núm. 12 novembre 2004
Acord amb MAPFRE
a l’educació viària
Relleu al capdavant de
la Guàrdia Urbana
Sector de Seguretat i Mobilitat
10a entrega de postals
col·leccionables
 www.bcn.es/guardiaurbana
Celebracions de
les festes del patró
Ba rc el o n
a
2
La imatge
Xavier Vilaró (esquerra) i Alfonso Luis Vidal (dreta) 
es donen la mà en un gest simbòlic de relleu al capdavant de la Guàrdia Urbana
GUB PAG 2-3  28/10/04  12:22  Página 2
3Ba rc el o n
a Índex
Editorial
- Nova etapa, nous reptes
De portada
- Arriben els primers mossos
A fons
- Xavier Vilaró, cap de la Guàrdia Urbana
- Relleu al capdavant de la Guàrdia Urbana
Notícies GuB
- MAPFRE, aliada en l’Educació Viària
- Nou control del soroll en l’Operació Tardor
- Menys accidents a les rondes durant l’estiu
Bravo Charlie November
- Efectivitat a la revetlla de Sant Joan
Som notícia
Recorda
- Normes d’ús de l’arma reglamentària
Seguretat viària
- APRAT, professionals del rescat en accidents
Parlem de...
- La UT6 i la implicació amb els graciencs
Formació
- Excel·lent acollida del curs de motivació
Marc legal 
- La protecció, tinença i venda d’animals
Taula rodona
- Com educar en la mobilitat a la ciutat 
El reportatge
- La Guàrdia Urbana celebra el patró
La nostra història
- La Guàrdia Urbana i els Jocs Olímpics
La nostra gent
- La satisfacció de ser un bon guàrdia
Activitats esportives i socials
- El CEGUB, segon al triangular de volei
- La Guàrdia Urbana, també en l’escalada
- Còmodes al torneig de Pitch & Putt
- III Concentració motorista a Saragossa
El tauler
Els nostres convidats
- Joan Bayén, propietari del bar Pinotxo
Desconnecta
- Passatemps i humor
5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de 
Barcelona
Carrer Guàrdia Urbana, 3-5
08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial: Evelio Vázquez, Eva Llo-
rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Ser-
gi Amposta, Juani Gómez, Màrius Comorera,
Mònica Navas, Susana Suárez
Director: Evelio Vázquez
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3
08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76
www.op-team.com
Coordinació: Susana Suárez 
(info@op-team.com)
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra, Sara Puerta
Redacció i fotografia:
Susana Suárez, Míriam Ortega
Col·laboradors en aquest número:
Joaquim Arandes, Salvador Auberni, Manel
Cumelles, Gabriel Sevilla, Carlos Fernández, 
J. M. Contel, J. M. Fosch, Miquel Mariné
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-52.027-2001
de Barcelona
Guàrdia Urbana
Ajuntament
8
10
13
18
28
29
14
30
20
21
26
22
4
32
16
34
35
15
GUB PAG 2-3  28/10/04  12:22  Página 3
Ba rc el o n
a
4
Editorial
A
Amb la celebració del Fòrum
Universal de les Cultures i una
Operació Estiu compartida, per
primera vegada amb els Mossos
d’Esquadra i el Cos Nacional de
Policia, la Guàrdia Urbana ha
tornat a estar a ple rendiment. També s’han
celebrat les festes majors de Gràcia i Sants, i la
mateixa Festa Major de Barcelona, que ha tornat
a demanar la màxima atenció i dedicació de les
diferents unitats i divisions.
Hem celebrat també, i coincidint amb l’inici del
curs, la festivitat de Sant Rafael, el nostre patró.
Hem tingut ocasió, com cada any, de poder
reconèixer i homenatjar a molts companys que,
sigui perquè han destacat durant l’any per la seva
labor o bé perquè s’han jubilat o porten molt de
temps al cos, han rebut una merescuda medalla.
Ara s’obre una nova etapa plena de projectes,
de reptes i també d’oportunitats. En els propers
mesos, i d’acord amb el procés de desplegament
dels Mossos d’Esquadra en el territori municipal,
haurem d’establir una estreta col·laboració entre
la Guàrdia Urbana i el cos autonòmic, on serà de
gran importància la coordinació i la col·laboració
per donar als ciutadans una resposta única i
òptima, gestionant conjuntament des
d'aspectes de seguretat fins al
compliment de les ordenances municipals
i el civisme.   
En aquesta nova etapa serà també un
objectiu estratègic treballar per
augmentar la seguretat viària dels
vianants. El Pla Municipal de Seguretat Viària
dóna a la Guàrdia Urbana un paper fonamental
en la lluita, juntament amb altres àmbits
municipals, contra l’accidentalitat a les vies
urbanes, actuant sobre l’excés de velocitat i la
conducció sota els efectes de l’alcohol, entre
altres conductes de risc.
Aquests, i altres aspectes clau de la mobilitat i
la seguretat de Barcelona, els treballarem en els
mesos que vénen. Són, tots ells, temes de gran
rellevància per a l’Ajuntament i per a la ciutat,
que ens demanaran forces renovades i
determinació per, com sol fer sempre la Guàrdia
Urbana, donar el millor de tots nosaltres.
Nova etapa
i nous reptes
El Pla Municipal de 
Seguretat Viària atorga 
a la GU un paper clau 
contra l’accidentalitat
GUB PAG 4  28/10/04  12:37  Página 2
Ba rc el o n
a
5
De portada
E
ls Mossos enfortiran el servei que ja realitza
la Guàrdia Urbana i substituiran pro-
gressivament els efectius del Cos Nacional
de Policia (CNP) a la capital catalana. De
moment, les tres policies compartiran algunes
funcions. La Policia Nacional treballarà conjun-
tament amb Mossos d’Esquadra la seguretat
ciutadana fins el 2005, any del desplegament
definitiu de la policia autonòmica a Barcelona. CNP
abandonarà llavors el patrullatge de carrer a la
ciutat, tot i que part de la seva plantilla continuarà
a Barcelona, exercint les competències pròpies de la
policia estatal, com la lluita contra el crim
organitzat, el terrorisme o la tramitació de
documents oficials (DNI, passaport, etc.) entre altres
funcions. 
A Barcelona, tot i que el pes de la responsabilitat
del trànsit continuï descansant sobre la Guàrdia
Els primers mossos
arriben al novembre 
Urbana, els Mossos no estaran exempts d’actuar
davant d’una infracció de trànsit, per exemple. Cal
tenir en compte que la Guàrdia Urbana ja dedica
actualment un terç del seu temps actiu a realitzar
tasques relacionades amb la seguretat ciutadana,
un fet gens habitual per a una policia local que
sovint s’ocupa bàsicament de vetllar per l’aplicació
de les ordenances i de la regulació del trànsit. 
Novembre del 2004 és la data clau en el predesplegament de Mossos d’Esquadra a
la ciutat de Barcelona. Serà llavors quan es posi en marxa el dispositiu
d’acoblament entre dos dels cossos policials amb més història de Catalunya, a
Barcelona, de cara al desplegament definitiu d’aquest Cos, al novembre de 2005. 
A partir d’aquest mes es
realitzaran itineraris de
patrullatge preventiu en
37 agrupacions de barris
L’experiència de l’Operació Estiu servirà de referent en
aquest predesplegament
GUB PAG 5  29/10/04  12:28  Página 1
Ba rc el o n
a
6
De portada
Les dues policies realitzaran a partir de novem-
bre el seus itineraris de patrullatge preventiu en 37
agrupacions de barris –la mateixa distribució
utilitzada per la Guàrdia Urbana en l’actualitat–,  de
manera permanent. Segons les previsions del
Departament d’Interior de la Generalitat, en
aquesta data Barcelona disposarà ja de deu noves
comissaries de Mossos, que se sumaran a les unitats
territorials de la Guàrdia Urbana a cada districte.
Amb això es doblaran les dependències on els
ciutadans podran ser atesos en les seves demandes
de seguretat i mobilitat.  
Per sobre del nivell de patrullatge preventiu al
carrer i les responsabilitats compartides, el cos
municipal i l’autonòmic es repar-
tiran la feina segons les seves espe-
cialitzacions. Els accidents i les
qüestions de policia administrativa,
assistencial i de trànsit quedaran
sota la custòdia de la Guàrdia Urba-
na, mentre la policia autonòmica
catalana assumirà principalment
aquelles demandes relacionades
amb la seguretat ciutadana. 
El novembre de 2005 engegarà
també una central de comanda-
ment conjunta entre Mossos d’Es-
quadra i la Guàrdia Urbana. Això
voldrà dir que ambdós cossos tre-
ballaran centralitzats en la plani-
ficació de les tasques diàries i
Els Mossos actuaran
davant les infraccions de
trànsit, tot i ser una
responsabilitat de la GU
l’adaptació dels recursos i operatius existents a les
demandes de la ciutat en matèria de seguretat i
mobilitat. A això se suma el projecte d’unificar en
un número únic, el 112, la centraleta de recepció de
demandes d’assistència en emergències. Aquesta
centraleta serà l’encarregada de
canalitzar directament les sol·lici-
tuds ciutadanes cap a un o altre
cos, segons sigui el cas.
Culminar el desplegament 
Aquest mes de novembre seran
700 els mossos que començaran a
treballar a la capital catalana. Un
any després, al novembre de 2005,
es completarà el desplegament
amb la incorporació a la plantilla
policial de Barcelona de 1.800
agents autonòmics. 
El desplegament de Mossos a Barcelona dóna
compliment als terminis establerts pel Departament
d’Interior de la Generalitat. L’acord signat entre
l’alcalde, Joan Clos, la consellera d’Interior,
Montserrat Tura, i el ministre de l’Interior, José
Es proposen quatre nivells:
Mesa
de coordinació
amb central de
comandament conjunta
Menors, homicidis, crim
organitzat, estupefaents...
Accidents (GUB)
Motoristes (GUB / Mossos)
Patrullatge reactiu (112)
Patrulles 091...088, 092
Brigada Mòbil Mossos
Preventiu - 10 districtes - 37 agrupacions de barris
Mossos d’Esquadra/ GUB (el patrullatge dels Mossos no podrà
ser inferior al de la GUB per barri)
4t: Mesa de
coordinació
operativa
3t: Mesa de 
coordinació
operativa
2n: Especialistes
primer nivell
1r: Patrullatge
de proximitat
Model proposat
(Presidit per la Junta Local de Seguretat)
La coordinació entre ambdues policies serà clau en el nou
model de seguretat per a Barcelona 
GUB PAG 5-7  28/10/04  16:52  Página 2
7David Vázquez i Joaquin Durán són dos
dels nous agents de la Guàrdia Urbana
incorporats el passat mes de setembre.
Ambdós provenen del cos de Mossos
d’Esquadra i coincideixen a considerar
molt positiu el fet que ara per ara es
treballi des de les dues policies cap a la
unificació operativa. Se senten integrats al
cos municipal i destaquen sobretot l’ajut
dels companys amb més experiència a
l’hora d’afrontar l’aterratge a la Guàrdia
Urbana. Tant Vázquez com Duran,
destaquen la dificultat afegida, dins de la
policia municipal, d’aplicar les ordenances
i normatives municipals en l’àmbit de la
ciutat. Vázquez valora molt positivament el
període d’acollida a la Guàrdia Urbana, ja
que va ser “un dels més profitosos de cara
al servei”. Durán va sol·licitar l’ingrés a la
Guàrdia Urbana perquè volia pertànyer a
un grup especialitzat molt específic: la
Unitat Muntada. Tots dos declaren sentir-se
policies, sense distincions de colors,
banderes o uniformes, i asseguren esperar
amb una actitud positiva el període del
desplegament.
Exmossos a la Guàrdia Urbana
Antonio Alonso, el passat 14 de juliol establia com
a primera fase del desplegament de la policia
autonòmica a Barcelona l’arribada
d’aquests 700 agents l’1 de novembre de
2004. Paral·lelament, Clos i Tura van
signar un conveni entre les respectives
administracions que sentava les bases del
nou model operatiu policial, en actiu a
partir de novembre de 2005, que advoca
per la policia de proximitat i la
coordinació activa entre els Mossos
d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.
D’acord amb el model aprovat, els
Mossos disposaran de deu comissaries als
districtes de la ciutat a partir de 2005,
aprofundint d’aquesta manera en el
model descentralitzat propi de la Guàrdia
Urbana. 
UBICACIÓ DE LES CASERNES DELS MOSSOS D’ESQUADRA
A LA CIUTAT DE BARCELONA
RP: Regió PolicialABP: Àrea Bàsica Policial
Les característiques específiques de la ciutat,
com a capital política i econòmica i centre urbà de
més de tres milions d’habitants, han contribuït a
aprofitar l’imminent desplegament de la policia
autonòmica per establir les bases d’un nou model
policial conjunt amb el govern municipal que
reforci el vessant de policia de proximitat i millori
els nivells de seguretat dels barcelonins. 

