Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
1 
  
 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, 
PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
 
Sessió de 23 de març de 2016 
 
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de març de 2016, s’hi reuneix 
la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, sota la 
presidència de l’Ima. Sra. Francina Vila i Valls. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: 
Gerardo Pisarello Prados, Jaume Asens Llodrà, Gala Pin Ferrando, Eloi Badia Casas, Joaquim 
Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Jordi Martí i Galbis, Francisco Sierra López, 
Santiago Alonso Beltrán, Trini Capdevila i Burniol, Jordi Coronas i Martorell, Carmen Andrés 
Añón, Àngeles Esteller Ruedas, Josep Garganté i Closa, assistits per l’assessora jurídica, Sra. 
Anna Martori Salichs, que actua per delegació del secretari general, i certifica. 
 
També hi són presents la Sra. Águeda Bañón Pérez, directora de Comunicació, i el Sr. Amadeu 
Recasens Brunet, comissionat de Seguretat.  
 
S’obre la sessió a les 10.05 hores. 
 
La presidenta informa que a les 13 hores s’ha convocat un minut de silenci a la plaça de Sant 
Jaume pels atemptats a Brussel·les i que 10 o 5 minuts abans se suspendrà temporalment la 
Comissió perquè qui vulgui pugui baixar. 
 
El Sr. GARGANTÉ pregunta si els morts dels altres països no compten, ja que hi ha hagut 100 
morts a l’Àfrica per un atemptat i 100 morts més a l’Iraq. 
 
La presidenta aclareix que l’únic que es farà és sumar-se a la convocatòria que s’ha fet des de 
protocol de l’Ajuntament, que en principi només és pels atemptats de Brussel·les. 
 
El Sr. GARGANTÉ replica que això ja diu molt. 
 
La presidenta comenta que, si els grups no hi tenen inconvenient, es debatran conjuntament els 
punts 14 i 21, ja que tracten de la mateixa qüestió. 
 
El Sr. SIERRA es queixa que s’han rebutjat diverses iniciatives de Ciutadans pel que fa a la 
fiscalització de determinades empreses municipals. Demana, doncs, que Secretaria General li 
faciliti una llista d’empreses, instituts i organismes municipals i que digui a quina comissió li 
pertoca el control i la fiscalització d’aquestes empreses. 
 
La presidenta explica que a les presidències de les comissions els pertoca admetre o rebutjar les 
iniciatives dels grups, així com les mesures de govern o informes que es presentin. Comenta 
que, juntament amb Secretaria, sempre s’intenta tenir una interpretació una mica àmplia per no 
rebutjar cap iniciativa, però que a vegades hi ha qüestions que es plantegen que no es 
corresponen estrictament amb la Comissió. Indica que en aquests casos a vegades es demana 
que s’adapti millor la iniciativa per no rebutjar-la, i proposa que en el cas d’aquestes iniciatives 
puguin fer aquest exercici perquè Ciutadans les pugui afinar millor. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
2 
 
I)  Aprovació de l’acta de la sessió anterior 
 
S’aprova. 
 
II)  Part Informativa 
 
a)  Despatx d’ofici 
 
En compliment dels Decrets d’Alcaldia, de 13 de juny de 2015, ES COMUNIQUEN les 
resolucions següents: 
 
1.-  (20161002) Districte de l’Eixample 
Del gerent municipal, d’11 de febrer de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i inicia 
l’expedient per a la contractació del servei de suport administratiu i jurídic en la tramitació 
d’expedients sancionadors del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2016-2017, i per un 
import de 42.761,40 euros. 
 
2.-  (20164138)  
Del gerent municipal, d’11 de març de 2016, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la 
despesa per a la contractació del servei d’assistència jurídica dels membres de la GUB i del 
SPEIS, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 232.320,00 euros. 
 
3.-  (20154174)  
Del gerent municipal, d’11 de març de 2016, que adjudica a Man Truck & Bus Iberia, S.A. 
Uniper el contracte per al manteniment preventiu i correctiu de les carrosseries dels vehicles 
adscrits al SPEIS, per als exercicis 2016-2018, i per un import de 387.200,00 euros. 
 
4.-  (20144559)  
Del gerent municipal, de 26 de febrer de 2016, que resol el contracte de la prestació de serveis 
complementaris als del servei de suport a l’atenció telefònica integral de les trucades 
d’emergència dels números 092 (GUB) i 080 (SPEIS), que va ser adjudicat a Konecta BTO, 
S.L. 
 
5.-  (15-SJS-18) Districte de Ciutat Vella 
De l’alcaldessa, de 17 de març de 2016, que aprova, per raons d’ordre públic l’obligatorietat de 
tancament en horari nocturn (de 00 hores a 06 hores) de l’establiment ubicat al passeig de 
Borbó, 63, amb llicència d’activitat de botiga de conveniència, d’acord amb l’establert a 
l’article 2.4 de la llei 3/2014, d’horaris comercials de mesures per a determinades activitats de 
promoció. 
 
6.-  (6/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de febrer de 2016, que modifica el punt 5.1 
de les bases de la convocatòria del concurs 6/2016-C per a la provisió per concurs de mèrits 
d’un lloc de treball de suport 1 (família General), adscrit al Dep. d’Administració de la Direcció 
de Serveis de Coordinació Econòmica (Gerència d’Ecologia Urbana). 
 
7.-  (7/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 2 de febrer de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Departament 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
3 
de Resiliència Urbana de la Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures (Gerència 
d’Ecologia Urbana). 
 
8.-  (8/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de febrer de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Direcció de 
Serveis de Planificació i Control (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
9.-  (9/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de febrer de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Direcció de 
Serveis de Drets de Ciutadania i Immigració (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
10.-  (10/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de febrer de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de cap de secció 1 (família General) adscrit al 
Departament d’Operacions i Processos d’Atenció Especialitzada de la Direcció de Serveis 
d’Informació i Atenció Ciutadana (Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i 
Transparència). 
 
11.-  (11/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de febrer de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) 
adscrit al Departament d’Obres i Manteniment de la Direcció de Serveis de Llicències i Espai 
Públic (Gerència del Districte de Ciutat Vella). 
 
12.-  (12/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de febrer de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit al Departament 
de Gestió Econòmica i Planificació (Gerència de Recursos Humans i Organització). 
 
13.-  (20/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de suport 3 (família General) adscrit a la Tresoreria 
(Gerència de Presidència i Economia). 
 
14.-  (21/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió de dos llocs de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrits 
al Departament de Promoció de la Infància, l’Adolescència i la Gent Gran (Gerència de Drets 
Socials). 
 
15.-  (22/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 2 (família General) adscrit a la 
Direcció de Serveis a les Persones i al Territori (Gerència del Districte d’Horta-Guinardó). 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
4 
16.-  (24/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de tècnic/a 2 (família Serveis Urbanístics i d’Obra) 
adscrit al Departament de Llicències d’Obres de la Direcció de Serveis de Llicències (Gerència 
Adjunta d’Urbanisme). 
 
17.-  (25/2016-C)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió d’un lloc de treball de gestor/a de projecte 1 (família General) adscrit al 
Projecte de Gestió de la Centralitat de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori 
(Gerència del Districte de Ciutat Vella). 
 
18.-  (7/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament de Recursos Interns de la Direcció de Serveis Generals 
(Gerència del Districte de les Corts). 
 
19.-  (8/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de suport 3 (família General) 
adscrit a la Gerència del Districte de Nou Barris. 
 
20.-  (9/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic (Gerència de 
Drets Socials). 
 
21.-  (10/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament d’Inversions (Gerència de Presidència i Economia). 
 
22.-  (11/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit a Comunicació (Gerència del Districte de Ciutat Vella). 
 
23.-  (12/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, d’un lloc de treball de cap de departament 1 
(família General) adscrit al Departament de Desenvolupament de la Carta Municipal de 
Barcelona (Gerència de Recursos). 
 
24.-  (13/2016-L)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de març de 2016, que convoca i aprova les 
bases per a la provisió, per lliure designació, de dos llocs de treball de gestor/a de projectes 1 
(família General) adscrits a la Direcció de Programa de Gestió (Direcció de l’Alcaldia). 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
5 
 
 
25.-  (106/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 8 de febrer de 2016, que convoca un procés 
interadministratiu per a la provisió per lliure designació d’un lloc de treball de cap de 
departament 1 (família General), adscrit al Departament de Desenvolupament (Gerència de 
Recursos Humans i Organització). 
 
26.-  (83/2016)  
Del gerent de recursos humans i organització, d’11 de febrer de 2016, que convoca el procés 
selectiu i aprova les bases per a l’ampliació de la borsa de treball de la categoria de tècnic/a 
mitjà/ana en Treball Social (grup A2). 
 
27.-  (12/2015)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de febrer de 2016, que designa els membres 
del Tribunal del procés selectiu per a cobrir 80 places d’administratiu/va, mitjançant concurs-
oposició (torn de promoció interna), i la incorporació de la promoció interna horitzontal del 
personal laboral fix a la corresponent categoria funcionarial. 
 
28.-  (1401/2015)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de febrer de 2016, que designa els membres 
de la Comissió de Selecció per a l’ampliació de la borsa de treball en la categoria d’auxiliar 
administratiu/va. 
 
29.-  (1401/2015)  
Del gerent de recursos humans i organització, de 4 de febrer de 2016, que modifica la base 10 
del procés selectiu per a l’ampliació de la borsa de treball de la categoria d’auxiliar 
administratiu/va (Grup C2). 
 
30.-  (1008/2014)  
De l’alcaldessa, de 10 de març de 2016, que nomena, mitjançant oposició lliure, els Srs.: Ivan 
Lozano Domingo, Marc Martínez Media i Rafael Melendo Mojal com a funcionaris de carrera, 
en la categoria d’agents de la GUB. 
 
31.-  (1510/2015)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Jordi 
Molina Galindo en el lloc de treball de cap de departament 1, nivell 26, i adscripció a la tercera 
Tinència d’Alcaldia (família Serveis de Suport Polític). 
 
32.-  (37/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Miguel 
Yury Mayorga Cardenas en el lloc de treball de cap de departament 1, nivell 26, i adscripció a 
la quarta Tinència d’Alcaldia (família Serveis de Suport Polític). 
 
33.-  (13/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que nomena com a personal eventual la Sra. Olga Aira 
Foix en el lloc de treball de tècnica 4, nivell 20, i adscripció al Grup Polític Municipal de 
Convergència i Unió (família Serveis de Suport Polític). 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
6 
34.-  (1515/2015)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Alfredo 
Bergua Valls en el lloc de treball de tècnic 1, nivell 26, i adscripció al Grup Polític Municipal 
del Partit Popular (família Serveis de Suport Polític). 
 
35.-  (1516/2015)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que nomena com a personal eventual la Sra. Mireia 
Capel Puig en el lloc de treball de tècnica 1, nivell 26, i adscripció al Grup Polític Municipal del 
Partit Popular (família Serveis de Suport Polític). 
 
36.-  (1517/2015)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que nomena com a personal eventual la Sra. Vanessa 
López González en el lloc de treball de tècnica 3, nivell 22, i adscripció al Grup Polític 
Municipal del Partit Popular (família Serveis de Suport Polític). 
 
37.-  (1518/2015)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que nomena com a personal eventual la Sra. Maria 
Isabel Aguayo Díez en el lloc de treball de tècnica 3, nivell 22, i adscripció al Grup Polític 
Municipal del Partit Popular (família Serveis de Suport Polític). 
 
38.-  (188/2016)  
De l’alcaldessa, de 3 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Joan 
Rodríguez Portell en el lloc de treball de tècnic 1, nivell 26, i adscripció al Grup Polític 
Municipal de Convergència i Unió (família Serveis de Suport Polític). 
 
39.-  (268/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual la Sra. Gemma 
Solà Puig en el lloc de treball de suport 1, nivell 22, i adscripció al Grup Polític Municipal de 
Ciutadans (família Serveis de Suport Polític), amb el règim de plena dedicació. 
 
40.-  (270/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Xavier Adell 
Mezquita en el lloc de treball de suport 1, nivell 22, règim de plena dedicació, i adscripció al 
Grup Polític Municipal de Ciutadans (família Serveis de Suport Polític). 
 
41.-  (272/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Alcides 
Javier Pereira Falcón en el lloc de treball de suport 1, nivell 22, règim de plena dedicació, i 
adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans (família Serveis de Suport Polític). 
 
42.-  (273/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Francisco 
Javier González Blesa en el lloc de treball de cap de departament 1, nivell 26, règim de plena 
dedicació, i adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans (família Serveis de Suport 
Polític). 
 
43.-  (274/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Luis Ignacio 
Ruíz Gandullo en el lloc de treball de cap de departament 1, nivell 26, i adscripció al Grup 
Polític Municipal de Ciutadans (família Serveis de Suport Polític). 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
7 
 
44.-  (275/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Germán 
Prado Pérez en el lloc de treball de cap de departament 1, nivell 26, règim de plena dedicació, i 
adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans (família Serveis de Suport Polític). 
 
45.-  (276/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Luis 
Fernando García Egea en el lloc de treball de tècnic 2, nivell 24, jornada de 18,75 h./setmanals, 
i adscripció al Grup Polític Municipal Socialista (família Serveis de Suport Polític). 
 
46.-  (277/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que nomena com a personal eventual el Sr. Oriol 
Bartomeus Bayés en el lloc de treball de tècnic 2, nivell 24, jornada de 18,75 h./setmanals, i 
adscripció al Grup Polític Municipal Socialista (família Serveis de Suport Polític). 
 
47.-  (304/2016)  
De l’alcaldessa, de 7 de març de 2016, que nomena com a personal eventual la Sra. Olga Toro 
Moreno en el lloc de treball de suport 3, nivell 18, jornada de 18,75 h./setmanals, i adscripció al 
Grup Polític Municipal de Ciutadans (família Serveis de Suport Polític). 
 
48.-  (15/2016)  
De l’alcaldessa, de 29 de gener de 2016, que cessa com a personal eventual la Sra. Carme Porta 
Alejandre en el lloc de treball codi 80.20.PO.10 i, adscripció a la Regidoria del Districte de Nou 
Barris (família Serveis de Suport Polític). 
 
49.-  (152/2016)  
De l’alcaldessa, de 3 de març de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Albert Ortas 
Serrano en el lloc de treball codi 20.20.PO.10 (família Serveis de Suport Polític) i adscripció al 
Grup Polític Municipal de Convergència i Unió. 
 
50.-  (153/2016)  
De l’alcaldessa, de 3 de març de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Koldo Blanco 
Uzquiano en el lloc de treball codi 80.10.PO.10 (família Serveis de Suport Polític) i adscripció 
al Grup Polític Municipal de Ciutadans. 
 
51.-  (267/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que cessa com a personal eventual la Sra. Gemma Solà 
Puig en el lloc de treball codi 90.20.PO.10 (família Serveis de Suport Polític) i adscripció al 
Grup Polític Municipal de Ciutadans. 
 
52.-  (269/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Xavier Adell 
Mezquita en el lloc de treball codi 80.20.PO.10 (família Serveis de Suport Polític) i adscripció 
al Grup Polític Municipal de Ciutadans. 
 
53.-  (271/2016)  
De l’alcaldessa, de 4 de març de 2016, que cessa com a personal eventual el Sr. Alcides Javier 
Pereira Falcón en el lloc de treball codi 80.20.PO.10 (família Serveis de Suport Polític) i 
adscripció al Grup Polític Municipal de Ciutadans. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
8 
 
Acords de la Comissió de Govern d’11 de febrer de 2016: 
 
54.-  (993/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Emma Otzet Gramunt (mat. 
73504) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional de Tècnica Superior d’Arquitectura, amb destinació al Departament de Llicències i 
Inspeccció del Districte de Ciutat Vella, on ocupa el lloc de treball de Tècnica 3 (80.30.OP.20), 
i una activitat privada per compte propi com a arquitecta. Per tal d’evitar possibles 
coincidències entre l’activitat pública i la privada, s’exclou de l’exercici de l’activitat privada 
d’arquitecta, qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. La 
dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent 
a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el municipal. 
La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les 
prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre 
d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de 
novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i 
d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
55.-  (76/2016) APROVAR la modificació en l’organigrama de la Gerència de Presidència i 
Economia, assignant la denominació, el nivell i les funcions a l’òrgan afectat, tal i com es 
detalla als annexos. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als efectes 
pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació 
i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 18 de febrer de 2016: 
 
56.-  (1213/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel funcionari Sr. Antoni Fernández 
Pérez (mat. 22953) amb la categoria professional de Tècnic Superior en Gestió entre la seva 
activitat municipal com a Director 1 (20.10.GE.40), a la Direcció d’Empreses, Entitats 
Municipals i Recursos de la Gerència de Presidència i Economia, i l’activitat pública com a 
professor associat a la Universitat de Barcelona a temps parcial de la Universitat de Barcelona, 
per al curs acadèmic 2015-16 des del 22 de desembre de 2015 fins al 14 de setembre de 2016. 
La dedicació a la docència universitària serà a temps parcial i haurà de desenvolupar-se en 
horari no coincident amb el municipal. D’altra banda, la present autorització resta condicionada 
a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es 
contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les 
Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del 
Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta 
autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les 
circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NEcompte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
57.-  (10/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada de la Sra. Yolanda González Buceta 
(mat. 804099) entre la seva activitat municipal com a funcionària interina amb la categoria 
professional de Professora de Música, amb destinació al Conservatori Municipal de Música i a 
l’Escola Municipal de Musica de l’Eixample de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 
on ocupa el lloc base de treball de Professora de Música, i l’activitat pública com a Professora 
de Música a temps parcial a l’Escola Municipal de Música Blai Net de Sant Boi de Llobregat, 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
9 
per al curs acadèmic 2015-2016 des de l’1 de setembre de 2015 fins al 31 d’agost de 2016. 
Aquesta autorització s’empara en l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal de les administracions públiques, article 4.8 de la Llei 21/1987, 
de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la 
Generalitat i en l’acord de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, de 10 de juny 
de 2015, que declara d’interès públic la segona activitat dels professors de música de l’Institut 
Municipal d’Educació de Barcelona (Gaseta núm. 20 del 30/06/2015). La suma de les jornades 
de l’activitat principal i de l’activitat docent desenvolupada segons la declaració d’interès 
públic de l’esmentat acord, en cap cas, no podrà superar la jornada ordinària de l’Administració 
incrementada en un 50%. Les necessitats de dedicació de l’activitat municipal no es podran 
veure afectades per la realització de la segona activitat. La present autorització perdrà vigència 
per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
58.-  (135/2016) APROVAR les modificacions en els organigrames de la Gerència de Presidència i 
Economia; de la Gerència d’Ocupació, Empresa i Turisme; de la Gerència de Recursos i de la 
Gerència d’Ecologia Urbana, assignant les adscripcions, denominacions i funcions als òrgans 
afectats, tal i com es detalla als annexos. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta 
Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acord de la Comissió de Govern de 25 de febrer de 2016: 
 
59.-  (170/2016) APROVAR les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Recursos i de la 
Gerència de Recursos Humans i Organització, assignant les adscripcions, denominacions i 
funcions als òrgans afectats, tal com es detalla als annexos. PUBLICAR la present resolució en 
la Gaseta Municipal als efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 3 de març de 2016: 
 
60.-  (158/2016) CONVOCAR la cobertura de C2 a C1 de Bomber/a i Caporal/a de l’SPEIS de 
l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant promoció interna especial i APROVAR les bases que 
han de regir aquesta convocatòria. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
61.-  (218/2016) CONVOCAR la cobertura del lloc de treball de Direcció 2, adscrit a la Direcció de 
Serveis de Comunicació Digital de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament de Barcelona, i 
APROVAR les bases que han de regir aquesta convocatòria (I.D. S 08014188). PUBLICAR 
aquest acord i l’annex a la Gaseta Municipal, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al 
web de l’Ajuntament de Barcelona. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
62.-  (226/16) INICIAR l’expedient per a la contractació de la realització de les tasques necessàries 
per l’execució, i desenvolupament dels projectes que configuren el Programa BCN 
interculturalitat, amb núm. de contracte 16000921, mitjançant tramitació ordinària, amb la 
utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 679.697,40 euros, 
IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules 
administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
10 
CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb 
càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el 
següent desglossament: pressupost net 561.733,39 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i 
import de l’IVA de 117.964,01 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient 
en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Mobilitat. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 10 de març de 2016: 
 
63.-  (1483/2015) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Josep Ribas Coll (mat. 
74.540) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria professional 
de Tècnic Superior en Gestió, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del 
Districte de l’Eixample, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic/a 3 (80.30.GA.30) i 
l’activitat privada per compte d’altri, com a tècnic jurídic a la Universitat Oberta de Catalunya. 
La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari no coincident amb el 
municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures 
públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de 
desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 
26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat 
i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball 
municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Mobilitat. 
 
64.-  (24/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada per la Sra. Sílvia Julián García (mat. 
72052) entre la seva activitat municipal com a funcionària de carrera, amb la categoria 
professional de Tècnica Superior d’Arquitectura, amb destinació al Departament d’Obres i 
Manteniment del Districte de Ciutat Vella, on desenvolupa el lloc de treball de Tècnic/a 2 
(80.20.OP.10), i una activitat privada d’arquitectura i urbanisme a través de la societat Pons-
Julian, SLP. Per tal d’evitar possibles coincidències entre l’activitat pública i la privada, 
s’exclou del seu exercici qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona. 
La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal 
vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal. La present 
autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i 
altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del 
personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, 
d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra 
normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal 
o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
65.-  (137/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Aser Rubén Calderón Broncano 
(mat. 74188) entre la seva activitat municipal com a funcionari interí, amb la categoria 
professional de Tècnic Superior en Arquitectura, amb destinació a la Direcció de Serveis de 
Llicències i Espai Públic del Districte de Sant Andreu, on ocupa el lloc de treball de Tècnic 3 
(80.30.OP.20), i una activitat privada per compte propi d’arquitecte, excloent del seu exercici 
qualsevol manifestació del mateix en el terme municipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles 
coincidències entre l’activitat pública i la privada. AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada 
pel Sr. Aser Rubén Calderón Broncano (mat. 74188) entre la seva activitat municipal i activitat 
privada de dissenyador gràfic, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
11 
causes d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, 
d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i no resulta afectat 
l’interès públic. Aquestes autoritzacions resten condicionades a l’estricte compliment dels 
deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 53/1984, de 26 
de desembre, d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 
21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la 
Generalitat i altra normativa aplicable. La dedicació professional a les dues activitats 
sol·licitades no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració 
Pública i en horari no coincident amb el municipal. Ambdues autoritzacions perdran vigència 
per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat 
i Prevenció. 
 
66.-  (140/2016) AUTORITZAR la compatibilitat sol·licitada pel Sr. José Antonio González Rivera 
(mat. 72074) entre la seva activitat municipal com a contractat laboral temporal, amb la 
categoria professional d’auxiliar administratiu, amb destinació a l’Oficina d’Atenció al Personal 
de la Gerència de Recursos Humans i Organització, on ocupa el lloc de treball de Suport 5 
(90.50.GE.10), i l’activitat privada per compte propi d’actuacions musicals a través de Fidelis 
Factoo, Societat Cooperativa. La dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la 
jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i haurà de desenvolupar-se en horari 
no coincident amb el municipal. La present autorització resta condicionada a l’estricte 
compliment dels deures públics, a les prohibicions i altres previsions que es contenen en la Llei 
53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, 
la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de 
l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. Aquesta autorització perdrà 
vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al 
mateix. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció. 
 
67.-  (0235/16) INICIAR l’expedient per a la contractació de disseny web i programació webs i 
aplicacions, amb núm. de contracte 16001198, mitjançant tramitació ordinària, amb la 
utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació d’1.580.000 euros, IVA 
inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es 
partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent 
desglossament: pressupost net 1.305.785,12 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de 
l’IVA de 274.214,88 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent 
a la seva autorització. DECLARAR la improcedència de la revisió de preus amb motiu ateses 
les característiques del contracte. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
68.-  (2016/121) APROVAR l’acord d’amistat i cooperació entre Lesbos i Barcelona en sectors com 
la protecció del medi ambient, el turisme, l’esport, la cultura, així com promoure la cooperació, 
l’intercanvi d’informació i les estratègies conjuntes davant la crisi europea ocasionada per 
l’arribada de refugiats i migrants. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
12 
69.-  (2016/83) APROVAR l’acord d’amistat i cooperació entre Lampedusa i Barcelona en els 
àmbits de promoció econòmica, turisme, esports, cultura, així com promoure la cooperació, 
l’intercanvi d’informació i les estratègies conjuntes davant la crisi europea ocasionada per 
l’arribada de refugiats i migrants. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
Acords de la Comissió de Govern de 17 de març de 2016: 
 
70.-  (296/2016) APROVAR les modificacions en l’organigrama de la Gerència de Recursos 
Humans i Organització assignant les adscripcions, denominacions i funcions als òrgans afectats, 
tal i com es detalla als annexos. PUBLICAR la present resolució en la Gaseta Municipal als 
efectes pertinents. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació i Seguretat i Prevenció. 
 
71.-  (0286/16) INICIAR l’expedient per a la contractació de coordinació i gestió de projectes de 
web a l’Ajuntament de Barcelona, amb núm. de contracte 16001290, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un pressupost total de licitació de 
580.000,00 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix 
document amb el següent desglossament: pressupost net 479.338,84 euros; tipus impositiu del 
21% d’IVA, i import de l’IVA de 100.661,16 euros; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DECLARAR la improcedència de 
la revisió de preus amb motiu, ateses les característiques del contracte. DONAR compte 
d’aquesta resolució a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció. 
 
72.-  INICIAR l’expedient per a la contractació de l’arrendament i manteniment 5 cabines sanitàries 
públiques automàtiques i autorentables al Districte de Ciutat Vella, amb núm. de contracte 
16001320, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, i amb un 
pressupost total de licitació de 552.500,52 euros, IVA inclòs; APROVAR les actuacions 
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document amb el següent desglossament: 
pressupost net 456.612,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 
95.888,52 euros; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
posterior/s a l’actual. DONAR-NE compte a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, 
Participació, Seguretat i Prevenció. 
 
b) Mesures de govern 
 
A la Comissió:  
 
1.-  Pla Local de Prevenció i de Seguretat Ciutadana de Barcelona 2016-2019. 
 
El Sr. RECASENS comenta que s’està seguint la cronologia que en el seu dia es va explicar, 
que és presentar, en primer lloc, al març, el Pla de seguretat, tal com s’està fent, i en segon lloc, 
el Pla director de la Guàrdia Urbana al maig, que es farà. Conclou que la idea és elaborar primer 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
13 
les polítiques i després les estructures, tot i que alguns aspectes ja estan funcionant, com l’Àrea 
de Garanties, antigament Règim Intern, que ja està en pràctica i desenvolupant el projecte de 
convertir-se en una àrea no només de règim intern, sinó també de bones pràctiques i d’ètica. 
Considera que els plans no han de ser tancats, sinó oberts perquè no es quedin encotillats i es 
puguin adaptar a la complexitat i als canvis. Assenyala que el pla que es presenta és, doncs, 
obert, però diu que no s’ha de confondre obertura amb improvisació, sinó que vol dir que el pla 
s’anirà modificant a mesura que es vagin modificant les realitats en què pretén incidir. 
Informa que el pla consta de principis bàsics com ara la voluntat de resoldre problemes reals, la 
coresponsabilització i la coproducció de polítiques públiques, tenint en compte complexitats, 
transversalitats i adaptabilitat als canvis socials. Indica que és una estructura modular amb 3 
grans polítiques: proximitat, territori i transparència, que, al seu torn, tenen 4 eixos: governança, 
transversalitat, coneixement i territori. Comenta que aquestes polítiques i aquests eixos es 
tradueixen en 13 vectors, cadascun dels quals pretén incidir en una àrea específica i segueix un 
guió, que és: en primer lloc, saber quin és el problema que es vol resoldre; en segon lloc, quin 
és l’objectiu de la política, i, en tercer lloc, com es podria fer. 
Conclou que són 13 vectors que lliguen polítiques i eixos; que el pla pretén anticipar-se als 
problemes futurs, i que és obert i es vol que sigui participatiu. Insisteix que no presenta un 
producte tancat, sinó que ha de passar pel Consell de Seguretat i Prevenció de Barcelona, que 
s’ha ampliat en les darreres convocatòries, i afegeix que també ha de passar per altres actors. 
Comenta que, a mesura que es vagi construint, es podran analitzar els costos i afinar 
l’avaluació, juntament amb el desenvolupament del Pla director. Es compromet a anar 
informant els grups a mesura que es vagin desenvolupant els punts. 
 
