnic que constava d’un treballador social, dos administratius i dos 
advocats. Afegeix que aquestes ampliacions de personal queden demostrades a les memòries de 
l’IMSS. 
Dit això, expressa el desig que, malgrat la LRSAL actual, el Govern municipal pugui ampliar la 
plantilla i argumenta que les noves contractacions són essencials. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta que la reforma dels Serveis Socials és urgent i reclama que la 
igualtat dels serveis a tots els districtes sigui una prioritat per a tots els grups municipals. 
Dit això, critica que la mesura arribi després de nou mesos de mandat, sobretot perquè és una de 
les prioritats del Govern. A més, considera que la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de 
Catalunya, que representa més de 3.000 entitats no lucratives i altres entitats que treballen per la 
inclusió i la cohesió social, hi té poc protagonisme. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 4 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Es mostra preocupada pel fet que el projecte té una previsió d’un any de durada i perquè es 
parla d’una inversió de més d’un milió d’euros sense tenir clares les mesures que implantar. 
També assenyala que els objectius es contradiuen: en opinió seva, no «cal reprendre» res, 
perquè el model del 2009, per les circumstàncies socioeconòmiques, no funciona. En aquest 
sentit, recomana que es faci un diagnòstic, s’elaborin mesures concretes i després s’inverteixi. 
Pel que fa a la coresponsabilitat institucional, demana al Govern municipal que exigeixi a la 
Generalitat la part que li pertoca. 
Al seu parer, per fer una bona reforma, cal un sol procés d’atenció social i sanitària. Reconeix 
que l’Ajuntament ha de col·laborar amb la Generalitat per aplicar aquesta mesura, però 
suggereix que Barcelona en podria ser impulsora. 
Dit això, critica que la mesura no inclogui mesures de transparència, com ara fer públics la llista 
d’espera i els programes que es duen a terme (amb cost, objectius i resultats). 
Per acabar, afirma que els serveis socials han de ser una eina de transformació per donar 
oportunitats a les persones sense que la seva dignitat quedi afectada. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix al Govern la presentació d’aquesta mesura. 
A continuació, recorda que el Grup Municipal d’ERC fa temps que demana repensar els serveis 
socials i millorar l’eficàcia en la gestió dels recursos. A més, assegura que la crisi econòmica i 
la precarietat laboral afecten més població i que, per tant, es pot parlar d’un nou perfil d’usuaris 
de serveis socials amb noves demandes.  
Dit això, es mostra preocupada pel substrat ideològic de la millora dels serveis socials. En 
opinió seva, cal apostar per una xarxa que acompanyi les persones de forma individual, grupal i 
comunitària i que doni respostes ràpides, de proximitat i personalitzades. Tot això, assegura, 
requereix flexibilitat i capacitat d’adaptació per part dels serveis socials. A parer seu, doncs, cal 
definir i concretar una unitat de coneixement i planificació estratègica dels serveis socials. A 
més, cal sincronitzar els plans sectorials d’infància, adolescència, joventut, família, adults i gent 
gran tenint en compte la renda, el gènere, l’origen i la discapacitat a fi de garantir l’atenció i 
l’acompanyament social de forma continuada. 
Pel que fa a l’atenció i la promoció social, demana que s’incrementi el nombre de professionals 
per garantir l’atenció i l’acompanyament social individual, familiar, grupal i comunitari; que 
s’agilitzi la cobertura de baixes, i que es millorin i garanteixin la coordinació i el treball 
multidisciplinari en el territori amb els recursos d’inserció laboral, educatius i sanitaris. 
També demana que es garanteixi la transversalitat, amb la intervenció i la responsabilitat de tots 
els àmbits de la política social de forma coordinada. Finalment, suggereix que s’ordenin tots els 
mecanismes participatius de l’Ajuntament amb relació a les polítiques socials des de l’Àrea de 
Drets Socials i que es garanteixi la participació dels usuaris i les usuàries dels serveis socials en 
el disseny i l’avaluació d’aquests serveis. 
Per acabar, valora positivament que es posi en marxa una estratègia per millorar els serveis 
socials de la ciutat. En opinió seva, tenen l’oportunitat de plantejar una nova forma d’entendre 
les polítiques de serveis socials i cal que siguin ambiciosos a l’hora de posar els serveis socials 
en el lloc que els correspon i demostrar que la ciutat pot liderar un procés de canvi per millorar 
la cohesió i la inclusió social. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la presentació de la mesura i recorda que quatre mesos enrere el Grup 
Municipal del PSC ja havia demanat abordar amb urgència la revisió del model d’atenció social 
municipal i adequar-lo a les noves necessitats. Opina que la mesura que presenta el Govern va 
en aquesta línia i en recull una part important: el treball conjunt amb els professionals del sector 
i de l’Ajuntament per definir el model que ha de donar resposta a les noves necessitats. 
A continuació, especifica que els serveis socials no són els responsables de garantir tots els 
drets (salut, educació, habitatge...), sinó que han de recuperar la seva funció d’intervenció social 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 5 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
i de donar resposta a les necessitats puntuals de les persones. A banda d’això, afirma, cal 
incentivar l’economia i posar les polítiques actives d’ocupació al servei d’aquestes persones. 
Per tot això, valora positivament la mesura. 
Dit això, destaca els punts de l’informe amb què coincideix el seu grup. En primer lloc, el 
reconeixement del perill de dualització de la ciutat, que cal abordar per tenir una ciutat 
equitativa i justa. Creu que l’abordatge de la feminització de la pobresa i la incorporació de les 
conclusions del grup de treball aniran en aquesta línia d’equitat. 
En segon lloc, l’exigència a les altres institucions (en concret, la Generalitat) el compliment de 
les seves obligacions. En aquest punt, assenyala que la Generalitat no aporta els 24 milions 
anuals que li pertoquen per ajut a domicili; que només assumeix el 50% del cost dels 
professionals de serveis socials bàsics, tot i que li correspondria un 67%, i que, malgrat tenir 
competències exclusives en l’atenció bàsica d’infància i gent gran, és l’Ajuntament qui se 
n’encarrega íntegrament. Per això subratlla la importància d’aquest punt i reivindica un model 
de serveis socials consistent, permanent i aplicable. 
Expressa, doncs, el compromís del Grup Municipal del PSC a col·laborar i ser responsable amb 
el Govern pel que fa a aquesta mesura i acaba la intervenció amb un reconeixement a la feina 
dels professionals i valorant molt positivament l’ampliació de la plantilla. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Grup del PP sempre ha qüestionat el funcionament dels 
centres d’atenció social amb la intenció de poder fer aportacions que els millorin. 
Així, recorda que el seu grup va reclamar que la cartera de serveis fos més clara i equitativa pel 
que fa a l’accés. Assenyala que una de les propostes en aquest sentit va ser l’elaboració d’un 
protocol perquè les persones coneguin els requisits necessaris per accedir als serveis socials i, 
en cas de sol·licituds desestimades, els motius d’aquesta desestimació. 
A continuació, fa referència als obstacles que dificulten que l’atenció sigui ràpida i efectiva. 
Amb relació a aquesta qüestió, admet que hi ha problemes per contractar personal, però proposa 
que es creï una única finestra amb la Generalitat perquè es resolguin més expedients. 
Pel que fa al finançament, subratlla que cal garantir un finançament estable amb els contractes 
programa i totes les aportacions que ha de fer la Generalitat. 
Per tot això, creu que cal abordar aquest nou model amb els professionals i la Taula del Tercer 
Sector Social, i pensar com es pot agilitzar tot el procés. Afegeix que una cartera de serveis 
clara, més suport i més contractació contribuirien a aquesta agilització. En aquest sentit, 
suggereix que algunes de les jubilacions de l’Ajuntament es poden derivar a centres de Serveis 
Socials com a prioritat. Pel que fa a matèries de l’àmbit administratiu, proposa fer un altre tipus 
de contractació o destinar-hi un altre tipus de funcionaris de l’Ajuntament. 
Finalment, mostra el seu suport a l’Ajuntament per aconseguir que l’atenció sigui ràpida, eficaç, 
equitativa i amb garantia. 
 
La Sra. ROVIRA celebra la presentació d’aquesta mesura. Recorda que el Grup Municipal 
CUP-Capgirem Barcelona ja havia proposat que els serveis socials agafessin una reorientació 
comunitària, territorial i dirigida a la prevenció, i assenyala que el seu grup hauria pogut fer 
aportacions a la mesura. 
Dit això, reclama que el procés participatiu inclogui també les reivindicacions històriques de les 
treballadores del sector de serveis socials i es mostra convençuda que en les mesures concretes 
es podrien haver aplicat algunes de les seves propostes. 
A més, considera que no es concreta què són serveis socials i què no. A tall d’exemple, explica 
que el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida no es considera serveis socials, tot i que des de 
Serveis Socials els deriven persones. Afegeix, també, que els hauria agradat que tot el que fa 
referència a violències masclistes hi hagués tingut un apartat important, ja que és un eix de la 
política del Govern. Insisteix, doncs, que caldria incloure-hi quin serà el tracte d’aquests serveis 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 6 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
teòricament especialitzats però on les condicions laborals són realment precàries. 
També opina que es fa poc èmfasi en la prevenció. En aquest sentit, exposa que una de les 
reivindicacions de les taules de feminització de la pobresa és que, malgrat les aportacions fetes, 
encara no s’estan duent a terme accions concretes per posar-hi fi. Creu que, després de nou 
mesos, és hora de començar a treballar-hi. 
 
La Sra. ORTIZ agraeix el suport de tots els grups municipals i recorda que els serveis socials 
bàsics, amb 40 centres i més de 600 treballadors i treballadores, són una part estructural dels 
serveis socials. Aclareix que aquesta mesura no és una esmena a la totalitat al model del 2009, 
sinó que la intenció és repensar el que no funciona i plantejar-se per què en alguns centres no 
s’ha aconseguit treballar d’una manera comunitària. 
A més, denuncia certa hipocresia i la solitud absoluta dels ajuntaments davant d’una crisi social 
sense precedents. En aquest sentit, critica que des del Grup Municipal del PP es demani la 
reducció de les llistes d’espera i que, en canvi, el mateix grup sigui el responsable dels obstacles 
constants per contractar personal. Assegura que els treballadors i les treballadores socials són 
un servei essencial i que per això cal augmentar-ne la contractació estructural. Afegeix que en 
el conjunt de l’Estat es dediquen 11.000 milions d’euros menys als serveis socials i que la 
reducció de la renda mínima d’inserció també ha afectat els serveis socials.  
Per tot això, demana complicitat política a les altres administracions, ja que és un treball de 
coresponsabilitat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
c)  Informes 
 
A la Comissió:  
 
2.-  Model d’acompanyament i assistència a persones trans a la ciutat de Barcelona. 
 
La Sra. PÉREZ presenta l’informe, que marca les línies d’actuació per avançar en un model no 
patologitzador a la ciutat. 
Explica que els objectius de l’informe són sumar-se a les demandes del col·lectiu trans; 
posicionar-se davant del fet trans com a part de la diversitat de gènere i no com a patologia; 
millorar les condicions de les persones trans, i contribuir a eradicar la transfòbia. 
Dit això, agraeix el treball de Cristina Garizábal i Rosa Almirall i els seus equips, i també de les 
entitats transsexuals (Generem!, ATC, En Femme, Espai Trans, Chrysallis i Grup de Famílies 
de Persones Trans). Gràcies a aquesta col·laboració, ja s’ha convocat una primera reunió amb el 
Consorci Sanitari de Barcelona amb l’objectiu d’establir el diàleg interinstitucional necessari 
per avançar en el model no patologitzador. A parer seu, a més del diàleg interinstitucional, cal 
la participació d’entitats i activistes del moviment trans per definir uns serveis i un model de 
salut per a persones trans des d’aquesta concepció. 
També assenyala la necessitat d’una col·laboració interadministrativa. Per això, proposa 
elaborar un pla estratègic conjuntament amb la Generalitat, i fer-ho des de la sensibilització i el 
coneixement, desenvolupant campanyes d’informació i de visibilització del fet trans i dels 
efectes de la transfòbia. A més, convida a reflexionar sobre les necessitats de les persones 
menors trans i a aprofundir en el coneixement necessari per establir les línies d’inclusió 
comunitària i laboral, recollint tot el que s’ha treballat en el Pla LGTBI i proposant noves línies.  
Per acabar, informa que s’està treballant per establir una línia específica i un servei d’acollida i 
acompanyament trans dins del Centre de Recursos LGTBI. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 7 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
La Sra. VILA agraeix la presentació de l’informe i expressa el seu agraïment al grup de treball 
que es va posar en marxa en el marc del Consell Municipal LGTBI per abordar els problemes 
de les persones trans. En opinió seva, aquest informe ha de ser una molt bona eina de treball 
tant per a l’acció del Govern com per a les entitats que treballen amb l’Ajuntament en el 
Consell Municipal LGTBI. 
Tanmateix, critica que l’informe no conté mesures concretes, per exemple en el camp educatiu: 
assenyala que no es parla de la Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No-Discriminació i que no 
s’estableixen programes ni itineraris curriculars. 
També comenta que en l’informe no s’aborda la qüestió jurídica de la identificació de les 
persones, un tema fonamental per a les persones trans. Recorda que en el mandat anterior es va 
començar a treballar perquè les persones trans es poguessin identificar com volguessin, almenys 
en els serveis municipals. I observa que l’informe, tot i que esmenta l’àmbit laboral, no inclou 
cap mesura ni programa concret, ni tampoc aborda com se sancionaran les discriminacions per 
part de l’Administració o de la ciutadania. En aquest sentit, recorda la creació durant en el 
mandat anterior de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació, d’abast d’actuació més 
ampli que l’Oficina per la No-Discriminació. 
Tot seguit, tot i que valora positivament les reflexions i les propostes, assenyala que no 
s’especifiquen els costos de les accions previstes, ni com ni quan està previst executar-les. 
Per tot això, creu que, malgrat que l’informe està molt bé, hi falta implicació del Govern i una 
aposta per una acció política més concreta. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe i assenyala que totes les mesures 
d’acompanyament són positives i necessàries per a unes persones que han lluitat per arribar a 
ser el que necessiten i desitgen ser. Per això, mostra el seu suport a les persones trans i a les 
associacions que defensen els seus drets. 
A continuació, però, aclareix que quan es parla de «diagnòstic» no es fa referència a una 
patologia, sinó a l’aproximació a la personalitat de les persones per saber què s’ha de treballar i 
potenciar els punts forts. En aquest punt, assenyala que en el manual DSM-5 es parla de 
«disfòria de gènere», un terme que a parer seu és molt més encertat que les definicions dels 
manuals DSM-4 i DSM-3. 
Dit això, destaca que en l’informe es parla d’una mesura clara: la unitat d’assessorament. 
Afegeix que la Unitat de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona ja té un equip professional 
que fa una gran feina, tot i que de vegades es veu limitat pel temps i l’aplicació del protocol, per 
això suggereix que la nova unitat d’assessorament s’hi coordini. En opinió seva, les persones 
trans han de tenir a l’abast aquest tipus de serveis i poder accedir-hi en les diferents etapes del 
seu cicle vital. 
A més, considera que és important augmentar els recursos de les unitats d’assessorament, 
acompanyament i suport emocional. 
Per acabar, expressa el seu compromís amb el col·lectiu trans. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la presentació de l’informe.  
Creu que és important reflexionar i plantejar polítiques adreçades al col·lectiu trans, i assegura 
que la patologització d’aquest col·lectiu dificulta la vida dels seus membres i contribueix a la 
seva estigmatització. Per això, defensa que calen canvis legislatius que superin les premisses 
discriminatòries, garanteixin el compliment dels drets i permetin lluitar contra la transfòbia. 
Pel que fa a Barcelona, valora positivament el fet que els serveis de salut hagin passat del 
diagnòstic psiquiàtric al consentiment informat, ja que elimina la visió del fet trans com una 
malaltia i permet avançar cap a una atenció sanitària integral i més personalitzada. 
També opina que és molt important no oblidar els menors com a subjectes amb dret a la pròpia 
identitat de gènere. Per això es mostra favorable a reforçar els recursos que els permetin 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 8 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
construir la pròpia identitat amb llibertat i amb el seguiment de les seves famílies i els 
professionals sanitaris. 
Per acabar, defensa el desenvolupament de polítiques en el marc del nou Pla municipal per al 
col·lectiu LGTBI que facilitin la integració social i la inserció laboral de les persones trans. 
Per tot això, opina que és molt important crear aquest servei d’acollida i acompanyament trans 
dins el futur Centre Municipal de Recursos LGTBI, un espai de referència que ofereixi serveis a 
aquest col·lectiu des d’una òptica global i des de fora de l’àmbit sanitari. 
 
La Sra. ANDRÉS també agraeix la presentació de l’informe i expressa el desig que en el futur 
el col·lectiu LGTBI no s’hagi de recordar amb el nom d’una regidoria perquè ja gaudeix d’un 
tracte no discriminatori. 
Comparteix l’objectiu de l’informe de reconèixer les persones trans des de la diversitat de 
gènere, de trencar les dinàmiques discriminatòries i de fer que el tractament sanitari de 
l’experiència trans no es faci des d’una perspectiva patològica. Per això, expressa el seu suport 
a les propostes de l’informe, sempre que les intervencions es puguin recollir en el Pla LGTBI de 
Barcelona i siguin compartides pel col·lectiu. 
Admet que tot ha de tenir un component sanitari, però també valora positivament que en 
l’informe es dissenyin altres accions, com la sensibilització, la visibilització del fet trans, el 
treball en xarxa i la inclusió comunitària, laboral o de suport social. 
A continuació, destaca dos aspectes que, en opinió seva, són importants, estratègics i prioritaris: 
d’una banda, la necessitat de treballar la prevenció de l’assetjament a les persones menors trans 
i no només la reacció al pal·liatiu, i de l’altra, la creació de programes efectius d’inserció 
laboral per a aquest col·lectiu. 
Finalment, assenyala la necessitat d’establir protocols de treball i d’acció en els serveis 
municipals per garantir un tracte respectuós i igualitari d’aquest col·lectiu en tot l’àmbit 
d’actuació competencial de l’Ajuntament. 
 
La Sra. ESTELLER considera que la mesura és un informe elaborat per persones expertes que 
coneixen quines són les solucions, quin és el diagnòstic i per on han d’avançar les línies de 
treball. 
Opina que la persona i la seva dignitat són l’epicentre del sistema i que, per tant, la 
discriminació és inadmissible. A parer seu, l’Administració ha d’eliminar els prejudicis i la 
discriminació, millorar les condicions de vida i oferir una formació adequada a tots els agents 
que participen en aquests processos. 
A més, assenyala que la normalització en el tractament de les diferències és la millor manera 
d’actuar contra la discriminació. Per això, creu que des de l’Ajuntament cal arbitrar totes les 
mesures per millorar la situació de les persones trans. 
Dit això, demana que, a partir de l’informe, l’Ajuntament especifiqui quines accions 
desenvolupa per millorar les condicions de vida, els tractaments i la dignitat del col·lectiu i per 
eliminar la seva discriminació. 
 
