1BUTLLETÍ NÚM. 17 SETEMBRE 2008 Exemplar gratuït Arundo mediterranea Fotografia: L’Indi Exposició sobre fibres vegetals • La gestió de l’aMB al Jardí SUMaRI JaRDÍ BOTÀNIC 3 Flaixos 4 L’exposició Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure 6 aprenem botànica... 8 Jordi Bordanove i Richart, cap de parcs 10 alumnes en pràctiques 12 Les canyes gegants aSSOCIaCIÓ D’aMICS DEL JaRDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’associació 15 Racó del soci NÚM. 17 BROLLa Direcció Josep M. Montserrat Coordinació Amadeu Camps Consell de Redacció Anna M. Llor, Carlos Azofra, Josep M. Montserrat i Amadeu Camps Col·laboradors Núria Abellán, Josep Manel Gómez, Samuel Pyke, Jaume Pàmies, Jordi Díaz Disseny gràfic Ramon Martínez Revisió lingüística Marià Pou Nadal Impremta Imatge i producció editorial de l’Ajuntament de Barcelona Paper Cyclus offset de 170 g 100% reciclat DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-10 1.000 exemplars gratuïts Jardí Botànic de Barcelona/ Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona C/ Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel. 93 426 49 35 (Jardí) Tel. 93 325 29 73 (Assoc. Amics) Fax 93 424 50 53 A/e: jardibotanic@bcn.cat (Jardí) amicsjbb@telefonica.net (Assoc. Amics) Web: www.jardibotanic.bcn.cat EDITORIaL La festa del 27 d’abril L’alcalde Jordi Hereu va inaugurar una nova zona del Jardí, la d’Austràlia, el 27 d’abril passat. I aquell dia gairebé 13.500 persones ens van acompanyar. Flors, música, contes, nous arbres, noves plantes, llibres, la nova mascota i molts amics van fer possible l’èxit d’una festa en què havíem posat les nostres il·lusions. Austràlia és un gran continent que té dues zones amb clima mediterrani: Austràlia Meridional, amb capital a Adelaide, i Austràlia Occidental, amb capital a Perth. Aquestes regions es compten entre les que tenen una flora més rica i interessant de tot el conti- nent. Al Jardí, les plantes australianes estan agrupa- des en onze fitoepisodis, que depassen una mica les àrees estrictament mediterrànies. D’on provenen aquestes plantes australianes? Des del començament del projecte del Jardí, gràcies a l’ajut de Pere Duran i Farell, aleshores president de la Comis- sió Ciutadana de Suport del Jardí Botànic, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’antic ICONA, que va fer possible, entre altres coses, adqui- rir plançons directament d’Austràlia. El 27 d’abril và- rem poder ensenyar al públic alguns dels arbres més alts del nou jardí, que tenen poc més de catorze anys! Les obres de pavimentació i adequació de l’espai d’Aus- tràlia s’han pogut fer gràcies al suport que de manera continuada i permanent dóna l’Àrea Metropolitana de Barcelona a la Xarxa de Parcs Metropolitans, de la qual el Jardí Botànic de Barcelona és el parc de capçalera. Josep M. Montserrat Director del Jardí Botànic de Barcelona 3Flaixos 4El dia 2 de juliol es va instal·lar la nova estació meteorològica del Jardí. L’estació disposa de tot l’instrumen- tal necessari per prendre mesures và- lides per a l’Organització Mundial de Meteorologia. Aquest fet serà molt important per po- der establir en el futur un conveni amb el Servei Meteorològic de Catalunya per passar a ser un nou punt de control i seguiment meteorològic de referèn- cia a la ciutat de Barcelona. 