El comptador 
3
Energia i canvi climàtic
a Barcelona
2008
Presentació
Imma Mayol
Tinent d’Alcalde de Medi Ambient 
de l’Ajuntament de Barcelona L ’escalfament global és un seriós problema planetari que ens afecta localment, a la 
ciutat de Barcelona, i individualment, 
a cadascú de nosaltres en la nostra 
vida quotidiana. El creixent consum 
energètic és una de les principals 
causes de l’increment en  l’emissió 
de gasos amb efecte d’hivernacle, 
l’acumulació excessiva dels quals 
accelera el canvi climàtic i els 
seus efectes. Les ciutats sabem 
que som part del problema, 
és a l’àmbit urbà on viu més 
del 50% de la població i on 
s’hi consumeix més del 70% 
de l’energia mundial, però 
també som part de la solució 
ja que tenim capacitat, tenim 
el coneixement i la voluntat 
política de formar part de la 
solució.  
Una de les prioritats actuals de 
l’Ajuntament de Barcelona continua 
essent la de treballar per la mitigació 
del canvi climàtic i per adaptar la 
ciutat als seus impactes. En l’àmbit 
energètic, la gestió de la demanda 
energètica, així com l’avanç en 
l’eficiència energètica, la promoció de 
les energies renovables, i la producció 
d’energia a la mateixa ciutat 
continuaran essent prioritàries per a 
l’Ajuntament de Barcelona. En aquest 
sentit no només l’Ajuntament, sinó el 
conjunt de la ciutat de Barcelona ha 
d’assumir els grans reptes d’una nova 
cultura de l’energia. 
En aquest quart balanç energètic la 
consideració del fenomen del canvi 
climàtic pren encara més força i 
rellevància. A partir de les dades 
de l’any 2005 i 2006 s’avaluen les 
tendències d’avanç i es contrasten 
amb la direcció desitjada pel Pla 
de Millora Energètica de Barcelona 
(PMEB). 
L’actuació per fer front als reptes 
del canvi climàtic creiem que ha de 
ser integral, transversal,  i comptant 
amb una implicació i participació 
màxima. El coneixement per part 
de la ciutadania de Barcelona de 
com es consumeix l’energia a la 
ciutat i com aixó està vinculat 
al fenomen del canvi climàtic és 
fonamental per comprendre millor 
quines són les accions que, no 
només a nivell  institucional, sinó 
també de comportament individual, 
poden millorar l’actual situació i les 
tendències de futur.
“Fomentar l’estalvi, millorar 
l’eficiència energètica, 
reduir la dependència 
dels combustibles 
fòssils i disminuir les 
emissions de gasos amb 
efecte d’hivernacle i de 
contaminants atmosfèrics 
són els eixos vertebradors 
de la política energètica de 
la ciutat.”
0
3
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3
 
 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
àt
ic
0
4
Com ens afecta 
el canvi climàtic
però la dinàmica climàtica 
estacional és bàsicament predictible. 
Tanmateix, hi ha cicles climàtics, 
de manera que uns anys resulten 
més plujosos o més freds que uns 
altres. Com més llarg és el període 
considerat, més es desdibuixen 
aquestes singularitats; com més curt, 
més s’accentuen.
Les condicions climàtiques d’una 
regió determinada es poden predir 
en terminis de dècades i segles.
uan es parla del clima, es fa 
referència a les condicions 
atmosfèriques que s’observen 
en una regió al llarg dels anys.
La climatologia estudia el clima, 
és a dir, la successió dels fenòmens 
atmosfèrics al llarg del temps. Si el 
temps és un fotograma, el clima és 
una pel·lícula.
El clima d’un lloc o d’una 
regió és una successió de temps 
meteorològics. Ve a ser la integració 
del comportament atmosfèric al 
llarg dels anys.
El clima, al revés del temps, 
és fàcilment predictible. A la 
Mediterrània, sabem que a l’estiu 
farà calor i que a la tardor plourà. 
Als tròpics, sabem que no farà mai 
fred i que plourà al llarg de tot l’any. 
Hi pot haver variacions del temps 
segons el dia o el moment, 
E l temps és el clima en un instant donat, les condicions de l’atmosfera en un lloc i 
moment determinats. 
La meteorologia estudia el 
temps atmosfèric, és a dir, el 
comportament específic de 
l’atmosfera en un instant o en un 
interval temporal relativament breu.
Així, quan es parla de temps es 
fa referència a quina temperatura 
fa o bé si plourà demà passat. 
L’home o la dona del temps parla 
de meteorologia quotidiana i tracta 
de fer prediccions del temps a dos o 
tres dies vista.
El temps respon a fenòmens 
atmosfèrics molt complexos i no es 
pot predir amb precisió més que 
amb pocs dies d’anticipació.
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
0
5
El temps, 
dia a dia
 
El clima, 
estació a estació
hivern
Q
estiu
tardor
primavera
Avui
Barcelona
25º max
18ºmin
El canvi climàtic no són  
variacions del temps 
atmosfèric, sinó una 
variació estadísticament 
significativa que es manté 
en un període perllongat
Concentració de CO2
500.000 anys abans 400.000 300.000 200.000
CO
2 (
pp
m
)
100.000 0
Temperatura
600
400
300
260
240
200
El clima sempre ha 
canviat... lentament. Al 
llarg de la història, la Terra ha 
viscut graduals modificacions 
atmosfèriques i ambientals. Això 
ha generat canvis en el clima, 
considerables però molt lents.
L’efecte d’hivernacle natural 
és beneficiós, però l’estem 
exaltant. L’efecte d’hivernacle 
és la retenció per l’atmosfera 
(concretament pels gasos com el 
diòxid de carboni  [CO2], el metà 
[CH4] i l’òxid nitrós [N2O]) de 
part de l’energia solar que arriba 
a la Terra. Això fa possible la 
vida al planeta, ja que evita que 
el planeta s’escalfi o es refredi 
en excés entre el dia i la nit, i de 
l’hivern a l’estiu. L’excés d’aquests 
gasos  amb efecte d’hivernacle 
procedents de combustions i altres 
activitats, provoca una més gran 
retenció d’energia, de manera que 
el planeta se sobreescalfa. El canvi 
climàtic que vivim actualment 
deriva d’un escalfament global del 
planeta provocat per l’exaltació de 
l’efecte hivernacle.
Actualment assistim a un 
canvi climàtic accelerat. Els 
successius informes elaborats 
pel Grup Intergovernamental 
sobre el Canvi Climàtic (IPCC) 
mostren un consens generalitzat 
de la comunitat científica sobre 
les evidències de l’existència 
d’un canvi climàtic accelerat, 
causat per l’activitat humana. 
En el darrer informe de l’IPCC, 
presentat l’any 2007, s’estima 
que la temperatura global del 
planeta va augmentar en 0,74ºC 
de mitjana el segle passat. 
Quant a les previsions de futur, 
s’espera un rang d’augments de 
les temperatures d’aquí a l’any 
2100 de fins a 6,4ºC, depenent 
dels efectes col·laterals de 
l’escalfament global. Per primer 
cop en la història, els humans 
canviem el clima del planeta. 
I no per a bé.
