Butlletí informatiu Núm. 34 Març 2015 Exemplar gratuït Parlem amb en Frédéric Vyghen, enginyer en Ecologia i Gestió de la Biodiversitat 3SUMARI JARDÍ BOTÀNIC 2 Editorial, per Mercè Mestres 3 Flaixos 4 Aprenguem botànica 6 Arbres centenaris 8 Parlem amb en Frédéric Vyghen 10 Projecte de conservació de plantes amenaçades 12 Els hostes del Jardí ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci Núm. 34 BROLLA Direcció: Josep M. Montserrat Coordinació: Carme Solà Consell de redacció: Núria Abellán, Miriam Aixart, David Bertran, Ana Escuredo, Mercè Mestres, Jaume Pàmies Col·laboració: Laia Pardinilla, Ángel Hernansáez, Emili Giménez Disseny gràfic: Ramon Martínez Revisió lingüística: Carme Solà Impremta: Artipapel Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat Dipòsit legal: B.20372-2012 2.000 exemplars gratuïts Editen: Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Associació d’Amics del Jardí Botànic Amb la col·laboració de: Àrea Metropolitana de Barcelona Jardí Botànic de Barcelona / Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) Fax: 93 424 50 53 a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí) info@amicsjbb.org (Assoc. Amics) Webs: www.jardibotanic.bcn.cat www.amicsjbb.org EDITORIAL En el transcurs dels 21 anys d’existència de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’han succeït nombroses expe- riències i s’han viscut molts canvis, i sempre s’ha man- tingut la voluntat de ser una associació dinàmica i útil per a les necessitats del Jardí. A final del 2014, i complint amb els estatuts de l’entitat, se n’ha renovat la junta. En Carlos Azofra i en Manel Soler han deixat els càrrecs a Maria Jesús Martínez i Enric Orús. A la vegada que regraciem ben sincerament els anys de dedicació i esforç d’en Carlos i en Manel, ens hem de feli- citar per la incorporació de dues persones que expressen la il·lusió i el sentit de compromís i de continuïtat que te- nim tots amb l’Associació. Som ben conscients, però, que la seva tasca no serà fàcil i els encoratgem a treballar des de les noves responsabilitats per a la nostra associació. Les noves legislacions en vigor, a conseqüència de la cri- si, comporten feixugues normatives que afecten tot el món associatiu i van configurant una nova manera d’entendre la societat, molt més estretament fiscalitzada per l’admi- nistració. Compartim inquietuds amb nombroses petites associacions dedicades a la infància, al lleure, als esports i a tantes altres disciplines i àmbits que avui dia enriquei- xen la nostra manera de viure, però que es veuen abocades a canvis importants en la seva organització interna. Afor- tunadament, el Museu de Ciències Naturals ens ha ajudat molt per fer més fàcil aquesta transició. Esperem que el 2015 ens proporcioni a tots la capacitat per assumir-ho i us preguem, en l’entretant, una mica de paciència. Mercè Mestres Presidenta de l’AAJBB FLAIXOS • 30 anys de bonsais a Catalunya. Aquest passat 2014 es van complir 30 anys de l’arribada dels bonsais a Catalunya, de la mà de l’Associació Catalana Amics del Bonsai (ACAB). Per mirar de fer conèixer algunes espigoladures de la trajectòria que ha dut a terme el món dels bonsais a casa nostra, se’n va realitzar una mostra els dies 22 i 23 de novembre a la sala Salvador de l’Institut Botànic. • Canvis a l’IBB. A principi d’any hi ha hagut un canvi en la direcció de l’Institut Botànic. La nova directora és la Dra. Teresa Garnatje. • Obres d’ampliació de l’edifici de manteniment i ofici- nes del JBB. Es preveu que a final de febrer s’iniciïn les obres d’am- pliació de l’edifici de manteniment i oficines del Jardí Botànic. El projecte està finançat per l’AMB. L’ampliació permetrà que el Banc de Germoplasma creixi, així