Març 2011 - Núm. 39
Una explosió
afecta 11 vivendes
a La Verneda
Drassanes passa el relleu
al nou Parc de Montjuïc
Tots els bombers rotaran
dos mesos per formar-se
La col·laboració amb Medi
Ambient en cas de nevades
www.bcn.cat/bombers
Ajuntament de Barcelona Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Foto: Ricard Cervantes
EDITORIAL
Canvien els serveis,
canvia Bombers
COMUNICAT
Barcelona és avui diferent de
com era fa una dècada. Les se- 
ves necessitats, el que la ciutat
reclama dels seus serveis mu- 
ni cipals, ha canviat. D’aquí, que
a Bombers de Barcelona haguem
d’adaptar la nostra organització i la
nostra manera de treballar a aques-
ta nova realitat. Una realitat que es
veu reflectida, per exemple, en la
manera com han evolucionat els
serveis. Amb les dades del 2010 a
la mà, constatem que ara els bom- de la Zona Franca, on participaran
bers intervenim en 1.500 incendis, en un programa per millorar i mante -
prop de 2.200 salvaments i unes nir els seus coneixements i la seva
550 assistències tècniques menys capacitació tècnica. En aquest sen-
que l’any 2000. Tenim una càrrega tit, a les recent renovades aules de
me nor de serveis, és un fet. Però formació del parc, hi sumem ara un
alhora, se’ns exigeix –i ens exigim nou túnel del foc, que contribuirà a
també nosaltres mateixos– un altís- convertir aquestes instal·lacions en I si parlem de novetats, enguany no
sim niv ell de qualitat, de ra pidesa, un complet centre d’aprenentatge. podem deixar de celebrar l’estrena
d’eficàcia i de professionalitat en L’aposta formativa no se circumscriu del Parc de Montjuïc. Un equipament
to tes les nostres actuacions. només a Zona Franca, sinó al con- que re presenta un nou pas –el
Aquesta voluntat de millora és la que junt del Servei. D’ara endavant, es penúltim– cap a la consolidació de
guia el nou Pla de Formació. Al llarg potenciaran les pràctiques i la pre- l’estructura basada en parcs au to- 
dels propers dos anys, tots els bom - venció operativa a través d’un pro- suficients, i gràcies al qual hem en -
bers i comandaments de l’SPEIS grama estàndard que es desenvo- fortit encara més la capacitat opera-
rotaran durant dos mesos al Parc luparà durant l’horari de guàrdia. tiva de Bombers de Barcelona. 
3
CANDENT
Benvinguts al nou Parc de 
Bombers de Barcelona posa en marxa el nou parc que donarà servei
al Port i als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc
Drassanes passa el testimoni a sevol intervenció de caràcter ordina- la Zona Franca. La flota del parc
Montjuïc. Des del 23 de març, ri. El nou Parc de Montjuïc millorarà compta amb un total de 14 vehicles:
Barcelona compta amb un nou el temps d’arribada de l’SPEIS a la quatre autobombes, dues autoesca-
parc de bombers més modern, zona sud de la ciutat, en especial en les (lleugera i pesada), un vehicle de
dotat amb amplis recursos i capaç de aquells serveis que, per limitació de salvament, un portacontenidors, un
cobrir de manera autosuficient qual- vehicles i personal, no podia cobrir contenidor per a grans incendis i un
el Parc de Drassanes. de comandament avançat, una fur-
La dotació de Montjuïc goneta de càrrega, un vehicle espe-
21 efectius cial per als submarinistes, un altre
està formada per 21 La dotació del nou parc està forma- destinat al transport de personal i
da per 21 efectius per torn: quatre un de comandament.
efectius –una sortida comandaments, 16 bombers i con- La posada en marxa del nou parc
completa més un equip de ductors (quatre d’ells submarinis- també suposa el trasllat dels equips
tes) i un telefonista, provinents dels de submarinistes, que fins ara ten i- 
reguarda– i 14 vehicles parcs de les Drassanes, l’Eixample i en la seva base operativa al Parc de
4
Montjuïc Bombers de la Zona Franc a. Aquest
canvi facilitarà les intervencions aquà - El nou parc millorarà el
tiques que s’hagin de dur a terme a temps d’arribada a la zona
l’entorn portuari i al litoral, doncs el
nou parc dóna servei a una zona sud, en especial en aquells
més densament poblada. serveis que fins ara no es
Més de 3.000 m2 podien cobrir des de
Les dependències del nou parc
sumen una superfície total de 3.012 Drassanes per la limitació
metres quadrats, distribuïts en dues de vehicles i personal
plantes i un altell. A la planta baixa hi
ha la sala d’útils, amb capacitat per
allotjar fins a 14 vehicles. A la part cipal del parc. Per agilitar al màxim
frontal d’aquest gran hangar, la que l’accés a aquesta via de doble sentit,
dóna al carrer, s’hi han habilitat set a principis de març es va completar
grans portes per a la sortida dels el cablejat amb fibra òptica de tot
vehicles i dues més per a l’entrada l’entorn del parc, gràcies al qual es
de material i altres usos, mentre que podran activar tota una sèrie de
a la part del darrere hi ha unes altres corredors verds, que donaran priori-
set portes que comuniquen amb el tat semafòrica a les dotacions d’e-
pati i que permeten l’entrada de les mergència. La planta baixa també
dotacions quan tornen de l’emer- disposa de tres magatzems (amb
gència. La sortida i entrada dels una capacitat total de 171,5 m2), a
vehicles es fa pel passeig de Josep més de les oficines i els vestuaris
Carner, on també hi ha l’accés prin- per als comandaments del torn.
Drassanes: missió complerta
Durant 23 anys, Drassanes ha donat una excel·lent cobertura a una zona de la
ciutat de difícil accés però amb una alta demanda de serveis. Quan es va edifi-
car, l’any 1988, va suposar un avenç en l’atenció d’emergències. Però les seves
prestacions limitades exigien un reforç continuat per part de dotacions d’altres
parcs. El nou Parc de Montjuïc és autosuficient per atendre qualsevol servei or-
dinari a la zona portuària i als barris meridionals de la ciutat. L’actual edifici del
Vista aèria del nou parc de bombers des del mirador Parc de Drassanes serà enderrocat i es convertirà en el nou Centre d’Atenció
de Miramar, el passat 2 de març. A la dreta, la sala Primària del barri, peça bàsica dins de la reforma urbanística del baix Raval.
d’útils que dóna al passeig de Josep Carner
Els submarinistes, que
fins ara tenien la seva base
operativa a la Zona Franca,
també s’han traslladat a les
noves instal·lacions
5
CANDENT
L’Autoritat Portuària i
l’Ajuntament han cofinançat
els 6,42 milions d’euros
que ha costat la
construcció del nou parc
La vida del torn
La primera planta s’estén en forma
de voladís a banda i banda de la plan-
ta baixa, i és la destinada a acollir la
vida diària del torn. Disposa d’un gim-
nàs de 106 m2 amb una paret de
grans finestrals que dóna al carrer,
zones de descans, un gran menjador,
una excel·lent cuina i di ver ses sales
polivalents. Al capdamunt del parc,
una planta en forma d’altell acull les
oficines per als cap d’unitat, de parc i
d’àrea. El parc es completa amb un
gran pati de maniobres a la part del
darrere i una torre de pràctiques.
La construcció del Parc de Montjuïc
ha costat 6,42 milions d’euros i ha En terra negra
estat cofinançada per l’Autoritat Por - L’esplanada sobre la que avui s’eleva el Parc de Bombers de Montjuïc s’havia
tuària i l’Ajuntament, en virtut del con- utilitzat els darrers anys com a aparcament d’autobusos municipal. Però abans,
veni de col·laboració que ambdues i des de l’any 1911, aquest terreny va servir com a dipòsit de carbó de La
entitats van subscriure l’any 1995, i Canadenca, l’antiga central elèctrica de la que avui encara es conserven les se-
que va ser ampliat el 2006. ves icòniques tres xemeneies a l’avinguda del Paral·lel. Això explica que en les
obres de construcció del nou parc la terra extreta sortís tenyida de negre, degut
Operatiu i sostenible a la pols de carbó acumulada durant dècades al subsòl. De fet, molts veïns en-
El projecte del Parc de Montjuïc ha cara anomenen l’actual passatge de les Bateries, que recorre la banda de mun-
estat elaborat per l’estudi d’arquitec- tanya del parc de bombers, com “la terra negra”, en record de la pàtina negra
tes Ruisánchez, el mateix que va dis- que sempre tenyia aquest camí. Però la història d’aquest passeig i del que allí
senyar el Parc de Llevant. Com el del s’hi feia, ja és tota una altra història –també negra– de Barcelona.
carrer Castella, el nou parc és una
instal·lació sostenible, amb fi nes trals
per aprofitar al màxim la llum natural i
una organització dels espais que prio-
ritza l’eficàcia i la velocitat operativa.