Com canvia el clima
 
 
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
0
6
La temperatura de la Terra (a baix) i la concentra-
ció de CO
2
 (a dalt) evolucionen de forma similar al 
llarg del temps. Actualment assistim al més gran 
increment de concentració de CO
2
 dels darrers 
600.000 anys, si més no.
projecciò 
any 2050
del present
En l’horitzó 2100, 
en tot el planeta... 
Les zones climàtiques es 
desplaçaran. Les temperatures 
s’incrementaran i canviarà el 
clima de cada regió. Augmentarà 
l’aridesa i els climes regionals es 
desplaçaran.
El mar negarà les zones 
costaneres baixes. El desglaç 
de l’Antàrtida i de Grenlàndia 
s’accelerarà, cosa que farà pujar 
el nivell dels oceans. Grans zones 
costaneres quedaran negades.
Els animals i les plantes 
també patiran. Alguns cicles 
biològics es dessincronitzaran, no 
tots els éssers podran adaptar-s’hi.
Els conreus seran 
doblement laboriosos. 
Moltes terres deixaran de ser 
aptes per a l’agricultura, de 
manera que nombrosos cultius 
s’hauran d’adaptar o desplaçar-
se. S’incrementarà la penúria 
alimentària, sobretot en els països 
més pobres.
Els desastres naturals 
esdevindran més intensos. 
L’excés d’energia continguda a 
l’atmosfera es dissiparà augmentant 
la força de les seves manifestacions, 
com ara tempestes, huracans, etc. 
Quins efectes 
tindrà el canvi climàtic
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
0
7
En conseqüència, el canvi 
climàtic provocarà conflictes 
socials i econòmics que els 
governs hauran d’afrontar. És a dir, 
els éssers humans serem més 
vulnerables.
En la zona mediterrània...
El clima serà més càlid, 
sec i variable. L’augment de 
temperatura durant el segle 
XXI a la regió mediterrània serà 
d’entre 2,2 i 5,1 ºC, a la vegada 
que es registrarà una disminució 
de la pluviometria d’entre el 4 i 
el 27%. Això es traduirà en més 
risc d’incendi, menys producció 
agrícola i canvis en les dinàmiques 
estacionals turístiques.
Hi haurà importants pèrdues 
de biodiversitat. Un escalfament 
de 3,6 ºC podria suposar una 
pèrdua de més del 80%  de 
biodiversitat en algunes àrees de la 
península ibèrica. 
Augmentarà el risc per la 
salut, d’una banda perquè els 
períodes càlids facilitaran l’extensió 
de vectors portadors de malalties; 
i de l’altra banda, per l’increment 
dels episodis extrems, com serien 
les onades de calor.
L’any 2005, l’huracà Katrina va inundar la 
ciutat de Nova Orleans, als Estats Units.
E l 2 d’agost de 2007, un minisubmarí rus va col·locar una càpsula 
de titani, amb una bandera 
de Rússia, a 4.200 metres de 
profunditat sota el Pol Nord 
geogràfic. El Kremlin reclamava 
així la sobirania d’un corredor 
sota l’oceà gelat, des de Sibèria 
fins a Grenlàndia i Canadà. La 
seqüència no és extreta d’un film 
de ciència ficció, és una de les 
primeres maniobres de la lluita 
internacional per la sobirania de 
l’Oceà Glacial Àrtic. Es calcula que 
entre 2030 i 2040 l’escalfament 
global haurà fos prou gel polar 
per fer rendible l’extracció i 
transport de les riqueses minerals 
submarines de la zona. 
Les tensions per dominar l’Àrtic, 
sota el qual s’estima que es troben 
entre un 6% i un 25% de les 
reserves mundials de petroli i gas 
natural, revelen les dos cares del 
canvi global: El món escalfa, el 
petroli s’acaba! 
Necessitem cada cop més 
petroli, continuem escalfant 
el planeta 
El món demanda uns 150.000 
litres de petroli per segon. I la 
producció petrolera mundial, 
segons l’Energy Information 
Administration dels EUA, ha arribat 
al seu nivell màxim. Mentrestant, 
la demanda d’energia no para de 
créixer, i continuarà incrementant-
se –segons l’Agència Internacional 
de l’Energia (AIE) la demanda 
energètica s’incrementarà un 50% 
en el període 2008-2050–, sobretot 
als països en desenvolupament. 
Però, aquest mateix organisme 
adverteix, en el seu darrer informe 
World Energy Outlook 2008, que 
el món s’enfronta a una crisi el 
2010. Estem molt pròxims, donçs, 
al peak oil, és a dir, el moment en 
què la producció no pugui fer front 
a la demanda.
En aquest marc energètic, 
el IV informe del Grup 
Intergovernamental pel Canvi 
Climàtic (IPCC), presentat el 2007, 
afirma que ‘l’escalfament global 
és ja inequívoc’ i que tindrà unes 
repercussions socials i econòmiques 
sense precedents. La causa 
principal és clara: la utilització 
massiva dels combustibles fòssils, 
petroli, carbó i gas natural. 
L’escalfament global, visible ja en 
els augments de les temperatures 
mitjanes de l’aire i de l’oceà, 
el desgel generalitzat de neus 
i gels i l’augment del nivell del 
mar, castigarà sobretot els països 
pobres. De fet, segons la FAO, el 
canvi climàtic podria acabar amb 
El món s’escalfa... el petroli s’acaba
El canvi climàtic és un repte cabdal de futur per a la Mediterrània 
 
 
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
0
8
T ensions internacionals pel control dels recursos energètics 
i hídrics, desglaç de l’Àrtic i les glaceres, pèrdues de 
biodiversitat, pujada del nivell del mar, dificultats en 
sectors econòmics com l’agricultura i el turisme.... Assistim 
a un fenomen global amb dues cares; d’una banda els 
combustibles fòssils, base del sistema actual, s’esgoten; 
d’altra banda, la seva pròpia utilització ha provocat un 
procés d’escalfament amb grans repercussions econòmiques i 
socials. El canvi climàtic és sens dubte el repte més important 
de la civilització actual. Convertirem el repte en oportunitat?  
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
0
9
l’agricultura de països sencers, com 
el Txad, Níger o Zàmbia, abans de fi 
de segle o deixar sense abastiment 
d’aigua potable milions de persones 
que depenen dels fluxos de les grans 
serralades glaçades, com les del 
Tibet. Segons l’ONU, més de 5.300 
milions de persones patiran estrès 
hídric el 2050.  
La conca mediterrània: un 
‘punt calent’ del canvi climàtic 
Barcelona, pertany a un territori, la 
conca mediterrània, que és segons 
l’IPCC especialment vulnerable. Així 
ho recull també l’últim informe del 
Plan Bleu de les Nacions Unides 
dedicat específicament als impactes 
i l’adaptació de la Mediterrània 
davant l’escalfament global. 
Segons les últimes projeccions, 
l’augment de temperatura durant 
el segle XXI a la regió mediterrània 
serà d’entre 2,2 i 5,1 ºC, a la vegada 
que es registrarà una disminució 
de la pluviometria d’entre el 4 i el 
27%. Pujarà el nivell del mar –de 
mitjana, uns 35 cm- i s’intensificaran 
els fenòmens meteorològics extrems: 
canícules, sequeres i inundacions. 
