BUTLLETÍ Nº 15 GENER 2008 Exemplar gratuït Pinus canariensis Fotografia: Amadeu Camps Bonsais, art i tècnica • El Jardí, en obres! 1 SUMARI JARDÍ BOTÀNIC 3 Flaixos EDITORIAL Flaixos 4 Han començat les obres! 6 Aprenem botànica... Ja tenim botiga. És molt petita, quasi mínima, però 4Aquest any 2008, el Jardí estrena flaix de la Brolla núm. 6, pàg. 4. 8 Sebastián Fernández, nou horari amb l’objectiu final d’am- Enguany però, a la plaça singular de la curador de la col·lecció comença amb la voluntat de donar servei als visitants. de bonsais Duran Un dels objectius principals de tot jardí botànic és pliar el màxim el temps d’obertura vinya s’ha sembrat Triticum monococ- i Farell mostrar la dependència quotidiana que tenim de les al públic, i sempre tenint en compte cum, el blat ancestral que fa 12.000 anys 10 Balanç de seguiment plantes: ens alimenten, ens proporcionen teixits, les hores de llum solar que té el dia ja es conreava entre el Tigris i l’Eufrates. fenològic medicaments, mobles, paper... La botiga també ens durant els diferents mesos de l’any. Aquest blat es va recol·lectar l’any 1979 12 Plantes útils dels ajudarà a transmetre aquest missatge. Un dels pri- L’horari, ara, serà el següent: a Entrevennes, França. Si no germinés boscos sud-orientals de Sud-àfrica mers productes que hem ofert són capells. Cobrir-se • novembre, desembre i gener: plantarem la varietat de blat Montcada. ASSOCIACIÓ D’AMICS el cap és necessari per a la visita al Jardí, sobretot de 10 a 17 h durant l’estiu, ja que és molt jove i els arbres, petits • febrer, març i octubre: de 10 a 18 h 4Davant l’amenaça de l’escarabat DEL JARDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació encara, no hi ofereixen prou zones d’ombra. Però, • abril, maig i setembre: de 10 a 19 h morrut de les palmeres que planeja 15 Racó del soci aquests no són capells qualssevol. Figuren entre els • juny, juliol i agost: de 10 a 20 h per la muntanya de Montjuïc, l’Àrea de millor qualitat del món. Són fets de manera arte- Metropolitana de Barcelona ha aplicat Nº 15 BROLLA sanal a l’Equador a partir de les fulles de la palmera 4Volem agrair la col·laboració per- tractaments a les Phoenix canariensis Direcció Josep M. Montserrat tropical Carludovica palmata, descrita per primera sonal en l’elaboració de la BROLLA i del Jardí mitjançant una tècnica, ex- vegada al segle de l’Agenda, sempre ràpida i eficient, perimental en palmeres, anomenada Coordinació XVIII per Hipólito Ruiz i José Pavón, i Amadeu Camps Consell de Redacció coneguda al lloc d’origen com paja toquilla. de Lluïsa Domènech, la nostra re- endoteràpia, consistent a injectar a ferent de Normalització Lingüística l’estípit la solució insecticida. Anna M. Llor, Carlos Azofra, Josep M. Montserrat i Amadeu Camps Aquesta palmera protegeix de la calor, tolera l’aigua, de Sants-Monjuïc-les Corts. Se’ns Col·laboradors també la suor, i es pot rentar fàcilment atesa la quali- en va a Horta-Guinardó. Tenen sort Jaume Pàmies, Josep Manel Gómez, tat de la seva fibra. els d’aquest districte. Moltes gràcies, Núria Abellán, Samuel Pyke Lluïsa, i ja saps on som. Disseny gràfic Ramon Martínez La botiga també permet adquirir llavors, postals, Impremta 4Donem la benvinguda a la Yolanda Imatge i producció editorial llibretes, publicacions, catàlegs de les exposicions... de l’Ajuntament de Barcelona Sánchez i al Jordi Díaz, com a noves Aplicació de la tècnica d’endoteràpia No volem renunciar però, que en el futur tinguem Paper Cyclus offset de 170 g, incorporacions a la plantilla del Jardí, 100% reciclat un espai per a la botiga més gran i apropiat, prop del d’acord amb el que recull el Pla d’ocu- Dades climàtiques bàsiques DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-10 Jardí, amb la finalitat de millorar aquest servei. 