Enmig de la modernitat, però, també
s’ha volgut deixar un espai a la tradi-
ció: com a colofó de les obres del nou
parc, s’ha incorporat a la seva façana
una reproducció en pedra de l’escut
històric de Bombers de Barcelona. El
mateix que hi havia al desaparegut
Parc Central de l’Eixample. 
6
ESPECIAL PATRÓ
Multitudinària
diada a Montjuïc
El nou Parc de Montjuïc va acollir el seu primer acte
oficial: la festa del Patró. La sala d’útils va agrupar
bombers, familiars i amics que van ovacionar a més
d’una trentena de companys que posaven el punt i
final a tota una vida de servei al Cos.
La sala d’útils del nou Parc de Bombers de Montjuïc
Com cada 8 de març, els bom- Joan de Déu va presidir l’acte, ja que tot just finalitzat l’acte d’entrega de guardons, vista
bers van celebrar la festivit at de l’emblemàtica estàtua als bombers des de les oficines dels pisos superiors
Sant Joan de Déu ret ent home- morts en acte de servei va mantenir-
natge als companys. Com panys se a la seva seu actual, el Parc de
que es jubilen després d’una vida Llevant. 
plena a vessar de records i expe- seus 35 anys en actiu al Cos i dos
riències sota el casc d’intervenció; Pluja de guardons comandaments pel seu quart de se -
companys que ja fa dècades que van Aquest ha estat un dels anys més gle a la Casa. Els vuit nous tèc nics de
rebre la genoveva i que ara són con- multitudinaris quant a guardons: una l’SPEIS van recollir els seus galons i
decorats per la veterania de les se- vuitantena de genoveves, medalles i el Cau del Jubilat va voler homenatjar
ves 85 primaveres; companys que galons van distribuir-se de mans del tres companys amb unes plaques
han superat els 25 i els 35 anys de director del Servei, Joan Pedreny, la commemoratives. I un cop conclòs
dedicació al Cos i que segueixen al regidora de Prevenció, Seguretat i l’acte institucional, l’autèntic esperit
peu del canó; companys que tot just Mobilitat, Assumpta Escarp, i diversos del Patró: el dels retrobaments, les
enceten una carrera professional a regidors i representants municipals. abraçades, les fotos en família i les
la casa... I també companys que des - 45 companys jubilats i octogenaris rotllanes d’anècdotes mentre es com -
graciadament ja no hi són. En aques- van rebre una rèplica del mític camió, parteix l’esmorzar amb els companys
ta ocasió, una petita talla de Sant 24 bombers van ser condecorats pels de tota la vida. 
7
ESPECIAL PATRÓ
8
9
NOTÍCIES
Les intervencions del 2010
van estar millor repartides
El trasllat provisional de les dotacions de l’Eixample ha comportat un trans-
vasament de les sortides cap als parcs de la zona nord i est de Barcelona
Les sortides de les dotacions del quatre serveis que es produeixen a motivades pels efectes de temporals
Parc de l’Eixample es van reduir Barcelona. Una distribució que, amb de vent i pluja (insuficiència drenant,
un 7% durant el 2010 (448 sorti- l’entrada en funcionament del nou retirada d’arbres i altres objectes de la
des menys que l’any anterior), Parc de Montjuïc, quedarà encara via pública, etc.). El nombre d’inter-
segons les dades que reflecteix millor repartida. De fet, durant el vencions per incendis i per salva-
el balanç anual de Bombers de 2010 Drassanes va efectuar una mit- ments es va mantenir estable, amb un
Barcelona. En paral·lel, els parcs de jana de cinc sortides diàries (un petit descens de l’activitat a l’entorn
la Vall d’Hebrón, de Sant Andreu i de volum òptim d’acord amb la mida i de l’1% respecte d’anys anteriors. El
Llevant han vist com s’incrementava dotació del parc), mentre que el Parc temps d’arribada en serveis urgents
notablement la seva activitat. El cas de la Zona Franca no va arribar a les va ser un punt fort, superant de llarg
més significatiu és el del parc del car - tres sortides per torn. el compromís d’arribar en menys de
rer Castella, al Poblenou, on el nombre 10 minuts en el 90% d’aquestes in -
de sortides va augmentar gairebé un Descens generalitzat ter vencions i millorant els bons regis-
15% durant l’any passat (482 sorti- Com en anys anteriors, la climatolo- tres d’anys anteriors. En un 96,16%
des més que el 2009). gia ha estat de nou una font de sorti- dels salvaments i en un 97,67% dels
Actualment, les dotacions dels parcs des. Gairebé la meitat de les 3.943 avisos per incendi, les dotacions de
de l’Eixample, Llevant i Sant Andreu assistències tècniques que es van l’SPEIS van ser al lloc del sinistre en
participen gairebé en tres de cada realitzar durant el 2010 van estar menys de 10 minuts.
10
Només un de cada 78
aspirants serà bomber
Més de 2.300 persones es disputen les 30 places
del concurs d’oferta pública per entrar al Cos de
Bombers de Barcelona
Serà la vocació, la il·lusió per accedir al Cos. Fins a 298 dels aspi-
gaudir d’una feina extraordinà- rants són majors de 35 anys –edat
ria, la crisi o tot plegat. El cas és que no podien superar en anteriors
que cada any són més les persones convocatòries– i el de més edat té
que es presenten a les oposicions a 49 anys. Les proves per elegir els 30
Bombers de Barcelona. La convoca- nous bombers de Barcelona prome-
tòria 2010 va tancar el període de ten ser més renyides que mai. El pri-
presentació de sol·licituds amb mer examen, la prova de coneixe-
2.585 inscrits. Una xifra que el tribu- ments, es va celebrar el passat diu-
nal de Bombers per a l’oferta pública, menge 27 de febrer. Per endavant,
reunit el passat mes de gener, va als aspirants encara els queda un
deixar finalment en 2.347 admesos, llarg periple fins a poder cordar-se el
després de revisar els requisits pre- jaquetó. Les places van cares:
sentats pels aspirants. només un de cada 78 aconseguirà el
En la línia de les dues darreres pro- seu somni. 
mocions, l’oferta pública 2010 pre-
veu una discriminació positiva per a
les dones a les proves físiques. Un Fins a 298 dels aspirants
fet del que intentaran treure’n partit
les 112 aspirants que hi prendran són majors de 35 anys, edat
part. Però la gran diferència enguany que no es podia superar en
respecte d’anteriors oposicions és
l’eliminació del límit màxim d’edat per anteriors convocatòries
Bombers va participar en
15.415 intervencions al llarg
de l’any passat, un 1,9%
menys que durant el 2009
Per territoris, l’Eixample, seguit de
Sants-Montjuïc i de Sant Martí, van ser
els districtes que van demandar un
major nombre d’intervencions, mentre
que Les Corts va ser el que menys. Els
equips de l’SPEIS també es van des-
plaçar fora del terme municipal un total
de 24 vegades, per col·laborar amb els
serveis dels municipis veïns en rescats Un grup d’aspirants a bomber durant la
i extincions a les zones limítrofes. prova física de resistència
11
NOTÍCIES
Tots els bombers rotaran
dos mesos a Zona Franca
per formar-se
El Parc de la Zona Franca es convertirà en l’eix de la for-
Bombers posa en marxa el Pla de Formació 2011- mació interna i continuada dels bombers de Barcelona
2012, pel qual tots els efectius cursaran un cicle de
formació interna al Parc de la Zona Franca. El nou Un parc de formació
programa també po tencia i estandarditza les pràcti- El tret de sortida del nou model ha
ques als parcs i la pre venció operativa. estat la posada en marxa del Parc de
Montjuïc, que ha comportat una obli-
gada reassignació d’efectius. D’ara en
Aprofitar les hores de guàrdia quests dos objectius es configuren endavant, el Parc de la Zona Franca
per millorar els coneixements i les principals novetats del Pla de reduirà la seva dotació de sortida a un
la capacitació tècnica dels bom- Formació 2011-2012. Un pla que té sol vehicle, amb un comandament,
bers, i establir un sistema de rotació el seu canvi més substancial en el quatre bombers i un telefonista, i
que permeti fer formació continuada nou model de formació interna que comptarà per a grans intervencions
dins de l’horari laboral. A l’entorn d’a- se centralitzarà a la Zona Franca. amb el reforç de la resta de parcs.
