experiència Autoritats i operaris a la planta de Baucau Una fàbrica per a Timor editorial Amb l’objectiu d’oferir noves oportunitats Paredes és un municipi del nord de Portugal Els Congressos Internacionals de l’AICE s’han de treball i desenvolupament a la població amb prop de 86.000 habitants que ha viscut consolidat com una ocasió indispensable de Baucau (Timor Oriental), el municipi de un gran desenvolupament del seu potencial d’aprenentatge, refl exió i intercanvi entre les Paredes (Portugal) impulsa, des de l’any socioeconòmic gràcies a la seva excel·lent lo- ciutats associades, una oportunitat única per 2006, la creació d’una indústria dedicada calització geoestratègica, a una accessibilitat conèixer la diversitat de les ciutats a través a la producció de mobles a Baucau, apro- privilegiada i a l’aposta que ha fet per la tec- de les visites, in situ, de les experiències i una fi tant per a això la gran disponibilitat de nologia i la innovació. Des del punt de vista forma d’expansió de l’associació. Amb el tema matèria primera de qualitat a la regió. Per econòmic, és el centre productor de mobiliari “Esport, polítiques públiques i ciutadania. posar en marxa el projecte, es va formar més gran de Portugal, amb el 65% de la pro- Reptes d’una Ciutat Educadora”, la pròxima l’Associació per Cooperar amb Timor, inte- ducció nacional. La marca Paredes-Ruta dels cita tindrà lloc del 22 al 24 d’abril de 2010 a grada per representants de l’Ajuntament Mobles ressalta, precisament, la qualitat i el Guadalajara (Mèxic). de Paredes, empresaris del municipi i la disseny del mobiliari produït per les indús- diòcesi de Baucau. tries d’un territori que ha sabut conservar la Amb l’objectiu de desenvolupar àmpliament seva atmosfera rural. el tema del XI Congrés i implicar diferents departaments municipals, les conferències, “La ciutat portuguesa de Pa- Baucau és la segona ciutat de Timor Orien- taules rodones i la presentació d’experiències redes coopera amb el muni- tal, un dels països més pobres de l’Àsia. Lo- s’emmarcaran al voltant dels eixos següents: calitzada a 129 km de la capital de Timor, Dili, cipi de Baucau (Timor Orien- compta amb una població de prop de 16.000 - Esport, salut, oci i medi ambient. La pràcti- tal) en la creació i l’impuls del habitants, principalment jove, que viu de ca esportiva com a factor per millorar la salut, l’agricultura de subsistència. A Baucau, igual la qualitat de vida i l’aprofi tament responsable “Centre Tecnològic de Bau- que a la resta del país, la taxa d’analfabetisme del temps lliure; el foment de l’esport com a cau Ruta dels Mobles”. Amb és del 55% entre les dones i del 46% entre pràctica cultural respectuosa amb l’entorn. els homes; a més, l’atur arriba al 43% entre aquest projecte, s’espera la població jove. - Esport, inclusió social i participació ciu- dotar la població timoresa tadana. L’activitat esportiva com a part dels Envaïda el 1975 per Indonèsia després de la pro- drets ciutadans, prestant atenció especial als d’eines per potenciar el seu clamació de la independència respecte a Portu- grups vulnerables. L’esport com a instrument creixement en els àmbits gal, Timor Oriental no va accedir a la sobirania de mobilització i de participació ciutadana. econòmic, social i educatiu.” nacional fi ns l’any 2002. (continua a la pàg. 2) (continua a la pàg. 3) experieència Una fàbrica per a Timor El camí a la independència, escollida pels ti- en bon estat, i materials industrials neces- nipular les màquines, però també per formar- moresos en un referèndum popular el 1999, saris per a la construcció de la fàbrica que la en qüestions de gestió i vendes. Gràcies a va estar marcat per nombroses pèrdues hu- l’Ajuntament s’ha encarregat de recollir i l’experiència adquirida per les persones que manes i la destrucció de bona part de la infra- enviar a Timor. Des de l’any 2006, ja s’han ja han après l’ofi ci, s’aspira a capacitar pro- estructura i del mobiliari de Timor. enviat quatre contenidors. Per la seva ban- fessionalment 100 joves per any en la indús- da, la diòcesi de Baucau ha cedit un espai on tria de la fusta i del moble. A través d’aquesta Davant d’aquesta realitat, i amb l’objectiu s’allotja la fàbrica i s’encarrega del manteni- lògica de formació/producció, es pretén que de dotar la població de Baucau d’eines per ment i de l’abastiment d’energia elèctrica. en un futur pròxim aquesta iniciativa pugui potenciar el seu creixement econòmic, so- ser autogestionada pels seus benefi ciaris. cial i educatiu, emergeix el projecte “Una El març de 2007, acabades les obres d’ins- fàbrica per a Timor”. La idea era aprofi tar tal·lació, es va inaugurar el “Centre Tecnolò- l’abundant fusta de qualitat