1.000 exemplars gratuïts pació laboral signat entre Barcelona al Jardí Botànic, Amb la col·laboració del Centre de Activa i l’Ajuntament de Barcelona. per Josep M. Gómez Normalització Lingüística de Barcelona. Estiu 2007 Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts 4El 31 d’octubre els voluntaris de camp Jardí Botànic de Barcelona/ Josep M. Montserrat de l’Associació d’Amics van sembrar, a Mitjana temp. màximes 30 º C Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Director del Jardí Botànic de Barcelona la zona etnobotànica, llavors de sègol Mitjana temp. mínimes 22,1 º C C/ Dr. Font i Quer, 2 (Secale cereale) recol·lectat a San Juan Màxima absoluta 38,6 º C • 1 d’agost Parc de Montjuïc 08038-Barcelona de Plan per F. Fillat l’any 2001. Tel. 93 426 49 35 (Jardí) Mínima absoluta 16,8 º C • 21 d’agost Aquests voluntaris també van sem- Tel. 93 325 29 73 (Assoc. Amics) brar, a la mateixa zona, llavors de la Precipitació acumulada 97 l/m2 Fax 93 424 50 53 A/e: jardibotanic@bcn.cat (Jardí) varietat de blat Montcada. Vegeu el a tota l’estació amicsjbb@telefonica.net (Assoc. Amics) Web: www.jardibotanic.bcn.cat 3 El Jardí, en obres HAN COMENÇAT LES OBRES! 400 m2) que consta de dos sectors, un de pla i un altre en forma d’amfiteatre L’octubre de l’any passat varen co- excavat, amb quatre nivells, i que ser- mençar les obres per tal de completar virà per a diferents activitats i esdeve- la xarxa de camins del Jardí Botànic. niments. En aquestes places hi haurà D’aquesta manera, s’ampliarà signi- uns deu escocells i murs o marges re- ficativament la superfície visitable vestits de xapa d’acer corten. També del Jardí i, finalitzarà l’obra civil que s’hi instal·laran tres noves fonts d’ai- romania inacabada d’ençà de la inau- gua potable, més bancs, papereres, En aquesta imatge s’observen els murs de contenció que finalment seran revestits guració del Jardí, l’any 1999. cartells amb els noms dels fitoepiso- amb xapa d’acer corten dis, plafons informatius i pals indica- La maquinària obre camí a la zona d’Austràlia Tota la inversió és a càrrec de la Man- dors. A la plaça gran, s’hi farà arribar amb noves espècies i iniciar, de bell comunitat de Municipis de l’Àrea corten, la instal·lació d’una font d’ai- una línia elèctrica per poder tenir-hi nou, les plantacions d’alguns fitoepi- sodis xilens i californians. Metropolitana de Barcelona i les gua potable, i de mobiliari urbà com un punt de llum. obres s’executen en dues fases (ano- bancs i papereres. menades Fase 2 i Fase 3). Els treballs La zona d’Austràlia es troba densa- La Fase 3 inclou la construcció d’una d’ambdues fases els porta a terme una A més, també s’hi instal·laran ele- ment poblada des dels anys 1999 i planta d’acidificació de l’aigua de reg ments de senyalització (cartells de fi- 2000, amb una vegetació arbòria i del Jardí a l’edifici de manteniment i UTE (Unió Temporal d’Empreses) oficines, prop de la sala de bombes, formada per Stachys i Acciona. L’au- toepisodis i pals indicadors), una línia arbustiva ja molt consolidada, de la tor del projecte és l’arquitecte Carlos elèctrica en previsió de les possibles qual, malauradament, fins ara no les quals impulsen tota l’aigua de reg Ferrater i de la redacció i de l’assis- necessitats i se substituiran alguns n’havia pogut gaudir el públic. Fina- des del dipòsit soterrat cap a la xar- xa de canonades de tot el Jardí. Amb tència tècnica, en són responsables trams de tanca exterior de filat per una litzades les obres, i amb la propera arquitectes de TYPSA. tanca de fusta tractada. obertura dels nous camins, el Jardí aquesta iniciativa esperem millorar la amplia la superfície visitable i gua- qualitat de l’aigua de reg i així millo- La Fase 2 correspon íntegrament a La Fase 3 completarà la part alta de les nya interès botànic. No