12
Programa biennal
El programa de formació interna
2011-2012 està constituït per cinc
mòduls: extinció d’incendis, matèries
perilloses, rescat en alçada, excarce-
ració i utilització de vehicles. Cada
mòdul està previst que ocupi tres ses-
sions (dos matins i una tarda, o un matí
i dues tardes) amb una durada aproxi-
mada entre 12 i 14 hores. La formació
es durà a terme durant les guàrdies
entre setmana, excloent aquelles que
es realitzin en dissabte i diumenge. El
programa de formació interna tindrà Les pràctiques i la
periodicitat biennal: cada dos anys es prevenció operativa es
definirà un nou pla d’acord amb les
necessitats del Servei. potenciaran i s’ajustaran a
Per assegurar la continuïtat i l’aprofita-
ment dels cicles formatius, durant els un programa comú per a
dos mesos que el personal estigui as - tot el territori
signat a la Zona Franca es limitaran les
permutes d’horari. També es durà a
ter me un estricte control de l’assistèn- torn, sinó que funcionaran sota un
cia a través del programa Cooper de programa estàndard que garantirà la
gestió de personal, i s’està estudiant participació i una formació homogè-
un sistema per poder recuperar les nia de tots els efectius d’un mateix ter -
sessions en cas que algú no hi pugui ritori. Els caps d’àrea, en coordinació
assistir per causa major. amb els caps de parc i els caps de les
dues unitats territorials, elaboraran
Pràctiques i PO als parcs un programa trimestral on s’establirà
Els torns de 24 hores i la progressiva quines pràctiques i quines visites de
reducció del nombre i la durada dels prevenció operativa s’han de dur a
serveis, deixen cada cop més temps terme durant les guàrdies. Els capo-
de lliure disposició durant les guàrdies, rals i els sergents a càrrec de cada
en especial entre les 10h i les 14h del torn desenvoluparan un rol essencial
matí i les 16h i les 19h de la tarda. Un a l’hora de materialitzar aquesta tasca
La resta del personal assignat a Zona temps que ara s’aprofitarà per poten- formativa, per a la qual comptaran amb
Franca la constituiran nou bombers i ciar la formació als parcs. Amb la im - la supervisió i recolzament dels seus
un comandament, que procediran dels plantació del nou model formatiu, les respectius caps i amb un ampli ven-
altres parcs i rotaran ca da dos mesos pràctiques i la prevenció operativa ja tall de nous recursos pedagògics.
(unes 12 guàrdies). Durant aquest no dependran de la decisió de cada El Pla de Formació 2011-2012 tam-
temps, es dedicaran fonamen talment bé abraça altres àmbits, com la for-
–tot i que no en ex clusiva– a cursar mació per als bombers de nou ingrés
un cicle de formació interna a les ins- El nou Pla de Formació i per als nous caporals i sergents que
tal·lacions del parc. La rotació funcio- sorgeixin de la promoció interna. En
narà tot l’any, ex cept e els mesos de 2011-2012 preveu que tota paral·lel, també s’ha dissenyat un pro-
juliol i agost. En cada rotació cursa- grama d’activitats externes de forma-
ran la formació 50 efectius (10 per la plantilla operativa cursi ció especialitzada, a realitzar fora del
torn). L’objectiu és que tota la plan- cinc mòduls formatius al torn de treball, que abordarà àmbits
tilla operativa hagi participat en el específics segons la zona: forestal,
programa a finals del 2012. llarg dels propers dos anys urbana (rescat) i portuària. 
13
SERVEIS DESTACATS
Una explosió destrueix
quatre pisos a la Verneda
La deflagració va prece-
dir a un incendi en què
van resultar afectades 11
vi vendes. El sinistre va
provocar tres ferits i va
deixar sense casa a una
dotzena de persones.
El dijous 3 de març, passades les una línia de 25 mm des del propi inte- 15 vehicles dels parcs de Sant Andreu i Llevant van
sis de la matinada, una forta ex- rior de l’habitatge on s’havia originat desplaçar-se a la Verneda per atendre l’avís d’explosió
plosió despertava als veïns de la l’explosió. Paral·lelament, un altre grup
Verned a. La deflagració, generada extingia les flames del pis contigu,
pel gas butà acumulat en un pis del també afectat per la deflagració, i dos pis on s’havia originat l’explosió ha- 
número 65 del car rer Camp d’Ar rias - equips confinaven als seus domicilis via sofert afectacions estructurals i
 sa, va provocar un vir ulent inc end i que als veïns que no havien sortit al carrer. tres vivendes properes havien patit
va afectar greument tres vivendes d’a- Unes altres 65 persones que havien greus destrosses. Les 12 persones
questa finca i una de l’edifici contigu, fugit escales avall en sentir l’explosió que residien en aquests habitatges
i de manera lleu a set habitatges més. van ser traslladades per la policia al no podran tornar de moment a casa
Pocs minuts després de donar l’avís, casal d’avis del barri, on els treballa- seva i ja han estat reallotjats pels Ser -
Bombers arribava al lloc del sinistre dors socials els van repartir mantes, veis Socials o bé acollits per fa mi liars.
amb 11 dotacions, tres ambulàncies i roba d’abric i entrepans. La resta d’evac uats –incloent els d’uns
un vehicle de transport de personal. altres set pisos amb danys lleus–, van
Un desplegament total de 56 efectius. Desnonats poder retornar a les seves vivendes
Els equips d’intervenció van atacar el Un cop extingides les flames, es va el mateix dia. Els sanitaris van traslla -
foc des de la façana de la rambla dur a terme una primera revisió per dar tres veïns a l’hospital, dos d’ells
Prim, mitjançant una autoescala, i amb valorar els danys de les vivendes. El amb una intoxicació lleu per fum. 
14
Tres nois d’entre 18 i 20
anys van perdre la vida i Moren tres joves en xocar
una noia va resultar feri-
da greu, en col·lisionar contra un Nit-bus a Sarrià
front al ment el cotxe en
què circulaven contra un
auto bús nocturn al pas-
seig Reina Elisenda.
La mitjanit del 5 de fe brer, un
accident de trànsit acabava amb
la vida de tres persones al barri
de Sarrià. Segons fonts policials, tot
sembla indicar que els joves circula-
ven pel passeig de Reina Elisenda a
un velocitat molt superior a la perme-
sa, quan van topar lateralment contra
un taxi. L’impacte va fer que el con-
ductor perdés el control del vehicle,
que va acabar estavellant-se de cara
contra un auto bús nocturn que venia
en direcció contrària. Les dotacions
de Bombers van trobar el cotxe sinis-
trat, un BMW 320, totalment defor-
mat i amb tres dels seus quatre ocu-
pants atrapats a l’interior.
alliberar-ne els cossos. La quarta jove, de l’autobús, que en el moment de
Sense passatgers que estava fora del cotxe quan van l’accident circulava sen se passatge,
Un cop valorada la situació i confirmat arribar els equips de rescat, va ser va quedar molt danyat per la col·lisió,
que tots tres havien perdut la vida, els traslladada a l’Hospital Clínic, on va tot i que el seu conductor només va
efectius van excarcerar el vehicle per ser intervinguda d’urgència. El frontal patir ferides lleus en una cama. 
Crema un institut a Nou Barris
L’incendi va afectar més de 600 m2 d’instal·lacions i el centre romandrà
tancat com a mínim fins al curs vinent 
Un greu incendi va deixar in- terior i una roda de vehicles per anar del foc, sembla que aquest es podria
servibles la totalitat de les ins- a buscar aigua, ja que la localització haver iniciat al costat d’una escala
tal·lacions de l’IES Josep Pla, a dels hi drants i l’estretor dels carrers ext erior de l’edifici, des d’on després
tocar del Turó de la Peira. Un veí del voltant no permetien una alimen - s’hauria propagat a través del reves-
va alertar de la presència de grans tació directa. timent extern de la façana. L’incendi
flames a l’institut a les 5:40 hores va danyar més de 600 me tres qua-
de la matinada de diumenge 20 de Extensa propagació drats, fet que ha obligat a clausurar
març, i va donar avís als bombers, Les tasques d’extinció i refredament les instal·lacions. Els 400 alumnes
els quals van desplaçar-hi nou dota- van allargar-se durant tres hores i del centre continuaran les classes
cions. Els efectius van atacar les fla- tant el mobiliari com les instal ·la cions en un altre institut de la zona, i no es
mes dividits en un equip d’extinció van quedar totalment impracticables. preveu que es puguin reincorporar al
des de l’exterior, un altre des de l’in- Tot i que es desconeixen les causes seu centre fins al curs vinent. 
15
SERVEIS DESTACATS
El pis incendiat va quedar totalment afectat a causa
de les flames, les altes temperatures i el fum
En arribar les dotacions, la veïna del
pis afectat, de 95 anys, ja havia estat
evacuada per un guàrdia civil de la
caserna situada al davant de l’edifici.
La dona presentava cremades de pri-
mer grau a les mans i de segon o ter-
cer grau al rostre. Mentre era atesa i
traslladada a l’Hospital de la Vall
d’Hebron, els efectius van fer un atac
Una dona ferida greu en directe al pis sinistrat, equipats amb
ERA i amb una línia de 25mm. Un
incendiar-se el seu pis cop minvades les flames, un altre
equip va accedir als pisos superiors
per verificar l’estat de la resta de
veïns. Les flames i l’alta temperatura
Un virulent foc, presumptament va rebre diverses trucades alertant van malmetre l’escomesa del gas i la
iniciat per una estufa de butà, va d’una intensa fumera amb grans fla- ins tal· lació elèctrica de tot l’edifici, per
devorar un pis del barri del Gui nardó mes que sortien pel balcó de la sego- la qual cosa es va tallar el subministra- 
el passat 30 de desembre. Bombers na planta, així com d’una dona ferida. ment a l’espera dels tècnics. 
