Butlletí informatiu Núm. 32 Juny 2014 Exemplar gratuït La fauna oculta del Jardí • Parlem amb Álvaro Bueno 3SUMARI JARDÍ BOTÀNIC 2 Editorial, per Mercè Mestres 3 Flaixos 4 Aprenguem botànica 6 Un Jardí de papallones 8 Parlem amb l’Álvaro Bueno 10 Com hem canviat 12 Els hostes del Jardí ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci Núm. 32 BROLLA Direcció: Josep M. Montserrat Coordinació: Carme Solà Consell de redacció: Núria Abellán, Miriam Aixart, Carlos Azofra, David Bertran, Clara González, Ángel Hernansáez, Mercè Mestres, Jaume Pàmies Col·laboració: Juanjo Pardo Disseny gràfic: Ramon Martínez Revisió lingüística: Carme Solà Impremta: Artipapel Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat Dipòsit legal: B.20372-2012 2.000 exemplars gratuïts Editen: Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Associació d’Amics del Jardí Botànic Amb la col·laboració de: Àrea Metropolitana de Barcelona Jardí Botànic de Barcelona / Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) Fax: 93 424 50 53 a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí) info@amicsjbb.org (Assoc. Amics) Webs: www.jardibotanic.bcn.cat www.amicsjbb.org EDITORIAL Gairebé sense adonar-nos-en, som ja a la primavera. El Jardí està exultant i les primeres calors ens fan pensar que aviat haurem de recomanar les visites en horaris de tarda, per no patir la insolació. L’Associació d’Amics va fent el seu camí una vegada aconseguit passar el llindar dels 20 anys. Se’ns obren possibilitats d’eixamplar objectius i mirar el futur aco- llint noves iniciatives. Estem obrint oportunitats de treball en xarxa amb altres entitats i esperem que això potenciï les tasques de tots els implicats. Us recomanem visitar la Masia i l’exposició de dibuix que acull sobre els vegetals del Baix Llobregat. Modesta i precisa. I absolutament imprescindible: valoreu la primícia de visitar l’exposició del Gabinet Salvador a l’Institut Botà- nic. Una ocasió de retre homenatge als germans Salvador, uns pioners de la investigació científica a casa nostra. Mercè Mestres. Presidenta de l’AAJBB FLAIXOS • Esclata la primavera! Planta’t als botànics. El dia 27 d’abril es va celebrar una nova edició de la festa Planta’t als botànics per donar la benvinguda a la primave- ra. Un total de 3.626 persones van gaudir de forma tranquil·la i lúdica del munt d’ac- tivitats que s’oferien als dos jardins, enllaçats per una llançadora de TMB. Enguany es van programar moltes més activitats per conèixer-los més a fons en forma d’iti- neraris, gimcanes i jocs de pistes, un objectiu compartit per tots els organitzadors. • Millora dels cartells informatius. Recentment s’ha traduït a quatre idiomes el text del cartell informatiu de l’hotel d’insectes pol·linitzadors del JBB. Mitjançant una mena de fulls de sala dissenyats per a espais exteriors, ara els visitants troben el cartell original (en forma de faristol) en català i les corresponents traduccions al castellà, anglès, francès i alemany. El següent pas serà aplicar la mateixa solució als diferents “faristols” explicatius de curiositats que hi ha en diversos punts del Jardí. • Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona. Des del passat 19 de maig podem visitar al Jardí 'Salvadoriana', a l'edifici de l'Institut Botànic. L’exposició pretén mostrar i redescobrir un tresor del patrimoni científic de Barcelona: el gabinet de curiositats de la natura reunit per la passió col- leccionista de diverses generacions de la família Salvador. S’emmarca dins dels actes de celebració del Tricentenari 1714-2014, ja que tam- bé vol ensenyar la cultura científica de la Barcelona de l'època i posar de manifest la connexió de la ciència que s'hi feia amb la que es portava a terme a Europa. Més informació: www.salvadoriana.cat - tricentenari.bcn.cat Imatge de la portada: Protea burchellii, il·lustració de Victòria Ramos Dies analitzats: 94 Dies amb pluja: 57 Precipitació acumulada: 