El Sr. FORN diu que el preocupa que el govern sempre parli de participació, ja que justament 
en l’elaboració d’aquest pla no hi ha hagut la participació dels grups municipals. Es queixa que, 
malgrat que el comissionat diu que és un pla obert, només hi ha hagut una reunió amb els grups 
i sense un sol paper. 
Pregunta per què aquest pla no s’ha presentat en un Plenari, ja que li sembla un tema cabdal i de 
màxima prioritat. Constata que sempre s’havia portat l’aprovació dels plans als plenaris, i el 
sorprèn que ara es faci en comissió. 
Reprèn el tema de la participació i demana al comissionat que es fixi en com es va discutir en el 
mandat anterior quan es va presentar aquest Pla de seguretat i com tothom agraïa el procés de 
participació que s’havia pogut fer amb tots els grups, com es van incloure les aportacions dels 
grups, etc. Es queixa que aquest govern parla molt de la participació, però que a l’hora de la 
veritat no l’aplica. 
Considera que un pla de seguretat necessita el màxim suport i que no pot ser que sigui el Pla de 
seguretat d’un govern, sinó que ha de ser de tot l’Ajuntament, buscant el consens. Diu que no 
criticarà tant el que hi ha com el que no hi ha, perquè comparteix alguns dels vectors del pla, la 
visió transversal que es dóna a la seguretat i sobretot el caràcter preventiu de l’acció política. 
Pel que fa a la creació de consells de prevenció i seguretat als 10 districtes i la creació de taules 
de barri que proposa el govern, demana que es respecti el que ja existeix i funciona. Posa com a 
exemple que a Sarrià - Sant Gervasi ja hi havia aquestes taules de prevenció, però que des que 
hi ha un nou govern no s’han convocat ni una sola vegada; també que a Ciutat Vella hi havia 
una Junta de Seguretat que no s’ha convocat mai; que a Sant Martí hi havia una Taula de 
Seguretat que no s’ha tornat a convocar, o que a Sant Andreu hi havia el Consell de Seguretat i 
no té constància que s’hagi tornat a reunir. 
Comparteix el tema de la regulació, usos horaris dels espais i equipaments, atès que ja s’ha 
treballat en aquesta direcció i d’una manera molt especial en el debat d’Urbanisme i Seguretat. 
També li semblen correctes les accions per augmentar la confiança en els mecanismes de 
denúncia o l’elaboració del Pla director de la Guàrdia Urbana, que es presentarà al maig. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
14 
Quan la presidenta li diu que se li ha acabat el temps, es queixa que s’hagin de discutir coses tan 
importants amb tan poc temps i que no passin ni al plenari. Diu, però, que ho accepta perquè 
així es va decidir entre tots. 
 
La presidenta comenta que a vegades hi ha comissionats que han treballat molt en determinats 
àmbits i que sovint no poden donar resposta ni explicacions a tothom. 
Demana, doncs, als portaveus que reflexionin sobre si un temps tan ajustat dóna per aprofundir 
en matèries tan importants. 
 
El Sr. SIERRA reconeix que, tenint en compte la importància de l’assumpte, caldria tenir més 
temps, però que, vist l’informe que ha presentat el govern, tampoc no li cal gaire més temps. Es 
queixa que un tema tan important com la seguretat a la ciutat, en què l’alcaldessa va agafar la 
responsabilitat assumint la direcció d’aquesta seguretat, ha estat el gran oblidat en aquest 
mandat. 
Comenta que, després de llegir aquest informe, es planteja el dubte de si s’hauria d’haver 
presentat en aquesta Comissió o en la de Drets Socials, perquè és un informe ambigu i filosòfic, 
que bàsicament parla de garantir la seguretat dels ciutadans a través de la millora de les seves 
desigualtats. 
Considera que cal incloure aquest tipus de mesures per resoldre conflictes de convivència, 
perquè, efectivament, molts actes incívics i delictius tenen un rerefons social, però pensa que 
aquestes mesures no poden anar soles, sinó que han d’anar acompanyades de polítiques 
policials. Opina que perquè la gestió de la seguretat ciutadana sigui eficaç ha de ser integral, 
amb una combinació equilibrada de les mesures filosòfiques i de proximitat com a mesures 
reals i efectives pel que fa a la política policial. 
Comenta que l’informe, encara que a l’inici diferencia entre els conflictes de convivència i les 
experiències de victimització, en el desenvolupament se centra únicament en els conflictes de 
convivència com a únic factor que cal millorar i no hi ha cap mesura concreta. 
Indica que a partir dels darrers informes i de les conclusions que es van treure en el Consell de 
Seguretat se li plantegen diversos dubtes. Parla del fet que els informes que es van presentar al 
Consell indiquen que la sensació de més inseguretat dels barcelonins ha augmentat prop d’un 
5% des que governa Barcelona en Comú. 
Constata que han augmentat considerablement els robatoris a habitatges. Pregunta com s’ho 
farà el govern per fer-los disminuir, si ho farà amb agents cívics repartint fullets per demanar a 
la gent que no robi perquè és dolent. Diu que no ha trobat polítiques policials o dissuasives i 
que, per tant, desgraciadament, aquest problema s’incrementarà no només a Barcelona, sinó a 
ciutats del mateix color polític, com Saragossa o Madrid. Comenta que així augmentarà la 
sensació d’inseguretat i també les activitats incíviques i delictes. Considera que això a 
Barcelona està provocat per restar-li autoritat a la Guàrdia Urbana i convertir els agents en mers 
mediadors. 
 
El Sr. CORONAS felicita el Sr. Recasens pel seu nomenament com a membre del Comitè 
Permanent d’Assumptes Ètics de la Interpol, i li hagués agradat fer-ho per aquest pla. Considera 
que aquest pla hauria de ser el full de ruta de l’estratègia en prevenció de Barcelona, però li 
sembla una mica hippy. Afegeix que és un document filosòfic amb la filosofia de Barcelona en 
Comú, que no comparteix aplicada a la seguretat. 
Creu que aquest pla podria ser un bon inici, però que no inclou tots els aspectes que hauria de 
contenir un pla d’aquest tipus. Diu que troba a faltar que parli de la Guàrdia Urbana, dels 
Bombers, dels serveis d’emergències, etc. Considera que fa analogies perilloses, com ara 
vincular prostitució i mendicitat a polítiques de seguretat, ja que creu que el que cal vincular és 
la lluita contra les xarxes organitzades i no estigmatitzar persones i col·lectius. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
15 
Reconeix que la percepció d’inseguretat sempre és superior a la realitat, però pensa que calen 
mesures per pal·liar-la. Indica que la realitat imposa nous riscos, com ara el terrorisme o 
l’increment de robatoris amb violència, i es queixa que de tot això, que també és seguretat, no 
n’ha vist ni una línia. 
Comenta que a l’informe s’utilitza un llenguatge que li sembla curiós, ja que es parla de 
«geografia de supervivència», de «mesures de mixtificació», de «benchmarking», etc. Demana, 
doncs, que el govern deixi de parlar amb aquest argot i que parli dels problemes pel seu nom, ja 
que és important parlar de manera clara, sobretot en temes de seguretat. Considera que cal saber 
de què es parla per poder instaurar les polítiques necessàries. 
Assenyala que l’informe afirma que les experiències d’inseguretat estan produïdes en gran part 
per les retallades. Alerta que aquest document és un pla de prevenció i seguretat i no un pamflet 
polític de Barcelona en Comú, que és el que li sembla en llegir-lo. Pensa que el govern tenia 
l’oportunitat de mostrar quines eren les seves polítiques sobre seguretat, però veu que no ha 
estat així. Comenta que per desenvolupar el pla s’ha fet un procés participatiu, cosa que denota 
falta d’iniciativa, però es queixa que no ha estat un procés participatiu complet, perquè els grups 
no n’han pogut formar part. 
Reconeix que l’ascensor social baixa i que això fa que incrementi la inseguretat, però creu que 
un pla de seguretat ha de ser objectiu i donar solucions. Sap que és un pla general i que no es 
parla de coses en concret, però pensa que cal deixar constància que falten com a mínim 400 
agents de la Guàrdia Urbana, que cal una millora en la cooperació entre Mossos i Guàrdia 
Urbana, que cal que el Pla director sigui ambiciós i reculli els canvis substancials que calen a la 
policia pública, que cal millorar els horaris per tal de donar un bon servei a la ciutadania, i que 
una patrulla nocturna de la Guàrdia Urbana per a 3 districtes no pot abastir el servei. Conclou 
que aquest pla és música de violins i inconcret, i, tot i que està d’acord que ha de ser obert, 
pensa que el punt de partida s’ha d’adaptar a la realitat, cosa que no passa. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix al comissionat la presentació de la mesura, que és una actualització 
de plans anteriors. Comparteix en gran part la diagnosi que recull el document, que és prèvia a 
l’establiment d’unes línies d’actuació de les quals també comparteix la filosofia que la 
prevenció és l’eina de seguretat principal de la ciutat. Explica que els plans de seguretat fins 
llavors tractaven la seguretat des de la vessant integradora, en què prevenció i actuació eren tot 
un, i constata que en aquest informe en el títol sembla que es vulgui separar, però que en el fons 
del document es parla d’un tot, de prevenir i també d’actuar quan es produeix el conflicte. 
Comenta que el seu Grup vol fer unes aportacions en positiu que li agradaria que el govern 
valorés. Coincideix amb la resta de grups que li hauria agradat que el govern els passés aquest 
document prèviament per poder fer aquestes aportacions i així contribuir a la millora de la 
presentació. 
En primer lloc, indica que el Grup Socialista aposta per la participació i la coresponsabilitat per 
la gestió de la prevenció i la seguretat ciutadana, però creu que els primers 5 vectors del pla, 
que estan tots centrats en la participació, haurien pogut quedar en 2 o 3. En segon lloc, destaca 
que pel seu Grup la premissa fonamental és assolir una vivència segura, una convivència de 
barri, la seguretat i la prevenció de proximitat. Pensa que per fer-ho és imprescindible l’actuació 
conjunta de tots els agents que actuen des dels serveis municipals, tant tècnics de barri com 
mediadors, educadors, educadors socials, inspecció i servei de gestió de conflictes. Considera 
que el document aprofundeix poc en aquesta coordinació. 
Pensa que el document hauria de parlar més clarament i sense por del fet que l’autoritat que ha 
de garantir la defensa dels interessos de la comunitat és la Guàrdia Urbana. 
Finalment, li agradaria que l’informe també recollís una cosa molt important dins les funcions 
de la Guàrdia Urbana, que són el pla i les accions encaminades a la seguretat viària. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
16 
La Sra. ESTELLER es mostra sorpresa pel fet que el govern presenti aquest Pla local de 
seguretat sense que hagi passat per la Junta Local de Seguretat, que segons la llei és qui té la 
funció d’elaborar-lo. Pregunta al Sr. Recasens per què presenta un pla a través d’una mesura de 
govern en una comissió, en què diu que és un pla obert, però que no segueix els tràmits que 
havia de seguir.  
Considera que aquest document no és un pla de seguretat, sinó una manifestació de bones 
intencions i plantejaments filosòfics en qüestions com la conceptualització del territori, la 
proximitat o la prevenció. Es queixa que, en canvi, no presenta cap mesura concreta per portar a 
terme, com si la Guàrdia Urbana no estigués ben distribuïda pel territori i estigués fent tasques 
de proximitat i prevenció. 
Creu que la seguretat és cabdal per garantir la llibertat de les persones i que la Guàrdia Urbana i 
els cossos policials han d’actuar coordinadament, cosa que no surt al pla. Considera que cal 
perseguir el delicte des de la prevenció, però també des de la reacció amb eficàcia davant del 
petit delicte i de l’incivisme. Pensa que cal tenir un desplegament millor dels agents de la 
Guàrdia Urbana al territori, que hi ha d’haver visibilitat i també presència en les zones on es 
cometen l’incivisme i els delictes per actuar amb celeritat i evitar la degradació urbana i la 
convivència als barris. 
Creu que cal disposar dels efectius necessaris de la Guàrdia Urbana, ben distribuïda al territori, 
amb el seu cos auxiliar i en coordinació amb tots els cossos policials –els Mossos d’Esquadra, 
la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia portuària– en temes cabdals que requereixen 
aquesta coordinació fins llavors inexistent. Insisteix que en aquest pla no es recullen aquestes 
actuacions, que només hi ha línies genèriques d’actuació i una petita menció. 
Pregunta si la resta de cossos policials han col·laborat en l’elaboració del pla i si han adoptat 
mesures. També planteja com es pot facilitar la denúncia, perquè el govern parla de la baixada 
dels fets penals, però no reconeix que només es denuncien un de cada quatre delictes. 
Considera que per això cal afrontar els problemes de fons i no només fer meres mesures 
filosòfiques amb grans eslògans, però sense arbitrar qüestions concretes d’acció i reacció 
ràpides. 
 
El Sr. GARGANTÉ lamenta la manca d’esforç del govern per facilitar dades que havia demanat 
a fi de poder treballar conjuntament o aportar propostes al Pla de seguretat abans que s’establís 
aquesta proposta. També lamenta el poc marge de temps que hi ha hagut per examinar la 
documentació abans de la Comissió, cosa que en fa difícil l’avaluació. 
Entén que el fonament de les propostes de l’informe no té concreció i conté elements que 
considera preocupants en els termes següents. 
En primer lloc, parla de l’apartat del context actual, en què en el darrer paràgraf de la pàgina 6 
s’assenyala com un problema social la mendicitat i la prostitució, fet que no considera adequat. 
En segon lloc, creu que, en l’apartat d’anàlisi de la situació actual, hi ha un element clau que no 
es té en compte a l’hora de dissenyar el Pla, encara que en la part estratègica se’n faci esment. 
Concreta que en cap dels gràfics es fa una distinció de gènere, tot i que en el Consell de 
Seguretat de gener la CUP ja va reclamar que constés una anàlisi en clau de gènere. Pensa que, 
si no es parteix d’una anàlisi de la situació en què es tinguin en compte tots els elements, la 
solució no serà la més eficient, alhora que es poden cronificar certs índexs de victimització.  
Explica que, en termes generals, les dones són objecte dels delictes en què el delinqüent o 
l’agressor les pot observar i calibrar si executar o no l’acció. Considera que són determinants 
diferents elements a l’hora de proposar solucions. Desconeix si aquest fet també es produeix a 
Barcelona, ja que no s’ha fet l’anàlisi en clau de gènere, i apunta diferents punts en què cal 
treballar, com ara l’urbanisme, la sensibilització, la conscienciació i l’apoderament de les 
dones, la il·luminació, etc. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
17 
 
 
Pel que fa als incidents relacionats amb conflictes amb la convivència, observa que 
s’estableixen diferents activitats que es remarquen en les estadístiques: activitats indegudes a 
l’espai públic, activitats molestes, incidents de convivència veïnal, degradació de l’espai públic, 
etc. Pregunta si els barems són sobre les activitats sancionables per l’Ordenança del civisme o 
no. Indica que, si es parteix del fet que moltes de les conductes sancionables per l’Ordenança no 
ho haurien d’estar, entén que és un error establir un pla de treball per eliminar-les. 
Pregunta si anar en patinet, jugar a la pilota o que en un parc o jardí públic hi hagi gent de nit és 
un mal ús de l’espai públic. Pensa que cal revertir l’efecte estigmatitzador causat per tants anys 
de govern bipartit, tripartit i convergent, que van crear noves percepcions de molèsties i van 
establir un ordre de les coses que alteren el funcionament normal de la ciutat i els seus usos. 
Opina que cal recuperar la vida al carrer i ensenyar de nou a la gent que allò que havien viscut 
tants anys sense percebre-ho com a molèsties dóna no només vida al carrer, sinó també 
seguretat. No vol que Barcelona sigui una ciutat aparador en què només s’hi entri a comprar o 
fer turisme. Considera que ha de ser una ciutat per viure-hi en plena llibertat. 
 
El Sr. RECASENS agraeix les aportacions que han fet els portaveus, però pensa que els grups 
no poden dir que no estiguin informats de les iniciatives que es van fent. Recorda que és una 
mesura de govern i que l’article 63 del ROM diu que és una anticipació de polítiques i una 
informació d’iniciatives, que és el que s’està fent. Constata que no es pot fer participació 
d’iniciatives si no hi ha un primer document d’iniciatives. Considera que els grups no poden dir 
que el govern no té iniciativa alhora que no fa participació. Pensa que cal triar entre que es 
prengui una iniciativa i participar-hi després, o participar primer fent una mena de 
brainstorming i fer un document després. Diu que la tria que ha assumit el govern és portar un 
document i després fer-lo participatiu. 
Remarca que al Consell de Seguretat ja es van fer les grans línies i que el govern no ha rebut 
cap retorn de ningú respecte a aquestes grans línies. Destaca que la participació comença ara, a 
partir d’un primer document per poder discutir. 
Comenta que els problemes de seguretat solen ser el fracàs de mesures preventives. Així 
mateix, assenyala que el disseny que s’ha fet és bastant menys ambigu que els anteriors i aporta 
la sensibilitat de la participació. 
Reconeix que ha augmentat la preocupació per la seguretat, fet que indica una gran sensibilitat, 
però també destaca que, des que hi ha sèrie històrica, l’any anterior s’ha rebut la millor nota en 
matèria de seguretat a l’Enquesta municipal de serveis. Conclou, doncs, que els ciutadans estan 
satisfets de la seguretat, però mostren més sensibilitat. 
Pel que fa als actors i operadors, indica que aquests podran intervenir a posteriori. Aclareix que 
la Junta de Seguretat és un òrgan de coordinació que no té competència per fer això. Opina que 
sense coparticipació no es pot fer efectiva una política de seguretat, i per això es compromet a 
parlar amb tots els grups municipals i amb els actors socials, ja que és una política que s’ha 
d’anar construint. Remarca que en aquest document hi ha una priorització d’unes línies sobre 
unes altres, però no vol dir que les altres s’abandonin. 
Tanmateix, li sembla perillós que es barregin les polítiques públiques amb el Pla director, ja que 
en aquest pla de polítiques no es parla de policia, sinó que se’n parlarà en el Pla director. 
Considera que la seguretat té moltes formes i molts discursos, i no està d’acord que només 
aparegui el discurs de la policia, que és un actor més de les polítiques de seguretat, que 
apareixerà en el Pla director. Destaca que la participació es farà amb plena garantia de tothom. 
 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
18 
 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix al comissionat la resposta i reitera que li agradaria que les 
aportacions del seu Grup es tinguessin en compte, per la qual cosa les passarà per escrit. 
 
Es dóna per tractada. 
 
c) Informes 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
2.-  (M1519/2913) Que comparegui el responsable del govern municipal responsable dels 
assumptes relacionats amb la transparència i bones pràctiques per a informar a la Comissió 
sobre el règim d’interessos i incompatibilitats. 
 
El Sr. SIERRA diu que té més sentit que intervingui ell primer perquè la compareixença no és 
perquè el Sr. Asens expliqui el règim d’incompatibilitats, que ja coneix de sobres, sinó perquè 
Ciutadans ha tingut coneixement d’una actuació concreta sobre la qual vol explicacions. 
 
El Sr. ASENS diu que ja té coneixement del tema i que pot intervenir primer per respondre-hi. 
 
La presidenta conclou que es pot mantenir l’estructura primària, doncs. 
 
El Sr. ASENS aclareix que en té coneixement perquè va sentir la roda de premsa de la Sra. 
Mejías. Per començar, indica que li sembla una iniciativa barroera, inquisitorial i que no sap si 
és producte de la ignorància o de la mala fe, tenint en compte que tant el Sr. Sierra com la Sra. 
Mejías són juristes, ja que té un clar contingut difamatori i amb un total menyspreu a la veritat. 
Comenta que diu això per dues raons: en primer lloc, perquè de la lectura de l’atestat no es 
dedueix que s’hagi produït cap coacció, i que si s’hagués produït s’haurien obert unes 
diligències judicials. 
 
La presidenta informa que en la Junta de Portaveus del 29 de setembre es van acordar uns temps 
inicials, encara que després van ser modificats. Recorda que en aquesta reunió també es va 
acordar l’estructura de les intervencions, i que en el cas de les compareixences el text diu 
clarament: «Que comparegui el responsable municipal...», per donar peu al compareixent i 
després ja té el torn el grup que ha demanat la compareixença. 
Diu que, si els grups volen canviar aquest funcionament, s’han de reunir en Junta de Portaveus i 
aclarir-ho. 
 
El Sr. PISARELLO comenta que en altres casos ja s’ha fet així, que la persona que demana la 
compareixença exposa molt breument el motiu de la demanda. 
 
La presidenta diu que li sembla fantàstic, però que llavors caldria acordar-ho a la Junta de 
Portaveus d’una altra manera. 
 
El Sr. FORN està d’acord amb el que diu la presidenta, però no sap per què van decidir aquesta 
estructura. 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
19 
 
La presidenta remarca que es va quedar així: que la presidència llegeix el document i després es 
fan els torns, però que es pot adaptar al que els portaveus decideixin. 
 
El Sr. CORONAS constata que el problema és que la compareixença ha de tenir una citació 
clara, i no la té. Considera, doncs, que és un problema de redactat, ja que, si s’ha de parlar d’una 
sèrie de coses que es diuen però al final se centra en un cas únic, els grups han de saber de què 
es parla per poder-s’ho preparar. 
 
La presidenta comenta que Secretaria envia a tots els grups el resum de l’ordre del dia, que 
també el tenen les persones que assisteixen a la Comissió, però que, a més, adjunta cada una de 
les iniciatives que els grups han entrat al Registre. Diu que pot llegir la compareixença de 
Ciutadans tal com la va presentar al Registre, encara que els grups això ja ho tenen prèviament. 
Llegeix la compareixença, que diu: «Expongo que el conocimiento por parte de este Grupo 
Municipal de las manifestaciones hechas por un detenido en el mes de septiembre de 2015, en 
dependencias de la Guardia Urbana de Barcelona, en las que se asevera que su abogado es el 
señor Jaume Asens; que en virtud del régimen de incompatibilidades y dedicaciones que se 
aplica a los regidores de este consistorio;  que de conformidad con lo establecido en los 
acuerdos adoptados en Junta de Portaveus, respecto a las comparecencias en las comisiones del 
Ayuntamiento de Barcelona, vengo a solicitar lo siguiente: del teniente de alcalde responsable 
de los asuntos relacionados con la transparencia y buenas prácticas, para informar en la 
Comisión según el régimen de intereses e incompatibilidades.»  
Remarca que aquest text el tenen tots els grups i que, si no s’ho han llegit prèviament, és més la 
responsabilitat dels grups que no pas la de Secretaria o Presidència. Per tant, entén que ara 
tothom ja sap de què va la compareixença. 
Considera, doncs, que es poden respectar els acords que els mateixos grups van prendre en 
Junta de Portaveus i fer la compareixença en l’ordre previst en aquests. 
 
El Sr. ASENS insisteix que es tracta d’una iniciativa barroera, inquisitorial, producte o bé de la 
mala fe o bé de la ignorància, tenint en compte que tant el Sr. Sierra com la Sra. Mejías són 
juristes, pel contingut difamatori amb absolut menyspreu a la veritat. 
Comenta que la qüestió té a veure amb un atestat en què un denunciat diu que si es fiquen amb 
ell denunciarà els agents al jutjat amb l’advocat Jaume Asens. Diu que d’aquí Ciutadans 
dedueix que aquest senyor està coaccionant la Guàrdia Urbana, però indica que qui determina la 
naturalesa jurídica dels fets no és la Guàrdia Urbana, sinó l’autoritat judicial, i que si hi hagués 
hagut alguna coacció s’haurien obert diligències judicials. Remarca que en aquest cas es tracta 
d’un ciutadà que informa la Guàrdia Urbana de quins són els seus drets, ja que els coneix, i que 
si els vulneren els denunciarà davant del jutjat. Per tant, diu que aquesta és la primera 
incorrecció. 
Destaca que la segona incorrecció és que Ciutadans en la roda de premsa i en la compareixença 
parla de top manta. Es queixa que Ciutadans no distingeix el top manta, que és l’activitat de 
vendre en un llençol productes falsificats i que afecten els drets d’autor, de la venda ambulant 
d’artesania.  
Com a tercera incorrecció, destaca que Ciutadans desconeix les normes de contractació de 
l’advocacia, cosa que considera greu tenint en compte que tant la Sra. Mejías com el Sr. Sierra 
són advocats. Aclareix que en el moment dels fets no coneixia el denunciat i que després dels 
fets va trucar per interessar-se per l’estat dels agents que van resultar lesionats en l’actuació. 
Remarca que al denunciat el va conèixer després perquè va fer una vaga de fam davant de 
l’Ajuntament en contra d’aquesta actuació de la Guàrdia Urbana. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
20 
 
En quart lloc, es queixa que l’actuació de Ciutadans és deshonesta i negligent perquè el Sr. 
Sierra i la Sra. Mejías tenen accés a les bases de dades del Col·legi d’Advocats i que, si hi 
haguessin entrat, haurien vist que ell ja no és advocat en exercici precisament per la 
incompatibilitat amb la funció pública, a diferència del Sr. Sierra i la Sra. Mejías, que continuen 
exercint l’advocacia a Madrid i a Barcelona, respectivament. Conclou, doncs, que no podria fer 
d’advocat d’aquesta persona. 
En cinquè lloc, considera que qui hauria de donar explicacions és Ciutadans, perquè està 
vulnerant el secret d’actuacions d’un procediment penal. Comenta que el Sr. Sierra en deu saber 
molt, de dret mercantil i civil, però poc de dret penal. Constata que, atès que es tracta d’un 
document que forma part d’un procediment, això és una vulneració de la Llei de protecció de 
dades, ja que aquest expedient forma part d’una base de dades d’accés restringit de la Guàrdia 
Urbana. Pregunta al Sr. Sierra d’on han tret les dades personals de l’atestat, i avisa que posarà 
una demanda a l’Agència de Protecció de Dades perquè el Grup de Ciutadans doni 
explicacions. 
Afegeix que Ciutadans també ha vulnerat l’article 18 dels principis bàsics sobre la funció de 
l’advocacia, i també avisa que presentarà una queixa al Col·legi d’Advocats per una qüestió 
deontològica, perquè aquest article estableix que a l’advocat no se’l pot identificar amb els seus 
clients ni amb les causes dels seus clients a conseqüència del compliment de les seves funcions. 
Considera que Ciutadans ha incomplert aquesta regla bàsica, perquè en la roda de premsa de la 
Sra. Mejías deia que ell emparava el top manta pel fet de ser advocat d’aquest senyor i 
demanava que donés explicacions sobre la seva relació amb el top manta. Conclou que 
Ciutadans vincula una activitat il·legal amb l’advocacia, que és justament el que prohibeixen 
aquestes normes i estableixen que és una vulneració de l’exercici de l’advocacia i el dret a la 
defensa. 
Acaba dient-li al Sr. Sierra que, quan el seu Grup formuli acusacions, estudiï millor dret, i 
almenys estudiï dret penal. 
 