Espectacular fuita de
nitrogen al Moll de Ponent
Una espessa boira va cobrir
sobtadament el Moll de
Pon ent, el passat 16 de
febrer. La resposta a tan
estrany espectacle era el
nitrogen vaporitzat que
sortia de la vàlvula de
seguretat d’una cisterna
que esperava ser embar-
cada. El contenidor, que
emm agatzemava 20.000
lit res de nitrogen, havia so -
fert una sobrepressió degut a
un cop durant les tasques de
man ipulació. Això havia disparat dues Res millor que aprofitar un servei sense risc humà per
de les vàlvules de seguretat, deixant anar practicar. I això és el que van fer alguns companys el
el nitrogen vaporitzat. Els efectius de l’SPEIS van passat 15 de febrer: despenjar-se des del mirador del
revisar la cisterna per localitzar d’on venia la fuita i van sol·licitar la presència monument de Colom amb el sac de salvament i retirar
d’un tècnic de l’empresa propietària, qui va accionar el regulador per alliberar la un tram de 10 metres de cadena que havia quedat
pressió que havia causat l’alarma i va procedir a tallar l’escapament.  oblidat després de retirar una pancarta
16
L’accident d’un autocar a la
B-20 provoca 7 km de cues
Un equip de rescat va reparar d’emergència el vehicle,
que s’havia estavellat contra els arbres de la mitjana
L’accident d’un autocar que circu - va contenir el líquid amb sepiolita. Tot
lava sense pas satgers per la i que la fuita estava controlada, es va
ron da Dalt en direcció Be sòs requerir el contenidor K-1 per extreu-
va provocar cues de més de re el combustible del dipòsit, com a
set quilòmetres a la ciutat. precaució per si el tap fallava. Un cop
El conductor, qui va impactar buit, es va fer servir un coixí neumàtic
contra uns arbres, va poder i el cabestrant de la grua per estirar el
sortir pel seu propi peu, tot i frontal del vehicle, que s’havia defor-
que les primeres informacions mat i pressionava el dipòsit i la roda, i
Els efectius van indicaven que estava atrapat. Un es va fer una reparació d’emergència
haver de transvasar el equip de Bombers va taponar una es - que va aconseguir posar en marxa
gasoil de l’autocar, que patia una fuita cletxa del dipòsit que vessava gasoil i l’autocar i retirar-lo de la circulació. 
Cau un contenidor amb
material tòxic al Moll Sud
La cisterna es va
deformar en impactar
contra la resta de
contenidors però no
va produir cap fuita
Bombers va ser requerit el pas- tament amb el personal de seguretat Els equips de Bombers van fiançar el contenidor per
sat 17 de gener a la terminal de de la terminal, van elevar el conteni- fer-ne un trasllat segur i el van inspeccionar per
contenidors del Moll Sud per dor amb una grua i el van traslladar a garantir que no patís cap fuita de para-cresol 
manipular de forma segura una la zona preparada per a vessaments,
cisterna que havia caigut de la on va romandre vuit dies. El 26 de
pila on estava emmagatzema- gener, la Terminal va tornar a requerir del Moll va voltejar la cisterna i els
da. El recipient contenia 24 tones a l’SPEIS per finalitzar les maniobres. companys van assegurar la part ex -
de para-cresol, un material sòlid eti- Dos tècnics de l’empresa Progeco i te rior amb unes cintes per evitar que
quetat com a tòxic per ingestió, con- un bomber equipat amb ERA van es desprengués el material esquerdat
tacte o inhalació, i presentava una valorar l’abast dels danys i van verifi- per l’impacte. Un cop ja no existia cap
deformació evident de l’estructura car l’absència de fuites a la part afec- risc, el contenidor va quedar a dispo-
metàl·lica que el recobria. L’SPEIS va tada. Mitjançant una grua especial sició de la Terminal, que s’encarrega-
traslladar-hi tres dotacions que, jun- per a contenidors plens, el personal ria de treure’l de les instal·lacions. 
17
SERVEIS DESTACATS
Fins a cinc dotacions van intervenir en el rescat del
conductor atrapat, el passat 30 de març
Excarceració d’un
conductor de BCNeta
Les dotacions de Bombers van treballar durant més d’una hora per alliberar
el conductor d’un camió d’escombreries que havia bolcat lateralment 
Passada la una mitja de la atrap at a la cabina del vehicle. En el seu estat de salut, es va decidir
matinada, l’SPEIS rebia l’avís primer terme, els efectius desplaçats efectuar el rescat a través del sostre
d’un accident de trànsit a tocar van estabilitzar el camió alhora que del vehicle, així que les dotacions
de la plaça de Drassanes. Es retiraven el vidre frontal per tenir ac- van procedir a tallar-lo amb la serra
tractava d’un camió d’escombreries cés a l’interior de la cabina. D’a- de sabre i la cisalla. Un cop obert el
municipal que havia bolcat lateral- questa manera, la cap de Sector Sa- sostre, es va tallar el volant per fer
ment. Dos dels ocupants havien po- nitari va poder tenir contacte amb la possible l’extracció de la víctima,
gut sortir pel seu propi peu però el víctima per realitzar-li un primer re- que va efectuar-se mitjançant el
seu conductor es trobava ferit i coneixement mèdic. Un cop analitzat tauló espinal. 
Dues vivendes afectades per
un foc originat a una cuina
L’incendi es va produir al cinquè pis i es va esten-
dre a la vivenda contigua a través de la balconada  
Un veí va alertar a Bombers de planta i va fondre el muntant d’alumi- c r e m a v e n
les grans flamarades que sor- ni, propagant-se a l’exterior del pis amb una línia d’ai-
tien d’una finca del carrer contigu. D’altra banda, els objectes gua del B-120, mentre que el segon
Campins, al barri de Baró de que van calcinar-se a tots dos bal- ho feia des de l’interior del pis amb
Viver, el passat 26 de desembre. cons es van precipitar per la façana, una mànega de 25mm. No hi havia
El foc procedia de la cuina del pis 5è prenent els tendals de fins a quatre cap veí a les vivendes afectades però
1r i s’havia estès al safareig exterior i pisos inferiors. Sis dotacions van des- els efectius van rescatar nou animals:
al balcó. La forta càrrega de foc i de plaçar-s’hi i es va establir dos equips tres gossos, dos gats, un conill i tres
temperatura va trencar el vidre sepa- d’intervenció: el primer treballava des hàmsters, dos dels quals van morir
rador de la balconada de la cinquena de l’exterior, refredant els tendals que com a conseqüència del sinistre. 
18
S’esfondra part d’un
immoble a Ciutat Vella
L’edifici s’estava rehabilitant i en el moment dels
fets diversos operaris hi treballaven. Sortosament,
aquests van evacuar la finca en sentir un soroll
estrany segons abans de l’ensorrament, i no es va Tres plantes van resultar afectades pel l’ensorra-
haver de lamentar danys humans. ment de la part posterior de l’immoble
El passat 27 de gener, la part col·lapse, no es va haver de lamentar entre les plantes baixa, primera i sego-
posterior d’un edifici situat al danys personals ja que els treballa- na, més el local comercial que va rebre
carrer Sant Pere Més Baix, al dis- dors van sentir un soroll i van sortir l’impacte de la runa, quedant afectats
tricte de Ciutat Vella, va ensorrar- ràpidament al carrer poc abans de les seves bigues i els revoltons. Els
se, afectant fins a tres plantes de la produir-se l’esfondrament. Bombers efectius van delimitar amb cinta les
finca així com un obrador de pastisse- va desplaçar-hi dues dotacions per zones amb risc de nou ensorrament i
ria situat als baixos. L’immoble estava realitzar un reconeixement exhaustiu van informar els veïns de la situació,
en procés de rehabilitació i els opera- de tota la finca i especialment del perí- especificant les àrees de prohibició de
ris hi treballaven quan es van produir metre afectat. La superfície col·lapsa- pas fins que els responsables de la
els fets. Tot i l’espectacularitat del da corresponia a uns 210 m2 repartits finca fessin els treballs necessaris.  
Dos ferits lleus en
un incendi a Sarrià
Un incendi amb origen a una estufa elèctrica va
cremar part d’una vivenda i va causar cremades
de primer grau a la seva propietària
Una veïna del carrer Hartzenbusch va resultar
ferida quan intentava apagar el foc que s’es-
tava produint al menjador de la seva viven-
da, el passat 29 de gener. Sembla ser que l’in-
cendi va originar-se pel contacte accidental d’un
coixí amb una estufa elèctrica. Aquest va prendre
amb rapidesa i va estendre el foc a la resta d’ele-
ments de la cambra. En arribar les dotacions de
Bombers, s’observava una gran columna de fum negre sortint de l’escala
de l’edifici i flames al finestral de la vivenda. 18 efectius van treballar en
les tasques d’extinció, instal·lant dues línies de 25mm: una des de l’inte- Rescat en alçada
rior de l’immoble i l’altra des de la façana, per tal d’evitar la propagació a El passat mes de desembre es va dur a terme una
altres vivendes. El pis va quedar afectat per les altes temperatures i pel pràctica de rescat de ferits al Parc de la Zona Franca.
fum en diferent mesura, mentre que el menjador va quedar calcinat. El cap Els efectius van escenificar un servei en què una víc-
de Sector Sanitari va atendre a la propietària de l’immoble així com a un tima per accident de trànsit requeria un rescat en
altre veí que presentava una intoxicació lleu per inhalació de fum.  alçada, que va efectuar-se des de l’autoescala.