Aquestes alteracions modificaran el 
cicle de l’aigua i la biodiversitat, i 
ampliaran els danys ja causats per 
les activitats humanes especialment 
en zones costaneres.
A més a més, els canvis arriben 
en el moment precís en què les 
necessitats energètiques de les 
ribes Sud i Est del Mediterrani 
han explotat. Durant el segle XXI, 
doncs, la producció d’energia 
s’haurà de duplicar per respondre 
al desafiament demogràfic, 
al creixement de la demanda 
generada per la intensificació del 
cicle de l’aigua (dessalinització, 
tractament, transport, irrigació) i a 
la urbanització del territori. 
Tot això comportarà que alguns 
sectors econòmics s’hagin de 
reconvertir per fer front als nous 
reptes derivats de l’escalfament 
global. L’agricultura i la pesca, la 
producció d’energia hidroelèctrica i 
Estació d’esquí de Portè-Puymorens  
(Alta Cerdanya) amb neu artificial (Desembre, 
2006). FONT: MUNTANyANET.BLOgspOT.COM
 
 
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
0
el turisme, entre d’altres, hauran de 
desenvolupar estratègies d’adaptació 
al canvi climàtic específiques. 
El turisme a Catalunya: el 
secret està en la renovació  
El canvi climàtic perjudicarà la 
indústria turística de nombrosos 
estats. En alguns casos, com els  
petits estats insulars del Carib o 
dels oceans Pacífic i Índic, la pujada 
del nivell del mar farà desaparèixer 
literalment platges i instal·lacions 
turístiques. En el cas de la 
península Ibèrica i específicament 
de Catalunya, el perill prové d’una 
banda de l’augment de l’aridesa i 
l’erosió de la costa –que se sumarà 
als processos d’urbanització-, de 
l’augment de temperatures i de la 
freqüència de les onades de calor 
i de la reducció de la viabilitat de 
l’oferta turística d’esquí, limitada 
a aquelles estacions per sobre dels 
2.000 metres.  
Als impactes en el territori 
s’afegeix la competència de les 
noves destinacions turístiques. 
Algunes veus, com la del meteoròleg 
Mojib Latif, de la Universität Kiel 
(Alemanya), asseguren que cap 
al 2050 el turisme nòrdic haurà 
desaparegut del sud d’Europa. 
Sense anar tant lluny, és cert que un 
augment moderat de la temperatura 
situarà als països del nord d’Europa 
en el mapa de destinacions 
turístiques, però d’altra banda 
també podria allargar la temporada 
turística a la conca mediterrània, 
fent-la viable pràcticament durant 
tot l’any. 
 El que és evident és que el 
sector, amb un pes del 12% al 
PIB espanyol,  haurà d’enfrontar 
nous reptes per adaptar-se al canvi 
climàtic. Així ho recollia la segona 
Conferència sobre Canvi Climàtic 
i Turisme, organitzada a Davos 
l’octubre de 2007, en la que es va 
insistir que el sector és altament 
sensible al canvi climàtic, per això, 
el repte és convèncer la indústria 
de la necessitat d’adaptar-se a les 
conseqüències de l’escalfament 
global i, al mateix temps, de mitigar-
les, ja que d’altra banda el propi 
sector contribueix en un 5% de les 
emissions globals de CO2.
Barcelona opta per un nou 
model de gestió dels recursos 
hídrics  
A Barcelona cada cop passem 
més calor. La raó és, d’una banda, 
l’augment de la temperatura mitjana 
(segons l’Observatori Fabra, la 
mitjana anual s’ha incrementat 
1,81 ºC des del 1914) i, d’una altra, 
la potenciació de l’efecte illa de 
calor –les temperatures són més 
altes a les ciutats que a les zones 
periurbanes, perquè el paviment 
i els edificis retenen escalfor. Però 
a més ha augmentat la variabilitat 
pluviomètrica a la ciutat (gairebé 
un 5% més de coeficient de variació 
respecte a la primera meitat de 
segle). Aquests són els impactes més 
epitelials del canvi climàtic. 
Ara bé, les conseqüències han 
estat profundes. La suma d’un 
cicle de sequera llarg, amb la 
dècada més seca des que van 
començar els registres al 1880, i la 
tendència a l’aridització agreujada 
per l’escalfament global van posar 
un total de cinc milions i mig de 
persones de la Regió Metropolitana 
de Barcelona sota el perill de patir 
talls de subministrament d’aigua en 
la primavera del 2008, després de 
18 mesos amb pluges escasses a les 
capçaleres de les conques del Ter i 
del Llobregat.
Aquesta emergència 
meteorològica ha forçat el 
diàleg entre la societat civil i 
l’administració per a la implantació 
Les ciutats mediterrànies 
necessiten avançar-se i establir 
mecanismes de cooperació per 
implementar accions conjuntes 
contra el canvi climàtic. 
d’una nova cultura de l’aigua a 
Catalunya, basada en una estratègia 
d’estalvi, millora de l’eficiència del 
reg agrícola i de l’ús industrial, 
reutilització de les aigües de 
depuradores i, sobretot, un canvi 
de mentalitat per a que s’assumeixi 
que s’ha d’administrar curosament 
l’aigua disponible.
Aquest és un exemple d’adaptació 
a les noves condicions que marca el 
canvi climàtic. L’habilitat i voluntat 
per implementar aquestes mesures 
d’adaptació a tots els sectors, tot i la 
dificultat d’actuar sobre un fenomen 
de cicle llarg, resulta vital per 
gestionar eficientment els impactes 
socials i econòmics que se’n deriven.  
Les ciutats mediterrànies
poden liderar el canvi de rumb
Però, lligat a les mesures d’adaptació, 
les ciutats mediterrànies necessiten 
avançar-se i establir mecanismes de 
cooperació per implementar accions 
conjuntes contra el canvi climàtic. 
Aquest repte exigeix compartir les 
experiències de mitigació i avançar 
en la creació d’un mercat regional 
d’eficiència i energies renovables, 
així com en l’orientació de les 
inversions econòmiques cap aquests 
mateixos sectors. 
El repte té unes dimensions 
econòmiques clares. El cost de no 
assumir-lo serà molt major que les
inversions de mitigació. L’Informe 
Stern publicat al 2006 apuntava que 
els danys podrien elevar-se fins
el 20% del PIB mundial. Però les 
oportunitats econòmiques són 
clares, si s’inverteix en eficiència 
energètica, disminució de la 
dependència del petroli, millora 
de la generació elèctrica i energies 
renovables. De fet, només a 
Espanya, segons l’estudi ‘Energies 
renovables i generació de
treball a Espanya, present i futur’, 
el sector de les energies renovables 
proporcionarà feina a 270.000 
treballadors l’any 2020.
Així, doncs, som davant d’un 
futur ple d’incerteses, però el canvi 
climàtic és un repte i a l’hora una 
oportunitat. Liderar el canvi de 
rumb exigeix una forta determinació 
de l’administració, però també de la  
societat civil.  
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
1
Fenomen de l’illa de calor. 