obstant això, rar notablement les condicions de les zones de Xile, Califòrnia, Mediterrània durant els propers anys caldrà incre- nostres col·leccions vives. la zona de vegetació d’Austràlia. El projecte inclou la pavimentació de oriental i Mediterrània occidental. En mentar les col·leccions australianes aquesta fase de les obres també s’in- Altrament, la Fase 3 millorarà les con- camins amb formigó armat (aproxi- madament, 560 metres lineals, que clourà la pavimentació del camí que nexions entre el Jardí i l’Institut Botà- 2 nic. Tres camins, tots pavimentats, els suposen 1.870 m ), que manté l’estil va des de l’entrada de servei fins a l’era de l’edifici de manteniment i oficines. intercomunicaran. Es millora així l’ac- de la resta del Jardí Botànic; també Segons el projecte, es pavimentaran cessibilitat a la planta baixa de l’Insti- inclou la construcció de tres places onze camins amb una longitud total tut, on hi ha la sala d’actes, les sales o eixamplaments d’aquests camins aproximada de 1.075 metres lineals d’exposicions i el Museu Salvador, i d’una miranda al punt més alt, la i una superfície (places incloses) de espais sovintejats pel públic ateses les construcció de quatre escocells i qua- 3.565 m2. S’hi construiran quatre pla- diferents activitats que s’hi fan. tre marges mitjançant la tècnica dels gabions i revestits amb xapa d’acer ces, una de grans dimensions (d’uns Inici de la construcció dels nous camins que discorreran per la zona d’Austràlia 4Jaume Pàmies Pagès 4 5 Aprenem botànica... PI CANARI LA FAMÍLIA DE LES PINÀCIES 4Nom científic: Pinus canariensis 4Etimologia: relatiu al gènere Pinus, Les femenines es disposen en forma traducció llatina del pi. d’hèlix en una inflorescència anome- 4Etimologia: pi endèmic de les illes nada estròbil o con (d’aquí ve el nom Canàries. És el símbol vegetal de l’illa 4Trets diagnòstics: família ancestral de coníferes). Tenen una esquama de Palma. del grup de les gimnospermes, que estèril, a l’axil·la de la qual hi ha una 4Família: pinàcies. recull arbres resinosos de gran port i altra esquama seminífera amb dos creixement lent, entre els quals tro- primordis seminals que donaran pas 4Descripció: gran arbre de fins a bem els gèneres: Pinus, Cedrus, Abies, a les llavors o pinyols. Entre la pol- 30 m d’alçada, d’escorça gruixuda de Pseudotsuga, Larix i Picea. linització i la fecundació pot passar color marró vermellós. gairebé un any. L’embrió consta de Forma boscos densos a les regions Les fulles són aciculars i punxants, nombrosos cotilèdons. muntanyoses per sobre dels 1.000 m en algun cas linears, agafades per la d’altitud. Tolera les grans oscil·lacions base per una fina membrana que les 4Distribució de les pinàcies tèrmiques i no és exigent quant al ti- agrupa en diferents nombres segons al món: pus de sòl, ja que les condicions del l’espècie. Aquests grups s’anomenen – Nre. gèneres al món: 10 seu hàbitat són en terrenys volcànics braquiblastes. Són de color verd fosc – Nre. d’espècies: aprox. 210 i empobrits. o blavós, com alguns cedres. Gene- – Principalment es distribueixen per A diferència d’altres pins, té una gran ralment són arbres perennifolis, ex- l’hemisferi nord. Als Països Catalans, capacitat de rebrot, i sobreviu als in- cepte els del gènere Larix. hi ha sis espècies autòctones. cendis. Això fa que sigui un arbre molt 4Característiques de les parts fèrtils: – Usos econòmics: farmàcia, indús- òptim per a la reforestació i alhora Les masculines formen raïmets ver- Tenen unes peces fèrtils que no són tria paperera i fustera, ornamentals i molt ornamental. A l’estadi jove té un mellosos en madurar i les femenines veritables flors, i aquestes peces, que paisatgístics. port molt piramidal i dens, i més en formen conus oblongs, que donaran es troben al mateix peu són de sexe