19
FORMACIÓ I PROCEDIMENTS
Serveis sota control
En el moment en què un bomber s’equipa amb l’EPR es posa en marxa el
Procediment Operatiu de Control d’Intervenció, que garanteix la seva segure-
tat durant tot el servei. La taula de control, l’exhaustiva revisió del material i el
seguiment sanitari en són els pilars.
El Procediment Operatiu de d’aire o del temps que portes a dins.
Control d’Intervenció va sorgir Ara, el bomber no depèn únicament J. R. Carme: “Amb el
amb el ferm objectiu de garantir de sí mateix, també té algú a fora que procediment, el bomber ja
la seguretat dels bombers que vetlla per ell i que li fa memòria que ha
entren a la Zona Calenta d’un d’anar controlant els seus barems”, no depèn només de si
servei. “Abans només existia l’auto- explica el cap de parc Josep Ramon mateix, sinó que té algú a
control, i quan estàs enmig d’un foc Carme, un dels responsables del pro-
no sempre estàs pendent de com vas cediment. Gràcies a la figura del con- fora que vetlla per ell”
20
Telemetria: el futur
“És molt important que
cada bomber mantingui el A dia d’avui, la intervenció en espais con-
finats exigeix mantenir una comunicació
seu equip propi per poder continuada entre el bomber que gestiona
registrar un historial la taula de control i els que són a l’interior
de la Zona Calenta. Una situació que els
individual de la intervenció” darrers avenços en sistemes de segure-
tat poden convertir molt aviat en història:
“En un futur proper, la telemetria substi-
La taula de control tuirà a la ràdio i ja no haurem de comuni-
El bomber controlador té cura dels car-nos amb els bombers per saber com
companys que han accedit a la Zona estan. Ens apareixerà tot en pantalla”, pre-
Calenta. Un cop designat, recollirà les diu el cap de parc Josep Ramon Carme. 
etiquetes identificatives (les dels pan-
talons) dels operatius, les col·locarà a
la pissarra i anotarà l’hora d’entrada, És molt important que cadascú man-
on es dirigeix l’equip i la seva missió. tingui el seu equip per registrar un
Després verificarà que els bombers historial individual de la intervenció, i
estiguin correctament equipats i, un també per poder disposar de mate-
cop a l’interior, sol·licitarà periòdica- rial suficient en intervencions de llar-
ment per ràdio la lectura de la pressió ga durada”, conclou Carme. 
dels equips d’aire per anotar-la a la
taula. Passats 20 minuts, intensifica- Revisió del material
rà el control i quan la pressió d’algun La revisió del procediment, duta a
dels efectius arribi als 100 bars indi- terme fa un any, va establir un control
carà la sortida de l’equip, tot i que el previ a la intervenció. Així, cada di -
senyal acústic de la reserva no s’acti- lluns es revisen de forma exhaustiva
va fins als 60 bars: “Preferim que no tots els equips respiratoris dels vehi-
vagin tan justos i que arribin a la re - cles seguint les pautes següents:
ser va un cop a fora, per això els fem obrir la vàlvula i verificar que la pres-
sortir abans”, justifica Carme. El con- sió sigui igual o superior a 280 bars
trolador és l’interlocutor entre l’equip (si és inferior, es retira), posteriorment
d’intervenció i el comandament –a qui tancar la botella i despressuritzar l’e-
co mu nicarà qualsevol incidència– i pot quip; activar manualment l’alarma de
superv isar un màxim de tres equips.  l’ICU, verificar l’estat de la bateria
fent-ne una demanda elèctrica (es
trolador, qui gestiona la taula de con- Un cop a l’exterior descartarà si aquesta és inferior a un
trol, es poden conèixer les condicions En sortir de la Zona Calenta, cada terç) i, un cop finalitzat el procés, rei-
en què es troben els bombers confi- bomber recollirà la seva identificació nicialitzar-la i desconnectar-la; com-
nats minut a minut: “Amb aquestes de la taula i es dirigirà al Punt de provar l’estanquitat de l’equip (es
dades, a banda de controlar la seva Recuperació, un espai on els caps de retirarà si la pressió ha disminuït més
situació, també podem preveure els servei sanitari verificaran les seves de 10 bars); i, per últim, verificar que
relleus o actuar sobre una emergèn- condicions físiques i l’autoritzaran, o les espatlleres tenen adossada la
cia” comenta Carme. La taula de con- no, a tornar a intervenir en cas de ser caputxa de salvament. En cas que
trol també es pot fer servir en una necessari fer relleus. Si ha de tornar durant un servei es de tec ti una ano-
intervenció sense EPR en què, per a entrar a la Zona Calenta, el bomber malia en algun dels equips, aquest se
raons tàctiques o de seguretat, sigui únicament canviarà l’ampolla, mante- separarà de la resta, es passarà nota
necessari controlar el personal que nint la resta de l’ERA. “La Unitat de al cap de la intervenció per fer-ne
intervé a la Zona Calenta, tal i com Control Integrada (ICU) manté en me - una revisió exhaustiva i, si cal, serà
contempla el procediment. mòria les darreres 50 intervencions. traslladat a l’empresa proveïdora. 
21
MATERIALS I EQUIPAMENTS
Un túnel del foc de darrera 
Bombers estrena un nou túnel del foc adaptat als
darrers requeriments tecnològics, de seguretat i de
sostenibilitat. L’equipament s’ha situat a l’àrea de
formació del Parc de la Zona Franca, on s’ultimen
els treballs per posar-lo en marxa.
Ecològic, segur i realista. Així foc i una sort de quadre elèctric per Des de la cabina de control
és el nou túnel del foc de Bom - fer pràctiques mitjançant extintors
bers de Barcelona. Amb unes di - de CO2, els més adients quan hi ha és pot controlar la intensitat
mensions que dupliquen les de l’an- corrent elèctrica. Els bombers, en del foc, la descàrrega de fum
tic equipament, el túnel està format canvi, utilitzaran tots dos mòduls.
per dos mòduls connectats en forma i l’alçada de les flames, així
d’ela. La nova estructura ha estat Menú d’incendis
dis senyada per poder utilitzar de for- El túnel contempla els diferents com afegir explosions de gas
ma independent cadascun dels seus tipus de focs a què hem de fer front
dos contenidors, o bé comunicar-los de forma habitual: incendi a la cuina,
i fer-ne el recorregut complet. Així, amb el focus als fogons i a la cam- un pàrquing o soterrani incendiat;
els treballadors d’empreses que vi si - pana extractora, amb la possibilitat foc en armari i llit, i foc al sostre o
tin el Parc de Zona Franca per rebre d’afegir explosions de gas a discre- flash-over. A més, des de la cabina
formació en prevenció d’incendis úni- ció; foc en quadre elèctric, situat a de control és possible controlar la
cament utilitzaran el primer mòdul, l’interior d’un armari; flames a sota intensitat del foc, l’alçada de les fla-
on s’hi ha emplaçat una safata de de les escales, emulant el descens a mes i la descàrrega de fum.
22
generació 1 Mòduls i equips de simulació
1. Cuina 3. Quadre elèctric
2. Armari i llit 4. Escala
2
Gas natural
Els diversos mòduls del túnel del
foc compten amb elements mòbils
que permeten afegir dificultat a la
pràctica, per exemple, impedint la
lliure mobilitat dels bombers. Així,
conjugant les diferents variables les
recreacions d’incendis són infinites,
afavorint una formació encara més
completa i realista. 
Des de la cabina de control hi ha una
visió directa del túnel a través de dos
grans finestrals, i indirecta gràcies al 3
circuit tancat de televisió que hi ha
instal·lat i que permet seguir tots els
moviments de l’interior dels mòduls
des d’una pantalla. Quant al funciona-
ment, el nou túnel del foc utilitza gas
natural com a combustible, molt més
segur i ecològic que el gasoil. A més,
en comptes de fer servir els antics
di pòsits, s’ha creat una instal· lació que
connecta els mòduls a l’escomesa del
parc i que fa arribar l’aigua mitjançant
unes bombes, amb el que es garan-
teix un abastament continu. 
A la pàgina esquerra, una vista general dels mòduls que Des de la cabina de control es poden regular tots els 4
integren el nou túnel del foc del Parc de la Zona Franca paràmetres de foc i seguir el que passa a l’interior
23
EINES DE PREVENCIÓ
Seguretat sobre rails
La Unitat de Protecció Civil de Barcelona actualitza
el PEEM per emergències en el transport ferroviari
de viatg ers. El nou pla estipula com s’han de
coordinar els serveis municipals en sinistres d’alt
risc o amb víctimes.