A partir de novembre 
de 2005 es completarà 
el desplegament dels
Mossos d’Esquadra
El desplegament forma part del nou model policial, que
ha de millorar els nivells de seguretat a la ciutat
GUB PAG 5-7  28/10/04  16:52  Página 3
Ba rc el o n
a
8
A fons
El 18 d’agost de 2004 l’intendent major Xavier Vilaró recollia el testimoni d’Alfon-
so Luis Vidal. Vilaró, ha estat pioner en l’impuls de les relacions amb els mitjans de
comunicació, càrrec que el va servir de trampolí per assumir noves responsabilitats
com a intendent, intendent major i cap de la Guàrdia Urbana
“La millor aula de
formació és el carrer”
V
ilaró, barceloní de 47 anys, va ingressar a
la Guàrdia Urbana el 1980 (46a promoció)
i es va formar com a agent al districte
d’Horta-Guinardó. Pròxim, afable, dialo-
gant, directe i incansable, els qui han seguit la seva
carrera professional fan servir aquests adjectius per
descriure’l.
GuB: Què va sentir quan li van comunicar que seria
el proper cap de la GUB ?
Xavier Vilaró (XV): Un gran nus de responsabilitat. 
A partir d’ara hem de consolidar els avanços que 
s’han fet fins al moment. És una gran base.
GuB: Com creu que ha de ser el servei al ciutadà?
XV: Crec que s’ha de fer des de la proximitat.
GuB: Què considera que funciona molt bé al Cos?
XV: L’esperit de servei, el saber fer, l’experiència dels
nostres veterans. El millor que el pot succeir a un
agent nou és poder comptar amb referents, tutors,
aquí els tenim i de molt bons. Jo vaig tenir la sort
de formar-me com a comandament de la mà del
sotsinspector Carrero, "un tractat de  sentit comú".
GuB: Què s’hauria de millorar?
XV: La implicació de tots, des dels agents, adminis-
tratius, caporals, sergents, sotsinspectors, inspec-
tors, intendents, intendents majors... per assolir un
projecte de servei a la ciutat que aconsegueixi
implicar-nos a tots, potenciant el treball en equip.
GuB: Després de 24 anys al cos, quin és el canvi
més important de la GUB des del seu ingrés?
XV: La innovació. Als anys 80 ningú volia portar els
pockets, eren uns Philips, grans, pesats, i en molts
llocs sense cobertura. Ara és difícil pensar en un
agent sense pocket a la via pública, ja no parlem
dels ordinadors, de la central de comandament, del
SIP i de totes les eines tecnològiques que tenim
com a ajut a la nostra tasca diària. A l’any 83 enca-
ra hi havia a la prefectura una centraleta d’endolls
que la portaven els guàrdies Gallard i López,  entre
d’altres.
GuB: Expliqui’m alguna anècdota que no hagi sor-
tit mai a la llum.
XV: Han sigut moltes, però la que em va ensenyar
més va ser al Zaire, l’any 1994. Èrem al camp de
refugiats de Mugunga. En sortir, uns militars ens
havien sostret una pic-up, i hi havia molta tensió.
Nosaltres èrem logistes i portàvem els metges i
sanitaris del nostre grup "Médicos del Mundo". La
Guàrdia Urbana col·laborava en la primera expedi-
ció. Quan vam arribar a la nostra seu, vaig plante-
jar que havíem d’anar a buscar al nostre personal
col·laborador al camp. El company Roger va sortir
voluntari i vam anar-hi. Pel camí em van dir
Xavier Vilaró va ser
nomenat cap de la
Guàrdia Urbana el
passat mes d’agost
“La gran prioritat ara és
crear un nou model de
seguretat en col·laboració
amb Mossos d’Esquadra”
GUB PAG 8-9  28/10/04  16:57  Página 2
9Pinzellades d’opinió cultural
• Recomani’m un llibre:
"Asalto a la Virreina", del periodista
Carlos Quílez.
• Una pel·lícula: 
La que es produeix diàriament als indrets
de la nostra ciutat, i "Farenheit 9/11".
• Algun lloc encara per descobrir a
Barcelona: 
La visió des del primer pis del Bus
Turístic, o la vista de la ciutat des de les
golondrinas  per la zona Fòrum
"Xavier atura’t un moment", i mentre fumàvem
una cigarreta em va dir; "El que pa’ muerto está
apuntao, que espere de pie o espere sentao".
Aquesta reflexió ens va donar molta força i vam fer
el que havíem de fer: anar a buscar la resta del nos-
tre equip i el personal nadiu que col·laborava amb
nosaltres. La tensió era molt alta, però ens vam en
sortir. També recordo una altra màxima "La por,
cadascú en compra la que vol".
GuB: La dedicació en el seu càrrec és fonamental.
Quina és l’agenda del cap de la GUB?
XV: Tots els dies són molt semblants, dedicació
total les 24 hores, els 365 dies de l’any. Però es pot
fer amb l’equip de comandament i amb tots els
agents que formen la GUB. La nostra ciutat et per-
met aprendre constantment. La formació té dues
vessants, la de coneixements i el doctorat continu
a la via pública. Aquí es veu l’autèntica vàlua, si se
sap aplicar i si se sap interrelacionar. El carrer és la
nostra millor aula de formació. 
GuB: Amb quin d’aquests titulars es quedaria?
1. La Guàrdia Urbana desalojó con paciencia la
playa tras la verbena (El Periódico 25/6/04).
2. Los Mossos se suman en la Operación Verano a
500 agentes de la Guàrdia Urbana y 300 del CNP
(El País 22/6/04).
3. La Guàrdia Urbana incrementará la disciplina al
volante (ABC 11/9/04).
4. La venda al carrer se’n va del centre de BCN per
evitar el control policial (El Periodico 8/1/04).
XV: Cadascun d’aquests titulars respon a una
demanda de la ciutat. Em quedo amb tots i aposto
per un de futur "Barcelona té un model policial
basat en la proximitat del patrullatge preventiu, de
Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, molt eficaç".
També m’agradaria que el text de la notícia digués:
"que és fàcil i entenedor pel ciutadà". 
Barcelona, ho pot fer, ja té una llarga tradició des
dels anys 80, Comissió Socias, Convenis Ministerio
del Interior, etc.
GuB: Ha assenyalat com una de les seves priori-
tats, preparar, en col·laboració amb Mossos d’Es-
quadra, el nou model de seguretat de Barcelona.
XV: Aquesta és la gran prioritat. La història ens pas-
sarà comptes del que hem fet, i del que no hem fet.
Portem més de 20 anys parlant del model. Només
tenim un any per desenvolupar-lo i posar-lo en
marxa. És el gran moment per donar un gran
impuls a la percepció social de la nostra professió
de policies. Tots, incloent-hi els sindicats, hem de
treballar per fer-lo possible. 

Millorar constantment el clima de treball.
Valorar el grau d’implicació i de pertinença.
Potenciar a través del programa de Qualitat, la implicació de tots els membres de la GUB, per un procés de millora constant.
Millorar la formació, ajustada a les noves demandes de la societat, així com les eines de tipus legals, tecnològiques i materials,
que ens permetin donar una resposta més àgil i eficaç al ciutadà. Crear un pla de desenvolupament professional vertical i
horitzontal.
Tecnificar els processos, els procediments, com a suport i ajuda al servei.
Millorar la implicació de tots els serveis, per donar una resposta més eficaç i més ràpida.
Avançar-se a la resolució de problemes. Ser capaços d’intervenir quan es troben en estat embrionari.
Crear  conjuntament amb Mossos d’Esquadra un model de seguretat pública eficaç, comptant amb la participació dels cossos
de seguretat de l’Estat .
Col·laborar en el desenvolupament de la nova Llei de Policia de Catalunya:
Prioritzant un marc estatutari comú que no marqui diferències per al cos al que es pertany sinó per la funció que es realitza.
Crear un pla de carrera comú, homologat per les universitats, hem d’aconseguir la llicenciatura en Estudis Policials.
Homologar els estudis realitzats a l’Escola de la GUB
Cercar un pla de desenvolupament professional dels administratius de la GUB.
Els deu eixos clau
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
GUB PAG 8-9  28/10/04  16:57  Página 3
Ba rc el o n
a
10
A fons
E
l 30 de juliol va ser el dia escollit per
retre homenatge al superintendent
de la Guàrdia Urbana, Alfonso Luis
Vidal, i donar la benvinguda al seu
relleu, Xavier Vilaró. En l’acte, l’alcalde, Jo-
an Clos, va agrair la tasca desenvolupada
per Vidal i va destacar "la seva professio-
nalitat, la seva dignitat i el seu tarannà",
que "han donat serenitat i fortalesa a la
Guàrdia Urbana". Vidal, al capdavant del
Cos des de 1995, es jubilaria setmanes des-
prés, el passat 18 d’agost, data en la qual el
va substituir com a cap de la Guàrdia Urba-
na, el fins aleshores intendent major, Xavier
Vilaró. 
Un adéu alegre
El superintendent Vidal va pronunciar un discurs
de comiat on va destacar "la gran sort d’haver par-
ticipat en el procés de transformació de Barcelo-
na des de 1992", any en el qual Vidal va ingressar
al Cos, com a cap de la Divisió Territorial. 
El 1995 seria nomenat màxim responsable de la
Guàrdia Urbana –càrrec de superintendent des de
1999–, des d’on va dirigir la reorganització interna
del Cos, l’optimització dels recursos humans i tènics
i el procés d’implementació de la policia de proxi-
Vidal recull l’obsequi de l’Ajuntament en el seu acte 
oficial de comiat i la benvinguda per al nou cap Vilaró
Relleu al capdavant
de la Guàrdia Urbana 
El canvi en la direcció del Cos es va fer efectiu el passat 18 d’agost. L’intendent ma-
jor Xavier Vilaró recollia el testimoni de dotze anys de dedicació i servei del supe-
rintendent Alfonso Luis Vidal, en un acte d’homenatge i benvinguda celebrat al Sa-
ló de Cent i presidit per l’alcalde i el regidor de Seguretat i Mobilitat.   
Vilaró va referir-se als
homes i dones del Cos
com “el millor capital de
la Guàrdia Urbana"
mitat, entre altres grans projectes dins el Cos de la
Guàrdia Urbana. 
De Xavier Vilaró, l’alcalde va destacar "la seva
gran capacitat professional i de comandament",
clau, segons Clos, en aquesta "nova etapa" que s’a-
fronta des de la Guàrdia Urbana amb el repte de
consolidar un nou model de seguretat basat en una
estreta col·laboració amb Mossos d’Esquadra.  
En el seu torn de paraula, el nou cap va expres-
sar el seu ferm compromís per "oferir una respos-
ta eficaç als projectes recollits en el programa
d’actuació municipal" i va comprometre’s a portar
endavant el procés de modernització i adaptació del
Cos a la ciutat "responent als nous reptes i neces-
sitats de Barcelona, incrementant la presència
d’agents als barris, consolidant el nou model de
seguretat i potenciant el millor capital de la
Guàrdia Urbana: els homes i dones del Cos".  