La Sra. ROVIRA valora positivament l’informe, que encaixa amb el programa del seu grup. A 
més, creu que pot ser una bona aposta per concretar la llei catalana contra la LGTBIfòbia i la 
transfòbia i que fins i tot va un pas més enllà. 
Tot seguit, expressa el seu agraïment a tothom que ha assessorat en l’elaboració de l’informe, 
persones i col·lectius de referència en aquest àmbit. Tot i així, critica que falti la perspectiva 
d’un àmbit més transfeminista, com l’Octubre Trans, per ampliar el ventall de propostes. 
Pel que fa a la inserció laboral, opina que caldria haver-hi inclòs mesures concretes i urgents, 
com ara generar llocs de feina de qualitat i incorporar en les clàusules de contractació 
municipals la contractació obligada de persones trans per tal que des de l’Ajuntament se les 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 9 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
insereixi en el mercat laboral. 
Quant a la participació, creu que es limita només a espais d’autoajuda i que caldria tenir més en 
compte la incidència política, tot i les limitacions de la lluita institucional. Afegeix que cal una 
participació del moviment LGTBI descentralitzat a tots els barris i considera que des de 
l’Ajuntament es poden fomentar espais d’apoderament i articular i promoure espais polítics 
trans autònoms, imprescindibles per fer acompanyaments i processos de politització de les 
persones trans. Així doncs, proposa que, on no arriba la institució, hi arribin el col·lectiu i el 
moviment popular que treballa diàriament al carrer. 
Pel que fa a la salut, celebra la perspectiva crítica vers la psicopatologització de la psiquiatria 
heteropatriarcal que es recull en l’informe. 
També valora positivament que el model de Trànsit sigui el de referència per a l’informe i 
afegeix que cal actuar en dos àmbits d’una manera molt contundent: d’una banda, buscar la 
complicitat amb el conjunt de la sanitat pública per expandir al màxim aquest model d’atenció a 
les persones trans entre el 2016 i el 2020; de l’altra, forçar el Departament de Salut de la 
Generalitat perquè aquest model s’expandeixi al conjunt del territori.  
Acaba oferint l’ajuda de la CUP per fer-ho realitat. 
 
La Sra. PÉREZ coincideix que cal potenciar l’apoderament i l’activisme, però es mostra 
contrària a l’opinió de la Sra. Barceló: assegura que la diagnosi patologitza, tal com indica el 
Parlament Europeu, i recorda que fa molt de temps que activistes i entitats trans fan aquesta 
crítica, i que els resulta inacceptable com s’entén la disfòria de gènere. 
Assenyala que per al moviment trans les UTIG constitueixen un model d’acompanyament 
sexista i estigmatitzant. En contraposició, destaca altres models com Trànsit. 
Dit això, aclareix a la Sra. Vila que el model presentat és un model d’acompanyament i no un 
model sancionador ni un model ampli de tractament de la qüestió trans. Afegeix que no s’hi 
recullen les accions plantejades pel Govern anterior, que a parer seu va mostrar poc compromís 
o poca acció política, ja que en quatre anys no es va aconseguir el protocol de canvi de nom en 
els equipaments municipals, no va fer front a la demanda persistent de despatologització trans 
en el sistema sanitari ni va assegurar que el Centre de Recursos LGTBI tingués un servei 
específic per a les persones trans. 
 
La Sra. VILA subratlla que és un tema de consens i, en tot cas, demana al Govern que hi hagi 
una mirada àmplia a totes les propostes adreçades a les persones trans i que més endavant 
s’expliqui com s’està implementant l’informe i com s’ha anat avançant. 
 
La Sra. BARCELÓ insisteix que fer un diagnòstic no implica crear una patologia ni una 
etiqueta. Reconeix que els anteriors manuals diagnòstics de psiquiatria del DSM no eren 
encertats, però en opinió seva cada cop ho són més. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
3.-  (M1519/2870) Que comparegui la responsable del Govern municipal en matèria d’esports per 
tal d’informar sobre les actuacions previstes per pal·liar el dèficit d’instal·lacions esportives a la 
ciutat. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada d’Esports. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 10 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
La Sra. CARRANZA assegura que el Govern municipal és molt conscient de la situació de les 
instal·lacions esportives a la ciutat. Reconeix que la pràctica esportiva continua creixent i que 
cal actualitzar la diagnosi. 
Tot seguit, explica que, d’una banda, s’està acabant d’elaborar el Pla d’inversions municipals 
(PIM) i, de l’altra, s’ha plantejat la creació del mapa d’instal·lacions esportives municipals de 
Barcelona.  
Pel que fa al PIM, comenta que des del mes de juliol el Govern s’ha reunit districte a districte i 
ha recollit les necessitats del territori per mirar què es pot arribar a fer. Afegeix que en els 
processos de participació oberts s’estan recollint demandes de diferents col·lectius que també es 
tindran en compte. 
A continuació, assenyala que s’han detectat quatre tipus de necessitats que requereixen 
actuacions diferenciades: 
1. Manteniment i obtenció de llicències d’instal·lacions existents: explica que hi ha previstos 
més de 5 milions d’euros durant el mandat per cobrir les necessitats més urgents, però admet 
que no s’arribaran a cobrir totes les necessitats. 
2. Demanda de centres esportius municipals i pavellons nous: reconeix el paper dels CEM en la 
vertebració social i la cohesió del territori, per això cal prioritzar aquest tipus d’instal·lacions. 
Les actuacions previstes són: segona fase de l’Horta, piscina del Turó, poliesportiu d’Energia 
(Zona Franca), PAV-3 i piscina del Camp de Ferro, i CEM d’Artesania. Altres actuacions 
prioritàries que s’intenten situar són: PAV-3 al Canòdrom i Casernes; camps de futbol al carrer 
Santander, Bon Pastor i Baró de Viver, i espais esportius a Ciutat Meridiana.  
3. Noves instal·lacions singulars: s’està treballant en la demanda del camp de rugbi; s’han 
planificat un parell de skate parks; està previst adequar l’espai públic per incloure-hi espais 
esportius, i sobretot es volen potenciar sinergies d’infraestructura pública, com ara carrils bici o 
camins escolars. 
4. Esport escolar i de competició: s’està treballant amb el Consorci d’Educació per aprofitar al 
màxim els espais esportius de les escoles i prioritzar l’ús dels pavellons per a competicions 
escolars. 
Dit això, en referència al mapa d’instal·lacions esportives municipals, expressa el compromís 
del Govern municipal d’elaborar-lo, ja que és l’eina que permetrà establir els estàndards i els 
criteris de necessitats de la ciutat pel que fa a les instal·lacions esportives. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ, després de donar les gràcies a la Sra. Carranza, exposa que Barcelona 
pateix un dèficit d’instal·lacions i equipaments esportius que repercuteix directament en l’esport 
escolar i l’esport de clubs. Afegeix que en ambdós casos el dèficit afecta els infants i els joves, 
franges d’edat en què el foment de la pràctica esportiva és especialment important. A més, 
assenyala que la manca de pavellons coberts afecta tots els districtes. 
Per tot això, considera convenient prendre mesures amb certa urgència i elaborar un pla per 
dotar de pavellons tots els districtes de la ciutat, que serviria per atendre la demanda real 
d’aquests equipaments per part d’escoles i clubs esportius i que a més permetria una política 
activa i ambiciosa de foment de l’esport a Barcelona. A parer seu, aquest pla és prioritari i es 
donen les condicions per tirar-lo endavant. 
A més, assenyala que ja hi ha emplaçaments catalogats com a sòl d’equipament esportiu que 
podrien millorar les seves condicions i el seu nivell d’ús i rendiment sense despesa de sòl, com 
el Palau Municipal d’Esports, un equipament amb un projecte de remodelació pendent des de fa 
molt temps que podria disminuir les mancances d’instal·lacions esportives al districte Sants-
Montjuïc, o la remodelació de la piscina Sant Jordi, que reduiria el dèficit d’equipaments de 
l’Eixample. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 11 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Subratlla que és imprescindible rendibilitzar al màxim el sòl d’equipaments existents. Per això, 
suggereix que es tregui millor partit del CEM de Bac de Roda i de la Pèrgola del Baró de Viver, 
a Sant Andreu, on tancar i adaptar els dos pavellons petits nous permetria millorar-ne les 
condicions. En opinió seva, aquestes i altres actuacions han d’ajudar a reduir el dèficit de 
pavellons a la ciutat. 
 
La Sra. FANDOS coincideix amb la Sra. Carranza: cal combinar el manteniment i l’adequació 
dels equipaments existents a les normatives actuals amb la construcció d’equipaments nous. 
També coincideix amb el Sr. Puigcorbé que a la ciutat calen pavellons. Recorda que alguns es 
van fer en el mandat anterior, en què ja hi havia un pla en aquest sentit. 
Reconeix que és difícil trobar espais i que, per tant, cal una reflexió: sovint, per als nous espais, 
es reclamen CEM (que requereixen més inversió), mentre que el dèficit real és de pavellons. 
D’altra banda, a més de la necessitat de construir el camp de rugbi, també destaca que cal 
continuar adequant els camps de futbol. També en aquesta línia, valora positivament l’aposta 
per instal·lacions de nous esports, com els skate parks, i la cobertura de pistes poliesportives, 
que permet cobrir el dèficit de pavellons amb pistes poliesportives cobertes. 
Tanca la intervenció reivindicant la importància i qualitat de la xarxa d’equipaments esportius 
de Barcelona. 
 
La Sra. BARCELÓ destaca que és important que Barcelona disposi dels equipaments esportius 
necessaris, ja que l’esport genera beneficis físics, psicològics i socials. 
Dit això, retreu al Govern municipal la seva falta d’iniciativa i que només comparegui sobre 
aquest tema per les demandes dels grups municipals. Pregunta, doncs, quin és el projecte del 
Govern municipal per a l’esport. 
Pel que fa a la necessitat d’equipaments, comenta que tots els districtes de la ciutat haurien de 
tenir les mateixes instal·lacions esportives. En concret, pregunta pel poliesportiu del barri de 
Canyelles, ja que l’Ajuntament va cedir els terrenys i encara no s’ha construït. També insisteix 
en la necessitat d’un camp de rugbi en condicions i celebra que la comissionada hagi parlat de 
fer el poliesportiu al districte de Sants. Dit això, també pregunta per l’adaptació dels 
equipaments esportius per a persones amb algun tipus de diversitat. 
Insisteix que calen equipaments nous en alguns barris i potenciar-ne en d’altres i assenyala que 
per a tot això calen recursos econòmics. En aquest sentit, recorda que els esdeveniments 
esportius són una font econòmica i assegura que Barcelona no es pot permetre perdre la 
Fórmula 1 o la Ryder Cup. Per acabar, recomana que, en comptes de gastar 40.000 euros de 
subvenció extraordinària en la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, s’inverteixi en 
instal·lacions i equipaments esportius per a la ciutat. 
 
El Sr. MÒDOL, primer de tot, agraeix les explicacions de la comissionada i valora positivament 
tant la diagnosi com les mesures del Govern. 
Recorda que en la comissió anterior es va donar per fet que a la ciutat no es podien construir 
més equipaments; creu però, que en el cas de les instal·lacions esportives s’han de mantenir les 
existents però també construir-ne de noves. En aquest sentit, demana que es busquin el consens 
i la priorització. 
A continuació, concreta alguns projectes que, a parer seu, són els més urgents: a Sants-
Montjuïc, retornar el camp de futbol d’Energia a Magòria; a Horta-Guinardó, les pistes 
poliesportives del carrer Sardenya i el camp de futbol de Sant Genís; a Torre Baró, reformular 
el projecte d’ubicació de la pista esportiva tenint en compte paràmetres de mobilitat sostenible, 
construir la zona esportiva pendent al carrer Molí, millorar les instal·lacions del camp de futbol 
del Torrent del Bosc, construir el poliesportiu de Canyelles i construir la pista poliesportiva del 
Turó de la Peira; i a Sant Andreu, construir el centre educatiu i esportiu del carrer Potosí. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 12 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Clou mostrant-se disposat a cercar el consens per tirar endavant totes aquestes intervencions al 
més aviat possible. 
 
La Sra. ESTELLER agraeix la presentació de la Sra. Carranza i, tot seguit, assenyala la 
necessitat d’aclarir un mapa amb la xarxa bàsica i la complementària. Coincideix amb la Sra. 
Fandos que Barcelona té uns equipaments esportius de molta qualitat, però admet que n’hi ha 
molts i que cal fer-ne un bon manteniment perquè estiguin en condicions. En aquest sentit, 
demana que s’aclareixin les prioritats d’inversió dels 5 milions d’euros a què s’ha fet referència. 
A continuació, recorda que en el mandat anterior el Grup Municipal del PP, quan arribava a un 
acord amb el Govern per fer inversions, considerava prioritaris el manteniment i la construcció 
de pavellons als districtes que no en tenien, per tant celebra que es materialitzin els d’Energia i 
Canyelles, així com la construcció del camp de rugbi, també una prioritat per al Grup del PP. 
Pel que fa al velòdrom i la segona fase d’Horta, opina que només falten alguns tràmits i insta a 
finalitzar el projecte per poder arribar a temps per a les colònies d’estiu.  
D’altra banda, demana les prioritats i el calendari d’inversions d’altres projectes (poliesportiu 
de l’Energia, piscines Sant Jordi, camp de futbol Narcís Sala, poliesportiu del Turó de la Peira, 
CEM d’Horta). També demana com s’executaran moltes inversions ja programades i quan 
finalitzaran.  
Tanca la intervenció manifestant que són actuacions necessàries per equilibrar tot el territori 
dins la ciutat. 
 
La Sra. ROVIRA, a diferència d’altres grups municipals, denuncia el gran dèficit 
d’instal·lacions esportives a Barcelona i subratlla que molts clubs de la ciutat tenen problemes 
per trobar instal·lacions, sobretot en l’àmbit públic, per realitzar diferents pràctiques esportives. 
En opinió seva, l’esport ha de ser accessible per a tothom i cal treballar en aquesta línia. Per 
això, celebra que en alguns casos sigui així. 
A continuació, manifesta que amb els governs de CiU i del PSC i ICV-EUiA ha faltat suport a 
l’esport de base mentre es destinaven partides molt importants a grans esdeveniments com el 
Trofeu Comte de Godó, el Mundial de Bàsquet, el golf o la vela. Confiava que aquesta 
perspectiva canviaria, però segons una entrevista a la comissionada d’Esports a El País, els 
propers anys a Barcelona s’organitzaran diferents esdeveniments internacionals, com el 
campionat europeu de waterpolo (amb un pressupost d’entre 5 i 6 milions, dels quals 
l’Ajuntament n’assumirà 3,9) o els Roller Games (amb un pressupost de 3,3 milions, dels quals 
l’Ajuntament n’assumirà 1,1). Demana quantes instal·lacions o millores es podrien fer només 
amb els 7,2 milions d’euros d’aquests dos esdeveniments que no promouen l’esport de base, i 
planteja fins a quin punt l’Ajuntament ha d’aportar finançament a aquest tipus d’esdeveniments 
si es vol reforçar una altra política esportiva. 
Per acabar, demana quin pressupost hi ha per al 2016, quanta gent afectarà, si es preveu algun 
pla perquè els cubs utilitzin les instal·lacions escolars i si es preveu algun pla d’inversions per 
millorar-les. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la Sra. Carranza. 
 
La Sra. CARRANZA es mostra disposada a respondre totes les qüestions en qualsevol moment, 
ja que ara no disposa del temps suficient per fer-ho. 
Tot seguit, aclareix que la política esportiva té tres parts: les instal·lacions, la promoció 
esportiva i els grans esdeveniments. Reconeix que cal arribar a un equilibri i subratlla que 
l’esport de proximitat i l’accessibilitat a l’esport són prioritaris. Tanmateix, creu que cal trobar 
l’espai i els arguments de cada bloc de la política esportiva de Barcelona. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 13 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Dit això, agraeix a tots els grups municipals les seves aportacions i es compromet a informar els 
grups quan el pla d’actuacions estigui acabat perquè no quedi res al calaix. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix el consens de tots els grups municipals. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
c)  Proposicions 
 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
4.-  (M1519/2895) La Comissió de Drets  Socials, Cultura i Esports insta al Govern Municipal a 
que presenti un projecte d’adquisició del Taller Masriera i la seva utilització per establir un 
equipament cultural de referència a la ciutat. 
 
La Sra. VILA exposa que en el mandat anterior va sorgir l’oportunitat d’adquirir gratuïtament el 
Taller Masriera, un edifici singular de Josep Vilaseca. Amb l’entrada del Govern municipal de 
la Sra. Colau, però, aquest projecte d’adquisició es va paralitzar i es va perdre l’oportunitat 
d’adquirir un equipament que dinamitzaria i promocionaria més encara el barri de la Dreta de 
l’Eixample. Per això, presenta aquesta proposició, que compta amb el suport de la societat civil 
del barri de la Dreta de l’Eixample. En aquest punt, indica que s’ha entregat un text amb una 
esmena del PSC i es mostra disposada a acceptar l’esmena que ERC farà de viva veu. 
 