4El dia 18 de juny es va presentar el llibre Jardins, jardineria i botànica. Bar- celona 1700. És el primer d’una sèrie que preveu publicar el Museu d’His- tòria relacionada amb les excavacions del Born i la Barcelona del segle XVII. L’herbari Salvador, coetani del ma- nuscrit en què s’inspira el llibre, ha permès identificar millor les plantes dels nostres jardins barrocs amb els noms amb què les coneixem avui. 4El 5 de juny es va presentar el Catàleg de la Biblioteca Salvador. En l’elabo- ració d’aquest llibre, hi han participat nombroses persones, en especial els tècnics de la Reserva de la Biblioteca Central de la Universitat de Barcelo- na. L’acte, durant el qual el professor Olmi va dictar una conferència sobre els gabinets d’Història Natural, va es- tar presidit per l’alcalde de Barcelona i pel president del Consell Superior d’Investigacions Científiques. 4El 27 d’abril passat, el Jardí va batre el seu rècord històric de visitants en una data puntual. Van ser 13.450 persones les que van venir, motivades per la inau- guració de l’accés al públic d’una nova zona d’Austràlia i per l’oferta d’activitats lúdiques de la diada. Aquesta quantitat de públic assistent permet i anima a plantejar nous reptes per al Jardí. Dades climàtiques bàsiques al Jardí Botànic, per Josep M. Gómez Mitjana temp. màximes 12,5 º C 20,1 º C Hivern Primavera 2007-2008 2008 Mitjana temp. mínimes 8,8 º C 14 º C Màxima absoluta 18,1 º C 31,2 º C 11 gener 20 juny Mínima absoluta 4 º C 6,7 º C 1 gener 24 març Precipitació acumulada 58,6 l/m2 220,5 l/m2 a tota l’estació 4No és cap novetat que, des dels inicis dels temps, les plantes han estat con- vivint amb els éssers humans i que els primers homes van aprendre a treure profit de la vegetació que els envol- tava, però és cada cop més necessari que, de tant en tant, alguna notícia de la premsa, un descobriment científic o algun fet més quotidià ens convidin a recordar-ho i reflexionar-hi. La sofisticació en els processos de transformació industrial i la vida allu- nyada de la natura ens han fet perdre de vista aquesta relació íntima entre vegetació i vida quotidiana. Les plantes són la font principal de la nostra alimentació i són presents en molts dels objectes amb què convivim diàriament. Fibres, fils i teixits ens ves- teixen. De la fusta dels arbres, n’obte- nim eines de treball, mobles i materials de construcció. Amb arbustos i altres vegetals hem après a fer cabassos i cis- tells. Amb certes plantes aconseguim curar-nos les malalties, i aquest mateix full de paper que aneu llegint ben segur que té l’origen en les fibres vegetals. El Jardí us vol convidar amb aquesta exposició a reflexionar sobre les fi- bres no tèxtils procedents de plantes de la conca mediterrània. L’exposició s’organitza al voltant de la relació que s’estableix entre les plantes que ens les proporcionen, els utensilis elabo- rats i les tres dimensions de l’espai: la corda, amb la línia; el teixit, amb el pla, i la cistelleria, amb el volum. Les sales que hi trobareu són les se- güents: Espai 1. Les plantes que ens ajuden a viure Introducció a les fibres vegetals i identifi- cació de les plantes productores de fibra. Exposició FIBRES vEgETaLS. LES pLaNTES ENS aJUDEN a vIURE Camp d’avellaners (Corylus avellana L.) De l’avellaner, se n’obtenen els llucs, que, fets a tires, es fan servir per fer paneres, coves i cistells. Foto: Jordi Díaz Una de les moltes utilitats de la canya. Foto: Jordi Díaz 5Espai 2. La corda lliga, uneix i transporta Les cordes lliguen, subjecten i unei- xen físicament. Es poden considerar també transmissores culturals, ja que han facilitat el transport, el comerç i la navegació. Sense cordes no hi ha transport. El cànem i l’espart han es- tat plantes cabdals en aquesta utilitat. Espai 3. El teixit folra, cobreix i entapissa Un teixit és l’entrellaçament d’uns fils longitudinals amb uns altres de transversals. L’entrellaçat de fibres és el fonament tant de la cistelleria com del teixit. Es destaquen plantes com el jonc, el margalló, la boga o la palla. Espai 4. El cistell protegeix, guarda i encapsa La cistelleria