C M Y CM MY CY CMY K
Desembre 2010 - Núm. 38
Conveni per avançar
plegats amb Bombers
de la Generalitat
L’ús de CAF i la taula de
control en espais confinats
Llum verda als nous plans
d’emergència municipal
Entrevista amb els nous
comandaments de l’SPEIS
www.bcn.cat/bombers
Ajuntament de Barcelona Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Foto: Fernando Jovellar
FRH 38-p.02 a 03 ok  13/1/11  11:35  Página 3
EDITORIAL
Sumant esforços,
avançant plegats
Tota organització necessita
establir quin és el seu àmbit
de competència. Però el ser-
vei públic no entén de límits
geogràfics: l’on és secundari
quan es tracta d’auxiliar a les per-
sones que requereixen la nostra
ajuda. Seguint aquesta filosofia
de servei, al llarg de les últimes
tres dècades els bombers de
Barcelona i els de la Generalitat
hem actuat conjuntament en in- terreny entre els dos cossos de
comptables emergències a Coll- prevenció, extinció i salvament de
serola, a les rondes, a les zones Catalunya s’oficialitza i es fa
industrials i portuàries, i a qualse- extensiva a tots els àmbits no ope-
vol punt limítrof entre les respec- ratius del servei. D’una banda, la
tives demarcacions. Sumant es- coordinació operativa compta a
forços –igual que històricament partir d’ara amb un marc legal de
ho havíem fet amb el servei pro- referència, un mecanisme que de l’ús compartit de la cartografia
vincial o amb altres cossos dels posa blanc sobre negre tots els i la xarxa de comunicacions. I més
municipis veïns– amb l’objectiu, aspectes a tenir en compte en les enllà encara, ambdós cossos co-
sempre, de donar el millor servei intervencions compartides. De operarem en àrees com la difusió
a la ciutadania. l’altra, l’acord ens permetrà unir de la prevenció o la investigació
Des del passat 3 de novem- coneixements i acostar les dinàmi- de nous recursos tècnics i mate-
bre, i gràcies al conveni de gran ques de treball a partir d’un progra- rials. En aquests i en molts altres
abast que han signat l’Ajuntament ma d’intercanvis professionals, de àmbits volem avançar plegats per,
de Barcelona i la Generalitat, la unificació dels criteris de fun- entre tots, aconseguir ser cada
aquesta col·laboració sobre el cionament dels grups especials, i dia millors bombers. 
3
FRH 38-p.04 a 07 ok  13/1/11  11:40  Página 4
CANDENT
Col·laboració total entre els b
de Barcelona i els de la Gener
Els cossos municipal i
autonòmic signen un
conveni de gran abast
que inclou un compro-
mís de suport recíproc
en qualsevol interven-
ció i la cooperació en di-
ferents àmbits com la
prevenció, el desenvo-
lupament professional,
les millores tècniques o
les comunicacions.
Els bombers de Barcelona i de
la Generalitat han cooperat du-
rant els últims 30 anys en dese-
nes de grans emergències i de
sinistres als límits de les seves
demarcacions. A partir d’ara, aques-
ta col·laboració està dotada d’un marc
de referència i és extensiva a la resta
d’àrees no operatives del servei grà-
cies al conveni que van signar el pas-
sat 3 de novembre el secretari gene-
ral d'Interior, Joan Boada, i la regidora
de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de
Barcelona, Assumpta Escarp. Intercanvis professionals les seves respectives demarcacions,
"És un mecanisme que ja existia de Els límits de Barcelona són cada així com en sinistres de gran abast a
facto, però que permet formalitzar i vegada més difusos, fins al punt que la xarxa ferroviària, al Port i a
aprofundir en el sistema d'informa- infraestructures com el Port o la xar- l’Aeroport. El conveni va més enllà i
ció, de formació i de col·laboració xa de Metro no es poden entendre preveu que, en situacions especials,
professional entre els bombers", va només des d’una perspectiva de ciu-
destacar Escarp. Al seu torn, Joan tat, sinó des d’un abast metropolità.
Boada va assegurar que "per als En base a aquesta realitat, el conve-
bombers de tots dos cossos no ni estableix en primer terme quins Comandaments i bombers
existeixen límits geogràfics", però són els mecanismes de cooperació participaran en intercanvis
va remarcar que aquest conveni do- que regeixen les actuacions conjun-
ta d’una base de legal al mecanis- tes. Els cossos de Barcelona i de professionals per acostar
me de cooperació, incloent també Catalunya es donaran suport recí- les dinàmiques de treball
els casos d'incompliment, que fins proc en les emergències que es
ara no existia. declarin en les zones limítrofes de d’ambdós cossos
4
FRH 38-p.04 a 07 ok  13/1/11  11:40  Página 5
s bombers Avançar plegats
L’acord entre Bombers de Barcelona Els serveis compartiran
i de la Generalitat planteja tot un la informació cartogràfica i
eneralitat seguit d’accions per tal de treballar de
manera conjunta i coordinada en un protocol d’utilització
molts àmbits més enllà de la mera
operativitat. Així, en virtut del conveni conjunta de la xarxa de
ambdós cossos intercanviaran infor- comunicacions
mació cartogràfica i desenvoluparan
un protocol d’utilització conjunta de la
xarxa RESCAT de comunicacions. La fa 30 anys es va crear Bombers de la
cooperació també abraçarà àmbits Generalitat”. “Valia la pena fer el con-
com l’estudi compartit de nous mate- veni per aprofundir en aquesta col-
rials, equips, vehicles i infraestructu- laboració, i perquè el suport recíproc
res, o el desenvolupament de cam- dóna més confiança”, va afirmar la
panyes conjuntes per difondre els regidora, qui va posar com a exemple
consells de prevenció i autoprotecció. el fet que, gràcies als recursos de
Una altra conseqüència directa del Bombers de la Generalitat, “Barce-
nou conveni serà la unificació dels lona s’ha estalviat haver de tenir un
criteris que regeixen els grups espe- helicòpter” per cobrir la zona forestal.
cials d’intervenció. El funcionament Per tal de desenvolupar tot el que
d’aquests equips especialitzats es preveu el conveni es constituirà una
formalitzarà i s’establiran els requisits Comissió de Seguiment, formada
formatius que hauran de complir tots paritàriament per tres representants
els seus membres, així com el reci- de cadascuna de les administracions.
clatge professional que hauran d’a- L’acord inicial té una durada de dos
nar fent per seguir formant-ne part. anys, però s’anirà prorrogant auto-
màticament per períodes d’igual
Oficialitzar les relacions durada sempre que cap de les dues
El conveni recull l’estreta i continuada administracions hi renunciï. 
col·laboració que han mantingut amb-
El nou conveni regula les intervencions conjuntes en dós cossos des que la Generalitat va
zones limítrofes com el túnel de Vallvidrera (a la assumir la gestió de tots els serveis
foto), el Port, Collserola o els límits municipals de bombers de Catalunya –excepte D’esquerra a dreta, el subdirector operatiu de
del de Barcelona– l’any 1980. “El Bombers de la Generalitat, Joan Rovira; el secretari
sentit comú s’ha imposat sempre a general d’Interior de la Generalitat, Joan Boada; la
el personal d’ambdós cossos podrà l’hora de treballar”, va apuntar la regi- regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de
cobrir els parcs i serveis de les àrees dora Assumpta Escarp, qui va deixar Barcelona, Assumpta Escarp, i el director del Cos de
limítrofes. clar que la coordinació amb l’SPEIS Bombers de Barcelona, després de rubricar el conveni
Per fer més eficaç aquesta coordi- funciona a nivell operatiu “des de què de col·laboració, el passat 3 de novembre
nació operativa, en el marc del con-
veni es dissenyarà un programa de
guàrdies compartides en el que par-
ticiparan tant els bombers com els
comandaments d’ambdós cossos.
L’objectiu d’aquests intercanvis pro-
fessionals és acostar les dinàmiques
de treball pròpies d’un i altre cos, per
millorar l’entesa i el treball operatiu
dels seus efectius durant les inter-
vencions conjuntes.
5
FRH 38-p.04 a 07 ok  13/1/11  11:40  Página 6
CANDENT
El conveni unifica la Compartint mitjans
formació i el reciclatge Ambdós cossos comparteixen ja l’ús de mitjans tècnics en espais que superen
els límits de les seves demarcacions, ja sigui sota terra, en intervencions als tú-
professional que hauran nels ferroviaris amb la vagoneta de rescat de Bombers de Barcelona, o al cel,
d’acreditar els membres amb la participació de la Unitat de Mitjans Aeris de la Generalitat en incendis fo-
restals. Una dinàmica que anirà a més amb l’entrada en vigor del nou conveni.
dels grups especials
Les 7 claus del conveni
1) Coordinació operativa. Suport recíproc en qualsevol sinistre que tingui lloc
als límits de les respectives demarcacions territorials (Collserola, túnel de
Vallvidrera, zones limítrofes entre municipis). Ambdós cossos també treballa-
ran conjuntament en cas de simultaneïtat de serveis i en sinistres de gran
abast al Metro, al Port de Barcelona o a l’Aeroport del Prat. El personal d’amb-
dós cossos també podrà cobrir temporalment i en situacions especials parcs
de les àrees limítrofes.
2) Prevenció. Cooperació a l’hora de divulgar l’ensenyament de la prevenció
d’incendis i dels consells d’autoprotecció. Tots dos cossos podran fer ús con-
junt de tot el material didàctic i informatiu.
3) Recursos. Cooperació tècnica en l’estudi de la millora dels materials d’inter-
venció, equips, vehicles i infraestructures que facilitin la feina dels bombers.
4) Cartografia. Intercanvi d’informació cartogràfica d’utilitat operativa d’a-
quelles zones en què els dos cossos podrien coincidir treballant en un ma-
teix servei.
5) Comunicacions. Desenvolupament d’un protocol d’utilització conjunta de
la xarxa de comunicacions operatives (RESCAT).
6) Intercanvis professionals. La taula de seguiment del conveni regularà els
criteris d’execució dels intercanvis de professionals, sempre lligats a processos
de promoció interna o a les accions formatives, amb l’objectiu d’aconseguir
una major integració de les dinàmiques operatives i de prevenció.
7) Grups especials. S’unifiquen els criteris per a la formalització i el funciona-
ment dels grups especials. Es definirà la formació que hauran de tenir els
seus membres –sense distinció del cos al que pertanyin– i el reciclatge pro-
fessional que hauran d’anar fent per continuar formant-hi part.
6
FRH 38-p.04 a 07 ok  13/1/11  11:40  Página 7
Tres dècades de Gene
La Generalitat gestiona els serveis de prevenció i salvament de Catalunya
–excepte el de Barcelona– des de 1980, tot i que la unificació en un sol cos
no es va formalitzar fins al 1982
Barcelona va ser la primera ció contra incendis (1974). Em- de Barcelona per la seva tradició i
diputació catalana en tenir el mirallant-se en el seu model, al llarg per les especificitats pròpies de la
seu propi Servei Provincial dels anys 60 i 70 les diputacions de capital. Dos anys després, l'agost
d’Extinció d’Incendis (SPEI), Lleida i Girona van anar agrupant de 1982, naixia el Cos de Bombers
l’any 1962, fruit de l’esforç conjunt els serveis del seu territori en una de Catalunya (avui conegut com a
amb els municipis i les assegurado- xarxa provincial, mentre que a Tar- Bombers de la Generalitat).
res, titulars dels cossos de bombers. ragona els serveis van seguir sent Actualment, el servei l'integren uns
L’SPEI comptava amb una gran estrictament municipals. 5.000 efectius –entre funcionaris i
estructura de suport, amb 23 parcs personal voluntari– distribuïts entre
repartits per tota la província (a La unificació un total de set regions operatives, i
excepció de la capital), però abans Amb l'Estatut de 1979, la Gene- té la seu central a Bellaterra (dins
dels anys 70’ l’escassetat de perso- ralitat va assumir les competències del municipi de Cerdanyola del Va-
nal va obligar a crear un Cos de en matèria de prevenció i actuació llès). Bombers de la Generalitat
Bombers Voluntaris que hi col·labo- en emergències a tota Catalunya. compta també amb grups especia-
rés. La Diputació de Barcelona tam- L'any 1980 es va produir el traspàs litzats com els de rescat de mun-
bé va ser pionera a l’estat en crear de serveis de les diputacions i ajun- tanya, salvaments subaquàtics o
una escola de bombers (1973) i en taments cap a la Generalitat, però actuacions forestals, a més d’una
aprovar una ordenança de preven- es va respectar l’autonomia del Cos Secció de Mitjans Aeris. 