La Sra. BARCELÓ es mostra favorable a la proposició. 
Recorda el que La Vanguardia deia el 1884 sobre la inauguració del taller dels germans 
Masriera: «Ahí están representadas todas las épocas, todas las civilizaciones, todos los gustos 
artísticos. En aquel santuario de las artes siente uno elevado su espíritu a las regiones ideales de 
lo bello y estético, y se queda en la contemplación sostenida de aquellas preciosidades». 
Assenyala que aquests criteris haurien de guiar la reforma del Taller Masriera i garantir la 
representació de les múltiples sensibilitats artístiques de la ciutat, tot refermant la neutralitat 
ideològica que tota cultura necessita. 
Pel que fa a la recuperació de l’espai, suggereix que caldria replantejar-se si es volen més 
metres i mantenir les noves construccions, tot traint l’esperit de la construcció, o bé recuperar la 
monumentalitat d’aquest edifici catalogat. Per poder parlar-ne amb criteri, demana que el 
Govern municipal expliqui de què ha parlat amb la Fundació Pere Relats, propietària de 
l’edifici, ja que aquesta pensava negociar un acord de permuta amb un fons d’inversió que 
2
compraria l’edifici si podia afegir 5.000m  a l’hotel de la torre Deutsche Bank de la Diagonal. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 14 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
El Sr. PUIGCORBÉ llegeix l’esmena: «Que el Govern municipal es comprometi a adquirir 
l’edifici de l’antic Taller Masriera, ubicat al número 70-72 del carrer Bailèn, per transformar-lo 
en un equipament cultural vinculat a les arts escèniques i al teatre, amb la voluntat de generar 
sinergies a la zona 11, fent créixer l’àrea creativa de la Dreta de l’Eixample». 
Tot seguit, explica que el Taller Masriera és un edifici neoclàssic construït el 1882 per Josep 
Vilaseca que originalment va acollir el taller de pintura i escultura dels germans Masriera i que 
fou dissenyat amb la intenció d’erigir un temple de l’art al cor de Barcelona. Tot i que la seva 
funció principal era la d’obrador d’orfebreria i estudi d’art, va anar adquirint un caràcter 
multidisciplinari: acollia una col·lecció privada de pintures, escultures i joieria, i es va convertir 
en un espai de trobada i de tertúlia d’artistes i, ocasionalment, en sala de concerts i teatre. 
Aquesta vessant artística va arribar a ser tan important que Lluís Masriera va fundar una 
companyia de teatre amateur i hi va muntar la seva sala de teatre. El 1932 el local es va 
transformar en la sala de teatre Studium, on Federico García Lorca va llegir per primer cop 
Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores. Afegeix que el teatre va estar actiu fins al 
1951 i que posteriorment va acollir la residència d’una congregació religiosa fins al 2009. Dit 
això, comenta que, d’aquella sala de teatre, en queden les butaques, l’escenari, alguna decoració 
general i les parets del vestíbul. 
Tot seguit, expressa el seu suport a la proposició i insta l’Ajuntament a adquirir el Taller 
Masriera i a convertir-lo en un equipament cultural de referència a la ciutat, tal com es va 
aprovar per unanimitat en el darrer Plenari del Districte de l’Eixample i tal com reivindiquen 
des de fa molt temps diverses entitats culturals, especialment les destacades en l’àmbit de les 
arts escèniques, del barri de la Dreta de l’Eixample. 
Clou la intervenció insistint que es recuperi l’edifici i es destini a equipament cultural vinculat a 
les arts escèniques amb la voluntat de generar sinèrgies a la zona i impulsar l’àrea creativa de la 
Dreta de l’Eixample. 
 
El Sr. MÒDOL comenta que han transaccionat la proposta per tal que s’analitzi bé la viabilitat 
tècnica i econòmica d’aquesta adquisició. Lamenta que l’operació del Deutsche Bank quedés en 
no-res perquè, a parer seu, tenia un component positiu per a la ciutat: l’adquisició de 
l’equipament i l’ajuda als Lluïsos de Gràcia perquè acabessin de construir el seu equipament. 
Tanmateix, expressa les seves reserves pel que fa, sobretot, a l’estat de manteniment de 
l’edifici, no tant pel que fa al preu, que és d’aproximadament 10 o 11 milions d’euros. Assegura 
que una primera valoració sobre la rehabilitació de l’espai es tradueix en uns pressupostos 
desorbitats. Per això demana que s’estudiïn a fons tant la possibilitat de l’adquisició com la 
viabilitat econòmica. En aquest sentit, recorda el Teatre Arnau, que es va comprar fa anys per 2 
milions d’euros però encara no té destí decidit per la dificultat de la inversió. 
Insisteix que l’edifici està en molt mal estat de manteniment, excepte algunes parts que caldria 
enderrocar si es fes algun tipus d’intervenció, i que, per tant, es tracta d’un projecte complex. 
Per això, dóna suport a la realització de l’estudi, però demana que es valori l’estat en què es 
troba. 
 
La Sra. ESTELLER es mostra d’acord que el Taller Masriera sigui un equipament per a la ciutat 
i recorda que precisament per això va donar suport a la transferència de sostre del Deutsche 
Bank el mandat anterior. Assegura que la ciutat hi guanyava, gràcies a la transmissió gratuïta 
del Taller Masriera a l’Ajuntament i els Lluïsos de Gràcia. 
Dit això, es mostra favorable a fer un estudi de viabilitat per veure quin ús es pot donar a 
l’equipament. A més, ateses la trajectòria del taller i la mancança d’equipaments per a arts 
escèniques a Barcelona, creu encertat que es pugui fer un equipament d’aquest tipus en aquest 
indret emblemàtic, tal com proposa el Grup Municipal d’ERC. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 15 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Per acabar, retreu al Govern municipal actual que prengui decisions unilateralment sense tenir 
en compte les conseqüències per a la ciutat. Argumenta que gràcies a l’acord del mandat 
anterior, la fundació hauria cobrat 8,8 milions d’euros i la ciutat hauria obtingut l’equipament 
de franc, mentre que ara l’ha d’adquirir, despesa que s’afegeix al cost de rehabilitació i 
condicionament. 
 
La Sra. ROVIRA assenyala que l’acord del Govern anterior per fer un hotel en una part de 
l’edifici es va paralitzar en la comissió del 18 de novembre. 
Manifesta que aquests espais han de ser públics, de creació d’equipaments municipals, amb 
llibertat total d’acció cultural. Per això valora positivament que aquest espai es dediqui al 
desenvolupament cultural de la ciutat. 
Tanmateix, com que el seu grup no entén per què es vol tornar a tirar aquest tema endavant 
tenint en compte el primer posicionament del Grup Municipal de CiU, adverteix que 
s’abstindran fins a saber la posició del Govern i l’informe de l’Ajuntament. 
 
La Sra. PÉREZ cedeix la paraula a la Sra. Sureda. 
 
La Sra. SUREDA recorda que en el Consell Plenari del Districte de l’Eixample del 3 de març el 
Govern municipal va votar a favor d’una proposició presentada pel Grup Municipal de CiU que 
deia: «Que el Govern del Districte treballi per arribar a un acord amb l’actual propietari de 
l’antic Taller Masriera». A més, assenyala que en la proposta del PAD del districte de 
l’Eixample ja figura l’adquisició del Taller Masriera i el seu ús com a equipament cultural. 
Per això expressa la voluntat de Cultura de coordinar-se amb el Districte de l’Eixample per 
adquirir l’edifici després que s’hagi desvinculat d’una operació urbanística estranya. Tot seguit, 
es compromet a explicar l’estat de la qüestió el més aviat possible. 
Quant als usos, avisa que es treballarà amb els veïns i veïnes i també amb els grups municipals 
per decidir-ne els continguts, tal com es fa amb altres equipaments. 
 
La Sra. VILA dóna les gràcies als grups que han donat suport a la proposició i apunta que la 
majoria de grups es mostra crític amb el fet que alguns grans projectes de mandats anteriors 
quedin aturats perquè cal revisar-los. Tot seguit, lamenta l’abstenció del Grup Municipal de la 
CUP i es mostra sorpresa perquè es tracta d’una abstenció a la cultura de proximitat i a la 
promoció de la creativitat lliure i independent. 
Compadeix la comissionada de Cultura perquè la política de paràlisi afecta tant les polítiques 
culturals de la ciutat com la disponibilitat de les infraestructures necessàries perquè hi hagi 
creativitat i es promocionin la cultura i les iniciatives ciutadanes. 
Tot seguit, lamenta que per enèsima vegada no hi hagi el regidor de Cultura per respondre o 
escoltar una proposició que compta amb el suport de gairebé tots els grups municipals, ni 
tampoc el regidor de l’Eixample, a qui interessa especialment guanyar un nou equipament en el 
seu territori. 
Dit això, es mostra favorable a iniciar un procés de participació, ja que, més enllà d’un espai 
escènic, poden sorgir altres projectes. També demana que s’iniciïn les converses amb la 
propietat i es comencin a fer els estudis de viabilitat tècnica i econòmica. A més, assegura que 
no hi ha risc que acabi sent un edifici tancat com el Teatre Arnau, perquè al darrere hi ha un 
projecte de dinamització cultural de la societat civil i, per tant, molt interès perquè tiri endavant. 
 
La Sra. BARCELÓ hi vota a favor. 
Creu que és molt important valorar el projecte i decidir si se’n recupera la monumentalitat o es 
fa un altre tipus d’intervenció arquitectònica. A més, demana a la Sra. Sureda que informi la 
Comissió sobre el cost de la rehabilitació. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 16 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
El Sr. PUIGCORBÉ es mostra a favor que sigui un equipament cultural, però demana que es 
tingui en compte que també sigui un local d’arts escèniques, com ja ho fa una plataforma de 
veïns i diferents entitats, com Òmnium Cultural. 
Expressa sorpresa perquè el Sr. Mòdol demana un estudi però alhora ja afirma que l’adquisició i 
les obres de rehabilitació tenen un preu desorbitat. Li demana, doncs, que retiri aquestes 
paraules, tenint en compte que l’estudi encara s’ha de fer. 
 
El Sr. MÒDOL respon que quan va a veure un edifici sap quant costa rehabilitar-lo, perquè és la 
seva professió. Afegeix que l’adquisició de l’edifici costa aproximadament 10 milions d’euros i 
que la reforma rondaria els 25 o 30 milions d’euros. Per això demana al Govern que faci un 
estudi de viabilitat en profunditat. 
Pel que fa a l’esmena in voce, comenta que, si s’ha de prefigurar l’ús de l’edifici sense el 
consens del districte, s’abstindrà. 
 
La Sra. ESTELLER demana que, ja que es fa l’estudi de viabilitat, s’informi del cost que ha de 
suposar la rehabilitació de l’edifici, uns diners que en opinió seva l’Ajuntament es podria haver 
estalviat si s’hagués fet l’operació planificada. En aquest sentit, insisteix que el Govern 
municipal pren decisions que perjudiquen tothom. 
D’altra banda, pregunta si l’esmena del Grup Municipal d’ERC queda incorporada al text. 
Aclareix que votaran a favor de la proposició en ambdós casos, però creu que les arts 
escèniques no han d’ocupar tot l’edifici i que l’estudi ha de preveure les diferents possibilitats 
d’ús. 
 
La Sra. PÉREZ cedeix la paraula a la Sra. Sureda. 
 
La Sra. SUREDA demana què s’està votant exactament. Si es vota per començar a treballar per 
adquirir l’edifici i iniciar un procés participatiu, hi votarà a favor, però que si es vota adquirir 
l’edifici i dedicar-lo a les arts escèniques, s’abstindrà. 
 
La Sra. VILA llegeix el text afegint-hi l’esmena del Grup Municipal d’ERC perquè quedi més 
clar: «La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal que presenti 
un projecte de adquisició del Taller Masriera on es prevegi la seva viabilitat tècnica i econòmica 
per a la seva utilització per establir un equipament cultural a la ciutat vinculat a les arts 
escèniques i al teatre amb la voluntat de generar sinergies amb la zona 11, fent créixer l’àrea 
creativa de la Dreta de l’Eixample». 
 
La Sra. PÉREZ hi vota a favor. 
 
El Sr. MÒDOL adverteix que en la propera comissió presentarà una esmena a la proposició. Tot 
seguit, la Sra. Andrés hi vota a favor. 
 
La Sra. FANDOS també vota a favor d’aquesta proposició i adverteix que en faran un 
seguiment. 
 
La Sra. Perez expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Fandos expressa el vot 
favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Puigcorbé 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa l’abstenció de la CUP. 
S’APROVA amb el redactat següent: 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 17 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal que presenti un 
projecte de adquisició del Taller Masriera on es prevegi la seva viabilitat tècnica i econòmica 
per a la seva utilització per establir un equipament cultural a la ciutat vinculat a les arts 
escèniques i al teatre amb la voluntat de generar sinergies amb la zona 11, fent créixer l’àrea 
creativa de la Dreta de l’Eixample. 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
5.-  (M1519/2839) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda la creació d’una Taula de 
Treball sobre l’addicció a les noves tecnologies i xarxes socials, amb l’objectiu de determinar 
un pla d’acció de prevenció i intervenció en nens i adolescents davant d’aquestes conductes. En 
aquesta Taula, creiem necessari que participin els tècnics, experts, entitats i els diferents Grups 
Municipals. 
 
La Sra. BARCELÓ indica que el Govern va fer una esmena al text i que el Grup Municipal de 
Ciutadans l’ha acceptat. 
Tot seguit, exposa que les noves tecnologies i les xarxes socials són eines per a la comunicació 
interpersonal i que l’ús d’Internet està cada cop més difós. Tot i reconèixer que són eines que 
milloren el dia a dia, adverteix que el seu ús amb finalitats recreatives excessives i persistents 
pot conduir a l’addicció. 
A continuació, assenyala que el 2014 el 93,8% dels nens i nenes del país utilitzava l’ordinador, 
el 92% feia ús d’Internet i el 63,5% disposava de telèfon mòbil. En aquest punt, destaca la 
importància de diferenciar entre ús i abús. En aquest sentit, constata que l’element essencial 
dels trastorns addictius és la falta de control de la persona afectada, i que les persones que 
pateixen addiccions a Internet o a les xarxes socials passen temps de connexió molt prolongats 
que els poden fer descuidar altres àrees importants. 
Explica, també, que hi ha antecedents que poden ser factors de risc d’aquest tipus d’addiccions i 
destaca que el manual del DSM-5 inclou per primera vegada trastorns no relacionats amb 
substàncies i preveu la possibilitat d’incloure altres addiccions sense abús de substàncies. Dit 
això, assenyala que els adolescents són un grup de risc d’aquest tipus d’addicció, ja que tenen 
tendència a buscar sensacions noves, solen ser els que més es connecten a Internet i són els que 
estan més familiaritzats amb les noves tecnologies. 
També fa referència a un estudi sobre conductes patològiques a Internet realitzat per l’ONG 
Protégeles, segons el qual el 21,3% dels joves està en risc de desenvolupar una addicció a les 
noves tecnologies i el 15% ja té aquest problema. Afegeix que a Catalunya les consultes 
d’adolescents amb problemes d’addicció als videojocs en línia s’han triplicat en cinc anys. 
Segons els especialistes, els afectats són joves d’entre 14 i 18 anys amb problemes associats, 
com ara trastorns de conducta de personalitat o depressió. Aclareix que els joves amb aquesta 
tendència estan pendents no només dels jocs, sinó també dels xats, els grups socials o el que fan 
els seus coneguts, i tenen la necessitat d’estar contínuament atents per sentir-se part del grup. 
Dit això, assenyala que el Ministeri de Sanitat encara no inclou en els seus estudis les 
tecnoaddiccions, tot i que aproximadament un 10% dels joves fan un ús abusiu d’Internet, el 
mòbil i les xarxes socials. D’altra banda, comenta que l’Organització Mundial de la Salut 
reconeix que una de cada quatre persones pateix un trastorn de conducta relacionat amb 
addiccions sense substàncies i que la Unió Europea fa recomanacions per a un ús segur 
d’Internet. 
Tot seguit, destaca la importància no només de prevenir l’addicció a les tecnologies, sinó també 
garantir-ne un ús adequat, especialment per part dels menors. Assenyala que tenir habilitats 
socials, capacitat crítica, autonomia, autoestima i tolerància a la frustració pot ajudar a fer un 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 18 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
bon ús d’Internet i de les xarxes socials i comenta que tot això es pot treballar als centres 
educatius a través de tallers preventius. 
Un cop exposat tot això, formula la proposició amb l’esmena: «incorporar l’abordatge sobre 
l’addicció a les noves tecnologies i xarxes socials en nens i adolescents tant a la Taula de Salut 
Mental, que té l’objectiu d’establir el Pla de salut mental de la ciutat de Barcelona, com en el 
procés d’avaluació del Pla d’acció de drogues 2016 i en la definició del nou pla 2007-2020 en el 
marc del grup de drogues de l’Ajuntament. Igual que en altres tipus d’addiccions, creiem 
necessari que hi participin els tècnics, experts, entitats i els diferents grups municipals». 
 
La Sra. HOMS hi vota a favor. 
Al seu parer, es podria aprofitar la Taula de Drogues, un espai on es tracten diferents 
addiccions, i demana que es faci un treball interinstitucional, ja que la Diputació també està 
treballant en aquest fenomen. 
Quant a contingut, comenta que la proposició es refereix bàsicament de nens i adolescents, però 
que també es pot traslladar als adults. Afegeix que és un problema present del qual es 
desconeixen les conseqüències i per això considera que cal parlar de prevenció i incorporar-ho a 
totes les situacions i tots els debats possibles. 
Finalment, mostra satisfacció pel fet que s’hagi presentat aquesta iniciativa. 
 
La Sra. BENEDÍ coincideix que les noves tecnologies s’han convertit en una eina útil i 
imprescindible, i que han representat un gran progrés en la manera de comunicar-nos i 
informar-nos, però reconeix que l’ús inadequat pot tenir repercussions negatives. Per això, creu 
que cal trobar un punt d’equilibri i seny entre la manca d’estímuls i la saturació. 
Recorda que el Grup Municipal d’ERC sempre ha prioritzat l’atenció i la protecció de la 
infància i la joventut, col·lectius especialment fràgils. Assenyala que en l’adolescència, els 
mòbils i les xarxes socials en alguns casos poden derivar en un aïllament del món real i que els 
experts en addiccions alerten que en els últims temps el nombre de joves d’entre 12 i 17 anys 
que hi estan enganxats s’ha multiplicat. A més, descriu els addictes com a joves introvertits i 
adverteix que el fracàs escolar és un dels principals senyals d’alarma. També alerta que molts 
joves ho consideren un problema, però no ho poden deixar perquè s’hi senten a gust. 
A continuació, explica que els experts reconeixen que detectar aquesta addicció social és difícil 
i exigeix molta implicació de l’entorn, i comenta que el servei de psiquiatria infantojuvenil de 
l’Hospital Clínic assenyala alguns indicadors de l’addicció: l’addicte augmenta el temps 
d’exposició a les xarxes socials, Internet o els videojocs, i quan no està immers en aquesta 
activitat té abstinència i apareixen la insatisfacció i la disconformitat. 
Opina, doncs, que cal actuar sobre les patologies addictives a través de la planificació de serveis 
adreçats als joves i de la sensibilització de la ciutadania. A més, considera que cal potenciar la 
integració dels serveis d’atenció a les addiccions amb els hospitals, l’atenció primària i els 
serveis de salut mental, a més de millorar la coordinació dels serveis d’atenció a les addiccions 
amb els serveis socials, millorar-ne els circuits, establir criteris i articular taules de gestió. 
 