forma de para-sol quan és adult. pas a les pinyes de fins a 20 cm de diferent (monoiques); les masculines 4Les pinàcies del Jardí Botànic: llarg i amb els escudets recargolats consten d’un eix al voltant del qual es – Mediterrània occidental: Pinus syl- 4Detall de les fulles: cap enfora. distribueixen els nombrosos estams vestris, Pinus pinea, Abies pinsapo. carregats de pol·len groguenc que es – Nord d’Àfrica: Cedrus atlantica, Pi- desprèn a la primavera. Aquestes in- nus halepensis. florescències es troben apinyades a – Rocalla balear: Pinus halepensis var. l’extrem de les branques on formen ceciliae. Estròbils una mena d’espiguetes. El pol·len és – Illes Canàries : Pinus canariensis. Branquiblastes molt fi i lleuger, per això és transportat – Califòrnia : Pinus radiata. en grups de pel vent a grans alçades i distàncies. tres acícules de 30 cm 4Il·lustracions: Josep Sabanès 4Text: Núria Abellán de llarg i Montserrat Molins 6 7 L’entrevista Sebastián Fernández, curador de la massa verda que la que hi he trobat. nen la terra, ni el modelatge, ni han col·lecció de bonsais Duran i Farell I per si no n’hi hagués prou, no obli- tingut el cultiu adequat. Per tant, no Llicenciat en Filologia Hispànica i mestre de matemà- dem que les plantes no tenen sistema hi ha tècnica ni art, al darrere. Moltes tiques i de ciències naturals. Actualment fa classes a nerviós central i, per tant, no pateixen. vegades acaben morint perquè no te- alumnes d’ESO en un institut públic. Apassionat dels D’altra banda, penseu que el món del nen el reg adequat, ni per freqüència bonsais, ja fa vint anys en va muntar un primer viver. bonsai pot aportar molt a la recerca ni per manera (la terra no té prou ab- A Cabrils, n’hi té una escola, des de fa més de quinze de la flora autòctona, ja que dóna in- sorció). Un consell : s’han de regar per anys, on divulga el mètode tradicional japonès, que formació del seu cultiu en condicions immersió cinc o deu minuts al dia o és el que ell segueix, d’una manera ortodoxa. Ha col- extremes. abans que el sòl estigui sec. I també es laborat en les més importants revistes especialitzades en bonsais (podeu veu- moren perquè se’ls ubica malament. re’n alguns dels articles a: www.bonsaihaiku.com). A partir de què comença la creació No existeix el bonsai d’interior. d’un bonsai? No obstant això, aquesta primera mala 2.000 anys enrere ja es cultivaven Què t’emociona d’un bonsai? A partir d’una llavor, d’un esqueix, d’una experiència pot servir com a porta d’en- bonsais a la Xina. Però la tècnica, La possibilitat de crear. I a més com- marcota (esqueix d’estètica molt parti- trada a l’afició del cultiu més seriosa. La el concepte d’art, la mística, ens ha partida amb la natura, que és clar, cular)... tot menys agafar un arbre petit. persona més encuriosida ja busca els arribat des del Japó. És prou res- també hi intervé. El dia a dia pot ser un mitjans i els proveïdor especialitzats. pectuós l’aficionat mediterrani de repte. Hi ha tensió, hi ha limitacions... Qualsevol espècie arbòria és sus- bonsais amb aquestes arrels ? perquè s’han d’entendre les condici- ceptible de ser cultivada com un En essència, tant un japonès com un oc- ons que imposa la natura. La satisfac- bonsai? cidental busquen la mateixa cosa: la be- ció arriba amb el moviment de la plan- Totes, teòricament. Però només triem Quercus suber llesa, la creació. El matís rau en els va- ta, amb el naixement d’una flor. les que accepten millor el cultiu i la (surera) de la col·lecció Duran lors religiosos que envolten un japonès. formació posterior. Recordem que, es i Farell Què és el que desconeix qui diu que pot reduir la mida de la fulla però no Com està actualment la col·lecció de Aquesta diferència es tradueix ma- l’art del bonsai és només la reducció la del fruit ni la de