Butlletí informatiu
Núm. 33
Octubre 2014
Exemplar gratuït
Parlem amb en Josep Vigo, catedràtic emèrit del Departament
de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la UB
3SUMARI
JARDÍ BOTÀNIC
 2 Editorial, per JM Montserrat
 3 Flaixos
 4 Aprenguem botànica
 6 Font i Quer i el JBB
 8 Parlem amb en Josep Vigo
 10 L’estany de Montcortès...
 12 Els hostes del Jardí
ASSOCIACIÓ D’AMICS
DEL JARDÍ BOTÀNIC
 13 Breus de l’Associació
 15 Racó del soci
Núm. 33 BROLLA
Direcció: Josep M. Montserrat
Coordinació: Carme Solà
Consell de redacció: Núria Abellán,
Miriam Aixart, Carlos Azofra,
David Bertran, Clara González,
Mercè Mestres, Jaume Pàmies
Col·laboració: Valentí Rull,
Ángel Hernansáez
Disseny gràfic: Ramon Martínez
Revisió lingüística: Carme Solà
Impremta: Artipapel
Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat
Dipòsit legal: B.20372-2012 
2.000 exemplars gratuïts
Editen: Museu de Ciències Naturals
de Barcelona i Associació d’Amics
del Jardí Botànic
Amb la col·laboració de:
Àrea Metropolitana de Barcelona
Jardí Botànic de Barcelona /
Associació d’Amics del Jardí
Botànic de Barcelona
Dr. Font i Quer, 2
Parc de Montjuïc
08038 Barcelona
Tel.: 93 256 41 60 (Jardí)
Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics)
Fax: 93 424 50 53
a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí)
 info@amicsjbb.org (Assoc. Amics)
Webs: www.jardibotanic.bcn.cat
 www.amicsjbb.org
EDITORIAL
El Banc de Llavors és 
l’equipament del Jardí 
on hi ha la màxima di·
versitat d’espècies, i 
complementa el conjunt de 
les col·leccions vives. Ens 
permet sostenir un actiu programa d’intercanvi 
amb altres jardins i col·laborar amb projectes
col·lectius dels jardins botànics d’Espanya i Portugal.
S’hi guarden nombroses mostres de llavors de plantes 
de Catalunya, d’altres indrets de la Península, de les illes 
Balears i del nord de l’Àfrica. A més, hi conservem llavors 
de plantes destinades al nostre jardí, de jardins de diver·
sos països del món amb clima mediterrani. Actualment hi 
ha 3.400 mostres de més de 2.100 espècies distintes. 
A més de les mostres del mateix Jardí, tenim duplicats 
de plantes rares d’alguns parcs naturals catalans, de la Xar·
xa de Bancs de Llavors de països mediterranis, Genmeda, i 
llavors d’espècies amenaçades de Catalunya, sota la tutela i 
l’autorització expressa de la Generalitat de Catalunya.
Però el Banc de Llavors del Jardí Botànic ens ha que·
dat petit. A final d’any tenim previst inciar les obres 
d’ampliació dels espais tècnics del Jardí on hi ha el Banc 
de Llavors, així com les oficines, els serveis per als tre·
balladors i espais de magatzem. L’ampliació permetrà 
millorar aquestes instal·lacions i dotar d’espai suficient 
el Banc de Llavors. També milloraran els serveis als vi·
sitants, amb noves aules, que podran acollir grups de 30 
persones. Les aules estaran preparades per fer activitats 
pràctiques de jardineria i permetran millorar l’acollida 
dels milers d’escolars que cada any utilitzen el Jardí. 
Josep Maria Montserrat
Director del Jardí Botànic de Barcelona
FLAIXOS
• Millores al Jardí Botànic Històric. Durant l’estiu s’ha remodelat el 
bancal situat entre el pou, l’hort i el camí principal que mena a la Masia del Jardí 
Botànic Històric. 
Projecte dissenyat i coordinat per tècnics de l’AMB i del CMCNB, hi han col·
laborat diverses persones i entitats:
• Membres del Camp de Treball, organitzat per l’AAJBB, han fet un marge de pe·
dra seca a la base de l’hotel d’insectes pol·linitzadors (instal·lat també enguany).
• Els voluntaris del grup de l’hort de l’AAJBB han repicat les plantes aromàtiques 
i medicinals del parterre, que s’ha canviat d’ubicació.