7
FRH 38-p.08 a 09 ok  14/1/11  13:51  Página 8
NOTÍCIES
Primera convocatòria
sense límit d’edat
El concurs oposició 2010 serà una nova oportunitat
L’Ajuntament obre el termini de sol·licituds per per als centenars d’homes i de dones que cada any
optar a una de les 30 noves places de bomber de participen a les proves per a Bombers de Barcelona
Barcelona. El concurs d’oposició 2010 elimina per
primera vegada dels requisits el límit màxim d’edat cinc proves (força de braços, tracció
per accedir al Cos. general, cursa Navette, circuit d’agili-
tat i natació), i decidirà qui passa al
sisè tram: l’examen de conduir camió.
A un pas de tancar l’any, l’Ajun- publicar la convocatòria al DOGC), i La selecció final la determinarà una
tament ha convocat el darrer els i les aspirants van disposar d’un entrevista personal i les proves mèdi-
concurs oposició de la legislatu- termini de vint dies naturals a partir ques, mentre que en la fase de con-
ra per ampliar i renovar l’SPEIS. d’aquesta data per presentar la curs –no eliminatòria– un tribunal va-
La principal novetat de la convocatò- sol·licitud a través del portal de trà- lorarà la capacitació tècnica dels i les
ria és que serà la primera sense límit mits de www.bcn.cat o, excepcio- aspirants en matèries com edificació,
màxim d’edat. En concret, les bases nalment, en paper a les Oficines electricitat i electrònica, metal·lúrgia,
exigeixen “no superar l’edat establer- d’Atenció al Ciutadà (OAC). La llista serveis a la producció, mecànica i
ta per a la jubilació forçosa”, fet que d’admesos, així com la data i el lloc vehicles o química, així com la pos-
situa el límit efectiu en 60 anys. El de les proves, es publicaran al web sessió de carnets de submarinisme o
Parlament va aprovar el 28 d’abril una de l’Ajuntament. de conducció de vehicles pesats. 
proposició de Llei destinada a elimi- La fase d’oposició arren-
nar el límit d’edat per accedir a Bom- carà a principis d’any i
bers de la Generalitat, una prerrogati- constarà de vuit exerci-
va que, en virtut del conveni de desen- cis. Els quatre primers
volupament professional entre serveis, seran teòrics: prova de
l’Ajuntament de Barcelona incorpora coneixements, català,
a partir d’ara a totes les convocatòries castellà (per als no
lliures per a l’SPEIS. nacionals) i test psico-
tècnic. El cinquè
Les proves, durant el 2011 exercici mesurarà
Les inscripcions van començar el pas- el nivell físic dels i
sat 1 de desembre (un dia després de les aspirants en
8
FRH 38-p.08 a 09 ok  13/1/11  11:47  Página 9
Bombers coorganitza el VI Dia del Foc
La tradicional jornada tècnica es va celebrar al
Saló de Cent i va estar dedicada a la prevenció
d’incendis en túnels ferroviaris
El Dia del Foc, el clàssic anual en matèria de prevenció d’incendis,
s’ha organitzat enguany sota el títol: La seguretat contra incendis
en túnels ferroviaris de darrera generació. La jornada es va celebrar
el 14 de desembre al Saló de Cent de l’Ajuntament, i va comptar amb un
programa en què es va poder conèixer el funcionament a nivell de PCI d’al-
gunes de les més recents infraestructures ferroviàries de Barcelona. Les
conferències vam comptar amb ponents com el cap de la Unitat de Pro-
tecció Civil de Bombers, Antonio Cabeza, o la cap de Prevenció de Bombers
de la Generalitat, Anna Martín. A més, el director de l’SPEIS, Joan Pedreny,
va moderar una taula rodona sobre els reptes que suposa la nova L9 del
metro. La sisena edició del Dia del Foc va ser inaugurada per la regidora
Assumpta Escarp i per Rafael Sarasola, president de Tecnifuego-AESPI,
empresa que ha impulsat la jornada juntament amb el Consistori. En la pro-
pera revista us oferirem un resum dels continguts tècnics de la jornada. 
Entrega dels premis de narrativa 2010
Els companys Juan Francisco Sanz, Antonio Martínez i Josep Barjuan reben
els guardons de la vuitena edició del certamen 
La Sala Lluís Companys de premi, amb una gratificació de 600 que va llegir-se durant l’acte. Sanz i
l’Ajuntament va ser el marc es- euros, va ser per Antonio Martínez Martínez van rebre els xecs de mans
collit per entregar els guardons amb el relat El niño que cumplió su de Francesc Grisó, director de l’em-
del vuitè Premi de Narració sueño, la història d’un bomber que presa Sasatex, patrocinadora del cer-
Curta Bombers de Barcelona. pateix un flashback en ple servei i tamen. A l’acte també van ser presents
L’obra Reflexes, de Juan Francisco retorna a la seva infantesa, recordant Joan Pedreny, director de l’SPEIS,
Sanz, que narra el vincle que s’esta- les històries que li explicava el seu Clara de Yzaguirre, directora de Rela-
bleix entre un bomber i la víctima avi. El tercer guardó, dotat amb 300 cions Externes i Qualitat de l’Àrea,
d’un accident de trànsit que mor als euros, va recaure en l’escrit Amor Carme Pallarés, cap de Comunicació
seus braços, va obtenir el primer pre- meu, de Josep Barjuan, qui va excusar interna de l’Àrea i Berta Thomas,
mi, valorat en 1.200 euros. El segon la seva absència a través d’un text gerent de Sasatex. 
9
FRH 38-p.10 a 11 ok  13/1/11  11:50  Página 10
NOTÍCIES
Barcelona actualitza els seus 
La Comissió Plenària de Protecció Civil dóna llum verda a les revisions dels
plans per emergències en el transport ferroviari de viatgers i per risc sísmic, i
aprova la creació d’un nou protocol d’actuació per mal estat de la mar.
La darrera Comissió Plenària de nou protocol que s’incorpora sota el Trens de viatgers
Protecció Civil de l’Ajuntament paraigües del Pla Bàsic d’Emergència Barcelona va ser la primera ciutat de
de Barcelona, celebrada l’11 de Municipal, i on es preveuen les accions l’Estat en elaborar un Pla Específic per
novembre, ha aprovat les actua- a emprendre en cas que es registrin Emergències en el transport ferroviari
litzacions introduïdes als plans onades per sobre dels 1,25 metres de viatgers, l’any 1998. Protecció Civil
d’emergència de la ciutat. Aquest –en temporada de banys– o superiors ha treballat amb els diferents opera-
tràmit inicia un recorregut administra- als 2,5 i 4 metres en qualsevol època dors de la ciutat per actualitzar aquest
tiu que finalitzarà els pròxims mesos de l’any. Segons les dades que aporta pla i adequar-lo als importants canvis
amb l’aprovació definitiva per part del el pla, les platges de Barcelona regis- que ha sofert la xarxa urbana al llarg
Consell  Municipal, moment en què tren temporals moderats un mínim de d’aquests anys. De fet, el pla original
els plans entraran legalment en vigor, dos cops l’any, severs cada dos anys i ha estat revisat cinc vegades des de
tot i que encara hauran de ser homo- extrems –amb onades de 6 metres o la seva creació, però aquest serà el
logats per la Generalitat. més– en períodes entre 7 i 14 anys. primer cop que les modificacions se
L’activació del pla en nivell de prealer- sotmeten a homologació.
Fort onatge ta, alerta o emergència, dependrà de El nou PEEM pauta el procediment
La principal novetat és la creació del la informació que enviï el Servei de coordinació municipal davant qual-
Pla d’Acció per mal estat de la mar. Un Meteorològic de Catalunya en base a sevol situació de risc a la xarxa de
la predicció meteorològica i a les transport ferroviari de viatgers: des de
dades que recull el sistema de senya- les més lleus, com una evacuació
El nou protocol per mal lització marítima que hi ha instal·lat al arran d’una aturada en el servei, fins a
llarg del litoral. El pla també podrà ser les més crítiques, com xocs i descarri-
estat de la mar s’activa quan activat directament pel director del pro- laments dels combois o incendis als
tocol, funció que recau en el director túnels o estacions. Dues novetats que
arriben al litoral onades del Cicle de l’Aigua de l’Ajuntament, s’introdueixen amb l’actualització del
superiors als 1,25 i als 2,5 quan es constati que el mal estat de la pla són la intervenció a les línies d’al-
mar suposa un perill per a les perso- ta velocitat (AVE) i en viaductes ferro-
metres, segons l’estació nes i/o per al mobiliari urbà. viaris. Aquest tipus d’infraestructura
10
FRH 38-p.10 a 11 ok  13/1/11  11:50  Página 11
eus plans d’emergència
Els nous plans aborden temporals, terratrèmols i emergències ferroviàries.
A sota, la Comissió Plenària de Protecció Civil de l’11 de novembre.
Fotos: Albert Gaspar, Osmar Valdebenit, Miki Ann i Àlex Palau
Un nom per a cada pla
Amb els nous documents, el Pla Bàsic de
Protecció Civil Municipal de Barcelona comp-
ta a dia d’avui amb un total de 29 plans.
Aquests es divideixen en funció de les tipo-
logies de risc i dels territoris on es poden
produir, d’aquí la diversitat d’acrònims i de
noms tècnics que els acompanyen.
En primer lloc hi ha els Plans d’Actuació
d’Emergència Municipal (PAEM), que abra-
cen nou supòsits com inundacions, incendis
forestals, risc químic, nevades, accidents en
el transport de matèries perilloses, terratrè-
mols o contaminació de les aigües marines.
no existia fins ara a Barcelona, però les seves alçades, així com el sòl Més acotats són els denominats PEEM (Pla
començarà a funcionar quan s’inauguri sobre el que estan construïts. Específic d’Emergència Municipal), set plans
el tram elevat de l’L9 del Metro que Creuant aquestes dades amb la pos- que aborden la intervenció en àmbits con-
travessa el carrer A de la Zona Franca. sibilitat d’episodis sísmics de diferents crets com els túnels viaris, la xarxa ferrovià-
graus, el pla dibuixa els escenaris de ria i el Port de Barcelona; en situacions de
Terratrèmols risc de la ciutat i com es veurien afec- manca de subministrament de gas, electrici-
Protecció Civil ha revisat amb infor- tats els diferents districtes segons la tat o comunicacions, i en cas de risc sanitari.
mació actualitzada del parc d’habitat- intensitat del moviment. Com a curio- En la mateixa línia funcionen els quatre Plans
ges el PAEM per emergències en cas sitat, l’estudi del risc sísmic contempla d’Acció, que preveuen els protocols a aplicar
de risc sísmic, en vigor des del 2002. com resultarien afectats els 68 edifi- en cas d’onada de calor, ventades, mal estat
La valoració del risc de terratrèmols i cis patrimonials que té Barcelona, i de la mar o emergència social. Completen el
les seves conseqüències s’ha fet te- revela que el districte que patiria més conjunt els deu Plans d’Autoprotecció Urba-
nint en compte les tipologies estruc- les conseqüències seria Ciutat Vella, na (PAU), un per a cadascun dels barris que
turals del parc d’edificis de Barcelona, on les construccions daten, de mitja- estan situats dins la zona forestal.
els criteris d’agrupació d’immobles i na, de l’any 1900. 
El viaducte de l’L9 a Zona
Franca i les línies de l’AVE
són dues de les novetats
que recull el nou PEEM per
emergències ferroviàries
11
FRH 38-p.12 a 13 ok  13/1/11  11:53  Página 12
SERVEIS DESTACATS
Foc de pàrquing: extinció am
Bombers va jugar les seves millors cartes en l’extinció
d’un foc de gran complexitat en un pàrquing del barri
de Sant Antoni, el 18 d’octubre. L’ús de CAF per sufo-
car les flames, l’acurada gestió de la taula de control
i un ordre absolut en les tasques d’extinció van ser
algunes de les claus d’una bona intervenció. 