la flor. D’acord amb bonsais Duran i Farell? terialment d’alguna manera? d’un arbre i que això no deixa de ser això, les varietats reines són aquelles Fa dos anys vam agafar aquesta col- Sí. El japonès té un civisme extraordinari una mena de maltractament? que tenen fruits i flors petits (Pinus lecció donada al Jardí per Montserrat cap a la natura. I més concretament, valo- Demostra ignorància i menyspreu sylvestris, Olea silvestris, Taxus bacca- Vall-llosera, vídua de Pere Duran i ra molt el pas del temps, que no vol ama- vers allò que ignora. Per a l’amant dels ta, Crataegus monogyma, Ulmus minor, Farell. Hem resolt els greus proble- gar, ben al contrari, seria un deshonor bonsais el més important és la salut Quercus humilis, per exemple). mes de cultius, i no hem tingut ni no cuidar prou bé un arbre vell. Així, al de l’arbre. Només després hi té cabu- El bonsai, de gran centre comercial, una baixa. Tot just ara, començarem Japó arriben a treure totes les fulles d’un da l’estètica. Com a indicatiu per què ha estat, sovint, objecte de regal per a plantejar-nos la fase de modelatge, pi vell i li posen estructures de suport per no, d’això, tingueu en compte que un a algú que després no sap què fer- seguint sempre la lògica de primer sostenir bé les seves branques durant bonsai viu més que un arbre (en el cas ne. Per què és tan difícil que reïxi el salut i després estètica. l’hivern. És a dir, tracten els arbres com del gènere Prunus, fins i tot el doble) i seu manteniment ? La perspectiva expositiva d’aquesta els bonsais. Els seus parcs són paradig- amb unes atencions permanents. El que es regala en aquests casos jo no col·lecció, ja és molt propera. màtics, on el que val és la qualitat no la A més, jo com a aficionat als bonsais, ho consideraria un bonsai, més aviat quantitat: pocs arbres, pedres i aigua. podré dir que he deixat molta més una planta que en té l’aparença. Ni te- 4Amadeu Camps 8 9 Seguiment fenològic mera o segona quinzena de cada mes BALANÇ DEL SEGUIMENT FENOLÒGIC en funció del que veuen i s’especifica Des de l’any 2005 el Jardí Botànic i 1. Un mapa iconogràfic del Jardí que a la llegenda. l’Associació d’Amics han desenvolupat ofereix una orientació ràpida i còmo- un projecte per al seguiment fenolò- da amb la idea d’ubicar-se fàcilment S’hi inclou també l’apartat d’observa- gic de les plantes característiques de i interpretar en quins parterres hi ha cions on es reflecteixen les incidènci- clima mediterrani. Aquest seguiment les plantes que cal observar. Al mapa es o les inquietuds que els voluntaris consisteix a estudiar el comportament es mostren elements emblemàtics vulguin manifestar. A, efectes pràctics, de les plantes a les diverses fases de externs i interns que serveixen de re- això fomenta una estreta col·laboració creixement. Inicialment l’estudi es va ferència. amb el personal tècnic del Jardí. Introducció de les observacions a la base de dades orientar cap aquelles espècies origi- Estat actual nàries de l’hemisferi sud del planeta; 2. Una carpeta amb les fitxes de camp Actualment estem en fase de formació amb l’experiència adquirida en la pre- on anotar les observacions in situ. de voluntaris de camp perquè intro- sa de dades pretenem ara observar i Aquestes fitxes contenen: dueixin les observacions a la base de analitzar els diferents estadis del cicle dades. Les plantes ubicades en anella vital de les plantes que passen l’estació – El nom de l’espècie objecte d’estudi ja són objecte d’estudi des del període adversa gràcies als òrgans de reserva i el codi del parterre o fitoepisodi on 2006-2007, i durant el 2007-2008 se’n subterranis, com bulbs, tubercles i ri- creix. confirmaran els resultats obtinguts. zomes. Aquestes plantes són conegu- L’ampliació als geòfits comporta una des amb el nom de plantes