és una activitat que ha estat fonamental per a l’emmagat- zematge de productes i l’embalatge. Calen fibres procedents de brancatge jove i flexible, però resistent, com el vímet, la canya o l’avellaner. Espai 5. Un espai per a la contemplació En aquesta sala us proposem una atu- rada per gaudir de la dimensió artísti- ca i estètica del món de les fibres sota la mirada d’alguns objectes de l’estudi de Joan Miró. L’exposició es presenta en català i hi trobareu la traducció a cinc idiomes més, castellà, anglès, francès, ale- many i italià, per facilitar al màxim possible la comprensió dels textos al públic que ens visita. Estarà oberta a partir del dia 27 de juny i es mantindrà amb l’horari del Jardí fins al 31 de març de 2009. 4Jordi Díaz i Jaume pàmies Diferents models de cistelleria feta amb avellaner. Foto: Ernest Costa 6aprenem botànica... 4Nom científic: Hakea laurina 4Etimologia: el gènere Hakea fa re- ferència al botànic alemany Cristian Ludwig von Hake (s. XVIII). L’epítet laurina podria referir-se a la sem- blança de les fulles amb les d’algunes lauràcies. 4Família: proteàcies. 4Descripció: arbre perennifoli, de port petit, que pot arribar a uns 6 m d’alçada. És d’origen australià i, de la mateixa manera que altres plantes d’aques- ta família, viu en llocs relativament secs i afectats per incendis naturals, fet que afavoreix la dispersió de les llavors. La resposta a l’adaptació al cultiu a les nostres contrades ha estat molt favorable. Això fa que sigui un bon exemplar ornamental, que no reque- reix gaires atencions i que ens ofereix unes floracions de tardor una mica extravagants i alhora espectaculars. Les fulles són de color verd fosc, lleu- gerament vermelloses als marges, coriàcies, falciformes o lanceolades, de 15 a 20 cm de llarg i entre 1 i 2 cm d’ample a l’àpex, estrenyent-se a la base. La nervadura és en paral·lel, característica important de famílies ancestrals. 4Característiques de les flors: 4Característiques dels fruits: 4Il·lustracions: Jaume Morera Estams recargolats Estigma Estil Núcula Llavor alada 74Etimologia: es refereix, en la mi- tologia grega, al déu Proteu, que tenia l’habilitat d’adoptar formes i aspectes diferents davant l’enemic. En el cas de les proteàcies hi ha una gran quan- titat d’espècies, amb característiques morfològiques molt diferents a causa de la seva adaptació al medi. 4Trets diagnòstics: es divideix en dues subfamílies: grevilloidees i pro- teoidees. Arbres i arbustos distribuïts a l’he- misferi sud, abundants a les zones temperades i relativament seques. En zones d’Austràlia i Sud-àfrica es- tan adaptades als freqüents incen- dis, que ajuden a la dispersió de les llavors. En alguns casos, com Gevuina avella- na, necessiten una funció micorízica per poder ser cultivades. Així, doncs, es tracta d’una exòti- ca família de plantes molt adaptades als pol·linitzadors i al clima, per això compten amb unes floracions ben ca- racterístiques i atractives. Les fulles poden ser alternes, sen- ceres o dividides, sense estípules, coriàcies i sovint amb pilositat, amb marges sencers, serrats o punxants. Les flors poden aparèixer en raïms, espigues o capítols. Són bisexuals, però a vegades són unisexuals, dioi- ques i molt irregulars. Normalment, madura abans la part masculina que no pas la femenina (proteràndria). Ovari súper. Fruit en forma de núcula, drupa o fol- licle. Llavors sovint alades, sense en- dosperma. 4Distribució de les proteàcies al món: – Nre. gèneres al món: 62 – Nre. d’espècies: aprox. 1.400 – Distribució: es reparteixen pel sud d’Àfrica, Àsia, Austràlia central i Sud-àmerica, sobretot a les regions més àrides. – Usos: ornamentals, llavors comesti- bles i indústria de la fusta. 