1BUTLLETÍ NÚM. 18 gENEr 2009 Exemplar gratuït Encephalartos altensteinii Fotografia: David Bertran Entrevistem ramon Folch • L’Hort de l’Històric, en marxa SUMArI JArDÍ BOTÀNIC 3 Flaixos 4 El tabaibal-cardonal de les illes Canàries: estratègies contra l’aridesa 6 Aprenem botànica... 8 ramon Folch, la ciència mediàtica vora nostre 10 L’Hort del Jardí Botànic Històric. Un nou projecte fet realitat 12 Els roures i les alzines del Jardí ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JArDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació 15 racó del soci NÚM. 18 BrOLLA Direcció Josep M. Montserrat Coordinació Amadeu Camps Consell de Redacció Anna M. Llor, Carlos Azofra, Josep M. Montserrat i Amadeu Camps Col·laboradors Núria Abellán, David Bertran, Jaume Pàmies, Samuel Pyke, Josep Manel Gómez, Míriam Aixart Disseny gràfic Ramon Martínez Revisió lingüística Marià Pou Nadal Impremta Imatge i producció editorial de l’Ajuntament de Barcelona Paper Cyclus offset de 170 g 100% reciclat DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-10 1.000 exemplars gratuïts Jardí Botànic de Barcelona/ Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona C/ Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel. 93 426 49 35 (Jardí) Tel. 93 325 29 73 (Assoc. Amics) Fax 93 424 50 53 A/e: jardibotanic@bcn.cat (Jardí) amicsjbb@telefonica.net (Assoc. Amics) Web: www.jardibotanic.bcn.cat EDITOrIAL Hem acabat l’any 2008 amb bones notícies. S’ha posat en marxa l’Hort de la Masia, un desig de l’Associa- ció, que ho reclamava des dels inicis. Aviat veurem recuperat per a la ciutadania un espai natural que volem que esdevingui un punt de referència per a la defensa de la diversitat vegetal hortícola del nostre país, avui dia amenaçada per les grans productores alimentàries. Omplir de continguts l’espai del Clot de la Masia és un procés que ara iniciem i en què tots tenim l’oportunitat de participar i gaudir. També hem organitzat l’exposició De la llavor als fruits, inaugurada el 20 de desembre. La finalitat d’aquesta mostra és transmetre la importància de la partici- pació dels ciutadans en el projecte del Jardí Botànic. Les activitats associatives, sentiments com ara la il·lusió, el treball en equip, la dedicació i la partici- pació pretenen donar a conèixer la característica que sempre ens ha particularitzat: som una plataforma perquè tothom qui ho vulgui visqui el dia a dia d’un equipament científic, cultural, educatiu, ambiental i lúdic com és el nostre Jardí Botànic. Gràcies als molts amics que han aportat la seva llavor perquè la mostra sigui realitat. Anna Maria Llor Duran Presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona 3Flaixos 4Des de l’1 de novembre, el Jardí Botànic Històric ha ampliat l’horari d’obertura al públic, que ha passat a ser el mateix que el del Jardí Botànic. S’obre cada dia a les 10 del matí i es tanca, en funció de l’època de l’any, a les 5, les 6, les 7 o les 8 de la tarda. A més, cada dia hi ha un vigilant des de les 2 de la tarda fins a l’hora de tancar. 4Amb el mateix es- til i amb les mateixes formes i materials que els cartells dels itineraris estacionals, s’han col·locat per tot el Jardí nous cartells de curiositats. Versen sobre espècies vege- tals com el toromiro o l’argània, sobre la ve- getació dels roquis- sars, sobre els núvols, sobre les espècies d’aus que podem veure, etc. Alguns són completament nous i altres substitueixen antics car- tells d’informació. 4La tardor passada es va acabar la tercera fase de les obres d’ampliació del Jardí Botànic, gràcies a la inversió duta a terme per l’Àrea Metropolita- na de Barcelona. Un cop acabada la construcció de l’obra civil, s’ha obert al públic una àmplia xarxa de camins que permet visitar zones del jardí, corresponents a Xile, Califòrnia i la Conca Mediterrània, que fins ara es- taven tancades. Aquesta nova àrea, situada a la part més alta del Jardí, s’ha equipat amb més fonts, bancs, baranes i senyalització, i hi destaca una plaça polivalent. Al mateix temps que s’acabaven les obres s’hi van co- mençar a plantar alguns fitoepisodis. 