GUB PAG 10-11  28/10/04  15:44  Página 2
Ba rc el o n
a
11E
ls nous materials són els successors de les
publicacions iniciades per la Guàrdia Urba-
na l’any 2000 amb el títol "Del pedal al mo-
tor". Una evolució necessària en termes de
visualitat que completa la línia encetada el 94-95,
a partir de l’elaboració dels materials per a l’Educa-
ció Secundària Obligatòria (ESO). 
La presentació del nou dossier "La Pràc-
tica de l’Educació Viària" es va dur a terme
el passat 9 de setembre, de cara a l’immi-
nent curs escolar 2004-05. A l’acte, van
assistir-hi el regidor de Seguretat i Mobili-
tat, Jordi Hereu, el director regional de
MAPFRE a Catalunya, José Manuel In-
chausti, i la psicòloga i doctora en peda-
gogia, Maria Rosa Buxarrais. 
El responsable de MAPFRE a Catalunya
va destacar la importància de concienciar
els escolars sobre els riscs del trànsit, "no
tant amb regles apreses de memòria sinó
més aviat amb la reflexió sobre valors de
civisme i respecte". En aquesta línia, la
psicòloga i doctora en pedagogia va reflexionar so-
bre els valors ètics i morals de l’educació viària, tot
destacant-ne “l’aprenentatge, el respecte i els va-
lors de civisme com a eixos principals”. Buxarrais
va sol·licitar la inclusió d’un apartat de "compren-
sió crítica dels mitjans" en una possible futura edi-
ció com a contrapunt a l’efecte negatiu de la pu-
blicitat i va remarcar la importància de la família
com a primer model a imitar en els patrons de
comportament social. En aquesta sentit, el regidor
de Seguretat i Mobilitat va qualificar la seguretat
viària com "un combat social" on es fa necessari
un "partenariat social". Hereu va destacar el paper
de l’escola com a educadora de la mobilitat dels
nens i nenes però va voler deixar la porta oberta a
la possible creació en un futur d’altres materials
adreçats a aquests altres actors educadors, com la
família. El regidor va felicitar la Guàrdia Urbana per
la tasca realitzada en l’àmbit de l’educació viària i
va llençar el desig de convertir Barcelona en una
ciutat modèlica "capital de la seguretat viària". 

MAPFRE, aliada
en l’educació viària
Les escoles participants en el programa educatiu “La Guàrdia Urbana a les escoles”
estrenen materials didàctics per al curs 2004-05. La col·laboració del Servei d’Edu-
cació Viària i l’Instituto MAPFRE de Seguridad Vial ha fet possible l’edició de la car-
peta "La Pràctica de l’Educació Viària", adreçat a escolars dels cicles de primària. 
La psicòloga i doctora en pedagogia, M.Rosa Buxarrais,
va reflexionar sobre els valors ètics de l’educació viària 
Una nova educació viària
El Servei d’Educació Viària insisteix a
treballar en l’evolució del programa "La
Guàrdia Urbana a les escoles", dirigint-lo
cap a un ensenyament de raonament i
reflexió, i bandejant els models de
formació conceptual i nemotècnica. Vint
agents de districte formen l’equip
encarregat de treballar com a monitors.
Notícies GuB
GUB PAG 10-11  28/10/04  15:44  Página 3
Ba rc el o n
a
12
E
l passat 10 de setembre, la Guàrdia Urbana
de Barcelona va iniciar l’Operació Tardor,
un dispositiu específic de servei destinat a
incrementar la disciplina en el trànsit, el
respecte a la senyalització i les normes a través
d’actuacions preventives de vigilància un cop fina-
litzat el període de les vacances d’estiu i l’inici de
l’etapa escolar. 
Enguany aquest dispositiu ha presentat una
novetat: presta especial interès al control del soroll
ocasionat per les motocicletes.
Així, aquesta Operació Tardor, que en el 2004 és
més llarga de l’habitual –del 10 de setembre al 15
d’octubre- s’enfoca, entre d’altres, a incrementar la
seguretat viària ciutadana i assegurar una conduc-
ta cívica i respectuosa amb la convivència en la
xarxa viària bàsica, les rondes, el centre de la ciutat
i les zones properes als centres escolars. 
D’altra banda, l’actuació de tots els agents
disponibles que intervenen en aquesta operació es
va veure reforçada amb la col·laboració dels 125
nous agents corresponents a les dues darreres
promocions, actualment en fase de pràctiques. 
El servei de tots aquests agents va dirigir-se
preferentment a corregir la indisciplina viària
respecte dels estacionaments indeguts, com ara
l’estacionament en dobles fileres; incrementar la
seguretat viària, vigilant les infraccions més perillo-
ses del trànsit en moviment; i incrementar la
vigilància a les rondes, amb especial incidència en
els excessos de velocitat. 

Nou control del soroll,
en l’Operació Tardor
Notícies GuB
Aquest dispositiu va 
enfocar-se especialment
en el control del soroll
provocat per motocicletes
E
ls accidents de trànsit amb lesionats a les
rondes van disminuir en un 36% durant
aquest estiu. Enguany,
s’han quantificat 66
sinistres, cap d’ells mortal, 37
accidents menys que durant els
mesos de juliol, agost i setem-
bre de l’any passat. Les dades
posen de manifest l’eficàcia
dels sistemes fixos de control,
els radars, introduïts en aques-
tes vies per millorar la seguretat
viària l’1 de juliol de 2003. La
reducció d’accidents durant
Menys accidents a les
rondes durant l’estiu
aquest estiu és encara més significativa si es té en
compte que la reducció entre els estius de 2003 i
2002 ja va ser de més d’un 41%.
La fluïdesa a les rondes
també s’ha vist augmentada en
eliminar-se moltes congestions
provocades per l’anomenat
"efecte acordió" –retencions
provocades per frenades sobta-
des-. Així, la velocitat mitjana ha
passat de 65 km/h el 2003 a 68
en el 2004, mentre que la veloci-
tat mitjana en excés s’ha abaixat
de 120 km/h a 105 el 2004. 

Accidents juliol- setembre ’04  66
Accidents juliol- setembre ’03 103
Accidents juliol- setembre ’02 139
Velocitat mitjana infractors ‘04 105km/h
Velocitat mitjana infractors ‘03 120km/h
Velocitat mitjana rondes ‘04 65km/h
Velocitat mitjana rondes ‘03 69km/h
Total d’accidents en rondes 2004 82
Total d’accidents en rondes 2003 119
Evolució del accidents
GUB PAG 12-13  28/10/04  15:58  Página 2
Ba rc el o n
a
Efectivitat a la
revetlla de Sant Joan
D
ies abans de la revetlla de Sant Joan es va
presentar el dispositiu especial municipal
per a tota la ciutat, amb especial atenció
a les platges urbanes. 
En aquest dispositiu, la Guàrdia Urbana acom-
plia un paper essencial. La seva actuació es va coor-
dinar amb departaments municipals com Serveis
Urbans i Medi Ambient i Parcs i Jardins, i també
amb la resta de cossos policials i Creu Roja.  
L’operatiu de la Guàrdia Urbana va abastar tots
els districtes de la ciutat però va emfasitzar la
vigilància de les platges, el front litoral i tots
aquells punts de la ciutat on se celebraven revet-
lles. El centre d’operacions CECOR es va ubicar a la
pròpia platja, als locals de Bogatell-Nova Icària,
Barceloneta Ponent i Nova Mar Bella. Des d’allà es
van coordinar els diferents serveis des de les 15
hores del 23 de juny fins a les 15 hores del dia 24. 
El dia de la revetlla també es va fer especial
incidència en regular la mobilitat i l’estacionament
en espais concrets i prevenir la inseguretat. Així, es
va tancar l’accés als vehicles al vial lateral del nou
Passeig Marítim de Nova Icària i Bogatell. Pel que
fa a vetllar pel bon ús de les platges el matí del dia
24, la Guàrdia Urbana va vigilar la instal·lació
d’equips de música, les acampades, els delictes i la
venda ambulant de begudes, especialment les
alcohòliques. També en aquesta nit es van intensi-
ficar els controls d’alcoholèmia, habituals durant el
13
L’operatiu específic de la Guàrdia Urbana a les platges de la ciutat per garantir la
neteja i l’ús correcte d’aquest espai públic durant i després de la revetlla de Sant
Joan va ser un èxit i va rebre el reconeixement públic per part dels mitjans de
comunicació i les institucions municipals.
Sant Joan als mitjans
L’endemà de Sant Joan els mitjans de
comunicació barcelonins van
reconèixer la bona actuació de la
Guàrdia Urbana. La Vanguardia del 25
de juny posava el seu "semáforo" en
verd per a Alfonso Luis Vidal,
l’aleshores superintendent, tot destacant
"la tranquil·litat a Barcelona durant la
revetlla". El Periódico destacava la
"paciència" amb que el Cos va realitzar
“el desallotjament a les platges de
milers de persones”, mentre 20 minutos
titulava "Un Sant Joan modèlic"la seva
crònica. També El Punt va fer-se ressò
de l’efectivitat del dispositiu municipal,
destacant-ne la mobilització de 180
efectius de la Guàrdia Urbana. El
Mundo ressaltava les 170.000 persones
congregades a les platges durant una
revetlla qualificada com a "tranquil·la" i
destacava els 9.000 decomissos de
begudes i els tres expedients a
xiringuitos de platja realitzats per la
Guàrdia Urbana durant la nit. 
La Guàrdia Urbana es va
coordinar amb altres
departaments municipals,
policies i Creu Roja
Bravo Charlie November
torn de nit, en els accessos a la ciutat i les proximi-
tats a zones de gran afluència de públic; i es van
vigilar intensivament les activitats de publicitat
il·legal d’empreses organitzadores de revetlles en
mobiliari urbà i llocs no autoritzats. 
Des del 21 i sobretot el dia 23, es va intensificar
la vigilància en la detecció de punts de venda no
autoritzada d’articles de pirotècnia i impedir la seva
utilització en llocs d’alt risc d’incendi. 
 
GUB PAG 12-13  28/10/04  15:58  Página 3
Ba rc el o n
a
14
"El Periódico" va acompan-
yar, durant el mes de setembre una patru-
lla d'UPAS en la seva actuació contra els
netejavidres. 
El programa "En directe" de TV3 va
acompanyar la nova patrulla ciclista
de Gràcia en un recorregut pel barri i va
seguir de prop les actuacions dels agents
ciclistes.
Els agents Rafael Arco i Paqui
Pastor, integrants de la Policia
Comunitària de la UT-2, van participar al
juliol en una tertúlia a Catalunya Ràdio
sobre casos curiosos referents a molèsties
domiciliàries viscuts com a agents.
El passat juliol un equip dels serveis
informatius de TV3 va confeccionar
un reportatge sobre l'actuació de la Guàr-
dia Urbana de Ciutat Vella per evitar l'ac-
tivitat dels trilers a la Rambla.
L'intendent major Evelio Vàzquez va acom-
panyar el regidor de Seguretat i Mobilitat,
Jordi Hereu, durant la presentació a la
premsa de la campanya "Operació Tardor". 
Diversos mitjans de comunicació van
acompanyar, durant la matinada de Sant
Joan, les unitats de la Guàrdia Urbana que
van desallotjar les platges, i es van fer
ressò de la tranquil·litat de la jornada. 
Som notícia
GUB PAG 14-15  28/10/04  16:05  Página 2
Ba rc el o n
a Recorda
15
En els casos on l’agent
hagi usat l’arma, haurà
d’informar també al seu
superior d’immediat
És molt possible també que es doni la
circumstància que els mitjans comminatoris no
siguin atesos, en aquest cas cal fer un tret a l’aire,
si això és possible, amb caràcter dissuassori. Si,
finalment, aquestes mesures no fossin eficaces, els
trets que cal efectuar hauran de ser els mínims
indispensables i dirigits de manera que l’impacte no
afecti cap part vital de l’organisme de l’agressor. En
tots els casos on s’hagi fet ús de l’arma de foc els
agents de la Guàrdia Urbana han d’informar imme-
diatament al comandament jeràrquic superior. 
Tota aquesta informació sobre l’ús de l’arma
reglamentària per part dels membres del cos de la
Guàrdia Urbana, la podeu trobar, ampliada, consul-
tant la Instrucció núm. 36/96 "Normes d’ús i
tinença d’armes de foc".  