4Les proteàcies del Jardí Botànic: – Sud-àfrica: Leucadendron modes- tum, Leucadendron coniferum. – Austràlia: Grevillea robusta, Hakea arida, Banksia praemorsa, Banksia in- tegrifolia. 4Text: Núria abellán La FaMÍLIa DE LES pROTEÀCIES 8L’entrevista Primer de tot, ens podries explicar què és l’AMB? És un conjunt d’ens públics que gestio- nen determinats serveis d’àmbit supra- municipal. Aquests ens serien la Man- comunitat de Municipis, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat del Transport. A la ciutat de Barcelona, majorità- riament, qui fa la gestió dels espais verds és l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Però qui s’encarrega del Jardí Botànic és la Mancomunitat. Sí. Juntament amb el Jardí Botànic His- tòric, gràcies a un conveni entre l’Ajun- tament de Barcelona i la Mancomunitat. El Jardí es considera un espai singular, com ho són altres espais, sobretot pel seu caràcter històric, com els parcs de Can Vidalet o el de Torreblanca. A més, el Jardí es considera capçale- ra de tots els equipaments que ges- tioneu. Què hi feu? Al Jardí hem tingut l’oportunitat d’ex- perimentar i aplicar tècniques que després hem posat en marxa també als altres parcs. Un exemple seria el tractament d’aplicació d’encoixinats o mulch, mitjançant triturats de podes o altres materials, amb els quals s’ha aconseguit millorar l’aportació de nu- trients a les plantes, evitar l’evaporació de l’aigua i, per tant, disminuir el reg i reduir la presència de males herbes. I també en feu el manteniment? Des de la Mancomunitat gestionem la conservació integral del Jardí. A més, el manteniment del Jardí té la singularitat de ser intensiu, pràcticament es fa plan- ta a planta. La Mancomunitat hi aplica un control de qualitat, com a la resta de parcs metropolitans, i això ens permet fer un seguiment molt proper de totes les incidències i eventualitats i millorar la qualitat dels parcs que gestionem. Jordi Bordanove i Richart, cap de parcs Biòleg especialitzat en Botànica que ocupa el càrrec de cap de secció de Parcs de la Mancomunitat de Mu- nicipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Sempre s’ha dedicat a la construcció de jardins i es- pais verds i a la restauració del paisatge, primer en l’empresa privada i darrerament des de la dimensió pública. El seu vincle amb el Jardí Botànic data del 2002, quan coordinava l’obra d’ampliació de la xarxa de reg per degoteig de la zona d’Austràlia o treballava en la millora dels substrats dels parterres del Jardí. 9I la manera de treballar, de coordi- nar-vos amb el personal del Jardí, quina és? Segons el conveni vigent, les atribu- cions de cadascú queden molt clares. El projecte científic el marca el Jar- dí. La Mancomunitat fa una gestió integral, que inclou aspectes com la mateixa conservació de la vegetació, la redacció de projectes, la realitza- ció d’obres de millora, la promoció exterior... Per exemple, es va fer així en l’ober- tura de la nova zona d’Austràlia del Jardí? Sí, és clar. Es va obrir una nova hectà- rea d’aquesta zona al públic, segons els criteris científics definits pel Jardí, i la Mancomunitat va realitzar el projecte constructiu i va aportar els recursos econòmics per a la direcció i execució d’aquesta actuació. Aquesta era la se- gona fase del projecte del Jardí. A curt termini està previst enllestir i obrir al públic la tercera fase amb la urbanit- zació dels camins de les zones de Ca- lifòrnia i Xile. I, per últim, quedarà la millora del viver, l’hivernacle i, en ge- neral, la zona de serveis del Jardí. I, fora de la gestió de l’espai, altres projectes de col·laboració amb el Jardí? Ara mateix està a punt d’editar-se una guia de visita del Jardí, i, com a