Mapes d’isotermes que mostren l’illa de calor de Barcelona en dues nits serenes d’hivern 
el febrer de 1986. FONT: CArrErAs, C; MAríN, M; MArTíN ViDE, J; MOrENO, M.C. (1986).
8º 7º 6º 5º 4º 3º (Centigrados)
M a r M e d i t e r r à n i a
Límit entre litoral 
i muntanya
Castelldefels
Molins de Rei
El Prat del
Llobregat
l’Hospitalet
de Llobregat
Cornellà de 
Llobregat
Esplugues 
de Llobregat
Sant Just
Desvern
Sant Feliu de
Llobregat
Sant Cugat
del Vallès
Cerdanyola
del Vallès
Montcada
i Reixac
Santa Coloma
de Gramanet
Sant Adrià
de Besòs
Badalona
Tiana
Montgat
Ripollet
Sant Boi de
Llobregat
Sant Climent 
de Llobregat
Santa Coloma
de Cervelló
Santa Vicenç
dels Horts
Pallejà el Papiol
Viladecans
Barcelona
Gavà
(ºC)
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
2
El 78,1% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que 
es generen a Espanya prové de 
generació d’energia (dades de 
2006). En el cas de Catalunya, un 
75,7% de les emissions de gasos 
amb efecte d’hivernacle (dades 
de 2006) provenen del sector 
energètic. Per aquest motiu, 
qualsevol plantejament o actuació 
relacionada amb la mitigació 
del canvi climàtic condueix 
necessàriament a un debat 
energètic, més concretament, 
en la manera com obtenim, 
transformem i usem l’energia, 
tant a nivell mundial com a nivell 
local.
Energia 
i canvi climàtic
La generació, distribució i ús de l’energia  és la principal font d’emissió de gasos 
amb efecte d’hivernacle.
 
 
Existeix una 
clara relació entre 
l’escalfament del 
planeta i l’ús abusiu 
de l’energia
sector energètic:
_generació elèctrica
_refineries de petroli
_Transport
_sector comercial, institucional, 
residencial i primari
_incineració de residus amb 
aprofitament energètic
75,7%
ús dissolvent i 
altres productes
0,5%
Tractaments i eliminació 
de residus 
3,6%
Agricultura 
9,7%
processos industrials
(no energètics)
 10,5%
Distribució de les emissions de GEH a Catalunya (2006) 
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
3
 
 
La ciutat de Barcelona va 
consumir l’any 2006 uns 20 
milions de MWh.
 El consum energètic de la ciutat 
va incrementar-se un 3,75% anual 
en el període 1999-2006. Aquest 
augment de consum va estar 
acompanyat per un creixement 
de la població en el mateix 
període, però de magnitud més 
petita (un 0,97% anual). És a dir, 
cada cop consumim més energia 
per càpita. De tota manera, el 
consum d’energia per habitant 
en el cas de Barcelona (12,50 
MWh/hab.) l’any 2006 resultava 
significativament inferior al cas 
de Catalunya (25,87 MWh/hab.) 
i d’Espanya (26,40 MWh/hab.), 
així com en comparació amb una 
altra ciutat com Madrid (37,86 
MWh/hab.).
D’altra banda, la riquesa 
de Barcelona (mesurada amb 
l’indicador del PIB) continua 
mantenint un alt ritme 
d’increment respecte 1999.
La quantitat d’energia 
necessària per a produir 
Barcelona pot ser 
encara més eficient
La ciutat és més pròspera, però a costa de més consum energètic per càpita 
riquesa (l’anomenada intensitat 
energètica) a la ciutat de Barcelona 
ha incrementat considerablement 
els darrers anys, encara que 
en comparació amb la resta de 
Catalunya o d’Espanya, Barcelona 
resulta una ciutat prou eficient.
0,97%
població
2,75%
piB
1,67%
piB/hab
0,81%
intensitat 
energètica
2,59%
Consum d’energia
final/habitant
Increment mitjà anual 
1999-2006
Barcelona ha de ser 
més eficient 
i competitiva, i per 
aconseguir-ho ha 
de reduir la seva 
intensitat energètica.
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
4
Com consumeix l’energia Barcelona?
La major part de l’energia consumida a Barcelona procedeix del gas natural, 
de la generació nuclear i dels derivats del petroli
 
 
L ’energia consumida a Barcelona s’obté i es distribueix mitjançant 
diversos formats: electricitat, gas 
natural, gasoil i gasos liquats del 
petroli (GLP, que solen ser butà o 
propà). 
L’electricitat no és una font 
primària d’energia. S’obté, 
principalment, a partir del gas 
natural, de l’energia nuclear i de les 
centrals mixtes de fueloil i gasoil.
L’energia la utilitzem per produir 
(sector industrial), a la llar (sector 
domèstic), quan ens desplacem 
(sector transports) o quan treballem 
en el sector terciari i gaudim del 
temps lliure (comerços i serveis).
Consum d’energia final (2006)
Els formats energètics
i le seves unitats
Per formats Per sectors
Cada format energètic té les seves 
pròpies característiques i unitats de 
mesura. per poder-les comparar entre 
elles, s’han transformat totes a MWh 
(el megawatt hora és l’ equivalent a 
l’energia produïda per una potència 
d’un milió de watts durant una hora). 
Electricitat 
37,4%
Terciari
26,4% Transport
23,8%
industrial
19,1%
gasoil
13,5%
gasolina
9,9%
gLp
1,4%
Altres
0,7%
Gas Natural
37,8%
Domèstic
30%
10,8 
MWh
1.000 m3
gas natural
1 
MWh
12,8 
MWh
12,9
MWh
9,2 
MWh
10,1
MWh
1.000
kWh
1.000 kg
gas butà
1.000 kg
gas propà
1.000 L
gasolina
1.000 L
gasoil
litres litres
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
5
L ’evolució del consum energètic per formats a Barcelona  (1999-2006) 
es caracteritza per un increment 
considerable en el cas del gas 
natural, l’electricitat i el gasoil; 
mentre que el consum de gasolina i 
GLP s’ha reduït els darrers anys.
L’evolució del consum energètic 
per sectors mostra com el 
sector domèstic és el que més 
ha incrementat el seu consum 
d’energia en el període 1999-2006.
Els consums 
que més s’incrementen
El gas natural és la font energètica amb més creixement i el consum domèstic 
és el sector que més augmenta 
 
 
1999-2004
3%
5 %
4%
3%
15%
1999-2006
5%
4 %
4%
2%
7%
sECTOr
residencial
Comercial i 
serveis
industrial
Transport
Altres
El sector residencial consumeix 
cada cop més
L’electricitat ha variat la seva tendència d’increment de consum
1999-2004
5%
4 %
-5%
-2%
11%
1999-2006
4%
5 %
-4%
-3%
13%
FOrMAT 
ENErgéTiC
Electricitat
gas Natural
Butà i 
propà
gasolina
gasoil
increment mitjà anual
increment mitjà anual
El sector residencial cada any incre-
menta més el seu consum respecte a 
anys anteriors. La resta de sectors o bé 
incrementen menys el seu consum any 
rere any o bé ho fan de manera constant.