Per tal d’usar l’arma reglamentària per al servei, els agents han de tenir en comp-
te una sèrie de recomanacions bàsiques abans de l’actuació. Aquestes normes,
estan recollides a la instrucció número 36/96 titulada "Normes d’ús i tinença d’ar-
mes de foc". Tot seguit en fem un breu resum. 
D
urant la prestació del servei s’ha de portar
l’arma dins de la funda reglamentària.
Només es pot desenfundar quan les
circumstàncies excepcionals ho requerei-
xin i ajustant-se als principis de proporcionalitat,
congruència i oportunitat. 
A l’hora d’utilitzar-la, s’ha de tenir en compte
que la funció principal de l’arma ha de ser la de
constituir un mitjà preventiu i de dissuasió. 
En les situacions límit que justifiquen l’ús de
l’arma, s’ha d’establir amb caràcter general que les
armes sempre tenen relació amb la comissió de
delictes greus en els que la violència física és el
denominador comú.
Com a única opció
És convenient considerar certs matisos en l’ús de
l’arma, com si es dóna una situació on hi hagi
agressió il·legítima contra els agents, l’autoritat o
terceres persones o si l’arma constitueix l’únic mitjà
racional per impedir o repel·lir l’agressió. 
Normes d’ús de
l’arma reglamentària
L’ARMA HA DE CONSTITUIR UN MITJÀ PREVENTIU I DE DISSUASIÓ
En situacions límit que justifiquen l’ús de l’arma, s’ha d’establir amb caràcter general que les armes sempre
tenen relació amb la comissió de delictes greus en els que la violència física és el denominador comú.
Per usar l’arma, s’ha de valorar si:
• hi ha agressió il·legítima contra els agents, l’autoritat o terceres persones.
• si l’arma constitueix l’únic mitjà racional per impedir o repel·lir l’agressió.
• si no s’han atès els mitjans comminatoris, fer un tret a l’aire, si això és possible, amb caràcter dissuassiu.
• si cap d’aquestes mesures no funciona, els trets hauran de ser els mínims indispensables i l’impacte no
  ha d’afectar cap part vital de l’organisme de l’agressor.
GUB PAG 14-15  28/10/04  16:05  Página 3
Ba rc el o n
a
16
Seguretat viària
El 19 d’octubre es va presentar a la DGT, Dirección General de Tráfico, l’APRAT, As-
sociació Professional de Rescat en Accidents de Trànsit. Aquesta iniciativa del cos
de Bombers de Barcelona preten aglutinar les experiències al voltant de les tècni-
ques d’excarceració per a l’alliberament de víctimes en accidents de trànsit.
E
xactament 669.029 persones han patit un
accident de trànsit en els últims 12 mesos
a Espanya, segons l’Institut Nacional d’Es-
tadística. Millorar les actuacions dels ser-
veis de bombers en aquests tipus de sinistres cada
cop més habituals ha estat l’objectiu principal de
Bombers de Barcelona en crear l’Associació Profes-
sional de Rescat en Accidents de Trànsit (APRAT). 
La seva presentació a nivell nacional, celebrada
el dia 19 d’octubre a Madrid, va comptar amb la
presència de la directora general de Protecció Civil,
Celia Abenza, el sots director d’Educació, Formació
i Divulgació de la DGT, Antoni Riu, el president de
l’APRAT, Antoni Pallarés, i la directora de l’Observa-
tori Nacional de Seguretat Viària, Anna Ferrer. La
cloenda de l’acte va anar a càrrec del director ge-
neral de Trànsit, Pere Navarro. Hi van acudir mem-
bres de diferents cossos de bombers i policies de tot
l’Estat interessats en aquesta iniciativa pionera a
Espanya, a més de representants d’associacions de
protecció de les víctimes de trànsit, entitats muni-
cipals, empreses i altres organitzacions de l’àmbit
de la seguretat viària, la mobilitat i la salut. 
L’APRAT treballa per crear
una plataforma nacional
per al personal relacionat
amb accidents de trànsit
La presentació oficial de l’APRAT a Catalunya es va celebrar
el 22 de juliol, a l’Hotel Barceló Sants de Barcelona
Professionals
del rescat en accidents 
GUB PAG 16-17  28/10/04  15:39  Página 2
17
L’acte va consistir en una presentació virtual
dels objectius i estaments de l’associació i va anar a
càrrec del vicepresident de l’APRAT, l’oficial de
Bombers de Barcelona Jesús Martínez Armesto, el
director de l’àrea metodològica, l’oficial Jordi Asín,
i la directora de l’àrea sanitària, Pilar Pulgar.
L’associació és una iniciativa dels companys del
Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament
(SPEIS) nascuda amb la voluntat de fomentar l’in-
tercanvi d’experiències, informació i formació dels
cossos de seguretat i salvament implicats en el res-
cat de víctimes en accidents de trànsit, però també
d’altres col·lectius implicats directament o indirec-
ta, com els fabricants de vehicles, eines i materials
de rescat, elements de seguretat de l’automòbil o
entitats de la seguretat viària, entre altres. La raó de
ser de l’APRAT és precisament crear una plataforma
nacional de debat i reflexió sobre les tècniques de
rescat en accidents, formada i adreçada principal-
ment al personal relacionat amb les actuacions en
aquest tipus de sinistres, tant del sector dels serveis
que realitzen el rescat com dels que treballen en la
seguretat de l’automòbil. 
Un dels objectius preferents fixats per a l’APRAT
ha estat el desenvolupament de tècniques de rescat
i assistència a les víctimes d’aquests accidents i la
formació dels cossos en les noves tecnologies rela-
cionades amb els aspectes de la seguretat. En
aquest sentit, l’APRAT
ha preparat ja un calen-
dari de jornades tècni-
ques per al 2005, que
començarà amb l’orga-
nització de les Jornades
d’Actuació en Accidents
de Trànsit. 
Mesos abans, l’asso-
ciació APRAT ja havia fet un primer pas en aquesta
direcció, participant en la 1a Convenció Nacional
de Serveis de Salvament, organitzada per Volvo Car
Espanya, en el marc del Saló de l’Automòbil de Ma-
drid. En aquest certamen, per primera vegada en el
nostre país un fabricant d’automòbils compartia
informació amb bombers amb la finalitat d’assolir
major eficiència i seguretat en les actuacions de
rescat. També, al mes de juny, l’APRAT va realitzar
una demostració d’excarceració per als participants
del XI Fòrum Barcelona de Seguretat Viària.  
Més informació a www.aprat-es.com o escrivint
a l’adreça info@aprat-es.com. 

La formació en tècniques
de rescat i assistència a
les víctimes és objectiu
preferent de l’associació
Els membres de Bombers 
de Barcelona realitzen una
demostració d’excarceració
al XI Fòrum Barcelona de
Seguretat Viària
Projecció internacional
L’Associació Professional de Rescat en
Accidents de Trànsit s’incorpora a la
World Rescue Organization (WRO),
una organització mundial que agrupa
les associacions nacionals de rescat en
accidents de trànsit, sobretot del món
anglosaxó. L’objectiu final d’aquesta
afiliació és el de convertir Barcelona
en seu dels Campionats Mundials
d’Excarceració de l’any 2008. 
A aquest efecte, membres de la
direcció de Bombers de Barcelona van
iniciar el contacte amb l’organització
del darrer Campionat a Ottawa,
Canadà, i ja van presentar la
candidatura de Barcelona per tal
d’assolir l’objectiu d’organitzar una de
les edicions del campionat mundial.
GUB PAG 16-17  28/10/04  15:39  Página 3
Ba rc el o n
a
18
s’ha pactat amb els serveis de neteja un horari es-
pecial a les places més concorregudes –Rius i Tau-
let, Sol i Virreina-, un cop tancats els establiments
d’oci. També s’han intensificat els decomissos de
begudes alcohòliques, aconseguint reduir d’aques-
ta manera el consum d’alcohol. Tot i així, durant les
festes del districte d’enguany es van realitzar un
total de 12.882 intervencions de llaunes d’alcohol
un increment considerable davant de les 11.386 del
passat 2003. 
Parlem de...
L
a tradició associacionista i l’alta implicació
veïnal fan de Gràcia un dels districtes de
Barcelona on els agents de la Guàrdia Urba-
na estan en més interacció amb els ciuta-
dans, segons l’intendent Josep Reina. 
En l’actualitat, 82 agents de la Guàrdia Urbana
presten servei en aquesta
unitat per donar resposta i
vetllar pels prop de
114.000 habitants del dis-
tricte. Una gran proporció
d’aquesta població són
persones d’edat avançada,
precisament la que exigeix
una major atenció a qües-
tions de civisme, com el
soroll, el compliment d’ho-
raris de tancament o l’estat
dels espais públics. La ma-
joria de queixes per inse-
guretat dels seus habitants
es donen per l’abús dels es-
pais públics del districte
per part de grups d’estètica molt marcada, que ge-
neren sensació d’inseguretat entre els graciencs.
Com a conseqüència, l’actuació de l’UT6 se centra
en aspectes com el soroll, el compliment als locals
públics dels horaris de venda d’alcohol i la venda
ambulant que es concentra al voltant dels bars mu-
sicals i les places del districte. 
Pel que fa a l’ocupació de les places, la Guàrdia
Urbana porta a terme una intensa campanya con-
tra el soroll, per tal d’evitar la concentració de gent
a les places públiques fins a altes hores de la mati-
nada, convertint les places de Gràcia en autènti-
ques caixes de ressonància. Per evitar-ho, a la UT6
La unió i el sentiment de comunitat dels veïns del districte de Gràcia conforma una
realitat un xic diferent per als membres de la UT6 de la Guàrdia Urbana. Les habi-
litats socials i la mediació en els conflictes veïnals són dues de les característiques
principals dels agents d’aquesta unitat.
La UT6 i la implicació
amb els graciencs
Gràcia compta amb una
proporció important de
gent gran, molt exigent
en qüestions de civisme
Els ciutadans de Gràcia han aconseguit generar un flux
d’informació molt efectiu amb la Guàrdia Urbana 
GUB PAG 18-19  28/10/04  16:11  Página 2
19
En aquest sentit, la UT6 també realitza actua-
cions específiques  per controlar els vetlladors i te-
rrasses, enfocades a vigilar de manera intensiva as-
pectes com el compliment del perímetre autoritzat
de les terrasses i l’ús de vetlladors correctes i esta-
blerts en la normativa, amb rang d’ordenança,
aprovada en exclusiva per al districte de Gràcia. 
A més,  enguany s’ha endurit la campanya per
regular l’ús d’instruments musicals en espais pú-
blics. Al 2004  s’ha ampliat el termini en el qual
l’instrument queda requisat per la Guàrdia Urbana,
fet que impedeix al propietari tornar a fer-ne ús
fins a un mes després. Les xifres avalen aquesta no-
va direcció en la campanya, que si bé al 2003 va
comptabilitzar 28 intervencions, al 2004, només ha
requerit fer-ne set. 
Capítol a banda mereix l’acció de la UT6 respec-
te a les cases ocupades. A Gràcia n’existeixen 37, de
les quals només prop d’un 10% generen molèstia
als veïns. Les queixes arriben a la Guàrdia Urbana a
partir del moment en què
alguna d’aquestes cases es
converteix en seu d’una
festa organitzada il·legal-
ment, passant a convertir-
se en locals de pública
concurrència i concentrant
un excessiu nombre de pú-
blic que genera molèsties
als veïns. En aquest punt,
lentra en joc la capacitat
de mediació del cos per tal
de cessar l’activitat el més
aviat possible i evitar
molèsties pel soroll.
L’estructura gairebé la-
beríntica del barri de Grà-
cia marca els plans de la
UT6 quant a la disminució
de l’accidentalitat i la fluï-
desa viària. De fet, els ac-
cidents a Gràcia es va
mantenint i inclús han
disminuït en un 0,2% res-
pecte del primer semestre
del 2003. Tota una satis-
facció per a un districte
amb caràcter propi. 