47,8 l/m² Temperatura mínima: 4,78 °C (18/02/2014) Temperatura màxima: 23,79 °C (11/05/2014) Cop de vent més fort: 59,62 km/h (04/03/2014) Total dies òptims de visita: 74 dies (78,72%) 60,6% dels dies amb pluja39,4% dels dies sense pluja ESTACIÓ METEOROLògICA DEL JARDÍ BOTÀNIC Per David Bertran. Període: del 18/02/2014 al 22/05/2014 4 5 ApRENgUEM BOTÀNICA Etimologia: El nom prové del gènere Apocynum, paraula que deriva del grec apo- (=lluny de..., separat) i kyon o kunos (= gos). Per tant, es tradueix com a “nociu per als gossos”, ja que aquestes plantes s’usa- ven antigament per enverinar-los. D’acord amb el sistema de classificació APG II (Endress & Bruyns, 2000), les asclepiadàcies, una de les famílies més properes tant en àmbit morfològic com molecular, passen a formar-ne part. Així doncs, les apocinàcies queden compos- tes per cinc subfamílies: rauvolfioideae, apocynoideae, periplocoideae, secamonoi- deae i asclepiadoidae, i comprenen un total de 415 gèneres i 4.555 espècies. Es distribueixen pels tròpics, subtròpics i zones temperades, i habiten selves tropi- cals, regions semi-àrides, zones munta- nyoses, roquissars i marges de rius. Poden ser plantes herbàcies, arbres, arbustos o lianes, i algunes crassifor- mes, com Ceropegia fusca. Les fulles són oposades, verticil·lades o alternes, amb marge sencer. Les flors són pentàmeres, sovint espec- taculars i de colors vius, algunes fragants. Els fruits poden ser fol·licles (com els dels baladres), càpsules o drupes, com els del gènere Carissa, que són comes- tibles i inclús se’n fa melmelada. Les llavors sovint presenten un vilà plomós per facilitar-ne la dispersió. Si bé les apocinàcies en alguns casos han desenvolupat uns sistemes mor- fològics de defensa contra els pre- dadors, com les fortes espines en el gènere Carissa, majoritàriament són de tipus químic: fabriquen un làtex blanc, altament tòxic i capaç d’enve- rinar els animals si l’ingereixen. Els àfids vermells dels baladres o del gè- nere Asclepias, però, són capaços d’as- similar aquestes substàncies tòxiques, i així queden a la vegada protegits da- vant l’amenaça d’altres depredadors. Aquest làtex conté alcaloides, glucòsids i iridoides, que algunes tribus afri- canes i sud-americanes feien servir com a verí amb què impregnaven les puntes de les fletxes per caçar. Però aquestes característiques fitoquí- miques també han servit com a droga en farmàcia, i s’usen en medicina per com- batre problemes cerebrovasculars (Vin- ca minor), com a component de quimio- teràpies contra el càncer (Catharanthus roseus) i també en la fabricació de medi- caments contra problemes cardíacs. D’algunes apocinàcies se n’extrau el làtex per a la fabricació de cautxú, i d’altres se n’extrauen fibres, però moltes tenen un ús ornamental, com Plumeria rubra en regions més càlides, Nerium oleander, i les diferents espècies de Vinca o Allamanda. Destacarem una espècie del JBB per la raresa i bellesa de les seves flors: Strophanthus especiosus. Aquest arbust és d’origen sud-africà i viu als marges dels boscos de l’est del Cap, Zimbabwe, Limpopo, KwaZulu-Natal. El nom vol dir “bonica flor recargola- da”, ja que els llargs pètals es recargo- len sobre si mateixos. Té un port arbustiu que en cultiu s’aconse- gueix mitjançant el pinçat de les branques. D’aquesta manera podem assolir una flo- ració més abundant, però si el deixem créixer al seu ritme esdevé una liana. És de fàcil cultiu i s’ha adaptat molt bé a les nostres condicions climatològiques. Les apocinàcies al JBB: Med.occidental: Vinca difformis Med.oriental: Periploca angustifolia Nord d’Àfrica: Nerium oleander Canàries: Periploca laevigata, Ceropegia fusca Sudàfrica: Acokanthera oppositifolia, Carissa bispinosa, Carissa macrocarpa, Orbea variegata, Strophanthus speciosus Austràlia: Alyxia ruscifolia Text i fotografies: Núria Abellán Aquarel·la: pierre-Joseph Redouté La família de les apocinàcies Fruit i flor de