com l’espai d’oficines. També inclou dues aules-taller per a activitats. • Torna el Planta’t. El proper 10 de maig es tornarà a celebrar la festa ciu- tadana Planta’t als Botànics, coorganitzada pel Jardí Botànic (Museu de Ciències Naturals de Barcelona), l’Associació d’Amics del Jardí Botànic, l’Institut Botànic i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un cop més, petits i grans podran gaudir de múltiples activitats per donar a conèixer les funcions del Jardí, on les plantes, la ciència i els reptes estimulants permetran passar un dia agradable a tothom. Imatge de la portada: Joan Valero Dies analitzats: 150 Precipitació acumulada: 318,16 l/m2 Temperatura mínima: 0,76º C (07/02/2015) Temperatura màxima: 25,59º C (16/09/2014) Dies ennuvolats: 39 Dies amb pluja: 46 Cop de vent més fort: 58,57 km/h Total dies òptims de visita: 63 (42%) * Es consideren dies ennuvolats aquells en què la radiació és 1/3 menys de la normal d’un dia assolellat. ESTACIÓ METEOROLògICA DEL JARDÍ BOTÀNIC Per David Bertran. Període: del 16/9/2014 al 12/2/2015 FoToGRAFIA: EMILI GIMéNEz Rosa dels vents, amb els vents predominants Dies amb pluja: 46 (30,66%)Dies sense pluja: 104 (69,33%) 1 < 5 mm 10 dies > 5 mm 16 dies < 1 mm 20 dies 0 mm 4 5 ApRENgUEM BOTÀNICA El nom fa referència al gènere Restio, mot que prové del llatí restis i significa corda. Rep aquest nom per l’ús que es fa de les tiges, erectes i resistents, les quals també es fan servir per cobrir les teulades de les cases dels poblats africans i per fabricar escombres. La família comprèn uns 35 gèneres i 320 espècies, distribuïdes per zones molt concretes de l’hemisferi Sud: sud- oest africà (incloent-hi Madagascar), Nova Zelanda, Hainan i Vietnam, Austrà- lia, i un únic gènere (Apodasmia) a Xile. Les restionàcies es consideren els ancestres de les gramínies i hi guarden una estreta relació. De fet, ambdues es troben dins l’ordre de les poals. A primer cop d’ull tenen una certa semblança morfològica amb els joncs i els bambús, i algunes poden ser bas- tant grans, mentre que n’hi ha altres que gairebé són cespitoses. El seu hàbitat es caracteritza per sòls pobres en nutrients, zones acu- sades per incendis i zones on la plu- viometria és escassa però estacional, generalment a l’hivern. En aquestes zones, sovint els sòls són impermeables i romanen inundats durant un llarg temps, impedint que espècies lle- nyoses hi puguin viure i on es formen co- munitats importants de restionàcies dels rizomes de les quals broten noves tiges. Les restionàcies són plantes piròfites, i després dels incendis veuen també afavori- da la brotació i la germinació de les llavors. Són característiques de la zona del fynbos sud-africà, i al nostre Jardí Botànic en podem trobar alguns representants. Són plantes monocotiledònies, pe- rennes i generalment dioiques. Tenen rizomes o estolons subter- ranis i les tiges aèries són erectes i fotosintètiques, i poden presentar pil- lositat. En l’estructura de la tija hi ha unes cèl.lules protectores. Les fulles poden ser caduques o pe- rennes, simples, amb aspecte de petita baina sense lígula ni estípules, i es dis- posen de forma alterna o en espiral. Les inflorescències poden ser de flors solitàries o agrupades en petites espigues. Les flors no tenen nectaris, són petites, generalment unisexuals i moltes vegades poden formar inflo- rescències dimòrfiques, radials, cada una a l’axil·la d’una bràctea. Els fruits poden ser càpsules, aquenis o nous, i associats a un periant persistent. Les llavors tenen endosperm i a ve- gades tenen un apèndix nutritiu ano- menat elaiosoma. Alguns gèneres com Willdenowia produeixen uns fruits carnosos que atreuen les formigues. Tant la pol·linització