4Ha entrat en funcionament una planta d’acidificació de l’aigua de reg. 4L’exposició temporal Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure s’ha prorro- gat dos mesos més, fins al 31 de maig. 4La plantilla del Jardí Botànic té una nova persona des de l’octubre del 2008. Es tracta de Míriam Aixart, responsable del Banc de Llavors. Dades climàtiques bàsiques al Jardí Botànic, per Josep Manel Gómez Mitjana temp. màximes 27,7 º C Estiu 2008 Mitjana temp. mínimes 20,9 º C Màxima absoluta 33,9 º C 21 juny Mínima absoluta 14,6 º C 15 setembre Precipitació acumulada 49,8 l/m2 a tota l’estació Sophora toromiro, objecte d’un dels nous plafons de curiositats 4Al Jardí, hi tenim representats dos paisatges vegetals que cobreixen les zones més seques i càlides de l’arxi- pèlag canari. Són els fitoepisodis del tabaibal i del cardonal. Des del punt de vista florístic tenen una gran sem- blança, perquè tots dos estan domi- nats per eufòrbies. Es tracta de plan- tes adaptades a resistir la insolació i les altes temperatures, i que, alhora, defugen els ambients freds i ombrí- vols. D’altra banda, el seu làtex les fa tòxiques i, per tant, l’herbivorisme no les afecta. La seva proximitat biològica fa que totes dues presentin una estratègia repro- ductiva poc freqüent: la pol·linització per formigues. I és que són plantes amb flors de mida reduïda, poc visto- ses i amb les recompenses florals molt exposades, que formen poblacions denses, cosa que facilita la mobilitat entre les flors de les diferents plantes sense la necessitat del vol de l’insecte. I, malgrat tot, les comunitats de ta- baiba dolça (Euphorbia balsamifera) i de cardón (Euphorbia canariensis), tot i viure en els mateixos ambients, són clarament distintes. Els tabaibals es troben a primera línia de mar, i penetren poc cap a l’inte- rior. Estan ben desenvolupats en els vessants secs i assolellats que hi ha a sotavent dels humits alisis, és a dir, al sud-est de les illes. L’aspecte d’una tabaiba dolça canvia durant l’any, ja que és un caducifoli estival, tret netament tropical. A l’hi- vern, el verd platejat de les fulles fa de cobricel. A l’estiu, la xarxa densa de branques verd grisenques ho reem- plaça. La seva fisiognomia és prostra- da, en forma d’umbel·la que desplega tot l’espès brancam fins arran de terra, replegada de tal manera que fa de pa- raigua protector de les inclemències externes: a resguard de l’aerosol marí, filtrant l’elevada radiació solar incident i atenuant les pèrdues per transpiració Tabaibal-cardonal de les illes Canàries EL TABAIBAL-CArDONAL DE LES ILLES CANÀrIES: ESTrATègIES CONTrA L’ArIDESA Euphorbia balsamifera Euphorbia canariensis 5i dessecació, es forma un microclima que suavitza les altes temperatures i humidifica l’aridesa ambiental. Els cardonals estan menys exposats, a segona línia de mar. Penetren més a l’interior, tot enfilant-se pels vessant costeruts dels contraforts muntanyo- sos litorals. S’estableixen millor a la part meridional de les illes, però, tan- mateix, sovintegen també a sobrevent, al nord, al vessant més plujós. Més aviat formen un cinturó prelitoral que envolta la majoria de les illes. De fet, les poblacions naturals s’estenen per les illes occidentals de La Palma, Te- nerife i Gran Canària formant un anell costaner continu, però, en canvi, a les illes orientals de Gomera i Hierro, la seva distribució és més localitzada. El cardón, d’aspecte cras, té forma de cactus de canelobre. Una fisionomia esvelta, estirada, desafiant. Això el fa molt diferent de la tabaiba, i també el fet que no sigui l’aspecte físic el que el protegeix de la calor i l’aridesa, sinó