Encara es desconeixen les cau- metia una gran llibertat de moviment Gas ocult
ses per les quals un vehicle va perquè tots els equips estaven per- Amb la logística i el control del perso-
començar a cremar al pàrquing fectament ordenats”, explica el ser- nal perfectament coberts, el caporal
soterrat del número 36 de l’avin- gent Francesc Ros. Toni Núñez va encapçalar el primer
guda Mistral. Una fumarola negra El bomber Jordi Rodón va ser el res- equip que va accedir al pàrquing: “Al
va començar a omplir l’oficina bancà- ponsable de la taula de control, una soterrani 1 vam veure una porta simi-
ria situada just a sobre i es va disparar tasca fonamental en aquest tipus lar a la d’un ascensor. La clau que ens
l’alarma. El pàrquing ocupava tota una d’intervencions. “Només estava pen- havia donat una veïna no obria, així
illa de cases, constava de tres plantes dent de la taula, el rellotge i la comu- que vam baixar a les dues plantes
soterrades i a sobre hi tenia el local i nicació amb els companys de l’interior inferiors en busca del foc”. Finalment,
nou plantes de vivendes. El coman- –relata Rodón–. Abans d’entrar, els van poder accedir a la planta de l’in-
dament de la intervenció va establir arrencava la identificació del pantaló, cendi amb un avantatge: la inspecció
diferents zones d’actuació més enllà l’enganxava a la taula i els recordava: de les altres dues plantes els va servir
de la pròpia extinció. “El conductor ‘Sobretot, aneu sempre junts’”. Cada per conèixer les dimensions i la forma
Raúl Núñez va quedar a càrrec de la cinc minuts, Rodón demanava la del pàrquing, cosa que no hauria
logística i va estendre una lona a ter- pressió dels equips d’aire i apuntava estat possible si hi haguessin accedit
ra per delimitar la zona on els bombers la inferior de tot el conjunt i la situa- directament, ja que la gran acumula-
s’havien de canviar els equips d’aire. ció geogràfica del grup: “En un foc ció de fum, sumada als baixos sos-
Aquesta duia a terme una doble fun- en un espai confinat, és molt impor- tres, oferia una visibilitat molt limitada.
ció: actuava com a punt de trobada tant que sentis que hi ha algú a fora “Cremaven sis cotxes. Vam muntar
visible quan es feien els relleus i per- pendent de tu”. una línia d’aigua de 25 però el foc
12
FRH 38-p.12 a 13 ok  13/1/11  11:53  Página 13
amb CAF La gestió de la taula de control va ser clau en l’èxit
del servei. A sota, d’esquerra a dreta: el caporal Núñez,
el bomber Rodón, el sergent Ros i el sotsoficial Asín
El CAF és una mescla causa. “L’escomesa de gas de l’edifi-
ci passava pel pàrquing. La canonada
especial d’escuma amb tenia una petita part de plom que
aire. Té l’avantatge que s’havia fos a causa del foc, així que
les bosses de gas estaven omplint el
apaga el foc fent servir pàrquing”, recorda Soler.
molt poca aigua CAF com a solució
Davant les dificultats per extingir el A destacar
foc, la línia d’atac va anar evolucionant • Ús d’una lona per delimitar la zona logística dels ERA
“des d’una línia inicial de 25 mm amb • Taula de control perfectament gestionada
aigua, a la mateixa línia amb escuma • Evolució de la maniobra d’atac des de l’aigua fins al CAF
per bomba del tanc • Dos sectors d’intervenció diferenciats amb una taula de
lleuger, i finalment dues control per a cadascun (extinció i control escala de veïns)
línies de CAF des del • Bona coordinació i bon intercanvi de comunicacions
B-315, amb les que es entre comandaments, caps i CGE
va aconseguir controlar i • Verificació dels nivells de CO2 amb explosímetre
extingir les flames”, re-
lata l’oficial Jordi Asín.
El CAF, una mescla es- rien de manera autònoma, cadascun
pecial d’escuma amb d’ells fent servir una taula de control i
aire, té l’avantatge que utilitzant canals de ràdio diferents.
apaga el foc emprant
molt poca aigua. “Habi- Explosímetre
tualment no el fem servir Un cop extingit el foc, el cap de guàr-
en interiors. Els bombers dia, l’oficial i els tècnics van baixar a
han d’anar més amb comprovar les afectacions estructurals
compte, no es poden que havia patit el pàrquing. “Vaig aga-
apropar tant perquè no far l’explosímetre per fer lectures de la
s’anava revifant sense motiu aparent. tenen la protecció del ventall d’aigua i concentració de gas i vaig observar ni-
Els bombers es cremaven i no podien es poden cremar”, aclareix Ros. vells altíssims de monòxid de carboni.
apagar-lo”, comenta Núñez. Mentre el pàrquing s’omplia d’escuma Ràpidament es va fer sortir a tothom
Des de fora, es van començar a sen- i es donava l’ordre de tancar la clau pel risc d’intoxicació”, relata el capo-
tir petites deflagracions que anaven del gas, els reforços dels parcs de Vall ral Núñez. Arrel d’aquest servei, s’es-
augmentant d’intensitat. “Pensàvem d’Hebron i Zona Franca anaven arri- tudia fer servir l’aparell per verificar els
que era l’escomesa elèctrica –explica bant i s’ocupaven de fer els relleus i nivells de toxicitat i de gasos en tots
el cap de guàrdia Isidre Soler–, així de dur a terme les tasques preventi- els incendis en espais confinats.
que vaig demanar la presència dels ves. “Van pujar dos bombers equipats Els danys estructurals de l’edifici van
tècnics de Fecsa. Però el transforma- amb ERA escales amunt per avisar ser quantiosos, però va descartar-se
dor estava bé i la línia no presentava als veïns que romanguessin a l’interior l’evacuació de la finca per no existir
incidències”. La darrera de les explo- de la seva vivenda i, un cop confinats, risc d’afectació a les vivendes. El local
sions va tombar una porta metàl·lica van ventilar l’escala amb el Tempest”, comercial, en canvi, sí que va quedar
alhora que tirava a terra als efectius explica Asín. Per no interferir en les tas- clausurat. L’ambulància del Servei va
que realitzaven l’extinció, i es va men- ques d’extinció, es va decidir que els atendre al bomber Lluís Arias d’unes
cionar el gas natural com a possible equips preventius i d’extinció treballa- cremades a la cara sense gravetat. 
13
FRH 38-p.14 a 16 ok  13/1/11  12:02  Página 14
SERVEIS DESTACATS
Bombers rescata a un
treballador entre les runes
L’escala d’un edifici del carrer Marina va esfondrar-
se durant unes obres de rehabilitació, ferint a un
operari que hi treballava
Un operari que feia tasques de gurar-lo i el cap de
rehabilitació en un edifici va sector sanitari va
quedar atrapat en esfondrar-se atendre el ferit, qui
dos trams de l’escala on estava presentava fractu-
treballant. La finca, situada al carrer res de cama, colze
Marina, presentava un estat de con- i mà. Davant de la
servació deficient, per això havia estat impossibilitat que
desallotjada i una empresa s’encarre- presentava la vícti-
gava de dur a terme les obres. En el ma per moure’s, el
moment de l’esfondrament, l’escala rescat va dur-se a
estava apuntalada ja que l’endemà terme a través de la finestra del pri-
s’anava a començar la seva consoli- mer pis amb l’ajuda de l’autoescala.
dació, però l’estructura va cedir, atra- Un cop a terra ferma, l’ambulància el
pant al treballador al replà del primer va traslladar a l’Hospital del Mar. 
pis. Bombers va arribar en pocs
minuts amb cinc vehicles i 17 efec-
tius. Els companys van col·locar un L’operari va ser rescatat i evacuat fins a l’exterior 
puntal a sota del replà per tal d’asse- mitjançant l’autoescala, el passat 23 de novembre
Una cigarreta origina la mort
d’un pacient a l’Hospital del Mar
Aparentment, una burilla mal apagada va prendre foc al seu llit. L’home va
patir greus cremades i va caldre evacuar a 13 interns de la mateixa planta
Els passadissos de la cinquena pel matí al mateix hospital. D’altra dia. En arribar les dotacions, però, el
planta de l’Hospital del Mar van banda, com a conseqüència de la personal de l’hospital ja havia aconse-
omplir-se de fum la matinada fumera que va provocar l’incendi, un guit sufocar les flames amb extintors
del 20 de desembre a causa, vigilant de seguretat va patir una i havia evacuat a 13 pacients de les
segons sembla, d’una cigarreta intoxicació lleu per inhalació i va ser habitacions pròximes. Els efectius
que va prendre el matalàs d’un atès a les dependències del centre. van finalitzar l’extinció de l’habitació i
pacient. L’home, de 65 anys i amb Bombers va desplaçar al lloc tres van ventilar la planta, alhora que veri-
la mobilitat reduïda, va patir crema- tancs, una autoescala, una ambu- ficaven que no quedava cap més
des de segon i tercer grau i va morir lància i el vehicle del cap de guàr- pacient a la zona afectada. 
14
FRH 38-p.14 a 16 ok  13/1/11  12:02  Página 15
Mor un home al Guinardó S’incendia una aula de formació
Un calefactor curtcircuitat sembla ser el respon-
amb presumpta síndrome sable del foc que va cremar un pis al barri del
Guinardó, el passat 2 de desembre. Efectius de
de Diògenes Bombers van extingir les flames amb una línia de
25 mm i van tirar a terra un envà que tenia risc de
desplomar-se per les altes temperatures. El pis
incendiat es feia servir com a aula de formació, i
La vivenda incendiada presentava un desordre no tenia ni comptador de llum ni cap protecció
generalitzat i una gran acumulació d’objectes com ara un diferencial o un magnetotèrmic. 
El passat 17 d’octubre, els veïns del número 186 de l’avinguda Verge
de Montserrat van alertar el 080 en veure la fumera que sortia de
l’entresòl. Bombers va desplaçar-hi cinc vehicles i va accedir a la vivenda for-
çant la porta, ja que no hi havia resposta des de l’interior. Els efectius van extin-
gir les flames equipats amb ERA i amb una línia de 25 mm, procedint després
a ventilar el pis. En fer la revisió de l’habitatge, van trobar un home sense vida al
dormitori on s’havia originat el foc, estirat al llit. Tot i que es desconeixen les
causes de l’incendi, la gran acumulació d’objectes que hi havia al pis va actuar
com a combustible, facilitant que les flames s’estenguessin a tot l’habitatge.
Aquest fet, sumat al gran desordre que s’observava a la llar, fa pensar que la víc-
tima, de 43 anys, podia patir la síndrome de Diògenes. A causa de la facilitat
amb què es va estrendre el foc, el pis va quedar afectat en la seva totalitat. 
Crema una torre de refrigeració
L’empresa Alcans esta-
va desmantellant les tor-
res de refrigeració de la
nau quan les guspires
van provocar una explo-
sió i el posterior incendi.
Bombers va sufocar el
foc amb facilitat i no es
van haver de lamentar
danys personals.
Una intensa columna de fum resultants de tallar el metall van pren- instal·lar una mànega de 25 mm i una
alertava una patrulla dels Mos- dre altres materials acumulats com de 45 mm d’escuma. Paral·lelament a
sos d’Esquadra que quelcom a- ara la fibra de vidre o els aïllaments, l’extinció, Bombers de la Generalitat
nava malament al carrer Potosí, cosa que va provocar una deflagració va desplaçar una dotació al passeig
el passat 5 d’octubre. L’empresa i el posterior incendi. En arribar les de Guayaquil per intentar atacar el
Alcans, veïna de la fàbrica Puig, havia dotacions de Bombers, els operaris focus des d’un altre sector, tot i que
cessat l’activitat i uns operaris treba- intentaven ofegar les flames amb els finalment no va fer falta el seu des-
llaven a la nau per desmuntar la torre extintors i amb la mànega del siste- plegament ja que les dotacions de
de refrigeració i els equips d’aire con- ma d’extinció d’incendis. Els efectius Barcelona van aconseguir sufocar
dicionat. Segons sembla, les guspires van pujar a la planta afectada i van les flames en pocs minuts. 
15
FRH 38-p.14 a 16 ok  14/1/11  13:46  Página 16
SERVEIS DESTACATS
Fuita d’àcid clorhídric al Port
Un contenidor amb 16 tones del compost corrosiu un regueró de líquid des de la porta
estava vessant a l’espera del seu consignatari fins al recipient de recollida. Els efec-
tius van equipar-se amb vestit anties-
quitxos i ERA per obrir el contenidor i
van observar que la fuita procedia d’un
La fuita provenia d’un bidó deformat dels bidons del palet de la part supe-
a causa d’un possible impacte rior, que estava deformat, possible-
ment a causa d’un impacte. Per tal de
manipular els palets, es va equipar a
un dels conductors de la Terminal de
Contenidors del Port qui, mitjançant
un toro, va dipositar el palet amb el
bidó afectat dins de la cubeta de
retenció. Un cop a terra, els bombers
van retirar el plàstic que embolicava
els bidons i van esbandir-los amb
aigua per diluir el compost. Un cop
identificat el bidó afectat, es va diposi-
L’Autoritat Portuària va requerir a l’espera que arribés el seu consigna- tar a terra en posició lateral per frenar
la presència de Bombers al Moll tari, el 29 d’octubre. El contenidor, eti- la pèrdua d’àcid. Tot i que hi havia més
Sud per un contenidor amb una quetat com a producte corrosiu i que bidons deformats cap d’ells no perdia
fuita d’àcid clorhídric, que estava aplegava 80 bidons de plàstic de 200 líquid, així que la retirada de la remesa
vessant sobre una cubeta de retenció litres d’àcid diluït al 33%, presentava va quedar a càrrec del consignatari. 