• Operaris de la UTE Manteniment Espais Singulars han fet unes escales per ac·
cedir millor al pou, han col·locat un banc de fusta i han redefinit els camins amb 
vorada de pedra i sauló.
Aquesta tardor caldrà tornar·hi a plantar les aromàtiques i medicinals i substi·
tuir el magraner bord per un altre fruiter.
• Nova contracta de manteniment dels Botànics. D’ençà del passat 
1 de juliol, l’empresa contractada per l’AMB per al manteniment integral dels 
dos jardins botànics ha passat a ser la UTE Manteniment Espais Singulars Moix·
VOPI4. La nova contracta té una durada prevista de sis anys, fins el 2020, i, en el 
mateix lot, a banda del JBB i del JBH hi ha 5 parcs més de la xarxa de parcs metro·
politans. La pràctica totalitat del personal de jardineria continua sent el mateix.
Imatge de la portada:
Llavor germinada d’Armeria fontqueri
(Foto: JBB)
Dies analitzats: 116
Precipitació acumulada: 212,8 l/m2
Temperatura mínima: 11,82 ºC (28/05)
Temperatura màxima: 31,97 ºC (14/06)
Dies ennuvolats*: 32 (27,6%)
Dies de pluja: 24 (20,7%)
Total dies òptims de vista: 59 (50,86%)
*Es consideren dies ennuvolats
aquells en què la radiació
és 1/3 menys de la normal
d’un dia assolellat.
20,7% dels dies
amb pluja
79,3% dels dies sense pluja
ESTACIÓ METEOROLògICA DEL JARDÍ BOTÀNIC
Per David Bertran. Període: del 23/05/2014 al 15/09/2014
Diagrama ombrotèrmic
de les dades de temperatura
i pluviometria registrades
durant una dècada al Jardí Botànic.
4 5
ApRENgUEM BOTÀNICA
Etimologia:
El nom prové del gènere Bignonia, que 
fou dedicat a Jean Paul Bignon (1662·
1743), home eclesiàstic i també res·
ponsable de la Biblioteca Nacional de 
França. Qui va nomenar aquest gènere 
en el seu honor el 1694 fou Joseph Pit·
ton Tournefort (1656·1708), protegit 
de l’abat Bignon i botànic reconegut, 
ja que va ser el primer a aclarir el con·
cepte de gènere en les plantes.
Aquesta família es divideix en 7 tri·
bus i comprèn uns 110 gèneres i 800 
espècies, que es distribueixen gene·
ralment pels tròpics: Àfrica, Mada·
gascar, Àsia i l’Amèrica tropical com 
el seu gran centre de diversitat. Habi·
ten diferents indrets, des de sabanes 
neotropicals o boscos de terres bai·
xes, fins a regions de muntanya i ro·
quissars. En zones temperades n’hi ha 
algunes espècies, però no hi són tan 
abundants.
Poden ser arbres, lianes, arbustos 
o, rarament, plantes herbàcies.
Les fulles són oposades o verticil·
lades, compostes, digitades, pinnades 
o trifoliades, sense estípules.
Sovint i sobretot en les lianes, el 
folíol terminal es modifica en un zir·
cell simple, bífid o trífid.
Les flors es troben o agrupades en 
inflorescències axil·lars o terminals, 
o bé en solitari, i acostumen a ser de 
mida considerable i de colors vistosos 
i diferents: rosa, groc, blau...
Són hermafrodites i consten de 5 
parts soldades. La corol·la forma un 
tub acampanat característic amb el 
limbe lleugerament bilaviat. L’ovari és 
súper, normalment amb dues cavitats 
que alberguen nombrosos òvuls i que 
donaran lloc a multitud de llavors pla·
nes, alades i sense endosperma.
El fruit és una càpsula seca, dehis·
cent, amb dues valves.
Pel que fa als usos de les diferents 
espècies, n’hi ha d’ornamentals ·un ús 
molt estès en les nostres contrades· i 
de medicinals, i també se n’aprofita la 
fusta en la indústria de la construcció.
Alguns exemples d’aquests usos: Ta-
bebuia heptaphyla, de fusta dura i pe·
sada, és molt resistent a la intempèrie 
i de llarga durabilitat.