L’electricitat ha disminuït l’increment 
mitjà del consum respecte anys ante-
riors. El mateix ha passat amb el butà 
i el propà, i la gasolina. En canvi, el gas 
natural i el gasoil, esdevenen formats 
energètics que es consumeixen cada 
cop més respecte a anys anteriors. 
Evolució del consum energètic (1999-2006)
Per formats Per sectors
0
1
2
3
5
4
7
8
6
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
gas natural
gasolina gasoil
gLp
Electricidat
0
5
10
20
15
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
residencial
industrial
Comercial i serveis
Transport
Milions de MWh/any Milions de MWh/any
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
6
D’on provenen 
les emissions de la ciutat?
La majoria de gasos amb efecte d’hivernacle provenen 
del transport i de la combustió de gas natural
L ’elevat consum de gas natural fa que sigui el format energètic que, en termes 
absoluts, produeix més emissions de 
gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), 
seguit per l’electricitat, el gasoil, 
la gasolina i el butà i propà. Cal 
destacar la relativa baixa proporció 
de les emissions originades per 
l’electricitat, atesa la forta participació 
de l’energia nuclear al mix català, 
encara que l’any 2006 les emissions 
es van veure incrementades per una 
més gran procedència de l’energia 
de les centrals tèrmiques de cicle 
combinat de gas natural.
L’any 2006, el sector del transport, 
que va representar un 24% del 
consum energètic de la ciutat de 
Barcelona, va ser el responsable 
del 37% de les emissions de gasos 
amb efecte d’hivernacle; seguit per 
l’habitatge, la indústria, els comerços 
i serveis i els grans equipaments.
Per sectorsPer formats 
 Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (2006)
Gas 
Natural
38%
gasoil
19%Electricitat28%
gasolina
13%
Butà i propà
2%
grans 
equipaments 
3%
Transport
37%
Comercial 
i serveis
14%
indústria
21%
Habitatge
25%
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
om
 e
n
s 
af
ec
ta
 e
l c
an
vi
 c
li
m
át
ic
1
7
L ’any 2006, Barcelona va emetre a l’atmosfera 5.316.380 de tones de gasos 
amb efecte d’hivernacle, un 10,78% 
per sobre de les emissions de l’any 
1999. Això suposa un increment 
mitjà anual d’un 1,54% en el 
període 1999-2006. 
En el període 1999-2004 aquest 
increment mitjà anual va ser d’un 
1,33%, cosa que mostra que les 
emissions tendeixen a incrementar-
se. De la mateixa manera, les 
emissions per càpita també s’han 
incrementat des de l’any 1999. 
El 73,7% de les emissions 
han estat produïdes pel consum 
energètic de la pròpia ciutat. El 
26,3% restant s’ha produït per la 
valorització energètica de residus a 
la planta de Sant Adrià, pels residus 
urbans dipositats a l’abocador 
del Garraf, i per part de l’activitat 
portuària i aeroportuària.
La desgasificadora de l’abocador 
del Garraf ha suposat una 
disminució important de les 
emissions de gasos amb efecte 
d’hivernacle, ja que des de l’any 
2003 s’ha aprofitat el biogàs 
acumulat en els residus soterrats, 
per generar energia, reduint així les 
emissions de metà (un dels gasos 
amb efecte d’hivernacle).  
Barcelona ha 
d’emetre menys
s’han incrementat les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
Tones (t)
Tones 
per càpita
(t/hab)
1999
4.800.140
3,19
2004
5.118.2193
3,24
2006
5.316.380
3,31
increment  mitjà 
anual d’emissions 
de gEH
percentage (%)
 
percentage 
per càpita (%)
1999-2004
1,33%
0,31%
1999-2006
1,54%
0,54%
Emissions 
de gEH 
Evolució de les emissions totals a Barcelona
Electricitat
gas Natural
gasolina i gasoil
Butà i propà
port i aeroport
0 400.000200.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000
sector residus 
(abocador del garraf, 
incineradora...)
Tones de CO2
1999 2004 2006
 e C0
2

Què fa Barcelona 
per mitigar el 
canvi climàtic?
Les fites de la ciutat
Objectius del pla de Millora Energètica de Barcelona
El
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
Q
u
è 
fa
 B
ar
ce
lo
n
a 
p
er
 m
it
ig
ar
 e
l c
an
vi
 c
li
m
àt
ic
?
1
8
En la lluita contra 
el canvi climàtic, 
Barcelona s’ha fixat 
com a objectius millorar 
l’eficiència energètica i 
reduir la dependència 
dels combustibles 
fòssils, així com les 
emissions de gasos amb 
efecte d’hivernacle.
Els objectius en l’horitzó 2010 :
1Contenir el ritme actual de creixement del consum energètic de la ciutat  
de Barcelona de manera  
que l’increment mitjà anual no 
superi el 2,6%. Això suposaria un 
estalvi d’uns 400.000 MWh cada 
any fins al 2010, que és el que 
consumeix el 2% de la població 
de Barcelona en un any (segons 
consum energètic per habitant  
de l’any 2006).
2 Aquesta contenció s’aconsegueix, en part, per  l’increment en l’ús d’energies 
renovables i per una generació més 
gran a la pròpia ciutat (disminuint 
pèrdues del transport). L’any 2010 
s’hauria d’assolir produccions d’uns 
95.000 MWh/any a partir de biogàs 
i uns 16.000 MWh/any a partir 
de tecnologia fotovoltaica, a més 
d’una superfície de captadors solars 
tèrmics que superés els 96.000 m2. 
3 D’aquesta manera, amb la contenció del consum i l’ús d’energies renovables, s’hauria 
de reduir l’actual ritme de creixement 
de les emissions de gasos amb efecte 
d’hivernacle. El seu increment mitjà 
anual entre 1999 i 2010 no hauria de 
superar el 0,04%.  El 2010, la ciutat 
de Barcelona hauria emès un 0,4% 
menys respecte l’any 2006 (unes 
21.000 tones menys de gasos amb 
efecte d’hivernacle).
 
 
a: Autobús de gas natural de la flota de 
Barcelona. b: il·luminació eficient al parc 
de poblenou. c: plaques solars tèrmiques al 
terrat d’un edifici de la ciutat.
a
b c
En consum...
L’any 2006, el sector domèstic va 
tenir un consum energètic un 9% 
per sobre dels objectius fixats per 
la ciutat per a aquest any. A més, 
la tendència mostra un increment 
respecte el període 1999-2004. 
En els comerços i serveis, el 
consum es va situar un 4,7% per 
sobre de l’objectiu fixat, encara 
que l’increment anual va disminuir 
respecte l’any 2004. 
El transport, que en l’anterior 
període 1999-2004 es trobava 
molt proper als objectius fixats 
a la ciutat, fins el 2006 ha tendit 
a incrementar el seu consum 
anualment. 
En el cas de la indústria, el 
consum va disminuir, però no fins 
arribar als límits de reducció de 
consum establerts com a objectiu. 
En general, el conjunt dels 
sectors van tendir a incrementar 
els seus consums i a allunyar-se 
dels límits de consum fixats des 
de l’Ajuntament al Pla de Millora 
Energètica de Barcelona (PMEB).