El Sr. SIERRA li diu al Sr. Asens que no es posi nerviós, tot i que entén que és un tema que el 
treu de polleguera. Li demana, a més, que no doni lliçons, atès que això és una compareixença 
perquè el Sr. Asens doni explicacions sobre aquest tema. Aclareix que ha tingut coneixement 
d’aquestes diligències de la Guàrdia Urbana pels mitjans de comunicació, per tant, és públic. 
Explica que en l’atestat els agents de la Guàrdia Urbana, les afirmacions dels quals tenen la 
presumpció de veracitat, diuen que se senten coaccionats per aquest senyor, ja que els va 
agredir i els va dir que si es ficaven amb ell els denunciaria al seu advocat, el Sr. Asens. 
Aclareix que aquesta compareixença no és una actuació inquisitorial, sinó demanar 
explicacions. Considera, doncs, que és una qüestió de transparència i bones pràctiques el fet que 
el Sr. Asens doni explicacions sobre en quina situació està respecte al seu despatx professional. 
Constata que el Sr. Asens consta com a no exercent, i ell mateix consta com a exercent, però 
remarca que ell té la mateixa incompatibilitat que el Sr. Asens i no exerceix l’advocacia, entre 
altres coses perquè treballa a l’Ajuntament moltes més hores que els que formen part del 
govern. 
Insisteix que vol que el Sr. Asens doni explicacions de la relació que té amb el seu despatx 
professional, amb l’entorn professional que tenia, i no només respecte a aquest senyor. Remarca 
que la compareixença no acusa el Sr. Asens de res, sinó que demana explicacions i 
transparència sobre temes com la relació del seu despatx professional amb les persones que van 
assaltar el Parlament de Catalunya, en què es van fer iniciatives a l’Ajuntament per instar 
accions per afavorir-les. Afegeix que també vol explicacions sobre les implicacions del despatx 
professional del Sr. Asens amb les persones que van ser víctimes o hereves de les víctimes dels 
bombardejos feixistes de Barcelona, en què es va habilitar fins i tot la possibilitat de fer 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
21 
denúncies a les oficines d’atenció als ciutadans. Reitera que, ja que el Sr. Asens ja no exerceix, 
vol un aclariment sobre la relació del seu despatx professional amb aquests casos. Recorda que 
el tinent d’alcalde es va acomiadar dels senyors de Can Vies dient-los que tindrien algú que els 
defensaria. 
 
El Sr. MARTÍ comenta que el seu Grup no tenia prevista aquesta situació d’aquest cas concret 
quan va preparar aquesta intervenció de posicionament del Grup. Per tant, espera les 
informacions que doni el Sr. Asens en el segon torn i no hi entrarà a fons. 
Considera que cal aprofundir en la transparència i que les coses que s’hagin pogut fer malament 
en el passat no es reprodueixin. Demana que el govern doni mostres que la transparència és tal, 
que no és un discurs buit, sinó que hi ha una voluntat específica i clara del govern per evitar la 
confusió de drets de persones del govern respecte a iniciatives, empreses o contractacions de 
terceres persones o entitats amb l’Ajuntament. Vol saber si en aquest moment hi ha algun motiu 
d’incompatibilitat de membres del govern respecte d’activitats d’empreses en què puguin tenir 
interessos directes o indirectes els membres del govern o les seves parelles. Creu que millorar la 
qualitat democràtica i que la transparència sigui un fet real són temes de fons importants. 
Insisteix que no demana explicacions sobre aquest tema concret perquè està a l’expectativa del 
que respongui el Sr. Asens, però recorda que en una compareixença anterior, parlant de 
l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, Convergència i Unió va proposar tres noms de 
reconeguda solvència en aquest àmbit perquè formessin part del Consell Assessor d’aquesta 
oficina. Pregunta si hi ha llum verda perquè aquestes persones formin part d’aquest consell i 
demana que es posi en pràctica al més aviat possible, ja que considera que és bo que hi hagi una 
mica més de llum de persones independents i d’acreditada solvència en l’àmbit de la gestió 
ètica i de la transparència en l’Administració pública local. 
 
El Sr. CORONAS diu que, després d’escoltar la compareixença, té la sensació que Ciutadans 
s’ha posat en un fangar, que s’ha llançat a una piscina sense mirar si hi havia aigua i s’ha fotut 
una castanya, o que ha disparat un tret i li ha anat directe. Considera que utilitzar un problema 
d’un ciutadà per carregar contra un membre del govern és una actitud impròpia d’algú que s’ha 
de considerar un servidor públic. Remarca que els regidors són servidors públics i no autoritats, 
com diuen les actes. 
Reconeix que va ser un dels regidors, tot i que no va ser l’únic, que va baixar a interessar-se pel 
cas d’aquest ciutadà. Aclareix que no va demanar accedir a documentació a què no pot accedir 
perquè no és pública, sinó que va fer el que creia que havia de fer com a servidor públic, i no 
exposar un ciutadà per atacar un membre del govern, que se suposa que, com tots els regidors, 
ha passat el filtre d’incompatibilitats pertinent abans de ser nomenat. 
Comenta que li queda una sensació de tristor, i creu que aquest no és el lloc per parlar d’aquests 
temes, ja que en una comissió hi ha d’haver iniciatives, ser crítics i proactius, però no utilitzar 
certs temes per carregar contra persones. Li sembla que això és un error que els passarà factura. 
Finalment, recorda que està esperant que es faci realitat la proposta de codi ètic de 
l’Ajuntament, que ha de servir per aclarir moltes de les qüestions que han plantejat els grups, 
incloent-hi el tema de les contractacions. Considera que, si en lloc d’utilitzar casos de ciutadans 
concrets per carregar contra una persona del govern, es dediquessin a intentar millorar les coses, 
potser tots hi sortirien guanyant, sobretot la ciutadania. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que no volia intervenir perquè no té clar el motiu de la compareixença ni 
per què s’utilitza la Comissió per a una qüestió com aquesta, però comenta que és urgent tenir 
aquest codi ètic. Considera que, si hi ha alguna qüestió d’incompatibilitats, ha de ser de tots els 
membres del consistori. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
22 
 
Assenyala que ha sentit que hi ha advocats en exercici, i pensa que també se’ls podria demanar 
que expliquin en quins casos han intervingut. Remarca que està una mica perplexa d’aquesta 
compareixença. 
Finalment, opina que cal que s’emplacin a tenir el codi ètic com més aviat millor. 
 
La Sra. ESTELLER destaca que el Sr. Asens, com a bon advocat, ha aplicat la màxima que la 
millor defensa és un bon atac. Considera que podria haver exposat tranquil·lament la seva 
relació amb aquest cas, atès que tots els càrrecs públics han de retre comptes de les seves 
activitats. Es queixa que el govern sempre es tanca i no vol donar explicacions en casos 
concrets. Reconeix que el Sr. Asens ha donat una explicació, però creu que sobrava la càrrega 
negativa de la resposta. 
Considera que està bé que es vegin els límits de fins on pot arribar un càrrec públic, i creu que 
és bo treballar-ho i poder-ho exposar. Constata que el Sr. Asens ha utilitzat l’Ajuntament per 
afavorir un client que tenia el seu despatx, com en el cas de l’assalt al Parlament o dels 
bombardejos a la ciutat. 
Remarca que el tinent d’alcalde no està en exercici, però sí el seu despatx, i vol saber què ha 
passat amb els clients que tenia ell, si algú en surt afavorit. Comenta que en aquest cas sembla 
que una persona va utilitzar el nom del Sr. Asens per tenir una relació especial en una 
declaració. Pensa que el fet que es pugui utilitzar això com a coacció o no és un altre tema, però 
destaca que aquest fet va passar. Considera, doncs, que el regidor ha de ser el primer interessat 
a aclarir-ho. No entén, per tant, per què cada vegada que es demanen explicacions al govern es 
posen a la defensiva. Creu que és bo aclarir les relacions i que el Sr. Asens aclareixi si manté 
relació amb el seu despatx i si pel fet de ser tinent d’alcalde algú pot tenir un tracte de favor. 
Demana al Sr. Asens que no utilitzi, ja que ho ha fet en dues ocasions, la seva posició actual per 
afavorir una relació que va tenir prèviament amb un client o en l’assalt al Parlament. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que sabia que, un cop més, els manters tornarien a ser el boc expiatori. 
Indica que en aquest cas s’han ajuntat els manters i Jaume Asens per donar guerra. Com que 
està acostumat a les mentides que s’escolten dels manters per part de Ciutadans, assenyala que 
el Sindicat Popular de Venedors Ambulants posarà llum a cinc mentides que es diuen sobre ells. 
Pel que fa a la primera mentida, comenta que els venedors ambulants no venen productes 
il·legals, sinó que compren la mercaderia en les naus de Badalona que entra pel port de 
Barcelona, i no hi ha cap xarxa mafiosa al darrere. 
Quant a la segona mentida, destaca que no hi ha cap xarxa o màfia que exploti els venedors 
ambulants, ja que entre ells s’ajuden per anar a comprar la mercaderia i vendre-la al carrer i són 
una família.  
Com a tercera mentida, exposa que no és veritat que no els agradi treballar i només busquin 
subvencions, ja que si deixen el seu país és per buscar feina, i no subvencions. Afegeix que cap 
dels que ven al carrer està cobrant ajudes del govern i per això venen al carrer. 
Com a quarta mentida, afirma que no és veritat que perjudiquin els petits comerciants, ja que no 
venen el mateix producte que ells, i afegeix que les que fan mal són les grans empreses, que 
exploten la gent i no paguen bé. 
Finalment, comenta que la cinquena mentida és que no és veritat que siguin violents i 
provoquin la policia, sinó que és al revés, i és la policia que els provoca i els colpeja com si no 
fossin humans. Afegeix que no són ximples i que provocar un policia armat sense tenir papers 
els perjudicaria.  
 
El Sr. ASENS comenta que el problema és que Ciutadans fa una roda de premsa partint d’una 
premissa que és falsa –molt fàcil de comprovar–, que era que ell no és un advocat en exercici. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
23 
Es queixa que el Sr. Sierra no ha donat explicacions sobre d’on han tret l’atestat i que les hauran 
de donar davant l’Agència de Protecció de Dades i el Col·legi d’Advocats. Considera que el Sr. 
Sierra i la Sra. Mejías també haurien de donar explicacions sobre la seva compatibilitat o no 
amb el seu exercici de l’advocacia, ja que, si de cas, qui pot estar incorrent en algun tipus 
d’incompatibilitat són els dos regidors de Ciutadans, i no ell, que no és un advocat en exercici. 
Aclareix que no ho afirma, però que, en tot cas, haurien de donar explicacions sobre les seves 
activitats. Afegeix que ell ja no té despatx professional des del moment en què deixa 
l’advocacia i que té dedicació absoluta al seu càrrec públic. 
Pel que fa a la intervenció del Sr. Martí, agraeix la seva proposta i diu que té la voluntat 
d’incorporar aquests noms perquè van acceptar formar part del Consell Assessor. 
Finalment, li diu al Sr. Sierra que la presumpció de veracitat és un principi que funciona en el 
dret administratiu, però no en el dret penal. Li recomana que s’informi una mica més, atès que 
és jurista. 
 
El Sr. MARTÍ pregunta si, efectivament, s’han acceptat les tres propostes de noms i si s’havia 
comunicat als interessats ja. 
 
El Sr. ASENS informa que, quan Convergència i Unió va fer la proposta, va donar instruccions 
perquè es posessin en contacte amb aquestes persones, i sap que han acceptat formar part del 
Consell Assessor, tot i que no està segur si totes. 
Vol afegir una qüestió en relació amb el que ha dit la Sra. Esteller. Indica que va ser advocat de 
la majoria de col·lectius de defensa dels drets humans, com ara la Federació de Veïns, de temes 
de corrupció com el cas Pujol, el cas Millet o el cas Bárcenas. Reconeix que en la seva anterior 
activitat professional va tenir vinculació amb molts dels fets que han motivat que ara vulgui 
defensar les idees que ja defensava com a advocat. Assenyala, doncs, que hi ha una certa relació 
inevitable, però remarca que actualment no té cap incompatibilitat perquè ha deixat d’exercir 
com a advocat i no té cap relació amb els seus clients anteriors. 
 
Es dóna per tractada. 
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a)  Ratificacions 
b)  Propostes d’acord 
 
3.-  (301/16) ATORGAR la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a la Sra. Muriel Casals i 
Couturier, per la seva trajectòria personal i les seves fortes conviccions en defensa de la 
democràcia, la llibertat i Catalunya des del respecte i la permanent voluntat de diàleg. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, ERC, PSC i CUP i 
amb la reserva de vot de Ciutadans i PP.  
 
4.-  (240/16) RESTAR assabentat i acceptar la renúncia i devolució física de la Medalla d’Or de la 
Ciutat, presentada el 31 de juliol de 2014, per part de l’Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley, 
atorgada pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en sessió de 23 de setembre de 
1992. DEIXAR sense efecte l’Acord del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 23 de 
setembre de 1992. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.  
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
24 
5.-  (241/16) REVOCAR l’atorgament de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a la senyora 
Cristina de Borbón i Grecia, acordat pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en sessió 
de 27 de juny de 1997, en compliment de la proposició / declaració de grup aprovada per la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en sessió de 
data 20 de gener de 2016. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona En Comú, CIU, Ciutadans, ERC, 
PSC i CUP i amb la reserva de vot del PP.  
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
6.-  (0004/13 i 0300/13) PRORROGAR l’Acord Marc (contracte 12003762 Exp. 0004/13) que té 
per objecte la contractació del subministrament elèctric de l’Ajuntament de Barcelona i altres 
organismes associats, adjudicat el 6 de març de 2013 a l’empresa Endesa Energia, SAU, amb 
NIF A81948077, per un període que va des del 3 d’abril de 2016 fins el 25 de març de 2017, en 
virtut de la possibilitat que atorga la clàusula 3 del plec de clàusules administratives que el 
regula. PRORROGAR, així mateix, la contractació derivada de l’esmentat acord marc (Exp. 
0300/13) per un període que va des del 3 d’abril de 2016 fins el 25 de març de 2017, per un 
import global de 28.684.274,94 euros (IVA al 21% inclòs) i amb el següent desglossament: Lot 
1 (Contracte 13001183): 20.991.584,22 euros (IVA al 21% inclòs); Lot 2 (Contracte 
13001184): 7.692.690,72 euros (IVA al 21% inclòs). AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa 
corresponent a l’Ajuntament respecte del Lot 1 (Contracte 13001183: Baixa Tensió) i respecte 
del Lot 2 (Contracte 13001183), a favor de l’empresa adjudicatària (Endesa Energia, SAU, amb 
NIF A81948077), pels imports i amb càrrec al Pressupostos i Partides incorporats a les 
relacions que s’hi adjunten al present acord, condicionada a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost posterior a l’actual. Respecte a la resta del pressupost, s’incorporen a 
l’expedient els documents comptables dels òrgans competents. 
 
El Sr. CORONAS entén que el govern ja ha començat a treballar amb el que ha de ser 
l’operador municipal d’energia i que, si el govern ho confirma, hi votarà a favor. 
 
La Sra. ESTELLER s’absté perquè, igual que en el 13, desconeix totes les necessitats de les 
dependències municipals. 
 
El Sr. BADIA informa que el nou contracte es licitarà el 2017 i que s’està parlant amb les 
diferents subministradores, que són Endesa, Gas Natural i Som Energia. Comenta que són 
contractes molt voluminosos i que, en paral·lel, hi ha tot l’operador. Indica que caldrà veure 
l’encaix, que segurament serà diferent de l’actual, d’aquest tipus de licitacions de compra 
energètica. Afegeix que és una compra energètica certificada com a neta, és a dir, com a energia 
renovable. Finalment, diu que hi votarà a favor. 
 
La presidenta comenta que quan hi ha expedients tan importants normalment es fan reunions 
prèvies amb els grups de caràcter tècnic, a les quals acudeix la persona responsable del 
programa específic o de l’àrea i explica als grups si hi ha canvis, cap a on es va, etc., cosa que 
permet als grups treballar millor. Comenta que es fa sobretot en l’àmbit urbanístic, però creu 
que en casos com aquest, en què hi ha molts detalls tècnics que potser els grups no coneixen 
prou, també es podrien fer aquestes reunions prèvies. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
25 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Vila expressa l’abstenció 
de CIU, el Sr. Sierra expressa l’abstenció de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa el vot 
favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa 
l’abstenció del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA. 
 
7.-  (265/16) AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa de 15.783.615,00 euros abans d’IVA 
suportat deduïble, amb càrrec a les partides 0101/22719/44121, a favor de Clear Channel 
España, S.L.U. amb NIF B-82539867, en concepte de contraprestacions econòmiques del 
contracte de serveis de gestió integral, implantació i manteniment del sistema de transport 
individualitzat mitjançant bicicletes (BICING-mecànic), corresponents a l’exercici 2016. 
 
El Sr. CORONAS hi votarà a favor, però li agradaria que es tingués en compte en el futur que 
es tracta d’un mitjà de transport complementari, i que s’inclogués la possibilitat que se’n pogués 
fer càrrec un operador de transport municipal en lloc de subcontractar una altra empresa. 
 
La Sra. ESTELLER hi votarà en contra perquè no està d’acord amb el mètode de liquidació i 
pagament d’aquest servei, ja que es paga per avançat sense esperar a la liquidació dels costos 
del servei i els ingressos dels usuaris. Comenta que s’ha mirat l’informe de l’interventor i que 
s’estan pagant 15,8 milions d’euros per a despeses anuals del Bicing el 2016, que després es 
reduirà amb ingressos als usuaris. Conclou que es va acumulant despesa i pèrdua d’aquests 
serveis. Indica que, si es valora per anys, el 2014 i el 2015 van ser 12 milions respectivament, 
però que en tots els serveis acumulats des de 2007 són 107 milions. Conclou, doncs, que 
aquestes qüestions són més que suficients a l’hora de tenir una valoració negativa d’aquest 
servei. 
 
El Sr. GARGANTÉ manifesta l’abstenció del seu Grup. Entén que és un canvi pel tema de les 
bicicletes elèctriques, i pensa que això és positiu, però s’abstindrà perquè entén que aquest 
servei s’hauria de gestionar directament, igual que es gestionen altres serveis de transport 
públic, per una qüestió de principis i de costos, ja que el benefici empresarial sempre fa que el 
servei surti més car. Comenta que, si no va errat, al març de 2017 s’acaba l’adjudicació de 
Bicing, i entén que caldria fer els passos adients perquè aquest servei passi a ser propietat i 
gestió pública 100%. 
Pel que fa al punt anterior, comenta que hi vota en contra perquè Endesa no aplica la Llei 
24/2015, nascuda de la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica. 
 
El Sr. BADIA anuncia el vot a favor del govern. Recorda que s’està fent el pagament d’un 
contracte adjudicat, i que, per tant, si no es votés, s’estaria encaminant la rescissió d’un 
contracte amb aquesta empresa. Constata que el contracte no finalitza fins al març de 2017 i que 
llavors s’estudiaran noves opcions per a la gestió del Bicing. 
 
El Sr. Badia expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
c)  Proposicions 
 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
26 
V)  Part d’impuls i control 
 
a)  Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
8.-  (M1519/2938) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar al govern de la ciutat: - A vetllar per la bona qualitat democràtica de la 
vida política i institucional del Consistori assumint la responsabilitat política en els òrgans de 
control de l’activitat del govern municipal, sense delegar-la en càrrecs de confiança, personal 
tècnic o empreses contractades a tal efecte. - A treballar per afavorir un clima de diàleg amb els 
grups de l’oposició basat en el reconeixement mutu de la representativitat que ostenten en base 
als resultats electorals. - A actuar sota el principi de lleialtat institucional tot respectant els 
acords presos pel Consell Municipal i les Comissions del Consell Municipal encara que hagin 
estat adoptats amb el vot contrari del govern. 
 
El Sr. MARTÍ comenta que aquest tema s’ha tractat en diverses ocasions al llarg dels últims 
mesos en relació amb l’actitud dels membres del govern pel que fa a la gestió política 
institucional de l’Ajuntament en termes generals. 
Constata que el govern ha fet i fa bandera de la transparència, de la nova política i de la 
regeneració democràtica, però creu que es produeix un divorci entre el discurs i l’acció, entre 
les paraules i els fets. 
Creu que massa sovint el govern actua amb sectarisme, amb un biaix ideològic que exclou la 
discrepància, i opina que pot arribar a ser greu que es margini el principal grup de l’oposició 
municipal per debatre temes de ciutat que són d’interès general. Afegeix que Convergència i 
Unió té l’obligació i el dret de ser present en aquest diàleg obert i permanent amb el govern 
municipal. 
En concret, comenta que el govern presenta poques mesures de govern, pocs informes, tant en 
el Plenari com en les comissions, i creu que són qüestions que enriquirien i que han de formar 
part de la dinàmica general de debat polític dels òrgans de l’Ajuntament. 
Es queixa que massa sovint no contesten dins el termini establert i en la forma escaient les 
preguntes i els precs que fan els grups de l’oposició, tant en l’àmbit de l’Ajuntament com dels 
districtes. Conclou, doncs, que hi ha una baixa qualitat democràtica evident, que el govern 
incompleix el ROM, ja que diu que el govern té 30 dies per respondre a l’oposició. Comenta 
que hi ha dos mecanismes i que els grups no poden estar tan limitats a l’hora d’obtenir la 
informació, no tan sols en el termini, sinó també en la forma. Es queixa que veient algunes 
respostes potser hauria estat millor que el govern no respongués. 
Considera que hi ha membres del govern que deleguen excessivament en els comissionats i els 
directors en les seves intervencions. Reconeix que aquests han de complementar les 
explicacions, però no de manera automàtica i completa com fan massa sovint. A més, es queixa 
que hi ha comissions plenàries en què membres del govern s’absenten. 
Manifesta que el govern no atén prou les entitats que demanen reunir-s’hi, ja que ha rebut 
queixes d’aquestes plataformes. 
Afegeix que el govern incompleix sovint l’obligació de presidir els consells de barri i els òrgans 
reglats de participació. 
Considera que el govern abusa del discurs amb pocs resultats, com ara en el cas de destinar 10 
milions per als refugiats, quan no hi ha refugiats i els 10 milions s’han hagut de gastar en altres 
coses. 
Comenta que alguns membres del govern tenen una dedicació mínima als barris i als districtes, i 
diu que el govern n’és conscient perquè és de domini públic, ja que no només ho diu l’oposició. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
27 
Es queixa que no es dóna compliment als mandats democràtics del Plenari ni de les comissions. 
Reconeix que la força jurídica del que s’aprova és la que és segons el ROM, però creu que el 
govern té com a mínim l’obligació ètica i moral de donar resposta als mandats democràtics 
aprovats per majoria al Plenari i a les comissions. 
Comenta que a vegades fa la impressió que el govern es dedica més a liderar i fer projectes 
polítics més enllà de la ciutat, a Catalunya, a Espanya o a la Unió Europea, i no dedica esforços 
a la ciutat i als veïns. 
Conclou que són molts exemples d’aquesta actitud que creu que és manifestament millorable 
dels membres del govern respecte a les seves obligacions. 
 
El Sr. SIERRA anuncia el vot a favor de la proposta de Convergència i Unió perquè comparteix 
gran part del seu esperit, ja que és l’actitud d’11 regidors, la minoria més absoluta en la història 
del consistori, respecte de 41. Es queixa que el govern fa les coses sense tenir en compte 
l’oposició i, sobretot, prescindint de la voluntat democràtica de la majoria de les forces del 
consistori. 
Comenta que ha comptat fins a 28 acords presos per la majoria dels grups municipals amb 
Esquerra Republicana de Catalunya, fins i tot alguns amb la participació de la CUP, que han 
estat constantment desatesos pel govern. Es queixa, doncs, que el govern no tan sols incompleix 
l’obligació de contestar en 30 dies, sinó que no fa cas dels mandats democràtics de manera 
constant. 
Demana que el govern canviï d’actitud, ja que s’ha pogut comprovar en aquesta mateixa 
Comissió, en què s’ha demanat una compareixença perquè es donessin explicacions sense 
prejutjar i s’ha pres com un atac inquisitorial. Considera que la voluntat que es va expressar el 
24 de maig és que les relacions entre tots els grups municipals han de ser de consens, diàleg i 
respecte. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia el seu vot favorable, i recorda que, com a consellera de districte 
que ha estat molts anys, ella mateixa ha reclamat sovint gran part de les demandes que avui 
presenta aquesta proposició de Convergència i Unió. 
Indica que la feina dels regidors, tant al districte com a l’Ajuntament, parteix d’un principi de 
respecte i bona qualitat democràtica de l’activitat política. Creu que aquest respecte democràtic 
passa per assumir les responsabilitats que pertoquen tant al govern com als grups de l’oposició. 
Comenta que per fer la seva feina els regidors necessiten tenir a l’abast tota la informació dins 
el termini establert i en la forma escaient, i considera que aquesta informació l’han de fer arribar 
els responsables polítics de les àrees i no càrrecs de confiança o representants dels serveis. 
Pensa que governar és assumir responsabilitats, però també arribar a acords i crear consensos, 
però diu que per això cal crear espais de confiança, respecte i lleialtat institucional, i que 
aquesta última es fomenta en el respecte als acords presos pel Consell Municipal i les 
comissions. Com a exconsellera de districte de l’Eixample, la sorprèn com una demanda 
compartida amb els consellers d’ICV-EUiA en el mandat anterior ara és obviada pel govern. 
Opina que és bàsic respectar i fomentar els òrgans de participació reglats de l’Ajuntament i el 
districte i que els consells de barri i la resta d’òrgans de participació han de desenvolupar la 
seva tasca com a espais de trobada i participació dels veïns. Afegeix que també han de servir 
perquè els veïns tinguin una interlocució directa amb el govern del districte i els seus 
representants polítics. 
Indica que els grups polítics tenen espais on dur a terme la tasca de fiscalització i impuls del 
govern, i creu que cal respectar els espais en què els veïns poden participar i interlocutar amb 
els representants i no a través d’interlocutors tècnics d’empreses contractades per posar gomets 
i preocupar-se més per la forma que per extreure els consells del seu contingut. 
Finalment, opina que per governar la ciutat i fer-ho en minoria cal un clima de diàleg amb els 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
28 
grups, i creu que el govern té la responsabilitat de voler i poder arribar a acords. 
Comenta que Esquerra Republicana de Catalunya vol tirar endavant la ciutat i està predisposada 
a arribar als acords que calgui per fer-ho, però que no depèn només de la seva voluntat, sinó de 
la voluntat del govern de negociar, arribar a acords i respectar-los. 
 