Foto: Tomaz Stolfa
La xarxa ferroviària de Barcelo - D’aquí, que hagi estat necessari actua- Socials) i els operadors ferroviaris en
na s’ha multiplicat durant la litzar el Pla Específic d’Emer gència cas de produir-se una situació de risc
darrera dècada. Avui, el subsòl Mu ni cipal per emergències en el en la circulació de trens de viatgers
urbà és una prolongació silenciosa trans port ferroviari de viatgers. Un dins del municipi. “El sistema ferroviari
del bulliciós trànsit que es registra document que parteix del PEEM per a que tenim a Barcelona és molt fiable.
sobre l’asfalt, amb centenars de qui- sinistres en el transport subterrani de Hi ha incidències, però no tantes com
lòmetres de túnels i de vies que Barcelona, de l’any 1998, i que ara s’ha sembla”, explica el cap de Pro tec ció
registren cada any més de 532 adequat als criteris del PROCICAT, el Civil, Antonio Cabeza, basant-se en
milions de desplaçaments. pla marc que va aprovar la Ge neralitat l’estudi que la seva unitat ha realitzat
a principis del 2010 per aquest tipus sobre l’accidentalitat dels trens de
d’intervencions. viatgers des dels anys 40. De tota
“El sistema ferroviari que manera, per garantir que el PEEM
Activació per fases només s’activa en cas d’emergències
tenim a Barcelona és molt El nou PEEM es nodreix de l’experièn - d’abast, s’ha establert una fase de
cia acumulada per Bombers de Bar - Pre-alerta per aquells supòsits que
fiable. Hi ha incidències, celona i determina com s’han de coor- no requereixen la intervenció de tots
però són moltes menys de dinar els serveis d’emergència de la els grups operatius –incidències ha bi -
ciutat (SPEIS, SEM, Guàrdia Ur ba na, tuals com atropellaments, amenaces
les que sembla” Mossos, Medi Am bient i Emergències de bomba o averies–.
24
El Pla s’activa en fase
de pre-alerta, alerta o
emergència segons el balanç
de víctimes i el nivell de
risc per a la població
Instal·lacions al detall
L’avís dels accidents o incidents que
es produeixen dins la xarxa ferroviària
El cap de Bombers és el director tèc- Barc elona. En cas de morts o d’un es notifiquen al CGE de Bombers des
nic del Pla i el responsable de posar- nombre elevat de ferits greus, s’acti- dels diferents centres de control que
lo en marxa. La fase d’Alerta s’acti- varia la fase d’Emergència, en què tenen cadascun dels operadors, però
varia en el cas que es produís un participarien tots els grups operatius també poden arribar a través de parti-
accident greu amb ferits però sense municipals i es convocaria un Centre culars que truquin al 080 o al 112.
víctimes mortals, i es mobilitzaria a de Coordinació Operativa (CECOPAL) A l’hora de gestionar una emergència,
tots els serveis d’emergència de a la Sala Conjunta. el CGE compta amb un apli catiu, ela-
borat des de Pro tecció Civil pel capo-
ral Mi guel Sánchez, que recopila tota
la in formació relativa a la xarxa ferro-
viària de la ciutat: traçats de lí nies, plà-
nols d’ins tal·la cions, fotos aèries i, fins
i tot, imatges en de tall que faciliten la
localització de les boques dels túnels
i les sortides d’emergència a peu de
carr er. El programa també es pot con-
sultar als parcs, a través dels ordina-
dors dels comandaments. En un futur,
tots els punts i instal·lacions es taran
georeferenciades –amb coor de nades
GPS– per fer més ràpida i fàcil la
seva localització sobre el terreny. 
25
SOM BARCELONA
Medi Ambient encapçala el dispositiu per nevades
a Barcelona. Tan aviat el termòmetre frega els 0 ºC,
amb uns petits ajustos els camions de la neteja es
converteixen en llevaneus i els operaris canvien el
recollidor per la pala i el sac de sal.
A nivell de clima hi ha dues la ciutat. Aquesta fase 2 només s’ha podria congelar– i part dels efectius
Barcelones. La marítima: urba- decretat un cop des que existeix el de Neteja es repleguen a les seves
na, densament poblada i de ter- Pla d’Actuació Municipal d’Emergèn - bases, on s’equipen per al fred i resten
mòmetre benèvol; i la forestal, cia per Neu i Gel. Va ser amb motiu preparats per actuar tan aviat caigui la
que s’eleva sobre Collserola i de la nevada del 8 de març del 2010, primera volva. “Quan la temperatura
que pren de la muntanya el seu un fet “absolutament excepcional en baixa de 2 ºC, comencem a escampar
caràcter. “Gairebé cada any es una ciutat amb la climatologia de sal de manera preventiva a punts clau
registra algun episodi de nevades a Bar celona”, assegura Gimeno. de Collserola i en carrers amb fort
Barcelona, tot i que és molt excepcio- pendent, per evitar que s’hi formin pla-
nal que afecti per sota de la ronda de D’escombradora a llevaneus ques de gel”, apunta Gimeno.
Dalt”, explica Alfred Gimeno, respon- La neu avisa. Per això existeix un ni -
sable d’operatius especials del Servei vell d’Alerta –previ al d’Emergèn cia–
de Neteja i Gestió de Residus. La ron- que s’activa quan el Meteocat preveu
da marca el límit entre aquestes dues que hi ha més d’un 30% de probabi- Quan la temperatura
cares de Barcelona, i és el referent litats que nevi o la temperatura baixi baixa de 2 ºC es comença
per determinar el nivell d’emergència sota zero en les properes 12 hores.
quan neva. Si la neu cau del cinturó Una situació que es dóna entre dos i a escampar sal de manera
en amunt, s’activa la fase d’Emergèn - cinc cops cada hivern. Quan s’activa preventiva a Collserola i als
cia 1, i només es passa a Emergència l’alerta, s’atura el baldeig de carrers
2 si baixa d’aquesta cota i cau a tota i el reg d’arbres i jardins –l’aigua es carrers amb fort pendent
26
Un camió del Servei de Neteja reconvertit en
llevaneus obre pas durant la nevada de l’any
passat a Barcelona. Fotografia de Joan G.G.K.
Alfred Gimeno: “Gairebé
cada any es registra alguna
nevada a Barcelona, però és
molt excepcional que afecti
per sota la ronda de Dalt” 
El plantejament municipal és no dispo- Algunes escombradores i camions del Servei de Neteja estan preparades per convertir-se en llevaneus. Només
sar d’unitats exclusives per a nevades cal canviar el seu equipament habitual per pales hidràuliques i màquines escampadores de sal 
–que no es farien servir més de tres o
quatre dies l’any–, sinó de vehicles
polivalents. CESPA i CLD, les contrac-
tes de neteja de la zona nord de la ciu-
tat, tenen 14 camions –des de petites
escombradores a vehicles de gran
tonatge– que es converteixen en lle-
vaneus només substituint el frontal
per una pala hidràulica i instal·lant un
escampador de sal al darrere. “En cipal prioritat és l’accessibilitat als Quan neva als cementiris
qüestió de minuts, tens un vehicle que hospitals de primer nivell, i també La neu i el gel poden bloquejar serveis no
estava raspallant el carrer convertit en tenim un llistat de vies que cal garan- urgents però sí essencials, com els enter -
un llevaneus. I, si cal, en dues hores po- tir que estiguin obertes al trànsit”, raments i els trasllats entre hospitals i
dem mobilitzar una vintena de vehicles explica Gimeno. La resta de centres tanatoris. Cada cementiri de Barcelona
llevaneus de lloguer i posar al carrer mèdics, escoles –si és dia laborable– disposa de maquinària pròpia per netejar
200 operaris”, afirma el cap d’opera- i edificis públics (seus de districte, de neu les seves instal·lacions. A més, el
tius especials. Bombers de Barcelona comissaries, parcs de bombers, ba ses cementiri de Montjuïc i el tanatori de
també disposa de dues autobombes del SEM) són altres punts d’atenció Sancho d’Àvila tenen llevaneus per si cal
forestals equipades amb pala llevaneus. prioritària, igual que els nuclis de po - obrir camí a les ambulàncies i als cotxes
La seva missió és col·laborar a obrir els blació de Collserola.  fúnebres a través de la ciutat.
accessos a Collserola, però sobretot
obrir pas perquè les dotacions pu guin Asfalt salat La sal és el gran aliat per combatre
continuar actuant malgrat la neu. la formació de plaques de gel i per
evitar que la neu qualli. Els equips de
Qüestió de prioritats Neteja disposen de 420 tones de sal
Una gran nevada pot paralitzar una repartides en vuit centres d’aprovi-
ciutat. Es va veure a Barcelona fa un sionament a l’entorn de Collserola i
any i també el desembre passat, quan Montjuïc. Durant la temporada d’hi-
diferents episodis de neu van incomu- vern, a més, pels carrers de les zo-
nicar Nova York, París, Londres o nes de muntanya hi ha repartits un
Berlín. Amb els carrers colrats, cal centenar de bidons amb 800 litres
decidir quins serveis són essencials i de sal cadascun, a disposició dels
garantir el seu funcionament. “La prin- veïns i dels serveis municipals.