Control a les festes de Gràcia
La popularitat de les festes de Gràcia
suposa un projecte especial d’actuació
per a la UT6. La vigilància en els carrers
del barri s’incrementa fins el punt de
desplegar més de 70 agents a la nit i
prop de 30 al vespre. Els aspectes a
vigilar són els mateixos: seguretat
ciutadana, trànsit, soroll, ocupació de les
places, etc. Així, tot i que el número
d’assistents a les festes d’enguany va
superar els dos milions, les intervencions
no van augmentar de manera
significativa. A més, durant la
celebració, la Guàrdia Urbana i la
Policia Nacional reforcen la seva
col·laboració: els primers es concentren
al perímetre i la GU, al carrers interiors.
Imatges del servei de la Guàrdia Urbana a diversos
indrets del districte de Gràcia
GUB PAG 18-19  28/10/04  16:11  Página 3
Ba rc el o n
a
20
L’acceptació extraordinària per part dels comandaments participants a les sessions
dels curs de motivació d’equips, organitzades el primer semestre de l’any, ha in-
centivat al departament a encetar una nova sèrie de sessions, a l’octubre i el no-
vembre, i estudiar l’ampliació d’aquests tallers de formació per a altres col·lectius. 
F
inalitzades les sessions formatives, es va re-
alitzar un qüestionari d’avaluació sobre la
utilitat personal del curs, la qualitat del
professorat, el nivell de participació, el mè-
tode de treball i altres aspectes valorables. En gene-
ral, les conclusions extretes de les respostes dels
participants van ser molt positives. La qualificació
global mitjana del taller supera el 9,6 i, en general,
les valoracions han estat per sobre del 9. Només la
utilitat de la documentació repartida durant el curs
va quedar a les portes d’aquest llindar de satisfac-
ció, obtenint un 8,82 de nota mitjana. 
El millor, segons els que hi van participar, la cla-
redat en les aportacions dels docents, que van ob-
tenir notes per sobre del 9,60. 
Alguns dels assistents consideraven que el curs
ha contribuit principalment a fer-los “millors, crèi-
xer professionalment i per tant, a ser millors pro-
fessionals”, com assenyala Xavier Alcodorí, inspec-
tor en cap de la UT3. Miguel Ángel Arcos, inten-
dent en cap de la UT9, destaca la possibilitat oferta
“d’autoanalitzar-se i deixar-se analitzar pels
companys en la recerca de la millora personal i
l’augment de motivació del col·lectiu”. En aquest
punt coincideix José Àngel Burrel, intendent en
cap de la UT10, que remarca l’inexistència ”d’un
mètode de valoració del nostre treball i habili-
tats” i va considerar “una referència molt qualifi-
cada l’opinió dels companys en un entorn relaxat
i allunyat d’influències competitives”. Juan Jesús
Miguel, sots-inspector en cap de la UNO3, destaca
sobretot “la claredat dels continguts” i l’aplicabili-
tat del curs al lloc de treball.  
El taller de "motivació d’equips de treball" pro-
posat pel departament és una proposta d’aprenen-
tatge dirigit a prendre consciència dels nostres
comportaments com a persones, líders o companys,
en els diferents rols que desenvolupem i els resul-
tats que aconseguim.
La formació s’enfoca a assolir el descobriment
dels propis recursos personals i aplicar tècniques i
eines per tal de crear, construir, modificar o substi-
tuir aprenentatges i/o conductes que ens limiten o
ens condicionen negativament. 
Durant tres sessions, els membres de la Guàrdia
Urbana participants van treballar al voltant de les
tècniques de programació neurolingüística (PNL),
l’anàlisi transaccional, l’aprenentatge accelerat, la
psicologia humanista i la gestalt. 
Les activitats van anar dirigides a millorar l’ex-
cel·lència personal amb un mateix i el seu entorn;
acceptar els mapes mentals i generar confiança per
millorar la comunicació amb l’equip. També es va
reflexionar sobre els mecanismes de motivació d’e-
quips a partir de la valoració i el reconeixement, i la
identificació dels punts forts de cada col·laborador
per assolir sinergies. 

AVALUACIÓ DEL TALLER
SOBRE MOTIVACIÓ D’EQUIPS
Objectius 9,66
Organització 9,26
Resultats 9,37
Valoració del professorat 9,75
Valoració global del curs 9,64
La formació va dirigida 
a millorar l’excel·lència
personal i generar 
confiança en comunicació
Excel·lent acollida 
del curs de motivació
Formació
GUB PAG 20-21  28/10/04  16:15  Página 2
Ba rc el o n
a
21
Marc Legal
La protecció, tinença
i venda d’animals
La segona entrega de la secció Marc Legal aborda l’aprovació definitiva per part del
Plenari del Consell Municipal, en data 22 de desembre de 2003, de l'Ordenança so-
bre la protecció, la tinença i la venda d'animals. Aquesta normativa va entrar en vi-
gor efectivament el dia 10 de gener de 2004.
L
a nova ordenança que refon la normativa
municipal sobre el tema, parteix de la De-
claració Universal dels Drets dels Animals
aprovada per la UNESCO i ratificada per les
Nacions Unides, que estableix que els animals són
éssers vius sensibles amb drets que l'espècie huma-
na ha de respectar. 
Del text, destaca la regulació dels establiments
de venda, cria i manteniment d'animals; el règim
jurídic de la tinença d'animals domèstics i salvatges
en captivitat; el règim jurídic de la venda d'animals
i el règim sancionador, que s'ha adequat a la recent
Llei 22/2003, de 4 de juliol.
D'entre les infraccions molt greus, sancionables
amb multes de 2001 fins a 20.000 euros, destaquen,
a banda dels maltractaments molt greus, l'abando-
nament d'animals si els pot comportar un risc de
danys greus, l'esterilització, mutilació i sacrifici
sense control veterinari o el manteniment sense l'a-
limentació necessària o en instal·lacions inadequa-
des, si els riscos per als animals són molt greus.
Entre les infraccions greus, sancionables amb
multes de 401 a 2.000 euros, cal destacar el no va-
cunar o no realitzar els tractaments obligatoris als
animals de companyia, fer venda ambulant d'ani-
mals fora de mercats autoritzats, no lliurar la docu-
mentació exigida en tota transacció d'animals o l'a-
bandonament d'animals que no comporti risc.
Entre les infraccions lleus, sancionables amb
multes de 100 a 400 euros, ressalten l’incompliment
de les obligacions d'identificació i d'inscripció dels
animals de companyia, l’exhibició d’animals als
aparadors dels establiments, les exhibicions ambu-
lants d'animals com a reclam, o l’afectació psicolò-
gica dels animals. Els gossos potencialment perillo-
sos, la sanitat, la disciplina de mercat i la defensa
dels consumidors i usuaris tenen un règim sancio-
nador específic. 
Destaquen com a infraccions molt greus d'a-
questa última matèria, sancionables amb multes de
fins a 1803,04 euros, permetre als animals domès-
tics dipositar les seves deposicions i miccions en
parcs i jardins d'ús per als infants i tenir gossos en
parcs infantils o jardins d'ús per a infants i el seu
entorn.
L'ordenança estableix també, amb caràcter ge-
neral, que la sanció de multa pot ser substituïda per
sessions formatives, participació en activitats cívi-
ques o altres tipus de treballs per a la comunitat; de
la mateixa manera que informa que els agents de
l'autoritat poden comissar immediatament els ani-
mals quan hi hagi indicis racionals d'infracció del
que disposa l'ordenança. 

El Plenari del Consell Municipal va aprovar una nova 
normativa sobre la venda, tinença i protecció d’animals,
que va entrar en vigor el passat 10 de gener de 2004 
Per Joan Rabaixet
GUB PAG 20-21  28/10/04  16:15  Página 3
Ba rc el o n
a
22
Taula rodona
Com educar en
la mobilitat a la ciutat
E
l regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi
Hereu, va ressaltar en el transcurs d’un acte
de les festes patronals del Cos, el paper dels
agents de la Guàrdia Urbana com "la cara
de l’Ajuntament pel que fa a mobilitat i segure-
tat". I és que el contacte directe del ciutadà arriba
als guàrdies de servei. Són ells qui reben les deman-
des ciutadanes i poden parlar amb coneixement de
causa de la satisfacció o el descontent dels barcelo-
nins en termes de mobilitat a la seva ciutat. 
Aquesta va ser la qüestió principal abordada a la
setena taula rodona de la revista GuB, enfocant
sobretot la tasca desenvolupada per la Guàrdia
Urbana tant a nivell de carrer com amb programes
específics per als centres educatius. En aquesta
ocasió, van participar al debat proposat per la revis-
ta GuB Maria Pereira, presidenta de l’APA de l’Esco-
la Ferran i Clua, a Sant Andreu; Marta Carranza, del
Servei de Promoció Educativa de l’IMEB; i les
membres de la Guàrdia Urbana Mercedes Álvarez,
monitora d’educació viària al districte quart des de
1998 i Maribel Cruset, monitora des del 1983 i
coordinadora del Servei d’Educació Viària des del
1998. 
En el transcurs del debat, els participants van
reflexionar sobre el terme "mobilitat" que, segons
l’agent Maribel Cruset, seria més adient en l’actua-
litat que el d’Educació Viària, perquè "tot i que s’ha
mantingut el nom del departament de la Guàrdia
Urbana, des de fa quatre anys el Servei d’Educa-
ció Viària educa per la mobilitat". Cruset va traduir
el concepte d’educació viària com "l’educació
necessària per moure’s per la via i, per tant,
educació per la mobilitat". La coordinadora del
Servei d’Educació Viària va sostenir la seva opinió en
la tendència dels últims anys, que bandeja les
sessions magistrals i
aposta per impartir
propostes didàctiques
als alumnes "no cal
que ensenyem què és
un senyal de trànsit perquè és un coneixement
que els nens i nenes ja tenen, per això ens
centrem, com a programa de prevenció, en les tres
etapes clau: conèixer, percebre el perill i evitar-
ho". Es tracta d’un canvi aptitudinal transcendental
en l’educació viària des de la Guàrdia Urbana, ence-
tat ara fa cinc anys, i que ha culminat amb l’elabo-
ració dels materials "La Pràctica de l’Educació
Viària" (veure pàgina 9), en col·laboració amb l’Ins-
tituto Mapfre de Seguridad Vial. Representa una
renovació que millora la presentació del material
pedagògic, tot fusionant els continguts impartits
per la Guàrdia Urbana i l’Instituto MAPFRE.
Aquests materials han significat un avanç nota-
ble en l’educació viària en els cursos d’ensenyament
secundari, un filó on la Guàrdia Urbana encara no
Maria Pereira, presidenta
de l’APA de l’Escola
Ferran i Clua, al districte
de Sant Andreu
Maria Pereira va parlar de
la importància de treballar
contra la involució de bons
hàbits en els adolescents
La Guàrdia Urbana és un dels actors principals de la mobilitat a la ciutat. Hi actua,
a peu de carrer, a través del Servei d’Educació Viària i altres iniciatives municipals.
La Setmana de la Mobilitat torna a posar d’actualitat la transitabilitat, les vies
amables i en definitiva, l’estructuració d’una ciutat per als seus habitants. 
GUB PAG 22-25  28/10/04  16:21  Página 2
23
havia detectat els alts índexs de demanda que sí es
donen en els cicles de primària. Enguany, s’ha
presentat una programació que amplia els contin-
guts i metodologies emprades amb aquesta etapa
educativa. Aquests materials i els seus antecessors
"Del pedal al motor", s’adrecen a nens i nenes d’en-
tre 3 i 18 anys, tot i que es fa especial incidència en
la franja d’edat a partir de sis anys. En ells, i en la
nova metodologia emprada des de la Guàrdia Urba-
na, es reforça la transmissió de valors com a eina
d’educació i ensinistrament viari dels escolars. Les
principals referències són de convivència, respecte i
responsabilitat. Això ha permès un canvi radical en
la concepció del programa d’Educació Viària a les
Escoles, que ha viscut l’evolució des de les primeres
visites al Parc Infantil de Trànsit, on els alumnes
vivien les jornades com a exàmens pràctics angoi-
xants, fins a les actuals sessions, on els nens i nenes
no apliquen uns coneixements teòrics adquirits
durant el curs sinó que els assimilen i els posen en
pràctica convivint com a usuaris de la bicicleta i
vianants. 
Participació
La participació en aquest programa per part dels
centres educatius és molt positiva. L’objectiu és
mantenir l’oferta i la demanda a primària i secundà-
ria. Maribel Cruset assenyala que aquest objectiu ja
s’ha aconseguit, tot i que "és cert que en un prin-
cipi aquest programa només s’aplicava als cursos
dels cicles de primària, però en l’actualitat s’està
equiparant amb els de secundària".
Marta Carranza, membre del Servei de Promoció
Educativa de l’Ajuntament, va ressaltar en aquest
punt la importància de l’ensenyament en els primers
anys de vida "on es produeix l’adquisició de pautes
de conducta fonamentals". Aquestes normes
adquirides en la primària, sofreixen modificacions al
llarg de la vida d’un nen o nen per l’acció dels altres
agents educadors i del context social on es mogui,
"una experiència, un
entorn no adequat,
qualsevol cosa pot
acabar trencant una
feina de molts anys",
va exposar Carranza. 
Maria Pereira, presidenta de l’APA d’un centre
educatiu, va mostrar-se d’acord amb què arribada
una edat concreta, els nens i nenes adquireixen al-
tres hàbits que substitueixen els apresos i "tornen a
Marta Carranza no és
partidària d’incloure la
mobilitat com a matèria
en el currículum escolar
Marta Carranza, 
del Servei de Promoció
Educativa, de l’IMEB
El camí escolar
Marta Carranza va voler donar suport
en nom de l’Institut d’Educació als
programes de la Guàrdia Urbana en
matèria de mobilitat, perquè, segons
ella, "aquestes accions estan totalment
integrades amb el que és la ciutat i amb
les necessitats de la població". Entre
aquest projectes també hi destaca el del
Camí Escolar, una iniciativa a partir de
la qual es treballa en la facilitació i
adequació de la mobilitat dels escolars
en els trajectes habituals de casa a
l’escola i a l‘inrevés, tot potenciant
l’autonomia dels nens i nenes i l’ús del
transport públic. 
Marta Carranza va confessar una
especial estimació pel projecte de Camí
Escolar, atès que implica tots els agents,
les famíles, el claustre i fins i tot els
membres del districte. Per Carranza, es
tracta d’un aprenentatge real, fora de
l’aula i l’escola i "serà llavors quan les
bones conductes de mobilitat entraran
realment al nen i li seran útils". El
següent pas el que ja s’ha començat a
anomenar el "Camí Cívic", que treballa
els desplaçaments dels nens i nenes en
els passeigs amb els avis o pares, o de
camí a la biblioteca, per exemple. 
GUB PAG 22-25  28/10/04  16:21  Página 3
Ba rc el o n
a
24
reproduir conductes
incíviques". Carranza
va aproximar l’edat on
succeeix aquesta in-
volució d’hàbits cap a
l’adolescència, moment vital on molts nois i noies es
rebel·len sistemàticament, i va proposar específica-
ment per a aquests casos "un canvi en la forma
d’arribar als escolars, profunditzant més en el
diàleg".
En aquest punt, és molt important comptar amb
l’esforç de l’equip docent a cada centre, com va
assenyalar Maribel Cruset, que va mostrar-se
contundent en sentenciar que "ineludiblement,
l’escola on es treballa és allà on el mestre vol
treballar”. Tanmateix és clau també canviar la
concepció que el personal docent no ho vegi "com
una feina afegida a la seva habitual", com va
considerar Maria Pereira. L’agent Mercedes Álvarez
va queixar-se de la dificultat de compatibilitzar
l’horari dels agents des de la implantació del 2x1
amb la tasca de monitor d’educació viària, "per això
és important interessar el professorat en les acti-
vitats i aconseguir que n’hi donin continuïtat
durant el curs". 
A això s’afegeix un nou obstacle per a la gestió
del programa d’Educació Viària per part de la Guàr-
dia Urbana: l’augment sofert en el nombre d’alum-
nes participants en els dos últims anys de més de
dos mil nous escolars (prop de 38.000 participants al
2004). 
És cert que amb els agents monitors d’Educació
Viària, els escolars es comporten diferentment que
amb els seus professors, i com comenta Mercedes
Álvarez, "s’atreveixen a preguntar sobre certs
temes sobre els quals es cohibeixen amb els seus
professors". Álvarez destaca la sensació de treballar
"com un professor més" i assenyala rebre "una
actitud molt diferent del nen quan et veu al carrer
com a guàrdia a quan entres a la classe". Tot i que
el respecte cap a l’uniforme existeix de manera
permanent, la monitora d’Educació Viària Álvarez va
afirmar taxativament que els nens a l’escola "no
veuen el monitor com un guàrdia urbà". 
Davant la idea de reforçar la tasca dels monitors
d’Educació Viària amb la d’altres voluntaris o tècnics
especialistes, Maria Pereira va considerar molt "poc
probable" el fet de trobar gent disposada i amb
temps per col·laborar. Maribel Cruset va descartar
aquesta fórmula pel fet de contrastar l’experiència
de la Guàrdia Urbana amb la d’altres entitats que
ofereixen mòduls formatius similars, perquè "les
escoles demanden que siguin guàrdies qui impar-
teixin les sessions". Marta Carranza va introduir
llavors el debat sobre la incorporació de la mobilitat
i altres matèries de caire social i cívic en l’itinerari
docent obligatori dels escolars actuals. Per a la
membre del Servei de Promoció Educativa, "l’esco-
la actua, en un horari acotat, però la resta de la
societat continua per altra banda durant la resta
del temps", per aquest motiu, en la seva opinió,
incloure una matèria més en el currículum escolar
no és la solució a l’educació viària sinó que s’hauria
d’articular un "entorn còmplice".
La complicitat de la família 
En aquest capítol es va abordar el paper de la
família en l’educació viària. Segons els assistents a
la taula rodona de la revista GuB, el nucli familiar és
un dels principals agents educadors i no obstant
això, és també un dels que menys aporta positiva-
ment en la qüestió de l’educació viària. Segons la
coordinadora del Servei d’Educació Viària de la
Guàrdia Urbana, "a la família li costa facilitar
informació d’aquest tema als nens". Maribel
Cruset es basa en els fracassos a l’hora d’implicar els
pares i mares en plans anteriors realitzats pel servei
de la Guàrdia Urbana.  
La imatge del Cos per als ciutadans va tornar a
sortir a col·lació a partir de l’opinió de Maria Perei-
ra, que va posar sobre la taula la sensació que la
valoració de la tasca de la Guàrdia Urbana era insu-
ficient per part dels ciutadans, en prevaler la imat-
Mercedes Álvarez va
subratllar la importància
d’implicar el professorat
en els programes de GU
Mercedes Álvarez, 
monitora d’educació
viària al districte quart
des de 1998
Taula rodona
GUB PAG 22-25  28/10/04  16:21  Página 4
25
ge recaptadora del servei per sobre de la tasca
preventiva i educadora. Malgrat això, Marta Carran-
za va voler llençar-hi llum en assegurar que els nens
i nenes "sí veuen l’altra cara del Cos".
En general, els assistents van mostrar-se d’acord
en valorar positivament la tasca del Cos a partir del
programa d’Educació
Viària "La Guàrdia
Urbana a les escoles",
d’una banda, per l’en-
focament de reflexió i
Maribel Cruset va 
remarcar el canvi cap a
una educació viària més
pròxima a la mobilitat 
Maribel Cruset, 
coordinadora del servei
d’Educació Viària 
des de 2000
Setmana de la Mobilitat
La decisió del Consistori de suspendre
la tradicional jornada sense cotxes del
passat mes de setembre i
contextualitzar la seva celebració en la
Setmana de la Mobilitat Sostenible i
Segura prevista del 8 al 14 de
novembre ha despertat la polèmica a
l’entorn del tema a la ciutat.
L’Ajuntament va considerar la
celebració del Dia sense Cotxes,
emmarcada dins aquesta setmana
didàctico-festiva, per tal de reforçar els
missatges d’ambdós actes: la
conscienciació de la ciutadania de la
necessitat d’adquirir hàbits de mobilitat
sostenibles amb l’objectiu contribuir a
la fluïdesa del trànsit a la ciutat,
eliminar contaminació, fums i sorolls i
descongestionar les vies del casc urbà. 
La Setmana de la Mobilitat Sostenible
i Segura se celebra a Europa des de l'any
2001. Fins l'any 2003 es va celebrar
lligada amb el Dia Sense Cotxes. Enguany
la Comissió Institucional ha proposat als municipis
catalans l’organització de la Setmana de la Mobilitat
del 8 al 14 de novembre.
La Comissió Institucional està formada per la
Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona,
el Servei Català del Trànsit, l’Autoritat Metropolitana
del Transport, l’Assossiació per a la Promoció del
Transport Públic, la Coordinadora d’Usuaris de la
Bicicleta i l’Ajuntament de Barcelona.
Podeu trobar més informació sobre les activitats
previstes a www.bcn.es/mobilitat.
Setmana de la Mobilitat
Sostenible i Segura  Objectius
•    Estimular un comportament
ciutadà, en relació amb l'ús del vehicle,
compatible amb el desenvolupament
urbà sostenible; en particular, amb la
protecció de la qualitat de l'aire, la
prevenció d'emissió de gasos amb
efecte d'hivernacle i el consum racional
dels recursos energètics.
• Sensibilitzar el ciutadà sobre els impactes
ambientals del transport i informar-lo sobre les
seves diferents modalitats.
• Incrementar les oportunitats perquè els
ciutadans puguin usar mitjans de transport
alternatius al cotxe.
• Oferir a la ciutadania la possibilitat de
redescobrir la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni
cultural, en un entorn saludable i relaxat.
assimilació de normes de conducta naturals en el
medi urbà; de l’altra per a la promoció del civisme i
la conscienciació dels futurs ciutadans de Barcelo-
na, els escolars d’avui. 

GUB PAG 22-25  28/10/04  16:21  Página 5
Ba rc el o n
a
26
Amb ell, altres perso-
nalitats destacades del
món polític, social i
econòmic de la ciutat van
rebre distincions, enguany
amb un capítol especial
als professionals que van
col·laborar pel bon fun-
cionament del Fòrum. 
La cerimònia de lliura-
ment de medalles d’honor
al mèrit va comptar amb
la presència de l’alcalde, Joan Clos, i el regidor de
Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, entre altres per-
sonalitats polítiques i militars destacades. En el seu
discurs, Clos va dirigir-se al policia local de Madrid
i va felicitar-lo "pel seu valor i la seva valentia,
El reportatge
E
l 29 de setembre es va celebrar la santa mis-
sa en honor a Sant Rafael com a acte inau-
gural de les festes patronals de la Guàrdia
Urbana. La parròquia Sant Just i Pastor, a
Ciutat Vella, va ser escenari de l’ofici religiós de
monsenyor Lluís Martínez Sistach. La música de
l’acte va córrer a càrrec de la Banda de la Guàrdia
Urbana, que va ocupar un lloc privilegiat a l’altar de
l’església. Dos agents de la Guàrdia Urbana van re-
alitzar, en el transcurs de la missa, la tradicional
ofrena floral simbòlica a l’arcàngel Sant Rafael.
El mateix dia se celebrava el lliurament de me-
dalles d’honor al mèrit del 2004. Enguany, l’acte va
comptar amb la presència destacada de Jacobo Ba-
rrero Cobos, policia local de Madrid que va evitar
l’explosió d’una motxilla amb explosius detectada a
l’escenari dels fets de l’11-M, a l’estació d’El Pozo
del Tío Raimundo. L’agent madrileny va rebre una
medalla d’honor al mèrit en la categoria d’argent
per la seva actuació en els atemptats. 
Les festes patronals del 2004 van arrencar amb la tradicional missa en honor de
Sant Rafael, patró del Cos. Els guàrdies van celebrar la seva festa major amb actes
institucionals de reconeixement, activitats esportives i festes solidàries. El policia
local Jacobo Barrero, va ser un dels protagonistes de l’homenatge del Cos.   
La Guàrdia Urbana
celebra el patró
Imatge del lliurament de 
medalles als companys 
amb 35 i 25 anys de servei 
Juan Carpio va rebre una distinció per la seva col·laboració
amb la Guàrdia Urbana en el transcurs del lliurament de
medalles del dia 5 d’octubre
GUB PAG 26-27  28/10/04  16:25  Página 2
27
que va contribuir a salvar moltes vides". L’alcalde
va lloar l’actitud dels cossos policials implicats en la
seguretat del Fòrum i va encoratjar els responsables
d’aquestes formacions a afrontar el repte de coor-
dinació entre totes les policies de l’àrea metropoli-
tana, tot destacant que l’interès del ciutadà no és
"si som tres policies, sinó si té un grau de protec-
ció digne d’una societat democràtica". El regidor
va reforçar aquesta opinió i va agrair la professio-
nalitat dels membres de la Guàrdia Urbana. Hereu
va agrair la dedicació de Alfonso Luis Vidal, exsu-
perintendent del Cos, i del
seu relleu al capdavant
d’aquest Cos, Xavier Vilaró
i va remarcar la bona dis-
posició de la Guàrdia Urba-
na davant del nou model
de seguretat "basat en la
col·laboració i la coordi-
nació". 
Veterans i vídues
El 5 d’octubre va tenir
lloc al Palau de Congressos
de Fira de Barcelona el lliu-
rament de medalles per
antiguitat, diplomes al personal jubilat i invitació a
vídues del Cos. L’acte, presidit pel regidor Hereu; el
cap de la Guàrdia Urbana i els màxims comanda-
ments de les diverses unitats del Cos, va comptar
enguany amb la presència de Juan Carpio, ex pro-
fessor de l’escola de la Guàrdia Urbana. Carpio va
pronunciar una al·locució distesa sobre l’evolució
de la Guàrdia Urbana des dels temps on ell era pro-
fessor i va felicitar els homenatjats, molts dels quals
s’han fet guàrdies sota la seva tutoria. 
Durant la cerimònia es van lliurar rams de flors i
medalles d’argent a les vídues convidades, i es va
fer entrega de la medalla d’argent als membres de
la Guàrdia Urbana amb 35 anys de servei, i la me-
dalla de bronze als que acumulen 25 anys d’expe-
riència al Cos. Per últim, es van lliurar els diplomes
al personal jubilat. 
El regidor i el cap de la Guàrdia Urbana van te-
nir la deferència de baixar de la tarima a fer entre-
ga del diploma d’abandonament del servei al com-
pany Nicolàs Diego Hurtado, ferit en acte de ser-
vei. Moments després, el cap de la Guàrdia Urbana
i el regidor de Seguretat i Mobilitat van cloure l’ac-
te. Vilaró va voler insistir en què els seus homes i
dones són "el valor principal de la Guàrdia Urba-
na"; va remarcar la forta personalitat de les tres
promocions premiades en aquest acte i va aprofitar
l’ocasió per agrair l’esforç de tots. Per la seva ban-
da, el regidor va qualificar la jornada, en el seu dis-
curs, com "l’acte més emotiu de la festivitat de
Sant Rafael" i va agrair la tasca realitzada per tots
els agents de la Guàrdia Urbana que són "el rostre
de l’Ajuntament per al ciutadà i l’expressió de la
seguretat i la mobilitat". 
Les festivitats del patró van continuar amb la
celebració de la I Pedalada BTT per Collserola, una
marxa popular de 35 km de recorregut, i van clou-
re el dissabte 9 d’octubre, amb la tradicional diada
de festa per a nens hospitalitzats, a la pista de la
Foixarda, que va comptar amb una exhibició hípica
per a nens i nenes hospitalitzats. 

El lliurament de medalles al mèrit es va celebrar al Saló
de Cent. El policia local Jacobo Barrero en va rebre una
GUB PAG 26-27  28/10/04  16:25  Página 3
Ba rc el o n
a
28
La nostra història
d’esportistes i visitants de la ciutat, especialment a
la zona marítima. 
Explicaria moltes coses més, però arribat aquest
moment faig una pausa perquè hi ha quelcom més
important que aquesta història: vull retre-li home-
natge a la persona que va fer possible tot allò, el
recentment desaparegut intendent Miquel Piquero
i Marsol. Vaig tenir la gran sort de conèixer-lo du-
rant anys i de ser-hi bons amics. D’ell vaig aprendre
el què és ser un bon professional a la Guàrdia Ur-
bana i com tractar de manera humana els subordi-
nats. Dominava l’art de convèncer i portar al seu
terreny els professionals amb qui tractava, aconse-
guint que la planificació dels serveis sempre fos un
èxit. Va treballar de valent en la planificació de les
Olimpíades, amb hores de consultes amb altres ins-
titucions i organismes, reunions i més reunions amb
els responsables dels dispositius policíacs que ha-
vien d’intervenir durant el període, rectificacions i
ampliacions de l’ordre de servei, etc. Situacions que
el van fer patir, però que no el van fer perdre mai
aquell somriure seu característic que encisava als
qui el teníem com a exemple a seguir.
Crec que molts de nosaltres hauríem de mirar-
nos en el seu mirall i potser seríem millors persones
i millors professionals. Piquero, amic meu, no t’o-
blidem. Ara, on siguis, pensa una mica en nosaltres.
T’ho agrairem sempre. 

F
eia temps que volia explicar quelcom del
que vam viure tots nosaltres com a Guàrdia
Urbana, durant el període de les Olimpíades
del 92. Sobretot, perquè entenc que va ser
un temps que hauríem de recordar sempre, vam ser
un dels principals protagonistes de l’esdeveniment
i vam contribuir a què tot sortís a la perfecció, dei-
xant l’empremta del nostre tarannà humà i profes-
sional, al servei de la nostra ciutat.
Recordo la planificació del servei necessari per
la cobertura de tots els actes esportius i d’altres de
carrer. Tot eren nervis. Poc a poc vam sortir del de-
sassossec i les coses es van anar veient més clares.
Cada servei es va planificar al mil·límetre i, arriba-
da l’hora d’engegar, comptàvem amb el personal i
els recursos materials suficients per donar una res-
posta com cal a allò que se’ns demanava.
La torxa, la cerimònia d’inauguració i cloenda
dels jocs, les curses exteriors de tot tipus, la mobi-
litat de vianants i vehicles pels llocs emblemàtics
com el Moll de la Fusta, Montjuïc, Vil·la i Anella
Olímpica, etc. Tot i més ho vam controlar sense de-
fallir ni un sol moment i demostrant una qualitat
de servei immillorable. 
Aquell mes de juliol, especialment calorós, la ca-
nícula de l’estiu queia damunt nostre implacable-
ment. Litres i litres d’aigua van fer possible que
aguantéssim estoicament als nostres llocs, amb l’a-
jut en molts casos d’una petita ombrel·la. 
Vaig tenir la sort de dirigir el servei de la mobi-
litat de la família olímpica, des de la Vil·la a l’Ane-
lla i puc dir orgullosament que vaig comptar amb
uns col·laboradors magnífics que em seguien en tot
moment, amb jornades dures de molts moviments
La Guàrdia Urbana i
els JocsOlímpics
L’intendent Joaquim Arandes valora, des del seu peculiar punt de vista, el paper de
la Guàrdia Urbana durant els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992. Segons Arandes,
la responsabilitat compartida per tots els membres del Cos va contribuir al desen-
volupament modèlic d’un esdeveniment d’aquesta índole. 
Per Joaquim Arandes 
Els Jocs Olímpics del 92 van significar un repte de 
planificació de la seguretat i la mobilitat a la GU
GUB PAG 28-29  28/10/04  16:29  Página 2
Ba rc el o n
a
29
La nostra gent
A
mb 57 anys d’edat i 30 de servei a la
Guàrdia Urbana, Josep Maria Butier es
declara content de ser el guàrdia més
gran de la brigada amb servei de carrer a
peu. Diu sentir-se “molt a gust” amb aquest tipus
de servei i necessitar el contacte diari amb el ciu-
tadà al carrer. 
Butier va arribar l’any 1974 i va pertànyer a la
unitat de trànsit. Cada any, pel Nadal, rememora els
seus temps de guàrdia de trànsit: s’endosa el sala-
cot i puja al templet per col·laborar amb la cam-
panya Avismón de la Guàrdia Urbana. 
La seva parella en l’actuació destacada del se-
tembre de 2003 va ser Anselmo Herráiz. Aquest
company de la UT-2 i veterà en la unitat, acumula
prop de 27 anys com a guàrdia. 
Herráiz confessa sentir-se satisfet de la seva
professió i declara que el seu millor servei "encara
està per arribar". Més crític i acostumat a les sorti-
des a requeriment en patrulla, Herráiz es lamenta
que la dificultat de ser policia sigui ara més gran
que fa uns anys, "perquè abans es respectava l’uni-
forme però ara et planten cara". 
Ambdós van intervenir conjuntament en un ser-
vei destacat, al mes de setembre de 2003. 
La intervenció
Herráiz i Butier circulaven pel carrer de Consell
de Cent, quan un ciutadà va aturar el cotxe patru-
lla al semàfor de l’encreuament amb el carrer Padi-
lla. L’home va alertar els guàrdies, explicant-los que
havia vist com un altre home deixava dins d’un
contenidor d’escombraries proper una bossa negra
d’esport i sortia a corre cuita. 
Els agents van comprovar la veracitat del relat
del ciutadà i van anar a buscar la bossa al conteni-
dor de la brossa. Efectivament, la maleta contenia
16,5 kg. de haixix, empaquetats en blocs petits i
preparats per a la seva distribució en el mercat. 
L’actuació d’Herráiz i Butier al setembre de 2003
va ser reconeguda per tots els seus companys i co-
mandaments de la unitat, la UT-2, però sobretot va
significar una satisfacció personal per als dos
agents.  
Més d’un any després, aquests dos agents de l’Ei-
xample se senten orgullosos d’haver aconseguit en-
retirar del carrer una quantitat tan considerable de
droga. 

Josep Maria Butier i Anselmo Herráiz, de la UT-2, van realitzar una actuació de mè-
rit en retirar del carrer una bossa de 16,5 kg. de haixix, al setembre de 2002. Dos
anys després comenten haver rebut el reconeixement dels companys i dels seus co-
mandaments. 
La satisfacció 
de ser un bon guàrdia
Butier i Herráiz van 
detectar una bossa amb
16,5 kg. de haixix en un
contenidor d’escombraries
Els agents posen amb la droga retirada del carrer
GUB PAG 28-29  28/10/04  16:29  Página 3
Ba rc el o n
a
30
Activitats esportives i socials
Amb motiu de les Festes Patronals de la Guàrdia Urbana en la seva edició del 2004,
es va celebrar el 2n Campionat de Voleibol Indoor a les instal·lacions de l’Institut
Nacional d’Educació Física de Catalunya. A la competició, els del CEGUB van obte-
nir un segon lloc de mèrit per darrere de l’equip de Mossos d’Esquadra.
A
la competició, organit-
zada per l’equip de Vo-
leibol del CEGUB, s’hi
van inscriure inicial-
ment els equips de Mossos d’Es-
quadra, Bombers de Barcelona,
Bombers de la Generalitat i Guàr-
dia Urbana. 
Finalment, per motius profes-
sionals, els bombers no van poder
assistir a la cita esportiva, però el
campionat es va desenvolupar
amb tota normalitat dins d’un
ambient de cordialitat, solidaritat
i companyerisme.
Els guanyadors van tornar a
ser, per segon any consecutiu, els Mossos d’Esqua-
dra, tot i que enguany els va resultar més compli-
cat assolir la primera plaça, davant d’un Voleibol
CEGUB que dia a dia es consolida com un equip
El CEGUB, segon al
triangular de Volei
d’alta competició. Els de Guàrdia Urbana van que-
dar en segon lloc a la classificació.  
Al final, premis i propostes sobre futurs campio-
nats on, sens dubte, el CEGUB donarà guerra. 

El 6 de setembre, sis integrants del CEGUBpertanyents a la Unitat d’Accidents van pu-jar als cims dels pics de Bastiments (2.885
m.) i Fresser (2.813 m.), situats a Núria. 
Després de vàries hores d’ascensió, la recom-
pensa a l’esforç en arribar al cim va ser una vista
impressionant dels voltants. 