Jacaranda mimosifolia és un arbre de 
gran interès ornamental el cultiu del qual 
s’ha estès per parcs i jardins de climes 
temperats com el nostre. Té també un ús 
curiós pels seus tanins, ja que l’escorça 
conté un pigment anomenat jacarandina, 
que s’utilitza per tenyir cuir, llana o seda.
Un altre individu interessant és Ja-
caranda caerulea, d’origen més tropical 
(Bahames, Cuba), anomenat comuna·
ment “abey”. Té nombroses propietats 
medicinals sobretot antisèptiques i 
depuratives, i fins i tot és inhibidora de 
cèl·lules cancerígenes.
De l’enfiladissa Macfadyena unguis-
catis en fan servir les tiges per crear un 
antídot contra la mossegada de les víbores.
Spathodea campanulata, un arbre afri·
cà de bellesa exuberant per les seves flors 
vermelles, es cultiva en gairebé totes les 
regions tropicals com a arbre ornamental.
Una de les espècies més exòtiques que 
trobem al JBB és Rhigozum obovatum. És 
un arbust o petit arbret d’1 a 4 m d’alçada, 
molt ramificat i espinós, nadiu de la part 
central i l’est del Karoo sudafricà, Lesotho 
i el sud de Free State. Viu en roquissars de 
les regions semiàrides, amb pluges esti·
vals freqüents i hiverns freds. La planta 
perd la fulla però tolera les glaçades.
Floreix al maig i, si l’any ha estat 
plujós, ens regala unes bellíssimes 
flors de color verd llimona.
És una bona planta per cultivar en 
jardins de poc requeriment hídric, però 
també es pot cultivar en test, amb un 
substrat ric però ben drenat. S’aconse·
gueix així un gran potencial ornamental.
Com gairebé totes les bignoniàcies, es 
reprodueix sense problema per llavor, a 
la primavera o a principis de tardor.
Les bignoniàcies al JBB:
Sud·àfrica: Podranea ricasoliana, Te-
coma capensis, T. capensis cv. Apricot, T. 
capensis cv. Aurea, Rhigozum obovatum
Califòrnia: Chilopsis linearis, C. linearis 
subsp. arcuata
Viver JBB: Eccremocarpus scaber (Xile)
Text i fotografies: Núria Abellán
La família de les bignoniàcies
Flors
Eccremocarpus
scaber
Fruits
Eccremocarpus
scaber
Chilopsis linearis
Rhigozum obovatum
6 7
FONT I QUER I EL JBB
Enguany celebrem el cinquantenari del traspàs de Pius Font i Quer, fundador de 
l’Institut Botànic de Barcelona i del primer jardí botànic de Montjuïc. 
La idea de crear un jardí botànic modern a Barcelona venia del segle xviii, però no 
va ser fins als anys 30 del segle XX, acabada l’Exposició Internacional, que es va plan·
tejar de nou l’assumpte del jardí botànic, que aprofitaria quatre antigues pedreres de 
la Foixarda, situades entre l’actual palauet Albèniz i la plaça de Sant Jordi, a Montjuïc.
L’espai reunia unes condicions físiques extraordinàries i ja s’hi havien plantat 
alguns arbres, de manera que Font i Quer amb alguns jardiners va emprendre 
la plantació de dos sots, seguint les informacions obtingudes a través de Josep 
Cuatrecasas sobre l’organització del Jardí Botànic de Berlin. 
Tan aviat com fou possible, traçà amb l’ajuda de Werner Rothmaler un rigorós 
projecte, que hem conegut per una adaptació que Antoni de Bolòs en va fer el 
1952. Rothmaler s’havia format com a jardiner 
a Postdam, i Font el va contractar com a recol·
lector per a la Universitat de Barcelona. 
La concepció del Jardí responia als ideals del movi·
ment noucentista, del qual Font i Quer va ser membre 
destacat. Segons els autors del text, l’emplaçament 
del Jardí en “unes pedreres, és únic al món i aquesta 
situació li dóna un aire pintoresc peculiar i li ofereix la 
possibilitat de cultiu de plantes rupícoles poc comunes”. 
El pla de distribució dels quatre sots era el següent:
La primera pedrera que conté l’actual Masia, 
concebuda com una granja model de l’Associació 
de Ramaders per a l’Exposició, es destinaria a jar·
dineria, planters, multiplicació, laboratoris, investigació i cultius comparatius.