Un vehicle s’estavella Quatre ferits
en esquivar un ciclista al Poble Sec
Una làmpada de tauleta va ser el
focus de l’incendi que va afectar
una vivenda al carrer Vila i Vilà
del Poble Sec, el 30 d’octubre.
Els companys van instal·lar una línia
de 25 mm i equipats amb ERA van
sufocar les flames. Un cop controlat
El 4 d’octubre, l’SPEIS va rebre tre a terra, impossibilitava desconnec- el foc, es va fer el reconeixement de
un avís per un turisme bolcat en tar la bateria, així que es va verificar l’escala, ventilant-la i rescatant els
un barranc de la carretera de que no hi havia fuita de combustible veïns que havien quedat confinats als
Vallvidrera. En arribar els efectius, i es va apagar el contacte abans de seus pisos o que havien accedit a
una ambulància del SEM atenia el realitzar les maniobres per assegu- l’escala en un intent de fugir. Quatre
conductor, l’únic ferit en l’accident. rar i elevar el cotxe amb la grua del d’ells van haver de ser atesos per
Aquest va explicar que havia impactat Servei. El conductor va ser traslladat inhalació de fum, un d’ells de caràcter
contra la tanca de la carretera en in- pel SEM a un centre hospitalari i, greu, i van ser derivats a  l’hospital. La
tentar esquivar un ciclista i que havia un cop finalitzat el salvament, es va vivenda va quedar greument afectada
caigut barranc avall. La posició en restablir la circulació a la carretera i es va oferir l’atenció dels Serveis
què va quedar el vehicle, amb el sos- d’Horta a Vallvidrera.  Socials per reallotjar a les víctimes. 
16
FRH 38-p.17 a 19 ok  13/1/11  12:41  Página 17
FORMACIÓ I PROCEDIMENTS
Finalitza la formació dels
nous caps de parc i d’àrea 
Els caps de parc i els caps d’àrea durant una de les
sessions formatives a l’IL3, el passat 9 de novembre
El Fire Service College, situat al municipi anglès de
Moreton in Marsh, va acollir la fase final de formació
dels nous tècnics de l’SPEIS
Els 14 comandaments han participat en cursos de
capacitació a l’IL3 i han assistit amb els tècnics de
l’SPEIS a l’escola de comandaments de Moreton
Les aules de l’IL3 (Institute for principis d’any, al curs també es van Moreton
Long Life Learning de la Univer- tractar els aspectes legals i jurídics Finalitzada aquesta formació teòrica,
sitat de Barcelona) van acollir de les intervencions, els convenis i alguns dels sotsoficials van desplaçar-
del 19 d’octubre a l’11 de novem- acords vigents que té Bombers amb se al Regne Unit per col·laborar en la
bre el curs de capacitació per als la resta de serveis d’emergència i fase final de formació dels nous tèc-
sis nous caps de parc i els vuit nous els sistemes informàtics Cooper i nics de l’SPEIS. Al Fire Service Colle-
caps d’àrea del Cos de Bombers de Mycellium. Una sessió, aquesta últi- ge de Moreton, l’escola britànica de
Barcelona. El desenvolupament del ma, que es va complementar amb formació de comandaments de bom-
Pla Director, les seves noves fun- una visita guiada a la Sala Conjunta bers i de la policia, es va dur a terme
cions o la relació amb la resta de i el CGE. el curs de comandament, direcció i
comandaments de l’SPEIS, van ser En el marc del curs, els comanda- control d’emergències dirigit als nous
alguns dels principals aspectes que ments també van rebre consells per tècnics de l’SPEIS. Una formació
es van abordar al llarg de vuit ses- millorar les seves habilitats comuni- eminentment pràctica, basada en la
sions formatives. catives i el tracte personal tant dins realització de simulacres, durant la
A banda de l’estructura interna del com fora del parc, i van fer pràcti- que es van escenificar multitud de
Cos i de les gestions i responsabili- ques per exercitar la lectura eficaç situacions aprofitant els camps de
tats que hauran d’assumir a partir de d’informes i altra documentació. pràctiques adaptats de l’escola. 
17
FRH 38-p.17 a 19 ok  13/1/11  12:41  Página 18
FORMACIÓ I PROCEDIMENTS
BCN acull les XX Jornades
de Sanitaris de Bombers
La Unitat Sanitària de Bombers de Barcelona participa en el certamen anual
dels sanitaris de bombers de tot l’Estat, organitzat enguany a la capital catalana
per l’ASBE i el Grup d’Emergències Mèdiques de la Generalitat
La cap de la Unitat Sanitària de l’SPEIS, Pilar Pulgar,
i el CSS Facund Rafecas, durant la seva ponència al
Departament d’Interior, el passat 18 de novembre
Els dies 17, 18 i 19 de novembre, mèdicament en situacions d’emer-
la seu del Departament d’Interior gència, i van comptar amb un complet Pilar Pulgar, Facund
va acollir l’edició número vint de taller d’auscultació obert a tots els
les Jornades Estatals de Sanita- participants. Una de les curiositats Rafecas i Núria Molina van
ris de Bombers, que cada any con- que més van cridar l’atenció va ser el representar a l’SPEIS en el
voca l’Associació de Sanitaris de simulador d’emergències mèdiques,
Bombers d’Espanya (ASBE), i que presentat per l’Escola d’Oficials de congrés anual de sanitaris
enguany va comptar amb la col·labo- Bombers Francesos. de bombers
ració destacada del Grup d’Emergèn-
cies Mèdiques de la DGPEIS de la Doble participació
Generalitat de Catalunya. Els sanitaris de Bombers de Barce- Núria Molina va exposar com a cas
Desenes de sanitaris d’arreu de lona van prendre part en el programa pràctic la intervenció per una fuita de
l’Estat van participar en un programa de les Jornades amb dues interven- dimetilamina al Moll del Morrot.
a mig camí entre la formació tècnico- cions. Una primera a càrrec de la cap Més enllà del vessant tècnic, les
científica i la divulgació dels sistemes de la Unitat Sanitària de l’SPEIS, Pilar Jornades Estatals de Sanitaris de
de treball propis dels diferents equips Pulgar, i del cap de sector sanitari Bombers serveixen com a punt de tro-
sanitaris. Les jornades també van (CSS) Facund Rafecas, en què van bada per als professionals del sector,
aprofundir en la resolució de casos explicar com s’organitza el treball del de cara a establir vincles de col·labo-
pràctics, així com en l’ús de diferents grup sanitari de Bombers de Barcelo- ració i d’intercanvi de coneixements
tractaments i materials per intervenir na. En una segona ponència, la CSS més enllà d’aquesta cita anual. 
18
FRH 38-p.17 a 19 ok  13/1/11  12:41  Página 19
Víctimes a la carta
Els actors de la Companyia Nocturna donen vida a
les primeres víctimes amb qui tenen contacte els
bombers. Una tasca amb què han contribuït a
millorar l’atenció a les víctimes i a potenciar l’empa- L’actor més jove
tia dels efectius del Servei.
Virgínia Guerrero va fer simulacres fins al
seu vuitè mes d’embaràs. “Els bombers
patien molt però sempre avisàvem que la
panxa no era atrezzo, i teníem una parau-
la clau que havia de dir si en plena escena
em començava a trobar malament de de-
bò”, recorda l’actriu.
Fins l’any 2000, la formació en explica Guerrero. Avui, 10 anys des-
matèria psicològica que rebien prés d’aquesta primera prova pilot, ja
els bombers de nou accés es són centenars els accidents que han Virgínia Guerrero coordina l’equip d’actors que interpreten
limitava a l’explicació teòrica i a representat amb l’SPEIS, tant per a a les víctimes en la majoria de simulacres de Bombers 
uns simulacres on ells mateixos les noves lleves com per a la formació
feien el paper de víctima. Davant continuada dels bombers en actiu.
la manca de credibilitat d’aquestes part. Per aquest motiu, són una eina
pràctiques, l’equip de psicòlegs de Escenes sense guió molt eficaç també per al col·lectiu
l’Institut de Seguretat Pública de “Aquesta feina no la pot fer qualsevol veterà, que no va rebre aquest tipus
Catalunya va contactar amb un grup actor. És una interacció contínua de formació quan va accedir al Cos
d’actors perquè fessin de víctimes en amb una persona que no segueix 20 o 30 anys enrere. “Molts et diuen:
els role-playing. “En el primer simula- cap guió”, explica Virgínia. El treball ‘Estic descobrint que la meva feina
cre cap de les tres actrius que hi par- dels actors implica crear un perso- no s’acaba quan trenco un cotxe per
ticipàvem no actuàvem: estàvem re- natge real en cada simulacre: “Els alliberar algú, sinó que he de fer que
alment histèriques i mortes de por!”, psicòlegs ens donen unes pautes, se senti el millor possible’. Això és un
recorda Virgínia Guerrero, actriu i però cada actor matisa el seu perso- triomf”, valora Guerrero. 
coordinadora del projecte, juntament natge. Dues persones amb una crisi
amb Isaac Badia. Tot i l’ensurt inicial, d’ansietat poden actuar de forma
els psicòlegs van valorar molt positi- oposada, no hi ha un patró únic i això Virgínia Guerrero, actriu
vament l’experiència, ja que els actors és l’interessant de cara a la formació
aportaven realisme i potenciaven la dels bombers”, afirma l’actriu. de simulacres: “Enfrontem
implicació dels efectius: “Requerim Els role-playing tenen per objectiu als bombers a situacions
atenció constant dels bombers, tal i últim potenciar l’empatia i la humani-
com passaria en un accident real”, tat dels professionals que hi prenen que no estan als llibres” 
19
FRH 38-p.20 a 21 ok  14/1/11  13:44  Página 20
MATERIALS I EQUIPAMENTS
Els globus per reflotar vehicle
El passat mes d’abril una parella va morir en preci-
pitar-se al moll el vehicle en què viatjaven. Tot i ser
un servei poc habitual, no està de més fer memòria
del material i del procediment que aplica l’SPEIS
per recuperar vehicles del fons del mar.
Els avenços que ha viscut la sents a la majoria de vehicles. Aquests tats a la zona portuària de Barcelo-
indústria automobilística en els sistemes automatitzen moltes funcions na. Els efectius necessaris per dur a
darrers anys han suposat un pas com el tancament centralitzat de les terme el reflotament d’un cotxe va-
endavant en confort, comoditat i portes o el mecanisme per pujar i bai- rien segons hi hagi o no víctimes a
seguretat a l’hora de conduir. xar les finestres. En entrar en contacte dins del vehicle. 
Però tot allò que sobre l’asfalt suposa amb l’aigua, aquests circuits es poden En cas d’haver d’extreure únicament
avantatges, es pot convertir en una bloquejar, tancant automàticament les el turisme de l’aigua, és suficient
trampa mortal sota de l’aigua. Actual- portes i finestres i impedint fugir als qui amb desplaçar-hi el vehicle especial
ment, els circuits electrònics són pre- són a dins. També pot donar-se el cas J-12, que transporta una barca de
contrari i que els circuits reaccionin salvament,  una dotació de quatre
baixant les finestres i desbloquejant les submarinistes i la grua amb quatre
Cadascun dels globus de portes, propiciant així l’entrada d’aigua bombers. Si es dóna el cas que hi
i el ràpid enfonsament del cotxe. han persones atrapades a dins del
lona és capaç d’arrossegar cotxe, se sumen a la sortida una
fora de l’aigua per si sol La sortida ambulància, un vehicle de salva-
Bombers es fa càrrec de les tas- ment i el vehicle especial J-15 (un
més de mil quilos de pes ques de rescat de vehicles precipi- portacontenidors).
20
FRH 38-p.20 a 21 ok  13/1/11  12:07  Página 21
icles caiguts al mar
Globus de lona los. La quantitat de globus necessa- sos i per alterar el mínim possible les
Per al rescat de vehicles enfonsats, ris varia en funció del pes del vehicle proves, que poden ser reclamades pel
Bombers disposa d’uns globus de a reflotar. En cas d’haver-hi persones jutge. Un cop inflats els globus, el cot-
lona, cadascun dels quals pot arros- a l’interior, cal col·locar quatre globus, xe surt a la superfície en pocs segons
segar per si sol més de mil quilos de un a cada pneumàtic, per reflotar-lo i se’l pot recollir mitjançant la grua i
pes. Els submarinistes subjecten els horitzontalment. Val a dir que en un ac- desar-lo a terra ferma, on queda a dis-
globus desinflats a l’eix davanter del cident d’aquest tipus és molt impro- posició de les autoritats portuàries. 
vehicle, que sempre serà la part més bable que les víctimes sobrevisquin.
enfonsada degut al pes del motor, i Així doncs, aquesta tècnica s’utilitza Amb la col·laboració i supervisió del sergent
utilitzen el regulador d’aire per inflar- per reduir els impactes sobre els cos- Josep Gimeno, del Parc de la Zona Franca
Seqüència de rescat sense víctimes a l’interior del vehicle
1 2
3 4
5 6
1. Mentre els submarinistes s’equipen, se situa la barca a la superfície en pocs segons.
de salvament a l’aigua mitjançant la grua. 4. Amb el cotxe fora de l’aigua, el braç de la grua baixa per-
2. Quatre efectius donen suport als bussejadors des de què els bussejadors encaixin el ganxo a l’eix del vehicle.
la barca i els faciliten el globus de lona. 5. La barca de salvament es retira i la grua puja el vehicle.