repte de futur, participar en el disseny d’ex- posicions temporals del Jardí per fer possible la seva itinerància en la xarxa de parcs de l’àrea metropolitana. Com a coneixedor privilegiat dels parcs d’aquesta xarxa, quins espais recomanaries veure i per què? Fer una tria és difícil, perquè parlar d’un vol dir deixar de parlar d’un altre. Però, endavant. El Jardí Botànic s’ha de visitar, és clar. Té la gràcia de tenir moltes plantes referenciades, plantes que trobem en el nostre entorn. Ens permet, a més, fer l’aprenentatge de les Mediterrànies del món. Així com el Jardí Botànic és tot color, llum, vida…, el Jardí Botànic Històric també s’ha de visitar, però per altres motius. És un espai ombrívol. És un microclima. Permet una passejada ben tranquil·la entre arbres monu- mentals de la nostra ciutat. De la Xarxa de Parcs Metropolitans destacaria el Parc de la Solidaritat, el de la Muntanyeta o el de la Riera Ca- nyadó, que es poden visitar pel seu disseny. Els de la Torreblanca i el de Can Solei-Ca l’Arnús, per la seva ve- getació singular i per ser parcs histò- rics, amb els seus jardins i llacs ro- màntics. I d’altres, com el Parc Nou, Can Zam i els Pinetons, són molt ido- nis per a les famílies. 4amadeu Camps 10 alumnes en pràctiques L’aventura de l’Esther comença l’oc- tubre del 2007, a la zona d’Austràlia, amb una capsa plena d’etiquetes, ma- pes i una corda en una mà i unes es- tenalles i uns ferros a l’altra. Havia de continuar la feina iniciada per altres alumnes en pràctiques. L’etiquetat- ge va ser força feixuc, ja que aquesta zona estava en obres... Més endavant, la feina va seguir a les zones de Xile i Califòrnia, fins a la gran arribada del GPS mòbil..., de 3 metres d’alçada. Aleshores es va aprofitar per georefe- renciar els fitoepisodis de Sud-àfrica, amb l’ajuda d’en David, en Miquel i en Samuel. Cap al febrer va arribar un nou alumne en pràctiques, que va ser rebut amb els braços oberts per l’Esther, ja que li suposaria una gran ajuda i més endavant seria un gran amic. En Rubén i l’Esther van començar el seu primer treball de camp com a equip a la zona de Califòrnia, seguida de la Sud-àfrica hostil (van acabar plens de punxes!), fins a arribar a les Canàries, on el Jardí va tornar a disposar del GPS per poder fer les biogeoreferenciacions de tots els seus fitoepisodis. Val a dir que la feina ha sigut dura, però molt reconfortant, en el sen- tit que hem après com pot arribar a ser de complicat i d’important el fet d’etiquetar, individu per individu, una zona amb la vegetació pròpia de la regió en concret. També ha estat molt agradable el contacte que hem tingut amb la natura i la possibilitat de con- templar en viu algunes espècies tan llunyanes de casa nostra. En definitiva, estem satisfets d’haver pogut col·laborar en les feines que es fan en aquest gran museu viu que és el Jardí Botànic de Barcelona i estem molt agraïts de l’oportunitat que se’ns ha donat per poder ficar-nos dins la pell d’autèntics biòlegs. Tot i que això és un acomiadament, esperem que només sigui temporal, per poder se- guir venint a ajudar com a voluntaris com més aviat millor. 4Esther Martín vic i Rubén Rufo gómez gEOREFERENCIEM EL JaRDÍ! L’Esther i en Rubén amb el gpS en el moment de l’inventari 11 Aquestes pràctiques posen punt final als meus estudis del CFGS en Gestió i Orga- nització dels Recursos Naturals i Paisat- gístics que he cursat a l’escola de Jardi- neria IES M Rubió i Tudurí, a Barcelona. Penso que ha estat una manera molt bo- nica d’acabar aquesta etapa i espero que també sigui un bon punt de partida per continuar avançant en el món de la botà- nica i dels espais verds. El meu tutor, en David, i els seus companys em van rebre molt