La Sra. ANDRÉS està d’acord amb la proposició, i constata que és difícil no estar-hi d’acord, 
atès que tots els grups volen el mateix per a l’Ajuntament. 
Assenyala que al govern li pertoca vetllar per la bona qualitat democràtica de la institució i, per 
tant, ha d’assumir la responsabilitat política en els òrgans de control de l’activitat del govern. 
Pensa, però, que no ha de ser només en els òrgans de control, i demana més intervenció dels 
regidors del govern en les comissions d’impuls i control. Considera que no només ha de ser 
aquesta la responsabilitat política, sinó que ha de ser en tots els òrgans, els consells de barri, en 
els diferents espais de participació i trobada amb la ciutadania, no només amb els grups 
municipals. 
Pensa que això està lligat amb el segon punt de la proposició, que és afavorir un clima de 
diàleg. Considera que serà molt més fàcil que el govern pugui assumir aquesta tasca si hi ha 
espais de diàleg amb els grups municipals per facilitar que aquests serveixin per al que han de 
servir, que és que la ciutadania tingui el govern a l’abast per poder plantejar les qüestions que 
consideri necessàries, sense entorpiment dels grups municipals en aquests òrgans, és a dir, que 
no es faci servir l’espai de la ciutadania per fer control del govern. 
Finalment, opina que cal actuar sota el principi de lleialtat institucional. Comenta que sempre 
s’ha intentat, per part dels diferents governs de la ciutat, respectar els acords presos pel Consell 
Municipal i que alguns governs ho han fet amb més agilitat que d’altres. Recorda que en el 
mandat anterior hi havia moltes exigències perquè el govern complís i respectés el que s’havia 
acordat en els plenaris dels districtes. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia que hi votarà a favor, ja que el seu Grup entén que la democràcia i 
respectar la democràcia és cabdal en qualsevol institució, i més quan el govern deia que calia 
millorar la qualitat democràtica i que semblava que Barcelona no tingués la qualitat 
democràtica suficient per tirar endavant els projectes de ciutat. Recorda que aquest va ser un 
gran eslògan del govern actual, però considera que des que Barcelona en Comú governa s’ha 
anat reduint la qualitat democràtica. 
Comenta que Barcelona en Comú només té 11 regidors, però que vol governar com si tingués 
majoria. Diu que això es pot comprovar quan es veu que el govern no respecta els acords que es 
prenen en aquesta Comissió ni en el Plenari. Assenyala que el govern diu reiteradament que 
només respectarà i donarà continuïtat als projectes a què dóna suport, i no als que donen suport 
la resta de grups, que són una majoria. Destaca que la democràcia actual és una democràcia 
representativa. Diu que si el govern no es creu el que passa a l’Ajuntament i no dóna valor a les 
institucions, està vulnerant el principi elemental de la democràcia. 
Es queixa que no s’han acceptat mandats presos en aquesta Comissió respecte a la participació, 
com ara que els grups deien que el govern ha de participar directament amb els veïns en els 
districtes i no amb empreses externes, i, en canvi, ho continuen fent, malgrat el mandat aprovat 
en aquesta Comissió. 
D’altra banda, assenyala que el govern no actua en les comissions, ja que no respon a les 
preguntes, sinó que les respon un càrrec tècnic. Comenta que el ROM diu que les preguntes les 
ha de respondre el govern; per tant, quan el govern no ho fa està contravenint el ROM. 
Afegeix que els tècnics només poden intervenir en els informes, segons estableix el ROM en 
l’article 96.2, però comenta que el govern permet que intervinguin els tècnics també en 
qüestions d’impuls i control, i fins i tot en propostes. Recorda que ja ha denunciat aquest fet tant 
en comissions com en la Junta de Portaveus. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
29 
Finalment, creu que cal enfortir la democràcia dins del mateix Ajuntament, que el govern ha 
d’interlocutar i parlar molt més amb els grups quan es presenten les propostes. Per això diu que 
el seu Grup donarà suport a aquesta proposta, amb el benentès que des del govern s’han de 
respectar els acords presos en les comissions i en el Plenari, respondre a temps les preguntes i 
donar la informació que necessiten, ja que considera que són qüestions cabdals per millorar la 
democràcia, l’operativitat i la representativitat de l’Ajuntament. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que ensuma un tuf cínic i hipòcrita en aquesta proposició. Comenta que 
la proposició planteja que les preguntes no es responen dins el termini establert ni en la forma 
escaient, però constata que abans tampoc no es feia. Comenta que, quan la CUP va entrar la 
primera pregunta sobre el mapatge de les externalitzacions i va dir que entenia que el govern 
havia de contestar en 30 dies, els funcionaris encara deuen riure, perquè han passat 9 mesos i 
encara espera. Considera, doncs, que és humor negre que ara es plantegi que no es responen les 
preguntes quan toca. 
Comenta que la proposició planteja que s’han contractat empreses privades per dinamitzar 
òrgans de participació, i recorda que abans també. 
I pel que fa al punt més important, el de la lleialtat institucional i el respecte als acords presos 
pel Consell Municipal i les comissions, encara que hagin estat adoptats amb el vot contrari del 
govern, comenta que ni CiU ni el PSC tampoc no ho feien quan governaven. Recorda que 
Xavier Trias va presentar un contenciós contra Jordi Hereu per aquest tema i que quan Trias va 
ser alcalde tampoc no va respectar els acords, tal com feia Jordi Hereu. 
Indica que, segons ha pogut comprovar i segons el que diu el PSC, després de tres anys de 
govern de Trias només es van respectar el 20% de les proposicions presentades per l’oposició i 
aprovades en el Ple, i que, si es compten les aprovades en comissions, la xifra encara seria més 
minsa. 
Recorda que el PP va presentar en un Ple, amb el govern de Convergència i Unió, una 
proposició similar que deia: «Que el gobierno municipal ejecute los acuerdos adoptados en las 
comisiones y en el Plenario del Consejo Municipal, incluso aquellos en los que el Grupo 
Municipal de CiU ha estado en desacuerdo.» Per tant, conclou que Convergència i Unió ha 
presentat una proposició per queixar-se de coses que ja es feien amb el govern del PSC i de 
CiU. Considera que és un exemple més del teatre de les aparences que és l’Ajuntament i de la 
inutilitat de la democràcia representativa burgesa. 
Anuncia, doncs, que s’absté a entrar en aquest joc pervers del cinisme institucional. 
 
El Sr. PISARELLO diu que com a govern tenia dubtes de com entomar aquesta proposició, ja 
que planteja enfortir el clima de diàleg i la qualitat democràtica, que són valors que comparteix. 
Es queixa, però, que, com acostuma a fer Convergència i Unió, això es planteja amb un bat de 
beisbol amagat a l’esquena, i considera que aquest bat està gastat i no té gaire autoritat per a 
moltes de les coses que es plantegen. 
Diu que el regidor de la CUP li ha estalviat moltes de les coses que volia plantejar. Reconeix 
que és un govern d’11 regidors, però diu que té molts comissionats que també formen part del 
govern. Indica que el govern no només són els electes. Comenta que, sent 11 regidors, no es 
poden multiplicar i que han de prioritzar la feina als districtes i a la Casa Gran. 
Creu que moltes de les acusacions que planteja CiU en aquesta proposició s’estavellen amb la 
percepció de la ciutadania quan es pronuncia en unes eleccions o quan se li demana. 
Informa que la darrera Enquesta de serveis demostra que un 81% dels ciutadans aprova la gestió 
municipal i que un 62% confia que millorarà en el futur, percentatges que són uns índexs rècord 
de confiança en el govern pel que fa a la gestió dels recursos econòmics. Reconeix que 
manquen coses, que caldrà millorar-ne moltes i que s’haurà d’arribar a més acords. Recorda que 
el govern ha sabut teixir fronts amplis per aprovar coses tan importants com una modificació 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
30 
pressupostària, com la política fiscal de l’Ajuntament, la tramitació d’una nova proposta 
pressupostària per al 2016, etc. Remarca, doncs, que els acords hi són amb les forces afins i a 
vegades fins i tot amb les no afins. 
Recorda que el mateix Sr. Martí acaba d’expressar un acord amb el Sr. Asens pel que fa a la 
composició del Consell Assessor i que en aquesta sessió s’ha aprovat l’atorgament i la retirada 
de medalles per un consens molt ampli. Constata, doncs, que el govern arriba a acords en 
moltes coses i que dialoga amb molta gent, com ara el Govern de la Generalitat, organitzacions 
com Òmnium o sectors de la societat civil com sindicats, associacions de veïns, empresaris, etc. 
Comenta que moltes de les coses que es feien abans es continuen fent. Constata que avui respon 
una pregunta que es va plantejar al govern de Convergència i Unió, que a més li sembla que és 
una pregunta repetida. 
Comenta que els grups de l’oposició al principi van plantejar que Barcelona en Comú eren un 
grapat d’activistes que espatllaria el govern, i que caldria plantejar una moció de censura per 
oferir una alternativa. Constata que, agradi o no, nou mesos després hi ha un govern consolidat, 
malgrat que hi hagi coses a millorar, amb una alcaldessa reconeguda no només a Barcelona, 
sinó més enllà. 
Pregunta, doncs, qui és l’alternativa i qui és el cap de l’oposició a Barcelona. 
 
El Sr. MARTÍ li diu al Sr. Pisarello que ha vingut sense cap bat de beisbol, i li sap greu que el 
tinent d’alcalde li parli en aquests termes violents, ja que el seu Grup no ha fet servir mai bats 
de beisbol, cosa que no pot dir tothom. Comenta que hi ha gent que va amb bats de beisbol i 
trenca càmeres de televisió, però diu que aquest no és l’estil de Convergència i Unió.  
Indica que les tres propostes que fa el seu Grup són positives i constructives, i que el consens 
s’ha assumit per part de cinc grups menys el govern i la crossa, el grup format per tres regidors, 
i del que l’Alcaldessa diu que fan numerets. 
Comenta que la percepció ciutadana dels serveis municipals sempre ha estat bona en termes 
generals. Aclareix que no parla d’actitud política del govern, ja que són coses diferents. 
Pel que fa a teixir acords, comenta que s’ha arribat a algun acord, però que es podria arribar a 
molts més. 
No li consta que el seu Grup hagi dit que Barcelona en Comú espatllaria el govern de la ciutat, 
però diu que el govern encara és a temps d’espatllar-lo. 
Finalment, assenyala que l’alternativa serà a les properes eleccions, el 2019, i que aquestes es 
fan i es desfan, es retroalimenten i es van regenerant. 
 
El Sr. SIERRA diu que no ha vist el bat de beisbol, però sí que ha vist l’actitud altiva i el 
menyspreu cap a l’oposició amb les preguntes d’on és l’oposició i qui és el cap de l’oposició. 
Indica que el govern té l’oposició al davant i que aquesta fa que decisions que pren el govern de 
manera precipitada les hagi de tirar enrere. Afegeix que com a oposició continuarà fiscalitzant 
el govern, però amb respecte i sense aquestes actituds altives. 
Finalment, vol fer incidència en el deixament de funcions, tot aclarint que no ha posat en 
qüestió que els regidors del govern treballin. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que creu que es demana reconeixement de la representativitat dels 
grups i diàleg, i veu que això es pot assolir. 
Pel que fa a les intervencions del regidor Garganté, està desitjant veure els canvis positius que 
introdueix la CUP en aquesta institució en què, si no els agrada, no sap per què hi són. 
 
El Sr. Pisarello expressa el vot contrari de Barcelona En Comú, el Sr. Martí expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, la Sra. Capdevila 
expressa el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
31 
Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. 
S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
9.-  (M1519/2914) La Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que per part del govern municipal s’elabori una reestructuració de la figura 
dels agents cívics i es procedeixi a formar i dotar de mitjans a la plantilla actual per tal que 
puguin optimitzar la seva feina. 
 
El Sr. SIERRA recorda que un any enrere el govern de Convergència i Unió va introduir la 
figura dels agents cívics i que va ser una figura creada per fer tasques d’informació, 
sensibilització i promoció d’actituds incíviques, per tal de fomentar les accions de bona 
convivència i respecte entre la ciutadania, així com el bon ús dels béns públics i privats de la 
ciutat. 
Comenta que actualment està previst que entri en funcionament un nou contingent d’agents 
cívics que tindran com a marc d’actuació el compliment de les ordenances municipals, tant les 
que tracten temes de degradació com l’ús de l’espai públic, prostitució, botellón, trilers, el 
comerç ambulant, la realització de necessitats fisiològiques a la via pública, la contaminació 
acústica, el seguiment i compliment de les normes de parcs i platges i la correcta circulació a la 
via pública de vehicles, vianants i bicicletes. 
Indica que, tenint en compte que aquests agents no tenen autoritat, ja que correspon a la 
Guàrdia Urbana i als Mossos, necessiten eines per fer aquesta tasca. 
Assenyala que el problema és que aquests agents tot just reben una escassa setmana de 
formació, i creu que caldria una reestructuració perquè aquests puguin complir adequadament 
amb les seves funcions de dissuasió i prevenció d’actituds incíviques. Pensa que aquesta 
reestructuració hauria d’anar encaminada al fet que els agents tinguessin més coneixement de 
les ordenances i de les conductes incíviques que s’hi penalitzen, del desenvolupament 
d’activitats comunicatives, d’atenció a la gent, de mediació, de solució de conflictes, fins i tot el 
coneixement d’algun idioma, tenint en compte que un dels principals problemes és la 
convivència entre turistes i veïns, que se’ls lliurin aparells per comunicar-se millor amb la 
Guàrdia Urbana i que se’ls atorgui un número d’identificació per gestionar millor la seva tasca. 
Pensa que amb això s’estalviaria un problema a la ciutadania, ja que l’actuació d’aquests agents 
cívics és una queixa recurrent en diversos districtes. 
 
El Sr. FORN diu que si llegeix la proposta en positiu hi podria donar suport, però indica que 
algunes de les coses que es comenten ja s’estan fent. Reconeix que és un cos que no té autoritat, 
perquè per això ja hi ha la Guàrdia Urbana. Comenta que justament és un cos que treballa 
conjuntament amb la Guàrdia Urbana, que és com es va concebre des de l’inici. Indica que les 
responsabilitats dels agents cívics i de la Guàrdia Urbana són molt diferents, i que aquests tenen 
funcions permanents i també esporàdiques, però que totes queden recollides en l’establiment 
d’aquesta figura. 
Tot i que no recorda quant dura la formació d’aquests agents, indica que hi ha un procés de 
selecció important i que es valora el coneixement de llengües, ja que una de les àrees d’actuació 
és precisament les zones amb turistes com la Sagrada Família. 
Pel que fa a la formació, comenta que la imparteix BSM i que és una formació consistent en 
gestió de conflictes, interculturalitat, curs d’intermediació, formació pròpia de la unitat en els 
protocols d’actuació i instruccions per emplenar els indicadors recollits en el telèfon 
intel·ligent. Afegeix que també hi ha un suport de la Guàrdia Urbana, amb una formació de 
visió general de la ciutat, dels districtes, de les unitats territorials, de les competències del 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
32 
model policial entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, en el coneixement de les 
ordenances, graduació de les sancions, diagnòstic i experiència de la problemàtica i el lloc 
concret d’intervenció. Comenta que com a mínim els agents de la primera fornada van tenir una 
formació de diversos dies, però desconeix si era una setmana. 
Comenta que votarà a favor de la proposta perquè pensa que tot és millorable, però opina que és 
un model que ha funcionat i que és complementari a la feina de la Guàrdia Urbana. Creu que el 
govern ha augmentat el nombre d’agents cívics; per tant, conclou que deu ser un model que està 
comprovat que té una utilitat. 
 
El Sr. CORONAS diu que Ciutadans els té acostumats a aquest doble paper de «poli» bo i 
«poli» dolent, i que en aquesta sessió la proposició és de «poli» bo, però l’expressió és de 
«poli» dolent, ja que diu que la presenten perquè el que hi ha no funciona. 
Anuncia que hi votarà a favor perquè està d’acord amb el contingut, tot i que no ho està amb 
l’argumentari que s’ha exhibit. 
Comenta que ERC vol ser propositiva en el tema dels agents cívics perquè hi creu molt. 
Considera que la feina dels agents s’ha de dur a terme des del punt de vista pedagògic, incidint 
en les persones que puguin estar contravenint les normatives per evitar comportaments que 
poden ser molestos. 
Indica que per prevenir conflictes a l’espai públic s’ha de fer mitjançant la conscienciació i la 
informació sobre les normes de convivència. Afegeix que una altra de les funcions d’aquests 
agents és vetllar per la bona conducta dels turistes en la seva interacció amb la ciutat i la 
ciutadania, i diu que cal que promoguin actituds cíviques entre els ciutadans, sobretot quan es 
tracti de conflictes en matèria de mobilitat o que tinguin lloc en espais vinculats a l’esport i les 
activitats lúdiques. 
Creu que l’àmbit d’actuació dels agents cívics ha de ser arreu de la ciutat, tot i que és un servei 
flexible i que s’ha d’adequar a les singularitats de cada lloc. 
Indica que, sabent que el civisme i la convivència han de ser una prioritat per a l’Ajuntament, la 
mediació en els conflictes i l’educació són clau per resoldre’ls. 
Tal com ha dit altres vegades, llança la proposta que hi hagi oficines de mediació municipal, 
amb la qual cosa es faria evident un canvi de model. 
Sap que el civisme i la convivència han de ser la prioritat per a l’Ajuntament i, per tant, calen 
aquests cossos capaços d’actuar de filtre, orientar, mitjançar i resoldre conflictes menors, sense 
que aquestes controvèrsies arribin als tribunals de Justícia.  
Comenta que es tracta de modificar les estratègies en la prestació del servei integrant tots els 
cossos implicats –agents cívics, Guàrdia Urbana, etc.–, tractant d’incloure la coresponsabilitat 
en el sistema de seguretat i en la resolució de conflictes. Indica que l’objectiu és aconseguir que 
la ciutadania rebi el que necessita. Considera que, mentre no es pugui desplegar la justícia de 
proximitat, es pot avançar en la resolució dels petits conflictes des de l’Ajuntament. 
Assenyala que cal augmentar la dotació de plantilla d’agents cívics per poder estendre les noves 
maneres de fer i assolir uns nivells de prestació a l’altura del que requereix la ciutadania. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que la figura dels agents cívics és coneguda i existent des de 2015, 
però que el 2008 la Diputació de Barcelona ja va fer una valoració sobre els seus pros i contres. 
Indica que es va dir que tenia uns potencials molt positius, com ara la proximitat, la possibilitat 
de treballar des del territori, la flexibilitat de fer diferents tasques i implicar serveis municipals, 
etc. Pel que fa als contres, assenyala que en les conclusions la Diputació deia que tenien una 
sèrie de limitacions, com ara la manca d’autoritat, atès que no tenen capacitat sancionadora,  
que no poden resoldre conflictes, que no es poden coordinar amb els serveis municipals o el seu 
caràcter temporal, per la contractació temporal d’aquesta figura. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
33 
Pensa que seria bo veure com ha funcionat a l’Ajuntament aquesta figura des que es va 
implantar. Diu que no té les dades, però que ha vist que en el Pla de seguretat hi ha una 
preocupació que va en alça, que són les dificultats de convivència a l’espai públic. Pensa, 
doncs, que cal reforçar aquesta figura, estendre-la per tota la ciutat i dotar-la de millors eines. 
Està, doncs, a favor de la proposició, perquè creu que, vistos els resultats del Pla de seguretat, 
és una figura imprescindible, que ha de tenir més recursos i estar més coordinada. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia el vot a favor del seu Grup, ja que està d’acord a reestructurar el 
cos i augmentar el nombre d’agents cívics a la ciutat. 
Recorda que és un cos que es va crear el 2015, tot i que a l’Ordenança del civisme, en l’article 
77, es va crear el 2006. Considera, però, que la seva creació és insuficient, ja que va començar 
amb 25 agents que tenien un horari de 9 del matí a 9 de la nit, amb la funció primordial 
d’informar la gent de les ordenances de civisme, a més d’advertir-los del seu compliment. 
Pensa que cal reforçar el nombre d’agents i també l’horari, perquè la majoria de les infraccions 
es produeixen a la nit. Afegeix que cal que actuïn en coordinació amb la Guàrdia Urbana. 
Indica que inicialment estava previst que només estiguessin en les zones més turístiques, com 
ara la Sagrada Família, el barri de Gràcia o la Barceloneta, en què hi havia molta concentració 
de gent i incivisme vinculat al turisme. Però creu que cal reestructurar el cos i augmentar-lo, ja 
que només a Lleida n’hi ha 20. Per tant, considera que el fet que a Barcelona només siguin 25 
és totalment insuficient i que caldria augmentar-ne el nombre fins a 100, dotar-los de més 
formació, encara que la meitat sí que parlen anglès, i que actuïn en coordinació amb la Guàrdia 
Urbana per evitar problemes als veïns. 
Resumeix que cal augmentar-ne el nombre, reestructurar el cos perquè siguin més efectius, 
ampliar el seu horari i les seves funcions, perquè veritablement actuïn en prevenció de 
l’incivisme i tinguin la capacitat d’advertència, per tal que la resposta de l’Ajuntament pugui ser 
molt més efectiva. 
 
El Sr. GARGANTÉ discrepa de l’exposició de motius formulada per Ciutadans perquè fa 
referència a un augment de problemes de civisme a Barcelona sense esmentar des de quan 
s’experimenta aquest suposat increment i quins són els criteris per treure aquesta conclusió. 
Indica que tampoc no s’analitza quins són en concret els problemes de civisme per reestructurar 
la figura dels agents cívics. Pregunta com s’ha de reestructurar i amb quina formació. 
Recorda que, en l’anterior Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i 
Seguretat i Prevenció, Ciutadans va proposar un augment d’agents de la Guàrdia Urbana i que 
la CUP no hi va votar a favor per no malgastar recursos públics aplicant plans que van 
encaminats a tenir una notícia mancada de fonamentació o estratègia a mitjà termini. També 
recorda que tots els grups menys la CUP hi van votar a favor. 
Considera que, abans de fer qualsevol reestructuració, s’ha d’analitzar quina és la situació real, 
si hi ha un augment de conflictivitat o no, en quines zones, per quins motius, etc. Indica que el 
concepte de civisme és tan ampli com subjectiu. Afegeix que cal parlar amb les persones que 
dia a dia gestionen aquest servei per tal que manifestin quins són els problemes més comuns 
que es troben, i a partir d’aquí traçar un pla per fer una reestructuració si cal, és a dir, per 
solucionar el problema i no per tenir una notícia. 
Pensa que potser cal més formació, però que s’ha de veure sobre quins temes es prioritza, 
havent analitzat prèviament en quins punts cal més formació i en quins punts s’ha detectat una 
formació inadequada. Considera que és fàcil reclamar més formació quan no s’ha analitzat amb 
la gent que està sobre el terreny quines són les mancances que hi troben i posar així el pes d’un 
suposat augment de l’incivisme en les mancances de formació de les treballadores, i no en les 
mancances pròpies de l’estructura o en una manca de tractament interdisciplinari integral de les 
conductes que poden causar problemes de convivència. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
34 
Així mateix, entén que cal una reformulació de les competències dels agents cívics, establir un 
pla de treball i d’objectius, i que no tinguin capacitat sancionadora, ja que, si no, s’està 
desvirtuant la funció informadora i conciliadora. 
Entén que, amb la manca d’informació actual, només es pot abstenir, i emplaça el consistori a 
elaborar un informe detallat sobre quins són els conflictes en l’àmbit d’actuació dels agents 
cívics, quina és la major incidència d’actes que causa més conflictivitat, en quins barris, etc., i 
facilitar-ho amb prou temps als grups perquè es pugui fer una votació ajustada a la realitat 
encaminada a buscar solucions eficients i valorar si cal o no un augment d’agents cívics. 
 
El Sr. RECASENS informa que els agents cívics, com tot el que té a veure amb els aspectes de 
seguretat, s’analitzaran en el seu context, que és el Pla de seguretat i el Pla director. Per tant, 
considera que aquests són vistos i analitzats com un possible actor més i s’ha de saber per què i 
quines funcions. 
Reconeix que hi ha un projecte d’agents cívics vigent que s’ha mantingut i més o menys 
funciona mentre es busca una alternativa en el conjunt global. A part d’això, diu que cal tenir en 
compte que els agents cívics treballen en els districtes i que cada districte té necessitats 
diferents. 
Afegeix que cal posar en relleu un potencial de recursos que cal coordinar. Comenta que el Pla 
local de prevenció i seguretat que s’ha presentat constata la confluència al territori d’un 
important conjunt de serveis professionals, tant públics com privats com del tercer sector, amb 
capacitat de detecció de conflictes. Conclou, doncs, que no només hi ha els agents cívics. 
Informa a títol il·lustratiu que el govern ha dut a terme una anàlisi preliminar que indica que el 
nombre de professionals amb capacitat per detectar i intervenir en conflictes pot ser d’unes 600 
persones. Considera, per tant, que cal mirar-ho com un bloc.  
Indica que el govern preveu, doncs, la reestructuració dels agents cívics en el marc del Pla de 
seguretat i del Pla director de la Guàrdia Urbana, i pensa que fer-ho abans d’això seria 
prematur. 
 
El Sr. SIERRA agraeix els vots favorables. Confirma al Sr. Forn que la formació només dura 
una setmana, i la considera totalment insuficient per formar-se en el coneixement de 
l’Ordenança del civisme i la resta de funcions esmentades. 
Pel que fa al que ha dit el Sr. Coronas del «poli» bo i el «poli» dolent, diu que aquesta 
percepció la solen tenir els delinqüents. Comenta que ha presentat la iniciativa en un districte i 
que cal que el model de seguretat de Barcelona es basi també en la prevenció. Considera que la 
figura de l’agent cívic pot desenvolupar molt bé aquesta figura descarregant de feina la Guàrdia 
Urbana, a més de fer complir l’Ordenança i sensibilitzar determinades persones de determinats 
comportaments. 
 
El Sr. RECASENS remarca la importància dels agents cívics en el futur en els plans de 
seguretat perquè formen part de les polítiques de prevenció en què el govern basa el tema de les 
polítiques de proximitat territori/transparència. Insisteix que, a part dels agents cívics, cal tenir 
en compte tots els actors que puguin treballar en la prevenció de la seguretat en el municipi, tant 
si són de l’àmbit públic com privat com del tercer sector. 
 
El Sr. SIERRA diu que estarà atent al Pla de seguretat que ha anunciat el Sr. Recasens que es 
presentarà al maig. 
Pel que fa a la inquietud que compartien el comissionat i el Sr. Garganté de com i per què es 
produeixen aquests comportaments incívics, demana que el Sr. Recasens es llegeixi la mesura 
de govern que ell mateix ha presentat, en què el govern diu que els comportaments incívics i els 
conflictes veïnals són un dels problemes de la ciutat. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
35 
 
La Sra. Pin expressa l’abstenció de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot favorable 
de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa el vot 
favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el 
vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
10.-  (M1519/2925) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar al govern municipal a: 1. Que el govern municipal presenti abans de 3 
mesos un pla de modernització de l’administració on s’impulsi l’administració electrònica a la 
ciutat especialment utilitzant i potenciant sistemes de dades obertes i que com a mínim 
contempli el desenvolupament de: a. Un CRM - Gestió de Relacions amb el Ciutadà-. b. Un 
gestor d’expedients. c. Un sistema de contractació electrònica. 2. Que aquests sistemes estiguin 
en funcionament durant el 2017, per tal de millorar l’eficiència de l’administració de 
l’Ajuntament i la transparència amb la ciutadania. 3. Que, conseqüentment, s’adapti l’ORAE i 
el marc jurídic existent. 
 
El Sr. CORONAS destaca que Barcelona és i sempre ha estat una ciutat pionera, també en 
l’Administració electrònica. 
Recorda que Barcelona va ser de les primeres ciutats a dotar-se d’una regulació pròpia en 
Administració electrònica l’abril de 2006, abans que hi hagués un marc legislatiu propi, que no 
es va promulgar fins al 2007, amb la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels 
ciutadans als serveis públics, i fins a l’agost de 2010, quan es va aprovar la Llei 29/2010, de 3 
d’agost de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. 
Comenta, però, que sovint ser pioner no és suficient i que cal ser constant i perseverar en els 
objectius. Diu que no s’ha d’oblidar que l’interès són els ciutadans i que l’Administració 
electrònica no és sinó un canal per garantir-ne la cohesió, la transparència i la participació, per 
tant, un nou model de gestió pública. 
Remarca que Barcelona continua sent pionera i un referent, però que cal concretar resultats i 
garantir-ne la implementació més enllà del desplegament actual. Per això el seu Grup proposa 
un pla de modernització de l’Administració en què s’impulsi l’Administració electrònica a la 
ciutat i en particular a l’Ajuntament. 
Demana que el 2017 estiguin en funcionament, com a mínim, un CRM que evolucioni el 
concepte de carpeta ciutadana, un contacte permanent i a temps real entre l’Administració i el 
ciutadà que permeti fer tots els tràmits de manera àgil i sense horaris fixos; un gestor 
d’expedients intern perquè tots els processos quedin registrats i amb accés automàtic al personal 
de l’Ajuntament que tingui autorització, gestor que considera que també es pot obrir 
parcialment al ciutadà per tal de ser un Ajuntament amb parets de vidre; un sistema de 
contractació electrònica que permeti una millor gestió del procés i que garanteixi la màxima 
transparència. 
Comenta que els ciutadans expliquen anècdotes als grups cada cop que han de fer un tràmit a 
l’Ajuntament, i afegeix que la feina dels grups municipals es facilitaria amb l’accés als 
expedients de manera telemàtica a partir d’una hora determinada o si el procés d’esmenes es 
pogués registrar amb la màxima difusió i transparència possible. Indica que la novetat d’aquest 
mandat són uns PDF penjats en un servidor temporal, que considera que és insuficient. També 
demana que hi hagi la possibilitat que el format de les actes evolucioni i acabi esdevenint un 
format de vídeo amb botons d’accés a intervencions directes, perquè a vegades les 
transcripcions no s’adiuen explícitament al que s’expressa a la Comissió. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
36 
 
Pel que fa a la transparència, considera que cal ser més agosarats i que no n’hi ha prou amb un 
portal d’OpenData o un portal del contractant. Pensa que tots els processos interns que no 
vulnerin cap dret a la intimitat o tinguin una especial protecció cal que s’obrin a la ciutadania 
perquè, si algú vol, s’avaluï de manera crítica la feina del consistori. Opina que la transparència 
no és ni un gran germà ni una manera d’obtenir dades per fer safareig i alimentar el periodisme 
groc, sinó per alimentar el periodisme d’investigació i la mentalitat crítica dels veïns. 
Destaca que tecnològicament tot el que es necessita està inventat i que hi ha pressupost; per 
tant, conclou que només falta voluntat política i vèncer les reticències que puguin tenir certs 
actors. Considera que cal ser valents i tornar a posar Barcelona com a símbol d’aquests 
projectes. 
 