el seu metabolisme cras. Amb tot, el cardón sembla més preparat per al clima subdesèrtic, i per això domina fins allà on l’aerosol marí, carregat de sal, el crema, que és on la tabaiba pot destronar-lo. Tot i això, l’ampli territori que com- prèn el tabaibal-cardonal ha patit una dràstica reducció per la mà de l’home. D’una banda, primer, l’agri- cultura, amb els segles, ha anat arra- conant les comunitats cap als indrets més hostils (sòls molt pedregosos o molt inclinats), el que els canaris anomenen “malpaís”. I, de l’altra, en les últimes dècades, el boom de la construcció, a causa del turisme, n’ha acabat de rematar les poblacions: allà on l’agricultura no pot arribar, les ur- banitzacions els han pres el territori. Actualment, l’estat de conservació del tabaibal-cardonal es troba en un grau d’extrema vulnerabilitat És per això que en un dels treballs publicats sobre aquestes comunitats per cien- tífics de la Universitat de La Laguna s’acaba dient: “Deseamos que se to- men las medidas adecuadas para que este importante patrimonio natural pueda ser legado a las futuras genera- ciones de la forma más parecida posi- ble a como lo hemos recibido.” 4David Bertran Les restes de vegetació natural estan cada cop més fragmentades, confinades als escassos enclavaments protegits que han quedat 6Aprenem botànica... 4Nom científic: Macrozamia moorei 4Etimologia: rep aquest nom en honor del botànic Charles E. Moore (1820-1905), director del Reial Jardí Botànic de Sydney, gran estudiós del gènere Macrozamia. 4Família: zamiàcies. 4Descripció: és originària de la part central de Queensland (Austràlia), de clima més aviat temperat i de boscos secs i sòls pobres i ben drenats. És de port arborescent; arriba als 8 m d’alçada i fa entre 50 i 80 cm de dià- metre de tronc. De fusta esponjosa. Normalment, no ramificada. És la més gran dins del gènere Macrozamia. Té una gran corona arrodonida, amb centenars de fulles pinnades de color verd blavós fosc, sense espines al pe- cíol. El raquis pot ser recte o una mica recargolat en espiral, també sense espines. Els folíols, no articulats a la base, són alterns o quasi oposats, rec- tes o falcats; simples, amb el marge sencer i l’àpex punxant. Planta dioica. Els cons són de formes i mides variades, generalment verdo- sos, i més amples els femenins. 4Característiques dels fruits: 4Il·lustracions: Josep Sabanès i Montserrat Molins Esquama Con masculí Microsporofil·le Les llavors són anguloses, oblongues o obovoides. La part carnosa que les envolta és molt tòxica i d’efectes can- cerígens. Els aborígens deixaven el fruit en remull una setmana i després el torraven per poder-lo consumir. 74Descripció: formen part de la divi- sió de les gimnospermes i de la classe de les cicadals. Presenten aspecte de palmera o de falguera arborescent, però no tenen res a veure amb aquestes famílies. L’únic aspecte en comú és l’ancestra- litat, ja que el punt més alt de la seva evolució és al mesozoic, fa 200 mili- ons d’anys. Han sofert algunes varia- cions en el transcurs del temps fins a arribar a l’aspecte actual. 4Trets diagnòstics: són plantes dioi- ques, amb fulles pinnades o bipinna- des, disposades en roseta al final del tronc. Les pinnes tenen la nervadura en paral·lel, sense nervi central. Alguns gèneres tenen el tronc curt o imperceptible. D’altres, amb el pas del temps, el tenen molt més aparent. Els esporofil·les femenins i masculins es troben en cons; les esquames dels cons femenins són més o menys pel- tades i amb dos òvuls a la part interior. Els cons reproductors són elements bàsics per diferenciar les espècies. Altres factors, com les pinnes, poden variar massa amb l’edat de la planta i les condicions de cultiu per ser un tret essencial en la classificació. 