La Sra. ANDRÉS coincideix que les xarxes socials i les noves tecnologies es poden convertir 
en un problema personal, però creu que el tema s’ha de situar en un lloc raonable. 
Tot seguit, exposa que és important abordar aquesta addicció a la Taula de Salut Mental, però 
opina que, més que el tractament reactiu, el més interessant és la prevenció. Al seu parer, 
l’Ajuntament pot fer una gran feina amb l’establiment d’espais relacionals per a infants i joves. 
Per això considera que és important posar en marxa aquesta mesura en una taula de treball o un 
espai ja existent, com el Consell de Salut, i treballar per oferir alternatives d’oci, esbarjo i 
relació als joves 
Per tancar, expressa el vot favorable del seu grup. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 19 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
La Sra. ESTELLER expressa preocupació per l’addicció a les noves tecnologies. Recorda que 
fa anys el Grup Municipal del PP ja va presentar una proposta en aquesta línia. Reconeix, però, 
que aquesta addicció s’ha anat intensificant. 
Tot seguit, assenyala que en la legislatura anterior, el Congrés dels Diputats va elaborar una 
ponència per veure com es pot incidir amb diferents plans socials i sanitaris per tal que l’ús de 
les noves tecnologies sigui un complement positiu. 
Creu que és bo que es pugui incidir en aquests comportaments a través dels canals disponibles a 
la ciutat pel que fa a les addiccions, com el Pla de drogues i el de salut mental. També considera 
convenient que els pares tinguin unes pautes per identificar l’addicció. 
Per acabar, assenyala que entre un 15% i un 20% dels joves de Catalunya pot patir aquesta 
addicció i destaca la importància d’actuar a temps. Per tot això, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA opina que el treball sobre les addiccions en les noves tecnologies ha de partir 
d’una reflexió més enllà d’aquesta proposició. En aquest sentit, assenyala que la CUP Capgirem 
Barcelona va intentar articular aquesta reflexió a través del Congrés de Sobirania Tecnològica i 
es mostra convençuda que l’Ajuntament hauria de potenciar aquesta mena d’espais de reflexió i 
decisió, ja que s’està fent un ús abusiu de la participació a través de les xarxes socials. 
A parer seu, les noves tecnologies han de servir per apoderar i connectar la gent, però subratlla 
que actualment hi ha una divisió de classe pel que fa a l’accés a les noves tecnologies, un tema 
sobre el qual caldria reflexionar. 
Opina que aquest tipus d’addiccions són producte d’una societat capitalista que va a la 
immediatesa de les coses i també d’una societat patriarcal, ja que sovint les noves tecnologies 
serveixen per desenvolupar actituds i referents masclistes que s’utilitzen a les xarxes. En aquest 
punt, aprofita per saludar les feministes que el dia anterior van fer un escrache a una persona 
que a través de les xarxes socials difonia misogínia. 
Dit això, tot i que entén que l’addicció es treballi a través de la Taula de Salut Mental perquè es 
tracta d’un trastorn de salut mental, demana que també es treballi conjuntament amb els 
col·lectius més propers a aquestes addiccions (joves, feministes, infants i professorat) per 
abordar el tema d’una manera integral. 
Clou la intervenció votant a favor de la proposició. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la Sra. Tarafa, comissionada de Salut. 
 
La Sra. TARAFA indica que és un tema que cal diagnosticar bé per fer-ne un bon abordatge. 
Explica que des de l’Àgència, l’any 2008 ja es van afegir preguntes a l’enquesta FRESC (que 
mesura factors de risc en escolars i alumnes de secundària) per mesurar la diferència entre l’ús i 
l’abús de les noves tecnologies. Afegeix que la darrera enquesta és del 2012 i que ara ja es 
prepara la del 2016. Per tant, aviat disposaran de noves dades. 
En opinió seva, una taula específica per al tema de les noves tecnologies no té gaire sentit, 
perquè ja es disposa d’altres espais, com la Taula de Salut Mental, amb especial èmfasi en joves 
i adolescents, l’avaluació del Pla de drogues i addiccions, i la generació del nou Pla de drogues 
2017-2020. A més, hi ha altres espais, des de «Salut als barris» fins als programes de prevenció 
en escoles, en què es pot treballar aquesta qüestió juntament amb els CAP, els agents de salut 
comunitària i les entitats que treballen en aquests temes. 
Així doncs, expressa el vot favorable de la seva formació. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix les aportacions i la sensibilitat de tots els grups municipals. 
 
 
 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 20 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Homs expressa el vot 
favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda incorporar l’abordatge sobre 
l’addicció a noves tecnologies i xarxes socials en nens i adolescents tant a Taula de Salut 
Mental, que el seu objectiu és establir el Pla de Salut Mental de la ciutat de Barcelona, com en 
el procés d’avaluació del Pla d’acció de Drogues 2016 i definició del nou Pla 2017-2020 en el 
marc del Grup de Drogues de l’Ajuntament. Igual que en un altre tipus d’addiccions creiem 
necessari que participin els tècnics, experts, entitats i els diferents Grups Municipals. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
6.-  (M1519/2871) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Declarar Barcelona 
Ciutat amiga de les persones amb TEA i impulsar un programa de suport que contempli: 1.- 
Que totes les persones amb TEA disposin de la "Targeta Cuida’m" com a mereixedora d’una 
atenció especial. Unificar el tipus de teràpia  ofertada pels CSMIJ. 2.- Engegar campanyes amb 
alta repercussió mediàtica als mitjans audiovisuals i d’altres alhora que es potencia la formació 
en aquest sentit a tot el personal que depengui de l’Ajuntament de Barcelona. 3.- Dissenyar un 
programa amb suport específic per a la inserció laboral per a persones amb TEA. 4.- Fomentar 
l’oci dirigit específicament a les persones amb TEA i les seves famílies, com per exemple: 
oferir espais municipals a les associacions per tal que puguin fer teràpies i oci sense incrementar 
la càrrega econòmica a les famílies amb algun membre amb TEA; impulsar sessions a cinemes i 
teatres que siguin amigables  amb l’autisme; promoure casals d’estiu i colònies  amb suport   
específic per atendre les necessitats dels nois i noies amb TEA; habilitar zones de descans 
aïllades als museus, exposicions o fires, etc. 5. Que l’Ajuntament de Barcelona conjuntament 
amb TMB, estudiï promoure la Targeta  Rosa unificada per a tota l’àrea metropolitana a les 
persones amb TEA de manera universal i gratuïta. 
 
La Sra. BENEDÍ, primer de tot, agraeix les esmenes del Govern per millorar la proposició. 
Tot seguit, explica que el trastorn de l’espectre autista (TEA) inclou l’autisme de Kanner, la 
síndrome d’Asperger, els trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD), l’autisme lleu i 
l’autisme del funcionament. Afegeix que el TEA és permanent i que les persones amb TEA són 
ciutadans i ciutadanes de ple dret especialment vulnerables. Per això, cal garantir els suports 
necessaris en tots els àmbits per a la seva inclusió educativa, laboral i social, a fi que 
esdevinguin persones autònomes i productives. 
Comenta que altres ciutats, com Nova York, Los Angeles, Chicago, Cleveland, Filadèlfia, 
Boston, Seattle o Bristol, ja són considerades «amigues» de les persones amb TEA. 
Afegeix que les persones amb TEA no tenen cap senyal extern que permeti identificar-les, per 
això subratlla la importància que les campanyes de conscienciació siguin entenedores, clares i 
sostingudes en el temps. També assenyala que les persones amb TEA necessiten un suport 
específic per garantir-los la màxima autonomia possible en la vida adulta, com també espais de 
descans aïllat, ja que se sobresaturen per la quantitat i la intensitat d’estímuls. 
Al seu parer, Barcelona, que ja és una capital referent en molts aspectes, també pot ser una 
ciutat amigable amb les persones afectades, les seves famílies i el seu entorn, que accepti la 
diversitat i dugui a terme accions i projectes que afavoreixin la integració de les persones amb 
TEA. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 21 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
 
Per això, demana que Barcelona es declari ciutat amiga de les persones amb TEA mitjançant un 
programa de suport que prevegi que aquestes persones disposin de la targeta «Cuida’m» com a 
mereixedores d’una atenció especial en l’àmbit sanitari. També demana que s’unifiqui el tipus 
de teràpia oferta als CSMIJ. 
Pel que fa a la sensibilització, proposa engegar campanyes amb una alta repercussió mediàtica i 
formació a tot el personal que depengui de l’Ajuntament perquè sàpiga reconduir les persones 
amb TEA que es puguin trobar en una situació de bloqueig a la via pública o en dependències 
municipals. 
Quant a la inserció laboral, suggereix que es reforcin els programes de suport específic per a 
persones amb TEA. 
En l’àmbit de l’oci, proposa oferir espais municipals a les associacions perquè puguin fer 
teràpies i oci sense incrementar la càrrega econòmica a les famílies amb algun membre amb 
TEA; sessions amigables amb l’autisme a cinemes i teatres; habilitar espais en equipaments 
municipals per permetre el seu aïllament, i casals d’estiu i colònies amb suport específic per 
atendre les necessitats de les persones amb TEA. 
Per acabar, també suggereix que l’Ajuntament i TMB estudiïn promoure la targeta rosa 
unificada per al transport a tota l’àrea metropolitana de manera universal o amb tarifació social i 
compatible amb la targeta de transport de Ferrocarrils de la Generalitat. 
 
La Sra. HOMS accepta la transacció del Govern, perquè reconeix la feina feta fins ara amb el 
CSMIJ i altres accions dutes a terme. Dit això, assenyala la manca de recursos per a la salut 
mental en general, i no només en el cas de les persones amb TEA. En aquest sentit, demana que 
es faci una reflexió més generalitzada pel que fa a la salut mental. 
Reconeix que l’Ajuntament ha posat recursos i voluntat per debatre i valora positivament que hi 
hagi la Taula de Salut Mental, que inclou algunes entitats interessants. 
Pel que fa al punt 4 de la proposició, valora positivament la part inclusiva en el tractament 
d’aquests trastorns. 
Dit això, expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. BARCELÓ lloa la proposta perquè intenta donar visibilitat a un col·lectiu encara 
invisible i en conseqüència li donaran suport. Tot seguit, assenyala que el 2014 un de cada 62 
infants patia TEA a Catalunya i que els descobriments científics han permès comprendre millor 
l’autisme, ara inclòs en una categoria més àmplia dels trastorns del neurodesenvolupament i 
anomenat «trastorn de l’espectre autista». 
Explica que les persones amb TEA tenen dificultats persistents en la comunicació i la interacció 
socials, i que presenten patrons repetitius i restringits de conductes, activitats i interessos, i a 
vegades fins i tot autolesions i agressions als altres. Assenyala que les famílies han d’aprendre a 
comunicar-se d’una manera específica amb els seus fills i les seves filles. En aquest sentit, 
recomana el documental El laberinto autista, en què es mostra com és la vida de les famílies 
amb un infant autista. 
Creu que les administracions públiques s’han d’aproximar a les necessitats d’aquestes persones 
i de totes les que pateixen alguna diversitat funcional o trastorn mental. Opina que la ignorància 
i la falta de recursos per ajudar a cobrir les necessitats d’aquestes persones són una tragèdia i, 
en aquesta línia, recorda que fa anys es va parlar de la possibilitat que Barcelona tingués un 
centre de referència de TEA als terrenys de la Model. Així, reclama equipaments públics a la 
ciutat perquè aquestes persones, sota supervisió sanitària, puguin fer activitats que contribueixin 
al seu benestar. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 22 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
També es mostra totalment favorable a la campanya de sensibilització, que a parer seu és 
imprescindible perquè la diferència no sigui motiu d’exclusió, i insta a avançar cap al respecte i 
la comprensió de les persones que perceben, senten i comuniquen les seves emocions d’una 
manera singular. 
 
La Sra. ANDRÉS també dóna suport a la proposició i subratlla que el TEA és un trastorn 
permanent i que les persones que el pateixen són ciutadans de ple dret, un dret que cal abordar 
de manera integral, atès que cada etapa de la vida requereix un tractament adequat. En opinió 
seva, la Taula de Salut Mental i l’abordatge integral afavoriran la realitat de les persones amb 
TEA com a barcelonins i barcelonines. També valora positivament que aquestes persones 
puguin disposar de la targeta sanitària individual. 
Assenyala, però, que algunes institucions han deixat aquests persones sense cobertura per poder 
fer una vida independent. En aquest sentit, subratlla la necessitat que les persones amb TEA 
tinguin recursos en els casos en què no puguin accedir al mercat laboral i critica que l’Estat hagi 
suprimit els ajuts per a aquestes persones. 
Per tot això, creu que cal visualitzar aquestes persones a través d’una campanya, però també 
acompanyar-les al llarg de la vida i ser exigents amb la resta d’institucions. 
 
La Sra. ESTELLER expressa el vot favorable del seu grup i recorda que un de cada 150 nens té 
TEA.  
Al seu parer, les persones amb TEA requereixen un tractament integral (detecció, diagnòstic, 
inserció laboral, vida quotidiana) i subratlla la importància que tant ells com les seves famílies 
disposin de l’acompanyament, la identificació i el tractament més idonis. Reclama una gran 
inclusió en tots els àmbits (social, educatiu, laboral, de la independència) i recorda que això 
requereix un tractament integral amb tots els factors que fan que una persona pugui ser 
autònoma. 
Finalment, valora positivament les mesures relatives a la targeta sanitària i la targeta rosa, i que 
s’elabori un model que respongui a les necessitats d’aquestes persones i les seves famílies. 
 
La Sra. ROVIRA vota a favor de la proposició i assenyala que la situació de discriminació que 
pateixen les famílies de les persones amb autisme exigeix mesures àmplies, integrals i 
inclusives que permetin el desenvolupament integral d’aquestes persones. Tot i que considera 
que les mesures proposades són insuficients, es mostra confiada que a la Taula de Salut Mental 
es continuarà treballant en mesures més concretes i àmplies que avancin cap a la inclusió real 
d’aquestes persones. 
També considera que el projecte «Amigues de les persones amb TEA» hauria d’estar assessorat 
per diferents perfils professionals (terapeutes i professionals dels centres de salut mental infantil 
i juvenil, dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, de l’equip d’assessorament i 
orientació psicopedagògica i de la unitat especialitzada de Sant Joan de Déu), a més de les 
associacions per la inclusió de persones amb autisme. 
D’altra banda, assenyala la necessitat d’unificar la línia d’atenció del CSMIJ i tots els serveis 
públics perquè hi hagi coordinació i la resposta sigui integral. També creu que, a més del 
Consorci de Salut, caldria implicar-hi el Consorci d’Educació perquè ofereixi formacions a les 
mestres de les unitats de suport d’educació especial a fi que puguin donar una resposta inclusiva 
i assessorar amb encert. Lamenta que, malgrat els esforços del professorat i de les persones 
especialitzades, encara no es compleixin els objectius per assegurar la inclusió real. 
A més, opina que cal dissenyar programes concrets adaptats a les necessitats especials 
d’aquestes persones perquè puguin desenvolupar alguna línia acadèmica. 
Pel que fa a l’oci, subratlla que cal distingir entre oci i teràpia. Quant a la teràpia, opina que cal 
ampliar el nombre de locals amb lloguers baixos per a les associacions que acompanyen les 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 23 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
persones amb autisme i que aquests locals haurien d’estar adaptats a les necessitats de les 
teràpies. Per això, demana que hi hagi un diàleg constant amb l’Ajuntament. 
 
La Sra. ORTIZ comparteix la necessitat d’ampliar les mesures i millorar l’atenció. Tanmateix, 
assenyala la necessitat de fer un abordatge de la salut mental des de la perspectiva d’una taula 
d’experts que derivi en mesures tant pel que fa a l’atenció des dels serveis municipals com a 
l’atenció sanitària. Indica que han presentat les esmenes en aquest sentit. Afegeix, també, que 
valoren positivament la mesura relativa a la targeta sanitària, ja que s’han fet proves pilot en el 
cas d’altres diagnòstics i han funcionat. Dit això, també comenta que l’Ajuntament no ha 
d’entrar a dir quina és la millor teràpia, però es mostra convençuda que les famílies han de 
poder millorar la seva capacitat de decisió. 
Pel que fa a la visibilitat, creu que ha de ser compatible amb la millora de la inclusió per a una 
bona atenció a la diversitat. Quant a l’oci, comenta que ja hi ha programes amb més mediació i 
es mostra favorable a incorporar l’atenció singular a aquest col·lectiu tenint en compte la 
demanda i treballant amb les entitats implicades. A més, comenta que es pot ajudar tant amb 
línies de subvencions com amb treball conjunt per facilitar l’accés a locals, i també donant 
suport a les activitats d’oci i lleure que ofereix Barcelona. 
Es mostra disposada a millorar l’atenció, a enfortir els programes existents i a revisar tot allò 
que no funciona tenint en compte la pluralitat de les entitats i celebra que s’hagi arribat a aquest 
consens. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix el suport de tots els grups municipals i subratlla que un dels objectius 
de la proposició era donar visibilitat les persones amb TEA. Creu que ser una ciutat inclusiva es 
demostra, entre altres coses, amb actuacions com aquesta. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Homs expressa el vot 
favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA amb el redactat següent: 
 
La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Treballar d’acord amb la Taula de 
Salut Mental de Barcelona i en el marc del Consorci de Salut de Barcelona per què totes les 
persones amb TEA disposin de la "Targeta Cuida’m" com a mereixedores d’una atenció 
especial així com també millorar la seva atenció terapèutica i la capacitat de decidir de les 
seves famílies sobre l’atenció rebuda als CSMIJ. 2. Declarar Barcelona ciutat amiga de les 
persones amb TEA i promoure la visibilitat i reconeixement d’aquest col·lectiu, a l’hora que es 
potencia la formació i la sensibilització sobre aquest col·lectiu a tot el personal que depengui 
de l’Ajuntament de Barcelona. 3. Reforçar els programes d’inserció laboral de les persones 
amb TEA. 4. Reforçar l’oci i la cultura dirigida a específicament a les persones amb TEA i les 
seves famílies, com per exemple: continuar oferint espais municipals a les associacions per tal 
que puguin fer teràpies i oci sense incrementar la càrrega econòmica a les famílies amb algun 
membre amb TEA; impulsar sessions de cinema i teatres que siguin amigables amb l’autisme; 
promoure casal d’estiu i colònies amb suport específic per atendre les necessitats dels nois i 
noies amb TEA; estudiar habilitar zones de descans aïllades als museus, exposicions i fires, etc. 
5. Que l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb TMB estudiï promoure la Targeta Rosa 
unificada per a tota l’àrea metropolitana a les persones amb TEA de manera universal i 
gratuïta. 
 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 24 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
7.-  (M1519/2883) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el govern 
municipal presenti a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, en el termini de dos mesos, 
un informe sobre l’estat de manteniment dels centres d’educació públics de la ciutat així com 
les previsions per l’actual mandat d’actuacions de reforma, ampliació i millora (RAM) dels 
mateixos. 
 
La Sra. ANDRÉS exposa que l’estatus de ciutat educadora implica dignificar els espais on creix 
i es projecta l’educació, ja que les condicions de les escoles parlen clarament de l’educació i del 
lloc que ocupa en les prioritats polítiques. 
Recorda que el 2008 l’Ajuntament va situar l’educació al centre de la política social. Afegeix 
que, a través del Consorci d’Educació de Barcelona, Generalitat i Ajuntament van elaborar 
conjuntament el Pla d’equipaments educatius públics de Barcelona per a la seva millora, 
reforma i ampliació, pel qual el Consorci es comprometia a aportar un 60% i l’Ajuntament, un 
40% del cost d’inversió. Assenyala que els 400 milions d’euros del pla, que no es van poder 
executar totalment, van donar fruit, per part de l’Ajuntament exclusivament, a les 32 escoles 
addicionals que han fet créixer el parc d’escoles bressol els últims anys. 
Tot seguit, aclareix que la voluntat de la proposició és recuperar aquest esperit i situar 
l’educació al centre de la política social per garantir el progrés i la cohesió social a la ciutat. 
Reconeix que això exigeix un esforç inversor important i que per tant cal una diagnosi acurada 
de les necessitats dels centres educatius i de com s’han de prioritzar les intervencions. A més, 
demana que aquesta diagnosi vagi acompanyada del mapa escolar i de les necessitats de 
creixement de línies, aules i etapes educatives a la ciutat, per evitar situacions que s’estan 
produint en alguns districtes, en què l’ampliació de línies té lloc amb bolets fruit d’una mala 
previsió. Precisament per això el seu grup demana una previsió de creixement d’espais, 
manteniment i reforma lligada al mapa escolar futur. 
Per acabar, demana que es tingui en compte l’opinió de la comunitat educativa quant a 
l’ocupació d’espais que actualment es dediquen a altres usos. 
 
El Sr. ARDANUY vota a favor de la proposició. Tot seguit, recorda que el 2014 el Govern 
municipal va encarregar al Consorci d’Educació de Barcelona una anàlisi detallada de la 
situació del parc escolar de la ciutat i del que era competència de l’Ajuntament pel que feia al 
manteniment i la sostenibilitat de les instal·lacions d’educació pública. Assenyala que d’aquesta 
anàlisi va néixer un pla director que pretenia ordenar les necessitats dels centres educatius de la 
ciutat i projectar i millorar les instal·lacions educatives públiques de Barcelona en allò que era 
competència de l’Ajuntament. 
Explica que aquest pla director tenia diverses fases, amb un pla d’aplicabilitat de cinc anys i una 
quantificació econòmica anual. Malgrat tot, amb l’entrada del nou Govern municipal, el pla no 
es va posar en marxa. En opinió seva, la prioritat d’invertir en les escoles públiques de la ciutat 
ha de ser màxima i lamenta que, després de 10 o 11 mesos des del canvi de govern, aquest pla 
d’inversió no s’hagi produït. Tot i valorar molt positivament la proposició, doncs, es mostra 
perplex pel fet que un document tècnic, prioritzat i curós amb les necessitats reals i de 
projecció, fruit d’una anàlisi tècnica, no s’hagi portat a terme. 
Per això demana al Govern municipal que en un termini de dos mesos, a més de fer un informe, 
posi en marxa la primera tanda d’inversions. Recorda que es tracta de reservar partides 
pressupostàries per transferir-les al Consorci, incrementar les partides pressupostàries 
d’inversió cada any del mandat municipal i activar els equipaments educatius públics de la 
ciutat, que a parer seu no poden esperar eternament que es posi en marxa una acció ja 
dissenyada i planificada. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 25 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
La Sra. BARCELÓ assegura que l’educació és prioritària i defensa l’aprovació d’un pacte 
nacional per l’educació que abasti una generació i garanteixi un sistema educatiu de qualitat per 
a tothom, per a la qual cosa calen places públiques. En aquest sentit, lamenta que encara 
estiguin lluny d’aconseguir que els nens i nenes de la ciutat tinguin una plaça a l’escola pública 
per a tots els anys d’aprenentatge i assenyala que les dades posen de manifest que els alumnes 
de 6è de primària no tindrien garantida la plaça en l’educació secundària obligatòria. 
Dit això, destaca que la proposta recull les competències de l’Ajuntament en matèria educativa 
establertes a l’article 123 Carta Municipal, a més de la necessitat que el Govern faci una bona 
planificació de les actuacions de reforma, ampliació i millora. En aquest punt, recorda al 
Govern que encara hi ha una escola de titularitat pública en barracons: l’escola Maquinista, al 
districte de Sant Andreu, i reclama que s’ofereixi a l’alumnat i les seves famílies l’equipament 
al qual tenen dret. 
També demana que en la nova planificació es revisin les instal·lacions dels centres educatius 
perquè tots els infants i joves puguin tenir les mateixes possibilitats d’aprenentatge i accés als 
equipaments. A més, demana que s’informi dels canvis els professors i les AMPA en un espai 
on puguin expressar els seus dubtes i suggeriments. Tot seguit, critica la manca de gestió en 
l’ampliació de l’escola de la Mar Bella i reclama espais adequats per al bon desenvolupament 
escolar dels estudiants. 
 
La Sra. BENEDÍ recorda que el manteniment dels espais i equipaments públics, més encara 
amb relació a l’educació, és la base dels principis republicans sobre els quals es fonamenta 
l’acció política d’ERC. 
Es mostra convençuda que l’educació pública és una inversió de futur, per això creu que la 
inversió ha de ser sustentada i sostenible en el temps. A més, adverteix que perquè els 
equipaments educatius siguin referents i esdevinguin nodes actius de la vida activa dels barris, 
cal dotar-los del valor que tenen per als ciutadans i les ciutadanes. 
En aquesta línia, recorda que el Grup Municipal d’ERC ha intentat incidir amb iniciatives a 
través del projecte «Patis oberts» i anima l’Ajuntament a mantenir els centres existents i a fer 
augmentar el nombre d’escoles participants o estudiar l’ampliació de l’horari d’obertura a 
l’estiu i en dies no lectius per garantir un model alternatiu d’oci. 
Alerta, però, que aquest projecte ha d’anar acompanyat del manteniment continu dels 
equipaments educatius a fi que la comunitat educativa i la ciutadania en puguin gaudir amb 
plenitud. En aquest sentit, valora l’esforç que fan els centres amb una atenció ràpida i eficient 
de qualsevol desperfecte (a tall d’exemple, esmenta el projecte Acàcies a l’escola Ferran Clua i 
l’institut Alzina). Denuncia, però, que les mancances de manteniment dels centres educatius 
públics de la ciutat són importants i reclama la intervenció de totes les administracions per 
reduir al màxim les deficiències en les instal·lacions que comporten incomoditats per a la 
comunitat educativa. 
Per tot això, vota a favor. 
 
La Sra. ESTELLER vota a favor de la proposició i recorda la importància que les obres de 
manteniment i reforma es facin en el moment adequat perquè els escolars de la ciutat puguin 
estudiar en espais en condicions. 
Amb relació a la intervenció del Sr. Ardanuy, admet que desconeix les prioritats del pla de 
reforma del 2015 i com s’han materialitzat, però recorda que el 2014 sí que es van dur a terme 
algunes accions en què es va invertir una quantitat important. 
Tot seguit, reclama que la Generalitat traspassi a l’Ajuntament els recursos necessaris, ja que en 
els darrers anys ha deixat d’invertir uns 20 milions d’euros. Insta, doncs, a exigir aquesta 
quantitat per poder fer efectives totes les actuacions. A més, quant al conveni d’equipaments de 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 26 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
la Generalitat, recorda que dels set CEIP que s’havien de fer a la ciutat només se n’han fet cinc, 
i que un està en barracons, i que dels set IES no n’hi ha cap de fet. 
Clou la intervenció demanant al Govern que prioritzi les inversions i el manteniment a les 
escoles de Barcelona i que informi els grups municipals de la inversió prevista per al 2016, amb 
l’aportació de l’Ajuntament i la de la Generalitat. Finalment, pregunta si el Govern municipal té 
previst recuperar els recursos que la Generalitat va deixar d’aportar en els plans de manteniment 
dels anys anteriors. 
 
La Sra. ROVIRA es mostra sorpresa perquè els grups que ara defensen aferrissadament els 
centres d’educació pública van votar al Parlament de Catalunya a favor de mantenir els concerts 
econòmics amb alguns centres educatius. En opinió seva, el fet que alguns equipaments es 
trobin en un estat que no seria el desitjable també és conseqüència del fet que es destinin diners 
a aquests concerts. Defensa, doncs, un sistema públic de qualitat, integrador i cohesionador. 
Afegeix que el problema principal dels equipaments de la xarxa pública no és tant el 
manteniment com una bona planificació escolar lligada al mapa educatiu del proper mandat. 
Apunta que les necessitats de millora de molts centres van lligades a l’augment de grups 
(moltes vegades, bolets), a l’augment de la ràtio dels darrers anys i a les escoles en barracons. A 
parer seu, doncs, amb planificació, una millora de l’oferta pública i sistemes de preinscripció 
més justos, es podrien destinar més recursos a les reformes i es garantiria una educació de 
qualitat i un bon ús dels diferents equipaments i espais educatius. 
Abans de tancar la seva intervenció, recorda que el PSC ha estat responsable del 
desenvolupament d’aquesta doble xarxa. En tot cas, malgrat la contradicció d’alguns grups, 
vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix al paraula al comissionat d’Educació. 
 
El Sr. ESSOMBA es mostra satisfet que tots els grups municipals coincideixin que el 
manteniment, la reforma i l’ampliació del parc escolar de titularitat pública de Barcelona són 
prioritaris, i assegura que el Govern municipal, en el debat ciutadà sobre el PAM, els ha situat 
com una de les prioritats màximes. Té el convenciment que tots els grups comparteixen aquesta 
sensibilitat i, per tant, cal veure com donar-hi sortida. 
Tot seguit, destaca que el Govern municipal assumeix el Pla director de conservació i millora 
de centres escolars 2015-2020, ja que és un informe tècnic de qualitat que situa aquesta qüestió 
al full de ruta, i es compromet a aportar la informació corresponent de què disposa el Govern. 
Remarca que s’està treballant en el desplegament del pla i que, gràcies a aquesta proposició, el 
Govern tindrà ocasió d’explicar-ho. 
A continuació, apel·la a la coresponsabilitat de tots els grups municipals amb responsabilitats 
de govern en altres instàncies de l’Administració i els insta a demanar a través d’altres 
instàncies la possibilitat de recuperar recursos per poder fer front a les necessitats urgents de 
manteniment. 
La Sra. Ortíz emet vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. ANDRÉS reconeix que la ciutat ve d’un dèficit històric acumulat, però recorda que 
l’any 2006, a través de l’acord amb el govern tripartit de la Generalitat, es van fixar la 
coresponsabilitat i el cofinançament i es va abordar més intensament la qüestió del 
manteniment, la reforma i l’ampliació de les escoles. Per tant, al seu parer, la Generalitat s’ha 
de fer coresponsable d’allò que va signar i d’allò que la compromet. Per això cal exigir que 
treballi en aquesta línia i que sigui una prioritat d’inversió, ja que cal restablir l’equilibri a la 
ciutat i a tots els seus centres educatius. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 27 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
A més, afirma que cal procurar aquest equilibri tant a l’escola pública com a la concertada, que 
va néixer després de la dictadura, quan l’accés a l’educació va esdevenir un dret universal i 
calia concertar places perquè tothom pogués tenir accés a l’educació obligatòria. Afegeix que 
l’escola concertada representa un 60% i l’escola pública un 40% de la xarxa educativa. 
Reconeix que cal incrementar la xarxa de titularitat pública, però assenyala que si la Generalitat 
no assumeix la seva responsabilitat serà impossible revertir aquesta situació.  
 
La Sra. ESTELLER, en resposta a la Sra. Rovira, assegura que no es tracta d’enfrontar l’escola 
pública amb l’escola privada o concertada i que cal destinar recursos suficients tant als centres 
públics com als concertats perquè estiguin en condicions. Afegeix que, en el cas de les escoles, 
el que veritablement enriqueix és la diversitat, amb finançament públic, al marge de la titularitat 
dels centres. 
A més, recorda a la Sra. Rovira que el Grup Municipal del PP sempre ha defensat l’escola 
pública, cosa que potser que no conegui, perquè és nova. A més el grup del PP ha treballat 
perquè hi hagi bons equipaments públics i s’hi ofereixi una educació de la màxima qualitat amb 
les millors condicions, la qual cosa no és incompatible amb una escola concertada. 
 
La Sra. ROVIRA demana a la Sra. Esteller que no faci servir aquest to paternalista, poder adult, 
contra ella. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA demana el suport dels grups municipals per reclamar i recuperar els 60 
milions que es podrien invertir en reformes, manteniment i ampliació d’edificis. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Ardanuy expressa el vot 
favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
8.-  (M1519/2889) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern de la 
Generalitat a mantenir els concerts educatius inclosos els de l’escola diferenciada. 
 
La Sra. ESTELLER justifica la presentació de la proposició per l’existència de debats en què es 
posen en qüestió l’escola concertada i l’escola diferenciada. Tot i reconèixer que la Generalitat 
té la competència en aquesta matèria, assenyala que la ciutat compta amb un Consorci i un gran 
nombre de centres concertats (dels 651 centres educatius, 248 són concertats amb finançament 
públic). A parer seu, hi ha d’haver llibertat absoluta per escolaritzar els nens d’acord amb 
l’educació que els seus pares els vulguin donar. Creu, a més, que aquesta llibertat s’ha de 
garantir amb una diversitat educativa a la ciutat, amb centres de titularitat pública, concertats i 
escola diferenciada. 
Dit això, destaca que Barcelona disposa d’un model molt potent, amb molta qualitat i amb 
escoles concertades. Especifica que a la ciutat, de 251.930 alumes, 107.597 estan escolaritzats 
en escoles concertades, per tant creu que cal afavorir-les. Pel que fa a l’escola diferenciada, 
assenyala que també existeix a Alemanya, el Canadà, Austràlia i els Estats Units. A més, 
assegura que la LOMCE reconeix la igualtat en l’educació i que no hi pot haver cap canvi de 
tracte ni de discriminació cap a les escoles concertades. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 28 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Per tot això, considera que l’Ajuntament, tenint en compte el nombre d’escoles concertades que 
hi ha la ciutat, ha de preservar aquest model posant l’accent en la llibertat dels pares de poder 
escollir l’educació dels seus fills, fet que implica poder escollir el tipus de centre on volen que 
siguin educats els seus fills, amb igualtat de condicions i de drets. 
 
El Sr. ARDANUY argumenta que aquesta qüestió depassa l’àmbit territorial de Barcelona i 
també l’àmbit competencial, ja que és un debat propi del Parlament de Catalunya. A més, 
recorda que Inspecció vetlla i garanteix que l’escola concertada compleixi els requisits de servei 
públic que se li exigeixen. 
Tenint en compte això i el fet que la Llei d’educació de Catalunya, que preveu els concerts, no 
s’ha modificat, manifesta que el seu grup s’abstindrà. 
 
El Sr. BLANCO defensa la llibertat dels pares d’escollir el centre que volen per als seus fills i 
també l’escola concertada. 
Tanmateix, es mostra perplex davant aquesta proposta, perquè s’està parlant d’un cas molt 
particular: dels 248 centres concertats de Barcelona, només un, dirigit per l’Opus Dei, és una 
escola amb educació diferenciada. A més, afegeix que la subvenció que rep no perilla perquè la 
Llei d’educació de Catalunya no exigeix que els centres educatius que volen accedir al concert 
siguin mixtos. 
Admet que el seu grup no comparteix aquest model i opina que mantenir les subvencions a 
col·legis segregats podria ser contradictori amb la llei catalana, que estableix com a principis 
bàsics la coeducació i la igualtat entre homes i dones. Tanmateix, subratlla que tant la legislació 
catalana com l’espanyola protegeixen les subvencions i que en concret la LOMCE garanteix el 
dret d’aquests centres a percebre el concert. A més, afegeix que a Catalunya hi ha uns convenis 
vigents fins al 2020 que garanteixen el finançament de les escoles concertades. En darrer lloc, 
recorda que al Parlament de Catalunya es va rebutjar la petició de Catalunya Sí que es Pot de 
retirar les subvencions als centres educatius concertats que segreguen per sexe. Creu, doncs, 
que la petició al Parlament arriba tard, perquè aquest ja s’ha pronunciat, i considera que la 
proposició és innecessària i inútil. 
Per tot això, hi vota en contra. 
 
La Sra. BENEDÍ assenyala que la proposició del Grup Municipal del PP que demana mantenir 
tots els concerts educatius, inclosos els que fan una segregació per sexes, és contrària al seu 
ideari i al seu model d’escola pública de qualitat, laica, catalana i inclusiva, per això hi vota en 
contra. 
Afegeix que ERC sempre ha defensat atorgar finançament públic només als centres que 
ofereixen una escolarització mixta en totes les etapes concertades i, per tant, posar fi a les 
escoles d’elit que segreguen per sexes. En aquest sentit, recorda que ERC ja ha presentat una 
proposta de resolució al Parlament de Catalunya perquè es compleixi el principi de coeducació 
a tots els centres docents i, en finalitzar el període actual de concertació educativa, no es renovi 
ni es concedeixi cap nou concert a cap centre amb escolarització diferenciada per sexes. 
Aclareix, però, que tots els centres concertats ho continuaran estant mentre el concert estigui 
vigent i no incompleixin els requisits que complien quan se’ls va concedir el concert el 2014. 
També opina que no és moment de modificar la LEC, sobretot tenint en compte que la LOMCE 
blinda els concerts als centres que fan l’educació diferenciada o segregada. A parer seu, cal un 
debat sobre el finançament equitatiu i suficient dels concerts educatius, entenent que hi ha unes 
escoles concertades que no necessiten finançament públic i unes altres que, per la seva ubicació 
i les seves característiques demogràfiques i socials, necessiten finançament addicional. 
A més, assenyala la necessitat d’iniciar el debat sobre l’equiparació de les condicions del 
personal docent de tots els centres i també sobre el futur immediat del sistema educatiu per 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 29 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
acabar configurant una nova llei d’educació sense les limitacions de cap llei estatal i en un país 
independent. 
 
La Sra. ANDRÉS aclareix que el Grup Municipal del PSC no és contrari a l’escola concertada, 
ja que serveix per facilitar que l’educació sigui un dret universal. Per això, es mostra favorable 
a mantenir els concerts mentre no augmenti el nombre de places de titularitat pública. 
Tanmateix, sí que s’oposa als concerts a l’escola diferenciada i es manifesta a favor de revisar 
la LEC i determinats concerts d’aquesta llei per avançar cap a una escola igualitària, no 
discriminatòria, que no segregui en funció de cap condició. En aquest sentit, sosté que les lleis 
no són inamovibles i que la societat avança cap a la igualtat, la no-discriminació i la no-
segregació. En aquest sentit, demana que, a més d’avançar en la reducció de les desigualtats per 
gènere, es revisi la llei per introduir-hi elements nous i de visualització, com ara del col·lectiu 
LGTBI, ja que els legisladors han d’establir contacte amb la realitat. 
Per tot això, vota contra la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA s’oposa totalment a la proposició. En opinió seva, el concert és una anomalia i 
una privatització encoberta. A més, subratlla que a Europa només un 4,5% de l’alumnat 
assisteix a centres concertats, en comparació amb el 40% de Catalunya, un percentatge que 
augmenta a mesura que es consoliden les polítiques de privatització o de gestió privada dels 
diferents serveis públics. Considera que el concert no afavoreix l’equitat del sistema educatiu i 
provoca una creixent desigualtat educativa en funció de l’origen cultural i social de l’alumnat, a 
més d’una fractura social dins de l’educació. 
A més, recorda que s’estan tancant línies de centres públics alhora que s’amplien els concerts 
amb centres privats, fet que considera il·legítim. També opina que el concert amb els centres 
que segreguen per sexe és una aberració. Per això, demana que es promogui una educació que 
potenciï la diversitat i afirma que la separació de nens i nenes no afavoreix una relació 
igualitària, necessària per tenir una societat lliure de masclisme, LGTBIfòbia i transfòbia. 
Dit això, aposta per una xarxa única, perquè al seu parer és socialment just i pedagògicament 
positiu, i perquè l’heterogeneïtat del sistema públic és un bé en si mateix. A més, subratlla que, 
per millorar el sistema educatiu, cal reduir els centres concertats fins a eliminar-los, i ampliar 
els centres de titularitat i gestió pública. En aquesta línia, recorda que l’Ajuntament va aprovar 
la ILP d’educació que marca la regulació i la gestió per anar ampliant els centres públics i anar 
deixant els centres concertats de banda. 
Per acabar, assenyala que la llei preveu la possibilitat del concert però no la obligació i, per 
això, opina que és una qüestió de voluntat política i que els centres d’elit poden continuar sent 
privats, però sense subvenció. 
 
La Sra. ORTIZ anuncia que el Govern municipal votarà contra la proposició, que a parer seu 
parla eufemísticament d’escola diferenciada i no d’escola segregadora, que segurament és 
l’expressió més perversa del que pot cabre en un apartat de la Llei d’educació de Catalunya que 
no va acabar de garantir que tots els centres sostinguts amb fons públics garantissin els 
mateixos drets i les mateixes obligacions i enfortissin un model no segregador, laic i de qualitat 
per a tots els centres. 
Dit això, cedeix la paraula al comissionat. 
 
El Sr. ESSOMBA afegeix que el Govern municipal està compromès tant amb la llibertat 
d’ensenyament com amb el dret a l’educació en el marc del Consorci. Això no obstant, comenta 
que, quan aquests dos elements col·lideixen, d’acord amb l’article 3.1 de la Convenció dels 
Drets dels Infants, preval l’interès dels infants i no el dels adults. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 30 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Per això, i atès que a Barcelona el dret a l’educació està garantit de iure però no de facto per a 
un nombre important de menors, opina que cal revisar el finançament dels centres sostinguts 
amb fons públics, ja que hi ha desigualtats i desequilibris que generen segregació i que 
provoquen que el dret a l’educació no pugui ser efectiu. Per això, demana que es revisi i es retiri 
aquest finançament, perquè els centres elitistes absorbeixen recursos públics que podrien 
garantir i compensar el dret a l’educació d’infants que ho necessiten. 
 
La Sra. ESTELLER defensa que la proposta és actual i necessària, perquè un dels punts de 
l’acord de govern del president de la Generalitat és eliminar l’escola concertada segregada. 
Especifica que la proposta parla de l’escola concertada en global i retreu que molts polítics del 
Parlament de Catalunya qüestionin l’escola concertada. Això, en opinió seva, és un atemptat 
contra la llibertat d’elecció dels pares que tenen el dret de decidir l’educació que volen per als 
seus fills, d’acord amb els seus principis i valors, cosa que al seu parer avui està en risc. 
Creu que Barcelona no ha d’estar subordinada a les decisions de la Generalitat, ja que compta 
amb un Consorci. Amb relació al Consorci, pregunta si és aquest qui escull el dret del nen o si 
ho decideixen els pares. Lamenta que aparentment tot passi per la voluntat administrativa i 
insisteix que el pare ha de decidir on i amb quins principis vol que s’eduqui un nen. 
Dit això, critica que els altres grups municipals vulguin utilitzar el terme «segregador», ja que 
opina que això només forma part de la seva ideologia. Insisteix a defensar la llibertat dels pares 
i sosté que ningú pot dir a un pare si segrega en un sentit o un altre. A més, subratlla que hi ha 
sentències i criteris que diuen que separar per sexes no és discriminatori, sinó una opció 
personal. 
Recomana a la Sra. Rovira que estudiï dret comparat, perquè hi ha centres segregats a molts 
països democràtics. A més, li retreu que amb la seva mentalitat sectària només vegi prejudicis 
en tot allò que no comparteix. 
 
El Sr. ARDANUY subratlla que actualment l’escola concertada és imprescindible en la xarxa 
educativa i afirma que és una escola de qualitat, que compleix els requisits de la llei i l’autoritat 
educativa. Tot seguit, justifica la seva abstenció perquè considera que l’Ajuntament no s’ha de 
posicionar sobre aquest tema. 
 
La Sra. ANDRÉS reitera que estan a favor de l’escola concertada i del creixement de la 
titularitat pública, però no de l’escola segregadora per sexes. Pel que fa als drets, admet que les 
famílies en tenen, però destaca que sobretot en té l’infant i retreu a la Sra. Esteller que digui que 
el subjecte de dret és el pare. Per acabar, assenyala que la llei estableix que el model educatiu 
ha de ser laic, no segregador i de titularitat pública o amb finançament públic. 
 
La Sra. ROVIRA, en resposta a la Sra. Esteller, aclareix que ha comentat que a la major part 
d’Europa només un 4,5% de l’alumnat va a centres concertats davant el 40% de Catalunya. 
Com que la Sra. Esteller li ha recomanat que estudiï dret comparat, ella li aconsella que estudiï 
anàlisi estadística. 
 
El Sr. ESSOMBA, en primer lloc, recorda a la Sra. Esteller que una societat democràtica i 
organitzada es caracteritza perquè les persones tenen capacitat de gestionar els seus interessos i 
la contradicció entre interessos, voluntats i maneres d’entendre la vida mitjançant acords que 
permeten la redistribució i la sostenibilitat entre tota la ciutadania, sempre a favor d’aquells que 
més ho necessiten. 
En segon lloc, remarca que el Grup del PP es torna a quedar sol davant la defensa de l’escola 
diferenciada que segrega les persones per sexe. En aquest sentit, recorda que fins i tot el Consell 
d’Estat, el 13 de maig del 2013, va tombar la posició del PP quant a l’escola diferenciada 
perquè viola principis constitucionals. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 31 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot contrari de Barcelona En Comú, el Sr. Ardanuy expressa 
l’abstenció de CIU, el Sr. Blanco expressa el vot contrari de Ciutadans, la Sra. Benedí expressa 
el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller expressa 
el vot favorable del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. ES REBUTJA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
9.-  (M1519/2875) La Comissió de Drets Socials Cultura i Esports acorda instar al govern a: - 
Incloure la perspectiva de gènere en el si de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona per tal 
que les diferents polítiques que es duguin a terme tinguin en compte la necessitat de combatre la 
invisibilització i la situació específica de les dones en l’àmbit cultural i persones LGTBI. - 
Treballar per la recuperació de la memòria de les dones lluitadores i invisibilitzades de la ciutat 
de Barcelona i que aquesta es faci visible en els diferents carrers de la ciutat com a mesura per 
treballar per la visibilització de les dones de Barcelona. -Treballar per combatre el model 
cultural vigent que alimenta un model patriarcal i unes relacions de desigualtat mitjançant les 
diferents eines que té l’ajuntament en l’àmbit de la promoció i difusió cultural, apostant també 
econòmicament per producció cultural feminista i LGTBI. - Formar a les persones responsables 
de l’ajuntament en perspectiva de gènere aplicada a la cultura i que les noves contractacions de 
persones i empreses tinguin com a criteri o clàusula de selecció, coneixements i competències 
per treballar en l’àmbit cultural també des d’una perspectiva de gènere. 
 
La Sra. ROVIRA explica que aquesta proposició ha de servir per transversalitzar el feminisme i 
la política LGTBI en el si de la cultura, ja que en opinió seva la cultura s’ha de veure com una 
definició global de la realitat social complexa en conjunt. Per això, expressa el seu desig que la 
cultura no s’entengui només com la producció, reproducció, circulació i comunicació simbòlica, 
sinó també com una cultura molt més àmplia que abasti les relacions de gènere, les relacions 
amb la producció i el treball i les relacions socials amb l’entorn i el territori. 
En aquest sentit, assenyala que, atesa la invisibilització històrica de la producció cultural, 
literària i artística de les dones en una cultura patriarcal i heterosexual, cal incloure la 
perspectiva de gènere en les diferents polítiques de l’Institut Municipal de Cultura de Catalunya 
i en les diferents àrees de la cultura i combatre la situació específica de les dones i les persones 
LGTBI. 
També considera que cal treballar contra la invisibilització constant de la història de les dones 
lluitadores que han fet possible la ciutat. Admet que veuen una voluntat per part de 
l’Ajuntament, però lamenta que no hi hagi actes concrets per fer visible aquesta memòria 
històrica important per a l’imaginari col·lectiu i per canviar l’hegemonia cultural de les veïnes 
de la ciutat. A més, cal treballar conjuntament amb els col·lectius feministes i LGTBI de la 
ciutat per combatre el model cultural vigent, que alimenta un model patriarcal i relacions de 
desigualtat. 
En darrer lloc, destaca la importància de formar les persones responsables de l’Ajuntament en 
perspectiva de gènere aplicada a l’àmbit cultural per fer possibles els diferents acords de la 
proposició. 
 
A més, comenta que la perspectiva de gènere és una obligació legal i moral de les 
administracions públiques per garantir que els serveis, programes i àmbits de l’Ajuntament 
tinguin aquesta sensibilitat, ofereixin millors serveis i arribin a tothom de la mateixa manera, tot 
garantint la igualtat d’oportunitats efectiva i real de totes les persones. 
Afegeix que la cultura no s’escapa de les diferències entre gèneres i que hi ha molt camp per 
córrer, no només per canviar alguns paradigmes culturals, sinó també per donar projecció i les 
mateixes oportunitats a les dones creadores de la ciutat. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 32 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Dit això, demana que la proposició es pugui fer visible amb un pla o una mesura i que expliqui 
com es durà a terme. En aquesta línia, assenyala que seria interessant que cada una de les àrees 
que comencin a treballar en aquest sentit pogués explicar com i quan ho faran. 
 
La Sra. BARCELÓ coincideix que les dones no han tingut fàcil dedicar-se a les seves 
professions i que han hagut de lluitar per reivindicar la seva autonomia. També opina que cal 
continuar treballant per la perspectiva de gènere. Tanmateix, creu que la construcció del futur 
s’ha de fer amb una mirada constructiva i no posar sempre l’accent sobre allò negatiu del 
passat. Recorda, per exemple, que Maria Asunción Chirivella es va llicenciar i va ser admesa al 
Col·legi Professional d’Advocats ja el 1922. 
Afegeix que la cultura és un dels mons en què hi ha hagut més implicació amb plena llibertat de 
les dones i del col·lectiu LGTBI. Destaca que, de fet, precisament el món cultural era l’únic 
espai on en el passat es garantia el respecte cap a la diversitat sexual i social. En aquest sentit, 
recorda que va ser la societat i no el món cultural qui va criminalitzar Oscar Wilde i el va enviar 
a la presó per la seva homosexualitat. Tot seguit, rememora la gran quantitat de dones que hi ha 
hagut en la història cultural local, com Colita, Anna Maria Moix, Lola Anglada, Maria Aurèlia 
Capmany, Carmen Karr, Mercè Rodoreda, Vicky Peña, Carme Sansa, Montserrat Caballé, 
Carmen Balcells, Victòria dels Àngels, Carmen Amaya, Isabel Coixet o les actrius de la 
companyia T de Teatre. Pel que fa al col·lectiu LGTBI, esmenta Ocaña, Josep Maria Coll i 
Ventura Pons, entre altres. 
Afirma, doncs, que la cultura no és un patriarcat ni exclou dones ni persones LGTBI i assenyala 
la necessitat de continuar treballant perquè no sigui excloent. Creu que la cultura és tan 
important que és imprescindible que sigui lliure d’intervencionisme, manipulacions i ideologies 
que volen posar-la al seu servei. Per això, defensa la neutralitat ideològica de la cultura.  
En aquest punt, recorda que el Grup Municipal de Ciutadans va fer una esmena a la proposició i 
apunta que no ha rebut resposta. 
Dit això, emet un vot d’abstenció. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ admet que el llegat cultural establert se centra d’una manera gairebé 
exclusiva i sovint excloent en les aportacions masculines, ja que els criteris pels quals 
s’estableixen les activitats humanes que es poden considerar aportacions culturals que cal 
conèixer es basen en una mirada sexista que ignora o menysté les que han estat obra femenina. 
Per tant, creu que reconèixer les aportacions de les dones a la vida social és un pas 
imprescindible per a la construcció d’un nou model cultural i que és urgent donar veu a la dona 
com a protagonista de la història i de la cultura. 
Tot seguit, demana al Govern que tingui un paper innovador en l’establiment de la perspectiva 
de gènere en el camp de la política cultural per incidir realment en el desenvolupament d’unes 
polítiques culturals que vagin més enllà de la superació de l’escenari discriminatori actual, els 
plantejaments de tipus existencialista i els objectius de pal·liar les situacions de precarietat 
econòmica o exclusió social. 
Per tot això, opina que el Govern ha d’integrar la perspectiva de gènere en les polítiques 
culturals. Tot seguit, fa una sèrie de demandes: primer, evitar les discriminacions per raó de 
gènere i promoure la igualtat efectiva en l’accés i la participació de les dones a les activitats 
culturals de la ciutat; segon, vetllar per la representació equilibrada d’homes i dones en els 
diferents òrgans consultius i de decisió en l’àmbit artístic i cultural de l’Ajuntament, així com a 
les entitats i associacions de la ciutat; tercer, vetllar perquè les entitats culturals de la ciutat 
realitzin accions a favor de la igualtat entre dones i homes, i informar regularment sobre tots els 
assumptes relacionats amb la igualtat de gènere; quart, visibilitzar les aportacions de les dones 
al patrimoni i a cultura de Barcelona; i cinquè, vetllar perquè en les manifestacions culturals no 
es reprodueixin estereotips ni valors sexistes. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 33 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Finalment, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS reitera que històricament la presència de les dones i del col·lectiu LGTBI en 
la cultura ha patit un dèficit i coincideix que, tot i que s’ha avançat, cal que les institucions 
públiques que volen una societat igualitària s’esforcin i es comprometin. 
Per això, opina que cal fer un reconeixement a les dones que han lluitat per la llibertat, pels 
drets i per la ciutat, i també a les dones que van ser capdavanteres en el món de les arts, les 
ciències i les humanitats, perquè no caiguin en l’oblit. 
A part d’aquest reconeixement, creu que cal introduir i consolidar la dona i el col·lectiu LGTBI 
en la creació cultural, des dels òrgans de direcció i decisió de les institucions culturals públiques 
i animant les institucions privades perquè també avancin en aquesta direcció. Creu que aquesta 
visió és imprescindible en el món de la cultura i subratlla la necessitat d’afavorir no només la 
creació cultural, sinó també la difusió i la producció cultural. 
Per tots aquests motius, vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ESTELLER exposa que la cultura és universal i que totes les polítiques culturals han 
d’anar adreçades a afavorir la cultura, a donar suport al sector cultural i, sobretot, a fer que la 
cultura continuï amb la vocació d’universalitat. 
Això no obstant, opina que la proposta del Grup Municipal de la CUP parteix d’una distorsió de 
la realitat. Assegura que les dones que han fet gran la cultura en diferents gèneres han estat 
valentes, lluitadores, han trencat esquemes i han superat molts obstacles. Per això, en aquesta 
proposta, amb la voluntat ideològica que hi ha al darrere, no veu reconegudes aquestes dones. 
Així doncs, el seu grup s’absté. 
 
La Sra. PÉREZ valora positivament la proposta i creu que no es pot caure en discursos 
d’autocomplaença. Aclareix que ningú no diu que no hi hagi dones brillants o homes gais que 
han col·laborat en el món de la cultura amb èxit, però creu que cal impulsar una política cultural 
que tingui en compte aquestes aportacions culturals i la història construïda per les persones 
LGTBI i les dones de la ciutat. 
En aquest sentit, assenyala que el Govern està treballant en el Pla de justícia de gènere, 
juntament amb el comissionat de Memòria i la comissionada de Cultura. Expressa la intenció 
d’aprofundir en el diagnòstic sobre les desigualtats de gènere en l’àmbit cultural, juntament 
amb els responsables de Patrimoni Cultural. També expressa el desig de potenciar la creació de 
les dones i amb perspectiva de gènere donant formació, però també tenint un referent en temes 
de gènere dins de l’ICUB. També expressa la voluntat de recollir l’aprovació que hi havia al 
Nomenclàtor perquè els primers llocs d’atribució als carrers de la ciutat siguin de dones. A més, 
anuncia que actualment s’està treballant perquè el 40è aniversari de les Jornades Catalanes de la 
Dona hi hagi exposicions descentralitzades a tots els districtes, amb taules de debat i 
programació cinematogràfica. Afegeix que ja s’està preparant l’exposició dedicada a Montserrat 
Roig, impulsada per l’Associació de Dones Periodistes, i que al Centre de Cultura i Memòria, 
antic Born Centre Cultural, s’inclourà en la programació infantil el respecte per la diferència 
d’opcions sexuals o la desigualtat laboral entre homes i dones perquè, a parer seu, cal intervenir 
d’una manera estructural i en els diferents espais. 
Per acabar, assenyala que s’està treballant el Pla d’equitat de gènere, conjuntament amb el 
CIRD i el Departament de Transversalitat, per avançar en mesures concretes que anirien en tres 
línies: el diagnòstic de la realitat a la ciutat; potenciar la creació de dones, i la visibilització i el 
reconeixement tant de les dones com del col·lectiu LGTBI. 
Vota a favor de la proposició. 
 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 34 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
El Sr. PUIGCORBÉ es mostra satisfet davant la idea de fer l’homenatge a Montserrat Roig. 
 
La Sra. ANDRÉS recorda que el Nomenclàtor té més de 200 noms pendents d’ubicar en carrers, 
la meitat dels quals són de dones. 
 
La Sra. HOMS vota a favor de la proposició. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix els suports a aquesta proposició i expressa el desig que es desenvolupi 
al més aviat possible. 
 
La Sra. Perez expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Homs expressa el vot 
favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa l’abstenció de Ciutadans, el Sr. Puigcorbé expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa l’abstenció del PP i la Sra. Rovira expressa el vot favorable de la CUP. S’APROVA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
10.-  (M1519/2897) Que el Govern Municipal desenvolupi un Pla específic per a l’accessibilitat dels 
infants amb diversitat funcional a les zones de joc que asseguri, a almenys un parc públic de 
cada barri de la ciutat, una zona de jocs accessibles per a infants amb necessitats especials a les 
zones ja existents per assegurar el joc inclusiu de tots els infants. 
 
