Ciutats 
Educadores
Des de Guadalajara (Mèxic), ens arriba una 
experiència integral d’oci saludable, la Via 
RecreActiva, que ha aconseguit millorar la 
qualitat de vida i la convivència oferint alter-
natives per al temps lliure. 
Guadalajara és la capital de l’estat mexi-
cà de Jalisco i una de les seus culturals, 
industrials i econòmiques més importants 
del país. El municipi té 1.646.319 habitants 
i des de fa tres anys disposa d’un espai urbà 
fonamental per desenvolupar l’oci a l’aire 
lliure, la Via RecreActiva. 
Fa tres anys, l’Ajuntament de Guadalajara va 
presentar aquest projecte que engloba un 
conjunt d’accions per fomentar l’esport, el 
benestar social, el desenvolupament comu-
nitari i la qualitat de vida de la seva ciuta-
dania, posant a la seva disposició tots els 
diumenges, durant 6 hores, el parc lineal 
més gran de la ciutat i habilitant les vies 
principals per a l’ús públic. D’aquesta mane-
ra, el trànsit de vehicles és substituït per ca-
minants, gimnastes, atletes, ciclistes, espais 
per a la lectura i el joc on conviuen nens 
i nenes, joves, persones adultes i grans.
La Via RecreActiva es desenvolupa en 15 
barris de la ciutat i connecta 10 espais des-
tacables, com places, parcs, alberedes, pas-
sejos, esglésies i el centre històric. Aquesta 
proposta està adreçada a tota la ciutadania, 
independentment del barri on visqui, sen-
se diferències d’edat, sexe, nivell econòmic, 
educatiu o cultural.
El projecte es va iniciar el setembre de 2004 
amb un diagnòstic previ, un estudi tècnic 
viari i un altre de social. 
(continua a la pàg. 2) 
Activitats lúdiques a l’aire lliure
“La Via RecreActiva és un conjunt 
d’accions destinades a fomentar 
l’esport, el benestar social, el 
desenvolupament comunitari i la 
qualitat de vida de la ciutadania 
posant a la seva disposició, tots 
els diumenges i durant 6 hores, 
els 21,5 km del parc lineal més 
gran de la ciutat”
Butlletí informatiu • 2007
Ciutats 
educadores per 
un món millor
experiència 
La ciutat mexicana de Guadalajara 
promociona l’oci saludable a l’aire lliure
N
úm
er
o 
01
Associació Internacional de 
editorial
Ens plau presentar-vos la nova publicació 
quadrimestral de l’Associació Internacional 
de Ciutats Educadores (AICE). D’aquesta 
manera, responem a la demanda expressa-
da per algunes ciutats de posar a la vostra 
disposició un instrument més de comunica-
ció i d’intercanvi, amb la voluntat d’aportar 
reflexions –des de la pràctica i la teoria– 
sobre com avançar en el desenvolupament 
de ciutats més educadores.
Cada número del butlletí destacarà dues 
bones pràctiques del Banc Internacional de 
Documents de Ciutats Educadores, i inten-
tarà recollir tant la varietat geogràfica i la 
singularitat de cada una de les ciutats que 
integren l’Associació, com la diversitat de 
temes que els preocupen i ocupen, i les 
diferents maneres de tractar-los.
(continua a la pàg. 3) 
La ciutat de les persones: educació i espais 
socials en un canvi d’època és el lema de la 
VIII Trobada de la Xarxa de Ciutats Educado-
res de l’Estat espanyol que se celebrarà els 
dies 28, 29 i 30 de març a Donòstia-Sant 
Sebastià. 
Aquesta xarxa, formada per 177 ciutats, or-
ganitza cada dos anys una trobada estatal 
amb els objectius d’avançar en l’aplicació 
dels principis de la Carta de Ciutats Educa-
dores, aprofundir en el concepte de Ciutat 
Educadora i reflexionar sobre qüestions de 
gran interès per al desenvolupament de les 
ciutats.