Barcelona té deures per fer
La ciutat no respon encara als reptes de reducció en consum i emissions
E 
co
m
pt
ad
or
  #
3 
Q
u
è 
fa
 B
ar
ce
lo
n
a 
p
er
 m
it
ig
ar
 e
l c
an
vi
 c
li
m
àt
ic
?
1
9
L’increment en el 
consum d’energia del 
conjunt dels sectors 
es tradueix en un 
augment de les seves 
emissions. 
En emissions... 
L’emissió de gasos amb efecte 
d’hivernacle a Barcelona s’ha 
incrementat fins el 2006, 
allunyant-se així de la fita 
plantejada.
Objectiu d’increment 
mitjà anual màxim 
(1999-2010)
0,04%
increment mitjà 
anual real 
(1999-2004)
0,66%
increment mitjà 
anual real 
(1999-2006)
1,54%
A on?
A casa
Als comerços i serveis
Al transport
A la indústria
Al conjunt dels sectors
Objectiu del pMEB d’increment 
mitjà anual màxim (1999-2010)
3,24%
3,79%
1,30%
-2,60%
2,60%
increment mitjà anual real 
 (1999-2006)
4,62%
4,39%
1,95%
-0,64%
3,75%
Consum energètic
Emissions de GEH
El
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
Q
u
è 
fa
 B
ar
ce
lo
n
a 
p
er
 m
it
ig
ar
 e
l c
an
vi
 c
li
m
àt
ic
?
2
0
La cogeneració 
consisteix en la 
generació simultània 
d’energia elèctrica i 
d’energia tèrmica útil, 
és a dir, un procés a 
partir del qual s’obté 
electricitat i a més 
s’aprofita la calor resi-
dual en forma d’aigua 
calenta o d’aire calent. 
D’aquesta manera 
s’estalvia combusti-
ble i es redueixen les 
emissions de CO
2
. Les 
principals tecnologies 
de cogeneració són la 
turbina de gas, la tur-
bina de vapor, el cicle 
combinat i el motor 
alternatiu.
Darrerament es parla molt de cogeneració...
L ’any 2006 Barcelona va generar el 28,5% del total d’energia que va consumir, 
aspecte important si es tenen en 
compte les pèrdues d’energia 
per efecte del seu transport 
(aproximadament el 8-10%). Si 
es considera només la generació 
d’electricitat, el 2006 Barcelona va 
produir el 75,5% de l’electricitat 
consumida a la pròpia ciutat, mentre 
que l’any 1999 la ciutat només en 
generava el 20%. 
Les centrals tèrmiques de cicle 
combinat Besòs 3 i 4 i les centrals 
tèrmiques convencionals (de fuel-
gas) Sant Adrià 1 i 3 abasteixen una 
part molt important de l’energia 
consumida a Barcelona, en concret 
un 26,5%. En els darrers cinc anys 
s’ha incrementat l’energia generada 
als nous grups de cicle combinat 
del Besòs, amb un augment 
considerable de les seves hores de 
funcionament. L’any 2006 també 
destaca la generació d’energia 
elèctrica de la planta de valorització 
de residus de Sant Adrià, de l’EDAR-
Metrofang i de les 6 cogeneradores 
que hi ha a Barcelona i que 
funcionen amb gas natural.
Una ciutat més autosuficient
L’energia produïda a Barcelona representa gairebé una tercera 
part de l’energia consumida per la ciutat
Central Tèrmica de Cicle Combinat Besòs
El
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
Q
u
è 
fa
 B
ar
ce
lo
n
a 
p
er
 m
it
ig
ar
 e
l c
an
vi
 c
li
m
àt
ic
?
2
1
Respecte a les fonts renovables, 
que generen un 1,71% de 
l’electricitat produïda a la ciutat, 
cal destacar la disminució de 
producció a partir de biogàs que 
s’ha experimentat els anys 2005 i 
2006, atesa la menor entrada de 
residus procedents de Barcelona 
a l’abocador del Garraf; així com 
l’increment en la generació d’energia 
a partir de tecnologia fotovoltaica.
Si la ciutat continua 
incrementant 
l’autogeneració 
energètica al ritme 
actual, complirà amb 
els objectius fixats pel 
PMEB, cosa que reduirà 
la seva participació 
en l’acceleració del 
fenomen del canvi 
climàtic.  
Electricidat generada a Barcelona (1999-2006)
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
1.000.0000 2.000.000 3.000.000 4.000.000 5.000.000 6.000.000
E
n 
M
W
h/
an
y
Energia produïda 
a partir de fonts 
renovables
E
n 
M
W
h/
an
y
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Minihidràulica Trinitat
Biogàs
Fotovoltaica
gas natural (fuel/gas mixtes)
gas natural cicle combinat
Cogeneració amb fueloil i gasoil
Cogeneració amb gas natural
incineració residus municipals
EDAr - Metrofang
Fonts renovables
La generació d’energia 
renovable en el municipi de 
Barcelona s’ha incrementat 
considerablement des de 
l’any 2002. Del total d’energia 
consumida a Barcelona l’any 2006 
(59.453 MWh), un 0,48% va ser 
d’origen renovable. Pel que fa a 
l’electricitat produïda per la pròpia 
ciutat, un 1,71% provenia de 
fonts renovables. Fraccions encara 
petites, però en clara progressió.
Les produccions 
d’electricitat a partir del 
biogàs (Ecoparc-1 de Barcelona, 
Ecoparc-3 de Sant Adrià i abocador 
del Garraf) han suposat una 
generació d’electricitat de 32.580 
MWh, un 54,8% de la producció 
del total de fonts renovables de la 
ciutat. 
Entre els anys 2002 i 2006 la taxa 
anual d’increment de generació 
elèctrica a partir de biogàs s’ha 
situat al voltant del 87% anual 
(molt per sobre del 30,66% 
necessari per complir els objectius 
del PMEB). Per tant, la tendència 
actual resulta molt bona. 
 L’evolució de l’energia 
solar tèrmica ha estat exponencial 
des de l’any 1999, amb 25.669 m2 
existents al 2006. Tanmateix, cal 
tenir present que queden pendents 
de ser instal·lats 30.896 m2 de 
col·lectors solars tèrmics als edificis 
afectats per l’ordenança solar 
tèrmica, projectats fins el 2007. La 
tendència és molt bona i s’ha de 
mantenir.
 Les instal·lacions solars 
fotovoltaiques de la ciutat van 
produir un 2,1% de la producció 
total de fonts renovables (1.227 
MWh/any) l’any 2006. Això suposa 
un increment del 27% anual entre 
2004 i 2006. L’aposta de la política 
municipal per les energies 
renovables ha quasi triplicat la 
potència fotovoltaica instal·lada al 
2003. Per tant, si se segueix l’actual 
increment, s’aconseguiran els 
objectius fixats.
La producció d’energia de 
la central minihidràulica 
de Trinitat (5.107 MWh) ha 
representat un 8,6% sobre el total 
de renovables. Els dos anys amb 
més producció van ser el 2002 i 
2003. Des del 2004, la sequera 
n’ha reduït la generació.