La Sra. RECASENS anuncia el seu suport a aquesta iniciativa del Grup Municipal d’ERC, ja 
que fa anys que l’Administració està ocupada en tota aquesta agilització burocràtica, de nova 
relació amb la ciutadania i en com les noves tecnologies permeten aquesta interlocució més àgil 
amb la ciutadania. 
Recorda que Convergència i Unió va tirar endavant una feina que feia temps que es duia a 
terme en la línia de l’eAdministració, com va ser engegar al gener de 2014 l’expedient 
electrònic de llicència d’obres. Comenta que aquest sistema eObres permet la tramitació 
electrònica d’extrem a extrem, des dels permisos d’obra en la sol·licitud de la llicència fins a 
tots els tràmits necessaris, com ara el pagament, les pròrrogues, etc. Opina que això ajuda a 
eliminar no només l’ús de paper, sinó a tenir una reducció del temps molt important, molt ben 
valorada per la ciutadania. 
Explica que al gener de 2015 es va fer un altre pas important juntament amb Pimec per a la 
facturació electrònica. Comenta que, quan es parla de pagar a 30 dies, es parla de salvar llocs de 
treball, però alhora cal que les empreses també facturin a l’Ajuntament els serveis que presten a 
través de la tramitació electrònica, perquè, si no, cal escanejar totes les factures per iniciar un 
procés més àgil per poder pagar a 30 dies. 
Reitera que es va tirar endavant aquest projecte amb Pimec per tenir aquesta traçabilitat i amb 
l’objectiu que els subcontractistes, les miniempreses, també puguin gaudir del pagament a 30 
dies per part de l’Administració i que tenen l’impediment de no tenir la facturació electrònica 
per interlocutar amb aquesta. Considera, doncs, que és una eina doble, ja que, d’una banda, 
l’Administració ha d’interlocutar amb la ciutadania a través de les noves eines, però, de l’altra, 
la ciutadania i el món empresarial també han d’interlocutar amb l’Administració a través de la 
facturació electrònica. 
Recorda que el govern de Convergència i Unió també va tirar endavant la signatura manuscrita 
electrònica, que ja incorpora l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana de Barcelona en tots els 
tràmits administratius, com ara un canvi de domicili. 
Diu que té algunes dades més de la carpeta ciutadana, de la relació amb l’OAC, però creu que 
són passos en la bona direcció i que val la pena que el govern hi continuï treballant. 
 
El Sr. ALONSO comenta que la relació entre les administracions públiques i els ciutadans ha 
canviat radicalment amb Internet i els tràmits electrònics. Indica que tots els grups volen 
eradicar la imatge de la cua llarga de ciutadans davant d’una finestreta per fer un tràmit, però 
que encara no s’ha aconseguit. Tanmateix, pensa que s’està en el bon camí per facilitar 
l’activitat de la petita i mitjana empresa, que són els que creen llocs de treball a Barcelona. 
Pensa que en aquest sentit l’Ajuntament, històricament, ha fet una bona feina posant a 
disposició dels veïns aquests portals per fer tràmits electrònics i que s’ha fet bastant, però 
considera que les noves tecnologies són com un tren del qual no poden baixar perquè el tren 
continua i cal avançar. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
37 
Anuncia el seu vot favorable perquè pensa que això no es pot aturar i que cal continuar 
millorant el servei als ciutadans. 
 
La Sra. ANDRÉS coincideix que l’Ajuntament de Barcelona és pioner en molts aspectes de 
l’Administració electrònica, i que cal fer passos endavant en aquest tema. Comenta que algunes 
de les propostes de la proposició són recursos que existeixen i que cal millorar, com el CRM, 
que és el servei d’atenció al ciutadà, o ampliar l’abast dels tràmits del gestor d’expedients. 
Pensa que també cal replantejar l’àmbit dels sistemes de contractació electrònica. 
Pensa que el gran repte de l’Ajuntament és tenir una estratègia TIC consensuada, que entén que 
és el que busca el Grup d’ERC també, i un pla de sistemes i un pressupost d’inversions 
dimensionat i adequat per fer la modernització. Per tant, opina que cal tenir una mirada a mitjà i 
llarg termini i no quedar-se amb l’immediat. 
Manifesta, doncs, el seu suport a la proposició amb aquesta idea d’avançar cap a aquest sistema 
consensuat i que hi hagi una inversió que permeti avançar més enllà de les millores puntuals 
segons les consideracions que tingui cada govern. 
 
La Sra. ESTELLER anuncia el seu vot a favor perquè valora la necessitat que l’Administració 
sigui realment oberta. Recorda que el 2000 ja es va crear Localret per tal que totes les 
administracions comencessin a treballar conjuntament. 
Constata que Barcelona és una smart city, però que, en canvi, molts ciutadans no tenen aquesta 
impressió perquè tenen moltes dificultats a l’hora de tramitar i relacionar-se amb l’Ajuntament. 
Constata que l’expedient únic, és a dir, la capacitat de fer tots els tràmits per a l’Administració, 
encara no és possible i les diferents administracions com l’Ajuntament, la Generalitat o l’Estat 
no comparteixen bases de dades quan hi ha competències concurrents i compartides. Considera 
que trencar la compartimentació de les bases de dades és fonamental. 
Creu que des de l’Ajuntament s’ha de treballar més intensament per assolir aquests objectius, ja 
que els emprenedors o les persones que volen fer una sol·licitud de tipus social tenen molt poc 
temps i no poden anar a moltes finestretes per resoldre els seus problemes. 
Recorda que en el mandat anterior es va fer una prova sobre la finestreta única empresarial, 
però que encara no és efectiva i no resol els problemes de tramitació ordinària. Insisteix en el 
fet que la clau està en la compartimentació de dades i la confiança entre administracions per 
poder-les compartir. 
Pel que fa a la gestió de relacions amb el ciutadà, reconeix que s’ha implementat aquesta via en 
la comunicació corporativa, però diu que encara falta molt per poder-la fer efectiva per tal que 
el ciutadà tingui aquesta informació. Comenta que l’IMI també ha treballat en el Pla de 
transformació digital. Considera que totes aquestes accions estan encaminades a assolir aquests 
objectius, però cal que estiguin a l’abast del ciutadà, ja que la gent està cansada de presentar els 
mateixos documents en tres dies diferents, amb pèrdua de temps, costos i paper. 
Conclou, doncs, que cal fomentar aquest tema com més aviat millor. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que darrerament hi ha un descontrol en les factures relacionades 
amb subcontractes de l’Institut Municipal d’Informàtica, tant pel que fa a factures a pagar fora 
de termini com a presumptes irregularitats a l’hora de gestionar les contractacions de serveis a 
tercers per part d’aquest institut. De fet, recorda que el govern es va posar un termini de tres 
mesos per fer un informe sobre aquestes irregularitats de l’IMI, i constata que aquest termini ha 
finalitzat i els grups continuen sense saber la magnitud de tot plegat. 
Indica que aquesta proposició toca mancances ben visibles en l’Administració, i fins i tot a 
l’Ajuntament, en què el servei informàtic és desastrós i hi ha problemes tan greus com que el 
mateix matí d’aquesta sessió no hi havia Internet al seu despatx de l’Ajuntament i no podia 
revisar el correu ni fer res. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
38 
Pensa que cal fer referència a com s’assoleixen els objectius que es considerin prioritaris, i creu 
que aquesta proposició es queda a mig camí i no resol preguntes com ara: qui desenvoluparà 
aquests treballs tècnics; si l’IMI externalitza aquests desenvolupaments, com es garanteix que 
no es perdi coneixement i com s’evita la dependència del coneixement en mans d’empreses 
externes a l’Administració; com es garanteixen les condicions laborals de les persones que 
hagin de desenvolupar aquests serveis en cas que aquest estigui externalitzat, atès que la 
majoria de grups estan per les externalitzacions, malgrat que el seu Grup a la Comissió 
d’Economia i Hisenda ja ha posat exemples de per què les clàusules socials no són garantia ni 
remei per a la precarització i els incompliments de les patronals –socorristes, informadores del 
BTT, BTV, 010, etc.–; com es garanteix la confidencialitat de les dades dels ciutadans en cas de 
no tenir accés al codi font i no poder-ne auditar els processos. 
Finalment, pregunta, quan la proposició parla d’adaptar els desenvolupaments al marc jurídic 
existent, en quin lloc queda el procés d’independència, del qual s’espera que emanarà un nou 
marc legal. Creu que qualsevol desenvolupament i anàlisi sobre el tractament de la informàtica 
relacionada amb l’Ajuntament s’ha de fer des de l’IMI, amb treballadors en plantilla municipal i 
partint d’una anàlisi que inclogui l’experiència d’aquests treballadors. Indica que per la CUP és 
tan important allà on es va que com s’hi arriba. 
Per això, manifesta la seva abstenció. 
 
La Sra. PIN agraeix la proposta d’ERC i diu que hi votarà a favor. 
Reconeix que s’està vivint una era digital en què l’Administració no es pot quedar enrere, ja que 
l’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner durant molt temps, tot i que els darrers anys sembla 
que l’Administració digital ha quedat una mica enrere. Però considera que el govern no pot ser 
aliè a aquesta exigència. 
Informa que l’Institut Municipal d’Informàtica està duent a terme la fase de definició del Pla de 
transformació digital d’aquest mandat. Afegeix que el govern vol que l’IMI torni a ser el 
referent a l’Ajuntament en tot el que té a veure amb la transformació digital i el 
desenvolupament tecnològic. 
Explica que s’està plantejant la revisió i l’enfocament del projecte del CRM per donar una 
millor resposta als nous models de relació amb el ciutadà, per potenciar la relació proactiva de 
l’Administració amb el ciutadà, així com d’altres projectes per donar resposta als requeriments 
d’implantació de la nova Llei de procediments administratius de les corporacions i 
administracions públiques per reduir la tramitació i anar cap a un model d’administració sense 
paper. 
Comenta que en tot això ja hi ha implantacions, però que són insuficients tant per les exigències 
ciutadanes com pel que suposa la possibilitat de fer més eficient l’Administració i fer que la 
potencialitat dels treballadors municipals sigui més eficaç. 
Explica que el Pla de transformació digital es vertebra en vuit eixos: la transparència, i està 
plenament d’acord que no és només una qüestió d’un portal com OpenData, sinó que ha de ser 
transversal a tot l’Ajuntament; la participació i la interacció amb el ciutadà; el lloc de treball 
digital que permeti aquesta oficina sense paper; l’expedient electrònic com a objectiu de 
racionalització; les infraestructures urbanes digitals, que estiguin al servei de les necessitats de 
la ciutat i no d’alguns interessos concrets; la informació consistent; l’accés simplificat als 
serveis de l’Ajuntament, i la proximitat. 
Pensa que això s’ha de fer fomentant un treball transversal entre els diferents departaments de 
l’Administració, ja que la millora de les infraestructures ho permetrà. Informa que amb aquest 
objectiu s’ha creat un grup de treball tècnic amb les diferents àrees, i que aquest Pla de 
transformació digital inclou les diferents necessitats que han transmès les àrees i les gerències 
de l’Ajuntament. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
39 
El Sr. CORONAS agraeix el vot favorable de gairebé tots els grups, i li recorda a la CUP que 
ERC no està tancada a escoltar propostes per millorar qualsevol proposició. Per tant, li diu al Sr. 
Garganté que si considera que la proposta es queda a mig camí hauria estat encantat d’escoltar 
la seva proposta per millorar-la. Remarca que el seu Grup està obert i no etiqueta a ningú, a 
diferència d’algun altre. 
Entén que l’Ajuntament ha de facilitar els tràmits i les consultes de manera transversal, a més 
de nodrir amb el màxim de continguts possibles. Recorda que poc abans, en la Comissió 
d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, ERC va demanar que s’articulés un instrument per definir 
tots els planejaments urbanístics previstos a la ciutat i quines afectacions tenien, però que la 
resposta va ser que això tardaria mesos a crear-se. Espera que ja s’hagi començat a treballar des 
de l’Àrea d’Ecologia, i creu que aquest seria un instrument molt necessari a posar a disposició 
de la ciutadania. 
 
El Sr. GARGANTÉ anima el Sr. Coronas perquè es miri el vídeo del dia anterior de la 
Comissió d’Economia i Hisenda, en què Alfred Bosch va dir que la CUP eren uns coreans i que 
odiaven el turisme. Considera que això és etiquetar. 
Aclareix que no ha plantejat una esmena perquè entenia que si ho feia o Esquerra Republicana 
de Catalunya no l’acceptaria o la resta de grups no votarien a favor de la proposta. Pensa que, a 
l’hora de municipalitzar, els únics que estan més sols que la una són els de la CUP. Li diu al 
regidor d’ERC que pot fer l’esmena, però ja sap que li diria que no. Entén que ERC està pels 
consorcis publicoprivats i per les externalitzacions, però diu que la CUP no ho comparteix. 
 
El Sr. CORONAS diu que no era a la comissió, però que l’únic país on no hi ha llibertat de 
turisme és a Corea, però li sembla que la CUP no té representació a Corea. No entén per què el 
Sr. Garganté i la CUP es donen per al·ludits, perquè no anava per ells. 
 
La Sra. Pin expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, la Sra. Recasens expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa l’abstenció de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal PSC: 
 
11.-  (M1519/2935) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Que s’estudiï la forma d’incorporar a les ordenances municipals, com a usos 
no admesos a l’espai públic, la utilització d’imatges o publicitat que atempten contra la dignitat 
de les persones i en especial las que tenen contingut sexista, per tal que els serveis municipals 
puguin denunciar i sancionar aquests usos, incloent el que es fa en octavetes publicitàries de 
locals de prostitució que utilitzen imatges estereotipades i el cos de les dones com a reclam 
publicitari, i altres similars. 
 
La Sra. ANDRÉS explica que la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat diu que 
la publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts a 
la Constitució és il·lícita, i que s’entendran inclosos en aquesta previsió els anuncis que 
presentin les dones de manera vexatòria o discriminatòria, utilitzant particularment i 
directament el seu cos o algunes parts com a mer objecte desvinculat del producte que es pretén 
promocionar, o bé s’associï la seva imatge a comportaments estereotipats que vulnerin 
l’ordenament jurídic. 
D’altra banda, destaca que l’Ordenança de paisatge urbà fa diferents referències a la publicitat 
en diferents articles, com el 7, el 19 i el 24, però no fa una referència expressa a la publicitat 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
40 
il·lícita. Indica que la proposició demana incorporar a l’Ordenança una referència expressa a la 
publicitat il·lícita, i, en segon lloc, que es tingui especial esment de la publicitat que es fa a la 
ciutat per promocionar la prostitució. Comenta que aquesta publicitat són targetes que es troben 
per terra que mostren la dona com una simple mercaderia i un bé consumible, cosa que està 
expressament prohibida per l’Ordenança i que està radicalment en contra de la filosofia del seu 
Grup sobre explotació sexual, violència contra les dones i tràfic de persones. 
 
La Sra. VILA anuncia el vot a favor de la iniciativa, ja que és una proposició de model de 
societat que es vol promoure des de la ciutat, i en aquest cas és un model compartit de societat 
en aquests valors que traspua aquesta iniciativa. 
Explica que Convergència i Unió defensa que el sexisme i la prostitució posen de manifest 
desigualtats encara persistents entre homes i dones i que atorguen a les dones un rol de 
submissió respecte dels homes. Considera, doncs, que com més marcs favorables hi hagi per 
intervenir des de les administracions per prohibir aquestes expressions que atempten contra la 
dignitat de les dones, millor i més positiu per avançar cap a una societat més lliure de violència 
i desigualtats. 
Recorda que en el mandat anterior es va començar a treballar en aquest sentit, i que, tot i que no 
hi havia el marc, es donaven instruccions als diferents serveis municipals perquè 
intervinguessin en aquest sentit sancionant. Entén, però, que un marc regulador més clar 
facilitaria molt les coses. 
 
El Sr. ALONSO comenta que el fons de la qüestió són les targetes de visita que s’han observat 
en alguns barris amb imatges de noies, sovint d’aspecte oriental, i telèfons de contacte. Opina 
que és un tema molt greu, en part per l’ús de la imatge de la dona com a mercaderia, que li 
sembla del tot inadequada, però també perquè té la sospita que aquests prostíbuls formen part 
de màfies relacionades amb la immigració il·legal o l’explotació sexual de les dones, fet 
absolutament intolerable. 
Considera que no hi pot haver espais d’impunitat a la ciutat per a màfies o l’explotació de les 
dones, i per això votarà a favor de la proposició. També demana que la Guàrdia Urbana 
investigui la situació. 
 
El Sr. CORONAS comenta que l’Ajuntament ha de promoure totes les accions i els serveis que 
facilitin la integració i la participació de la dona en la societat i evitin la discriminació per raó 
de sexe. 
Considera que el fet de no permetre l’ús d’imatges que atemptin contra la dignitat de les 
persones, i sobretot les que tinguin contingut sexista, és una mesura que no tan sols forma part 
de les funcions de l’Ajuntament, sinó que hauria de formar part de l’ideari de tots els grups. 
Demana, però, que no es facin trampes al solitari, ja que per a la celebració del Mobile 
Congress van desaparèixer anuncis sexistes i després han tornat a reaparèixer. Diu que no es 
poden permetre aquests comportaments hipòcrites. 
Considera que l’Ajuntament ha d’actuar com a garant dels drets i les llibertats dels veïns, i molt 
especialment de les dones, i que ho ha de fer amb fermesa i contundència, de manera que s’ha 
d’impedir que segons quines imatges es vegin als carrers i places de Barcelona. Pensa que cal 
eradicar qualsevol missatge que atempti contra la dignitat de les dones, i vol que això es 
combati des de tots els fronts. 
Opina que encara s’està lluny de sostenir que s’assegura la igualtat d’oportunitats i que les 
relacions de poder que reforcen els rols de gènere i la distribució asimètrica de privilegis entre 
homes i dones es mantenen. Creu que és important que aquesta lluita per la igualtat en drets la 
liderin les dones, però que també cal que els homes se la creguin i la facin seva, perquè, si no, 
no es guanyarà. Per això votarà a favor de la proposta. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
41 
 
La Sra. ESTELLER diu que donarà suport a la proposta, perquè creu que cal actuar amb la 
màxima determinació en contra de la discriminació de les dones i de l’explotació sexual i evitar 
que proliferi la prostitució. Opina que cal clarificar al màxim l’escenari i que a través 
d’aquestes modificacions es podria clarificar encara més per veure com cal actuar, amb quines 
mesures i instruments. 
Reconeix que hi ha un marc normatiu molt complex i llarg, i recorda que es va crear un 
Observatori de les Dones, que després va ser l’Observatori de Publicitat Sexista, que depèn del 
Ministeri de Sanitat. Afegeix que a Catalunya hi ha molta normativa respecte a com s’ha de 
tractar, la difusió, la publicitat i aquests missatges des de l’àmbit dels mitjans de comunicació, 
perquè creen estereotips, estigmes i rols de les dones. 
Pensa que cal actuar amb determinació amb aquestes publicitats que s’estan difonent a la ciutat 
i darrere de les quals sovint hi ha màfies que exploten les dones. Considera que, des d’aquesta 
perspectiva, no és només una qüestió d’imatge i de rol, sinó que hi ha molt més. Opina que 
aquesta regulació podria ajudar a combatre totes aquestes qüestions que cal eradicar. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que és una proposició molt perversa, perquè, tot i que en principi 
vol sancionar la publicitat que objectivitza sexualment les dones, la segona part té una finalitat 
persecutòria i estigmatitzadora de la prostitució. 
No entén que aparegui en el redactat com a principal exemple de violència sexista la publicitat 
de la prostitució, i destaca que el PSC sempre es mou en l’ambigüitat de no diferenciar entre 
treball sexual, tràfic i prostitució forçada. Constata que per defecte són les treballadores sexuals 
les que patirien l’enduriment d’aquesta llei, ja que elles també tenen dret a publicitar la seva 
activitat laboral. No pensa que la finalitat d’aquesta proposició sigui la publicitat sexista, i més 
coneixent la dèria moralista judeocristiana del PSC per perseguir les treballadores sexuals com 
si es tractés d’una caça de bruixes. 
Explica que la CUP té com a finalitat acabar amb el tràfic i la prostitució obligada i que, com a 
feministes i marxistes, el seu Grup lluita contra qualsevol forma d’explotació que s’apropiï del 
treball aliè per a l’enriquiment, base de la sinergia entre el capitalisme i el patriarcat, i més quan 
aquest se sustenta a través de la coacció, l’amenaça i forçant dones en situació de vulnerabilitat. 
Per tant, anuncia que hi votarà en contra perquè aquesta proposició té una intencionalitat 
política molt clara, que és estigmatitzar les dones d’aquests col·lectius i endurir les lleis contra 
elles. 
En segon lloc, no entén per què es presenta aquesta proposició, atès que uns mesos enrere la 
CUP ja va presentar una proposició en aquest sentit, aprovada a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports, en què en el punt quart deia: «Establir els mecanismes pertinents per tal de 
garantir que en els espais de propietat i titularitat pública, i especialment en l’espai públic i al 
metro de Barcelona, no se cedeixin espais per a anuncis publicitaris amb contingut sexista ni 
que fomentin o perpetuïn la discriminació per motius de gènere o orientació sexual.» Entén que 
el govern hauria de fer efectiva aquella proposta de la CUP, fet que deixaria sense sentit la del 
PSC. 
Comenta que ha fet arribar la proposició del PSC a Putes Indignades, a la regidora de la CUP de 
Ciutat Vella, Paula Ezquerra, i a Gènere, perquè volia saber la seva opinió, i després de parlar 
amb elles es reafirma en el vot en contra, i afegeix que el que demana aquesta proposició ja 
s’aplica en l’àmbit de la prostitució. Recorda que la primera Ordenança de convivència de 
2006, aprovada pel PSC al govern, no ho inclou, però que el 2012 es va fer una modificació a 
l’article 39 incloent-hi el punt 39.3. 
Considera que es demostra que es fa un ús polític de la prostitució en lloc d’estar realment 
preocupats per l’ús sexista de la publicitat. Recorda que l’Ajuntament en el passat va ser el 
primer a regular l’exercici de la prostitució en el moment en què s’ha penalitzat i es busquen 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
42 
noves formes jurídiques de penalitzar-lo. Opina que això és exercir violència institucional 
directa contra les dones, sobre les quals han recaigut multes d’una quantitat molt elevada, per 
no parlar de l’estigmatització del col·lectiu, que legitima altres formes de violència contra les 
dones. 
Conclou que aquesta proposta permet incidir en l’estigmatització i la criminalització de la 
prostitució, de la qual l’Ordenança del civisme va ser pionera. 
 
El Sr. ASENS s’abstindrà perquè, d’una banda, està a favor de prohibir la utilització d’imatges 
que atemptin contra la dignitat de les persones, però, de l’altra, no comparteix la idea que té el 
PSC sempre que qualsevol publicitat referida a la prostitució afecta la dignitat de les dones. 
Pensa que el PSC oblida que els locals d’alterne no estan prohibits i que són una activitat legal; 
per tant, diu que la publicitat d’aquestes activitats no té per què atemptar contra la dignitat ni ser 
il·legal. 
Comenta que va fer una esmena que el PSC no ha acceptat i per això no hi pot votar a favor. 
Reconeix que hi ha un ús d’imatges i publicitat que sovint atempta contra les dones, i explica el 
cas del restaurant Burguesa, que ofereix servei d’hamburgueses i exhibeix el cos de la dona 
amb diferents parts marcades com si fos part d’una vedella en una carnisseria. Considera que 
això és greu perquè és un ús gratuït del cos de les dones i que, a més, no té res a veure amb 
l’establiment. Pensa que caldria tenir el marc per poder perseguir-ho. 
Remarca, però, que hi ha un marc legal complet i complex, la Llei general de publicitat, que 
estableix quines són les infraccions i els organismes competents per denunciar i perseguir 
aquests fets. 
Diu que aquest debat s’haurà d’abordar més endavant, amb el debat sobre la revisió de 
l’actualització de l’Ordenança del civisme, en què es concretarà què atempta contra la dignitat 
de les persones. Remarca, però, que el punt de partida és diferent del que té el PSC, perquè el 
govern entén que el Grup Socialista confon la prostitució voluntària i la involuntària i que en 
aquests casos la llei estableix situacions molt diferents. 
 
La Sra. ANDRÉS respon que el seu Grup no confon res, sinó que el que demana al govern no és 
que tregui tota la publicitat dels locals d’alterne, sinó que tregui la publicitat que utilitza el cos 
de les dones com a mercaderia, ja que el govern no està tenint en compte això en aquest 
moment. 
Pensa que la publicitat es pot fer amb molta imaginació i que no cal utilitzar el cos de les dones 
d’aquesta manera. 
Aclareix al Sr. Garganté que el PSC no persegueix la prostitució, sinó que la vol eradicar 
perquè pensa que no és una activitat laboral, sinó que és explotació. Comenta que les dones que 
estan explotades per xarxes de proxenetes no estan organitzades en cooperatives, tot i que 
potser elles hi estarien d’acord, però remarca que a la ciutat no tot és com vol cada grup. No li 
serveix com a referència que hi hagi dones que exerceixen voluntàriament, perquè insisteix que 
això no és una feina. 
Afegeix que el Grup Socialista no té una moral judeocristiana i no fa caça de bruixes, sinó que 
té tolerància zero amb l’explotació sexual de les dones i el tràfic de persones. 
Manifesta la seva sorpresa perquè l’Ordenança de paisatge urbà recull valors de la ciutat i té 
una referència expressa al fet que no s’admeten activitats publicitàries que utilitzin animals com 
a instruments o complement, però, en canvi, no té cap prohibició sobre la publicitat que utilitza 
el cos de les dones de manera sexista o vexatòria per vendre el que sigui. 
 
La Sra. VILA considera que aquesta iniciativa està molt acotada en un àmbit concret, que és 
una publicitat molt concreta, és a dir, les targetes que van enfocades a un model molt determinat 
d’explotació de les dones. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
43 
Remarca que en la proposta es demanava que, atès que ja hi ha un marc, que es fes un pas més 
per lluitar contra l’explotació de moltes dones a la ciutat. Recorda que el govern fa temps que 
va dir que s’abordaria el debat de la prostitució i el model que es defensaria com a ciutat, però 
com que els grups no han estat cridats i el govern encara no s’ha postulat, entén que és normal 
que des de l’oposició surtin diferents iniciatives per avançar cap a un sentit. 
Insisteix que la proposició l’únic que demana és perseguir els grups organitzats que exploten 
dones a la ciutat, ja que en les targetes queda clar, amb el rètol de «mujeres asiáticas», que 
s’està parlant de quotes de dones que són víctimes del tràfic i explotades sexualment. Creu que 
el govern és esclau d’un fals progressisme si pensa que no s’ha de lluitar contra això, perquè 
que la majoria de la prostitució és forçada, atès que són dones que estan en una situació 
socioeconòmica molt delicada. 
 
El Sr. ALONSO diu que també l’ha sorprès el posicionament del Sr. Asens. Recorda que 
Ciutadans defensa una regulació de la prostitució voluntària, però que en aquest cas no es parla 
d’això, sinó de màfies que trafiquen amb dones i que fan publicitat a les estacions de metro.  
 
El Sr. CORONAS diu que, sense que serveixi de precedent, està d’acord amb el que acaba de 
dir el Sr. Alonso, ja que creu que s’ha perdut el focus de la proposició. Remarca que no es tracta 
de parlar d’un model regulacionista o abolucionista de la prostitució, sinó que es parla de 
missatges de publicitat sexista. Comenta que un nu pot ser art, però un missatge pot ser pervers. 
Recorda una tanca publicitària que deia literalment: «Las chicas guapas no son caras.» Creu que 
tots els regidors haurien d’estar en contra d’això, i que qualsevol altra cosa és fugir d’estudi i no 
definir-se sobre un tema que és molt clar i objectiu, que és la publicitat sexista, la discriminació 
de les dones, la promoció de la violència. Diu que si estan parlant d’una altra cosa ha llegit una 
proposició diferent. 
 