disponible al país gic de Baucau Ruta dels Mobles”. La fàbrica i l’experiència del municipi de Paredes en la compta amb una gran quantitat de maquinària fabricació de mobles. Per fer realitat aquesta i amb 50 treballadors permanents, a més del iniciativa, l’Ajuntament de Paredes i la diòce- suport d’altres treballadors en àrees com la si de Baucau han sabut coordinar esforços i metal·lúrgia, l’electricitat, la mecànica, etc. voluntats i han aconseguit implicar el món empresarial de Paredes. L’activitat principal de la fàbrica, centrada en un primer moment en la confecció de mobilia- ri escolar, ha passat a la producció de mobles de tot tipus i ha abastit diversos ministeris Aprenent a tallar fusta del govern de Timor, establiments hotelers i congregacions religioses. Més enllà d’aquesta La fàbrica, única en el seu gènere en el país, activitat productiva a gran escala, les màqui- porta més de dos anys produint mobiliari, nes del centre tecnològic estan també a dis- oferint formació i ocupació i contribuint a posició d’altres necessitats més concretes de millorar la qualitat de vida de la població. les persones de la comunitat. Tot això ha possibilitat que es constitueixi en l’actualitat com un important factor de desen- Acte inaugural de la planta Un dels propòsits més importants del pro- volupament econòmic de la ciutat i de la regió. jecte és la formació. Tres formadors es van Els empresaris de la Ruta dels Mobles de Pa- desplaçar des de Paredes fi ns a Baucau amb A la pàgina www.edcities.org hi ha informació redes han donat màquines en desús, però l’objectiu d’ensenyar a la població local a ma- més detallada d’aquesta experiència. presenta: Ajuntament de Paredes, contacte: Sra. Marlene Silva, Departament d’Educació tècnica en relaciones públiques e-mail: marlene.silva@cm-paredes.pt xarxa de ciutats Activitats de la Xarxa Portuguesa sultar les activitats, així com exemples de bo- de l’AICE. La xarxa, coordinada per la ciutat de Del 7 al 9 de maig de 2009, Évora va acollir el III nes pràctiques, als butlletins d’aquesta xarxa Changwon, amb el suport de Gunsan i Gwan- Congrés Nacional de la Xarxa Portuguesa cen- disponibles al portal de l’AICE. gju, permetrà respondre a les necessitats i als trat en la temàtica “L’educació com a patrimoni i reptes de les ciutats membres de la regió, així el patrimoni com a agent educador”. En les con- IX Trobada de la RECE com consolidar el creixement de l’associació en clusions del congrés, es va destacar que “la ciutat Amb el lema “L’educació com a eix per a la el continent asiàtic. és un espai cultural, cívic, funcional, guardià de la transformació de les ciutats”, la ciutat de Gra- memòria, en llibertat i democràcia”. nollers va acollir, del 12 al 14 de maig de 2009, la IX Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Edu- cadores (RECE, segons les sigles en castellà), en què es va destacar que “posar l’educació al centre de l’atenció política és condició per a la qualitat d’una democràcia participativa en una Assemblea General de la Xarxa Francesa ciutat que educa i aprèn”. Tolosa va acollir el 3 i 4 de juliol l’Assemblea General de la Xarxa Francesa, en què represen- Posteriorment, el 26 de juny, 17 municipis de Creació de la Xarxa Àsia Pacífi c tants de 21 ciutats van abordar aspectes econò- la xarxa van participar a la trobada nacional El passat 29 de juny, en el marc de la I Troba- mics de la xarxa i el pla d’acció. A més, en el celebrada a Esposende, que es va iniciar amb da Regional Asiàtica de l’AICE, els alcaldes de marc d’aquesta trobada, es van organitzar con- la conferència “L’educació és la ciutat: globalit- Changwon i Gunsan i representants de Gwan- ferències i debats al voltant de l’èxit educatiu i zació, polítiques locals i processos educatius”, gju, Gumi, Guro-gu i Suncheon van signar l’acta dels ritmes de la infància i de l’educació. centrada en l’educació no formal. Podeu con- de creació de la Xarxa territorial Àsia Pacífi c Més informació a www.edcities.org 02 Ciutats Educadores entrevista Josep Mayoral Alcalde de Granollers el que fem ha de tenir valor educatiu. Però editorial també com ho fem. Per això, dediquem molts esforç os a desenvolupar els projec- tes des de la participació, comptant amb - Esport, polítiques públiques i espai urbà. la gent. [...] Per això, treballem correspon- L’impuls de l’activitat física en espais urbans sablement amb la resta d’administracions i adequats, la construcció i la preservació amb els agents de la ciutat, per construir d’aquests espais, equipaments i recursos. plegats el projecte educatiu de Granollers. - Esport i cultura de la pau. Les activitats Com ho fa un alcalde per conscienciar els esportives com a mitjà de