Carissa macrocarpa Detall de les llavors de Periploca angustifolia Nerium oleander Strophanthus speciosus 6 7 UN JARDÍ DE pApALLONES: pRIMERS pASSOS Al llarg de la història, l'ésser humà ha mostrat fascinació per les papallones. Són moltes les cultures que ho han plasmat en la literatura, la música o l'art en gene- ral. Les papallones són, ja per als antics grecs, una al·legoria de l'ànima. Aquesta associació de les papallones amb l'ànima o l'alè vital també apareix en molts po- bles d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania. Els seus tres estats vitals (eruga, crisàlide i imago) són símbols evidents de la vida, la mort i la resurrecció. El trànsit de la crisàlide al vol és la més bella metàfora de la resurrecció i la vida eterna. Però les papallones no només destaquen per la seva bellesa, sinó que a més són indicadors de l'estat de la biodiversitat i la salut del medi ambient, i tenen un paper rellevant com a pol- linitzadors de moltes plantes. Tan sols algunes espècies, en el seu estat de larva, causen perju- dicis a les plantes, però el dany més greu sol ser simplement una petita pèrdua de valor ornamen- tal. Rares vegades les poblacions augmenten fins a convertir-se en plaga o produir danys impor- tants. Estimar aquests danys, en compensació dels valors estètics i de l'increment de l'índex de biodiversitat, i va- lorar en quin moment una població d'erugues sobrepassa el llindar de tractament per al seu control és una tasca delicada que afecta tan sols unes poques espècies. Al Jardí volem gaudir d'aquests animals, dels seus colors cridaners i de la plas- ticitat del seu vol. Volem ser un lloc on puguem veure com s’alimenta i creix una variada col·lecció d'erugues, i observar també el “miracle” de la metamorfosi. El coneixement dels hàbits d’aquests insectes i dels seus cicles vitals ens proporci- onarà les eines bàsiques per fomentar la seva presència al Jardí. Les papallones acostumen a pondre els ous sobre una planta concreta, o un grup concret de plantes. Són les anomenades nutrícies, de les quals s’alimenta la larva per transformar-se, al cap d’un temps, en crisàlide. Després de la meta- morfosi apareixerà l’adult, que es reproduirà per donar lloc a una altra generació. A diferència de les larves, els adults s'alimenten principalment de nèctar. És a dir, les papallones tenen dos estats principals, el de larva i el d'adult, en els quals presenten necessitats nutricionals diferents, i per tant la nostra missió serà pro- porcionar aliment en ambdues etapes; conreant d'una banda plantes nutrícies per a les erugues, i de l'altra plantes que proporcionin nèctar als adults. El JBB és un lloc que en l'actualitat ja alberga la varietat botànica necessària perquè les papallones s'alimentin en cadascun dels seus cicles vitals. Per aquest motiu, amb molt poc esforç es pot reforçar el seu cultiu o introduir aquelles es- pècies que no tinguem encara. Amb aquest propòsit, voluntaris de l’AAJBB ja han plantat algunes plantes a la zona etnobotànica. D'altra banda, al Jardí podem trobar gran varietat de plantes nectaríferes, gràcies a l'esforç que s'ha fet en els últims anys per potenciar les plantes amb floracions abundants. Molts gèneres importants (Ceanothus, Buddleia, Aquilegia, Lavandula, Echium, Centranthus, Centaurea, Anthirrinum, etc.) hi són ja àmplia- ment representats. Aconseguirem finalment estimular les papallones adultes perquè triïn el Jardí com un lloc idoni per al desenvolupament de la seva descendència? Text i fotografies: Ángel Hernansáez Una altra actuació que s’ha realitzat de forma esporàdica és la recol·lecció d’ous i larves petites per criar-los en condicions controlades, per posteriorment ser reintroduïts al Jardí o bé com a adults o bé en un estat larvari més avançat, de manera que tinguin més opcions enfront dels depredadors. Aquest ha estat el cas de la papallona de l’arboç (Charaxes jasius), una de les més belles de la