3. Un cop subjectat el globus a l’eix davanter del cotxe, 6. El cotxe queda a disposició de la Policia Portuària.
els companys l’inflen amb els reguladors i el vehicle surt Fotografies: Enric Planas
21
FRH 38-p.22 a 25 ok  14/1/11  13:41  Página 22
EINES DE PREVENCIÓ
Barcelona posa a prova la res
dels seus barris a grans terra
Un estudi de la UPC, encarregat per la Divisió de Protecció Civil i Prevenció,
avalua l’efecte que tindrien sismes de diferent intensitat a la capital catalana.
Un terratrèmol com el de l’any 1428 deixaria avui a 190.000 persones sense
llar i més de 8.000 milions de tones de runa. Ciutat Vella i l’Eixample són els
districtes que patirien les pitjors conseqüències.
Difícil, poc probable, però no gadura sacsegi la capital catalana Qüestió d’intensitat
impossible. Barcelona podria pa- ja és qüestió de segles o, fins i tot, La magnitud d’un terratrèmol es
tir cada 75 anys un terratrèmol de mil·lennis. Segons les dades que mesura generalment amb l'escala
d’intensitat 5, el grau a partir del ha analitzat la Divisió de Prevenció de Richter, un sistema que assigna
qual es considera que la ciutat i els i Protecció Civil de l’SPEIS, la pro- un número en funció de l'energia
seus habitants poden sofrir danys babilitat d’un sisme d’intensitat 6 a alliberada pel sisme. Aquest índex fa
lleus. Que un sisme de major enver- Barcelona és d’un cada 500 anys, i referència al punt on s’origina el
d’un cada 3.000 anys si elevem la terratrèmol: al seu hipocentre (el lloc
cota a nivell 7. Però no és una pos- exacte on es produeix a l’interior de la
La història sísmica de sibilitat que es pugui descartar: els terra) i al seu epicentre (la projecció
Barcelona revela que la Pirineus són una zona amb cert risc perpendicular d’aquest punt a la su-
sísmic, tot i que no tan elevat com el perfície). L’escala de Richter creix de
ciutat pot patir de mitjana d’algunes àrees de Portugal o del forma logarítmica, de manera que cada
sud-est de la península. De fet, l’any increment d’un punt pot significar un
un terratrèmol d’intensitat 5 1755 un terratrèmol de magnitud 9 increment deu o més vegades major
cada 75 anys i un de nivell va destruir per complet la ciutat de pel que fa al seu poder destructiu. A
Lisboa i va acabar amb la vida d’un tall d’exemple, el terratrèmol de 8,8
7 cada tres mil·lenis terç de la seva població. en l'escala Richter que va patir Xile al
22
FRH 38-p.22 a 25 ok  13/1/11  12:10  Página 23
resistència La capacitat de reacció
dels serveis d’emergència i
erratrèmols l’estructura del parc d’edificis
condicionen els efectes
destructius d’un terratrèmol
febrer del 2010 va ser, aproximada- tructives dels edificis, la geologia tres fases d’activació segons la inten-
ment, unes 65 vegades més fort que del terreny i la capacitat de la zona sitat del terratrèmol, amb el correspo-
el de magnitud 7 que havia sofert per respondre a l'emergència. Uns nent desplegament operatiu. L’entitat
Haití només un mes abans. factors que van marcar la diferència encarregada de donar l’avís sísmic és
Magnitud i destrucció, doncs, no van entre el país andí i l’illa caribenya. l’Institut Geològic de Catalunya, men-
sempre de la mà. Seguint amb l’exem- tre que el director del pla –i responsa-
ple: el sisme de Xile va deixar 700 De major a menor ble d’activar-lo– és el gerent de l’Àrea
morts i desenes de poblacions arra- Com estan aquests factors a Barcelo- de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de
sades; el d’Haití, molt menys potent, na? I com s’organitzaria la intervenció Barcelona.
es va endur la vida d’unes 300.000 municipal si s’hi produís un terratrèmol? En cas de terratrèmol d’intensitat 3 o
persones i va destruir per complet Aquestes són algunes de les preguntes 4 s’activaria el pla en Fase d’Alerta,
bona part del país. Per què? Més que respon el Pla d’Actuació d’Emer- doncs, tot i que no caldria la interven-
enlla de la potència del terratrèmol, gència Municipal per Risc Sísmic, un ció dels serveis d’emergència (el risc
les seves conseqüències depenen pla elaborat l’any 2002 i que ara la de danys és ínfim), és previsible que
en gran mesura de quatre factors: la Divisió de Prevenció i Protecció Civil el sistema de recepció de trucades
distància entre les àrees habitades i ha revisat amb informació actualitzada. del CGE rebés multitud de sol·licituds
l’epicentre, les característiques cons- El PAEM per Risc Sísmic distingeix de valoració de patologies. A partir
23
FRH 38-p.22 a 25 ok  13/1/11  12:10  Página 24
EINES DE PREVENCIÓ
Ciutat Vella i l’Eixample
són els territoris
sísmicament més febles,
mentre que Nou Barris és
el districte que aguantaria
millor un terratrèmol
d’una intensitat 5 es posaria en mar-
xa la Fase d’Emergència en nivell 1,
que passaria a nivell 2 en cas de
superar aquesta cota (intensitat entre
5 i 7). Davant d’una situació d’aquest
tipus, l’operativa municipal s’organit-
zaria en sis grups: el grup d’interven-
ció, integrat per Bombers; el grup
d’ordre, a càrrec de la Guàrdia Urba-
na; el grup sanitari (SEM), el grup
logístic social (CUESB) i el grup
logístic tècnic (Medi Ambient), així
com un grup d’avaluació dels danys.
La tasca d’aquests equips estaria
coordinada per un Consell Assessor
integrat pels caps de cadascun d’a-
quests serveis i pel cap de Protecció
Civil i Prevenció.
Ciutat – districte – barri
Una de les claus per actuar de forma
eficient en cas de terratrèmol és la
descentralització de les tasques. En el
cas de Barcelona, el Pla contempla
delegar les intervencions i la seva
coordinació operativa en equips de
treball focalitzats a cada territori: un
districte o un barri determinat, per
exemple. Això permetria una actuació
més ràpida, global i simultània a tota la
ciutat, així com una distribució més
eficient dels recursos segons les
necessitats de cada zona. “En una
situació així arribarien reforços de fora
de la ciutat, i seria molt important
saber de seguida on enviar-los i que
fos allí, sobre el terreny, que els coor-
dinessin”, apunta el cap de la Divisió
de Protecció Civil i Prevenció, Jesús
Martínez Viejo.
24
FRH 38-p.22 a 25 ok  14/1/11  13:42  Página 25
És segura casa nostra?
La forma com estan construïts els edi-
ficis és el factor més determinant
–juntament amb la intensitat– a l’hora
de calcular els danys que pot provocar
un terratrèmol. Per dibuixar els dife-
rents escenaris de risc sísmic a
Barcelona, Protecció Civil s’ha valgut
d’un estudi realitzat per la UPC que
analitza la tipologia estructural dels
edificis, la seva antiguitat, l’alçada i la
forma com estan agrupats, així com el
cens de la ciutat i les característiques com el que es creu que es va produir a Aprendre dels veïns
geològiques del sòl a cada districte. Cardedeu l’any 1428, tindria avui con- El terratrèmol de gener del 2009 a la
Aquesta instantània de la ciutat per- seqüències catastròfiques. S’estima ciutat italiana de l’Aquila (a 130 km
met conèixer com resultaria afectada que es podrien superar les 2.000 vícti- de Roma), és el cas que ens és més
cada zona segons la intensitat del sis- mes mortals i els 6.400 ferits, i proper, geogràfica i temporalment,
me (vegeu l’infogràfic a l’esquerra). 187.000 persones es quedarien sense d’un sisme d’efectes devastadors. Un
La primera dada de l’estudi és revela- casa (càlcul per a un sisme nocturn, terratrèmol ‘només’ de magnitud 5,8
dora: el 96% dels edificis barcelonins amb una ocupació dels pisos del 80%). va arrasar el centre històric de la ciu-
són de maçoneria o de formigó armat, Ciutat Vella i el centre de l’Eixample tat. El balanç: 608 morts, 1.500 ferits
dos sistemes de construcció que concentrarien la major pèrdua de vides, i prop de 65.000 evacuats, gairebé
suporten malament els moviments mentre que els barris de la Dreta i tota la població del municipi. A l’altra
horitzontals que generen els terratrè- l’Esquerra de l’Eixample i la part baixa banda de la balança, països amb un
mols. El districte constructivament més dels districtes de Gràcia i Sarrià-Sant elevadíssim risc sísmic com el Japó o
vulnerable és Ciutat Vella –l’edat mit- Gervasi acumularien la majoria dels Xile suporten terratrèmols d’intensitat
jana del seu parc d’edificis data del 8.000 milions de tones de runa que mitjana i alta amb escasses conse-
1900– seguit de l’Eixample, i el teòri- podria deixar el terratrèmol. "L'escassa qüències. Ells saben, per experiència,
cament més resistent és Nou Barris. o nul·la consciència de perill sísmic i que una bona preparació i una bona
l'absència de precaucions de protecció cultura de la prevenció (també a ni-
Escassa consciència sísmica (bona part dels edificis són d’a- vell constructiu) poden salvar milers
Fins a una intensitat 5, la probabilitat bans que existissin les actuals nor- de vides. I un darrer exemple de la
que Barcelona patís danys per terra- matives sismoresistents) condueixen a capacitat de construir a prova de ter-
trèmol és mínima. En una franja entre una elevada vulnerabilitat dels seus ratrèmols: el segon gratacels més alt
5 i 6 ja es registrarien danys lleus en edificis i, conseqüentment, a un risc del món, el Taipei 101 (de 509 me-
alguns barris i les víctimes podrien ar- elevat", explica en la seva tesi la docto- tres d’alçada), s’erigeix a la capital de
ribar al mig centenar. I a partir d’aquí, a ra Nieves Lantada, professora d'engi- Taiwan, un dels països amb major risc
pitjor. Un terratrèmol de magnitud 7,5 nyeria del terreny de la UPC. de terratrèmols del planeta. 
La història sísmica de Barcelona
El 96% dels edificis El terratrèmol de magnitud 7,5 registrat a Cardedeu, l’any 1428, és el més fort que
barcelonins són de ha assotat la província de Barcelona en el darrer mil·lenni. A la ciutat de Barcelona,
maçoneria o de formigó, a 30 quilòmetres de l’epicentre, el sisme es va deixar sentir aproximadament a
una intensitat de 6,5. La història contemporània ha estat molt més benèvola. L’any
dos sistemes de 1994, dos petits sismes registrats a Barcelona van decidir a l’Ajuntament a desen-
volupar un pla d’emergència que organitzés la reacció municipal en cas de terra-
construcció que suporten trèmol. El PAEM per Risc Sísmic va veure la llum el 2002 i enguany se n’ha fet la
malament els moviments primera revisió i actualització. El darrer moviment sísmic es va registrar a
Barcelona el dia 11 de novembre del 2002: no va passar de nivell 2. 
horitzontals de terra
25
FRH 38-p.26 a 27 ok BCN  14/1/11  13:35  Página 26
SOM BARCELONA
15 anys de solidaritat municip
L’Ajuntament publica el llibre 15 anys de Cooperació Internacional. Barcelona
solidària, un recull de les experiències humanitàries en què han participat
els funcionaris de la ciutat
Amb Sarajevo com a punt de
partida i com a record gravat a
foc a la ment dels cooperants
municipals, Barcelona ha dut a ter-
me una intensa tasca humanitària ar-
reu del globus durant els darrers 15
anys. Palestina, Moçambic, Afganistan,
Colòmbia, Nicaragua o Senegal són
alguns dels països on la ciutat ha des-
envolupat projectes de cooperació
internacional seguint alguna de les
quatre línies d’actuació que promou
l’Ajuntament: cooperació directa ciutat
a ciutat, ajuda en situacions d’emer-
gència, subvencions a ONG i campa-
nyes de sensibilització.