com la disper- sió de les llavors és anemòfila. Alguns gèneres són utilitzats com a plantes ornamentals i altres serveixen de pastura en el seu estadi més jove i tendre. Les restionàcies al JBB: Fynbos sud-africà: Chondropetalum tecto- rum, Rhodocoma capensis, Rhodocoma gi- gantea, Thamnochortus fraternus, T. insignis, T. lucens, T. spicigerus, Willdenowia incurvata. Text i fotografies: Núria Abellán Hurtado La família de les restionàcies Mapa de distribució de les restionàcies al món www.mobot.org Mata de Chondropetalum tectorum Inflorescència de Chondropetalum tectorum Inflorescència de Thamnochortus spicigerus 6ARBRES CENTENARIS El Jardí Botànic de Barcelona és un es- pai bastant recent, ja que fou inaugu- rat el 1999. No obstant això, enmig de d’alguns fitoepisodis hi trobem arbres que són anteriors a la construcció del Jardí, els quals són ben característics dels nostres paisatges: garrofers (Ce- ratonia siliqua), oliveres (Olea euro- paea) i pins pinyoners (Pinus pinea). Però si el Jardí és tan jove, com pot ser que tingui arbres més antics? Cent anys enrere aquesta zona no tenia ni de bon tros l’aspecte que té ara, sinó que ha patit diverses transformaci- ons al llarg dels anys. Ha estat des d’un espai agrícola a un abocador de residus sòlids, passant per un barri de barraques. Els garrofers i els pins pinyoners són testimonis dels usos agrícoles i d’autosubsistència que va tenir la muntanya en dècades passades, men- tre que les oliveres són arbres trans- plantats, fruit de diverses donacions. Aquests arbres van ser conservats gràcies al fet que projectaven ombra tant als visitants com a les primeres plantacions que va tenir el Jardí, al mateix temps que servien de refugi i aliment als diversos animals que també hi habiten. A més, frenaven el procés d’erosió i en milloraven el sòl. Actualment encara es mantenen per conservar la memòria històrica. Tant en David Bertran, cap de col- leccions, com jo mateixa, teníem cu- riositat per saber l’edat d’alguns dels exemplars més antics del Jardí. Tot i que ja s’havia fet una estimació aproximada de l’edat de les oliveres bessones el 2004, ara disposàvem d’un mètode per datar-ne l’edat d’una manera més fiable, la qual ens oferia alhora la possibilitat de datar la resta d’exemplars tan antics del Jardí. Aquest mètode consisteix primerament a mesurar la volta de canó (diàmetre mesurat a 1,3 metres) de cada arbre i, a continuació, s’hi aplica una simple equació que varia segons cada espècie, cosa que que permet estimar-ne l’edat. El resultat obtingut ens va sorprendre molt. Tenim un total de quatre exemplars de pi pinyoner d’una edat estimada entre els 105 i els 149 anys; un garrofer de 219 anys, i 14 exemplars l’olivera d’entre 107 i, atenció, 348 anys! A més a més, tenim una sèrie d’exemplars que esdevindran arbres centenaris d’aquí pocs anys. Ja no hi ha excusa per no visitar el JBB d’aquí una dècada! Text i mapa de localitzacions: Laia-M. pardinilla Fotografies: Ángel Hernansáez (pi pinyoner) i David Bertran (garrofer i olivera) Localització dels arbres centenaris 8 9 pARLEM AMB EN FRéDéRIC VygHEN Com es gesta el programa Life+ Urbanbees? El programa LIFE+ URBANBEES té per objectiu difondre en aglomeracions ur- banes europees els elements impres- cindibles per a una gestió ecològica dels espais verds, sobretot pel declivi de les abelles salvatges. Està avalat per la Uni- tat d’Investigació Abelles i Entorn de l’Institut Nacional d’Investigació Agro- nòmica (INRA), i l’associació Arthro- pologia n’és la coordinadora operativa. Hi participen, a més, altres entitats. Rep el finançament de, entre altres, la Comissió Europea, cofinançadora dels projectes LIFE+ Biodiversitat, que contribueixen a aturar