4Distribució de les zamiàcies al món: – Nombre de gèneres al món: és la fa- mília més nombrosa de les cicadals, amb 8 gèneres. – Gèneres: Macrozamia, Zamia (que dóna nom a la família), Lepidozamia, Ceratozamia, Encephalartos, Dioon, Bowenia i Chigua, aquest últim desco- bert recentment a Colòmbia. – Nombre d’espècies: 80 aprox. – Distribució: es reparteix per zones tropicals i temperades d’Àfrica, Aus- tràlia i Amèrica. – Usos: ornamentals. 4Les zamiàcies del Jardí Botànic: – Sud-àfrica: Encephalartos lebombo- ensis, E. senticosus, E. altensteinii, E. villosus, E. ferox. – Austràlia: Macrozamia moorei. 4Text: Núria Abellán LA FAMÍLIA DE LES ZAMIÀCIES Encephalartos horridus 8L’entrevista Vostè va ser membre de la Comissió de Suport al Jardí Botànic, que es va crear l’any 1989, potser el primer pas per fer el nou Jardí. S’han com- plert les expectatives que es tenien en aquell moment? El Jardí Botànic de Barcelona té pre- cedents històrics anteriors. Els més immediats, als anys trenta, per obra del Dr. Pius Font i Quer, i que corres- pondrien a l’anomenat, actualment, Jardí Botànic Històric. El nou Jardí va endegar dues idees modernes: en primer lloc, prescindir del plantejament tradicional de col- lecció de plantes sistemàtica per anar cap al concepte de col·lecció de pai- satges, una idea que vaig defensar es- pecialment. I, en segon lloc, la medi- terraneïtat, que ens permet recórrer el món. I la mediterraneïtat, alhora, també ens permet donar preponde- rància a l’arbust, la qual cosa és bona per donar una imatge de maduresa més ràpidament. Aquests dos propòsits s’han mantin- gut i desenvolupat convenientment. El visitant que arriba al Jardí, mol- tes vegades no entén la diferència entre un jardí botànic i un parc. Podem fer més visible aquesta dife- rència? Hem de deslliurar d’aquesta respon- sabilitat el mateix Jardí. El Jardí Bo- tànic no es troba al mig de la ciutat ni dóna nom a un barri, com el de Valèn- cia. Així com el Zoo de Barcelona està dins l’imaginari de la ciutat, el Jardí Botànic, no. La solució passaria per accionar una interfície comunicativa des de l’Ajuntament a la ciutadania. ramon Folch, la ciència mediàtica vora nostre Socioecòleg i divulgador científic que ha estat professor de Botànica a la Universitat de Barce- lona. Director dels Serveis Ambientals de la Di- putació de Barcelona i de la Generalitat de Ca- talunya. Secretari general del Consell Assessor del Fòrum Llatinoamericà de Ciències Ambien- tals i professor titular de la seva càtedra Unesco per al desenvolupament sostenible. Director i guionista de la sèrie televisiva Mediterrània. Autor de nombrosos articles i d’una trentena de llibres. Des del 1994 dirigeix, a Barcelona, la consultoria i taller de projectes socioambientals ERF - Gestió i Comunicació Ambiental, S. L. 9Quin paper li toca fer al Jardí dins la societat? Quan la ciutadania descobreixi que hi ha un Jardí Botànic, hi ha moltes coses per ensenyar. I més si es fa en un sentit més ampli. És a dir, superar la simple exhibició de plantes i aprofitar el veï- natge amb vivers com el dels Tres Pins, i construir un gran hivernacle. D’aques- ta manera es podrien veure les plantes, i també veure d’on surten els arbres de la ciutat. Llavors, la reflexió cultural és de fons: un verd cultural (el Jardí) i un verd estructural (vivers i hivernacle). El gener del 2008 es va presentar el Pla de Museus de Catalunya, amb el projecte, entre d’altres, de fer un Museu Nacional de Ciències Natu- rals, al qual s’incorporaria el Jardí Botànic. Pensa que la institució ha de deixar de ser municipal? L’Ajuntament té capacitat per fer qual- sevol instal·lació, però no té escala catalana. Per exemple, il·luminar els carrers de la ciutat és d’exclusiu interès de l’Ajuntament, com es pot entendre fàcilment. Però un jardí botànic ultra- passa l’interès municipalista. L’origen divers dels visitants del Jardí ho de- mostra. Per tant, el Museu de Ciències Naturals, on s’insereix