El segon sot aniria destinat a representacions geogràfiques de Llevant, Anda·
lusia, les Balears, el Marroc, Ifni i Canàries.
La tercera pedrera, que avui anomenem Sot del Pantà, havia de contenir represen·
tacions geogràfiques de l’occident i el nord de la Península, la regió Pirinenca i Europa.
El quart i més gran espai de tots havia d’incloure diverses seccions: biològi·
ca, dedicada a les adaptacions morfològiques de les plantes; plantes medicinals; 
plantes útils i de jardí; sistemàtica; geogràfica amb flora exòtica, i una estufa tro·
pical dedicada a les colònies espanyoles d’Àfrica.
Iniciador d’estudis cromosòmics en les plantes vasculars, Font i Quer defen·
sava la necessitat d’estudiar plantes vives. Si s’hagués realitzat aleshores hauria 
estat un dels jardins botànics més interessants i didàctics del món.
Però les circumstàncies només van permetre que es poguessin plantar dues de les 
quatre pedreres, i de manera molt precària. Ja abans de construir el nou Jardí, Font i 
Quer cultivava, al Parc de la Ciutadella, nombroses plantes rares que havia descobert al 
sud de la Península o del nord del Marroc. La relació de llavors de plantes dels Indices 
Seminum dels anys 1927·1939 ens en donen una bona prova. Espècies raríssimes, al·
gunes acabades de descriure, es cultivaven a Barcelona, i les seves llavors s’oferien a la 
resta dels jardins botànics del món. L’exemple més reeixit i del qual hem parlat sovint 
fou la Lysimachia minoricensis, salvada de l’extinció gràcies a la iniciativa de Font i Quer.
Font n’estava molt orgullós, de les espècies cultivades al Jardí, com proven les 
reiterades invitacions a Carlos Pau perquè el visités ·pensava ensenyar·li to·
tes les rareses que s’hi cultivaven. Encara avui, malgrat les vicissituds dels anys 
60, sobreviuen d’aquella època alguns endemismes de les Balears, del Llevant, 
o plantes molt rares del Marroc com les Genista osmariensis, Ephedra altissima, 
Centaurea mauritanica, Phlomis caballeroi...
A més, el Jardí conserva els arbres més alts de la ciutat. L’espectacularitat de 
les grans pedreres, el relleu abrupte, amb grans caducifolis que tamisen la inten·
sa llum estival, converteixen el Jardí Botànic Històric en l’espai únic i pintoresc 
que ens van anunciar els que el van iniciar fa gairebé noranta anys.
Josep Maria Montserrat. Director del Jardí Botànic de Barcelona
postal amb la granja model durant l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
pius Font i Quer amb Werner Rothmaler,
el 1934, durant una excursió a Astúries
(foto cedida per Raül Font-Quer).
8 9
pARLEM AMB EN JOSEp VIgO
Quines han estat les seves línies de 
treball? 
S’emmarquen bàsicament en la ge·
obotànica, és a dir, en la intersecció 
entre territori i plantes, i s’hi han de 
considerar diverses disciplines: la 
corologia (distribució de les plantes 
en la superfície terrestre), els factors 
elementals que les condicionen (am·
bients, hàbitats…), la fitocenologia 
(comunitats i sistemes naturals en 
què s’insereixen) i la fitotopografia 
(mosaic que aquests sistemes formen 
com a constructors d’un paisatge). 
La conjunció entre taxonomia de les 
plantes i geografia botànica queda 
exemplificada amb les obres Flora dels 
Països Catalans, en quatre volums, i 
Flora manual dels Països Catalans, re·
alitzades conjuntament amb Oriol de 
Bolòs i altres col·legues. 
Pel que fa a la distribució de les plan·
tes, hi he treballat sobretot dins el 
projecte ORCA (Organització per a la 
Cartografia de les Plantes Vasculars al 
Països Catalans), suportat per l’Ins·
titut d’Estudis Catalans. L’anàlisi 
de les comunitats vegetals l’he dut a 
terme més assíduament en les terres 
pirinenques. Quant a la cartografia 
de la vegetació, hi he contribuït es·
pecialment dins un grup de recerca 
de la Universitat de Barcelona, i els 
resultats s’han plasmat bàsicament 
en l’elaboració de diversos mapes de 
vegetació a escala 1:50.000, especial·
ment els corresponents als Pirineus 
catalans, i en un mapa a 1:250.000 de 
la vegetació potencial de Catalunya; 
en tots els casos en col·laboració amb 
altres col·legues. L’equip de cartogra·
fia ha treballat sovint en col·laboració 
amb l’Institut d’Estudis Catalans i 
l’Institut Cartogràfic de Catalunya.   