conca mediterrània, la presència de la qual al JBB és cada vegada més gran. Ous de Charaxes jasius. El de color clar està acabat de pondre; el fosc és madur Larva acabada de néixer. El primer que fa és menjar-se les restes de l’ou. Aquí no es desaprofita res! NimfaLarva a la meitat del cicle 8 9 pARLEM AMB L’ÁLVARO BUENO Com s’organitza l’AIMJB? Quins grups de treball té? L’AIMJB és una associació d'institu- cions que reuneix els jardins botànics d'Espanya i Portugal. La seva finalitat és la col·laboració entre els jardins botànics membres i, així, promou i coordina projectes comuns d'actua- ció, i impulsa l'intercanvi de conei- xements, experiències, documentació i material vegetal. Va ser constituïda el 1985 per diferents institucions es- panyoles i portugueses, i en l'actuali- tat compta amb cinc grups de treball: Base de Dades i Gis, Conservació d'Espècies Amenaçades, Conservació de Planta Viva, Conservació de Llavors (REDBAG), i Grup de Treball d’Etno- botànica. Quins projectes s'estan impulsant? Per exemple, el grup de treball Base de Dades i Gis desenvolupa la Base de dades Babilònia, que sorgeix de la ne- cessitat d'integrar, sota una mateixa plataforma informàtica, la gran quan- titat d'informació generada en els jar- dins botànics en matèria de biodiver- sitat. Amb aquesta base gestionem les col·leccions de planta viva, herbaris i llavors de forma conjunta. Què és la REDBAG? És la xarxa espanyola de bancs de lla- vors. En l'actualitat s’ocupa del projec- te Openredbag, que té com a objectiu crear una plataforma d'accés a dades sobre recursos filogenètics silvestres conservats en bancs de germoplasma a Espanya. Es vol donar a conèixer el material genètic que es conserva en els bancs de germoplasma, necessari per dur a terme polítiques adequades a les necessitats de conservació de cada mo- ment i per saber si els nostres compro- misos amb la GSPC (Estratègia Global per a la Conservació Vegetal) s'estan complint. Tots dos projectes tenen el suport de la Fundació Biodiversitat. Quina importància té la seva parti- cipació en el projecte SAMARA, de recol·lecció de plantes? És un projecte molt nou. Es tracta que els bancs de germoplasma que treba- llem en l'àmbit atlàntic espanyol ens coordinem per conservar llavors de to- tes les espècies de plantes amenaçades o protegides que viuen en aquest terri- tori. Pretén col·laborar específicament amb el compliment de la meta 12 del Pla Estratègic per a la Diversitat Biològi- ca 2011-2020 i amb l'objectiu 8 de l'Es- tratègia Global per a la Conservació Ve- getal, referits tots dos a la conservació d'aquelles espècies que estan en perill. Quina relació tenen amb el Consorci Europeu de Jardins Botànics (BGCI)? Quin paper creu que cal tenir-hi? Al Consorci hi ha un representant de cada xarxa nacional, però els espanyols i els portuguesos hi treballem més es- tretament ja que tenim una associació de col·laboració específica, l’AIMJB. El paper que hi hem de tenir ha de ser molt actiu. Avui dia, molts compromi- sos i reptes internacionals en què s'im- pliquen els jardins botànics, i que han signat els nostres governs respectius, es miren de coordinar mitjançant el Consorci. D’aquesta manera coneixem com aborden aquests compromisos altres governs, altres xarxes nacionals de jardins botànics, i com les pròpies institucions europees treballen per- què s'aconsegueixin els ambiciosos objectius de l'Estratègia Mundial de Conservació de Plantes, que no és altre que frenar la pèrdua de biodiversitat. La nostra obligació és, a més, vetllar perquè els compromisos que Espanya i Portugal van adquirir en signar el CBD (Conveni sobre la Biodiversitat Bio- lògica) es compleixin en l'àmbit de la conservació de les plantes. Ens pot parlar del Simposi de l’AIMJB del proper 22 de setembre a Lisboa? És important per a l'Associació ce- lebrar aquestes reunions anuals, en què, a més de reunir-se els grups de treball, es presenten comunicacions