el Jardí, si més no, ha de tenir vocació catalana. ERF ha fet el disseny del Pla d’usos del castell de Montjuïc. Com afectarà el Jardí, aquest pla? El projecte vol fer realitat el que ano- menem “passeig dels Cims”, a la cota alta de la muntanya, i amb una clara finalitat: que Montjuïc “faci baixa- da”. Es tracta que el funicular arribi fins al castell. També que el telefèric deixi de restringir-se a un ús turís- tic. D’aquesta manera, qui arriba a la muntanya ho fa a la cota més alta amb un bitllet senzill de transport, i des d’allà pot anar baixant. Afectaria el Jardí des del punt de vista de l’accés pels visitants. Caldria posar una porta d’entrada a la part alta del Jardí, a l’al- tura de l’edifici de l’Institut Botànic, per així mantenir la coherència dels nous usos de la muntanya. Continuem parlant de nous usos. Què li sembla el projecte de recu- peració de la Masia del Jardí Botà- nic Històric per part de l’Associació d’Amics per fer-hi una secció etno- botànica, un hort de races hortíco- les tradicionals, amb finalitats cul- turals i educatives? La Masia és una reproducció ad hoc per a la Fira Universal del 1929. Pos- teriorment a aquesta cita ja se’n va plantejar l’ús etnobotànic i educatiu. L’Associació consolida aquest projec- te, que, ben portat, pot donar lloc a la recuperació d’un nou espai per a la participació a la nostra ciutat. 4Amadeu Camps 10 L’hort del Jardí Botànic Històric A finals del 2007 vam començar a parlar de posar en marxa una nova iniciativa: el conreu d’un hort al Jardí Botànic Històric. En aquelles prime- res converses, hi van participar l’As- sociació d’Amics del Jardí Botànic, tècnics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i responsables del mante- niment integral del nou Jardí Botànic i del Jardí Botànic Històric, juntament amb la direcció i personal del Jardí Botànic. Malauradament, la greu sequera que va patir Ca- talunya durant la primavera i l’estiu del 2008 va obligar a en- darrerir la posa- da en marxa del projecte. No es va poder plantar a la primavera, en no tenir garanties que podríem regar. Finalment, però, el setembre passat es van reprendre els treballs de preparació del terreny i a principis d’octubre es va fer planter de les primeres verdures i hortalisses. Paral·lelament, al viver se sembrava llavor d’altres espècies per tenir en el futur el nostre propi planter. Les pluges abundants de l’octubre, les temperatures suaus de les primeres setmanes de tardor i el saber fer dels nous hortolans i col·laboradors han aconseguit un resultat òptim. La dis- tribució de la primera plantada és la següent: Primera parada: diferents tipus d’enciam (Lactuca sativa), com en- ciam escaroler, enciam de fulla de roure i enci- am llarg o romà. I també espinacs (Spinacia ole- racea) i bledes (Beta vulgaris var. cicla). Segona parada: tota mena de crucíferes, com bròquil (Brassi- ca oleracea var. italica), col llombarda (Brassica ole- racea var. capitata), coliflor (Brassica oleracea var. botrytis) i col (Brassica oleracea var. acephala). Tercera parada: alls tendres (Alli- um sativum), api (Apium graveolens), espinacs (Spinacia oleracea) i bledes (Beta vulgaris var. cicla). UN NOU prOJECTE FET rEALITAT Imatge de l’hort amb la Masia de fons. Imatge: Josep Manel gómez 11 Quarta parada: remolatxa (Beta vul- garis), ruca (Eruca vesicaria), julivert (Apium petroselinum), una mica d’en- ciam, escarola (Chicorium endivia) i anet (Anethum graveolens). L’Associació aporta dos grups de vo- luntariat, que tenen cura de l’horta, així com una coordinadora del pro- jecte, Lourdes Roca, que, amb el su- port de Mònica Viladesau, dinamitza i organitza les tasques de manteniment de l’horta. L’Àrea Metropolitana està redactant un projecte de remodelació del con- junt del Jardí Botànic Històric, inclo- ent-hi el Sot de la Masia, que és on hi ha l’hort. A més, l’Àrea