Alguns temes que s’abordaran a les confe-
rències i taules rodones són: els nous reptes 
educatius i socials; la construcció de la ciu-
tadania; els desenvolupaments concertats; 
la ciutat com a lloc de trobada, comunicació 
i conflicte, i com a espai de creació, de va-
lors i d’aprenentatge.
Aquesta trobada també serà una bona oca-
sió per a l’intercanvi d’experiències i per 
presentar i avançar en el treball dels grups 
temàtics, que són els següents:
- Ciutat, educació i valors patrimonials. 
- Transversalitat: la ciutat i l’educació en 
els serveis municipals. 
- Multiculturalisme i educació. 
- Oci i educació. 
Les persones que hi participin tindran l’opor-
tunitat de compartir les seves preocupaci-
ons, propostes i expectatives sobre els nous 
reptes de les ciutats en un món globalitzat 
i els objectius recollits a la Carta de Ciutats 
Educadores.
Per a més informació www.donostia.org/rece
Després de la gestió administrativa, va co-
mençar la divulgació i la promoció del projec-
te i la posterior implantació, i es van redisse-
nyar els senyals ubicats al llarg dels 21,5 km 
de vies on es desenvolupa el programa. 
Des de llavors, s’ha portat a terme tots els 
diumenges sense cap interrupció, primer des 
de les 8h fins a les 12h i, a partir de la tercera 
jornada, es va ampliar fins a les 14h.
Durant l’any 2006, es va aconseguir una mit-
jana de 98.000 usuaris, però ara la intenció 
és convertir el projecte en un programa per-
manent de la ciutat, augmentar la participa-
ció, millorar la seguretat, enfortir el treball 
coordinat i, sobretot, ampliar la Via RecreAc-
tiva a altres zones i barris de la ciutat, espe-
cialment a les poblacions més necessitades.
Com a valoració positiva cal destacar el tre-
ball conjunt entre la iniciativa privada, els 
organismes municipals i estatals; el suport 
i la cobertura dels mitjans de comunicació; 
l’acceptació que ha tingut per part de la ciu-
tadania; el respecte i el suport per part de 
l’usuari de l’automòbil i del transport públic; 
la recuperació d’escenaris i espais públics, 
i l’increment de comerços limítrofs a la Via. 
Tanmateix, es constata la necessitat d’un re-
glament d’ús de la Via RecreActiva, així com 
la millora de la senyalització del terra en tots 
els passos de vianants.
Els objectius inicials del programa eren di-
versos: fomentar la pràctica esportiva entre 
la ciutadania i nous hàbits de vida saluda-
ble, millorar les possibilitats lúdiques en 
l’espai públic, fomentar l’ús dels mitjans de 
transport alternatius a l’automòbil privat, 
desenvolupar un sentit de pertinença a la 
ciutat i comprometre el ciutadà en la convi-
vència pacífica i respectuosa, tot fomentant 
el civisme (el respecte per les persones, els 
espais públics i les normes).
El projecte Via RecreActiva ha estat una al-
ternativa d’oci molt positiva que ha aconse-
guit millores socials, econòmiques i ambien-
tals visibles, com ara la convivència, la pro-
moció de la ciutat i una oferta més àmplia 
del temps lliure. Així mateix, va donar lloc al 
disseny de solucions de viabilitat, serveis, 
mobiliari urbà, paisatgístic i senyalització.
A www.edcities.org es pot trobar informació més 
detallada d’aquesta experiència. 
presenta: Ajuntament de Guadalajara (Mèxic)
contacte: Sr. Luis Enrique Gómez Espejel
Director General del Consell Municipal de l’Esport
02 Ciutats Educadores
experiència
Via RecreActiva
xarxa de ciutats
web: http://www.guadalajara.gob.mx
e-mail: legomez@guadalajara.gob.mx
entrevista
Així mateix, cada número inclourà una en-
trevista a un representant d’un govern lo-
cal de l’AICE,  o a una persona de prestigi 
reconegut, amb qui dialogarem sobre les 
transformacions i els reptes que afecten 
les nostres ciutats i sobre les possibles 
formes d’abordar-los des de la perspecti-
va de ciutat educadora.