En renovables, 
Barcelona ha millorat molt
El biogàs, l’energia minihidràulica, la solar tèrmica i les instal·lacions 
fotovoltaiques han incrementat considerablement el seu pes
El
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
Q
u
è 
fa
 B
ar
ce
lo
n
a 
p
er
 m
it
ig
ar
 e
l c
an
vi
 c
li
m
àt
ic
?
2
2
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
En M Wh/any
0 70.00010.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000
Biogàs
(Garraf+Ecoparc)
Solar 
tèrmica
Minihidr àulica
Tr initat
Solar
fotovoltaica
Evolució de la producció d’energia 
a partir de fonts renovables a Barcelona
Elaboració d’un nou Pla energètic 
i de canvi climàtic de la ciutat.
 Impuls d’un Pla d’estalvi i 
eficiència energètica municipal, 
amb l’objectiu de reduir el consum 
energètic dels edificis municipals i 
de l’enllumenat viari.
Establiment de normatives locals 
d’eficiència energètica i d’energies 
renovables.
 Promoció de la mobilitat 
sostenible a la ciutat.
Impuls de projectes que permetin 
l’aprofitament dels recursos 
energètics renovables (energia solar 
tèrmica, energia solar fotovoltaica, 
energia eòlica, etc.).
La Fàbrica del Sol és un projecte 
emblemàtic de l’Agència d’Energia 
de Barcelona per sensibilitzar la 
ciutadania davant el canvi climàtic. 
El nou projecte arquitectònic 
utilitzarà materials reciclats i 
provinents de recursos renovables. 
S’aprofitarà la ventilació natural 
a través del pati interior de la 
Fàbrica. També s’instal·larà 
il·luminació artificial de baix 
consum i s’utilitzarà energia solar 
per produir electricitat.
A més, l’edifici disposarà de 
col·lectors solars, formant una 
pèrgola a la coberta de l’edifici, 
que es faran servir per a la 
producció d’aigua calenta sanitària 
i per a climatització. A la part 
superior, s’instal·larà una coberta 
tipus aljub, que emmagatzemarà 
l’aigua de pluja per a les cisternes 
dels wàters.
Barcelona actua
Barcelona treballa en projectes per mitigar el canvi climàtic
Elaboració de projectes per a la 
sensibilització ciutadana front els 
reptes del canvi climàtic.
Creació de noves infraestructures 
urbanes per a l’eficiència energètica 
a partir de la promoció de sistemes 
centralitzats de calefacció i 
refrigeració.
 Desenvolupament d’actuacions 
per a la millora de la qualitat de 
l’aire a la regió de Barcelona. 
El
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
Q
u
è 
fa
 B
ar
ce
lo
n
a 
p
er
 m
it
ig
ar
 e
l c
an
vi
 c
li
m
àt
ic
?
2
3
Per atenuar el canvi 
climàtic, la ciutat de 
Barcelona està treballant 
en els següents projectes o 
línies d’acció..
Una fàbrica de 1900 convertida 
en símbol de la sostenibilitat
Increment del comsum
Respecte a l’increment anual 
del consum d’energia final per 
habitant, es pot observar com 
Barcelona té uns increments 
superiors a d’altres àmbits. 
Passa el mateix amb el consum 
d’energia final, en què resulten 
uns increments anuals similars als 
d’Espanya i també propers als de 
Catalunya, però allunyats dels de 
l’Europa dels 25. 
Barcelona, però, és més eficient 
en valors absoluts que la resta 
d’àmbits territorials, tot i que 
la seva tendència pel que fa 
a l’evolució de la intensitat 
energètica sigui més alcista. 
Procedència de l’energia
Una anàlisi de la procedència 
de l’energia final consumida a 
Barcelona mostra que hi ha un 
consum d’energia final del 37,8% 
d’electricitat, un 37,4% de gas 
natural, un 23,4% de combustibles 
fòssils per al transport i, finalment, 
un 1,4% de butà i propà. Pel que 
fa a la generació d’electricitat, 
l’energia hidroelèctrica minvà 
en 17,15% des de 1999, a causa 
de la caiguda pluviomètrica 
dels darrers anys; per contra, ha 
crescut la quota d’altres fonts, 
com el gas natural o la generació 
termonuclear.
Sector domèstic
El consum elèctric del sector 
domèstic està per sobre dels 
increments elèctrics de tota la 
ciutat, tant en valor absolut com 
en rati per habitant. Això indica 
que a les llars es tendeix a un ús 
més intensiu de l’electricitat, sigui 
per un nombre més alt d’aparells 
d’aire condicionat, sigui per un 
nombre superior d’equips elèctrics i 
electrònics.
El sector domèstic és el que 
més ha incrementat el seu 
consum, tant en electricitat 
com en gas natural.
L’any 2006, el consum d’aquest 
sector es trobava un 9% per sobre 
de l’objectiu fixat pel PMEB. Si la 
tendència dels darrers tres anys 
continua, l’any 2010 se situarà un 
14,5% per sobre de l’objectiu. Per 
tant, cal reforçar les actuacions en 
aquest sector.
Sector comercial 
i de serveis
L’any 2006, el consum del sector 
comercial i de serveis se situava 
un 4,7% per sobre de l’objectiu 
fixat pel PMEB. Si la tendència 
dels darrers anys continua, el 
consum d’aquest sector se situarà 
l’any 2010 un 7,5% per sobre de 
l’objectiu.
El sector comercial i 
de serveis necessita 
d’actuacions que 
desaccelerin la seva 
tendència actual d’augment 
del consum energètic.
La factura energètica
informació energètica detallada de la ciutat
 
 
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
L
a 
fa
ct
u
ra
 e
n
er
gè
ti
ca
2
4
A
B
C
D
Els canvis metodològics introduïts 
en el present balanç per millorar 
la selecció de fonts d’informació i els 
mètodes d’estimació s’han aplicat 
retroactivament per tal d’obtenir 
sèries coherents que permetin la 
comparació.
!