Metropolita- na ha col·laborat en la preparació del terreny, el transport del terrafem i la instal·lació d’una canonada de reg. L’Institut de Cultura, per la seva part, ha iniciat algunes millores a l’edifici de la Masia, ha cedit eines, ha sub- ministrat material de reg i substrats especials i ha assessorat en la sembra de planter i la instal·lació de les cin- tes de reg per exsudació. Com no podia ser d’una altra manera, s’han aplicat les tècniques més soste- nibles. El sistema de conreu d’agri- cultura ecològica que practiquem és l’anomenat “mètode de parades en crestall de Gaspar Caballero”. El reg es fa per exsudació, amb què s’acon- segueix un gran estalvi d’aigua. Tam- bé s’ha instal·lat un compostador de 1.000 litres per convertir totes les restes vegetals en adob orgànic. Així mateix, s’ha començat una prospecció per treballar amb llavors de varietats autòctones. Una quinzena de persones interessa- des en el projecte van rebre un curs de formació entre els mesos de maig i juny, repartit en tres sessions. Arran d’aquest curs es van organitzar dues colles de voluntaris que treballen l’hort cada dilluns i dijous al matí. Aquesta iniciativa transmet unes grans dosis d’il·lusió i de sensacions positives a tots els col·laboradors i obre la porta a nous usos, com l’edu- cació ambiental, al voltant del conreu de verdures i hortalisses mitjançant tècniques respectuoses amb l’entorn, o la recuperació, conservació i difusió de llavors de les varietats autòctones i de la seva cultura associada. 4Jaume pàmies pagès 12 Els roures i les alzines del Jardí Aquest any, al Jardí, hi hem plantat exemplars de tres espècies del gène- re Quercus. Entre aquests arbres, n’hi ha que perden les fulles cada hivern o se’ls tornen marcescents (roures) i n’hi ha que les conserven (alzines, sureres, coscolls). Se’ns podria preguntar: per què plan- teu tants exemplars d’aquests arbres, que ocupen tant d’espai? La nostra resposta és que els arbres d’aquest gènere formen la base estruc- tural d’algunes de les comunitats vege- tatives més esteses de l’hemisferi nord, i, pel que fa al Jardí, de les zones de la Conca Mediterrània i de Califòrnia. Són arbres dominants en una gran part d’aquestes zones geogràfiques des de temps prehistòrics, que han estat castigats per l’home en el seu afany de domar i explotar la terra. Aquests ar- bres van produir la capa de sòl encara present en moltes àrees mediterràni- es on avui no hi ha boscos o hi ha bos- cos de substitució, com els de pi blanc (Pinus halepensis), o diversos gèneres d’arbustos que ocupen el seu lloc. Els arbres del nostre Jardí encara són petits. Tardarem molts anys abans de poder veure exemplars grans de les espècies de l’est del Mediterrani, d’on és originari el modest Quercus callipri- nos, el coscoll de la imatge següent. I ens haurem de conformar amb una reduïda selecció de les diverses es- pècies presents a Califòrnia i al nord de Mèxic, terres que comparteixen el clima mediterrani. Actualment tan sols hi ha una espècie representada al Jardí: l’alzina californiana Quercus agrifolia, que s’assembla molt a les nostres alzines del Mediterrani, però té els aglans més llargs i les fulles con- vexes. Aquest arbre, juntament amb dues espècies de roures indígenes de l’oest de la Mediterrània, Q. pyrenai- ca i Q. canariensis, ja els podem veure plantats des de fa pocs mesos al Jardí. 