i ponències sobre la feina que es de- senvolupa en els diferents jardins bo- tànics. En aquesta ocasió, es vol posar l'accent principalment en el problema de les plantes exòtiques invasores, i analitzar quin tipus d'activitats po- den promoure els jardins botànics per ajudar a resoldre aquest problema creixent en l'àmbit de la conservació de la biodiversitat. Carme Solà Álvaro Bueno. president de l’Associació Ibe- ro-Macaronèsica de Jardins Botànics (AIMJB) i conservador de les col·leccions botàniques del Jardí Botànic Atlàntic de gijón 1110 COM HEM CANVIAT , ginebró xinès Aquest arbre pertany a la donació que la família de Pere Duran i Farell va fer al JBB el 2002. El procés de formació que podeu observar volia recrear un arbre que viu en un penya-segat; les inclemències de la natura i la gravetat el fan caure, però la seva força i les ganes de viure el fan desitjar el cel. , teix Aquest arbre va ser extret a la mateixa ciutat de Barcelona, a l’escola de jardineria del Parc del Laberint d’Horta l’any 2010, gràcies a l’Institut de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Un teix majestuós, dominant les alçades de la muntanya, aferrat al sòl. Colpit pel llamp que el forada i el crema, i amb les branques modelades per la neu i el vent... Un disseny dramàtic i colpidor, però amb el missatge de l’esperança i el renaixement de la vida. La intenció d’aquestes línies no és tant explicar de manera acurada les tècniques per fer bonsais, el cultiu o el modelatge, sinó mostrar el resultat que donen al llarg del temps si les sabem aplicar amb cura. Les petites tasques que duem a terme dia a dia no donen fruit immediat i espectacular, però realitzades de manera continuada a la llarga sí que en donaran. Abans de començar a treballar, però, és molt important te- nir una idea clara de què volem aconseguir i certa pràctica en el modelatge. Així po- drem trobar les formes més belles que s’amaguen rere les branques i les fulles. Per mostrar-vos la feina que duem a terme amb els bonsais, n’hem triat dos exemples: un ginebró xinès i un teix. Text i fotografies: Juanjo pardo. Cuidador de la col·leció de bonsais del JBB Aspecte del ginebró xinès l’any 2002: un bon arbre, però podíem anar més enllà. El 2009 es canvia la posició de plantat i s’eliminen les branques innecessàries per al disseny futur. L’any 2013, després d’un bon cultiu i amb un test nou, esperant el següent modelatge. El teix l’any 2013, una vegada recuperat el vigor. N’eliminem les branques que no serveixen per al disseny. Al seu nou test, l’any 2014, tot esperant el definitiu, que realci la peça, i on desenvoluparà les arrels i les branques que li donaran el toc de bellesa que necessita. El refinat de la part inferior del troc i el posicionament de les branques el setembre del 2013. A tothom li agrada aquest teix! 1312 BREUS DE L’ASSOCIACIÓ... Assemblea i Festa de la Primavera El dissabte 22 de març va tenir lloc l’assemblea general ordinària de l’AAJBB. Es va donar lectura a la me- mòria del 2013, i es van aprovar el resultat econòmic del 2013 i el pres- supost del 2014. A més, es va notificar que aquest any s’ha de fer una assem- blea extraordinària per a la renova- ció de càrrecs (president, secretari i tresorer). Cal la implicació de tots els amics en aquest procés! En acabar l’assemblea, la trobada conti- nuà amb la Festa de la Primavera, Festa dels Sentits. Aquest cop, l’enòloga Mi- llen Güell ens va oferir una amena lliçó sobre el món del vi, i posteriorment de- gustàrem vins de la bodega Ementis. Viatges “Som curiosos i ens agrada veure món”. Aquestes són les principals ca- racterístiques que han de tenir els in- teressats en els nostres viatges. El mes de març el grup que viatjà a Galí- cia gaudí amb la floració de les camèli- es, i el grup de València ja estarà fent les maletes quan aquesta revista arribi... Amb il·lusió es preparen els propers vi- atges internacionals: del 4 al 10 