La Sra. ESTELLER destaca que el PP sempre ha sigut molt clar, i creu que cal treballar i lluitar 
amb tota la determinació per eradicar la prostitució, i especialment aquella en què se sotmeten 
les dones i on hi ha tràfic. No entén, doncs, la permissivitat i la comprensió del govern amb 
determinades conductes. 
Creu que des d’una administració no es pot ser contemplatiu amb l’explotació de les dones, el 
tràfic i la prostitució, i que no es pot donar a entendre mai que hi pot arribar a haver 
sotmetiment voluntari. Pensa que no hi ha cap acció que pugui tenir cap tipus de cobertura ni 
protecció per part de l’Ajuntament, i que la publicitat difon aquestes conductes. 
Indica que hi ha un marc normatiu complex i complet pel qual ja hi poden haver moltes 
denúncies i sancions, i que això no és un impediment perquè l’Ajuntament completi la seva 
normativa per clarificar i donar un instrument nou per poder eradicar aquest tipus de publicitat. 
Afegeix que donarà suport a tot el que sigui reforçar i treballar en aquesta direcció, com aquesta 
proposta. 
 
El Sr. ASENS aclareix que està a favor de perseguir la publicitat sexista, però que si es parla 
d’explotació i de màfies que trafiquen amb dones, això no és una qüestió de l’Ordenança del 
civisme, sinó una qüestió penal. Diu als grups que si tenen coneixement que hi ha tràfic de 
persones han d’anar al jutjat a denunciar-ho. 
Reitera que els locals d’alterne són legals, i que si algun grup vol promoure una reforma per 
prohibir-ho, que ho facin al Congrés dels Diputats. Afegeix que no tota la publicitat que facin 
aquests ha d’estar emmarcada dins del que és la publicitat que atempti contra les dones. 
Remarca que aquest és el punt de discrepància, ja que considera que sí que cal perseguir la 
publicitat que sí que atempti contra elles, i diu que hi ha el marc jurídic per fer-ho. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
44 
La Sra. ANDRÉS comenta que li passarà al tinent d’alcalde algunes fotografies d’algunes 
d’aquests targetes, que no són de locals d’alterne, i que sí que tenen aquest tractament vexatori 
del cos de les dones. No entén com això no es pot posar a l’Ordenança del civisme, i menys 
venint d’un tinent d’alcalde defensor dels drets humans. 
 
El Sr. Asens expressa l’abstenció de Barcelona En Comú, la Sra. Vila expressa el vot favorable 
de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa el vot 
favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa el 
vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA. 
 
Se suspèn la sessió a les 12:43 hores. 
 
Es reprèn la sessió a les 13:13 hores. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
12.-  (M1519/2929) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda instar al govern municipal a que en el marc del Pla Director de la Guàrdia 
Urbana que s’està elaborant, es mantingui la Unitat de Suport Policial. 
 
La Sra. ESTELLER explica que la proposta demana que es mantingui la Unitat de Suport 
Policial, la USP, perquè és una divisió de seguretat de la Guàrdia Urbana que requereix una 
preparació especial per fer les seves funcions. Comenta que el PP sempre ha valorat molt 
aquesta unitat policial creada per l’alcalde Clos i amb moltes funcions determinades pel govern 
Trias. Valora, doncs, aquestes funcions. 
Lamenta que l’alcaldessa Colau des del primer dia va reduir les seves funcions a unitat 
antiavalots, ja que ho portava en el seu programa. 
Destaca les funcions d’aquesta unitat, que diu que són les següents: donar suport als 
requeriments de la resta d’unitats de la Guàrdia Urbana en matèria de seguretat, amb policia 
administrativa i ordre públic; donar suport i protegir els edificis, col·laborar amb les forces i 
cossos de seguretat i protecció de l’ordre de les grans concentracions humanes que es 
produeixen a la ciutat, en cas d’accident, catàstrofe o calamitat pública; controlar totes les 
activitats regulades a la via urbana; vigilar i prevenir els delictes més conflictius, especialment 
que generen alarma social, i coordinar, en moltes ocasions, la Guàrdia Urbana i resta de cossos 
policials. 
Destaca que quan hi ha un aldarull és la primera unitat que arriba, perquè els Mossos tenen la 
seu a Sabadell. Recorda que el Sr. Recasens en la darrera Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, va dir que en el nou Pla director es replantejaria 
la reforma conjunta del total del cos policial i que s’estudiaria la dissolució o no d’aquesta 
unitat. Creu que cal mantenir les funcions de la USP, ja que un canvi implicaria una revisió dels 
plans d’emergències i dels protocols d’instruccions policials vigents que actualment preveuen 
una prioritat en la participació de les USP. 
Conclou que el seu Grup aposta per mantenir aquesta unitat tal com està actualment 
configurada, tant en el nombre d’agents com en les funcions assignades, i per això presenta 
aquesta proposició. 
 
El Sr. FORN expressa el seu suport a la proposició, ja que en el mandat anterior Convergència i 
Unió va dotar aquesta unitat dels recursos necessaris. Opina que és una unitat necessària per a la 
seguretat dels agents. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
45 
Remarca que són agents amb una formació específica i que actuen donant suport a la Guàrdia 
Urbana en moments d’especial conflictivitat. Considera, doncs, que té tot el sentit dotar-se 
d’aquest cos que duu a terme una feina molt concreta. 
Creu que s’ha especulat molt sobre el tema, que s’ha passat de dir que aquesta unitat havia de 
desaparèixer a acceptar que no ho farà. Comenta que s’estan revisant les competències i que en 
el moment que quedin assignades en el Pla director de la Guàrdia Urbana serà el moment de 
parlar-ne. 
Expressa un cop més el seu suport a la feina que realitza aquesta unitat i remarca la necessitat 
que aquest cos continuï tenint presència en la Guàrdia Urbana. Diu que està a l’espera de veure 
si es produeix algun canvi en el futur. 
 
El Sr. SIERRA considera que seria surrealista haver de debatre un tema així si no fos pel 
desconeixement que té el govern de la Carta municipal, no tan sols perquè ja figurava en el seu 
programa electoral la supressió de la USP, sinó pel mateix desconeixement de les funcions que 
té. 
Explica que una de les funcions que té en exclusiva la Guàrdia Urbana és la custòdia dels 
edificis de titularitat municipal, això com dels membres del consistori, activitat que es fa amb la 
USP. Afirma que cal que aquesta unitat continuï existint, perquè si ataquen una comissaria o 
membres del consistori, no creu que els que s’ocupen de la seguretat vial o els agents cívics els 
poguessin defensar. Considera que cal tenir un cos amb la preparació necessària com la USP, i 
que no se n’ha de discutir l’existència si no és que es desconeix la Carta municipal o es parteix 
d’un model policial com el del govern actual, basat en pura filosofia. 
Agraeix al Sr. Recasens que posi un mica de sentit dins d’aquest despropòsit que origina la Sra. 
Colau, atès que un dels encàrrecs que rep quan se li encarrega la seguretat de Barcelona és la 
supressió de la USP, a més de treure-li les armes a la Guàrdia Urbana. Per acabar, dóna suport a 
aquesta proposta del PP. 
 
El Sr. CORONAS manifesta la seva abstenció, perquè li sembla que aquesta proposició només 
busca titulars. Considera que no s’està pensant en aquest cos especialitzat de la Guàrdia Urbana, 
sinó a aconseguir un titular i posar en evidència les contradiccions del govern municipal actual 
respecte al que deia en el seu programa i buscar un conflicte amb la CUP. Opina que la 
Comissió és per treballar i no per fer teatre. 
Recorda que aviat es presentarà el Pla director de la Guàrdia Urbana i que aquest serà un dels 
aspectes que hauria de quedar-hi recollit. Entén, doncs, que atès que ja es va tenir el mateix 
debat en l’última sessió de la Comissió, no cal treure el tema altra vegada. Comenta que el Pla 
director ha de contenir molts temes, entre els quals la forma i les funcions de la Guàrdia 
Urbana. Creu que el model hauria de ser una policia de proximitat, que modifica les estratègies 
en la prestació del seu servei, ja que està orientada a incloure la coresponsabilitat en el sistema 
de seguretat i en la resolució de conflictes. Considera que, com que l’objectiu és aconseguir que 
la ciutadania rebi el que necessita, cal visualitzar la policia com un servei públic. 
No creu que la USP sigui una policia antidisturbis, com s’ha dit, i pensa que cal fugir de 
l’estigmatització dels cossos i parlar de funcions, ja que el nom no fa la cosa. Comenta que 
aquesta unitat s’ocupa d’oferir suport a altres unitats per preservar la seguretat dels agents i de 
la ciutadania en qüestions d’ordre públic. Fa palès que ja hi ha tendència a estigmatitzar els 
agents de la USP com els que reparteixen cops de porra, i creu que això no és així, que té unes 
funcions determinades que no són explícitament la d’antidisturbis. Espera que en el Pla director 
quedin recollits tots els aspectes que haurien de formar part de la nova policia de Barcelona. 
Pensa que llavors serà el moment de valorar si aquest govern, a més de tenir idees, posa negre 
sobre blanc el que deia i proposa el canvi que s’espera. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
46 
La Sra. ANDRÉS comenta que en la Carta municipal, com s’ha dit, hi ha la responsabilitat de 
col·laborar amb la funció de la policia de seguretat. Indica que sovint es diu que es vol ser 
autònom en moltes matèries, com policia judicial o justícia de proximitat, però costa molt parlar 
obertament de la seguretat i de la col·laboració de la Guàrdia Urbana en la seguretat de la ciutat. 
Remarca que la USP és un cos especialitzat per donar suport a la Guàrdia Urbana en moments 
puntuals per garantir la seguretat dels agents i de la ciutadania. 
Pensa que sí que cal tenir un cos especialitzat i que no es pot ser bonista en aquest aspecte, sinó 
que cal garantir la seguretat del cos i de la ciutadania. Opina que és bo que es mantingui en el 
format que es decideixi i amb el nom que es decideixi, però que hi hagi aquesta unitat 
especialitzada. Per això hi vota a favor. 
 
El Sr. GARGANTÉ expressa el seu vot en contra perquè està a favor de la dissolució dels 
antiavalots. Diu que se’ls pot canviar el nom tant com vulguin, però que continuaran sent 
antiavalots. Comenta que perquè desapareguin aquestes unitats no s’acaba el món, i que a 
Badalona i a Sabadell les han dissolt i l’Ajuntament no ha desaparegut. Creu que els Mossos 
compartien que no havien d’existir forces d’aquest estil en aquests municipis. Afegeix que a 
Madrid també s’ha començat a dissoldre el cos d’antiavalots, sent una ciutat més gran que 
Barcelona, ja que Badalona i Sabadell són més petites. Conclou, doncs, que la mida de la ciutat 
no és important. 
Destaca que ha comprovat en diverses ocasions que aquesta unitat és ben present. Explica que 
la setmana anterior a les 9 del vespre se’ls va trobar als passadissos de l’Ajuntament i van 
impedir a una socorrista que l’acompanyava que pogués entrar al seu despatx. Afegeix que dues 
setmanes abans se’ls va trobar al Mercadillo Rebelde a Drassanes, i comenta que en el cas dels 
antiavalots la identificació és necessària i no la portaven. I, finalment, diu que tres setmanes 
abans se’ls va trobar a la porta quan van venir treballadors del metro; no sap si els treballadors 
del metro són d’alt risc o quina és la concepció que té la policia per fer que a les portes hi 
hagués un cordó d’antiavalots. 
Pensa, doncs, que cal que es dissolgui aquesta unitat, ja que no fa falta a la ciutat, i espera que 
el govern compleixi la seva promesa electoral. 
 
El Sr. RECASENS constata que en la sessió anterior d’aquesta Comissió, en el punt 23, ja va 
respondre una pregunta gairebé idèntica de la CUP en sentit contrari. Considera, doncs, que 
podria acabar la seva intervenció, però vol insistir en el tema. 
Diu que no insistirà més sobre la necessitat d’entendre l’estructura de seguretat com un bloc, 
però sí que vol remarcar la importància de diferenciar entre funcions i unitats. Comenta que en 
el marc del Pla director es durà a terme tot el procés de reforma de la Guàrdia Urbana. Explica 
que el Pla articula de manera progressiva, integral i participada una reforma del conjunt del cos, 
i no només d’una unitat, perquè s’ha d’adequar al conjunt de les demandes ciutadanes i a les 
necessitats de la societat, que és diversa i complexa. 
Comenta que la normativa vigent no atribueix a les policies locals ni a la Guàrdia Urbana la 
titularitat de la competència en la gestió de l’ordre públic, i, per tant, el model del govern és que 
cada cos assumeixi les seves funcions i responsabilitats, tal com s’està treballant amb els 
Mossos amb molt bona sintonia. Indica que cal veure quines funcions de les que presta la USP 
s’han d’adequar, modificar el que calgui, deixar de fer el que sigui necessari i mantenir el que 
s’hagi de mantenir, però no depenent de la unitat que ho faci, sinó de quines funcions s’han de 
fer.  
Constata que el Sr. Sierra no només té accés als atestats, sinó també a les seves converses 
privades i als encàrrecs que li fa l’alcaldessa, però diu que en aquest cas s’equivoca molt. 
Finalment, insisteix que el govern vol una Guàrdia Urbana moderna, amb un paper clar i 
definit, basat en el territori, la proximitat i la transparència. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
47 
 
La Sra. ESTELLER considera que la Guàrdia Urbana actual ja és moderna i fa funcions en 
resposta a les demandes i riscos que té la societat. Entén, doncs, que aquest Pla director haurà 
de definir funcions, però no alterar les que ja van bé. Li diu al Sr. Recasens que la seva 
ambigüitat genera inquietuds en la Guàrdia Urbana, en la USP i en el Partit Popular, ja que no 
ha destacat les funcions d’aquesta. Demana que, com a mínim, el comissionat digui quin és el 
seu punt de partida, ja que simplement ha obert la porta a un replantejament global sense definir 
línies d’acció ni estratègies. 
No sap si és perquè el comissionat ho ha de pactar amb l’alcaldessa o no, que té un prejudici 
contra aquesta unitat des del primer dia. Insisteix que la USP té funcions molt importants, com 
preservar la seguretat ciutadana a la ciutat, reaccionar davant qualsevol aldarull o situació de 
risc a la ciutat en la protecció dels barcelonins, ja que sense seguretat no hi ha llibertat. 
Comenta que per això el PP insisteix a mantenir aquesta proposta, que espera que el govern 
tingui en compte, atès que s’aprovarà. Dóna les gràcies als grups que hi han donat suport, tenint 
en compte les conseqüències d’aquestes decisions. 
Demana, doncs, que es deixi d’estigmatitzar aquest cos amenaçant de reduir-lo a antiavalots, 
atès que fan funcions molt importants per a la seguretat dels barcelonins. 
 
El Sr. CORONAS reitera que es torna a posar en l’ull de l’huracà una unitat especialitzada de la 
Guàrdia Urbana. Comenta que sembla que a alguns regidors els agradi exposar els agents al 
debat continu, fet que no facilita la seva feina. Coincideix amb el Sr. Recasens que l’important 
són les funcions, que és el que s’ha de decidir en un pla director. Remarca que ningú qüestiona 
els agents ni la seva capacitat, formació o si són bons o mals policies, ja que, d’entrada, a 
qualsevol policia se li pressuposa que és bo, i que si un no ho és, hi ha mitjans per actuar. 
Reitera que no es fa cap favor a la USP posant-los en el tauler de discussió sobre si ha d’existir 
o no. 
 
El Sr. RECASENS insisteix que les funcions que hagi de fer la Guàrdia Urbana es definiran 
amb la participació de bona part d’aquest cos en el Pla director, com està passant, i es definiran 
en funció de les polítiques que plantegi el govern. Finalment, indica que acaba de donar les 
estratègies i la planificació i diu que no se’n pensa desviar ni un mil·límetre. 
 
La Sra. ESTELLER insisteix que no té cap intenció d’especular, sinó que vol preservar el 
model actual, donar estabilitat i seguretat i actuar davant les intervencions del comissionat en la 
sessió passada i en aquesta, en què ha qüestionat aquestes funcions. Indica que vol donar un 
mandat de compliment de mantenir aquest cos amb les funcions que té encomanades, perquè, si 
no, hi perdrà tothom. Demana, doncs, al comissionat que respecti la voluntat expressada en 
aquesta Comissió, perquè ha estat molt confús quan ha explicat el pla en aquesta sessió. 
 
El Sr. BADIA diu que el govern s’absté.  
 
El Sr. Badia expressa l’abstenció de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot favorable 
de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot favorable de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa 
l’abstenció d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller expressa 
el vot favorable del PP i el Sr. Garganté expressa el vot contrari de la CUP. S’APROVA. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
13.-  (M1519/2917) La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i 
Prevenció acorda: Instar al Consell d’Administració de l’empresa pública Informació i 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
48 
Comunicació de Barcelona SA SPM a dimitir per no acatar el 15 de desembre de 2015 la seva 
pròpia decisió del 12 de novembre de 2015: “Entenent que aquesta sentència comporta unes 
implicacions estratègiques, programàtiques i pressupostàries i sobre el propi model de gestió de 
BTV que traspassen les competències del Consell, ha acordat per unanimitat traslladar a 
l’Alcaldessa els motius de la seva decisió, vinculant-la als criteris i acords que el Plenari del 
Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de Junta General de l’entitat”. I més 
important encara, per no acatar tampoc la votació majoritària del Plenari del Consell Municipal 
del 27 de novembre de 2015 (28 a favor, 13 abstencions) per retirar el recurs a la sentència per 
cessió il·legal de treballadors i treballadores anunciat i interposat pel propi Consell 
d’Administració de l’empresa municipal ICB SA SPM. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que torna a parlar de Barcelona Televisió i que comença a pensar que 
estaran els 4 anys amb aquest tema, tot i que espera que no sigui així i que la situació dels 
treballadors es resolgui molt abans, malgrat que el Consell d’Administració sembla que no fa 
cas a l’Ajuntament. 
Recorda que al novembre de 2015 va sortir una sentència que deia que ICB, SA, l’empresa que 
porta BTV, havia fet durant anys cessió il·legal de treballadors. Explica que aquesta sentència 
venia d’una denúncia dels treballadors, que en un comunicat del Consell d’Administració van 
dir: «Entenem que aquesta sentència comporta unes implicacions estratègiques, programàtiques 
i pressupostàries i sobre el model de gestió de BTV que traspassen les competències del consell, 
que ha acordat per unanimitat traslladar a l’alcaldessa els motius de la seva decisió vinculant-la 
als criteris i acords que el Plenari del Consell Municipal pugui adoptar en la seva condició de 
junta general de l’entitat.» 
Indica que aquests treballadors van estar parlant amb els diferents grups i que, finalment, es va 
fer un Plenari on Barcelona en Comú va presentar una proposició en què un dels punts era 
retirar el recurs que havia interposat el Consell d’Administració de BTV. Recorda que en aquest 
Plenari del 27 de novembre es va votar majoritàriament per retirar el recurs, i que en concret hi 
van votar a favor Barcelona en Comú, Ciutadans, Esquerra Republicana, el PSC i la CUP, i que 
es van abstenir Convergència i Unió i el Partit Popular. 
Es queixa que, malgrat que en el Plenari es va dir que es retirés el recurs per la sentència de 
cessió il·legal de treballadors, el Consell d’Administració de BTV va emetre un comunicat el 15 
de desembre en què deia que no compliria el mandat polític i, per tant, cometria frau 
democràtic, deixant el recurs i continuant la via legal. Indica que aquest comunicat també deia 
que obriria converses amb totes les parts afectades, que s’han iniciat només amb una part dels 
afectats, tot i que sembla que s’han començat a reunir amb altres parts d’afectats, tal com 
reclamava la CUP un mes enrere. 
Tenint en compte que el Consell d’Administració de BTV ha comès un frau sobre el que ha 
decidit el Plenari de l’Ajuntament, insta aquest Consell d’Administració a dimitir perquè no ha 
acatat la seva pròpia decisió del 12 de novembre, en què deia que acataria el que digués el 
Plenari, i perquè no ha acatat el que va dir el Consell Municipal el 27 de novembre de 2015, 
amb 28 vots a favor i 13 abstencions. 
 
El Sr. FORN diu que no donarà suport a aquesta proposició perquè ja va dir que passaria això. 
Considera que el Consell d’Administració havia de recórrer, entre altres coses perquè hi havia 
una lletrada de l’Ajuntament que recomanava el recurs, i pensa que la responsabilitat a què 
estan sotmesos els membres del Consell d’Administració els obligava a recórrer, tal com ja va 
dir Convergència i Unió en el Plenari. Constata que hi ha gent a qui li agrada jugar a totes les 
bandes, i que després passa el que passa. Per tant, conclou que no té cap sentit demanar la 
dimissió dels membres del Consell d’Administració perquè han fet la seva feina. 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
49 
El Sr. ALONSO està preocupat per la gestió de les relacions laborals a BTV i pel model de 
subcontractació. Considera que el fet que a BTV hi hagi demandes laborals i que en alguns 
casos hi hagi sentències contràries a l’empresa és una mala notícia i indica que potser algunes 
coses no s’estan fent bé. Per això pensa que s’ha de revisar aquest model de gestió. Recorda que 
el govern ja ha anunciat alguna vegada que s’estan analitzant les polítiques de subcontractació i 
que en el cas de BTV s’ha parlat de fer un estudi sobre el model de gestió. Demana, doncs, al 
govern que presenti aquests estudis i que se sàpiga quin model plantegen per poder fer el debat 
polític i resoldre problemes. 
Pel que fa a la proposta de la CUP, li sembla una mica fora de lloc demanar que el Consell 
d’Administració dimiteixi quan aquest el nomena el mateix Plenari de l’Ajuntament. Pensa que, 
si es vol canviar el Consell d’Administració de BTV, el que cal fer és canviar-lo al Plenari. 
Opina que no té sentit que dimiteixi, i per això votarà en contra de la proposta. 
 
La Sra. CAPDEVILA també anuncia el seu vot en contra, ja que entén que en la votació a què 
es fa referència els cinc membres del comitè no van votar de manera unitària a la presentació 
del recurs. Creu, doncs, que no seria just demanar la dimissió de tot el comitè. 
Mostra la seva discrepància amb la presentació del recurs contra la sentència dels treballadors, 
però no creu que aquest fet comporti la petició de dimissió del consell, ja que creu que això 
seria posar pals a les rodes mentre s’està buscant la manera de trobar una sortida al conflicte de 
BTV i la internalització dels treballadors. Reclama que es deixi treballar a totes les parts per 
buscar una solució, i és partidària de buscar una BTV que tingui una columna vertebral que 
formi part de l’empresa. Recorda que Esquerra sempre ha defensat que cal internalitzar els 
treballadors, ja que el seu contracte depèn de l’empresa que va guanyar el concurs per a la 
gestió de BTV. 
Comenta que tant des del comitè d’empresa com des dels treballadors i des de la direcció s’està 
buscant la manera de donar sortida al projecte per fer una televisió pública de servei, però 
també un producte viable que permeti buscar la despesa que generi com a excusa el seu 
tancament. Recorda que televisions públiques com Canal 9 o Telemadrid ja han patit situacions 
similars durant el govern del Partit Popular, i creu que acceptar aquesta proposició seria una 
solució per ara però no a llarg termini. Considera que BTV ha de ser pública, amb els 
treballadors en una situació laboral adient i amb un projecte il·lusionador i de creixement per 
continuar sent una televisió pública i de qualitat. 
 
La Sra. ANDRÉS reitera el suport i el posicionament del seu Grup en el Plenari pel que fa al 
recurs, però no pot donar suport a aquesta proposició perquè en aquell Plenari també es va 
acordar respectar les decisions i els acords que adoptés el Consell d’Administració com a 
competent en aquesta matèria, encara que arribés al Plenari precisament per decisió pròpia del 
Consell d’Administració. 
 
La Sra. ESTELLER vol aclarir una sèrie de qüestions, com ara que mai no hi ha hagut un acord 
de la junta d’accionistes d’ICB. Recorda que el govern va presentar una proposta en la part 
d’impuls i control, tot i que hauria pogut presentar una proposta vinculant amb caràcter 
d’expedient, però no ho va fer perquè va dir que la competència era del Consell 
d’Administració i que respectava aquesta decisió. Comenta que el govern ho va voler fer així 
perquè va voler quedar bé amb els treballadors de BTV, però no es va voler mullar a l’hora de 
presentar una proposta vinculant. 
En segon lloc, indica que el Consell d’Administració té unes responsabilitats i que tenia uns 
informes jurídics que l’obligaven a actuar d’una determinada manera, que era interposar un 
recurs. Pensa que això s’ha generat com a conseqüència d’aquesta manera d’obrar del govern. I 
per això el PP hi votarà en contra. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
50 
 
El Sr. BADIA destaca que s’han demanat dos informes tant al secretari del Consell 
d’Administració de l’ICB com al gerent de recursos, el Sr. Joan Llinares, i que en ambdós casos 
es conclou que el reglament només preveu el cessament del consell per incompliment manifest 
de les seves funcions, que no és el cas per part del secretari. Pel que fa al gerent, recorda que 
s’escull cada cinc anys i que el consell té la seva independència, que basteix tant la gestió de 
l’ICB com els continguts i les polítiques sobre recursos humans. Per això, contradient el que 
deia la Sra. Esteller, indica que el Ple no es podia posicionar sobre una matèria sobre la qual no 
té competència, i, per tant, el mecanisme utilitzat va ser el correcte. Comenta que els motius per 
cessar que estan tipificats al ROM tampoc s’acollirien en aquesta situació. Per tant, considera 
que no hi ha motius per demanar-ne la dimissió, tot i que recorda que el posicionament del 
govern en el Plenari va ser que no es recorregués. 
Creu que cal celebrar que el consell d’administració ha iniciat un procés de negociació i s’està 
reunint amb el comitè d’empresa de Barcelona Audiovisual, amb els treballadors de Lavinia i 
amb treballadores d’altres subcontractes com Antena Local. 
Finalment, comenta que el govern està a l’espera que el professor Andreu Casero presenti els 
propers mesos l’informe sobre l’anàlisi comparativa dels models de televisió pública. Indica 
que aquest informe portarà a parlar d’un nou contracte programa i que en aquest marc es 
resoldran les demandes de cessió il·legal i quina ha de ser l’estructura de gestió i de personal de 
BTV perquè estigui al capdavant de les televisions públiques i per garantir també les condicions 
laborals de tots els treballadors. 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que és conscient que les proposicions que fa l’oposició no tenen cap 
vinculació legal, però que volia enviar un mandat polític al Consell d’Administració. Lamenta 
que, malgrat que diversos grups van votar per treure el recurs a la sentència de cessió il·legal de 
treballadors, a aquests mateixos grups no els importi que el consell faci cas omís del que va 
votar majoritàriament el Ple. 
No està d’acord amb el que ha dit el regidor de Convergència i Unió que és evident que el 
Consell d’Administració havia de recórrer, perquè considera que no hi tenien cap obligació i 
que va ser una decisió seva. Recorda que en el cas de l’1% dels treballadors municipals s’ha 
anat recorrent des de 2006 fins a l’actualitat, amb el resultat de 70 milions d’euros. Ironitza 
sobre com de bones són les decisions de recórrer. 
Pel que fa al que comentava Ciutadans, que si dimiteixen desapareix el Consell 
d’Administració, li sembla perfecte, perquè així se’n podrà escollir un altre i potser poden 
entrar-hi regidors de Ciutadans o de la CUP. 
En relació amb el que deia Esquerra que demanar la dimissió és posar pals a les rodes, 
considera que un consell d’administració que no compleix el que decideix el Ple és un consell 
de qui no et pots refiar. Reitera que amb aquesta proposta només volien enviar un missatge molt 
clar –si no compleixes, te’n vas–, però que s’han quedat sols en això, ja que la resta de grups 
n’envien un altre –si no compleixes, et quedes. 
 