4Samuel pyke 13 Breus de l’Associació... El Clot de la Masia, un regal a la ciutat El 20 de desembre, la tradicional fes- ta de Nadal de l’Associació es va mo- dificar respecte al programa habitual de cada any. Es va decidir que aquesta data fos la gran jornada que tanqués l’any del quinzè aniversari de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barce- lona. La trobada va tenir dos punts importants: la presentació de l’hort a l’espai del Clot de la Masia, al Jardí Botànic Històric, i, d’altra banda, la inauguració d’una exposició com- memorativa a l’Aula Mediterrània del Jardí. Del projecte de l’hort, se n’ha anat informant en els darrers números de Brolla i també en trobareu informació detallada en altres pàgines d’aquest exemplar. El 29 de març, l’Associa- ció va celebrar la Festa de la Prima- vera al Jardí Botànic Històric, amb la intenció de donar a conèixer aquest projecte. Després d’uns mesos d’in- certesa a causa de la sequera al nos- tre país, els treballs per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el su- port dels tècnics del Jardí Botànic van permetre treballar en aquest hort tot l’últim trimestre de l’any. El treball dels voluntaris ha estat molt satisfac- tori, i els resultats, força bons. Aquest projecte, que té el suport econòmic de CAM, ha de ser l’inici d’un ventall d’activitats relacionades amb l’horti- cultura tradicional dins d’un progra- ma educatiu que es desenvoluparà a l’espai de la Masia un cop concloguin les feines d’adequació i accés. Per aquesta raó, als periodistes, el dia 20 de desembre se’ls va presentar l’hort com un regal per a la ciutat, pel que suposa la recuperació d’aquest espai per a tota la ciutadania. I l’exposició, una aposta per créixer A partir de la petició de col·laboració, amb molt bona resposta, feta a tots els Amics per al procés de recollida de material gràfic, pensaments i històri- es, durant mesos s’ha estat treballant en el muntatge de l’exposició Perquè hem arrelat, volem créixer. Es tracta d’una mostra no pas de revisió històrica, sinó de constatació que un bon grup de ciutadans ha tingut i té l’oportu- nitat de gaudir, treballar, somiar i il·- L’Hort de la Masia 14 lusionar-se per un projecte, com és un jardí botànic, que podria semblar només atraient per als científics o jardiners. Són molts els sentiments que es despre- nen dels textos, fotografies i vídeos que componen la mostra, amb la intenció de convidar tothom que ho vulgui a afegir- se a l’aventura de fer créixer el Jardí. L’equip creador de l’exposició el for- men Teresa Garzón, Guillermo San- tamaría i Anna Sapera, i, del disseny gràfic, se n’ha ocupat Sacajugo.com. La mostra es pot visitar a l’Aula Mediter- rània del Jardí Botànic fins al març. Nou avantatge per als Amics Els socis i sòcies i els voluntaris i volun- tàries de l’Associació ja tenen l’entrada gratuïta al Museu de Ciències Naturals. L’Associació canvia d’oficina Des de primers d’any, l’oficina de l’As- sociació ha tornat al que va ser el primer espai que va ocupar al Jardí. El motiu és la redistribució de les sales, per l’am- pliació del Banc de Germoplasma. Viatgem al... país Basc Del 30 de maig a l’1 de juny, l’Associa- ció organitza el setè viatge per conèi- xer un jardí botànic de l’estat espanyol. Aquest any, el destí és el Jardí Botànic d’Iturraran (http://www.gipuzkoa. net/pagoeta/index-c.html). Si bé és petit (unes 10 hectàrees), recull 2.400 tàxons d’arbres, arbustos i plantes pe- rennes. A més de la visita al jardí, el viatge es complementarà amb visites a punts destacats de la geografia basca. Trobada de Voluntariat Ambiental Al novembre es va celebrar, a València, la XIII Trobada de Voluntari- at Ambiental. L’Associació hi va presentar el projecte de la Masia. Un dels actes més atractius va ser la xerrada de l’escriptor i naturalista Jo- aquín Araújo, que va parlar de l’exem- ple del voluntariat com a responsabi- litat ciutadana. Araújo va dedicar als assistents una emotiva reflexió: “... lo más elogiable es que la acción del voluntario ambiental no conlleva la identificación del beneficiario de la misma... No excluye a nadie, sen- cillamente porque quien conserva, limpia, ahorra y defiende a la vida lo hace para todo y para todos.” participants en la reunió de treball del 27 de setembre de 2008 racó del soci Donem les gràcies a: L’amic Enric Orús, per