La Guàrdia Urbana també
amb l’escalada
GUB PAG 30-31  28/10/04  16:32  Página 2
Els companys Tena, Vila i
Sánchez Tigel van ocupar
tres dels quatre primers
llocs de la classificació 
31
E
l primer cap de setmana de setembre es va
celebrar a Saragossa la III Concentració mo-
torista de policies "Aventaos". Durant els
tres dies que va durar la trobada, els parti-
cipants a la concentració –entre ells alguns mem-
bres de la Guàrdia Urbana– van poder gaudir d’una
estada al parc d’atraccions de la localitat amb
atraccions d’aigua i autos de xoc; una visita a l’ex-
posició de motos antigues i una exhibició motera. 
La nit de cloenda, el dissabte, els assistents es
van implicar totalment en l’espectacle de ball, els
acudits, stripteases i cant, a canvi de regals. 

III Concentració 
motorista a Saragossa
Alguns membres de la Guàrdia Urbana que van participar
en la III Concentració Motorista “Aventaos” 
Còmodes al torneig 
de Pitch & Putt 
E
l 28 de setembre, es va celebrar
l’última prova del quadrangular
de Pitch & Putt organitzat pel
Club de Golf bcnfungolf, després
de les dues competicions organitzades
prèviament a Vilanova del Vallés i el
Montseny puntuables també de cara a la
classificació final del torneig. Els partici-
pants, membres de la Guàrdia Urbana,
Bombers, Mossos i CNP, van competir en
quatre categories, on van manar els gol-
fistes de la Guàrdia Urbana. En la catego-
ria 1A, Francesc Sánchez Tigel, del CE-
COM, va obtenir la primera posició, mentre que a la
1B ho va fer Josep Lluís Tena, de la UT1. Miquel Vi-
la, d’UPAS, va classificar-se el primer de la catego-
ria 2B, però a la categoria 2A, el bomber Joaquim
Álvarez va esgarrapar el ple al quinze a la Guàrdia
Urbana, en col·locar-se primer d’aquesta categoria
i deixar als urbans amb tres primeres posicions de
les quatre possibles. 

Els membres de la Guàrdia Urbana participants
GUB PAG 30-31  28/10/04  16:32  Página 3
Ba rc el o n
a El tauler
Volem recordar la pèrdua del com-pany José Pont Navarro, que ens va
deixar el passat mes de juliol. Als seus
familiars i companys de servei, els hi ex-
pressem el nostre més sincer condol.
• Del cap de la Delegació de Perpinyà a Barce-
lona per la col·laboració demostrada durant la visi-
ta de l'alcalde de Perpinyà a la ciutat.
• De la delegada Territorial del Govern a Bar-
celona pel suport i ajut prestada per la Guàrdia Ur-
bana amb motiu de la celebració de l'Onze de Se-
tembre.
• Del manager de la Propietat Intelectual per a
Espanya de Nokia Corporation per la incautació
d'accessoris de telefonia mòbil en diversos establi-
ments realitzada per les UTs de Nou Barris i Ciutat
Vella.
• Del cap de la Comissaria General Territorial
del Cos de Mossos d'Esquadra per l'actuació de la
Guàrdia Urbana en els actes commemoratius de
l'Onze de Setembre.
• Del director de l'Oficina d'Investigació i Llui-
ta contra el frau d'AFYVE per la tasca desenvolu-
pada per les diferents unitats de la Guàrdia Urbana,
i especialment UPAS, en la lluita contra la pirateria
musical a la ciutat de Barcelona.
• Del president de la Secció Ciclisme UE Sants
per la col·laboració prestada per la Guàrdia Urbana
en la 84 edició de la Volta Ciclista a Catalunya.
JUBILACIONS
AGRAÏMENTS A LA GUÀRDIA URBANA
Durant els últims mesos s’han jubi-lat els següents companys:
A tots ells la nostra salutació i els
millors desitjos en aquesta nova etapa
de la seva vida.
DEFUNCIONS
32
La novena edició del clàssic Open d’EscacsMemorial Lluís Boix se celebrarà durant el
matí i la tarda del pròxim 10 de desembre als
locals de la Humanitària, a la plaça Urquinaona.
Per a qualsevol informació i per a inscripcions,
podeu adreçar-vos a Germán Abril, de la UT1 al
telèfon 630 78 76 52, o a Pablo Castillo, de la
UT2, al 676 20 48 33. 
Open d’Escacs
al Nadal
• Carlos Fuentes García
• José Elizari Barbero
• Emilio Ibar Concha
• Alfonso Luis Vidal Verge
• Francisco Macías Mercado
• Demetrio Martínez Gómez
• Manuela García Gabarrón
• Joan M. Gutiérrez Moreno
• Antonio Julián de Muelas
• Ricardo Durán Tort
El número de telèfon aparegut en la re-vista GuB 11 com a contacte en l’a-
nunci d’oferiment de la residència per a
vídues i orfes dels cossos policials a Sant
Andreu era erroni. El número correcte és
el 93 274 19 98. 
RECTIFICACIÓ
GUB PAG 32-33  28/10/04  16:42  Página 2
33
Volei platja 
internacional
El guàrdia DavidJacobo, de la
CECOM, va classi-
ficar-se en el pri-
mer lloc de la ter-
cera edició del
Torneig de Golf
organitzat en el marc dels actes esportius de les
festes patronals de la Guàrdia Urbana. El trofeu
es va celebrar a les instal·lacions del Golf Giro-
na, amb la participació de 44 jugadors repre-
sentants de policies locals de diverses localitats,
Mossos d’Esquadra, CNP, i Bombers de Barcelo-
na, de la Generalitat, Hospitalet i Girona. Juan
Carlos Pascual, de la UT2, va quedar en tercer
lloc, i Pedro Moraleda, de la UT10, va obtenir el
premi a la millor aproximació a bandera a 129
metres, deixant-la a 6,40 metres en un cop de
sortida. 
El 26 de juny es va celebrar el primer TorneigInternacional de Volei Platja Interpolicial a
Tarragona, on van participar 15 equips de cos-
sos policials de Romania, Polònia, la policia fo-
ral de Navarra, Mossos d’Esquadra i Policia Na-
cional, entre altres. L’equip de la Guàrdia Urba-
na, format per Gabriel Sevilla (UPAS), Rafel
Ortiz (UPAS), Jor-
di Gil (UT1) i Lluís
Robles (Unitat
Muntada), va ob-
tenir un meritori
segon lloc a la
classificació final. 
Un agent d’H-0,
primer al torneig
de golf del patró
Señor Francesc Xavier Vilaró, le escribo para agradecerle el trato recibido por su parte, así como la de suscompañeros y amigos. Desde que llegué a su ciudad, que por cierto me gustó mucho, fui muy bien reci-
bido por el compañero Juan José Leal de la Unidad de UPAS, el cual me enseñó y tuve el placer de saludar
a parte de sus integrantes y al Inspector José González Fenoll, que me acogieron con amabilidad y afecto.
Cuando tuve por fin el placer de conocerle a usted, me sentí alagado por su amabilidad y atención, así
como por haberme presentado a autoridades tan importantes y distinguidas. 
El acto oficial me pareció perfectamente organizado y muy emotivo. Lástima que no entienda el catalán,
debo darle las gracias también por hablar en castellano en mi presencia. El hecho de que usted me invitara
a cenar en su compañía y la de tan importantes personalidades que respeto y admiro, me emocionó tanto
como si hubiera recibido una segunda condecoración. Ni que decir tiene que la cena fue estupenda. Por fa-
vor agradézcaselo de mi parte a Antonio Luque, que fue muy atento y simpático conmigo. Agradecerle tam-
bién los regalos recibidos por Ángel Abasolo. La insignia de la Guardia Urbana de Barcelona la llevaré en mi
uniforme con orgullo y respeto al igual que la medalla impuesta. Estaré siempre a su entera disposición y por
consiguiente a la de su Cuerpo de Policía para lo que necesiten dentro de lo que humildemente pueda ofre-
cerles o ayudarles. 
De todo corazón muchas gracias y mi más cordial saludo.
Jacobo Barrero Cobos
Carta d’agraïment de Jacobo Barrero,
policia local de Madrid
GUB PAG 32-33  28/10/04  16:42  Página 3
Ba rc el o n
a
34
Els nostres convidats
- Al mercat de la Boqueria ningú el coneix pel seu
nom, Joan Bayén, sinó per Juanito o Pinotxo. Qui li
va posar aquest nom?
- Quan era més jove i vaig començar a portar
aquest bar, vaig comprar un gos petit i li vaig posar
el nom de Pinotxo perquè tot just s’havia estrenat
la pel·lícula de Walt Disney. Llavors, la gent va
començar a parlar sobre el bar que tenia el gos
Pinotxo.
- Segur que des del bar ha vist moltes actuacions
de la Guàrdia Urbana. En tot el temps que porta
aquí, quina opinió s’ha format del cos?
- Només puc tenir una opinió positiva de la Guàr-
dia Urbana. Crec que fan una molt bona feina. Per
aquí sempre passen agents que fan el cafè quan
comencen el torn. Sempre s’han portat molt
correctament amb nosaltres i han actuat molt
ràpid quan hi ha hagut algun incident. 
- Quina recepta els recomanaria?
- El bacallà a la crema amb alls tendres o els xipi-
rons saltejats amb mongetes de Santa Pau. Encara
que de la cuina sempre s’ha encarregat la meva
mare, després la meva germana i ara els meus
nebots que han agafat el relleu.
- La seva popularitat ha traspassat les fronteres
del mercat. Ha rebut alguna visita especial en tot
aquest temps?
- Per aquí ha passat molta gent i molt important.
Recordo que un cop es va presentar el dissenyador
Jean Paul Gaultier cap a les quatre de la tarda i ja
no hi havia gairebé res per oferir-li de menjar. A
partir d’aquell moment, quan vol venir ens truca
abans per avisar-nos.  Una altra visita que em va
sobtar molt va ser la de Jaqueline Bisset.  
- "Pinotxo: la vida i la
cuina a la Boqueria” és
un llibre que recull les
seves receptes i vivèn-
cies al mercat. Com va
sorgir la idea d’escriure
un llibre?
- Durant les meves
col.laboracions en un
programa radiofònic sobre cuina, vaig comentar
que m’hagués agradat fer un llibre recopilant totes
les meves receptes. Al dia següent es van presentar
al bar els representants d’una editorial oferint-me
la possibilitat d’editar-lo. Ara està en castellà i en
català però ben aviat sortirà una versió en anglès.
- Quin és el secret del seu èxit i d’aquest esperit
seu tan jove?
- Crec que el secret està en atendre bé al client,
oferir-li productes de qualitat i que se senti bé. Jo
em trobo tan a gust al bar que no penso retirar-me
mentre tingui forces. De fet, m’aixeco a les quatre
del matí, obro el bar a les sis i quan pleguem me’n
vaig a córrer una mica. Sóc un apassionat de les
maratons, n’he corregut les primeres divuit mara-
tons de Barcelona i una a Nova York. 

"No penso retirar-me
mentre tingui forces"
"Només puc tenir una
opinió positiva de la
Guàrdia Urbana. Crec que
fan una molt bona feina”
Joan Bayén Pérez, “Pinotxo”
És l’ànima del mercat de la Boqueria tot i que ningú el
coneix per Joan sinó per Pinotxo o Juanito. El seu bar té
fama internacional, i és que des que el bar Pinotxo  apareix
a les guies turístiques, personatges com Jean Paul Gaultier
o Jaqueline Bisset han tastat els seus plats dels quals ell
recomana els xipirons saltejats amb mongetes de Santa
Pau o el bacallà a la crema d’alls tendres.
GUB PAG 34-35  28/10/04  16:47  Página 2
Ba rc el o n
a
35
Desconnecta + humor
Humor
per Nasi
Els voltants
per Serrallonga
Per resoldre’l cal posar correctament els
següents carrers, els voltants de l’enunciat
central:
Carrer d’en Roca, carrer de les Egipcíaques,
carrer de l’Hospital i carrer d’Elisabets.
Jeroglífic
per Serrallonga
C
Indonèsia
gasa
Charlie RI(Sigla d’Indonèsia en la placa d’estat) VEL 
Charlie Rivel
Muntanya: c. Elisabets; mar: c. Hospital;
Besòs: c. Roca; Llobregat: c. Egipcíaques
Solució Solució
Plaça del districte
de Nou Barris
muntanya
BesòsLlobregat
mar
Plaça
Gardunya
GUB PAG 34-35  28/10/04  16:47  Página 3