amable- ment, i em van ensenyar les diferents parts del Jardí i com se’n du a terme la gestió, organització i manteniment. Un cop introduïda al Jardí, en David em va explicar quina seria la meva funció principal: participar en l’elaboració de l’inventari planta a planta per georefe- renciació amb GPS. Aquesta era la meva tasca, ajudar-lo a identificar i etiquetar les plantes alhora que les anava marcant amb el GPS. Aquesta feina es completa- va dia a dia passant les dades preses al camp a l’ordinador i verificant els noms botànics. També he pogut participar en l’inventari de les plaques informatives dels diferents fitoepisodis i en altres activitats de caràcter més puntual. La valoració de la meva estada al Jardí Botànic de Barcelona és absolutament positiva. He pogut participar en les fei- nes que s’han de fer al Jardí i, alhora, he après moltíssim, tant pel que fa a identi- ficació d’espècies, hàbitats i formacions vegetals com a la gestió d’un espai verd com és un jardí botànic. Dono les grà- cies molt especialment a les persones que m’han ensenyat tantes coses en tan poc temps i que m’han tractat tan bé, confiant en les meves aptituds i capaci- tats com a futura tècnica i tenint sem- pre en compte les meves opinions. Penso que l’equip que treballa a les oficines fa una gran tasca per tirar en- davant el Jardí Botànic, millorant-lo dia a dia, i fer possible que esdevingui un gran Jardí, encara amb més renom a escala mundial. 4Clara gonzález La MEva ExpERIèNCIa aL JaRDÍ La Clara en el moment de l’etiquetatge 12 Les canyes gegants Tots coneixem la canya comuna de l’horta d’aquest país. El seu nom cientí- fic és Arundo donax L. L’origen es creu que es remunta als temps clàssics de la Mediterrània, l’època d’esplendor dels perses i dels grecs. Actualment, però, es pensa que és originària de l’Índia. És per això que ja no la podem considerar una espècie nativa, a pesar de tots aquests segles de convivència amb l’home mediterrani. No és aquest el cas d’una altra ca- nya del mateix gènere (que, per cert, té cinc espècies al món). Parlem d’Arundo plinii, representada al Jardí per dues grosses tofes a la zona del Nord d’Àfrica. Aquesta planta sí que es considera nativa del Mediterrani, i recentment (2004) se l’ha rebatejat amb el nom d’Arundo mediterranea per part de l’agrestòleg hebreu Danin. Segons Danin, Arundo plinii, en sen- tit estricte, és una canya amb rizomes llargs que colonitza les vores dels rius, normalment en contacte amb l’aigua. La seva alçada màxima és d’uns 2 m. No així la nostra planta, que té rizo- mes curts, arriba als 3 m o més, té canyes que es ramifiquen i creix a les valls fluvials, però no necessàriament vora l’aigua. Les dues plantes del Jardí procedei- xen de la vall de l’Ebre, d’una localitat pròxima a la capital aragonesa, i hem observat plantes idèntiques a l’entorn de Tànger i d’altres punts del Marroc. Aquesta espècie, segons es considera actualment, creix sobretot a les zones de clima sec de la conca mediterrà- nia (Espanya, Marroc, Algèria, Israel, Líban, Xipre, Grècia). A Catalunya se l’ha de buscar a les proximitats dels rius Ebre i Segre. Per distingir-la de la canya comuna (A. donax) n’hem de mirar el port: menys robust i rígid. Les seves fulles no acostumen a caure o doblegar-se, sinó que es mantenen rectes, les ti- ges són més primes i ramificades, i les espigues, més flexuoses. N’hi ha més, de diferències apreciables, però requereixen majors coneixements botànics. L’autèntica A. plinii només ha estat localitzada a Itàlia i França. Potser no l’acabaríem de trobar a aquesta banda dels Pirineus. Hi ha una altra espècie europea, A. collina, que creix a Grècia i a Itàlia. Les canyes, com és ben sabut, servei- xen a l’home, especialment a l’hor- ta, però també com a defensa contra l’erosió, entre altres usos. No obstant això, en anar colonitzant el terreny i ser difícils d’eradicar poden esdevenir un problema segons on es cultivin. 