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
L
a 
fa
ct
u
ra
 e
n
er
gè
ti
ca
2
5
Comparativa de dades energètiques
Consum 
d’energia
Consum d’energia per 
habitant
intensitat energètica
Espanya (3)
3,00%
1,40%
-0,53% 
EU-25 (4)
0,95%
0,56%
-0,95%
Catalunya (2)
2,78%
0,76%
-0,37% 
Barcelona (1)
3,38%
2,42%
0,81%
 Taxa anual acumulativa d’increment (1999-2006)
 Valors absoluts d’intensitat energètica en MWh/M€
1999
2006
(1) Elaboració pròpia
(2) institut Català d’Energia (iCAEN)
(3) Ministerio de industria, Turismo y Comercio
(4) EUrOsTAT
1.598,04
1.539,55
2.499,33
2.499,33
1.315,25
1.281,41
400,29
423,59
Consums finals segons fonts primàries 
Carbó
Fuel/gas
Butà i propà
Fueloil i gasoil
Nuclear
0 9.000.0003.000.000 6.000.000
Fuel/gas amb 
cogeneració
Hidràulica 
i altres renovables
gas (cicle combinat
+distrib.directa)
En MWh/any
1999 2004 2006
B
Comparativa entre tendències i objectius
Sector domèsticC
Sector comercial i de serveisD
8.000.000
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
MWh/any 19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
Tendència actual
Projecció tendència actual
8.000.000
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
MWh/any
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
En MWh/any
En MWh/any
Previsió tendencial PMEB
Objectius PMEB
Tendència actual
projecció tendència actual
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
L
a 
fa
ct
u
ra
 e
n
er
gè
ti
ca
2
6
Així consumeix energia la indústria de la ciutat de Barcelona
El darrer balanç energètic de la ciutat de Barcelona ha incorporat com a novetat 
l’anàlisi del consum energètic dels diferents tipus d’indústria que hi ha a la ciutat
F
G HSector transport
El consum energètic del 
transport va experimentar un 
creixement significatiu després de 
1992, a causa de les Rondes. A partir 
del 2002, la ciutat s’ha saturat. El 
cotxe s’ha trobat amb més dificultats 
per circular-hi. Això es tradueix 
amb una assímptota circulatòria i 
de consum de transport, és a dir, 
amb una estabilització del consum 
d’aquest sector, que tendeix a 
disminuir en el temps. El sector 
transport és el que més s’ajusta als 
objectius del PMEB, ja que encara 
que el consum l’any 2006 se situava 
un 4,4% per sobre de l’objectiu, les 
tendències apunten que en el futur 
hi pot haver un compliment de les 
fites marcades. Si la tendència dels 
darrers anys es manté, al 2010 el 
consum real del transport pot arribar 
a estar un 0,5% per sota de l’objectiu 
fixat pel PMEB.
Sector industrial
L’any 2006 el sector industrial 
consumia un 6,6% per sobre del 
tendencial previst pel PMEB. Però 
si la tendència dels darrers anys es 
manté, l’any 2010 es pot arribar a 
assolir els objectius del PMEB.
Consum global
L’any 2006, el consum 
energètic de la ciutat es trobava un 
7,6% per sobre de l’objectiu fixat al 
PMEB pel mateix any. En cas que la 
tendència actual (dels darrers 3 anys) 
es mantingués, al 2010 s’arribaria a 
una situació en la que se superaria 
l’escenari objectiu en un 7,5%.
Emissions totals
L’any 2006, les emissions a 
la ciutat de Barcelona se situaven 
un 4,5% per sobre de l’escenari 
objectiu, mentre que, de mantenir-se 
la tendència dels darrers anys, al 
2010 es podria arribar a estar un 
7,2% per sobre de l’objectiu.
Transformació de 
metalls
(construcció
i fabricació de 
maquinària)
19%
Edició i mobles
10%
Química i metall 
7%
productes alimentaris 
5%
Tèxtil i confecció
4%
Energia i aigua
3%
Altres indústries
no classificades
46%
Transformació de metalls
(fàbriques de productes metal.lúrgics) 
6%
E
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
L
a 
fa
ct
u
ra
 e
n
er
gè
ti
ca
2
7
Comparativa entre tendències i objectius
E Sector transport G Consum global
F Sector industrial H Emissions totals de CO2
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
Tones/any 19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
10.000.000
8.000.000
6.000.000
4.000.000
2.000.000
0
MWh/any 19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
24.000.000
22.000.000
20.000.000
18.000.000
16.000.000
14.000.000
12.000.000 
MWh/any 19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
5.500.000
5.000.000
4.500.000
4.000.000
3.500.000
3.000.000
MWh/any 19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
Objectius PMEBPrevisió tendencial PMEBTendència actual projecció tendència actual
1
2
3
4
5
El nostre consum energètic s’incrementa 
a un ritme superior al creixement 
econòmic. Hem de ser més eficients.
On més hem incrementat el nostre 
consum d’energia ha estat a les llars. Cal 
consumir l’energia d’una manera més 
responsable, tot canviant els nostres hàbits 
actuals.
Els serveis i comerços continuen 
incrementant el seu consum energètic. 
Resulta necessari invertir aquesta 
tendència a l’alça. 
Els darrers anys, la indústria està 
experimentant una reducció dels seus 
consums d’energia. Cal continuar en 
aquesta línia, potenciant l’eficiència 
d’aquest sector.
També hem reduït darrerament el 
consum energètic en desplaçar-nos. 
Aquesta tendència de disminució del 
consum en el transport és de gran interès, 
atesa la seva important participació en 
l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.
Continuem accelerant la producció 
d’energia a la ciutat a partir de fonts 
renovables. Aquesta és una bona notícia.
L’autoproducció energètica de la ciutat 
també creix any rere any, cosa que estalvia 
pèrdues de transport energètic.
Conclusions
Ens cal estalviar energia i ser més eficients a casa, quan produïm 
i quan ens desplacem
el
 c
om
pt
ad
or
  #
3 
C
on
cl
u
si
on
s
3
0
Però encara queda molt per fer. Si reduïm el consum energètic 
del sector domèstic i del comercial, i continuem amb la 
tendència actual pel que fa al transport; en pocs anys podrem 
veure com disminueixen les emissions de gasos amb efecte 
d’hivernacle de la nostra ciutat. 
I tu què pots fer?
Comencem per casa nostra...
A casa teva hi ha moltes bones pràctiques que pots aplicar i hàbits que pots 
canviar per reduir el teu consum d’energia i, per tant, emetre menys gasos 
amb efecte d’hivernacle. 
RSi utilitzes electrodomèstics eficients (classe A++) emetràs un 75% 
menys de CO
2
 en relació a un electrodomèstic molt poc eficient (classe G).
RCada cop que estens la roba en lloc de fer servir l’assecadora evites l’emissió de 
300 kg de CO
2
.
RSi canvies les bombetes incandescents per bombetes de baix consum 
podràs estalviar un 70% de l’energia necessària per il·luminar una llar.
www.barcelonaenergia.cat
www.bcn.es/mediambient 
www.bcn.cat/agenda21
www.idae.es
www.icaen.net
www.diba.cat/xarxasost
www.ipcc.ch
Més informació
RSi regules correctament el termòstat de casa podràs reduir el teu consum 
d’energia. Pensa que un grau de més a l’hivern o un de menys a l’estiu, a l’hora 
de programar la climatització de casa teva, suposen un 8% més de consum.
Petites accions per part de tots nosaltres tenen importants 
conseqüències en el conjunt de la ciutat pel que fa a la mitigació 
del canvi climàtic.
Com ens 
afecta el canvi climàtic
El temps, dia a dia / El clima, estació a estació
Com canvia el clima 
Quins efectes tindrà el canvi climàtic
El món s’escalfa... el petroli s’acaba
Energia i canvi climàtic
Barcelona pot ser encara més eficient
Com consumeix l’energia Barcelona?
Els consums que més s’incrementen
D’on venen les emissions de la ciutat?
Barcelona ha d’emetre menys
Què fa Barcelona 
per mitigar el canvi climàtic
Les fites de la ciutat
Barcelona té deures per fer
Una ciutat més autosuficient
En renovables, Barcelona ha millorat molt
Barcelona actua
www.barcelonaenergia.cat
Membres del  Consorci de l’Agència d’Energia de Barcelona