d’agost, “Quinta essència anglesa: jardins de l’oest d’Anglaterra” i del 13 al 19 d’octu- bre, “Madeira: illa de flors i jardins”. Cicle de cinema Paradís Perdut El dijous 12 de juny serà la quarta ses- sió del cicle de cinema Paradís Perdut, a la Filmoteca, amb la projecció de la pel- lícula Pelas Sombras, de Catarina Mourao. Des de la sessió de maig, l’AAJBB con- vida els assistents a les sessions del cicle a descobrir el Jardí Botànic, de la mà d’un dels nostres guies. Així, es reforça l’objectiu del cicle, que és apropar el Jardí a nous públics. Cinema-concert al Jardí Botànic Històric Dins del cicle de cinema, destaca una sessió prevista al mateix Jardí Botànic Històric. “L’any passat a Marienbad” és ELS HOSTES DEL JARDÍ El tòtil (Alytes obstetricans subsp. almoga- varii) és un anur de la família Alytidae. Es tracta d'un gripau d'uns cinc centímetres de longitud, de dors bru i ventre blan- quinós. Es pot confondre fàcilment amb l'Alytes cisternasii, però mentre que el tòtil té tres berrugues al palmell de les potes anteriors, l'A.cisternasii en té només dues. L'espècie és nativa del centre i l’oest d'Europa, però la subespècie que ens ocupa té una distribució molt més re- duïda: només viu al nord-est de la pe- nínsula Ibèrica, principalment a Cata- lunya i Aragó. Es considera en perill, ja que la població va en declivi i presenta extincions locals en la seva ja reduïda distribució natural. Al delta de l'Ebre n’hi havia fa 10-25 anys, però actual- ment l’espècie està desapareguda. És d'hàbits nocturns i ocupa espais en roques i escletxes, en llocs humits i ombrívols. En el festeig, a la primave- ra, per atreure les femelles els mascles emeten el seu característic cant metàl- lic. Un tret conductual propi de l'espè- cie és que el mascle té cura de la posta. La carrega durant unes tres setmanes a les potes posteriors, i després busca una bassa o curs d'aigua on introdu- ir-se, i on naixeran els capgrossos. Al Sot de l'Estany del Jardí Botànic Històric hi ha una gran població de tòtil, sobretot pel camí principal que baixa cap al llac i per les terrasses de pedra que queden a mà dreta. A la part de la Masia no vam sentir-ne més que un parell de cants llunyans, segura- ment procedents de l'estany. Al Jardí Botànic nou vam recórrer els punts clau on, per proximitat a l'aigua, a murs de pedra o rocalles i a ambient hu- mit, podíem potencialment trobar-ne. Sabem que fa alguns anys n’hi havia ha- gut en alguns punts del viver. Enguany, però, no n'hem arribat a detectar. Això ens fa plantejar un possible pro- jecte de reintroducció de tòtil al nou Jar- dí, a partir d'exemplars adults o bé d’ous i/o capgrossos procedents de l'Històric. Text: Clara gonzález. Fotografies: David Bertran El tòtil Exemplar adult en el seu hàbitat Berrugues del palmell de la pota anterior Viatge a galícia Fo To : I GN AC Io R . S oM ov Il lA 14 15 RACÓ DEL SOCI un joc fascinant a través del temps i de la memòria. Una de les pel·lícules més enigmàtiques de la història del cinema. Jordi Saludes, conegut també com a D- Fried, presenta una banda sonora alter- nativa per a la pel·lícula, i crea un ventall de sons orquestrals en què els temes es barregen i desenvolupen com en un cà- non barroc. La intervenció que realitza D-Fried tracta d’abrigallar cada escena en funció d’ella mateixa, associant les melodies i els instruments a personat- ges o situacions que es repeteixen al llarg del film, cosa que emfatitza encara més la seva atmosfera onírica i atemporal. Divendres 11 de juliol, a les 22 h (l’accés al Jardí Botànic Històric s’obrirà a les 21 h) Setmana del Voluntariat Ambiental El 5 de juny és el Dia Internacional del Medi Ambient. Amb aquest referent, se celebra del 31 de maig al 9 de juny la Set- mana del Voluntariat Ambiental. L’AAJBB hi col·labora amb l’Agenda 21 i la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya. www.bcn.cat/diamediambient Planta’t El diumenge 27 d’abril va