4Samuel pyke 13 Breus de l’associació... Un hort a la masia del Jardí Botànic Històric La primavera passada, l’Associació va celebrar la tradicional festa estacional retrobant-se amb els espais del Jardí Botànic Històric. Es va aprofitar l’oca- sió per presentar el projecte d’un hort a la masia. Es pretén convertir els es- pais de davant de l’edifici en uns horts on es conreïn varietats hortícoles que estan desapareixent, perquè siguin un punt de referència per a l’inter- canvi de llavors d’espècies d’interès tradicional i cultural. Gairebé trenta persones s’han inte- ressat per prendre part en el projec- te. Moltes d’elles van participar en un curs de formació impartit per Lour- des Roca durant el maig, amb la in- tenció d’unificar conceptes, famílies hortícoles i propostes de treball. Malauradament, la situació d’extre- ma sequera que la ciutat de Barcelona va viure durant la primera part de la primavera va fer que al Jardí Botànic Històric es tanqués el reg, ja que l’ai- gua que hi arribava era de boca. Mal- grat tot, el suport que aquest projecte rep per part de la direcció del Jardí Botànic i també de l’Ajuntament va fer que es donés prioritat a la conne- xió amb un ramal d’aigua freàtica que arriba a Montjuïc. Això va fer que la fase d’inici del con- reu es demorés, i s’ha iniciat al se- tembre. Durant l’estiu s’ha treballat en la co- municació amb altres entitats i par- ticulars que es dediquen a conrear espècies autòctones per iniciar la plantació, en la preparació de la infra- estructura per al sistema de plantació que es vol aplicar –això és, parades en crestall– i en la coordinació dels vo- luntaris per començar el treball. Tothom qui hi estigui interessat, que no ho dubti. Pot contactar amb l’As- sociació d’Amics: – tel. 933252973 – a/e: amicsjbb@telefonica.net assistents al curs de formació 14 L’associació, protagonista a la gran festa del Jardí Botànic Músics, contes, globus, llibreters, aperitiu, paraules de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, un temps magnífic, plantes per a tothom, sor- preses, nova regió del Jardí Botànic (Austràlia), molta difusió pels car- rers de Barcelona i en els mitjans de comunicació i, especialment, rècord de visitants en un sol dia al Jardí Bo- tànic: 13.450 persones. El 27 d’abril va ser una jornada impor- tant per al Jardí Botànic, amb la gran festa amb motiu de la inauguració de la zona d’Austràlia. Com ja va passar el març del 1999, quan els Amics van plantar un centenar d’espècies d’ar- bres australians, un mes abans de la inauguració del Jardí Botànic, l’Asso- ciació va participar activament en la jornada festiva. Vint-i-cinc voluntaris van donar al Jardí un rostre humà, amb la benvin- guda als visitants que anaven arribant de manera contínua; amb l’esperit aventurer que comunicaven als nens, que buscaven en Miquelet, el follet del Jardí; amb les explicacions acura- des i detallades dels guies botànics, i amb la pacient i ímproba tasca al ta- ller de jardineria, on facilitaven a tots els visitant una planta de record. Sopar de gala El dissabte 14 de juny va tenir lloc el sopar de gala pel quinzè aniversari de l’Associació. Els participants, a més de gaudir d’una posta de sol esplèn- dida i d’unes panoràmiques noctur- nes de Barcelona úniques, van poder assaborir un sopar molt complet, amb sorpreses com la projecció preparada per Mònica Viladesau. Bosses ecològiques L’Associació aposta per reduir l’ús de bosses de plàstic: Bossa de tela: 2,50 € (més 0,31 € per a la tramesa per correu) Loteria de Nadal Ja es poden fer les reserves de participacions de la loteria del quinzè aniversari. Racó del soci Donem les gràcies a: L’amic Jordi Chueca, per la visita gui- ada al Parc de Vallparadís, a Terrassa, al setembre. Felicitem: Els amics Montserrat Rivero i Josep M. Montserrat, per la publicació del llibre Jar- dins, jardineria i botànica. Barcelona 1700. Donem la benvinguda a: Ramon Borràs, Jaume Jorba i Jacque- line Launois, nous socis numeraris. Miguel Ángel Barroso i Jacqueline Launois, nous socis voluntaris. Descansa al Jardí etern: Ramon Guix. El condol de tots els Amics per a la vídua. agenda del voluntari Trobada per a tots els voluntaris: Dissabte 27 de setembre Grups del dimecres: del dimecres 17 de setembre al dimecres 17 de desembre. Grup del dissabte (viver): 4 i 18 d’oc- tubre, 8 i 22 de novembre, 13 de de- sembre. Els amics del Jardí Botànic de Barcelona... • Poden visitar el Jardí Botànic de franc • Donen suport al creixement del Jardí • Tenen un descompte en les activitats de l’Agenda del Jardí • Reben informació de les novetats del Jardí • Gaudeixen d’un programa especial d’activitats • Reben BROLLA • Poden col·laborar en el manteniment del Jardí • Tenen descomptes a: Garden Center Bordas Gavà - Navarro Mitre, florista Oryx, botiga de natura i d’excursionisme - Tokonoma, botiga, escola i viver de bonsais Botiga del Jardí Botànic de Barcelona (10%) ✁ Em subscric a l’associació d’amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/sòcia: Individual: 20 € Estudiant: 14 € Jubilat: 14 € Protector: 300 € .......................... Nom i cognoms ................................................................................................. Data de naixement ..................................... DNI ................................................ Població ...........................................................................C.P. .................................... Adreça ................................................................................................................Telèfon ................................................... Forma de pagament Ingrés en compte (s’adjunta justificant): “la Caixa”, oficina 1152, núm. compte: 0200048724 Xec nominatiu En efectiu Entitat bancària (recomanat) Data ........................... Signatura Envieu aquesta butlleta a l’associació d’amics del Jardí Botànic de Barcelona (C/ Dr. Font i Quer, 2. parc de Montjuïc. 08038 Barcelona) Autoritzo el banc/caixa ............................................................................. Adreça agència ........................................................................................ Població ................................................................... C.P. ........................ ENTITAT OFICINA DÍGIT CONTROL NÚMERO DE COMPTE perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona AMB LA CoL·LABoRACIó DE: Voleu rebre la revista en format digital? Voleu rebre la informació d’una manera més immediata? Envieu un e-mail a: acamps@bcn.cat Hi heu de posar: el vostre nom, els cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota la informació del Jardí. A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí. La nostra llavor fa créixer el Jardí apUNTa-T’HO a La TEva agENDa: • Exposició Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure Fins al 31 de desembre • Matinal als Jardins de Sarrià 25 d’octubre • Setmana de la Ciència Jornada de portes obertes (16 i 23 de novembre) i tallers • Mostra i taller demostratius de bonsais 29 i 30 de novembre (taller: dia 30) Aeonium manriqueorum, il·lustració de Josep Sabanès, voluntari de l’Associació d’Amics