Les xarxes territorials i temàtiques podran 
disposar d’un espai per informar sobre 
les activitats que duen a terme. Igual-
ment, hem reservat un espai per escol-
tar les veus de les ciutats, és a dir, les 
vostres iniciatives, inquietuds, opinions
o preguntes.
L’estructura del butlletí serà flexible per 
adaptar-se a les vostres necessitats i de-
mandes. Per això, us convidem a enviar-
nos suggeriments sobre aspectes a inclou-
re, persones a entrevistar, temes a tractar, 
lectures d’interès i, sobretot, experiències 
dels vostres municipis. 
Perquè aquesta nova via de comunicació 
que obrim sigui útil, interessant i atractiva, 
ESPEREM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!
Secretariat de l’AICE
c/ Avinyó 15, 4ª planta
08002 Barcelona
Tel. + 34 93 342 77 20
Fax. +34 93 342 77 29
E-mail: bidce@bcn.cat
Per què Barcelona va apostar i continua apos-
tant per Ciutats Educadores?
La ciutat és font d’educació. Apostem per 
Ciutats Educadores perquè, partint d’aquesta 
convicció, arrelada a la tradició i la història 
de Barcelona, considerem important la rela-
ció entre educació, ciutat i ciutadania. Partim 
d’una concepció àmplia de l’educació, que 
transcendeix la família i l’escola i, encara que 
les inclou com a factors irrenunciables, pre-
veu multiplicitat d’actors i accions.
(...) Barcelona va voler compartir i contrastar 
aquest convenciment amb altres ciutats, i per 
aquest motiu va organitzar, el 1990, el I Con-
grés Internacional de Ciutats Educadores. Ens 
vam reunir gairebé 60 ciutats de 20 països. 
Al congrés es va debatre i adoptar la Carta de 
Ciutats Educadores, en l’acompliment de la 
qual seguim treballant, tant pel que fa a les 
ciutats que la vam signar com les noves que 
es van unint a l’Associació, que actualment 
reuneix més de 340 ciutats de 35 països.
Des de l’alcaldia de Barcelona, què s’entén 
per Ciutat Educadora?
És una aposta per l’educació com a instru-
ment per aconseguir una ciutadania més cul-
ta i més cohesionada. És un repte permanent 
i un procés constant, la qual cosa ens porta a 
una manera diferent de treballar.
Entenem que l’educació no és solament res-
ponsabilitat d’un únic departament, és un 
compromís de tot el govern local en respos-
ta a una realitat innegable. Gran part de les 
polítiques i actuacions municipals –urbanis-
me, esport, medi ambient, cultura, economia, 
transports, salut– contenen vessants edu-
catius que cal descobrir i desenvolupar des 
d’un treball transversal (...).
Podria ressaltar un projecte o una experièn-
cia que s’hagi dut a terme a Barcelona en 
els últims 20 anys i que, des del seu punt 
de vista, hagi potenciat la ciutat com a espai 
educador?
Em sento orgullós d’afirmar que actualment 
seria difícil trobar un sol projecte que no 
tingués en compte el vessant educatiu. En 
aquest sentit, resulta complicat ressaltar una 
única experiència. Per posar algun exemple, 
podríem esmentar la implantació de la reco-
llida selectiva, la millora de la connexió dels 
barris i del transport públic, el foment dels 
espais públics, l’adaptació arquitectònica de 
la ciutat per a les persones amb discapacitat, 
la creació de consells de participació, el dis-
seny participatiu dels espais públics, el pla 
de biblioteques, els programes pedagògics 
dels museus, els centres cívics, les campa-
nyes de salut, etc. Tal com he dit abans, totes 
les actuacions municipals tenen el seu ves-
sant educatiu.