15 anys, 15 països
El llibre 15 anys de Cooperació
Internacional, que es va presentar el
passat 2 de novembre al Saló de Crò-
niques, és un recull, narrat en primera
persona, de les experiències que han
viscut els cooperants municipals en
15 d’aquest països, així com dels pro- Foto: Jorge Martín
Testimonis
“L’agraïment amb què et reben és inoblidable”
Amado Rodríguez
Aquest bomber és un apassionat de la cooperació internacional. Va participar en la
primera missió solidària del Consistori a Sarajevo i la vivència va ser tan positiva
que va enrolar-se en combois posteriors a Guinea i al Zaire, entre d’altres. “Em va
impactar molt la gratitud de la gent. En els seus ulls veies un agraïment tan profund
que és impossible oblidar-se’n”. Rodríguez destaca la importància d’aquesta tasca
humanitària perquè obre una porta a l’esperança: “Quan entres en un camp de re-
fugiats i veus l’alegria que despertes et dones compte del bé que els fas”.
26
FRH 38-p.26 a 27 ok BCN  14/1/11  13:35  Página 27
icipal La llavor de Sarajevo
L’Ajuntament va iniciar la seva mig centenar de ciutats –de Gaza a
Bombers és un dels tasca de cooperació internacio- Quito, passant per L’Havana o Jericó–
col·lectius més implicats en nal l’any 1995, en un context i ha subvencionat projectes en 35
marcat per la reivindicació del països. Un treball que ha fet de la
els projectes de cooperació 0,7% i per la guerra a l’ex-Iugos- cooperació i del compromís amb la
internacional que gestiona làvia. Una guerra, exemplificada lla- transformació positiva del món un
vors amb el sofriment de la ciutat segell distintiu de Barcelona, gràcies
o recolza l’Ajuntament bòsnia de Sarajevo, que va despertar a la combinació d’actuacions pròpies
un gran corrent de solidaritat. Avui, i del suport, projecció i reforç de les
15 anys més tard, el programa de iniciatives de solidaritat de la ciutadania
jectes que s’han dut a terme en dife- Cooperació Internacional i Solidari- i de les ONG locals. Més informació a
rents àrees d’actuació com el suport tat de Barcelona ha arribat a més de www.bcn.cat/cooperacio. 
a les dones, l’educació, els drets
humans o el comerç just. L’alcalde Foto: Chema Sanmorán
Jordi Hereu va ser l’encarregat de
presentar l’obra, juntament amb la
regidora de Benestar i Cohesió Ter-
ritorial, Imma Moraleda, i el comissio-
nat de Cooperació, Solidaritat i Pau,
Manel Vila, qui va destacar la bona
tasca dels cooperants que “són bons
a fora perquè a casa també ho fan
molt bé”. Entre els participants a l’ac-
te, igual que entre els protagonistes
de les experiències que narra el llibre,
s’hi comptaven molts integrants –en
actiu o jubilats– de Bombers de Bar-
celona, un dels serveis municipals
amb major participació de la seva
plantilla en projectes solidaris de la “És un viatge molt dur
més diversa índole.  però molt bonic”
“La nostra feina és garantir que el material arriba” Eduard Salvador
L’any 2002, Eduard Salvador va pujar a
Manuel Toribio un camió amb destí a Dakar, carregat
Ja jubilat del Servei, Manuel Toribio és un dels més fervents col·laboradors de la amb material per repartir entre els po-
Caravana Solidària. Amb nou expedicions per terres africanes a l’esquena, es la- bles que més ho necessitaven. “El re-
menta que aquest any sigui el primer en què no conduirà pel desert carregat de ma- cordo com un viatge molt bonic però
terial. “Després del segrest van prohibir les ex- molt dur”, explica aquest bomber. I no
pedicions”, explica. Ara tenen vuit vehicles car- es refereix només als més de 3.500 qui-
regats d’ajuda que estudien com fer arribar a lòmetres per carretera que separen
les contraparts de les ONG. “La feina de la Barcelona de la ciutat senegalesa: “La
Caravana és garantir que el material arriba als realitat amb què et trobes és impactant.
seus destinataris i que no el roben, es perd o Quan ets allà t’adones de què tot el que
es revèn en arribar a l’Àfrica, situacions molt portes no és suficient, que fa falta molta
habituals per la precarietat en la que viuen”. més ajuda, i mentalment és esgotador”. 
27
FRH 38-p.28 ok  14/1/11  13:33  Página 28
SOM BARCELONA
Lianes de cautxú
Els primats del Zoo de Barcelona es balancegen sobre hamaques fetes
amb mànegues fora d’ús cedides pel Cos de Bombers, gràcies al conveni
de col·laboració que existeix entre el Servei i el parc zoològic
Fa cinc anys, l’SPEIS va signar de valorar la perillositat d’algun ani- Un primat del Zoo de Barcelona reposa sobre una
un acord amb el parc zoològic mal o resoldre dubtes que permetin hamaca feta amb mànegues cedides per l’SPEIS
de la ciutat mitjançant el qual realitzar un rescat de forma segura
es compromet a cedir el mate- per a totes dues parts.
rial que s’ha donat de baixa del Mànegues a la moda 
servei per fer-lo servir en els dife- Reciclatge
rents espais de primats amb què Tot i que els salvaments d’animals Els companys del Cos de Bombers
compta el recinte. D’altra banda, que s’han dut a terme durant el dar- de Londres també s’han apuntat a
Bombers també ofereix la seva col- rer lustre no han requerit la presèn- millorar la salut del planeta mitjan-
laboració aportant material espe- cia dels professionals del Zoo, sí que çant el reciclatge de mànegues del
cífic per a determinades tasques poden observar-se les hamaques servei. Dos bombers britànics han
esporàdiques, com ara autoescales fetes amb les mànegues reciclades creat Elvis&Kresse, una empresa
per accedir a llocs elevats o esca- de Bombers a les llars dels micos. que transforma l’eina més caracte-
les de mà. Per la seva part, el Zoo Els nostres cosins llunyans les han rística de la nostra professió en
posa a disposició del Servei l’assis- integrat com a part del mobiliari i s’hi bosses de mà, carteres i cinturons,
tència d’un veterinari de guàrdia balancegen, descansen i, fins i tot, i fins i tot aprofiten els ràcords me-
per administrar anestèsics a dis- dormen en elles. A l’interior de la tàl·lics per fabricar canelobres. El
tància, en el cas d’haver de resca- seva llar del Zoo, les mànegues estan 50% dels beneficis ob-
tar un animal viu que es trobi en un esteses entre els arbres, com les lia- tinguts amb les seves
estat en què no sigui possible dur a nes de les seves selves autòctones. vendes es destinen
terme la seva captura. Així mateix, Tot un exemple de reciclatge animal i a l’organització ca-
els bombers també disposen de una efectiva forma de reduir els resi- ritativa dels bom-
l’assessorament d’un expert per tal dus industrials.  bers londinencs.
28
FRH 38-p.29 a 31 ok COS  13/1/11  12:25  Página 29
COS A COS
Pregunta-li a la mort
Els forenses de l’Institut de Medicina Legal de Cata- Una higiene extrema i una pressió més baixa de la
normal converteixen els quiròfans en els compartiments
lunya analitzen fins a la molècula els cadàvers de estancs que els forenses requereixen per a les autòpsies
totes les persones que han mort de forma violenta o
sense motiu aparent a l’entorn de Barcelona.
Assassinat o tràgic accident? El trobat pels bombers en un pis, ja sen- pera del que digui la policia científica
cos d’un home de mitjana edat se vida i envoltat per les flames. Però i, més tard, el jutge, tot apunta que el
resta estirat sobre la llitera. Al aquí, a la sala d’autòpsies, cap aprio- foc i el fum no són els culpables, sinó
seu voltant, un equip de forenses s’a- risme no és vàlid. “Això és un treball una burda cortina per intentar em-
fana en revisar el cadàver a la recer- científic. Encara que un cadàver dugui mascarar un crim.
ca d’indicis que en permetin determi- a sobre la cartera amb el DNI, aquí
nar la causa de la mort. A primer cop no validem la seva identitat fins que Neveres i congeladors
d’ull, sembla evident. El cos ha estat no hem contrastat les empremtes, la Natural, accidental o homicidi.
fitxa dental o l’ADN. I no donem per Aquestes són les tres explicacions
bona cap hipòtesi de la mort fins que que poden acompanyar el final d’una
A l’Institut de Medicina no en tenim proves clíniques”, asse- vida. I quan la mort esdevé fora d’un
Legal arriben cada dia entre nyala el coordinador de l’Institut de hospital, cal esbrinar i demostrar,
Medicina Legal de Catalunya (IMLC), científicament, què l’ha produïda. A
4 i 5 cossos que requereixen Eduard Albert. l’Institut arriben cada dia de mitjana
Les proves parlen i esvaeixen qual- entre quatre i cinc cadàvers per ser
una autòpsia o anàlisi sevol dubte: l’escàner complet revela sotmesos a autòpsia. Els cossos
forense per determinar què fractures al crani produïdes per un entren i surten només per ordre judi-
objecte contundent. Quan ha comen- cial i no solen passar-hi més de 24
els ha provocat la mort çat l’incendi l’home ja era mort. A l’es- hores (per no posposar l’entrega als
29
FRH 38-p.29 a 31 ok COS  14/1/11  13:31  Página 30
COS A COS
Al servei de la Justícia
Eduard Albert: “Els
cadàvers s’estudien per L’Institut de Medicina Legal de Catalunya és l’encarregat de practicar les anàli-
sis i informes clínics, tanatològics i de laboratori relacionats amb la medicina
capes, des de la terra que forense, que serviran a la Justícia com a proves pericials. Des que va ser creat
duen adherida a la pell al 2002, Catalunya ha passat de tenir 52 petites sales d’autòpsia repartides
per tot el territori (moltes ubicades en cementiris i similars) a tenir-ne només
fins als ossos i els fluids” 10, en una aposta per concentrar la investigació forense en centres amb gran
capacitat i amb equipaments d’alta tecnologia. Des de fa un any, les instal·la-
cions de l’IMLC ocupen l’edifici G (5.700 m2) de la Ciutat de la Justícia, a cavall
familiars). Durant aquest temps, són entre Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat.
conservats en neveres a una tem-
peratura de 3 ºC per evitar-ne el
deteriorament. Però també hi ha
cadàvers que poden romandre-hi
durant mesos. Són els anomenats
‘dorments’: cossos sobre els quals
resta oberta una investigació per a
la qual el jutge pot requerir futures
proves, i que es conserven en conge-
ladors a -4 ºC. Actualment, l’Institut
disposa de 84 càmeres frigorífiques
(l’ocupació ronda el 40-50% de la
capacitat), a més d’una Sala de grans
catàstrofes que, en cas excepcional,
podria allotjar fins a 100 cossos.