Una derivació (per a mi important i 
gratificant) de la meva activitat geo·
botànica ha estat el projecte, encar·
regat per la Generalitat de Catalunya, 
d’adaptació i cartografia dels hàbitats 
CORINE de la UE al territori català, 
projecte del qual he estat impulsor 
i responsable científic. Els resultats 
han estat un Manual dels Hàbitats de 
Catalunya en vuit volums i la Carto-
grafia dels Hàbitats a Catalunya i els 
fulls a 1:50.000 de tot el territori 
(autors diversos).
Quina visió té del JBB?  
El JBB té alguns precedents un xic llu·
nyans i un d’immediat, que és l’esta·
blert a Montjuïc per Font i Quer i que 
encara es conserva com a Jardí Histò·
ric. El Jardí actual, més ampli i amb 
prou possibilitats de representació, 
el veig com la culminació d’un antic 
projecte fet realitat. Estic content que 
la ciutat de Barcelona disposi d’aquest 
equipament, i trobo encertat que s’hi 
hagi volgut aplegar les plantes en am·
bients geogràfics i ecològics diferents. 
Quins reptes de futur presenta? 
Faig vots perquè es desenvolupi fol·
gadament, i que vegi augmentats els 
vegetals que s’hi cultiven i els am·
bients que s’hi representen. A ban·
da de comprendre una col·lecció de 
plantes, necessària per als estudiosos 
i interessant per al gran públic, crec 
que hauria de fomentar més les recer·
ques sobre el material viu que ja té o 
que pugui recaptar expressament. No 
conec amb detall l’atracció que exer·
ceix sobre tota mena de visitants, però 
m’agradaria que fos potent com a eina 
pedagògica i culturitzant.   
De tota una vida dedicada a la botà-
nica, què li ha proporcionat una sa-
tisfacció més gran?
Puc assenyalar tres aspectes per a 
mi importants. En primer lloc, el 
contacte amb la natura i el treball de 
camp, no sempre planers ni expedi·
tius, m’han estat extremament com·
plaents i gratificants i m’han deixat 
alguns records inesborrables. En 
segon lloc, la sensació, o de vegades 
la certesa, que la meva feina ha estat, 
si més no parcialment, útil a nivell 
científic o social, m’ha compensat 
amb escreix l’esforç que hi he esmer·
çat i els maldecaps que de vegades 
m’ha comportat. I en darrer terme, 
la meva dedicació a l’ensenyament, 
com a desvetllador o potenciador de 
les qualitats i els interessos dels uni·
versitaris, ha estat per a mi una font 
de grans satisfaccions. 
Carme Solà
Josep Vigo i Bonada
(Ribes de Freser, Ripollès, 1937).
Catedràtic jubilat de Biologia Vegetal
de la Universitat de Barcelona
i doctor en Biologia,
especialitat Botànica.
1110
L’ESTANY DE MONTCORTÈS
L’estany de Montcortès està situat al 
Pallars Sobirà, uns 9 km al nord de La 
Pobla de Segur i a uns 1.000 m d’al·
çada. És un estany poc conegut si el 
comparem amb altres d’alta munta·
nya com els que hi ha al Parc Nacional 
d’Aigüestortes i Estany de Sant Mau·
rici, uns 20 km més al nord. Malgrat 
la seva aparent humilitat, però, l’es·
tany de Montcortès amaga un tresor 
científic que no va ser descobert fins 
l’any 2004, en què per primera vega·
da vam extreure’n mostres dels sedi·
ments. Sota uns 30 m d’aigua, que és 
la profunditat màxima de l’estany, hi 
ha un gruix de sediments de més de 7 
metres en què es pot llegir com en un 
llibre obert la història ecològica i cli·
màtica dels darrers 7.000 anys. Això 
no seria gens excepcional si no fos per 
una particularitat que fins ara no s’ha 
trobat en cap més estany pirinenc i en 
molt pocs a escala peninsular.