27
SOM BARCELONA
Una tona d’aliments
per als més necessitats
Els bombers de tots els parcs de Barcelona es
bolquen en una massiva campanya de recollida de
menjar per al Banc dels Aliments
L’Agrupació Cultural i Esportiva Tot un èxit que l’ACE atribueix a la
de Bombers de Barcelona va or - gran implicació que han demostrat
ganitzar a principis del mes de els companys de l’SPEIS, els quals hi
març una campanya de recollida han participat de forma molt activa.
d’aliments de primera necessitat. La tona i quart de productes va ser
Una iniciativa que es va estendre a traslladada, el passat 8 de març, per
tots els parcs de la ciutat i gràcies a diversos membres de Bombers de
la qual s’han aconseguit reunir 1.272 Barcelona a la seu del Banc dels
quilos d’aliments de tota mena. Aliments (a la foto), situada al carrer
Motors. En aquesta nau de la Zona
Franca, la fundació de lluita contra la
L’ACE ha donat a la fam em ma gatzema, classifica i poste-
riorment distribueix els productes de
Fundació Banc dels Aliments menjar entre diverses entitats benèfi -
ques d’ar reu de Cata lu nya que te nen
1.272 quilos de menjar en acollida a gent que no pot cobrir
recollits als diversos parcs les seves necessitats bàsiques, com
ara infants, persones grans, malalts o
de Bombers de Barcelona to xicòmans, entre d’altres. 
28
Màxima igualtat en El vot entre els bombers
Un 54% de la plantilla de l’SPEIS va
les eleccions sindicals participar en les eleccions sindicals.
Els bombers van recolzar de manera
majoritària a CCOO, amb 196 vots
(un 51,3% del total). La segona força
més votada als parcs va ser la UGT,
amb 109 sufragis (28,5%), mentre
que l’ASI va obtenir 31 vots (8,1%), la
CGT en va tenir 28 (7,3%) i 1 la CSIF-
SUPL, a més de 17 vots en blanc. La
jornada electoral es va desenvolupar
amb total normalitat i sense que s’hi
La UGT es manté com a primera força a produïssin incidents remarcables.
l’Ajuntament tot i perdre quatre delegats. El Donem l’enhorabona als 52 delegats
que han estat escollits per defensar,
personal de Bombers vota majoritàriament durant els propers quatre anys, les con -
a CCOO (51,3%), que se situa segona  dicions laborals dels 10.500 treballa-
dors de l’Ajunta ment de Barcelona. 
Més repartits que mai. Així han quedat els
òrgans de representació dels treballadors
de l’Ajuntament de Barcelona, després de les
eleccions sindicals del 7 d’abril. Amb 16 delegats,
la Unió General de Treballadors (UGT) repeteix
com a primera força, tot i perdre quatre delegats
respecte dels comicis del 2007, mentre que el
segon sindicat amb més representants és Comis -
sions Obreres (CCOO), que n’ha obtingut 14. En
tercer lloc se situa el Sindicat d’Agents de Policia
Local (SAPOL) que ha aconseguit passar de 2 a
9 delegats, seguit de la CGT (7) i l’ASI (6).
La paret dels caiguts llueix
a l’aulari central de l’SPEIS
Els retrats dels bombers de Bar - De Joan Klein (1877) a José Garrido
celona morts en acte de servei (2010), la paret dels caiguts acull les
ja tenen nova ubicació: l’edifici fotografies dels 30 bombers que han
de formació del Parc de la Zona perdut la vida en acte de servei al
Franca. Un emplaçament que com- llarg de la nostra història. Durant més
pleix una doble virtut. D’una banda, de 70 anys, els retrats van estar ex po -
és un punt per on, abans o després, sats a la biblioteca del Central. Amb
hi passarà tot el personal operatiu. la demolició del parc, però, es va cer-
De l’altra, recorda als bombers la im - car un nou lloc per exposar-les, fet
portància de comptar amb la màxima que s’ha apro fitat per crear un espai
formació i de treballar amb els màxims que homenatja a tots aquells que van
estàndards de seguretat. morir mentre servien a Barcelona. 
29
COS A COS
Qui actua quan es
retiren els bombers?
Un inspector tècnic del Districte de Gràcia avalua
L’SPEIS és un servei d’emergència: extingeix, res- l’estat d’una vivenda calcinada pel foc al carrer de
cata o apuntala, emet el seu informe i es retira fins Les Tres Senyores
a nou avís. Després de cada intervenció, però, es
posa en marxa un mecanisme perquè allò que un
sinistre ha trastocat, torni a la normalitat. Aquesta
tasca té noms i cognoms: els dels inspectors dels
Serveis de Llicències i Espai Públic.
Bona part del que succeeix en Quan Bombers intervé per un incen- Avui ha anat a inspeccionar uns bai-
un districte passa –abans, dur ant di o una patologia que provoca danys xos del carrer de les Tres Senyo res, a
o després– per les mans de la a un edifici o al carrer, l’informe pos- tocar de la plaça de la Virreina, que es
sev a Direcció de Serveis Tèc nics. terior va a parar als Serveis Tècnics.
Des d’unes obres a la via pública, a la Els seus tècnics i inspectors són els
inspecció de vivendes i locals, la con- encarregats de valorar-ne les conse- Els inspectors tècnics de
cessió d’una llicència a un bar o una qüències, de requerir als responsa-
botiga o l’autorització per construir un bles (privats o públics) que duguin a districte avaluen qualsevol
edifici. “Actuem a requeriment dels ciu - terme les reparacions necessàries i dany estructural que afecti
tadans, dels serveis municipals com de supervisar que es compleixin.
Bombers o Guàrdia Urbana, i del que un edifici o la via pública i
detecten els nostres inspectors”, ex pli - El dia després del foc supervisen que sigui reparat
ca Esther Garcia, directora dels Serveis En Rafael Martín és un dels inspec-
de Llicències i Espai Públic de Gràcia. tors tècnics del Districte de Gràcia. pels seus propietaris
30
Per les mans dels
Serveis Tècnics passen les
autoritzacions a la majoria
d’activitats o projectes que
es fan al seu districte
Acció o sanció
Els Serveis Tècnics no només propo-
sen o autorit zen què es pot fer i com
s’ha de fer, també supervisen que allò
es faci cor rectament i en el termini
fixat. I tenen potestat sancionadora.
“Per exemple, si un veí de nuncia que
el soroll del bar que té a sota de casa
no el deixa dormir o que les obres
que està fent el veí li han produït una
esquerda a la paret, els nostres ins-
pectors van a comprovar-ho. Si es
Un inspector parla amb els veïns d’un bloc recent confirma, obren un expedient on re cu -
afectat per un incendi llen les mesures que s’han d’aplicar”,
explica la Lídia Casas, responsable
d’Activitats, Medi Ambient i Espai
Públic de Gràcia.
van cremar fa una setmana. “En cas als turmells, anota a l’expedient del En el cas de locals de pública con-
d’incendi, generalment l’informe que cas tots els detalls i pren fotografies currència, sovint es fan inspeccions
fan els tècnics de Bombers és molt de les habitacions i de la façana: “Un conjuntes entre els tècnics del dis-
complet i no cal que hi anem. Només cop hem fet la inspecció enviem al tricte, els de Prevenció de l’SPEIS i
tornem a fer-hi una inspecció si és un propietari del pis un requeriment per- els de la Guàrdia Urbana. “General- 
cas molt complicat”, explica Martínez. què dugui a terme les ac tuacions de ment som ben rebuts –assegura
EI d’avui és un d’aquests casos “com- neteja i de manteniment pertinents Casas–. Els amos dels locals no
plicats”, perquè no està clar quin va –explica–. També li comuniquem el posen mai problemes a les inspec-
ser l’origen del foc. En Juan, el pro- termini que té per fer-les, doncs cal cions, però alguns particulars hi són
pietari del pis, que tenia llogat, se’n tenir en compte que poden haver-hi reticents i no volen obrir-nos la por-
lamenta mentre obre una porta mig problemes que afectin a la seguretat ta”.  En aquests casos –els menys–,
carbonitzada per deixar entrar a l’ins- de l’immoble”. cal recórrer a una ordre judicial. 
pector municipal.