Les proves comencen amb una guàrdia. Les autòpsies duren a l’en-
El llenguatge del cos radiografia completa del cos per torn d’una hora, força més si es trac-
“Els cadàvers s’estudien per capes detectar si ha patit cops o si conté ta d’un assassinat. Però tot depèn de
–explica Albert–. Des de la terra elements metàl·lics (una bala, per l’estat dels cossos. Un exemple: l’atro-
que duen adherida a la pell (per la exemple), i un escàner específic de pellament múltiple a Castelldefels va
qual es pot saber si ha estat mogut), la dentadura, que servirà per identifi- deixar 12 morts, però a l’IMLC hi van
fins als ossos”. El primer que es fa car-lo. A continuació, els forenses arribar prop de 200 restes, cadascuna
amb un cadàver és pesar-lo i col- autopsien el cadàver i n’extreuen les de les quals va haver de ser identifi-
locar-li un petit dispositiu digital al mostres que consideren necessàries cada per l’ADN i, després, retornades
canell esquerre, el qual registra tota i que s’enviaran al laboratori. en conjunt a cada família.
la informació que se’n va recopilant i L’Institut disposa de cinc quiròfans
el recorregut dins les instal·lacions. dobles i d’un equip de set metges
L’alta tecnologia, juntament amb un forenses que atenen casos les 24
afany extrem per la neteja, són el hores del dia i tots els dies de l’any, Qualsevol part o substància que secreti el cos, des
segell de la casa. gràcies a un torn ininterromput de d’un tros d’os o teixit a una mostra de fluids, pot ser
analitzada als laboratoris i esdevenir una prova pericial
30
FRH 38-p.29 a 31 ok COS  14/1/11  13:31  Página 31
L’Institut disposa de 84
càmeres frigorífiques on els
cadàvers es conserven a 3
graus, així com d’una Sala
per a grans catàstrofes amb
capacitat per a 100 cossos
Vida i mort
Laboratoris, sales d’autòpsia, càme-
res frigorífiques... L’habitació més
Al laboratori agressió sexual. A l’àrea de Toxicolo- colpidora per als professionals de
L’Institut de Medicina Legal compta gia també s’analitza qualsevol mostra l’IMLC no és cap d’aquestes, sinó
amb dues grans àrees d’anàlisi clínic: de fluids –sang, orina, vísceres– a la una de ben càlida, fins i tot volunta-
histologia i toxicologia. Al laboratori recerca de substàncies de tot tipus, riosament acollidora. I diàfana: no-
d’histologia s’estudien les mostres des d’un verí a restes d’alcohol o de més el terra cru, les parets de fusta i
de teixits amb l’ajuda de potents drogues. I és que a l’Institut també es un vidre. Un vidre que separa la mort
microscopis digitals: un minúscul tros validen totes les mostres que la –els cadàvers– de la vida: els seus
del cor, per exemple, si se sospita Guàrdia Urbana de Barcelona i els familiars que venen a reconèixer-los.
que la mort pot haver estat per infart. Mossos d’Esquadra recullen en les “És l’habitació més senzilla però tam-
L’IMLC també disposa d’un servei proves de drogotest a conductors, i bé la més dura, ningú ens ha prepa-
d’antropologia forense on, si es con- es fan les anàlisis de sang que –a rat per veure ensorrar-se a un pare, a
sidera necessari, s’estudien les res- petició dels interessats– confirmen o una dona, als fills...”, confessa Claudina
tes òssies. El més sorprenent és com refuten les alcoholèmies que han Vidal, cap de l’IMLC per a Barcelona
‘s’aconsegueixen’ els ossos, doncs el donat resultat positiu.____________ i L’Hospitalet de Llobregat. 
cadàver es bull en una gran marmita
per separar pell i músculs i quedar-
se amb l’os ‘net’. Autòpsia blanca
L’ADN és el mètode d’identificació de
persones més precís i una prova judi- Només el 0,5% dels casos que s’estudien a l’Institut acaben amb el diagnòstic
cial sovint definitiva. I és als laborato- de no concloent. Es coneixen com a autòpsies blanques: morts en les que se
ris de biologia molecular de l’IMLC sap que no hi han intervingut altres persones però de les quals no se’n pot
on es fan les anàlisis que permeten determinar –és a dir, demostrar clínicament– la causa.
identificar a l’autor d’un crim o d’una
Al laboratori de
Toxicologia es validen els
resultats positius dels
tests d’alcoholèmia i de
drogues a conductors
31
FRH 38-p.32 a 33 ok  13/1/11  12:29  Página 32
APRÈN A CUIDAR-TE
Com gestionar l’estrès en situ
Els bombers sovint ens enfrontem a situacions
molt delicades en què l’ansietat, la por i l’estrès fan
aparició. Incendis, accidents, intents de suïcidi... són
escenes habituals. Tot seguit et donem unes pautes
per gestionar millor aquests tràngols.
Accident a la ronda. Xoc lateral l’esforç d’adaptar-se fins que arriba a
entre dos vehicles. Una dona atra- un punt en què literalment no pot més
pada inconscient i el seu nadó i s’enfonsa. Això provoca dificultats
plorant al seient posterior. Una per mantenir l’atenció, adaptar-se a la
imatge habitual en la nostra feina però situació, prendre decisions o memo-
no per això menys dolorosa. Cal des- ritzar ordres i fa aparèixer pensaments Suport psicològic a bombers
terrar la imatge del bomber com a confusos, fet que ens impedeix dur a Bombers compta amb un programa
súper heroi insensible perquè un bom- terme la nostra tasca correctament.  de salut mental i suport emocional
ber és, en primer terme, una persona (PRE-B) al que pots recórrer quan ho
com qualsevol altra. Tot i que el perfil Què fer enmig d’un servei? necessitis. Només cal trucar al telè-
psicològic predominant, i que es busca Durant una situació crítica no podem fon 93/2483816 (de dilluns a diven-
en els processos selectius, és el d’una recórrer a tècniques de relaxació com- dres de 8:00 a 17:00) o enviar un
persona sociable, oberta, flexible i po- plexes, ja que hem d’actuar amb rapi- correu a pre-b@hospitaldelmar.cat.
sitiva, el bomber no està exempt de desa i professionalitat, però sí que po- El PRE-B garanteix la confidenciali-
patir estrès derivat de situacions amb dem realitzar exercicis que ens ajudin tat absoluta de les teves consultes.
un fort impacte emocional. a superar la tensió i l’ansietat sense
interferir en les nostres tasques. 
Ansietat o estrès? relaxants en el nostre pensament
L’ansietat és un sistema d’adaptació 1) Respiració abdominal. Un dels que ens ajudin a no quedar-nos
de l’organisme que el prepara per res- efectes de la resposta d’alarma del ancorats en elles. Per augmentar l’e-
pondre millor als estímuls externs. nostre cos davant d’una situació com- fectivitat de la tècnica, pots entrenar
Davant un perill real o que percebem plicada és l’acceleració del ritme car- aquesta capacitat emmagatzemant a
com a tal, es produeix un estat d’acti- díac i de la respiració. Si habitualment la ment objectes i escenaris amb tot
vació de l’organisme que ens manté respirem mitjançant la musculatura luxe de detalls, des de la forma fins a
alerta. En canvi, l’estrès és la incapaci- costal, respirant amb l’abdomen redu- l’aroma, per tenir-los preparats quan
tat del nostre cos per adaptar-se a ïm el treball d’aquest grup de músculs, hagis d’invocar la seva imatge.
aquesta situació. Això succeeix quan pressionem amb el diafragma les vís-
un estímul augmenta l’activació de l’or- ceres i ajudem al retorn de sang al cor, 3) Detenció del pensament. Quan
ganisme més ràpidament del que po- fent-lo treballar menys i reduint el seu experimentis una situació estressant
dem assimilar. És a dir, el nostre cos fa ritme. Inspira pausada i profundament que t’ompli el cap de pensaments ne-
pel nas, nota com s’infla l’abdomen, gatius repetitius, pensa en la paraula
aguanta l’aire uns segons i expulsa’l que utilitzes habitualment per parar
L’estrès provoca per la boca lentament. una discussió i digues-la mentalment
(Prou! Stop! etc.). Després, imagina
dificultats per mantenir 2) Tècnica de visualització. En una cortina blanca que envaeix la
determinats serveis estem exposats ment i substitueix els pensaments
l’atenció i prendre a imatges extremadament violentes i negatius per altres d’agradables que
decisions, i fa aparèixer dramàtiques a les quals no podem ja tinguis preparats (un passeig per la
donar l’esquena. En aquests casos, platja, un dinar al teu restaurant pre-
pensaments confusos podem visualitzar objectes o espais ferit...). També és efectiu dur a terme
32
FRH 38-p.32 a 33 ok  14/1/11  13:21  Página 33
situacions crítiques
Aquest article ha comptat amb la col·laboració
i la supervisió de Begoña Villoria, psicòloga
adjunta del programa PRE-B.
Les tècniques que hi apareixen les podeu
trobar, ampliades, en el manual: Asistencia
psicológica a víctimas (F. Lorente Gironella).
a Fes-ho a casa: relaxació progressiva
Després d’una guàrdia en què et sentis estressat i tens, busca un racó tran-
quil a casa i fes els exercicis de la taula seguint les següents instruccions:
1. Tensa els músculs fins al seu grau màxim. Compta fins a 10.
2. Fixa’t en les sensacions que acompanyen la tensió muscular.
una tasca mental que requereixi cer- 3. Relaxa els músculs. Compta fins a 20.
ta concentració, com ara recordar un 4. Gaudeix de les sensacions que apareixen durant la relaxació.
poema o la lletra d’una cançó. 5. I sobretot, no tinguis pressa! Pren-te el temps necessari i repeteix la relaxa-
ció d’un grup muscular concret si creus que encara manté la tensió.
4) Auto-instruccions. Davant de
situacions d’estrès en què haguem
de realitzar tasques complexes, és
aconsellable dictar-nos mentalment
les passes a realitzar. Així evitarem
l’aparició de pensaments generadors
d’ansietat o por. A més, al focalitzar
l’atenció en la feina, incrementarem el
nivell de concentració i potenciarem
les expectatives d’auto-eficàcia, ja
que sabem que si seguim les instruc-
cions pas a pas no podem fallar.
En properes entregues tractarem els
trastorns que pot ocasionar l’estrès
derivat d’una situació traumàtica, i ex-
plicarem algunes tècniques per ges-
tionar-lo i per identificar quan l’estrès
passa a ser una patologia que cal
tractar amb ajuda professional. 
33
FRH 38-p.34 a 35 ok  13/1/11  12:37  Página 34
AIXÍ SOM
Al timó d’un nou SPEIS
Barreja d’experiència operativa i d’alt nivell tècnic, els nous càrrecs de coman-
dament estan cridats a liderar la transformació de Bombers de Barcelona. Tres
d’ells expliquen cap a on volen guiar el Servei en els propers anys.
Com podem millorar el funcio-
nament de Bombers? Aquesta
és la pregunta que es fan ara
mateix els nous caps de parc,
caps d’àrea i tècnics de l’SPEIS.
Ells simbolitzen la nova estructura
de comandament, i d’ells depèn, en
bona mesura, el rumb que guiarà
aquesta nau d’ara endavant. “Tots
som conscients de què Bombers
necessitava un canvi de rumb, i el
que volem és que sigui un canvi a
millor”, afirma Xavier Torrent, nou
cap del Parc de Sant Andreu. Com a
bon coneixedor de la casa (hi va
entrar com a bomber l’any 1981),
Torrent adverteix que “tots els canvis
generen al principi un cert recel, i
aquest és realment gran. Hem d’ex-
plicar molt bé el nou funcionament.
Amb aquest projecte tenim una gran
oportunitat de millorar el Servei, Joan Canudas Xavier Torrent
però necessitem implicar a tots els Joan Canudas (Barcelona, 1950) encar- Xavier Torrent (Barcelona, 1958) és el
bombers, perquè sense ells no pot na “la responsabilitat i el compromís” nou cap del Parc de Sant Andreu. Un
funcionar”. Del mateix parer es mos- amb l’organització. Com a cap d’àrea territori que coneix bé, després d’exercir-
tra Joan Canudas, nou cap d’àrea de de Pràctiques, vol contribuir a unificar i hi de comandament els darrers anys.
Pràctiques: “El canvi arriba en un a garantir el nivell de coneixements i Amb gairebé tres dècades al Cos, la
moment complicat, però ja fa temps habilitats òptim que han de tenir tots nova funció li suposa “un gran canvi
que Bombers no acabava de funcio- els bombers: “Per a mi és una satis- personal i professional”, però alhora
nar com voldríem i calia posar-hi facció acabar la carrera posant el meu “una grandíssima oportunitat de poder
remei. La capacitat d’engrescar a la granet de sorra des d’aquest vessant participar en un projecte que pot fer
gent serà molt important”. més tècnic i de gestió”, afirma. canviar, a millor, el nostre Servei”.
Prioritat: la formació
Els caps de parc i d’àrea fa setmanes
que mantenen un constant intercan- “És moralment exigible “No podíem continuar
vi de propostes de millora. A la ment que els bombers estiguem aturats. Ara és el moment
de tots hi ha una idea clau: “Tenim
unes noves generacions molt pre- molt ben preparats. La d’aprofitar tota la nostra
parades, però els falta experiència i capacitat d’engrescar a la experiència acumulada per
habilitats bàsiques per al dia a dia.
Desenvolupar el paquet formatiu, gent serà fonamental” millorar el Cos de Bombers”
34
a
a
FRH 38-p.34 a 35 ok  13/1/11  12:37  Página 35
les habilitats i el coneixement del ter- parcs amb una visió unitària, de ser- algunes idees per millorar el funcio-
ritori, en especial per als bombers de vei. Volem garantir que la formació nament del Servei: “Bombers s’està
les darreres promocions, és prioritari”, sigui igual d’eficaç independentment modernitzant, però encara veig
apunta Xavier Torrent. del torn i parc al que es pertanyi, que coses que em sorprenen. Per exem-
La nova estructura també permetrà tothom agafi un nivell adequat en ple, que el Manu sigui un pdf interac-
uniformitzar els procediments: “Fins totes les àrees”, recalca Joan Canu- tiu i no una plataforma digital on tot
ara hi havia 30 grups i 30 maneres das. Per això, ja s’estan desenvolupant podria estar vinculat i seria més àgil
de fer les coses. Ara tindrem sis nous recursos, com les fitxes d’eines, de consultar, o que la documentació
que detallen quins són els punts clau tècnica i els procediments siguin
que els caporals han d’ensenyar als gairebé tot text. El futur ha de ser
bombers, tant a nivell de funcionament digital i interactiu. Hem d’aconseguir
com de seguretat. que la documentació sigui més
Però la nova estructura va molt, molt visual i més útil per als bombers i els
més enllà: “Quan vegin com funciona comandaments. I jo hi vull contribuir”.
la gent s’ho creurà –afirma Torrent–. És la visió, més tècnica i alhora reno-
A alguns dels nous caps de parc i vadora, que estan introduint amb for-
d’àrea els queden pocs anys per jubi- ça els joves comandaments. 
lar-se. És el moment d’aprofitar tota
l’experiència que tenen acumulada.