El gran contrast estacional de Mont·
cortès pel que fa al clima i a l’ecologia 
fa que cada estació els sediments que 
es dipositen al fons de l’estany siguin 
diferents, tant en textura com en color 
i composició química. Com a conse·
qüència, cada any s’hi sedimenten tres 
capes mil·limètriques perfectament 
reconeixibles: una que representa la 
primavera, l’altra l’estiu i l’altra la tardor 
i l’hivern junts. Aquest tipus de sedi·
ments s’anomenen sediments “varvats” 
i permeten estudiar els esdeveniments 
climàtics i ecològics del passat amb una 
precisió extraordinària. Gràcies a això i 
a la datació per Carboni 14 podem situar 
exactament cada any, i cada estació, dels 
darrers 7.000 i es·
tudiar·ne els canvis 
ambientals i ecolò·
gics gairebé com si 
ho estiguéssim vi·
vint en directe.
Al grup de recer·
ca anomenat “Pali·
nologia i Paleoeco·
logia” de l’Institut 
Botànic de Barcelo·
na estudiem el pol·
len que hi ha en ca·
dascuna de les capes de sediments; així 
podem seguir els canvis que han tingut 
lloc en la vegetació com a conseqüèn·
cia dels canvis climàtics i les activitats 
humanes. Ja vam fer una primera pros·
pecció a partir de les mostres agafades 
el 2004 en la campanya esmentada, que 
ens va permetre conèixer, a grans trets, 
els canvis ecològics ocorreguts a la con·
ca de l’estany durant el darrer mil·lenni. 
En aquest estudi vam poder documen·
tar, per exemple, l’existència d’un pe·
ríode d’incendis i desforestació gene·
ralitzada al principi de l’època feudal 
(segles xi i xii), seguida d’un gran des·
envolupament del cultiu de cereals (so·
bretot sègol) i de les pastures (segles xiii 
a xv). Durant el segle xvi, els boscos es 
van recuperar gràcies a un refredament 
climàtic persistent, conegut com la Pe·
tita Edat del Gel, que va fer emigrar les 
poblacions humanes a cotes més baixes. 
Després d’això els cultius van tornar a 
proliferar, sobretot l’olivera i el cànem, 
fins que, al segle XIX, la industrialitza·
ció va provocar una segona emigració, 
aquest cop massiva, cap les grans ciu·
tats, cosa que va permetre la revifalla de 
la vegetació boscosa.
Actualment, dins d’un projecte in·
terdisciplinari coordinat des del De·
partament d’Ecologia de la Universi·
tat de Barcelona, ens centrem en els 
darrers 500 anys per enregistrar els 
canvis ambientals i ecològics any a any 
i així poder conèixer, amb una preci·
sió inusual en aquest tipus d’estudis, 
la reacció de la vegetació al final de la 
Petita Edat del Gel i el començament 
de l’Escalfament Global que ara estem 
patint. Tot això ens ha de servir per 
pronosticar amb més certesa les pos·
sibles respostes ecològiques a aquest 
escalfament per a finals d’aquest segle 
i poder adoptar les mesures de con·
servació més eficaces, si encara hi 
som a temps...
Valentí Rull. Director de l’IBB
Un arxiu climàtic i ecològic excepcional
Estany de Montcortès. Fotografia de Queralt Boix
Sediments varvats
pol·len de pi
1312
BREUS DE L’ASSOCIACIÓ...
Camp de treball d’estiu 2014
Al juliol es va realitzar el camp de treball 
d’estiu de l’AAJBB. Aquest any es van dur 
a terme diferents activitats per millorar 
l’entorn de la Masia i el banc de llavors.
Primera setmana 
Es crea un bancal elevat i un hort ver·
tical, amb dos objectius: incrementar 
l’espai de cultiu i fomentar l’agricul·
tura urbana, al balcó o a les terrasses. 
S’anima els visitants a crear el seu 
propi hort, amb la mida o el model 
que més s’ajusti al seu espai.
Els cultius del juliol són limitats: al ban·
cal elevat hi plantem julivert i sembrem 
bledes de l’arc de Sant Martí. I a l’hort 
vertical, dues varietats d’enciam. Aquest 
tipus d’hort resulta més recomanable 
per a cultius d’arrels poc profundes, com 
els de fulla o diferents aromàtiques.