foment de la convi- diversos membres de l’equip de govern que vència, la cohesió social, la pau, la solidaritat, les polítiques de les diferents àrees tenen un les relacions intergeneracionals i intercultu- impacte en l’educació de la ciutadania? rals i com a mitjà per a la prevenció de con- fl ictes. Tinc un equip fantàstic amb el qual compar- tim projecte, objectius i mètodes. Hem après - Esport i educació en valors. L’esport com junts que el nostre despatx és al carrer: escol- a eina per transmetre valors com l’estima, el tant els ciutadans, parlant amb els ciutadans, respecte mutu, l’esforç, la disciplina, el treball El passat mes de maig, Granollers va acollir compartint amb la gent els seus problemes en equip, el compromís, l’amistat, etc. la IX Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats i les seves il·lusions. Educadores amb el lema “L’educació com a La política municipal només té sentit des de Animem les ciutats de l’AICE a participar eix transformador de les ciutats”. Per què la proximitat, i és des de la proximitat que el enviant les seves experiències sota la moda- vau triar aquest tema? fet educatiu pren forma. Cal trencar també litat Taller o Pòster fi ns al 2 de novembre. amb la lògica de l’administració estructurada Per ambdues modalitats seran seleccionades Granollers es va adherir de bon principi a la en compartiments estancs que sovint obliden iniciatives innovadores de les quals es puguin Carta de Ciutats Educadores, perquè vam l’objectiu essencial de l’acció política, que no desprendre aprenentatges valuosos per a al- aprendre que l’escola és essencial per a és altre que la millora de la qualitat de vida tres ciutats. Tots dos espais comptaran amb l’educació d’una ciutat, pero és a cada carrer, a de la gent. traducció i temps específi cs en el programa. cada plaça, a cada equipament, a cada mirada i a cada conversa que els ciutadans ens edu- En què benefi cia a les ciutats petites i mit- Per a més informació de l’XI Congrés, quem i, alhora, eduquem. És la ciutat que pot janes el treball en xarxes nacionals i inter- www.guadalajara.gob.mx/cdeducadora educar i ha d’educar. I Granollers té un teixit as- nacionals? sociatiu fort, divers i madur que ha estat capaç Secretariat de l’AICE d’obrir processos decisius en la construcció de El fet de pertànyer a una xarxa en la qual hi c/ Avinyó 15, 4ª planta la ciutat, amb la cohesió com a nord i amb la ha diferents ciutats et permet conèixer altres 08002 Barcelona participació com a vector imprescindible. realitats, compartir idees i projectes, així com Tel. + 34 93 342 77 20 El lema de la nostra trobada volia expressar trobar un espai comú per a la refl exió sobre la Fax. +34 93 342 77 29 una convicció profunda: només l’educació pot mateixa pràctica política i educativa. [...] A més, E-mail: bidce@bcn.cat transformar la ciutat. Però la ciutat que volem a diferència de les grans ciutats, en ciutats de la és necessàriament un projecte compartit. És mida de Granollers, els impactes dels projectes des del diàleg i des de la participació que cal són, segurament, més fàcilment perceptibles. defi nir els grans objectius de la ciutat. És des Tenim l’oportunitat de convertir-nos en ciutats de l’esforç quotidià, sovint discret i callat, de laboratori on experimentar projectes amb la milers de ciutadans que fem Granollers. participació i la implicació de tots els agents. La xarxa ens fa forts. A les conclusions de la Trobada es remarca la importància de situar l’educació al centre L’actual crisi mundial és només econòmica de l’atenció política. Com es trasllada aquest o també de valors? Quin paper poden jugar principi al si de l’Ajuntament de Granollers? els governs locals de les ciutats amb volun- tat educadora per fer front a aquesta crisi Quan parlem de situar l’educació al centre de i proposar nous models d’actuació? El futur s’està escrivint a les places i als car- l’atenció política, ens referim sobretot a po- rers de les nostres viles, a les seves escoles, sar la intenció educadora en tots i cada un És evident que la crisi va molt més enllà de als seus centres cívics. És l’espai on s’està for- dels projectes de ciutat. Sabem que tot el que l’àmbit econòmic; és més, és possible que la cri- jant la nova ciutadania. En moments plens de fem a la ciutat té un efecte educador o des- si de valors que el món viu fa un temps ens hagi complexitat, es dibuixa una nova societat, ben educador, així que la responsabilitat és molt portat a la debacle econòmico-fi nancera. [...] diferent de la que hem conegut en les darreres gran. En cada projecte que es desenvolupa a Estic convençut que només des de la proximi- dècades. I l’educació és la clau per fer possible la ciutat, de