geòfites. – Un mapa d’ubicació detallada, amb novetat quant a l’augment del nombre el nombre d’anelles si les plantes es- d’espècies que cal observar, això implica Metodologia tan senyalitzades així. més temps i per tant l’activitat passarà a El personal tècnic del Jardí ha elaborat fer-se en grup per evitar deixar en blanc Observació in situ del cicle vital de una sèrie d’instruments per al correc- – Una llegenda explicativa de les fases alguna quinzena de mes per indisposi- Narcissus broussonetii a l’Arganial te desenvolupament d’aquest projecte, del cicle vital, per tal que els volunta- ció o manca de temps d’algun voluntari. i ha dotat els voluntaris de camp de: ris omplin les caselles en blanc la pri- 3. Una base de dades com a suport in- El repte no és fàcil, però l’extraordi- formàtic per a la introducció de les ob- nària motivació dels voluntaris ho fa servacions de camp i de la documen- possible i impulsa el personal tècnic a tació gràfica diversa (fotos i/o mapa millorar i a introduir innovacions en d’ubicació). Aquesta base servirà per aquest projecte. analitzar el comportament d’aquestes plantes al Jardí i contrastar-lo amb la El balanç és molt positiu però ens cal documentació bibliogràfica. També més gent per dur-lo a terme tot l’any. serà molt útil per elaborar posterior- ment les fitxes que podran ser publi- 4Mònica Viladesau cades en diferents formats. Model de fitxa de camp Josep Manel Gómez 10 11 Adaptació de plantes subtropicals Breus de l’Associació... PLANTES ÚTILS DELS BOSCOS SUD-ORIENTALS Assemblea General Seguiment fenològic o estudi del DE SUD-ÀFRICA Extraordinària cicle vital de les plantes Moltes plantes subtropicals, Combretum kraussii És el moment de tots! és a dir, de les zones d’Àfrica, És un arbre que arriba als El dissabte 9 de febrer se celebrarà Àsia, Amèrica, Austràlia i de dotze metres d’alçada i l’Assemblea General Ordinària de multitud d’illes oceàniques, creix molt ràpidament. De l’Associació d’Amics del Jardí Botà- L’any 2007 l’Associació va rebre un s’adapten força bé al clima fulles obovadoel·líptiques, nic, en el decurs de la qual lliurarem ajut econòmic del programa VOLCAM mediterrani marítim. semblants a altres espècies l’informe de l’any 2007, i presenta- per desenvolupar el projecte d’estudi llenyoses del sud d’Àfrica. rem el pressupost per a l’any 2008. fenològic (o del cicle vital de la plan- El Jardí Botànic, ubicat Desenvolupa unes fu- Cal destacar que, enguany, a continuació ta). El projecte s’explica en altres pà- prop del mar i que, a la lles blanques en forma de celebrarem l’Assemblea General Extra- gines d’aquesta revista. vegada, rep la calor de la Fulles del bràctees a sota de les flors, ordinària, amb la intenció de decidir els Els voluntaris de l’Associació són pro- ciutat, gaudeix d’un clima Diospyros whyteana també de color blanc, que tres membres electes de la Junta Directi- tagonistes importants dins d’aquest benigne on moltes espècies apareixen en forma de va: president, secretari i tresorer. estudi, i, com deia la Margarita Mauro subtropicals s’hi troben d’allò més bé, densos grups a l’estiu. La Junta actual fa dos cicles de tres a la trobada de voluntaris, els permet tot i que el règim de pluges no es cor- anys, que està formada per les matei- aprendre molt i molt de botànica. respon, estrictament, amb les zones Clerodendron glabrum xes persones, i considera, per al bé És un projecte al qual es poden afegir subtropicals originàries. Un altre arbre, de mida modesta, que de la nostra entitat, que és important totes les persones que disposin d’una floreix a l’estiu i té panícules de flors la incorporació de nous membres que mica de temps cada dues setmanes Al Jardí, a la zona de boscos sud-ori- de color variable, des del blanc fins al recarreguin les piles i els