Gràcies a la cessió per part del Jardí 
Botànic Històric d’una de les terrasses 
laterals, es crea un bancal de flors co·
mestibles (caputxines, borraines i ca·
lèndules) per alliberar una mica l’espai 
dels bancals de l’hort existents, ja que 
la caputxina creix desmesuradament i 
de vegades ofega cultius més petits.
Segona setmana 
Es construeix un mur de pedra seca al 
voltant del nou hotel d’insectes pol·
linitzadors, instal·lat prop de l’hort per 
atraure·hi aquest tipus d’insectes bene·
ficiosos. Comptem amb la saviesa i expe·
riència del voluntari Joaquín Villanueva.
Darrera setmana
Es millora la senyalització a l’hort. Es 
creen cartells amb els noms de les vari·
etats, i es col·loquen  plafons amb infor·
mació en català, castellà i anglès.  Una al·
tra activitat que es realitza és la creació de 
sedassos per facilitar la neteja i l’asseca·
ment de les llavors per al banc de llavors.
Com que la majoria de les activitats 
requereixen treballar amb fusta, la 
pintem amb un oli de llinassa natural, 
que la protegeix i permet que faci les 
seves funcions vitals (dilatació/con·
tracció segons la temperatura ambi·
ental, absorció/expulsió d’aigua, etc.).
Moltes gràcies a tota la gent que hi va 
participar. Va ser un plaer treballar amb 
tots/es vosaltres!!
Text i fotografia: geraldine Sanz
Activitat subvencionada per
l’Ajuntament de Barcelona
ELS hOSTES DEL JARDÍ
L’aranya Cyrtophora citricola és molt 
comuna al nostre territori. Originà·
ria dels països que circumden la mar 
Mediterrània, està en expansió per 
les zones més aviat càlides de la resta 
del món. La seva limitació per expan·
dir·se ve marcada principalment pel 
fet que no sobreviu a les glaçades.
Morfològicament no és gaire vistosa. 
Tots dos sexes són de color marró fosc  a 
negre, amb taques blanques al dors, i el 
mascle és molt més petit que la femella.
Viu tant de forma solitària com for·
mant colònies segons les condicions 
de l’entorn. La teranyina que constru·
eix és molt densa, tridimensional i no 
enganxifosa.
Viure en societat li proporciona di·
versos avantatges, com estalvi de re·
cursos, augment de l’èxit reproductor 
i millor vigilància de les preses. L’es·
pai de teranyina que ocupa cada indi·
vidu de la colònia és menor que quan 
viu de manera solitària, però tot i això 
el nombre de preses que hi queden 
atrapades és superior. 
Acostumen a establir·se en llocs pro·
pers a l’aigua perquè hi troben més ali·
ment. El substrat sobre el qual fabriquen 
la teranyina sovint és vegetació arbustiva 
de mida mitjana·gran i en posició ele·
vada, amb fulla coriàcia i persistent, on 
l’ancoratge dels fils és més estable i se·
gur. També poden fer les construccions 
en substrats metàl·lics o altres. 
Al Jardí trobem les colònies més 
denses i espectaculars als peus més 
grans de Carissa macrocarpa, llentiscles, 
margallons i romanins. Fins i tot n’hi ha 
sota la teulada de l’espai dels bonsais.
Pel que fa a la seva utilitat en la llui·
ta biològica, pot ser molt efectiva. Té 
predilecció per dípters i lepidòpters 
nocturns, les larves dels quals amb fre·
qüència poden comportar certes plagues 
o molèsties als humans. Un estudi sobre 
ingesta descriu que una femella adulta 
d’aquesta aranya ingereix diàriament 20 
adults de Drosophila sp. i 10 de Corcyra 
cephalonica. Els individus juvenils pre·
senten més mobilitat que els adults, de 
manera que si es vol fer lluita biològica el 
més encertat és aplicar individus adults.
Text: Clara gonzález i David Bertran
Imatges: Ángel hernansáez
Femella adulta de Cyrtophora citricola
14 15
RACÓ DEL SOCI
Concurs de fotografia
El dissabte 14 de juny es van lliurar els 
premis de la 6a edició del Concurs de 
Fotografia
1r premi: Víctor Curto
2n premi: Daniel Aparicio
3r premi: Manuel Lorite
Premi millor amic: Oriol Gascón
Volem felicitar tots els participants,
hagin estat o no guardonats.