La Sra. HOMS llegeix el prec i enumera les raons que han portat el seu grup a presentar-lo: 
perquè l’accessibilitat entesa en sentit ampli ha d’acompanyar la planificació de qualsevol 
construcció, edificació o equipament municipal; perquè cal tenir en compte la visió de la 
infància i la petita infància en les activitats de la vida diària; perquè les administracions 
públiques han de fomentar que els infants puguin participar en condicions d’igualtat en totes les 
activitats de la vida diària; perquè cal fer un pas més per garantir l’accessibilitat física i 
comunicativa de tots els infants de la ciutat; perquè els materials adaptats ajuden a compensar 
les dificultats i aconseguir més eficiència en el desenvolupament de les capacitats, i perquè l’oci 
inclusiu i la convivència entre infants són importants. 
 
La Sra. ORTIZ agraeix el prec i creu que acceptar-lo també millorarà moltes de les actuacions 
que es fan, que encaixa amb el Pla d’accessibilitat universal i que forma part d’una de les línies 
estratègiques del PAM. 
Tot i que el prec fa referència als 73 barris de la ciutat, es compromet a treballar a partir del que 
ja s’està fent i veure com es pot millorar la perspectiva de l’accessibilitat en les àrees de joc. 
Afegeix que l’accessibilitat ja s’incorpora en els plecs de prescripcions tècniques: quan 
s’adjudiquen les àrees de jocs, una part inclou la perspectiva de la diversitat funcional. També 
comenta que hi ha l’experiència de les àrees de jocs infantils integradores i accessibles, presents 
a tots els districtes, on es tenen en compte els materials, els desnivells, els sorrals i les diferents 
necessitats dels infants. Assenyala que en alguns casos es tractarà de millorar el Braille i que 
s’està ampliant l’àrea de jocs central del Zoo de Barcelona, que ha de ser una referència en 
matèria d’accessibilitat. Opina que caldrà replicar aquestes innovacions en altres districtes i 
incorporar  la perspectiva d’accessibilitat en el nou disseny de places i parcs infantils ja 
d’entrada. 
 
Es dóna per tractat. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 35 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
11.-  (M1519/2840) La celebració per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un homenatge a Miguel 
de Cervantes, i en especial a la seva obra "Don Quijote de la Mancha" pels seus indiscutibles 
valors universals i artistic-literaris i que idealment tingués lloc en la geografia urbana 
barcelonina esmentada a la novel·la. 
 
La Sra. BARCELÓ recorda que Miguel de Cervantes és un dels grans escriptors de la història i 
que El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha és una de les obres més destacades de la 
literatura universal, i que juntament amb altres obres literàries i teatrals del mateix autor formen 
un corpus creatiu d’una qualitat excepcional. A més, destaca la vigència universal de moltes 
d’aquestes obres. 
Assenyala, també, que Barcelona és l’única ciutat que apareix amb el seu nom real a El Quijote. 
Dit això, formula el prec. 
 
La Sra. PÉREZ cedeix la paraula a la comissionada. 
 
La Sra. SUREDA agraeix el prec. Tot seguit, explica que actualment s’està redactant el 
programa «Barcelona ciutat literària», que en el seu conjunt d’activitats, edicions, seminaris, 
trobades, publicacions, espectacles i actes n’inclourà de vinculades a El Quijote i el seu autor, 
atès que ambdós són figures clau del patrimoni literari de la ciutat, especialment aquest any que 
es commemora el 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes. 
Afegeix que Marina Espasa, escriptora i crítica literària, té l’encàrrec de definir i coordinar els 
continguts. Per acabar, anuncia que aviat es presentarà el programa. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la resposta i expressa el desig de fer l’homenatge a Miguel de 
Cervantes, escriptor universal. 
 
La Sra. PÉREZ l’accepta i afegeix que en una entrevista Eslava Galán va dir: «Cervantes va ser 
feminista abans que la paraula existís» i recomana explorar «el feminismo quijotesco de 
Cervantes». 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
12.-  (M1519/2872) Endegar les accions pertinents per determinar la viabilitat tècnica i 
pressupostària d’una proposta de Fira de Cultura al Carrer, itinerant i de periodicitat anual, que 
faci de cada districte de la ciutat amfitrió de les successives edicions. Així com les accions per 
tal de disposar d’un projecte d’esborrany, en el termini més curt possible, que en determini el 
seu possible format i calendarització. Aquest nou esdeveniment hauria de posar en valor a 
l’espai públic, totes les expressions culturals i artístiques que avui genera el teixit associatiu i 
ciutadà als nostres barris. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ exposa que la cultura i les seves manifestacions són el mirall de qualsevol 
societat i l’indicador per mesurar-ne la qualitat cívica i el futur. Afegeix que en les societats 
avançades les polítiques culturals han de contribuir decididament a la vertebració de la societat: 
d’una banda, han d’afavorir l’accés als recursos culturals i, de l’altra, refermar la pertinença 
dels individus a una col·lectivitat i donar-los les eines útils per créixer i desenvolupar-se com a 
persones, per contribuir a crear una ciutadania més lliure, més crítica, oberta i democràtica. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 36 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
A continuació, exposa que tant a Barcelona com al país hi ha una llarga tradició i riquesa de 
creació, producció i manifestacions culturals, sorgides del dinamisme del seu teixit humà i 
associatiu. També afirma que la cultura només té sentit si disposa d’espais de socialització, com 
més amplis millor, que la posin en valor. Per això, defensa que la prioritat ha de ser reconduir la 
política cultural de la ciutat per garantir els recursos necessaris, l’accés universal i la proximitat. 
En aquest sentit, proposa que es fomenti la cultura creada als barris; que es vinculi als 
col·lectius de creadors locals com a expressió cultural de participació, innovació i cohesió 
ciutadana, i es visibilitzi a la resta de la ciutat. 
Dit això, fa referència al Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc, que recentment va 
aprovar per unanimitat una proposició per impulsar una fira cultural als carrers del districte. 
Opina que, pel valor cultural i social de la iniciativa, seria una bona idea estendre-la a altres 
zones de la ciutat. Per això proposa estudiar la viabilitat de fer aquestes fires culturals itinerants 
i de periodicitat anual, i també determinar-ne el possible format i calendari. A parer seu, aquests 
esdeveniments haurien de posar en valor a l’espai públic totes les expressions culturals i 
artístiques que avui genera el teixit associatiu barceloní. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada. 
 
La Sra. SUREDA, manifesta l’acceptació però en el seu sentit estricte: analitzar la viabilitat 
tècnica i pressupostària de la proposta. A més, puntualitza que es farà dialogant amb els 
districtes,  ja que s’està treballant per donar visibilitat i més suport a les activitats existents, amb 
la qual cosa creu que ja es construirà una gran fira de carrer. 
Afegeix que alguns programes de l’ICUB s’estan estenent als barris: es va fer amb el Nadal i es 
farà amb el Festival Grec i la Mercè, i assenyala que altres activitats com la trobada Som 
Cultura Popular, el festival DAU o la Festa de la Ciència ja s’estan celebrant descentralitzades 
en altres espais. 
Així doncs, considera necessari enfortir el suport a les entitats dels barris i no tant crear noves 
iniciatives com la que es proposa. Tanmateix, accepta el prec i es compromet a parlar-ne amb 
els districtes i les entitats dels districtes. 
 
La Sra. ORTIZ accepta el prec. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ agraeix la resposta i destaca que la novetat seria que fos itinerant. 
 
Es dóna per tractat.  
 
13.-  (M1519/2873) Que en el marc del servei d’atenció a la pobresa energètica de l’Ajuntament de 
Barcelona el govern municipal, conjuntament amb el Consorci Sanitari de Barcelona, estudiï 
incloure un protocol d’actuació per tal que, quan un Centre d’Atenció Primària de Barcelona 
detecti una persona que està patint o amb risc de patir, pobresa energètica el derivi als serveis 
socials de referència. 
 
La Sra. BENEDÍ exposa que el 30 de novembre va entrar en funcionament un servei d’atenció a 
la pobresa energètica de l’Ajuntament, on s’ofereix informació, formació, atenció i intervenció 
a persones que es puguin trobar en aquesta situació. Tot i valorar molt positivament aquesta 
mesura, assenyala que a la ciutat cada vegada hi ha més gent amb dificultats per cobrir les seves 
necessitats energètiques, uns serveis bàsics per garantir un confort mínim. Afegeix que en 
aquest fenomen intervenen factors com el preu de l’energia, els ingressos econòmics i les 
condicions de l’habitatge. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 37 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
Dit això, opina que caldria complementar aquestes mesures amb unes altres de caràcter 
preventiu, sense deixar de banda les mesures de xoc que ja s’apliquen, com el pagament de 
factures d’electricitat o gas a les persones que no poden fer-ho. 
Exposa que els centres d’atenció primària de Catalunya han detectat un grup d’infants i 
persones grans que reben atenció en aquests centres i tenen dificultats per cobrir les necessitats 
bàsiques de confort. Reconeix que no es pot afirmar que aquestes dificultats tinguin una relació 
directa amb els diagnòstics, però al seu parer és una dada que suposa una crida d’atenció per a 
la vigilància i la implementació de mesures adreçades a mitigar l’impacte immediat i a mitjà 
termini d’aquesta situació. 
Per tot això, formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ agraeix el prec i l’accepta. Coincideix que cal millorar i enfortir els serveis 
d’atenció a la pobresa energètica i explica que el Govern municipal va trobar una partida 
pressupostària que no s’estava executant, i que tampoc s’incloïa la perspectiva de l’aprovació 
de la nova Llei 24/2015, que preveu el principi de precaució, que no es pot tallar el 
subministrament a les persones vulnerables. Sosté, doncs, que no s’estaven consumint els 
recursos existents per fer front a la pobresa energètica, que moltes famílies es trobaven en 
aquesta situació i no coneixien el servei i que les companyies subministradores no complien la 
legislació. 
Per això, els quatre punts d’atenció a la pobresa energètica van ser una primera resposta de xoc 
als quatre districtes més afectats, una iniciativa que va néixer amb la idea d’ampliar-la. En 
aquest sentit, especifica que s’està treballant amb els moviments que atenen aquestes persones, 
com l’Aliança per la Pobresa Energètica. 
A més, expressa la voluntat d’ampliar i millorar la xarxa d’atenció i d’intercanvi perquè es 
puguin derivar les situacions d’aquest tipus detectades als centres d’atenció primària i es 
garanteixi que la gent sap que té dret que no li tallin el subministrament. També explica que 
s’està multiplicant la informació a través de les xarxes i els punts, però també amb materials 
directes, perquè els ciutadans coneguin els seus drets, establerts clarament a la Llei 24/2015, 
que les companyies no estan disposades a implementar. 
Afegeix que s’han multiplicat els informes d’exclusió residencial per aturar talls de 
subministrament i anuncia que en presentaran el balanç. Insisteix, a més, que cal avançar per fer 
que cada persona sigui conscient que té uns drets que ha de fer prevaldre davant les companyies 
subministradores. 
Per acabar, assenyala que els protocols s’han d’enfortir des dels serveis socials, però que també 
cal incloure els CAP com un punt essencial per a la detecció de vulnerabilitats. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix l’acceptació del prec. 
 
Es dóna per tractat.  
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
14.-  (M1519/2884) Que el govern municipal impulsi campanyes de sensibilització i conscienciació 
sobre les malalties de transmissió sexual i el VIH, amb la participació de les entitats de la ciutat 
i donant-les el suport que sigui necessari, prioritzant en les mateixes la població jove de la 
ciutat. Instar a la Generalitat de Catalunya per a que faci també aquestes campanyes. 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta que la infecció del VIH ha passat a ser una malaltia crònica, amb la 
qual cosa molta població ha rebaixat la profilaxi i la protecció. Tanmateix, subratlla que és una 
malaltia que requereix un tractament per a tota la vida i una gran inversió pública. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 38 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
En aquesta línia, comenta que a l’informe de l’estat de la ciutat de 2015 es constata que hi ha 
hagut 357 noves infeccions de VIH i un augment d’altres infeccions de transmissió sexual. 
Afegeix que aquest creixement ha coincidit amb la disminució, i fins i tot eliminació, de 
campanyes de prevenció i conscienciació i subvencions a les entitats que històricament feien 
aquesta tasca. 
Per tot això, formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Salut. 
 
La Sra. TARAFA agraeix el prec, tot i que assegura que ja s’hi està treballant i que no 
comparteix del tot la diagnosi. 
Admet que en l’informe de salut del 2014 s’observa un cert descens. Tanmateix, destaca tres 
qüestions que s’estan tirant endavant en la línia del prec. 
En primer lloc, per primera vegada les subvencions demanades a l’Ajuntament tenen una 
categoria específica de salut sexual i reproductiva. Afirma, doncs, que moltes de les entitats que 
no tenien recursos en aquesta línia ara jo podran accedir. 
En segon lloc, fa referència a la mesura de govern de salut sexual i reproductiva que es va 
iniciar el 2014, amb cinc àmbits específics: educació, atenció, comunitat i família, salut pública 
i comunicació. Assegura que en tots ells es desplegaran programes i campanyes, i que 
l’Agència ja desplega deu programes que acompanyen els processos de VIH i altres malalties 
infeccioses. 
Per acabar, anuncia que ara s’ha acabat la diagnosi de salut a sis dels divuit barris i que en tres 
d’aquests barris s’actuarà amb programes de prevenció del VIH o altres malalties infeccioses. 
 
La Sra. ORTIZ l’accepta. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix l’acceptació del prec. Admet que les dades del 2015 que tenien 
corresponen al 2014 i accepta les noves propostes. 
 
Es dóna per tractat.  
 
Del Grup Municipal PP: 
 
15.-  (M1519/2890) Que se’ns informi de la mesura recollida en l’informe de la Taula de ciutat per a 
l’abordatge de la venda ambulant irregular al carrer presentat el passat 9 de març de 2016 sobre 
implementar la targeta de resident a Barcelona per als "manters", com a mitjà d’accés als 
serveis socials "tot detallant els requisits per a la seva obtenció, calendari d’implantació, cost de 
la mesura, el nombre de persones beneficiàries, així com l’aval i la justificació jurídica de la 
mateixa. 
 
La Sra. ESTELLER formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ explica que aquesta qüestió s’ha treballat en el marc de la taula, a proposta del 
president de la taula i també del Grup Municipal de la CUP Capgirem. 
Amb relació a la proposta, diu que està d’acord en la necessitat de combatre les barreres legals 
que el marc legal existent (la Llei d’estrangeria, el Codi Penal, la Llei de seguretat ciutadana, 
etc.) suposa per a la inclusió social. Argumenta que aquest marc legal criminalitza la 
immigració i la pobresa i posa infinites traves tant a les persones en situació irregular com a les 
administracions que els han de donar resposta. Afegeix que sovint es tracta de persones que fa 
anys que viuen a la ciutat i que la seva condició d’il·legals obstaculitza i fins i tot multiplica els 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 39 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
recursos que s’han d’invertir per respondre a la seva situació. A més, assegura que la Llei 
d’estrangeria parteix de la il·lusió que les fronteres es poden blindar i que els fluxos migratoris 
es poden frenar, i afirma que aquest tipus de lleis només generen situacions d’exclusió social i 
les multipliquen. 
Per això, considera que els municipis han de donar resposta a aquesta situació a través dels 
serveis socials i apoderant aquestes persones, veïnes de la ciutat encara que no tinguin aquesta 
condició pel marc legal existent. 
Anuncia que estudiaran la millor manera d’implementar la targeta i opina que reconèixer la 
ciutadania que la Llei d’estrangeria no reconeix és una bona proposta. A més, aclareix que es 
tracta d’una targeta, que no serà en cap cas il·legal, per a totes les persones immigrades, perquè 
es puguin identificar com a veïns de Barcelona per accedir a qualsevol servei. Afegeix que, a 
partir de la proposta del president de la taula, s’està treballant des d’Immigració, amb Padró i 
amb Serveis Jurídics de l’Ajuntament i es mostra disposada a combatre políticament lleis 
injustes com aquestes. 
Per acabar, assenyala que reconèixer que algú és veí o veïna de Barcelona és un pas substancial 
per avançar en els drets de les persones migrades. 
 
La Sra. ESTELLER retreu a la Sra. Ortiz que distorsioni la Llei d’estrangeria, que, en opinió 
seva, no criminalitza l’immigrant. Seguidament, insta el Govern municipal a controlar els 
fluxos migratoris i els immigrants que arriben a la ciutat perquè tinguin unes condicions 
d’integració adequades, tal com fa la Llei d’estrangeria. 
Considera que el Govern municipal vol crear una via paral·lela d’accés als serveis quan la via 
d’accés és l’empadronament. En aquest sentit, assenyala que no es pot buscar un camí diferent 
al de l’empadronament, perquè la llei ho estableix així. Reclama, doncs, a la Sra. Ortiz que 
respongui les preguntes i que no es dediqui a fer mítings, com fa sempre que es tracten temes 
relatius a la immigració. A més, demana que li enviïn els informes jurídics que avalen aquesta 
decisió, tenint en compte que moltes d’aquestes persones són irregulars i que fan activitats 
il·legals. 
També demana que la Sra. Ortiz respongui per escrit, ja que s’ha esgotat el seu temps 
d’intervenció, perquè la mesura pot ser una via paral·lela de regularització contrària a la Llei 
d’estrangeria. 
 
La Sra. ORTIZ es compromet a enviar-li la informació. I afegeix que el que és realment cínic és 
dir que la Llei d’estrangeria permet la integració quan l’únic que fa és posar pals a les rodes 
perquè algú no pugui ni treballar, ni residir ni accedir als serveis amb unes mínimes condicions. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d)  Preguntes 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
16.-  (M1519/2896) S’han fet informes trimestrals de l’Atenció a la dependència des de la seva 
entrada al Govern Municipal? Quines són les xifres de gestió de la LAPAD actualment? Com 
ha afectat l’entrada del Grau I? Amb quantes persones s’ha reforçat el servei per a tramitar els 
nous PIAs del Grau I? 
 
La Sra. FANDOS explica que la pregunta fa referència a la situació d’aplicació de la Llei per a 
la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a persones en situació de dependència, atès que 
el Govern anterior en facilitava les dades cada trimestre. Demana si s’estan fent els informes 
trimestrals, quines són les xifres actuals i quan s’aportaran aquestes dades. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 40 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
La Sra. ORTIZ explica que el desembre del 2014, per decisió de l’anterior gerent, es van deixar 
de fer els informes. Tot seguit, informa que han reprès els informes i anuncia que a finals 
d’abril es presentarà el corresponent al període entre gener i març. 
 