El Sr. FORN pregunta al Sr. Badia que li confirmi si ha dit que l’Ajuntament i el Ple no tenen 
competència per decidir si es presenta el recurs o no. Davant l’assentiment del regidor de 
Barcelona en Comú, pregunta per què des del govern es va fer una moció instada pel mateix 
govern en què es deia que no es recorregués. Pensa que la resposta és la política de gestos, de 
quedar bé amb uns i altres. Considera que el govern sabia les limitacions que hi havia i que han 
enganyat la gent, com ho van fer a l’abril de 2015, dient que es podria internalitzar, 
independentment de la llei Montoro. 
Demana que el govern parli clar i no enganyi la gent, que digui que hi ha unes lleis que limiten, 
que hi ha unes competències del Consell d’Administració i que el govern no se les pot saltar per 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
51 
l’article 29. Pensa que la gent agrairà la sinceritat i tothom s’estalviarà molts problemes, perquè 
opina que fer creure a la gent que es poden decidir unes coses és molt bonic, però que després 
hi ha aquests problemes. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu al Sr. Garganté que Esquerra Republicana de Catalunya té tant 
d’interès com la CUP a resoldre els temes dels treballadors de BTV i que li consta que s’ha 
iniciat un procés per solucionar els seus problemes. Per tant, es compromet a estar al costat dels 
treballadors, com ha fet sempre. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Grup Popular sempre ha treballat per millorar les condicions 
i estabilitzar al màxim la plantilla de BTV, presentant al·legacions i en el contracte programa 
que es va aprovar. Constata, però, que hi ha uns canals de legalitat i unes condicions per poder-
ho fer. 
Comenta que per això el PP va declarar en aquell moment que, en cas que no fos el govern qui 
ho fes a través del consell d’administració, el consell general no podia generar expectatives 
falses com va fer a través de la seva proposta, ja que, com deia el Sr. Forn, no es podien 
complir. Considera que això va generar una expectativa que és un engany, i després es va passar 
la responsabilitat al Consell d’Administració, que havia de prendre una sèrie de decisions a 
partir d’uns informes amb unes responsabilitats que partien del supòsit que això fos lesiu per a 
l’Ajuntament. 
Insisteix que el Consell d’Administració va obrar d’acord amb les seves competències i 
responsabilitats i que aquella proposta del govern va generar una expectativa que porta a 
aquesta situació. Reitera el rebuig del seu Grup a la proposta de la CUP. 
 
El Sr. BADIA respon al Sr. Forn que el govern porta la petició al Ple perquè li ho demana el 
mateix Consell d’Administració, que a més considera que és l’espai on toca, però recorda que 
es va explicar clarament que el govern reconeixia que és a la direcció i al Consell 
d’Administració d’ICB a qui els correspon l’adopció de les decisions sobre l’estructura 
organitzativa i de plantilla, així com les condicions laborals per garantir la viabilitat de l’entitat. 
Remarca que el govern no ha enganyat en cap cas, sinó que se li va demanar un posicionament 
en el Ple i així es va fer, tot recordant que la decisió final era del Consell d’Administració. No 
sap per què el regidor de Convergència i Unió fa tants escarafalls quan precisament el govern 
ha sigut clar en aquest tema. 
D’altra banda, recorda que és un problema que el govern s’ha trobat damunt la taula i que l’està 
intentant solucionar, però que s’arrossega des de fa anys. 
 
El Sr. GARGANTÉ li diu a la regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya que els que segur 
que hi tenen més interès que els grups són els treballadors de BTV que van posar la denúncia, 
que no eren del comitè d’empresa, que han guanyat una sentència i que no els han renovat. 
Diu que no li queda clar, de CiU i del PP, qui dels dos menteix, perquè el PP diu que el Plenari 
sí que podria fer vinculant el fet de retirar el recurs, i Convergència i Unió diu que no. Comenta 
que potser aquests dos grups s’haurien de posar d’acord, atès que tenen la mateixa antiguitat a 
l’Ajuntament. 
 
El Sr. FORN diu que no és una qüestió d’antiguitat, sinó de llei, i que aquesta és claríssima, 
com acaba de llegir el Sr. Badia, és a dir, que el Plenari no té competència. 
 
El Sr. Badia expressa el vot contrari de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot 
contrari de CIU, el Sr. Alonso expressa el vot contrari de Ciutadans, la Sra. Capdevila 
expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Esteller 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
52 
expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. ES 
REBUTJA. 
 
b)  Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
c)  Precs 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
14.-  (M1519/2915) Instar a la prefectura de la Guàrdia Urbana per tal que compleixi l’Ordre de 
Servei 133/2015, denominada operació Victor Alfa, i doti a aquest cos policial dels efectius que 
dita Ordre assigna en les seves diferents fases. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 21 de l’ordre del dia.) 
 
El Sr. SIERRA explica que el prec és instar la prefectura de la Guàrdia Urbana perquè es 
compleixi l’Ordre de servei 133/2015, denominada Víctor Alfa, i que es faci efectiva per part 
dels membres d’aquest cos. 
 
El Sr. FORN diu que, tenint en compte que és una mica tard, acceptaria que la resposta la hi 
fessin arribar per escrit la setmana següent. 
Explica que és sobre l’Ordre de servei per lluitar contra el fenomen de la venda ambulant 
irregular Víctor Alfa, que es va aprovar l’octubre de 2015. Comenta que la finalitat era assolir 
el lliure ús de l’espai públic per evitar les activitats contràries a les normes, reforçar el principi 
d’autoritat i evitar ocupacions intensives de l’espai públic, amb una gradació progressiva de les 
actuacions, concretament tres nivells. Indica que en concret vol saber les diferents actuacions 
que hi ha hagut i quantes vegades s’han aplicat els nivells 1, 2 i 3, des de l’octubre de 2015 fins 
al març de 2016. 
 
El Sr. RECASENS explica que el dispositiu de servei Víctor Alfa és un document intern i 
operatiu dels més de 170 que la Guàrdia Urbana va elaborar el 2015, i indica que l’ordre s’està 
complint. Diu que per estalvi processal evitarà explicar un cop més com funciona, les dues fases 
que té, els espais d’actuacions preferents, la dotació d’efectius per cobrir aquests espais, etc. 
Només vol reiterar que la realitat no és única i unívoca ni la policia són robots que funcionen 
amb el botó on/off. Per tant, considera que cal deixar un espai a la discrecionalitat i la 
professionalitat de la Guàrdia Urbana, que està sobradament contrastada i que ha demostrat que 
té capacitat d’adaptar-se i ser flexible. Indica, però, que hi ha altres temes a treballar en 
seguretat a Barcelona i que es dimensiona la intervenció de la Guàrdia Urbana en funció de les 
necessitats de seguretat a Barcelona, i no només en funció del top manta. 
Pel que fa a les xifres, li agraeix l’estalvi al Sr. Forn i es compromet a passar-les-hi quan s’acabi 
la Setmana Santa. 
 
El Sr. SIERRA considera que és el súmmum que el Sr. Recasens digui que una ordre de servei 
és un espai discrecional, ja que pensa que la situació del top manta i en què el govern ha 
col·locat la Guàrdia Urbana de desautorització i ridícul és inadmissible. Comenta que una ordre 
de servei té uns números i uns passos que el comissionat ja ha explicat en reiterades ocasions 
mentint i dient que s’estan complint, mentre que ho té a la porta del despatx i li ha ensenyat la 
foto. 
Indica que en el segon apartat de l’ordre de servei s’estableix que cal disposar de 25 agents. 
Comenta que només s’ha aplicat la fase 1, que es resumeix en la frase que «la millor manera 
d’intervenir és no intervenir». Afegeix que hi ha un protocol en què han d’intervenir 9 agents. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
53 
Posa un exemple recent que li ha explicat SAPOL, el sindicat majoritari de la Guàrdia Urbana, 
que és que el 10 de març, en la unitat territorial 1 de la comissaria de les Rambles, es va fer una 
intervenció en què es posa de manifest l’incompliment de l’ordre, ja que hi havia 6 agents 
uniformats, 6 agents i 1 caporal, per tant, 13 agents en total. Comenta que si fos la fase 1 havien 
de ser un total de 9 agents, però que, si fos la fase 2, n’haurien de ser 25. 
Considera que amb això es posa en risc la seguretat de les persones i dels mateixos agents de la 
Guàrdia Urbana. Demana, doncs, que es compleixi aquesta ordre i que actuïn per protegir els 
guàrdies urbans que, només en els mesos d’agost i setembre, ja tenen 17 agents ferits. 
 
El Sr. RECASENS comenta que el món no és tan blanc i negre com el pinta el Sr. Sierra ni els 
policies són robots i autòmats. Afegeix que es refia del criteri dels agents i que la 
discrecionalitat policial és una cosa que està adquirida en totes les policies modernes. Comenta 
que els principis d’oportunitat, proporcionalitat i congruència són els que garanteixen l’ús de 
l’espai públic i la convivència en lloc de convertir-lo en un lloc de blancs i negres i repressió. 
Insisteix que es refia dels comandaments, que són els que han d’activar el grau dels diferents 
nivells, i creu que estan ben formats i saben el que han de fer en cada moment. Li diu, doncs, al 
portaveu de Ciutadans que s’informi millor sobre el tema. 
 
Es dóna per tractat. 
 
15.-  (M1519/2916) Que el govern municipal, i en nom de la transparència i bons usos de 
l’Administració, es publiquin a la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona la llista de preus 
dels Serveis Funeraris. 
 
El Sr. SIERRA demana que el govern municipal, en nom de la transparència i els bons usos de 
l’Administració, publiqui en el web de l’Ajuntament els preus dels serveis funeraris. 
 
El Sr. BADIA accepta el prec. Indica que es va demanar que es publiqués al web de les 
empreses de serveis funeraris i que ara s’està demanant que ho facin arribar a l’Ajuntament 
també. Espera que en els propers dies es pugui trobar al web de l’Ajuntament, encara que caldrà 
veure en quin espai. Afegeix que aquests preus també estaran disponibles a les OAC i a les 
OMIC municipals, però que la ciutadania tindrà dificultats per desxifrar les tarifes, perquè 
s’estructuren diferent segons la companyia. Per això, informa que fins i tot el síndic de greuges 
Catalunya està elaborant un treball per veure si es pot homogeneïtzar i donar una informació 
molt més pedagògica al ciutadà. Indica que aquest procés serà més lent, però que el govern hi 
vol arribar com més aviat millor. 
 
El Sr. SIERRA agraeix l’acceptació del prec i aquesta segona visió en què els preus seran més 
comprensibles i intel·ligible per als ciutadans. Recorda que actualment s’està incomplint la 
legislació autonòmica respecte a la publicació d’aquestes dades, i agraeix que es faci al més 
aviat possible. 
 
El Sr. BADIA espera que les pròximes setmanes es pugui convocar totes les forces polítiques 
amb la idea de revisar l’Ordenança de serveis funeraris, que creu que és una cosa vinculada a 
proposicions d’ERC i que toca.  
 
Es dóna per tractat. 
 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
54 
Del Grup Municipal PSC: 
 
16.-  (M1519/2936) Que el govern impulsi una millora en l’estructura, imatge i continguts de la web 
municipal per tal de garantir una òptima i ràpida accessibilitat per part d’usuaris i ciutadania als 
espais d’informació, comunicació i participació relacionats amb les polítiques de proximitat i 
els territoris, fent especial incís en garantir la immediatesa en la identificació del lloc on s’ubica 
la documentació relacionada amb districtes i barris. 
 
La Sra. ANDRÉS explica que el prec demana que s’impulsi una millora de l’estructura, imatge i 
continguts del web municipal que es va posar en marxa un any enrere i que té 30 milions de 
visites i atén més de 800.000 tràmits i gestions. Li agradaria que el govern informés sobre si hi 
ha indicadors qualitatius que ajudin a saber si es compleixen els estàndards d’accessibilitat, 
rapidesa i accés a la informació, perquè de l’experiència que té d’entrar-hi com a usuària veu 
que és molt millorable la funcionalitat del web. 
 
El Sr. BADIA accepta el prec i demana a la Sra. Bañón que expliqui alguns dels indicadors que 
la Sra. Andrés requeria. 
 
La Sra. BAÑÓN està molt d’acord amb l’anàlisi que ha fet la Sra. Andrés, i diu que, des de la 
Direcció de Comunicació, es vincularà la incorporació d’aquestes millores als webs, 
especialment de districtes i barris, al fet que es resolgui la nova Direcció de Comunicació 
digital, ja que en aquest moment és un concurs obert. Constata que el nou model de web es va 
posar en marxa al febrer de 2015 i que ara s’està revisant i incorporant-hi millores, sobretot 
quant a usabilitat i navegabilitat. Comenta que es va fer un esforç important en el tema del 
responsive, d’adaptar-la als diferents dispositius mòbils i amb programari lliure. 
 
La Sra. ANDRÉS agraeix que s’accepti el prec, i creu que segur que serà una eina més 
d’afavorir la transparència i la proximitat des de la plataforma digital. 
 
Es dóna per tractat. 
 
17.-  (M1519/2937) Que el govern lliuri als grups municipals la relació actualitzada dels contractes 
de dinamització, suport o altres treballs relacionats amb els processos i òrgans de participació i 
els publiqui a la web de la ciutat. 
 
La Sra. ANDRÉS comenta que, per una qüestió de transparència, els grups puguin tenir una 
informació actualitzada del suport a la dinamització que s’està duent a terme en els espais de 
participació, especialment dels districtes. Malgrat que els grups ja tenen una informació de tots 
els contractes que fa l’Ajuntament, li agradaria que la informació sobre aquests contractes es 
pogués segregar. 
 
La Sra. PIN comenta que aquesta informació es pot trobar ja al web, a la part de contractació 
pública. Diu que després li passarà l’URL concret. Indica que en aquest apartat hi ha un 
subapartat que es diu «contractació pública», en què es publica la informació dels diferents 
contractes i de totes les entitats municipals. Explica que els contractes oberts i els negociats sí 
que cal buscar-los al perfil dels contractats corresponents. De totes maneres, diu que ha portat 
una llista que pot detallar, però que potser serà millor que li faci arribar una còpia. 
 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
55 
 
La Sra. ANDRÉS diu que sap que tota la informació està penjada al web, però reitera que el 
prec demana que aquesta informació relativa a la dinamització de la participació consti al web 
de participació i que els contractes apareguin de manera segregada per tal que hi hagi més 
transparència en aquesta qüestió. Comenta que en els despatxos d’ofici dels districtes els últims 
plens del districte estan plens de contractació, però que està tota barrejada i és difícil anar 
trobant aquesta informació, que entén que va molt lligada al model de participació del govern. 
 
La Sra. PIN explica que a finals d’any es va dir que no es faria més dinamització en els òrgans 
reglats, i que en els processos que requereixen un sobreesforç, com el PAD i el PAM, sí que hi 
hauria dinamització. Comenta, però, que la llista que té està molt detallada, i entén que la Sra. 
Andrés ha d’anar a l’apartat de contractació del web. Tot i això, diu que es pot mirar de posar 
un enllaç al web de participació. Finalment, indica que accepta el prec. 
 
Es dóna per tractat. 
 
Del Grup Municipal PP: 
 
18.-  (M1519/2930) Que el govern municipal: 1. Informi sobre els criteris seguits per acceptar o 
rebutjar les propostes del PAM en el procés participatiu, a la plataforma digital 
“decidim.barcelona”. 2. Incorpori la possibilitat de rebutjar les propostes presentades, per tal de 
fer més democràtic aquest procés participatiu. 3. Demani a la Agència Catalana de Protecció de 
Dades que vetlli en tot moment (abans, durant i després), per la privacitat de les dades de les 
persones que participin en el procés participatiu. Demanem que es lliuri còpia escrita de la 
resposta. 
 
La Sra. ESTELLER recorda que el Grup Popular ha demanat moltes vegades quin és el criteri 
del govern en el procés participatiu del PAM a l’hora de poder acceptar una proposta, perquè, 
encara que sigui un procés obert, s’ha de garantir la transparència i que tothom tingui clares les 
regles del joc. Pregunta quants «m’agrada» s’han d’incorporar perquè una proposta d’un 
col·lectiu o una persona sigui aprovada. 
Proposa també que, igual que es poden incorporar els vots positius, també es puguin incorporar 
els negatius, perquè això és la democràcia. Demana, doncs, que si es fa un procés per garantir la 
transparència caldria incorporar la possibilitat de rebutjar les propostes. 
Sol·licita també que sigui un procediment més garantista de la identitat de les persones, tant a 
través de la Llei de protecció de dades catalana com de l’Agència de Protecció de Dades. 
Pregunta com es garantirà que no hi hagi suplantació d’identitat. 
 
La Sra. PIN comenta que, per la redacció del prec, havia entès que havia de respondre quines 
propostes es pugen al web o no. 
Comenta que no es puja al web cap proposta que sigui falsa o enganyosa, que infringeixi un 
dret de l’Ajuntament o de qualsevol tercera part, que atempti contra la intimitat d’un tercer, que 
contingui virus troians, que vulgui enviar correu brossa, que tingui caràcter d’una cadena de 
missatges, que no estigui conforme amb la decència pública, que inciti a l’odi, discrimini, 
amenaci o infringeixi una llei, etc. 
D’altra banda, pel que fa a la seguretat, informa que se n’ha encarregat l’IMI. Assenyala que 
Barcelona en Comú defensa un Internet lliure i neutral, que no és el que ha fet el PP els darrers 
anys, i també defensa sempre les dades segures i l’anonimat de la gent. Afegeix que confia en la 
professionalitat de l’IMI i que la voluntat del govern és garantir la seguretat i la neutralitat a la 
xarxa. Per tant, diu que la Sra. Esteller no s’ha de preocupar per això. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
56 
Aclareix que no és un «m’agrada» el que rep la proposta, sinó un suport, i demana a la portaveu 
del PP que especifiqui la relació entre rebutjar una proposta i el fet que sigui més democràtic. 
 
La Sra. ESTELLER es queixa que la Sra. Pin només entén el que li interessa, i creu que ha 
quedat prou clar. Recorda que en la primera reunió la regidora Pin explicava que la gent pot 
presentar propostes i que es votarien. En resposta a la pregunta del PP de llavors sobre quin 
seria el criteri per incorporar una proposta, explica que la Sra. Pin va dir que hauria de rebre uns 
500 o 600 suports, però que s’estava estudiant. Recorda que, posteriorment, va tornar a fer la 
pregunta i que no se li va contestar, i per això torna a preguntar quants suports ha de rebre una 
proposta perquè quedi incorporada al PAM. 
En segon lloc, comenta que igual que les propostes poden rebre suports, també podrien ser 
rebutjades. I pregunta quants en caldria perquè decaiguessin. Demana, a més, que s’incorporin 
els desacords o les faltes de suport, ja que considera que és més democràtic que es pugui votar a 
favor o rebutjar, com, per exemple, si es posés a votació el tema del tramvia de la Diagonal, que 
la gent també hi pogués votar en contra. 
Finalment, afegeix que l’Agència vetlli pel bon ús i el bon resultat de les dades. 
 
La Sra. PIN està bastant segura que no li va donar cap nombre concret, que si de cas va posar 
un exemple. 
Comenta que les normes reguladores de la participació no permeten que les propostes siguin 
vinculants, i que és una qüestió de voluntat política. Diu que la Sra. Esteller no li ha explicat per 
què pensa que poder rebutjar una proposta és més democràtic, sinó que ha tornat a dir el mateix, 
però ja hi està acostumada. Explica que va rebre amb grata sorpresa que els assessors del Grup 
Popular fessin moltes propostes positives per a la plataforma des del punt de vista ciutadà, i 
esperava que el PP tindria, doncs, una actitud col·laborativa, però ha vist que no i per això no 
accepta el prec. 
 
Es dóna per tractat. 
 
19.-  (M1519/2931) Instar al govern municipal i a l’Alcaldessa a: 1. Respecte i reconeixement a les 
Forces Armades pel seu treball en la defensa de la pau, dels drets humans, de la seguretat, i de 
les nostres llibertats. 2. Respecte a la llibertat de consciència i religiosa en el marc dels actes 
oficials o activitats finançades per l’Ajuntament de Barcelona. 
 
La Sra. ESTELLER comenta que vol posar de manifest que l’alcaldessa cada vegada que en té 
ocasió ofèn una institució democràtica, i recorda el cas del lliurament dels Premis Ciutat de 
Barcelona, on es va ofendre l’església catòlica amb el Parenostre, i també el cas de l’últim Saló 
de l’Ensenyament, amb l’exèrcit. Considera que l’alcaldessa en aquell moment va demostrar un 
gran desconeixement del que fan les forces armades, i també va demostrar sectarisme i una falta 
de respecte cap a les forces armades democràtiques, que treballen en defensa de la pau, els drets 
humans i les llibertats dels ciutadans. 
Per això demana en aquest prec que l’Ajuntament respecti i reconegui les forces armades per la 
seva feina en la defensa de la pau, dels drets humans, de la seguretat i de les llibertats dels 
ciutadans, i que també respecti la llibertat de consciència religiosa en el marc dels actes oficials 
i activitats finançades per l’Ajuntament. 
 
El Sr. ASENS no accepta el prec, com ja es deu imaginar la Sra. Esteller, perquè no està 
d’acord amb el seu punt de partida. Comenta que, com ja va dir la mateixa alcaldessa, es 
tractava d’informar els militars d’un acord que es va adoptar al Ple de l’Ajuntament amb una 
majoria àmplia, en què es volia evitar que es barregés l’exèrcit amb ensenyament per potenciar 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
57 
espais educatius lliures d’armes. Indica que, com els mateixos militars van dir, no hi va haver 
cap falta de respecte i que el comentari es va fer amb un to cordial. 
Vinculat amb això, informa que en aquesta sessió s’aprovarà com a declaració institucional una 
petició de 13 escoles del Districte de Sarrià - Sant Gervasi que fa referència a aquesta qüestió. 
Indica que aquestes escoles s’han organitzat des de fa temps i han impulsat un manifest perquè 
volen evitar que en els espais on hi ha els seus fills hi hagi maniobres militars, ja que volen una 
Collserola lliure, desmilitaritzada i separar els usos civils dels militars en un entorn natural 
especialment vinculat a l’àmbit educatiu. Reitera, doncs, que no accepta que hi hagi una falta de 
respecte ni amb aquesta resolució ni amb l’anterior i que, per tant, el govern informarà tothom 
que cregui oportú sobre el contingut d’aquestes resolucions que s’aproven democràticament en 
el Ple o en les comissions. 
En relació amb la llibertat d’expressió, recorda que ja han tingut oportunitat de parlar-ne en 
altres ocasions i que van poder discutir sobre un concepte tan ambigu com la falta de respecte. 
Explica que molta gent va considerar que la falta de respecte es va produir quan el regidor va 
marxar del Saló de Cent, i diu que així ho van manifestar els premiats. Creu recordar que alguns 
dirigents polítics, fins i tot del govern de la Generalitat, també van assenyalar en aquesta 
direcció. 
Indica que el govern es pren molt seriosament el respecte al fet religiós i per això aviat 
anunciarà una mesura inèdita per salvaguardar el fet religiós dels ciutadans, entenent que una 
cosa és la laïcitat, que és el que defensa el govern, i una altra el laïcisme. Afegeix que cal 
secularitzar els espais institucionals, és a dir, que l’alcaldessa no hagi de jurar el seu càrrec 
davant d’una institució religiosa, perquè això no és adequat i no té res a veure amb el fet de 
respectar la llibertat de consciència religiosa dels ciutadans. 
 
La Sra. ESTELLER considera que ni l’alcaldessa ni el govern respecten la llibertat religiosa 
dels ciutadans des del moment en què organitzen un acte en el Saló de Cent on s’humilia els 
catòlics. Opina que el govern no té cap justificació per fer el que va fer. 
D’altra banda, es pregunta qui és l’alcaldessa per vetar les forces armades a la Fira, quan no és 
la propietària de la Fira, sinó una institució. Comenta que les forces armades eren allà per 
ensenyar i demostrar la qualitat dels cursos que fan. Reitera que són unes forces armades 
democràtiques, que treballen per la pau i per garantir les llibertats dels ciutadans, i no l’estigma 
que té el govern de les forces armades franquistes.  
Recorda que fa un moment han fet un minut de silenci pels grans atemptats de Brussel·les, cosa 
que indica que les llibertats dels ciutadans estan amenaçades i les forces armades es juguen la 
vida per garantir aquesta llibertat i fer missions de pau arreu del món. Remarca que aquestes 
són les forces armades, i no l’estigma caduc que té el govern de l’època de la dictadura. 
Insisteix que aquestes forces són modernes, preparades, competents, garanteixen la llibertat i 
s’estan jugant la vida per defensar els drets dels ciutadans. Torna a preguntar qui és l’alcaldessa 
per vetar-los en una fira que no és seva. Reclama, doncs, que, encara que no s’accepti el prec, el 
govern respecti la llibertat de consciència, les forces armades i que no es posicioni cada vegada 
en una visió sectària i humiliant per tothom que no pensa com ells. 
 
Es dóna per tractat. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
20.-  (M1519/2939) Quin és el capteniment del govern municipal en l’impuls de l’Agència pels Drets 
Civils i la NO Discriminació i la seva implantació territorial? 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
58 
 
La Sra. VILA comenta que en el mandat anterior es va crear l’Agència pels Drets Civils i la No-
Discriminació per transversalitzar la promoció i defensa dels drets humans, de reforçar les 
polítiques en aquest sentit i garantir que des de totes les àrees es treballés en aquesta línia i amb 
aquesta sensibilitat, de tal manera que es reimpulsés el servei de l’Oficina per la No-
Discriminació, que funciona a l’Ajuntament fa més de 20 anys, per perseguir les persones o 
institucions que incompleixen el respecte als drets humans. 
Finalment, pregunta quin és el capteniment sobre l’impuls d’aquesta agència perquè no en té 
cap notícia.  
 
El Sr. ASENS agraeix l’interès de la pregunta. Reconeix que la mesura de 2014 establia una 
sèrie de funcions, però diu que no s’articulaven ni l’estructura ni els recursos humans ni els 
pressupostos necessaris per desenvolupar-ho, de manera que va quedar en paper mullat. 
Comenta que l’única estructura establerta és l’Oficina d’Atenció als Drets, antigament Oficina 
per la No-Discriminació, que considera que està infradotada en personal i pressupost per 
implementar les funcions a què la Sra. Vila feia referència. 
Confirma que és un dels camps prioritaris del govern tant reforçar les polítiques de prevenció 
com les de garantia dels drets humans, però diu que això significa reforçar els recursos tant 
personals com pressupostaris i seguir una sèrie de principis, com ara la territorialització de les 
actuacions, la transversalitat, la retroalimentació entre les actuacions preventives i de garanties 
amb campanyes de formació als ciutadans i funcionaris de l’administració pública, la 
potenciació de les xarxes i plataformes existents a la ciutat i millorar la coordinació tant interna 
com externa. 
 
La Sra. VILA agraeix la resposta, però diu que el discurs i la teoria ja els coneixia, de manera 
que vol saber quines mesures pensa prendre el govern, quins recursos hi destinaran i quin 
calendari té. 
Pel que fa al que deia el Sr. Asens que tot havia quedat en fum, exposa que la idea era aprofitar 
la mateixa estructura que hi havia a la regidoria de Dona i Drets Civils, que gestionava uns 10 
milions d’euros i en què hi havia una estructura i una plantilla. Indica que l’únic que es feia era 
modernitzar els recursos i poder sortir amb una altra imatge a tot el territori, fent èmfasi en la 
qüestió de les sancions i els nous marcs legals per perseguir l’homofòbia i altres tipus de 
discriminacions. 
La sorprèn que, sent una persona que defensa els drets humans d’una manera tan bel·ligerant 
com el Sr. Asens i que, a més, en fa bandera, quan es posa a governar i implementar un conjunt 
de mesures polítiques no s’hi vegi res, només discursos i teories. Reitera que comparteix el 
discurs, però es queixa que el regidor Asens no parli de cap mesura concreta ni quin horitzó hi 
ha per fer front des de les administracions a les discriminacions de la ciutat. 
 
El Sr. ASENS diu que estableix el marc legal perquè la Sra. Vila ha parlat d’una mesura 
concreta en què hi havia una declaració molt bonica de 2014, però que no es va habilitar cap 
estructura per fer-la possible, ni els recursos humans ni els pressupostaris. Reitera que el govern 
actual té una voluntat seriosa. Accepta que la seva defensa dels drets humans pot ser vehement, 
però no bel·ligerant. Informa que la directora s’acaba de nomenar amb un concurs i que per 
això ha tardat, però que ella està començant a treballar en com marcar aquests plans, que 
s’aniran anunciant a mesura que estiguin definits. Comenta, però, que el govern té com a 
prioritat fer el mapatge per veure com es poden amortitzar els recursos que hi ha a 
l’Ajuntament. 
 
Es dóna per tractada. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
59 
 
21.-  (M1519/2940) Quants cops s’han activat cadascun dels tres nivells que contempla l’ordre de 
servei 133/2015, des de la data de la seva entrada en vigor fins el mes de març de 2016? 
Demanem aquesta informació relacionada mes a mes. 
 