Una nit màgica, una nit
de cinema, sota la llum
de la lluna plena
El divendres 11 de juliol una apos·
ta sorprenent va aplegar gairebé 200 
persones al sot de la Masia. Una sessió 
de cinema a la fresca, amb la projecció 
de la pel·lícula L’année dernière à Mari-
enbad, amb banda sonora en directe a 
càrrec de D·friend.
L’esplanada de la dreta de la Masia 
es va convertir en un espai màgic de 
projecció.
Amb el suport de: Maset
El Voluntariat, reforçat
Durant el mes de juliol es va desenvolu·
par un interessant i creatiu camp de tre·
ball al Jardí Botànic Històric, enguany 
sota la direcció de Geraldine Sanz.
Més informació a la pàgina 13
Els voluntaris 2014,
Barcelona
El 2014 Barcelona ha estat capital 
europea del voluntariat. A més d’afe·
gir·nos com a entitat a aquesta efe·
mèride, hem aprofitat per donar un 
pas important en la millora del Pla de 
Voluntariat.
A partir de l’1 de setembre, els vo·
luntaris aniran coneixent la nova co·
ordinadora de Voluntariat, l’Adriana 
Pérez, que s’incorpora amb la finalitat 
de millorar el seguiment i l’atenció 
dels voluntaris individualment i col·
lectiva. A més, es definirà tot el procés 
de seguiment dels nous voluntaris, 
així com els mecanismes de partici·
pació i comunicació.
Molta sort per a l’Ariadna.
Activitats
setembre-desembre:
SEtEMBrE
1: Inici grup Hort dilluns
4: Inici grup Hort dijous
7: Fira Agrícola de Vallvidrera 
11: Cicle El Paradís perdut,
a la Filmoteca (**)
17: Inici grup Jardineria
17: Inici grup B Viver
20, 21 i 24: XIX Mostra d’Associacions
a la Plaça Catalunya (*) 
27: Inici grup Viver dissabtes
OCtUBrE
1: Inici grup A Viver 
Del 8 d’octubre al 26 de novembre: 
Curs de dibuix descriptiu,
amb Maite Marín (8 sessions)
9: Cicle El Paradís perdut,
a la Filmoteca (**)
11: Visita al jardí del frenopàtic
de Sant Boi. Activitat gratuïta.
Del 10 al 12: Aplec d’agricultura
urbana a l’Espai Jove La Fontana
Del 13 al 19: Viatge a Madeira
18: Curs bàsic de fotografia digital,
impartit per Toni Vila,
de Casanova Foto
20: 4t Marketplace Europeu  (*)
Dissabte 25 d’octubre, 11 h
ASSEMBLEA GENERAL
EXTRAORDINÀRIA per a la
renovació de càrrecs
directius de l’AAJBB
NOVEMBrE
13: Cicle El Paradís perdut,
a la Filmoteca (**)
16: Planta’t als Jardins Botànics
23: Visita guiada Parc Can Mercader
DESEMBrE
11: Cicle El Paradís perdut,
a la Filmoteca (**)
13: Festa de Nadal Amics 
14: Plantem per la biodiversitat,
activitat al Jardí Botànic Històric (*) 
(*) Activitats on es demana la col·laboració
de voluntaris
(**) Els amics hi poden demanar entrades
per a la Filmoteca
A més, des del dissabte
6 de setembre, els guies
us esperen els dissabtes
i diumenges per descobrir
nous tresors del Jardí Botànic.
Ja podeu demanar
participacions de la
Loteria de Nadal.
Els amics juguen al
83.024
FO
TO
: G
ER
AL
DI
NE
 S
AN
z
La nostra llavor fa créixer el Jardí
Parthenocissus, il·lustració de Victòria Ramos
www.amicsjbb.org
Consorci format per
l’Ajuntament de Barcelona i
la Generalitat de Catalunya
www.museuciencies.cat
www.agenda.museuciencies.cat
www.blogmuseuciencies.org
www.facebook.com/museuciencies
museuciencies@bcn.cat
Museu Blau
Parc del Fòrum
Jardí Botànic
Jardí Botànic històric
Parc de Montjuïc
Museu Martorell
Laboratori de Natura
Parc de la Ciutadella
Institut Botànic de Barcelona
Centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona
Associació d’Amics del Jardí Botànic
de Barcelona
Associació d’Amics del Museu de
Ciències Naturals de Barcelona
El Cercle del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona