C M Y CM MY CY CMY K FRH 41-p.02 a 03 ok_Maquetación 1 01/12/11 12:11 Página 3 EDITORIAL Compromís amb els bombers Bombers és un cos essencial per a Barcelona: del seu cor rec - te funcionament depèn la seg u- retat de milers de ciutadans. És Perquè Bombers ha de ser un ser- per això que, malgrat el mom ent de vei fort, potent, i això vol dir recur- res triccions econòmiques, no vo lem sos i vol dir professionals ben for- ni podem oblidar-nos d’invertir en mats. D’aquí ben poc començaran la formació per tenir professionals aquest servei i el seu conjunt de a funcionar les noves autobombes cada vegada millors i sempre al dia professionals. Un exemple d’això urbanes pesades –de fet, molts de de les noves necessitats que van són els pressupostos municipals vosaltres ja les haureu pogut veure sorgint en una ciutat tan complexa que acabem d’aprovar inicialment, als parcs–. Uns vehicles d’última com és Barcelona. La resta és a i on preveiem continuar convocant generació que fan palès el compro- les vostres mans. Sé que tots vo- noves places de bomber, no nom és mís que aquest Ajuntament manté saltres respondreu i que estareu a per aquest any vinent, sinó també per dotar de nous i cada cop més l’alçada del que se li demana a un el 2013 i més enllà. Ara mateix hi ha avançats recursos materials als servei amb la història i la trajectòria 30 futurs professionals preparant- seus bombers. de compromís del Cos de Bombers se a l’Institut de Seguretat Púb lica No dubteu que apostarem per de Barcelona. f de Catalunya per esdevenir bom- seguir proveint aquest Cos d’eines bers de Barcelona, i amb aquest i de vehicles amb els que protegir Joaquim Forn compromís garantim que aquest millor la ciutat i alhora fer encara Primer tinent d’alcalde de re lleu generac ional es mantindrà més segura i eficaç la vostra feina. Presidència, Règim Interior i tam bé du rant els propers anys. I de què continuarem apostant per Seguretat i Mobilitat 3 FRH 41-p.04 a 06 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:46 Página 4 CANDENT Més bombers i millor preparat La nova lleva cursarà 100 hores més de formació bàsica a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i un programa més complet de pràctiques als parcs Són 30 joves, 29 homes i una al gun missatge els va quedar clar va Més càrrega lectiva dona, que ja toquen amb la ser que els cal formació, formació i, La lleva de futurs bombers tindrà punta dels dits un somni perse- per completar-ho, més formació. enguany més feina que mai i, previsi- guit durant anys: formar part “Ser bomber implica un compromís blement, sortirà també més prepara- del Cos de Bombers de Barce - amb l’aprenentatge continu, des del da que mai. El curs a l’Institut de lona. La promoció de l’oferta públi- primer dia a l’escola (de bombers) Seguretat tindrà una carrega lectiva ca 2010 va rebre la benvinguda a la fins al dia de la vostra jubilació”, va d’unes 360 hores, entre teoria i pràc- casa el passat 14 d’octubre –amb incidir el director de l’SPEIS, Joan tica, enlloc de les 250 hores que fins foto oficial de grup inclosa–, només Pedreny, qui va explicar als nous ara s’impartien a les noves promo- tres dies abans de començar la aspirants que “Bombers de Bar ce - cions. La raó és que se sumen nous seva etapa formativa a l’Institut de lona és servei al ciutadà i, sobretot, mòduls per aprofundir més en tèc ni- Seg u retat Pública de Catalunya. I si treball en equip”. ques d’excarceració, extinció, rescat 4 FRH 41-p.04 a 06 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:46 Página 5 arats DANIEL SAULA ÁLEX GONZÁLEZ 31 anys 29 anys Professió anterior: mecànic i venedor Professió anterior: enginyer de de motos telecomunicacions “Vinc a aprendre molt i a donar un bon servei” “Canvio el materialisme pel servei als altres” Per què vas decidir deixar la teva professió i entrar Per què vas decidir deixar la teva professió i entrar a a Bombers? Tant el meu germà com el meu tiet són Bombers? Jo treballava d’enginyer i, sincerament, no bombers de la Generalitat, al Prat de Llobregat, així m’agradava gens el que feia. Era un entorn absoluta- que conec bé la professió. És quelcom molt proper ment materialista i no m’hi sentia còmode. He deci- a mi. M’agradava la meva anterior feina, però la veri- dit canviar de professió perquè necessito una feina tat és que ja feia temps que li amb la que sentir-me bé amb mi donava voltes a la idea de ser mateix. De Bombers m’atreu molt bomber. És la segona vegada el fet de treballar per als altres i que m’hi presento i em consi- no perquè es lucri una gran em- dero molt afortunat. presa. Què esperes d’aquesta Què esperes d’aquesta no- nova etapa? Vinc amb va etapa? Espero trobar la idea d’aprendre molt companys amb qui for- per poder donar un mar un bon equip de bon servei . Vull ajudar treball, però sobretot a la gent i fer-ho el mi- espero que ser bomber llor que pugui. m’ompli com a persona. Els 30 futurs bombers de la Promoció 2011 posen en 24 hores amb els quals es treballa família amb els responsables de Formació i de la una jornada de cada cinc (de cada Direcció del Servei, el passat 14 d’octubre, al Parc de quatre en període d’estiu). La majo- la Zona Franca ria dels aspirants de la nova lleva segueix aquesta tendència. Per això, seva formació a Bombers de Bar ce - tant durant la seva formació bàsica lo na. En aquesta etapa, d’uns tres com en el període de pràctiques als mesos de durada (de març a maig parcs, s’incidirà de forma especial del 2012) i que tindrà com a centre perquè els futurs bombers millorin el neuràlgic l’Escola de Formació de la seu coneixement general de la ciu- Zona Franca, els aspirants, dividits tat i la seva capacitat d’orientar-se i en dos grups de 15 persones, apren - de circular amb solvència pels seus dran les especificitats pròpies de carrers. Un element cabdal d’aquest treballar a l’SPEIS. Una preparació aprenentatge serà el curs específic urbà i risc químic, per garantir que que es complementarà amb activi- que se’ls impartirà al Cen tre de adquireixen una formació genèrica tats formatives en centres i entitats Formació del Taxi.  més completa. La instrucció a l’ISPC ext ern es com l’Institut Gaudí (for- durarà uns quatre mesos (d’oc tubre a mació en construcció), el CETEI feb rer) i la impartirà un equip multi - (electricitat), el Gremi de Serrallers dis cip linari format per personal de (obertura de portes) o Can Padró El programa de capacitació Bomb ers i per mo nit ors del centre. (conducció), entre d’altres. dels futurs bombers Formació interna i externa Nouvinguts a la ciutat incorpora nous mòduls sobre Els qui superin el curs bàsic passa- Cada vegada més personal del Cos excarceració, extinció, rescat ran, ja com a bombers en pràcti- viu fora de Barcelona. Un fet que ques, a cursar la darrera part de la afavoreixen els torns de guàrdia de urbà i risc químic 5 FRH 41-p.04 a 06 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:47 Página 6 CANDENT Aprendre a les palpentes Orientació amb l’absència d’un sentit: la vista. És la pri- mera pràctica en què els bombers i bomberes de nou accés participen a l’Institut de Seguretat Pública. Mentre s’equipen per primera vegada i es col·loquen unes ulle- res opaques, els instructors revisen el circuit de màne- gues que han preparat al voltant d’un antic vagó de tren. “No saben que la pràctica es desenvolupa en un tren, l’e- fecte sorpresa és molt important perquè sigui efectiva”, comenta Joan Andrés, tutor del grup. Però a més del tren, durant el recorregut travessaran també diferents escenaris com un contenidor industrial, una zona de bosc o un grup de tanques metàl·liques. Per guiar-se no- més tenen l’ajuda de 150 metres de mànegues, que ac- tuen com una línia de vida per on els futurs efectius es desplacen a les palpentes en parelles. Finalitzada la pràctica, més de la meitat dels alumnes segueix sense tenir “ni idea” del lloc on han estat: “Jo crec que era algu- na cosa a sobre d’una vorera”, diu un. “A mi em sembla- ven unes dutxes”, erra un altre. Ja amb els ulls ben oberts, tots coincideixen en relatar l’experiència: “Semblava molt més estret, més llarg i més angoixant del què és realment”. Els instructors somriuen: “Sense el sentit de la vista, la ment us enganya, i tot sembla més complicat del que és realment. L’heu de contrarestar amb el tacte i amb l’atenció. Fieu-vos del que toqueu, perquè és l’únic 100% real”. F. RAÚL RODRÍGUEZ SUSANA CEREZO 28 anys 35 anys Professió anterior: encofrador Professió anterior: professora d’educació física i monitora d’esports de muntanya “Busco una professió que m’apassioni” “Bombers era el meu repte” Per què vas decidir deixar la teva professió i entrar a Per què vas decidir deixar la teva professió i entrar a Bombers? Actualment, al sector de la construcció hi ha Bombers? Estava contenta amb la meva feina: feia clas- molta precarietat. A mi m’agrada molt la feina que feia ses a nens, també de monitora d’esquí alpí, però per a mi però no tenia moltes possibilitats de futur: no fas forma- Bombers era el gran repte que volia aconseguir. El meu ció, no aprens coses noves i germà ho és a la Generalitat, sé estàs molt limitat a fer sem- com és la professió, hi estic fa- pre el mateix. Els meus miliaritzada i m’agrada molt. amics em deien sovint que Què esperes d’aquesta nova em fes bomber i finalment etapa? Vinc amb la idea de for- vaig decidir fer-los cas i mar-me molt bé per poder do- presentar-m’hi. nar el 100% a l’hora de fer Què esperes d’aquesta un servei. Com millor pre- nova etapa? Busco parada estigui, més podré una professió que m’a- ajudar a la gent. passioni i espero tro- bar-la a Bombers. 6 FRH 41-p.07 ok_Maquetación 1 01/12/11 12:13 Página 7 NOTÍCIES Un incendi uneix a veïns i bombers de Joan Miró L’SPEIS i la plataforma Salvem el Parc de Joan Miró coorganitzen una sessió de prevenció d’in- cendis, després que els bombers salvessin de les flames la finca que hi ha al davant del Parc provisional de l’Eixample. Més enllà de la seva capacitat temps que solen durar aquests ser- Creuar el carrer: la dotació de Bombers a la porta destructora, el foc també pot veis –especialment complicats– i va del pàrquing sinistrat, amb el Parc provisional de ser forjador. Forjador de vincles limitar els desperfectes al propi pàr- l’Eixample al fons mai pensats, com el que en endavant quing i a alguns dels vehicles que hi uneix als bombers del torn B de havia aparcats. l’Eixample i als veïns del parc de Regal d’agraïment Joan Miró. I és que tenir un parc de Trobada amb els veïns bombers davant de casa té –més Després de mesos de conflictes per enllà d’alguns inconvenients– grans l’oposició d’alguns veïns al trasllat avantatges. El juliol passat, els veïns provisional del Parc de l’Eixample, el del número 11 del carrer Aragó van sinistre va tenir la virtut d’acostar a arribar-se al Parc provisional de veïns i bombers, encetant una etapa l’Eixample, davant per davant de de bona convivència i col·laboració. casa seva, per alertar d’un incendi al “Mai hem estat en contra dels bom- pàrquing de l’edifici. De la porta del bers, sinó de la forma com es va fer el En agraïment al servei prestat pel per- parc estant ja es veia una important parc provisional”, expliquen des de la sonal d’aquesta casa, al final de la ses- columna de fum negre sortint pel plataforma Salvem el Parc de Joan sió de prevenció organitzada al Parc terrat. Els primers bombers van arri- Miró, entitat que agrupa als veïns dis- provisional de l’Eixample, els veïns de bar al lloc a peu, i en qüestió de conformes amb la ubicació de l’equi- Joan Miró van fer entrega al Cos d’un segons ja hi eren el vehicles d’extin- pament de l’SPEIS. Per demostrar- curiós i molt adequat regal: un ordina- ció. El rapidíssim desplegament dels ho, va ser la mateixa plataforma qui, dor en forma de camió de bombers. Un mitjans d’extinció, que van començar juntament amb Bombers de Barcelo - disseny premiat internacionalment i amb una línia d’aigua de 25 mm i es na, va organitzar el passat mes de que l’informàtic i veí de la finca Álex va completar amb una de CAF de 45 setembre una sessió sobre prevenció Lebrero –a la foto–, va regalar als bom- mm, va reduir a una quarta part el d’incendis per als veïns del barri.  bers en nom dels seus conciutadans. 7 FRH 41-p.08 a 09 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:50 Página 8 NOTÍCIES Els boscos de Barcelona superen l’estiu intactes Bombers conclou la millor campanya forestal des que es tenen dades: 15 incendis forestals de poc abast i una sola hectàrea cremada en quatre mesos Menys incendis i menys superfí- ment destaca l’abundant pluviositat cie cremada que mai. La cam- que es va registrar al llarg del juliol. Tot Les abundants pluges de panya forestal enguany ha estat i que la pluja ha estat gairebé desapa- benèvola –meteorològicament– reguda la resta de mesos (l’agost i el principis d’estiu i el bon i eficaç –a nivell de prevenció– a setembre van ser absolutament secs), funcionament del dispositiu parts iguals. Tant, que en els regis- els aiguats de principis d’estiu van tres històrics de Bombers de Barce - convertir la massa forestal de la serra de prevenció s’alien per lona no es poden trobar dades millors de Collserola en terreny poc procliu al una campanya forestal que les d’aquest estiu. Entre els fac- foc. De fet, els estats de prealerta per tors climàtics que han incidit positiva- risc d’incendis han estat inusualment gairebé perfecta 8 FRH 41-p.08 a 09 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:50 Página 9 Atents a la serra sori i preventiu, respectivament, per Les dotacions de Bombers de Barcelona han fet gaire- A nivell de prevenció d’incendis, es evitar tant els focs intencionats com bé tres-cents recorreguts de vigilància per la serra de va activar el Dispositiu Especial de els que es produeixen per descuit. Collserola durant la campanya forestal Protecció de la Serra de Collserola el 16 de maig, coincidint amb l’obert ura Ni un arbre cremat al bosc de les torres de guaita, i Bombers ha En quatre mesos, del 16 de maig al baixos: fins a 22 dies es va haver mantingut obert el Parc de Vallvi dre- 15 de setembre, no s’ha cremat ni d’activar el nivell de prealerta meteo- ra prop de quatre mesos: des de l’1 un sol arbre a les àrees forestals de rològica, i únicament 7 el de prealerta de juny i fins a finals de setembre. Al Barcelona. En total, s’hi han registrat crítica (en coincidir vents de més de 5 llarg de la campanya, les dotacions de 15 incendis: 11 a l’entorn de Collse- m/s d’est a oest, humitat inferior al Bombers de Barcelona han fet 282 rol a i quatre en altre zones forestals 50% i una temperatura per sobre recorreguts de vigilància per la serra. dins el terme municipal. El dispositiu dels 27 ºC). Comparativament, en un Aquests recor reguts són essencials establert per Bombers de Barcelona, any també excepcionalment bo com perquè els bombers millorin el conei- basat en el desplegament preventiu va ser el 2010, es va activar la situa- xement de l’entorn –i per tant l’eficà- de dotacions a emplaçaments estra- ció de prealerta 47 vegades, per les cia i segur etat de les intervencions– i tègics de la serra en cas de risc d’in- només 29 d’enguany. alhora actuen com a element dissua- cendi, ha estat clau per limitar les conseqüències de les flames. Les ràpides intervencions han aconse- guit reduir el balanç final de danys a 16 portes urbanes per una sola hectàrea cremada. En tots els casos, la vegetació afectada han endinsar-se a Collserola estat matolls –de fàcil regeneració–, sense que en cap dels incendis fo - res tals resultés afectat l’arbrat. f Si fa 25 anys Barcelona es va obrir al mar, ara toca que la ciutat s’obri a la muntanya. L’Ajuntament ha decidit trencar les barreres que separen Barc e- lona del seu pulmó verd: la serra de Collserola. La manera? Crear 16 cor re - 29 vegades s’ha decretat dors verds que connectin la zona urbana amb la forestal –i viceversa–, amb 16 “portes” d’entrada al Parc Natural enllaçades per la carretera de les la situació de prealerta per Aigües (que al seu torn s’ha d’acabar convertint en el passeig de les Ai- risc d’incendis forestals, 18 gües). El Consistori ha obert concurs per dissenyar cadascuna d’aquestes àrees –s’han rebut més de 3.200 propostes–, que suposaran una actuació dies menys que l’any passat integral als barris fronterers amb la serra a nivell urbanístic, de mobili- tat i de paisatge. El Parc Natural de Collserola abra- ça una extensió de 8.262 hectàrees i és el segon parc més concorregut de l’Estat, després del del Teide a Tenerife: cada any rep dos milions de visitants. Ordenar aquest gran flux de visitants i, alhora, fer que la natura “penetri a la ciutat” seran dos dels grans objectius d’aquest macro projecte, batejat com “Les Portes de Collserola”. 9 FRH 41-p.10 a 11 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:52 Página 10 NOTÍCIES Trias visita la seu del Cau del Ju Xavier Trias escolta les explicacions del president del Cau del Jubilat, Albert Marcús, durant la visita que l’alcalde va fer a la seu de l’entitat, el passat 9 de setembre propers anys, decideixin no inscriu- re’s al Cau: “Abans estàvem al meo- llo, tots els bombers havien de pas- sar una hora o altra pel Central i allà ens veien a nosaltres”, expliquen. I és L’associació que agrupa als bombers retirats que abans, anar al Cau del Jubilat demana a l’alcalde que sigui sensible a la situació volia dir anar a un parc de bombers, i de provisionalitat de les seves instal·lacions. això motivava a molts jubilats a afi- liar-se per seguir vinculats al Cos i El futur del Cau del Jubilat de desvinculada de la vida dels parcs. Bombers de Barcelona preocu- “Senyor alcalde, ja veu que aquí no hi Un cau per al Cau pa, i molt, als seus afiliats. Així cabem i que estem aïllats de tot”, li ho van fer saber a l’alcalde de la ciu- van exposar els bombers jubilats a un Una tauleta de despatx amb un or- tat, Xavier Trias, durant la visita que comprensiu Xavier Trias. Perquè més dinador, una taula llarga de reu- aquest va fer a la seu social de l’enti- enllà de les reduïdes dimensions de nions i un lavabo en uns baixos a la tat, el passat 9 de setembre. La insti- l’actual seu, el principal lament dels cantonada del carrer Villarroel amb tució tem que una hipotètica paralit- socis del Cau és que, d’ençà de la Provença: aquesta és tota la seu zació de les obres de l’edifici Clínic- demolició del Central, han quedat social que ha quedat als jubilats del Provença (dins del qual s’ha d’inserir aïllats de la vida i de l’activitat diària Cos de Bombers. De fet, quan es el parc definitiu de l’Eixample), els del Cos. I això els fa témer que molts reuneixen els 18 membres que for- condemni sine die a ocupar una seu dels bombers que estan a punt de men la Junta Directiva, al Cau del social molt petita i que ha quedat jubilar-se o que ho faran durant els Jubilat no hi cap ni una agulla. DIR equipa els gimnasos dels parcs de Bombers La cadena de gimnasos DIR ha el·líptica. Les màquines de fitness cedit gratuïtament a Bombers són d’última tecnologia i estan en de Barcelona una part del seu perfecte estat. La raó de què DIR les equipament d’entrenament car- doni? La nova política interna de la diovascular. El material ha anat cadena obliga que tots els equipa- destinat a dotar el gimnàs del Parc ments de treball cardiovascular dels de Bombers de Montjuïc, que ha seus gimnasos duguin incorporada incorporat dues cintes de córrer, i per televisió i connexió a Internet, uns renovar el gimnàs del Parc de Lle - accessoris dels que no disposen vant, on també s’hi ha instal·lat una aquests aparells. f 10 FRH 41-p.10 a 11 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:52 Página 11 el Jubilat L’Estat reconeix set noves qualificacions professionals “Abans estàvem al meollo, tots els bombers El nou decret estandarditza els requisits per con- havien de passar una hora o vertir-se en professional reconegut del rescat sub- altra pel Central”, lamenten aquàtic, de la coordinació d’emergències o de la els bombers retirats prevenció d’incendis El Reial Decret 1037/2011 es- professional en sí mateix. Un cop respirant l’ambient bomberil durant tableix set noves qualifica- implantades del tot, Bombers de les seves visites al Cau. cions professionals vincula- Barcelona (igual que la resta de des al treball de bombers i serveis) podrà convocar places Enderrocament precipitat policies, així com els mòduls for- específiques d’aquestes categories. En línia amb l’opinió dels bombers matius que duen associades. La Tanmateix, els canvis que es derivin jubilats, l’alcalde va censurar “la pres- normativa estandarditza un model encara trigaran tres o quatre anys sa injustificada” amb què es va acor- de competències i de formació en arribar als cossos de bombers. dar l’enderroc del parc del carrer –tant bàsica com contínua– que Els que ja s’han començat a adaptar Provença i la incertesa que regna a ha de regir per als professionals són els centres de formació en dia d’avui sobre l’ampliació de l’Hos - que desenvolupin aquestes tas- emergències, que hauran de proveir pi tal Clínic. Amb tot, Trias es va com- ques en qualsevol cos de segure- els cursos que permetin capacitar- prometre a estudiar alguna via per tat i emergències de l’Estat, tot i se per a les noves qualificacions ampliar les actuals instal·lacions del que no entra a regular l’exercici professionals. f Cau, i a negociar amb el Depar ta - ment d’Educació perquè l’històric Parc del Poble Sec quedi per a ús de l’SPEIS, una reivindicació en què el Cau recolza a la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric de Bombers de Barcelona. f Novetats al Catàleg Estatal de Qualificacions Professionals • Operacions de vigilància i control en l’entorn aquàtic i hiperbàric • Operacions subaquàtiques de recerca i recuperació de víctimes i objectes sinistrats • Prevenció d’incendis i manteniment • Ensinistrament de base i educació canina • Instrucció canina en operacions de seguretat i protecció civil • Gestió d’emergències aquàtiques en aigües continentals • Gestió i coordinació en protecció civil i emergències 11 FRH 41-p.12 a 13 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:54 Página 12 NOTÍCIES Espectadors de luxe Bombers completa el dispositiu de prevenció i de reguardes per les festes de la Mercè sense regis- trar intervencions Una dotació de Bombers vigila l’entorn de Via Laietana durant les festes de la Mercè al pas del correfoc. A sota, un dels serveis de reguarda pel festival pirotècnic a la platja de la Barceloneta Dotacions a Via Laietana al pas A l’aguait de la pólvora Bombers va desplegar dels correfocs. Equips de reguar - Durant la Mercè, a més, dotacions de da al peu dels focs artificials a la Bombers es van situar estratègicament equips de vigilància pels Barceloneta, al Cosmo Caixa i a l’avin- als punts més calents de la festa. Una correfocs, els diversos guda Maria Cristina. Els submarinistes autobomba de Montjuïc escoltava el a punt a les Drassanes. Del 22 al 25 pregó a to car de la plaça Sant Jaume, espectacles de pirotècnia i de setembre, Bombers va desplegar després d’haver supervisat el terrat de un ampli dispositiu de prevenció al l’Ajuntament des d’on es llançarien els la travessa del Port voltant de les Festes de la Mercè. coets que marquen l’inici de les festes. Però el treball de l’SPEIS havia co - Llevant es va en carregar de la segure- menç at molt abans. Els dies previs a tat durant els focs artificials a la Barce- la celebració, els torns i parcs impli- lon eta, mentre Vall d’Hebron ho feia al cats van organitzar recorreguts de Cosmoc ai xa. Diumenge, darrer dia de prevenció operativa al voltant de les celebració, va ser la jornada més in ten - zones amb activitats potencialment sa. Al matí, un equip de submarinistes, perilloses: tant per riscos antròpics amb el J-12 i la llanxa a punt, van as- (afluència massiva de públic) com sistir a la travessia nedant al Port. A la per activitats relacionades amb el foc tarda, sis dotacions es van repartir per o la pirotècnia. Tots els escenaris de l’entorn de Via La iet ana durant els cor- la Mercè, des de les places del Gòtic refocs, co brint també els polvorins situ - al Fòrum, passant per la Ciutadella, el ats al principi de cada recorregut. Castell de Mont juïc o l’antiga fàbrica El darrer coet del Pir omusical, a l’avin- de la Damm, havien estat prèviament guda Maria Cris tin a, va posar el punt i estudiats i supervisats pels tècnics fin al al dispositiu de Bombers i als ac - de Protecció Civil per garantir-ne la tes de la Mer cè. Bé, amb permís d’una seguretat davant dels grans esdeve- última cita, celebrada el diumenge 2 niments que havien d’acollir. d’octubre: la Festa del Cel.  12 FRH 41-p.12 a 13 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:55 Página 13 Endesa donarà formació a tots els bombers La companyia elèctrica s’ha elèctrica de Barcelona, a més d’in- compromès a donar un mòdul cloure continguts específics sobre específic per als bombers que seguretat i prevenció de riscos. estan en període de reciclatge for- Aquest nou mòdul complementarà matiu al Parc de la Zona Franca. el programa de pràctiques de res- L’acció formativa tindrà una durada cat i de visites de prevenció opera- de 8 hores i anirà destinada a millo- tiva que l’SPEIS i Endesa ja orga- rar el coneixement sobre les ins- nitzen periòdicament per a tot el tal·lacions i la xarxa de distribució personal operatiu del Servei.  Castellolí acollirà l’antic Túnel del Foc de l’SPEIS L’Ajuntament de Barcelona ce - dir à els mòduls de l’antic Túnel del Foc (avui substituït per una nova instal·lació més moderna) al complex Imputat el Parcmotor de Castel lo lí. Aquest cen- tre, conegut per la seva escola de propietari formació en pilotatge de tot tipus de vehicles i terrenys, disposa també del solar de d’un gran camp de pràctiques desti- nat a la formació en emergències, on la Verneda es fan cursos d'extinció d'incendis, mercaderies perilloses o ús dels EPI, entre d’altres. El camp de pràctiques és totalment ecològic i disposa d’un laberint de 48 metres de longitud i dos El jutge que investiga la mort nivells, per realitzar simulacions de foc, fum i rescat de persones, al que ara se per electrocució del bomber Jo - sumarà l’equipament cedit per Bombers de Barcelona.  sé Garrido considera que l’em- presa Solinbar, propietària del so - lar on es van produir els fets, va faltar Programa de visites per a la seva obligació de "mantenir en estat adequat la propietat a fi d’evitar conèixer la xarxa d’aigües l’accés de tercers sense consenti- ment". Per aquest motiu, l’auto judi- cial del cas imputa a l’administrador El Nucli de Formació organit- de distribució d’aigua de la ciutat. de la societat un presumpte delicte zarà, en col·laboració amb la Els comandaments seran els primers d’imprudència amb resultat de mort i com panyia de subministrament que participaran en aquestes acc i - lesions. Amb l’administrador de So - Aigües de Barcelona, un progra- ons, abans de fer-les extensives als lin bar, ja són cinc les persones impu- ma de sessions formatives i de visi- diferents parcs i unitats. El calenda- tades en la causa judicial, en què tes perquè la plantilla operativa de ri final de les sessions encara està també hi ha tres responsables de l’e- Bombers de Barcelona conegui en per deter minar, però està previst que lèctrica Endesa i un treballador sub- profunditat com funciona la xarxa comencin a principis del 2012.  contractat per la companyia.  13 FRH 41-p.14 a 15 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:58 Página 14 FORMACIÓ Bombers davant el repte dels m Bombers de Barcelona i Toyota, principal fabricant d’automòbils de propulsió combinada, organitzen una sessió de treball per “trencar mites” sobre el funcionament i la forma d’intervenir en accidents i incendis de vehicles híbrids Pregunta obligada: si un vehicle els EPI per si alguna de les bateries amb motor elèctric pat eix un xoc deixés anar vapors. En cas que el foc i queda molt dan yat, ens podem arribi a trencar la bateria i alliberar el Les sessions de treball i la enrampar to cant o tallant el xas- seu contingut, cal netejar profusa- informació aportada per les sís? Resposta: en principi, no. Tots ment tota la zona amb aigua per des- els components d’alta tensió van contaminar-la. diferents marques serviran a aïllats i discorren fora de les zones Bombers per elaborar un habituals d’excarceració, a més, el Sessió de treball circuit d’alta tensió del vehicle es El passat 18 d’octubre, Bombers de procediment operatiu desactiva quan hi ha una anomalia en Barcelona i la multinacional Toyota- específic sobre intervenció el seu funcionament. L’únic element Lexus, principal distribuïdor de mo - que cal evitar a l’hora de pinçar o dels híbrids a Espanya, van organit- amb vehicles híbrids tallar és la bateria que, tot i anar molt zar una sessió de treball al Parc de ben protegida, sempre manté corrent Bombers de la Zona Franca per cla- Andorra i Toledo, es va dividir en tres emm agatzemada. rificar aquesta i moltes altres qües- parts: una introducció al funciona- I si s’ha calat foc al vehicle? L’aigua tions al voltant d’aquests vehicles ment, mecànica interna i tipologies en quantitat és el millor mètode per cada cop més populars als nostres de vehicles amb motor elèctric; una abordar l’extinció, deixant que la ba - carrers. La sessió, en la qual van sessió de treball sobre els riscos als teria es cremi i contenint les flames, i participar referents operatius dels que s’exposen els bombers a l’hora sempre degudament protegits amb cossos de Barcelona, la Generalitat, d’operar sobre un automòbil d’aques- 14 FRH 41-p.14 a 15 ok_Maquetación 1 01/12/11 9:58 Página 15 ls motors elèctrics Què passa si cauen a l’aigua? Un vehicle híbrid pot estar submer- git i que els seus sistemes elèctrics segueixin funcionant. Tanmateix, els enginyers que han dissenyat Encès o apagat? aquests vehicles tenen comprovat que, Quan estan aturats o quan circulen a en cap cas, no es genera risc elèctric en Les instal·lacions de Zona Franca van acollir la