la seva matinal als Jardins de Sarrià, l’octubre passat. Felicitem: Emili Vilaseca i Emili Giménez, guanyadors del tercer premi i un accèssit, respectiva- ment, del Concurs de Fotografia dels Amics del Jardins. Donem la benvinguda a: Albert Sánchez i Rafael Ferrers, nous socis numeraris. María Martínez, Magdalena Moreno, Larsen Ruiz i Maribel Tramullas, nous socis voluntaris. Diana Velázquez, nova educadora del Servei d’Activitats Educatives. Descansa al Jardí etern: La Dra. Creu Casas, amiga del Jardí Botànic. El nostre condol als familiars. Agenda del voluntari Grups del dimecres: cada dimecres des del 7 de gener fins al 17 de juny (excepte el 8 d’abril). Grup del dissabte (viver): dissabtes del 10 de gener al 21 de març i del 25 d’abril al 20 de juny, cada dues setmanes. Assemblea general de l’Associació: El dissabte 14 de febrer, al matí. S’enviarà convocatòria específica. Bosses ecològiques: L’Associació aposta per reduir l’ús de bos- ses de plàstic. Bossa de tela: 2 € (més 0,31 € per la tramesa per correu). Els amics del Jardí Botànic de Barcelona... • Poden visitar el Jardí Botànic i el Museu de Ciències Naturals gratuïtament • Donen suport al creixement del Jardí • Tenen un descompte en les activitats de l’Agenda del Jardí • Reben informació de les novetats del Jardí • Gaudeixen d’un programa especial d’activitats • Reben BROLLA • Poden col·laborar en el manteniment del Jardí • Tenen descomptes a: - Garden Center Bordas Gavà - Navarro Mitre, florista - Oryx, botiga de natura i d’excursionisme - Tokonoma, botiga, escola i viver de bonsais - Botiga del Jardí Botànic de Barcelona (10%) ✁ Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/sòcia: Individual: 20 € Estudiant: 14 € Jubilat: 14 € Protector: 300 € .......................... Nom i cognoms ................................................................................................. Data de naixement ..................................... DNI ................................................ Població ...........................................................................C.P. .................................... Adreça ................................................................................................................Telèfon ................................................... Forma de pagament Ingrés en compte (s’adjunta justificant): “la Caixa”, oficina 1152, núm. compte: 0200048724 Xec nominatiu En efectiu Entitat bancària (recomanat) Data ........................... Signatura Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (C/ Dr. Font i Quer, 2. parc de Montjuïc. 08038 Barcelona) Autoritzo el banc/caixa ............................................................................. Adreça agència ........................................................................................ Població ................................................................... C.P. ........................ ENTITAT OFICINA DÍGIT CONTROL NÚMERO DE COMPTE perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona AMB LA CoL·LABoRACIó DE: Voleu rebre la revista en format digital? Voleu rebre la informació d’una manera més immediata? Envieu un e-mail a: acamps@bcn.cat Hi heu de posar: el vostre nom, els cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota la informació del Jardí. A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí. La nostra llavor fa créixer el Jardí ApUNTA-T’HO A LA TEVA AgENDA: • Exposició Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure Fins al 31 de març de 2009 • Taller familiar sobre les fibres vegetals i els seus usos Diumenges 25 de gener, 22 de febrer, 29 de març, 26 d’abril i 31 de maig • Exposició Perquè hem arrelat, volem créixer Fins al 15 de març • Planta’t al Botànic diumenge 19 d’abril Dianthus rupicola, il·lustració de María Martínez, voluntària de l’Associació d’Amics