projectes. (llibertat d’horari) i vulguin gaudir de entals de Sud-africa, el visitant pot violeta. Com moltes altres plantes del Justament, l’any 2008, any en què les variacions d’aparença de les plan- trobar-hi una representació d’arbus- sud-est d’Àfrica, és de fulla perenne. l’Associació celebra els quinze anys tes al llarg de l’any (interessats: telè- tos i arbres que, amb tota probabili- de vida, sembla un bon moment per fon de l’AAJBB 93 325 29 73). tat, no ha vist abans. Dovyalis caffra iniciar una nova singladura. Arbust o arbre petit, l’atractiu del qual Ens agradaria que el dia 9 de febrer I el més interessant és que aquestes plan- són els seus fruits, comestibles si es ens trobéssim molts Amics del Jar- tes llenyoses mostren una bona adap- preparen com a melmelada, amb molt dí per poder triar entre les diverses tació al clima de Barcelona, la qual cosa de sucre i l’addició de raim. El resultat opcions els nostres representants a significa un alt valor per al seu ús a la jar- és un preparat àcid de gust agradable. l’òrgan directiu. Tots els socis rebran dineria en general, i més concretament, per correu postal la convocatòria de segons el cas, per a l’arbrat dels carrers. Nuxia floribunda les dues assemblees. Arbre petit que suporta molt bé les Anna M., Manuel i Carlos Diospyros whyteana gelades suaus de Barcelona i que pro- És un arbust amb fulles brillants, flors dueix grans terminals de flors blan- Quota de soci fragants i amb un fruit curiós. Els lòbuls ques. És una espècie molt vistosa. Per afavorir el funcionament de l’As- del calze estan inflats i es mantenen semblea, la quota de soci numerari es persistents a la planta durant mesos. 4Samuel Pyke cobrarà a partir del 18 de gener. 12 13 Racó del soci Voluntari ambiental nostre país i de fora, i sensibilitzar el Donem la benvinguda a: Festa de Primavera Trobada a Alacant ciutadà perquè tingui actituds d’estima Mercedes Hernández, Jaume García, La primavera arriba aquest any enmig Els dies 9, 10 i 11 de novembre se cele- i de respecte vers les plantes. Tota per- M. Felisa Moya i Marta Andón, nous de les vacances de Setmana Santa. La brà a Alacant el 12è Encontre de Volun- sona que admeti aquests objectius, ha socis voluntaris. tradicional festa de la primavera de l’As- tariat Ambiental organitzat per la CAM d’assumir individualment i col·lectiva sociació serà el dissabte 29 de març. (Caja de Ahorros del Mediterráneo). valors de compromís amb el medi. Agenda del voluntari En Carlos Azofra hi participà en re- A més, tots els voluntaris són exemples Grups de dimecres: reprèn activitats presentació de l’Associació d’Amics del que ha de ser la participació ciuta- el dimecres 9 de gener fins al 12 de del Jardí Botànic. Hi participaren dana: ajudar, cadascú des de les seves març, i novament el 29 de març. 138 entitats de Catalunya, Comunitat possibilitats, a desenvolupar un projec- Grup viver dissabte: des del dissabte 12 Valenciana, Múrcia, Andalusia, Illes te, com és el Jardí Botànic, que és d’in- de gener, cada dues setmanes, fins al 8 Balears i Madrid, les quals havien terès general per a tota la ciutadania. de març. Tornarà el dissabte 29 de març. rebut ajut econòmic de l’Obra Social Carlos C. Azofra de la CAM a través del seu programa Els Amics del Jardí Botànic de Barcelona... VOLCAM. • Poden visitar el Jardí Botànic gratuïtament Va ser una bona oportunitat per veure Voluntàries amb l’alcalde • Donen suport al creixement del Jardí què fan i com s’organitzen les entitats El 20 d’octubre va tenir lloc a l’Ins- • Tenen un descompte en les activitats de l’Agenda del Jardí • Reben informació de les novetats del Jardí que treballen amb voluntaris. titut Botànic un acte d’homenatge al • Gaudeixen d’un programa especial d’activitats El Jardí Botànic pot estar molt satisfet Doctor