la pèrdua de biodiversitat en el territori dels es- tats membres. Ens pots explicar a grans trets el projecte? El programa LIFE+ Biodiversitat UR- BANBEES (2010-2014) estudia, afa- voreix i dóna a conèixer les abelles salvatges en medis urbans i periur- bans. Així, pretén augmentar els hà- bitats favorables a aquests insectes a Lió, territori d’ancoratge del projec- te; modificar les pràctiques conven- cionals de gestió dels espais verds en medi urbà per afavorir la flora i la fauna indígenes; sensibilitzar els ciutadans sobre el paper clau de la bi- odiversitat mitjançant les abelles sal- vatges, i validar i difondre un plànol de gestió per a la biodiversitat de les abelles salvatges en els medis urbans i periurbans. El programa ha agrupat activitats molt diverses, que han comptat amb la par- ticipació d’un públic molt nombrós. Així, el web www.urbanbees.eu comp- ta ja amb 40.000 visitants, i hi ha ha- gut, entre molts altres actes, 68 con- ferències (amb 4.500 participants). Uns 4.000 nens han gaudit d’ani- macions escolars de sensibilització, s’han construït 180 ruscs per a abelles salvatges en tallers organitzats per a aquest propòsit, etc. L’exposició iti- nerant Urbanbees ha rebut ja 14.800 visitants, s’han distribuït 25.000 guies de bones pràctiques i el programa fins i tot ha arribat a les cases, amb 11.500 llars sensibilitzades sobre el tema de les abelles salvatges. Quina continuïtat es preveu per a aquest projecte? El nou programa posarà l’accent sobre una sensibilització més gran, amplia- da sobre la totalitat del territori euro- peu. D’aquesta manera podrem infon- dre una presa de consciència global sobre la necessitat de salvaguardar les abelles, amb la posada en marxa d’accions que afavoreixin els recursos alimentaris i els llocs de nidificació en tot aquest territori, sobretot mitjan- çant les infraestructures verdes. Lió (França), Brussel·les (Bèlgica), Àmsterdam (Holanda), Londres (Gran Bretanya), Limerick (Irlanda) són les ciutats europees que acolliran el pro- grama, juntament amb Barcelona, amb el Jardí Botànic, la Universitat Autòno- ma i el Museu de Ciències Naturals. Quin paper hi tindrà el JBB? De moment encara s’ha d’acabar de definir, però en principi s’encarrega- rà d’informar sobre l’estat de las abe- lles en el territori espanyol i millorar la gestió dels jardins perquè siguin atractius per a aquests insectes. Com que ja han treballat en les abelles, serà interessant intercanviar-hi experièn- cies, també pel que fa al que s’ha dut a terme amb els altres països d’Europa. Text: Carme Solà. Fotografia: Emili giménez Màster d’Enginyeria en Ecologia i gestió de la Biodiversitat. Des del 2010 forma part de l’equip d’Arthropo- logia, associació naturalista creada el 2001. part del seu treball s’emmarca en el programa LIFE+ URBANBEES, en què desenvolupa tasques com ara inventaris d’abelles, formació, confe- rències, tallers de ruscs, etc., així com difusió del programa per la resta d’Europa, cosa que el duu al Jardí Botànic de Barcelona. Les abelles són insectes, i pertanyen a l’ordre dels himenòpters. N’hi ha prop de 1.000 espècies a França, 2.000 a Europa i vora 20.000 al món. L’abella de la mel, també ano- menada abella domèstica, és segurament la més coneguda, però no representa més que una sola espècie. Totes les altres espècies són salvatges i, la majoria, solitàries: cada femella construeix un niu per pondre-hi algun ou, que queda clos en una cèl·lula lar- vària que conté les reserves d’aliment necessàries per al seu desenvolupament complet. 