baixa velocitat, la majoria de vehicles l’entorn aquàtic on és l’automòbil. sessió de treball sobre vehicles híbrids, el passat híbrids funcionen utilitzant únicament 18 d’octubre el motor elèctric. Això fa gairebé im- Qüestió de voltatge possible discernir d’oïda si l’automò- Segons el model de vehicle, les bateries bil està o no engegat. L’única manera poden treballar amb una tensió entre els de saber-ho del cert és mirant el tau- 200 i els 288 volts, mentre que els mo- ler de control: la paraula “ready” il·lu- tors poden arribar a fer-ho a 650 volts. minada ens indicarà que el vehicle Tots els components elèctrics i el cable- està encés. Abans de manipular l’au- jat dels vehicles sol anar pintat de colors tomòbil, i per evitar qualsevol risc, vius (taronja en la majoria de casos), i sempre caldrà apagar-lo prement el està aïllat per evitar que es produeixin botó d’encés/apagat. incidents per contacte. ta mena, i una sessió pràctica en la Tipus de vehicles híbrids que els assistents van poder explorar La tecnologia híbrida es basa en un sistema de propulsió alternativa que combina i manipular in situ diferents models un motor elèctric alimentat per bateries i un motor tèrmic de combustió interna. de vehicles híbrids. Avui, hi ha principalment tres companyies que comercialitzen vehicles híbrids a gran escala: les japoneses Toyota-Lexus i Honda, i la nord-americana General Unificar un procediment Motors (Chevrolet, Daewoo, Opel). Els Aquesta sessió de treball, juntament models de cada fabricant divergeixen amb les molt i variades aportacions sobretot en la relació de funcionament dels experts en excarceració que hi entre el motor de combustió i el motor van prendre part, es complementarà elèctric, que pot ser per sistema combi- amb les dades que aportin els altres nat, paral·lel o en sèrie. fabricants que comercialitzen vehi- cles de propulsió elèctrica a Espa- nya i Catalunya. Tot plegat ha de servir perquè Bombers de Barc el o- na elabori un procediment operatiu d’intervenció amb vehicles híbrids, que servirà de base en un futur per formar al respecte a tota la plantilla de l’SPEIS. f 15 FRH 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 1 01/12/11 12:18 Página 16 SERVEIS DESTACATS 15 vivendes afectades per un incendi al Guinardó Les flames es van iniciar a la quarta planta de l’immoble i es van estendre amb rapidesa per tot el bloc de pisos. Cinc hores i mitja de servei, 39 trolar les flames que s’havien estès El pis 4t 1a, on es va originar l’incendi, va quedar efectius de Bombers i 90 veïns als pisos inferiors i superiors a través totalment calcinat per les flames al carrer. Són les dades que resu- del pati de llums. Mentrestant, un meixen la gran magnitud del foc que segon equip d’intervenció muntava va produir-se el passat 19 de juliol en una nova línia d’aigua des de l’auto- 90 veïns van haver un edifici del carrer dels Castillejos. escala per fer front a les flames des Encara no era mitja nit quan l’SPEIS de la façana. Un cop controlat i extin- d’abandonar les seves rebia l’avís d’un incendi a la quarta git l’incendi a les vivendes, una part vivendes a causa de l’estat planta del bloc de pisos. En arribar de les dotacions van refrescar les les dotacions, les flames sortien amb cendres per evitar-ne el revifament, en què va quedar l’edifici virulència per la finestra i la majoria mentre les altres procedien a sufo- de veïns havien abandonat les viven- car les darreres flames que crema- des i esperaven al carrer. Un cop a ven al pati de llums. Finalment, els ment de gas, llum i aigua de la finca. l’interior de l’edifici, els efectius van efectius van ventilar i evacuar l’aigua Donada la magnitud de l’incendi, es va trobar-se una veïna d’edat molt avan- acumulada als pisos i es va procedir decidir deixar una reguarda de bom- çada a l’escala que intentava baixar a fer-ne una revisió exhaustiva per bers a l’immoble davant la possibilitat al carrer i es va procedir a evacuar-la. valorar-ne l’afectació . que apareguessin nous focus. Tot i l’espectacularitat de l’incident, cap per - Triple acció Ensurt sense ferits sona va resultar ferida i els sanitaris El primer atac va fer-se mitjançant En total, cinc vivendes i el pati de del Servei només van haver d’atendre dues línies de 25 mm instal·lades a la llums van quedar totalment afectats i a dues persones amb crisis d’ansietat. caixa de l’escala: una amb la qual els unes altres 10 van resultar parcial- La resta de veïns van quedar a cura efectius van accedir a la vivenda on ment malmeses. Com a mesura pre- del Cent re d’Urgències i Emer gèn cies s’havia originat el foc, i l’altra per con- ventiva, es va tallar el subministra- Socials de Barcelona (CUESB). f 16 FRH 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 1 01/12/11 12:18 Página 17 Barcelona passada per aigua Els dies 19 i 30 de juliol, la ciutat va viure dos intensos temporals de pluja i vent. Les conseqüències dels ai- guats van traduir-se en més de 300 avisos a Bombers i un elevat nombre de serveis per incidències en vivendes, via pública i suburbà. Bombers va haver de retirar centenars d’arbres caiguts arran del fort vent que va sacsejar la ciutat el passat 30 de juliol Tot i que el sol va imperar durant els mesos d’estiu a Barcelona, el Les fortes tempestes de vent i pluja pas sat mes de juliol va tenir dos de principis d’estiu van causar greus parèntesis d’aigua i vent que van incidents en domicilis particulars. Un provocar l’activació en fase d’emer- exemple és la caiguda d’un enorme gència del Pla d’Actuació Municipal xiprer situat al jardí d’una finca de la per Risc d’Inundacions. El dia 19 de rambla del Prat. L’arbre, que va que- juliol, Bombers de Barcelona va efec- dar repenjat a sobre d’una petita ca- tuar una vuitantena de serveis relacio- seta del pati de la finca veïna, va ser nats amb inundacions de baixos de apuntalat d’urgència per Bombers el vivendes i pàrquings degut a l’aiguat passat 1 d’agost, quedant a l’espera que va caure a primera hora del matí. que la seva propietària hi apliqués La pluja va causar alteracions a l’L4 una solució definitiva. del metro en inundar-se l’estació de Bogatell, situació que també va donar- se a les estacions ferroviàries de Sants i, fins i tot, pedregada. El panorama de 250 avisos, i Bombers va haver i Passeig de Gràcia. que va deixar la darrera tempesta de de dur a terme nombroses actua- l’estiu va ser d’impacte: motos i conte - cions per retirar arbres de la via Vehicles flotant nidors flotant pels principals carrers pública i evacuar aigua d’edificis i El 30 de juliol, l’escena es repetia, de la ciutat, desenes d’arbres i pal- botigues. L’SPEIS també va socórrer aquest cop a primera hora de la tar- meres caiguts o trencats, comerços a tres pescadors que hav ien quedat da i amb l’afegit de llampecs, ràfe- i vivendes inundats, i semàfors sen- atrapats en un espigó, on s’havien gues de vent de fins a 100 km/hora se funcionar. El CGE va rebre més refugiat del temporal. f 17 FRH 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 1 01/12/11 12:19 Página 18 SERVEIS DESTACATS L’SPEIS col·labora en una troballa de droga Els efectius van obrir les peces mitjançant eines d’excar- ceració i van extreure un total de 35 quilos de cocaïna Bombers va ser requerit per la Guàrdia Civil per tal de col·labo- rar en l’extracció d’una partida de drogues amagada dins de cinc coixinets d’acer i cautxú de grans dimensions. En total, vuit efectius van participar en l’extenuant operació d’obrir un forat a cada coixi- net que fos suficientment ampli com per extreure’n el contingut. Per donar compte de la dificultat: es van utilitzar 12 discos de tall per a la radial gran, tres discos per a la petita, vuit fulles llargues i curtes per a la serra de sa- bre, les pinces separadores hidràuli- ques, macetes, escarpes, la parpalina La Guàrdia Civil va demanar la col·laboració dels i una pota de cabra. Després de més bombers per tallar unes peces industrials on de set hores d’intens treball, les auto- ritats van poder confiscar un total de s’havia detectat que hi havia amagada cocaïna 35 quilos de cocaïna. f Un home resulta ferit en El responsable de la taula de control té incendiar-se el seu pis una tasca fonamental en els serveis que tenen lloc en espais confinats Les flames es van originar quan la víctima provava de cuinar en un fogonet de càmping gas que tenia mal roscat el regulador Un fogó de gas mal roscat va ser ven fugir. Un d’ells presentava signes l’origen del foc que va produir- d’haver inhalat fum i tenia cremades se, el passat 12 d’agost, en una de segon grau al braç esquerre, a vivenda del carrer Aribau. Bom - l’abdomen i a l’espatlla i va ser traslla- bers va desplaçar al lloc una sortida dat en ambulància a l’hospital de la completa i va instal·lar una mànega Vall d’Hebron. Un cop dins del pis, de 25mm fins al pis afectat. Mentre les dotacions van veure que el foc ja els efectius pujaven per l’escala per havia estat apagat mitjançant extin- accedir al pis, van trobar els dos veïns tors per uns veïns i van procedir a de l’habitatge incendiat que intenta- ventilar l’estança. f 18 FRH 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 1 01/12/11 12:19 Página 19 La víctima s’havia oblidat les claus de casa i es va quedar atrapada quan intentava sortir del seu dúplex des de la finestra del pis superior Un home es queda atrapat a la façana d’un 13è pis Un taxista va alertar l’SPEIS en bers van assegurar l’home lligant-lo veure un home penjant d’un edi- per les cames. El fet de tractar-se fici de la rambla Gui pús coa, el 18 d’un vuitè pis però de 13 plantes reals de setembre. La víctima, de nacio- (moltes eren dúplex) va fer impossible nalitat nord-americana, no tenia claus efectuar el rescat mitjançant l’autoes- de casa seva i va intentar sortir de la cala, així que les dotacions van acce- El 19 de juliol, dos vehicles van xocar a la ronda de vivenda dúplex saltant des de la fines- dir al terrat i van fer una maniobra de Dalt a l’alçada del Nus de la Trinitat, quedant el con- tra del pis superior. L’home va quedar descens per escala elèctron amb un ductor d’un d’ells atrapat a l’interior. Bombers va des- atrapat pel pit entre la façana i una es- bomber assegurat. Un cop assegura- plaçar 16 efectius per excarcerar la víctima, qui esta- truct ura metàl·lica que envolta l’edifici, da la víctima amb el triangle, se la va va sent atesa pels sanitaris del SEM. Les dotacions quedant amb els peus penjant al buit. poder desencallar empenyent per sota van abatre el sostre del turisme i, un cop alliberat el Davant el dubte que es tractés d’un i entrar-la per la finestra del pis novè conductor, una ambulància el va traslladar a un cen- intent de suïcidi, els efectius de Bom - amb una corda dinàmica i un SAS. f tre hospitalari amb politraumatismes Cremen cinc vehicles en un taula de control a l’accés de l’aparca- ment al mateix temps que s’organit- pàrquing de Sant Gervasi zaven dos equips d’intervenció: un per buscar el focus de l’incendi i un altre que actuaria com a equip SOS. El 22 de juliol, Bombers re - En paral·lel, una tercera dotació es va bia diverses trucades alertant aplicar a la recerca d’una persona que d’un incendi en un pàrquing s’havia quedat atrapada a l’oficina on de quatre plantes soterrades treballava i que demanava auxili des al carrer Tuset. L’emplaçament de la finca veïna. complicava les tasques d’extinció ja que estava situat a sota d’un Extinció amb escuma centre comercial amb diverses Un cop localitzat l’incendi, que s’em- botigues a peu de carrer, i al cos- plaçava a la planta -2, es va procedir tat de diversos edificis d’oficines a extingir-lo primer amb una línia on havia arribat el fum. En un pri- d’aigua de 25 mm i finalment amb mer moment, es va delimitar la una mànega de 45 mm de CAF. Una zona d’actuació i es va situar la dotació va dur a terme el reconeixe- ment de la zona cremada, així com dels locals i les oficines afectats pel L’aparcament estava fum, per verificar l’absència de vícti- sota un centre comercial mes. Com a resultat del sinistre, un vehicle va quedar totalment calcinat, molt concorregut però no dos més van patir afectacions molt greus i un darrer parell van quedar es van produir ferits lleugerament afectats. f 19 FRH 41-p.20 a 21 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:12 Página 20 MATERIALS I EQUIPAMENTS Les noves autobombes urbanes Bombers de Barcelona ha adquirit quatre autobombes urbanes pesades de darrera generació (B-316 a B-319) que incorporen un doble sistema d’escuma CAF i AFFF/AR per a l’extinció d’incendis Les quatre noves autobombes urbanes pesades (BUP) ja són als parcs de Bombers de Barcelona. Durant el mes de novembre es faran sessions formatives sobre els nous ve hicles als seus quatre parcs de destí –l’Eixample, Vall d’Hebron, Sant Andreu i Llevant– a més d’un curs en major profunditat per a alguns con- ductors del Servei, i al desembre les autobombes s’incorporaran de mane- ra plenament operativa a les dotacions d’intervenció de l’SPEIS. A diferència d’altres autobombes de què disposa Bombers, l’operativa de les noves BUP es fa gairebé de forma completament electrònica (a excepció litres d’escuma per cada mil d’aigua). ex pansió, que funciona per injecció d’algunes vàlvules que cal accionar Gràcies a aquest sistema, es poden d’escumogen a la sortida de la bom- manualment). L’operativa de les bom- assolir majors distàn cies utilitzant per ba amb dosificador manual. Aquest bes i de la resta de dispositius funcio- a l’extinció menys aigua i escuma. sistema d’escuma és òptim per a focs na mitjançant una consola de coman- Les noves autobombes urbanes pe - dament digital, similar als caixers auto- sades incorporen també un segon màtics dels bancs, amb botons a ban- dipòsit d’escuma AFFF/AR de baixa da i banda per seleccionar i navegar per les opcions que es mostren, en forma d’icones, a les pantalles. CAF i baixa expansió Un dels grans avenços en matèria d’extinció que aporten les noves BUP Les bombes es controlen mitjançant és la incorporació de dos sistemes per una consola digital similar a les dels generar escuma. El primer funciona caixers automàtics amb un sistema CAF (Compressed Air Foam), que permet l’addició d’aire comprimit mitjançant un compressor incorporat a la sortida de la bomba. El sistema CAF és idoni per a focs de ti - pus A (així com per alguns de tipus B), funciona amb pitons especials per a CAF de 45 i de 25 i compta amb un dipòsit al vehicle de 50 litres a 0,5% (5 20 FRH 41-p.20 a 21 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:12 Página 21 anes pesades amb CAF Autobomba urbana pesada amb CAF Fabricant: Ziegler Model: MAN TGM 15.290 Motor: Dièsel de 4 temps injecció directa. Tracció 4x4 Potència: 290 CV Cilindrada: 6.900 cm3 i 6 cilindres en línea PMA: 15 Tm Mides: 7,1m x 2,5m x 3,2m Elements del vehicle: Cabina doble 1+1+4 places amb equips respiratoris integrats Superestructura contra incendis d’alumini ALPAS Bomba Ziegler centrífuga de dos rodets en baixa pressió (3.000 l/min a 10,5 bar) Els nous vehicles Bomba Ziegler centrífuga de tres etapes en alta pressió (250 l/min a 42 bar) d’extinció funcionen amb un Sistema de proporció d’escuma amb aire comprimit sistema de bombeig quasi (CAFS Power Foam Pro) Cisterna amb capacitat per a 3.000 litres completament electrònic i Doble tanc d’escumogen de 100 i 50 litres respectivament amb bomba elèctrica d’omplerta incorporen sortides a tots Rodet de primers auxilis amb rebobinat elèctric dos laterals i al darrere de tipus B, s’utilitza amb llances de de Recolzament Tècnic, s’ha modifi- mitja i baixa expansió de 45, i disposa cat el sistema d’estiba col·locant a d’un dipòsit en el vehicle de 100 litres cada banda del vehicle tot el material al 3% (3 litres d’escuma per cada del mateix tipus. Així, els comparti- 100 litres d’aigua). ments situats al lateral esquerre Una altra novetat que incorporen les contenen tot el material d’extinció noves autobombes urbanes pesades (difusores, mànegues, escuma, bos- és la ubicació de sortides tant de 25 sa de primera intervenció) excepte el (alta pressió) com de 70 (baixa pres- carret de primers auxilis; mentre que sió) en cadascun dels laterals del al lateral dret s’hi troba tot el material vehicle, a més de dues sortides de d’assistència tècnica i de salvament baixa pressió a la part posterior. (eines mecàniques i manuals, sac de Durant tot el mes de salvament, caixes d’eines). Gràcies a Estiba de material aquesta nova distribució, s’aconse- novembre es durà a terme Una altra de les millores que s’ha tin- gueix un accés més àgil i coordinat als parcs la formació per gut en compte a l’hora de dissenyar al material i es guanya en seguretat, els nous vehicles és la distribució del doncs s’evita treballar a banda i ban- aprendre a operar les noves material. Arran dels suggeriments da del vehicle i haver de rodejar-lo autobombes, que sortiran al aportats pels bombers i després d’un per accedir als diferents conjunts estudi exhaustiu a càrrec de la Unitat d’equips d’intervenció.  carrer a partir de desembre 21 FRH 41-p.22 a 25 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:18 Página 22 UN APUNT D’HISTÒRIA La revista Fahrenheit amb el repte de conve La Fahrenheit 451 compleix una dècada de vida amb el repte sobre la taula d’adaptar-se a les noves tecnologies. El 2012 la revista dels bombers de Barcelona es convertirà en una publicació digital L’explosió al carrer Eduard Toda, el gener del 2002, va ser un dels primers serveis destacats que van recollir les pàgines de la revista Fahrenheit 22 FRH 41-p.22 a 25 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:18 Página 23 eit compleix 10 anys onvertir-se en digital Som al 2001. Fa més de vuit Sense protagonismes anys que el darrer número de la En aquests 10 anys de vida, la revista Alarma! va veure la llum. Fahrenheit 451 ha tingut tres direc- Vuit anys sense que els bombers de tors diferents. El qui havia estat cap Barcelona tinguin una revista pròpia dels tècnics sanitaris de Bombers, –tot i ser un dels cossos amb més Miquel Fernández, en va ser el primer, història en l’àmbit de les publicacions tot i que només va estar en el càrrec professionals–. Massa temps. Això un any. A principis del 2002, el llavors és el que devia pensar el qui llavors director de Bombers de Barcelona, era el gerent de Via Pública (regido- Antoni Pallarés, delegà les responsa- ria de la qual depenia en aquell bilitats en matèria de comunicació al temps l’SPEIS), Blas Alacio. Expli- Nucli de Formació. quen que en una reunió a la casa va Amb el traspàs de competències, la dir: “Els bombers i la Guàrdia Urbana cap del departament, Montse Radre - han de tenir una revista” i, dit i fet, va sa, va assumir la direcció de la revista encarregar que es posessin en mar- Fahren heit 451. “M’hi vaig entregar xa les dues publicacions. com un servei a Bombers, amb tot el millor que podia donar”, recorda. En - Un inici accidentat trega i il·lusió que va mantenir durant Els inicis no van ser fàcils (cap nove- els set anys que va ser al capdavant tat ha estat mai fàcil en aquesta de la publicació, tot i que de seguida casa). Molts bombers desconfiaven apunta que la Fahrenheit 451 sem- d’una revista “creada i dirigida des de pre ha estat “cosa de tots”: “La revis- dalt”, recorda Ricard Cer van tes. Les ta dels bombers és per als bombers, i prevencions anaven dirigides a si és amb aquest esperit que es va cre- seria una publicació d’uns pocs, en la ar. Sempre vam intentar fer una revis- que “sempre sortirien els mateixos”, i ta on tothom hi estigués representat, amb un caràcter massa institucional. de baix a dalt. Sense protagonismes, “Això va ser al principi –explica l’exdi- ressaltant les accions d’equip per so - rectora de la revista Montse Ra dre - bre de les individualitats”. sa–. Després, si algú es quedava sen- Des de mitjans de l’any 2009 i fins a se revista, corria a reclamar-la”. l’actualitat –i fruit també d’un canvi en l’estructura interna de competències– la direcció de la revista recau en el Montse Radresa: “Sempre cap de la Unitat de Procediments i vam intentar fer una revista Planificació, Jordi Secall. on tothom hi estigués Cosa de tots Molts són els noms que han format representat, de baix a dalt, part del consell editorial i de la nòmina ressaltant les accions d’equip de col·laboradors habituals de la revis- ta Fah ren heit en aquests 10 anys. I i sense protagonismes” molt l’esforç i les hores que aquestes 23 FRH 41-p.22 a 25 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:19 Página 24 UN APUNT D’HISTÒRIA Com funciona la revista? Tots els temes que es tractaran a la revista es decideixen en les reunions del consell editorial, òrgan que es reuneix dues vegades per número (a l’inici i un cop la publicació està pràcticament tancada) i on estan representats els bombers, els responsables de comunicació de l’Ajuntament i els periodistes que elaboren els articles. Qualsevol idea, suggeriment o proposta que enviï el personal de l’SPEIS –via mail, en mà o per comen- tari directe– és debatut en aquesta taula. Un cop decidits els temes, els periodistes, els col·laboradors habituals i els referents de cada secció es coordinen per obtenir la infor- mació, imatges i entrevistes sobre els que es construiran els articles. La revista compta amb una sèrie de seccions fixes com el “Candent” –que explica el tema més rellevant del trimestre–, “Notícies”, el recull de les principals intervencions en “Serveis destacats” o l’apartat tècnic “Material i equipaments”, a més de moltes altres seccions de mida i perio- dicitat variable. Les seccions s’agrupen pel color de la seva capçalera: vermell per a l’actua- litat i la formació, verd per als temes no operatius, i groc per a la participació i les activitats socials, culturals i esportives que organitzen els bombers. persones han dedicat a tirar endavant per a la revista i un planter continu aquest projecte “de tots”. De tots, per- de col·laboradors, fins al punt de què més enllà del consell editorial, comptar amb les seves pròpies sec- centenars de bombers de totes les cions: “Activitats” i “El cau del jubilat”. edats i graduacions han participat i Publicació viva, la revista Fahrenheit han estat protagonistes de les pàgi- 451 ha retratat l’evolució del Cos de nes de la revista: escrivint articles, Bombers de Barcelona: n’ha estat aportant idees, enviant fotografies, a testimoni i, també, ha estat subjecte través d’entrevistes... en fi, ajudant en - de diferents graus d’acceptació. En tre tots a mantenir-la viva. 10 anys hi ha hagut moments dolços Però si una persona pot fer la cròni- i amargs, de gran participació i també ca històrica de la Fahrenheit 451, de dificultats, viu reflex dels ànims aquest és en Ricard Cervantes. que en cada època regnaven entre la Puntal i alma mater de la revista des plantilla del Servei. Per sort, a base dels seus inicis, Cervantes ha estat d’esforç i compromís la revista sem- durant 10 anys la veu dels bombers pre ha pogut seguir endavant. a la taula de redacció i el més fidel retratista –impossible imaginar-lo sense una càmera al coll– del que és aquesta casa. Centenars de bombers i personal de tots els parcs La crònica del Servei La Cultural i el Cau, com a grans enti- i departaments han estat tats socials que són de Bombers de protagonistes de la revista Barcelona, també han estat sempre uns grans generadors d’informacions en aquests 10 anys 24 FRH 41-p.22 a 25 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:19 Página 25 Les cares del Cos: un retrat de com La revista ha canalitzat era Bombers a finals del 2006 en moltes de les iniciatives què apareixen retratats (a partir de fotografies de grup i d’entrevistes) culturals que s’han dut a tots i cadascun dels torns i parcs, tots els departament i, en definitiva, terme a Bombers, com el totes les persones que en aquell Premi de Narració Curta o el moment “habitaven” la casa. monogràfic Les cares del Cos L’era digital Digital o paper. El debat tecnològic no és aliè a la revista de Bombers. Catalitzador cultural La conversió de la Fahrenheit en Més enllà de la pròpia revista, la publicació digital serà una realitat a Fahrenheit 451 ha canalitzat moltes partir del 2012. Un canvi que té tant de les iniciatives culturals que s’han detractors com entusiastes. Mentre dut a terme a Bombers. Una de les molts jubilats i veterans critiquen més nostrades va ser el Premi de que la revista serà menys accessi- Narració Curta Bombers de Barce lo- ble i que deixarà fora als qui no esti- na. Un concurs anual, obert a la par- guin avesats a la informàtica, molts ticipació de tota la plantilla en actiu o joves veuen la digitalització com una jubilada, que va donar sortida a la porta oberta a noves oportunitats i, vena literària del personal de la casa. perquè no, a una participació més Però l’obra que més èxit i millor aco- directa en els seus continguts per llida ha tingut va ser el monogràfic part del personal del Servei.  L’origen de la capçalera El nom de la revista Fahrenheit 451 remet a la temperatura (451 graus en l’escala Fahrenheit) a la que cre- ma el paper. Una denominació que s’inspira en la novel·la que va es- criure Ray Bradbury l’any 1953 i que porta el mateix nom, i de la qual més tard el director de cine François Truffaut en faria una famosa pel·lí- cula (vegeu les fotografies). El llibre Fahrenheit 451 ens situa en un hi- potètic món futur on, gràcies als avenços tecnològics, ja no es pro- dueixen incendis. Sense feina, els bombers són reconvertits en cre- madors de llibres, una mena de censors que calen foc a tot el que sigui cultura es- crita. El seu protagonista, un d’aquests bombers, es rebel·la contra aquesta dictadura i intentarà salvar, a risc de la pròpia vida, els darrers llibres que queden a la seva ciutat. 25 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:32 Página 26 PARLEM DE L’estructura tècnica de l’SPEI Bombers reforça la seva estructura tècnica i dota de vehicles, material i EPIs de què dis- major capacitat d’acció a les unitats per potenciar el posa Bombers de Barcelona, així seu treball de suport al personal operatiu. com la reposició d’aquests elements, l’adquisició de nous recursos tècnics i l’elaboració de la documentació Rere la potència operativa dels Tecnoestructura associada que poden consultar els parcs i dotacions de l’SPEIS hi La Unitat de Tecnologia i Comuni - bombers i comandaments per fer-los ha desenes de professionals que cacions té com a part més visible servir. El seu màxim responsable és garanteixen que el treball a peu el CGE i es tà comandada pel cap Antonio Cabeza. de carrer dels bombers sigui el més d’unitat Rafael Álvarez. Alhora, s’en- Completant la tecnoestructura de efectiu, segur i ràpid possible. Una carrega de controlar i coordinar totes Bombers de Barcelona trobem la estructura tècnica que dóna suport les eines tecnològiques i de comuni- Unitat de Procediments i Planifi ca ció, abans, durant i després de les inter- cació que permeten una gestió comandada per Jordi Secall. Entre vencions i que distribueix les seves adient de les intervencions, incloent les seves funcions hi ha coordinar funcions entre sis unitats: Tecnologia la coordinació de les comunicacions l’elaboració dels procediments ope- i Comunicacions, Recolzament Tècnic, amb altres cossos, serveis i opera- ratius i plans d’intervenció, així com Procediments i Planificació, Protecció dors. En la Unitat de Recolzament seguir la seva implantació i avaluar- Civil i les unitats territorials 1 i 2. Tècnic recau la gestió de tots els ne la seva aplicació pràctica. 26 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:32 Página 27 d’una de les dues zones operatives en què Bombers divideix Barcelona. La zona 1, que comprèn la meitat nord i l’àrea forestal de Collserola, té com a cap d’unitat a Joaquim Roche- ra; mentre que la zona 2, amb el cap d’unitat Joan Asín al seu capdavant, abraça la meitat sud i tot el litoral. Cada unitat territorial té en la seva àrea d’influència tres parcs de bom- bers, i té assignats els seus respec- tius caps de parc, un cap d’àrea de Prevenció Operativa i un cap d’àrea de Pràctiques. f La tasca que duen a terme les sis unitats de l’SPEIS garanteix que el treball a peu de carrer dels bombers sigui el màxim d’efectiu, segur i PEIS ràpid possible Les sis unitats de Bombers de Barcelona Gestors del risc En els següents apartats, podeu conèixer més a fons les tasques que Assignada a la Divisió de Protecció desenvolupa cadascuna de les sis unitats de l’SPEIS, el personal que en Civ il i Prevenció hi ha la Unitat de forma part, i valorar, per boca dels seus respectius caps d’unitat, els ob- Pro tecció Civil. A grans trets, la unitat jectius i projectes en què treballen a dia d’avui i el que aporten a la millo- que encapçala Rubèn Estela partici- ra del conjunt del Servei. pa en l’elaboració, revisió i implanta- ció dels plans d’emergència munici- Direcció del Servei pal, en el disseny i control dels plans Unitat de Tecnologia i Comunicacions de prevenció i d’autoprotecció en es - Unitat de Recolzament Tècnic deveniments multitudinaris, en la def i - Unitat de Procediments i Planificació nició dels criteris de seguretat de les infraestructures urbanes i en els plans Divisió de Protecció Civil i Prevenció d’autoprotecció de locals i edificis. Unitat de Protecció Civil Mar i muntanya Divisió d’Operacions Finalment, l’estructura tècnica es completa amb dues unitats territorials Unitat Territorial 1 que coordinen cadascuna la gestió Unitat Territorial 2 27 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:32 Página 28 PARLEM DE Unitat de Tecnologia i Comunicacions Coneix la unitat La part més visible de la UTC és el Centre de Gestió d'Emergèn - Què aporta aquesta unitat a la millora cies del carrer Lleida, però dins de les funcions pròpies de la unitat del conjunt del Servei? s’inclouen tota la gestió, control i coordinació de les eines tecnològiques i Rafael Álvarez, cap de la unitat: “El nostre ob- de comunicació que s’utilitzen per gestionar les intervencions. jectiu està orientat a poder a disposar de la Les tasques