(Tractat conjuntament amb el punt 14 de l’ordre del dia.) 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
22.-  (M1519/2926) Amb quin personal es preveu dotar la futura direcció d’internet? Quin règim de 
contractació tenen els responsables de les xarxes socials i quin cost té per l’Ajuntament, així 
com quins comptes estan gestionats per aquest grup? 
 
El Sr. CORONAS explica que el 22 de febrer va sortir una notícia en què s’explicava que el 
govern municipal destina entre 50 i 60 persones a les xarxes socials, que és un augment 
considerable respecte al mandat anterior, on n’hi havia 5. No critica aquest fet, que li pot 
semblar raonable, ni que la gestió de la comunicació s’incrementi a les xarxes, ja que és l’espai 
en què cada vegada més s’informen els barcelonins, però alhora li sorgeixen algunes preguntes. 
En primer lloc, comenta que la notícia apuntava a la creació d’una direcció de comunicació 
específica a Internet, i vol saber de qui dependrà aquesta nova direcció i si suposa la creació 
d’un nou càrrec de direcció o simplement és assumit pels membres de l’equip actual. En cas que 
sigui així, pregunta quines feines deixen de fer les persones que es traslladen a aquesta direcció. 
Quant a l’augment de la plantilla de la figura de community managers, vol saber d’on surten els 
efectius. Si s’ha fet amb personal de l’Ajuntament, demana si s’ha format els treballadors. Si 
s’ha externalitzat, pregunta quin és el règim de contractació i quin cost suposa. Comenta que 
entre els comptes que cita la notícia hi ha barcelona_cat, bcn_ajuntament i altres economies. 
Vol saber quins altres comptes estan sota vigilància d’aquest grup de community managers. 
 
El Sr. BADIA exposa que aquesta direcció formava part del decret en què es van identificar 
totes les direccions que es crearien. Informa que aquesta direcció formarà part de la Direcció de 
Comunicació de la Sra. Bañón, que explicarà tot seguit com funcionarà aquest departament. 
 
La Sra. BAÑÓN aclareix que la informació publicada no és correcta, i especifica que així ho va 
comunicar a la periodista, que els va respondre que davant la mateixa pregunta el govern 
anterior havia contestat 5. Comenta que el govern actual està fent un mapatge de totes les 
persones de l’Ajuntament en districtes, àrees, etc., que tenen accés als comptes de les xarxes 
socials municipals, que ja es van fer públics en el mandat anterior. Indica que hi ha un apartat al 
web en què surten les 500 xarxes socials actualment en actiu, i diu que aquests 5 es referien 
només als comptes centrals de barcelona.cat, barcelona_cat i Ajuntament i la de l’alcalde. 
Explica que és en aquest sentit que el govern ha creat la Direcció de Comunicació Digital per 
posar ordre, i aclareix que no és Direcció d’Internet, tal com deia l’article. Informa que aquesta 
tindrà dues potes: d’una banda, la part de web amb les 500 webs en actiu, i, de l’altra, la de 
contingut digital i xarxes socials. Destaca que és tot un repte d’aquest mandat per a la Direcció 
de Comunicació posar ordre i dotar d’una estructura actualitzada, i diu que s’està treballant amb 
la gerència de recursos. 
 
El Sr. CORONAS agraeix l’aclariment sobre les inconcrecions de la notícia, però li agradaria 
saber si això realment implicarà un cost suplementari, si variarà el règim de contractació dels 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
60 
treballadors, si tots seran de l’Ajuntament o no, si s’ha previst compensar en alguna de les àrees 
de comunicació un suposat increment de despesa en aquest sentit, tant amb subvencions com 
d’una altra manera. 
 
La Sra. BAÑÓN comenta que s’està treballant en el fet d’acabar de definir la dotació que tindrà 
aquesta direcció, però indica que està dins del pressupost de la Direcció de Comunicació i que 
són reestructuracions d’aquest pressupost. Diu que no ha entès la part final de la 
contraprestació. 
 
El Sr. CORONAS aclareix que volia dir que si hi ha un increment de despesa en aquest àmbit si 
s’haurà de reduir en un altre. 
 
La Sra. BAÑÓN diu que sí que caldrà reduir la despesa d’un altre àmbit i que es reduirà de 
publicitat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
23.-  (M1519/2927) Donat que el Pla Director de Participació Ciutadana 2010-2015 ha exhaurit la 
seva vigència, quines accions s’estan realitzant per elaborar un nou Pla Director de Participació 
Ciutadana? 
 
La Sra. CAPDEVILA constata que el Pla director de participació ciutadana 2010-2015 ha 
esgotat el seu període de vigència. Explica que el pla anterior va tenir el suport de la majoria 
dels grups polítics, així com importants aportacions del Consell de Ciutat a través de la 
comissió de treball que es va crear amb la participació de les associacions de la ciutat i la 
col·laboració dels seus representants en òrgans de participació municipal, així com l’aportació 
dels treballadors municipals dels districtes i altres sectors. 
Creu que cal elaborar un nou pla director que permeti mantenir i incorporar la participació 
ciutadana en els afers de la ciutat, ja que Barcelona té una llarga tradició de participació cívica 
en els afers comuns. Aprofita per recordar que hi ha pendent del mandat anterior la reforma de 
les Normes de participació ciutadana i que compten amb un dictamen de proposta de Reglament 
de participació ciutadana i de reglament d’organització i funcionament dels districtes que va 
aprovar el Plenari del Consell de Ciutat l’abril de 2014. 
Creu que la participació va més enllà de titulars i de pressupostos buits de contingut, que ha de 
ser transversal i no un mer formalisme. Insta, doncs, el govern a ser valent i a establir els 
mecanismes de treball que permetin aprovar un nou Pla director de participació ciutadana com 
el Reglament de participació i organització dels districtes per aconseguir que els òrgans de 
l’Ajuntament funcionin, i no que siguin més òrgans informatius que de participació. 
Conclou, doncs, que la pregunta és quines accions està fent el govern per elaborar un nou Pla de 
participació ciutadana. 
 
La Sra. PIN admet que el Pla director de participació ja no està vigent, i comenta que el seu 
objectiu era reordenar, integrar òrgans, mecanismes i processos dotant-los de més coherència i 
impacte estratègic. En aquest sentit, comenta que el govern està en procés de reelaboració de les 
Normes reguladores de la participació, que és una assignatura pendent no tan sols com a 
govern, sinó com a Ajuntament. Pensa que primer cal fer aquestes normes, i després el pla 
director. Per tant, indica que no s’han iniciat els treballs. 
Reitera que s’estan abocant els esforços en les normes, que és on cal reordenar els òrgans, ja 
que creu que hi ha consens dels grups sobre el fet que hi ha massa òrgans de participació. Pensa 
que cal entomar primer l’elaboració de les normes perquè hi ha molta feina feta pels grups i les 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
61 
entitats. Comenta que en la permanent del Consell d’Entitats hi va haver la demanda de les 
entitats de crear un grup motor en què hi hagués tant els partits com les entitats perquè havien 
sentit que en el debat anterior havia prevalgut el debat entre els grups polítics i no les demandes 
d’entitats. Considera que això hauria de servir per entomar qualsevol pla director o regulació de 
participació. 
 
La Sra. CAPDEVILA diu que va ser en aquesta reunió i que, si no ho va entendre malament, el 
tema se n’anava cap a final d’any, que troba que seria massa enllà. Insisteix, doncs, que cal 
posar fil a l’agulla i que en tornar de les vacances d’estiu hi hagi unes mínimes normes per 
començar a treballar.  
 
La Sra. PIN indica que aquest calendari respon a una demanda de les entitats, i diu que el 
govern és propens a acceptar-lo perquè els ritmes de la gent de les entitats són diferents, en la 
mesura que la gent ho fa de manera voluntària i posa els esforços i el seu temps quan pot. Creu 
que és compartida la necessitat de tenir unes normes reguladores actualitzades com més aviat 
millor, sempre que es respectin els processos que permetin integrar a tothom. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
24.-  (M1519/2918) Sol·licitem conèixer el nombre de contractes laborals que ha realitzat 
l’Ajuntament de Barcelona, els seus instituts municipals, les seves empreses o els diferents ens 
on participa mitjançant Empreses de Treball Temporal des de 1994 fins 2015, desglossat per 
anys, ens implicats i volum dinerari de despesa. 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que el 1984 el PSOE va fer la primera reforma laboral, sense 
pactar-la amb els sindicats, i que el 1994 va fer la segona. Comenta que un dels punts clau de la 
segona és el tema de les ETT, que trenquen una mica l’INEM en matèria de col·locació. Indica 
que des de llavors es flexibilitza la contractació, es fa més precària i més econòmica, i diu que 
això té un primer impacte molt fort en què moltes empreses acomiaden treballadors per després 
contractar-los per ETT, cosa que suposa que hi hagi treballadors de la mateixa empresa que 
tinguin sous diferents pel fet d’estar en una ETT. 
Vol saber quin nombre de contractes hi havia als instituts municipals, a les empreses o als 
diferents ens en què participa l’Ajuntament des de 1994 fins ara i quin impacte tenien en el 
pressupost de l’Ajuntament. 
 
El Sr. BADIA indica que la llei del 1994 que regulava les ETT així com la disposició cinquena 
de la llei de 2007 sí que establien un seguit de prohibicions i limitacions en l’associació de les 
administracions amb les ETT. Comenta, però, que a partir de la Directiva 2008 del Parlament 
Europeu i el Consell tot això es comença a desregularitzar i se suprimeixen algunes limitacions 
i prohibicions, de manera que des d’abril de 2011 ja no hi ha tantes proteccions. 
Explica que actualment no hi ha aquesta feina feta, però diu que ja s’ha encarregat i que 
s’analitzaran tots els contractes d’ETT des de 1994 i sobretot des de 2011. Assenyala que el 
mecanisme per consultar aquests arxius ha anat variant al llarg dels anys i que per això els que 
se n’encarreguen han demanat que se’ls doni una mica més de temps per poder fer aquest 
estudi, però que tan aviat com el govern ho tingui estarà a disposició dels grups. 
 
 
 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
62 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que esperarà el temps que calgui per tenir la resposta, però confia que 
actualment ja no hi hagi contractes amb ETT i que si n’hi ha es vagin reduint fins a eliminar-
los. 
 
Es dóna per tractada. 
 
25.-  (M1519/2919) Sol·licitem conèixer per quin motiu les unitats UPAS de la Guàrdia Urbana no 
portaven visible el seu número d’identificació el 21 de febrer de 2016, quins són els seus 
números identificatius i si se’ls ha obert expedient sancionador, així com sol·licitem conèixer el 
nombre d’expedients sancionadors i el nombre de sancions efectives que s’han realitzat a 
membres de la Guàrdia Urbana des de l’any 2006 fins a l’actualitat, desglossat per anys, per 
unitats policials d’aquest cos i per motiu? 
 
El Sr. GARGANTÉ explica que el 21 de març, de 5 a 7 de la tarda, hi va haver una 
concentració a la Rambla de Canaletes en defensa i suport dels venedors ambulants, que es 
coneix com a Mercadillo Rebelde, i hi van fer acte de presència diferents unitats i cossos 
policials, com la Guàrdia Urbana, UPA, agents de paisà i Mossos d’Esquadra. Diu que en 
aquesta situació li va cridar molt l’atenció que només els agents antiavalots de la Guàrdia 
Urbana no portaven el seu número visible, però que la resta sí. 
Vol saber per quin motiu els antiavalots no portaven el seu número visible i si això era una 
ordre de la Guàrdia Urbana. Pregunta, si no és el cas, si s’han obert expedients sancionadors, i 
també li agradaria saber des de 2006 fins a l’actualitat quants expedients sancionadors s’han 
realitzat, quants s’han fet efectius, desglossats per anys i per unitats policials, i els motius. 
 
El Sr. RECASENS manifesta que l’actuació dels diferents agents de la Guàrdia Urbana que van 
intervenir el diumenge 21, a l’hora de prevenir la venda ambulant de productes falsificats, va 
ser correcta i professional. Indica que l’actuació, que s’havia d’ajustar als criteris de 
congruència, proporcionalitat i oportunitat que marca la llei, es va desenvolupar sense incidents 
destacables, malgrat que els agents que van intervenir van fer front a un augment important de 
la tensió amb provocacions i insults. 
Tot i que respecta el Sr. Garganté, comenta que als documents gràfics que han sortit a diversos 
mitjans, com ara a La Directa, es veuen clarament identificacions en primer pla en els policies. 
Afegeix que la Guàrdia Urbana disposa d’una instrucció concreta pel que fa a l’obligació de 
portar el número d’identificació a la vista i que tots els agents l’han de dur visible. Diu que es 
vetllarà activament, i si cal es prendran les mesures oportunes, per fer complir aquesta 
obligatorietat. 
Respecte de la qüestió dels expedients disciplinaris oberts des de 2006, diu que ara no pot fer 
l’explicació i el desglossament perquè no hi ha temps, però resumint li explica que s’han obert 
97 expedients per faltes lleus i 152 per faltes greus o molt greus. A més, comenta que s’està 
treballant en la reforma integral de mecanismes de garanties de la Guàrdia Urbana i s’està 
reformulant la unitat de règim interior per augmentar-ne l’eficàcia i l’impacte, i també 
ampliant-ne les funcions per evolucionar cap a un model disciplinari que inclogui unes bones 
pràctiques i ètica. 
Manifesta que és el primer interessat a incrementar la capacitat de la Guàrdia Urbana de 
prevenir, detectar i corregir les conductes inadequades a l’interior del cos, ja que, encara que 
són molt minoritàries, causen un impacte negatiu no només sobre els ciutadans, sinó també 
sobre la bona imatge de la immensa majoria d’agents, que treballen amb professionalitat i 
honestedat. Afegeix, però, que, igual que prendrà mesures disciplinàries si cal, també defensarà 
la Guàrdia Urbana de qualsevol agressió gratuïta o estigmatització. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
63 
 
El Sr. GARGANTÉ diu que esperarà que li faci arribar la informació sobre els expedients des 
de 2006 fins a l’actualitat. Comenta que, com que la vegada anterior quan va preguntar sobre el 
carnet del sindicat popular de venedors ambulants el Sr. Recasens li va dir que portés proves, en 
aquesta sessió ha portat unes fotografies d’aquell dia en què es veu clarament que en una filera 
d’antiavalots ningú porta el número d’identificació. Insisteix que no tenen l’excusa de dir que el 
portaven sota l’armilla, perquè aquesta té un velcro per poder posar-hi el número. Explica que 
la gent que era allà reclamava als agents que es posessin el número visible i s’identifiquessin, 
però que aquests no només no ho van fer, sinó que es van tapar més i es van posar ulleres de 
sol, quan feia núvol. 
 
El Sr. RECASENS agraeix molt aquesta informació i també l’optimisme del regidor de la CUP 
sobre la seva capacitat visual, perquè des de la distància on és no pot veure les fotos, però diu 
que ja les hi passarà. Es compromet, doncs, a prendre les mesures oportunes perquè el Sr. 
Garganté té raó i les identificacions s’han de portar visibles, encara que sigui damunt de 
l’armilla.  
Afegeix que també s’han donat ordres sobre l’ús de determinades peces que cobreixen la cara 
per tal que només es facin servir en situacions d’estricta necessitat. 
 
Es dóna per tractada. 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal CIU: 
 
26.-  (M1519/2941) Que el Govern municipal informi sobre l’estat d’execució de la proposició 
aprovada a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció 
de 21 d’octubre de 2015, amb el contingut següent: La Comissió de Presidència, Drets de 
Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció insta l’alcaldessa a iniciar els treballs de 
desplegament normatiu del Dret a la Iniciativa Ciutadana recollit a l’article 7 de les Normes 
Reguladores de la Participació Ciutadana. 
 
El Sr. FORN comenta que es tracta d’una proposició aprovada el 21 d’octubre de 2015 en què 
es demanava que s’iniciessin els treballs de desplegament normatiu del dret a la iniciativa 
ciutadana que recull l’article 7 de les Normes reguladores de la participació ciutadana. Explica 
que la regidora Pin va manifestar que el govern tenia previst entrar en aquest desplegament i 
aprofundir en el marc normatiu de la participació i que això es presentaria al febrer i s’aprovaria 
definitivament a l’estiu. Constata que són al mes de març i que no hi ha gaires notícies. Recorda 
que la Sra. Pin va dir que es convocava una reunió per al 13 de novembre, però no té notícia 
que hi hagi hagut reunions. Vol saber, doncs, en quin estat es troba aquest desplegament 
normatiu. 
 
La Sra. PIN recorda que en aquella Comissió va dir que al gener o febrer es començarien els 
treballs interns de revisió, i creu que la reunió es va celebrar el 17 de novembre, i no el 13. En 
tot cas, constata que s’han fet conjuntament amb tots els grups municipals dues reunions sobre 
temes de participació i després aïlladament amb alguns grups sobre altres temes. Comenta que 
en l’última reunió, a banda d’explicar el procés del PAD i el PAM, es va portar una llista de 
documentació que es vol afegir en l’estudi de les Normes reguladores de la participació 
ciutadana referent a normatives vigents en alguns municipis que pensaven que tenien pràctiques 
interessants. Indica que el govern no ha rebut cap comentari de cap dels grups sobre això, i 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
64 
espera que després de Setmana Santa hi haurà reunions amb els diferents grups per presentar-
los un primer document marc. 
Insisteix que el govern ho volia aprovar abans de l’estiu, però que les mateixes entitats han 
demanat que no només s’incorpori la feina feta del mandat anterior, sinó que s’ampliï el procés 
i, per tant, els temps. Informa que justament el dilluns anterior les entitats van demanar que es 
creés un grup motor d’entitats i grups polítics per evitar una disfunció que es va donar en el 
mandat anterior, en què acabava prevalent el debat entre els partits més que les propostes de les 
entitats. 
 
El Sr. FORN pregunta quan es tindrà el document en què es doni compliment a aquesta 
proposició. 
 
La Sra. PIN pregunta si es refereix al que s’emmarca dins les Normes reguladores de la 
participació. 
 
El Sr. FORN diu que sí, que es refereix al que deia sobre la revisió de l’article 7 d’aquestes 
normes i el tema de la regulació del dret a la participació ciutadana. 
 
La Sra. PIN comenta que cap a finals d’estiu, tot i que el desig del govern és que sigui abans, 
però diu que com a molt tard a finals d’any. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
27.-  (M1519/2928) Que s’informi de l’estat d’execució del prec atès a la Comissió de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció en data 18 de novembre de 2015 amb 
el contingut següent: Que s’augmenti el número de piscines municipals en les que es pugui 
practicar el nudisme en horaris d’ús habitual i, en tots aquells espais on es pugui practicar el 
nudisme, com per exemple les platges, es senyalitzi correctament i s’emplaci a tots els usuaris a 
actuar amb respecte i tolerància. 
 
La Sra. CAPDEVILA vol informació de l’estat d’execució d’un prec tractat el 18 de novembre 
amb el contingut següent: «Que augmenti el número de piscines municipals en les quals es 
pugui practicar el nudisme en horaris d’ús habitual i en tots aquells espais on es pugui practicar 
el nudisme, com, per exemple, les platges, es senyalitzi correctament i s’emplaci tots els usuaris 
a actuar amb respecte i tolerància.» 
Recorda que el seu Grup va entrar aquest prec per deixar clar que, de totes les piscines 
municipals de Barcelona, només en la Bernat Picornell es pot practicar el nudisme i en unes 
hores que gairebé fan riure, ja que de novembre a març és de 8 del vespre a 10 de la nit en una 
piscina a l’aire lliure, i a l’estiu de 4 a 6 de la tarda. 
Entén que això és una discriminació claríssima cap a aquest col·lectiu, que també paga 
impostos. Demanava, doncs, que s’augmentés l’horari i el nombre de piscines, i vol saber com 
està el tema, atès que s’acosta l’estiu. 
 
El Sr. ASENS diu que el govern comparteix aquesta preocupació i que és sensible a les 
demandes del col·lectiu naturista, però que no és un tema fàcil de resoldre, perquè cal 
dimensionar-lo en la seva justa mesura, atès que la majoria dels usuaris de les piscines no són 
nudistes i que l’augment de les franges per a nudistes significarà una reducció per als no 
nudistes. Comenta que la mitjana de persones nudistes que utilitzen les piscines en aquestes 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
65 
franges a la Picornell són una vintena. 
Constata que a les trobades del Club Naturista de Catalunya, que es reuneix cada dos mesos, 
són una trentena de persones. Demana, doncs, que no se sobredimensioni la qüestió, perquè 
això pot generar conflictes a les piscines, atès que són usos restrictius. Comenta que des de 
l’Institut Barcelona Esports s’està estudiant on implantar-ho sense generar un conflicte amb els 
altres usuaris, i suposa que ERC tampoc vol que això succeeixi. Afegeix que també s’està 
mirant com readaptar el reglament específic de l’ús de les piscines. 
Pel que fa a les piscines en construcció, diu que serà molt més fàcil normalitzar des de 
l’obertura aquesta convivència entre el col·lectiu naturista i el no naturista, però reitera que el 
govern està en aquesta línia, malgrat que encara no tingui resultats concrets. 
En relació amb la senyalització d’espais nudistes, informa que aquest tema està en vies de 
resolució i que s’ha requerit a l’Àrea Metropolitana, que ha garantit que a l’inici de la 
temporada 2016 estaran degudament senyalitzats aquests espais a la platja de la Mar Bella. 
 
La Sra. CAPDEVILA explica que a principi de gener es va reunir amb la comissionada, la Sra. 
Marta Carranza, i que aquesta li va dir que l’aniria informant de les gestions, però que encara no 
se l’ha informat de res. Li consta que el Club Català de Naturisme ha demanat diverses vegades 
una entrevista amb la Sra. Carranza i que casualment se’ls ha concedit ara després de molt de 
temps d’haver-la demanat. 
Tot i que ERC no governa, li dona una idea: que es faci una piscina al poliesportiu de la Mar 
Bella només per a nudistes, cosa que no podria crear conflicte amb altres usuaris. Considera que 
si a algú li molesta veure gent despullada és el seu problema. Quant al tema que només van 20 
persones a la Picornell, insisteix que els nudistes són nudistes, però no bojos i que la majoria no 
anirà a banyar-se a les 8 del vespre a l’hivern a dalt de Montjuïc. 
Li demana, doncs, al Sr. Asens que es prengui el tema seriosament. Remarca que des de 
novembre fins ara no s’ha posat el rètol a les platges, quan el seu Grup va demanar que es posés 
un rètol a la platja de Sant Sebastià, en què es practica el nudisme. Destaca que només és 
qüestió de posar un rètol i no s’ha fet. 
 
El Sr. ASENS indica que el problema també és dels nudistes, que molts d’ells volen que sigui 
exclusiu, i no només de les persones a qui els molesta veure gent despullada, per tant, és 
bidireccional.  
 
La Sra. CAPDEVILA puntualitza que en el prec no es deia que hagués de ser d’ús exclusiu dels 
nudistes, sinó que s’augmentés l’horari de les piscines municipals perquè s’hi poguessin banyar 
els nudistes. Tot i això, si el Sr. Asens considera que és problemàtic que uns i altres es barregin, 
només cal fer una piscina només per a nudistes i s’acaba el problema. 
 
Es dóna per tractada. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
28.-  (M1519/2920) Que el govern municipal informi sobre les gestions realitzades en relació a l’acte 
feixista realitzat a la llibreria nazi Europa el passat 30 de gener de 2016 i l’estat d’execució de 
la proposició antifeixista aprovada en la sessió de 20 de gener de 2016: La Comissió de 
Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: Que l’Ajuntament 
de Barcelona faci ús de totes les eines legals existents a fi que no es produeixin actes de caire 
feixista o nazi a la ciutat. Que l’Ajuntament de Barcelona faci ús de totes les eines legals 
existents per tal de garantir que espais que duen a terme, emparin o difonguin les pràctiques i/o 
discursos racistes, xenòfobs, homòfobs, feixistes i neofeixistes, no disposin de les llicències i 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
66 
permisos necessaris per dur a terme la seva activitat. Posar en marxa mecanismes per eradicar 
els discursos racistes, xenòfobs, homòfobs, feixistes i neofeixistes dels nostres carrers. Instar, 
com a part interessada, tots els procediments administratius i judicials necessaris per tal d’evitar 
actes de difusió, apologia, iniciació o justificació del feixisme, el nazisme, el racisme i la 
xenofòbia, i qualsevol altra discriminació per raó de gènere, opció sexual, origen o creença. 
 
El Sr. GARGANTÉ comenta que el 20 de gener es va aprovar una proposició antifeixista, i que 
desafortunadament deu dies després es va realitzar un acte feixista a la llibreria nazi Europa al 
barri de Gràcia que va comptar amb Ernesto Milà, històric ultradretà, que va presentar un llibre 
en què parlava de l’auge del nazisme. Explica que aquest personatge el 1980 va participar en 
una manifestació del Front de la Joventut que va culminar amb l’assalt a la seu d’UCD i que per 
evitar ser processat va fugir a França, on la policia el va detenir com a sospitós de participar en 
l’atemptat amb bomba contra la sinagoga del carrer Copèrnic on van morir quatre persones. 
Afegeix que tres anys més tard va ser detingut i condemnat a dos anys per desordres públics, 
etc., i que sempre ha estat lligat a grups d’extrema dreta. 
Vol que el govern informi sobre els passos que s’han fet en relació amb la proposició aprovada, 
que era utilitzar totes les eines legals perquè no es produïssin actes de caire feixista a la ciutat, 
com els que se solen produir a la llibreria Europa. 
 
El Sr. ASENS comparteix la preocupació del Sr. Garganté i recorda que en el seu dia ja va 
explicar les limitacions del marc legal i l’àmbit competencial de l’Ajuntament en aquest tema. 
Informa, però, que el govern està en contacte amb el Ministeri Fiscal, amb el fiscal encarregat 
d’aquests delictes, el Sr. Miguel Ángel Aguilar, amb qui s’ha reunit, però que, per qüestions 
evidents, no pot revelar el contingut d’aquestes reunions ni les diligències que s’estan duent a 
terme per no frustrar-les. Es compromet, però, a fer tot el possible perquè es compleixi el que 
demana la proposta. 
 
El Sr. GARGANTÉ hi està d’acord. 
 
Es dóna per tractada. 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaració Institucional 
 
29.-  La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció acorda: 1. 
Instar al Ministeri de Defensa a que doni les indicacions pertinents perquè no es realitzin 
aquestes maniobres en zones properes a centres educatius en cap indret de la ciutat, 
especialment al Parc Natural de Collserola per les sensibilitats suscitades entre la comunitat 
educativa de la zona. 2. Instar a les administracions consorciades del parc Natural de Collserola 
(Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya) i als 
municipis consorciats (El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu del Llobregat, Sant Just Desvern, 
Esplugues del Llobregat, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès) a 
comprometre’s la preservació del Parc Natural de Collserola com una zona desmilitaritzada. 3. 
L’Ajuntament de Barcelona, com a membre del Consorci del Parc Natural de Collserola, es 
compromet a fer les passes necessàries perquè aquest pulmó verd de la ciutat sigui declarada 
com una zona desmilitaritzada atès el seu valor natural, la necessitat de garantir el seu ús 
ciutadà i per la seva condició d’espai amb una clara educatives. 
 
El Sr. ASENS la llegeix. 
 Ref:  CCP 3/16 Presid., Drets ciut., Part. i Seg. i Prevenció 
v.  29/ 3/ 2016     14: 34 
67 
 
El Sr. SIERRA explica que Ciutadans no ha firmat aquesta declaració institucional perquè 
respecta els cossos i forces de seguretat de l’Estat i, en particular, l’exèrcit espanyol. Planteja si, 
amb tant d’esforç per desmilitaritzar i anar en contra de l’exèrcit, el dia que hi hagi una 
emergència i vingui la unitat militar d’emergència, la UME, també se li impedirà que actuï en 
cas d’incendi o d’altres desastres naturals. 
 
El Sr. Asens expressa el vot favorable de Barcelona En Comú, el Sr. Forn expressa el vot 
favorable de CIU, el Sr. Sierra expressa el vot contrari de Ciutadans, el Sr. Coronas expressa 
el vot favorable d’ERC, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Esteller 
expressa el vot contrari del PP i el Sr. Garganté expressa el vot favorable de la CUP. 
S’APROVA. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.45 hores.