1110 pROJECTE DE CONSERVACIÓ DE pLANTES AMENAçADES El passat 2014, el Jardí Botànic de Barcelona, concretament el Banc de Germoplasma, va obtenir una sub- venció del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Genera- litat de Catalunya per realitzar treballs de conservació ex-situ amb dues espè- cies amenaçades del territori català. Les espècies seleccionades van ser Seseli farrenyi i Aquilegia paui. Seseli farrenyi és una umbel·lífera endèmica restringida al cap de Creus. És una espècie catalogada en perill crí- tic i protegida legalment pel Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada a Catalunya. L’objectiu a llarg termini per a aquesta espècie és tenir individus reproductors per obtenir-ne llavors i plàntules via- bles, per si en algun moment és neces- sària una reintroducció al medi natural. Per iniciar aquest llarg procés (ger- minació, estadi plàntula, adult, adult reproductor), al novembre s’inicien els assajos de germinació de llavors de Seseli que estaven conservades al Banc de Germoplasma del Jardí Bo- tànic Marimurtra, de Blanes. Les lla- vors se sembren en plaques de Petri amb paper de filtre humitejat i es po- sen dins la cambra de germinació del Banc de Germoplasma del nostre Jardí Botànic amb temperatura i fotoperío- de controlat, segons les necessitats de l’espècie. Es revisen cada 3 dies i cada llavor germinada es passa al viver perquè continuï desenvolupant-se: a plàntula i seguidament a estat adult. Aquilegia paui o coniol dels Ports és una ranunculàcia endèmica restringi- da a alguns punts de la zona culminal del massís dels Ports. Està cataloga- da en perill d’extinció i protegida le- galment pel Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada a Catalunya. L’objectiu principal del projecte en Aquilegia paui és aconseguir una mos- tra representativa de llavors de les tres subpoblacions dels Ports. La seva producció de llavors està li- mitada tant a causa de la pròpia biologia reproductiva (poques flors i nombre re- duït d’òvuls) com de l’alta incidència de la depredació dels fruits, entre el 40 i 70%. Per tot això i basant-nos en estudis de l’espècie anteriors, decidim fer una recol- lecció esglaonada de llavors durant dife- rents anys i cada any recol·lectar menys del 10% de la producció anual i menys del 25% dels individus de cada subpoblació. Durant els mesos d’abril a juliol del 2014 es realitzen diferents sortides de camp per controlar l’estat de maduració de les plan- tes i d’aquesta manera recol·lectar les lla- vors en el moment òptim de maduració. Quan la planta comença a fructifi- car, s’instal·len malles metàl·liques de protecció a alguns individus per evitar-ne la predació. Les 345 llavors obtingudes es pe- sen, escanegen, deshidraten i final- ment es conserven a les instal·lacions del Banc de Germoplasma. En els propers anys es continuarà amb el seguiment del creixement de Seseli farrenyi i amb les recol·leccions d’Aquilegia paui, i se seguirà demanant subvenció per ampliar el procés d’estu- di, conservació i cultiu d’espècies vulne- rables i amenaçades del nostre territori. Text i fotografies 2, 3, 4 i 5: Miriam Aixart Fotografia 1: David Bertran i , dues plantes amenaçades, al Jardí Foto 2: Llavor de Seseli farrenyi germinada. Foto 1: Seseli farrenyi Foto 5: Llavors d’Aquilegia paui escanejades Foto 4: Aquilegia paui Font Quer Foto 3: Cotiledons de Seseli farrenyi, sembrada al viver 1312 BREUS DE L’ASSOCIACIÓ... Renovació de la junta directiva de l’AAJB El dia 25 d’octubre es va celebrar l’As- semblea Extraodinària per procedir a eleccions per a la junta directiva de l’entitat. La presidència la manté Mercè Mestres així com els representants del Jardí Botànic, Dr. Josep Maria Mont- serrat i Jaume Pàmies. Han entrat com a secretària Maria Jesús Garcia Fábregas i com a tresorer, Enric Orús, l’interès i la dedicació dels quals s’han fet patents des del