d’aquesta unitat impliquen projectes casi sempre compartits màxima informació en el menor temps possible amb altres cossos i serveis: passarel·les informàtiques, la coordinació de per tal que la intervenció es realitzi amb garan- sales de gestió d’emergències i aplicatius compartits; projectes exclusius ties. Intentem establir sistemes robustos i de Bombers però amb dependència tecnològica d'altres departaments àgils, amb la dificultat de dependre en dife- (corredors verds, ordinadors integrats als vehicles, sistemes de comunica- rents aspectes de departaments i d’organitza- cions); i el control de la plataforma telefònica d'emergències 080 –que cions externes al propi Servei”. està externalitzada a través de l’empresa Atento– i dels sistemes de veu i els seus enregistraments. Quins objectius es fixa la unitat a curt i a llarg termini? Personal “Volem difondre i donar a conèixer els projec- tes que desenvolupem pel que respecta a la Rafael Álvarez, cap d’unitat seva gestió i implementació, dotant a tot el 15 caps de sala, tots bombers o caporals “La nostra fita és personal d'eines clares de detecció, comuni- Pere Roca, cap d'àrea Francesc Serra, cap de guàrdia disposar de la màxima cació, seguiment i resolució d'incidències. Tant el CGE cóm la pròpia unitat s'han d'en- Esteban Angelats, cap de guàrdia informació en el menor tendre com una eina més, orientada a la inter- 12 operadors de segon nivell d'emergències venció. És important que el personal operatiu (personal d'Atento destinat al CGE) temps possible, per tal conegui i accepti la Sala Conjunta i viceversa, Tots els operadors del 080 de primer nivell que la intervenció es entenent-les com dues estructures unides (personal extern centralitzat d’Atento) pels mateixos objectius”. realitzi amb garanties” 28 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:32 Página 29 Unitat de Recolzament Tècnic Coneix la unitat Què aporta aquesta unitat a la millora del conjunt del Servei? Antonio Cabeza, cap de la unitat: “Aquesta unitat intenta donar resposta tècnica a les necessitats de recursos materials. El nostre objectiu és poder mantenir un nivell adequat de qualitat pel que fa a recursos materials i estudiar la possible incorporació de nous sistemes i materials que facin més eficients les intervencions”. Quins objectius es fixa la unitat a curt i a llarg termini? “En aquests moments de contenció econòmi- ca, el nostre objectiu bàsic és garantir uns es- tàndards de reposició i adquisició de material el més idonis possible. Al marge de la gestió quotidiana, els projectes més importants en els quals estem embarcats són la incorporació Personal de la URT supervisa a fàbrica les noves autobombes urbanes, abans del seu lliurament de la llanterna de casc, del vestit de pluja i alta visibilitat, de les quatre noves autobombes ur- La Unitat de Recolzament Tècnic és la responsable de definir, banes pesades i d’un nou vehicle ploma amb gestionar i planificar la reposició i ampliació dels recursos mate- un contenidor per a grans incendis (K7). rials de Bombers de Barcelona: vehicles, equips i materials d'intervenció, També estem treballant per canviar el parc vestuari i EPIs. El seu personal s’encarrega d’elaborar els plecs de condi- d’ampolles d’aire i estem estudiant l’adquisició cions tècniques de tot el material que s’adquireix i, una vegada aquest s’ha d’un nou contenidor per a intervencions quími- incorporat, d’elaborar la documentació tècnica que servirà com a manual ques i la reposició de les autobombes lleuge- d’ús i de seguretat per als bombers i comandaments. res més antigues, així com la implantació d’un La URT també és el referent tècnic per a qualsevol aspecte relacionat amb nou programa informàtic de gestió d’incidèn- els recursos materials (formació, procediments) i la seva normativa d’aplicació, cies i control d’estocs”. i qui gestiona els suggeriments que aporten els bombers al respecte. A més, està al dia de les innovacions tecnològiques en el camp de les emergències per incorporar nous i millors materials i equipaments, i treballa en estreta col·laboració amb el Departament de Logística i Infraestructures de Prev en - ció, Seguretat i Mobilitat. Personal COL·LABORADORS: Antonio Cabeza, cap d’unitat Pere Forcada, caporal. Responsable del taller i magatzem Jaume Bonjoch, cap de guàrdia. Tècnic especialista en EPIs Miguel Ángel Ferres, bomber. Suport al taller i magatzem Isidre Soler, cap de guàrdia. Tècnic especialista en eines i materials José María Sopena. Tècnic gestor del manteniment del parc de vehicles Albano Rabassa, cap de guàrdia. Tècnic de suport a la unitat Manuel Muñoz, bomber. Suport al manteniment de vehicles Víctor Carrillo, cap de guàrdia. Tècnic especialista en vehicles Antonio García. Personal del parc mòbil municipal Amado Rodríguez, cap d’àrea Aquiles Subirats. Suport en el trasllat de vehicles a tallers 29 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:33 Página 30 PARLEM DE Unitat de Procediments i Planificació Coneix la unitat Què aporta la unitat a la millora del conjunt del Servei? Jordi Secall, cap de la unitat: “Pretenem acon- seguir millorar l’eficàcia i la seguretat en les in- tervencions dels bombers, per mitjà de l’apor- tació del valor organització. Volem que els pro- cediments serveixin com a eina del comanda- ment en la presa de decisions i per a la mini- mització dels riscos professionals. El nombre i la magnitud de les intervencions implica la ne- cessitat de complements per a l’adquisició d’experiència, i els procediments son un d’a- quests complements”. Quins objectius es fixa la unitat a curt i a llarg termini? “Al marge dels projectes de procediment en marxa, volem elaborar el full de ruta de la unitat, en base a la tipologia i nivell de risc dels ser- veis d’intervenció que es duen a terme. Ens es- tem reunint amb els comandaments dels parcs i del CGE per detectar les principals necessi- tats que hi ha, i per aprofitar l’experiència dels qui, en definitiva, són els destinataris del treball La Unitat de Procediments i Planificació és una unitat de la tecno- de la unitat. Amb aquests anàlisis definirem el estructura del Servei, juntament amb la de Recolzament Tècnic i la de “Catàleg de procediments operatius de Bom- Tecnologia i Comunicacions. La seva funció principal és coordinar l’elaboració bers de Barcelona”, que servirà de guia per ela- de procediments operatius i de plans d’intervenció, fer el seguiment de la borar nous procediments i per actualitzar els seva implantació i avaluar com s’apliquen en el dia a dia de les intervencions. que ja hi ha de forma progressiva. L’objectiu és Els procediments operatius són un requeriment necessari per millorar la crear un Catàleg de procediments concret, es- seguretat i la qualitat de les intervencions de Bombers. Al voltant d’aquesta table, assumible i utilitzable, perquè sigui com- premissa, la unitat s’estructura en tres àrees de treball: Direcció, responsa- prensible, utilitzable i utilitzat per tothom”. ble de coordinar la unitat i les relacions externes; Producció, que és la que coordina i elabora els nous procediments, i Avaluació, des de la que es con- trola l’aplicació dels plans i PROCOP i els resultats que obtenen. “Tenim l’objectiu de Personal crear un Catàleg de Procediments Operatius Jordi Secall, cap d’unitat Joan Andrés, cap de guàrdia de l’SPEIS que sigui Guillem Larrubia, cap de guàrdia comprensible, utilitzable Josep Lalueza, cap d’àrea i utilitzat per tothom” 30 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:33 Página 31 Unitat de Protecció Civil Coneix la unitat Què aporta la unitat a la millora del conjunt del Servei? Rubèn Estela, cap de la unitat: “Un coneixe- ment de tota la informació tècnica actualitzada que resulta d’analitzar permanentment els ris- cos de la ciutat relatius a empreses quími- ques, transport ferroviari, túnels, proveïment de serveis bàsics (gas, aigua, electricitat), in- cendis forestals o inundacions, així com d’ac- tes multitudinaris, ús de pirotècnia, etc. També ens coordinem amb altres grups operatius mu- La Unitat de Protecció Civil forma part de la Divisió de Protecció nicipals, departaments i institucions externes Civil i Prevenció de l’SPEIS. Entre les funcions pròpies de la unitat, hi tant per planificar com per activar els plans ha l’elaboració, actualització, revisió i implantació dels plans d’emergència d’emergència, i participem en la definició dels municipal corresponents als riscos en la ciutat. Des de la unitat també criteris de seguretat que s’apliquen en qualse- s’assessora i supervisa el disseny de la seguretat (safety) dels actes mul- vol àmbit d’activitat de la ciutat”. titudinaris que tenen lloc a la via pública i en espais tancats, tant pel que respecta a la gestió del pla d’autoprotecció de l’entitat organitzadora com Quins objectius es fixa la unitat a curt i a la coordinació de la resposta davant de possibles emergències. a llarg termini? La UPC participa en diferents grups de treball de nivell municipal i català, i “Dins de Bombers, volem incrementar la inter - en la definició dels criteris de seguretat que regeixen les infraestructures relació amb la Divisió d’Operacions per tal de urbanes i el control de la compatibilitat urbanística dels riscos químics i tec- bolcar el coneixement sobre el risc en la ciutat nològics. A més, és la responsable de l’assessorament, revisió, informació i que té la nostra unitat a l’àmbit de la prevenció formació associada als plans d’autoprotecció d’establiments i edificis. operativa, la formació i la intervenció, i alhora per disposar del retorn d’informació que ens poden aportar els bombers. També estem des- Personal envolupant la regulació municipal sobre activi- “Volem bolcar el tats i centres obligats a adoptar mesures d’au- Rubèn Estela, cap d’unitat Joana López, tècnica en Protecció Civil coneixement del risc toprotecció. En l’àmbit extern, ens proposem impulsar la cultura de la prevenció i l’autopro- Josep Ramon Galán, tècnic en Protecció Civil en la ciutat que tenim tecció en