Quina és la manera més eficaç d’involucrar el 
ciutadà en els problemes i en la recerca de 
solucions de la ciutat?
Escoltant molt i fent visible la participació  del 
ciutadà en el moment de la presa de deci-
sions. Per aconseguir-ho, utilitzem diferents 
instruments, com els consells de participació, 
els pactes locals, eines de participació elec-
trònica... Ja he dit moltes vegades que sóc 
l’alcalde de la gent de Barcelona i, per això, 
vull escoltar totes les opinions, conèixer les 
diferents sensibilitats. Res del que passa a 
Barcelona em resulta aliè.
En un món globalitzat, quins són els reptes 
més importants de les Ciutats Educadores?
Els canvis globals tenen impactes locals que, 
en molts casos, els ajuntaments no poden 
gestionar de manera aïllada. Requereixen pac-
tes amb la mateixa societat civil i, en molts 
casos també, pactes internacionals. Podríem 
parlar dels fluxos migratoris de les zones ru-
rals a les ciutats, i dels països en vies de 
desenvolupament als països desenvolupats, i 
de tots els reptes que comporten: treballar en 
el sentit de pertinença a la ciutat, aprendre 
a compartir i a conviure entre diferents cul-
tures, etc. (...) Les Ciutats Educadores tenen 
com a repte principal la informació i la comu-
nicació amb tots i cada un dels ciutadans, la 
promoció d’una cultura de participació i de 
corresponsabilitat i, alhora, el foment del tre-
ball transversal per oferir respostes millors a 
aquests reptes. 
Més informació al web: www.edcities.org
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona
03 Ciutats Educadores
editorial
X 
Co
ng
ré
s 
In
te
rn
ac
io
na
l. 
La
 C
on
st
ru
cc
ió
 d
e 
Ci
ut
ad
an
ia
 
en
 C
iu
ta
ts
 M
ul
tic
ul
tu
ra
ls
La ciutat d’Anvers, la segona més gran de 
Bèlgica, té gairebé mig milió d’habitants; la 
població creix a un ritme de l’1,4% i els me-
nors de 25 anys constitueixen el 28%. Apro-
ximadament, 1 de cada 3 joves abandona el 
sistema educatiu sense una titulació i la taxa 
d’atur entre els joves menors de 25 anys és 
del 28,29%. 4 de cada 10 joves que busquen 
feina no tenen la titulació d’educació secun-
dària, i un de cada 30 joves rep un subsidi 
social, la qual cosa representa el 20% dels 
beneficiaris dels serveis socials.
Davant d’aquesta dura realitat i per evitar 
l’augment de la taxa d’exclusió social i atur, 
l’Ajuntament d’Anvers coordina, entre d’al-
tres, el projecte pilot Wacker, que desenvo-
lupa una metodologia per identificar, avaluar 
i reforçar les competències de la joventut 
adquirides en contextos no formals, és a dir, 
fora del sistema educatiu, per facilitar-los així 
que tornin als estudis o que accedeixin al 
mercat laboral.
El projecte Wacker, adreçat a joves de 16 a 
25 anys, es va iniciar l’1 d’abril de 2006 als 
centres de joventut i acabarà el setembre 
de 2007. Els objectius del programa són els 
següents: desenvolupar metodologies i ins-
truments per reconèixer l’aprenentatge no 
formal i informal dels joves, enfortint la seva 
autoestima i millorant les seves competènci-
es mitjançant l’observació de si mateixos. A 
més, també pretén formar els educadors i les 
educadores de joves en el reconeixement de 
competències.
El programa es desenvolupa de la manera 
següent: en primer lloc, es creen equips i un 
ambient de confiança entre els participants 
i, a través d’un joc de taula, els joves ad-
quireixen noves competències en situacions 
quotidianes. 