primer dia. S’ha decidit fer reu- nió de junta el primer dimecres de cada mes, incloure al Web una nota informa- tiva dels acords i tractar temes que pu- guin suggerir els socis que ho indiquin. Els voluntaris, més coordinats L’increment de sol·licituds per for- mar part de grups de voluntariat ha fet que es creï una llista d’espera per a noves incorporacions. La bona marxa i coordinació dels diferents grups així ho ha aconsellat. El nombre actual de persones voluntàries és de 130. Entre setembre i desembre s’ha comp- tat amb una persona dedicada a atendre la coordinació i la cohesió dels diferents grups de voluntariat. L’experiència ha estat positiva i confiem de poder reno- var aquesta atenció durant 2015. Nous projectes dels voluntaris Al desembre s’ha iniciat un projecte d’etnobotànica en una parcel·la del Jardí, activitat que duen a terme un grup de voluntaris dirigits per David Bertran. El projecte s’ha redactat per iniciativa de les persones del grup i preveu visites a vivers i espais botà- nics del país cap a la primavera. Paral·lelament, un grup de voluntaris vinculats a la fotografía estan desen- volupant un projecte relacionat amb el seguiment de l’arxiu fotogràfic. Projecte Life+ Biodiversitat “Recuperació integral d’hàbitats al Parc Natural de la Serra de Collserola, Barcelona” Els Amics hem fet acte de presència en esdeveniments relacionats amb el “verd”. A l’octubre hem signat el suport a la petició feta per l’Institut Botànic de Barcelona per desenvolupar el projecte Life+ Biodiversitat “Recuperació integral d’hàbitats al Parc Natural de la Serra de Collserola, Barcelona”. Aquest projecte es presenta a la Comissió Europea en la convocatòria actual del programa Life. ELS HOSTES DEL JARDÍ Segurament, alguna vegada passejant pel Jardí us heu creuat amb aquest animaló. Es tracta de la larva de la cuca de llum, espècie que es pot trobar tot l’any i a plena llum del dia, tot i que té costums nocturns. Les cuques de llum o lluernes són insectes de l’ordre dels coleòpters i pertanyen a la família dels lampírids. Tenen la particularitat d’emetre llum des de l’extrem de l’abdomen per mit- jà d’una reacció química. Aquesta bi- oluminescència, que veiem com pun- tets de llum en les nits d’estiu, té per funció l’atracció sexual. La lluerna més comuna i abundant a Catalunya, la zona mediterrània i el sud de la península Ibèrica és l’espè- cie Nyctophila reichii, que habita gran varietat de zones naturals i semina- turals. A les illes Balears hi ha la N. heydeni i a la resta d’Europa la més detectada és la Lampyris noctiluca. Presenten un gran dimorfisme se- xual. Els mascles adults tenen uns ulls enormes, ales membranoses per a volar i èlitres ben desenvolupats que cobreixen tot l’abdomen, com un escarabat típic. En canvi, les femelles tenen èlitres molt més curts, però no presenten ales mem- branoses a sota (no poden volar però sí facilitar l’emissió de la llum). Això les fa semblants a les larves, encara que aques- tes tenen el dors més negre, bandes ven- trals i laterals rosades, i cap retràctil. La reproducció té lloc en les nits caloroses de juny i juliol. Les feme- lles atrauen els mascles mitjançant senyals lluminosos i, després de la còpula, fan la posta en el sòl. Els ous desprenen una mica de llum a través de la closca. Les larves inicien la fase nimfal després de la cinquena muda, fet que pot arribar a ocórrer en el segon any de vida. Mentrestant són àvides depredadores, especialitzades a capturar cargols i llimacs, que ab- sorbeixen després d’injectar-los uns enzims que els predigereixen. Són molt vulnerables als canvis en el medi on viuen, i és per això que ens donen informació sobre la salut d’un ecosistema. Text: Ana Escuredo Suárez