A dins tot està com ho va deixar el
foc. Com que es tracta d’un possible Amb el vist-i-plau de l’SPEIS
delicte, el pis es considera una prova
pericial, i ha de ser el jutge qui dicta- La relació entre inspectors tècnics i bombers va més enllà de les intervencions.
mini quan es pot netejar. Aquí i allà, Per poder donar la llicència a un projecte de construcció d’un nou edifici, a un
sota un mar de cendra, sobresurten canvi d’ús o a certes activitats, sovint es requereix l’informe previ de l’SPEIS
les restes ennegrides d’un aparell de conforme compleixen tots els requisits tècnics. “Quan fem canvis importants a
música i l’estructura, metàl·lica i re car - la via pública també acordem amb Bombers els car rers que es tallaran, l’am-
golada, del que sembla un carro de la plada mínima perquè passin els vehicles d’emergència, si es posen pilones o
compra. El fals sostre ha caigut qua- fitons –i els donem claus universals–, i el mateix fem amb els plans de mobili-
si del tot. L’inspector, amb cendra fins tat”, explica Esther Garcia, directora dels Serveis de Llicències i Espai Públic.
31
LA NOSTRA GENT
“La flor representa la vida,
que salven els bombers”
De la mà i la imaginació de Roser Capdevila (Barcelona, 1939) ha sortit
enguany la litografia de Bombers de Barcelona. La popular il·lustradora,
coneguda per ser la mare de les històries de Les Tres Bessones, explica com
va gestar el seu “regal” per als bombers.
Roser Capdevila signa una de les seves litografies
dedicades per als bombers de Barcelona
“Em van dir que havia de sortir reflec-
tida Barcelona i els bombers”, recor-
da. Amb aquestes úniques indica-
cions com a punt de partida, es va
posar a barrinar. I de la seva ment al
pinzell, va començar a sorgir una
Torre Agbar –“símbol de Barcelona i
de l’aigua, l’element dels bombers”,
explica– i una escala alta, molt alta,
per on s’enfilen els bombers amb la
seva mànega per regar, a dalt de tot,
una flor. “La flor és la vida, que salven
els bombers amb la seva feina”, ens
interpreta Capdevila.
Dibuixant bombers
Aquesta litografia no ha estat, ni de
bon tros, la primera vegada que
Roser Capdevila ha recorregut als
bombers en una de les seves obres.
En la seva dilatada experiència com
a il·lustradora de llibres de text es
va fer un fart de dibuixar parcs i
bombers, i més tard els va convertir
en protagonistes de la seva saga
més popular: “Vaig fer sortir als
bombers en un conte de Les Tres
La sèrie d’animació de Les Tres veuen en més de 150 països, des de Bessones que vaig fer per a l’ONG
Bessones és la producció au - Mèxic al Japó, Rússia o Itàlia (on ha Intermón”, explica, tot recordant com
dio visual catalana més lucrativa estat un autèntic èxit televisiu). va anar a visitar l’antic Parc Central
de tots els temps. Les històries No obstant, quan a la Roser Cap de- del carrer Provença per agafar refe-
dels personatges creats per Roser vila li van proposar crear una litogra- rències i “inspirar-se”. “Els bombers
Capdevila, convertides en sèrie de fia que servís com a regal de Nadal sempre m’han provocat simpatia, i
dibuixos animats l’any 1994, han per a tots els bombers de la seva ciu- ara més, que els conec personal-
estat traduïdes a 35 llengües i les tat, no ho va dubtar ni un moment. ment!”, se sincera la dibuixant. 
32
CALAIX DE SASTRE
Punt de lectura
Sant Jordi ens ha deixat un any més diverses
novetats literàries amb regust bomberil. Tot
seguit te’n suggerim tres de ben interessants: 
“Nena, posa’t guapa que arriben els americans!”
Des dels anys 50, la sisena flota de l’Armada Americana atracava a Barcelona i omplia La
Rambla de joves mariners. “Prostitutes, comerciants, hotelers, sastres i taxistes; tots s’aprofita-
ven d’aquella pluja de dòlars”, explica el periodista Xavier Theros, qui descriu les peripècies i el
trasbals que generaven els soldats en el seu llibre La Sisena Flota a Barcelona. Entre
aquestes, el naufragi l’any 1977 d’una de les barcasses en què es traslladaven i on van morir
51 mariners. Els granotes de Bombers van ser els primers en tirar-se a l’aigua per rescatar-los.
L’atemptat que va canviar el món
La Torre Elevada. Al Qaeda y los orígenes del 11-S, ha estat qualificat com el
millor escrit sobre el que va succeir aquell 11 de setembre que va canviar-ho tot. Ara que es
compleixen 10 anys del fatídic atemptat, res millor que refrescar la memòria amb aquesta
multipremiada crònica novel·lada de Lawrence Wright. Allunyada d’avorrits informes policials i
retalls de diaris, t’enganxarà de principi a fi. 
Fogons bomberils
La gastronomia i els bombers sempre han estat molt units. Mostra d’aquest maridatge és el
receptari que han publicat els companys madrilenys en col·laboració amb alguns dels millors
xefs del país com Carme Ruscalleda o Juan María Arzak. Que no se te apague el
fuego combina suculentes receptes amb suggerents fotografies que faran pujar la tempera-
tura de moltes cuines. Els beneficis serviran per finançar la seva participació als Jocs de
Nova York i per ajudar als nens amb paràlisi cerebral de la fundació Bertín Osborne. L’instant
Actors al foc. Darren Lynn
Avui fa un any... Bousman, director d’algunes de
El passat 26 de febrer, es va les pel·lícules més terrorífiques
complir un any de la mort en acte del cel·luloide (SAW II, III i IV), va
de servei del company José comptar amb la col·laboració
Garrido, qui va perdre la vida dels companys de la Zona
mentre intentava rescatar un nen Franca per rodar el seu proper
que havia caigut dins d’una esta- llargmetratge: 11 11 11. Un pas-
ció transformadora a La Verneda. sadís devorat per les flames va
En record seu, desenes de com- ser l’escenari pel qual van desfi-
panys, amics i familiars es van lar durant hores els actors, espe-
reunir al peu del monument als cialistes i tècnics, sota l’atenta
bombers caiguts, on van desco- mirada dels bombers, que aguai-
brir la placa en homenatge al taven extintors en mà per inter-
bomber José Garrido que a partir venir quan acabés l’escena. Foto:
d’ara lluirà al Parc de Llevant. Enric Planas
Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o un web
sobre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu o
organitzant un viatge i vols animar als companys a participar-
hi? Tens alguna anècdota de servei curiosa?
No ho dubtis: el Calaix de sastre és el teu espai.
Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat
33
ACTIVITATS
Torneig de Reis El passat 4 de gener, 17 com-
panys van participar en el Torneig
de Reis de Tennis Taula, celebrat al
Parc de Vall d’Hebron. Després d’una
de tennis taula fase prèvia que es va decidir per dife-
rència de punts, van començar els
encreuaments de vuitens i quarts de
final. Punts impossibles i intercanvis
espectaculars van precedir la primera
semifinal, que va enfrontar a Albert
Montserrat amb Miquel Camós, el qual
va resultar guanyador. La segona
semifinal van disputar-la els companys
Albert Gutiérrez i Alfons Quintana, qui
va aconseguir vèncer en un tercer i
definitiu set d’infart. Els finalistes van
lluitar per la victòria en un duríssim
partit de cinc sets, que finalment va
endur-se Quintana. Des de l’organitza-
ció volem agrair la bona resposta que
ha tingut aquesta competició i empla-
cem la resta dels aficionats al tennis
taula de Bombers a participar en futu-
res edicions. 
WP&FG: Nova York espera
Inicia’t en el reunir 20.000 esportistes
submarinisme
Segur que ja fa mesos que et ronda pel cap la ciutat de Nova York:
gratacels, grans avingudes, llums de neó i, sobretot, els Jocs Mun- 
Si encara no t’has iniciat en el dials de Policies i Bombers. Si ja comptes els dies que falten per unir-te als
món del busseig i no coneixes les 20.000 companys d’arreu del món que competiran del 26 d’agost al 5 de
meravelles que ofereix aquest univers setembre, no et descuidis del més important: inscriure’t! Els World Police &
paral·lel, ara és el moment de fer-ho! Fire Games van obrir les llistes el passat 6 de gener i només durant la primera
L’ACE organitza el curs de bussejador setmana van apuntar-s’hi més de 3.000 atletes de 24 països diferents. Pensa
d’una estrella (B1E), que et permetrà que algunes de les disciplines tenen un límit de participants, així que no t’arris-
fer immersions de fins a 25 metres. quis a quedar-te’n fora i registra’t a: wpfg-ole.cpaf.org. Foto: Kaysha. 
El curs consta de cinc classes de teo-
ria, de l’11 al 15 de juliol, quatre ses-
sions pràctiques a la piscina del Club
Esportiu Mediterrani, de l’11 al 14, i un
cap de setmana de pràctiques en mar
obert a la localitat gironina de Blanes,
on posareu a prova la vostra perícia en
el medi aquàtic. Tens fins al 30 de juny
per inscriure’t, no ho deixis per a l’últim
moment! Informació i inscripcions a:
sasbombersbcn@hotmail.com. 
34
Quatre efectius de Bombers, durant els treballs d’excarceració del conductor d’un camió de BCNeta que havia quedat atrapat en bolcar lateral-
ment el vehicle, el passat 30 de març. Fotografia: Jordi Asín
35