Els educadors ajuden el grup de joves a re-
conèixer, definir i identificar les seves compe-
tències mitjançant l’elaboració d’un dossier 
personal basat en informació demostrable. 
Els resultats individuals són comentats amb 
els companys i avaluats entre iguals. 
El dossier personal es completa integrant els 
resultats de l’avaluació de la fase anterior, i 
s’estableix un pla de desenvolupament per-
sonal, en el qual s’avaluen les competències 
en funció de les seves possibles aplicacions 
i usos.
Com a instrument de suport al programa, 
s’està elaborant un web municipal on es tro-
baran diferents eines per a la identificació 
de competències que podran utilitzar educa-
dors, professorat i joves.
L’aprenentatge adquirit en contextos no 
formals és un tema recent en la política 
nacional i local de Bèlgica. A Anvers, el de-
bat va començar la segona meitat de l’any 
2004 i, des de gener de 2005, s’ha convertit 
en una prioritat en les polítiques educatives 
i de joventut. Gràcies al programa Wacker, 
s’ha iniciat un debat a l’interior de diferents 
organitzacions juvenils i s’ha observat una 
reacció positiva en els joves: estan oberts 
a participar.
Al web www.edcities.org es pot trobar informació 
més detallada d’aquesta experiència. 
experiència 
16 ciutats s’han incorporat a l’AICE des de l’última 
Assemblea General (setembre de 2006).
La Xarxa Brasilera celebra la IV Trobada els 
dies 12 i 13 d’abril a Salvador de Bahía.
Les ciutats mexicanes de l’AICE es reuneixen a 
Playa del Carmen a mitjans d’abril per tractar la 
seva possible constitució en xarxa territorial. 
S’ha obert el termini de presentació de 
candidatures per optar a l’organització del XI 
Congrés Internacional de Ciutats Educadores 
l’any 2010.
Lisboa acull la pròxima Assemblea General 
Extraordinària de l’AICE que se celebrarà el 16 
de novembre de 2007.
La ciutat d’Anvers treballa per integrar els 
joves en el sistema educatiu i el mercat laboral
presenta: Ajuntament d’Anvers
contacte: Sra. Kelly Broos
Assessora pedagògica del Departament d’Educació
1. La Universitat de la Tercera Edat del 
Quebec (Canadà) adapta les modalitats de 
l’ensenyament universitari a les necessitats 
de les persones de més de 50 anys, amb l’ob-
jectiu de promoure el seu desenvolupament 
individual, cultural i social. 
www.ulaval.ca/dgfc/age3/index.html
2. L’Ajuntament de Tampere (Finlàndia), 
les empreses i les universitats de la ciutat 
cooperen en el programa eTampere, per pro-
moure el coneixement, els negocis, els ser-
veis digitals públics i l’adquisició per part de 
la ciutadania de les habilitats necessàries en 
la societat del coneixement. 
www.etampere.fi
3. El Metrocable de Medellín (Colòmbia) 
uneix el metro amb un telefèric. Aquesta ini-
ciativa ha anat acompanyada d’activitats edu-
catives i lúdiques dirigides a la ciutadania. És 
un sistema de transport públic innovador que 
contribueix a millorar la mobilitat i el desen-
volupament socioeconòmic d’àrees que havi-
en quedat segregades per les característiques 
muntanyoses de la ciutat. 
www.metrodemedellin.org.co
04 Ciutats Educadores
saps que... les veus de les ciutats 
“El projecte Wacker desenvolupa 
una metodologia per identificar, 
avaluar i reforçar les competències 
de la joventut adquirides fora del 
sistema educatiu”. 
ESF: bijdragen tot de ontwikkeling van de 
werkgelegenheid door het bevorderen van 
inzetbaarheid, ondernemerschap, aanpas-
baarheid en gelijke kansen en door het 
investeren in menselijke hulpbronnen.
web: http://www.antwerpen.be
e-mail: kelly.broos@stad.antwerpen.be
k                                        m