Fotografia: Miguel Ángel Soto Les cuques de llum Larva de N. reichii de gairebé 3 cm FoToGRAFIA: EMILI GIMéNEz 14 15 RACÓ DEL SOCI Els viatges dels Amics Al llarg del 2014 s’ha consolidat la pro- posta de visitar llocs d’interès botànic i paisatgístic. Els quatre viatges que hi havia programats s’han dut a terme amb molt bona acollida. Aquest ha estat un mitjà de captació de nous associats. Curs de dibuix descriptiu Entre l’octubre i el novembre del 2014, Maite Marín va impartir amb gran èxit un curs de dibuix descriptiu a la Masia de l’Històric. Cicle de cinema “Paradís Perdut”: valoració i perspectives El cicle de cinema “Paradís perdut” es va realitzar entre març i desembre del 2014 en conveni amb la Filmoteca de Catalunya. S’hi han projectat 8 pel- lícules en 16 sessions, més una sessió a l’aire lliure a la Masia, a l’estiu. El nom- bre d’assistents a la Filmoteca ha estat de 1.412 persones i a la sessió de l’estiu, de 150. Es preveu organitzar un nou cicle la tardor del 2015 amb la mateixa temàtica a l’entorn de cinema i jardí. Pessebre També a l’espai de la Masia, en Pere Casbas va ser el responsable de la instal·lació d’un pessebre que va ser motiu de visita de tot aquell que s’apropava a la Masia de l’Històric. Festa de Nadal El 14 de desembre a la Masia es va celebrar la Festa de Nadal, en què es va presentar els nous membres de la Junta i es va fer un petit comiat al Carlos i al Manel (membres de la Junta sortints). Properament... De l’11 al 15 de març, una vintena de socis i amics guiats per l’Ignacio Somovilla faran la ruta “La Sevilla secreta: jardins i patis privats”. Faran una immersió en la jardineria islàmica inspirada en el paradís alcorànic i visitaran altres espais en què es combinen altres estils de jardineria. A Sevilla mateix tindran ocasió de visitar la Casa de Pilatos i el palau de las Dueñas i s’aproparan també a Sanlúcar de Barrameda per visitar-hi els jardins i el palau de Medina-Sidonia i els jardins de la Fundació Montenmedio, de gran interès botànic i paisatgístic. Assemblea ordinària dels Amics i Festa de la Primavera Està previst convocar l’assemblea ordinària de l’Associació el proper 21 de març. A continuació tindrà lloc la Festa de la Primavera. Ben aviat disposareu també d’informació concreta sobre el curs de dibuix des- criptiu que es desenvoluparà entre abril i juny, a càrrec de Maite Marín. Al juny, i com és costum per la segona Pasqua, els Amics programen una visita a l’illa de Mallorca per visitar-hi espais poc coneguts relacionats amb la flora de l’illa. A l’abril en trobareu puntualment tota la informació al Web dels Amics. Totes les activitats programades requereixen un mínim de persones inscrites per tirar-les endavant. Per això demanem que les persones interessades a partici- par-hi no demorin les inscripcions. En alguna ocasió s’ha hagut d’anul·lar una activitat perquè no havia aconseguit prou participants. Gràcies!!! Fo To GR AF IA : A M AD Eu B IT RI u Fo To GR AF IA : M AI TE M AR íN Fo To GR AF IA : E LI SA BE T SE RR AN o FoToGRAFIA: ELISABET SERRANo La nostra llavor fa créixer el Jardí Taxus baccata. Il·lustració de Kevin Willson, fundador de l’escola de bonsai Yamadori (Essex, la Gran Bretanya) www.amicsjbb.org Consorci format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya www.museuciencies.cat www.agenda.museuciencies.cat www.blogmuseuciencies.org www.facebook.com/museuciencies museuciencies@bcn.cat Museu Blau Parc del Fòrum Jardí Botànic Jardí Botànic Històric Parc de Montjuïc Museu Martorell Laboratori de Natura Parc de la Ciutadella Institut Botànic de Barcelona Centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona El Cercle del Museu de Ciències Naturals de Barcelona