La Sra. FANDOS assegura que no és cert, que el Grup Municipal de CiU no va prendre la 
decisió d’aturar els informes. Apunta, a més, que el mes de maig hi va haver eleccions i que, 
per tant, l’informe del primer trimestre ja corresponia al nou Govern municipal.  
Recorda que el seu grup municipal, durant quatre anys, va presentar aquests informes 
trimestrals. Admet, però, que quan van sortir del Govern encara no s’havia donat l’últim 
informe, ja que aquests arribaven al cap de dos o tres mesos. 
Insisteix que aquesta decisió no es va prendre i afirma que no es fan simplement per la desídia 
del nou Govern municipal. 
 
La Sra. ORTIZ insisteix que només s’ha limitat a preguntar per què es van deixar de fer els 
informes, decisió que es va prendre el 2014. A més, repeteix que el Govern municipal ha decidit 
reprendre aquests informes i que el mes d’abril presentaran el corresponent al primer trimestre. 
 
La Sra. FANDOS demana que li passin les dades per escrit. 
 
La Sra. ORTIZ s’hi compromet. Això no obstant, retreu que la Sra. Fandos hagi parlat de 
desídia quan de fet s’han recuperat uns informes que s’havien deixat de fer per una decisió 
executiva. A més, es mostra satisfeta de treballar amb transparència, juntament amb el Consorci 
de Serveis Socials, per veure com s’han tramitat tots els informes sobre el grau 1, el grau 2 i el 
grau 3, i quin ha estat l’increment. 
Per acabar, insisteix que no hi ha hagut una decisió política de deixar de fer els informes, sinó 
que la voluntat ha estat tornar-los a fer i presentar-los a tots els grups municipals. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
17.-  (M1519/2841) De quants metges disposa el sistema sanitari públic a la ciutat de Barcelona per a 
cobrir les urgències domiciliàries durant els caps de setmana; i quan temps passa des de la 
trucada del pacient fins a l’arribada del metge? 
 
La Sra. BARCELÓ exposa que les administracions públiques han de garantir el benestar físic, 
psicològic i social dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i especialment l’atenció a les 
persones més vulnerables quan tenen una urgència mèdica. 
Assenyala, però, que el cap de setmana del 27 i el 28 d’abril el temps d’espera d’un servei 
d’urgències era de més de tres hores i només hi havia cinc metges d’urgències a la ciutat. 
Dit això, formula la pregunta. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Salut. 
 
La Sra. TARAFA agraeix la pregunta i tot seguit aclareix que aquest servei el proporcionen 
SAR Domus i SLU, empreses privades que reben fons del CatSalut, fet que ja figurava en 
l’informe de privatització que es va presentar tres setmanes enrere. Per això, anima els grups 
municipals a traslladar aquestes preguntes als grups del Parlament, que és on es pot fer més 
pressió. Es mostra disposada, però, a facilitar les dades, que s’han demanat al Consorci Sanitari 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 41 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
de Barcelona. Aprofita per recordar que aquests concursos acaben el mes de juny i que caldria 
replantejar cap a on s’orienten. 
A continuació, explica que aquests serveis estan oberts els dissabtes de les 17 h a les 8 h de 
l’endemà i els diumenges, de les 8 h a les 8 h de l’endemà. Afegeix que el nombre de metges ve 
definit per la demanda, però que el 2016 la mitjana és d’entre 10 i 15 professionals. A més, diu 
que, segons les dades disponibles, el 2016 s’ha cobert una mitjana de 91 hores els dissabtes i 
190 hores els diumenges i que en cap cas l’espera ha superat les tres hores. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la informació i reconeix que aquest tema no és només 
responsabilitat de l’Ajuntament, tot i que aquest forma part del Consorci de Sanitat. A més, 
aclareix que el Grup de Ciutadans va fer el mateix prec al Parlament de Catalunya. Per acabar, 
demana s’estableixi una ràtio de metges i vehicles per estabilitzar els pacients. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada. 
 
La Sra. TARAFA explica que dins del Consorci Sanitari de Barcelona s’ha creat un grup de 
treball (50% de la Generalitat i 50% de l’Ajuntament) per mirar d’implementar moltes de les 
propostes que es van posar sobre la taula, aprofitant que l’Ajuntament té competències dins del 
Consorci. Assenyala que les urgències seran un dels temes a tractar, perquè els preocupa el grau 
de privatització del transport sanitari. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
18.-  (M1519/2885) Quines són les accions que està portant a terme el govern municipal per 
completar i actualitzar la xarxa de Biblioteques de Barcelona? 
 
La Sra. ANDRÉS recorda que setmanes enrere es va nomenar Barcelona ciutat de la literatura i 
es mostra convençuda que la xarxa de biblioteques ha influït en aquest nomenament, ja que és 
el servei municipal millor valorat per la ciutadania des de fa deu anys. 
Tot seguit, destaca que el Pla de biblioteques, que va començar l’any 1998, va permetre passar 
de 18 biblioteques a les 40 actuals, i pregunta si hi ha un nou pla de futur que prevegi la creació 
de biblioteques pendents. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Cultura. 
 
La Sra. SUREDA respon que els instruments per construir i actualitzar les biblioteques i el Pla 
de biblioteques són: el pressupost ordinari del Consorci de Biblioteques, els pressupostos dels 
districtes i el PIM del mandat, que encara s’està elaborant i està pendent d’aprovació. 
Subratlla que se segueix el pla proposat en el projecte «Biblioteques 10 anys més» i, tot seguit, 
enumera les accions que s’estan duent a terme. Pel que fa a les biblioteques en fase de 
construcció, fa referència al trasllat de la biblioteca del districte de les Corts. I, quant a les 
biblioteques en fase de projecte, esmenta el trasllat de la biblioteca García Márquez, a Sant 
Martí, i de dos nous serveis, la biblioteca de Sarrià i la biblioteca de Galvany, Muñoz Ramonet, 
ambdues al districte de Sarrià-Sant Gervasi. 
Afegeix que la proposta de PIM també preveu altres accions: el canvi d’ubicació de la 
biblioteca de Sant Pau i de Santa Creu, a Ciutat Vella; l’ampliació de la biblioteca Joan Miró, a 
l’Eixample, valorar el canvi d’ubicació de la biblioteca Sofia Barat, a l’Eixample; valorar un 
nou equipament al barri de la Prosperitat; intervencions a nou biblioteques per adequar els 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 42 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
espais a les noves funcionalitats; intervencions a 16 biblioteques, d’acord amb Serveis Generals 
i l’Agència de l’Energia, per aplicar millores mediambientals i mesures d’estalvi energètic; 
intervencions a 40 biblioteques per millorar la connectivitat; trobar una ubicació per traslladar 
la biblioteca del Besòs, i iniciar les obres de la biblioteca central urbana. Assenyala que, en 
aquest darrer cas, s’ha aprovat el projecte executiu però està pendent que els pressupostos 
generals de l’Estat facin la dotació corresponent i que el Ministeri constitueixi una comissió 
tècnica per valorar la construcció de l’equipament per fases i actualitzar el projecte. 
Dit això, tot i reconèixer que el servei de biblioteques és un dels millor valorats, expressa la 
voluntat de continuar millorant-les i de convertir-les en espais culturals de proximitat. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix la resposta. Opina que és un tema important per a tots els grups 
municipals i suggereix que es presenti l’informe d’una manera més tranquil·la i detallada 
perquè tots hi puguin fer aportacions i es pugui marcar com a prioritat del PIM l’abordatge de la 
continuïtat del pla. Creu que així s’establiria la complicitat per reclamar al Ministeri la dotació 
necessària per a la biblioteca central urbana. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
19.-  (M1519/2891) Com té previst el Govern Municipal limitar el preu màxim de lloguer dels 
habitatges del mercat privat de la ciutat de Barcelona? 
 
El Sr. MULLERAS formula la pregunta. 
 
El Sr. MONTANER exposa que els lloguers a Barcelona, que representen un 30% dels 
habitatges, han pujat entre un 6% i un 7%. Afegeix que això afecta un sector important de la 
societat i que la població vulnerable es concentra en habitatges en lloguer. També recorda que 
només un 1,5% dels habitatges de la ciutat és lloguer accessible. A parer seu, doncs, la 
inseguretat del règim de lloguer que ha definit el Congrés dels Diputats fa que el lloguer no 
sigui l’opció desitjada, sinó una imposició a les persones que no poden accedir a un habitatge de 
propietat. 
Es mostra convençut que hi ha una bombolla immobiliària i assenyala que el Govern municipal 
està buscant uns preus mitjans, almenys en alguns barris de referència, tot prenent com a 
referència el que succeeix a altres països europeus, en què hi ha clàusules legals que 
impedeixen els lloguers abusius o els lloguers són indefinits, per exemple. 
Admet que aquest tema no es pot resoldre amb una ordenança municipal, sinó que s’ha de fer 
amb una llei de la Generalitat de Catalunya o del Govern espanyol. Per això, demana que 
s’adoptin mesures per impedir aquesta bombolla immobiliària i, en concret, interpel·la el 
Parlament de Catalunya, que està preparant una nova llei d’arrendaments urbans, i els partits 
que governen, CiU, ERC i la CUP, perquè facin una nova llei d’arrendaments urbans que reculli 
les millors pràctiques europees. 
 
El Sr. MULLERAS repeteix la pregunta i retreu al Sr. Montaner que, en comptes de respondre-
la, hagi fet una disquisició sobre la seva percepció del mercat de lloguer a Barcelona. Recorda 
que el 4 de març l’alcaldessa Ada Colau va declarar públicament que calia limitar el preu 
màxim dels lloguers. 
Dit això, suggereix que l’alcaldessa i el Govern municipal haurien de treballar en allò que és de 
la seva competència i deixar de governar a base de titulars populistes i demagògics en matèries 
que no formen part de les competències municipals. A parer seu, generar aquestes notícies és 
una greu irresponsabilitat perquè es llancen missatges enganyosos a la gent. 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 43 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
 
El Sr. MONTANER respon que no és una mesura populista i subratlla que, malgrat que 
l’Ajuntament no té competència, sí que té la responsabilitat d’avisar sobre la bombolla per 
defensar el bé comú. A més, afegeix que Barcelona vol crear una opinió pública i insistir des de 
l’Ajuntament perquè la Generalitat de Catalunya o el Govern espanyol acabin oferint 
possibilitats perquè hi hagi un cert control dels lloguers, com es fa a Europa. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
20.-  (M1519/2876) Segons les dades que es disposen a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona 
i el Comissionat d’Educació i Universitats, així com als Serveis Territorials d’Ensenyament, 
quantes línies públiques de P3 es tancaran el curs 2016-2017? 
 
La Sra. ROVIRA, abans de plantejar la pregunta, aclareix al Sr. Montaner que qui governa a la 
Generalitat és Junts pel Sí, no la CUP, i que, si Catalunya Sí que es Pot mostrés més voluntat de 
treballar amb la CUP, un altre país seria possible. 
Un cop aclarit aquest punt i tenint en compte que el mes de març comença el període de 
preinscripcions als centres escolars públics, formula la pregunta. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula al Sr. Essomba. 
 
El Sr. ESSOMBA, primer de tot, puntualitza que a Barcelona des del 2006 no hi ha serveis 
territorials d’ensenyament, sinó el Consorci d’Educació de Barcelona. 
A continuació, respon que, segons la informació disponible, no es preveu el tancament de cap 
grup de P3 per al curs 2016-2017. 
 
Es dóna per tractada. 
 
21.-  (M1519/2877) Quin és l’estat de la qüestió i en referència a la proposició aprovada el mes de 
novembre en Plenari Municipal per la insubmissió a la reforma de la Llei de l’avortament 
impulsada pel PP, que impedeix que les noies de menys de 18 anys puguin avortar sense 
consentiment dels pares o els tutors legals, i en quin termini es preveu que es facin efectius els 
diferents acords presos? 
 
La Sra. ROVIRA exposa que, malgrat la proposició aprovada el mes de novembre sobre la 
insubmissió a la reforma de la llei del PP sobre l’avortament de les menors d’entre 16 i 18 anys, 
a la ciutat encara es duen a terme avortaments en la clandestinitat, sense la xarxa de seguretat 
que s’havia d’elaborar per poder avortar lliurement. Per això, demana quin és l’estat de la 
qüestió i què es va decidir en la primera taula. 
 
La Sra. PÉREZ aclareix, primer de tot, que no es va signar la insubmissió i que la proposició 
finalment aprovada va ser «la defensa del dret al propi cos i la defensa del benestar». 
A continuació, enumera els vuit punts del calendari que ha elaborat la taula: 1) rebutjar 
fermament la reforma de la Llei de l’avortament del PP; 2) garantir la informació i 
l’assessorament legal, mèdic i psicològic; quant a aquest punt, recorda que s’està revisant l’estat 
d’execució dels sistemes d’informació i d’assessorament, admet que cal aprofundir en la franja 
d’edat d’entre 16 i 18 anys i preveu que es dissenyar estratègies i accions per a aquest grup de 
població; 3) treballar per aconseguir l’avortament gratuït i garantit, tot reforçant les accions ja 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 44 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
existents, tot i que reconeix que el circuit necessari per als casos que requereixen un tractament 
específic encara no s’ha definit; 4) exigir a la Generalitat que actuï en el marc de l’estratègia de 
salut sexual i reproductiva i definir el paper de les entitats amb serveis de caràcter preventiu; 
5) reforçar l’educació afectiva i sexual, tenint en compte que a la Taula de Salut Sexual i 
Reproductiva s’havien prioritzat dues actuacions l’any anterior, acció comunitària i actuació 
integral, que es mantindran el 2016 juntament amb la nova línia educativa; 6) dotar de recursos 
necessaris, amb l’obertura d’una línia específica per a subvencions en matèria de salut sexual i 
reproductiva, cosa que valora positivament i que diu que s’ha portat des de la part LGTBI. 
Com que el temps assignat no li permet acabar de comentar els vuit punts, es compromet a 
enviar la resposta per escrit. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e)  Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
22.-  (M1519/2874) Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports en data 21 de desembre de 2015 amb el contingut següent: (M1519/1601) Que 
es convoqui el primer trimestre del 2016 la taula de seguiment del projecte de megafonia 
interna als autobusos on tinguin presència les entitats del sector, responsables polítics amb 
capacitat de decisió i personal tècnic per valorar el resultat de la megafonia al servei 
d’autobusos de TMB i la possibilitat de la seva implementació al Nit Bus. 
 
La Sra. BENEDÍ formula el prec. 
 
La Sra. ORTIZ respon que el Govern municipal i TMB han treballat sobre la manera com s’han 
implementat les millores. Recorda que en el prec es preveia una reunió de la taula de seguiment 
sobre el funcionament dels SIU i dels PIU durant el primer trimestre i garanteix que la reunió 
està prevista i se celebrarà. 
A més, afegeix que s’ha fet un seguiment de les millores. En aquest sentit, comenta que l’abril 
del 2015 l’IMD va revisar el conveni signat el 2014 i va constatar que moltes d’aquestes 
millores no havien funcionat. Per això, al llarg del 2015 i del 2016 s’ha instat TMB a corregir 
els diferents aspectes que l’auditoria de l’IMD va constatar que no funcionaven; s’ha revisat i 
reparat el sistema de hardware del sistema SIU dels 1.070 autobusos; s’ha millorat el 
programari del sistema, especialment per diferenciar millor els sons greus dels aguts; s’ha fet un 
sistema de doble botó en el comandament; s’ha revisat i millorat el sistema de geolocalització 
de la flota d’autobusos; s’ha millorat la cadena de detecció d’incidències, i s’ha millorat la 
formació dels professionals. 
Reconeix que cal un treball de sensibilització pel que fa a l’atenció de persones amb diversitat 
funcional i expressa la voluntat d’implicar-hi els sindicats. En aquest punt, adverteix que es 
reben moltes denúncies d’autobusos que no paren o no paren al lloc adequat quan veuen una 
persona amb diversitat funcional. 
Per tot això, es compromet a convocar la reunió, tot i que assegura que ja s’està avançant en 
tota la feina prevista. 
 
La Sra. BENEDÍ pregunta quan es convocarà la reunió. 
 
La Sra. ORTIZ respon que abans d’acabar el trimestre. 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 45 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
La Sra. BENEDÍ recorda que el trimestre acaba la setmana vinent. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaracions Institucionals 
 
23.-  La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar a les administracions i institucions 
de l’estat competents en aquesta matèria: I. Revisar i valorar la suspensió de les inspeccions 
previstes i l’aturada dels processos engegats contra alguns autors. II. Revisar i valorar la 
modificació del RDL 5/2013 i de la resta de normativa que ha contribuït a generar aquesta 
situació. III. Estudiar el disseny d’una nova normativa que reconegui la singularitat del sector 
cultural, que reculli les necessitats especials dels professionals de la creació i que vetlli pels 
seus interessos, i IV. Impulsar l’aprovació d’un Estatut de l’Artista que reconegui el paper en la 
societat dels professionals de la cultura i que garanteixi els drets dels artistes i dels creadors. 
 
La Sra. ORTIZ cedeix la paraula a la comissionada de Cultura. 
 
La Sra. SUREDA llegeix la declaració institucional. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Ciurana expressa el vot 
favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Puigcorbé 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. 
S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
24.-  La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1. Reivindicar el dret recollit a l’article 
134 de l’Estatut d’Autonomia de la Generalitat de Catalunya, de competència exclusiva en: - El 
foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la 
implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a 
tots els nivells socials. - La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de 
l’alt rendiment esportiu. - L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius 
i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física 
en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. - La 
regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que 
promouen i organitzen la pràctica esportiva. - El registre de les entitats que promouen i 
organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. 2.- Mostrar el 
nostre rebuig a les interposicions sistemàtiques de recursos judicials per part del Govern 
espanyol contra les iniciatives democràtiques catalanes i, en concret, el que afecta a la Llei 
7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de 
l’esport. 3. Donar suport al Govern de Catalunya en totes les accions que dugui a terme per 
mantenir intacta la Llei 7/2015, del 14 de maig , de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici 
de les professions de l’esport. 4. Donar suport a les Federacions, Clubs i Consells esportius en 
totes les accions que duguin a terme per mantenir intacta la Llei 7/2015, del 14 de maig, de 
modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport. 5. Donar suport als 
tècnics federatius que amb aquesta suspensió es trobaran novament sense la protecció jurídica 
necessària per poder exercir la seva professió. 6. Demanar al Tribunal Constitucional que 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 46 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2 
 
 
resolgui amb celeritat i aixequi la suspensió de la Llei 7/2015, del 14 de maig, de modificació 
de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport. 7. Donar coneixement d’aquesta 
declaració al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i al Govern 
espanyol. 
 
La Sra. FANDOS llegeix la declaració institucional. 
 
La Sra. Ortiz expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Fandos expressa el vot 
favorable de CIU, la Sra. Barceló expressa el vot contrari de Ciutadans, la Sra. Benedí 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
Esteller expressa el vot contrari del PP i la Sra. Rovira expressa el vot contrari de la CUP. 
S’APROVA. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13h.56’ 
 
 
Ref:  CCP 4/16 Drets Socials, Cultura i Esports 47 
v.  23/ 3/ 2016     10: 2