edificacions i activitats, i potenciar el Ferran Lalinde, suport tècnic administratiu lideratge transversal de la Protecció Civil en Miguel Sánchez, caporal a l’àmbit de la formació, les activacions dels plans d’emergència i en Xavier Garcia, caporal la prevenció operativa els centres de coordinació operativa que s’es- Héctor Carmona, cap de guàrdia tableixen amb motiu dels actes multitudinaris”. i la intervenció” 31 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:33 Página 32 PARLEM DE Unitats Territorials Personal UNITAT TERRITORIAL 1: Joaquim Rochera, cap d’unitat Jordi Aparicio, cap de l’Àrea de Prevenció Operativa Joan Prats, cap de l’Àrea de Pràctiques Albert Gaspar, cap del Parc de Llevant Xavier Torrent, cap del Parc de Sant Andreu José Antonio Alcoba, cap del Parc de la Vall d’Hebron Bombers de Barcelona divideix orgànica i operativament la ciu- tat en dues zones, la gestió dels recursos –humans i materials– de les quals recau en sengles unitats territorials: la meitat septen- trional, incloent l’àrea forestal de Collserola, es coordina des de la Unitat Territorial 1; i la meitat meridional, amb el litoral i el Port, és responsabilitat de la Unitat Territorial 2. Amb aquesta partició, cada unitat té assignats tres parcs de bombers i els seus respectius caps de parc: Llevant, Sant Andreu i Vall d’Hebron, més el Parc de Vallvidrera a l’estiu (Zona 1), i Eixample, Montjuïc i Zona Franca (Zona 2). D’elles depèn també la coordinació dels caps de torn, que conformen els sergents de cada torn i parc. L’estructura organitzativa de cada UT està comandada per un cap d’unitat territorial qui, sota les ordres de la Divisió d’Operacions, coordina la gestió general de la seva zona d’influència. En aquesta estructura també hi ha un cap d’àrea de Prevenció Operativa i un cap d’àrea de Pràctiques, que s’encarreguen de coordinar aquests àmbits en els seus respectius terr i- toris. Tant els caps d’àrea com els caps de parc és personal que prové d’intervenció amb categoria de sotsoficial. 32 FRH 41-p.26 a 33 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:33 Página 33 Funcions bàsiques: Coneix la unitat • Caps de parc: controlar i supervisar la gestió de personal, trans- Què aporten aquestes unitats a la millora metre les instruccions sobre planificació d’activitats de pràctiques, del conjunt del Servei? prevenció operativa i procedimental, i fer seguiment dels diferents Joaquim Rochera, cap de la UT1: “Més que indicadors i de les incidències que es presentin. aportar, les unitats territorials permeten una • Caps d’àrea de Prevenció Operativa: organitzar i programar millor racionalització i gestió de l’organització. recorreguts per millorar el coneixement del territori, les grans Bàsicament, els riscos als que està sot me sa infraestructures i els edificis i instal·lacions singulars. Exercir de con- la ciutat –urbà, infraestructures, forestal, por- tacte amb els responsables de les institucions i entitats externes, i tuari, industrial– queden coberts gràcies a elaborar indicadors d’activitats. l’especialització comuna i alhora específica • Caps d’àrea de Pràctiques: elaborar els programes de pràcti- de cadascuna de les dues unitats”. ques i sessions teòriques, així com les fitxes de pràctiques sobre ús Joan Asín, cap de la UT2: “Les unitats territo- d’eines i vehicles, i elaborar indicadors d’activitats. rials aporten eficàcia, coneixement i prepara- • Caps de torn: organitzar i gestionar el personal del torn, coordi- ció de cara a millorar les intervencions”. nar i controlar la formació al parc i les accions de Prevenció Oper a- tiva, difondre entre el seu personal la unificació de les sistemàtiques Quins objectius es fixen aquestes dues d’intervenció i informar sobre les incidències que succeeixin durant unitats a curt i a llarg termini? el seu torn de guàrdia. UT1: “La prioritat passa per unificar les línies de treball i d’actuació per a tot el Servei: un Personal mateix llenguatge en les intervencions, un mateix coneixement... Com a objectius a curt UNITAT TERRITORIAL 2: termini, volem aconseguir transmetre els mà- Joan Asín, cap d’unitat xims coneixements i experiència a les noves Andreu Clarella, cap de l’Àrea de Prevenció Operativa generacions, millorar els aspectes tècnics i Joan Canudas, cap de l’Àrea de Pràctiques professionals –amb caràcter general– al per- Josep Ramon Carme, cap del Parc de l’Eixample sonal dels torns, i crear consciència de tre- Ferran Aguado, cap del Parc de Montjuïc ball quan s’està de servei. A llarg termini, Jesús Martínez, cap del Parc de Zona Franca l’objectiu és obrir les unitats territorials a l’ex- terior, una voluntat en la que ja hi estem tre- ballant dia a dia. Per exemple, en la preven- ció operativa s’ha d’aconseguir un major contacte entre els explotadors d’activitats amb risc i aquest Servei. Hem de conèixer millor per adaptar-nos operativament, i al ma- teix temps fer partícips a la ciutadania”. “La prioritat passa UT2: “Els nostres principals objectius pas- sen per incrementar i millorar la instrucció, el per unificar les línies coneixement i la cohesió dels grups de tre- de treball i actuació de ball durant la guàrdia”. tot el Servei: un mateix coneixement, un mateix llenguate durant les intervencions...” 33 FRH 41-p.34 a 35 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:41 Página 34 ACTIVITATS Festival de medalles a Nova Y Bombers va tornar dels Jocs Mundials de Policies i Bombers amb 23 metalls a la maleta. La cursa vertical i la natació van ser les modalitats que més alegries ens van donar Medaller WPFG Nova York 2011 OR ARGENT BRONZE Atletisme 100 m tanques Natació piscina Natació mar obert Ciclisme Salt d’alçada Stair Race Powerlifting Tennis Ruta subaquàtica a l’illa blanca Aquest estiu, la Secció d’Activitats Subaquàtiques va gaudir de cinc dies de somni a bord d’una goleta explorant el fons marí de l’illa d’Eivissa Com cada any, l’expedició de granotes de l’ACE va omplir la male- ta amb l’equip i va salpar rumb a Eivissa a bord de la goleta Sant Sebastià. L’illa blanca, famosa per la seva vida nocturna i les seves cales naturals, amaga un univers submarí excepcional en què destaquen les espectaculars coves i una gran riquesa animal. El grup de 12 bussejadors va poder observar enormes meros, morenes, escòrpores i nudibranquis entre moltes altres espècies. Ja de tornada a casa, els companys van posar la cirereta amb dues immersions a la reserva natural de Columbretes, unes illes protegides situades a mig camí entre les Illes Balears i el litoral de la Comunitat Valenciana, considerades un dels millors emplaçaments subma- rins de l’Estat. f 34 FRH 41-p.34 a 35 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:41 Página 35 a York Mateo, Carlos López, Carlos Luis i medaller de Bombers de Barcelona Marc Coll– van endur-se dues amb tres metalls més: dos ors de medalles d’or en categories indivi- Francesc Plana i de Carlos Luis, i un duals i quatre més en categories bronze d’Albert Cantenys. Per la seva d’equip. Per posar la cirereta a part, Alfonso del Toro va pujar a l’es- Els atletes de Bombers aquest magnífic palmarès, l’equip glaó més alt del podi en tennis, i Jordi de Barcelona van sumar 12 també va aconseguir dos argents. Rey ho va fer en Powerlifting. En Atletisme, el company jubilat Joan medalles d’or, set d’argent Campions en terra i aigua Artero va conquerir l’or dels 1.000 i quatre de bronze L’SPEIS també va donar sorpreses metres mentre que Gemma Mallofré en Natació, de la mà de José Cuesta. va aconseguir el bronze a la cursa de El company va tornar a casa amb ni relleus. En salt d’alçada també vam Les previsions van complir-se i més ni menys que cinc metalls: or en pujar al podi gràcies a l’argent de més de 20.000 companys dels mar obert, argent en 50, 100 i 200 Javier Ruiz i al bronze de Lluís Rosell, cossos de bombers i policia metres lliures, i bronze en 50 metres qui també va endur-se la plata als d’arreu del món van concen- papallona. La bicicleta va contribuir al 100 metres tanques. f trar-se a la ciutat dels gratacels per gaudir de gairebé una setantena Irene interromp els Jocs d’esports als World Police & Fire Games, celebrats del 26 d’agost al El que no estava previst i, sense dubte, va 5 de setembre. L’expedició de l’ACE desbaratar els plans de l’organització, va va fer un gran paper pujant al podi ser l’huracà Irene. Tot just començat l’esde- en més d’una vintena d’ocasions, veniment esportiu bianual, l’arribada del fe- aconseguint fins a 12 ors. La majo- nomen meteorològic va obligar a cancel·lar ria d’ells van suar-se de valent esca- totes les competicions dels dies 27 i 28 les amunt, a les diferents categories d’agost i a confinar els atletes a la Vila Olímpica i als hotels on residien. Tot i que Irene no d’Stair Race. Els companys de contemplava Manhattan (zona on se celebraven els Jocs) a la seva trajectòria, l’alcalde de Cursa Vertical –Víctor Dobaño, Alí - Nova York no va voler arriscar-se a haver de lamentar una tragèdia i va donar ordre explí- cia Montoro, Àlvar Méndez, Miquel cita de no sortir al carrer durant els dos dies. Foto: Thomas Richter Camós, David Ojeda, José Maria Segons al campionat d’Espanya de BTT Encara amb el regust de l’èxit als WP&FG, Bombers es nega El company Pere Martínez durant la a baixar de podi esportiu. En travessia per pistes forestals aquesta ocasió, els companys ciclistes de l’ACE van pujar al segon esglaó en la categoria d’e- quips al Campionat d’Espanya de BTT de Policies i Bombers, cele- brat el passat 1 d’octubre a Montjuïc. A nivell individual també vam assolir la glòria gràcies a les magnífiques actuacions d’Albert Rovira, primer classificat en la categoria d’èlit, i de Pere Martínez, segon classificat en la categoria de veterans. f 35 FRH 41-p.36 a 38 ok_Maquetación 1 01/12/11 10:42 Página 37 Un bomber observa el Correfoc de la Mercè des de dalt del camió, el passat 25 de setembre, durant un dels molts dispositius de reguarda que va organitzar Bombers a l’entorn de les festes patronals de Barcelona. Foto: Àlex Palau 37