Pius Font i Quer, al qual va • Reben la BROLLA de disposar d’un grup de ciutadans que assistir l’alcalde de Barcelona. En • Poden col·laborar en el manteniment del Jardí hi col·laboren d’una manera estable, acabar, va fer una passejada pel Jardí • Tenen descomptes a: Garden Center Bordas Gavà - Navarro Mitre, florista - no per campanyes o projectes, que és fins a la porta principal del recinte. Oryx, botiga de natura i d’excursionisme - Tokonoma, botiga, escola i viver de bonsais - el més normal amb entitats ambien- Allà, la Tina Villa i la Rosa Sabater, Botiga del Jardí Botànic de Barcelona (10%) tals, verdes o ecològiques. És possible voluntàries de l’Associació, parlaren ✁ que molts dels nostres voluntaris no amb l’alcalde sobre el Jardí. L’alcalde Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a: siguin conscients que són voluntaris elogià l’aparença formosa del Jardí, i ambientals. Potser les classificacions se’n va anar tenint informació directa Individual: 20 € Estudiant: 14 € Jubilat: 14 € Protector: 300 € .......................... o els epítets són innecessaris. El que sobre l’AAJBB. Nom i cognoms ................................................................................................. Data de naixement ..................................... certament és important és que qual- DNI ................................................ Població ...........................................................................C.P. .................................... sevol ciutadà que col·labora al nostre Adreça ............................................................................................................... Telèfon ................................................... pla de voluntariat és una persona que Seguretat a les obres Forma de pagament té un compromís amb un projecte, Els responsables tècnics demanen a tots Autoritzo al banc/caixa ............................................................................. Ingrés en compte (s’adjunta justificant): l’última finalitat del qual és donar su- els Amics que, per seguretat, respectin La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724 Adreça agència ........................................................................................ port als objectius del Jardí Botànic, i les indicacions i les prohibicions que Xec nominatiu Població ................................................................... C.P. ........................ ENTITAT OFICINA DÍGIT CONTROL aquests són: vetllar per la conservació hi ha a les obres que es duen a terme a En efectiu NÚMERO DE COMPTE de la riquesa del patrimoni natural i en diferents zones del Jardí Botànic. Entitat bancària (recomenat) perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara concret de la realitat vegetal dins del Data ........................... Signatura per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona 14 (C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona) AMB LA COL·LABORACIÓ DE: La nostra llavor fa créixer el Jardí APUNTA-T’HO A LA TEVA AGENDA: • Taller de disfresses per Carnestoltes Diumenge 27 de gener • Festes de Santa Eulàlia Jornada de portes obertes, taller sobre estampació de roba i xerrrada sobre el món subterrani Diumenge 10 de febrer Aloe plicatilis, • Curs sobre bonsais il·lustració de Josep Sabanès, voluntari Dissabte 23 i diumenge 24 de febrer de l’Associació d’Amics • Excursió a Olesa de Montserrat Dissabte 8 de març • Consultori de Plantes Diumenge 30 de març Voleu rebre la revista en format digital? Voleu rebre la informació d’una manera més immediata? Envieu un e-mail a: acamps@bcn.cat Hi heu de posar: el vostre nom, els cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota la informació del Jardí. A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.