Fer els canvis necessaris abans de Un repte personal i professional
deixar pas a la generació que vindrà
rere nostre”. Joan Canudas
Una nova visió “Gestionar la documentació tècnica
La veterania dels nous caps de parc sempre m’ha agradat. Tinc una pila de
i d’àrea contrasta amb la d’un altre projectes que ens poden ajudar a ser
grup de comandaments que tenen millors bombers, i aquesta és l’opor-
molt a dir en el futur de Bombers: els tunitat de posar-los en pràctica. El
tècnics de l’SPEIS. El seu perfil i que més trobaré a faltar és la convi-
Guillem Larrubia capacitació aportaran unes qualitats vència, la família que és el torn.”
de gran valor per reforçar la gestió
Guillem Larrubia (Barcelona, 1982) del Servei (cadascun està assignat a Xavier Torrent
forma part de la darrera lleva de nous una àrea tècnica) i la tasca de cap
tècnics de l’SPEIS. Admet la comple- de guàrdia. “Sento que encara em “És un gran canvi per als que venim
xitat d’assumir el rol de comandament falta molt rodatge, però tenim la sort de baix de tot, però l’afronto amb il·lu-
“molt jove i amb poca experiència”. Al que hi ha gent a l’escala operativa sió. Els caps de parc tenim la sort que
seu favor té la visió que li aporta ser que té molta experiència. En el fons, no ens desvincularem del contacte di-
enginyer tècnic industrial, una innata els tècnics de l’SPEIS estem al seu recte amb els bombers, tot i que em
vocació de bomber i un repte: moder- servei: la nostra missió és fer-los la costarà molt aguantar-me a la cadira
nitzar el funcionament intern del Cos a feina més fàcil als bombers”, explica quan soni la sirena”
través de les noves tecnologies. Guillem Larrubia. Amb 28 anys,
aquest enginyer tècnic industrial va Guillem Larrubia
obtenir una plaça de tècnic de
“El futur ha de ser digital i l’SPEIS ara fa mig any –després “Potser és precipitat, però personal i
d’estar a punt d’entrar com a bomber professionalment és una oportunitat
interactiu. Hem d’aconseguir el 2008–, a l’octubre es va incorpo- increïble perquè em permet desenvo-
rar a la Unitat de Procediments i, tot lupar alhora els dos vessants que més
que la documentació sigui just a finals d’any, ha començat amb m’agraden: el tècnic, com a enginyer, i
més visual i més útil per als la resta de tècnics a fer guàrdies el de bomber, que és el món al que
d’acompanyament. Un temps molt sempre m’he volgut dedicar.”
bombers i comandaments” breu, però suficient per apuntar
35
a
FRH 38-p.36 a 37  13/1/11  12:48  Página 36
ACTIVITATS
1.029 esglaons Bombers de Barcelona va
guanyar el campionat amb
fins a la victòria un temps total de 13’10”
entre totes dues fases
Bombers va coronar el podi de la primera edició
van donar l’or a Jaume Font, la plata
del Circuit Nacional de Cursa Vertical-Airbox, a Óscar Romera i el bronze a Víctor
celebrat en dues fases a València i a L’Hospitalet Dobaño, en els seus grups d’edat,
mentre que a nivell absolut van acon-
seguir el segon, quart i cinquè temps
respectivament. En categoria Màster
A, José María Mateo va pujar l’esglaó
més alt del podi i Esteban Rabadan
va acompanyar-lo en segona posició.
I com a representat femenina, Alícia
Montoro va debutar en la disciplina
com a guanyadora absoluta.
Sense l’equip d’intervenció, Romera
A l’esquerra, un moment de la prova disputada a va arrasar amb la primera posició del
l’Hesperia Tower. Sobre aquestes línies, alguns dels seu grup i va quedar tercer a la gene-
companys de l’SPEIS que van participar en el Circuit ral, mentre que Jaume Font va endur-
se el bronze i la quarta plaça absoluta.
Els companys de cursa vertical aconseguir el millor temps general de En el resultat global del circuit, Bom-
de l’ACE ja són els campions es- la competició i el triomf col·lectiu. bers de Barcelona va aconseguir la
tatals de la disciplina després de primera posició col·lectiva. El company
fer una magnífica actuació a la Torre Medalles a dojo Jaume Font va quedar segon en la
Multiespacio Aqua, de la capital ché, i Els atletes van fer un magnífic paper a prova amb ERA, mentre que Óscar
a l’Hotel Hesperia Tower, de L’Hospi- València, assolint els 24 pisos d’alça- Romera i Víctor Dobaño van quedar
talet. El Circuit Nacional va comptar da amb diverses medalles individuals, quart i cinquè respectivament. En la
amb la participació de 24 bombers de i a L’Hospitalet van rematar la jugada. categoria Open, Romera va ser el se-
la casa, que van sumar podis fins a Els 536 esglaons de l’Hesperia Tower gon classificat i Font el quart. 
La tradicional setmana blanca de
Escapa’t a la neu! Bombers ja està en marxa. Del 9 al
14 de gener les pistes de Baquèira-
Beret s’ompliran de companys addictes
a l’esport blanc. Tant si practiques l’es-
quí com si apostes per l’snowboard, no
t’ho pots perdre! L’escapada té un preu
de 350 euros i inclou forfaits i allotja-
ment en mitja pensió en diversos hotels
a escollir. Les inscripcions romandran
obertes fins a cobrir un màxim de 350
places. Desempolsa l’equip i contacta
amb el cap de parc Gaspar (torn A de
Foto: Monthy P. M. Llevant) o amb el sergent Fernández
Polo (torn C de Sant Andreu). 
36
FRH 38-p.36 a 37  13/1/11  12:48  Página 37
L’ACE més sexy
Els companys esportistes del Cos han presentat la millor proposta
per combatre les baixes temperatures d’aquest hivern: el calendari
ACE 2011. En aquesta ocasió, la parròquia podrà gaudir de 12 mesos dedi-
cats als esports que es practiquen a la casa i també a les disciplines en què
competiran els bombers que participin als Jocs Mundials de Nova York. Això
sí, amb menys roba de la que seria habitual. El calendari té un preu de 10
euros i s’ha realitzat amb l’objectiu de cobrir les despeses derivades de la par-
ticipació en aquest esdeveniment esportiu, que tindrà lloc a la ciutat dels gra-
tacels del 26 d’agost al 5 de setembre del 2011. D’altra banda, part dels
beneficis es destinaran al projecte Sala Negra, una iniciativa de periodisme
d’investigació en drets humans que denuncia l’onada de violència que pateix
Centreamèrica. En definitiva, una iniciativa solidària i a favor de l’esport amb
un toc molt sexy que el converteix en el regal ideal per aquestes festes. No te’n
quedis sense! Reserva el teu calendari contactant amb l’ACE. 
Partit de germanor
El passat 3 de desembre es va organitzar un
partit amistós entre companys de l’ACE de fut-
bol 7. El resultat va ser un contundent 6 a 3, re-
sultant guanyadors els companys de l’equip A,
que lluïen samarretes vermelles. Tot i que el
fair play va dominar la jornada esportiva, dos
companys de l’equip B van patir lesions lleus
als turmells, fet que va ajudar l’equip vermell a
ampliar la distància en el marcador.
L’Eixample obre les portes als veïns
Dissabte 9 d’octubre, el Parc de
l’Eixample va obrir les portes a
les desenes de curiosos que
volien conèixer les instal·lacions
provisionals dels bombers. Els
companys van estar ben ocupats re-
partint cascs, pujant a la canalla als
vehicles i ruixant als més menuts,
mentre pares i avis immortalitzaven
l’escena. A mig matí va tenir lloc una Veïns de totes les edats van reunir-se al pati del Parc de l’Eixample per conèixer la feina de Bombers  
exhibició en la qual l’escultura Dona i
Ocell va convertir-se en la diana de Fe d’errades
les mànegues: dos companys van fer En la darrera revista vam publicar els resultats del Campionat Mundial d’An-
punteria des de l’autoescala entre els dorra amb la informació recollida al tancament de l’edició. Hem d’afegir
aplaudiments dels veïns que observa- que el company Lluís Rosell va fer un hat-trick de medalles d’or i va rema-
ven des del llac. Tot plegat, un dia ben tar la fita amb dues més d’argent en diverses modalitats d’atletisme.
Al peu de foto que acompanya l’article dels campionats de natació, vam
festiu per integrar-nos al barri. 
publicar el nom d’Eduardo Navarro en comptes del de José Cuesta.
37
FRH 38-p.38 a 40 ok  13/1/11  12:56  Página 38
CALAIX DE SASTRE
L’armariet del bomber Barcelona dedicarà un
espai al company Garrido
El nom de José Garrido quedarà gra-
Petits gestos que canvien el món vat per sempre en la història pública i
L’època nadalenca, amb la seva abundància i consumisme, és un material de Barcelona. L’Ajuntament
bon moment per reflexionar sobre aquells qui no tenen ni el més bàsic per sub- ha aprovat assignar a un espai públic
sistir. L’educació, la sanitat o l’alimentació són les principals mancances dels –un carrer, plaça, equipament munici-
més necessitats i les àrees en què més incideixen les ONG per millorar la seva pal o similar– el nom del jove bomber
qualitat de vida. Un bon número de companys participen durant tot l’any en pro- d’aquesta casa que va perdre la vida
jectes humanitaris d’aquesta índole. Volem recordar la seva magnífica tasca i el 26 de febrer en el rescat d’un nen
animar-te a col·laborar amb ells. en una subestació elèctrica de la
Verneda. El nom es podrà assignar a
Acció Solidària i Logística partir de febrer del 2015, doncs la
Les comunitats més desfavorides d’Hondures i normativa municipal fixa que no es pot
Senegal compten amb l’ajuda d’Acció Solidària dedicar un espai públic a la memòria
i Logística. Aquesta ONG treballa en la cons- d’una persona fins, com a mínim, cinc
trucció i en la rehabilitació d’edificis sanitaris i anys després de la seva mort.
centres educatius, a més de formar i equipar
als bombers de diferents poblacions.
Contacte: ong_asl@yahoo.es
Donacions: 3058 0548 88 2720003377
Bomberos Humanitarios
El desastre de Txernòbil ha causat més de
25.000 morts en els darrers 24 anys i ha deixat
milers d’afectats, molts dels quals són nens.
Bomberos Humanitarios centra la seva tasca
en les víctimes de l’accident nuclear. Sabies que...
Contacte: bcn@bomberoshumanitarios.org ...Barcelona va abolir els
Donacions: 2100 0436 14 0200135393  semàfors? A principis de la
Guerra Civil, l’Ajuntament va
tolerar durant un breu període
el que s’ha batejat com a “cir-
Barcelona Acció Solidària culació revolucionària”. Molts
La Caravana Solidària és un dels referents de la anarquistes consideraven que
implicació barcelonina a l’Àfrica. L’organització l’obligació d’obeir els semàfors
fa arribar tones de material humanitari a dife- o qualsevol tipus de codi era un
rents ONG que desenvolupen projectes a Se- atac a la pròpia llibertat, i van
negal, Gàmbia, Mauritània i Marroc. aconseguir que se suspen-
gués bona part del Codi de
Contacte: caravana@caravanasolidaria.org 
Circulació. El caos i el ràpid
Donacions: www.caravanasolidaria.org/NO- augment dels accidents van
VA/colabora.php obligar el Consistori a rectifi-
car i a reinstaurar les normes
de trànsit a la ciutat en 1937.
Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o un web
sobre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu o
organitzant un viatge i vols animar als companys a participar-
hi? Tens alguna anècdota de servei curiosa?
No ho dubtis: el Calaix de sastre és el teu espai.
Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat
38
FRH 38-p.38 a 40 ok  13/1/11  12:56  Página 39
Una parella de bombers fa punteria amb la mànega a l’ull de l’escultura Dona i ocell, del parc de Joan Miró, durant l’exhibició que Bombers de
Barcelona va fer el passat 9 d’octubre amb motiu de la jornada de portes obertes al Parc provisional de l’Eixample. Foto: Pilar Moral
39
FRH 38-p.38 a 40 ok  13/1/11  12:56  Página 40