qualsevol àmbit, [...] intentem va- tat i a través del diàleg constant es poden ar- un futur més just, més solidari. lorar quin és el seu impacte educatiu, abor- ticular alternatives de models de convivència dar-lo de manera integral i transversal. Tot més sostenibles i compartits. Més informació a www.edcities.org 03 Ciutats Educadores “La Casa de Saint-Étienne de Katowice facilita l’intercanvi experiència econòmic, cultural i social entre els habitants de totes Polònia i França es donen les mans a la dues ciutats, creant xarxes de col·laboració per a tota la Casa de Saint-Étienne de Katowice població” La ciutat de Katowice, amb gairebé la recerca de socis industrials i comercials a 370.000 habitants, és la capital de la regió través de bases de dades, estudis de mercat, de Silèsia, un dels grans centres polítics, gestió de programes de trobades bilaterals i administratius, econòmics, científi cs i cul- ajuda a la implantació i al fi nançament o a la turals de Polònia. participació en fi res internacionals a Polònia. Des de la primera meitat dels noranta, Ka- D’altra banda, la Casa de Saint-Étienne també towice, semblant a la ciutat francesa de contribueix a la difusió de la cultura francesa, Saint-Étienne per les conques mineres i si- organitzant exposicions de pintura, escultura derúrgiques, inicia les primeres trobades i fotografi a, concerts com el de l’Ensemble amb delegacions d’aquesta ciutat, per crear, de Musique Nouvelle de Katowice, vetllades el 1992, l’Associació Saint Étienne-Katowice. francòfones, concursos de petanca i altres es- Joc tradicional de la petanca Així, es van donar les primeres passes cap a deveniments com la Festa de la Francofonia o l’acord d’agermanament signat el 1994, i es les Trobades amb França. A més d’un intens programa cultural, la Casa va inaugurar quatre anys més tard la Casa de Saint-Étienne treballa amb institucions Saint-Étienne a Katowice. escolars i universitats, i sensibilitza l’alumnat perquè participi en tallers i cursos de forma- La missió principal de la Casa de Saint-Étien- ció professional, seminaris i conferències, ne és aconsellar i acompanyar les empreses per tal d’oferir-los oportunitats de treball o franceses interessades en el desenvolupa- d’estudi i noves perspectives que s’obren a ment econòmic i industrial de la regió de Si- Polònia en un context europeu. lèsia, facilitant, així mateix, suport a les em- preses poloneses que busquen col·laboradors Així, es consoliden les xarxes comercials, in- francesos i que volen entrar al mercat fran- dustrials i socials entre les empreses de tots cès. Per a això, la Casa de Saint-Étienne dos països, es desenvolupa l’amistat franco- organitza trobades, conferències, tallers, polonesa i es promou l’intercanvi cultural. cursos de formació professional per a em- presaris i treballadors francesos i polonesos A la pàgina www.edcities.org hi ha informació de diferents sectors. A més, ofereix ajuda en Exposició de pintura i escultura més detallada d’aquesta experiència. presenta: Ajuntament de Katowice, contacte: Sra. Aleksandra Scibich Departament de Relacions Internacionals e-mail: aleksandra.scibich@um.katowice.pl web: www.maison-saint-etienne.com saps que... En el marc del programa pilot de formació Les ciutats participants (Budapest, Gènova, El Secretariat ha recollit aquests suggeriments “Ciutat educadora i governança local”, fet Medellín, Rosario, Quito i Santa Cruz i, d’aquí a poc temps, presentarà al Comitè en col·laboració amb l’Agència Espanyola de la Sierra) van manifestar que s’han Executiu la proposta corresponent. de Cooperació Internacional per al complert de manera molt satisfactòria els Desenvolupament (AECID), va tenir lloc objectius proposats: replantejar la dimensió el passat mes de març a Santa Cruz de la educativa de la ciutat des d’una perspectiva Sierra el seminari fi nal, que tenia com a àmplia; generar coneixement al voltant objectiu l’avaluació dels continguts i de la del concepte ciutat educadora; recordar, metodologia, la valoració global de l’etapa reactivar i concretar en cada municipi, i de pilot, la difusió de resultats i el plantejament manera precisa, el contingut de la Carta de perspectives de futur. de Ciutats Educadores, així com impulsar més transversalitat, tant en el si del govern municipal com entre els diferents actors de la societat civil, fomentant, alhora, més cooperació entre tots dos. Aquestes ciutats suggereixen a l’AICE oferir aquesta formació com un servei permanent i Vegeu la Declaració dels assistents al formar un equip de persones expertes per fer seminari fi nal al portal de l’AICE: aquesta tasca. www.edcities.org 04 Ciutats Educadores D.L.: B-31.661-2007 / ISSN: 1887-9616