tenir lloc la festa Planta’t als botànics de primavera. En aquesta ocasió, el principal interès dels amics fou descobrir els molts tre- sors que acullen els jardins, així com les diverses formes de gaudir-ne. Un bon grup de voluntaris van acollir els visi- tants, els van acompanyar i guiar, van animar els fotògrafs i els dibuixants... Hi destacà l’èxit de públic a la inaugu- ració de l’exposició “7 mirades”. A la caseta de l’Associació es va pre- sentar en societat l’empresa Misher- ramientasdejardin.com, vinguda des d’Astúries i amb qui l’AAJBB ha signat un conveni de col·laboració, i també gaudírem dels productes oferts al bar, atès per la Fundació Ared. Bones notícies al grup de guies El grup de guies està d’enhorabona per l’increment significatiu de membres, cosa que permet assegurar la bona atenció de visitants el cap de setma- na. Des d’aquestes línies volem donar la benvinguda i ànims a la Montse, en Francesco, la Mònica i en Nicolàs. World Nature L’AAJBB ha establert un conveni de col·laboració amb la Fundació World Nature, amb la finalitat d’afavorir es- tratègies comunes a favor de la biodi- versitat. Així, donem suport al projec- te Refugis WN de fauna i flora. Convida la natura a casa teva! Subvenció de Medi Ambient Barcelona pel Medi Ambient ha conce- dit una subvenció a l’Associació pel seu projecte El jardí botànic, exemple de bi- odiversitat. L’objectiu d’aquest projecte és ampliar l’oferta didàctica per als vi- sitants del Jardí Botànic, posant èmfasi en la riquesa dels espais com a reserves naturals, on viuen i s’interrelacionen moltes espècies vegetals i animals. Concurs de fotografia El dissabte 14 de juny, a les 12.30 h, a la Masia del Jardí Botànic Històric tindrà lloc el lliurament de premis del Concurs de Fotografia. S’han presentat 129 fotografies de 38 participants, en una convocatòria que, per primer cop, permetia fotografies fetes a la tardor. Amb el suport del Districte Sants-Montjuïc Passejades 17 i 21 de juny. Itinerari Barcelona Verda. Un nou barri, uns nous jardins: el Poble Nou 8 i 12 de juliol. Itinerari Barcelona Verda. Els estius de la burgesia: Horta i els seus jardins 13 de juliol. Visita a Can Mercader Exposició “7 mirades” Fins al 13 de juny, als matins, es pot gaudir de l’exposició de dibuixos al voltant del tema “Plantes hortícoles del Baix Llobregat”. Set dones, set ar- tistes, set mirades que descobreixen l’encant de les plantes del horts del nostre voltant. Visita a l’exposició “Metamorfosi” Els amics tenen la possibilitat de par- ticipar en una visita guiada de l’expo- sició Metamorfosi, al Centre de Cul- tura Contemporània de Barcelona. Dissabtes 18 de juny i 5 de juliol. Pla- ces limitades. Descansa al Jardí etern El nostre record per l’amic Santiago Anguera, que ens deixà el 16 de maig. Camp de Treball Pedra seca, seguiment fotogràfic, tre- balla amb llavors, horticultura i jardi- neria, didàctica. Això i molt més, per gaudir del juliol de forma diferent. Setmanes del 7, 14 i 21 de juliol, matins de dilluns a divendres. Festa de fi de curs El dissabte 14 de juny, dinar de ger- manor de tots els amics. Els participants aporten alguna cosa per compartir. Tots els amics poden venir acompa- nyats per una persona que no sigui de l’Associació (donatiu: 1 €. Per a una bona organització, cal inscrip- ció prèvia a la Secretaria de l’AAJBB. La nostra llavor fa créixer el Jardí Opuntia ficus-indica, il·lustració de Jaume Morera www.amicsjbb.org Consorci format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya www.museuciencies.cat www.agenda.museuciencies.cat www.blogmuseuciencies.org www.facebook.com/museuciencies museuciencies@bcn.cat Museu Blau Parc del Fòrum Jardí Botànic Jardí Botànic Històric Parc de Montjuïc Museu Martorell Laboratori de Natura Parc de la Ciutadella Institut Botànic de Barcelona Centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona El Cercle del Museu de Ciències Naturals de Barcelona